54 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2578/19851216d_00098_0001.pdf fd0f97e757e0fc08bbc99984ac1900d8 PDF Text Text Xi'UNTAMIENE) DF BA1Ei pitESIDENCIA PALABRAS DEL EXCMO, SR, ALCALDE CON MOTIVO DE LA COMIDA OFRECIDA A LAS CASAS REGIONALES, PALACETE ALBÉNIZ, 15 DICIEMInE 1985, �ANUNTAMIENTO DF BARCELDNA PRESIDEN( IA PRESIDENTE DE LA FEDERACIÓN DE CASAS REGIONALES,SR. PRESIDENTE DE AARCA, S, PRESIDENTE DE FFCAC, SEÑORA Y SEÑO RES P RESIDENTES 7,',ESIDENTES DE LAS DIFERENTES CASAS REGIONALES DE BARCELONA. PARA EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y PARA SU ALCALDE, EL DA DE HOY — ESTA COMIDA QUE COMPARTIMOS — ES MOTIVO DE ÍNTIMA Y ESPECIAL SATISFACCIÓN, DE MANERA SIMBÓLICA SU PONE REUNIRSE, A TRAVÉS DE USTEDES Y DE A LAS QUE REPRESENTAN, CON LOS MIL BARCELONESES NO NACIDOS EN LAS ENTIDADES SEISCIENTOS VEINTICINCO CATALUÑA, BARCELONA SE HA DISTINGUIDO TRADICIONALMENTE POR SU CA RÁCTER ABIERTO, POR SU VOCACIÓN UNIVERSAL, Y ES ESTE CA RÁCTER, ESTA VOCACIÓN DE CIUDAD CRISOL, LA QUE ENTRE TO DOS HEMOS DE POTENCIAR Y PROYECTAR HACIA EL FUTURC,NUES TROS HIJOS, NUESTROS NIETOS Y TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE LLEGUEN A ESTA CIUDAD PARA VIVIR EN ELLA POR LAS CIR CUNSTANCIAS QUE SEAN, DEBEN ENCONTRARSE CON UNA BARCELO NP DE TODOS Y PARA TODOS, CON UNA BARCELONA, EN DEFINITI VA SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, PROCEDAN DE DONDE PROCEDAN, LOMO REFLEJO DE ESE MODELO DE CIUDAD, EL AYUNTAMIENTO DE BAHELONA, DESDE 1 979, HA PERSEGUIDO SER TAMBIEN EL �AYUNTAMIENTO 1)i.' BARCELONA PRESTDENCIA '2, r• ^ AYUNTAMIENTO ^,. n Tl T U..uJ , n Y LO QUIERE V SER !-,U^. AÚN MÁS M ^^^, EN EL FUTURO, °C;, ESTA RAZÓN HEMOS CREADO RECIENTEMENTE LA _ _ _ _ __ ^^`',.^CCi+C"•:DE L^ i^ cLAC Iút^cS COMUNITARIAS, CON EL OBJETO r. DE TRABAJAR ESPECÍFICAMENTE TODOS LOS TEMAS Y CUEST ï C, RES QUE AFECTAN, DE UN A U OTRA MANERA, A LOS CIUDADANOS BARCELONESES DE OR ï GEN NO CATALÁN. INICIADA LA MENCIONADA LÍNEA DE TRABAJO, ME ES GRATO ANUNCIARLES LA, CELEBRACIÓN DE UN CICLO D E CONFERENCIAS, ORGANIZADO POR ESTE AYUNTAMIENTO, CON EL TÍTULO DE "Dtfl;Ht_LDU S O LIDA R IA". EN DICHO CIC'_O, QUE COMENZARÁ A PARTIR DE FEBRERO PRÓXIMO, IRAN INTERVINIENDO SUCESIVAMENTE LOS PRESIDENTES D L CADA UNA DE NUESTRAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, A FIN DE ACERCAR A USTEDES, DE PRIMERÍSIMA MA NO, LA INFORMACIÓN SOBRE LA ACTUALIDAD Y PROBLEMÁTICA DE LAS TIERRAS EN QUE NACIERON. EL AYUNTAMIENTO PROYECTA, TAMBIÉN EN UN FUTURO PRÓXIMO, EL RECINTO D_^ "EL PUEBLO ESPAREVITALIZAR Y ACTUALIZAR ÑOL", COMO CENTRO DE INFORMACIÓN Y EXPOSICIÓN PERMANENTE DE LAS DIFERENTES COMUNIDADES AUTÓNOMAS ESPAÑOLAS. PROPONEMOS ASIMISMO QUE, A PARTIR DEL AÑO QUE VIENE, SE CONMEMORE EN NUESTRA CIUDAD EL DIA DE "BARCELO A SOLIDARIA", CON UNA GRAN FIESTA EN EL PUEBLO ESPAÑOL, O EN OTRO MARCO DIGNO Y ADECUADO, DONDE NOS PODAMOS REUNIR �AyuNTA±,ktENTO DE BARÍTVONA PRESIDENCIA 3 . AR Y SUB R. .P.YA NUESTRA TODOS LOS BARCELONESES PA,..A CELEB R CONDICION FRATERNAL, CON INDEPENDENCIA DE NUESTRO LUGAR DE NACIMIENTO, PFTMfJAMO AHORA QUE FiESCIENDA A UN PLANO iJE REALIDADES Y CUESUOMES 11S- COTIDIANAS. LA CORPORACIÓN MUNICIPAL ES, EVIDENTEMENTE, LA INSTITUCIÓN PÚBLICA MÁS CE DA Y NZCFSIDADES DE LOS CIUDADANOS. R CANA A LA VI EN ESTE SENTIDO NUES, TRO AYUNTAMIENTO PUEDE CONSIDERARSE UNA FÁBRICA DE SERVI- CIOS PUBLCOS, QUE TRATAN DE ATENDER ADECUADAMENTE A LAS DIFERENTES DEMANDAS CULTURALES, URBANfSTICA, 3ANITARIAS, ASISTINCIALEG, ETC,, QUE PLANTEAN LOS CIUDALANOS BARCELORARA ENGARZAR AL Mi"\X:MO TALES DEMANDAS CON NUES- NESES. TRA OFERTA DE SERVICIOS, JUZGA UN PAPEL FUNDAMENTAL LA FUN CION INFORMATIVA QUE, COMO USTEDES SABEN, EL AYUNTAMIENTO ESTÁ POTENCIANDO A TODOS LOS NIVELES. V ES DONDE LÍE CASAS D,FGIONALES Y DEMÁS ENTIDADES TIE- NEN UNA IMPORTANTÍSIMA MISH5N A REALIZn YA QUE, INDUDABLEMENTE, SON UN PRIMER ESLABÓN INFORMATIVO PARA LAS PERSONAS RECIEN LLEGADAS A NUESTRA CIUDAD, Y POR OTRA PARTE, PUEDEN CANALIZAR DE MANERA ADECUADA GRAO CANTIDAD DE INFORMACIóN ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y TODOS LOS BARCELONESS QUE ACUDEN A USTEDES COMO PUNTO) DE REFERENCIA Y SEÑA DE IDENTIDAD DE NACIMIENTO. QUISIERA TAMBI É N HACER HINCAPIÉ EN QUE LA OFERTA DEL �AYUNIAMIEN YO DE BARLEI ()NA PWESIDENCIA AYUBTAMINTG A USTrl DES Y, PO.. TANTO, A LOS CIUDADANOS A ICS QUIN,EPKISENTAN, CC PUEDE . -. EDUCIKSE.TAN SOLO A LA VfA DE LA SUBVENCIGN, ROL EL CONTKAKIO, ESTA DEBE CONSIDEDAP,SE UN úLTW KSCUSO, CUANDO SE HAYA AGOTADO L POSIBILIDADES DE ASESOKAMIENTC TECNICO, D I s- •S- ?ASIGO, ;-.= N LOS OEN.KOS OfVICCS, DE VfBEGS, DE TAP,IMAS, DE MOOAFONÍA, : : c DEFINITIVA, ANTES QUE -DINED-J,C, PfDANNOS EQUIPO Y COLABOKACIOisi EN CUANTO A CAPACIDAD .uKudE SI SOMOS EL AYUNTAMIENTO DE TO DOS, NUESTKA OP),GANIZACId, NUESTOS SEVICIOS Y NUESTKOS MEDIOS SON, EVIDENTEMENTE, . ) ANO TEKMII;AD. LIBP:0 'Los EN 11°'3 !!., EL SK, LUNA Y SOLO rJ:CO, r: CAiibEL INCLIBfA ED .I SU OTGS CATALANES" UE: ". (1N: sPTAI VA iC DE USTEDES. muuE vIvH Cr0 HUCHO SOL ç'AD-IT) Jrlli_I\ EL UJCHOS LOS COL DA CA S A- BAUFLUA, 'S LO HAS LO- LOS AHWFS PIOUEÑOS PALIFS, ArA2 , •, c)i , PDiVDT: nE 01,Y=CAT,111- S)I ESTA ASEVE. -<ACION ES TODAVfA VÁLIDA HOY - Y YO CONSI 1N-P<0 QUE SIGUE SIENDO BASTANTE ACTUAL -, NOS OBLIGA Bu OSO A TODOS ‘IOSOTE:OS, POKUUE A LA VEZ NL MOTIVO DE ?:-:C FU:aO WGULLS Y W--,Al DISPORSABILiDAD, Si BAKOELSNA =S cATALONA, SI SATALUA ES 3AKOELOf,':A, TQADADANDO PCK DA';';OELONA ASIETA, F. :1ATEKAL, SOLIDAKIA Y CKISCL, ES7A- DEMOS A LA VEZ TABAJANDC Y CONST,;UYEDO UNP, ABIEPTA, FKATEKNAL, DADANOS. SOLIDAKIA CATALDRIA Y OKISOL LE TODOS SUS CIU � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la comida ofrecida a las Casas Regionales Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Espanya Territoris Associacionisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf 9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de 1986 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �SEi JQRS: tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT QUE DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES. SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA. POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE SEA P EST -1-j; CoMPETECIA (E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS IB AQUESTA rnIBUNA. NICOLáS REDONDO, JOAN IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN PTPEGULTAR-SM, fflUM POT ENE UN ALCALDE, QUE POT rER UN AJULTMENT?. ..AQUEETT EM. 120,Z:ja . PER CONTESTAR AQUESTA P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS. TRAEn DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BOMS GESTO -ES, ••-••• • • • EMPRESARIS • • • • - .1-COM-A-TAL'EPRESARIS NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO' ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN TERMES -)'AI.JImAc175 DE L'ACTIVITAT ECON¿MiCA, DE DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS QUE EA .1 BPIA REALITAT HO JUSTIFICA. DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI ===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114-- 277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE C'nEURE (11'1, MISSATE CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST SONAVA Mf7,S FANTASI5S. �ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI 7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC D .. EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FONoMENS TPEP Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .; SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS „SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU »TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL, �L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A Eno DELS CIUTADANS p PER TANT, 7,1-1 EL SECTOR DE PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT 7' PELS NATEDZOS CIUTADANS. 7,zurTiuTnNTs ELS NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA CD ENTRE A.jUNTAMENTS. )T(' EL p unLIO, O EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I - pnT M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A DIE, PoT I ? TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á VISQUEET. LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL JP OLT ')JE. A A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA 5 110 0 L'ADMINISTRACI6, E LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE EN Qun LA COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA 170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE nuE COH-PLEIXIN O 110 ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á - CON INMVIDE. 5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O NO 50: .1,PR5'.R, COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE 1\11..) QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN :EN PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T 1:3n O EL QUE ESTa CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE L7'„ LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES I a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL. .,— _ • . , - - - •, 71_ �n7,Ls 405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I 10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000 I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I 500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó I N T E. D'A ET DES 7.-l'AQUESTA CORRORACInNE LOCALS PERSPECTIVA f'.,S EVIDENT QUE COMPARTEIXEM ALGUEES DE LES LES CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS. EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES. L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO. L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS. �EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_ YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE p, n1 . ;:ulT m Pr7 TIli. 30 LI VAIG CONTESTAR NOSALfEEE ELS LT VENTEO. CUF D'ACORD, QUE I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j; - EADICIONALrLENT D:21'417(51-A71 ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT UNI\ S ( : 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL, REAL I 1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S , 1 CONSTRUCCIó D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE "ACOrPAEYAMEET" D'INICIATIVES I DECISIONS VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS GEMERALMENT EXTERNS. TOT �V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES DES TP UCCTO ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü. HAEPREADR PROPAAITA, NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I MAI\CCIOH„ LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL A. SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR RESPOST L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES MOATA EASPASAS. DIE TAmn, QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT AT m TTAT EN LA '1 "A COMTCTA m I, «CURES ESPECIALS DE ALLARGAMENT DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45, DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU JUP,IE\ AJIAS I 1 .?501i5-lo p ,:A.L, IPADEELA 1 REDUCCIC) DE 55555, S751 07,:‹ICSTRAT LES JORNADA DE euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES, // �PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE. p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS LA CREACII; ANYS DIRECTA DES DE U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE "ILI C'iPf\CI-j ; COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I ENDE TINTE ".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL" DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL. TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT SER PAPCIALS, SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS DUNA, D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA GENERLITJEC DF CANCELAR L'uNICA L'ETA PRESUPOSTARIA LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE REEESTiAR corsELLE. LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA DE =BALL. �SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (E CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE TOTA Juinc-w7, OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON PER DE :CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES, ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES. EU UNA. RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI5 OUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE ! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER At":"U",,ST MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6. DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT ------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA L'HORA �27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S TERP4E ' _1",02. 11:11:t TIPUS DE ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S INSDUSTRIAL DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF, MOTTIUGHA FI, ESTRUCTURES INDUSTRIALS, CDADC 7'5_1" ,G1,1::Z SOUTHAMPTON EilANCERES, DE COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA SE RON. P CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES Ei-IPREEES. FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER I EXISTEIXEM 1' A TOTA FRANCA A COORDINA L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL '[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES 1\CTIVITATF,. ALE1 EEUU ir . ' A FILADELFIA, AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES EM E RESES ETTJANCANT CRflIE SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS, IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG, Yfl:ORITATfl v,...E1-ucl.,; LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10. DEL CENTRE RISTéSRIC. EN LA �1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE CADA CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15( DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA? fA]O LLOC, MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL OCA P ROCiEl11- AL RE'' T IONA COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS AL LERSIHT(NI, TR.7-'CTEN CPNCR7TS DE 11 LA p oinAci5, :"IUMANS, RECAE. EJE DONAR 1 RESPOSTA A NECESSITATS ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5 To;CNICS O FIMANCERS LOCALS I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT. TE:R(77E, INTENTEN El 11 0 1 APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL ESTARLES 1 LA GENERACIo DE RIOUESA D'AFECTES OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA A (,)PRACICS HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES �ASSISEEC1LS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT "TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE. TUNDUIZEN A PRIORITZAR ELS D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA, F91ZACI6 IS i ASSESSORAMENT, EN EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS PER DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1 iJITCIY T C 7,‘ 1-)A. S (7 • DU SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN C014PLEP4.1,..:NT0.1 • 7\ i-S î FUNCIONS < JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES nEL CORELACI PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS �I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE UNE ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST • ??..ETEXT UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE ELS PODERS LOCALS TENEN UN AflPLI CAMP DE JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE COL-XIDTM: VOLUNTAT "7S TRACTA FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS RECURSOS TE-I FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU". DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA SEA EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL) IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS) ,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS) - PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES) - GwJzArio-14 DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS) PROFEDOE..b'0CUPACICS - REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS) PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS) �---00. 1 . [J.IDOR413ENS, 1 UMPRESANI ERVEIS) (NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL) O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS, A D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA D'UN SLCTB O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR, 5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT. TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN 1)5.:TWA. "L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT, DISCUSSI5 DE "OUAET" 1 '1 TEN 1 Ni:E. ES TRACEN, SEDnEToT, DE SER "coi— HA DE L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE LES ECON(73INIOUES = nr LA COL.LECTIVITAT PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE CIDTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI �SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON ETA ŒN SRPBNSSA. ELS SEUS RECURSOS, LES C IT' Tif7,r COHPETNCIES, ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIS DF, NOVES LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT. TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6 TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT MPRESES (VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA 1.1 " 1 ( .; Runí • I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE LOCAL (UBIOUE, CaDIZ); P1OGRAr'IES DE NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP, SNS D'U(2',ELL). �-„ YE' z• -; EE lz:Cj L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1 D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS 140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES 212 lE COM22 EL VENTALL DELS SERVEIS QUE DES DELS SERVEIS DE SOPEARE cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA CNT T FINS E A 2 )DUCCIo REPRESENTA PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT. S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. GFNEFA. :E'AJUFTAMENT Tr7, UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE 11.000 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL 2/1 /11 'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES 1UNICIPALS, 2-omir,Eri XIERES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREEALL. COMENCAMENTS DE L'ANY 1906 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22 oncHIsLs w .,[s 1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES, L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS PATRWATS LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES: �m UNICIPALS NIXTES (7 RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS r IUR l'OT I NO REVESTINT EORMA JURíDICA 'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT S .-S)T- CTIPAL L'SAITA'nGN, INSTITHT DELS SERVEIS FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I NOU). ,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS 1922: S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE 5517V] :15 1983: P011 1' T.E.R.S.A. 1 I.C.B. 1984: 1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC, A.O.M.S.A., r p omT T. INCIATIVES, S/A. NOVES EMPRESES I INSTITUTS, OUATRE RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS I �JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.U.A.S. I * DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS 2 7UPRESENTEN LA CREACIC) ZOO); Ap A I.C.B.) 1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS OUE HAN COMPOETAT EL 1935 PEP KIF -RES CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE Fa A L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LW SEGENTS: �(durnt 1".1.ny 1965, en M) 1. Munic. E. NIunic. E. Sietes Volwas clesDses 1.644 D IAL )..)56 22.860,6 Desoeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 6.375,8 Ingressos Rer activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 40.480,6 V, 1 1.• InversiO 3.685,3 1.948,2 Planti 31.3_2.85 2.865 7.309 32,7 279 ( 5.666,2 \,..10.453 N, 1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO 1NTEGRATS XIFRES: EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS �Insti tu. i Patronats Ajuntament Pressupost Pressup. Emn.Muni . Ajustos per trans. total i Mixtes Consoli. 79./37 10.692 31.850 4.620 116.159 15.626 2.901 4.613 645 22.695 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 ordinari Pressunost in y rs ions Total Pressupostos SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1984.. CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART IMPORTANT DEL TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A SUMINISTRAN ^^„ CONTRACTES ..,,.^ ^.. TRAVÉS . .. .- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^ O F J r: -11X7i CES 'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA. 'ECOLLIDA, L E;' DE MÉS PES ,.. r AMB^ EL "; , i t z, C RET D,-^, CONJUNT, LES XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S. ^ " 7.000 _. PUES. ^: y, ^,:,LO ::1` ^:A('. '?^:;^, _ _, Ç^`) TOTAL DEL,LES AMB UNA �1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA ' POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000 E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U. COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT UF ;1C ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL ESPECIAL D'EOUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A �VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL OUE MILLOR AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA Y imniscuTilur EL DISPOSAR lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC DE LA INICIATIVA PRIVADA. PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS, DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR LOCAL EE MANERAL, SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA I MIL LORA EN SENSE QUE ELS LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIOUE MATEIRA PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA ORDINARI DEL 1925: . . .. .„ . . FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE QUE EL PRESSUPOST 72.501 ,2-7-7T,ToNs EAGMT nE AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS. CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT �SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS. EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL, DELS EEEAEIS, DE D'INCMPARJETTATS, LES LA RETRIPUCIONS; TUTRODUCCI6 DE COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI L'APLICACI6 LA NEGOCIACIo CTUTADANA, MOLT FACILITAD E - S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL. EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA PODER (),,M ESTS'ENUL MOLT PER AUW1ENTAR L'EFIC 5 . CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL, REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA • 1- .-)EEA • . . .•. . . . .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMIEISTRACI(7). sEE:GON LLOC, L'AJUNTAMENTE DE PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE U U' BARCELONA HA CONTRIBUIT, RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN �UFT N,N1)HT, A UARCELONA AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS PEE ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES. E'UN A, HP. pnomocT6 1 ESTSTMUL A INICIATIVES EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS flUE T TNCUTN CON A PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS. ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS SPECIAJ: ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA Ti\T Ji MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU V ACOUSELLAR LA CREACIC; D' UNA ESTRUCTURA ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS nTTs AJAl A OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE �ncm,75Hic Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls, 1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.; ECOHNLICA ND EA. CTUTAT. ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE D'AJUNTAMENTS ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES nt-uTo -OCUPACI5, DF JOVES ATURATS, NO TENEN "" ECOM,7)111.CA., T ALE AVDA I I DE LA VIABILITAT CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS. NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE "Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN AME ECONOMISTES SITUATS lA DE CAE. ES A cAnA UN DELE DEU �UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR, ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS 1 VIRCULATS ACTIVITATS DE TALLERS 0 JA PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES. 17: CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5 ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN P EUJECTL LUERESARIAL VIA_LLE. CAS DE LA LOSARA IUTENCI6 ES LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM P7DVIECTAA T A CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT. DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS FACTORS AGUAUIENTALS LES JTCJL'lATA DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM DE EINANCAMENT POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE). ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN LAS LIMITADES PEL SUPERAR AOUESTS UOTEL INDUSTRIAL �EASAT 'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS 2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU I INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA 171:S DE COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO FACILITAR UMS sHiwnis LES COMPETENTS QUE LA MITJMh EEISTEMT. DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA . - - - - ns LA INCORPORACI5 DE Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA, CASOS A ND EA PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT AQUESTA H1 lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA fl'ESFOR7., SERIE SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI Y1:2,T;SUC I 'E . ° ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR _.,n1TAn:)i1A7.1 POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE 'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE. �LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA ESTIMUT,AR PARTICULARMENT AQUELLES TEMEN UN ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES SOCIETATS nR(:.,mITzAcIoN-s nE REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FOACTó. ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES JEN EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE - • ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM. TOTE AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM L' IDEA 1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR 'flT DE L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC D'UNA •, ,LOER'',JA DISPOIBLE PER A CREAR UNA EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S D'ACTIVITATS O NENES PERMANENTMENT AME PONS �INITCIATIVES S.A. UL rEn UNA. BREU REFFRNCIA nrLs NOSTRES PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1 DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS QUE COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC. L'ACTSACI5 p RoJ-ucTr E DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE coNcRTs, PRckIA AVALUACI6 I APURACI3. LA PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT DE COMPETIR EN coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE XX ALLS .2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA. 2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS. QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL 222C ÇU2 3G CA N CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES, 'INTER x ATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIA, 2'<oCRG2a ARTE CJIC I EX SINI32 »2LABORISTA 5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI} D'I2ICIGTIV ES, S.A. 2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES NOVES 22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT �TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE OEAFIVIC OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT ÍE 'n} RRoBLUN,A El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES RED 7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA. CRITICAVA ARIA AOUEST SR7,. TATCEER DF ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE =CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS. PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA ,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6 ESTEM. TAMP. DE LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA. NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA . ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S ( su_nuT POSSIELE VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR �IT TEEIE.1 1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA CREACI j ) DEL PARC TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA EACTRIA DE MICROORDINADORS DrI y:IFIc, LOE DE LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC E' EA DIT DE VEGADES. AL Ei L'OLIVETTI. CAL C0 7 1. A "SIEIC6E .Y UT EL 1F -' 200 S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A EE SIEICI JA E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS, 1 'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS AVANT TOT UNA OFERTA TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL -7; Eri UMT .\PERSIED AVAMTATG: TEIXIT L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE E IT ZÎtT PEE L: S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A LA EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5 DE , AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE L'ENTOW Y AVACADA. ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNDAEGSITW FNPJF L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES �TECNW-.,0GT A SECTORS TRADICTONALS. 1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE L\ 'LALI T Y-1 P77.SET DEP" rIOLT D'E OUEDAT I '17'. EL 50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES E SSS DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE DEL IimwsTnumEa. A. DIJE TENIM I DE TAL CON SON. LA EL PRESENT TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST SEMTIT, QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA (:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES, P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI euL E IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE 1::51,UHCIA DEL PASSAT. SI EL PASEAN POS SEMPRE DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE MG AnlnLLs EREN PREVISI3LES; PERO OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA �MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT. TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-, • 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA NO EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE. EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA, LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA. D'ALGUNA ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR. lIADO CON KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA TAN COMEGUDA DE OUE EE L'INPORTANT L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS. DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER :r E UNA DEMANDA, UNA TENSI(5, UNA ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �;- ALIT7An TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S YL UllA OUE FEI ARA, SINO OUE TAMB EL PRESENT JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR. NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.; DEFINIA EL TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA D'AOUELL TREBALL, EN PART QUE O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA EXPT. ,:CYATIV7S RALITT ACONSELLA. 1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA. WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR AWEST YISCUPS. �---,77T~1,1ffimmy SLS PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f U SEGUIDA, I V 7",N APUNTAR JOCS tr.. . iLíPIS, AQUEST PROjECTE M OTI ILITZADOR OUE ScSN ELS EL PAPER DELS QUALS POT SER, P UCISAMENT, DE TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL PrssIlismE CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS PRA CTICAflET3013 ELS T APCELONIS, EHPESWITS, ORES D'ARA 3331133; \3 COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li SOCIAL T p Tc: COM 1ITZADW ) 1 E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES. NO A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa Subject The topic of the resource Ciutats Ocupació Barcelona Europa Model social Economia Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2580/19860923d_00152.pdf a608244dc1776c993f0e498369757a2a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86" Barcelona, 23 de setembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: A-u-DA4~ ', 4-14zm ... i, NORABL PRESID UNA VEGADA MÉS COMENÇA A BARCELONA EL SALE INTERNACIONAL DEL LLIBRE, "LIBER 86". COM ALCALDE DE BARCELONA, EM COMPLAU PROFUNDAMENT L'EXIT CREIXENT D'AQUESTA MANIFESTACIó. T T"s LLS ES EVENIt NTS D D'INTERCANVIS I DE EL CAS DEL SALE DEL LLIBRE ÉS SATISFACTORI, EN SER UNA DE LES ACTIVITATS ON BARCELONA SEMPRE HA DESTACAT MÉS. 6 QU EXP I UI A ER PR FE I O BA 'C y o N: L • B i1 C O •: L HIS oRIA I LES VICISITUDS D 'L LL : RE A .^ L 'L 1 ir DE RECONEIXER EL DEUTE QUE LA CIUTAT TÉ AMB ELS EDITORS, DISTRIBUIDORS Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL ^^cG^lor/A 011 �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació I LLIBRETERS CATALANS. QUAN NO EXISTIEN ELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS QUE ARA TENIM, EREN ELS LLIBRES ELS QUE, IMPRèS A LA PRIMERA PLANA SOTA EL NOM DE L'EDITORIAL, PORTAVEN EL NOM DE BARCELONA A TOT ARREU. LA GRAN MAJORIA DELS LLIBRES EN LLENGUA ESPANYOLA QUE ES TROBAVEN A LES LLIBRERIES, BIBLIOTEQUES, UNIVERSITATS I CASES PARTICULARS DE MóN HAVIEN ESTAT IMPRESOS A AQUESTA CIUTAT. GABRIEL GARCíA MáRQUEZ, GRAN AMIC DE BARCELONA, HA IMMORTALITZAT A LA SEVA OBRA LA FIGURA DEL LLIBRETER QUE LI VA FER DESCOBRIR EL MóN MAREVELLóS DEL LLIBRE. NO ÉS CASUALITAT QUE AQUELL PERSONATGE, D'ALTRA BANDA INSPIRAT EN UN DE REAL, FOS CATALt. QUAN A CONSEQÜèNCIA DE LA GUERRA CIVIL MOLTS PROFESSIONALS DEL LLIBRE VAN HAVER DE DEIXAR EL PAIS, VAN PORTAR ELS SEUS CONEIXEMENTS I LA SEVA EMPENTA A AQUELLS PAïSOS ON JA ELS CONEIXIEN PELS SEUS PRODUCTES. I ALL1 VAN CONTRIBUIR ENORMEMENT A LA VIDA CULTURAL DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES TERRES QUE ELS VAN ACOLLIR. I TAMBÉ A FER MÉS SOPORTABLE EL TENEBROS AMBIENT CULTURAL QUE ES VIVIA A ESPANYA. ELS LLIBRES DE LOSADA, GRIJALBO, DEL FONDO, ENS VAN PERMETRE DE SOBREVIURE CULTURALMENT. AQUEST ÉS UNA ALTRA DEUTE QUE, TENIM AMB ELS CATALANS, MEXICANS, ARGENTINS, QUE HAVIA DARRERA D'AQUELL ESFORÇ EDITORIAL LATIONOAMERICà. UN DEUTE ACREDITAT TAMBÉ A FAVOR DELS LLIBRETERS QUE AQUÍ, A BARCELONA, ÉS JUGAVEN EL NEGOCI VENENT AQUELLS ARTICLES TAN PERILLOSOS. SEU .A-(-__,Çfreliu rb'y 4 PERQUE, EFECTIVAMENT, ON HI HA LLIBRES HI HA LLIBERTAT O UNA ESPERANÇA DE LLIBERTAT. PER AIXò UN DICTADOR SEMPRE VEURà ELS LLIBRES AMB DESCONFIANÇA. AVUI BARCELONA JA NO TÉ EL QUASI MONOPOLI EN LA PRODUCCIó EN LLENGUA ESPANYOLA. ALTRES CENTRES EDITORIALS HAN SORGIT AMB FORÇA I AMB EMPENTA. AIXò NO ÉS DOLENT. AIXò ENS HA D'ESTIMULAR PER SER MILLOR; PER MANTENIR EL PRESTIGI DE LES NOSTRES EDITORIALS. LA TRA IN IA EDITT /t CRIS DE LES XPORTACIO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • HA S AMèRIC Á LATINA, .6).a SUPERA; LA A OBRIR �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació I AR` EMBLA QU EL MER DE LA MATEIXA MANERA ESTIC SEGUR QUE EL SECTOR EDIT AL SABRà SUPERAR EL REPTE DE LA INCORPORACIó A EUROPA I DE LES NOVES TECNOLOGIES. NO CREC QUE ELS MITJANS AUDIOVISUALS I ELECTRòNICS, A LA LLARGA, SIGUIN UNA AMENAÇA SERIOSA PER AL LLIBRE. ANS AL CONTRARI, PENSO QUE PODEN AJUDAR A AUGMENTAR LA QUALITAT DELS PRODUCTES EDITORIALS. EN QUALSEVOL CAS, LA HISTòRIA ENS HA DONAT PROVES QUE EL MATERIAL HUMà QUE HI HA DARRERA DEL LLIBRE ES CAPAÇ D'AFRONTAR AMB ÉXIT LES MÉS GRANS DIFICULTATS. AQUESTA ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA ELS LLIBRES, COM ESTIMA LA CULTURA I EL TREBALL BEN FET. TOTA LA CIUTAT, I EL SEU AJUNTAMENT DAVANT, ESTA ORGULLOSA DE SER LA CAPITAL DE LA PRODUCCIó EDITORIAL EN LLENGUA ESPANYOLA. COM ESTA ORGULLOSA DE SER CAPAÇ DE MANTENIR UN ALT NIVELL DE TíTOLS EN LA LLENGUA PRòPIA DEL PAíS, EL CATALà, TOT I SER UNA LLENGUA MINORITàRIA I FINS FA POCS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ANYS SENSE EL SUPORT DE L'ENSENYAMENT I DELS MITJANS DE COMUNICACIó. DES D'AQUEST ORGULL US DESITJO QUE LA QUARTA EDICIó DEL SALó INTERNACIONAL DEL LLIBRE TINGUI L'ÉXIT QUE MEREIX. I A TOTS ELS PARTICIPANTS, EXPOSITORS, PROFESSIONALS I VISITANTS ELS VULL DONAR LA MÉS CàLIDA DE LES BENVINGUDES, EN EL MEU NOM, EL DE L'AJUNTAMENT I DE TOTA LA CIUTAT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —6— Ref.: �Liber'86 PROMUEVE: Federación de Gremios de Editores de España. Gremi d'Editors de Catalunya. r 42 Salón Internacional ílipp del Libro. Ministerio de Cultura. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA S,A,R, LA INFANTA DOÑA ELENA DONARÁ LA PARAULA A: CONCEDERÁ LA PALABRA A: - EXCM. SR, JOSEP MA, FIGUERAS - EXCMO. SR, D. JOSEP MA, FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITÉ EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE FIRA DE BARCELONA, DE FERIA DE BARCELONA. - SR, D. PERE VICENS - SR, PERE VICENS PRESIDENT FEDERACIO DE GREMIS PRESIDENTE FEDERACION DE GREMIOS D'EDITORS D'ESPANYA DE EDITORES DE ESPAÑA. - SR, FRANCISCO PEREZ GONZALEZ PRESIDENT DE LIBER-86 - SR. D. FRANCISCO PEREZ GONZALEZ PRESIDENTE DE LIBER-86 - EXCMO. SR, D. PASCUAL MARAGALL - EXCM. SR, PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCMO. SR, D. JAVIER SOLANA - EXCM. SR. JAVIER SOLANA MINISTRE DE CULTURA MINISTRO DE CULTURA - MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL - MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT PRESIDENTE DE LA GENERALITAT S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA S.A.R. LA INFANTA DOÑA ELENA A L'ACABAR, DONARA. PER INAUGURAT AL FINALIZAR DECLARARÁ INAUGURADO EL SALO "LIBER-86", EL SALÓN "LIBER-86", BARCELONA, A 23 SETEMBRE DEL 1986 BARCELONA, 23 SETIEMBRE 1986 SECRETARIA LIBER'86: Hasta 30 Julio: Federación Gremio Editores España P. • Castellana, 82 - 28046 Madrid Tel. (91) 411 57 95. Télex: 48457 FGEE E A partir 30 Julio: Feria de Barcelona. Avda. Reina M. Cristina, s/n. 08004 Barcelona Tel. (93) 223 31 71. Télex: 50458 FOIMB E ORGANIZA: Feria de Barcelona!!' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86" Subject The topic of the resource Cultura Congressos i conferències Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2581/19920903d_00450.pdf a25cc701280ae4c2f60ed3ba286c1c92 PDF Text Text Benvolguts amics, L'any '92 serà recordat com un any màgic per a Barcelona. La cita Ólímpica ens ha permès refer el teixit urbà, projectar la nostra manera de ser greu del món i posar-nos al dia en aspectes vitals de la nostra ciutat. Aquest estiu, la gent és la gran protagonista. Hem rebut els visitants amb aires de festa, t t obrint els nostres carrers i els nostres cors al món sencer. La celebració no hagués estat completa paralímpica, que sensd la inic i em avui cita tot reunint a Barcelona artistles i pensadors que ens enorgullim de nosaltres. tenir entre �- 2 - Un atleta paralímpic, Antonio Rebollo, va oferir-nos el moment més brillant i emotiu de la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics. Avui el tornem a acollir, amb els braços oberts. Atletes dels necessitem! El Barcelona, volen contribuiu, com us Paralímpics: Jocs món, i el nostre us demanen país, que sempre ho heu fet, al progrés general. Per a una ciutat olímpica, l'organització d'uns Jocs Paralímpics és més que un compromís moral: és una satisfacció i una necessitat. Sense els Paralímpics, no podem par l ar de suprimir barreres aquests ni d'obrir Jocs, no la ciutat. Sense podem pensar que festa ha estat rodona. la �Sense els rècords que es khatran a partir d'avui, no ens és posible anunciar l'èxit esportiu de Barcelona '92. La Vila Para-olímpica de Barcelona vol plantar en els cors dels 4.000 atletes que hi hauran viscut la certesa que la ciutat universal, la ciuta t adaptada, no es pot fer per avui o per demà mateix, però és possible. ( I the *) call on the people of world Paralympic watching Barcelona to follow and enjoy Games. I alm sure these athletes a s they the and IX that create new sports legends here in Barcelona we will break records of eInthusiasm, of civic sense, of harmdny, joy and awareness. �- 4 Thanks to these Games, we will take a great step towards makin our city and our contry a better place to live in. ( *) Gracias amigos del ICC y de la Fundación ONCE por hacer posible los Juegos los voluntarios de los Paralímpicos. A Juegos Paralímpicos quiero decirles confío nuestra en ellos ciudad para y de futuro el todos que de los ciudadan os. Gracias a organizadores. los participantes Gracias por venir y a Barcelona. Hacía tiempo clue deseábamos teneros aquí. I ara, permeteu -me que passi la paraula a José Maria Arroyo, President de la Fundación ONCE i President del Consell General de l'ONCE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Discapacitats Barcelona Esports Description An account of the resource El discurs està escrit en diferents idiomes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Anglès Castellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf 32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a PDF Text Text Alcaldia Gabinet de Comunicació ±I^I Ajuntament i^^ 3 t' de Barcelona Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran". Barcelona, 22 d'abril 1987 �IIIIII^ Ajuntament TV de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ". AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE EXTENSIó UNIVERSITàRIA. JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS. EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE "BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN. INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó. Ref.: �—3+IIIII Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT, PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR. LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM, ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL MATEIX EN MILLORS CONDICIONS. I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS PER EXERCIR—LES. I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY. �—4— Ajuntament 'VIIIF de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN. L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES, URBANISTES, ESCULPTORS. ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN OCCIDENTAL. JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT. CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT? (...) Ref.: �Ajuntament y^^ll„ , de Barcelona Gabinet de Comunicació DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó ESTÉTICA. HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT. AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES. JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE BARCELONA. EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE Ref.: �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA. TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS. PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA, AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A CIUTAT. PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA; TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — , INTERVENCI6 FORMAL. MENYS STANDARS Sí A LA URBANíSTICS QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS "MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS. �-7Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA, QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA. VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA. JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA. I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU. PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó, SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT, UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR. Ref.: �Ajuntament 1 91F de Barcelona Gabinet de Comunicació A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR. I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR. NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS. I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM AQUESTS GRANS BARRIS NOUS. QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY 1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL. Ref.: �—9— ¡fIIIIi Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O. DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT. NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL "LLAPIS" DEL CINC D'OROS. AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE Ref.: �—10— 1+I1111 Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona Gabinet de Comunicació EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE L'OBELISC. QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA, EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES. AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET, MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS. ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA". �-11— Ajuntament mal '911? de Barcelona Gabinet de Comunicació I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN MONUMENT, ALLà EL POSAREM. UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS. ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS, MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT. UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR Ref.: �-12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR. ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA ASIMETRIA. EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS EREN IRRECUPERABLES. L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN". Ref.: �—13— :fllllll Ajuntament 1411+" de Barcelona Gabinet de Comunicació BÉ, I QUÉ? ÉS IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM, ÉS MOLT IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO, L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE ÉS MOLT IMPORTANT., QUE ÉS EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT. NO CAL QUE DIGUI FINS RESPECTE I HO A QUIN PUNT ESTEM PRACTICANT, I ÉS AIXò EM MEREIX EL QUE HEM FET: RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES NOVES, PERQUè SI NO EL QUE FAREM DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6 f"i ÉS UNA CòPIA GROLLERA O UN NOU RITUAL, UNA NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES CIUTAS NO VIUEN D'AIXò, NO VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò. AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS. EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER �-14— +IIIÍI' Ajuntament 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE VOSTÉS INVESTIGUIN. PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA. EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME I CULTURA HI COL.LABORARIEN. TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA REA METROPOLITANA I AMB CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN ELS QUE JA EXISTEIXEN. UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET FINS ARA. CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN �—17— Ajuntament ^+ Í de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA PER POSAR — LES EN COMi. EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT. ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO. EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI á w Ref.: �—18— +11M Ajuntament "!III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO ESTA EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT ( CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT VIURE AUT¿NOM. ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6 ÉS MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES. D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 PROPOSTA DE TEXT "BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN" Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis. Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món (Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia, Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors. Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una necessitat per alguns, serà una millora per tothom. Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no �Ajuntament Àrea de Serveis Socials de Barcelona c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 2. han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys, que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència de qualsevol tipus. El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú. En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98% de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però, evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques, solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en la gent gran. En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències per qui no pot viure autònom. . �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 3. Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans. La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran. Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i de l'Estat Central. Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són �AM, ^:Ilill Ajuntament 'ill9f de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar. Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per a tothom. Barcelona, 6 d'abril del 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran" Subject The topic of the resource Persones grans Barcelona Ciutats Model social Urbanisme Description An account of the resource Inclou, al final, la proposta inicial de conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf 6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9 PDF Text Text Ót-q C. '~ 1,,N. Em congratula especialment poder-me afegir a aquest homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques. Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una generació prometedora, després maltractada per la guerra, l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali, de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra. Batllori va passar part de la guerra civil al seminari castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus. El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?". Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al museu de la nostra ciutat". En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889, havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un magnífic pròleg a un llibre prou mediocre. �Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història. Per molts anys, pare Batllori. Pasqual Maragall �He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat, en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat. En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori, si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte, als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com a Weltbürger, ciutadà del món. Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una ^ saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar, uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i un capellà d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning, irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia �viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien", "Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que l.i expliqués com es repartien les forces polítiques entre el personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar: "Fascisti, tutti!". Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes, fins a les més particulars, menudes i quotidianes. Deixant a banda aquests records personals que tinc d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan, Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres: gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres. �3 Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber -l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas, la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar, Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge al pare Miquel Batllori Subject The topic of the resource Batllori, Miquel, 1909-2003 Homenatges i distincions Barcelona Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Description An account of the resource Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf e33da85e40cb763efebf1528c18769ee PDF Text Text Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent, Barcelona, 30 de maig de 1988 �Be nvinguda Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que se siente honrada por la celebración de este Simposium sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva a cabo el Consejo de Europa. Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo de grandes ciudades europeas que participan en la camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la cooperación Norte/Sur. Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-," social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas ...--dramática fractura de la Humanidad. Le corresponde a Europa tomar iniciativas como esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez, �' una obligooi o racional y un deber moral. En el diálogo necesario y urgente para ponernos en e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la voz de la mujer. ^ ° Z'o ~ Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi. Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens. ^ ~^^^^-~^^ `^^`~^~~^^^~~~^`^ ^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~ Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo. ^ ~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^ «^.V ^ 4010. Um" �Cloenda rPspres de les magnifiques intervencions precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que, no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi. Pero volia anbe recordar-los que en aquest dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que es un pas ineludible en el camí de la cooperacio. Sas piguen que en aquest s ntit d'anortaci6 es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona, c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes d'Europa al mo-n. Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg loc,*".1116 Nord-Sud". �NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una campanva p ública europea sobre la interdependència i la solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert. Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur, perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute històr ic. Per això l'encert d'una campanya que compta entre els seus objectius el propòsit de conscienciar la població europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a la campanva convençuda 1 solidària. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent Subject The topic of the resource Dones Congressos i conferències Solidaritat Cooperativisme Model social Description An account of the resource Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI". Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3 PDF Text Text PERHÍ'fANJ!lE LAJ.'1EN'l'O POR QUE HAGA, NO ANTES DE EMPEZAR, SIQUIERA UN TENER SENTADO EN ESTA MESA A E. AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR BREVE VAN THIJN, UtJA LECCIÓN Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA DROGODEPENDENCIA ES ACOSTUMBRADA CIUDAD LA ALGO A DE LO QUE, POR EST~ EXPERIENCIA, AMSTERDAM Y EN LO QUE ES PIONERA AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO. ADEM~S, AJ.'1STERDAM DEL DE Y CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE BARCELONA, PROVECHOSO PARA TODOS . GUSTO MUCHÍSIMO UNIVERSIDAD ESTE FORO EXPERIENCIA HE HUBIERAJ.'10S PERO, EN FIN, ACEPTADO LA SACADO UN FRUTO NO HA PODIDO SER l-~.l\1ABLE INVITACIÓN Y, CON DE LA INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME Y HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS DE BARCELONA ¡ ASPECTOS DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS MaS AN'fE DE LA PROBLEMAS DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~ AFRONTANDO PARA DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE POSIBLES EL QUE TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN EL QUE NADIE NOS PODR~ REPROCHAR EL NO NUESTRO ESFUERZO. 1 HABER INVERTIDO TODO �ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO, Y LA ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS, NI R~PIDA NI ~NICA. SOLUCI6N, HABLAMOS DE DROGAS Y NADIE PUEDE ALZARSE FiJENSE VDS. SOCIEDAD, EL CONSUMO QUE, O DE LAS CON HABITUALMENTE ACTUACIONES SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS CON UN DENOMINADOR COMÚN QUE, DE LA MÚLTIPLES DE FORMA ESCALOFRIANTE A CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO: UNA VECES, DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE LES DECil\ CAl-UNO". QUE NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA PODEMOS CAMINOS, Y EHPRENDER --LO HEf\10S HECHO DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA, "ÉSTE ES EL YA-- DIVERSOS NO ÚNICAMENTE DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO CONSIDERAR LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL PROBLEMA ENCARNA. CON 'TODO ESTO IIE QUERIDO PREVENIRLES DE BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA, PERO ESTá LINEA CON QUE TAMPOCO QUE NO EXISTE, CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN EN LA DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N EL PROBLEMA DE LA DROGA. QUIZáS EN LA PR~CTICA DE POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE 2 ESTA HA �ENTRADO NADIE EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y EXTRAQA COMPUESTO POR YA QUE MULTITUD HABLEMOS DE DROGAS COMO DE CARAS Y AL QUE HAY DE QUE UN PRISMA ANALIZAR TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO. 3 A Y �.. DROGAS Y SOCIEDAD - 0.-DEFINICION DE DROGA DE ACUERDO CON EL PLAN NACIONAL SOBRE DEFINICI6N DE DROGA, LA DE LA OMS: INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO, DROGAS, ADOPTAMOS Cür·10 QUiMICA QUE, "SUSTANCIA PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE SUS FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL MISMO TIEMPO TOLERANCIA". ENTENDEMOS, SIN EMBARGO, QUE ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL ORGáNICO DE TOXIC6l\1ANO LAS SUSTANCIAS, ÚNICAMENTE DH1ENSIONES COJ\10 UNA COMO UN ENFERMO, DEL PROBLEMA. ENFERHEDAD, LLEVARlA A DEFINIR AL SIN ABARCAR UNA U1PACTO INDIVIDUO TODAS LAS DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE PUEDE SER TA REDUCCIONISTA Y TAN POCO OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE DELINCUENCIA. 1 �EN CAMBIO, COMO SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD OTROS, COMPONENTES DE UN BIENESTAR SOCIAL. DEFINIR OPERATIVAMENTE ALREDEDOR DEL CONCEPTO M~S TOMANDO ESTE MARCO COMO CUAL, LA GLOBALIZADOR, REFERENCIA, DROGODEPEDENCIA EN UN CONTEXTO SON, Cür-,10 DETERMINADO, UN SE ENTRE EL DE PODEMOS ESTADO PRODUCEN Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL BIENESTAR SOCIAL. 2 �1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA EL CONSUMO Y EL TRáFICO DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR LAS CONSECUENCIAS QUE SU TRáFICO ILEGAL COMPORTA SOBRE LAS PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD. A DE PESAR QUE FUNCIONAHIENTO EL CONSUMO NOR~1AL DE SUBSTANCIAS DEL SISTEMA NERVIOSO QUE Y ALTERAN PRODUCEN EL ALGUNA FORHA DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO, A PARTIR DE LOS AÑOS 60-70 CON Y LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL INTERNACIONAL DE A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE LA HEROÍNA, EL CANABIS Y MáS TARDE, COCAlNA, EL FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA CAMBIADO TOTAL!'1ENTE. POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO ~:IáS POTENTES FUERTES, TANTO, GENERAN FORMAS DE ADICCIÓN Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR, SE HA EXTEND I DO BENEFICIOS INCENTIVA DEL POR MaS DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO. POR OTRO, ILEGAL Y, INTERNACIONALHENTE, PRODUCE EL TRáFICO ALTÍSIHOS A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE. TRáFICO LOS ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN. 3 QUE DERIVADOS PARTE DEL �POR TANTO, ENTENDER LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS, ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO, EFECTOS DE COHPORTAN, POSIBLE, POR HARGINACI ÓN SOCIAL, INDIVIDUAL Y SE DEBEN EVITAR LOS COLECTIVA QUE AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE, SI ES ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O LO MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS EFECTOS POSIBLES SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL. EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS LA POSIBLES, QUE ALEJAN CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y A LA POBLl\CIÓN Y, EN ESPECIAL A LA SOCIALES JUVENTUD, DEL CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS. EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS, CONSTATAMOS EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O, NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES DESDE LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO. ACTUAL MARCO PENAL , CUERPOS DE SEGURIDAD , A NUESTRO NIVEL DE LA IMPLICAODS, LOCAL Y EN ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS EL LOS EFECTOS AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS: TIRONES, TAHBIÉN ROBOS DE COCHES, MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .•• A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES Y (ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ). 4 Y JUVENILES �LA ACTUACibN CONTRA LAS DROGAS QUE GENERAN DEPENDENCIA Y MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL SE CONTEMPLA LOGRAR SU ERRADICACIÓN IMPLANTADA PUEDE COMO PERMANENTE, DESDE LOGRAR PERO CON EXTREMAS QUE, DIFICULTADES ADECUADAMENTE LAS ADMINISTRACIONES Y DESDE PARA DISEÑADA LA Y CIUDADANÍA, LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO A NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGADICCibN Y EXISTE TAMBIÉN UNA MAYOR UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS DROGAS COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO. EXISTE CON YA EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, ASISTENCIA DEPENDENCIA" CATALUNYA, MATERIA EN DE LA LEY DE SUBSTANCIAS QUE "PREVENCibN Y GENERAR PUEDAN Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE LA ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS AYUNTAMIENTOS, Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES • Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y REINSERCibN. LA COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA OBLIGAN A ESTAR ATENTOS A LA EVOLUCibN PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS FRENTE. 5 DEL LA PROBLET-1A ~-iEDIOS DROGA Y A PARA HACERLE �A PARTIR DE LOS A~OS SETENTA, INCREMENTO PARTE COMO SOSTENIDO BARCELONA SE HA ENFRENTADO A DEL USO DE HEROiNA Y COCAiNA, TANTO DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL POR LA DEL ~REA METROPOLITANA (SE ESTIMAN AÑO UN POR 1987) UNAS CIFRAS A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA CIERTA SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA. ESTABILIZACIÓN, LOS AÑOS 80 HAN INCORPORADO UNA NUEVA ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS SIDA (CASI EL 50% DE LOS AFECTADOS POR EL SIDA Y DEL TIENEN ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA). EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN, 20/85 DE LA GENERALITAT Y EN PARTICULAR DE LA LEY SOBRE MEDIDAS PARA LA PREVENCIÓN Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO DE SUSTANCIAS QUE DIFERENTES LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE GENERAN DEPENDENCIA, DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS. 6 Y ACCIONES BARCELONA HA ESTABLECIDO CONVIENE REVISAR Y PONER AL �2.- INDICADORE S DE LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO DE LAS DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA l. INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE DROGAS INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE NO GARBIVENT, SANTS, SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA. AÑOS INICIO TRATAMIENTO VISITAS SEGUIMIENTO 1984 l. 010 5.924 1985 l. 070 9.200 1986 962 10.415 1987 725 1 1.7 11 2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS. SON DATOS ESTIMADOS DEL INSTITUTO ANATÓt-1ICO FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL INSTITUTO NACIONAL DE SOBREDOSIS A PARTIR DE LOS TOXICOLOGIA. AQUELLAS QUE SE HAN REGISTROS CONSIDERADO IMPLICAN UNA DE MUERTES LAS POR SIGUIENTES CONDICIONES: l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA POR DROGAS Y EL CADáVER PRESENTABA SOBREDOSIS. 7 SIGNOS DE MUERTE POR �2. QUE EL M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA LA MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA TOXICOLOGIA , ANALiTICA ERA POSITIVA. AÑO NÚM. MUERTES 19 7 8 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 198 7 3. CASOS DETECTADOS 2 o 2 7 7 22 30 48 42 55 DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S POR VIA ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL. SEMESTRES NÚM CASOS o 1983 .1 1983 .2 1984 .1 1984 .2 1985 .1 1985 .2 1986 .1 1986 .2 1987 .1 1987 .2 1 1 4 3 5 21 29 38 40 TOTAL 14 2 LOS 142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS QUE SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA. 8 DETECTADOS, LO ENFERMEDAD �AL EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE INCREMENTO PARTE ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N, DEL E f\ INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA. 4. DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA LA SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA. AÑO NUM. DILIGENCIAS 1984 756 1985 867 1986 957 3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL. SEGURIDAD CIUDADANA BARCELONA COMO CIUDAD INDUSTRIAL PRESENTA UNA TASA DE DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS, LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES, PERO QUE ES Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA". 9 �* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',: - ACTITUD DE IHIBICI6N. - CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA. - DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL. - TENDENCIAS DE AUTODEFENSA. * LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS . * COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA: - DROGA. - PARO. - MARGINACI6N SOCIAL. D ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA: POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL AUMENTO DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS, ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS SOBRE LAS CAUSAS. lO QUE �INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA - UN 12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE HABER VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987. - EL iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA DE UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL ESPONTáNEO 25,39% - EL ROBO FRECUENTE DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO REPRESENTANDO POR si SOLO CASI UNA TERCERA MAS PARTE DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67% - LOS PARTIR ACTOS CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66% EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION CUANDO A HABLAMOS AÑOS % 1984 1985 1986 19R7 29,1 25,5 26,2 25,4 (SUGERIDA) DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS - VIVENCIAS SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ / ll �UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS DROGADICTOS . 1 ESTA PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA TERCERA PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA. DE LAS EVOLUCION M.AS PREOCUPAN. DOS CUESTIONES QUE CUESTIONES 1984 1985 1986 1987 DROGADICTOS 24.4 22.7 31.5 33.9 ROBO,ATRACO,AGRESION 42.2 40.9 36.2 33.1 IR AL PARO 35.7 29.1 25.4 25.1 AUMENTO COSTE DE VIDA 21.3 19.0 17.8 21.9 CONTM1INACIO CIUDAD 12. 5 17.8 15.2 17.4 ASISTENCIA MEDICA 12.4 13.4 13.1 16.5 ATENTADO TERRORISTA 13.0 13.4 25.0 15.0 ACCIDENTE CIRCULACION 12.7 13.1 11.4 12.9 7.3 8.9 8.7 11.8 LOC.PUBLICO 9.0 10.0 6.5 5.4 ESTAFA COMPRAS 2. 7 3.3 2.6 4.5 ALIMENTOS MAL ESTADO INCENDIO O ACC. LOS ROBOS, ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA: ~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES DESCENSO UN SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE ESTE AÑO) 12 �EL DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO MENOS: FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL. EN CAMBIO, TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA M~DICA, J LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA MÉDICl'•. Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE. -SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN: EL CONSUHO DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL AUMENTO DE LA DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA DE 8.4) DE TODAS FORMAS, LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE DELINCUENCIA OSCILA ESTRUCTURALES DE ENTRE LA COMPRENSioN LA PROBLEMáTICA DE (POR EJEMPLO: LAS EL PARO LA RAICES Y LA SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA ESCALA DE INSEGURIDAD, POCA 1 A QUE SEVERIDAD 9) Y LA DENUNCIA, Y LA ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y LA DE LAS PENAS, MáS PROPIA DEL RECIBEN PUNTUACIONES MIEDO DE 8.40 Y 7.11). ANEXO: INTERVENCIONES, DETENCIONES ENERO-JUNIO 198 8 13 EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y �4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE - ATENCI6N CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL PROBLEMA - PLANTEARNOS PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO. UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL - CREACI6N POR TRABA,10 DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE DE ACUERDO GRUPO BARCELONA DE CON PARTICIPACI6N DE: TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS. COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL. FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD. LAS DEFINE LÍNEAS DIRECTRICES DEL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~ ------·---- , .. . - --- - ~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE CAMPO DESDE EL AYUNTlu"liENTO, DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA CIUDADANA, DE TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO LAS LÍNEAS B~SIC AS DE ASISTENCIA Y INTERVENCI6N, REINS ERCI6N DENTRO DE PREVENCI6N, UN DISEÑO OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS, ALCANCE DEL CIUDADANO A TRAVES AC CESI BLE . 14 DE UNA DISUASI6N, UNITARI O CON Y PONERLAS AL FORHACI6N CLARA Y �CREEMOS QUE EL HECHO DE THASCENDER AL ~MBITO CIUDAD PLANTEAMIENTO GLOBAL QUE MUNICIPAL INTERVENCIONES CUALITATIVO OBJETIVO: Y QUE ESTO a!-1BITO SE CONSTITUYE FACILITARá LA CONSECUCIÓN REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE, INCIDENCIA NEGATIVA, ESTRICTAMENTE REALICE VAYA l'-1aS ALL~ DE LA PARCIALIZADAS, QUE LA DEL UN DESDE UN SUHA DE SIMPLE IMPORTANTE DE NUESTRO SALTO ÚLTIMO LA DESAPARICIÓN DE LA INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO DE DROGAS. 5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO: A.- LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO FAHILIAR Y INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO. B.-LA SOCIEDAD/LOS BIENESTJ'.. R A. CIUDADANOS QUE VEN DISMINUIR CAUSA DE LAS ACTITUDES Y LOS SU COTA COMPORTAMIENTOS DE QUE ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES. SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES: 1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y HáBITOS SALUDABLES AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL NIVEL DE PREVENCioN. 15 MáXIMO �2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO PARA CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA, FA!'-1ILIAR LA REHABILITACIÓN I LA REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE. 3 -GARANTIZAR EL ACCESO, CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL A PRáCTICAS HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA ADICCIÓN, A FIN DE QUE EL HáBITO ADICTIVO NO LOS MARGINE TODAVÍA HáS. 4 - REPRESIÓN DEL TRáFICO, SU l•1ERCADO ASOCIADO Y LOS DELITOS VINCULADOS. ESTOS CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS ACTUACIONES DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO. ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO DEBE TENER COMO OBJETIVO: - LA PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS MáS ALTAS DE BIENESTAR. - LA DISMINUCioN DE LA DELINCUENCIA DERIVADA DEL TRáFICO DE DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS. - LA MODIFICACIÓN CIUDADANOS HACIA DE LA PERCEPCioN Y DE EL PROBLEMA, LA ACTITUD FUENTE DE ANGUSTIA SOCIALES. 16 Y DE LOS TENSIONES �PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY LA H1PORTANTE PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES DEL CUERPO SOCIAL, INCORPORACIÓN SE EFECTIVA DEBEN TRAZAR DE MEDIOS DE LINEAS QUE PERMITAN COMUNICACIÓN, LA SINDICATOS , GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC. ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION - LA POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES DE TIPO ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO. - EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR, PROBLEMAS DE TIPO ORGáNICO, PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS. - EL ABORDAJE ESPECIFICO DE LA DROGODEPENDECIA COMO UNA ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS. - EL TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO DE DROGAS, ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y SIDA. 17 EL �- LAS COMUNIDADES OBJETIVOS TERAP~UTICAS FUNDAMENTALES LA QUE TIENEN REEDUCACI6N COMO PARA UNO DE MODOS DE SUS VIDA SOCIALMENTE ACEPTADOS. ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO . ----------~------- LAS ACTIVIDADES DE CARáCTER DELICTIVO ASOCIADAS A LA DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS. - EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL CODIGO PENAL. - LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA PAGAR LA DROGA. ES PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N VECES ASOCIADAS, A DROGA-DELINCUENCIA, MENUDO PORQUE OBDECEN A UNAS MUCHAS CONDICIONES PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES. EL PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL, LA SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS GARANTIZADOS. 18 DDESARROLLO QUE PREVE DEBIDAMENTE �EL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA EN LOS SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES: \.~· --- "----/ ' ·\_/ 1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES. _; - ------- - INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS. - ARTICULACIÓN DE LOS TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR DE UNA LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL. - SECTORIZACI6N ADSCRIPCIÓN SECTOR A TERRITORIAL CADA DE LA ASISTENCIA DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE GEOGR~FICO Y POBLACIONAL, A LA UN CIUDAD: DETERMINADO RESPETANDO EN TODO MOMENTO LA ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO. - UNIDAD DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y DE REINSERCIÓN DE LA CIUDAD. - COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE LAS ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD. - INTEGRACIÓN TRATAMIENTO PROGRESIVA DE LAS DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS DROGODEPENDENCIAS EN SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES. 19 LAS REDES PARA EL GENERALES �[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_. ,--· ------" - CON EL DEPARTAMENTO DE SANIDAD I SEGURIDAD SOCIAL DE LA BAS¡NDOSE EN GENERALITAT DE CATALUNYA. - CON LA DIPUTACIÓN. - CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO. e 3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN. - ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS, CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA. - IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS. 6.- NUEVAS ACTUACIONES 1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO. EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS DE REACOMODACIÓN, LA INCITACIÓN PRESIONES AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS, AL DE GRUPO, CONSUMO COMO MEDIDA DE CRECIMIENTO, LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN 20 LAS POR �PARTE DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA, DUDA RELACIONADOS DROGODEPENDIENTES. MERCADO QUE COMPLETO CON LA AÑADAHOS PRODUCE LA APARICIÓN PRESIÓN DE GRANDES BENEFICIOS, ESTáN SIN DE LA CONDUCTAS OFERTA, Y TENDRáN UN Im UN CUADRO DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS) LA PREVENCIÓN. HEMOS APUNTADO ASOCIACIONES ANTES LA NECESIDAD DE LA DE VECINOS Y ENTIDADES, PARTICIPACIÓN ASi COMO LOS DE LAS GRUPOS DE VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN. DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y AL ~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS DE COMUNICACIÓN. ES EVIDENTE QUE, DROGODEPENNDECIAS EN EL MOMENTO ACTUAL, EL ABORDAJE EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL DE VISTA DE LA SEGURI DAD, NO PUEDE SER DE LAS PUNTO ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN. ANEXO (DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l / PREVENCION DE LA DELINCUENCIA) 21 j �2 .- ASISTENCIA DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN -------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION. A ,.-------- LAS PERSONAS COMISIÓN DE DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS, IMPULSADAS A LA DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS EN AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y CONTAGIOSAS A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN, REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR SOCIAL. ASi PUES, ES NECESARIO EL ESTABLECIMIENTO DE UNA SERIE RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y BIENESTAR BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN COMO DE DEL SIMULTaNEAMENTE CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. PROGRAMAS DE MANTEN IMIENTO CON METADONA SUBSTITUTORIOS, LA COMISIÓN SANrrARIAS ASi COMO DE O CON OTROS PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN DELITOS. Y EL CONTROL DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS DE LAS SUSTANCIAS REPERCU'riRáN (CAMBIO DE JERINGAS 1 POSITIVAt·1ENTEI UTILIZACIÓN DE CONDIC IONES ESTUPEFACIENTES LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA CONTACTAD,Z\ PRODUCTOS POBLACIÓN LEJIA 1 ETC. 1 ) TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL SOCIAL. 22 BIENESTAR �EL ESTABLECIMIENTO DE UNA TERAP~UTICA RELACI6N PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá, PROCESO POSITIVO TRATAMIENTOS QUE CON LLEVE A OBJETIVOS ENTRE POR OTRO LADO, MUCHOS DE AHBICIOSOS, ELLOS QUE ESTOS GENERAR UN A EMPRENDER INCLUYAN LA REINSERCIÓ N SOCIAL. ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS SEGÚN EL DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS, 50% DE NUESTRA CIUDAD PACIENTES DATOS AUNQUE LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL TOXICÓMANOS FIABLES SÍ ENTRE SOBRE PODEMOS LOS ANOS 1983 - 1987 POR VIA ENDOVENOSA. LA PROPORCIÓN DE VIH NO PRáCTICAMETE DETECTADOS EN CORRESPONDEN A TENEMOS TOXICÓMANOS ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO TODAVIA AFECTADOS, UN FUERTE INCREHENTO. ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.: - INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS A DOS COLECTIVOS CONCRETOS: * PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS: MEDIDAS PROFILáCTICAS Y HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD. 23 DDE �* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES SE QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N DETECTE INFORHACIÓN CON UNA FINALIDAD DISUASIVA, A LA TOXICOMANiA: DE LOS RIESGOS QUE COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA. - GARANTIZAR AFECTADA, LA ASISTENCIA INDUCitNDOLA, SOCIOSANITARIA EN TODO CASO, PARA LA POBLACIÓN A ADOPTAR LAS PR~CTICAS HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES. INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE DE LAS DROGODEPENDENCIAS EN LAS REDES GENERALES SANITARIA y ASISTENCIAL -SE DEBE HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO PROSTITUCIÓN-DROGA- SIDA. EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS, DEL SIDA A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR LA TRANSMISIÓN LA PROSTITUCIÓN TOXICÓMANA SEROPOSITIVA. 3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS --·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS" - NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO. 24 �- CONTINUAR LOS SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO YA HA NUEVO AL ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL. - CUANDO SALE - VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA. - PONER EN REALIZACIÓN ENTREDICHO EL DDESARROLLO DEL SISTEMA PENAL DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA EN LA CáRCEL. - ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS. DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987. HEROÍNA 40% DE LOS INGRESADOS PS ICOFáRMi'\COS 28% 11 " COCAÍNA 22% 11 " CANNABIS 31% " 11 CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS. 25 �DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987 ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS HEROlNA CáRCEL DE GERONA 27% CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57% PSICOFáRHACOS CáRCEL DE GERONA 5% CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50% COCAÍ~A CáRCEL DE LERIDA II 6% CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40% 7.- EL TERRITORIO EFECTOS DE LA DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS DELICTIVOS QUE LA ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO. - C I UT Nr VELLA DE BARCELONA. .........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _. _ ............_.,... . f\ \~-¡--y;,¡ -ro ·f') EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS DESDE DOS PERSPECTIVAS: - LA DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO, MINIMIZAR LOS EFECTOS QUE SUFREN ~L, SOCIAL. 26 SU FAMILIA Y A FIN EL DE ENTORNO �- LA OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE f\ DROGA Y POR EL CIRCUITO DE OBJETOS ROBADOS COMO LA DELITOS CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO. EN AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS NIVELES DE PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL CONSENSO POLÍTICO. EL DEL TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA POSTERIOR INQUIETUDES, PLAN PERO MUNICIPAL DE ACTUACIÓN, ESPECIAL EN TODO LO EN ELABORACI6N ESTAS RECOGE QUE CONCIERNE AL EJEMPLO EL ELEHENTO HUMANO. EN EL CASO DEL "TERRITORIO" QUISIÉRAMOS PONER COMO DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA. - CENTRO HISTÓRICO DE LA CIUDAD - CENTRO DE ACTIVIDAD URBANA HASTA 1850. - DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE DEGRADACIÓN, CON UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA POBLACIÓN MUY ENVEJECIDA ( UN 23% DE 65 AÑOS). 27 DE LA POBLACIÓN TIENE M~S �- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA, RUINA, LA ALGUNOS CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100 DE ELLOS MEDIO DESHABITADOS. EXISTENCIA DE AÑOS, PATIOS INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES. URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS. - ESTRUCTURA UNA INFRAESTRUCTURA URBANA DE DIFiCIL CONSERVACI6N CON Y MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE. EL - EN TERRENO DIFERENCIAR PEQUEÑOS DOS DISTRITO LA ACTIVIDAD REALIDADES: COMERCIOS, CARACTERIZADA ECON6rHCA DE Y POR FORMAL, UN UNA. LA LAS DEL PROFUNDO ECON6MICA ZONAS DE INTERIOR ES GRAN NECESARIO ACTIVIDAD DE LA TRAMA DECAIMIENTO DE LA CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS EN URBANA ACTIVIDAD PARTES DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE DEL VACiO ECON6MICO CASI TOTAL . EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL, OCUPA LA EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA, DIFICULTAD LA DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA QUE PROVOCA DOTACI6N DE SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA. ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES. 28 ILEGALES �TODOS ESTOS "INSEGURA" FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO DE ZONA DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES DELITOS. •rAMBIÉN ES L.Z\ SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES LO QUE HA HECHO NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES: -VOLUMEN ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE DE MASA CRÍTICA. -EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO. -DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES SOCIALES QUE H:TERVENGAN. A FIN DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES, SE PROPONEN UNA SERIE DE PARA AGILIZAR LA GESTI6N DE ACTUACIONES. - POLITICAS, DE DESCENTRALIZACI6N CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE PARTICIPACI6N, ~ CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE. - ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA. 29 �LAS INTERVENCIONES ECONOt.IJIA MIXTA REVESTIRáN SIN PREVISTAS SOBRE DUDA LA A TRAVÉS DE INFRAESTRUCTURA UNA MAGNITUD SUFICIENTE ESTA Y SOCIEDAD LA PARA DE VIVIENDA PR0!10VER SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL Y DISTRITO Y SUS Hl1BITANTES. AL MIS!'>10 TIEHPO ACTUACIONES COHO DE SE DEBERá HACER CONFLUIR EL CONJUNTO DE MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR SEGURIDAD SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA LAS SOCIAL, HACER DE Y SU ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE. CUANDO SE ABORDAJE, Itz\BLA DE LOS EFECTOS SOBRE UN SIGUIENDO TERRITORIO DE EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD DE CIUTAT VELLA, SEGURIDAD EL CUAL, SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS DE LOS ACTORES: JUSTICIA. FISCALÍA. AA.VV. DE VECINOS. AA.VV. DE COMERCIANTES. ADMINISTRACIONES. FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA NACIONAL. 30 �• 8.- PROCESO JUDICIAL COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE - ACTUACI6N DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS. - INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL. - ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE. - TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA. ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL. ACTUACI6N JUDICIAL. - HACER QUE LA DECISIÓN JUDICIAL - SENTENCIA, SEA DECISIÓN SOCIAL. DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA. - INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA PARA LOS DROGADICTOS QUE COMETAN DELITOS MENORES. C~RCEL EVIATR INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN EL LAS PRISIONES DE JÓVENES. - (!UE LA CONDENA SE PUEDA TERAPÉUTICAS. 31 TAMBIÉN CUHPLIR EN GRANJAS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP Subject The topic of the resource Drogoaddicció Congressos i conferències Ciutats Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-08-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf 1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b PDF Text Text CIUDAD ES TRATEGIC A B ARCELO~A, Conferencia Alcalde d el : xcelentísimo de _ Ba r ce lona, Sr. Pasoual Maragall, e n el Colegio Mayor Mendel. Madrid, 17 de novembre de 1988 �~ITXA l l LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA El Avuntamiento de que aauello Baracelona y sus entidades, tiene un que alcanza a 210.000 nillones de global mente constituye el sistema munic ipal , presucuesto 2onsolidado :~s to '-:abrá =ecresentado en 1988 un ~or qa sto c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas. ( ?roy ec to 130.000 sobre el de Presupuesto millones, ~ "'"'~ para (~ ..:__/· del Ayuntamiento lo que representa un incremento del sobre el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5% r:orninal. ll,vuntamien to Sl V SUS lO% b ruto ~nesupuesto entidades asciende ; -1 2 28.700 '--- del millone s. Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones). Para local en imcorte Bruto s ituar la actuación económica del e l contexto de la ciudad, ag reaado esti~ado, sector se puede 9resupuestario con el público comparar Producto el Interior y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en �• l.l FITXA l las Drevisiones oara 1988. La economía de la - -- - - - - - - - - - fundamental: .'::ntr ~-- fuert e : sistema/holdinq del ac tuación c_iudad - - - 1, \ ha --- representar un tenido nunicipal una sobre la --- --~- característica esfue~~sor excepcional. - ------------ --- - • # l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv ~n 20/ 2 1 por ciento del ce proporci o nalmen t e la que se ~resuouesto. ~a efectua d o ~uy por enc1ma < c,esae otras administrac1ones. En si misma, una actividad inversora de esta envergadura se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación ---- -- de suplencia en el mismo sentido que lo responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de son las Barcelona en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La Enseñanza o la Sªnigad. De la misma manera historia de la ciudad, que, en momentos muy concretos de la el Ayuntamiento entendió que tenía �1.2 FITX}\ 1 que :;.acerse mantener de unos serviclos ~ remover y oeriocto ciudad cargo más la de en el ~~__:;___d_~_!_~2:_its de la hacía un se ?Odían emoezar a resolver si ------··--------- para capitalidad de Barcelona, reciente !-',emes creido que s ólo suplencia ------- -----·-- ·- --- se ------ ---- . esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad. ".!. -- lo ~1emos corresoon di era ·-··-- espera en - - ---- ~ec~o a unque ~uchos casos a lo tipo que El de actuación -----------------normaloente de la Administrción estatal y de la autonómica. __....,____----'- ----'---~ .. _, se Administración resultado obtenido en octubre de 1.986, -~ ./'-. / '"'-. Laussane, el ---·--- "'"-··.-- ~--- en cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s ha dado la razón. �F!TX2\ 2 2 "/ t\0"() . f;... ,..... Y..Y \~t\J"'1 ' \.)-1 \ ¡J'v~ LA HlVERSION OLIHPICA Resumen áe gastos Directo Glímolco Esta á o Parcial no Olímpico estrictamen~e To tal 24.724 79.975 104.699 Ge ne ra l it a t 8 . 6 97 46.762 55.459 Di:oc.~::.ción 5. 0 51 l. 93 8 6 . 999 .:..~ . 2.210 39. 8 24 S l. 502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Priv a dos 51. .318 31.230 82.548 ~ ( -i3a r na) ....; 3C ~J .•• J • 228.855 (l·;c ) 211.607 (1-tv) 440.462 ( 44-o} . ~o se incluve Se incluve Túnel Vallvidriera Cinturones Aeroouerto Auditorio Puerto Palacio Nacional de Montjuic TGV o ancho europeo Casa de la Caridad Autopista Barna-Sitges Centro Narcís Monturiol r1etro Regional Centro del Medio Urbano Parcue Biomédico 1 �= . 3 FITXA 3 LA ARQUITECTURA OLIMPICA Las realizac i ones pa ra el cara tener en Barc elona 1 92 constitu yen una opo rtunidad algu nas muestras de la meJ o r arquitectura del momento. .'\raui tectos ?rovecto Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11 " Puiq -Domene ch. Mackay, Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r. Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti . Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti. Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá, Margari t, Boixader. Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r. Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo. Universidad del De?orte y Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill 11, '-Á. ~ c'..L.v-...C( f ~·;:> \) UAA fe:. • ~- 1\-ryv,A -~ . '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ: \1 f\.R_Ar-..... . e;(,\."""~".().-~ rv;~ \,__¡;,) 1 . c_~~t!k �FITX.n. 4 4 LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES La competencia en tre territorios ·-·---- atracción de la investigación para asegurarse la ? producción v -~/' la los servicios se libra actualmente entre ciudades. /J! E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia macroreq ión, fase la aue lueoo me referiré- que escá a celi:ada ----------- estamos 2.000 ~'.e reconvers 1on. ----------- j ugando el futuro Barcelona ".! responsabilidad M fi!..'\.A- . :e un terr i tor 10 -la tü) extrangulae,ienes en una Se Duede decir aue ya nos de la macroreg1on para que es muy para con esta reg1on, consciente el año de su padece todavía unas peliqros@is que dificultan el despliegue de sus funciones en la zona. Por ejemplo, no tiene terminado , n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones . Si que , en cambio, - - - - -------- - - ---- la conexión de Barcelona con la red de autopistas favorece a la ciudad. --- ----- El Mediterráneo español - -- ----- El eJe G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas �: 4. l ;;'ITX1\ 4 dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho, f~rr~viaria la mala conexió n de y Barcelona ~uerto con Eurooa aue aisla el reduce la capacidad de y interc ambio de distribución ¿e la ciudad. En •l :7\ Undo ~~ a y internacionales ind ic2dor de l Si 1.~84 áreas S o~ vuelos ~~trooolitanas i nterurbanos a esc ala mundial son un buen ranro de una ciudad. se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo ·------·---~ ~ ~--~"---------~ con más rutas internacionales, Federal de Ale~ania, se observa que la República Estados Unidos y Gran Bretafia tienen siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid, • --~------~---~---- T" o' O <' • ·--~---T -::.::::::=::::-·- ~- con 177 rutas, Palmas 60), Barcelona ?alma de Mallorca 62 y Las v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El dominio de Euroca - -· -·-- -----------· evidente. -- Todas 135, las en c iudades excecto Nueva York, ----------------- la jerarquía mundial de primer rango están es, !JUeS 1 en Europa, así como todas las ciudades de segundo �4. 2 FITXA 4 rango, excecto Montreal. Sca6n e sta ordenación, Madrid ocupa el luaar numero ~- --- veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n mundo. Ba rcelo~a k . ran.:1na. Po r aeropuerto, y funcionales, ho ras rol, ~ejorar su l~ car en eso s e ha insistido tanto en la auestión el del ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas con una abertura al tráfico del 95% de disponibles. -su ~u e necesita Y también las necesita la ciudad redefinir --~------~---- -- que es lo que, con carácter general, estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico. se está �5 FITXA 5 LA CAPITALIDAD ~~CROREGIONAL Tradicionalment e en buena parte de las e ste - conce nto ya no es v álido, que cambiar --- comunicaciones de la definici6n ~unción considerarlo función ciudades han ce nido su caracterí~-;¡cas-~inter~d". ------- habría ~as todas El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~ "hinterland". ::oy DE BARCELONA actuales la dan del o, todo ca so, del nuev o a la en alcance ciudad que las ce ntral, articulación urbana del espaclo y y de en las especializaciones entre las ciudades. (!V~" ~ Uf"" w) Barcelona eurcoea, con ~±~rlede r de es un ------del de una 360 macro-reoión Kilómetros y de unos 15 millones de habitan tes. es un centro neurálgico de lo que del Sur: mediodía / radio de aproximadamente Ba~.l...a..n.2,. Barcelona Norte una capital natural denominamos una amplia región que comprende una francés y una porción importante franja del �5.1 FITXA 5 Mediterráneo esoafiol. Se trata de un perímetro por Toulouse (Midi-Pyr&nés), delimitado Zaraaoza, Valencia, Baleares y Montoelier (Lanau&doc/Rosellón). Este es oacio ~arcelona Sur: Zaraaoza' o. 2 2 51 ti ene su peso demoaráfico 1.7 millones de habitantes ( 0.57zt Santa Hosoitalet Coloma de Llobreaat de Gramanet 0.135, entrado en el '/al encia 0.745,0,--"' h 0.295, Sabadell Badalona O.185, Te<\'J.{fk 1 Toulouse 0 .325, ~ontoelier 0.120 y Perpifian 0.83. La conexión interna por autop i sta es buena. alejado de Barcelona, Toulouse, se situa a poco más de ~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____. horas de viaje, El punto mas ------------ ________________ ,____,._.____ _____ 4 --.. ··-·--......._., y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de la macro-reaión mismo tiemoo. podrá ser cubierto aproximadamente en el d. �FITX.:>; 6 6 EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA !Iay una que s it u arse en la perspectiva econom ía i:1 te rnac ional --· ------- ~-------- ------· ·------ ~--- a~ o del 2.000, q~_§_ _j.__I! te~depen dien te ---- - ---- - v co n también más comp et itiva. nov i ernb r ~_ se de I::l co:1stituy ó en Barcelon a Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico ------- -------------la pa r ticipac i ón , -------· junto al ~conómic o el y Social, con ------- - - · - - - --- Ayunta~iento, de más de ..------- 140 --- - . - . entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales. Con la ..J " • , ~._.eClSlO n Barc elona se como San F ran c isco, Sinqapur, Arn st erdam - - ---'- de 1ncorpora a l o Plan gruoo mundia l Chicaqo, - - -- un de Roterdam , -- ---·- ----- ----- Toronto, han ----- - - - -- - -- ------·------- Ss tratéqico, ci udades Toa uio, --- 3p ostado aue, Milán, p or la olanificación colec tiv a de s u f u turo. El Plan es un instrumento ~ara dar c ontinuidad y amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona. El Plan la pretende a segur a r y me jo rar el mant eni miento de �6.1 l:'ITXA 6 dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo. Es un Plan oara la acción y la participación desde el inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an ---- - ---- -- -- - sobre l a ci udad. ,.~ aorovechar las ooortunidades ::.r a ta de c2 tectc;r ~-. ·..----- Se ~iene la Rñ rc e l o na, g ener a ción d e -- y --------de hacerlo colectivament e . acti~idades, ou e No basta con si n6 que hay que aseoura r el entorno para oue sean re ntables. A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende .. el f actor diferencial ---·····---··- -···-·- - - - de la ciudad dentro del . ciudades e urooeo y ~ mu~dial. definir sis tema de �LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA // / / Sn s istema el ~interacción mundial de ciudades produce ~oe entre sus piezas que comporta competitividad una y complementariedad. este r¡ arcc "" s tanáar i:::: ación '.' la es pecialización productiva. Hay actividades o §ectores emergentes en la industria los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades ""spec iali za rse, y de hay otras actividades o sectores que po dri3.rnos identificar como tradicionales o maduros, en que Ba r celona cuenta con ventajas comparativas y con y elementos de desarro llo pot encial todavía poco explotados. Cna integra especialización las in iciativa. tres sólo puede ser hoy "i !1: investigación, competitiva si innovación e �7 .1 FITXA 7 'J no Por eso, conseauir de ce // los objetivos que nos hemos propuesto es 0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro i~vestiaación y de oroducción de nuevas tecnologías, que deben ser oromocionadas e ~· iniciativa . ..----- -~ l. '.1ercado " ~ ·_o:nun, la en halla s i t uada rec1o~ londinense) , ( la v \ reglones ?Osición cen tral, primera el n ue .: omponen el en ocup a el r- r1mer lugar el segundo lugar en nGmero de población es el South tercer lugar en aportación al PIB primera y la segunda en aportación 30n South East y la East (la I lle 1 ( ~~.-~-~ · decir, Londres y París). Barc elon a se enc~ra en inmejorables condiciones para convertirse en la/éapital económica y cultural de esta gran área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de poder afirmarse sue 1 eco nómica en la aue Ear celona por s u d imensi ón territorial, habi tantes -, r ..)Q si esta área auiere dotarse ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona. de una / �FITXA 7 7. 2 / En el centr a l ismo ~ ien '3 ntendido que nó se trata de r e ~ional p ropurmar un ( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de ~ ue 7 0n r e ce s ar ias en u n c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s. t e rri ~o ri o c apitalidad, de e s t as d i mensi o nes �8 FITXA 8 LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA (Un mercado directo de 3 a 4 millones de aportación catalana. ~ncima La de personas; de un 80% del valor afiadido bruto una a la economia Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB l~ por media e uroneal atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona van ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad. Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las regiones metr o politanas europeas de caracteristicas y dimensiones similares. De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente para amplificar minimizar las los factores extranc~alaciones de competitividad y para y los déficits aue comporten una posición competitiva desfavorable. La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con capacidad nara atraer flujos económicos y culturales �FITY. .; 8 8 .1 ---------·---------···· \ ----. ---- ------- sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos exterior. En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas de las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan en el campo de los servicios especializados a las empresas, la b ionedicina , la la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes, localizació~ d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y la distribució:1 comercial. ---- �9 FITXA 9 FINAL El ¡J royecto estratégico de convertir ~/Barcelona en una / // capital i nternacional de proyeccyon mundial interesa / evid e nte mente a Barcelona, de ~ na reg1on f ina n ci a r, s~ cue amplia para suficientement~ J no s s e rv1 c ios ~e el es pac io regional y convertiría e n el ~ quilibradanente centro s ostener, oa r a { istribui6os en suficiente calidad para atender las / :-:ece s i d a c:e s ce / u na ':Xlbl a ción e :ügent e . / ,~-Pero j e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__ Barc e l o na , v capacidad, ~ara p osiblemente -también hay que decirlo- su convertirse en un p royecto que interesa a todo el ¡; a1s. ) 1 1 l 1 Quisiera repetir una idea que considero básica. comoete nc i a e ntre territorios, desde una d imensión ~ntre política, es, raises Hoy, la s 1 se conside r a fundamentalmente, un a competen c ia entre ciudades. naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva un oa ís en buena rosición mundial. --- ··-·- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, ciudad estratégica Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Competitivitat Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colegio Mayor Mendel (Madrid) Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. --~~ D'INAUGURACió SR. ALCALDE A L'ACTE DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER Casa Golferichs 1 de mar9 de 1989 �-3- POLíTICA, ECONoMICA, CONCRECió D'AQUESTS SOCIAL I TRETS A LA CULTURAL, REALITAT LA SOCIAL GLOBAL DE CATALUNYA. I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA ¡--- ALS -- ORíGENS DE LA FUNDACió. REFLEXIó ES AJUNTAMENTS FA, EN A AQUESTA PROPOSTA AQUEST DE CATALUNYA. ESPECíFICAMENT - CAS, DES DELS UNS AJUNTAMENTS CITATS L'ESTATUT DE CATALUNYA INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE, COM A VOLTES, LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA , ARRIBAT A APAReiXER DE "CARICATURITZATS" A EN HAN COM A CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN. EN CREAR CONSCIENT, A TRASCENDeNCIA, AUTONOMIES, PEORA 1 1 j l FUNDACió PI MÉS, EL QUE, DISSENY I SUNYER, S'ERA LA SEVA TOT DE I L'ESTAT ERA NOMÉS UN PRIMER PAS, DE CONSTITUCIONAL. AMB LA L'ESTRUCTURA PER AIXo, PERSPECTIVES aMPLIES D'UN DE LES UNA PRIMERA NOU ESTAT LA CREACió D'UN CENTRE I UNITaRIES, COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I QUE TOT EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL PAíS, PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT, I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A CATALUNYA. �-5- EL CARaCTER OBERl: j:S UN DELS ·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,... PERQUe VALORS ·- QUE ELS PATRONS FUNDADORS PODEN, VOLEN I HAN DE FER VALORE. _________ I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI DE LA FUNDACió: .... " DE CARLES PI I SUNYER. EL"··-·.--NOM UN HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA -~-.... GENERALITAT MOMENTS I MINISTRE DE LA REPúBLICA (EN UNS TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) . EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM. LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN BARCELONí, QUEDÉS HA VOLGUT QUE L'ARXIU DEL A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo DONAC i ó A LA FUNDACió. AQUEST SEU PARE N'HAN ARXIU ÉS FET MOLT IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL CATaLEG PER PODER-LO POSAR A DISPOSICió DELS HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE LA NOSTRA SERa CAMí. HISToRIA RECENT. L'ARXIU PI I D'UN VALOR INESTIMABLE PER RECoRRER SUNYER AQUEST �-6- VEIENT CATALUNYA EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE PODEM TENIR UNA BONA PROVA DE ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER. M'AGRADARIA DESTACAR-NE, QUE LA DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST L'AJUNTAMENT SOBRE PERo COM A EXEMPLE, UN PARELL CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS: PROJECTE LES DE BARCELONA, DE I EL PROJECTE DE LLEI L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS ---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·• '·--...---- DEL (ORDINARI I •·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4 EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS. TOTS DOS VAN SER SIGNATS A PER PI I SUNYER COM CONSELLER DE FINANCES DE LA GENERALITAT. L'ARXIU UNA CONSTA D'UN EXTENS FONS DOCUMENTAL, COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI , CENTRAT L'EXI LI BaSICAMENT EN EL PERíODE MATERIAL HISToRIC DE (1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS, ""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~--- EN TOTS AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR ELS PAPERS, PUBLICACIONS QUE CARTES, LA SEVA NOTES, ACTIVITAT INFORMES I POLíTICA, CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A UN ALTRE, TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA �-7- BIBLIOTECA DEL BRITISH MUSEUM, AQUEST ARXIU S'HA CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA, PERSONAL I COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS. L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISToRIA LA A TRASLLADAT AQUí, CASA DE L'ARDIACA I A LA CASA GOLFERICHS, SERa PER A LA SEVA CATALOGACió DEFINITIVA. NO HA D'EXTRANYAR A NINGú QUE UN ARXIU D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES INSTITUCIONS FAMíLIA, I PERSONES QUE, EN OPINió HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS DE LA ADIENTS PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I DIFUS!ó. QUE D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT ESTa EN L'aNIM DELS FUNDADORS PATRONS L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT. AQUESTA VOLUNTAT UNITaRIA S'HA POSAT DE MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR! DEL AVUI NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER, TANQUEM. SESSió, ARA AQUEST FA UN CICLE VA ANY, AL COMEN~AR SALó DE CICLE QUE AMB LA CENT DE �-8- L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, NADAL, F' ALCALDE (DISERTACió DE JOAQUIM DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) : e,........ .,. .. ~,r"t';....;.. l·.-· CONTINUa AMB L'ATENEU DE UN ACTE DE BARCELONA CARaCTER CULTURAL M. (PARLAREN A AUReLIA CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa ~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT, S__A!:L.§.AN. I PRESIDIT EN *-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--·· PEL SEU PRESIDENT. EN UN AL ACTE AQUESTS ACTES ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I SUNYER COM A CIENTíFIC, 'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA' SOBRETOT ENGINYER AMB GRAN S COM A HOME DE LLETRES, I COM A POLíTIC, I TAMBÉ COM A CIUTADa DE BARCELONA I DE CATALUNYA. LA COL.LABORACió COMISSió DEL rrCoeNCIES: M. AUReLIA CENTENAR! ELS DE MOLTS MARC AURELI VILA, AINAUD, CAPMANY, ELS MEMBRES DE LA (-ENTRE PERSONALITATS TRO ,:AVEN JOSEP DE TOTS ELS CAMPS HERIBERT GERMANS PI I JORDI QUALS MARAGALL-, ) S'HI I BARRERA, SUNYER, FOU M. MOLT / -DECISIVA- PER A DEFINITIVA DE LA FUNDACió, (QUE FINALMENT SUPERa ELS LA CONSOLIDACió IMPORTANT OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES PRESENTAVEN) AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE GENERALITAT DE CATALUNYA. LA �-9- EL QUE éS CATALUNYA AVUI, LA HISToRIA MODERNA, DE LA CREACió ........ L'APARICió éS INDESTRIABLE DEL D'UNA .·--. EL QUE HA ESTAT EN AUTeNTICA BARCELONA D'UNA FENOMEN CAPITAL, DE AMB VOCACió DE EN AQUEST CAPITALITAT DE PAíS. EL FENOMEN L'ESPECIFICITAT CATALa Té CAS D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL, AMB UNS TRETS AMB BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA, LA QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA. TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL DiaLEG ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT CARACTERíSTIQUES SINeRGIA QUE POSSIBILITATS QUE NOTABLES DE FLUiDESA PORTEN AMB TOTA NATURALITAT DEL MODEL DEL "SISTEMA DE MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER CATALUNYA . UNES I DE A LES CIUTATS" INTERPRETAR �-10- HO PODEM VEURE AMB TOTA CLAREDAT EN LA INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA PROJECCió TERMES MOLT MÉS ESTRICTES ALLa DE BARCELONA TANT EN DE JURISDICCió TERRITORIAL COM PER LA VIA DEL "CARRERATGE". I VEUREM MÉS ENDAVANT, EN LA BARCELONA QUE ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL UNA CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES PAíS QUE CONCENTRA ELS SEUS ENERGIES D'UN ESFOR90S PER PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL. LA IDEA CAPITAL PARER D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA ÉS UNA RACIONALITZACió MEU, PARTIDISTA MODERNA - SEVA I, - DE LA INTERPRETACió A DE CATALUNYA. VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS. DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE XIII, FET EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE --------------------- SINó TAMBé DES DEL PUNT DE VISTA POLíTIC CONSUETUDINARI, MéS DE CATALUNYA. MOLT MéS QUE UN DEL DRET MUNICIPI �-11- FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP) EL CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE oRGAN DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE JUNTAMENT AMB DIPUTACió LA MONARQUIA GENERAL DEL INSTITUCIONALITZADA, COM o CORTS. MITJAN POLíTI C SEGLE FINS SUCCESSORI MARTí XIV, ELS A COMISSió PERMANENT DE PROVOCAT L'HUMa), NO ACOMPLí UN ANYS LA GENERALITAT, LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR A úNIC CATALUNYA, LES I I IMPOSTOS, CERT 1410-1412 PAPER (INTERREGNE PER LA MORT SENSE FILLS PERo SOBRETOT FINS A LA DE GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES INSTITUCIONS ABANS , LA DEL PAíS S'ENFRONTAREN A JOAN II. EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC INFLUeNCIA DEL QUAL S'ESTENIA ARRE U DE 1 CATALUNYA . DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL PAíS (DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL CENT ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE, INSTITUCIONALMENT DIPUTACió DEL I JURíDICAMENT, GENERAL. AL DE aDHUC DE AIXó éS VaLID PER LA A LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640 O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714. ~ TU) Ir:- h CoJr- UlMAL �-12- QUAN ES CONSTITUí EL CONSELL DEL PRINCIPAL DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE CENT S'HI INTEGRa RESPONSABILITAT EN EN LA UN LLOC TASCA DE DE MaXIMA DEFENSAR LES CONSTI TUCIONS CATALANES. éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA D'UNA EN SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA EL DRET POLíTIC FINS A PRINCIPIS NOMéS FORMULACió DEL SEGLE XVIII . NO HA D'ESTRANYAR, MESURA DONCS, QUE LA PRIMERA QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI DE LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA EN PERSONES DE LA SEVA CONFIAN~A UN COP FET AIXo PROCEDí, ABSOLUTA. NOMéS L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. UNA MOSTRA MéS DEL PAPER RELLEVANT QUE ACOMPLIA, REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE DRET, CONSELL EL DE CENT éS LA INSTITUCió DEL CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL DRET BARCELONí S'ESTENIA A MOLTES POBLACIONS �-13- D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA I PART DE L'ePOCA MODERNA. _____.____________ LA BARCELONA ,..._____.._ MODERNA, CATALUNYA INDUSTRIAL RETARD I DE DURANT EL LA QUE RELATIVA XVIII LA CAPITAL DESPERTA DEL MARGINACió I LA PRIMERA DE _..~-··~·~ LA RELATIU ACUMULATS MEITAT DEL XIX, RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA. D'ALTRES AFECTADES CIUTATS RESTEN, LoGICAMENT, PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA. IMPORTANT OBSERVAR INTERPRETACió DE QUE LES PERo éS BASES D'UNA EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA SISTEMA CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB UNA CLAREDAT NOTABLE / ES CONVERTEIX 1 c ~ ~ , ~»A w Jh r;J~ .· ~ EN UN DESERT. �-14- COM VEIEM AL LLARG D'INDUSTRIALITZACió ES ESTRUCTURA SEUS CONSOLIDA VEIEM MITJANES. CIUTATS DELS PRIMERS UNA DE AQUESTA ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT CATALa". SeRIE COM TAMBé EIXOS NO éS, EN DEFINITIVA, FERROVIARI LA FESOMIA D'UN PAíS DESEQUILIBRAT. NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT DE LA CARTA MUNICIPAL. LA CARTA NATURAL DE MUNICIPAL HA DE SER LA L'ARTICULACió L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA CULMINACió JURíDICA EN AQUEST DE MOMENT CONCRET. ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS: PART DE PATRó RESPONSABILITATS PERQUe EN TERRITORIAL, NO COM PUC ALCALDE EL CONTEXT DE LES PERQUe, A OBVIAR LES DE BARCELONA; LLEIS MEVES I D'ORDENACió LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS. �-15- HE DIT REPETEIXO \ DISPOSI QUE TANT EN QUE MULTITUD D'OCASIONS CAL QUE LA D'UN ReGIM PROPI, CIUTAT I AVUI HO DE BARCELONA DE CARaCTER SINGULAR, CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT EN L'ESTRUCTURA INTERNA DE TÉ, L'ADMINISTRACió MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA, COM DE CAPITAL DE CATALUNYA, COM DE GRAN METRoPOLIS EUROPEA. ES TIC CONVEN<;UT COMPARETIXEN AMB RACIONALMENT, BARCELONA MI QUE LA MOLTS TOSSUDESA POLíTICAMENT, LA A VOS TeS EXPLICAR NECESSITAT TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA LA DE QUE ADEQUAT VITALITAT, SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI DEL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN. ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE EL CONSENS QUE UNA NORMA ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE. D'AQUEST TIFUS FA �-16- AQUESTA PERo INADEQUADA, ÉS LA REALITAT. INCoMODA, PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT JURíDICA. LA CARTA MUNICIPAL, CIUTAT, PER RESPONDRE AL QUE LA LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE ARA PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA. ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA. PERo SOM TRADICió I CONNEXIó AMB HEREUS NO D'UNA PODEM NI EL VELLA OBLIDAR PASSAT, AMB I NI ALLo GLORIOSA PERORE EN QUE LA ES FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA JURISDICCió DE CENT, METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL L'ESFOR~ DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS, DE REPRESENTACió POLíTICA ... LA VOLUNTAT �-17- BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA, DE LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE DES DE CAP S'ADMETIA, DE NO LES INSTaNCIES SUPERIORS JA L'ESPECIFICITAT, SINó LA NO SEVA PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA. CREC QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES CONDICIONS TAN oPTIMES IMPERIOSA DE DEFINIR PERSONALITAT D'AQUESTA NI UNA NECESSITAT CLARAMENT TAN L'ESPECIAL CIUTAT AMB LA SEVA CARTA MUNICIPAL . FINAL AIXí DONCS, FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT. I UNA PRESeNCIA MOLT SIGNIFICATIVA DELS AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS PROPOSEM. �-18- PENSEM ALTRES AQUEST TREBALL POT SER COMUNITATS APORTACió LES QUE ESPANYOLES I úTIL CONSTITUIR POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT EN UNA DE AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS. NOMÉS EM PúBLICAMENT MOLT FER-LA PER ACABAR, - A FAMíLIA LA I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió EN I QUE, EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA LLI~ó DESCOBERTA D'UN PI ESTIMULANT I COM e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,, 1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_ '\..{ ,;Á.{_ o ELS PERMANENT I RENOVADA HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS. r MANERA SUNYER DIPOSITaRIA LA ARXIU UNA AGRAIR - I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE SINCERA CONFIANyA RESTA, PER ALS �NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER PRIMERA PART 1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir els seus objectius. 2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i culturals. 3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres. 4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics del pais, era una pe~a important, molt més si aquesta era una institució amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera �2. a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de Catalunya. 5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que els Patrons valen fer valdre. A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents. El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat. 5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva molt interessant. L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva catalogació. �3. 6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres del Patrona t. 7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui tanquern. Va comen~ ar amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera, al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia, com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada de Barc elona i de Catalunya. 8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer, M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. SEGONA PART 1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a la resta de l'Estat. D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins del pap er de les estructures de c iu t ats). �4. Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a llen~ar com a tema per un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868). 2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants. (Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats) 3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona, llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons. TERCERA PART 1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT. 2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més, �5. amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori. Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes plantejats . 3.- Així, dones, Fundació oberta, sistema polític obert, sistema cien- tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats Aut~nomes i al propi Estat Central. Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986. 4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas. 5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre de serveis de Cat a lunya. 6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Alcaldes Barcelona Política Història Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Golferichs (Barcelona) Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf 3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d PDF Text Text ·, t )J/ (j ./ fut"'<-' c.... [JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~ ( , "'- V ' C-., 1 A.~'--af.: ~ ~ lMfVLt_ l._f_, ---:) k ~. . ~­ {,. -w{;{- V~ f'v ·"""" f G<A-"-----, !~ Notes Alcalde per a a la intervenció de l'Excrn. la Jornades Cloenda de les Sr. de Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986. Barcelona, 3 de rnar9 de 1989 �Comentaris I. polítics sobre enguesta metropolitana (*) 1.-Intrument d'informació i analisi per orientar acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a a preparar nova enguesta (89-90). Enquesta la raó metropolitana és la principal activitat i fonamental que justifica existencia del IEMB. 2.- Nova Enquesta manten ir l'ambit pot ampliar-se fins a Regió dels municipis 27 uni com I ~ t:~ S(}!:. d'analisi per fer comparacions. Cal, pero, col.laboració Important col.laboració de altres l~INEM Institucions. en Enquesta feta. Pel futur esperem altres col.laboracions. També de la Generalitat. 3.- Ajuntament de Barcelona contradictori que problematica global, localment, fragmentada, i hi ha assumeix el fet un territori amb una encara que s'expressi una realitat 2olitico-administrativa que dóna lloc també a pertenen9a i d'autonomia. No podem, sentiments Borja. de pero, defugir (*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr. ~ Jordi ¿ �-2- "•'\"'-" J \1 l'existéncia d'una ciutat rea _, el que vol dir que instruments d'actua~ió conjunta i també calen redistribució d'aquests social i territorial. de L'IEMB és instruments i amb funcions més un globals, més polítiques la Mancomunitat de Municipis. II. Notes conclusions sobre de l'Enquesta Metropolitana FETS A DESTACAR EN LA PRESENTACIO DE L'ENQUESTA METROPOLITANA - Potser el fet més important a destacar és el de _ ___ _____ _ ___ la constitució d'una base i un projecte de , - - - _ de dades recollida . ' - -· sistematica d'informació sobre processos --- --- socials, ------------ - fet que mostra de fer estudis únicament concrets sinó que ja puntuals disposar de d'informació periodica més potents, llarga permeten socials benestar. i els de coneixer efectes no de be les es tracta sobre temes d'instruments únics que a la les tendencies polítiques de �-3- - Dit als aixo, i per a referir-nos més r esultats de la primera edició Metropolitana que destacar molts exempl e, el es presenta aspectes, paper de conjunt d'aquesta area. concretament de l 'Enquesta avui, es els quals, entre Barcelona en poden per relació al En efecte, Barcelona actúa com a centre urba extremadament important , tant des del punt de vista de l'oferta de llocs de com pel que fa a l'tracció comercial, lleure venen ve u re i sobretot, simbolica (per treball cultural, de exemple, quan forasters gairebé tothom (93 %) els porta a lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. / L'area no Barcel ona és un territori policentric, sinó que concentra gairebé totes les funcions de centre urba d'ús no quotidia. - Alhora pero, Barcelona com /' també a cal remarcar centre urba per part --- ------ ------~--~---, ... ,. nombre <:- - que l'ús d'un de gran - - -- -- - · - - -- de persones que viuen fora de la ciutat ____ __ ,,_, ____._..,. ~-------·---~-----·~------------ - - ------------- - - ---- - --..._"' ...-...---~----· " -~ ~----- ----- produeix al mateix temps que un fort arrelament -- -- ~~--~· - - . es en els municipis on viuen. Peques persones d'altres _.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona, i peques , .. desitgen s'expr essa viure als centres urbans. En general una elevada satiasfacció en relació al \ �-4- propi barri o municipi, cosa que queda reflectida en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem amb altres ciutats europees. mena Hi ha, per tant, una d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat i l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten com a actituds en conflicte. - Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt -- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés. d~-- la ( - e · - Globalment, ciutat Barcelona esdevé molt rapidament una terciaria i professional, davant d'una periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a ,-------- ------- ----- districtes ·- la ·-·-- i uns altres. socio-economiques deteriorament jubilació ·- ... ----------.._ ciutat, Es mantenen importants, diferencies de la plena ocupació i el pas són únicament d'ingressos, de moments de crisi, pel a la Les desigualtats no sinó també de capacitats uns agreujades de molts individus. d'equipament, entre per a fer vivenda, front a fins i tot de tipus de lleure i d'utilització de l'espai. - Cal seguint fer menció de la pobresa, altres estudis, que hem definit, no en termes de qui passa ') �-5- .. ( ( ~, gana, sinó de qui troba es lluny de les -po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la població. La pobresa es - - -- -sobretot per la manca de treball - ___.....-- - - L'oriaen ~ - -~~-- migratori é- ~--~ no variable descriminant, a altres fets, les en és si f-~r mateix una sinó que va associat sovint com el baix nivell educatiu, o, per l lars on tots els membres són nascuts fora Catalunya, d'edat el fet que es tracta avui mitjana molt elevada, de i per tant de llars pateixen e l s efectes de la vellesa. - Hi ha tendencies a cultural encara una i lingüística, molt d'origen notables geografic, certa homogeneització pero les diferencies Les fortes són diferencies cultural o social, no donen, pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una compartimentació social grups amb conviuen que fa que poques els relacions diversos i pocs conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es va fer l'enquesta, es vivia encara una situació de cris i economica que limitava molt les possibilitats d'ascens social. �-6- - En aquest aspecte, s'observen peques tendents a l'ascens social. oberta és actituds L'única via que sembla l'ensenyament, i es constata una aspiració molt generalitzada a que els fills facin estudis superiors. grups - Queden en situació preocupant: molt socialment, una de les zones amb més dificultats de tota l'area és Ciutat Vella; pero també a Nou Barris i en altres zones s'observen situacions molt precaries, manca de que no diners, d'instrucció, i, consisteixen únicament sinó en en els general, baixos en en la nivells la manca d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina o precarietat, limitació limitació dels contactes personals, de la informació a la que es té accés, limitació d'accés als recursos economics, etc. aquests és grups, important el paper de la familia en molt coro a suport en les situacions extremes. Aixo explica que la família tingui encara una for9a En aquest territori, a diferencia del passa en altres ciutats europees. gran que �ENQUESTA METROPOLITANA 1986 Condicions de vida i habits de la població de l'area metropolitana de Barcelona L'enquesta lloc, metropolitana té un doble objectiu: en primer s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre les característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en que l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona ens va encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari crear un sistema de recollida periodica d'informació de social per poder analitzar, produeixen. caracter a mig termini, les tendencies que es Aquesta analisi només és possible amb instruments de caracter periodic. En aquest sentit, pensem que el majar interes de l'Enquesta és la presentació de la base de dades existent i el projecte seu caracter periodic, del ates que se n'esta preparant ja una nova edició. El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía acurada de les condicions de vida i habits de la població d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que l'area es caracteritza per una població d'una gran diversitat �-2- d'origens geografics, els quals conformen una societat que podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar la baixa conflictivitat entre aquestes diverses cultures, sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats sotmeses a fenomens similars. Es detecten, a través d'integració del conjunt, la població, de l'Enquesta, forts elements estabilitat i arrelament creixents inici d'homogeneització cultural, etc. Així, de per exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera de parla catalana, s'observa una tendencia a la millora del coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves. L'Area amb Metropolitana es presenta coro una unitat una forta mobilitat interna. neuralgic d'aquest territori, com a centre concentra, de consum, geografica Barcelona ciutat és el centre sobretot coro a mercat de treball i activitats en aquest territori, culturals i lleure. Es la més elevada taxa d'activitat de Catalunya i una de les més altes d'Espanya. Barcelona professional, esdevé rapidament una ciutat terciaria i davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot tenir conseqüencies polítiques importants en el futur. �-3- Divisió entre promocionar-se, precari un col.lectiu amb treball segur, que pot amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu (aturats, submergits, temporals) que tipologicament tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells. Grans augmentat diferencies com a socio-economiques conseqüencia que del deteriorament semblen de haver la plena ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa económica coincideix una posició de débil participació en els béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de millorar en el futur. Les tres formes de desigualtat més generalitzades a la nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes; de fet, resta de el sexisme es tradueix, factors com l'edat o el negativament, amb entre altres coses, nivell d'estudis en que la incideixin més intensitat entre les dones que entre els homes. Amb constatar societat les dades de l'Enquesta Metropolitana 1986 hem que el sexisme com a fenomen generalitzat a la pogut nostra és molt més intens al món domestic (la família) que no �-4- pas al món públic (el treball remunerat, Hem vist també els estudis, que l'alta esperan9a de vida de les etc.). dones tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida. es Hem pogut constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons de sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria privilegiades, poc a veure dependencia especials (si amb de dones unes condicions de vida i treball que tenen amb la gran majoria, financera les quals estan respecte als seus marits sotmeses o dificultats per trobar feina remunerada, pares, a amb i treballant sumen les hores de treball domestic a les de remunerat) més hores per terme mig que els homes. Es constata, finalment, que les fortes desigualtats socials que es produeixen en l'area queden, per mitja de relativament dues institucions: en certa manera, la familia, limitades, que és més forta que en altres ciutats europees, encara fet que provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i l'Administració indirectes tendents socials. 1oca~, que a través de opera un cert reequilibri recursos directes i d'unes diferencies socials a augmentar pel desenvolupament dels altres processos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana Subject The topic of the resource Congressos i conferències Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Barcelona Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf deb2298012fad0841b19698b99023569 PDF Text Text - ----·- . ·· . ... ,----·-.--........_................. . -~ ........ ,.......,._..~........ . . . 11. BARCELONA Presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo. Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria. La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas. En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de Europa. La integración económica va acompafiada de un mayor grado de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida. \ La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas. Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda; al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore, Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella, �,,.... señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon, sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse, asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia, etc. Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra ciudad. La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil que hoy nos encontráramos aquí. Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del Consejo de Europa. Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes, Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la del Ministro Serra, en su representación del gobierno español, que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones. Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales. Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi- 14 �.. do históricamente toda la atención que creemos merecían. como ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger (que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de adhesión). De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me parecen significativa.<;: "A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action. C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur. Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres. La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition ct ses finali tés la prédestinent. " Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y E urociudades 89 1S �.. entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana. Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos conjuntos en el horizonte del año 1992. GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros. Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J Barcelona expresamente para esta conlercncla. 16 �BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES Los representan tes de las ciudades e instituciones reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona (Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada en Rotterdarn en 1986, constatan aue: Más de la mitad de la población de la CE vive en las grandes ciudades europeas y más del 90% puede considerarse población urbana. El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un conjunto de funciones de centralidad (funciones direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos. Las eurociudades tienen un importante papel corno impulsoras del desarrollo económico, corno centros de innovación social, cultural y técnica y como núcleos de integración comunitaria. Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas por las eurociudades son hoy objeto de preocupación e interés por parte de los organismos europeos y gobiernos nacionales. Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo que se refiere a la presencia de las ciudades en las instituciones y a la aplicación de programas y fondos comunitarios. Ante todo ello reconocen: La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de participar activamente en la construcción de la Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo de ciudades y desarrollar la cooperación con las grandes ciudades que no forman parte de la CE. 1 �La voluntad de intensificar los esfuerzos de coordinación entre las eurociudades y de cooperación entre sus administraciones para facilitar el análisis y diagnóstico de los problemas urbanos, así como la ejecución de políticas comunes. La coincidencia de las eurociudades en demanda de una política comunitaria urbana en los siguientes ámbitos : - Protección del medio ambiente y mejora de la calidad de vida. Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano. Renovación de centros históricos y recalificación de periferias. Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas. Seguridad ciudadana. Programas culturales. Promoción económica y cooperación tecnológica. Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias: Solicitar a la CE l. La creación de una "task force" para temas urbanos, dentro de la Dirección General XVI de Política Regional, con el objetivo de desarrollar una política comunitaria para las eurociudades. 2. Un análisis de las posibilidades de financiació n comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de programas operativos integrados específicos para las áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de los fondos estructurales para las áreas urbanas. 3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan Barcelona y Albertville. 4. Intensificación de los recursos comunitarios de inversiones en grandes infraestructuras de comunicación entre las eurociudades. 2 �5. Estudio de la creaclon de programas específicos en temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación de centros históricos, pobreza y marginalidad social, seguridad ciudadana y actividades culturales. 6. Fomento de la colaboración y transferencia de tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante programas de intercambio de responsables y expertos urbanos y el respaldo de centros de investigación y desarrollo de las tecnologías urbanas. Proponer a las eurociudades participantes: l. Adhesión a la declaración de la Haya: es el planeta. 2. Colaboración en el libro blanco comunitaria relativa al ambiente por la Comisión Europea. Nuestro país sobre estrategia urbano promovido 3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el Informe sobre grandes ciudades europeas promovido por la Dirección General de Política Regional. 4. Realización conjunta de bienales culturales de jóvenes creadores y de las campañas de difusión del deporte en las ciudades. 5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en gobiernos locales. los 6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de las grandes ciudades en el Comité Consultivo de Autoridades Regionales y Locales. 7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica para la aplicación de los acuerdos tomados en esta Conferencia y, en especial, para promover las relaciones entre las eurociudades y los organismos comunitarios y europeos. 8 . Designar a . . . . . . . . . . ... Conferencia de Eurociudades. 3 próxima sede de la �... CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA AMSTERDAM representada por ROTERDAM AMBERES ATENAS DUBLIN FRANKFURT GLASGOW LILLE PARIS Mensaje de MAUROY (ALCALDE) Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE) SEVILLA -- ~-. ....... ~ . STRASBOURG STUTGGART TESALONICA VENEZIA TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD ECONOMICA EUROPEA COMO BUDAPEST GINEBRA LENINGRADO 1 �... INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989) L'Alcalde de Barcelona, formant part d'una delegació d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat 24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de les polítiques regionals de la Comissió Europea. Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i de l'envelliment de les poblacions. El President de la Comissió de les Comunitats va posar de manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin reaccions contraries dels governs nacionals. La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat les seves limitacions, pot donar suport financer i tecnic als programes interciutats. Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una "cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les ciutats. El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de grans ciutats ja es beneficien de la política regional comunitaria, i va indicar que d'altres programes comunitaris podien interessar les ciutats, coro les noves tecnologies, ocupació, o la lluita contra la gran pobresa. . .. 1 ... �El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del la Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a cooperació entre ciutats. La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual Maragall i Mira, alcalde de Barcelona, Richard M. Knowles, líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber, tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia Barcelona 89, i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90. Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió, i president internacional del Consell dels Municipis i Regions d'Europa, i alcalde de Magúncia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989) Subject The topic of the resource Eurocities Europa Ciutats Barcelona Acció política Relacions Internacionals Description An account of the resource Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Type The nature or genre of the resource Escrit Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf c985578953b64300d37889bbfc40dad0 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP REGIDORS DE LA CIUTAT. A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL. TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD. ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT. JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ. �2. AJUIWSENT DE BARCELO NA PRESIDE N CIA US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA. FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE: lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS, DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT, INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS. 2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS. A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA. US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR: �3. AJL LAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A, NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA. • HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA, POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA. HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR. TANT AQUI COM A FORA D'AQUI. DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA, LA CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO, LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I SIGNES D'IDENTITAT. TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA QUE D'AFIRMACIO. BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT CATALANA QUE NECESSITEM. �^. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦ NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA. EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA NOSTRA FORCA. r LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA. QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE I TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN- �__ ^ 5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT, EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS DE DISTRICTE. CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS. TOTS HI CREIEM. NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA' ► CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA DE SARRIA. AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI. EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA BARCELONA ESTRICTA. FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS, L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDPNCIA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN PRESIDITS PER L' ALCALDE. L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS, PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT. AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA ♦ ♦ DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS. DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i 100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA. TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT. �4 • ,% ^, 7. y^ V AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA PRESIDENCIA LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I MÉS FRUITS. PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC, SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA. ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER, EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS. DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA. SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO; EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA. DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC. �8. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA. D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS, DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT, I SOLIDAMENT ARGUMENTAT. LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO. CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE LA SEVA MODIFICACIO. NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS. HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU- �9 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX. INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT. AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA. L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB DAL PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY COMERCIAL. INDUSTRIAL I �1 0 A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA PRESDÈNCIA LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA. ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA. MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA. EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA. i ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I COMPE'TIpA I QUASI DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS, COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS. LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT". ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR SURAR. EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA. LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT. ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE r PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT CREIXENT. D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL �12 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI, DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN. �13. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI ELEVAT. L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR, GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS. TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES MUNICIPIS. PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE i SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE. �14. 1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1 PRESIDENCIA PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT COR: BENVINGUTS ELS NOUS!. L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES. SENYORES i SENYORS REGIDORS: UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA. DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE NOU LA TASCA. MOLTES GRACIES. BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983. � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf 7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4 PDF Text Text ( 04t-- Nl-E M 1 UN ft1l ftO-otJ J.Ait.NtJff" ,4-t.. 1Vl vei (II'I.A' 11.1. é\11 e ~ uq Dt;- Pf Bl'l~ C-b?..oN'J'If c.¡ u T7f- T 2J FDu . ,. J. A C-m\.P o-"1.-lr"A 0 f i 1 Jo JvTJAI)A 1 . . . __ , ~ J t1'J ('16 t:-1.- V OT ~ r-- 1 1.\-'r'"' 1)1'-MOU\AI 11 (. , ~{J eN h lhV hf ( i N ctt::;:"'Yt t-'liJi A \)N .4 /..,r:;.J J2A(Hn{_! t..()i;¡_ e'".i L1 rQ.i p11. ,·1..-t tJYL ~A Lut-óv«.--(4 �r;_n hoJ eAl ~ f= "'1 V fl 1:::\.J N ' Alt Dv f'1 Ll ) F.<\v~h. t ~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._ ~~~ ·. Q vt: C.wJ () 1 CIO N ( l'llo~ 1 4 L4 ; , t'l" e Jl v t;""1"'J P ~:-vt f"t:1?1 rc-tf\JA ~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0 rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e- ttHA _ M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s i ~~-t:--rt¡,vd M()I.-T Oc14A1vi)Jt7V'i, (;Ail:..""Yt '¡nwrs. 4 1;;-r.( f í Vt"}( f t ~ Qt '1/C 1.- OY\.1 )l Pt"/'l ll!it~ ~~· 'f7f\.. Dt; ;'~~tett'IJo Ql.AT' rvoJm, Th-ts L' : e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\.. 1 J; ~ir f" ~r:7~.::"Ñi, u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ . 6-t-'l\"'A '- ~(· uNA No, 4PI() 1<1f.!··i1.JJos t-"<; fl'l1\f t) V A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~ ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL 1 t'c'l;¡;c 1 A~.-t~ 1 -úv ~ Dive'rt.f.oS , oJ ~ l?l. (:::1,.i t5. "11( " · A-unf=~vnt..n t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l. ·11i _!>ue. l"\1i 1!JC r H0'\. .-o ¡' ....v-. t ,, ~.r- L-f' 1 .- ~1-Q III t"V\kCt .ON<; O1 t3 u!l~~ P1t'N )'A . PuNnl'Le:-J 1 A- A\ ~ 91+ ,.~ .t)t f A ,¡j L-t/f 1 !h. "1ll. <=- Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.' t.").J/l::N t:V oc- Q u-?"' t' 1 J fT1't t. ~'YOI'J 4 v.l c-- ¡ ~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~ C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N D.C T/;fYvf' Pt~.ov~t-Tr. t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ . lS1f{1 ( D' ko 1.1 l:'~ 1 c.11 ohc.v ~é O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f- JfW'YJ únvt:ü-11/"I" 7<J i> ' /N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f t-"7\f Á- 6-vvi:'YJ.I'V.# ; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..) ' ?to~ln·~ 5 kc'?-lf'"WI( /J.t'J M0t..7' 1 rn·Nxt IVIINAA, "N 't - ~ i"' : 6 P Mfis ()C .s A-1/L..71Vf o rt~~~ iX(:n. McJ 0' UN olt'f\.l\.~ O· VtJ 0t .fcO.Lii L¡.,r 1 ," &flk..v 'i)\ M~~~~+f 1 PrTvvs fLti~.s t\ '-1 r,..c 1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. . �3 hf é)VfJ/# f Cl'iVlt=.$" - c--")(r~TI;"Il.JI.Aif PnoPf4 L ¡4- vJocTrt¡¡ {) ' uf!.D t Nfh.\._ ft"l-;ffll 1 r L~s ·,?cs:tl'\uc u o 1--/!l.. v)~lT\ucuOINS 1 J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT PttuOull}t:) ~ /)OSft::-111... ( 'J~ Qu~ ¡ tL. QUB'" TtkN M.~ix Qu~::1>A 1 tJo lleWft:JI\..Il1L / fft\ i~P i" ./J1. n..c-r.J ~ IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J. ~tó"n,· NATV ~ ~> ?1vvi tv • th. 0\1 S 1-A.Ic;rJ C-A V.V/trvt"!L ~& .JiJ Rflou 1 QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.· f)t!' Jo~e:I'VT NV t\N-h ft74.. L!NS<:1tV/f-7t. M{~ {?fl o u tt. q.Jc- A-c:n'rvT> QVc~~ ~ !J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p ' 1-?l.k iiJt ~ ro~-IL Mu"w 1J4 kM~ rJ~pl(¿.~) MtftltrV r F1Jit.kt"'N M !h.. rurv rt. , / ~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4} aws~ t'L- ftvr:J eVí 1¡,¡; n . 11! VI;:, { ' ifo \f,. J+w"'f ~-n: ¡ r1'"VX , Ftfftft.t:N 1\"1- -J C::' j_ l (f1yLA f>é TlL ftX ¡fv.:;- !Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_ (~;f?JA , U/'fll UkTVtiA Tttt14t!" ,(;!~ IPJ\.t ~ v:-v; v !Otvei tuJIV,-tt'ltS" Clrf>i r.ttA r;tr i..1t 1 v 1'vi f¿.. /trl vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L ~ ,_,()0 ~ C 26 tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f I.At 771f1VS fl-CJ i 1) é AU.-t .){ t't5 )oc.~e::--f;j. ¡J ~(.,..-(r_ ~ ) ~.S~ t.e') }Jf:F ~ v~', 1 AA&. Jt:'Wil-7 eN r\.tj Vt.t IY M~í : l~ t"j Dt. fv¡~ c,t?J h~ 1/41 C-tJW~ 1\ CJ ~~- PIIN~..td...~~lthf cou __ ,r 1 11. ()e ~JA.vv ZAM..tJ ,__JO. , C)f\14 St·v 1\ , CAf/'rlrlA 17/1 ~t'Wi'\..0.. ú1 ~ l\'rt'71. ... "er-vJ o b CA-17h..II7V11 !J r::x.._~"' A l4( �r~u~7711 /~ ll(! t~ c__..f'P rons:--A •.· L~ 2 Mvt~n,.'#~ i)t1~ l(vf' 1....1\-. FonT~ fM\A 4lUt OJ<; {..,ft viMt U~Bit1\JA . {j( rO«.'I'I~ , ? ~i) VCLIJNTJtr ftM Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f. i)-(' ; qv~~ .<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,' JtJS1'7rL!~ POVT V~t\f [OktETÍILV--t Lit rJO.Sli1'l~ D(vt;1U'tJ7h- ' ~....~ r~~ 'Pilox..·~n:r on~ A.JDffilfJ &v•~\NS ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u (--~'o th lintf H1l '!) r ~6,4,',x.. Tltol)-1 Q\JC 1 f(.II.,TVIlA A 1:0)( fvtt:>fAR- 4 I[Z,T vtvA fUtO\.Yl.Mlt ; ~ U~ tvllléLL Á..'\>CI}t..-~ iDt5íhl<...:n:s t(llt- Cf/ UN~ (troVt:'M..S "' . LA ¡ civllttJ~. ¡ft... b> Gwt9t~ '1t"\ c¡u'c;-: ~ f).t)(?o.Y;h) .ftNT61 e vUll fJ\-t..S' . ¿~¡rvrq~ f~AJt:Z...n3'" t'?... Dd cc-wl1t,t1. .d2~ f r c#DJ1vlf"M" 1(1_ !;;M f rl ~ ltf<N t:V th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f 4-r.? UL':> ft Vi~ f'"b1 LtS (){ rD-!. C--fV77/"í1 cvn.-off=c) l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f IV 1 ()t'Vtlto~ o1i'flt_..tlJID"S W f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr Pfl(nON1hvi~ Tl:;--Nf A ~A t d) ¡_-r.,·¡n¡ ~ Oc oo~ t11t1t t0-or0?t CMI\yoJ r"-11.1> i o( 11tVL.t' No o· u1\JJ üt-i~ f~nfh_ p~i w" nr') OrE .l\, ¡¿,~¡) /)1 .'i. ll'-t 'L-J~r. ~?e; lh(ot?ri:¡ 11 /h.(D 1\J ttz.s, Lit erJ th. N .Yt:;:l-L ~F ncs o¿- L-+ o LA- é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4 O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S ··uwsn W~ .. Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~ • LA- Pe: ¡¿-;.,¡ 11Jí cA) ~ UlJ~I\)~kfl_ \..1· AAW4 lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC: M:J LA/J-t:.'l\S Aca»fliv f> ¡?or.s·1'>, .L<TitfS av~· ~ At.rtv""nA t"N LO (l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT. t'l t.t-s ,· E;vt2 V il..A J 11-qv~T 6ttn L.c...-"1-()lv~ ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr 1'o s~s. ~ q, ~ Pt-~ t7nñl4 ~e;=- ~ IMI\A',1 • 1 U/ Oc- �~f\J LA- t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~ ('1 ()J lt ~ f1WPor~ ¿_nv<;.1)'TlJi~t_ cJNit e)~c'"Zt?tl,.. CNMJ'fz·D- .4 flte~ (}¡ { f/'¡,1· CAY" ~ U , 0¿¡- !) ' 1\U.A ¡)~ . c-·v.J C/ti\flfú-11-f ~f) r f fYI., ur:r tN 4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h- e· 1 PAL e /Vt.~*j~- ¡,_ 'J'<Nn iHt ~ P~eWU J~LMA~ Oe ~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS D1M:Tll L N P ftt?lll ~uJut-r f\h L.4 o~.-- ~ ~ J_O e t) A-A.t1;:.J bJ / !hJ i~rJkf~- ~c,;Bí t'I-1A o' ( ~t.1>vfl#"Vt'ti ~ NOVt; t..~ file c.;.) Poc~n 'c.A pr¡~:;""f;A<¡tffl i C/h. n~~ Úl- MVrJ,'\...T~s, (J.-::; @ é{ Ve- L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::, L-N ~~-~~n·1Vu1WS Dt.- f/VII~o~ 41l)'<.~ ' ~JD!Il cMf111-N'r4 ( &fr¡ t'Z..M..) - 4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1 - ~¿,..... ~ ·-~ ··~1 (..IJV'J Tito L-'--' t1 1' .·-- ~1 ~~ ~(!StttL~ ..St. tn Pé J<->¡v<O] K]li t..t:) ~~tf:'"S, Dtu~ rr; e:Mfr-1§1:?) ...... ~ 1-t~vm, NI Uf !fi}-QIJ 1.CA í{) t'nt:UA?! f) 1:...,.. (J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r. ~~ c..friJ)f?(rt/f Lit l)t'L filtvuONihMJ /Jt Pl..ltNilUf ' 1.)0 N.:::J-1. A-I V OoS' f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_ IJRS L fk- NOI/4 ~t'Le{,Jif) 6 " Ji' fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl thJG-ttew714Nr {J(LfJM'?ÚJIV/tf,) Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' . ¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L ' a_ u lf/1__ f 11 1?11 ·O r:!hiD L'L.- 5' oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT> , !h/vlb-t 1\. ~6 ,· r:..tJ27rt(}¡~ •IJ' t'i.fiVUtrvt Pn c7 t'Oi/5 rncP!;JSt bN.,..VC: 1 11t'L LJ:+ ~ flc-1:/-?V~, ro Oc P~ ~cm >tYL E::'"L GP"V {...@VTflÓ !JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1 ( roo 1 Pll.O () 1/ [_ ÚD cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ w-ttPL€KA \J1l T) 1;:1,. e; ffl-{) ~ tJb VT) ons e: ~~~s ~ r ~ ~ (!3ce qewT t:.,i'} J A ,~, o;dtwrJ m~ • ¡' DE poeS -A. f.-1-AíPil r en_ 'TYN1JY.... I7K. Af N c:swtvJrvs,· tJ ~ r. lt.IJ/1! r-> ' ' f'f!.,DOUt-rtfJI[ 1 J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf 1-155 11 t'! jJ.(rv~ . 1 1' A De: PE..sn- \....4 Llf HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to s ~4 11..0- ¡JJ ?JIV ~u~. �6 /Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1) b f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,· reV\... t~lJ LA-o~ t trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD fiq~,c.r.. b~ 1 tf1ki ~ t 1> / A-Qv ¡ tv Pv.JYJ ~A uaVr fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J Pn 1/115 f>n r:u( fl ut-:- /)e Cltz,1.1!" t.iv ¡/11f-, PJ_s r..;¡" t r_-/r h .;J t;¡L~ , 'ttj VNf#f_ t9U1 L . --!1& v t:?n 'iN 1 lf11(14.1 CJMit=1-;:.V (A ;f., MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~ .{t?L ll tfH )J iJYL S' --.0 ti- 1 N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu 1 cJ ~ ' l>c<; ü 1-tn A vm 'lt, A.lt n-S l?í J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~ /Lb'ú-t -~ 0-.S c/v í7f!J ?flVS ucfs 1 ~ •ht/TV A.~ o MP ·4 A 'ts n.lY\.íf l ~ ·TlH_. et ~ [;111 ~_ltc¡!) C¡fiUit::Vt_ i1- v/u IL~ (~ <.-'l. 1 IV { ~ 1?:. l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ \A 11o.rm~t ¡hr t"L11hs tt:YL ~c.Y :n::-v A.A t:'rv S JI-A A tJt [.@l. t'~ tH> e(6-1/-'Í ef/r7A... ha t:u-{1. 516-.u-clJ Af" f:J0>Pfr1-k: v(·DA Pftf};t;;ryi7 ¿ 1 f{;lW J1. WM1'fCFF ~ Tt=-w'-k A t!J<;- que J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r fJfiU fvc;/JVí 1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_ e? u~ V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::? tL.S LLtkS ~'l:z.-uo~ en; L2r 8Af'lt:$ r J 0t_vt!lf J éN C'{)n¡{:..[¡ ' ~) f?L.S 1 ~rv t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~ {J Ci -f. t;:lJ !.A - ~ D' vtJ J ( et- v' n' 5 f J!) u¿ S ( ft or.J A/+ lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s UoT 1 erJ ~e- f)A1(_ t t:Lor-04 ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1. t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ U/1) 1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf . w~-r UN fSitntV'J, ~ Tc:-CNt0Ji /L~ n tS t+-' /JlrtAó'" ct.> c.t4 v/iJJf flM¡ -r-tV YJe:_r fcJV'l)./Jr)fNJI_ t'W CAlttN r . ~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~ f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~ ¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI UU.... -1\11 rWrtlfk 0-'V l--1f C/C/!·11ev v~~ ñ f71s it:;S fvtoi.J b-JCJt!UI. �CBJ.1 14- Ct1 6-4Ns. Jt /J r"'Mtl ~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ 1 /)e- M ~'lWs Lee; kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~. /J '(l' '11 N J t-L f f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,- 11 t-'ñ .Ni D .U t4UI1 ~ 1.. ' ~ ;a ('!~ UNir- LLv · 1 LLI ?fhb~ er tP t"-'tl- tJ t=' t!l- N~~ n~Pt~n::-. M' k / l)t ~ t::hf ~· t7Vl rtPrir Pi¡ Df'VI ~ n(l;úttfvJ /PJA.Nf?t n l-~D Jufí·wf-w~ P~ fl;J;V FvtA.Jt-t~ / tfL Íú/4~ /5f!n c.tl.o ,J)tJ \~--rt.-11 f/Vl 0-t~ k éh/fltr., t.)::J /f4 C"1U j- · g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl !Jí:f"F~0M \ evS lt1lfv fm't.zlvtu~ ~( - k~ ft-:V-,1 fr¡o( t;f N1J of)ut.VIA. eFt .CA t:r'VT ~AJ~c..·l~, 'ft11A~ __ De· 1 1 qvltnJ 1)(-- kvM.c-f/>41...., ~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~ , · c~tt 11- Tifi__ E0'V roT ,· t!2.5 i;'tJtrt_,~¡ Mcrn. e:n I)JUI? ¡¿ ~ 11/ma �J vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT 'tJO~mA t..4 t:)c ~ ~e- ~ &) '1·(S CIJ vt~ ~· WYJ }ol..;~ h {rt.J¡~ U(I'Vd. Uf rJJ!Pullt0o". t' Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ? -r- i '< ~~ PL/frl - e~ flt¡t'~l JJ-tt.~ J'i)lU(:t) C-VN J p,,,vc. CA~> ( PoC.r~·C-11 Dt Ct'tf>;Vffvt~"- 4) t r uz. (~ Lj S' H rJJ ¡¿7_) S, t"L ""e'S nt tcvmvT 4 L-!1 1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3 Qu&" S ' ~- ~YI v\ ;.1\ft-'1~ .fJ~ (;pj¡m. fjN l:?\.1 A.ft k J "J 4- Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5. J <)( e e-¡· lt. r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi 1 W 1\ t#{' ¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.- 1. lAt"'TM pot) ~ iJt Lt l{'ft;) ·1( 1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K ~Óh,. C.Vlt? 8-1 Lf; U/U/)~ u~ '-1 clr\J)I ,- lb e e re;.·TibJ 71 . L~ ,· J vt:;» Ts IJc- oé Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n '"·~tJ7\.~V- /lhJ po-NI~ <.-63 t!2- T ~-trv 0'\IMA. 0tH- A c..:Pf fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1 ~ n '!J lflVc;l/ ..... T f/IJ/h r¡ ft l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t}) u uN 1V! Pm ~ m~ ~ YJ c7V/I.{j_ . f.ot o)t;lttt..L ~ L-J1 1• t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s / (})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1 ~~ i(JLfS ¿h)r tó t1h c~'\PI- . tx!- oLw ~ 'h -~ . j~t)ttv(;1)¡- C7J !J(fóWvO'-v)4fj,q A- U1 /JW(!$~ l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J 1 ~ - C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó - ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u ..( m~~U/t'l ~tlbr;;f 0 1 f:1J trtlff"b'JL' htitvfl't ~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1 ¡' U. " CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu; 1\1-W ~ 1-\IUcJtt~ t"LS . , ~ ~~ vrT t44 t'f:TM". ,J¡t" (rL lh-l"A- 1aa·"'"" Df:ó- ~TOT óii+NYf1.- né"'h ¡Jfrt/h_ V IV~ u~ . 4-1. vbl oe- ~ f!iut ii;B"/ �UTI"L-t'~~ ~~ ~tt . A- Fot.Jc; Á' !{U?uh _r-ofL4- lt{J s-v /");o pn f;) l//)(.1¡/l- N'r ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~ ULD- - ~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo i? '\J u J\AN~ · - flM;}vt{fY/l-. U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_ DA#) / 1 1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~ G~ tA7_ f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr f¿{lt1l~ C L -1/ t~ ---~.(" J./t. ·v-.. !>tto ~dl4 P1e-tt.0 '~ tt- D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif lo lJtJ)_ ( 11~ IIJ ¿;, 11 {~ ífh é4-t- 1 L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~ !Jt: /}/fv V 1 'l1 . �4r' S C.0'-1/ti¡ .IJVA ~ fpfi.>LC, , ttt17ñ~0t;-éDC-11¡ C-r;A-rtf)mv'Í ,fA Ld - Nt ' t'Xt:"n uT~ ,. q~surves ~J r~-Yt /Tiv't) ' �- ~ 1\Vl Le:.~~- orJ' ~·v liTo lhJlf'\ 1'-1 (í(J'"V\_ Qu e q 0¿- , tL~ r Tfh...t tS ~ N voL D( /t"tU)l ~ o5m..Th t ~ .+ J3. fh'V r a u ~..:-- lk-A-1.Jítrv1iVr ID r A- 1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r 1 n~tue-J PtL �)L • f fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_, C1)\ll,_ ~ ~pv YS ArL d''lt5S'o .- kOVJ1.!l. rvs ~ 1--/1 ()e L4 () f\._,-j ~~·tj btn. &t') Pt:7Yl t 11.- ~ . A ft-.:h.. t+t Cro sift f t.-Yl- Jto tL ~ v'C!" J-¡ -- z.-v ¡" te tSJ~. N ) Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l- J V IJ trv\.. . t �8\tJ tl A;- ~ ~; \\1'm__ C/tVtP P-.:.1... /-ttlM. ezoNOAAi(. . Út Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il. FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\. S ·-- ~ T t f:-'1, -. fp -X\ L-t0- At) ·to h.-) l ~lQJ,.~~ . h= . ~ t t:)V a S&/11 'f q vC ttlró-1J ~S' f\ L S u i....-~ fJ 'v NI.¡ �(L( 1 N lf"A-t t: 5 L1.1 fl ~ T7! D-?11... {) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Alcaldes Govern Acció política Description An account of the resource Versió transcrita i versió manuscrita de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg 2a00442afc38a9a93fb464129622100f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Cultura Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Publisher An entity responsible for making the resource available Laia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Febrés, Xavier (editor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany. Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX. El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf 46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0 PDF Text Text Balan~ de l'any 1983 S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens. Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més apassionant de la meva vida, corn podran comprendre. Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9 del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents com un are ben preparat per deixar anar la fletxa. En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem de saber. Totes les cartes estan sobre la taula. Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan sotmesos a una alta dosi de confusió. En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils 9 �ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara endavant. L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del mandat democnltic, és a dir, pel final del període de treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug· per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós. Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms. Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc. S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part. . Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~ més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a 10 inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del tot dolent que les coses siguin així. El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els ~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de 1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que estan per resoldre. D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una ~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern 1 de representació. Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les lle1s aparegudes al BOE i al DOG. ~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost. La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres representahves. Em consta la reacció, certament crispa11 �da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en un o dos mandats curts, conscients també de la situació actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat, no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una part, pero. . La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la . seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu! Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1 és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé oberts a una negociació permanent que no sabem del tot coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~ oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors, el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional. 12 Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les meves afirmacions suggereixo als presents la lectura deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83 i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia que contracta la planificació inforrmitica a una empresa suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir responsables, l'un darrere l'altre. En un terreny que afecta de manera més directa l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a precedent valuós després d'una fase de major modestia e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona. Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és més greu és el fet que la norma internacional radica en la no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb 1 excepció potser d'algun pais de 1 Est. M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983, do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola d'Administració Pública. Són exemples. Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13 �seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir. ¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1 nostre primer deure com a representants de l mteres públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no el de la formulació de propostes d'acumulació de poder en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora? Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­ natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat, el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al nivell més adient de 1 administració no comporti una 14 ~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels ciutadans. Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els papers respectius en la producció de serveis públics. L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el ~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern? Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes -quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta per a programes posteriors. Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit. No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu que l'obra va ser desblocada per una administració ante- 15 �rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de costums que la nova situació imposa. Per exemple: que els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta revolució que tots els nivells de govern implicats han d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a !'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten l'expressió. . . De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat amb el govern central. Unes relacions que no són gens facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que . potser costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ , !'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest deficit amb l'alienació de propietats. És imprescindible una renovació d'aquesta institució, fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~ ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~ no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi ha demostrat ser una sangonera económica i prou. Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és 16 ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els ciutadans s ho miren sense entendre-ho. Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu ~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com !'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit ¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel tema de les competencies exclusives. ¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala? Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada, n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del L1ceu. La formació del Consorci del Palau de la Música amb la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~ peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al 17 �sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el Palau es mereix que igui possible aviat. Fóra un error concloure del que he dit que l'actual govem de Catalunya en realitat esta extremant el compte en materia de disciplina urbanística. Lluny d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert 1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia. . , · t Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~ en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~ urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a ser presentada fora de termini contra una sanctó de 200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­ banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es logic que les institucions públiques done~ exemple de mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta. No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a normal. El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~ ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats. . . He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­ neix que són i han de ser de competencia muruc1pal 18 quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que podriem anomenar acció directa en serveis de contacte directe al detall amb el ciutada. ¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro ens ho retraura la historia d'aquí aben poc! ~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de responsabilitzar unívocament els responsables certs. No defenso per principi que tot el que han estat fent históricament els ajuntaments i concretament la ciutat de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional. En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i de recursos per assumir tasques que li són en part molt propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit» pel Govem autonómic. 19 �De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­ cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw: que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~ que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~ no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1 per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un públic massiu. . Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­ tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la competencia s estableix no en la deman~a en, terme~ economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw triar· és el funcionari el qui pot triar. Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­ lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de treball noves sense reformar i amortitzar les antigues? Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia. Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori ' ' ció del i el seu govern, temes, com es sabut eminentment sensibles. L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser estables, pel damunt de les majories polítiques relatives en un mandat. S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu 20 districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius. S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí. E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran. H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte. Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va ~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc. El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada. o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo 21 �que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes! L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé sempre. . , d ., En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<? territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1 no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>. Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora? . . , En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~ veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta «Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de «contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt, d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~ Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1 22 una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals. Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves tragedies i en les seves emocions. ¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~ gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de ciutadants que he dit. De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora. L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits. L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració, 23 �sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~ i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1 tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­ ment, per fer una revolució absolutament necessana en l'esport de base i en l'esport escolar. . U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29, per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat. La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona , estricta d'avui. . Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a. 1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment. ., , Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en podem treure profit. Juguem-hi. . Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­ cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­ ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24 ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF. N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació publica. Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument. Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport pubhc. Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat. ~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí 1 ara. Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant. L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la. ~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és la VIda. Practiquem-la. Associació de la Premsa de Barcelona 29 de desembre del 1983 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf bae86c737bcb11841386d37702d57c35 PDF Text Text Balan<; de l'any 1984 Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició. Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a 1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat. Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de 1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis habits de bons contribuents dels barcelonins. Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns 27 �problemes especialment difícils de tractar i per les seves repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica. Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals. Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de compromisos pactats previament. Aixo posara en perill realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel de Vallvidrera, etc. Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE, la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la preparació dels serveis municipals. La xarxa principal dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment, malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet. Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests casos. Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985. Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu- 28 ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de !'eficacia i de les decisions. . Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys. La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de ser present al món. Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del món, cada dues generacions. Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar. L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~ mantmgut uns contactes internacionals actius. També és cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució. <::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29 �ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme ,. cultural de la ciutat. És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns símptomes en són molt positms. No se stla signatura del tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona. Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­ prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­ sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­ ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona. ,. És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­ riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~ Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1 conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu d'alguna institució comunitaria europea. Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­ vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors. . . Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la 30 ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes ~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem tmgut un accés molt limitat. Els resultats de la visita es van poder constatar duna maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la CIUtat. . No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles. Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent. Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de 1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant 1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del seu director general a Barcelona, ara fa justament un any. _Algunes grans inversions internacionals possibles no s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser, de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció 31 �a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant ja uns primers resultats. , . Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de 1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o: logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1 sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~; re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI. Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett & Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular. Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca -el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament. No és una regió de fronteres ben definides pero podriem suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana de la Costa Blava. . En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32 ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya. El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri que s h_a produYt en la regió meridional francesa que amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un D?-ercat central i una substancial concentració universitana. ~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant 1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a aquesta afrrmació. ~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33 �Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera s localvegada, més, allaFons de ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament 3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona · ,veura · unafrenada mostra Ide com l'AJ·untament recod teiX fons. AI~o es . és la ciutat estricta i és capay e neix que la cmtat Ja no . . t de l'area. fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos. on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes. tra expen~nci_a I van e~o rn de les grans ciutats _I El semman _sobre ( gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats. com un centre e e a ol que estem La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de radiació cultural qu~ .te are l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya. , . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es d'Es an a . tan sols el Museu Icass~ també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica Herge~ q?e va pr~ de la «línia clara» en el natge apartidans entre I contrans cómic. e; 34 Tots aquests exemples em confirmen que el camí que portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é més admirable quan es manifesta en epoques de crisi económica d atur i d'un cert pessimisme internacional. Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i 1 eficacia de la ciutat. L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest programa va ser el pressupost d inversions del 1984 aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un programa que .desenvolupa les orientacions que es van exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu primordial prudencia: consolidar les expectatives, no crear-ne de de més. He dit altres vegades que en els primers tres anys d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament. La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i acabar bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del primer mandat. Al programa d'actuació vam dividir les arees de l'Ajuntament en quatre sectors: 35 �- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat, - arees de serveis persona s, e serveis socials; - arees de ser~ei~ urb~?s.; ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,' . . 1 · d 1' AdministraciO mumclpa · . ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns Al penoestes grups d'arees ha estat el següent: entre aqu % 62,70 24,42 10,48 2,4 1983 Infrastructura urbana Serveis personals Serveis urbans Administració i govern Al programa de quatre anys, la distribució propasada és: 60 Infrastructura urbana 17 Serveis personals 13 Serveis urbans 10 Administració i govern .f fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e dels serveis personals posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­ pero contmua absorbmt m~s. · , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i . ., n a l'afany e mo erru il rustrac10 respo . . . , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10 lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on una forma física. l'aspecte mes yts 1 . el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais ,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca. . d'"lla ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar . 1 Aquest es. el pnmer m tenorq: · · · ' bl"ca Es un exemple del· que es, pot . na amb llllClatwa pu. l ·. d'illa coro a espai pubhc. fer per recuperar els mtenors de 36 Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i una pe~a de singular valor arquitectonic i historie. A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera, a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el 1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia. Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984. Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets. Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener. En un altre ambit, vull recordar la finalització dels aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol; la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les platges de llevant i per evitar les inundacions per manca de capacitat de les clavegueres. 37 �. t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les for<t per sistematltzar t po .ó de la ciutat encaUades grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll durant molts anys. s al Cinturó del L1toral al de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari ., Segon Cinturó al Pnmer m són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de a . ferencia que permetra el ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de desenvolupament ur a P Cades I. h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all tar la ciutat ordenant els bmts q ona i les Glories. d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes recuperació de 1E1Xamp e son del nost~e mand9~t4 fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~ Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1 pels e1xos de Bac e 0 a Cristó~al d~ ,Mour~. . 1 iutat coro la del país, es La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres caracteritza per ~a .Per~lS encl unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap ·al Vindicador . d de l'actlv1tat empresan . . ració sost1ngu a , t ular és el de noves soc1etats de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342 inscrites al Reg¡stre ercan el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a 38 tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat. Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i control de la despesa, es tradueixen en un augment del prestigi de Barcelona. La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per 1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de Finances hi ha autentiques cues de representants de bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs sindicats. Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8 sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del temps, una maduresa de deu anys i un període de manca de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39 �, ill que els obtinguts fins · de l'ICO , pero rantla . encara . · , m or· ola ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1 u . ' · a dels barce omns. . c1a C1V1C M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~ degut tan sols .a a . ó també al fet que el cmtada padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats. de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada. La press10 fisc. muntclp .ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~ tlpus pagara a 1 JUU ame eram ( 1 000) depurac10 do.OOO). escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . · mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de per l'enquesta de pressupos ero 1 1 -~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment 1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable. abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia Pero la novetat mes tmp ost ordinari que entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­ p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que 1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital. presta Barcelona en n 1 40 He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona i les seves empreses municipals les institucions i els consorcis en els quals participa i les contractes que controla, constitueixen la concentració productiva més complexa i de major significació pública d'Espanya. El volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354 milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions, ho confirma. Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de 1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot ser notable. Em referiré ara molt breument a les actuacions més significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat. En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser afrontat visceralment. El problema de la seguretat és greu i complex no té una solució facil i exigira molts recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions. He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de baixa cota. Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a situar el problema de la seguretat en un ambit de consens 41 �i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que pot dur resultats positius. Cree que . després del debat que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure, els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes. La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet que per primera vegada els problemes de la se~re~at han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema. .. ., . . . ., El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10 global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe de la situació en uns barris concrets. . En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­ ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. . És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans 42 d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens fred dels darrers d1es. En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals. Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra. L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més ~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000 mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal. 43 �Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones. Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­ guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal. . ., Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1: den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del bon treball desenvolupat en aquesta area. . Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a, que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de 8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme. . ., Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44 tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició. Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes 9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest terreny. Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180 a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió ~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa 1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del cadastre. . ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes. ~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat, que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment. J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita per exemple, una capital que pugui projectar tot el que 45 �acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~ cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1 reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona, .. , Catalunya no seria una nació. Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer: mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1 de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes enlla de les seves fronteres estnctes d avw. Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~ commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10 del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el Consell de Cent barceloní com la vía més segura per escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans acords entre les seves administracions púbhques que el país necessita. . És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­ ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva. No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­ tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona. Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que 1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca- 46 pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament de compromisos prev1ament pactats. ~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA. Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament haura de contmuar pagant els projectes de la seu de l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a la Generalltat. ¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer ~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils. Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara davant ~olts problemes que tenen les seves altematives d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes. 47 �És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la situació de blocatge en que es troben algunes qüestions essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans institucions culturals. Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any 1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les grans decisions en el terreny de l'alta administració; de les decisions que marcaran profundament la fesomia del país. Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir del setembre. Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat necessita una treva en la guerra dels principis. Associació de la Premsa de Barcelona, 1O de gener del 1985 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf fbceb86730314c40dedd994a38472c66 PDF Text Text Balanç de l'any 1986 És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt de l'any. Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del 1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A. Samaranch el 17 d'octubre. És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc. D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys d'Ajuntament democràtic. 71 �L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat. ¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat. És ben cert que tenim un seguit de problemes sense resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N? tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits propis de la marginació. . . . . Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista, que ajudarà també a vèncer les dificultats. Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que en les meves previsions pel 1986 comptava amb la consolidació del ritme d'activitat produït en gran part per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva , creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~.. Em complau constatar que les meves previsions s han acomplert. . El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri. Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a «trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada. Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre. Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14 d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del que havia estat la licitació pública en el primer setembre de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la central i l'autonòmica havien baixat un 47 %. Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe. L'últim paràgraf deia, i cito textualment: «L'únic element que permet una certa esperança, en aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats ha tingut ja tres efectes positius: » 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català. 72 73 �»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se. . »3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats existents en el terreny de les infrastructures i equipaments. »Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la recuperació del sector està creat. Només calla voluntat política per prendre decisions.» Com poden veure la meva insistència en els aspectes subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic. Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel compromís del 1992. . . Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense. I darrere dels aspectes més visibles de la promoció olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­ nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara. La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies, ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts. La generació del 1888 va ser la que va donar el salt definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del món. 74 L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports i els serveis urbans. La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam entrar a 1 AJuntament. La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera. L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència. Després d acabar J any podem dir que les coses estan una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del 1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~ tat al mar. També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE per construir la torre de comunicacions . .Però ens preocupa encara la realització d'un seguit d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites. L any 1986 ha estat també el primer any de vigència del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75 �mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió per al futur de Barcelona com a capital europea. Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a suscitar-se en els fòrums internacionals. S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que mereixen per part dels poders púb!ics. , ., . D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la fallida financera. Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres coses es reclamava la presència de les ciutats en els fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats. Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam . a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu, haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï pagant els excedents agraris. Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha de subvencionar per despres poder exportar a prusos que quan els visitem es queixen del que estem fent. 76 El treballador industrial o de serveis o terciari de les ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents. Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec que les cmtats europees han de pesar una mica més. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet que, als parlaments, el territori estigui representat no només la població. ' Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals estan formats de manera que el pes del territori i, per tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació. _E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. , El que és propi d'Europa són precisament les ciutats. Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és també la seva riquesa. ~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats Units del novembre. 77 �Ha quedat resolt fmalment el model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a dir dels ajuntaments i les diputacions. A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es va comprometre fa més d un any a constituir un fons de cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució. . La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis. Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és una primera mostra de cinisme -des del meu punt de vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al govern local que està entre mi i la societat civil». Per tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de comarques. En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc. ¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que 78 se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà. José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest mes, expressava la seva admiració pel sistema de la Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a més, l'expressés amb fets. ' Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte per les competències municipals no és exclusiva d'aquí. N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals, que va ser oportunament contestat per la Federació de Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant que s'hi respectés la jerarquia normativa. M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia ~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de deljctes justificava. Es molt possible que aquest fenomen fos també una manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia. Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir un comentari molt significatiu, i és que immediatament després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai, de la seva geografia. Això és molt positiu. D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això 79 �encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora ~~a. , En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de la passivitat i del pessimisme. . . . . El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s; Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10 total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes és a dir, un 14% més del previst. . ., El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?; però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10 més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986. La superació de les previsions és resul~t sobretot de la consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta com he dit abans. . Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­ sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació. 80 . Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses mumcipals. , Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades. Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats. . En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del 1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~ pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends. Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del ~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real. . Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius d msatisfaccw. P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta. 81 �L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~ cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr -amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada. . t t Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~ considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­ nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la ciutat. · D L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per . sortir de l'impasse. La principal realització va se~ 1~ firma del convem amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­ ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat. . ., Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10 del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que han estat subvencionats en aquest mecarusme. . .. D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a experiència pilot per les comunitats europees. El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res. També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del Centre per a l' Autoocupació de la Dona. 82 Tothom admet que la reactivació de la construcció és u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només ~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat ~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de transformació. Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana. , Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars. Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­ ca, el Carmel, entre altres. 1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que anomenem les arees de nova centralitat, que engloben le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de dt:senvolupament central per a la iniciativa privada: Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries Renfe-Meridiana. ' ' El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre. Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem- 83 �ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­ ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs; les grans exposicions com la dels mestres moderns de la col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque, «Trésors de Barcelone» a Lausana. Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­ ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles, grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­ val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton, participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc: En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­ tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir problemes i resistències, i males imatges. El que volem, però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar el preu d una mala imatge, el pagarem. Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus com a eina per a la conservació i millora del patrimoni: al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo. gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc. L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats, Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu. . Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos: la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi 84 h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res. AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui, contmuarem construmt una Barcelona· culturalment oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos ~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i la conservació del patrimoni cultural amb el foment de la creació i de l'experimentació. Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els presidents, començant pel president de la Generalitat han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~ pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia. L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions del fracas electoral d una determinada opció de dretes com el rebuig a tot un país. Barcelona vol representar el conjunt vol representar Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de les causes de la seva vocació de projecció internacional de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics. Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats. Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom d'uns altres. I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli- 85 �daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris, l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició olímpic per tot Espanya. Crec que no ens podem permetre de desaprofitar aquesta oportunitat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 87 86 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf 8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39 PDF Text Text Balanç de l'any 1988 Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i, alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la ciutat i els propòsits polítics pel 1989. Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I vull començar per dir, en una primera valoració de conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer les inèrcies o aturar la davallada. Vostès poden pensar que sempre és més o menys així en política i que, per tant, no resulta gaire original una valoració que recull continguts positius i negatius. O, potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de coses que no van bé. Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable 99 �recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà, amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis. La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i mitjanes. Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden així apuntades algunes de les línies estratègiques per al futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes. Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat, especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella. Certament, les causes profundes de la majoria d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit competencial. Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de maniobra dels poders locals és força reduït. No podem operar, com es pot fer des de les administracions estatal i autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de la ciutat. Però també és cert que ni la falta de competència ni l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la inhibició davant les situacions que demanen ser corregides. Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar creativitat i oportunitats de generar ocupació. Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant el que són les prestacions de serveis personals amb la convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut se situa clarament en aquesta línia. L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix, l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui. Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre 100 101 �seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura de la solidaritat. I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat. Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris. Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors. A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~ participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1 privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~ de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~­ nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr els desequilibris socials de la cmtat. , . Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que hi tornaré. Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~ cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la 102 inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i s'hauria d'aprofitar. Aquest any passat hem constituït la societat mixta Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la col-laboració de la iniciativa privada. Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el . sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample; aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la plaça de Llucmajor. En les setmanes passades més recents hem hagut de sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona administració amb les quals en principi no puc estar en desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el primer a proposar prioritats racionals en funció de les circumstàncies. Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha moments concrets en la vida dels països i de les ciutats que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI 103 �tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo. . Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a una ciutat en circumstàncies normals. Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval només al que van fer en el seu temps les generac10ns que ens han precedit i que van posar els fonaments de la capital possible que ens han llega~. De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal del 1888. En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta, calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~­ nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe: rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. . petitiu que no perdona les vacll.lacl<?DS. Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la ciutat o més aviat d administracions superiors. Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge: neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104 sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne les incomoditats conjunturals ... Crec també que enguany hem de continuar treballant -com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992. Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari 1'hagi encetada. Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa, de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern municipal-sigui quina en sigui la composició política-, c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter smgular, que contempli les especificitats que es donen en la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea. M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona. Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que convindria per un sector important de l'opinió pública ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa. Però estic convençut que, si s'explica racionalment i políticament la necessitat que té Barcelona de disposar d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida. 105 �En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona. Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal adequat. Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement presenta l'elaboració de la Carta Municipal. Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada. Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud. Les primeres passes -les que costen més en un procés d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de treball estan ja elaborats i editats. Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel bon camí del consens polític. Moltes gràcies. Col-legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 9 de gener del 19 89 106 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf cd37ac7457087ff81522fd61495e9143 PDF Text Text Balanç de l'any 1989 Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una obligació que tinc en aquesta sisena compareixença meva per fer un balanç de l'any 1989. En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est. En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar conscientment a crear i a acreditar, en un moment de manca de pluralitat i d'independència informatives, avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix en el curs de l'any i que malauradament no han servit per esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107 �anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil, recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a -del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls. Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té aquest tipus d'estructuració. Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot, són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que és d'una gran importància funcional. Potser més. Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi, el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de firmes amistades». Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir que potser Cervantes no es referia exactament a hotels de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí, que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és una cosa que es pugui separar totalment del destí de la ciutat, del seu conjunt. 108 109 ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i transparent als ulls del ciutadà de Barcelona. Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la. Som aquí per una altra obligació que és la d'informar del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari. Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem de deixar. El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir, com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest �I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund, que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la cultura constructiva de la ciutat. En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que les assignatures de construcció i d'estructrures són tan importants com les de disseny i de projecció. Això és una petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la de Venècia o després de la de Londres i abans de la de Venècia. No m'ho facin dir exactament. En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren una nova consciència dels costos de les adaptacions d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé. I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja han estat molt comentats, justament, i no sabem encara quin valor de futur tindran. Primer, el paper de cada un dels estaments. No van ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció, perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte. Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo- sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs Olímpics. No escapa a ningú que és així. També, el fet que solament una autoritat esportiva ~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest JUdici positiU I el seu agraïment. I encara potser una nova demostració de la manifesta vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis d'intuïcions i de fatalismes. ' Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors. Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar -amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any 1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta vegades, menys d'una vegada per any de mitjana. U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant plena d'expectatives que després no es van confirmar. I que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia físicament. Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere anirà endavant. ' És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i ~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més ~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van, 110 111 �ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom que ens visita. Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré. La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>. El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya, sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el de projecció-: va començar fa un any exactament, amb projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera. Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa dubtar del que cal fer immediatament. Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar la decisió política de tothom que jo vull creure que està feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben difícil com saben vostès- les modificacions que com a representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte. Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1» diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~ anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem veient per dintre amb els seus budells, amb les seves potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura és transcendent també, en el cas ja més particular de Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar justament, que el dia després de la nova inauguració, d~ la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho. Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a Ciutat Vella. Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~ pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat. Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura. Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja 112 113 �visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou. Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~ de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del carrer d'Avinyó. .. En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada. Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin. . Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant, bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un quatre, fins al mar. D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de 114 col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és un altre itinerari. Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura, com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important. Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat que m'empeny a no dir immediatament que això no és veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es veu que estan privats de sentit i que són un producte d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi, d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé, aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica. La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles, tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior. La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula, sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o 115 �bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat. Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen. Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord de la ciutat. És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui he fet la . prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi ha el carrer d'Aragó. Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap que la història va fer allà, que és un quatre- quan un baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors Monserdeà. En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també indiquen no només una preocupació municipal per la connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament duna gran importància per a la part obrera de la ciutat. En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria anél! donant la llista del que han estat i seran aquests petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat. Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital del Mar. Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat. Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo, però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant 116 117 �palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont del Treball. I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~ es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1 volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca, francament més avall, i dos o tres illes més endavant tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr. Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés des de ponent a Montjuïc. Encara els parlaria de nous accessos per a vianants, com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~ per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi ha un moment determinat en què poden arribar fins al Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que serà possible fer-ho a Torre Baró. . Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot bé. I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia «anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí- lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un pam de terra. Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem, perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en gat, era . canvi, a vegades, no ens ho creiem. Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema, però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè vol dir dominar el territori. Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí. Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de les paraules, que van bàsicament en dues direcciones: una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa- 118 119 �ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i que l'únic que es pot fer és caritat. Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica. I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit. Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987, una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial? D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias. Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar. Com enyorem molts un catalanisme més unit, més ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys 120 tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot cas, aquest catalanisme ens cal. ' . Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura al mar significa també la seva renovació econòmica i social. No cal que m'hi estengui. Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota una política de rehabilitació. De la mateixa manera en els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors. Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el ternton és la gent i el seu domini significa dues coses: tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en Parpal en podria parlar molt. Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha estat noticia publica durant molts mesos. En el primer no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992 -potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda. Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats. Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar, 121 �ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial. Dialogar no només en la projecció i no només en el moment de decidir què és el que es farà o com es farà, sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i com es poden reduir les molèsties del que s està fent per a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou. Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana. Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó, com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa. Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet. Recordo que en la inauguració d una illa de vianants al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir: «És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall, podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això, ¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí. Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que 122 s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament. La misèria degrada el territori igual com la riquesa l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar. Als barris pobres també passa, però al revés. Encara que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència té per regenerar .. . . quan els preus i els vents van a favor ' té una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a la baixa. I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que son baiXos. Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i 123 �econòmiques. Són importants totes dues coses alhora. Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos cantons del pont de Marina. Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè queda una mica enlairat. I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet que la vida canviï també allà i a tota la ciutat. Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats. Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc 124 fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró, al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà. Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer. S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és ~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un pas. Per tant, hi ha molt a fer encara. Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys: «pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un desigm sistematic, un disseny social acurat. No és cert que -com he dit- el creixement creï «més pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement. HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè ser-ho aquí. Als EUA és diferent. El contrast després del creixement és més gran. Això sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també. Però això segurament és tot. ' ' Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i 125 �de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible. Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els sectors alts de l'administració-, que són els que cobren els impostos que els manuals d hisenda pública conve~­ cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a 1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant, la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.) El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~ donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. . Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s -tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10, de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més alts. Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de combatre amb informació i amb pedagogia, convencent el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap 126 acció pública que no tingui un sentit, suposant que no sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es pugm corregir. I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que minimitzin les molèsties temporals. Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear. A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna cosa, que són causades per unes obres que li donaran unes solucions que en altres indrets potser no es veuen. Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com sant Anselm. Totes dues coses alhora. I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement provoca també més congestió i preus més alts. L'any 1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió. El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia. Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant, temps d'espera. La Fira no pot abastar les demandes que té de metres quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el millor actiu de la Fira, que és l'escenari. Les escombraries augmenten amb el consum i el seu volum creix més que proporcionalment. Ja saben que cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127 �rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no ho són. Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes. 600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada any a la província. Però atenció, que molts d'aquests cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~ tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1 un comportament social que es multiplica és molt difícil de modificar. Però el modificarem. Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i tot això encara es nota més. Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament a trencar la baralla. Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge. En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca­ pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels cotxes. En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure- 128 tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte; tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot el tema de les penes alternatives que tant va treballar Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema de l'adaptació de la justícia. Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem. Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran. «Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja estem de tornada, volem la justícia de districte un altre cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop, ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte -que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no els canso. 129 �Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a: teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1 torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r­ què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la del senyor del poble protegiria l'Estat. I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~ Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1 ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança consisteixen a induir a forçar els operadors privats del mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost. Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al 130 Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització. , I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges. ~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell de renda. Per tant, els interessa. , S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria. Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però que, en definitiva, també són els més demanats per aquest sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la població jove, amb menys recursos. Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un, casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es pot fer dintre del municipi de Barcelona. L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta. 131 �Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els manuals d'economia liberal és perfectament licit que és dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~ donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui equilibrat amb aquesta demanda. . . ¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~ utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les empreses privades o en les empreses concess10nanes per aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que n'estimulem la construcció privada. Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en concret a Ciutat Vella, els costos que això representa són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti­ nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran . La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de 132 la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha d'haver aparcaments per als residents en el centre i la solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada. En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en els preus. Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi, per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus, no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport. Estem donant preferència al transport públic sobre el privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable. Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el primer que pensa és el preu de la primera hora que paga. 133 �No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran. Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~ gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1 un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha d'aprendre. . . . . I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1 amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e­ tat és presonera de les conseqüències i dels automatis. mes que generen aquests fenòmens. En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn­ cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es. No en té. Es un problema segurament d autontat social. Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~ el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan. Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma contundent en educació. No hi ha solucwns per decret en el terna de l'educació. . Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134 çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una correspondència. Vull dir que en els programes escolars en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~ tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels quals els infants senten a parlar corn a importants a casa seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne. Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural. La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts però són també els més importants, els que estan rné~ madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya, del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura 135 �Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~ Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~ poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes. Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca important als Nou Barris de Barcelona al passeig de Verdum, al costat del Districte. Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat. Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada. Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat. Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un gran professional, el Sr. Alberch. L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi, nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I­ bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat. Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar­ timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No 136 no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara que com va passar amb el Tinell, que també tenia un enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que, quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any 1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar a les escoles, però és un dels indrets més importants de Barcelona i és desconegut. El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva ambició. El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors, que s'està consagrant totalment com un centre de teatre urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina. Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries. Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts àudio-visuals que es presenten al Mercat. Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és evident que una ciutat que es pot permetre això ha 137 �d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir una riquesa de programació és evident que n hi haurà per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments que són de rigor en aquest cas. A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme, organitzada per l'Olimpíada Cultural. Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant; fins i tot en el camp menys important, però enormement significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit. Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances Carles Santos amb les seves produccions testimonien que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en tindrà cada dia més. Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que 138 e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és bo o dolent. És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre parlat que també té èxit. En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de la cultura catalana. Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~ d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una concess10 mumc1pal. Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que ~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa, 1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di- 139 �ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments volen representar la població i a Alemanya funcionen perfectament. Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé. És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé: la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera. Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general. No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre ells la participació probable de 1 empresa de serveis de l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140 riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona. En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes companyies i, per descomptat, una preocupació molt gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en tot cas s'hauran d'escatir. I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era. El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any. Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar. En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què realment costava que hi hagués encara inversió i es van 141 �continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord. I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives. Hi perdríem tots, si anés per terra, tots. Per explicar Iniciatives citaré el director general de la Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment: «Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.» En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes. La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat -i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta. El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na- cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives; no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme -jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé. Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria segurament injust des d'un punt de vista humà que això no pogués ser així. Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres volem continuar, volem continuar per coronar aquesta feina de la qual hem vist la part més dura segurament. Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat, com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys, però sí en general. I que les reticències de la Generalitat, que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar- 142 143 �les per molts motius que ara no fan al cas- dic que aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat, s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest tipus de problemes. Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric. Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses fetes les que s'estan fent i les que estan per fer. Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la primera la més potent i la segona, la més sàvia. La primera va multiplicar Barcelona per deu va néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts. L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de la tenacitat i del dolor vist fit a fit. Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients, també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà- brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir, la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la. Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de Barcelona resguardada, conservada com a paradigma d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor. I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius, que són una claveguera des de la Revolució Industrial de la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu. No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora. La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la nostra marxa endavant com a ciutat. Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent «mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens 144 145 �llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a civilització. Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la ciutat. Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~­ tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm, Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem en el grup d'Eurociutats. Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t­ ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea -a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca. Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r­ ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna 146 esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el bicentenari. Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics. Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític que van representar aquests senyors en el renaixement polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a més de camins i de parcs, les persones que els han anat fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona, per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres volem que això quedi clar a l'inici de la dècada. Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-, com a síntesi d'aquestes dues coses. . Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147 �que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori! de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem seguint amb el dictador, que va ser Capità General de Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres moments. Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima, pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment, en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat. Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la impressió que ha de sortir d'aquí. Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i aquesta aliança que els he dit. I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions. Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació que no pas en la repetició del mateix. L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé, que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem d'acord. Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista: a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or- denació territorial de cada comunitat autònoma, que es pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte per l'autonomia local; per això, autogovern territorial; b) participació autonòmica en les grans decisions de l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat; e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a produir; d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden haver-hi nivells de govern que només rebin impostos, perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria; e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que són la millor demarcació per desconcentrar el govern nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model, també, per a la descentralització del govern de l'Estat, amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que no esgota totalment el problema metropolità, però que és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre. I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus de temes, i acabo. El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema. La descentralització del municipi i les relacions entre 148 149 �aquests dos temes, tal com hem exposat clarament, públicament i com tornarem a fer sempre que calgui. Les formes característiques del govern de la ciutat i del lliurament i finançament dels seus serveis. I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats, autoritat única de transport. Dic que la Carta és una oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al contrari, el més important. No solament per l'aspecte econòmic. Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir, convertits en constitucions de Catalunya. Això significa que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la sospita que va ser un dels elements determinants del conflicte -si no el més important-, concretament el dret que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de Cent i de Barcelona. Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important del seu dret públic, característicament proper del dret privat. La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la necessària diferenciació de la reforma de la justícia en una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i més agosarada definició de les funcions de cada cos de seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara. Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si 150 151 �aquesta és la frontera legal que estem trobant? En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la frontera del marc legal existent, que es revela pobre i insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana en general per manca de previsions legals -o, a vegades, per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem guanyant, segurament. Però no és creible. No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i 1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els fruits madurs d'una acció tenaç. El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi. La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat deu tenir llicència de construcció des d'avui. El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim, i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven demà al Consell d'Administració de l'IMPU. L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql. Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota nord. També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar unes altres solucions que poden ser el funicular més la RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat, perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any 1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat, sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari, d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si anés a Montserrat amb el cremallera. El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això s'ha de substituir per un altre edifici. L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira: - primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo, - segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi ha cap expedient en tràmit d'interès estatal; -tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar 152 153 �i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.» Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment. Ara es troba en informació pública j vam condicionar l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira -ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap altra si és que és així. Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de crear una nova línia potser per concessió de sortida d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres. Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a aquest tipus de serveis. Demà han de començar Les obres de la famosa «illa d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener de 1990 154 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf 33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149 PDF Text Text Balanç de l'any 1990 Una de les coses que he fet ha estat recollir totes aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan ple de coses. Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic. L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia qu~ estàvem empatant amb la misèria. Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca. És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament 155 �Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens agrjtda però que és llei. Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra. És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer Sat)t Pau del Camp. Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven. Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten un parell de by-pass per completar aquestes obres però s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de 20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer Prim. És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme». Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora». Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia mort per una sentència judicial, que finalment va quedar suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes «Barcelona Activa» i «ODAME». És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada. Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps de parlar-ne. Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que es transforma per als barcelonins i les comarques. Els fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de 156 157 com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que s'h~ superat allò més difícil. Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el 8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del continent. És un any que va començar amb els pitjors auguris i q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava ass~gurat. �diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen. És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan, uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar; són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré. És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt considerable des del seu inici. És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres, intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar. Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una mica en el fons insondable dels expedients i que és un magnífic projecte que esperem que algun dia començarà; el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt gran d'expropiacions amb una companyia de serveis públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho. Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si tenim contractes importants per 4.000 milions de dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem. Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un excedent extraordinàriament important. U na cosa és que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era l'únic candidat, sense competència per organitzar els Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està fent guanyar, que està generant com excedent i que va a parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà, perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de 158 159 �diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions, cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any 1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt, dòlar baix, no les deixarem de fer. És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en «l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord, FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora; si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic proper hauria fet esllavissar el terra. Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té de tecnología material. Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són les noves formes de treballar: en sabrem més. També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat, han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda, aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent. Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada transformació de determinats aspectes de la nostra vida urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i amb poques possibilitats de surar en un món cada cop més obert i internacionalitzat. 160 161 �També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació entre administració i comunicació, la dimensió mundial dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a contenidor de problemes i com a educadora dels seus habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc. Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys de represa econòmica i social. Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base social, amb la formulació de la teoria del «domini del territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia. La ciutat no és la creadora dels problemes urbans, però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat, paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen. Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament. Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes dins la ciutat... Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i de les ciutats com a espai dels humans. No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents, en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar (sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor -tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les nostres pròpies ambicions més nobles. El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o a lloar en funció de principis que mai no són prou universals. El millor projecte no justifica una teoria. El millor concepte no és fonament suficient per a un dogma. Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies sòlides i fiables. I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la marginalitat es combat de prop. La inseguretat també. Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre. El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó quotidià de la ciutat. La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i realitzar. I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes. 162 163 �Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima. Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està realment molt avançada. Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta banda, no toqués el mar. Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic. Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del «Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges! Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran construcció. El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la màgia del contenidor. Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat, clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància. Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts, hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén. Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes. Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat millor una altra cosa. Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida -la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc. A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur, de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona 164 165 �fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política: una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present. Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista. Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat més diners dels que es pensaven, però que va endavant._ Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir tot això ha de ser per força un bon sistema. I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que un sistema capaç de produir tot això es justifica pels resultats, en quantitat i en qualitat. I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta: cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als editorial als comentaris de fons en primera persona, es comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui no han sabut posar-se d'acord. L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella. Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal, plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme, etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que molt probablement haurà de marxar. Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa roda: una abans i una altra després de la detenció. Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any 1985-, el congrés de la força política més important d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal. I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és la persona més feliç de la ciutat. Durant aquest any hem avançat molt en la configura- 166 167 �ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem. (Passem per damunt de les pressions excessives que es fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.) Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de governació en el sentit estricte. Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe. Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu, quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de Districte sigui designat per les entitats i associacions. S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels quals correspongui a d'altres administracions, revertiran en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis. El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions patrimonials. Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de l'allargament del període de concessió de domini públic per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis quan hi hagi concurrència d'interès general. Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i de formalitzar-ne la presentació. 168 169 �Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen els tres milions de persones que formen la col.lectivitat humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.» Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any -¡quina gran idea, quin gran començament, quantes possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president del port, que és un home que està dirigint el port cap a una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya. Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del perill que correm de deixar que es podreixi una altra qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització del Llobregat: a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora; b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes, que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que existeix, una solució de futur per al creixement de la superfície d'aigua abrigada. Altres qüestions poden esperar que les institucions s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt. Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús ha de tenir. Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació, així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te- 170 171 �nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la planta de butà. En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té, des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació o interrelació entre Barcelona i l'entorn. Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a través de canals legalment establerts, l'evidència de la paràlisi de solucions en determinats moments. I també la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida, pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona. Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit potes dels cinturons i no cinturons.) Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn. I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he dit, són bàsicament positius. ¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades per: la Llei del juliol del 1987. Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la relació del municipi amb l'entorn. No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un Pla Estratègic on es demana categòricament la creació d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació. Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país, curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat parlamentari que es produeixi al retorn del període de vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al debat de política autonòmica. En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola». De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet. Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats molt notables. Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi 172 173 �l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc importants, però res no indica que no hagin de ser-ho més en el futur. Considerem les següents xifres. La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals 16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el 24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la Junta de Sanejament; i sanejament metropolità. En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys. Això no compta amb la introducció de processos de reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si no s'introdueixen aquests processos, estem, en els pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es produeixi una situació pluvial com la de l'any passat. Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona. Les solcuions són clares i estan planificades. No es t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns. En aquestes condicions, l'increment global del preu brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 • U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien. De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità, va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de consum per una retenció dels preus molt per sota del que l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important. 174 175 �El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat, etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana. Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé. El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions, o ciutats, o països. De l'exigència mútua, sobre una base de confiança estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre amb el president de la Generalitat i el president de la companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts molt importants: més informació estadística, aprovació d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa que existeix amb la companyia de transport -jo vaig entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament espanyol. I que estiguem coberts davant una situació com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns afectats per les explosions i que estaven en situació de lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament, i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir, per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns tinguessin a disposició una assegurança que els hagués dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin. En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui dur a terme les revisions que hagi de fer. Es va acordar també -i això és històric, perquè ha costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important. Es va acordar també que els ajuntaments compliran, en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent. Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de treure, a més de consolació a aquells que han patit més, les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura, una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar aquestes circunstàncies. Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit de gaire cosa, com saben molt bé. D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats, públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes. Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les 176 177 �obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques són les que han creat tot això, i no són les que ho han creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer, tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades. D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més probabilitats que es produeixin aquests accidents, però l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas, una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin produir situacions d'indefensió o de petites companyies que fan obres de què no podran donar compte amb totes les seves conseqüències, com semblava que es podria produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la via Augusta. Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em preocupa més i que molts de vostès saben. Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho veu. Però aquesta transformació no és instantània. L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren, d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du- rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni d'una forma més desesperançada davant les dificultats que hi ha. Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar, càndidament i també directament, a la ciutat que això succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans projectes culturals. I no podríem admetre que finalment se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de ser. Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació, que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que sigui conduent a una situació de desesperança. Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la situació creada per les obres, que tendeixen a descriure les dificultats com a impossibles de superar i produïdes per una mena de mà invisible que mai no acabarem d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al 178 179 �que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional, que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca és justament un millor funcionament del sistema viari. Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba, s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt gran perquè això sigui entès així. I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin en compte. No els demanem que filin massa prim ni una col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la barreja de notícies sigui una mitjana representativa de les coses com són: una colla de dificultats molt grans i una colla de realitzacions molt importants, encaminades a la finalitat que he esmentat. De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es fan i per les raons que es fan. Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis i una explicació del servei. Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits. La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos problemes: el de la indisciplina generada per aquest temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi. ¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la tolerància. Augment de sancions per a infraccions que nosaltres considerem com a més importants, que són aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser permès en una situació de tolerància -és el cas de la «total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les deformacions de les voreres i de les compactacions del terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i som dues ciutats que tenim tots els números perquè 180 181 �aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan senzill i alhora complicat com això. També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit, a la proposta de retirada de carnet per als casos en què no es respecta la llum roja i per als de motos circulant per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta línia. Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb bancs i caixes justament per a això una inversió que porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en quatre sentits. · Per començar qualificar sol metropolità per a grans pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està. Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint de forma espontània. Si parlem amb un promotor, els que construeixen, sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels existents i que estan habitats per famílies que fa deu anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una força més potent que el sector públic, acabi produint les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes. Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el problema de la gent, que ara està pagant amb grans dificultats però que hi arriba, és que no som capaços de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com 182 183 �va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que menys. Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer. I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada. Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a menys que fem forats a terra pertot arreu que no els volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit les obres que es fan de nous habitatges no són tantes sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat. De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha hagut un concurs molt important en aquest sentit, que ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant. Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant, quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment, que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta quilòmetres per hora. No descartem, per després de les eleccions, convocar un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les progressives facilitats a la circulació no provoquen una millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà, però seguirem investigant aquest punt i col.laborant amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts, menys motos sorolloses· amb més espai per al transport públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques. Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de vida de les grans ciutats. Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc. El que hem anomenat a vegades els tres paquets de qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat 184 185 �no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les experiències d'altres nivells. L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar. La gratificació considerable que produeix la confirmació considerable que produeix la confirmació del nostre país de Catalunya com a país i com a cultura també ens mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca de vegades la identificació entre aquest redraçament de Catalunya i determinats gestos polítics respectables com a estrictament singulars. En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin. Som conscients que per primer cop la pau esperada pot derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al contrari. Només si el final del conflicte apareix com a resultat de la imposició d'una voluntat autènticament internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns o altres. Barcelona, en la seva condició de seu de la propera treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre mar, bressol de la civilització i de les tres religions de major incidència en el món, amb tot el poder constructiu i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les paraules del president de la Generalitat al seu discurs de final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat sentiment de confiança. La confiança que ens marcava fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de creació de cultures més avançades de la prevenció, de l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional, més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat. Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover, l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor- 186 187 �mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la consigna per l'any 1991. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener del 1991 188 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg e360b886d8dbead358517c54147e0dd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-7609-416-7 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf 707b682583046e6c4a856b8af431fd5e PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses ḏ (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat ḏ - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives ḏ i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme,ḏ la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, f14 Y2 L.'Z ^D l l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ J r1 ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 c1 v C, t(,t,v (43 eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t P irn C_ 4-Y1 L^ t= (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ `^ v ^. itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA 120 A 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – i ^ PC i ^N ‘14-7-\1 bel_ḏ ciḏ L Yf tML7 ún G^^ ¿ ^b o t ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 (47l cw.071 r' – /14O> Pn`vr , v ^^c^ PC^2 • )cos /7A 4h,t 1-2-4212-t5 II- it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 jjL es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A ItyLfrucik 4 rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; cr^A.L.^r1vL: S (^uc u") V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. ICAttj4714"' ic-- • 5 (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} Q., ,,,-,1—‘1,42{- _9) çv...t.ti„eidbb «,utfleḏ ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 M cMLt,r71 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U t-gv 02? ue5 i; 5 9-) usTÆ ,te-ibt Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh O)» Z r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi q vviii 4 Jt- tup T17J7r) ^^ c.04P cía( f-1"Nb ei"1 0E P c' t5 ïyritz -S /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S L^ -t- uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 ^^^ ^ G/1- bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ ^^^ ^ G^ 41,1)(^ , ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987 Subject The topic of the resource Investidura Barcelona Alcaldes Ajuntament de Barcelona Govern Acció política Model social Description An account of the resource Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2606/19920115_EstatCiutat.pdf bb9e73521212b2b960467a5877a1fa3e PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALANÇ DE L'ANY 1991. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts arrúcs: Ha parlat de frustracions, ha parlat de projectes, en Pernau. De vegades es diu que la història de Catalunya i la història de Castella són la història d'una frustració i d'un fracàs. Jo penso que, tanmateix, avui podem dir que aquesta sensació està canviant. Que amb uns costos importants, aquest país - Espanya- i molt en concret el nostre país, més menut però més nostre -Catalunya- , i aquesta ciutat estan sortint endavant. Em refereixo als costos, perquè acabo de llegir, en el videotext que hi ha a l'entrada, la uotícia de l'atemptat terrorista de. València i no seria just que no mencionéssim això en primer lloc. Ja us dic el que desgraciadament vaig haver de dir, i tots hem de dir més d'una vegada: aquesta sang que es vessa és innocent, és inuocent però no és inútil. 15 �Perquè allò que els tetToristes aconsegueixen és exactament el contrari del que em fa l'efecte que pretenien. Perquè ells pretenen, més aviat, dividir unes coseg que amb aquesta sang innocent s'estan unint: els diversos pobles de l'Estat. Fins i tot diria que s'uneixen, no pel cas d'avui però sí pels que hi ha hagut recentment, l'exèrcit i el poble. Bé, comencem amb aquesta constatació, que és de rigor, que s'ha de. fer i que és dolorosa. la Mercè de I' any 90, unes 200.000 persones passen durant el cap de setmana per I' Anella Olímpica per veure el nou Palau d'Esports de Sant Jordi. A la Mercè del 91, quan ha acabat aquest cursí s'inicia el curs actual, hem pogut fer el mateix amb el Port Olímpic. I quan mirem endarrere, quasi no ens en recordem, de com van néixer aquestes coses i fins a quin punt eren totes elles, al passat, projectes molt hipotètics. Una campanya de la vela a Barcelona, de la vela olímpica a Barcelona, va significar probablement el principi de l'esforç de la construcció del port otímp1c, que no estava rri tan sols previst en el dossier de candidatura, quan nosaltres parlàvem de dues possibilitats: fer la vela a Mallorca, que ja tenia port olímpic, o bé fer-la aquí. Com començava a dir, l'any 1.991 ha estat en el seu conjunt, en efecte, un any d' un esforç confiat, després de Ja tasca feta durant els mesos que van seguir aquest anunci que deia en Pernau, a l'any 1988. Era el moment en què realment la ciutat es va posar a treballar més a fons del que havia estat la norma durant el període de la democràcia, que ja havia estat la norma d'un gran treball i d'un gran esforç. Però, evidentment, a partir de l'abril de] 1987 -a l'época inclosa a la conferència que es va fer aquí a l'inici de l'any 1988- es va crear un desplegament impressionant de les forces de la ciutat mateixa, conduït per l'Ajuntament, per bé que no absorbit. Tota una generació de ciutadans es van posar a treballar a fons i enguany s' ha arribat al clímax, a l'apogeu del desplegament d 'esforços que aquesta ciutat hagi fet mai abans. I va ser perquè Barcelona va plantejar-se la possibilitat de fer aquesta inversió sense cost per al contribuent, recordo. Això va ser la condició que vam posar, per haver de fer l'esforç addicional de construir un port que com a candidatura ja tenien en nn altre lloc germà com era la Ciutat de Mallorca. Jo recordaré sempre que aquell esforç va tenir un moment segurament crític a l'any 1989, quan encara no es tocaven les realitats. I , després, una consagració o una confirmació, amb o~res, a partir de l'any 1990. L'any 1991 passarà com l'any en què la ciutat ha recuperat totalment la confiança en sí mateixa. Primer, perquè ella mateixa ha vist el que havia dut a terme i, en segon lloc, perquè, a més, li han dit des de fora que ho havia fet; i això sempre és important. Recordareu la Mercè de l' any 1990, que és la que podem dir que inicia el curs que comentarem tot seguit. A 16 I bé. Això no només es va fer, no només aquests càlculs van sortir, no només ]'obra va tirar endavant, sinó que, com he dit, la darrera Mercè vam poder cel.lebrarla justament allà. Els somnis esdevenen realitat. Aquest any he fet un petit recull de titulars de premsa 17 �internacional; no perquè tots hagin estat favorables, si bé sí que ho han estat la maj or part. premi lnserso a la "supressió de barreres arquitectòniques, per exemple. Tinc aquí un NEWSWEEK del desembre del 91, que diu "el model de Barcelona". No sé si és la millor manera de traduir "The Barcelona way", però podria ser "el model de Barcelona". I subtitula que la ciutat de Gaudí ha esdevingut e) lloc capdavanter del disseny a Europa. Ara Barcelona té més de cent espais públics nous, fruit del programa municipal més ambiciós d'aquestes característiques arretJ. del món. És l' any en què a Barcelona s'efectua el Congrés de Benestar Social, europeu. És important perquè Barcelona es converteix una mica, durant uns dies, en capital en aquesta matèria. O el TIME del maig del mateix any 91, que diu "Ja ciutat més dinàmica d'Europa" i subtitula que, "impulsada pels Jocs del 92, Barcelona s'ha convertit en la ciutat més dinàmica d'Europa amb un revival exhubcrant". Hi ha una certa eufòria penso que de vegades accentuada, potser, per la previsió d' una crisi econòmica que fa uns mesos es veia a venir i que s' ha anat afermant al segon semestre; no obstant això, els diré que les dades no ho han confirmat al final de l'any. Farem bé els Jocs. Acabarem tot el que havíem djt que havíem d' acabar i començarem allò que havíem anunciat. És l'any en què rebem altres premis que per a nosaltres, l' Ajuntament, són tan significatius com aquests. El El Port Olímpic, el Monestir de Pedralbes, el Nus de la Trinitat amb el seu pont impossible, la Torre de Collserola, la Torre de Montjuïc, la conuexió Aragó- Guipúscoa, l'inki de la Rambla Meridiana i el Parc de Sant Martí -la segona fase del Parc de Sant Martí-, la Plaça de les Glòries, - suposo que Ja setmana que ve o d'aquí a poques setmanes es posarà en marxa- , el Cinturó del Litoral, l'Tita d' Or, l' Auditòrium, el M useu d'Art de Catalunya, les escales mecàniques de Montjuk, la línia 2 del Metro, el túnel de Vallvidrera, les pisci nes ... no ho apuntin perquè no cal, només els ho dic per memòria i una mica desordenadament, a raig... les pisciues PicoruelJ, l'INEFC, el Segon Cinturó fius a la Meridiana -això ja està- la Vila Olímpica de la Vall d'Hebrou, la Vila Olímpica del Poblenou, Montigalà, Bellaterra, la Seu, Banyoles, Castelldefels, Terrassa - la impressiouant instal.lació de Tenassa-. 18 19 0 L'EVENEMENT DU JEUDI, del novembre del 91, que diu que Barcelona té una reputació màgica. O LE MONDE del novembre del 91 també, que diu que el sol ha arribat a la Ciutat Vella. Així aniríem prosseguint. És a dir, que ens han dit que podem fer el que possiblement abans tothom havia dubtat que poguéssim fer. És, d'altra banda, l' any dels premis. El premi Príucep de Gal.les, a Harvard. El premi a la Planificació Estratègica de la Comunitat Europea. És l' any en què Barcelona, per mjtjà del seu Alcalde, obté la presidència del Cousell de Ciutats i Regions de Europa. I penso que això té tant de premi com de compromís. �E ls gran desconeguts que són la Vall d'Hebron mateixa i l'àrea de la Diagonal, el Parc de l'Estació del Nord, el cmrer de Sardenya que ja travessa el Parc, el carrer del Consell de Cent que ja travessa la Diagonal, Sancho d'Àvila que ja conlinua - s' ha d'inaugurar aviatcap al Poblenou, amb un aparcament a sota de 400 places i la Meridiana que s'acosta des de dalt cap a la Plaça de les Glòries, llepant la Plaça de les Arts, on actualment es construeixen l' Auditori i el Teatre Nacional. I un, en llegir-ho -deixem de banda I' Auditori i el Teatre Nacional i parlem ara de la connectivitat que tot això representa- , es pregunta com és que Barcelona havia viscut sense això. I hem viscut tant de temps amb el carrer Consell de Cent tallat, amb la Diagonal oberta, sense pennetre la continuïtat de l'Eixample, i amb tants de carrers que en definitiva s' havien quedat com es van fer, fa quasi un segle. Però la Diagonal avança cap al mar, de moment fins al carrer de la Llacuna i l'Hotel de les Arts cul mina amb I' edifici bessó al costat. I avancen l'hotel de l'Estació de Sants, l'hotel de la Plaça Espanya, l'hotel de la Torre Melina, el restaurant de Miramar que torna, la terminal d'autobusos de l'Estació del Nord i la reestructuració de la Plaça de Catalunya. que deu gairebé tot a l'empenta del Manuel Royes i el seu eqmp. Les noves escultures de Botero, de Beverly Pepper, de Leandre Cristòfol al cor de la Ciutat Vella; el discutit monument a Macià, els mistos de Clacs Oldenburg -immensos- a la Vall d' Hebron, la Rambla de Catalunya ajuntant-se amb la Rambla de Canaletes, per fí. En quatre setmanes, amb l' Enric Truñó, hem inaugurat tres polisportius: Espanya Industrial, Joan Miró i Sant Pau del Camp. Em refereixo al període comprès des de fa un mes fins fa deu dies. I a més sabem que els primers resultats que donen aquests polisportius, com el del carrer del Perill de Gràcia o el de Càtex al Poblenou, són beneficiosos per a la ciutat. És a dir, són instal.lacions que s'autofinancen, no en relació amb l'amortització de la instal.lació, però sí quant a les despeses de funcionament. Podem parlar també de Can Dragó, tot recent; de la meravella de la Verneda, el polisportiu amb piscina de la Verneda, que per mi és potser una mica, j unt amb el de Sant Pau del Camp, el símbol més clar d' un estil Barcelona d'arquitectura. Igualment, el Museu d'Art Contemporani pren forma, el Convent dels Àngels l'espera al costat, pràcticament fet, e] Centre de Cultura Contemporània de la Casa de Caritat que és una obra magnífica de Piñón i Viaplana, Un estil Barcelona, fet de funcionalitat d'una banda i d'úna certa austeritat, i també de transparència i d'una certa brillantor; jo crec que es deu al fet que som com som, una ciutat densa, la més densa, i al mateix temps una ciutat preocupada per la forma. Per tant, una ciutat que va a buscar en aquesta transparència la possibilitat d' una respiració que de vegades no té en els seus propis carrers. 20 21 �Si us n'aneu al costat de Sant Pau del Camp a veure el polisportiu de la Ciutat Vella, o si us n'aneu a la Verneda, si us hi perdeu per veure el polisportiu de la Verneda, veuren què és la qualitat que no mira cap a dintre sinò que tracta, en certa manera, de connectar amb 1'exterior; de donar qualitat a l'exterior, de donar escalf a l'exterior. U s passarà el mateix al Frontó Colóu, quan el veieu, que ja hi falta poc. aquest plural majestàtic, que no és majestàtic sinó que és emfàtic i es refereix a la ciutat, l'hem promès a en Fabià Puigserver; •la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra; m'havia deixat, a l'edifici de les Aigües, la magnífica torre de les Aigües; • el Sot del Migdia, a Montjuïc; • els accessos del Cinturó del Litoral entre el Fossar de la Pedrera i Mare de Déu del Port, que molts no coneixeu encara perquè gairebé tot és recent, i no està del tot obert encara; Hi ha un estil molt especial, que després en altres punts no es replica. Per exemple en el polisportiu de la Vall d' Hebron; és una capsa tancada, és una altra cosa que va a buscar la seva excel.lència a 1'interior de la for* ma i que probablement si volem buscar una justificació a aquesta excepció, és perquè és situat en un lloc que no ho demana tant. La Vall d' Hebron no té, evidentment, la densitat que tenen els barris que abans us he citat. •1 'Escola-Taller del Far, davant de la Vulcano; I encara per als escèptics del curs 1992, que després els ci taré un moment, ens atrevim -i quan dic atrevim no parlo d'Ajuntament, parlo de la ciutat- a començar: •la nova Sala Comi llas del Museu Marítim, amb 1'accés desconegut fins ara del J aretí de la Reina, travessant la renovada avinguda de les Drassanes; ·El Pavelló Sert de la República -que paga Uralita, una empresa, fonamentalment-; •la nova Marina d'hivernada que s'està construint al Port Ve11; • el nou Jardí Botànic a Montjuïc amb aportacions de totes les ciutats oHmpiques; • el Passeig Nacional de. la Barceloneta, amb un altre aparcament per a 400 cotxes a sota, just a punt d'acabar-se; i aquí em paro. ·l'Intemational Trade Center del Moll de Barcelona; •la Universitat Pompeu Fabra darrere del Parc de la Ciutadella i també a la Plaça del Teatre, substituint els antics meublès -tot això és com un símbol- i, pròximament, a la Plaça de la Mercè; •potser el Teatre Lliure; l'hem, i tomo a parlar en 22 • el Fòrum Nord de Difusió Tecnològica amb diners del FEDER, 400 milions que ens aprovarà el FEDER, al Mental de Sant Andreu; Perquè aquest descobriment de les dues façanes de Barcelona i de la Barceloneta que es miren, finalment, fit a fit - vençudes totes les resistè-ncies, inclosa en part la meva, a l'enderrocament dels antics "tinglados" del port- crec que és simbòlic de quasi tot el que s' ha estat fent. 23 �L ' aJrre dia, fullejant aquest 11ibre que molts recordareu, el primer d' aquesta col.lecció que va fer la Maria Aurèlia Capmany. fullejant-lo pel final com de vegades s' obren els Jl ibres, en el resum i conclusió, la Maria Aurèlia em pregunta que per què no li' n faig un resum. És una pregunta molt de Ja Maria Aurèlia: "¿per què no em fas un resum de com veus el passat, el present i el futur dc Barcelona?''. així com si res. I, aleshores, jo lj dic -¿què 11 havia de dir?- que això és molt difícil, que si hagués de començar per alguna banda començaria pel mar. Parlem de l'any 1983, al febrer. "El retrobament de Barcelona i el mar és la millor imatge resumida de Ja ciutat oberta, de la cultura oberta que volem. Que des de les escales de Montj uïc fins al Camp de la Bota, el mar j la ciutat siguin bons germans amb continuïtat i enteniment." ·'Aquest és el gran somrri que ja comença a dibuixarse amb les obres del Moll de la Fusta i la maqueta de Manuel Solà. Penseu què representa això." "Pensem que això resol urbanísticament un drama particular de Barcelona, haver estat concebuda en els plans urbanístics com una ci utat circular quan no ho és. A les rondes i els cinturons els falta un "cacho", com en diueu a Madrid. És un semicercle. Les rondes i els cinturons sempre han topat amb el mar i, per l'altra banda, amb la muntanya, com a obstacles insalvables." "Els projectes que ara tenim" dèiem en aquell moment amb la Maria Aurèlia "permeten conjuminar la necessitat de circulació i el contacte ciutat-mar." Allò que 24 aquí es va escriure i que llavors era una mena de fantasia ara és, doncs, una realitat. Ara veurem el remodelatge dels magatzems atribu1ts a Elies Rogent -Oriol Bohigas sempre diu que no ho són-, de la mà de l'equip de Zeidler i els seus col.laboradors, un edifici que per altra banda té prou pes per si mateix per ser allà on és. Quan tota la zona de Palau, Xifré, Colom, Moll de la Fusta i Pla sota Muralla estigui enllestida i el col.Iegi que hi ha, i que en diuen de Pesadors, l'haguem enderrocat, que suposo que no deu faltar-hi gaire, i s' hi posin les escultures de Roy Liechsteustein i de Bob Krier -escultor austriac que fa molts anys va començar a fer una sèrie amb Salvat-Papasseit, un a gran estàtua a Salvat-Papasseit, Bosch Gimpera i unes altres-, quan tot això sigui al seu lloc, ¿qui dubta que la transició de Barcelona a la Barceloneta s' haurà convertit en un moviment urbà tan interessant i tan significatiu com pugui ser l'accés a l'extrem de l' illa de Manhattan o els molls del Sena? Quan l'últim advocat defensor dels "xiringuitos" de la platja hagi acabat els seus recursos judicials i la Barceloneta i la pl a~a fmalment es toquin mitjançant un passeig marítim per a vianants digne, sobre el qual, a més, els ''xiringuitos" mateixos puguin reproduir amb més excel.lència el seu servei - i si no tots, uns quants-, ¿qui dubta que entre una cosa i una altra haurem establert les bases d' una regeneració definitiva i autònoma, jo diria, de la Barceloneta? Crec que ningú no pot pensar que tot això són manies estètiques o modes es trangeres, ja que en realitat es trac- 25 �ta de veritables rehabilitacions de. teixits urbans degradats, bàsicament impulsades pels seus propis habitants. rector que es molt revindicador, i bé que fa, diu, "però encara de vegades arriba tïns aquí". Les operacions privades de lleure i d'altres com la renovació del Tibidabo, les Torres d'Àvila al Poble Espanyol, la colonització creixem - en el bon sentit- del Poblenou pels artistes, l'obertura mateixa d' un túnel per sota de la Diagonal per accedir a la promoció de Winterthur, els nous hotels i restaurants de I'EixampJe -que no he citat abans- , i la propera i previsible rec uperació de la línia Moll de la Fusta-Passeig Nacional són la darrera prova de la vitalitat de la ciutat. Recordem Ildefons Cerdà, les Cases Barates de la Zona Franca - també anomenades Eduard Aunós- , l'Avinguda d' Icària, al Poblenou, i les tapes de claveguera que volaven un xic per tot arreu quan el sistema, com diuen els tècnics, "entrava en càrrega". Una ciutat de vegades massa seriosa i que també necessita aquesta inversió en el lleure. De vegades també penso en el fe t que els nostres nanos i els turistes, que se'n van al Tibidabo a passar-se-la bé, hagin pogut capitalitzar una empresa qne finalment ba estat decisiva per salvar el famós projecte del parc Busch, és tot un símptoma de la riquesa que aquesta ciutat ha generat i és capaç de generar. Esperem que en aquest cas no ens defraudin i el parc realment es faci. El descobriment de Collserola, lentament però gradualment, corn a parc central de l'àrea metropolitana és una altra gran obertura que fa "pend:mt" al mar i a la costa. Que de pressa que la ciutat oblida coses encara molt més recents, en el fons, com les inundacions del carrer de Cartellà, de Prim, de Mineria i de Sant Pau del Camp. Sempre que hi aneu, a Sant Pau del Camp, pregunteu al rector fins on van arribar les aigües, encara que el 26 Més de 20.000 milions s' hi han destiuat, als col.lectors del passeig de Sant Joan, Picasso, Ginebra, Bogatell, Drassanes, Correus i la Riera Blanca. Això no vol dir que no n'hagi d' haver cap més, d'inundació. Encara no hem cobert, amb tot i amb això, tots el riscos, allò que els tècnics en diuen les pluges de retorn; pluges que es repeteixen cada, suposem, cinquanta anys o cada cent, no recordo exactament quina és la xifra; i aquestes potser encara no les hem cobert. Falten algunes peces del sistema, però ja hem viscut més de dos anys sense el ritual del fangueig, mentre al Maresme, en canvi, ja quasi literalment i atàvicament, les rieres continuen sorprenent cada any, si no cada dos, cap allà al setembre, desbordant- se de la seva capacitat. Qnines ganes que tenim rots, en definitiva, de retornar a unes platges que tot just hem pogut entreveure als darrers quatre anys, entre obra i obra, però que sabem on són. Jo no érec que es pugui dubtar, amb sinceritat i vist tot això, que l' any 1993 - i em refereixo a la gran pregunta que ara se'ns obre aquest any, justament- serà el gran any de Barcelona. Retornada la nonnaJitat -ja parlarem del 1992 un mo- 27 �ment-, retornada la calma i la normalitat, viurem una ciutat canviada, millor, plena de nous horitzonts estimulants, de descobertes a fer, d' indrets a valorar, de racons de misèria ara vestits amb urbanitat digna, de punts d'impossi ble lectura, com diuen els urbanistes, on la gent normal ens perdíem i no podiem evitar una certa sensació de ser vençuts per la inèrcia de la ciutat inhumana, convertits ara en franques avingudes i espais referenc1ats per monuments ostensibles. Platges netes. perspectives obertes i espai tirat de carrers 'mimats pel comerç de les mercaderies i el s contactes humans. O talussos de gespa, com a l'avinguda de l'Estatut i a l' entorn del Velòdrom, que encara, coufesse u-m'ho, ens sembla un cert luxe pe rquè no hi estàvem acostumats. L ' AneJJa i la Vila Olímpica són com una cultura diferent i quasi un símbol d'un canvi de vida. Qui pot negar que aquesta ciutat, en aquest moment, s' ha tom at més cara pels qui s'acosten des de fora? Com les grans ciutats del món havien estat sempre per a nosaltres quan les visitàvem. Si bé és evident que, en això, hi té a veure un factor que és estrictament financer com el canvi de la pesseta, que pot variar. D 'altra banda, també hem de reconèixer que Barcelona no és precisament que no hagi tingut aquesta fama sempre. Hi ha una cançoneta que tots sabeu sobre Barcelona i si la bossa sona i després, aquella altra cosa en què ens perdonem l'anterior i diem que tant si sona com si no Barcelona és fantàstica. La ciutat val més. No és només que els preus s'apu- 28 gin, és que aquesta ciutat val més i e l qui vulgui comprar-ne un tros, qui vulgui ser-hi, ha de pagar una mica més, perquè això val més. Però els preus del sòl, justament, ja no s'apugen ara; en aquest moment baixen. Això està fonamentat i d'aquí a poc ho veureu en una revista molt interessant que es diu BARCELONA ECONÒMICA que porta dades sobre la ciu tat i demostra què ba passat en els darrers anys, des de l'any 1975. ¿Què ha passat amb els preus del sòl? Doncs bé, van anar baixant en termes reals, encara que la gent no no realitzem de vegades. Però van anar baixant des de l'any 197 5 a l'any 1985-1986; després es van recuperar molt ràpidament, es van disparar, per tornar a adquirir el preu que tenien a l'any 1975, només l'any 1988, i a partir d' aquí superar el nivel1 global de partida. Però ara, en aquest moment, tomem a estar, igual que a l'any 1975, en una situació en què els preus reals, els preus del sòl, s'apugen menys que la resta de preus, i per tant els preus reals baixen. És curiós que els que es queixaven més que els preus s'apujaven, alguns dels qui es queixaven, ara són els qui es queixen que baixin, i són els de l'ai, ai, ai, què passarà a l'any 1993. Jo recordo que justament - en fi, això hagués pogut sortir aquí, segurament hi surt en aquest resum que abans eu Pemau ha llegit- fa quatre o cinc anys, sis, hi havia, no ja persones sinó institucions que feien dictàmens i que feien comentaris respecte de Ja impossibilitat material de fer tot el que s' havia de fer. I deien "no hi haurà ferro", "no hi haurà obrers", "no hi haurà ciment", "no hi haurà màquines", ''no hi haurà 29 �enginyers", "hauran de venir de França". "seran més cars", "no en sabrem" , "hi haurà grans vagues··, "sindicalment això és impossible", "hi haurà unes immigracions descomunals", "tomarem a l'any 1929", "tornaran a venir pobles del sud" ... Tot això no ha succeït. Però el curiós és que, moltes vegades, aquella gent que deia que no podriem arribar a fer el que hem fet i que tot això passaria, ara són els que diuen que tot allò que no es podia fer i que està fet, justament la pena es que s' hagi acabat de fer i per tant no hi hagi més feina. I que a veure què passa a l'auy 1993. Per tant, molt de compte amb els dictàmens i molt de compte amb les expectatives una mica ràpides, perquè jo crec que s'han de pesar en la mateixa balauça en què aquests mateixos dictaminadors de vegades ens obliguen a pesar-los. Per cert, que l'obligació dels governants és governar i ajudar els altres que governen i també, crec, trencar les un iformitats excessivament senzilles respecte <l'aquestes expectatives. Ja ho vam dir l'auy 1983 i el 1984 quan començàvem, ho recordareu. Hi havia un atur molt important, hi havia un pessimisme dominant a la societat i el projecte deJ 1992 va servir perquè, j ustament, nosaltres trenquéssim, es trcuqués, aquesta uniformitat d ' expectatives uegatives.I avui ho hem de tornar a dir. Hem de tornar a dir que les expectati ves no són en la realitat de les coses tau dolentes com molta gent diu que seran les coses. I nosaltres teuim l'obligació, els que som governauts, independeutment del nivell en què ens trobem, tenim l'obligació de dir-ho perquè ho sabem, 30 perquè n' estem més ben infonnats, i, a més, perquè nosaltres hem d 'arrossegar. De vegades em pregunto què vol dir patriotisme si no vol dir això. Vol dir precisament estar a 1' altura de ]es circumstàncies d ' una manera determinada: això és el patriotisme, més enllà de la buidor de les paraules. A més, diguem-ho tot, aquest és un moment dur, també ho he dit al principi per la circumstància d ' avui. El 199 1 ha estat un auy molt dur. Hem perdut molta gent estimada, Josep-Maria Serra Martí, a més de la Maria Aurèha, i de Vidal Alcover, el pintor Amat, en Fabià Pui gserver, M ont<;errat Roig, Pau Garsaball, Frederic Marès ... I hem perdut obrers de la construcció. I hem tingut, com he dit al priucipi, les victimes innocents d ' un terrorisme altrament inúti l, que es tira pedres al seu terrat. Per tant, un any dur. Uu any, diria, enom1ement dur des d ' un cert punt de vista. ¿Però qui uo ens diu realment que el preu d'aquestes transformacions tremendes com les que vivim no és d'alguna forma, no implica d'alguna manera, l'obligació d'admetre per la nostra banda que som fal.libles i que som mortals, que uo som res?. Aquest és l'any 1991 i ara us he de parlar de l'any 1992. Us vuU parlar, i molt directament per no perdre massa el temps, de les xifres del 1992, molt ràpidament. Hi ha dues xifres de I' any 1992 que la gent es pregunta: unes són les xifres del COOB i l'organització dels Jocs; unes altres són les xifres de la ciutat eu el seu conjunt. El COOB té un pressupost de I44.893 milions en 31 �pessetes d'avui, dels quals ingressos. i és l'única xifra que vull destacar, les aportacions de l'Estat -sigui per subvencions o transferències, sigui per participacions en ingressos de l'Estat, loteries, quinieles, emissió de segells i monedes, etcètera- representen 44.243 milions, és a dir el 30,5%. En el dossier de candidatura que es va fer l'any 1985, quan encara no havíem ni començat i no sabíem el que era l'organització, la xifra total d'ingressos que havíem previst era de 154.000 milions -són 10.000 milions més en pessetes d'avui. I l'aportació dc l'Estat que s'havia previst era de 43.825 milions. En defjnitiva, doncs, hi ha una modificació relativament petita de la realitat quasi fi nat, sobre el que havíem previst a l'any 1985. I la previsió és sorprenentment encertada. justament perquè sóm a l'any 1992, que és l'any en què es fa la gran part de la despesa. I no seria sensat que ara jo digués, això serà rematadament així. Ens queda per fer, aquest any, el 40% de la despesa que estava prevista, el que passa és que quasi tot està contractat, però en definitiva estem molt en el lJoc on havíem dit que havíem d'estar, ara com ara. Si hi hagués una desviació del 3 o el4% per sota o per sobre, jo continuaria dient que és equilibri. Amb la magnitud de l'empresa i amb la imprevisibilitat que té, jo continuaria dient que hi ha equilibri. En resum, i no us entretinc més amb les xifres del COOB: equilibrí sobre un pressupost de 150.000 milions, aproximadament. Sí hi comptem els lliurameuts en espède dels patrocinadors encara són més: 175.000 milions. Equilibri. En fi, ja haurem acabat i no ho podem dir amb l'absoluta certesa dels números tancats, En resum, en segon terme: un estalvi o un excedent destinat a millorar el capital social de Barcelona i de Catalunya de 36.000 :nlllions, més gran que el de Los Angeles. S'ha parlat molt de l'èxit de Los Angeles i que van repartir un benefici de 300 milions de dòlars. Bé, en aquest cas, en el nostre, és més. Però podem dir que resulta que Los Angeles no va fer inversió. Doncs no, Los Angeles quasi no en va fer, però és que aquí tampoc s'hi comprenen totes les inversions ni tan sols les estrictament esportives. En definitiva, doncs, l'aportació del COOB és més important -o igual com a mínim- que als Jocs que han passat a la història com els més econòmics i els més ben organitzats, que des d'aquest punt dc vista són els de Los Angeles. En tercer lloc, un tema a considerar, perquè moltes vegades no surt. En les enquestes que veig darrerament, en les quals la gent valora molt positivament tot el que es du a terme, etcètera, en canvi no es valora I' aportació de l'Estat en el que val. L'estalvi i l'excedent invertit és 32 33 Les despeses, pràcticament són idèntiques. Per tant, equilibri en un pressupost revisat després en 144.569 milions i una partida important que volia destacar, que és la d'inversió d'instal.lacions i àrees. Perquè aquesta partida és l'afegit que el COOB i els Jocs, no les administracions sinó el COOB, obté per a la nostra ciutat i per a Catalunya en el seu conjunt, perquè hi ha obres que es fan justament fora de Barcelona a les subseus. Són 36.111 milions, i per tant el 25% de la despesa. �r pràcticament igual, com he dit abans, que les participacions en ingressos i transferències de l'Estat. És similar, a la ratlla dels 40.000 mili ons. L 'Estat, que quedi clar, és l'únic que hi paga, en el COOB. No parlo de les inversions a la ciutat, que tots hi hem contribuït... ara en parlarem. Però en el COOB com a organització, l'única transferència que es rep és la de l'Estat espanyol, a més del que pugui pagar en altres qüestions com puguin ser el port, els cinturons ... També els paga, en part, la Generalitat, els cinturons, però en el COOB només paga l'Estat. I ara em referiré un moment a les xifres de la ciutat. Hi ha hagut dues estimacions : primerament ens referirem a la del Gabinet Tècnic de Programació, en què s'analitza l' impacte que l'any 1992 té sobre l'economia i s'estima en termes de creixement del producte brut o de la renda nacional en termes d' ocupació. L'impacte directe i indirecte -una operació molt complicada, però que es pot estimar científicament- és de 2,4 bilions de pessetes (consum i inversió). I l'impacte sobre l' ocupació, la creació d' ocupació, és de 80.000 llocs de treball/any, aquest és l'impacte que l'operació Jocs ha produït d' acord amb aquesta estimació. de l' illa d'or de la Diagonal, que segurament no s'acabarà per als Jocs sinó més endavant, però que la gent anomena "del 92": tot això situa aquesta xifra en 750.000 milions. D' aquests 750.000 milions, la meitat és inversió privada i de l'altra meitat, és a dir del SO % públic, un 25% és inversió de l'Estat (a més del que paga al COOB) i un 25% és inversió de l'Ajuntament, de la Generalitat, del COOB mateix. i de les Diputacions. Per a nosaltres, Ajuntament, això representa haver doblat la nostra càrrega financera, el nostre deute. I representa una xifra d'inversió extraordinària d' uns 75.000 milions, que d'acord amb els conceptes que s'hi comprenguin pot arribar a 100.000 milions i tot. La Generalitat, una xifra similar 1 el COOB, els 35.000 milions que abans hem dit. Hem doblat les nostres inversions i el nostre deute a llarg te1111iní. I ho podem pagar i ho estem pagant sense cap problema. ¿Per què? Perquè aquest multiplicador d' 1 x 10, si la nostra inversió extraordinària de 75.000 s'ha convertit en una inversió global de 750.000 a la ciutat, ha generat la riquesa que permet finançar la nostra pròpia transformació. En segon lloc hi ha una altra estimació, força coneguda, i que els mitj ans de comunicació utilitzen bastant, que és més senzilla, fins i tot jo diria més entenedora: és la relació de les inversions que s'han fet entorn o amb el nom dc l'any 1992, algunes de les quals ni s' acabaran durant el 92, però en fi, que hi són. I un es pot preguntar: ¿on .seríem si no haguéssim agafat els trens del 1992 amb l'empemta que ho vam fer en aquell moment? Ara seríem una magnífica capital de províncies. Una magnífica capital de províncies . I Catalunya, una magnífica "província", en aquest sentit. S' hi inclouen 1' Aeroport -aquest sí que s'acabarà, però és fora de Barcelona, per entendre' ns- , o la inversió L'equilibri existiria en aquesta ciutat, però tot en uns nivells més baixos: més atur i menys riquesa, menys 34 35 �renda per habitant, segurament menys càrrega financera i menys impostos, però també menys serveis i menys equipaments. Aquesta era 1' altra possibilitat. ¿Quin mar~ pressupostari tenim per als anys que vindran? Reduir l'endeutament en pessetes constants. Ens ho hem proposat i ho farem. Mantenir la pressió fiscal dintre del màxim del quadrienni anterior. I mantenir la inversió, no la d'aquest període extraordinari, però sí la inversió anterior del quadrienni 1984-1987, en pessetes constants, evidentment, i que va ser una inversió molt important, és a dir, que ens situa en una inversió per habitant que serà més gran o igual que la de la majoria de ciutats europees. Per habitant, torno a dir. ¿Com ho fare m? Disminuint les despeses, contenint les despeses, més exactament; reduint la inversió, la qual cosa és evident~ i utilitzant els marges de pressió fiscal que tenim dins dels compromisos que nosaltres hem adq uirit. Això dóna Jloc a un món molt econòmic. basat en la m illora de la competitivitat de la ciutat, especialment en comuuicacíons i telecomunicacions; a la creació d'importants oportunitats d'inversió al sector privat i al manteniment d' un nivell raonable i estable d'activitat i inversió municipal. del 3,3%; és tracta de la previsió incorporada a la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a Catalunya, s' hi preveu un creixement del 2,4-2,5% per a l' any 199 1 i un 3,4% per a l' any que ve. Això d' acord amb l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelonar a Bellaterra, fet per encàrrec de la Conselleria d' Economia. I bé, a Barcelona ciutat, per l'any 1991 es preveu un creixement de 3-3,5 % -més alt doncs, bastant més alt, que el de la mitjana espanyola i el de la mitjana catalana- , que dóna lloc a un producte brut de 4,2 bilions de pessetes, que representa el 8% de l ' Estat i e142% de Catalunya. I per al 1992 s'estima que això arribarà a 4,7 bilions de pessetes, una estimació de l ' Equip d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Curiosament - és una dada interessant- aquest producte brut a Barcelona ha canviat de composició, és menys industrial i més terciari. L'any 85 era 2/3 terciari i 113 secundari, i ara som a 3/4 pràcticament terciari. No és el moment de seguir amb les xifres econòmiques, això es faria uua mica llarg, però és el moment de dir que estem en un moment de canvi de marxa. Ani bem al final de 1' any 1991, i ens podem preguntar si tot això succeeix dins d'una conjuntura, com he dit al principi, de la crisi que es veia o no a venir. És cert que ens ha agafat la restricció pressupostària pública de la política econòmica de l' Estat i aquest ralentiment - no depressió, no recessió estricta- és just abans de 1'esprint finaL Però potser no sigui tau dolent que hagi estat d'aquesta forma. I és aquí que cal entrar a fons en el funcionament de la sintouia institucional. I uo, en principi no es confirma aquesta previsió, perquè es dóna un creixement a Espanya del 2,5-2, 7 % i una previsió per a l'any 1992, també a nive1l espanyol, Ens trobem davant d'un Estat que ha disminuït la seva part en la despesa pública d'una forma molt significativa als deu anys passats. Sense comptar els interessos 36 37 �del deute ni les pensions, ha baixat del 80% al 60% de la despesa pública total. Això és una petita revolució, si vostès volen, i que només s'ba produït, per exemple, a la Republica Federal Alemanya després de la Guerra Mundial, després de la guerra i la derrota d'aquell estat. Les autonomies han pujat del 0% al 20-25 % i les corporadons locals s'han mantingut frenades, excepte aquelles que no han acceptat la disminució. I que ara demostren, demostrarem ser, potser, les més capaces, justame nt, de disciplinar la nostra despesa, també, perq uè ha arribat el moment de poder-s'ho plantejar. Nosaltres hem sabut esperar, i em penso que puc dirho clarament. Hem entès, primer, que no podíem sacrificar serveis, fa uns anys, fins que no existís totalment el nivell de govern que havia d'ajudar a finançar-los o que els havia d'entomar. Els famosos 17.000 milions de serveis de suplència que 1' Ajuntament de Barcelona està fent i que nosaltres hem esperat pacientment que ens fossin retribuïts. Fins al moment que, segona constatació, considerem que ara ja sí que podem exigir a nivell autonòmic, i a nive]] estatal, que en tornin els serveis de suplència que fa l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el plet intern entre Estat i Autonomia està resolt, o pràcticament resolt, i perquè si haguéssim demanat això abans, i crec que hagués estat poc polític. l'Estat s'hauria pogut també espolsar del damunt les poques responsabilitats que encara li resten en aquesta matèria. mic amb l'Estat, d'entrar en l'únic dels serrells que des de l'any 1986 quedava per enfrontar, que és justament el serrell dels serveis de capitalitat de Barcelona i els transports de Barcelona. Recordareu, molts de vostès se'n recordaran, que quan es va aprovar la primera revisió del sistema de la LOFCA es va aprovar per cinc anys, amb una condició: que mentrestant s'anessin resolent els tres ~errells que havien quedat, els ''jlecos", que en van dir a Madrid. Eren els serrells de normalització lingüística, la policia autonòmica i Barcelona, capitalitat i metro. Bé, d'aqne11s tres serrells només en queda aquest i nosaltres hem esperat fins que el plet entre l'Estat i la Generalitat es resolgués, per poder entrar a exigir a tots dos que afrontin, cada un en la part que li pertoca, les seves resp onsabilitat~ . Crec que ara és el moment en què això es pot planrejar amb seriositat i, com que aquest és l' any en què ha de cristal.litzar un nou ritme institucional, penso que hi fan falta idees clares, sobre aquesta qüestió. Molt resumidament, els diré què en pensem des de l'Ajuntament de Barcelona i els diré així mateix que la nostra experiència ens les dóna, aquestes idees clares. Jo tinc el compromís persona] de l'actual president de la Generalitat i de l'actual Conseller de Economia, que un cop acabada la revisió del sistema financier autonò- Nosaltres hem arribat, com a equip que porta les coses de l'Ajuntament, fin s i tot a. una certa filosofia de la vida -de la vjda política, s'entén- i a una certa manera de veure l'Estat. I l'Estat de les Autonomies, i les finances públiques, i els serveis que s'han de fer, i qui els ha de fer i com s'han de finançar. I no només com s' hau de pagar, sinó de quina manera s'han de donar i quin paper ens sembla a nosaltres que ha de tenir cada un dels ac- 38 39 �tors en aquesta comèdia, en aquesta tragèdia, o en aquesta funció, que en definitiva té una mica de tot. Veiem clarament que el nostre rol ha estat el d'animadors de la funció, durant aquests darrers cinc anys, quasi diria durant els deu. Parlo ja no només de l' Ajuntament de Barcelona, sinó en conjunt de tots el ajuntaments de Catalunya, molt en parlicular, que són els que menys han acceptat l'equació de Ja contenció i aquesta condemna d'una part relativament estancada de la despesa pública total. Creiem que en aquest moment en que I' Ajuntament de Barcelona és capaç, exemple únic, d'aprovar un pressupost amb un increment del 4% (per sota del cost de la vida previst per a l'any 1992), en què l'Estat aprova un increment de prop del 10% i en què la Comunitat Autònoma, la nostra - altres també, però en tot cas la nostraun 16,8% (abans dels 23.000 milions, abans de les millores que pugui obtenir), creiem que ha arribat el moment que nosaltres fem valer una mica la nostra capacitat dc fer. Que fem valer l'esperit de corrcsponsabi Iitat en el moment de demanar al s altres que entrin a fer de locomotora de l'economia del país. Crec que ho han entès. Jo, amb tota sinceritat, penso que la comunitat autònoma catalana en aquest moment s'està plantejant seriosament, per primer cop, la inversió. H a estat una mica atenallada, fins ara, per Ja impressió que si estirava més el braç que la màniga ho podia pagar políticament. Aquesta ha estat la impressió que ens ha fet a tots i jo personalment ho he entès. No m'ha agradat, però ho hem entès tots. 40 Això s'ha acabat, aquest escenari s'ha acabat. Els arguments d'excepcionalitat en aquest sentit, segons el meu parer, pericliten ja i , per tant, entrem en la fase en què inexcusablement i amb una gran generositat tothom, haurem d'anar a plantejar-nos-en definitiva ment la solució. No dels problemes de gestió extraordinària sinó dels de gestió ordinària, dels serveis ordinaris de la vida d'aquesta ciutat i de totes les grans ciutats i mitjanes ciutats i petits pobles, també, de Catalunya i de tot Espanya. I això s' haurà de fer sobre la base d' una cristal.lització d' entesa institucional per a la qual repeteixo que nosaltres - honestament- estem ben armats, d' arguments, de legitimitat moral i de coneixements pràctics. Repeteixo, no només en el terreny econòmic sinò també en el terreny del rol, del paper de cadascú. D 'això, del que nosaltres serem, alguns en diuen federalisme, però el nom tant se val, no és el que fa la cosa. En tot cas, nosaltres creiem que efectivament hi ha una fi lo sofia polílica fom1ada sobre la base del coneixement pràctic, de Ja gestió que hem pogut desenvolupar en el nivell que és més a prop dels ciutadans, en el moment de fer el repartiment, amb els límits que són de rigor, amb uns límits equilibrats. Entenem perfectament que de vegades governar significa distanciar-se, que determinades coses no es poden obtenir precisament sense la fredor d'una certa distància. Però nosaltres situem al davant el principi contral"i, el principi de la subsidiaritat. És el principi que tot s'ha de fer en aquest nivell de govern, en què es pugui fer trobant-se més a prop del ci utadà i no incorrent en greus 41 �contradiccions des del punt de vista precisament de l 'equitat, des del punt de vista de l'eficàcia, de les economies d'escala, que en di uen els economistes. Nosaltres, tot això, estem disposats a posar-ho sobre la taula d' una entesa que creiem que ha de ser a tres bandes, aquí a casa nostra. No penseu que a l' equip de govern de l'Ajuntament només hi ha una preocupació estricta envers temes d'eficàcia, o envers temes de caràcter més tècnic o de caràcter d' obra pública o de finançament d'aquesta obra pública, no. Fins i tot diria quasi el contrari. Per més que sentiu parl ar l'Alcalde d'aquests temes, en el fo ns d' aquest equip hi ha la couvicció d' haver començat des de l' any 1979 amb una prioritat que és justament la contrària, que són els serveis personal ~ . r que consisteix a posar la pedra al servei de les persones, però també amb Ja convicció que no podíem dogmatitzar aquesta prioritat de manera que no es fessin aquelles grans in versions que calíeu. Ens vam negar a ser dogmàtics dels serveis personals coutra la inversió. En un moment determinat de l'evolució d'aquest Ajunta ment democràtic, a l'any 1985, hi va haver uns acords molt importants. Entre nosaltres els coneixem com els acords de Sarri à (perquè es van fer al Centre Cívic de Sarrià), en els quals l' Ajuntament es va plantejar, a més de l' urbanisme de les places, els jardins i els monuments a la perifèria, de la dignificació dels perits racons, L' urbanisme del proj ecte i no només del pla. reixie n importants des del punt de vista de la comunicació. Jo crec que hi ha un cert humanisme, basat en aquestes inversions, però m' interessa remarcar que no ha desaparegut de la nostra acció la idea que en el fons el que compta és justament que els serveis personals 1 la vida de cada dia dels ciutadans puguin millorar. Quan preparava aquesta conferència vaig demanar, en el Comitè de Govern de l'Ajuntament, que fóssim capaços de construir-ne un relat, d' això. És més fàcil construir uu relat físic de l'urbanisme, que es pugui enteudre, que no pas fer-ho dels serveis personals que canvien a cada bani. I ara podria llegir la història d' un senyor veí nostre del carrer del Pallars, que surt al mati , se' u va a Ja feina a la Zona Franca i s'estalvia un quart d' hora i pot dormir deu minuts més. I després torna al seu bani i la seva dona, que bavia treballat en aquella fàbrica que en deien la Càtex, acompanya el nano a la piscina que ara hi ha en aquella mateixa fàbrica. De manera que el que ella va fer, i ell, amb la seva feina, ha cristal.litzat en un s llocs d' equipament en què els nanos, els seus nanos, poden gaudir d'una vida millor. O com aqueJles senyores grans que a la Sedeta, el dia de la inauguració, m 'acompanyaven i em deien " en aquella fmestra vam estar treballant-hi trenta anys". I ara els seus néts hi van a L'Institut. A més d'això, ens vam enfrontar a aquestes gran obres que, a l'any 1983, amb la Maria A urèl ia, ens apa- En certa manera això és la història d'aquesta ciutat, d' una fàbrica humana molt feta i en què, a poquet a poquet, hi hem anat quasi diri a entaforant, perquè aquesta és la reaUtat, els serveis personals, que, en definiti va, faran la nostra vida més digna del que ha estat fins ara. 42 43 �Aquest és l'orgull de la gent gran de Barceloua: poder dir "d'aquestes fàbriques n' hem fet equipaments" o bé "d' aquesta barriada més o menys degradada n'hem feta aquesta altra, que té tota aquesta dignitat". hem hagut de matisar el projecte del Museu Nacional d'Art de Catalunya i quantes vegades els mitjans de comunicació no haureu dit, "doncs ja han canviat de projecte" o "s' havien equivocat" ... I ara em podeu preguntar: "fins aquí està molt bé, però ¿després què fareu?" Ara no tinc temps d 'explicarvos què hem de fer, però sí que us vull dir una cosa. En el nostre projecte, quan nosaltres volem resumir, diem que després del 1992 ve la cultura, i ve Europa. Aquest és el nostre objectiu. En fi, jo us portaria que veiéssiu la història de la Gare d'Orsay de París, per exemple. Quauts anys van passar des que Gae Aulenti, em penso que amb Oiscard d'Estaing, va començar aquell projecte fins que no el va acabar i quantes vegades van haver de canviar, fins i tot d'arquitectes. Doncs van passar deu anys, si fa no fa. ¿Què volem dir? Amb cultura no volem dir només els museus, sinó també els museus, que s' entengui bé. Entenem que en ~ultura , estrictament, passa el que passa amb la ciutat. Es a dir, que hem de ser capaços d'oferir la formació, de crear el mercat, el gust, l'hàbit, les professions, de formar la gent amb uns nivells de més excel.Iència en aquest sentit. Tot això no és possible si no hi ha una inversió important, la física. Important. Hem tirat endavant, no pas sols sinó conjuntament amb la resta d' administracions, setze projectes, em penso que en són, que ara no rememoraré un per un, perquè seria massa llarg, però que coneixem perfectament, i que lògicament són projectes que s'aniran descabdellant i donaran el seu fruit en un període més llarg probablement que aquests projectes terriblement importants de les comunicacions, però que en definitiva són projectes, bàsicament, d'enginyeria física. La cultura, els grans projectes culturaJs, tenen un component d'enginyeria humana molt més sofisti cat i No demanem tant, però sí que demanem que la ciutat entengui que aquests són projectes que exigeixen en si mateixos una maduració, que tenen una química fina, més lenta que no pas els projectes estrictament d' enginyeria: Palau Nacional, Museu d'Art de Catalunya, però també el Museu d'Art Contemporani, l'Auditori i la reforma del Liceu i el Palau de la Música (qne ja hem acabat) i el Centre de Cultnra Contemporània de la Casa dc Caritat i tots els qne. abans hem anat dient. Creiem que el 1993 és 1' any de la cultura, però ho creiem en un sentit més ampli que el que comprendria l'àmbit o l'àrea de Cultura tradicional de les administracions. Per cultura volem entendre igualment 1'ns de la ciutat, per cultura volem entendre allò que no és estrictament l'estructura o la infrastructura, sinó jnstament la vida que s'hi ha de posar, en aquestes estructures qne ja hem creat i que continuarem creant, que en bona mesura són aquí perquè nosaltres en gaudim. molt més díficil de madurar. Penseu quantes vegades no Per tant, a partir de l'any I 992, ja dins del 1992 i molt particularment en el 1993, nosaltres voldríem que 44 45 �Barcelona fos significada com una ciutat de la cultura i de la urbanitat. Entenem per urbanitat el company de l'urbanisme. Amb l' urbani sme ja tenim premi, diguéssim; amb la urbanitat encara ho he m de demostrar. Històricament hem tingut una ciutat educada, i s'ha parlat molt de Barcelona justament com una ciutat urbana, on el trànsit és menys sorollós, amb menys maleducats que en altres indrets, o menys caòtic. 1 bé, la riquesa mateixa que la nostra evolució ha generat, la civilització mateixa en què vivim, que és l'europea, comporta e ls seus problemes. Jo sóc d' aquells, i sobre la c iutat hi ha un consens creixent, que creuen que les ciutats són l' única sortida de la humanitat. No perquè nosaltres ho dictaminem, sinó perquè la humanitat no sap fer res més sinó ciutats, a última hora, malament o bé. Potser en el Tercer Món les estan fent molt de pressa i malament, perquè no tenen altra manera de fer-ho, ¿però què fan sinó ciutats? Per què ho dk, tot això? Perquè nosaltres hem d'afrontar molt seriosament en aquest moment una assignatura que segurament és més complicada que la que hem fet fins ara. I uo es tracta d' una argúcia formal o de ganes de sorprendre; ho crec sincerament. El que nosaltres hem fet, el que aquesta ciutat ha fet durant aquests anys, és molt díficil, ben segur. Quan dic nosaltres sempre em refereixo no tan sols a 1' Ajuntament, sinó a la ciutat sencera i fins i tot diria al país. El que ha fet Catalunya a Barcelona, si voleu, i el que Espanya ens ha ajudat a fer>en la mesura que ha ajudat a fer-ho, no era gens senzill. Així doncs, el tema que tenim al davant és segurament menys car, ben segur, i, tanmateix, altament complicat. Complicat des del punt de vista que demana unes adaptacions que són mentals, espirituals, podríem dirnc, en un llenguatge més tradicional, ¿no ? I que són de comportament, que són de "soft", com dirien els enginyers, i no de "hard" . Cada dia, al Caire, hi arriben milers d'habitants; cada dia. La humanitat té un instint, té un programa intern com a espècie d'agrupar-se, perquè econòmicament, perquè vitalment, perquè socialment això és millor, perquè es l'única forma que té de resoldre els seus problemes de supervivència, de progrés i tot. Això no serà senzill. I encara més, això té una pega important: no es pot programar tan bé. Un pot programar bé o malament les obres d'enginyeria, l' aspecte financer de tot el que es fa; hom pot preveure, pot determinar, pot treballar dins d' uns marges. En aquest cas i en aquest tema, en l' enginyeria moral, diguem-ne, treballem amb uns marges d'imprecisió brutals. Això no significa pas que la ciutat no creï problemes, però sí que vol dir que els problemes que crea la ciutat són aquells que la humanitat 11 posa al damunt, justament perquè els resolgui, perquè no té una altra forma, afortunadament o desafortunadament, de solucionar-los. No només això. De vegades ens trobem molt lluny del lloc on volem arribar, tot i havent treballat molt per ser- hi a prop. Vegeu aquests dics, per exemple, en els mitjans de comunicació mateixos, e ls temes de què parlem -a més dels més dramàtics que hem dit abans- i que 46 47 �es refereixen a fiscalitat, o que es refereixen a allò que anomenem estat del carrer, qualitat de vida al carrer, i les coses que hem de fer perquè aquesta qualitat de vida millori. ara, per poder enfocar el final d' aquest segle amb unes garanties. Aquesta és una mica la prova de foc qne tenim al davant, que sabeu que preocupa, que preocupa I' Ajuntament, i posarem tot el que hi hagi a la nostra mà per solucionar-la. Moltes vegades es tractarà de coses, d' esforços, que tindran la seva part fins i tot de sacrifici que es demanarà a la ciutat, però que tenen la seva caducitat. No són sacrificis, no són esforços que es dernanin per sempre més, sinó un esforç especial, justament En resum, el 1991 ha estat per nosaltres un any apassionant però dur, transformador, jo diria que tremendament transformador. L'any passat, quan jo acabava aquí, demanava als ciutadans que passegessin per la ciutat i que 1' ensenyessin. Doncs bé: més d' un milió i mig de persones han passat per l'Anella Olímpica, d' ençà de la inauguració del Palau Sant Jordi, i d'això en fa quinze mesos. Hem canviat, ens coneixem millor. Hem perdut alguns dels millors ciutadans. Però no us penseu que no hauran pogut viure-ho o veure-ho en el millor moment, perquè el millor moment és quan la pròpia consciència li din a un, i la seva pròpia conciutadania també, que ha fet el qne ha via de fer. I aquest moment, aquests ciutadans ja el van passar, abans d' ara, fa uns mesos, segurament. En definitiva, el 1991 ba estat un any de canvi, per altra banda, del mandat i de l'equip. Un any d'eleccions i per tant de canvi de marxa dins de l'Ajuntament, amb els costos que això té, que són molt importants. L'any 1987 va ser l'any del desplegament controlat, en què es va crear el COOB , es va crear el Hòlding, es van crear les tres empreses, es va donar l' empenta a Iniciatives, es va crear Barcelona Promoció -la qual cosa va representar uns sacrificis personals immensos per a tots els qui eren a dintre de I' Ajuntament. Vam trigar dos anys, ara ho puc dir, amb el nou sistema i amb el nou equip, a estar confortablement instal.lats cadascú allà on havia d'estar: els qui havien 48 49 En aquest moment tenim problemes greus de fer- nos entendre, d'entendre nosaltres mateixos, com a col.lectivitat, què hem de fer amb la ciutat que tenim o com l'hem d'utilitzar, com hem d'utilitzar l'automòbil i com el transport públic. I no es tracta tan sols d'un problema d' una cosa, que jo a vegades he dit, i que podem arribar a fer, que és un gran debat sobre aquesta qüestió. No és purament una qüestió de debat, tant de bo ho fos. Programaríem el debat. No és purament això. Tenim una ciutat enormement millorada, que ha viscut un període molt excepcional i que ha adaptat les seves pautes de comportament a aquesta excepcionalitat. I ara se' ns fa difícil de demanar que torni anna certa normalitat i que abandoni els comportaments adaptatius, que tenen una mica de creatiu, sempre, però molt de perillós; ja que algunes de les fronteres de la disciplina vial, de la disciplina urbana i de la urbanitat s'han traspassat. I tornar aquestes aigües al seu llit és molt més complicat qne no pas fer sortir un riu del curs per on passava, molL més. �d'anar a districtes, a districtes, els qui no hi havien d'anar, doncs no. Aixf com dic que l'any 1987 va ser l'inici del desplegament contro.lat dc r Ajuntament, ara jo crec que estem més aviat en un replegament ordenat i en el salt endavant, a Europa i la ciutat de la cultura, i a la qualitat de vida. Per això hem confirmat tres equips, reforçant-los políticament: l'equip urbanístic, l'equip de benestar social, i l'equip de la Marta Mata. Tots tres equips, segous la meva opinió, es consagren i es reforcen políticament d'una manera molt important. Així mateix hem creat equips nous, un de remarcable a l'àrea de la Via Pública, que vetllarà per la qualitat, justament, d'aquestes adaptacions i d'aquest esforç que hem de fer en la conducta. Amb cinc persones que treballen, com a l'Ajuntament se'n diu, de coronels. En fi, persones que no tenen una gran burocràcia a sota (és una experiència nova que provem), i que per tant no tenen comandament en el sentit de manar tropa. El que sí que tenen és comandament sobre la formació i sobre els comportaments de la pròpia casa i, per tant, poden determinar en bona mesura -sota la direcció d'en Joan Torres, però amb la implicació de tores les àrees de l'Ajuntament- els esforços que durem a terme en la millora de la qualitat de la vida al carrer. D'altra banda tenim un equip nou en l'àmbit d'Economia molt important, molt fort a nivell de regidors i nou a nivell d'equip amb Josep Marull, Ramon Seró, Pilar Solans, l'Ernest Maragall en l'àmbit d'organització i un parell de fitxatges més que estan a punt, que encara 50 no puc anunciar. Pràcticament completarem el que jo crec que serà l'equip econòmico-financer més potent d'aquesta ciutat. I, en tercer lloc, aquest projecte que al mateix temps és un equip de col.laboració entre la cultura, el turisme i la promoció olímpka (la gestió de les instal.lacions olímpiques), per justament programar unes activitats que facin d'aquesta apel.lació del 92-93 com l'any de la cultura una autèntica realitat, Estem programant un calendari, del qual l'any Miró jo crec que és una notícia excel.lent, veritablement excel.lent, i que la Fundació Miró mateixa -l'edifici de la qual, com sabeu, és propietat de l'Ajuntament, com quasi tot en aquesta ciutat en aquest terreny, però que a més ha estat dirigida per Francesc Vicens en un momeut de la seva història, per Oriol Bohigas en un altre, i pel pobre Joan Teixidor en un altre- que haurà de contribuir, doncs, a aquesta gran idea que és el 1993 com a any Joan Miró. Nosaltres hem de buscar destinacions per a aquesta ciutat i per a aquestes inversions que justament hem preparat. Hem de buscar una demanda per a aquesta oferta, hem de buscar motius qne facin que d'una manera contínua, a partir de l'acabament dels Jocs Olímpics, la nostra ciutat pugui ser la seu de grans esdeveniments, que ja ho és, que ja s'ha programat que ho sigui, en bona mesura. El congrés d'arquitectes mundials vindrà aquí, el congrés d'editors vindrà aquí, el congrés de cardiòlegs i diferents congressos de medicina, etcètera, però nosaltres hem de buscar grans ocasions perquè tot allò que 51 �hem invertit es pugui posar justament en bon ús. I això es realitzarà mitjançant una programació conjunta en què 1' Àrea de Cultura estarà implicada amb unes altres que tradicionalment no han estat les seves aliades, les seves col.laboradores i , en canvi, en aquest cas sí que ho seran. Crec que ens hem dotat dels mitjans de gaudir de la ciutat; ara hem d'estendre aquesta urbanitat i aquest urbanisme i aquesta cullura, afegir la urbanitat a l'urbanisme, més exactament. Afegir l'estalvi a l'expansió, afegir la cautela a l'eufòria, i afegir, evidentment, la col.laboració entre institucions en relació amb els problemes de gestió, la col.laboració extraordinària que ja existeix en aquest terreny, i també en la gestió ordi nària, dedicant aleshores l'any 92 a rebre el món aquí i a preparar l'any 93. Sense triomfalisme, conscienls de tots els costos i els riscos, minimitzant-los i mirant de donar a Barcelona la gran velocitat de creuer que els segles li van negar i que ara creiem que és possible garantir. Moltes gràcies. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1991 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a PDF Text Text ^4 ^ 5 ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA ESTRATèGIC ECONÒMIC IáSOCIAL BARCELONA 2000 1 1, /e. ^^,l^ t7 Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde. Honorable senyor Conseller, Autoritats membres d'aquest Comitè Executiu, i membres també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí especialment les entitatslque són també membres d'aquests Comitès i que; no han intervingut aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels documents que avui s'aproven: el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I totes les altres entitats. Un agraïment molt s ncer de la ciutat de Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la �casa de tots. Un agraïment molt sincer també als membres de les comissions tècniques que de fet han esmerçat hores i hores per poder arribar a aquest resultat que finalment és tan senzill però no exempt de depuraci, de decantació, d'un procés lent i difícil de síntesi. Un agraïment molt especial al Coordinador General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat avui no seria. Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la seva presència, sabem dels interessos generals que representa i de la importància immensa que té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi adreçat la paraula en un tp tan positiu. Dir-los molt breument que queda un nou Consell de Cent, que significa el Consell Gene- �ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que assenyalen, jo crec, una orientació realista per a la ciutat. És evident que el futur de la ciutat és un futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir aquesta asseveració en alguna cosa que sigui tangible. Totes les institucions amb competències són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci des de les altres institucions. Es una idea d'altres països, no molt allunyats del nostre quant a cultura política i quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus 3 �projectes. Jo crec que la millor síntesis que es pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és justament el de constituir la base d'un protocol d'entesa que la ciutat he de fer no només amb els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de vostès, sinó amb les administracions superiors que li h an de donar aixopluc i també recursos polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a l'hora de convertir aquestldisseny en realitat. Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu govern municipal, i les administracions superiors. Aquest és un pla econòmic i social, i subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels anys vint, i per descomptat la dels anys trenta i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint, en concret- una Barcelona positiva i creadora i tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un resultat tan concret. Aque a era, ho sabem prou bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on �es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en fi, després de molts anys d'haver pagat molt cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els J estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït. Sabem que la ciutat amb això no ha fet més que de llevadora d'un pacte que estava en les entranyes de la ciutat i que vostès han expressat amb tota concreció i amb tota modèstia. Sàpiguen que és lanostra convicció que sense aquest caràcter igualitari, d'igualació, de qualitat de vida, de compromís solidari, aquesta ciutat no seria el que és. No fa encara molts mesos un digne senyor de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que l'any 1500 un viatjant italià, culte i il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb 1 següents paraules: "Barcelona no és potser una ciutat que tingui monuments com els que té Florència o Venècia. Però sí que té una qualita 5' mínima molt conside- �rable". I jo dic, què més es pot dir d'una ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació que els serveis mínims sóni de qualitat?. Això és el que voldríem amb aquest Pla. No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà endavant. No només el constatar que vostès són entitats que tenen la força per fer-ho i que les administracions superiors ens aquest sinó esforç, extrems socials aixoplugaran també maldar perquè de la nostra comunitat no en els se separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el disseny de Barcelona. És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000. Subject The topic of the resource Planificació Barcelona Acció política Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf 240712e51d17df7009594c77101f50c0 PDF Text Text fubGt.CM- : Cai Í^ ts ti^ro. CORRESPONDÈNCIA SOCIALISTA Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regicins d'Europa Pasqual narayali Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el 1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional, el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció. Senyor President de la Comissió Europea, senyor Conseller i President accidental de la Generalitat de Catalunya, senyor President del Parlament, senyor Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director General de la Comissió, senyors diputats i senadors, senyor President de la Conferència de Poders Regionals i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor President del Consell Consultiu, senyors membres del Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament, senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja, delegat de Relacions Territorials, amics: ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí. I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la importància del' expressió directa, de la paraula sortida tal cqm ha estat concebuda. )'he près la feina de traduir jo mateix aquestes pararles en espanyol que és la llengua comuna i glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de 400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar la traucció simultània en totes les llengues oficials del CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt aviat; He reflexionat força sobre el to de les paraules que avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg, sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre, davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats territorials europees. Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que les ciutats són més enllà d'Europa. Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper representatiu, en el mateix moment que Europa reneix, d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada. Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació d'Europa abans del segle XX. El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions, i també de progressos materials sens parar. 3 �CORRESPONDÈNCIA SOCIALISTA Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo, Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester, Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és potser important saber si les ciutats van crear nacions, o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa, el més preuat, el més carde mantenir però també el més productiu. L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest... Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura, en tant que estructura, en tant que entorn convencional, creat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència industri al del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria, però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica no ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs d'això, perquè sabem el que és una ciutat. El mateix hem pensat, o de manera semblant, en veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un cop i un altre cop, per bé i per mal. Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats territorials, regionals, algunes de les quals demanen l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè de les Regions de la Comunitat Europea, que solament pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht. El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el 1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an -cal'exdusivmgn. El CMRE, formatperciutats, regions i organismes territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó considerar el tractat de Maastricht com un pas històric: 1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta, físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de la postguerra. El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya), i que par tant té força d'obligar per a milions de ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials sub-estatals. Des de Barcelona, capital de Catalunya, una nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes per la donstitució espanyola, no podem més que apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa. L'Estat espanyol, contrari durant segles al reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui, a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna. L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que �• CORRESPONDNCIA SOCIALISTA aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela. Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un autèntic territori comunitari. Som conscients que el ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera urb an a. externes i les economies d'escala. Única llicència tècnica o tecnocràtica que avui em permetré. á Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia limitació personal. "Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles, com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors feudals. L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat: l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el punt de partida d'un humanisme –o altrament és un engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en aquest sentit–. I Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i carregat d'amenaces? I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est d'Europa a una enorme decepció, també ho és que l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva. Nosaltres confiem en Europa per respondre amb optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla d'anys que una complicitat creixent s'ha establert modestamet entre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per un resoner, com va ser ell, la seva cel.la. Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort està lligada a la capacitat de la política en general per connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an a les eleccions locals – justament a les eleccions locals – com a ciutadans europeus, independentment de la seva nacionalitat. rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic "isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la seva casa". I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa, però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos de la congestió, que v an aparellats a les economies ^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions, els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els pobles que formen el Consell de Municipis i Regions d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta. Moltes gràcies. Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992 S U � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa Subject The topic of the resource CMRE Europa Regions Municipis Investidura Barcelona Havel, Václav Relacions Internacionals Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. Enllaç (URL) <a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener">http://hdl.handle.net/10803/3977</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els preus del sòl (el cas de Barcelona) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Urbanisme Economia Barcelona Tesis i dissertacions acadèmiques Planificació Model social Description An account of the resource Director/a: Vegara Carrió, Josep M. Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa Data de defensa: 02-03-1979 Dipòsit Legal: B-25025-2010 ISBN: 9788469314449 Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda Àrea de coneixement: Ciències Socials Consultable en línia al repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Abstract A summary of the resource. Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall. Publisher An entity responsible for making the resource available Universitat Autònoma de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-03-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2671/BolAnUrb_1975_n1_SobreSeleccionInversiones_PM.pdf f04fa361acdeba1a5009b37991aa75b8 PDF Text Text BOLETIN .DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del ~ntamiento de Bareelona ~~~~ Nol SUMARIO Verano 75 .,~,,. Artfculos. J. M. Canals, La estructuración locacional de las profesiones en Barcelona, 1972. J. A. García Durán, Notas sobre la función de costes públicos urbanos. P. Maragall y M. Giménez, Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el area regional de Barcelona. Notas. G. Lucena Ocaña, La renta del territorio municipal metro- politano de Barcelona. Cinco versiones. J. A. García Durán, La valoración de la riqueza urbana en Gran Bretaña. , P. Maragall, Sobre la selección de inversiones. -- r �Sobre la Selección de Inversiones PoR PASCUAL MARAGALL Los índices de prioridad tilizados para el reparto proporcional de la inversión en el Programa (ver FA «Metodología para la selección de inversiones~, lEAL Dic. 73) son del tipo D puesto que D N Déficit d Eq. . 1 eXIstente . Ulpo cap1ta = Equipo =---=-------=--=--=----=-capital deseado Ed = 4 D E e =2 -=4 N Sector 1 1 3 1 4. (--) 3 E d -Ee Ee D N 11 = = Sector ll 1 3 1 8. (--) 3 y la inversión en el período siguiente seguirá siendo proporcional al estandar deseado por la variable de base ( = equipo deseado). Caso 2.0 seado Dos sectores con igual equipo de- Sector 1 Sector ll Ed = 8 Ed Ee Si 1 = 3 se invertirán 1 en el primer sector y 2 en el segundo, con lo que la situación final es: ¿Significa este tipo de índice una prima para los sectores muy capitalizados, o para los poco capitalizados? ¿Prevalece la tendencia histórica de inversión por sectores dado este criterio de selección? Estas y otras preguntas cabría formularse en el supuesto de que la incidencia del ejercicio de selección fuera real, pero también en la situación actual en que sirve de punto de referencia. Contra lo que pueda suponerse, el criterio señalado favorece más a los sectores atrasados que a los sectores muy inversores en el pasado. Un sencillo cálculo lo demostrará: Caso 1.0 Dos sectores con igual nivel relativo de capitalización = 1 Sector 1 1o bien = Ed 1Ed Si los recursos de inversión disponibles {1) son por ejemplo, = 6, se invertirá 2 en el primer sector y 4 en el segundo, con lo que ambos se cubrirá el déficit totalmente (Ed = E e ). donde Ee Ed1 Ed-Ee Ee con lo que el reparto de la inversión sería proporcional al equipo deseado. -N - -----------------Nivel de capitalización N = -E = Ed = 10 E e D = 8 D = 10. (4) N E e =4 D -- = 8 N 46 Sector ll = 2 40 Ed = 10 E e = 5 D = 5 D = 10. (1) = 10 N �DÉFICIT ESTIMADO EN 1971 (Sectores de inversión continua) La inversión será pues más que inversamente proporcional al equipo existente, (4: 1 en vez de 5: 2). Si I = 1O, se repartirá en 8 para el primer sector y 2 para el segundo. Situación final Sector 1 Sector 11 Ed 10 E e = 10 10 7 e El sector que antes cubre su déficit es el más atrasado, suponiendo equipos deseados equivalentes. Paradójicamente este criterio contrario a la tendencia histórica de la inversión puede explicar el poco éxito de la programación, si aquella tendencia se traduce en presiones proporcionales a la hora de asignar recursos (mayor peso decisorio de los sectores más capitalizados). Ahora bien, dentro mismo del marco de este criterio de selección es posible manipular las cosas para salvar la contradicción apuntada, dado que los estándares se fijan por los técnicos (y mayormente por los técnicos de los sectores correspondientes) y no son objeto de una valoración social, ni siquiera simulada por un gabinete económico. Así, es posible pensar que los sectores más capitalizados sean los más ambiciosos en la formulación de objetivos, los que más «hinchan» relativamente sus estándares deseados. Supongamos el mismo ejemplo anterior con diferentes grados de «inflación de estándares»: Sector 1 Ed = 10 E 2 e d Ee en% Pavimentación Alcantarillado Alumbrado SUB-TOTAL 5.300 2.200 625 8.100 44.4 18.4 5.2 68.0 Parques y jardines Instalaciones deportivas SUB-TOTAL 2.302 287 2.319 17.0 2.4 19.4 Salud pública y Asistencia médica Asistencia social SUB-TOTAL 345 108 453 2.9 0.9 19.4 Educación Museos y Cultura SUB-TOTAL 100 377 477 0.8 3.2 4.0 FUENTE: Proyecto Programa pág. 183. Casi la mitad del déficit de los sectores que podríamos llamar «pequeños» (de inversión continua) se atribuye a Pavimentación, y el 68 % a vialidad en conjunto. (La cosa no varía mucho si consideramos la totalidad de los sectores -inversión continua y discontinua- y añadimos a los de vialidad los dos conectados con la creación de casco urbano, Estructuras viales y Gestión urbanística: la participación de éstos en el déficit total es del 45 % - o bien 60 % del total sin Remodelación, sector éste al que no se asigna en la práctica ninguna inversión). Sector 11 «E» En 10° pesetas 10 = 5 pero «E d» está hinchado 1,5 veces, por ejemplo. (E d real = 6,66) en relación al estándar dese&do del sector I. Entonces al obtener 2 de inversión (ver más arriba, caso 2. 0 ) se sobrepasa en el primer ejercicio el E real (E final = 7 > 6,6). e e Un ejemplo de distorsión en el sentido indicado podría ser el de los sectores de vialidad y concretamente pavimentación. Veamos las siguientes cifras del proyecto de Programa 1973-1978: De 1968 a 1971 el déficit o necesidades acumuladas (NA) de los sectores de vialidad ha disminuido poco (menos que el promedio): 47 �Pavimentación Alcantarillado Alumbrado D1fcrencia NA NA 31-XII-1968 31-XII-1971 5.366,2 2.414,6 735,5 5.296,4 2.194,4 626,5 69,8 220,2 109,0 8.516,3 8.117,3 399,0 última página). Parece que hay una reducción en los viales existentes estimados y un aumep.to de los previstos o deseados (ver también pág. 156) - lo cual de paso repercute no ya en Pavimentación sino en Alcantarillado, que calcula sus necesidades sobre la base de los metros lineales de vialidad. También el mejor conocimiento de las calidades (ver pág. 112) puede haber inducido a una reevaluación de las inversiones necesarias (aunque sobre 13 M de m. 2 de viales pavimentados, 1972, nueve se consideran de calidad «admisible», «buena» o «muy buena»). Tal revisión de estándares, especialmente si obedecen a un mejor conocimiento del equipo existente no es objetable en sí. En cambio la selección de inversiones se enfrenta con el problema de comparar los estándares resultantes en este sector con los de otros sectores quizás menos preocupados por la calidad o por un conocimiento detallado de su situación. Tal comparación presenta dificultades como hemos dicho al principio (véase también el tratamiento del problema de la agregación de indicadores sectoriales en Luis Racionero << Cuantificación y agregación, medidas de bienestar regional», 1 Reunión General de Servicios de EstL:dios Económicos, Madrid, diciembre 1973, donde sin embargo se presta la mayor atención al problema estricto de la medición por encuesta de indicadores simples) .* La consecuencia de esta situación podría ser la sugerida antes: la selección de inversiones en el Programa por medio de los índices de prioridad D/N quizás refleje el peso político y la preparación técnica de los sectores antes que una ordenación cualquiera de preferencias sociales. FUENTE: Proyecto Programa pág. 183 (datos en 10° pesetas). Sin embargo la participación de estos sectores en la inversión total en los años 1969, 1970 y 1971 ha sido muy fuerte (y es creciente en 19721973): 1969 1970 1971 1969-1971 806,6 1.792,9 560,8 425,5 Vialidad 3,730,4 8.791,7 2.027,9 3.033,4 Total 21,6 14,0 27,6 % Vial/Total FUENTE: Memoria Gabinete Técnico de Programación. Si estimamos los costes de crecimir"lto de vialidad para este período 1969-1971 en unos 250M anuales (aproximadamente los costes de crecimiento anuales del período 1973-1978, pág. 197) las necesidades acumuladas deberían haberse reducido en una cuantía igual al total de la inversión menos 750 M ,es decir, unos 1.000 millones. La reducción admitida, sin embargo, es sólo de 400 M (ver tabla pág. 183). ¿Qué ha ocurrido con los 600 M restantes? La inflación no puede explicarlo todo. Evidentemente se ha producido una elevación de los estándares deseados, una disminución de la estimación de los existentes y1o un aumento de los costes unitarios. La revisión de la estadística de viales en 1972 puede explicar la <<inflación de estándares» (ver págs. 102-3 y 112 del Proyecto Programa y especialmente la nota a la tabla de esta * Véase en este trabajo una enumeración de alternativas en la construcción de funciones agregadas de bienestar social. Una de ellas. F (x1 x• ... xn) ~ (xi xn) (donde xi es un indicador de situación en el i y xs es el indicador o estándar deseado) es similar a la implícita en nuestro Programa. = 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre la selección de inversiones Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Economia Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 46-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2672/BolAnUrb_1975_n2_DualidadProductorCiudadano_PM_LD.pdf 875b502b41cde330a23ae705127cbac6 PDF Text Text BOLETIN DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del Ayuntamiento de&reelona ~~~~ No2 Otoño 75 ~~,~ • .~ SUMARIO Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974. Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales. F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano. P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal. Notas. P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74. Datos. M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o butlletins. J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona. �La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal PASCUAL El Ayuntamiento, como productor de serviciOs públicos locales, mide las necesidades de la ciudad en términos ante todo físicos (camas de hospital, dis!Jensarios, plazas escolares, puntos-luz, m2 pavimentados, equipo de extinción de incendios, etcétera ... ), tras un examen simplificado de los factores de la demanda (población, movilidad, población en edad escolar, superficie viaria, siniestralidad, parque de vehículos, etc .... ). La relación entre aquellos parámetros físicos y esos factores de demanda o variables de base ha sido denominada estándar; «estándar deseado» si corresponde a la dotación física que los técnicos municipales consideran óptima, o «estándar real o existente» si se refiere a la situación actual. La diferencia entre el estándar existente y el deseado, referida a toda la ciudad, constituye el déficit físico o conjunto de necesidades acumuladas en el sector o servicio en cuestión. Este déficit, valorado a los costes unitarios corrientes de la dotación física indicada al principio (coste de construcción por plaza escolar, cama de hospital, punto-luz, etc .. .. ), arroja el déficit en términos monetarios y la suma de esos déficit por sectores constituye el déficit total o parcial de necesidades acumuladas. En programas anteriores se comparaban tres elementos para asignar los recursos disponibles: (1) el vector o serie de déficits sectoriales, (2) la suma total de recursos de inversión disponibles y (3) los llamados costes de crecimiento o nuevas ~ARAGALL necesidades, es decir, la serie por sectores de costes monetarios de dotar al nivel deseado a las unidades de demanda (nueva población, nueva superficie viaria, etc .... ), que se supone aparecerán durante el período programado. El criterio utilizado para la asignación de recursos se desdoblaba así: primero se reserban a cada sector o servicio los recursos precisos para cubrir los costes de crecimiento, que se consideraban prioritarios ,y luego se repartían los recursos sobrantes entre los mismos sectores en proporción a un índice de capitación, D/ N, que relaciona el déficit (D) con el nivel relativo de capitalización o equipo existente (N). Los problemas que plantea esta manera de proceder son varios. Unos se refieren a la fase de medición y otros a la fase de reparto o asignación. Todos estos problemas pueden resumirse en uno: el lenguaje de los productores (los técnicos y servicios municipales) no es el mismo que el de los ciudadanos, y el cálculo de las preferencias por parte de los técnicos municipales puede no corresponder a las preferencias comunitarias, aunque tenga una racionalidad. Es muy difícil conocer las preferencias comunitarias en productos de consumo colectivo por la vía usual del mercado, al menos en muchos sectores. Entonces es el técnico municipal el que propone (y el representante o concejal el que implícitamente aprueba) cuáles son las dotaciones �deseadas para la ciudad. Para ello los técnicos se basan en comparaciones ínter-ciudades e información no sistemática acerca de las preferencias comunitarias expresadas por distintos canales. Por otra parte, en la fase de medición, al pasar de déficit físico a déficit valorado en dinero, se utiliza un coste unitario no discutido. Normalmente hay diversas formas de producir un resultado en términos de servicio público, y a esa diversidad corresponde una diversidad de costes unitarios. P. ej., la construcción de escuelas puede utilizar o no elementos estandarizados o prefabricados, las camas de hospital costarán más o menos según el tamaño del mismo, la coordinación de obras de vialidad puede ahorrar costes (ahorro que se reflejará en el coste unitario del punto-luz, del m. lineal de alcantarilla renovada o del m2 de pavimentación), la utilización de sistemas de control de pérdidas en la red de abastecimiento de aguas puede disminuir el coste unitario de ofrecer un m3 de agua, etc. Además, a partir de un grado de cobertura de las necesidades reflejadas en el estándar, este último no basta para reflejar las preferencias comunitarias. Así, el objetivo de disponer de tantas plazas escolares de E.G.B. como niños en edad escolar, deja de ser reflejo de los deseos comunitarios cuando las familias piden no sólo esa plaza para sus hijos, sino una plaza a una cierta proximidad de la vivienda, con una determinada proporción máxima alumnosjaula y alumnosjmaestro, proporción que a veces es más exigente que los parámetros legales, etc .... El ideal del planificador sería disponer de una función de bienestar social que relacionase una serie de indicadores sectoriales de dotación con el bienestar global, especificando la forma de la relación y el peso de cada indicador sectorial. La maximización de esta función, sujeta a la restricción impuesta por una ecuación de balance relacionando recursos disponibles y costes unitarios (previamente discutidos en cuanto a su eficacia), daría como resultado el valor óptimo a adoptar por cada indicador sectorial. Pero este ejercicio es impracticable. Solo podemos aproximarnos a este ideal y aún de una forma indirecta, pues no conocemos ni la forma en que los componentes sectoriales se relacionan con el bienestar global, ni el peso de cada sector dentro de esta relación. Pero implícitamente estamos suponiendo ese conocimiento cuando consideramos que el bienestar global (Z) se maximizaría, dentro de lo admitido por los recursos disponibles (l) si, dados unos costes unitarios, la proporción de inversión Ii en cada sector (-) es equivalente al nivel relativo 1 Di D de descapitalización ( - - 1 -). Y eso es lo que Ni N hicimos en el programa 1969-74 y en el proyecto 1973-78 con los recursos sobrantes tras la cobertura de los costes de crecimiento. Podría pensarse que una función lineal del tipo Z = F (x1 x2 ... x) = n ~ S (x.- x.), donde x. es 1 1 1 S un indicador de situación en el sector i y x. es el 1 indicador o estándar deseado, expresase un tipo de ordenación de las preferencias similar a la implícita en nuestro programa *. Pero una función lineal no daría como resultado de la maximización condicionada un criterio consistente en hacer similares los grados de descapitalización relativa de los sectores. En cambio, suponiendo dos sectores x e y, una función del tipo donde x es la dotación del sector x en el período t t - y es la dotación del sector y en el período t t - sujeta a la condición de que 1 X +1 = 1 (2) y es decir, de que las inversiones en los sectores x e y totalicen un quantum 1 de inversión disponible, ''' Ver P. M. "Sobre la selección de inversiones", en Boletín de Aná.l.isis Urba no lllÍm. 1, abril 1975, y Luis Racionero "Cuantific ación y agregación de medidas de bicoe¡¡tar regional '', comunicación n In 1 Reunión General de Servicios de Estudios Económicos, Madrid, Dic. 1973. Lt(j �siendo así que las molestias producidas por la incomodidad de malos pavimentos existentes pueden no poseer la misma urgencia, dentro de la escala presumible de preferencias de la ciudad, que los perjuicios causados por la escasez de camas hospitalarias. Problemas de este tipo no cabe resolverlos mediante una labor de especificación matemática más elaborada de la función que expresa las preferencias comunitarias, aunque sí hay que intensificar el esfuerzo por obtener informaciones más próximas al lado de la demanda (probablemente por vía de encuesta), lo cual nos acercará a un conocimiento más detallado de la forma de la función de preferencias, del peso de cada indicador en ella y de cuáles son los indicadores idóneos. De lo que se trata ahora fundamentalmente, a nuestro entender, es (a) de extremar el rigor en el análisis de los estándares por el lado de la oferta, desagregándolos por barrios o distritos, añadiendo componentes de calidad ,análisis de congestión y calidad de los servicios, y (b) de discutir económicamente Jos costes unitarios y su eficacia. Indirectamente, al adoptar estos dos objetivos en el presente programa, estamos en la buena vía para conseguir un acercamiento entre los lenguajes del productor de servicios locales y el consumidor de los mismos -elemento clave, a nuestro entender, de la filosofía del programa, en la fase en que estamos, y problema cuya solución persiguen los esfuerzos que a nivel teórico y empírico se realizan en el campo de la economía pública urbana para especificar funciones de bienestar comunitario y medir los indicadores sectoriales qt1e las componen. Esto es así porque al ofrecer a la ciudad (p. ej.), una información desagregada por barrios, distritos o zonas de los estándares, tanto existentes como deseados, que hasta ahora se ofrecían sólo para la ciudad en conjunto, nos estamos aproximando al ciudadano y a su forma de experimentar los déficits: una elección entre destinar recursos para mejorar la dotación de zonas verdes a nivel de toda la ciudad o incrementar la dotación de camas has- sí que tiene un maXJmo para valores de la inversión sectoriales que cumplan la condición Iy Dy e y -1- - - D- -e X X S X S donde D = y - y D = x y '/ .¡:. x x ,y e , e t yx son los costes unitarios en Jos sectores respectivos. Esta condición, que teniendo en cuenta la condición (2), puede escribirse también 1 D e y y y - - - - - - - donde D = DX eX + D y ey I D es muy similar a la condición 1 D e D y y y - - - - -- : - donde N = e (Y ) N Y y t-1 T N contenida en nuestro programa, con la diferencia de que en éste, el déficit relativo del sector viene ponderado por el nivel relativo de capitalización. La función de bienestar implícita en el programa es, pues, del tipo (1). Este rodeo formal permite comprobar hasta qué punto la ordenación de prioridades implícita en nuestro programa es sólo una entre las muchas posibles -tantas como distintas especificaciones posibles de la función de bienestar social relativa a servicios locales. Se postula en el programa no solo que la ciudad prefiere estar lo más cerca posible del estándar deseado en cada sector, sino que prefiere aproximarse a ese óptimo en forma proporcional en todos los sectores, tomando como base de la proporción una formulación de objetivos y de la situación existente en el sector que no tiene en cuenta la posibilidad de distintos grados de urgencia entre las diversas demandas. Un ejemplo: si el Ayuntamiento actuara en solo dos sectores, Pavimentación y Hospitales, y el estándar deseado de esos sectores estuviera cubierto en un 1/2 y 3/5, respectivamente, siendo el déficit abmluto de 2.000 millones en ambos sectores por igual, el primero (pavimentación) obtendría más recursos de inversión que el segundo (hospitales), 47 �pitalarias puede representar para el ciudadano una alternativa sobre la que le sea imposible pronunciarse razonablemente; en cambio una alternativa que especifique los efectos a nivel de barrio o distrito de tal elección, suministrando información relativa a las dotaciones existentes a ese nivel y a la ubicación física de las mismas, permite a cada zona pronunciarse coherentemente con sus intereses, minimizar los desplazamientos precisos, evaluar el nivel de congestión de los equipamientos y, en definitiva, comparar las dotaciones ínter-zonas y tratar de reducir o compensar las disparidades. Algo semejante ocurre si se le ofrece a la ciudad la posibilidad de discutir los costes implicados en la obtención de objetivos previamente fijados. El consumidor de servicios locales está entonces en mejores condiciones para apoYar o desaprobar alternativas, y el productor de esos servicios se ve obligado a mejorar sus técnicas de producción al verse privado de la facilidad que supone la ignorancia del demandante acerca de tales técnicas y especialmente acerca de la posibilidad de adoptar técnicas alternativas. En realidad es el mismo productor quien al verse forzado a explicitar, por decirlo así, su función de producción, tiende a adoptar la técnica o procedimiento que minimice sus costes. El incremento de la información, por tanto, lejos de constituir el punto de partida de una competencia desaforada por obtener niveles comparativos mejores, promueve una competencia que es expresión de un mejor conocimiento de las necesidades y recursos a nivel global, facilita el siempre difícil ejercicio de relacionar esos datos globales con las necesidades y preferencias tal como cada ciudadano individualmente los experi- menta. Nos referimos a un incremento de la información relevante al nivel de las comunidades inferiores dentro de la ciudad (barrios o zonas) y de los costes inherentes a la producción de los servicios que esas comunidades reclaman. Producir esta información implica un esfuerzo conjunto de los servicios municipales y el órgano de programación y coordinación -esfuerzo que en muchos casos puede parecer excesivo o no claramente justificado. Sin embargo, en una fase dinámica de las relaciones sociales urbanas como la que estamos viviendo, fase en la que las comunidades de base están llevando a cabo por sí mismas una tarea intensa de información y comparación, la no realización de tal esfuerzo por el lado de la oferta equivaldría al desbordamiento de la misma por unas demandas imposibles de evaluar sistemáticamente que se impondrían en cada caso según el grado extremo de su urgencia y de su poder de negociación. No solo la planificación no existiría sino que los servicios tendrían que soportar costes y realizar esfuerzos adicionales para adaptarse a un permanente cambio en las proporciones sectoriales de la oferta. Hay indicios de que estos cambios de ritmo, con sus elevados costes marginales, están ya produciéndose, si bien en la mayoría de los casos no se trata de modificaciones drásticas en la composición sectorial de la oferta (cuya inercia es notoria), sino que se deben a desajustes en el proceso financiación-ejecución y en el equilibrio territorial de la oferta. Es preciso actuar pronto para disponer del sistema de indicadores que nos permitan una mejor ordenación de la oferta, un aumento de la eficiencia de los servicios y una mejora sustancial en la transparencia de las relaciones entre oferente y demandantes o Ayuntamiento y ciudadanos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Gabinet tècnic de programació Ciutadania Barcelona Description An account of the resource n.2 Otoño 75, p. 45-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2673/BolAnUrb_1975_n2_CumplimientoInversion_PM_LD.pdf c94f6acc5c883ec8d1b5a8160f0ae5fc PDF Text Text BOLETIN DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del Ayuntamiento de&reelona ~~~~ No2 Otoño 75 ~~,~ • .~ SUMARIO Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974. Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales. F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano. P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal. Notas. P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74. Datos. M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o butlletins. J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona. �Cun1plimiento de la znverszon municipal programada 1963-68, 1969-74 P. M. El primer período de seis años comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965-68: el segundo período de seis años coincide con el programa 1969-74. La inversión total en el primer período fue de 10.000 millones y en el segundo de 22.000 millones, en pesetas corrientes. En pesetas contantes de 1969 los totales son, respectivamente, de 12.000 y 18.000 millones, es decir, un promedio de 2.000 millones/año en el primer período y de 3.000 millones/año en el segundo. «Vialidad» es el sector con prioridad absoluta en 1969-74, frente a «Transportes» en 1963-68. La inversión en «Urbanismo y vivienda», baja de año en año, excepto en 1974. En términos globales el grado de cumplimiento de! programa fue más satisfactorio en 1969-74 (79 % ), que en el período anterior. En pesetas constantes, los resultados ya no son tan halagüeños (64% de cobertura de lo programado). La dispersión del grado de cumplimiento es menor en 1963-68. La programación 1969-74 fue en este sentido, menos «eficaz»: la estructura prevista de la inversión fue menos respetada que en el período anterior. Las causas de incumplimiento no pueden atribuirse, en general, a los presupuestos extraordinarios, pues la serie de grados de cumplimiento sin tales presupuestos (que publica anualmente la Memoria del G. T. P.) no es superior al indicado 79 %, excepto en un año (1972). Si excluimos el sector transporte de esa serie, en cambio, sí que es mejor el grado de cumplimiento de la programación sin presupuestos extraordinarios. Conviene hacer una aclaración en cuanto a la política de suelo (incluida en Urbanismo y vivienda). Las cifras anuales en descenso, relativas a la inversión realizada, no concuerdan aparentemente con los datos de adquisición de suelo a título oneroso que se publican en las Memorias del G. T. P. y eme muestran un progreso sustancial (excepto en 1974, véase Tabla 0). Ello se debe a que tales datos de adquisición de suelo incluYen tanto las adquisiciones pagadas por el Ayuntamiento como las financiadas por concesionarias o contratistas (segundo cinturón, accesos a túneles del Tibidabo), en tanto que los datos de inversión excluyen la mayoría de estas últimas. TABLA O Adquisición de suelo a título oneroso Viales Ptas. 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total Has. -121,2 -- 212,3 143,3 252,0 782,2 237,8 0,29 0,07 13,36 21,48 1,82 -1.748,8 -37,02 Esp. verdes Ptas. Has. --24,3 44,0 67,5 61,8 122,2 123,2 Equipos Has. Ptas. -22,0 -- 29,5 95,4 49,1 25,8 30,8 0,51 3,17 1,65 18,77 3,95 --- -- -- 252,6 24,10 9,64 37,2 18,2 26,2 93,4 63,7 -443,0 - -238,7 Vivienda Ptas. Has. No se dispone de datos completos. Valores en millones de pesetas. 49 -- 5,69 - -- 0,10 0,21 -0,31 - Total Ptas. Has. -161,5 258,8 311,9 363,0 930,3 395,7 -2.427,2 - -38,9 21,6 41,2 114,9 102,7 - 319,3 �TABLA 1 Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes) 1969-74 Total % 627,9 1.483,8 2,8 6,7 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1970-74 Total % Servicios generales Cultura Sanidad y asistencia social • 116,7 179,7 94,1 229,5 126,1 296,11 113,2 259,4 106,1 390,1 71,7 128,3 511,2 1.304,7 2,5 6,5 139,3 214,2 207,6 210,8 206,6 242,1 1.081,3 5,4 1.220,6 5,5 IV. Urbanismo y vivienda V. Vialidad • VI. Zonas verdes y deportivas 473,4 560,8 435,0 1.146,0 463,0 1.870,4 460,1 2.275,6 397,8 1.806,5 482,2 1.819,6 2.238,9 8.918,1 11,1 44,3 2.712,3 9.478,9 12,2 42,8 101,9 290,0 268,3 196,4 260,0 78,3 1.093,0 5,4 1.194,9 5,6 32,9 32,5 32,7 23,9 234,2 92,2 415,5 2,1 447,5 2,0 377,8 45,8 568,3 23,4 400,2 65,1 694,8 292,11 741,9 56,5 607,2 1.103,5 3.012,4 1.541,3 14,9 7,6 3.390,2 1.587,1 15,3 7,2 2.027,9 3.033,2 3.730,2 4.527,2 4.199,7 4.625,8 20.116,1 100,0 22.144,0 100,0 l. n. m. vn. vm. Abastecimiento Transportes y circu!ación. IX. Otros Total TABLA 1 bis Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969) 1 Servicios generales 11 Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social . IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas . vn vm Abastecimiento Transportes y circulación IX Otros • Total • Notas: lndice desvalorización 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total % 116,7 179,7 139,3 88,7 216,4 202,0 110,6 260,3 182,1 92,3 211,4 171,8 77,4 284,11 150,8 45,3 81,1 153,0 531,0 1.233,7 999,5 2,911 6,91 5,60 473,4 560,8 101,9 410,2 1.080,7 273,5 406,0 1.640,3 235,3 375,1 1.854,6 160,1 290,4 1.318,7 189,11 305,2 1.150,0 49,5 2.260,3 7.605,1 1.010,1 12,70 42,6 5,66 32,0 377,8 45,8 30,6 535,9 22,1 28,7 351,0 57,1 19,5 566,3 238,6 171,0 541,6 41,3 58,3 383,7 697,4 340,1 2.756,3 1.102,3 1,91 15,4 6,2 2.027,4 2.860,1 3.271,4 3.689,7 3.065,11 2.923,5 17.837,9 100,00 1,00 0,943 0,877 0,81 5 0,730 0,632 NOTAS: Fuente: Memorias G .T. P . 1970-74; Coste Analíticos 1969. - La inversión del año 1969 (igura en In fuente en un formato distinto en cuanto a la clasificación sectorial: parte de la inversión en Vialidad (Obras Conjuntas) y Zonas verdes (Nuevos espacios verdes) figura incluida en el apartado de Urbanismo. - ConteJtldo de los grandes sectores: T. - Administración general; Policía Municipal; Extinción de incendios (y en 1969 Parque Móvil). II. - Enseñanza: M useos (Zoo); Otros actividades. liL - Salud Público y Asistencia Médica; Asistencia Soc.ial; Cementerios; Pompas Fúnebres. IV . - Planteamiento urbanfstico; Gestión urbarusticn; Absorción suburbios y vivienda. V. - Estructuras viales; Alcantarillado; Pavimentación; Alumbrado. VI. - P arques y J ardines; Nuevo espacios verdes ;Instalaciones deportivas . VII. - Abastecimiento de Agua; Mercados centrales y Matadero; Mercados zonales. VU1. - Transportes de superficie; T ransportes subterráneos; C irculación. IX. - Limpie7.a viarin; Recogida y tratamiento basuras: Depuración aguas residuales. 50 �TABLA 2 Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes) Realizada Total 1969-74 Prevista Total 1969-74 (1) 1 Servicios generales n Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV V VI VII VIII IX % (2) % Grado de cumplimiento Desviación (1)/(2) % (1)- % (2) 627,9 2,8 720,6 2,6 0,87 1.483,8 6,7 1.609,5* 5,8 0,92 1.220,6 5,5 1.018,8 3,6 1,19 + 0,2 + 0,9 + 1,9 . 2.712,3 12,2 5.385,7 19,3 0,50 -7,1 . ..•. 9.478,9 42,8 9.369,4 33,5 1,01 + 9,3 Zonas verdes y deportivas 1.194,9 5,6 5,6 0,76 0,0 Urbanismo y Vivienda . Vialidad . 1.563,8** 447,5 2,0 814,7 2,9 0,54 -0,9 Transortes y Circulación 3.390,2 15,3 5.810,4 20,8 0,58 -5,5 Otros (limpieza) 1.587,1 7,2 1.645,0 5,9 0,96 + 1,3 Total . . . . 22.144,0 100,0 27.938,3 100,0 0,79 Abastecimiento ''' ''"' / / Sin Zoo. / Con Zoo y Nuevos espacios verdes TABLA 2 bis Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969) Realizada 1 11 m IV V VI VIl VIII IX Servicios generales 531,0 Cultura Sanidad y Asistencia Social Prevista 720,6 Grado de Cumplimiento (1)/(2) 0,74 1.233,7 1.609,5 0,77 999,0 1.018,8 0,98 Urbanismo y Vivienda 2.260,3 5.385,7 0,42 Vialidad 7.605,1 9.369,4 0,81 Zonas verdes y deportivas 1.010,1 1.563,8 0,65 Abastecimiento 340,1 814,'7 0,42 Transportes y Circulación z.756,3 5.810,4 0,47 Otros (Limpieza) 1.102,3 1.645,0 0,67 17.837,9 27.938,3 0,64 Total . ;)1 �TABLA 3 Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes) 1963 1 11 1964 1965 1966 1967 1968 Total % Senicios generales 42,9 43,7 20,7 38,3 65,2 88,5 299,3 3,0 Cultura 61,7 53,6 102,5 86,4 159,5 193,8 657,5 6,6 36,3 33,5 65,9 104,1 121,7 118,9 480,4 4,8 258,4 367,4 366,0 313,7 248,3 281,4 1.835,2 18,5 178,9 212,0 306,1 470,0 427,5 496,0 2.090,5 21,1 115,5 39,2 79,6 76,0 96,7 104,4 511,4 5,2 326,4 325,0 336,6 324,0 114,7 95,4 1.522,1 15,4 220,1 201,5 218,2 283,5 384,9 841,6 2.149,8 21,7 64,1 64,1 64,1 39,4 123,3 355,0 3,6 1.340,0 1.559,7 1.760,1 1.657,9 2.343,3 9.901,2 100,0 111 Sanidad v Asistencia Social IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas VIl Abastecimiento VIII Transportes y circulación IX Otros senicios urbanos Total • 1.240,2 TABLA 3 bis Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969) 1963 1 Senlcios generales 11 . Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas VII Abastecimiento Vlll Transportes y circulación IX . ... 1965 1966 1967 1968 Total % 63,6 59,2 25,1 44,5 70,7 91,1 354,2 3,0 91,4 72,6 124,5 100,5 173,1 199,6 761,7 6,4 53,8 45,6 80,1 121,1 132,0 122,4 555,0 4,7 382,9 497,5 444,7 364,8 269,4 289,8 2.249,1 19,0 265,1 287,0 371,9 546,6 463,8 510,9 2.445,3 20,7 171,1 53,1 96,7 88,4 104,9 107,5 621,7 5,3 483,7 440,0 409,0 376,8 124,4 98,3 1.932,2 16,4 326,2 272,8 265,1 329,7 417,6 866,8 2.478,2 21,0 86,8 77,9 74,5 42,7 127,0 408,9 3,5 1.814,4 1.895,0 2.047,0 1.798,8 2.413,6 11.806,8 100,0 Otros servicios urbanos Total • 1964 1.838,0 ;) 2 �TABLA 4 Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes) 1 Servicios generales 11 Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV V VI Desviación %(1)-%(2) Realizada (1) % Prevista (2) 299,3 3,0 314,8 2,2 0,95 + 0,8 657,5 6,6 903,7 6,3 0,73 + 0,3 480,4 4,8 689,5 4,8 0,70 % Urbanismo y Vivienda . 1.835,2 18,5 2.895,0 20,3 0,63 -1,8 Vialidad • 2.090,5 21,1 3.348,4 23,5 0,62 -2,4 511,4 5,2 463,1 3,2 1,10 + 2,0 1.522,1 15,4 1.922,7 13,5 0,79 + 1,9 2.149,8 21,7 3.294,8 23,1 0,65 -1,4 355,0 3,6 422,4 3,0 0,84 +0,6 9.901,2 100,0 14.254,4 100,0 0,69 Zonas verdes y deportivas VII Abastecimiento VIII Transortes y Circulación IX Grado de cumplimiento (1)/ (2) Otros servicios urbanos Total . TABLA 4 bis Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969) Realizada (1) VI VII Desviación %(1)-%(2) 3,0 426,2 2,2 0,83 + 0,8 6,4 1.223,6 6,3 0,62 + 0,1 555,0 4,7 933,6 4,8 0,59 -0,1 Urbanismo y Vivienda . 2.249,1 19,0 3.919,8 20,3 0,57 - 1,3 Vialidad . 2.445,3 20,7 4.533,7 23,5 0,54 -2,8 621,7 5,3 627,0 3,2 0,99 + 2,1 1.932,2 16,4 2.603,3 13,5 0,74 + 2,9 2.478,2 21,0 4.461,2 23,1 0,55 -2,1 408,9 3,5 571,9 3,0 0,71 + 0,5 11.806,8 100,0 19.300,5 100,0 0,61 Zonas verdes y deportivas Abastecimiento VIII Transortes y Circulación IX % 761,7 111 Sanidad y Asistencia Social V Prevista * (2) 354,2 1 Servicios generales 11 Cultura IV % Grado de cumplímiento (1)/ (2) Otros servicios urbanos Total • q Se aplica el índice de desvalorización para 1964 (previsiones 1963-64 y 1965-68). s:3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Gestió pública Administració local Gabinet tècnic de programació Economia Barcelona Description An account of the resource n.2 Otoño 75, p. 49-53 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf 9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe PDF Text Text COMUNICAT 1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur. 3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions. 4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a Miravet. 5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents a debatre i acordar. 6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça capital del seu propi ordenament". Miravet, 12 de novembre de 2004 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comunicat de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre Ortega, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Comunicació Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Acció política Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Partits polítics Polítics Description An account of the resource Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf 8753b7471ace620e8a699f360cb60d25 PDF Text Text DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT D E C ATA LU N YA VII legislatura Sèrie P - Número 36 Quart període Dijous, 24 de febrer de 2005 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL Sessió núm. 45, primera reunió Í N D E X Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) (p. 3) (Dos fascicles) Fascicle primer �NOTA Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990. �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 3 SESSIÓ NÚM. 45.1 La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat major. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya. Debat i votació. El president Comença la sessió. Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets. Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de febrer de 2005. Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (Sr. Joaquim Nadal i Farreras) Molt honorable president del Parlament de Catalunya, molt honorable president de la Generalitat, honorables conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una sola família, mentre una sola persona, continuï vivint fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya, en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha posat en funcionament des del dia 25 de gener fins avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment i fins a les últimes conseqüències. Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament. SESSIÓ NÚM. 45.1 Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material. No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel visqui fora de casa seva el compromís del Govern és estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles. Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze dies més tard de la meva compareixença parlamentària davant de la Comissió de Política Territorial. En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9 del mes de febrer, vaig presentar un primer informe d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident produït a la cua de maniobra de la prolongació de la línia 5 del metro al barri del Carmel. No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara, que en molts moments, més en els darrers dies que en els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que l’ordre de les prioritats que havíem establert des del primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició. Per a tots aquells qui essent legítims representants dels ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots, dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les urgències polítiques, havien distorsionat els principals objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara estant al Govern?» I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels grups polítics que donen suport al Govern..., es van posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies, a disposició del Govern mentre durés l’emergència. «Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades, després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet. Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 4 lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que obligava el Govern a prendre mesures de gran abast, alhora que calia establir les responsabilitats, de tota mena, que se’n derivessin. El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per poder instruir amb diligència i rapidesa el cas. Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense resposta fins allà on sigui possible. Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i, el que per mi és més important, de presentar davant de la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra obra pública que es dugui a terme a Catalunya. 25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla. Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres, ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el manual del mètode de construcció que s’està seguint planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar quasi sempre, però aquesta vegada va caure. A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller. El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda. Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut fins aquí. El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de la xemeneia, amb formigó. Permetin-me, però, que en la primera part de la meva intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui, tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat. A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia desestabilitzat un sistema complex de dues estacions que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable, i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la del costat. Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003. Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels fets i de la seva cronologia més immediata en la versió que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament, i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha tingut assignat de forma constant a l’atenció de les queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de l’obra. PLE DEL PARLAMENT Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar moviments. I com que es van detectar moviments, es va decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les zones i els moviments. El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó. Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig donar en la meva anterior compareixença i la d’avui. Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 5 ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar les convergències. El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar: mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa. Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres. No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no més de setanta centímetres per formar la solera que la direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les mesures de convergència. Tornarem després sobre les causes més immediates de l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap, l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de la cua de maniobra on s’havia format una campana o xemeneia, fins quasi sota la campana. En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van coincidir a considerar que el que acabava de passar era un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una sola casa. No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures, materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament, naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el director d’obra per compte d’aquesta empresa pública. GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia també en condició d’observador i de futur usuari algun tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts. L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1 nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi deixat de ser un problema. En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada aquí una línia que reprendrem més endavant amb més detall. Tornarem sobre això. Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la reacció de les administracions i dels responsables de GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres. Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament. Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració, amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció davant dels fets. Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en tot moment, minut a minut, les següents. Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de treballar amb plenes garanties. Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 6 tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred, plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel, compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més –tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats. Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven tot de la seva part. Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades. Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel desallotjament. I no parlo només de la seguretat física o material, sinó també de la plena –de la més absoluta, de la més radical– seguretat jurídica. I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors, oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de comunicació amb la ciutadania. Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona, amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn de les persones desallotjades a les seves llars al més aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de tot, la seva seguretat. Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns, amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius que acabo de definir anteriorment. Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial, d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31 de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es van establir punts d’atenció d’informació al Casal de Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31; a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733 atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca Nord. La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés. Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la inestimable col·laboració del secretari del Departament de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–, el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a les persones, coordinada per la consellera Anna Simó i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament. I una comissió de seguiment de les obres, coordinada pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix. Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la seguretat i la informació als veïns i les veïnes. Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació– i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte... A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 7 un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament, i es van habilitar espais provisionals on els infants han pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar, l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a terme en bones condicions. Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin, el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia, i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes. A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels infants. A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona, Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant quines són les fórmules més adequades per trobar una solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que han demanat o que tenen actives alguns veïns. Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars dels comerços i de les activitats econòmiques de la zona afectada. Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El nostre compromís amb els veïns que han perdut casa seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha informat de les diferents possibilitats de reallotjament que tenen. Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1 ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte, com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva– es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200 euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família, s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament en el mateix edifici del reallotjament. Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15 euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de setze anys. Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament, l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de les indemnitzacions futures. Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500 euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial. Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat, la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27 de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 8 senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït moviments significatius que es considera estabilitzada i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels veïns. Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)..., la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.) I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat aquests treballs. El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara. Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar. Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars, jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques que es duien a terme en els immobles afectats rebran PLE DEL PARLAMENT una bestreta en concepte de danys emergents i lucre cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment. Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals per cada metre quadrat de local. El pagament es farà efectiu per local. Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO. El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció, les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament afectats i a una part molt important del cens dels veïns amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a la seva activitat econòmica. Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens proposem una nova fase de millora i remodelació del barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer, pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que va ser objecte de formigonat. Com vostès saben, després del segon esfondrament que es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu. Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 9 ser immediata, radical, contundent: costi el que costi, prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo, reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el terreny, fem que parin els moviments que es detecten en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva. Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció. Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel que feia a l’estabilitat del túnel. Per tant, només restava anar buscant els possibles buits que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de perforacions més primes i més precises. Poden haver quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí. Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa. Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de gunita a tot el túnel. Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81 metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18 metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació. S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns 130 del total que mesura la part no formigonada. I en el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al punt on es va produir una altra xemeneia. No és gratuït tot això que estic explicant. No és per prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los, és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en SESSIÓ NÚM. 45.1 això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les sessions maratonianes amb les empreses de direcció d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades. Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible. Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el terreny i fer disminuir progressivament els moviments d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint, també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents, dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments, s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel. Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en aquell punt, d’1 mil·límetre al dia. Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte, que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el progressiu retorn de les famílies a casa seva. I per això també, i amb l’assessorament dels professors Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze cases més una en construcció –dotze cases més una en construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze cases, primer es consolidaran els fonaments, després es consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 10 Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica, l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en la zona en què les màquines que hauran de recalçar els produiran molèsties, no és recomanable que tornin. Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on som? On som avui, després d’un mes d’informacions contradictòries, de rumors, de temors imparables i de dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som? Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de neutralització de la crisi? Avui encara només podem fer un balanç provisional, un estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí que podem afirmar, però, és que allò que comportava més risc, una part del túnel de maniobra a què no es podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria. I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat. Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen. mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta, més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat. Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si una família va a casa seva i en el punt en què la troba diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes», i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva, de manera que de les vuit-centes persones que ja avui podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant, no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent. És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte, totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin els treballs de refonamentació puc assegurar-los que tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa. Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la part més administrativa d’aquest expedient informatiu, perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors diputats saben quines són les funcions, les facultats i les responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important, que mentre que a la resta dels departaments del Govern de la Generalitat són aquests departaments, cadascun, els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de Política Territorial i Obres Públiques són les direccions generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que figuren com a titulars de les obres encarregades i com a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos. Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i Transports no té cap responsabilitat específica, cap, sobre el control i la direcció de les obres de la seva Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó. Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 11 competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha de rectificar alguna cosa. Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors, pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant, plena responsabilitat en la direcció i control de les obres. El constructor ha de construir l’obra segons el projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si són aprovades per GISA. El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si donen el que donen no cal reforçar i que si no donen prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu: «I avança com puguis i decideix què faràs en funció del que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de l’observació directa, està massa a prop del risc que comporta o que pot comportar l’error humà. Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord amb les incidències. Els informes emesos per GISA amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original. La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades. SESSIÓ NÚM. 45.1 Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació. De la informació apuntada per GISA cal destacar el següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però s’acaba determinant durant tot el període d’execució de l’obra.» En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents, es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció de la naturalesa i competència del terreny, mesurada mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment. Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció d’obra i del contractista. Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són modificacions del mètode constructiu, però que en cap cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat. D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase d’obres que no en el mateix projecte. La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera, tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que impedeix la seva autoestabilització, que és el que els tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar allà a sota. La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat del terreny. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 12 Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny, al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del sector que els mesuraments podien donar a entendre. Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE constructora a GISA, l’execució de les obres en el moment previ i precís de l’accident era la següent. El mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major part a secció completa. A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de 70 per fer un reomplert de 30. S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va comprovar una absència de moviments en els últims 14 metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels materials més antics. En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va produir el despreniment, i tots els fets que ja els he relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la formación de la primera caverna descrita. En concreto, se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el inicio del derrumbe.» La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel, no es va detectar un accident geològic diferent al trobat a la caverna de l’estació. Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície. PLE DEL PARLAMENT Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra: «Pudiera ser la existencia de una zona puntual más diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del mismo.» Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el comportament de les empreses que estaven actuant i determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a les obligacions que li són pròpies. Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van posar a disposició per tal de coordinar les tasques que calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb plena i permanent coordinació. Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el sentit de la responsabilitat que he après amb relació a la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes. Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir entre els orígens remots les decisions ja condicionades, la tramitació administrativa i els fets més immediats. Començaré per això darrer, que és el que ens convoca per urgència, i que origina aquesta compareixença i aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa? Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu: «Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?» Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 13 cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi haguessin concorregut d’altres circumstàncies també. Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs, que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la condició de zona de reble, de rieres i la formació de terrasses per a la construcció de molts habitatges del barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte, no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.» I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat. De les reunions d’obra i dels informes de què sobre aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa. Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra, d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards requerits. La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a secció oberta, però com que les mesures diuen que això es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu: «Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir. Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix de les obres, aquestes són qüestions controvertides que SESSIÓ NÚM. 45.1 es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt. Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil, o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor Serra, cap motiu d’alarma greu. Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap moment, no apareix en cap moment cap relació entre possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira, tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una relació directa entre les determinacions de la direcció d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i les eventuals desviacions del cost de l’obra. Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de l’esfondrament? Sí. La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir «concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la solera. La conclusió més evident i més circumscrita als fets podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener, just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat. Des de la meva primera compareixença s’ha produït un fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten: la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 14 una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–, que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la meva anterior compareixença. del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar, per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre, però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho? Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament. Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en projectes constructius, modificats o no, que s’anaven fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a temps. Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000. Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002. Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre. Quan comença la idea de la realització de l’obra a base de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002 –2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell, aleshores i ara director general d’obra civil de GISA, comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros. En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1 de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del 6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1. No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha és un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de 2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció PLE DEL PARLAMENT Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent, amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara, doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir, «ja el tancarem quan es tanqui tot». Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots, tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002 que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres, qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho empari. Tots i ningú. Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13 de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues assisteixen representants de la Direcció General de Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues es planteja ja la localització de la cua de maniobres al Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és –he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 15 ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres. I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003, que presideix l’aleshores director general de Ports i Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de l’estació del Carmel. Aquest fet podria no tenir més importància si no fos que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema i les obres que es comencen a Pastrana –maig del 2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte modificat que no existeix. No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí, l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara, cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol, Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al ritme de l’obra.» I això és el que passa. Què passa? Deu dies després, repetint el mètode establert en el manual de GISA, el director general encarrega el modificat i amb la mateixa data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode: «Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent. Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però queda clar que la perversió del sistema és que, a base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar modificar els termes del control de qualitat fa quatre anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres, contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control directe, fet des de GISA. De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva immediata i simultània modificació no concretada ni encarregada, per un accés de confiança en el mètode –cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE, que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–, per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i per la confiança reiterada i contumaç en una única empresa de control geològic, resulti que, d’una banda, cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són absolutament imprescindibles per a la comprensió dels fets i que ho seran també per fonamentar les reformes que ja hem començat i que són imprescindibles. I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys 2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien iniciat tant per depurar les perversions administratives que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per donar dimensió adequada a aquesta empresa pública, que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes– 100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes. Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.) I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i concentració –volum i concentració– són, atès l’alt grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.) Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol, i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 16 del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats de govern establia que la manera d’adjudicar les obres situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant, amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció, doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20 per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu: «Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat, que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració. Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma. I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg, però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer. Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta, d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat. Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de l’obra feta. PLE DEL PARLAMENT Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una nova cua de maniobres. Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al Consell d’Administració que suspengui l’executivitat del contracte amb les empreses constructora i direcció d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany. Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves conclusions per ser analitzades. Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels danys en continguts dels habitatges i en la via pública. Igualment, hauran de respondre de totes les despeses que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les administracions implicades hagin fet front. Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament. Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi tornat a casa. Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que comportin la construcció de túnels, revisió per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que –notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se amb altres administracions. Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 17 guin obres de construcció ferroviària o de túnels de metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament. Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres públiques, definir clarament, redefinir les atribucions del titular i del gestor de l’obra, especialment quan ambdues funcions són exercides per òrgans diferents. Ha de correspondre al titular decidir la realització de l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les potestats de control i supervisió que poden exercir tant el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els deures de col·laboració que s’imposa en el constructor i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici. Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha de contenir els elements següents: fases de projecció de l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació del procediment d’elaboració i aprovació del projecte, informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de modificació, determinació del procediment a seguir, regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació hauria de contenir altres elements com la regulació dels aspectes de qualitat, la participació social en la fase de l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats. Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions i modificacions dels contractes. SESSIÓ NÚM. 45.1 Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció General de Ports i Transports no té responsabilitats pel que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats perquè es produeix una tramitació administrativa del modificat no conclosa, en els termes de com es feia, que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin donar. Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de primera línia, que ha estat un bon director general i que simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats... El conseller de Política Territorial i Obres Públiques L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de les empreses perquè prengués alguna determinació amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi de fer. Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs, mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 18 només podem donar garanties i seguretats als veïns quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se, que la compressió i descompressió genera elasticitats i flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles. Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que calguin per tal de garantir la seva plena eficiència. GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a través de l’externalització, podien donar a entendre que s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble. En el procés de reforma de GISA havíem començat pel plec de condicions i per les relacions amb el món de les empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser advertides que el canvi de plec significava un canvi de les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat. El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però, les empreses constructores i les enginyeries saben que caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol, la concentració, la percepció que la relació entre l’obra pública i l’Administració està amortida per GISA. GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per impedir la desinformació i la interrupció dels circuits. No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos, sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura de Comptes a vegades, que voldria establir una relació entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai, en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties. I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és –no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig PLE DEL PARLAMENT comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.» I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–, hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la. Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de creure que com que el paper –o sense paper– tot ho aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no ho aguanta tot. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. (Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.) El president Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda. La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. El president Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.) Deia que prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de comprensió a totes les famílies i a totes les persones que avui, com a conseqüència de l’accident del barri del Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i fins i tot, també, empresarial, complicada. La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 19 també li vull dir que des de Convergència i Unió no caurem en la major part de les seves provocacions. I és que no volem contribuir de cap manera, rotundament, a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.) I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament. També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de fons.) Gràcies. També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal. Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro, i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció. Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a més de la situació humana i personal, davant d’una crisi de govern que simbolitza i recau en la seva persona, però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat. Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona. I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal. De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han generat aquesta sensació. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el Govern, si pensa compensar els possibles danys morals que moltes famílies han vist trencats? És segur que mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica. Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la informació, segons els seus interessos, esbiaixadament, parcialment –informació que avui no disposa ningú–, per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals; per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi, per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat. Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat. I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar. Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre mètode, que tampoc és l’austríac. Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de confiança, de solvència tècnica, de confiança política, de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha trencat. O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 20 en el moment de prendre possessió com a conseller. Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem. També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra, d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit? S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del 2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004, del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. «Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet, s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal, si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al despatx de l’avinguda Tarradellas. I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de Girona. No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si fos aquest el problema, per què des del maig del 2004 no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa? Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.) Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia PLE DEL PARLAMENT 27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i valent. És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació, improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència. El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia 27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin ells els certificats. Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament pugui afectar la seva integritat. Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de l’endemà. Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5 de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel que no es va poder detectar, però els estudis van ser correctes. Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del director tècnic de GISA i les seves declaracions en la compareixença en seu parlamentària corregeixen la falsa insinuació del president de la Generalitat. Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que si el mètode constructiu, que si el sistema de control i d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i GISA, que si les insinuacions sobre els processos de contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta dies que intenten construir la teoria de la culpabilització de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és intentar sortir el menys malparat possible carregant les culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics i electorals. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 21 I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven prenent decisions, i que no és fins després de l’accident, on posem una gran comprensió..., comencen a prendre decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del futur, als tècnics i a les empreses del present, menys allà on recau la responsabilitat. Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els portarà directament fins i tot a la fi de la política. La política no és només quedar bé o fer tot el que calgui per quedar el menys malament possible; la política és servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir els riscos i la responsabilitat. O no és política. Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant. «Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral? Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri, aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que és com a conseqüència de l’esfondrament, després que el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris –Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel? Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars, 56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros d’Europa hi són. Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc. Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte molt complet de reompliment, amb tots els forats que s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat. Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i controlades als mitjans de comunicació. Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i censura dels mitjans de comunicació. Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros, menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1 neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el Partit Socialista, el projecte socialista. Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi..., a l’absoluta indigència dels tècnics del país. Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA. Diu que es revisaran tots els processos d’externalització, senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara..., evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del control. Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les contradiccions en les informacions, la maquinació i la conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un pla especial de rehabilitació interior que espera des de l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment. Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen, també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats. Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la seva subtil referència a la continuïtat institucional. No. No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003. Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del transport públic, allà on hi havia abans mecanismes plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de les administracions de diferents colors polítics, doncs, resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi comença a aparèixer quan totes les administracions són PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 22 del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha debat, quan la prepotència els comença a fer prendre decisions errònies. O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes en marxa de l’anterior Govern? «Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions. Desembre del 2003. Les decisions i accions d’empreses a partir del gener del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni a decisions ni a accions prèvies de Convergència i Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller. O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no? O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes, com se’ls mira; canvia els directors generals que vol, com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme; modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres; que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això, i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena? Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat. Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués planificada o projectada per Convergència i Unió. Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres, que no el vam provocar..., el que han de saber és que el canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès. (Pausa.) No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia, confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats. La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal, de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat d’una manera genèrica i absoluta? Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és una conseqüència del seu estil de fer política, senyors del Partit Socialista. La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica –ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans. Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent. Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que «el poble som nosaltres», que el poble són vostès, aquest convenciment, que només vostès tenen la raó, acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la gestió política davant de la gestió humana. S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet. Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri evidencia que la crisi de confiança és molt més gran que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer. Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer. Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país, vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern, des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar. La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no accepten les propostes que els fa el seu Govern. No volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu. Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país. S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa, molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions, en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 23 tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la trista sessió que avui ha protagonitzat. Moltes gràcies, senyor president. El president Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per al que val, per a les persones que ens escolten i ens veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant. No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú. Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel, normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector. Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat. Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del Carmel. Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer, perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència, ni en la transparència. I no és per exposar-me en res, simplement és per deixar constància que passat un mes hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus de comissió d’investigació per fets més evidents i més greus que qualsevol dels que estem abordant avui. Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1 bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002 fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.» I si hagués calgut una informació pública per prendre aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre. Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns controls, que si no és prou diligent el seguiment i les auscultacions, tot això se situa en diferents moments en els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa corregir. Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent, dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa, l’excel·lència emergeix i és possible. I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu– «d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 24 fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns de la gent quan tot just hi havia començat a haver un primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides. No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha generat aquest segon esfondrament, si us continuem demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència, que no vam cometre i que no vam voler cometre.» Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres, sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002 sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers, Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.» Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig, i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé, els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que vostè pugui arribar a pensar. Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui, en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del 5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com una peça preciosa de l’herència que ens transmetia. Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.) Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin PLE DEL PARLAMENT tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap tipus d’oferta en aquest sentit. I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.» Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig, en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible que no ens traspassessin res. I així va anar. El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb el vot favorable en contra de la seva posició del Partit Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze primers programes i abans de final d’aquest mes, o com a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb la Llei de barris. I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi ha de fer. I precisament per això parlem de més diners dels que parlem en el programa de barris, parlem de més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset. Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.) Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 25 Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix. I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa que assenyalar amb el dit noms de persones que potser les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè no ocupen aquest càrrec. Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta remor de veus.) Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això..., en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques que avui no s’han assumit. Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març, a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de començar les obres del túnel modificat? Per què? Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics, amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment també: proclamar la meva confiança en la solvència tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el que continua treballant amb vostè. I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000 milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet. I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no l’hi han donat suficient informació ni seguretat.» I quan diem que hi han altres objectius polítics en la seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent identifica com és de les que més a peu de carrer i al SESSIÓ NÚM. 45.1 costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans de comunicació. En funció de com són els titulars del dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del tripartit municipal. Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar, li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el tinc gravat, certament cordial, com certament cordial han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li tota la informació i em vaig posar a la seva disposició per donar tota la informació que fos necessària, no sé com ho pot comparar amb un protocol de censura dels mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern. Sincerament, és un nou exercici de perversió. Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas, desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però, clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent. Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin. Moltes gràcies, senyor president. El president Senyor Mas, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–, ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap. Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 26 va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a l’Estat espanyol amb participació seva era precisament una manca molt important de confiança respecte a tots vostès. I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc cap interès a parlar del passat, però no estem disposats a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita. Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut. Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal– els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i els que l’encerten són els veïns? Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells –altres no saben si la podran recuperar–, tot això és cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les seves vides, i això és el més important de tot, totalment d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat. No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és una petició. El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer, aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava. Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode austríac». El problema no és l’externalització, no és GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva manca de coratge. El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no PLE DEL PARLAMENT hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions, de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern. Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en males mans. Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè... El president Senyor Mas, hauria d’anar acabant... El Sr. Mas i Gavarró Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi de pressa però tinguin un mínim de paciència. El president No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps. El Sr. Mas i Gavarró Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui, per raons que es poden entendre i d’altres que potser no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que correspon, les seves responsabilitats. I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat, i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la seva impotència política. El president Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara mateix. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 27 Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar, que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que havien de firmar i era la seva més absoluta obligació, perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al Govern era absolutament imprescindible per deixar clar que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial que formularem, aquells tècnics ens deien que més enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res –res– no havia de fer patir ningú. Pensi que la preocupació per allò que les persones han deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.» I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar. I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu, i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.» Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar cap aquí. De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el senyor president de la Generalitat respongui i atengui el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en aquell moment. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 El president Té la paraula el senyor Mas. El Sr. Mas i Gavarró Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que vulgui. Això no ho ha fet. I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li nego que a vostès els ha impulsat en tot moment... –perquè, si no, serien males persones–, no els nego que els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer no per part d’un govern, per part de qualsevol persona sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir primer la seguretat de tothom. Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè algun alt responsable polític plegui immediatament, aleshores és que no parlem el mateix llenguatge. Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix, i independentment de voler salvar la cara a qualsevol preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva una tarda i treure’ls l’endemà. Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi. Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència. I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi. L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari. I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 28 cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i sobre altres coses. Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició, vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant, vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició. I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus) –sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven, a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència, entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per gestionar correctament una emergència important. Però no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general. Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de Convergència i Unió. El president Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui conscient que obre torn, eh? Té la paraula. El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les prou bé. Les hem assumit absolutament totes. I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor –això encara és pitjor. I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria d’haver plegat. (El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.) El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques que ell sap que en el terreny que les han plantejades no hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel l’única prioritat són els veïns. El president Té la paraula el president de la Generalitat. El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall i Mira) Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són d’una altra índole i se situen en un altre terreny. Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més– que simplement un mal govern per part de vostès en els darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es va equivocar en el moment en què no va contestar allò que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món que digui que es pot contestar per algú que no és el mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I facin el favor d’escoltar un moment. I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el tenien uns altres. Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès realment tenen un problema i que s’han sentit atacats per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que ha utilitzat. Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar, ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en joc en aquest moment. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 29 Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí, però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet. I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to. La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre, que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.) El president El president de la Generalitat de Catalunya Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament, hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.) El president Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la paraula... El Sr. Mas i Gavarró Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument. Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró El Sr. Mas i Gavarró Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase. El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada en termes absolutament correctes des d’un punt de vista parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que hem tingut avui. Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè va organitzar per criteris purament partidistes, o per passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és el problema del túnel del metro? Aquest és el problema de l’obra pública de Catalunya? No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia..., que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada, l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat. El president Senyor president..., el senyor president demana la paraula...? SESSIÓ NÚM. 45.1 ...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es podia haver estalviat aquesta intervenció. Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi. Per fer aquestes coses importants és molt necessari que un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent, de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient. I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita. (Remor de veus.) El president El senyor president demana la paraula..., i la té. El president de la Generalitat Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó, perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I això tan important és que Catalunya té al davant coses molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup que estiguin en condicions de complir efectivament la seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució espanyola i, en bona mesura, el nostre futur. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 30 El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació, que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut –no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà. Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no ho han de fer sobretot mirant cap al futur. El president Moltes gràcies a tots dos. És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta. El Sr. Iceta i Llorens Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.) El president Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon... El Sr. Iceta i Llorens Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran. El president Va, doncs. Endavant. El Sr. Iceta i Llorens He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es mereix que es perdi el fil de debat. Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per les obres de la línia 5 del metro. (El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.) La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té com a objectiu prioritari defensar els interessos dels veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques. PLE DEL PARLAMENT Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí. Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim les seves propostes. El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho. Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat. Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la confiança de fons en la política i en la gestió pública. I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima garantia que podem donar-los. I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat. Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres, als responsables polítics que donen la cara, siguin o no del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.) Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives parlamentàries, sinó el conjunt de la política. I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha entomat responsabilitats que li pertocaven, però també algunes que no li pertocaven. I això en política pot no tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 31 reconeixement especial, singular, perquè creiem que és sobretot merescut. Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà endavant.» I pensava que potser només era una opinió meva, però he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi és un dels puntals del Govern.» Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor; si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà. Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava molt la feina, però sempre que anés com a independent, no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent, i finalment ho vam aconseguir. Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès personal, la seva imatge personal o perdre el temps defugint responsabilitats, intentant establir quines eren i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil. Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no. Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública, que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya de desprestigi precisament perpetrada pels que van aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar un mètode constructiu que planteja problemes, que s’han de poder resoldre, però que planteja problemes, van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia. SESSIÓ NÚM. 45.1 Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo. Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments. Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç. Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això em limito, intento limitar-me al màxim, però potser vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el canvi no és només un problema que un govern entra i un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre, sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com a més eficaces i capaces de reformar. I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell moment potser d’abrandament veia estrictament com aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés. Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin, no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí en el fons estem posant en discussió, amb arguments, models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar. Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses. Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi ha un canvi radical. Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes que em sembla que el conseller anomena «remotes». Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 32 de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys. Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va tapar o com a mínim no va advertir de problemes. Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones, empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública pugui executar-se sense requeriments de seguretat del màxim nivell. O la consellera de Benestar i Família, demostrant la proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera. La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que s’ha fet, i s’ha fet bé. La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat. Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar, i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec, no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat... L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra, ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això. Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que aquest Govern, tots els governs tenen una obligació envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en català en aquests moments una expressió comparable. Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo, tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui. En els moments més crítics, si no estic mal informat, fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels governs, no ja de les administracions, sinó la gent que va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la funció pública, el servei públic, que no és només una feina, també és una vocació. I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim, ens estaríem fent responsables; no ho volem. El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no? És veritat que potser això de la continuïtat institucional, que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes, més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles. I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com. No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.» Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina. I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i s’ha fet bé. PLE DEL PARLAMENT Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses que no tenen preu però que sí que tenen un immens valor. I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix. Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris, que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i tot alguna petita querella institucional que s’hi va produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen fins a quin punt és una línia política adequada. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 33 Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit: «Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres –gràcies, diputat. Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident, hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la volem jugar perquè encara la terra belluga.» El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la seguretat, no només de les vides, que afortunadament..., però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país. Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres, aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a veure... Si no ho he entès malament, causa immediata única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?– una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver incrementat mesures perquè un determinat mètode constructiu exigeix més que l’estricte compliment d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes. Ara, és evident que hi han accidents que no es poden evitar. També és evident. I també és evident que en aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim. Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m, això, jo, que la meva experiència de gestió pública és limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig» s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat. El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la seguretat i de l’actuació directa. clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire. I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit: «Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a mirar a la transcripció perquè...– «en determinades empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després, m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti d’un cercle de connivència. Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava. Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia... I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser. Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran justos per pagadors, que és veritat que la noció de justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien d’abans. Potser ells havien comès també algun error, però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè, conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància. És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui interès directe amb l’assumpte. Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments. Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi l’esmena de devolució, perquè les coses són com són. S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec que quan un polític n’assenyala com a responsable un altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a produir en el futur. Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens SESSIÓ NÚM. 45.1 Fascicle segon PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 34 agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen les coses quan hi han desgràcies no ens agrada. Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el després, que es deia, del desembre del 2003. Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en altres llocs, en altres administracions –no em refereixo només a Catalunya, estic referint-me en general. Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui aquest. Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir, però que no sempre es compleixen i que cadascú les interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i és que, quan parlem de justos i pecadors, en política sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar d’acord. I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític sense conviccions és senzillament un oportunista, un professional de la manipulació, un venedor de fum, però un polític sense consciència de la responsabilitat, perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables, és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú. Feia la cita com d’autoritat. Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria. Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és. Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les responsabilitats en funció de l’alarma social: a més alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar l’opinió pública. Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta PLE DEL PARLAMENT llum, quanta transparència, quanta garantia siguem capaços de posar sobre la taula. Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat, intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant, es tracta de delimitar responsabilitats en funció d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto». Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa, conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients que potser estem determinant responsabilitats d’una forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica que potser justos paguen per pagadors és dolenta. Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec que acabaré. Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un terreny de nou escenari de lluita partidista, però som conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots, que millor serveix, precisament, a l’interès públic de transparència i d’atribució de responsabilitats, però, particularment, com evitar que torni a passar el que ha passat. Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i PP volen un estudi independent sobre les causes del sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han provocat l’esfondrament.» Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o que la nostra insistència sobre determinades qüestions lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança en les institucions, que ens puguem posar d’acord. Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el teu Grup Parlamentari. Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 35 El vicepresident primer Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament, prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat, considerant que el to i el sentit de la seva intervenció recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest matí. S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que serveixi per a aquest cas i per a d’altres. bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre departament– en el Govern que aculli en els rengles dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la plaça que ocupava si aquella plaça és vacant. Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest moment serà impedir, justament, que la incidència tan monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest procés de reforma necessària que havíem entomat amb anterioritat. Gràcies, senyor diputat, senyor president. El president Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao. (El president es reincorpora al seu lloc.) El Sr. Ridao i Martín Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel, que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment de coses que s’han de fer a d’altres llocs. Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no es pot vincular a l’altra. Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel, però ho han tret d’aquests altres.» Crec que és un compromís important que ha de servir per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als altres casos que es produeixin. I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una idea que vostè també em plantejava i que vull que li quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals, però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb SESSIÓ NÚM. 45.1 Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle. Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment, el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama, l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del metro. Un accident que probablement no hauria passat d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest tipus d’obres públiques importants, si no és que, com tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un miler llarg de persones dels seus habitatges. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 36 Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill. Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar. L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre. Es van enderrocar tres edificis més. I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts aspectes ho és. Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid, potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment elements centrals per entendre bona part del que ha passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública. L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui tots plegats estem desestimant. I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat, que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries. Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que si es perd costa molt de recuperar. No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics que probablement ara es tornarien a reproduir amb la PLE DEL PARLAMENT mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats. A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi, es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions conjuntament, no han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris. Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors públics per atendre els damnificats. Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa, del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses són com són. Encara que aquests esforços estan, o han estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum, electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera. I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és veritat que a mesura que passaven els dies les causes d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una referència a un aspecte molt particular, com és el pecat, per nosaltres, d’imprevisió. Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 37 Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel, erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè, no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi –a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en terrenys inservibles. No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de transport no són sostenibles a causa de les pèssimes condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa. El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la immigració –salvatgement explotada, lògicament–, però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel. Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores, no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de les mateixes característiques que el del Carmel–, i per això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent. Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de fer. Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla integral. No es tracta només de construir en les cases ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1 ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia. Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller, rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant, el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic. I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració, i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles, entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat. El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi havia. I això és el que determina que estem davant d’un accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada. Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió, però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut una obra pública planejada i executada sense el degut rigor tècnic, sense les precaucions constructives que exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica. Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra –vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal control, supervisió, per part de l’empresa pública GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre s’anava fent, que no es van adoptar probablement les mesures de reforç necessari. I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I aquest és un element, per nosaltres, molt important. Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 38 per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada, de pretendre buscar amb menys costos majors avenços. La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible. Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació. Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació. Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a veure amb aquests procediments que se segueixen en subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat, literalment, de les empreses més serioses, i en un preu final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment. I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció, però alguna cosa de vegades no funciona quan, per exemple, el mateix director general de GISA ha arribat a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de la línia 9. Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part, compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer, creiem nosaltres, humilment, un control deficient de l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple, jo diria desencertadament, alguns moviments en la base PLE DEL PARLAMENT del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes. I un altre element més, perquè el director general de Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res, quan la modificació suposava l’obertura, per exemple, d’un forat enorme que no estava previst, per exemple, a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació. I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error. Això és un error, es digui com es digui. L’opció política la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte constructiu sense que el projecte estigués degudament realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat. Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim? Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament, amb un increment del 17,9 per cent. Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració, tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això, per a nosaltres, determina una responsabilitat que aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit, i per tant entenem que està molt ben assumida. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 39 El president Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al qual el Govern creu que ha de donar el suport que es concreti en les resolucions que es puguin votar demà al dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública. Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi, serà benvingut per part del Govern, però vull també advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir: «Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí». «Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant assegurava una major competència en la licitació, i en aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació. De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de determinats càrrecs públics representava o no perpetuar el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells, han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la pena de fer-los-la. Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3 de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era millor que els microbusos que hi havia a punt per a l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com SESSIÓ NÚM. 45.1 un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si hagués passat alguna cosa. Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als diferents departaments del Govern de la Generalitat. En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem, i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser, segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057 habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels, concentrats en una forma de viure que no és la seva habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau. Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha establert el Govern ha estat d’un enorme potencial. Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme». A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui, del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt. Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció, arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en una topografia compromesa que no fa les coses fàcils. Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona, però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 40 xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius, comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen –signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de simetria i comparació que es poden establir, i per això em sembla tan important fer una reivindicació del Carmel tal com és. Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi encara més important? Sí. I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat, estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible, als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron, també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel, poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil, en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris. Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes, anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a les previsions del programa global. Una cosa són els pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats que s’han quedat sense casa en aquest procés de reallotjament. PLE DEL PARLAMENT I no és una operació qualsevol. És una operació que, si l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14. Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes les peces es moguin en una direcció adequada per fer que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes aquestes qüestions. Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió, omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot, que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però..., però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova, tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i on es van fer i quan es van fer. I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20, 30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de la roca que es trobava. Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció del túnel, té les condicions geològiques adequades, en aquell punt o en aquells punts. I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel, el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar clar que no per molta més geologia disponible hauríem tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si, SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 41 fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció. El president I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això ocasiona. El Sr. Ridao i Martín No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament. I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero, perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i, per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats. I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA, que participaven directament en el seguiment de les obres, no són persones donades a confiar cegament en la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no hi havia motiu per generar una alarma que no era com a molt aparent. Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és quan, en la lògica de la política que vostè planteja, anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques, bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la. Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un mètode constructiu diferent, avança més lentament del que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia 9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de les incidències detectades així ho feia recomanable, com no era el cas en el cas de la línia 5. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Joan Ridao. (Pausa.) Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten, diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia i la professionalitat adequades, poden continuar en el seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment; amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo estrictament a això. En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè, aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació, que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta, i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una ciutat que estructuralment té molts problemes també, com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió que vostè. I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi, i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?, probablement, amb el degut respecte, però és una mica demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement és sobrera i anacrònica. Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant, des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu, però a mi m’interessa molt particularment, de cara al futur, probablement..., la meva queixa és que no es va tenir en compte en els antecedents, probablement, tot plegat, per extremar les degudes precaucions. Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i això passa necessàriament també per assumir responsabilitats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 42 Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general. Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat, però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos. tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat, hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya, sí; honradesa i comptes clars, també. Gràcies, senyor president. El president Senyor Nadal, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí, hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en les institucions públiques, també en aquest Govern. I el primer objectiu de tota administració pública ha de ser vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat, la credibilitat del conjunt d’administracions entren en crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest Departament, el seu Departament, assumeixi la seva responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina la tenim, com vostè sap, molt ben assumida. Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un compromís que hem assumit, és un compromís que hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però és també molt evident que l’Estatut que Catalunya mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol, Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap condicionant ni contrapartida de cap mena. El president Té la paraula el senyor Carod-Rovira. El Sr. Carod-Rovira Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal, per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts que desitja tothom, que es resolgui el problema dels afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir. Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar, per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la més mínima expressió per part de ningú que pugui ser interpretada com una amenaça, com un silenci, com una acusació, com una dissuasió o com un pretext que ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot condicionar l’interès nacional de la majoria. Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT De manera que recullo les seves paraules i expresso que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a mètode per afavorir i garantir la transparència i tots aquells altres compromisos de control democràtic que vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi de fer. El president Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep Piqué. El Sr. Piqué i Camps Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com «el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas Carmel. Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu, hi insisteixo. Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 43 dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no? S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci personal, però s’han comès greus errors, probablement alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha per tant. Després hem vist que les coses es compliquen, com és natural, no? Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret. Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però estem parlant de grans drames humans, de sentiments molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar, a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les nostres coses, només dels nostres problemes i que ens intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats. Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el seu Govern, que presideix el senyor president de la Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–, doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat d’informació per part dels mitjans de comunicació. Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec que és un dels escàndols democràtics més importants que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que després això s’ha corregit, en part –en part–, però no del tot. Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?, i més autocrítica. SESSIÓ NÚM. 45.1 Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan es decideix que poden tornar i després es decideix que no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de la forma que sigui cal una comissió d’investigació. Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una vegada. I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem una mica d’autocrítica. No parlaré de què hauria passat si els responsables d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que queda prou clar. Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 44 complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes. En una situació com aquesta, amb els afectats davant –i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i també de la transparència, i també d’evitar determinats espectacles. I això també exigeix que exigim tots plegats saber el que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin veure satisfetes les seves necessitats com més aviat millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la comissió d’investigació en la forma que acordem és absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen determinades comissions d’investigació al final, i jo no vull compartir aquesta responsabilitat des del meu Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les nostres misèries. Vull una comissió d’investigació política –política– que dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció. no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat; decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a això, sinó de la resta de consellers afectats. Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés –no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social, també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un problema del conseller de Política Territorial, sinó que és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del Govern . Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a això, no? Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història. Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o 238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no? I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç... (Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés. Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la «Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa també per aquí, no? Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi. Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé, Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però com que sé que hi ha un procediment penal obert em quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses, que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 45 errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda, de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos– i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir: «Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb publicitat i concurrència. Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres ens vam trobar en una situació que no podíem fer res més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes. Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als procediments dels anteriors, i la comparteixo, però vostès porten més d’un any, i, des del moment que es produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que havien fet una auditoria de gestió que va permetre al senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern. Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos. Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1 ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més. Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de l’impacte ambiental del projecte, que probablement és legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa, com a mínim, que permet una certa interrogació. Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar, dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado», no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel, absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos. Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.» Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest mètode, almenys fins ara. Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que estic intentant explicar. Per què? Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 46 no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no tenien. Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho vulgui, però que no passi res –que no passi res. I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar, no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no? I això de posar les prioritats financeres per sobre de la seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu agradar gaire. Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè, com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens» i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana, jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè mateix, o pel mateix president de la Generalitat. Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira. PLE DEL PARLAMENT Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo crec que els ciutadans també es mereixen que els que tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que hagi de veure i discutir la comissió d’investigació. I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris. I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi. Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant molts minuts hem vist com el que interessava, el que es discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història. No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui hem de parlar de les coses que ens han convocat en aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats, i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari de Sessions, recollides també de manera explícita. Jo no sé què poden pensar els ciutadans després d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en les institucions, menys que abans de començar. Tinc la impressió que, confiança en els nostres polítics, menys que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor, sobretot després d’haver vist el que hem vist avui. I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president del grup parlamentari més important de l’oposició. I he vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els grans temes de país, nosaltres no continuarem per aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 47 cambalaches. Estem en un país en què potser hem de començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem en una mena de desert ètic –en una mena de desert ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria estat molt més important, molt més important i molt més significatiu, intentar canviar el Carmel. Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que poden fer vostès, és anar a casa. Gràcies. El president Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, molt honorable president de la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi pot posar aquell punt d’afectació, de contundència matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat polític el joc de les paraules ens transporta amb una enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut. Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió, conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha agafat, senyor Piqué? Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!», perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel, encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de SESSIÓ NÚM. 45.1 l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació. I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades. D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers. El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb sectors implicats per abordar qüestions específiques que afecten el problema del comerç, en allò que és de la seva competència i que no és estrictament allò que és la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a conseqüència de l’ensorrament, que és competència d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació. Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible i que duri tant com calgui. Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells? I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs, des del primer dia –des del primer– i amb un acord de Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia, pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu, concordar diferents departaments implicats, establir un cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions per donar les dietes que corresponguin, per avançar les bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els casos. I suposo que també hi està d’acord? I també suposo que tots estem d’acord que, encara que sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist el desastre, no per maximalista hauria de quedar que tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els desperfectes que es detectin a les seves cases siguin reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 48 ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns. Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes, ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola, reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el tema del Carmel viu com un problema ciutadà de primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració tècnica de les solucions adoptades o dels problemes polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això. De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament –plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem quedat colpits en altres moments d’altres episodis per aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas. Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament, si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no? I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora de casa seva que les administracions respondran les expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de posar. De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord, les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts, i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar? Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder tornar a casa meva». I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres. Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió. De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just, sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament, cadascú des de la seva posició. I quan fem després un altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA, Govern... No ho sé. És igual. Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser això no hauria passat. Però també és molt evident, molt més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha passat el que ha passat. I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 49 retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes. Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però... (Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi, ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida. prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és evident –i això tindrà els seus costos, però és evident– que, com fan la majoria de les altres administracions, qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte. Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!» No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa, no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble: si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència, que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant amb el mètode austríac. I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué, potser –potser–, hem comès algun error en matèria de política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí. Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer, en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en aquesta matèria. Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important. Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que, pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso, perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no», vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà. Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere filmant una persona que avança, no? I en una obra en què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura molt especial. Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona..., és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any 2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap connivència, amb les propostes que he fet de reformar l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de SESSIÓ NÚM. 45.1 I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.) I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc, potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura, però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer, crec, com ho vam fer. Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir –establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc i unes cauteles per entrar al túnel. Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar, sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar. Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix, com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 50 els mitjans la manera d’acordar conjuntament com abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota, tota, tota i més, la informació de què disposava. Gràcies, senyor diputat. El president Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Piqué. El Sr. Piqué i Camps Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària. Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha fet respecte a actuacions d’altres administracions i de..., no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem intercanviar, no? –que podríem intercanviar. Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut. I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses, que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi, es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no necessàriament ets un expert, no? Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet. Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que el sentiment de molts veïns, com han expressat avui mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció. Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint, en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa, a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i que també parlem, al final, no només de què és el que hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que ha succeït no torni a passar. I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat. I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com les que vivim. Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara, abans, o ara i abans. Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè l’obra pública sigui absolutament segura. Gràcies, senyor conseller. El president Senyor Nadal..., té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 51 passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE, sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del metro, del metro... (Remor de veus.) Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir, hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a aquesta Administració i part dels quals corresponen a l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de seguretat que ara emergeixen amb més contundència pel camí que faci falta. De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això, n’hem parlat poc», però és un tema del qual també n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de metro que s’estan construint i que s’han de construir a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. De manera que li recullo el repte, que és un compromís que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho hem de fer. I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions no similars però que tinguin una certa equivalència, les que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem. I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes, aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel. El president Senyor Piqué... El Sr. Piqué i Camps Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu. Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1 bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no? I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat. Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur; però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions. Gràcies. El president Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada. El Sr. Boada i Masoliver Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur, des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant. La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions. Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen. Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui. Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans. M’explicava el senyor Fernando González, el dia que vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots junts, les persones, sobretot els caps de setmana després de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 52 que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també per a nosaltres. Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer objectiu són les persones, i per això ho valorarem i volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una reacció ràpida de les administracions i, especialment, de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes dues administracions. Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern, perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a les 1.057. També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3 de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona aquest debat parlamentari. El primer objectiu he dit que són les persones. El segon és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió, senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat. A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas, és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència». PLE DEL PARLAMENT Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i, sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè portem a terme totes les mesures preventives possibles perquè no torni a passar. I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas més per anar recuperant la confiança dels ciutadans. I em penso que després de les intervencions del senyor Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de tota aquesta qüestió. No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari: estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans. Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les «causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de, em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat. A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de saber quines són les causes i les responsabilitats que se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent que en saben molt, molts tècnics que saben molt d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la manera com funcionava GISA. El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 53 ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda, evidentment, en un monstre, en un monstre que actua com una altra administració paral·lela, sense control polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del Departament? Doncs donar la major part de projectes i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai. Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris, per la qual cosa els contractes es concentren tant pel nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions. També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui, això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es van fent adjudicacions sense concurs públic, és una manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector general i molt citat avui, en què ampliava la redacció d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit abans. Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller. Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un 40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts. SESSIÓ NÚM. 45.1 En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal em penso que ha explicat perfectament que és el que havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA. En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra pública pervers, sense control polític, que el Govern actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar bastant. Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una de les causes d’un accident que es podia evitar, i per això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de nou, com ja ha explicat el conseller. Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar. Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris. No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat– en la contractació, en la gestió i el control de l’obra pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió. I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis. A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència, transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res, i per nosaltres això també és prioritari. I això continua essent parlar del Carmel. I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em sembla que aquest és un element també a tenir en compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 54 doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part. Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè és possible que nosaltres encara no comprenguem la situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit. Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris. Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi havia començat a actuar a través de la Llei de barris, una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però, en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més, s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir, perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per solucionar els problemes en el barri del Turó de la Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys –molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi, ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també, al Carmel es fa tot el que és possible i més. I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern, que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern. Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions, les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista. Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan, de ben segur. I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat, que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes, i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança. Gràcies, senyor president. El president A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, senyores diputades, senyors diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues vegades.» De manera que, evidentment que tenia un punt..., no era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic: «Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres, però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha de quedar molt clar també que amb relació a totes aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges, de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i entendre que és veritat que calen a vegades canvis de ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en la seva major part molt qualificat, que només espera que s’acabi de completar un procés de reforma que n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió, al control de l’obra pública, al control dels comptes públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 55 aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara anaven agafant vies de solució. Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–, la secretària general del meu Departament ho deia, posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic el dia que en el mateix moment que es comunicava la notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.» Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries, el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública GISA. Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria molt més garantit. Sens dubte. I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones, de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en començar el debat jo no he saludat ni els veïns del Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala– i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer ara. Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.) Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem. I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest país necessita. SESSIÓ NÚM. 45.1 Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat, moltes gràcies. El president El senyor Puig demana la paraula... El Sr. Puig i Godes Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades. Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova compareixença. Només manifestar que ens reiterem en la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva acció en inversió en infraestructures del país ha estat sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat construint i que s’està construint en aquests moments. I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas els processos de reforma. I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president..., que puc al·ludir i al·legar al Reglament. El president Senyor Puig, acabi... El Sr. Puig i Godes Moltes gràcies. El president ...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat... El Sr. Puig i Godes Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades pel president de la Generalitat, però que des d’un punt de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del debat. Les insinuacions i les concretes i específiques mencions al tema de suposades comissions del 3 per cent, que han estat reiteradament citades pels diferents grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré, perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–, però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària. Moltes gràcies, senyor president. El president Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent que per tal de donar compliment a l’article 124 del PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 56 Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini per a presentar les propostes de resolució acabarà demà a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El termini per presentar les propostes transaccionals serà des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les PLE DEL PARLAMENT propostes de resolució que els grups parlamentaris vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia. Se suspèn la sessió. La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 57 ANNEX ...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49 Gràfic 1 SESSIÓ NÚM. 45.1 PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 58 Gràfic 2 PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �SESSIÓ NÚM. 45.1 4 4 6 0 11 11 31 31 0 31 1993 36 36 0 36 1994 48 1995 48 48 0 1998 118 118 0 118 1996 Anys 248 248 70 178 1997 259 259 84 175 1998 Nombre Obres Adjud. Edificació 1997 84 1999 95 2001 117 234 353 353 95 258 1999 373 373 97 276 2000 351 351 117 234 2001 TOTAL Nombre Obres Adjud. 2000 97 276 351 350 350 143 207 2002 2002 207 143 350 2003 254 272 530 526 254 272 2003 530 3 TOTAL Nombre Obres Adjud. 4 0 6 11 1992 0 1996 175 258 373 Nombre Drets de Superfície Adjud. Total Nombre Obres Adjud. 1995 48 48 70 178 259 353 1 0 4 Nombre Obres Adjud. Edificació 1991 6 1994 36 36 Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1993 31 31 118 118 248 Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004 Nombre Concessions Adjud. 4 1992 11 11 1990 1991 6 6 GISA Import (Milers €) Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1990 0 100 200 300 400 500 600 286 - - 286 128 158 2004 * Sense RAM 3.004 3 1 3.000 988 2.012 TOTAL 2004 128 158 286 Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 59 Gràfic 3 PLE DEL PARLAMENT �PLE DEL PARLAMENT 0 723 8.418 8.429 5.952 10.987 6.674 10.806 12.736 15.987 Total Nombre Adj. Direccions Nombre Adj. Direcc. Edificació 0 0 3 3 723 1994 5.952 16 16 8.418 8.418 1992 29 29 8.429 8.429 1993 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1993 8.429 40 40 5.952 5.952 1994 1995 10.987 44 44 10.987 10.987 1995 1996 6.674 40 40 6.674 6.674 1996 349 211 138 15.987 8.105 7.881 1999 1999 8.105 7.881 345 150 195 16.642 7.117 9.525 2000 17.688 370 178 192 37.468 8.127 29.341 2001 2001 8.127 Total Import Adj. Direccions 2000 7.117 9.525 Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9 157 95 87 153 62 66 12.736 3.314 4.648 10.806 9.422 1998 1998 3.314 6.158 1997 Import Adj. Direcc. Edificació 1997 4.648 9.422 - 473 293 180 25.485 11.274 14.211 2002 32.889 848 620 228 75.716 20.584 55.132 2003 2002 11.274 14.211 25.485 5.467 505 378 127 26.296 14.277 12.019 2004 2003 20.584 55.132 75.716 3.372 2.012 1.360 262.318 77.446 184.872 TOTAL 2004 14.277 12.019 26.296 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Nombre Adj. Direcc. Obra Civil Total Import Adj. Direccions 0 723 0 Import Adj. Direcc. Edificació 1991 1990 1992 8.418 GISA 1991 723 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1990 0 10.000 6.158 29.341 30.000 20.000 37.468 16.642 Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 24 de febrer de 2005 Sèrie P - Núm. 36 60 Gràfic 4 SESSIÓ NÚM. 45.1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07). Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Nadal Farreras, Joaquim Mas, Artur Puig, Felip Benach, Ernest Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Carmel Obres públiques Catalunya Barcelona Parlament de Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel. VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36 Dijous, 24 de febrer de 2005 Sessió núm. 45, primera reunió Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Debats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf 4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb PDF Text Text Presentació de la Fundació Pasqual Maragall 19 de juny de 2008 – TNC [Salutacions] Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats… Benvolguts amics. Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració. Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar també que volia dedicar part dels meus esforços a fer avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta. La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig, Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat activament com a membres del Patronat. �Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa. Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests suports. Aquest projecte és també vostre. El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que malauradament resulta absolutament necessari. Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell, en definitiva, un projecte de tots. Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que aquesta malaltia hagués de ser invencible. Estic segur que ho aconseguirem. Gràcies a tots de nou per la vostra assistència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la Fundació Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-06-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Fundació Pasqual Maragall Recerca i Desenvolupament Salut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf 5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Nota biogràfica de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965 Type The nature or genre of the resource Manuscrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografia Economia Ocupació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Description An account of the resource Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf 70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa PDF Text Text li I t EL ALCALDE DE BARCELONA Barcelona, enero de 1995 Sr. Jorge SEMPRÚN París Querido Jorge, Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona, con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari. Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana y europea. Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona, en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea. ¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt. Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años, puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura europea. Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim Xirau editado en Méjico. Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado. Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico Plaça Sant Jaume, I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 l �EL ALCALDE DE BARCELONA y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve. Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve, escèptica y esperanzada a un tiempo. Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas maestras de una partitura europea. Un abrazo y hasta pronto. Domingo, 19 de marzo de 1995 Querido Jorge, Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas. He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert), Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert). 2 �EL ALCALDE DE BARCELONA El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila), tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo. Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha, escrita al final de tu epílogo. Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de enero y las conversaciones de anteayer. Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de "plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género. Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo, es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre. (Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos, en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad. Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios ¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema monetario europeo? El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía. Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá Europa, como tú decías. A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial, dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en menos de 20 años. Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino 3 �EL ALCALDE DE BARCELONA la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl. Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental, frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo. ¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo? ¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son la substancia de Europa? En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal. Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde Barcelona. En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto 4 �EL ALCALDE DE BARCELONA modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos, donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer. Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía de Barcelona. Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse Europa. Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su maravilloso canto al exilio y a la paz del alma: Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany i la seva pau no es mudava; i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar. 5 �EL ALCALDE DE BARCELONA Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior": Vigila, esperit, vigila No perdis mai el teu Nord. No et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...". Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas. Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La S S los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir lentamente. Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave Zo0 grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^ s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se parece. No estoy seguro de que sea lo mismo. Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple". Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona. De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que seguirá durando. Un abrazo para ti y para Colette. >asqual Maragall A L C A L D Í A Registre de Soriidz r 4 ABR.1995 N*...ms: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Semprún, Jorge (1923-2011) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-19 Type The nature or genre of the resource Carta Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Cultura Ciutadania Administració pública Model social Description An account of the resource Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2735/InfComEsp_197506_n502_RadAme_p210_PM_BD.pdf 1750de3a859b5306fdd2b6d100bd52e2 PDF Text Text PASCUAL MARAGALL Universidad autónoma de Barcelona Los radicales americanos Educación y estratificación laboral e REO que las polémicas entre economistas neoclásicos y economistas radicales tienen casi siempre algo de frustración. Es como si los primeros fueran conductores de a¡¡tomóvil en la cuneta tratando de arreglar una avería y los segundos fuesen peatones incapaces de ayudar, poco interesados en el tema. En lo que sigue vamos a resumir algunos de los argumentos que los radicales desarrollan frente a las averías de la economía neoclásica, especialmente en el terreno de la educación y la estratificación de la fuer za de trabajo. No pienso que haya llegado todavía el momento de incorporar unos argumentos y otros a un marco más o menos común, susceptible de verificaciones empíricas válidas para todos. Sólo ocasionalmente se producen intercambios productivos entre la escuela neoclásica y sus críticos, éntendiendo por :productivo" cualquier ejercicio que confirme o refute limpiamente aseveraciones ajenas. El camino seguido por las ideas radicales en el campo que nos ocupa puede sintetizarse en los siguientes pasos: 1) Steve Marglin (7) pone de relieve que la división del trabajo en el sistema industrial norteamericano de principios de siglo para acá obedece a razones de control, dentro de la fábrica o empresas, más que a razones de productividad; 2) Samuel Bowles (1) trata de demostrar cómo el sistema educativo realiza la fun• Estas notas fueron preparadas inicialmente para una charla en el Colegio de Economistas de Barcelona. 210/ICE-JUNIO 1975 ción de legitimar esle control, cuya fundamentación no p uede hallarse ya sólo en los requisitos tecnológicos; Bowles y Gintis (2) llevan a cabo una ulterior investigación en el mismo sentido, integrando una crítica de lo que llaman el IQ-ism (la ideología que quiere que los éxitos académicos y económicos de un individuo son explicados por su coeficiente de inteligencia -lnte/ligence Quotient- obtenido por comparación de la edad mental con la edad cronológica del mismo); 3) Gintis (4) empalma con las corrientes europeas de marx:ismo influido por el existencialismo (A. Gorz (5) y grupos italianos corno lJ Manifiesto y desarrolla una teoría americana de la alineación; 4) Christopher Jencks (6) demuestra, desde una perspectiva no necesariamente radical, el fracaso del movimiento de escolarización en producir una mayor igualdad de ingresos en Estados Unidos; Bowles y Gintis (3) abren la vía hacia una nueva teoría de la empresa, basada en sus estudios anteriores, caracterizando a la empresa no ya (no sólo) como una unidad en la asignación de recursos, sino E:omo un sistema político. El orden de los pasos reseñados no sigue necesariamente el orden cronológico. Obedece más bien a los requisitos de mi orden de exposición. Pasando ipor alto la aportación de Marglin, que merece una atención especial, y aparte del tema que aquí nos ocupa, veamos qué es lo que dice Bowles (1) acerca de las relaciones entre el sistema educativo y la producción. 1. El sistema educativo satisface la necesidad de los empresarios de contar con una fuerza laboral capaz y disciplinada y de ejercer sobre ella un control social efectivo. 2. A medida que la importancia-del trabajo cualificado y educado crecía, las desigualdades presentes en la escuela se tornaban importantes para la reproducción de las diferencias sociales de generación en generación. 3. Las desigualdades de clase en el sistema educativo de los Estados Unidos no han disminuido en los últimos cincuenta años. 4. Y este último hecho no puede explicarse exclusivamente por las desigual- �EDUCACION dades constatables en el control de las Comisiones de educación (organismos electivos por distrito escolar y que dirigen la orientación general de la enseñanza y la contratación de profesores en el distrito). El esquema, puesto de relieve por Bowles, es un circuito que, partiendo de la existencia de una estructura de clases, termina en el reforzamiento de la misma, vía "desigualdad de poder político" -+ "desigualdad en la educación" -+ "legitimación y reproducción de la estructura de clase". Nótese, ante todo, que todo el argumento se desarrolla sin referencia alguna a la explotación, en el sentído marxista. De lo que se trata es de la existencia (o mejor de la persistencia) de unas relaciones sociales de producción entendidas en forma positiva: "estructura autoritaria, tipos prescritos de comportamiento y respuesta característicos del lugar de trabajo" --(1) pág. 3-, estructura jerárquica típica de· las grandes empresas, definida en cada estrato por la cantidad de control de cada uno sobre el trabajo realizado por uno ·mismo y .por los demás -idem, págs. 10 y 22-; "sistema de derechos y responsabilidades, obligaciones y recompen sas~ que gobierna la interacción de todos Jos individuos implicados en la actividad productiva organizada" ---{2) pág. 74--. En estas condiciones, el esquema, en principio, es aplicable tanto a las sociedades socialistas avanzadas (típicamente la URSS) como a los Estados Unidos. Así lo dejan entrever algunos radicales en ocasiones (Bowles, por ejemplo, en (1), pág. 22; Gintis (4), pág. 12; Bowles y Gintis (7), p ág. 75). Lo importante, parece, no sería tanto la explotación, que depende del nivel de salarios, como la copresión, o la alienación --como diría Gintis- implícita en las relaciones c;¡ue los individuos establecen entre sí y con los medios de producción, en la empresa. Aunque explotación y alienación, como veremos, no son independientes. Las funciones del sistema escolar, analizado en su evolución histórica en Estados Unidos desde mediados del XIX en adelante, son reseñadas por Bowles del modo siguiente: 1. L a escuela sustituye a la familia en la transmisión de cualificación labo- ral, a medida que el sistema de fábrica se impone, a lo largo del XIX . 2. La generalización de la enseñanza básica p uede trazarse históricamente como una respuesta al aumento de la combatividad política de los trabajadores, o, como en el caso de Inglaterra (1867), como garantía tras la emancipación electoral de los obreros. La burguesía está, en esa época, convencida de que la educación suaviza las reivindicaciones obreras. 3. La escuela prepara a los hijos de la clase obrera para el trabajo de fábrica al enseñar: disciplina y puntualidad, sumisión a una autoridad extrafamiliar, responsabilidad individual por el trabajo realizado, aceptación de la autoridad estatal (el maestro); en fin, una ideología de contenido burgués*. 4. La escolaridad es particularmente importante en América para integrar las sucesivas oleadas de inmigrantes rurales de E uropa. (Pienso que este factor 1puede ser decisivo para explicar el adelanto de los Estados Unidos sobre Inglaterra en la aplicación de la ensefi.anza elemental universal.) 5. A medida que el trabajo a destajo y los incentivos ligados al producto van siendo sustituidos, la escolarización se va haciendo imprescindible para motivar a los trabajadores en la aceptación de tareas cada vez más carentes de sentido. 6. La escuela, por último, funciona como un medio de asignar a los jóve- • Bowles (1) p. 6, cita a uo economista norteamericaoo -Thomas Coopcr, 1823-, que di~ lo siguiente "La exteosión de la educación a toda la comunidad tenderá a quitarle a la gente de la clase obrera la idea, que se ha metido eo las cabezas de nuestros mecánicos y que prevalece cada vez más, de que el trabajo manual es mal remunerado en la actualidad debido a la colusión de los ricos contra el pobre.; de que el trabajo puramente mental es comparalivamen poco valioso; de que la propiedad y la ri.queza no tendrían que ser acumúladas y transmitidas; de que cobrar interés sobre los préstamos y benefic.ios sobre el capital es injusto. La gente equivocada e ignorante que toma estas fa. lacias l)Or verdades aprenderá, cu.a ndo tengan oportunidad de aprender, que Ja institución de la sociedad política tuvo su origen en la protección de la propiedad." ICE-JUNIO 1975/211 �nes sus puestos en la estructura de clases. Al movimiento en favor de la "common school" (enseñanza universal e igual para todos) de mediados del XIX sucedió, al cambiar el siglo, el movimiento "progresivo" en favor de dar a cada individuo la enseñanza que necesitaba. Ahí comienza el desarrollo de las escuelas profesionales, que funcionan, junto al bachillerato superior (high school) como un medio patente de reproducir la estructura social. Es característico el hecho de que, para 1900, muchos hijos de trabajadores llegaban ya, en Estados Unidos, al bachillerato superior. La diversificación del trabajo en la fábrica, que se iba desarrollando en jerarquías cada vez más amplias y complicadas, exigía una estratificación paralela del sistema educacional, y a ello respondía el movimiento progresivo con todo y su carga de humanismo paternalista. Si a .principios de siglo se intentó mantener la "high school" como institución diferencial para los hijos de la clase alta, hoy, nuestra BOIWles, es el College *, y especialmente el College de cuatro años (por contraste con el Junior College de dos años) el que sirve esta función. ·M añana será la Graduate Facu/ty (q segundo ciclo universitario, que en Estados Unidos adquiere bastante autonomía respecto del .primero). Parece como si se tratase de una "escala móvil" de la éducación, cuya función no estaría tanto en enseñar determinadas habilidades o transmitir determinados saberes, sino en mantener un abanico de saberes y credenciales suficientemente amplio y diversificado como para duplicar el abanico de puestos ofrecido por la jerarquía productiva y desarrollado por la estructura social. Naturalmente, la prueba de esta hipótesis debería basarse en la evidencia correlativa de un progreso más lento de la estructura de requisitos imprescindibles para la producción. Este es un punto no aclarado por los radicales. A veces, como al principio de Bowles (1), parece que la importancia económica de la cualificación y los saberes productivos está tecnológicamente determinada (en ello se basa precisamente la obsolescencia de la familia, al iniciarse el proceso, en tanto que institución socializadora del niño). * El College americano corresponde aproximadamente a nuestro primer ciclo universitario. 212/ICE-JUNIO 1975 Otras veces parece como si se insistiese en que los saberes adquiridos fuesen importantes, sí, para obtener el puesto correspondiente en la jerarquía productiva, pero en modo alguno para desempeñar tareas productivas una vez en el puesto. La evidencia presentada por Bowles no va tan lejos. Muestra: 1) que los hijos de los padres situados en lo alto de la pirámide reciben más educación: 50 por 100 de los bachilleres (o 40 por 100 de los jóvenes "en edad") van a los College; pero sólo de 25 a 35 por 100 de los hijos de obreros; 2) que los hijos "afortunados" reciben no sólo más sino mejor educación (puµto en qu e Bowles empieza a librarse de la im putación de que su trabajo se preocupa sólo de la igualdad del acceso a la educación) y que además las di ferencias en el tipo de educación --clases reducidas y libertad de elección para los hijos de los ricos, clases masivas y organizadas entorno a criterios disciplinarios para los de los obreros-- tienden a reproducir el tipo de diferencias entre los desempeños en lo alto y en la base de la jerarqu ía 1productiva; 3) que los resultados obten idos en la escuela difieren entre clases sociales pero no explican por sí solos las diferencias de asistencia a los College, que sería la explicación cómoda. Hasta cierto punto, sugiere Bowles, los padres obreros intemalizan en sus preferencias el tipo de elección (o mejor la falta de ella) que se les ofrece en cuanto a qué clase de educación necesitan sus hijos, "reflejando quizá (en su preferencia por los métodos educacionales autoritarios) sus propias experiencias en el trabajo, que les han demostrado que la sumisión a la autoridad es un ingrediente esencial de la capacidad de un individuo para obtener y mantener un empleo seguro y bien pagado". _ De este modo, sigue el argumento, el sistema educativo prepara efectivamente a los niños y jóvenes para su adscripción futura a roles sociales que varían significativamente, de lo alto a la base de la jerarquía productiva, en autonomía e independencia. Los hijos de las clases dirigentes aprenden seguridad en sí mismos; los de los obreros, obediencia. Bowles supone, además, que si los matrimonios tienden a producirse entre gente de la misma clase (pues normalmente se incuban en las escuelas y Colleges) tienden a consolidarse subculturas de clase ca- �EDUCACION racterizadas cada una por un determinado tipo de rasgos psicológicos, que son los que cuentan a la hora de hallar un puesto en la estructura productiva. Este desarrollo correlativo de las dos estructuras (social y productiva), vía sistema educacional y subculturas de clase, halla refuerzo en la estructura política. Las clases dirigentes, dada su desigual proporción de poder político, determinan: 1) los criterios, y 2) el tipo de financiación del sistema educativo, contribuyendo a perpetuar las diferencias. Es importante en este sentido la tradición norteamericana de financiación local de la educación, puesta que, dada la segregación racial y por rentas en el mercado de suelo y vivi<indas, los recursos por alumno entre distritos escolares difieren grandemente*. En cuanto a los criterios (de admisión y graduación) en las distintas fases del sistema • En el estado de Texas, por ejemplo, los gastos por alumno en 1969-70 iban de un máximo de $ 5.334 a un mínimo de $ 264. Ver estos datos e información sobre la demanda de Juan Serrano contra el Estado de California por haber tenido que cambiar la residencia para dar enseñanza decente a sus hijos, estimada por el Tribunal Supremo del Estado, en P. Maragall: "Problemas de economía urbana. New York, 1971-72", Boletín del GTP, Ayuntamiento de Barcelona, número 28, págs. 40 y ss. escolar, no es preciso que las clases altas controlen directamente las Comisiones de educación. Basta con que definan la aptitud o excelencia en términos de variables en las que los hijos de las clases altas tienden a ser más aptos o sobresalir más (por ejemplo, aprovechamiento escolástico). De este modo la responsabilidad ,p or los resultados desiguales obtenidos en la escuela parece ser ajena a la clase alta y residir en todo caso en la carencia, por parte de los jóvenes de las clases inferiores, de una subcultura adecuada. Al mismo tiempo, el sistema de "pruebas objetivas" (que apareció a principios de este siglo para mitigar la franca desigualdad del "movimiento progresivo"), al permitir el paso hacia arriba de unos pocos jóvenes procedentes de las clases inferiores, contribuye a fortalecer las virtudes legitimadoras del principio según el cual hay que premiar la aptitud sobresaliente {"reward excellence"). Bo:wles se pregunta si, de acuerdo con los estándares convencionales de eficiencia (maximizar el valor añadido), no podría ponerse en cuestión este principio ("reward excellence") para conseguir el mayor incremento posible en las capacidades individuales -seleccionando quizá a la gente con notas medias, o bajas, en las pruebas de admiICE-JUNIO 1975/213 �s10n a los Colleges- en vez de maximizar el ".producto bruto" a base de admitir a los mejores. "Si la ganancia incremental es el objetivo, resulta todo menos obvio que haya que escoger a los de arriba" (Bowles (1), página 25 n. y pág. 29). El .problema planteado es más propio de la teoría de la organización que da la asignación de recursos: "Considérese lo que ocurriría con la disciplina interna de las escuelas si el objetivo de los estudiantes fuera terminar los últimos en la distribución de notas." En ésta, como en otras ocasiones, la fuerza del sistema establecido estriba en ser el único consistente con la búsqueda de un óptimo dado el sistema de incentivos disponible. Pero nada indica que no puedan pensarse otros tipos de incentivos, ni que el óptimo actual presente sea precisamente el optimum optímorum. B OWLF.S y Gintis (2) completaron el análisis anterior integrando el papel del IQ-ismo en el esquema, a través de un análisis estadístico de las relaciones entre procedencia de clase, coeficiente de inteligencia (IQ) y éxito económico del individuo. Con ello trataban de refutar las versiones más crudas del IQ-ismo (Hernstein, Jensen), que afirman su transmisión hereditaria y la asociación causal del coeficiente de inteligencia con el éxito económico. Procedencia de "clase alta" y "alto IQ" son dos variables que correlacionan bien estadísticamente. Por otro lado, "clase alta" y "éxito individual económico" también se asocian satisfactoriamente. De ahí la posible confusión. En su tratamiento de los datos, Bowles y Gintis muestran que la procedencia social es la variable clave: la asociación estadística entre .procedencia de la clase alta y éxito económico se reproduce casi exactamente si se eliminan las diferencias de IQ infantil entre disti ntas clases socales; es deci r, 'Para individuos del mismo nivel cognoscitivo .pero distinta clase social, la asociación de esta última con el éxito económico es casi la misma que antes. En consecuencia "la transmisión intergeneracional del status social ·y económico opera principalmente vía mecanismos no-cognoscitivos" a pesar de que el sistema escolar premia los coeficientes de inteligencia elevados y de que el IQ y 214/ICE~UNIO 1975 la procedencia de la clase alta están asociados. Uniendo, entonces, la demostrada irrelevancia del mecanismo especfficamente genético (que operaría vía IQ) en la reproducción de generación en generación de la desigualdad económica con: 1) la irrelevancia de los logros cognoscitivos en la contribución de Ja escolaridad al éxito económico individual, y 2) el hecho de que la mayor parte de la asociación entre IQ y éxito económico puede ser explicado por Ja común asociación de estas variables con la educación y la procedencia de clase, puede concluirse que el coeficiente de inteligencia no es un importante criterio intrínseco para el éxito económico individual. Lo cual parece privar de base a afirmaciones como las de Jensen acerca de la "inevitable asociación entre status e inteligencia sobre la base de que la sociedad premia el talento y el mérito", o de Hernstein sobre la "virtualmente hereditaria meritocracia", producto· presunto de la reforma liberal de la enseñanza. De todos modos, el coeficiente de inteligencia juega, a nivel ideológico, un importante .papel en el sistema norteamericano de estratificación social, que es una resultante, en opinión de Bowles y Gintis, de la jerarquía productiva. En efecto, como las muestras arriba citadas indican, el IQ es un factor decisivo en la legitimación de las relaciones sociales de producción (idénticas, como vimos, para Bowles, al sistema burocrático de estratificación en la actividad productiva). El análisis procede así: 1. La producció.g. capitalista es más to- talitaria, en su organización" de lo que los modos de organización de las otras esferas sociales (familia, relaciones interpersonales, leyes, política) harían prever. Y es falso, como muestra la evidencia hlstórica,. que ese carácter totalitario sea "naturalmente" admitido por los individuos implicados. La jerarquía burocrática no es, ni ha sido históricamente, una construcción que no haya necesitado de violencia de algún tipo para imponerse. 2. De ahí el papel del IQ-ismo. Esa ideología fuerza el tipo de adhesión preciso: es indispensable que la gente acepte lo impuesto como natural. �El mecanismo de asignación de la gente a los puestos en la jerarquía y de recompensas diferenciales a esos puestos debe tener visos de igualitariedad. El IQ-ismo cumple su cometido: 1) al proporcionar una justificación técnica (tecnocrática, según nuestros autores) de la jerarquía productiva, y 2) al proporcionar una explicación meritocrática del encaje entre individuos y puestos en la jerarquía. Los atributos principales para cada empleo pasan a ser, en esta visión, de tipo cognoscitivo y psico-motor. Como corolario, debe pensarse que un sistema así, basado en la eficiencia, debe abjurar de toda consideración referente a casta, raza, sexo u origen étnico. 3. 4. Pero el IQ-ismo no cumpliría su pa.p el si su aceptación se limitara a los círculos académicos y dirigentes. Y, en efecto, esa ideología se abre paso en la mente del pueblo, a pesar de que el coeficiente de inteligencia no es determinante de los logros ocupacionales y de que pocas ocupaciones requieren factores cognoscitivos para obtener la plaza, pero gracias a la asociación indirecta entre unas y otras variables. ¿Cómo se adueña tal ideología de la mente popular? A través de la experiencia escolar de los individuos. El sistema escolar, con su objetividad putativa, su orientación meritocrática y su ·eficiencia técnica en la oferta de las necesidades cognoscitivas de la fuerza de trabajo,, va imprimiendo en la gente la convicción de que su individual coeficiente de inteligencia ha sido adquirido en una competición abierta y equitativa, y de que, además, el éxito económico depende de aquel coeficiente. "Cuanto más fuertes son las asociaciones estadísticas entre IQ y nivel de escolaridad y entre IQ y éxito económico, y más débiles son las relaciones causales entre las mismas variables (entendiendo por asociación estadística el coeficiente de correlación simple, y por "relación causal" la derivada parcial de de una variable con respecto a otra) mejor cumple la ideología del IQ su .papel legitimador". Es decir, mejor se resigna cada uno a su suerte y a aceptar el abanico de "suertes posibles" tal como está definido por la jerarquía laboral. 5. El análisis histórico muestra, a través de la sucesión de movimientos en fa. vor de Ja enseñanza universal e igual para todos, el movimiento "progresivo", las pruebas objetivas, la introducción de criterios de eficiencia en la evaluación (Carnegie) y el Eugenies Movement (que presentaba visos de seriedad científica a la pretendida conexión entre carácter moral, inteligencia y valor social, sobre una base biológica común), que el actual relacionar la escolaridad,, el coeficiente de inteligencia y el éxito económico proviene de un esfuerzo consciente dirigido en .parte a administrar y legitimar el nuevo orderi económico basado en la división jerárquica del trabajo. En base a lo precedente, Bowles y Gintis "(rechazan) la noción de que el sistema educacional funciona o ha .funcionado alguna vez primariamente para producir las aptitudes cognoscitivas que la modernización del sistema económico iría tornando escasas y por tanto valiosas". "La capacidad cognoscitiva no es un bien particularmente escaso, y por tanto conlleva una mínima retribución intrínseca." "Las aptitudes cognoscitivas adecuadas, concluimos, son generadas como un subproducto de la presente estructura de la vida familiar y la escuela." e ABE entonces preguntarse: ¿Qué es lo que realmente determfaa las posibilidades individuales de tener éxito?, no siendo ya el IQ un elemento ex.plicativo poderoso. ¿Cómo se transmite realmente de padres a hijos Ja probabilidad de éxito en una sociedad en la que ya no basta la mera transmisión de capital físico o monetario para explicar la diversidad de escalones de la jerarquía que se van reproduciendo? Contestar a estas preguntas obliga a estudiar el otro extremo de la cadena: cuáles son los criterios de contratación de los empresarios y cómo esos criterios conducen a unas deICE-JUNIO 1975/215 �des sólo puede reforzar los tipos de conciencia desarrollados en la sociedad global." Es preciso, pues, estudiar los criterios en virtud de los cuales los empresarios contratan, conceden plazas fijas, promocionan y pagan a los trabajadores; estudiar a continuación los procesos a través de los cuales estos criterios llegan a ser aceptados como justos· y estudiar por último cómo los individuos adquieren los atributos correspondientes. Se trata pues como decía, de andar el camino andado, pero en sentido inverso. Aquí me limitaré al primer trecho, el más trascendente desde el punto de vista económico, y también, claro está, el menos reiterativo. mandas consistentes con los mecanismos de reproducción de las características personales que se han ido estudiando hasta aquí. Yendo todavía más lejos, habría que determinar, a partir de un modelo racional de comportamiento del empresario, cómo se definen los empleos cuyas características deben encajar con la oferta de características producidas por el sistema social y educacional, y ver entonces hasta qué punto es justa la hipótesis de que la estratificación productiva determina la social-escolar. Para obtener un empleo, suponen Bowles y Gintis, es preciso pasar dos pruebas: 1) ser capaz de desempeñarlo y desear el puesto; 2) poseer las características de raza, sexo, edad, educación y comportamiento precisas para que la asignación de esa persona a ese puesto "contribuyan a. fortalecer la impresión de que el orden social de la empresa es justo". Esa posibilidad o capacidad para operar correctamente, .p or hipótesis, depende de las experiencias de cada uno en la familia y la escuela. La empresa no es en modo alguno una agencia socializadora completa y autosuficiente; su capacidad para moldear la conciencia de los trabajadores, y su comportamiento, de forma adecuada a sus necesida216//CE-JUNIO 1975 Lo primero que hay que preguntarse es cómo se definen los roles laborales. El objetivo central de los capitalistas, tanto individualmente como colectivamente, es perpetuar su posición de clase. Para ello deben: 1) definir una estructura adecuada de roles productivos, tal que permita mantener sin discusión al capitalista y la dirección en lo alto de la pirámide, 2) conseguir beneficios adecuados a largo plazo, sin lo cual la empresa dejaría de existiJ: *. Así pues, "se persiguen los (máximos) beneficios tanto para mantener el status de clase como en su calidad de fuente de ingresos". Creo que puede interpretarse este pasaje, crucial del trabajo de Bowles y Gintis (2), páginas 83 en el sentido de que el sistema no funcionaría si los beneficios de equilibrio a largo plazo (aw1 siendo distintos de cero) no permitieran una retribución significativamente más alta en la cumbre de la pirámide. Pero la existencia de un límite inferior (mayor que cero) para los benefios no inquietaría a la economía neoclásica en la medida en que ese "límite inferior" pudiera explicarse como salarios de dirección, producto a su vez de la escasez relativa de la capacidad directiva, como talento distribuido desigualmente por la naturaleza (física o social). Lo que hacen los autores radicales aquí es sugerir que capitalistas y dirección, al tener en sl!s manos la selección de técnicos, pueden definir los roles productivos de * Bowles y Gintis (2), pág. 83 n., rechazan la idea de que la maximización de las ventas o del empleo sean objetivos sustancialmente distinguibles de la maximización de beneficios de una economía --dicen- "mayormente competitiva como es la de Estados U nidos" . �EDUCACION tal manera que: 1) sea imposible, o difícil, que se .produzcan coaliciones de trabajadores capaces de elevar el nivel de salario por encima de aquel punto crítico a partir del cual las diferencias entre ese nivel y la retribución de los empresarios se hagan peligrosamente reducidas, y 2) sea imposibble a los trabajadores, dada la fragmentación (tecnológicamente innecesaria) de sus tareas, adquirir una visión global del proceso productivo, en cuyo caso la capacidad diferencial de los directores pasaría a ser comprendida en su auténtica falsedad. En todo caso, los sub-objetivos de los empresarios para perpetuar su posición social serían: 1) la eficiencia técnica (definir los puestos de trabajo dados los inputs); 2) el control (a la vez mantener la elaboración de decisiones en lo alto de la escala y mantener los costes laborales en línea con la economía en su conjunto), y 3) la legitimación de la jerarquía productiva. Estos sub-objetivos pueden no ser compatibles. Existe una ya abundante literatura demostrando que la recomposición de tareas y el trabajo en equi,po aumentan la productividad, y es aquí donde la perspectiva de ?intis (4) y Marglin (7) enlaza con la lmea europea de preocupaciones que ante~ citaba *. Y es precisamente cuando el pruner y el segundo objetivos entran en contradicción cuando más preciso se hace obtener el tercero. Las relaciones entre superiores, subordinados y colegas "no deben violar las normas de la sociedad global". "Y es precisamente por esta razón que un superior debe cobrar más que un subordinado,, cualquiera que sea la escasez relativa de los dos tipos de trabajo." Y es también por esta razó~ que, en condiciones normales, los empresanos no colocan a negros o mujeres por encima de los • Quizás sería más correcto decir que cada vez más algunos socialistas europeos se basan en ta aportación empírica americana. Así el trabajo de A Oorz (5) se basa en los trabajos de Geanlon, McGregor y Argyris. Las fuentes de evidencia citadas, por Bowles y Oinlis son Victor H. Vreem "Industrial Social Psychology'', en The Handbook of Social Psychology, vol. V, in Gardner Lindsey and Ellist Arensen (eds.), 1838, Y Gintis (Mr. D . Thesis). Actualmente este tema ha pasado a ser objeto de estudio ~e los Sin~ica­ tos, que, sin embargo, Je ~a~ el titulo desden.o~~ de "la cuestión del abumm1ento en el trabaJO , y del Gobierno, que ha editado un masivo estudio, Work in America. . blancos, o de los hombres; ni dan posiciones de mando a los jóvenes sobre los mayores (sí sobre los viejos), ni les parece deseable desasociar la autoridad jerárquica del nivel educativo, mientras los títulos académicos legitimen la autoridad, de acuerdo con los valores sociales dominantes. Provistos de este incipiente marco de hipótesis para una nueva teoría de la empresa, Bowles y Gintis están en condiciones de preguntarse por las características de la demanda de trabajo. Cinco conjuntos de características del trabajador parecen relevantes: 1. Los atributos cognoscitivos: cualificación técnica y operativa (saber escribir a a máquina, contabilidad, ingeniería química o car:pintería). Sin embargo, el punto central de los radicales es precisamente que este subconjunto no es el fundamental. 2. Rasgos de personalidad: tacto, perseverancia, docilidad . .. 3. Modos de autopresentación, como lenguaje y vestido, "distancia social" admitida respecto de las otras posiciones sociales y hábitos de identificación entre colegas. Esos atributos son valiosos para los empleadores en su intento por estabilizar y legitimar la estructura de roles productivos en la organización. 4. Características adscriptivas: raza, sexo, etc.; tienen un valor similar. 5. Credenciales educativas: nivel y prestigio de la educación. Con el mismo valor. Lo que todavía no se ha investigado suficientemente, según Bowles y Gintís, es cómo estos cuatro rasgos no-cognoscitivos del trabajador están relacionados entre sí. Pero puede presentarse un principio de evidencia empírica para la imporancia de cada uno de ellos. Ante todo, sin embargo, es preciso definir las características esenciales del orden burocrático: 1. Derechos, deberes y privilegios de los individuos se determinan al margen de las preferencias individuales o de cualquier decisión cooperativa de los trabajadores. 2. Las relaciones entre individuos se caracterizan por ser jerárquicas e interdependientes. ICE-JUNIO 1975/ 217 �3. 4. Dentro de la regla general de control desde artiba existen ámbitos sustanciales, pero limitados, de decisión autónoma por los trabajadores. La determinación de los roles laborales por la rentabilidad y la compastibilidad con el control desde arriba implica que los obreros no pueden estar motivados por las satisfacciones obtenidas en el trabajo. Los rasgos de personalidad característicos de la demanda de los empresarios se corresponden, entonces, en cada caso con la posición del puesto de trabajo en la jerarquía. Richard Edwards (8) ha demostrado, a través de puntuaciones simultáneas de una muestra de trabajadores (Boston) por parte de sus compañeros y por parte de los supervisores, cómo los más próximos a obtener una propuesta de promoción por parte del supervisor reúnen una serie de características, nunca mayormente cognoscitivas, que pueden resumirse así: para los niveles más bajos, el simple "respeto por las reglas"; para los más altos, a los que se permite" juzgar cuando y en qué circunstancias pueden prescindir de la letra de la ley, "internalización de los valores de la empresa"; en fin, para los niveles intermedios, la posibilidad para sus superiores de fiarse de ellos (dependibility). En cuanto a la auto..,presentación, Goffman (Th:: presentation of Self in Everyday Lije) ha mostrado cómo el cumplimiento del papel asignado exige de cada uno una prestación "dramática" adecuada. Así el médico debe no sólo curar, sino difundir ese aura de infalibilidad que conviene, etc. Se trata, como decimos aquí, de "vencer convenciendo". De las características adscriptivas (raza, sexo, edad) y sobre todo del credencialismo ya se ha hablado aquí suficientemente. "El empleador individual, cuando actúa individualmente, tiende a tomar los valores sociales y las creencias dominantes como datos, y los violará sólo cuando sus beneficios a largo plazo parezcan asegurados." E Nbién vista de lo expuesto,, y a la vista tamde la masiva bibliografía radical sobre el tema de la estratificación laboral y el papel de la educación en el mantenimiento de la desigualdad social derivada de 218/ICE-JUNIO 1975 aquella estratificación, no se acaba de comprender qué puede decirse (o qué es lo que se quiere decir cuando se afirma), que los radicales no se han preocupado del tema del capital humano *. El material que hemos resumido ha sido originado precisamente (ver en especial el último apartado de Bowles y Gintis (2), titulado "The failure of liberal Social Reform, etc."), por un deseo de criticar de arriba a abajo la teoría liberal meritocrática de acuerdo con la cual los saberes obtienen recompensa. Tras el fracaso de las reformas liberales, suele seguir, como sucede ahora en los Estados Unidos, una época de auge de las doctrinas genetistas. El esfuerzo de los radicales aquí reseñado va justamente en el sentido de ofrecer una alternativa adicional para explicar aquel fracaso, fracaso que se constata en trabajos como el de Jencks (6) sobre la incapacidad del sistema liberal de los años sesenta para alterar significativamente el grado de desigualdad de la sociedad americana. Pero las derivaciones del análisis aquí presentado, como es patente, van más allá de este empeño coyuntural. Se trata, especialmente en el caso de Gintis, de comenzar a construir una teoría crítica de las sociedades dominadas por la burocratización característica de las organizaciones de gran escala. La implicación básica de los radicales analizados es que no hay avance posible hacia la igualdad sin una sustitución (radical, claro) de la jerarquía productiva determinante de la alienación en el trabajo (Gintis) y de la estructura social desigual que infunde y traspasa todos los subsistemas aparentemente útiles para corregir las inequidades iniciales, como el subsistema educacional. Tanto si se piensa que el excedente económico es ya "excesivo" (Gintis), por lo que resulta factible experimentar con nuevos tipos de organización productiva --que sus trabajadores reclaman- aún a riesgo de perder ciertos grados de eficiencia, como si se piensa que, como señalan los estudios antes mencionados, una recomposición de tareas, un mayor grado de descentralización de las decisiones en caso de tareas .poco ruti- * Ver, en este sentido, el número de INFORMACION COMERCIAL ESPA1'10LA dedicado a los radicales americanos (abril 1974, número 488, esp. los artículos de R. Ortega y A. Pastor. En este número, aparte de un texto de Michael Zweig, quizá, no muy importante, no me parece que haya una lectura seria de esos radicales. �EDUCACION narias, más complejas y desusadas (Vroom, Gorz) aumentaría la productividad, es obvio que nos movemos en la dirección de considerar que el sistema económico no está ya suficientemente determinado por las constantes tecnológicas y psicológicas que tradicionalmente lo enmarcaban. Puesto que está demostrado que una u otra voluntad social organizada interviene en la determinación de los valores que adopta el sistema, piensan los radicales, es llegado el momento de enterrar la separación entre los deseos de cambio y las restricciones de una ciencia económica supuestamente neutral. Todo esto, como mostraba Hymer en sus cursos en la New School, no es ajeno a la penetración en Norteamérica de esquemas que valoran en mayor medida que el marxismo tradicional la incidencia de los subsistemas superestructurales (y en nuestro caso el sistema educativo) en la configuración de las relaciones fundamentales del modo de vida social. ¿Hasta qué punto estas esperanzas están justificadas sólo coyunturalmente? ¿Hasta qué punto responden precisamente a una situación provisional del capitalismo norteamericano, cuya crisis, tanto si deja de serlo como si se hace más seria a plazo medio, habrá propiciado sólo pasajeramente la ilusión de que cualquier cambio es posible? Seguramente es pronto para hallar respuesta a estos interrogantes. Constatamos, de momento, que existe un movimiento relativamente general (también en Europa) que trata de subvertir el orden tradicional de las determinaciones (tecnología-vida social) admitido casi sin solución de continuidad desde el siglo XVIII, con las excepciones pioneras del Bloomsbury keynesiano y la más conocida de la Escuela de Frankfurt. Todos parecen estar de acuerdo en que "el medio es el mensaje", en que la ciencia no es neutral, en que la tecnología es el producto, y los medios (de producción) el fin perseguido. BIBLIOGRAFIA (1) Samuel Bowles: "Unequal education and the reproduction of the social division of labor", Review of Radical Po/itical Economics 3, Fall/ Winter, 1971. (2) S. Bowles y Herbert Gintis, Texto sobre la estratificaión laboral y educación, distribuido en la Conference en Labor Mark et Stratification, Harvard University, March 16-17, 1973. Tomado de un artículo publicado en Social Po/icy, nov./ 1972 y en/ feb. 1973, págs. 73-96. (3) S. Bowles y H. Gintis, "Towards a new theory of the firm", ponencia presentada en la Conference on Labor, etc. Desconozco si las ponencias han sido publicadas ya. Para este artículo he trabajado sobre mis notas. (4) H. Gintis, "Alienation and Power'', RPPE, 4, 5 Fall 1972. (5) André Gorz, "The prison factory", New Left Review, M ay-June 1972. (6) C'hristopher Jencks, lnequality. A Reassesment of the effect of family and schooling in Americe, Basic Books, New York, 1972. Para una crítica liberal de Jencks y su colusión con la reacción antiliberal nixoniana, ver John D'Owen, "Inequality" , en Cha/len ge. (The Magazine of Economic Affairs), March/ April, 1973, pp. 59-62. (7) Stephen Margin, "What do bosses do", manuscrito no publicado, Department of Economics, Harvard University, 1971. Una porción de este manuscrito está vertida al francés en un libro de lecturas sobre el tema. Bibliografía ad icional del grupo radical de Harvard sobre el tem a : S. Bowles, "The efficient Allocation of Ressources in Education", Quarterly l oumal of Eco- nomics, May 1967; "Cuban Education and the Revolutionary Ideology", Harvard Educational Rcview (HER), 41, Nov 7 J ;"Schooling and inequality f rom generation to generation", l ournal of Po!ifica/ Eco110111y, May-Juoe 72; "The genetic inheritance of IQ and the intergcnerational Reproduction of economic inequality", H 111ward Lnstitute f.or Economic Rescarch, Septiembre 72; "Contradictions in U. S. Higher Education", en Jnmes Wcawer ed. Reatlings in Polilical Economy, Boston, Allyn and BacOJl, 73? S. Bowles y H. Gintis, "The ideology of progressive reform", en Henry Rosemont y Walter Feinberg (eds.). Work, Tecno/ogy and Educa/ion, Urbana, Illinois. S. Bowles y Henry Levin, "The determinants of scholastic achievement: an appraisal of sorne recent evidence'', Journal o/ Human Ressources, 3 Winter 68. (8) Richard Edwards, "Alienation and Inequality: Capitulist relations of production in a bureaucratic enterpri se", Ph. D. Dissertation, Harvard University, July 1972. Herbert Gintis, "Alienation ad Power: Towards a Radical Welfare Economics", Ph. D. Dissertation, Hervard University, May 1969; "New Working Class and Revolutionary Youth", Socia/ist R evolution J970; "Toward a Political Econorny of Education : A R adical critique of lvan Ilich's D eschooling Society" H. E. R., 42, 1, Feb. 72; "Education, Technology and the Characteristics of Worker Productivity" American Economic Assocation Preceedinr:s, May 7 1; "Power and Alienation", in James Weaver ed. R eadings ... ICE-JUNIO 1975/219 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Los radicales americanos: educación y estratificación laboral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Educació Ocupació Estats Units Bowles, Samuel Gintis, Herbert Description An account of the resource Article sobre la relació entre l'educació i el món laboral, en el context nord-americà. n. 502, p. 210-219 Source A related resource from which the described resource is derived Información Comercial Española: revista de economia del Ministerio de Comercio Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Secretaría General Técnica del Ministerio de Comercio EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2736/19930113_EstatCiutat1992_BD.pdf 679c84451dbd796b37d5683dc5d98fe5 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1992. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �'\ Senyor <lega del Col.legi, estimats amics: Realment la introducció que heu fet no podía ser més compromesa pera mi. No sé si vostes sortiran d'aquí, o si en sortireu, permeteu-me la familiaritat, sabent exactament que és el que heu de fer, o que és el que aquesta ciutat ha de fer l'any 93. En tot cas sí que en sortireu, n'estic segur, amb una clara idea del que pera nosaltres ha estat 1992 i del que el 92 pot representar coma punt de partida. Jo cree que, en acabar aquest any que tant havíem mitificat, predomina la idea que el 92 ha estat l' any de la culminació feli<;; d'una epoca. Una epoca de ressorgiment i de reconstrucció de Barcelona; l 'epoca de les urgencies historiques, l' epoca de les obres i de les presses, l' epoca de la gran il.lusió dels Jocs Olímpics. 13 �Pero voldria subratllar, un cop més, que a la fi del 92 no tan sois tanquem una epoca, sinó que en comencem una altra que pot ser molt millor. La il.lusió, ara, és saber que sobre les bases de la ciutat renovada, Barcelona, que és la capital de Catalunya, pot aspirar a ser, finalment, la gran ciutat de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món que els catalans sempre hem desitjat. Comencem ara una nova epoca que també ha de ser l' epoca de la urbanitat, l' epoca de la cultura, l' epoca de l' austeritat, de l' equilibri, de la tranquillitat i de l' ecologia, l' epoca del gaudi i del manteniment de la ciutat i l'epoca de la promoció incansable i específica de Barcelona, en tots i cada un deis terrenys de la nostra acció. Primer capítol. De gener a juny: l'últim esfor~ per als Jocs Vull parlar, en primer lloc fent balan9 del any, del que va er el període gener-juny, l'últim esfor9 per als Joc per endiosar-me de prés en el que van ser estrictament els Jocs -ni que igui omerament, perque tots ho sabem prou bé- i finalment acabar amb les perspectives de l' any que ara tot just estem comen9ant. Els primers me os de l any ja van er en si mateixo una anticipació de l 'exit del Joc . El nostre primer exit va ser el compliment del terminis de les obres, trencant el mal on dels retards tan típic del nostre paí i que tant de mal havien fet en el pa at a la nostra imatge de gent treballadora i complidora de terminis. 14 Barcelona va ser, el primer trimestre del 1992, la ciutat de les grans estrenes: l'aeroport, les rondes, les lloses dels cinturons, les viles olímpiques, el port, la Barceloneta i el nou passeig Marítim, les noves torres de comunicacions, el Palau Nacional, la plm;a de les Glories, la Diagonal i la Meridiana ... Com els anys anteriors -recordeu l' any 90 l' estrena de Montjui:c, amb el Palau de Sant Jordi, i l'any 91 el Port Olímpic-, milers i milers de barcelonins van invadir les noves obres, i en van prendre possessió immediatament. Amb tot, en la darrera posada a punt de la ciutat -per a la qual vaig demanar el que en vam dir "la bossa dels acabats"-, encara no vam poder comptar ambla col.laboració de totes les institucions. No era pas, aquesta, cap novetat. Jo <liria, fins i tot, que en aquell moment -situeu-vos en el record-, la retürica batalla de la "catalanitat" -on el nacionalisme moderat va ser aquesta vegada més arrauxat que el més radical- va ser percebuda pel públic amb una mescla de complicitat i d' escepticisme. Allo no era el més important. El més important era fer-h5J bé. El més important era fer-ho bé i amb naturalitat. Es a dir, no amagar res, no prohibir res, dissuadir amb la for9a de l'esdeveniment tots els oportunismes possibles. L'oportunitat per damunt de l'oportunisme. Jo cree que aquesta va ser la psicologia dels barcelonins en aquell moment. Deixeu-me que faci una breu dramatització, una breu escenificació del que va ser aquell moment. 15 �A voltes penso que aquesta peripecia interna nostra, que es pot dramatitzar i de vegades, si és el cas, dramatitzem, ens deu donar davant del públic del món un escreix d'interes i de tensió. Aquests personatges, deuen pensar, a més són una nació, tenen un idioma, una cultura, una bandera i tenen sentiments propis. 1 ara ve el millor: a sobre, conviuen amb els altres pobles d 'Espanya. Únic! en l'Europa que estem vivint. Jo cree, repeteixo, que aixo ens dóna un escreix d'interes. Pero aixo ens dóna també, interiorment, un excés i un escreix de tensió. Com oblidar el setembre del 89 a MontjuYc? 1 la petita provocació en la meravellosa tarda, en el meravellós capvespre d'Empúries? (Altrament, tota una prefiguració del que havien de ser els Jocs. Alfa hi havia, in-nuce, tot, tot el missatge dels Jocs i la poesia dels Jocs.) bé he estat a la presó i ara del que es tracta és de fer-ho bé". Fer-ho bé es va convertir en una obsessió. 1 l'equip Abad, Fontana, Vifa, Fonseca, Pere Miró, Carme Sanmiguel, Ferran Duran, Miquel Botella, ho va aconseguir. Pero l' altre equip guanyador és el de les obres, que va treballar des de 1985 per fer-ho bé. Santiago Roldán, Acebillo, Lluís Serra i Morales, en el tema de les rondes i la planificació del transit. 1 no cito mai els regidors, aquí estic parlant dels nostres col.laboradors. En Martorell-Bohigas-Mackay i Puigdomenech, l'Ernest Serra, la Rosa Fornas, en Ramon Boixadós, en Joan Ramon Clasca, en Joaquim Fonollosa, en Jordi Parpal, en Juan Bofill, l' Angel Simón, en Francesc Figueras, Rafael Cáceres, la Beth Galí, l' Amat (director general de Carreteres de la Generalitat), en Rafael Villaseca, en Lluís Millet, l'Ochoa, en Bernardo de Sola, en Juli Laviña, en Monclús, etcetera. Els insults de Montserrat, dels quals mai ningú no s'ha excusat. L'ensurt de darrera hora del túnel de Montjui"c, que no tothom coneix, pero on figurava que deu membres de la coreografia de la cerimonia inaugural portaven uns anagrames pintats a la samarreta, que havien de descobrir, en un moment deterrninat, amb una reivindicació de caracter polític. Amb tot aquest equip, amb el seu capital huma, que és l'hora de valorar i de promocionar, voldríem, amb !'herencia del seu know how, obrir mercats pera la nostra enginyeria, l'enginyeria catalana, dins i fora de Catalunya. En fi, coses que no són del domini públic, pero que jo us explico ara en la intimitat d'aquesta sessió. La Fura dels Baus, els quals han creat una fundació --ells en diuen "fundició"- us ho explicarien amb molt més detall. Un dels dos dirigents, que havia estat d'Esquerra Republicana i que al seu moment, a més, havia estat empresonat, va agafar uns quants dels figurants i, permeteu-me l'expressió, els va dir: "Poca conya!, jo tam- Tot aixo esta preparat, tot aixo no s 'ha fet encara en la mesura que cal, perque s'ha d'anar amb compte de no ferir cap susceptibilitat, és a dir, de no deixar fora ningú, cosa que a la vida de vegades és el més difícil. 1, per tant, per comenc;ar, per engegar, per arrencar, s 'ha de comptar amb tothom, i tothom que no hi vulgui ser ha d'haver dit que no d'una forma plaent i per ell mateix. Altrament, no seríem fidels a una herencia que 16 17 �ha estat construida per tanta gent i per tanta gent diferent. Pero ara aixo esta ben a punt i es fara. No em vull deixar ningú. El que passa és que tampoc no us vull cansar, i una cosa és l'obligació que jo tinc amb vosaltres, que és la primera, i una altra és la que tinc amb tothom que hauria de citar i amb totes les vicissituts que podria evocar en aquest moment. Els empresaris, que els tinc aquí, uns quants d'ells almenys, anomenats. Els directors d' obra, tram per tram de les rondes. Els he conegut un per un i quasi <liria que recordo les cares de tots ells, i els seus noms constaran a la cronica. Cronica que espero faran en Lluís Permanyer, en Pep Subirós, en Benach i en Guillamet, algun dia. La cronica, no la memoria dels Jocs que consta a la Carta Olímpica, sinó la cronica de la transformació de la ciutat, és adir, del que ha significat el 92 pera la ciutat. Aquesta cronica de deu o dotze anys s'ha de fer, i estic proposant a aquests noms que us he dit que hi vagin pensant. En aquesta cronica hi han de ser totes aquestes persones i per tant ara m 'ho estalvio. Pero jo recordo, com us <liria, els incidents i les complexitats de cada obra: tics més complicats; l'enorme pressió de l'aigua, equivalent a milers de tones a la sortida del túnel del Moll de la Fusta, que ara és la pla~a Pau Vila. - El drama de l'aparcament del passeig Nacional, que pretenia acabar-se el 24 de juliol, el dia abans dels Jocs, perque van dir que ja n'hi havia prou -s'havien equivocat, no havien entes el missatge- i van haver de guanyar un mes en els dos mesos que els quedaven, i ho van fer. - El granit de darrera Pedralbes i la tecnica japonesa de petites explosions per desfer-lo sense malmetre les construccions ve'ines. - L'inacabable nus de la pla~a Borras, a tres nivells, amb l' accident mortal de la sortida IJ. - L' impossible pont de contenció del final d' Anglí, darrera l'antic Costa i Llobera. - Les dificultats de desviació de serveis, darrera els Jesu'ites. - La visita als terrenys a l'inici de les obres del tram 8 de la Ronda Litoral, amb el pages que arreplegava rapidament els darrers enciams, etcetera. - Els bussos treballant prop de deu mesos darrera la seu del Port Autonom per solucionar un dels punts frea- Tot aixo ho sabíem per partida, no doble, triple: pels informes dels responsables de les empreses olímpiques; perla segona auditoria de cada dos dimarts, que auditava per sobre de cada una de les administracions que havien adjudicat l'obra -i que normalment posava en marxa els contactes consegüents amb els presidents de les companyies, i les tabarres i les bronques pertinents de l'alcalde, que ja se sabia que els dimarts a la tarda, cada 18 19 - La congelació del subsol de les Drassanes per fer passar el col.lector a nivell freatic. - L' escullera romana que va apareixer al tram 2, entre les Drassanes i la Junta d'Obres del Port. �dues setmanes, afortunadament, queien-; i, tercer, per l' accés directe a les obres acompanyant visitants interessats (per exemple, al Palau Nacional de Montju!c, potser vaig anar-hi deu, vint, vint-i-cinc vegades: pobre l'Steegmann, l'arquitecte ajudant de la Gae Aulenti, i pobres la Monique, la Valérie i el Giuseppe, tots aquests que, a més a més de fer l'obra i de fer-la en uns terminis realment curts, van haver de tenir temps per a la relació pública). O es pot recordar ara, perque ara té valor, la importancia que va tenir que l' Acebillo pensés que en Manel Ribas fes un primer dibuix dels cinturons i que el fes justament ell, que no és enginyer sino arquitecte. No un arquitecte, per dir-ho d' alguna forma, de rompe y rasga, que dirien els castellans, sinó una persona que va saber ajustar el disseny a l'entom. Avui és aquest encaix del disseny a l' entom el que ens enorgulleix. I la potencia de l' obra. El casament d 'enginyers i arquitectes. Pero també aprofitant els mil trajectes diaris d'un Alcalde de Barcelona i fins i tot les passejades en bicicleta pel camí de les Aigües amb l'enyorat Josep Maria Serra Martí (el més entranyable de tots els Serra d' aquesta historia; n'hi ha tants, em penso que n'he comptat sis o set, entre en Narcís, en Lluís, en Josep Maria, en Jordi, l'Emest i l'Oriol). De tant en tant, aquestes passejades amb en Josep Maria, acabaven a la crui.1la de l' obra amb l'avinguda Pearson o al nus de Borras. Aixo passava a primeríssima hora del matí -hivem i estiu- d'uns anys irrepetibles. I us vull dir que tot aixo ha estat possible exclusivament perque el meu equip ha estat el millor. I, en segon lloc, perque hi ha hagut govem durant tots aquests anys, tema molt important. A tots els nivells: hi ha hagut govem. Si el meu equip no hagués estat el millor, jo no hauria pogut fer el que realment volia fer i creia que havia de fer, ésa dir, dur la presencia simbolica de Barcelona a cada lloc de control, seguint les rutines pautades i, fins i tot, aleatoriament, a tots els llocs no previstos possibles. Perque aquesta presencia feia avinent a tothom que el projecte era viu. Simplement. Vosaltres direu: l' Alcalde ja s 'ho va passar prou bé durant les obres i la preparació dels Jocs. Per tant no li hem d'agrair res. I tindríeu raó. Tindríeu tota la raó, tot i que els ciutadans, qualsevol dia de passeig, sobretot si fa bon temps, em deturen per compartir l'emoció que us deia al principi. D 'aquí que les meves úniques enrabiades -prou desconegudes per a alguns i conegudes per a alguns altreshan estat quan s 'ha posat en dubte algun dels membres de l'equip -que ara, com és evident, tothom troba formidables ... - suposant que siguin coneguts, perque molts d'ells, la majoria, potser no ho són peral gran públic. Jo em considero totalment pagat, no ja per l'exit final, sinó per l'emoció del trajecte, de la planificació, el dibuix, la gestió urbanística, la construcció i, evidentment, les posades en marxa, de vegades un pel dramatiques. Es pot recordar la nit del pont de la Meridiana. Els moments de pressió negativa: en alguns dels trams del projecte la pressió va ser tan forta que notrobava cap persona que volgués acceptar llocs de responsabilitat en moments realment necessaris. Ara es pot dir. Vaig haver de nomenar algun responsable, conscient jo i 20 21 �conscient l' anomenat, que en caldrien d' altres per omplir el buit que calia omplir. Aixo ens ha passat a tots els qui tenim responsabilitats públiques, com a vosaltres també us ha passat, segurament. En aquests casos, el meu agra'iment a aquestes persones, que successivament van anar acceptant responsabilitats en circumstancies difícils, no es pot descriure. Pero, fent balan9 de l'any, ja heu endevinat segurament per a qui és el meu agralment més profund. El meu agra'iment més profund, avui, i vistes les coses amb la distancia d'uns mesos, és per als companys de l' Ajuntament, regidors, gerents i funcionaris que són els qui han fet possible tot plegat, no ens enganyem. Sense l' Ajuntament de Barcelona, pe9a central de tot aquest procés - i aixo potser s'ha dit poc; s'ha parlat de l' Alcalde, s'ha parlat del President del COOB i del COOB mateix, s 'ha parlat de les institucions en general, s 'ha parlat de moltes coses, de l'Estat que hi ha contribu'it, la Generalitat ha parlat d' ella mateixa i nosaltres li hem agra'it quan ha calgut. En tot cas, sense l' Ajuntament de Barcelona, tot aixo hauria estat impossible: el COOB, el Holding, OCSA, l'IMPU, AOMSA, VOSA, POBASA, Olímpic Moll i tota la resta, el grup de treball de la segona auditoria, la bossa dels acabats, les rondes i els hotels, els estadis i l' art al carrer, !'obertura al mar i el tancament amable de la ciutat pels quatre cantons. Amb un component radical prou important, molt important, que jo vaig arribar a coneixer quan vaig entrar com a funcionari a la casa, el 1965 -i quan die radical, vull dir del Partit Radical, els antics radicals; amb un component Lliga; amb un component Esquerra (tots dos, sobretot el darrer, molt castigats després de la guerra, pero presents sempre en la fibra de l' Ajuntament); amb un component del millor que podia donar de si el nou regim i els joves políticament neutrals: pensem en els Carceller, Subias, Palomar, Bueno, etcetera. Pero sobretot amb un component de la casa, no polític, que s 'ha format per tradició quasi <liria oral, en determinades dependencies i departaments de la casa -a Urbanisme, a Protocol, a Hisenda, a Alcaldia, etcetera. Aquest esperit municipal -tan criticat durant tant de temps- ens ha salvat els mots en molts sentits, des del doctor Turró i en Pere Domingo, des del doctor Ferran i el doctor Gras i el doctor Foz i el doctor Subirana al Laboratori Municipal, i a !'Hospital del Mari a l'Esperan9a. Fins al magnífic equip d'Hisenda actual sota les ordres d'en Clos, en Nadal i en Vegara: els Marull, Molina, Solans, Seró, Aliana i companyia, que són l'equip més potent de cap administració, el primer que ha fet la comptabilitat patrimonial. Quan die l' Ajuntament em refereixo a una determinada tradició i a un determinat estil, tena9, modest, orgullós de la ciutat, que malda per la qualitat i que s 'ha anat formant al llarg de les decades d'aquest segle. Aquesta és una de les coses que avui us volia dir, i cree que de les més importants. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d 'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial. Hem d 'anar a Escandinavia per trobar comptabilitat patrimonial a les administracions, vull dir comptabilitat empresarial per par- 22 23 �tida doble, no aquesta del deficit que és igual al pendiente de cobro menys el pendiente de pago i després no se sap mai quan es cobra i quan es paga. Aixo és el que hi ha en aquest moment en aquest país a totes les altres administracions perque la llei no obliga a una altra cosa. La llei obliga, des de l' 1 de gener d' enguany, que l'administració local -de la qual es desconfia més, perque és la més petita, la més allunyada del centre de creació legislativa que és el Parlament- la llei, creada pel Parlament, obliga que aquests sí, els ajuntaments i les administracions locals, tinguin comptabilitat per partida doble, patrimonial, empresarial, amb compte d'explotació i balan9, i que ho tinguin el 31 de desembre. 1' any 1907 fins a en Jaume Aiguader -no ens n' oblidem, !'alcalde que segurament ha fet més escales en menys temps i al qual dedicarem un carrer dissabte, l'antic inici de l'avinguda Icaria- i fins a l'Oriol Bohigas i en Lumbierres i el seu programa cultural, passant pel Mascaren i en Subirós i en Benach i, per descomptat, la meravellosa Capmany -que tots hi han deixat apassionadament, contradictoriament, la seva contribució. Des d' en Manuel Ribé -que alguns haureu sentit anomenar i els cronistes de la ciutat més-, mestre de cerimonial, passant per Víctor Scholz fins a Francesc Galmés i el seu equip. Des de l 'Adolf Florensa i els Rubió (pare i fill, el Joan i el Nicolau Rubió i Tudun') fins l' Acebillo, en Busquets, en Llop i !'actual equip de l' Armet i en Luchetti amb en Tuñí, en Cáceres i l' Alibés al front. Dones bé, l' Ajuntament de Barcelona ho té. El que passa és que no ho té quasi ningú més, practicament ningú més, que jo sapiga. I, aleshores, la Llei de Pressupostos de l'Estat el que ha fet és prorrogar, em sembla que són quatre mesos, fins l'abril, la possibilitat que les administracions tinguin balan9 i compte d'explotació. I nosaltres, que encara no tenim pressupost aprovat, aprofitarem justament el pressupost prorrogat -que ens en sobra, perque el nostre pres supost d' aquest any no és pas de creixement- per anar tirant durant aquests quatre mesos i aprofundir amb aquest tipus de comptabilitat, esperant que els altres hi arribin. I us parlaria també de la tradició en el camp de 1' educació, des de Manuel Ainaud i Artur Martorell fins a la gent d'Eufalia Vintró i la Marta Mata. I us parlaria de la tradició d'en Bastardes (alcalde accidental) i el seu pressupost d'educació i cultura de Des del creador del taxi groe i negre i del primer semafor, els anys 30, que va ser un regidor republica de !'Esquerra, en Vachier, fins a l'equip d'en Joan Torres i l' Alfred Morales. 24 25 Des deis primers informatics -Femández de Castro, que amb el senyor De Janer van crear el COM- fins a Emest Maragall i l'Olivella, passant per Manel de Fom, en Pep Garriga i la Carmen Sanmiguel. Des d'en Josep Maria Pi i Sunyer, secretari, fins a Baulies i Pagonabarraga i Olmedo, en la millor escala del que s 'anomenaven -i s 'anomenaran sempre, des del punt de vista de la historia que s'haura de fer- cossos nacionals. És aquesta tradició la que, permeteu-m'ho, ha fet en �bona mesura aquesta ciutat i aquest país, que ha fet el 92 pero també el 31 i la part bona dels 50 i els 60 i els 70, malgrat tot. És la tradició que ha fet el Patronat Escolar i, indirectament, l 'Institut Escola, en part Rosa Sensat i el moviment de renovació pedagogica. La que ha fet hospitals digníssims, com els cinc que ara formen el Consorci d'Hospitals de Barcelona (Mar, Esperarn;a, Psiquiatric, Geriatric i Sant Pau). La que ha mantingut 25 museus. Barcelona és la ciutat d'Europa-potser amb alguna d' Alemanya- , la ciutat no capital d' estat que més museus no estatals o regionals té, sens dubte. La que ha mantingut un patrimoni immobiliari extensíssim: des del Palau Nacional al de Pedralbes, passant pel petit Palau Albéniz, i el Parlament de Catalunya i el Palau de Justicia! i que inclou tota la Fira i, en darrera instancia, tota la Zona Franca. Bé, és aquest equip el que ha dut les coses fins aquí. El 8 de maig, vosaltres ho sabeu, en nom d'aquest equip, d'aquesta historia, d'aquesta ciutat, davant del president de la Comissió Europea, J acques Delors, i d'una amplia representació dels nostres alcaldes i dels altres pa'isos europeus, vaig, personalment, prendre possessió del carrec de president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. La meva elecció, just l'any anterior, ,pel desembre, ja va ser fruit de la fon;a internacional que aquesta Barcelona havia adquirit. ca i Barcelona- i l'ampli moviment d'Eurociutats, iniciatives sorgides totes dues de la nostra ciutat. Barcelona, dones, es va anar convertint, a mesura que s'acostava l'estiu, en centre de les mirades de tot el món. Tots els diaris, les radios i les televisions venien i s'instal.laven a Barcelona i el nom de la ciutat era repetit arreu. El moment tan desitjat i alhora tan temut havia arribat, pero ens va agafar amb la tranquil.litat del qui ha fet els deures, del qui se sap la llic;ó. Segon capítol. Juliol-setembre: l'exit deis Jocs Olímpics i deis Jocs Paralímpics Al final dels Jocs, el barceloní Joan Antoni Samaranch va poder dir, finalment, alfo que tothom, i ell mateix, desitjava: "Els Jocs de Barcelona han estat els millors de la historia". Els barcelonins sabem que el sol fet d'haver aconseguit que es pugui dir, simplement, un altre cop, que s'han organitzat els millors Jocs Olímpics de la historia no és pas un fet qualsevol, no és una anecdota fücil d'oblidar. Sobretot quan sabem que molts pensem, en el fons, que aquest cop és més veritat que altres vegades. Almenys en un sentit, el de la compenetració entre l'organització internacional dels Jocs i la ciutat. I no perque nosaltres ho diguem, o ens ho inventem, sinó perque justament ens ho diuen des de fora. Mentrestant, havíem anat refon;ant la xarxa C-6 -Tolosa, Montpeller, Saragossa, Valencia, Palma de Mallor- Nosaltres sabem que 1992 ha estat el millor any de la historia de Barcelona, si més no d'aquest segle, que ja és dir prou. L'estiu de 1992 sera pera molts, i per molts 26 27 �anys -fins i tot <liria que per a diverses generacions-, el moment magic de Barcelona, un moment magic de Barcelona. El moment en que aquesta ciutat i la seva gent s 'hauran sentit millor en tot aquest segle. Les cerimonies dels Jocs Olímpics de Barcelona van ser magnífiques, d'una simbologia múltiple i integradora, d'una for9a enlluemadora. Els atletes van ser els protagonistes d'una gran festa de fratemitat universal. Potser en la historia de l' olimpisme aquests són, fins avui, els Jocs més complets, amb menys absencies for9ades. Les medalles aconseguides pels nostres esportistes han estat superiors a les de tots els Jocs anteriors i han fet de Barcelona'92 alfo que també calia: un exit esportiu. El públic va donar vida i color, i calor, a les graderies de tots els estadis i instal.lacions, als carrers i als pares de la ciutat. Els mitjans van difondre intensament els Jocs i la ciutat arreu del món. La cobertura televisiva ha estat la més gran de tota la historia. Mai uns Jocs no havien tingut tants espectadors, gracies a la televisió. Mai cap ciutat ni cap país no havien tingut un espot tan important. tar l'exit organitzatiu i huma. Ha quedat la idea d'uns "Jocs de la gent" en una ciutat humana. Hem descobert que ser una ciutat arnb 2.000 anys d'historia pot resultar molt interessant, com van dir amb un punt d'ingenultat els amics americans d' Atlanta. Tot Europa es pot sentir reconeguda en aquest elogi. La ciutat va funcionar a ple rendiment i a plena satisfacció. Vam descobrir que la circulació pels nostres carrers és possible, amb qualitat. 1 que el nostre transport · públic és millor que no solem creme. Que es podía instaurar un sistema de justícia rapida -ara no us entretindré amb els resultats- que esta resultant innovador a tot Espanya; que ha fet més de mil judicis, amb una mitjana de celebració de vista oral entre deu i quinze dies; amb una proporció de judicis suspesos per falta de testimonis o dels elements fonamentals del judici molt inferior a la dels judicis normals. En fi, tantes coses es van confirmar! Vam confirmar les possibilitats de Montjui:c, la permanent "jove esperan9a" de Barcelona, el gran pare central redescobert pels barcelonins; i que la Rambla toma a ser !'arteria vital de Barcelona, cada dia més rehabilitada. El comite organitzador va resoldre, amb passió i serenitat alhora, l' esfor9 irrepetible que la ciutat li havia encomanat, amb l' ajut insuperable de milers de voluntans. , La ciutat sencera va ser un gran escenari dels Jocs, i em penso que aixo és el més decisiu, el que va comple- Les subseus van fer bona la confian9a que el COOB hi va posar des del primer dia. Tot Catalunya se sentía Barcelona aquells dies dels Jocs, pero també Barcelona se sentía Banyoles, Reus, Sant Sadumí, Vic (on es va produir, que jo recordi, de tots els actes que dos anys abans s 'havien fet de creació i presentació dels comites organitzadors de subseus, el de més seguiment, amb més públic, arnb més gent) i Barcelona es va sentir El 28 29 �Muntanya -on poca gent hi va anar, pocs de vosaltres potser hi vau anar, pero que per televisió va ser un espectacle d'una qualitat anglosaxona insuperable, extraordinaria. I el mateix <liria de la Seu d'Urgell. I també Barcelona se sentia Badalona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet, !'Hospitalet, Viladecans i Castelldefels, i també Valencia i Saragossa, subseus futbolístiques de la Corona d 'Aragó. També Empúries i Mataró, porta d'entrada de la torxa i porta de sortida de la Marató. Totes les ciutats, comarques i comunitats autonomes que van veure passar la Torxa Olímpica van compartir una mateixa il.lusió olímpica i, gosaria dir, que un mateix ideal de pau i de fraternitat universals. Hem de recordar bé que el pas de la torxa per Catalunya i sobre tot per Espanya va superar totes les previsions. Fins les més optimistes. Més de 10 milions de persones van sortir al seu pas. No hem d'oblidar que la il.lusió de Barcelona i de Catalunya va ser, per un cop, i esperem que no sigui el darrer, la il.lusió de tot Espanya. La lli~ó política dels Jocs es resumeix en la convivencia constitucional i il.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l 'assumpció de la memoria republicana, en la figura de Lluís Companys, assumpció per part de tothom, comen9ant pel Rei i la Família Reial, que compartiren amb totes les autoritats convidades una presencia permanent en tots els actes i totes les competicions. iugoslava, que encara avui omple de sang el mapa d'Europa. Pero l' esperit de la treva olímpica va reeixir: el Secretari General de les Nacions Unides i el Papa van recollir i van donar més resso a la demanda de pau de Barcelona, la ciutat olímpica convertida per unes setmanes en capital del món. Aquest diumenge passat al Centre Abraham, al centre olímpic de pregaria de totes les religions monoteístes reconegudes perla Carta Olímpica, encara s'han tornat a celebrar al mateix temps que a Assís, com sabeu molt bé, actes ecumenics amb presencia de cristians, catolics i protestants, en presencia de musulmans i de jueus. Actes en els quals jo diria que per primera vegada d'una manera reiterada i d'una manera forta i potent s'esta sentint un missatge interreligiós que jo cree que tots els pa1sos i totes les ciutats de la riba del Mediterrani fa temps que estavem esperant. La lli9ó política interior, deixeu-m'hi insistir, és important i tindra conseqüencies, encara que pugui semblar silenciada per la represa de la normalitat, si normal es pot considerar l 'estress democratic que estem passant a Catalunya i a Espanya. Només faltava, evidentment, que la treva olímpica hagués reeixit, cosa que va impedir la intransigencia L'esclat de convivencia democratica de la diversitat hispanica, amb les seves banderes, himnes i llengües, que es va produir durant els Jocs, ha estat un balsam que pot tenir efectes profundament positius per refernos del cansament de l 'accelerat creixement de la democracia i de les diferencies que hem viscut aquests darrers quinze anys. 30 31 �Ara, cree, fan falta gestos que dibuixin corporiament, físicament, aquesta convivencia. No m'hi estendré, pero ja sabeu a que em refereixo, perque altres vegades n'hem parlat. No és que jo digui, com s'ha dit molt sovint, que el Senat, coma condició indispensable, ha de venir a Barcelona. El Senat segurament vindra, d' alguna forma, a Barcelona. No la seu del Senat, no es traslladara el palau, no és aixo, pero sí que és possible que hi hagi gestos d' una certa itinerancia. ment, al costat de les altres tres llengües oficials, ha estat la més gran i efica~ campanya de normalització lingüística possible i imaginable. Els Jocs Paralímpics van ser la culminació solidaria, maxima des del punt de vista de l' emoció personal, de la gran il.lusió olímpica. Barcelona ha donat tracte d'igualtat als Jocs Paralímpics, que en el futur ja no podran ser mai una toma. Els barcelonins, els catalans, podem estar orgullosos de tot aixo. I aixo no ens cansarem de reclamar-ho des d'aquesta ciutat, perque pensem que s 'ha demostrat que aquest és el sistema, que aquest és el camí, que aquesta és la penyora física que la gent creu i toca, en la qual hi pot confiar, i que referma la seva esperan~a. Molt més que les paraules, paraules, paraules ... Podem estar doblement orgullosos d'uns Jocs que, d'altra banda, han deixat superavit. No solament els 400 milions de benefici del pressupost del COOB, que es destinaran a la Galeria Olímpica que s'instal.lara a l 'Estadi de Montju'ic, sota la tribuna, on hi havia l 'exposició durant els Jocs. Repeteixo amb precisió el que vaig dir a l'estiu: s'ha vist la cara nova de l'Espanya moderna, en la qual els catalans hi tenim un paper cada dia més decisiu. L'Espanya de la periferia i de la diversitat, l 'Espanya que s'integra a Europa amb una renovada consciencia i un renovat orgull de la seva pluralitat interna. Queda el benefici d'una colla d'instal.lacions esportives constru'ides arreu de la ciutat i de les subseus, a compte del pressupost del COOB, totalment o parcialment, i d' altres realitzades pel pressupost de l 'Estat, de l' Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona -i ho <liria per aquest ordre-, per posar Barcelona al dia i refer-nos d'un llarg endarreriment. Els qui sempre fan servir, d'una forma al meu entendre instrumental i una mica interessada, l' arma de vegades manipulable de la "catalanitat", s 'han estat de reconeixer i de valorar en justícia el gran salt endavant que ha significat de cara endins i de cara enfora l' alt grau de normalitat catalana dels Jocs. La permanent i reiterada igualtat de la nostra llengua, seguint el pacte que vam fer amb l' Aina Moll al seu mo- He fet fer a l 'Enric Truñó la llista de les instal.lacions que en aquests mesos passaran de la organització olímpica, sigui el COOB, sigui el Holding olímpic i les seves empreses -AOMSA, VOSA, l 'IMPU, etcetera-, a la ciutat propiament i que, per tant, l' enriqueixen a partir d'ara: - l'Estadi Olímpic, el 18 de setembre del 92; 32 33 �- el Palau Municipal d 'Esports, en la mateixa data; - el Palau Sant Jordi, el 22 de setembre - el Velodrom d'Horta, el 24 del mateix mes; - les Piscines Picomell, el camp de beisbol Carlos Pérez de Rozas i el camp de hoquei Pau Negre, 1'1 d'octubre del 92; - el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron, l'l de novembre; - el Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron, el 16 de novembre; - el Polisportiu de Can Dragó, l' 1 de setembre; - el Polisportiu del carrer Perill, l' 1 d' octubre; - el Pavelló de l'Illa d'Or, el 15 de novembre; - la Piscina de Can Dragó, el 15 de desembre; En tots aquests sentits, els Jocs han anat bé. No van ser una "pirotecnia", com algú ha dit amb poca perspicacia. No ens conve, justament ara, tirar-nos pedres al propi taulat i no valorar els nostres actius més indiscutits. Justament ara, en un moment en que la competencia és més gran. Els Jocs han estat una poderosa carta de presentació davant el món, que ens pot obrir moltes portes. El projecte 92, si se'm permet el joc de paraules, ens ha fet més rics i més savis alhora. Més rics en infrastructures, en serveis i en possibilitats de futur. Més savis en experiencia i en capacitat de saber fer les coses; i hem de saber treure partit d' aquestes noves possibilitats. Tercer capítol. Octubre-desembre: la nova normalitat i el context de recessió - el Port Olímpic, el desembre del 92; - el Pavelló de l'Espanya Industrial, el primer trimestre del 93; - el Frontó Colom, el primer trimestre del 93; - el Pavelló de la Nova Icaria, el segon trimestre del 93; - el Pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i el camp de tir amb are de la Vall d'Hebron, reconvertit en camp de futbol i de rugby, entre el primer i el segon trimestre del 93; - i la Piscina de Montju1c, l'estiu del 93. Aquesta llista és un exemple de l 'excedent que els Jocs han donat a la ciutat en un camp específic i en un camp que té valor economic i valor material. 34 La ciutat renovada ha comen9at el nou curs en un clima ambivalent: satisfacció per l'exit olímpic i perla projecció de Barcelona, preocupació per la situació internacional de l' economia. S'ha posat una atenció excessiva, potser, en el que passara, després del 92. El 1992 ha estat l' any més important d' aquest segle per a la ciutat. Els seus efectes no poden deixar de ser duradors. És una realitat que ja podem comen9ar a constatar. No podem pensar que el dia després tot canvia. Hi ha hagut una situació recessiva molt important a Europa, que ha afectat logicament Espanya, davant la 35 �qual Barcelona s'ha trobat més preparada, i no menys, que altres ciutats. No hi ha cap raó per pensar que aquest retard ens ha d'agreujar la crisi. Al contrari. Barcelona, coneguda i projectada com a ciutat dinamica i potent, la ciutat on s 'han fet les inversions i operacions públiques en infrastructures urbanes més grans d 'Europa, la ciutat de la qual parlen amb interes els inversors. Barcelona pot sortir abans de la crisi que altres ciutats. Tenim els elements per aconseguir-ho, ja que és una ciutat més acabada, més equilibrada, més ben equipada, més accessible i ben comunicada, que es disposa a treballar amb la confiam;a de l'exit obtingut, amb unes possibilitats de creixement i de superació que les dificultats economiques internacionals que es van concretant també al nostre país no acaben de rebatre. I encara que en els darrers mesos del gran any s 'estén un cert pessimisme, una certa psicologia de crisi, hem de reiterar la nostra invitació a mantenir i renovar la il.lusió i l'esfor~ pel futur, fent ús del clima de confian9a i d' autoestima generat per l' exit del 92. La ciutat que exporta la seva "enginyeria urbana" a Europa i America, que és el model per als Jocs d' Atlanta i eventualment de Pequín, Sidney, Manchester o Berlín, l' any 2000, i que els ven la seva enginyeria informatica, que lidera el moviment europeu de ciutats, que prepara noves inversions de transformació urbana (Diagonal Mar) i d'infrastructura cultural. La Barcelona que es presenta al món modestament pero de manera efica9 amb el seu butlletí quinzenal, el Barcelona Bulletin, que és enviat a una llista d'adreces important arreu del món, a totes les ambaixades espanyoles, per descomptat, pero també a tots els corresponsals i amics de Barcelona, empreses i autoritats. No és una despesa molt gran i, tammateix, és d'una eficacia considerable. Hem de vendre, vendre i vendre la marca "Barcelona". Les notícies de Barcelona, fins i tot en el context de la crisi economica, són bones, són positives, perque la ciutat esta en una posició, dins aquesta situació, relativament millor. De vegades, el clima de pessimisme es transmet exageradament, dels uns als altres, de la política a la societat, a través dels mitjans. Nosaltres convidem tothom a col.laborar amb la ciutat en l 'explotació de l' exit, a promoure una informació positiva, sense menystenir la independencia de cadascú, i menys de la dels mitjans. Una apel.lació a evitar la temptació del negativisme fücil. Fer-ho, admetre aquest negativisme, també seria admetre que aquells que més van cridar quan les coses anaven bé i més entusiasmats estavem, ara fossin els que també s 'estusiasmessin en la negativitat. I aixo és una cosa que no podem acceptar fücilment. Que va passar? La crisi va comen9ar a sentir-se més tard a Barcelona. Tot aixo ho tenim guanyat d' entrada. Seria ridícul, a més de negatiu, que ens entestéssim en una dinamica exclusivament pessimista, quan en els palsos més importants es reconeix i hi ha interes per la for9a i les possibilitats de Barcelona. 36 37 �Per tant, jo aquí faig una crida a evitar el masoquisme i la cultura de la queixa i del patiment sistematic. Hem sentit massa, des del 86, aquells que primer patien perque no seríem capa~os de fer els Jocs ni la transformació de la ciutat; que, l' any passat, veient que havíem pogut, patien perque duraria tan poc; aquests mateixos que ara, després d'haver anat tan bé, només pensen en la crisi. Una crisi que, de tant parlar-ne, potser sembla més forta del que és en realitat. Tots els indicadors, i no us cansaré amb números, ens diuen que les coses són millors del que la gent pensa, o del que tendim a pensar en les converses superficials. Estem en aquesta situació que ja l'any 84 vam haver de denunciar, que descrivia tan bé el premi Nobel d'economia, Kenneth Arrow, quan deia que hi ha una crisi quan justament la gent pensa que les coses són pitjors del que objectivament són i, per tant, no fa els calculs sobre la realitat sinó una mica per sota. I en aquest moment, deia un economista catala i amic meu, García Durán, la feina dels economistes, la feina dels homes públics, és precisament trencar la uniformitat. Ser heterodoxos envers aquest pessimisme i, tot dient la realitat, situar el llistó més amunt d' alfa on el posa la gent. I el mes de desembre, hi ha hagut fins i tot una certa superació del final del 92 sobre el final del 91. La davallada es va sentir pero res no indica en aquest moment, ni en tenim certesa, ni és científic ni és seriós de dir, que ha de continuar la situació de recessió. L 'ocupació hotelera, amb una capacitat que s 'ha incrementat en 1,6 o 1,7 cops, respecte a fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El 60 per cent d'ocupació, que és normalet tirant abo, amb un 60 o un 70 per cent més de places hoteleres per oferir. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 milions, els somniats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l 'aeroport podia durar més anys, evidentment, perque esta planificat pera 12 anys. I compte, que amb el TGV d'en Borrell ens trobarem que l'any 2000 -no l'any 2002, abans probablement- estarem a mitja hora de Girona. El TGV no es fa per anar a Girona, pero hi parara i en mitja horeta tindrem un altre aeroport. Els indicadors ho diuen. L' ocupació hotelera va tenir una sotragada important tot just després dels Jocs. Com en tantes altres coses, el mes de setembre es va passar malament, fins el 15 d'octubre, potser, i a final d'octubre es va recuperar. El mes de novembre, les xifres canten, es va arribar a un nivell d'operacions semblant al de l'any anterior, en molts casos. L'activitat de congressos pera l'any 93 -ha sortit en els mitjans de comunicació d'aquests últims diesés la maxima d' aquests darrers anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat aproximadament 315, amb un nombre de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perque no es comptabilitza aquí tot el període olímpic. Pero és que la previsió de congressos peral 93, que encara és provisional, se'ns en va a 76.505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra se situara entre les 120.000 i les 140.000 persones. 38 39 �És adir, no estem en una situació, repeteixo, en que les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimista. Es pot ser pessimista, si es vol, pero cap raó no indica que se n 'hagi de ser. 1 aleshores nosaltres pensem el que es deia de l' any 86 cap aquí, que tot havia d'anar malament. Quantes vegades no ens hem sentit a dir aixo que ara ens sentim a dir, que les coses sortiran malament? Qui no se'n recorda de la pluja, que havia de venir i que va venir? De la calor, que és el pitjor de tot, ja ho sabeu? De la pesta equina, que havia d'invalidar els Jocs? De la invasió policial? Perque els Jocs podien sortir bé pero aixo seria una presó. Del caos del transit? Perque, és clar, de l'organització potser se'n sortiran, pero i el transit de Barcelona, com anira? Les obres inacabades, quan s'acabaran? Les banderes, que totes havien d'anar a l'inrevés. El desastre de l'esport espanyol, perque l 'organització podía ser bona, pero l'esport seria un fracas. L'espanyolització de Catalunya gracies als Jocs. Les papallones a l'estómac del senyor Gunnar Ericsson, que era el nostre controller, o sigui, el representant del Comite Olímpic Internacional aquí per veure com ho feiem. 1 la Pota Sud, el Metro de Montju'ic, el Funicular, la Pota Nord i el Nus de la Trinitat. .. Qui no recorda el patir de les obres constants, les desviacions, la falta de retols -sempre dramatics, sempre inexplicables-, la petita delinqüencia? "Oh, és que no hi haura terrorisme pero ens robaran la cartera. Com quedarem davant els estrangers?" 1 qui no recorda, i posem-nos seriosos, ETA? Els terribles mesos de final del 91 i de principi del 92? Els mesos d'Urrusolo, dels crims de Carles 111, de Vila-ViIa, de la Caserna del Bruc, un darrera l 'altre. 1 ho die en el context de dir quantes coses no s 'han dit o no ens hem sentit a dir, perque aquí nosaltres vam dir, recordeu-ho: aixo és el pressing d'ETA per aconseguir d' acomplir la seva promesa als presos. El 92 sera l 'any de la llibertat, va dir ETA als seus presos: "Confieu, perque el govern espanyol estad1 en una posició de debilitat, no es pot permetre un accident durant els Jocs i per tant aconseguirem una negociació i aconseguirem el vostre alliberament". Es va dir. I l'estament militar, i l'estament policial i l'estament polític van aguantar una estrebada que ara ens sembla llunyana pero que esta molt propera en el temps. Escolteu, que no ha passat un any, tot just! Dones allo que deiem era cert. 1 el Palau Nacional, que no es podía acabar? Quants títols no hem escrit o no hem llegit dient que no s 'acabaría? Quants hotels no s'havien d'acabar? Pot ser que, de vegades, la funció que tenim els polítics i els mitjans, tots plegats, sigui la terapeutica de reflectir l'angoixa de la gent o d'alguna gent. 1 els dictamens sobre la impossibilitat de les obres, les migracions excessives. Havia de venir, una altra vegada, com en els temps del marques de Foronda, tot Múrcia a fer el tramvia, en aquest cas a fer els estadis. 1 Catalunya, per descomptat, pobreta, hauria de patir. I el ciment, no n'hi hauria. La maquinaria, tampoc. Va haver-hi moments que no n'hi havia, efectivament, ara ho podem confessar. Pero es van superar. 40 41 �Aquí va haver-hi puntes en que hi va haver dificultats, pero evidentment no pas allo que se'ns havia promes, en tons molt negres, amb dictamens molt científics. Els enginyers, com que no n'hi hauria prou, els hauríem de pagar caríssims i portar-los de Fran9a. La invasió d'arquitectes estrangers seria definitiva i els d'aquí es quedarien tots sense feina. I els hotels, no se n'acabaria cap. Ja n'hi ha quatre: el Juan Carlos I, el Barcelona-Sants, el Feria i el Plaza. S'estan acabant el de la Vall d'Hebron i l'Apolo. I els altres dos no tenen permís d'Urbanisme: el de la Residencia Militar, no sé ben bé per que, i el de l'antiga estació de Rodalies, per qüestions més complicades. I jo cree, resumint, que hi havia un problema: decidir, en aquesta ciutat, per on fallavem, que passava. No teníem oferta o no teníem demanda? Era un problema d 'oferta, ara ho sabem, perque com més oferim més ens de manen. Aixo passa amb tot. Passa amb el transit, passa amb els hotels, passa amb les sales de congressos. Es demostra que una estirada forta, en la qual una ciutat s 'ofereix al món amb potencia, com nosaltres hem pogut fer d'una manera franca, d'una manera directa i amb qualitat, crea la seva propia demanda, que en el fons existeix pero esta adormida, que no es coneix. mesos. Amb titulars i amb editorials i, en fi, amb declaracions deis polítics. S 'ha aconseguit. Hi ha més línies de tot, telefüniques, de connexió internacional; hi ha una potenciació immensa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat amb més línies aeries, per descomptat. Hi ha mol tes més oficines, n 'hi ha moltes més en oferta, i els preus d' oferta de les oficines, com és logic, cauen. Que és dolent, aixo? És dolent que caiguin els preus de les oficines? Que no havíem dit que aquesta ciutat era la ciutat més cara d'Europa? Que no insistíem que aquí no s 'hi podia viure, perque justament Hogar una oficina era tan car que no venia ningú? Siguem coherents. Ara han baixat els preus de les oficines i ens n'hem d'alegrar. Que és el que ens podria fer patir? Ens podria preocupar que aquells que posseeixen aquests actius immobiliaris patissin per la manca de demanda i entressin en una situació economicament de fallida o de suspensió o d' enorme dificultat que es traslladés a la ciutat. De que depén que aixo succeeixi? Mireu, <lepen basicament de la solidesa dels nostres operadors, d'aquells que posseeixen oficines. I jo us die que els operadors immobiliaris en oficines de Barcelona són forts, són molt forts. Potser patiran més alguns en el sector vivenda. Escolteu: el preu dels hotels, diguem-ho clarament, ha baixat de 30.000 pessetes a 16.000, cinc estrelles. Bé, no és aixo el que volíem? Que heu vist algun titular que digui "per fi han baixat els hotels de 5 estrelles a 16.000 pessetes"? No, no ho sentireu perque resulta que aixo no és un exit; pero és allo que hem estat demanant durant Aquest matí passava, des de la Diagonal avall per la banda de Winterthur, aquest monstre fantastic que s'ha creat a la Diagonal, en qualitat arquitectonica, el Rockefeller adormit, que li diuen els arquitectes. I després he anata petar, Numancia avall, a la pla9a deis Pa!sos Ca- 42 43 �talans i avall per l'eix de Tarragona i tot esta acabant-se. 1 jo us die que aquesta gent aguantaran. bar en aquest moment, i un d' ells, no em puc estar de dir-lo, és la inexistencia d'escandols. Aguantaran perque són forts, i són forts perque han guanyat diners, diguem-ho tot. Perque aquesta ciutat ha donat diners als qui els han sabut guanyar. 1 aquesta gent, per tant, aguantaran el shock, baixaran preus, aguantaran un temps i agafaran la represa i vendran. 1 la ciutat no se 'n sentira. Sí que sentira una menor intensitat de la demanda, una vivencia menys forta durant aquest temps, pero no té perque enfonsar-se ningú en aquest sector. Aquest matí l 'Emic Truñó em deia al meu despatx: "Per aquesta taula, directament o indirectament, han passat 900 mil milions en cinc anys". No hi han passat, ja m 'enteneu. En Truñó volia dir que les inversions totals que s 'han fet en aquesta ciutat en aquests cinc anys, que portaven el nom d'olímpiques, han tingut aquest valor: privades, públiques, de l'Estat, del Holding, etcetera. 1 encara hi podríem afegir el pressupost del COOB, de 180.000 milions, en especies i tot. Per tant, un bilió de pessetes administrades durant quatre o cinc anys, i no hi ha hagut cap problema. D' altra banda, nosaltres que volem des del punt de vista urbanístic? Volem que el 93 sigui l' any de la frenada de la terciarització de l 'Eixample. Volem que aquí s'hi pugui viure. Quan s'hi podra viure? S'hi podra viure quan els plans del nostre coordinador d'Urbanisme de fa vuit anys, en Joan Busquets, es compleixin. 1 quins eren aquests plans? Deu noves arees de centralitat: l'eix Tarragona, el carrer Marina, Ildefons Cerda, DiagonalCarretera de Sarria, dalt de tot de la Diagonal, Nova Icaria, Renfe-Meridiana, Sagrera, etcetera. Que passa en aquest moment? Passa que l 'Eixample deixa de ser tan enormement prohibitiu per als que hi volen residir, perque justament les oficines tenen altres llocs per anar. 1 per tant el preu de l'habitatge comen9a a ser una mica més accessible. Per tant, estem seguint l'única via possible per a una seriosa no terciarització total de l'Eixample. Per una vivificació de l'Eixample com a barri i com a cor de la ciutat. En fi, jo cree que hi ha altres factors que cal esbom- 44 Un cop, sopant a l'Escala, amb aquesta ironia dels empordanesos, el propietari, al final del sopar, quan hi ha una mica més de confian9a, em deia: "Escolti, voste m' explicara a mi el que realment esta passant; a Madrid, tots sabem el que passa a Madrid, hi ha el Guerra, el germa del vice-president -fa dos anys d'aixo -; a la Generalitat, hi ha el Prenafeta, amb tots aquests problemes que ha tingut. Voste em vol fer creure a mi que amb tot aixo del COOB i dels Jocs Olímpics i els diners que s'hi remenen, no tenen marro?" Dones no hi ha marro. No hi ha marro, no hi ha hagut marro. Hi ha hagut una bona administració d'un bilió de pessetes, neta i polida. Es poden administrar els diners sense marro. De vegades sembla, dones, que el pessimisme l 'hem creat una mica entre tots, per deixadesa o per voluntat i que arriba a nivells molt alts. Jo cree que no es pot oblidar, i que és quasi obligatori recordar que el 92 ha estat 45 �un any, un conjunt d 'esdeveniments que, més que cap altre, ha servit per projectar el futur de Catalunya i per fer coneixer el nostre país, la nostra identitat i la nostra llengua arreu del món. 1 que no es poden oblidar els efectes positius de la més gran oportunitat de promoció que mai no han tingut una ciutat com la nostra ni un país com el nostre. 1 finalment, i acabo. Quart capítol. L'estat de la ciutat i objectius per al 93 Amb la reafirmació de l' esperit del 92, com a fórmula de cooperació institucional per als nous reptes de Barcelona i Catalunya, considero indispensable que l 'Estat, la Generalitat i l' Ajuntament, amb el sector privat, renovin la seva col.laboració, sobre la convicció compartida que els Jocs no han estat un parentesi en la vida d'aquest país, sino també el primer pas per a un nou model de relació entre les administracions públiques. És evident que no tots els grans objectius per al 93 tenen la grandesa dels del 92: - Austeritat (compte ambles tergiversacions! Austeritat com a estrategia, no com a emergencia); preocupació per l'ajust, per l'equilibri, per evitar la desigualtat, per protegir el medi. -Urbanitat i civisme en la vida i en l'ús de la ciutat, en la convivencia entre les persones i en l'ús dels vehicles. -Promoure i defensar la tranquil.litat social, defensant el respecte de les minories, combatent els brots de 46 racisme i, al mateix temps, tractant de definir la capacitat d'acollida i integració de Barcelona. -Circulació més fluida i més disciplinada, perque ara tenim legitimitat moral per reclamar-ho, des d'unes infrastructures molt més potents; possibilitats d' aparcament segons la necessitat i el cost; i potenciació definitiva del transport públic com el propi de la ciutat, com el més propi de la ciutat, continuant la millora de la qualitat -a nivell i a vegades per damunt de la mitjana europea- i l 'adequació de les tarifes -encara per sota d'aquesta mitjana i sobretot del cost real. -La Línia 2, en obres, que dura el Metro a Montju"ic, finalment, i posteriorment, esperem, a Pedrosa, és el preludi del que ha de ser un nou Pla de Metro i de transport públic per a tota la regió metropolitana. -Urbanisme de cicle llarg: el reequilibri intern de Barcelona i la rehabilitació i millora dels seus barris més degradats és un procés comen~at abans del projecte olímpic i que ha de continuar més anys. Cree que cal destacar l 'exit creixent, en aquest sentit, a Ciutat Vella; exit que ens costa sang cada dia, i suor i llagrimes, de vegades, pero que hi és, d'una manera incontestable. Tenim sectors d'aquest urbanisme que no milloren. Tenim, dins d'aquesta estrategia, tactiques perdedores; tenim trossos de ciutat que no van bé i per tant aquí haurem de situar les nos tres prioritats el 93. Hem d'insistir en la política tradicional d'equilibri urba, de millora dels barris, de dignificació de la periferia, de creació de centralitats. Hem de donar una resposta als problemes dels tres 47 �o quatre barris que més senten encara el caracter periferic, per dir-ho així, que són el tres barris del darrera de Collserola i l'últim deis d en\:ª· És a dir, Roquetes Altes, que és el d'aquesta banda i que té realment difícil l'accés, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Aquests són barris que la nostra millora no ha millorat, quasi <liria que al contrari. El tram 10 del Cinturó, l' enlla9 amb les autopistes de Girona i de Sabadell ha afegit encara una altra barrera a la divisió que hi ha entre Vallbona i Ciutat Meridiana; en tot cas, a la sensació d'aquests barris d'haver de passar per un tub per entrarhi, per tant, amb una certa sensació d'indignitat que hem de combatre amb inversions i amb intel.ligencia. Que cal combatre, d'altra banda, amb l'acord de la RENFE, amb la qual estem treballant per a la construcció d 'una nova estació; l' antiga estació de Torre Baró, que ara sera més aviat Torre Baró-Ciutat Meridiana, perque sera molt més a prop del que se'n diu la pla9a Roja, la pla9a gran de Ciutat Meridiana. Pla\:a en la qual !'empresa que presideix en Joan Torres és a punt de comen9ar, el mes de mar9, un gran aparcament subterrani i que per tant guanyara la dignitat que no ha tingut mai. El mateix podríem dir, com he esmentat, d'algunes parts de la Ciutat Vella, l 'estimadíssima Pla9a Reial, que és com un termometre dels nostres problemes. Nosaltres hi mesurem els problemes de la marginalitat, de la droga, de la petita delinqüencia, de la immigració, en fi, de les onades de més i de menys immigració. Els urbans de la pla9a Reial us ho dirien de seguida, no cal mirar estadístiques. A la caserna de la Guardia Urbana, i de la Policia, per descomptat, ho saben perfectament. 48 Aquesta tensió, aquests filtres de la ciutat, que són les parts més exposades a la marginalitat, a la novetat, a la diversitat, a la miseria i als problemes, moltes vegades ens donen la temperatura del que és la situació internacional. És a través d'aqueste vísceres de la ciutat, que jo en die de vegades, d'aquest fetge, d'aquest ronyó que filtra els problemes de la societat internacional, que provenen de molt lluny, com de vegades podríem saber que esta succeint a Romania o al Marroc. Per tant aquí hi hem d' aplicar estrategies particulars. Estem pensat en estrategies que porten la tecnica del Pla Estrategic -que tants de beneficis ens ha donat des del punt de vista de ciutat en conjunt, i en Francesc Raventós d'aixo en sap molt-, en portar-les a punts concrets de la ciutat que cal endre9ar, com si fos la casa d'un mateix, abastables. No un barri, menys d'un barri; aquell conjunt d'illes de cases que tenen un mateix problema d'aparcament, en tots els casos, de neteja, molt sovint, de seguretat, algunes vegades. Solars abandonats, perque la nostra legislació en aquest terreny és absolutament inefica\:; encara no s 'ha creat el sistema per combatre la incúria en el manteniment de solars o edificacions antigues, en barris de vegades no tan antics. Davant de casa deis meus pares, al barri de Sant Gervasi, podeu trobar solars abandonats i podeu trobar portes de fusta que daten del moment que jo vaig néixer, fa 52 anys. Encara és la mateixa porta i al darrera, no hi ha les mateixes rates, sinó unes altres, segurament. No hi ha uns sistemes urbanístics, des del punt de vista legislatiu, prou potents i per tant haurem de fer 49 �plans estrategics de territoris molt petits. Microplans, que ens agradaria poder compartir amb ciutadans que vulguin fer-ho. Ciutadans provinents del camp de l' empresa, de la professionalitat o simplement de l 'acció cívica o de les associacions que vulguin posar en comú l' acord de diversos agents, actors, capas;os de millorar un entorn molt definit, molt concret, un conjunt de carrers o un conjunt d'illes de cases, i fer-ho amb el suport de l' Ajuntament i amb la presidencia del president del territori, que és el Regidor President del Districte, en qualsevol cas. A tot aixo hi haurem d'afegir, evidentment, la cultura. Per a nosaltres, la cultura, el 93, passa al davan t. Hem tingut el preludi d'un debat cultural profund, que em penso que indica l' interes apassionat d' aquesta ciutat, afortunadament, per la cultura com a fenomen urba, com un element ciutada. La gent d'aquesta ciutat no és indiferent a la cultura i es baralla per un director o un projecte del Museu d' Art Contemporani, suposem. Em sembla magnífic. És la millor de les notícies que aquesta ciutat pugui tenir ja aquests debats. Nosaltres hem encetat, amb !'excusa de l'any 92, tota una colla d'infrastructures de caracter cultural molt importants i les tirarem endavant. Les tirarem endavant al ritme que les administracions en aquest moment poden raonablement actuar, pero les tirarem endavant, no hi haura cap d' aquests projectes que quedi adormit. Completant aquest important espai cultural, el Teatre Nacional, al costat, finalitzara les obres l'últim trimestre del 1995. Quant a la nova Biblioteca Provincial s 'han iniciat els tramits per construir-la, en conveni amb el Ministeri de Cultura, en els terrenys situats a la intersecció del tram sud de la Meridiana amb l 'anell de Glories. Durant l'any 93 s'iniciaran també -aixo no és de caracter cultural, pero hi esta lligat- les obres als antics terrenys de l'Olivetti, impulsades pel Consorci de la Zona Franca, que ha tingut un paper enormement meritori en el rellans;ament de tota aquesta part de Barcelona. Aquestes obres, i l'acabament de l'anell de Glories, deixeu-m 'ho dir en un parentesi, impulsaran definitivament la prolongació de la Diagonal fins al mar. Pero tornem a la cultura. L 'Arxiu de la Corona d' Aragó, situat a la cruilla del carrer Marina amb Almogavers, finalitzara les obres al llarg d'aquest any, practicament estan acabades. Al costat, a l' antiga Estació del Nord, ja funcionen la nova Estació d' Autobusos -no l'hem inaugurada, pero ja funciona- i la gran nau central destinada a esdeveniments col.lectius i probablement esportius. L' Auditori té !'estructura i la caixa de l'edifici practicament acabades. S 'esta treballant amb la idea de celebrar-hi el primer concert !'octubre del 94, que seria el cinquantenari de la creació de l 'Orquestra per en Toldra. En l' ambit del que era l' area olímpica de la Diagonal s'han iniciat els projectes pera la construcció d'un centre de convencions, impulsat per la iniciativa privada, que demostra, a més, que els operadors terciaris i hoteler que tenim aquí, si no tenen feina se la aben buscar. És evident que estan di posats a crear l 'urbani me que ha de portar més activitat. 50 51 �En l'ambit de l'area olímpica de la Vall d'Hebron, tenim els projectes d'utilització definitiva de la Torre Llussana i del Pavelló de la República. A la zona portuaria, en les properes setmanes hi ha la inauguració de l'edifici del Portal del Mar, sobre els magatzems ja restaurats. I al llarg de 1993 l'acabament de les intervencions al Moll d 'Espanya si no hi ha cap contratemps. La finalització del World Trade Center, amb la reordenació del Moll de Barcelona, esta prevista per al final de l' any 1994 -si el president del Port no em correge1x. Esta molt avarn;at el procés de reutilització de les Llars Mundet coma dependencies de la Universitat de Barcelona, que reafirma el procés de reequipament de tota l'anella de les rondes. Funciona ja també la Torre de les Heures. La Universitat Pompeu Fabra ha adquirit l'Edifici de les Aigües, al carrer Wellington, aquesta mena de catedral de totxo o de mesquita de totxo magnífica, i junt amb els antics terrenys militars i els de l' antic Mercat del Peix configuraran el carrer Wellington com un eix d' equipaments. En el procés de planificació dels terrenys sobrants de les rondes, s 'esta estudiant la possibilitat de construcció de residencies per a estudiants. Les obres van tenir un problema de canvi d' empresa, ara fa sis mesos, pero ara no són justament cap problema. Les obres van bé. Som nosaltres qui ens hem de posar d'acord sobre com s'ha de farcir aquest edifici, que hi hem de posar i com. I em penso que la manera de ferho sera tomar al punt zero, a l 'statu quo ante amb certa tranquil.litat. Allü que havíem <lit que faríem abans de comen9ar a discutir tant i tant, segurament és el millor punt de partida per a la represa del Museu d' Art Contemporani. Em refereixo tant a la qüestió de quan ha de comen9ar coma qui ha de ser-ne el director, coma qui ha de ser-ne l'assessor, coma qui ha de fer les compres i quin tipus d'orientació ha de tenir. Jo em penso que en aquest tema la polemica ha estat una gran flamarada, que ha deixat els seus resultat positius, i estic quasi segur que ningú, cap dels actors en presencia, no es negaria a tomar a engegar sobre aquesta base del que havíem quedat al principi. Les obres del Centre de Cultura Contemporania de la Casa de la Caritat s' acabaran abans del final d' enguany, jo cree que el mes d'octubre es podria inaugurar, pero segurament no es fara fins al mes de desembre per una questió d' estrategia i de calendari de la Diputació i de l 'Ajuntament. Les obres del Museu d'Art Contemporani s'acabaran l'últim trimestre de 1994. Aixo és el que esta previst i no té perque no complir-se. No hi ha cap relació entre la discussió a la qual abans he donat la benvinguda i el ritme de les obres que continua, i continua molt bé. Ja sabeu que a la planta baixa del Centre de Cultura Contemporania hi anira, per un acord que estan portant a terme l' Ajuntament i la Diputació, que ha impulsat aquest magnífic projecte la part moderna del Museu d'Historia de la Ciutat. Ésa dir, que el conjunt dels museus d 'historia antiga -i del Museu Diocesa juntament amb el Frederic Mares, les excavacions romanes i tot 52 53 �aquest conjunt de la Barcelona classica, gotica i renaixentista- s' acabaria en el temps amb Ildefons Cerda; i el museu d'historia de la ciutat moderna, des de Cerda fins avui, estaria justament a la planta baixa i part dels soterranis de la Casa de la Caritat, amb una extensió d' aproximadament 2000 mil metres quadrats. Les obres de la segona fase del Museu Nacional d 'Art de Catalunya s 'es tan programant correctament, no tenen tampoc perque retardar-se. La col.lecció Thyssen es podra instal.lar, espero, aquesta primavera. Cree que és dema, 14 de gener, quan es reuneix la Fundació Thyssen a Madrid per aprovar, justament, un petit canvi en els convenis inicials, en virtut dels quals Barcelona passa a ser lloc d'exposició del conjunt de la col.lecció, per tant amb la possibilitat d' aconseguir el maxim de beneficis de contemplació d' aquesta magnífica col.lecció. Em penso que no és cas que m'estengui més en aquest punt, pero sí que quedi ben ciar que els projectes culturals han de fer d'aquesta ciutat -i ens equivocaríem molt si no ho féssim- la ciutat interessant que la gent voldria trobar, les infrastructures i la publicitat que hem creat. punt de vista, sigui d'alt nivell. També en aixo, jopenso, hem d'aprendre la lli9ó que abans hem apresen altres terrenys; i és que la quantitat i la qualitat van juntes, que la quantitat d'esdeveniments culturals dónala qualitat, que en una ciutat hi ha redundancia. Que les ciutats no són exclusivament economía, que hi ha d'haver una certa reiteració, que de vegades pot semblar, a un programador ingenu, innecessaria, i que, tanmateix, és el que dóna a la ciutat el caracter de metropolitana, precisament. El fet de poder escollir és el que crea la llibertat urbana i la competencia. És un escreix que s 'ha de pagar i que la societat paga. 1 que es poden demanar comptes per tenir-lo. Jo sempre die que a Nova York en la mateixa conferencia que a Barcelona hi ha molta menys gent que aquí. Quan va un premi Nobel a Nova York, com el senyor Leontiev, hi haura set persones. Aixo no és cap fracas , és Nova York. Aquell dia hi havia el senyor Leontiev, pero segurament també hi havia el senyor Arrow o qualsevol altre premi Nobel que parlava en un altre lloc i hi havia vint mil coses més que eren difícils de seguir. Aixo no és una malversació. La nostra prioritat en la cultura és aconseguir que realment Barcelona atregui amics, visitants i curiosos d'arreu del món perque el que hi passi, des d'aquest En tot cas, insisteixo: no oblidem que l' any 93 ha de ser el que entronitzem com l' any de la cultura, en les condicions economi ques que sigui. Donant una més gran austeritat, donant una més gran modestia en els ritmes, pero l' any de la cultura, l' any de farcir el gall, l' any de donar com a ciutat tot allo que la gent espera de nosaltres que donem en el terreny, justament, de la respiració de la ciutat, que és la creació cultural, en definitiva, la creativitat. 54 55 En una ciutat la gent hi vol trobar a més d'escenaris, esdeveniments; a més d'infrastructures basiques i de serveis elementals, arguments. Aquesta ciutat ha sedu'it perque l'escenari era immillorable, perque el que hipassava era interessant, i la cultura és aixo. �I cree que sent l'any Miró i l'any del centenari d'en Riba i d' en Foix i d 'en Mompou, estem perfectament equipats des del punt de vista sentimental per enfocarho d' aquesta forma. Cree que aixo no es pot separar del nostre missatge educatiu i que, per tant, l' any 93 ha de ser l 'any del Patronat. Ha de ser l' any del Patronat Escolar, del retoro a la fórmula -un Patronat o un Institut, no discutirem pas pels noms-, a una fórmula que la ciutat vol, que la ciutat necessita i que ningú, cree, no esta autoritzat a deslegitimar. Es podra dir que no és el moment --cosa que rebatrem, perque ja fa deu anys que ho esperem-, es podra dir que les coses s'han de fer d'una forma o d'una altra -i estarem disposats a fer-les de la forma que calgui. Hi ha un nou conseller en aquesta materia i la nostra regidora esta ben disposada a discutir amb el nou conseller totes les hores que calgui sobre aquest tema. Partim d' aquí per fer que Barcelona sigui la ciutat no capital -vull dir no capital d'Estat, sí capital d'una cultura, sí capital d'una nació, capital d'un país, capital d'un sentiment, d'una llengua, d'una tradició molt forta, pero no capital d'Estat- més gran d'Europa. Barcelona és la ciutat no capital més gran d'Europa, ja ho és ara. Pero també volem que sigui la millor. O almenys una referencia per a totes les ciutats que són com nosaltres. Nosaltres hi creiem en aquestes ciutats i creiem, a més, que el futur d'Europa <lepen en molt bona mesura de com funcionen. Aquest és el missatge de Barcelona pera l'any 1993. Moltes gracies. Perque no es podra dir que les escoles de Barcelona que han estat la base de la nostra renovació pedagógica, que ha estat la tradició que ens ha dut, quasi <liria, des d 'un punt de vista de país, alfa on som, i de ciutat alla on som, no pugui tenir una sortida d'un bon encaix institucional entre l' Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, que en aquest cas cree que hi té molta menys part perque es tracta d'una transferencia ja produYda. Per tant, l'any de la cultura i l'any de l'educació. En definiti va, jo cree, resumint, que enfoquem l' any 93 des d'una posició d'una certa fon;a. Els barcelonins hem jugat el partit més important d'aquest segle i l'hem guanyat. I l'hem guanyat davant tot el món, que és el millor notari. 56 57 �/ Index onomastic Abad, Josep Miquel, 17 Acebillo, Josep Anton, 17, 21, 25 Aiguader, Jaume, 24 Ainaud, Manuel, 24 Aliana, Simó, 23 Alibés, Josep Maria, 25 Amat,Jaume, 17 Armet, Lluís, 25 Arrow, Kenneth, 38, 55 Aulenti, Gae, 20 Baulies, Jordi, 25 Benach, Joan Anton, 18, 25 Bofill, Juan, 17 Bohigas, Oriol, 17, 25 Boixadós, Ramon, 17 Borrell, Josep, 39 Botella, Miquel, 17 Bueno, Guillermo, 23 Busquets, Joan, 25, 44 Cáceres, Rafael, 17, 25 Capmany, Maria Aurelia, 25 59 �Carceller, Antoni, 23 Cerda, Ildefons, 53 Clasca, Joan Ramon, 17 Clos, Joan, 23 Companys, Lluís, 30 De Janer, Enrie, 25 Delors, Jacques, 26 Domingo, Pere, 23 Duran, Ferran, 17 Ericsson, Gunnar, 40 Família Reial, la, 30 Femández de Castro, Manuel, 25 Ferran, Jaume, dr., 23 Figueras,Francesc, 17 Florensa, Adolf, 25 Foix, J.V., 55 Fonollosa, Joaquim, 17 Fonseca,Manuel, 17 Fontana, Pedro, 17 Fom,Manuelde,25 Fornas, Rosa, 17 Foronda, Marques de, 41 Foz, Amadeu, dr.23 Fura dels Baus, La, 16 Galí, Beth, 17 Galmés, Francesc, 25 García Duran, José Mª, 38 Garriga, Pep, 25 Gras, Jordi, dr., 23 Guerra, Juan, 45 Guillamet, Jaume, 18 Laviña, Juli, 17 Leontiev, Wassily, 55 Llop, Josep M., 25 Luchetti, Antoni, 25 Lumbierres, Miquel, 25 Mackay, David, 17 Maragall, Emest, 25 60 Martorell, Artur, 24 Martorell, Josep M., 17 Marull, Josep, 23 Mascaren, Ferran, 25 Mata, Marta, 24 Millet, Lluís, 17 Miró, Joan, 55 Miró, Pere, 17 Molina, Joan, 23 Moll, Aina, 32 Mompou, Frederic, 55 Monclús, Adolf, 17 Morales, Alfred, 17, 25 N adal, Joaquim de, 23 Ochoa, Bemat, 17 Olivella, Josep M., 25 Olmedo, Ismael, 25 Pagonabarraga, Martín, 25 Palomar, Manuel, 23 Papa, el, 31 Parpa!, Jordi, 17 Permanyer, Lluís, 18 Pemau, Josep, 5 Pi i Sunyer, Josep Maria, 25 Prenafeta, Lluís, 45 Puigdomenech, Albert, 17 Raventós, Francesc, 49 Rei, el, 30 Riba, Carles, 55 Ribas, Manel, 21 Ribé, Manuel, 25 Roldán, Santiago, 17 Rubió, Joan, 25 Rubió i Tudurí, Nicolau M., 25 Samaranch, Joan Antoni, 27 Sanmiguel, Carme, 17, 25 Scholz, Victor, 25 Secretari General de les N.U., 31 61 �Col.lecció Alcaldia Sensat, Rosa, 26 Seró, Ramon, 23 Serra, Ernest, 17, 20 Serra, J ordi, 20 Serra, Lluís, 17, 20 Serra, Narcís, 20 Serra Martí, Josep Maria, 20 Serra, Oriol, 20 Simón, Angel, 17 Sola, Bernardo de, 17 Solans, Pilar, 23 Steegmann, Enrie, 20 Subías, Javier, 23 Subirana, Antonio, dr., 23 Subirós, Pep, 18, 25 Toldra, Eduard, 50 Torres, Joan, 25, 48 Truñó, Enrie, 33, 44, 45 Tuñí, Manuel, 25 Turró, Ramon, dr. , 23 Urrusolo, José Luís, 41 Vaehier, Jaume, 25 Vegara, Josep Maria, 23 Vila, Josep M., 17 Vilaseea, Rafael, 17 Vintró, Eulalia, 24 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L 'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L 'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-13 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1992. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències