53 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1013/19860413d_00120.pdf 8e0f5d15f36a8b2cab3849878cde1524 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de benvinguda de l'Excm. Sr. Alcalde a 1'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Pavelló Mies van der Rohe, 13/4/86 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Ladies and Gentlemen, dear Friends, Welcome to Barcelona.. I am very glad to meet you in this Pavillion, which is the result of the collaboration between the Museum of Modern Art and Barcelona. All of you are familiar with the important meaning of the Mies van der Rohe Pavillion in the history of architecture. But I do not know if you are also familiar with the significance that the 1929 Exhibition has in the history of Barcelona. The original pavillion was built for that exhibition. The Exhibition marked the most important thrust that Barcelona experienced in this century. Our subway system, the urbanization of this mountain come from those years. For us Barcelonnians, rebuilding the van der Rohe Pavillion is a way of recovering a piece of our own history. And I want to thank the Museum of Modern Art for the help we have got from it. I hope you find yourselves in Barcelona at home, even those of you who come here for the first time. I would be very happy of you felt between us the same comfort I had when I saw for the Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: first time the Museum of Modern Art. I could see there pieces of the history of my country I had been deprived of. Your Museum had sheltered Guernica when this picture could not be in Spain, as it had also welcomed Luis Buñuel. In our Picasso Museum you will find some clues to understand better other . works of Picasso that are in your Museum. The Demoiselles d'Avignon, for instance, painted as a homage certain young ladies who worked at a certain house on the Avinyó street of this city, just a hundred metres of my office at the City Hall. I would like that Barcelona could convince you that it was not because of hazard that a genius as Picasso grew up here. was not an exception. He was son of an atmosphere of creativity, of invention, of imagination that this city had that it has still. In this same mountain you can see the building.that Josep Lluis Sert, a catalán who spent many .years and did most of his work in the United States, made for Joan Miró. And, though I am not an expert on art, far from it, I think Joan Miro's work is Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació understood better Ref.: after seeing that building and the mediterranean light it manages to gather. The City Council has been making it best for the last years to give back to Barcelona the atmosphere, the environement that made possible such geniuses as Picasso, Miró, Josep Lluis Sert. You are going to see some of our most recent urbanistic developments. Some of you know them very well. In our new squares, in our recovered urban spaces you will find works of very well known artists, Spanish, American, British. I am glad to acknowledge here their sensibility to connect with our ideas, with our plans of providing our urban landscape with a dignity which was endangered by many years of political irresponsability.. I do hope that this collaboration will go on and extend to other artists and architects. We want people from all the world to find in Barcelona a place where express themselves. And we want Barcelona to be present in the world, too. Let me ask for your help for this purpose. Have a very good stay with us. Enjoy our city. I am sure Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: that when you leave, Barcelona will have some more friends. You can count with my friendship from this very moment. Thank you very much. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3919 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda de l’Excm. Sr. Alcalde a l'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies van der Rohe Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Art Territoris Museum of Modern Art (Nova York, Nova York) Barcelona Arquitectura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1283/19920809d_00496.pdf c4829b064ed36e1e3c03dc75d769cba3 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA, ALCALDE DE BARCELONA I PRÉSIDENT DEL COOB'92, A LA CERIMONIA DE CLAUSURA DELS JOCS D'ESTIU DE LA XXV OLIMPÍADA BARCELONA, 9 D'AGOST DE 1992 �AMICS DE TOT EL MON: BARCELONA HA VISCUT UNS DIES IRREPETIBLES, GRACIES A L'ESPORT I ALS ESPORTISTES, GRACIES ALS VOLUNTARIS, GRACIES ALS PATROCINADORS I GRACIES ALS SERVIDORS PUBLICS QUE HAN VETLLAT PER LA BONA MARXA DE TOT. PERO TAMBÉ GRACIES AL GENI CREATIU DELS SEUS CIUTADANS I A LA PRESENCIA DELS QUI, BARCELONINS ó FORASTERS, HAN OMPLERT DE VIDA ELS MAGNIFICS ESCENARIS DE LA CIUTAT. ELS JOCS SON COM UNA GRAN FESTA MAJOR DEL MÓN. HEM ESTAT, PER UNS DIES, UNA CIUTAT FELIÇ. UNA CIUTAT ORGULLOSA D'ACOLLIR GENT DE RACES, LLENGUES I CREENCES DIVERSES. [PERO FINS I TOT A LA FESTA HI HA DOLOR. COM EN LA MORT DEL NOSTRE AMIC BALLESTEROS, BOMBER JUBILAT I ENTUSIASTA. AQUEST VELL LLUITADOR PER LES LLIBERTATS SINDICALS, VOLUNTARI OLíMPIC A L'AEROPORT -QUE NO VA PODER SUPORTAR TANTA FELICITAT I TANTA TENSIó- RESUMEIX EL NOSTRE RECORD PER A TOTS AQUELLS QUI NO HAN POGUT VEURE AQUEST DIA, COM EL BON MINISTRE FERNáNDEZ ORDÓÑEZ I EL BON CIUTADà OCTAVI PELLISSA]. BARCELONE A ÉTÉ ENTHOUSIASTE ET SOLIDAIRE DANS UN MONDE QUI MONTRAIT AU GRAND JOUR SON CóTÉ INSTABLE ET DÉSÉQUILIBRÉ. LA GUERRE N'A RIEN VOULU SAVOIR DI LA TRéVE OLYMPIQUE. LES ACORDS DE LONDRES N'ONT PAS ÉTÉ APPLIQUÉS, LES ESPOIRS DE PAIX FORMULÉS PAR LE PAPE DANS SON MESSAGE AUX JEUX ONT ÉTÉ DÉÇUS. L'ESPRIT D'ABRAHAM, L'ESPRIT DU DIALOGUE ENTRE LES RELIGIONS A RÉGNÉ à BARCELONE, MAIS IL N'EST PAS PARVENU à IRRADIER LE MONDE. THE BARCELONA GAMES HAVE SHOWN THAT IT IS POSSIBLE FOR PEOPLE TO COMPETE AND SHAPE A WORLD WHERE THE ONLY SYMBOLS OR FLAGS ARE THOSE WHICH ARE FREELY SHARED, THOSE WHICH CO-EXIST DEMOCRATICALLY, AND WHERE THE WHITE FLAG OF PEACE FLIES ABOVE ALL OTHERS. THE VHITE FLAG FORMED BY THE SYNTHESIS OF ALL THE OLYMPIC COLOURS, THE COLOURS OF DE RAINBOW, THE COLOURS OF DE FIVE CONTINENTS. �PEDIMOS, EN NOMBRE DE LOS JUEGOS DE BARCELONA Y DE SU ESPÍRITU ESPECIAL, úNICO, IRREPETIBLE, QUI LOS PRÓXIMOS SEAN MEJORES, QUE EL DEPORTE NO TENGA QUE SUFRIR LA ARROGANCIA DE LA CULTURA, NI LA CULTURA LA DEL DINERO, NI LAS CIUDADES LA DEL COMERCIALISMO. NOS HABÉIS HECHO TOTALMENTE FELICES DURANTE 16 DíAS. PROCURAREMOS SER UN POCO MáS FELICES DURANTE MUCHOS AÑOS Y AYUDAR A OTRAS CIUDADES DE EUROPA Y DEL MUNDO 4k AFIRMAR SU PROTAGONISMO Y SUS AMBICIONES. SOM LA CAPITAL DE CATALUNYA, UNA ANTIGA CIUTAT DE LA NOVA ESPANYA PLURAL I DE LA NOVA EUROPA QUE S'UNEIX I S'EIXAMPLA. UNA CIUTAT IL.LUMINADA PER LA FLAMA D! OLíMPIA I D'EMPÚRIES, QUE ARA TRASPASSAREM ALS JOCS PARALíMPICS1 AQUI HEU TROBAT MILERS D'AMICS. AQUI HEU TROBAT MOLTS VOLUNTARI$ DE BARCELONA, QUE SEGUIRAN LLUITANT PER MILLORAR LA CIUTAT. EL CIVISME I LA URBANITAT SERAN LES NOSTRES BANDERES. VOSALTRES, ELS QUI HEU VINGUT ]E FORA, SOU ELS NOUS AMICS DE BARCELONA. AJUDEU-NOS A EXPLICAR QUE LES CIUTATS TENEN FUTUR. [A L'OCTUBRE A PRAGA 'I A FINALS D'ANY A RIO, LES CIUTATS D'EUROPA I DEL MóN FARAN SENTIR LA SEVA VEU.] A BARCELONA HI TENIU AMICS PER SEMPRE AMIS POUR LA VIE / FRIENDS FOR LI'E / AMIGOS PARA SIEMPRE GRACIES A TOTS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4189 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde a la cerimònia de Clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de la XXV Olimpíada. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Festes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-09 Description An account of the resource El discurs inclou els idiomes oficials als JJOO del 1992: català, francès, anglès i castellà. El document reprodueix cada fragment en l'idioma emprat originalment. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b PDF Text Text EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL SEU TÍTOL I CONTINGUT. LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE, ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA. EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA L'EXPLOTACIO l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE EREN SOTMESOS ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA. WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S �3. LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT. NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE CONDICIONA- MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR. HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES. HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE CONDICIONATS. LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES. BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE ELS PAISOS NO SON RES LES SE CAPAç DE SOBRE- SIGNIFICATIU SENSE VES CULTURES URBANES, HA ESTAT VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS �4. GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC r TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS. AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII, r HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR. DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA) DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR. PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON „ ,, JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC �iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA .5. RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO EN QUALSEVOL CAS SER Á . N PRESENTS COM A CONSTANT A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS, MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE 1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO" PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE catalunya" I PUBLICAVA BILINGUE: EN FRANCÉS I EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA. -L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL, L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL 1842 LA DEMOLICIÓ DE LES MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU NO PUC, TAMPOCO DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO- GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS ANYS 1 A 216.000 AL 1870 MIL A FINALS DE SEGLE. SUPERANT ELS 550.000 �6. TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un, DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT EN INVENTAR LA PESSETA. NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1 NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL. ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON TAMBÉ CANVIANT. �7. SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS. VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS, CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS. PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN- �8. GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL. PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ? BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88, PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI, OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA �9. I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE (1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas) L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà, EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC. �10. LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE BARCELONA DE ALMARA I BROSA. NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA. NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL. JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO- �11. NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL "A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO. ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU, I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA. �12. AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC. 1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA DE LA MECANICA. 1917 TRES PROJECTES - PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA "EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA". LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES. AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA 1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST. 1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA.. DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES �13. TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA. EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA. AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN : CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI". EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA. �14 OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL. 1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII (ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS. S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE L'EXPOSICIO. 1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS. 1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES. GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA. �15 1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI. PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE SERVI PER IMPUL- SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT. 1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN TRES NU C.LIS . a) LES INDUSTRIES b) L'ART A ESPANYA c) L'ESPORT. 1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A TIR DEL 20-21. EL 1926 S'OBRI L'ESTACIO DEL METRO TRANSVERSAL DE 1928 RU:BIO JECTAR I TUDURI VA LA REBRE L' EL NUCLI HOTELER PAR PLAÇA D'ESPANYA. ENCARREC DE PRO- DE L' EXPOSICIO . AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL). 1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO. �16 possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za d°inociatives diverses de cara a un olnectiu global t am 3 ata fixa és el Incidir-se per Montjuic, tal com va fer-ho la Comissió de 1914, volia dir abandonar la idea del nou centre urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.: estr.ea establert des de I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple d'en Cerda per balancej ar molt més cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven, sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at tarnbé la plus-vàlua que adquirien les enormes finques que, a ponent, tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos més tars corn eren els del Fomento • de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de la muntanya de Montjuïc. Portar en aquesta direcció la • urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat millorant la xarxa de tramvies en aquesta direcció ï fent el Metro Transversal; potenciar l'obertura de la Crac, Via en direcció al Prat del Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra d'una Barcelona futura, eren les conseqüències més immediates de la decisió presa. Però també cal assenyalar la dimensió que globalment per a la ciutat, té l • Exposició en la mesura que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que L.'AVf:Ntr 59 (135) que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la Plaça de Catalunya, de les de Te.uan i Letamendi. L'obertura del Carrer de Balmes, la prolongació de la Diagonal des de l'actual plaça de Calvo Sotelo. La construcció de grans edificis d'equipament, com són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política, principalíssima, de dotació d'espais Iliures a través del pla de pares que l'Ajuntament proposà i que encara, fins fa pocs anys, ha estat la dotació d'àrees de lleure més importants de la ciutat. Cal, en aquest sentit, assenyalar la intenció múltiple que l'Exposició a Montjuic té assignada dins de la política urbana. D'una banda, com s'ha dit, motor del creixement cap a ponent, d'altre banda gran parc per a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada, era que el recinte de l'Exposició fos, en els terrenvs més pròxims a la Plaça d'Espanva, una reserva de solars edificables un cop acabada l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis terrenvs deixant, en canvi, com a jardins la pan alta més muntanvosa, més difícilment explotable com a àrea d'edificació intensiva. Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la recuperació simbólica per a la ciutat d'aquella ciutadella que era el castell de Montjuïc, des del qual en cpoques pretèrites s'havia controlat fins i tot castigat la ciutat. Aixó encara afegia un interès i, sobretot, una justificacro complementària als proj ectes dels regidors i in<)u<artals harcclonrn, de' moment. �17 HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR QUE QUATRE O CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC ES ES BEN DIFERENT. EL 88 ES ENORME ; L'ECONOMIC ASSUMIT PER LA CIUTAT POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES. EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO AMB CARACTER ANECDOTIC. ELS DEUTES DE L'EXPOSICIO VAREN ESSER CAPI- TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE EN EPOCA D'EN FRANCO ES NUINT EL SEU NOMINAL, VAREN RECONVERTIR DISMI- ALLARGANT ELS TERMINIS FINS EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS. L'AJUNTAMENT VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA- MENT AQUESTS DEUTES, PERO ES TROBA , QUE SON DE LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA AUTOMATICAMENT FIGURABLES AL BANC D'ESPANYA, I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE VAREN ESSER OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE DEL PLA D'ESTABILITZA- CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI CIA AL PAÍS DE LES TES DE MELODRAMA. MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC �18 COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES FACIL PRONOSTICAR LES CONSEQUEN- CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT: LOS ANGELES. DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA INVERSIO EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL 42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097 MILIONS DE DOLARS "200.000 MILIONS DE PESSETES" I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL "LAOOC" INICIAL ES CALCULA EN 525 MILIONS DE DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL PRESSUPOST I L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE, RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL PRESSUPOST DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O- LIMPICS DE LOS ANGELES. L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22 TREBALL DE L'IMPACTE PRIMARI I 80 MIL LLOCS DE MIL DE L'IM- PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623 MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT 249 MIL MILIONS DE PESSETES. EN PESSETES DE 1982, �19 ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500 MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN PROPIE- TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN 91 MILIONS DE DOLARS EN INGRESSOS INMEDIATS I BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE PESSETES) CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS I SOCIALS: --NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA DE LES CIUTATS, EN INFRAESTRUCTURES, AREES, I MITJANS DE COMUNICACIO. - MILLORA I ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS- TICA. -AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS. -AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS. �20. METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE DE FINANCES. 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. 4.- MODEL DE FINANCIAC1O 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC. CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU �21 . POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE VAREM VEURE QUE ERA MONTREAL, UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE �22. L ^ O a- • p w C • • 41• .. O O }"• 1/1 o r ° t • L d°^ ._ t a L -. n • • o O .i C • L • o «r / • L +• • • • O • ^ uO— r C • • O O • OD L ti P■ O • • L u C C • .-• • ... • L O. L -+ C • o • • • T O V .+ • N f C L O b • •r W a Ir- P. V. N .r .••• II r p. .D N O w rr N .41) /n 2 .O p• O n•, ^• M -2 ^ •O. o O • O o ^ ^.. • .^ O •v ►-V ^ irn .O r- O • C. o ..V, -- e" c 3 c ^ C i• •o u- Ion ^ • • ▪ o o- • Y C • C O - • c L ^ • f .. • C • • [ t �23. 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES D'AQUESTES. LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER UNA PART, QUE: - EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO. - EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES. PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC. FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN �24. MILIONS DE 1972) . AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN, QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA PER A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL AL LLARG DE 6 ANYS. ES PER AIXO, QUE FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS ORGANITZADORES, PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES DADES DEFINITIVES. PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE, ES VA TIRAR ENDAVANT . �25. DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL DELS JOCS. L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES. EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/ SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO" MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS. EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS JOCS 23.145. LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES -32.692 MILIONS DE PESSETES I 23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA). �t4.1 be Se t^^t Dt SITUACION EN RELACION AL VIARIO BASICO OBRA W° 0 r" den - 27. W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A COSTE TOTAL DENOMINACION TRAMO Esplugues-Prat de Llobregat Segundo Cinturón 6,5 K 10.08( Esplugues-Av. i r . Andreu Segundo Cinturón 4,7 K 6.32`. Ur. Andreu -Llars Mundet. Segundo Cinturón 2,8 K 1.40( Segundo Cinturón 3,3 K 3.13 1 N u d o `Ir:nitat.-Montgat Segundo Cinturón 9,2 K 4.55( [? i agonz:l -Pedra l bes Ctra. Esplugues (via servi- cio 2" Cinturón) 1,5 K 7C Primer Cinturón 1,2 K 1.31L Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 ) Primer Cinturón 0,4 K 20E 9 R¿mor. Aï bc Primer Cinturón 0,4 K 6E r. Arna loo ü< , de Orús Primer Cinturón 0,2 K 75 'Primer Cinturón 0,4 K 210 Llars Mundet-Nudo Trini tat 4 << 6 i 7 ; Rda. S'. (luinardó (Alfonso XQuintín) Rda. 11 l (12 Arnaldo de Orús--Río de Janeiro Río de Janeiro P 2 Valldaura-Meridiana 1,8 K 245 Valldaura -Tramo 1 Favencia- Llucmajor 1,0 K 218 14 Vaïldaura -Tramo 2 Pl. Llucmajor 15 Va:l daura -Tramo _? Pl. LLucmajor-Av. Río de Janeiro 0,5 K 83 Av. Río de Janiero-Meridiana 0,3 K 33 Enlace Valldaura-2 2 Cinturón 0,8 K 25 Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón 0 ,5 K 131 13 16 ; Va Idaura-Tramo 4 Vía Julia-Complementos 16 Fabra daura 81 Puig-Hedilia -Vall 19 Tunel de la Rubira Enlace 1r. y 2 2 Cinturón 2,9 K 1.800 20 Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils) Enlace lr. 0,3 K 100 21 y 2 2 Cinturón Via Augusta (Vergós-Bonano- va) 22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22 C,in'..urórt Enlace lr. y 2 2 Cinturón 0,5 K 50 Enlace lr. y 0,6 K 828 22 Cinturón Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón: 70 �28. ut: LA 5RA -0 SLTUACrON EN RELACtON DENOMINACION TRAMO ord 24 AL VIARIO BA5100 Eduardo Conde-Torrent Can Mora Enlace Dlagonal-2° Aristides Maillol 3c,ma agonal Prim 30 TRAMO COSTE TOTAL 1,6 K 265 Enlace Diagonal (-lranvia 3,- K 55 Accesos Estación 0,5 K 100 Accesos Cinturón Li:cral 2,3 K 350 Accesos Poble lo u 2,7 K 1 900 Accesos Poble Nou 1,3 K 900 ral 1,5 K 305 Conexión Aragón-uipjlzoca 0,5 210 Y,allorc g -Tarra- gona) Paralelo 7inturón LONGITUD España-Colón) íPi. , P1. Glorias-Prim) 'Crnvia-Diaganal) Prim '.3ranvia-TrianguIo Ferroviario) 31 Ar 3 c75n-Guipúzcoa 32 Triángulo Ferroviarioo Fase E nlace Rda. Eants 3t. Martí-Lito- 34 130 Conexiones Rda. St. Martí Triángulo Ferroviario 44 Fase Conexiones Rda. St. 34 Guipúzcoa Enlace Aragón-St. 35 Santander Pte. Trabajo-Tercio Ntra. Sra. Montserrat 1,3 K 250 Accesos Pl. Glorias 2,- K 4.900 Accesos Poble Nou i Litoral 1,2 K 305 33 St. Martí Martí Adriá , - LOO - 250 36 Rda, 37 Felipe 38 Mejoras vialidad Permeabilidad Poble Nnu 39 Vía Llobregat-A2-C-245 Cinturón Litoral 2,2 K 1.561 10 '1:3 Llobregat C-245 a C-246 Cinturón Litoral 4,1 K 2.271 al Vía Llobregat C-246-Zona Franca Cinturón Litoral Cinturón Litoral 0,6 K 460 Cinturón Litoral 0,4 K 200 Cinturón Litoral 3,7 K 3.670 Cinturón Litoral 2,1 2.530 11-Bach de Roda T ''1c1.1 de la Fusta" 43 "Moll de 44 Via Paro de Mar 451 a Res os 2.300 - la Fusta"-Muralla (Prim-Granvia) K �COSTE DE LA OBRA RED V1A8IA < 29. cont SITUACION EN RELACION COSTE AL VIARIO BASICO 46 Via Besós Sta. 47 49 5n (Granvia-Puente Coloma) Cinturón Litoral Via Bea6s-Nudo Trinidad St. TOTAL Adri5-Mont¿at Zona Fraoca-Autovla defels Castell_ Tonel Vallvidrera y conexiones Llo- Cintur ón Litoral 3.1 K - 3'800 10.258 Via Litoral 7, 2 y Via l it or a l 12,2 K 6.470 I1 ' 5 X 9.000 17,75 K 5.I00 Acceso St. Cugat 51 Autovia margen dcha. bregat p allejá-St. Boi 52 Eje Barcelona-Manresa Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc 850 53 Defensa costas Poble Nou 900 54 Acceso Moctjuïc TOTAL 900 95..276 �30. 4.3. IMPACTES SECTORIALS LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA QUE S'HAURA D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS DE PESSETES (VA- LOR 83). SECTOR TURISTIC LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE 300.000 VISI- TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE IMPACTE IMPORTANT. DEURAN REBRE UN LA PREVISIO DE BARCELONA 2S DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR. LA NOVA OFERTA HOTELERA PODRA DONAR 3.000 LLOCS NOUS DE TREBALL. SECTOR ELECTRONIC AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA CIUTAT. LA VALORACIO VISTA ES DEL TOTAL D'INVERSIO PRE- DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL 1n'Tim q 9R nnn �31. MILIONS DE PESSETES. SERVEIS A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS: MATERIALS D'ADMINISTRACIó. - GRAFISME I DIBUIX. PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES DELS JOCS. - SISTEMES DE SEGURETAT. - HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT VILLA OLIMPICA. INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU. - ACTIVITATS CULTURALS. FINANCES ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM PIADA. OCUPACIO AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI �32. I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE TREBALL. TABLA 2.1.2 1 987 P•rsonal CC-10 F1 jo, Trapar•lee 69 1986 107 1989 175 1990 317 /991 562 EF1.4 1992 1107 Otra permorull temporal Aroi tras y juecea VoluntarIcz Cer•abonil5 Fuer s•cur da 4 AM, 1992 1992 H07 11k)7 639 18576 1992 199 151 61 151 61 Z^00 3000 1000 14000 69 107 175 317 562 1107 17t' *0385 HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT, EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES 1 DE CANVI. �33. TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU. FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC. VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN. DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL 74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR PETROLI, DE LA CRISI DELS 70, DE LA CRISI DEL HA PERDUT QUALSEVOL CIENTIFIC O POLITIC. SENTIT DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES DE UN AJUNTAMENT: TRENCAR L'UNIFORMISME DEL PE SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR - �34. L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT LA MERCANTIL. MOLTES GRACIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92 Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalunya Espanya Model social Territoris Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1248/19910826d_00449.pdf 6cd0ef674e624134d2ee64f6c78faa0c PDF Text Text Inauguració Túnels de Vallvidrera, 26.08.91 Paraules de l'Alcalde de Barcelona El que va iniciar l'Ajuntament i tot seguit un consorci - que tenia el carácter de consorci local , el Consorci de Túnels del Tibidabo - va ser creat, va ser aturat i finalment va ser recuperat i sanejat de nou per l'Ajuntament de Barcelona. Vull recordar molt especialment la tasca que va portar a terne Joaquim de Nadal, que aleshores no era encara tinent d'Alcalde, però si home de confiança de l'Alcalde de Barcelona, justament per tirar endavant la recuperació i el sanejament d'una obra que havia començat tants anys abans i que la crisi havia aturat. Joaquim de Nadal va comptar, jo diria a l'altra banda de la taula, amb el recolzament d'unes persones que jo vull citar en aquest moment. Jo recordo, molt en especial, Raimon Carrasco, Martí Mercadal i Francesc Segura de Luna - que ens va deixar - i que van aportar tot aquell seny i totes aquelles ganes de col.laborar i d'arribar a solucions que calien perque una obra que semblava gairabé impossible de tirar endavant fos una realitat. Aquesta va ser una feina de despatx, peró no la més senzilla, abans que comencés el senyor Vilalta amb les seves màquines i el senyor Compta amb els seus projectes i el senyor Borras també amb els seus projectes i finalment el señor Villaseca. Hi va haver, doncs, una feina de despatx complexa i difícil en virtut de la qual l'Ajuntament de Barcelona efectivament va assumir tot el deute que aquelles obres havien generat i al qual no s'havia pogut fer front. I l'any 82, el final de l'any 82, el mes de desembre, ara m'ho recordava el Delegat del Govern, el senyor Francesc �Martí, ell com a president de la Diputació i jo ja con Alcalde de Barcelona - va ser pràcticament la primera signatura me y a con Alcalde i per això la recordo també molt especialment van lliurar "limpia de polvo y paja", con diuen els castellans, dos tercos de la companyia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat, a la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar quatre o cinc anys després perque, efectivament, hi havia problemes de transferéncies i de concepte que segurament van retardar l'inici. Però de fet, aquelles obres s'han acabat avui i avui doncs, vull felicitar a Rafael Villaseca i a l'Albert Vilalta molt especialment per la feina feta. Per fi, la feina s'ha acabat. Jo creo que TABASA ha fet una bona feina, con l'ha fet VOSA, con la fet l'Institut Municipal de Promoció Urbanística. Creo que la feina que han fet aquestes empreses que s'han creat específicament per fer una obra criden a futures col.laboracions, qui sap si en obres de vocació similar. Una altra cosa de la qual volia parlar, molt breument, és sobre la filosofia de finançament de vialitat que té l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments. I que té la Mancomunitat Metropolitana i que jo cree que és la lógica des del punt de vista tradicional dels manuals d'economia. En principi, en área metropolitana, en el que en podríem dir ciutat gran, els carrers no haurien de pagar. No s'hauria de pagar per cinturons, no s'hauria de pagar per qualsevol tipus de mobilitat, en el mateix moment en que consideren que la ciutat ens ha desbordat el municipi i que, per tant, i amb el nom que li poguem donar, tan se val (comarca, área metropolitana...) aquella ciutat més gran en la qual hi han commutacions diàries, és a dir, hi ha un percentatge altíssim de persones que hi viuen i hi treballen travessant fronteres municipals, tenen dret, o creuen tenir dret, i en penso que nosaltres els hi hem de �fer costat en aquest sentit, a no pagar per anar de casa a la feina. Mes enllà, a la periferia regional, a la periferia de la regió metropolitana, possiblement sí que comenci a tenir sentit parlar de peatges. Més cap aquí, no. Només té una excepció aquest principi que sembla tan senzill. I és el de les obres singulars, com aquesta. Les obres de túnels, les obres de ponts...Imaginem el que són ciutats que tenen illes a dintre, o que són illes: Estocolm, Manhattan a Nova York... estan històricament lligades a la idea d'haver de pagar alguna cosa per accedir a la ciutat central aïllada de l'entorn. Això no té res a veure amb un altre concepte que ha aparegut nou recentment, en virtut del qual, per accedir al centre de la ciutat és possible que algunes ciutats d'Europa i del món - Singapur n'és un cas - es plantegin de fer pagar. Perà aquest és un preu que no és el preu de la mobilitat, és el preu de lluitar contra la congestió. És el preu que s'imposa en virtut del principi de que qui contamina, paga. per tant, per disminuir la congestió segurament és bo posar un preu que, en principi, no té una finalitat fiscal si bé és evident que es pot destinar en o finançament part, una part, en bona al d'infrastructures. I acabo aquest punt. Jo creo que aquesta obra será económicament un èxit. Creo que si té les bonificacions fiscals que haurà de tenir, amb tota certesa, perquè s'assimila en bona mesura en el règim d'autopistes, será una obra que s'autofinancará. I creo sincerament que des del punt de vista del funcionament aquest será perfecte; ho cree amb tota sinceritat, i ho creo perquè sé que a finals d'aquest any, d'aquí relativament poc, hi haurà ja en funcionament el sistema més complert dintre del qual aquesta obra agafa tot el seu sentit. I vull acabar justament, molt breument, amb una �referencia en aquest tema. En vint dies d'agost hem inaugurat, hem posat en servei, dues peces fonamentals de la nostra mobilitat viària, de la nostra mobilitat metropolitana i comarcal: la que uneix les comarques del Baix Llobregat i el Maresme, fa vint dies, i avui la que uneix el Valles Occidental i el Barcelonés. Per la primera está previst que hi arribin a passar fins a 80-90.000 cotxes diaris; per la segona, inicialment es preveu unes intensitats de 16.000. Però és evident que amb aquesta estructura que avui en bona mesura millorem s'está creant un altre marc de vida pels milions d'habitants que formen aquesta aglomeració, aquesta connurbació. D'aquí poc mes de quatre mesos el Segon Cinturó será una realitat 1 també la Pota Nord. Quedará només, per uns mesos més endavant, la Pota Sud i l'enllaq entre el Segon Cinturó i les autopistes de Girona i de Sabadell. De fet doncs, haurem acabat el que fa prácticament trenta anys s'havia dissenyat. Estem parlant d'idees molt antigues que en aquest mes d'agost de 1991 es realitzen, que s'havien aprovat en el moment en que, durant els anys seixanta, Barcelona es va començar a veure les orelles des del punt de vista de la seva potencia económica i que molt abans encara, jo cree, s'havien començat a sondar: la xarxa arterial metropolitana. Estem d'enhorabona. Aquesta obra és filla del consens. Sigui benvinguda. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4154 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona a la Inauguració Túnels de Vallvidrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vallvidrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1257/19911026d_00453.pdf 1a4dec09fe81caf2a842f62f7a047037 PDF Text Text PARAULES D'OBERTURA A LA ]NAUGURACIó DEL CONGRÉS ALTESA, REIAL PRÍNCEP DE GIRONA I D'ASTÚRIES, MEMBERS OF IOC, AUTORITATS OLIMPIQUES, ESPANYOLES, CATALANES I BARCELONINES. LA PRESENCIA DEL PRíNCI1E DE ASTURIAS Y DE GIRONA EN ESTE ACTO CONFIRMA, UNA VEZ MáS, EL ATENTO INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, EL PROYECTO OLÍMPICO, LOS PROYECTOS DE BARCELONA EN GENERAL. EN ESTA OCASIÓN, ni, SEGUNDO CONGRESO DE CIENCIAS DEL DEPORTE ILUS RA LA MÚLTIPLE DIMENSIóN DEL ESFUERZO FINAL QUE I1A CIUDAD ESTá HACIENDO ANTE LA ENCRUCIJADA DML ENCUENTRO QUE TIENE PREVISTO CON EL MUNDO DEN RO DE UNOS MESES. EL DEPORTE, EN SU SENTIDO MáS ESTRICTO, EN PRIMER LUGAR. Y CON ÉL, SU DIMENSIÓN ESENCIAL DE LA COMPETICIÓN FRATERNA ENTRE LA JUVENTUD DEL MUNDO. EL ESFUERZO ESPECIALMENTE COMPENSADO, CIENTI FICO ESTOS NO ME DíAS , CABE TAMBIÉN, EN DUDA QUE DE VA ELLO, Y A MUY VERSE POR EL RECONOCIMIENTO Y EL APLAUSO DE LA FAMÍLIA OLÍMPICA. LA APORTACIÓN DE BARCELONA YA HA RECIBIDO UN �RECONOCIMIENTO INTERNACI NAL RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DE SU PRESENCIA EN LOS JUEGOS PANAMERICANOS DE 1991. Y, FINALMENTE, EL ESCENARIO. LA CIUDAD QUE HA SABIDO APROVECHAR EL PRIV]LEGIO DE SER LA ELEGIDA. QUE LA SE HA TRANSFORMADO ET SU PUESTA A PUNTO PARA CELEBRACIÓN DE LOS JUE GOS. UNA BARCELONA QUE DEMOSTRARá NUEVAMENTE -GOMO HA HECHO EN TANTAS OTRAS OCASIONES- SU CAPACIDAD DE ABSORCIÓN, SU VERSATILIDAD Y SU GENERO$ HOSPITALIDAD. ESTA VEZ, ADEMáS, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE LOS JUEGOS NO VAN A SER M A SINO PUNTO DE PARTIDA PARA UN FUTURO EN EL QUE TANTAS ESPERANZAS TENEMOS PUESTAS. QUIERO DEJAR CONSTANCIA, PUES, DE MI AGRADECIMIENTO A SAR EL PI1NCIPE DE ASTURIAS Y DE GIRONA. SU PRESENCIA REFLEJA, COMO HE APUNTADO, EL INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, POR BARCELONA Y POR LOS JJ.00. DE 1992. MI MáS SINCERO RECONOCIMIENTO TAMBIÉN AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTE ACIONAL OLíMPICO, D. JUAN ANTONI SAMARANCH, Y LA COMISIÓN MÉDICA DEL 2 �CIO, BAJO LA PRESIDENCIA IEL PRÍNCIPE ALEXANDRE DE MÉRODE, QUIENES TUVIERC5N LA IDEA DE ESCOGER BARCELONA COMO SEDE DE ES E SEGUNDO CONGRESO SOBRE LAS CIENCIAS DEL DEPORTE. I VULL FER REFERèNCIA TAMBÉ A LA SIGNIFICACIó D'AQUEST MAGNíFIC EDIFIC DE L'INEFC, APORTACIÓ REMARCABLE DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA A L'ESFORÇ OLíMPIC. AVUI INAUGUREM EL PRIMER CURS DEL QUE SERá, SENS DUBTE, UNA LLARGA VIDA ACADèMICA. VULL DONAR TAMBÉ LA BENVINGUDA A TOTS ELS ASSISTENTS A AQUEST ONGRÉS: PROP DE MIL ESPECIALISTES DE TOT EL MóN QUE DEBATRAN SOBRE ASSUMPTES CIENTÍFICS REIA IONATS AMB L'ESPORT. LA NOSTRA CIUTAT VA DE AR L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS PERQUè ESTAVA CONVENÇUDA QUE ELS SEUS CIUTADANS RESPONDRIEN A UNA CITA MARCADA PER LES DIMENSIONS BàSIQUES DE L'OBERTURA AL MóN, UN CERT COSMOPOLITISME I EL GUST PEL CONTACTE AMB ALTRES CULTURES. AVUI PODEM VEURE AQUí MATEIX UN RESULTAT CONCRET 3 �DE L'ESPERIT OLíMPIC, DE LA IMMENSA CAPACITAT DE CONVOCATòRIA DE L'IDEAL ESPORTIU, DE LA SEVA SIGNIFICACIó COM A VEHICLE DE CULTURA I, PER TANT, DE TOLERàNCIA I DE CIVILITAT. EL QUE PODEM VEURE AVUI AQUí EN AQUESTA SALA ÉS NOMÉS UNA MOSTRA CONCENT DA DEL QUE PODREM VIURE A BARCELONA DINTRE D'UNS ESOS. EN ASSUMIR EL REPTE D'ORG" • ITZAR UNS JOCS, ENS VAM COMPROMETRE A IMPULSAR INVESTIGACIó McDICA I CIENTÍFICA RELACIONADA AMB L'OLIMPISME. HEM ACOMPLERT ESCRUPOLOSAMENT LA NOSTRA PROMESA. JA EL 1989, ES VA CELEBRAR A BARCELONA EL CONGRÉS ON ES VA APROVAR LA CAMPANYA 'UNS "JOCS SENSE FUM". POSTERIORMENT, ES VA ORG ITZAR A SAN SEBASTIáN EL SIMPOSI "ESPORT I SALUT" I ARA ACOLLIM EL CONGRÉS DEL COI SOBRE LES CIèNCIES DE L'ESPORT. MAI UNA CIUTAT OLíMPICA i NO HAVIA PREPARAT, AMB TANTA ANTICIPACIó I TANT D'INTERèS ACADèMIC, ELS ASPECTES SANITARIS DELS JOCS OLÍMPICS. EN AQUEST MOMENT ENS SENTIM PREPARATS PER AFRONTAR EL REPTE DE L'ANY QUE VE. MOLTS LS ASSISTENTS AL CONGRÉS PODRAN COMPROVAR PERSON NT ELS AVENÇOS QUE HA REALITZAT EL COOB'92 A AQUEST àMBIT, I TINDRAN UNA OCASIó IMMILLORABLE PLER A INSPECCIONAR LES 4 �INSTAL.LACIONS SANITàRIES PREVISTES A LES àREES OLÍMPIQUES. ESTIC CONVENÇUT QUE HEM SATISFET AMB ESCREIX EL NOSTRE REPTE. DONANT SUP RT ALS REQUERIMENTS DEL MOVIMENT OLíMPIC, HEM ACONSEGUIT TAMBÉ QUE BARCELONA SE SITUï AL CAPDAVANT DE LA RECERCA EN EL CAMP DE LA MEDICINA ES'ORTIVA. PER ACABAR, NOMèS VOLDRIA APUNTAR LA CONVICCIÓ PERSONAL QUE, DESPRÉS DE1LS JOCS, LA NOSTRA CIUTAT CONTINUARà SENT UN PUNT pE REFERèNCIA ESSENCIAL PER A LA INVESTIGACIÓ EN AQUEST TERRENY. LA UBICACIó DEL PARC BI DMèDIC EN L'ENTORN DE L'HOSPITAL DEL MAR - 0 UE HA DE SER HOSPITAL OLíMPIC L'ANY VINENT I QUE ACULL EL LABORATORI ANTI -DOPING - CONTRIBUI a A REFERMAR AQUESTA POSICIó.' MI MáS CALUROSA BIENVENIDA, PUES, A TODOS LOS PRESENTES. ESPERO QUE ESTA VISITA A LA CIUDAD LES ANIME A CONTRIBUIR, DUR TE LOS JUEGOS, CON TODA SU EXPERIENCIA Y BAGAJE OFESIONAL. ALTEZA, GRACIAS POR CEDE E LA PALABRA. BARCELONA, 26 D'OCTUBRE DE 1991. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4163 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona d'Inauguració del II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. INEFC Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Congressos i conferències Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf 812327f1eec34951b11674f70514f438 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT. CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA. SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES.... EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA CASA. AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR, LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT . AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA". HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID. ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98.... SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA. ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS... ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA, DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN. r EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA. r A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES. LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT. �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT, COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET, ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE L ACA- DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL. I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...) ES, DESDE ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA, ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO". MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Alcaldes Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1018/198604d_0056.pdf 976cd6ff1420c94df5d58b299fdec16b PDF Text Text C ^^^^ 6—^77— 1 c.,1 x P- e M C= S¡ o f'fL E3S C,rty L /4K v i 171 ¿.; LE-7_2, 1vl4,. o 17- ^ C-^71 f o tv-4--c.9 A 3 tit L my Fe u ð cA.7-1 Z,E^U^i oF Nj4M E liv t+ iiJ G- mA J o in--cry ^ (2O5 = -1-14-E1 ^ T(^ P O r t) N c-Y ^ X koS P Ec-T oF sqa z ,Po o 1714 s77Zbr , f'ft%w L y g Jr iJG.t,LT 4-Arg ^^ 1,3 r'lftit, ove ^'r7ELL )T 6-u (A/C ¡ O (F PA-os-Pa'— in) 9P693 PMv4-1-e- " L-t c- A-5 4.w t-- c.-t, Jo ^ ^` ^ ç,^ . rErLi 7,t(s-S' nO vN,d 7-t1 r s" G^4-T ^i1:^s ^^ ^ v e^ fio tJ y— " 7-k---x Ik Cl—p `N (t-S' ,4-"/D Titty S^ u^ cc-uf «I( ((Yo ^ 4-r M P O S r'77'ljc-2-7 A 8o eut a /r;" 711-71-7J1 A-`r (J ^ kf P /L K s 3 /^t=S ur, 1 N rk-JS , ^^ 0^ ,e+ N ^ e1`44 P T7^ ^ JL Sn ^^nr^^ Tth-'7 /11-'L-5v ^ ^t S 09\165 ^J,-107 t`/J 714.rit2- (-1/^j̀ . SP ^^1^'r^^ S47116go4?,e- ^ ev-e( o U-rn- { fi ~e- ^S G1JtitP^`^^^ J cl\R,o-- 711-6Y ^^ -7-144-r ^ ^o ,c..vou iti_pu7-4Dy —TV ^s.J" 8 L,r, ,^ ^ ^L T^ y Fe-g— i9 c\fr1 í v ( I .1-1, I p1 `1 uk9 -trwukh, tnll- . --ru ïn/ 41.1y �fr\rdr 12 e-74,6ß o ,-"A) Any c-,1814/135. v 5 1, 44,ur 3 o c cifey) ,D s 1-11(c: .9 0 - Ir N GT: 1411-'1(5- 4-Ljt---71i-in kr tl to o co 7- 4,4 _6 / ..y L y ( 71+15 /ve -4-r ; Fiw ,~~ NJA-t- 4-5s-i7,-/T44-17 A- cou cfc-r- /Zbsou-- / 5 /«.775N5 FI 1-9r v-7-11.7)17 1 5-CzrP2 -L'S '110-t ,6v75eWÇ -fíA we 0-b-o 641-vt&-7-- i 14( cAr c`n-n4-Ô L V Af1A-1 7L W Gr -ro 3 A--A, c_tf-m 1.J jAr F lm /1s- /f C43`7( Aii/G7 7-1M4- u5 j) if fv , 14,m, -14-15-- ~es 1-1- fir 7 iT -70 [AA 47 4-NyoaDy Sm g -rn o ^16-by oL) h_n_fxrn-tty o ur Pe vi' /45K. 7--VES ,o /ty '70 un_ Sr91-6-6-7t-t"Cc4-7-7 &-b Us5 r 7 áL) -fi) 712- Fik0 ktosr-- 4---pfy ( °,c-,7-Zdt-t) rrari p t-v /vev A4U67-- t-lut (5-71/ v1,(a 4 CA O 5 e' O 5 D rt_ /(1 0 6,) i\rAir›-f5 to 4 /W.0 ALD o E FEZ—u/f, ni (I w ''■1 UY Alt P ( 774-4T-' A-14 4ziv7 4j4' 2 1-1) /, 1-fri 5 ri-----7`J Tzlz-rk e- (5 (1,0 1--Pk-d f\f 1J- A.> c.1 c-v A /2 e ?pf i-tcy — ci Aít Ççf 47 A-"Qc[pu ykt A-15 c cir c491j-77 A/ 15111 rik_ c/1 1/t9d1A-4VTV) P-A111 u-hfs, -v7s7k7 AJ7Jc-b-hiv-rn(-9-5 (11) MJ11- -inb~ 7-M5- 6~63 �^ L141ÁL k!e- `~si /P cs^ 1c, L-- (44 v -01 7 ^ eZ`N b t-7- S (sk v^^ N 114 un- )/Z__ 7191/1 -7- 7-7' ck___ 6o 7L-^ c/ . 5 04/11 W11 r p o yrrc^t^[- Zx,eng 7-7 4-0'0 AJ t^f (D#šor cin c vMSs112uc L^) ^^r J7mLsr- P/t c1rw US 4-1Wag,^ s, o e T74t- T-14at-T S A 4-/h1 I S U o 1 ^^5 e- /Ii-Zi hni) eeliOr~ ria o N77L r P1 414,i 1~ tv-t+p 'oN4-L 5 u-4k C Co%/7J7,- U P rzr5 ^^, b3 l^-p cilr ^L PON Si S fu p.-&-5 4S pEc -15( j 1-(--i S 46d s If v v (- kfr eo TEZ- c- Qu {^ vJA!'W- k."03 u T 70 u M1.,e ¡ 5e).r^ 7• vt= y v117- ^O ti 1i- ^ - j^ L^{,vc t^-L e .o 44 t s cA cvs, `e-n L--L -u o -tt-t-- 4"7 O © c., ixi Lc`G-14 r^^ frkrtov i QW>`f)'91v t Av FU frt" t A( -7-21/1- C u 2 Ter--, Q u ^r Dw, Q cxsTo Id 7oul2 sLti 44v ^t^ V^ . t 2w C.: 4ii b-5-vr1-E7 Jusi 1 117- ?-1V-e29, e30 Ay ‘00 y^rt e^^r 4 3-0 mP C7 (.ti w^at.JJ 4-5 (-ft-E-L- 45- fcrOT UPi {^n E To j z ^ ¡^ Z^ ta J "1 3 0 41m Go-w ti t-427(--5C - R-iu¿_ é-^ v 6-s. 1) S u w ^ C A.ov^ 7 aU w L, Ga c` 11-a, ou 1._. A/wJ ^c - .dvrY „ US 4--"v Nauzsr w^ �A Fr,J _D R ©c^ -rvw(k `fi` c-1(4-7cfl ^S ©N^ a00 r^r ^^^C u (2S^ Kr D^^ 4 ^ OU n! A-tÁ t`> P b-X1 o (7z v'oSS tL^ ewri^I 6- l`h iLt )sJ p L^f^r« ^t d 34z-n "TG 114~57 pa-t 2C-4SSUdZe„t7 w lL Iv1C- nrl..t)\r( st-11, , A6-1) 1_ 4146--1- 7S ^^.rn t L ►^ 1;7A - oL 0 t/ k iP2 n) tz/- A w 2 iL TL2 -c_ 7 GV t S A G-o-D D 14-5 L7417- S t )( y n..4-^-E T N-AT 5G ''^ %iúdlrc v► ^ IgnC - c..t l.-11yr P dl { s ( 13 tc 19Jï -" G-('l iv 7íÁ lAt- t 5 oM 17.7 . (4,( S vr t vJ ski--c. -y-E25 7,1) 17, G-0 ,r -)ur 1,1 - ^i^:. , _ _ - l^t•^! . S v t17 W 12, I,,(k/ NC.5 ç ^ '('vh -r--W c g-t U s2 f g- LC_ O (_-,11117.- F-Ftzut,T n k-,-t-E-K5 vóugS , 5 (ct),r^ a-13 14---14-;Nr c-o (L c Z e:., iZ y --cb M C .rL ^ rJG- w(T 4 O, c,,c , p ^^► No/Lt/rv q-r7GYir /S (96i7kid\f- vs i I,c 0 cx0 1 N O1-t- d- 1 4-11 .v ç- p rritiuY6- O vVC mthf D, S 4 Ly s v <v' 4 ktit /bu ^ ^Í 9-7-1/ves- rv PAl' V A-1-r- A7,50 l'I U Gc- c-c_. I'c=y o N(, ?-+-(-c Ñ oT F^^Z W (nt p e--T") q-NLD 04itil.lc- V t2 U17fv N- Fje-Y. yvv cP / SUta-r= ve u 17fi-n- cffift^ ^^ ,-> c^( 'ti con,.= (rotO /4-751n e_ v.tL (c4/ b (.J 12o`tE k f-f19 nt 4 sS-v CZ u t--5 17 V /J S c 4 (107.---- 9.111#w G- bSTi vi^^^ ^rC V /tt6( (TS 45 p^^^ Ce) N c2^ vL-- -114 M A S(L ('^<< #^13 s tIZ' 1114So o,f-4Jd c y P w a h Pt e-i-L--- N- G L,I o Pa_ 5'o AMS Nl~ F012 - P UT il,! G- rWvi -S' c/irJ w o c,s g ve-7..1— 7^^ Z knlcw QUQSt2 ^r^ LprtiDriw7 41-viv Girv 1741 C-014 v ir/ '7 17-7v �t, 5l'T(^ .-7r K'L- o i sri ti 6-v is 4- c.o.s G v3 k C P A e3c-7x' "ft) ^^ ¡ rv sŸm (A- , L 15-1rs 11? ^`^ i^ N 0 W y 0 U Q, ET?EYL, i-ryv LO lfrk/15 '71447190-u Q /t 2 cvz c r^^ . bi sO W^ FA-y4 ua- ts 4 L.07--; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3924 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde dirigides a la comissió tècnica del COI, sobre el projecte olímpic de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Nominació Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1498/19960926d_00738.pdf 4decc005a6a177571d99c6e9503f3889 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOLIVAR PASEO MARÍTIMO B ARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Hay tantos motivos, tan diversos y cada uno de ellos tan poderosos, para hacer de este acto un acto entrañable de la historia de nuestra ciudad y de las relaciones entre nuestra ciudad y su país, que uno no sabe por donde empezar para terminar enseguida, puesto que esto no es un acto de grandes discursos. En fin, frente al Mediterráneo, el Libertador. Con nosotros el Presidente de la República que acogió con los brazos abiertos a tantos y tantos , como tuvieran que irse cuando este país, cuando esta ciudad, cuando Cataluña sufrieron la vejación y el oprobio que sufrieron y que todos conocemos. Por tanto, de alguna forma devolviendo amistad por amistad, cuando anteriormente tuvo que existir lo contrario, tuvo que existir liberación y por tanto ruptura. Liberación que protagonizó un militar de origen vasco, un militar revolu- 61 �cionario, el Libertador precisamente, que lo fue no solamente de Venezuela sino de buena parte de la América Latina, de la América Hispana. Para nosotros en Cataluña, para nosotros en Barcelona, Bolívar ha sido siempre una figura admirada, porque comprendíamos perfectamente desde este rincón de la piel de todos, lo que estaba sucediendo en el Continente hermano, y lo comprendíamos quizás mejor por nuestra posición un poco periférica en la piel de todos. Y por tanto, le dedicamos a Bolívar más de una calle. Tiene un pasaje y tiene hasta un pequeño Busto. Pero necesitaba Bolívar un homenaje mayor para que quedara claro cuáles eran los sentimientos de nuestra ciudad, respecto de su país, y del creador de su país allá, cuando la declaración de Independencia en 1811. Y tuvimos la suerte de tropezar con un grupo de ciudadanos, y esta es la gran riqueza de cada ciudad que se empeñaron en conseguirlo, y entre ellos y en primer lugar quiero citar a Pedro Grases, que hoy no ha podido estar con nosotros, porque esta precisamente en Caracas, pero también aquellos que formando parte de la Fundación Bolívar en Barcelona y en Venezuela hicieron tanto por conseguir que finalmente, esa pieza magnifica del escultor Julio Maragall este hoy entre nosotros. Sabemos gi.ae esta también en el corazón de Caracas y por tanto alli hay un punto de identidad que nos une y nos unirá de ahora en adelante y para siempre. Quiero agradecer muy en particular a Don Andrés Caldera y a Don Fernando Egaña que tanto hicieron también para que las cosas fueran adelante. Y al Sr. Fernando Mejias que, desde la Fundación, empujo también este proyecto nos lo fue anunciado, al Presidente Pujol y a mí mismo, hará ya ocho años, cuando su predecesor, Sr. Presidente estuvo en una rápida visita a Barcelona, y nos anunció ese deseo, que a partir de entonces fue una quimera que no se acababa de cumplir nunca. Pero que ha tenido su realización. Gracias, Sr. Presidente por su visita. Nos enaltece el hecho de que esa 62 �e Ven ezuela visita deje piedra puesta. Esto quiere, decir mucho respecto al futuro de nuesas relaciones. Le prometernos que Barcelona está siempre, como ha estado iívar ha sido siempre, pero más todavía, tendrá en el corazón la presencia de Venezuela y la ;ente desde presencia del Libertador. Y que, en adelante, bien seguro tiempo habrá en el 'mente h er-"tiempo de hoy para hablarlo. Vamos a estrechar más y más los lazos económicos, >co p eriféri- políticos y culturales que nos unen, y vamos a hacerlo bajo la imagen caminante, porque esa es la imagen que tenernos aqui del Libertador. Muchas gra- un pasaje y cias, Sr. Presidente, sea usted bienvenido a la ciudad. g aje mayor 1, respecto pendencia esta es la :re ellos y PALABRAS DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT estar con DE CATALUÑA, DON JORDI PUJOL, s que for- EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA hicieron ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOCINAR cor Julio PASEO MARÍTIMO BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 alli hay y para on Fer Como muy bien acaba de decirlo el señor Alcalde de la ciudad. son mu-ante.Y >royecaños, lona, no se chos los motivos por los cuales nos complace y nos honra el tener, a partir de hoy, esta estatua de Simón Bolívar aquí en Barcelona, la capital de Cataluña. Este personaje que puede ser contemplado desde diversos puntos de vista, pero desde cualquiera de ellos resalta el hecho de que fue lo que, en realidad ha sido su sobrenombre, un Libertador. Lo fue como militar, lo fue como caudillo. Pero no como caudillo en el sentido más peyorativo que en la tradición le esa española y en la tradición hispanoamericana puede tener esta palabra, sino en 63 ��PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Excelentisimo señor Presidente de la República de Venezuela, regimiento de dores, autoridades, amigos. Es para mi la mayor satisfacción dar la bienvenida al presidente de venezuela en su primera visita oficial a Barcelona. Le agradezco su presencia en la ciudad, y muy especialmente en este marco del saló de cent, sede del que fue, en el siglo XIV, el primer gobierno municipal de la ciudad de Barcelona y cuna de la democracia en cataluña. Su estancia entre nosotros nos ofrece la posibilidad de subrayar las relaciones que Barcelona mantiene con muchas ciudades latinoamericanas, con sus gobiernos, y con las más activas entre las organizaciones internacionales de la región. Si miramos por un momento al pasado hemos de recordar y agradecer otra vez, con la mayor solemnidad, la acogida que su país ofreció a los políticos, 71 �artistas y pensadores, a los ciudadanos que se vieron obligados a dejar nuestro país tras la contienda civil. Algunos de esos ciudadanos - y me permitirán que cite únicamen t e al profesor Pedro Grases, que tan bien les representa - llegaron a ser personalidades relevantes de la vida civil venezolana. Barcelona, ciudad solidaria y abierta al mundo, se siente legitimada como interlocutora entre Latinoamerica y Europa. Europa debe mirar cada vez más hacia el área Latinoamericana, y es por ello que nos ofrecemos como ial plataforma para el diálogo y la cooperación. Este puente trasatlántico de civili- fa dad y de cultura nos emociona y nos estimula. Nos corresponde ahora nutrir esa cu2 relación con nuevas iniciativas de cooperación. d brc Desde Barcelona hemos iniciado este camino y estamos convencidos de las posibilidades que encierra. Porque Barcelona se enorgullece de su dimensión latinoamericana; de que desde más allá del Atlántico se le reconozca como d^ una referencia de modernidad e innovación. Nuestra voluntad es potenciar las c: relaciones con América Latina. Por ello, en el marco del CIDEU - el Centro p Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano - que este año me honro en r presidir, estamos impulsando programas de cooperación y asesoramiento técnico. Y esperamos con ilusión la próxima asamblea del Banco Interamenicano de Desarrollo, que tendrá lugar en Barcelona el mes de marzo de 1997. Barcelona quiere asumir un papel relevante a la hora de compartir experiencias en planificación estratégica, desarrollo urbano, preservación del medio ambiente y equilibrio ecológico, áreas a las que su gobierno presta también especial atención. Estoy seguro de que su visita a la ciudad contribuirá a consolidar las relaciones entre nuestros países, un objetivo para el que la VII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno que se ha de celebrar próximamente en Venezuela debe suponer un paso adelante. Señor Presidente, bienvenido a Barcelona. Gracias. 72 ��t ejar nuestro ai camente al PALABRAS DEL PRESIDENTE RAFAEL CALDERA, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 PE SEPTIEMBRE DE 1996 personalilegitimada vez Me siento especialmente privilegiado al realizar una primera visita ofi- cmos como cial a esta ciudad que tanto he admirado siempre, por su propia índole, la mane- co de civili- ra de ser de sus habitantes, su proyección en el mundo, y hacerlo en el día en el ra nutrir esa cual Barcelona inaugura la escultura que representa al más grande de los hom- firar cada bres de América Simón Bolívar, obra de un gran artista catalán - venezolano. eneldos de Sé que el Alcalde puso bastante interés en la elección de este monu- su dimen- mento, y que, al mismo tiempo, lo Vincula por tratarse de un familiar cercano .ozca como del autor de la obra. Igualmente un grupo de catalanes residenciados en Cara- 'tenciar las cas tomó a pecho la iniciativa v con el apoyo y la colaboración del Gobierno que el Centro presido, pudimos tener la satisfacción de ver ya al Libertador frente a este mar, honro en reviviendo sus preocupaciones y en'busca de horizontes para un destino común nto técni- de los pueblos iberoamericanos. nicano de Es también esta ocasión, en la cual ° se ha recordado que la primera edición de "Doña Bárbara" se realizó en Barcelona por la Editorial Aral use. Esto tiene un tir expe- significado especial para nosotros los venezolanos. ïel medio Los críticos literarios disputan acerca de cuál ha sido la mejor novela de nbién es- Rómulo Gallegos. Para algunos es "Cantaclaro", por su descripción del llano. Para otros, es "Canaima", por la fuerza de su drama, para otros es "Sobre la r las rela- misma Tierra", que es como la obra última del gran novelista venezolano. Para eroame- mi "Doña Bárbara" es la obra fundamental. No sólo por su Perfección literaria, l amente sino también por su contenido éticay social. "Doña Bárbara" es un programa de renovación del país. Es la lucha de la civilización v de la cultura personificadas en la un profesional educado en la universidad contra la fuerza de la tierra inculta, encarnada en el personaje femenino de la novela, que por cierto, representó 73 �la famosa artista mexicana María Félix, en una película que dirigió el propio Rómulo Gallegos. Esto significa, pues, una vinculación muy especial en lo cultural y en lo social, y por eso me atrevo a referir un hecho, también de carácter cultural. Cuando se conmemoró en el Centro Catalán de Caracas el centenario del gran artista Pablo Casals, me pidieron que prestara la batuta de Casals que me hizo como un gran regalo cuando estuvo en Caracas en el Festival en su homenaje y yo ejercía la Presidencia de la República. De manera que esa batuta de Casals significa una orientación, una marca, una señal de los amplios horizontes de la cultura y del arte en los cuales Cataluña ha tenido una participación tan privilegiada. En este momento, mi esposa y yo, corno también los acompañantes de mi comitiva, nos sentimos abrumados por la hospitalidad catalana y tenemos que formular votos por todas las atenciones que nos ha hecho el señor Alcalde. En América Latina ven el restó del mundo quizá, casi todas las ciudades nuevas y viejas han crecido en una forma vertiginosa y desordenada. Los problemas creados por la delincuencia, por las incomodidades, por la falta de servicios adecuados para esas poblaciones: toda esas serie de problemas constituyen para el urbanista moderno, verdaderos quebrantos de cabeza. La experiencia, el estudio, el análisis de urbes como Barcelona significa una gran colaboración y esperamos que ésta, nos siga a y udando para enfrentar estos problemas existentes, no sólo en Caracas sino en toda una serie de ciudades que han surgido en Venezuela en el último medio siglo. Por otra parte, sabemos del empuje, de la fuerza y de la visión del empresario catalán. Venezuela es un paísFabierto a las inversiones. Buenos analistas han dicho que es un país ideal para invertir. Allá les aseguramos libertad, amplitud, seguridad y si llegan a tener alguna duda. Pregúntele a los catalanes que, en un momento difícil para este país, se fueron a Venezuela y han hecho allá su vida, desarrollado sus empresas, y que han dado su contribución muy valiosa para el progreso de nuestro país. 74 �propio Ró_ Reciban todos pues, la expresión de nuestro agradecimiento de nuestra tisfacción por este vínculo que estamos contrayendo hoy. Un vínculo muy eral ven lo recioso con la presencia de Simón Bolívar, que es el compromiso de usted y 1 cultural. uestro, de trabajar juntos, de luchar por los ideales que inspiraron la vida y la del gran e me hizo )menaje y de Casals ates de la tción tan Tantes de tenernos \calde. :iudades Los prole servi -ltiuVen ign i rica ;trenzar de ciu- !el emanalis)ertad. Ames hecho muyy visión del Libertador. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4404 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde en la inauguració del monument a Simón Bolívar (publicades dins del llibre sobre la visita del president de Venezuela a Espanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Marítim de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Relacions Internacionals Acció política Venezuela Bolívar, Simón, 1783-1830 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1493/19960704d_00733.pdf 4d0ee7772224ea6fcf6d7ba1690acafb PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE PER SER LLEGIDES ALS DIÀLEGS SOBRE CULTURA I POLÍTICA �C CULINVC (/1)1*7) Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aporta exemplarment motius per a aquesta reflexió. És el cas de la discussió que manté ara mateix el director, encara, de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, una discussió que manté mitjançant els diaris, amb el secretani d'Estat Miguel Angel Cortés. El debat és ben ciar: ¿cal fer sois alió que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a aqustes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'exelple l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt ciares, que sap qué ha de fer i ho está fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar, però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració alió que correspon a la societat. �Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deja que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel molotov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿l per qué no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el qué hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la máxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés 'hure i universal. Això és precisament el qué distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. �Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona notícia. Però segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la máxima igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, deis progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deja: está bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿qué hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent Ji seran requerits. �Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les naves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'oferta i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat-- de ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una collectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. �De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col-laboració, però evitant alió que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors deis progressistes, han d'afavorir alió que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós Ilibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre idean, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sois fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. �L'ALCALDE DE BARCELONA Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aport a exemplarment motius per a aquesta reflexió. - manté ara mateix el director, encara, de la Compañía És el cas de la discussió a discussió que manté mitjançant els diaris, amb el Nacional de Teatro Clás' secretari d'Estat Miguel A w ortés. El debat és ben clar: ¿cal fer sols allò que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a agUstes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'ex9le / l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt clares, que sap què ha de fer i ho està fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar. però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració allò que correspon a la societat. Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deia que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel moloiov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿I per què no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el què hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la màxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés lliure i universal. Això és precisament el què distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona IEspanya) Tel. 34-3-301 07 07 ' �L'ALCALDE DE BARCELONA Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona noticia. Perà segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la màxima: igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, dels progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deia: està bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿què hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent li seran requerits. Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les noves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 �^^J L'ALCALDE DE BARCELONA Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'ofe rt a i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat--jde ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una col•lectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col . laboració, però evitant allò que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors dels progressistes, han d'afavorir allò que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós llibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre ideari, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sols fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. Pasqual Maragall Plaça de Sant Jaume, ! 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-30107 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4399 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde per ser llegides als diàlegs sobre cultura i política Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/993/19851108d_00091.pdf 739be3f583279c404f9eed1602e7778b PDF Text Text 11:110 ^+^ Ajuntarnent 1101 r^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Barcelona, 8 de novembre de 1985 ( Paraules de l'Alcalde. Presentació del Llibre de Manuel J. Campo,, al - El llibre es anecdotic, però no es això él que crec que hagi de subratllar ara. - Manuel J. Campo es l'home del telediari. - Personifica la informació televisiva. - I en aquest marc professional tan significatiu vull rebre homenatge a la gran aportació que des de televisió es fa al debat públic i a la formació de l'opinió pública. - No crec que televisió espanyola sigui un prodigi però es una televisió plural, amb un alt nivell informatiu, de llibertat d'expressió. N'estic convençut. - Els telediaris han estat basica en aquest desenvolupament de les possibilitats informatives de la televisió. L'opinió publica ho reconeix. Ho diuen les enquestes que no recullen les visions apocalíptiques dels liders de la dreta. - A Catalunya, el circuit català contribueix molt positivament al pluralisme informatiu. a �,+^^^^^ 1!!I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye - Vull aprofitar tambè aquesta oportunitat per a fer un acte de reconeixement public de la constitució del col.legi de periodistes de Catalunya. Es un col.legi que ha sorgit, en mesura molt important, de l'esforç d'homes i dones d'aquesta casa. - Es la representació d'una unitat de professio periodística a Catalunya que en aquest cas representa lisme. la màxima expressió del plura- �ES arv e:c ° a9°c I ^ò — ^ (- c., ^ c IeE c GVE A.; )(2, © L/4-, N Rig ti- us Q-j 12 4twan /Z í.' H onnc J —NYj,fzkrlfy. ce -- 1 tYv L. I N^flY^MQG(^ ^i..E^! b01 1JW M tQC 911110 11 Lb elQM/ PrtVll 1^Gi o -rt-Lev ic1'o Ouz- ís Pel3alcr Puf3l.i c ( A c..o. 1 S1^, -s-slb N4k. 114Y cSikiv1'víC4.5W VULL. t,WW" KA Mcr/eZtE ^ ^uau 'cL1 dr^1. TELUVAra i. -FA_ AL oeza2nlAGo 17^ 611011v1j _ ev^ Gaka_ Qt.5-- --al. isit> -t-5911"),-(01-#1 9,11)i (4`) Í ^ ^ PzY,b A M 13 un) UNA "I€LeV i Si o -(k-v P A- t. ALT itviviat- 1 /v§:m /DI.) ix D' ec tot2E5-1t - ó _ 6v ^^3íl . c as -Ni.ay'tia.ir #f pw F, AcuCv 13.,vo1_41'Ic A,/vy Carvv^ 114st:cs Ot_ ^ 'í^^S ► ^►^ 1 avFOiNiaal ivE S OS' C.1 ^^Ist b; +10 i^Z,,,uW'>C _ c.41Q(ZPINT ^3 6l.91.01e klt3caCA2 14 0 nILIDv tgler qVE tVv t2EcteVti <-n ^.,^ vkSt `C01VS 4 1U.Q14r P 1¿?ue �^ (.4'12111-& D Y ^ A r2- 45/14 , Ce_ :-^^^^^-^=- . ^ ^ i ^ Ctat~,-fA, ^. -s 7 Cl 3Zc.(1 r-toer ^^ ^'t^,^c1^^- Q-c,. s vULL tdRA 'a1 dZ lrim elYZ a 15-1. LiC Fax ^ 1t- C cov^lg-ek A "US me -a-v ez nO^ (5 - RG UA tY. felt~ r"" cans.wn/Y4. . CS (Av 61 LE» (-(8. fbt2CrrT N,\J - AD 1'C ^-)t/3/4,91/1- GShAWUCtz. ha. et 02= C.' C3-1=Kc U o 9b4Ums-ns° (Z-: v<v ?x.ir --etAtm a I rvk= Y? !+-^ ^^ ~a_ p, H L,,k,E3 é-cnt.C. r I. 1~ (0' tf 1A, c.^. c. ^►' r1%-1/4~ Í (/"1111 C41c5r11 ÏtscAb tfiv1l Un,ani c^-í^4~11 eltjc I9/DfEZ:t. tWI• ^ ,1Zia e1/ ?Qu -sr C A ^^tZ:3-PN7CZ c, O__ dM t_^c enE-Ss i o osa_ c. i2actISr4 c. aW^vv .,^ 0 / f ulk../. t-t i ^ ry b r^ ^44^^ ^^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3899 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde. Presentació del llibre de Manuel Campo Vidal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Premis i reconeixements Model social Campo Vidal, Manuel Televisión Española Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1150/19880408d_00280.pdf 8ac08cb884c13cf6dfc6367fce4d55e4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragal l , en la pre sent ació de la conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2.000" a càrrec de l'Exm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Barce lona, 8 d'abril de 1988 �+B Ajuntament "FILÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCM. SR. PRESIDENT DEL COMITÉ OLíMPIC INTERNACIONAL, SR. DIRECTOR DE LA FUNDACI6 CAIXA DE CATALUNYA, SENYORES I SEYORS, VIVIM EN UNA POCA EN QUé EL TEMPS CRONOLòGIC TÉ UN SIGNIFICAT MíTIC, I A VOLTES MàGIC. EN TENIM L'EVIDèNCIA MIRANT INDISTINTAMENT CAP ENRERA O CAP ENDAVANT. PODRíEM FER UNA LLARGA LLISTA D'ANIVERSARIS DE GRANS ESDEVINEMENTS DEL PASSAT O UNA LLISTA IGUALMENT LLARGA DE CITES AMB EL FUTUR. D'AQUESTES DARRERES EN TENIM UNA D'ESPECIALMENT SIGNIFICATIVA PER A BARCELONA, QUE EM PERMET FER UNA PRIMERA REFERèNC IA AL CONFt RENC IANT D'AVUI QUE UN DIA —QUE JA ÉS �—3— ÍI^ Ajuntaxnent 11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HISTòRIA— VA PRONUNCIAR EL NOM DE BARCELONA AMB UNA FRUïCIó I UNA DOLÇESA QUE MAI NO OBLIDAREM. CAP DATA, PERE, NO TÉ EL PODER D'ATRACCIó, D'EMMIRALLAMENT, DE REFERèNCIA, COM L'ANY 2000. PROBABLEMENT, CAP FULL DE CALENDARI NO HAURà ESTAT GIRAT AMB TANTA ESPERANÇA. LA INICIATIVA DE LA "FUNDACIó CAIXA DE CATALUNYA" DE CONVOCAR UN CICLE DE CONFERèNCIES SOBRE LA PERSPECTIVA 200 FS UN ENCERT, PERQUè, D'UNA MANERA SUMAMENT QUALIFICADA PER LES RELLEVANTS PERSONALITATS QUE HI PARTICIPARAN, TRACTA DE SATISFER AQUESTA ONADA D'INTERèS, D'AVIDESA PER PRENDRE EL POLS AL GRAN CANVI QUE ÉVi S ESPERA. COMENCAR PER. L' ESPORT I EL LLEURE ÉS TAMBÉ UN .ENCERT, ÉS TOT UN PRONUNCIAMENT DE FONS. �—4— MW Ajuntament 1,I11_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TEMPS LLIURE ÉS UNA CONQUESTA SOCIAL. POTSER LA MÉS PRÒXIMA A LA MÉS ESSENCIAL DE LES CONQUESTES DE L'HOME: LA LLIBERTAT. UNA BONA MANERA DE MESURAR EL GRAU DE LLIBERTAT I EL NIVELL SOCIAL D'UN TEMPS I D'UN PAíS CONCRETS, ÉS PREGUNTAR PEL LLEURE. PER AIXÒ INTERROGAR—NOS SOBRE EL LLEURE A QUè PODEM ASPIRAR EN LA PERSPECTIVA 2000 ÉS JA UN PRONUNCIAMENT DF FONS: DE FET SUPOSA UN PRONUNCIAMENT ESPERANÇAT. POQUES COSES UNEIXEN COL.LECTIVAMENT TAN COM L'ESPORT I POQUES COSES SóN UNA MAN IFESTACI6 TAN PLENA DEL LLEURE COM L' ESPORT. I LA COMBINACIó D'ESPORT I LLEURE TÉ UNS EFECTES �—5— Ajuntament I:+IIIII' "!VII_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MULTIPLICADORS QUE TRANSCENDEIXEN L'AMBIT INDIVIDUAL PER ESDEVENIR UNA QÜESTIó MARCADAMENT SOCIAL, UNA QUÜESTI6 DE• SOCIETAT, DEL CARàCTER LLIURE, EQUILIBRAT. I PARTICIPATIU D'UNA SOCIETAT. PER AIXò, ENCETAR LA REFLEXI6 SOBRE LA PERSPECTIVA 2000 AMB LA COMBINACI6 D'ESPORT I LLEURE ANTICIPA UN JUDICI POSITIU SOBRE EL QUE S'ESPERA DEL TOMBANT DE SEGLE. "L'ESPORT FS EL GRAN MOVIMENT SOCIAL DE FINALS D'AQUEST SEGLE", .SóN PARAULES DEL PROPI CONFERENCIANT QUE CONEIX CON NINGú L'.ESPORT. I AQUEST ÉS UN ALTRE ENCERT: HAVER CONVOCAT PER PARLAR DE L'ESPORT A JOAN ANTONI SAMARANCH. QUALSEVOL REFERèNCIA QUE VULGUÉS FER ALS SEUS McRITS DE TAN CONEGUDA POT SEMBLAR MERA RETòRICA. �p G Pi L'ALCALDE DE BARCELONA 24 de febrer de 1.988 Excm. senyor Antoni Serra i Ramoneda President de la Fundació Caixa de Catalunya CIUTAT Benvolgut amic, He llegit la teva carta del passat dia 9 de febrer, en la qual em fas saber que esteu preparant un cicle de conferències sobre "Perspectiva 2000". Agraeixo vivament l'esmentat escrit, així com la invitació a presentar la conferència d'obertura la qual accepto molt complagut. Rep una cordial salutació, Pasqual Maragall ^'a .LD(A 2 J C.2- '^^3 0Q2473 Í ï �AL Ir FUNDACIO CAIXA DE CATALUNYA Placa Antoni Maura. 6. 08003 Barcelona Tela. 310 65 49 - 319 77 00 Telefax 310 72 32 - Telex 50.722 CAOC - E Excm. Sr. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ajuntament Ciutat Estimat Alcalde i amic, Com ja et vam avançar fa unes setmanes, estem preparant un cicle de conferències amb el títol general "Perspectiva 2000", que portarem a terme en la sala d'actes de la nostra seu central, i en el que participaran diversos especialistes de reconegut prestigi i projecció internacional. La conferència inaugural la pronunciará el Sr. Joan Antoni Samaranch, i la de clausura el Sr. Federico Mayor Zaragoza. Entre altres també hi prendran part els Srs. Fernando Morán, Marcelino Oreja, Severo Ochoa, Jdan;:Oró.,2etc. En annex t'adjuntem una explicació general del cicle, que figurará com a introducció en tots els programes i invitacions. Hem demanat a cada conferenciant que ens doni la seva opinió en relació a la matèria de la qual és especialista, davant la perspectiva immediata del canvi de segle. . Per a nosaltres seria un gran honor que acceptessis de presentar la conferència d'obertura d'aquest cicle, que serà pronunciada pel Sr. Joan Antoni Samaranch, el divendres vuit d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, tot fent una introducció de l'orador. Una vegada més, la nostra institució es veurà honorada per la vostra presència i recolzament. En la confiança que podràs confirmar-nos la teva presència. el dia 8 d'abril, e' sa uda ben cordialment, L ^^ Barce rJ a, 9 de f : brer de 1988 ^;.^ 02 -------, `:J i ï _ .0 _ . s'..J,3 0 1 6T7 �Perspectiva 2000 Amb el títol general Perspectiva 2000, la Fundació Caixa de Catalunya ha preparat un cicle de conferències que té com a objectiu fonamental analitzar el món contemporani davant l'imminent canvi de segle. Molts.dels programes i grans projectes que avui emprenem ultrapassen el termini del segle XX i s'endinsen en el XXI que ja considerem immediat. La constant acceleració de les activitats, el ritme dels canvis, les transformacions en el medi, la innovació en les ciències, les tècniques, els mètodes, els hàbits de vida i les formes de treball provoquen modificacionsque van més enllà de la variació fins arribar a la mutació. Lluny_de qualsevol interpretació mil•lenarista, però conscients del valor referenciaL que les dates i el pas del temps tenen en la història de la civilització, volem propiciar una anàlisi interdisciplinària d'aquest avenir, que intitulem Perspectiva 2000, en el sentit més etimològic de la paraula, és a dir, contemplació d'una realitat o d'uns fets de manera que es pugui conèixer millor el seu abast i la seva situació real. Tota perspectiva parteix d'un punt de referència conegut i albira un esdevenidór que comença a definir-se com a realitat assolible. Des del present i tenint como a perspectiva el futur, que és el gran motor del projectes i empreses humans, hem encomenat a diversos especialistes de reconegut prestigi i de projecció internacional, que ens donin Llur opinió sobre l'àrea de coneixement en la que treballen i que faciri una valoració, adés tècnica, adés sociològica, des del seu punt de vista, d'aquesta perspectiva que, tot i entrar en el camp dels futuribles, s'atansa a allò que pot arribar a ser i que des de l'experiència, el coneixement i la intuició, comencem a esbossar amb la confiança que arribi a ser una realitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4056 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la presentació de la Conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2000" a càrrec de l'Excm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Caixa de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Benestar Social Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Fundació Caixa de Catalunya Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf e33da85e40cb763efebf1528c18769ee PDF Text Text Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent, Barcelona, 30 de maig de 1988 �Be nvinguda Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que se siente honrada por la celebración de este Simposium sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva a cabo el Consejo de Europa. Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo de grandes ciudades europeas que participan en la camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la cooperación Norte/Sur. Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-," social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas ...--dramática fractura de la Humanidad. Le corresponde a Europa tomar iniciativas como esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez, �' una obligooi o racional y un deber moral. En el diálogo necesario y urgente para ponernos en e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la voz de la mujer. ^ ° Z'o ~ Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi. Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens. ^ ~^^^^-~^^ `^^`~^~~^^^~~~^`^ ^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~ Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo. ^ ~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^ «^.V ^ 4010. Um" �Cloenda rPspres de les magnifiques intervencions precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que, no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi. Pero volia anbe recordar-los que en aquest dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que es un pas ineludible en el camí de la cooperacio. Sas piguen que en aquest s ntit d'anortaci6 es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona, c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes d'Europa al mo-n. Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg loc,*".1116 Nord-Sud". �NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una campanva p ública europea sobre la interdependència i la solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert. Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur, perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute històr ic. Per això l'encert d'una campanya que compta entre els seus objectius el propòsit de conscienciar la població europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a la campanva convençuda 1 solidària. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent Subject The topic of the resource Dones Congressos i conferències Solidaritat Cooperativisme Model social Description An account of the resource Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI". Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1275/19920715d_00489_0001.pdf 18d7680477237f89c75c2dcd18b301d1 PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan sols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de nosaltres mateixos, de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perquè sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè representeu l'art, l'alegria i l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats siguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, atletes, acompanyants, membres de la familia olímpica, espectadors, etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els propers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la i fer-la néixer en tots ells. - Per a tots nosaltres, per a tols els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir mes ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generositat en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti curiositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'éndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar 1 per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aquest gran festival olímpic en què tota la ciutat es transformarà per uns dies i que no és altra �cosa que la suma i compendi de tot allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar en una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i inigualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperançada, admirada per propis i estranys, lloada pel carácter dels seus homes i dones, cap el 2.000. - Amics, els Jocs ens posen a totš davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin peró també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb la vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcie$. �Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per 'Simpatia per Barcelona" Dim cres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan ols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de posaltres mateixos,.de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perqué sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè ±epresenteu l'art, l'alegria l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats iguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, a letes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els ptopers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant mágic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la :er-la néixer en tots ells. �- Per a tots nosaltres, per a to s els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generosit4t en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti c riositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una meda la que vagi molt mes enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'ndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, delsseus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aque4t gran festival olímpic en qué tota la ciutat es transformará per uns dies i que no és altra cosa que la suma i compendi de tct allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar eí1 una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i intgualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb u record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra grin jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está qu aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperalilcada, admirada per propis i estranys,, lloada pel carácter dls seus homes i dones, cap el 2.000. �- Amics, els Jocs ens posen a tot davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin però també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb l vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcies � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4181 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" - Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante. 21.00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Almirante Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Art Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. --~~ D'INAUGURACió SR. ALCALDE A L'ACTE DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER Casa Golferichs 1 de mar9 de 1989 �-3- POLíTICA, ECONoMICA, CONCRECió D'AQUESTS SOCIAL I TRETS A LA CULTURAL, REALITAT LA SOCIAL GLOBAL DE CATALUNYA. I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA ¡--- ALS -- ORíGENS DE LA FUNDACió. REFLEXIó ES AJUNTAMENTS FA, EN A AQUESTA PROPOSTA AQUEST DE CATALUNYA. ESPECíFICAMENT - CAS, DES DELS UNS AJUNTAMENTS CITATS L'ESTATUT DE CATALUNYA INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE, COM A VOLTES, LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA , ARRIBAT A APAReiXER DE "CARICATURITZATS" A EN HAN COM A CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN. EN CREAR CONSCIENT, A TRASCENDeNCIA, AUTONOMIES, PEORA 1 1 j l FUNDACió PI MÉS, EL QUE, DISSENY I SUNYER, S'ERA LA SEVA TOT DE I L'ESTAT ERA NOMÉS UN PRIMER PAS, DE CONSTITUCIONAL. AMB LA L'ESTRUCTURA PER AIXo, PERSPECTIVES aMPLIES D'UN DE LES UNA PRIMERA NOU ESTAT LA CREACió D'UN CENTRE I UNITaRIES, COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I QUE TOT EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL PAíS, PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT, I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A CATALUNYA. �-5- EL CARaCTER OBERl: j:S UN DELS ·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,... PERQUe VALORS ·- QUE ELS PATRONS FUNDADORS PODEN, VOLEN I HAN DE FER VALORE. _________ I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI DE LA FUNDACió: .... " DE CARLES PI I SUNYER. EL"··-·.--NOM UN HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA -~-.... GENERALITAT MOMENTS I MINISTRE DE LA REPúBLICA (EN UNS TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) . EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM. LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN BARCELONí, QUEDÉS HA VOLGUT QUE L'ARXIU DEL A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo DONAC i ó A LA FUNDACió. AQUEST SEU PARE N'HAN ARXIU ÉS FET MOLT IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL CATaLEG PER PODER-LO POSAR A DISPOSICió DELS HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE LA NOSTRA SERa CAMí. HISToRIA RECENT. L'ARXIU PI I D'UN VALOR INESTIMABLE PER RECoRRER SUNYER AQUEST �-6- VEIENT CATALUNYA EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE PODEM TENIR UNA BONA PROVA DE ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER. M'AGRADARIA DESTACAR-NE, QUE LA DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST L'AJUNTAMENT SOBRE PERo COM A EXEMPLE, UN PARELL CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS: PROJECTE LES DE BARCELONA, DE I EL PROJECTE DE LLEI L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS ---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·• '·--...---- DEL (ORDINARI I •·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4 EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS. TOTS DOS VAN SER SIGNATS A PER PI I SUNYER COM CONSELLER DE FINANCES DE LA GENERALITAT. L'ARXIU UNA CONSTA D'UN EXTENS FONS DOCUMENTAL, COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI , CENTRAT L'EXI LI BaSICAMENT EN EL PERíODE MATERIAL HISToRIC DE (1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS, ""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~--- EN TOTS AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR ELS PAPERS, PUBLICACIONS QUE CARTES, LA SEVA NOTES, ACTIVITAT INFORMES I POLíTICA, CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A UN ALTRE, TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA �-7- BIBLIOTECA DEL BRITISH MUSEUM, AQUEST ARXIU S'HA CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA, PERSONAL I COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS. L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISToRIA LA A TRASLLADAT AQUí, CASA DE L'ARDIACA I A LA CASA GOLFERICHS, SERa PER A LA SEVA CATALOGACió DEFINITIVA. NO HA D'EXTRANYAR A NINGú QUE UN ARXIU D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES INSTITUCIONS FAMíLIA, I PERSONES QUE, EN OPINió HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS DE LA ADIENTS PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I DIFUS!ó. QUE D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT ESTa EN L'aNIM DELS FUNDADORS PATRONS L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT. AQUESTA VOLUNTAT UNITaRIA S'HA POSAT DE MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR! DEL AVUI NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER, TANQUEM. SESSió, ARA AQUEST FA UN CICLE VA ANY, AL COMEN~AR SALó DE CICLE QUE AMB LA CENT DE �-8- L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, NADAL, F' ALCALDE (DISERTACió DE JOAQUIM DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) : e,........ .,. .. ~,r"t';....;.. l·.-· CONTINUa AMB L'ATENEU DE UN ACTE DE BARCELONA CARaCTER CULTURAL M. (PARLAREN A AUReLIA CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa ~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT, S__A!:L.§.AN. I PRESIDIT EN *-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--·· PEL SEU PRESIDENT. EN UN AL ACTE AQUESTS ACTES ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I SUNYER COM A CIENTíFIC, 'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA' SOBRETOT ENGINYER AMB GRAN S COM A HOME DE LLETRES, I COM A POLíTIC, I TAMBÉ COM A CIUTADa DE BARCELONA I DE CATALUNYA. LA COL.LABORACió COMISSió DEL rrCoeNCIES: M. AUReLIA CENTENAR! ELS DE MOLTS MARC AURELI VILA, AINAUD, CAPMANY, ELS MEMBRES DE LA (-ENTRE PERSONALITATS TRO ,:AVEN JOSEP DE TOTS ELS CAMPS HERIBERT GERMANS PI I JORDI QUALS MARAGALL-, ) S'HI I BARRERA, SUNYER, FOU M. MOLT / -DECISIVA- PER A DEFINITIVA DE LA FUNDACió, (QUE FINALMENT SUPERa ELS LA CONSOLIDACió IMPORTANT OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES PRESENTAVEN) AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE GENERALITAT DE CATALUNYA. LA �-9- EL QUE éS CATALUNYA AVUI, LA HISToRIA MODERNA, DE LA CREACió ........ L'APARICió éS INDESTRIABLE DEL D'UNA .·--. EL QUE HA ESTAT EN AUTeNTICA BARCELONA D'UNA FENOMEN CAPITAL, DE AMB VOCACió DE EN AQUEST CAPITALITAT DE PAíS. EL FENOMEN L'ESPECIFICITAT CATALa Té CAS D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL, AMB UNS TRETS AMB BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA, LA QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA. TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL DiaLEG ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT CARACTERíSTIQUES SINeRGIA QUE POSSIBILITATS QUE NOTABLES DE FLUiDESA PORTEN AMB TOTA NATURALITAT DEL MODEL DEL "SISTEMA DE MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER CATALUNYA . UNES I DE A LES CIUTATS" INTERPRETAR �-10- HO PODEM VEURE AMB TOTA CLAREDAT EN LA INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA PROJECCió TERMES MOLT MÉS ESTRICTES ALLa DE BARCELONA TANT EN DE JURISDICCió TERRITORIAL COM PER LA VIA DEL "CARRERATGE". I VEUREM MÉS ENDAVANT, EN LA BARCELONA QUE ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL UNA CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES PAíS QUE CONCENTRA ELS SEUS ENERGIES D'UN ESFOR90S PER PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL. LA IDEA CAPITAL PARER D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA ÉS UNA RACIONALITZACió MEU, PARTIDISTA MODERNA - SEVA I, - DE LA INTERPRETACió A DE CATALUNYA. VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS. DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE XIII, FET EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE --------------------- SINó TAMBé DES DEL PUNT DE VISTA POLíTIC CONSUETUDINARI, MéS DE CATALUNYA. MOLT MéS QUE UN DEL DRET MUNICIPI �-11- FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP) EL CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE oRGAN DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE JUNTAMENT AMB DIPUTACió LA MONARQUIA GENERAL DEL INSTITUCIONALITZADA, COM o CORTS. MITJAN POLíTI C SEGLE FINS SUCCESSORI MARTí XIV, ELS A COMISSió PERMANENT DE PROVOCAT L'HUMa), NO ACOMPLí UN ANYS LA GENERALITAT, LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR A úNIC CATALUNYA, LES I I IMPOSTOS, CERT 1410-1412 PAPER (INTERREGNE PER LA MORT SENSE FILLS PERo SOBRETOT FINS A LA DE GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES INSTITUCIONS ABANS , LA DEL PAíS S'ENFRONTAREN A JOAN II. EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC INFLUeNCIA DEL QUAL S'ESTENIA ARRE U DE 1 CATALUNYA . DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL PAíS (DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL CENT ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE, INSTITUCIONALMENT DIPUTACió DEL I JURíDICAMENT, GENERAL. AL DE aDHUC DE AIXó éS VaLID PER LA A LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640 O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714. ~ TU) Ir:- h CoJr- UlMAL �-12- QUAN ES CONSTITUí EL CONSELL DEL PRINCIPAL DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE CENT S'HI INTEGRa RESPONSABILITAT EN EN LA UN LLOC TASCA DE DE MaXIMA DEFENSAR LES CONSTI TUCIONS CATALANES. éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA D'UNA EN SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA EL DRET POLíTIC FINS A PRINCIPIS NOMéS FORMULACió DEL SEGLE XVIII . NO HA D'ESTRANYAR, MESURA DONCS, QUE LA PRIMERA QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI DE LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA EN PERSONES DE LA SEVA CONFIAN~A UN COP FET AIXo PROCEDí, ABSOLUTA. NOMéS L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. UNA MOSTRA MéS DEL PAPER RELLEVANT QUE ACOMPLIA, REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE DRET, CONSELL EL DE CENT éS LA INSTITUCió DEL CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL DRET BARCELONí S'ESTENIA A MOLTES POBLACIONS �-13- D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA I PART DE L'ePOCA MODERNA. _____.____________ LA BARCELONA ,..._____.._ MODERNA, CATALUNYA INDUSTRIAL RETARD I DE DURANT EL LA QUE RELATIVA XVIII LA CAPITAL DESPERTA DEL MARGINACió I LA PRIMERA DE _..~-··~·~ LA RELATIU ACUMULATS MEITAT DEL XIX, RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA. D'ALTRES AFECTADES CIUTATS RESTEN, LoGICAMENT, PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA. IMPORTANT OBSERVAR INTERPRETACió DE QUE LES PERo éS BASES D'UNA EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA SISTEMA CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB UNA CLAREDAT NOTABLE / ES CONVERTEIX 1 c ~ ~ , ~»A w Jh r;J~ .· ~ EN UN DESERT. �-14- COM VEIEM AL LLARG D'INDUSTRIALITZACió ES ESTRUCTURA SEUS CONSOLIDA VEIEM MITJANES. CIUTATS DELS PRIMERS UNA DE AQUESTA ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT CATALa". SeRIE COM TAMBé EIXOS NO éS, EN DEFINITIVA, FERROVIARI LA FESOMIA D'UN PAíS DESEQUILIBRAT. NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT DE LA CARTA MUNICIPAL. LA CARTA NATURAL DE MUNICIPAL HA DE SER LA L'ARTICULACió L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA CULMINACió JURíDICA EN AQUEST DE MOMENT CONCRET. ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS: PART DE PATRó RESPONSABILITATS PERQUe EN TERRITORIAL, NO COM PUC ALCALDE EL CONTEXT DE LES PERQUe, A OBVIAR LES DE BARCELONA; LLEIS MEVES I D'ORDENACió LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS. �-15- HE DIT REPETEIXO \ DISPOSI QUE TANT EN QUE MULTITUD D'OCASIONS CAL QUE LA D'UN ReGIM PROPI, CIUTAT I AVUI HO DE BARCELONA DE CARaCTER SINGULAR, CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT EN L'ESTRUCTURA INTERNA DE TÉ, L'ADMINISTRACió MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA, COM DE CAPITAL DE CATALUNYA, COM DE GRAN METRoPOLIS EUROPEA. ES TIC CONVEN<;UT COMPARETIXEN AMB RACIONALMENT, BARCELONA MI QUE LA MOLTS TOSSUDESA POLíTICAMENT, LA A VOS TeS EXPLICAR NECESSITAT TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA LA DE QUE ADEQUAT VITALITAT, SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI DEL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN. ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE EL CONSENS QUE UNA NORMA ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE. D'AQUEST TIFUS FA �-16- AQUESTA PERo INADEQUADA, ÉS LA REALITAT. INCoMODA, PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT JURíDICA. LA CARTA MUNICIPAL, CIUTAT, PER RESPONDRE AL QUE LA LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE ARA PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA. ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA. PERo SOM TRADICió I CONNEXIó AMB HEREUS NO D'UNA PODEM NI EL VELLA OBLIDAR PASSAT, AMB I NI ALLo GLORIOSA PERORE EN QUE LA ES FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA JURISDICCió DE CENT, METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL L'ESFOR~ DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS, DE REPRESENTACió POLíTICA ... LA VOLUNTAT �-17- BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA, DE LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE DES DE CAP S'ADMETIA, DE NO LES INSTaNCIES SUPERIORS JA L'ESPECIFICITAT, SINó LA NO SEVA PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA. CREC QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES CONDICIONS TAN oPTIMES IMPERIOSA DE DEFINIR PERSONALITAT D'AQUESTA NI UNA NECESSITAT CLARAMENT TAN L'ESPECIAL CIUTAT AMB LA SEVA CARTA MUNICIPAL . FINAL AIXí DONCS, FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT. I UNA PRESeNCIA MOLT SIGNIFICATIVA DELS AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS PROPOSEM. �-18- PENSEM ALTRES AQUEST TREBALL POT SER COMUNITATS APORTACió LES QUE ESPANYOLES I úTIL CONSTITUIR POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT EN UNA DE AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS. NOMÉS EM PúBLICAMENT MOLT FER-LA PER ACABAR, - A FAMíLIA LA I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió EN I QUE, EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA LLI~ó DESCOBERTA D'UN PI ESTIMULANT I COM e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,, 1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_ '\..{ ,;Á.{_ o ELS PERMANENT I RENOVADA HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS. r MANERA SUNYER DIPOSITaRIA LA ARXIU UNA AGRAIR - I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE SINCERA CONFIANyA RESTA, PER ALS �NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER PRIMERA PART 1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir els seus objectius. 2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i culturals. 3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres. 4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics del pais, era una pe~a important, molt més si aquesta era una institució amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera �2. a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de Catalunya. 5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que els Patrons valen fer valdre. A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents. El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat. 5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva molt interessant. L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva catalogació. �3. 6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres del Patrona t. 7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui tanquern. Va comen~ ar amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera, al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia, com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada de Barc elona i de Catalunya. 8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer, M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. SEGONA PART 1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a la resta de l'Estat. D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins del pap er de les estructures de c iu t ats). �4. Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a llen~ar com a tema per un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868). 2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants. (Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats) 3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona, llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons. TERCERA PART 1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT. 2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més, �5. amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori. Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes plantejats . 3.- Així, dones, Fundació oberta, sistema polític obert, sistema cien- tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats Aut~nomes i al propi Estat Central. Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986. 4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas. 5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre de serveis de Cat a lunya. 6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Alcaldes Barcelona Política Història Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Golferichs (Barcelona) Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1205/19891109d_00357.pdf ff2359ef4d7b89a49585b2e66daf2c3d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. SALó DE CENT, 9 DE NOVEMBRE DE 1989 �UN ANY MES, BARCELONA HA ACOLLIT AMB HONOR L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. UN ANY MES ENS HEM APLEGAT EN AQUEST SALÓ DE CENT, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA CONTINENTAL, PER TRIBUTAR UN JUST RECONEIXEMENT A PERSONES I ENTITATS QUE S'HAN DISTINGIT EN EL SEU TREBALL PER LA PERVIVeNCIA, EL CONREU I LA PROJECCIÓ D'UNA HISToRIA QUE ENS UNEIX, D'UNA PARLA QUE ENS ES COMUNA I D'UN ESPERIT QUE MOLTS DE NOSALTRES COMPARTIM TAMBE. BARCELONA ES, DE LES QUE ES CARACTERITZEN PER AQUESTS TRETS COMUNS, LA CIUTAT MES IMPORTANT I SIGNIFICADA DE TOTES; LA QUE DURANT DECENNIS I DECENNIS AL LLARG DE VUIT SEGLES HA HAGUT D'ASSUMIR MES SOVINT LA RESPONSABILITAT DE DUR L'ESTENDARD I UNA DE LES QUE HA MALDAT CONSTANTMENT PER PROJECTAR LA IDEA DE LA NOSTRA IDENTITAT. 1 TAMBE, QUAN HA CALGUT, PER DEFENSAR-LA: EN DEFINITIVA, EL MAL QUE VENIA D'ALMANSA, VA ESDEVENIR DEFINITIU AMB LA CAIGUDA DE BARCELONA AL 1714. BARCELONA HA ESTAT I ÉS -I AQUEST VESPRE EN DONA NOVA MOSTRA- CAIXA DE RESSONàNCIA DELS PROJECTES I IL.LUSIONS NASCUTS A QUALSEVOL DELS PUNTS DE LA GEOGRAFIA DE PARLA CATALANA. �- 3- ALTRES CIUTATS, COM VALèNCIA, QUE VA SER CENTRE DEL NOSTRE ESCàS RENAIXEMENT, CIUTAT DE MALLORCA, LA CIUTAT DE RAMON LLULL I TAMBÉ DE COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER, HAN JUGAT UN PAPER TAMBÉ ALGUTINADOR I TRASCENDENT EN MOLTES èPOQUES I TOTES TENEN, AVUI, UNA PERSONALITAT MOLT MARCADA I UN PROJECTE PROPI PER AL SEU FUTUR. SOBRETOT DES D'AQUESTA CIUTAT, ALS ANYS SEIXANATA I SETANTA MOLTS HOMES I DONES DEL PRINCIPAT, DEL PAIS VALENCIA I DE LES ILLES VAN FER CONEIXER EL SEU ART, VAN FER SENTIR LA SEVA VEU. EN AQUELLES HORES QUE QUALSEVOL ACTE PERSONAL O COL . LECTIU DUIA IMPRESA UNA VOLUNTAT IRRENUNCIABLE D'AFIRMAR-NOS EN EL QUE ÉREM I ENS NEGAVEN, BARCELONA VA SABER SER ESCENARI I MOTOR PER VEHICULAR ESFORÇOS PERSONALS I COL.LECTIUS. AQUESTA CIUTAT PEL SEU CARáCTER COMERCIAL I INDUSTRIAL, OBERT T GENERÓS, VA PODER EXERCIR UN PAPER REPRESENTATIU I AGLUTINADOR DE PROJECTES I IL.LUSIONS QUE COMPARTIEM I COMPARTIM ENCARA. L'ACCIÓ S'HA DIVERSIFICAT MOLT D'ENCà DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRàCIA PER AL NOSTRE PAÍS. PERò DIVERSIFICACIÓ NO VOL DIR DESVIRTUACIÓ. POTSER ENS MOVEM EN CAMPS SEMàNTICS DIFERENTS PERà US PUC ASSEGURAR QUE LA LLEN- �-4- GUA SEGUEIX ESSENT LA MATEIXA. I ÉS IDèNTICA LA VOLUNTAT DE MANTENIR VIUS ELS SIGNES QUE ENS SóN PROPIS I ENS CARACTERITZEN. POTSER, PERò, ÉS HORA DE CRÉIXER I MADURAR DES DE LA SEGURETAT I LA CONVICCIÓ, MÉS QUE NO PAS DE CAPFICAR -NOSEUAPRVIèNCGATDESLAPORI RESISTèNCIA. SEMPRE HE DIT QUE AQUESTA CIUTAT ÉS UNA GRAN ESPONJA, QUE S'ENRIQUEIX CONSTANTMENT DE TOT ALLÒ QUE L'ABEURA I, PERQUé SE SAP SEGURA D'ELLA MATEIXA, SAP REBRE I DONAR AMB NATURALITAT. LA BARCELONA- CIUTAT S'ESFORÇA A FER-HO, AMB LA RIQUESA I LA FORÇA QUE LI DONEN LES VEUS I LES IDEES QUE LLIUREMENT PER ELLA CIRCULEN. I BARCELONA VOL SER TAMBÉ CAPITAL PER MANTENIR I PROJECTAR ELS NOSTRES SIGNES I SÍMBOLS, MANIFESTANT -SE DIVERSA I PLURAL, DES DE LA RESPONSABILITAT QUE COMPORTA EL GOVERN INSTITUCIONALITZAT I DES DEL NO MENYS RESPONSABLE COMPROMÍS DE L'ACCIó CULTURAL I CÍVICA. �-5- POTSER ARA CAL, MÉS QUE MAI, DESTENYIR L'ACCIÓ CULTURAL DE L'ACCIÓ POLíTICA, PERQUè TOTES DUES -I TANTES ALTRES- SóN POSSIBLES, LEGITIMES I NECESSàRIES. AIXò FARá MÉS OBLIGADA LA COL • LABORACIó INCONDICIONAL ENCARA QUE NO ILIMITADA- DE LES INSTITUCIONS. BARCELONA, US DEIA, VA ACOLLIR HONORADA, FA VINT-I-CINT ANYS LES PROPOSTES DE LA NOVA CANÇO. ARA, PER EXEMPLE, EM PROPOSA L'ALCALDE DE PALMA, DE REALITZAR UN SEGON GRAN DESEMBARC -AQUEST COP COL . LECTIU- DE GRUPS MUSICALS ILLENCS A BARCELONA, I FAREM ELS POSSIBLES PER ACONSEGUIR-HO. I, AQUEST, ÉS NOMÉS UN EXEMPLE, COM TANTS D'ALTRE N'HI HA, COM L'EXPOSICIÓ, LA MAGNIFICA EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE AQUESTS DIES A VALèNCIA SOBRE L'ART DEL GòTIC I DEL RENAIXEMENT, QUE PRESENTA UNA TRIA IMPORTANT DELS FONS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, O LA QUE PODREM VEURE A BARCELONA A FINALS DE MES: LA FRUITA DAURADA, QUE VINDRà DE VALèNCIA. INSISTEIXO EN QUE HEM DE SER POROSOS I OBERTS I ACTUAR AMB NORMALITAT, ACCEPTAANT I AGRAINT TOT ALLò QUE, VENINT-NOS DE FORA, D'ALTRES àMBITS, ENS HA ENRIQUIT I SEGUIRà ENRIQUINT-NOS EN EL FUTUR. CAL RECONèIXER I FELICITAR AQUELLS QUI S'ESFORCEN PER �-6- LA PROJECCIÓ DE LA NOSTRA CULTURA I DE LA NOSTRA IDENTITAT, COM AVUI HO FEM. PERo CAL TAMNBÉ SABER-NOS ON SOM A TRAVÉS DELS MÚLTIPLES MIRALLS QUE PROJECTEN INFINITES IMATGES I REFLEXOS D'ALTRES INDRETS, D'ALTRES PARLES, D'ALTRES MONS, TANB LEGÍTIMS COM EL NOSTRE. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIO SENSE FER UNA (NOVA) AL • LUSIo A LLUIS CARULLA, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ 1 àNIMA DELS PREMIS. VULL TRAMETRE A LA SEVA ESPOSA, MARIA FONT I AL SEU FILL LLUIS, QUE AVUI EL REPRESENTEN, EL MEU DESIG D'UN RàPID RETABLIMENT. MOLTES GRáCIES. �9 �1 etv- AA"9 &A') lix-u4, ,.4 'cuufki 4 \ 4 at:/u,. ( .I r alliitli urvirk: LP:A.,7L4,,, 1,_11,1A31,“„tk.,,t 9/1 f kt I , i – cilj) ct,/t/t/tA 1,9 1 01A/I/Vb-1-, c)e, vuipAL-17 _Kt c-1,(4/L 47 /-t- 11. (A,t-c .(0/1-et.1)-7¿ d '5"vs (¿- '.W-0 ?),,t_sz cdp, Ldn,s5 (1s2„ (-)/114,A) OLI'vt-e.)2M~t ULL91/J2-7 le;,474d7-14'1-9.4k- utx,1-1)4-7 j (Ag 044 C50 ,AJui flA &A,L,ar uck#,,t--)?r( Ni.4 t (01 ,-Qm /URAiqt,Atallf~ LoAitt uum /44 /I/ Leo] v r ut �Gy9L- çi7u-( (c4,.ÄLfl au{h-- (A4-ti? djut52 1~de' i IV) t'Y. C144 ljtitt c,,()Vt, çcL (1(17UÁ Apti2-r- ¿,/L) (1/4A/te 1-1 q/k6)/(-C11,c1 (C -1 CkAiti v(_,) us2- ULIA I (1/u3 att c ¿ _._ ,(A,: a(GIN:kri~ AA 4;Lz (‘ Js �ab.:1/-e4 (aíitAlt ~11-9 1-(_ U,t€,Á_,(A, 96L1 44_,4 ¿-] iré\ ta dieLÁ1 J239n ÇOM"1°L'ii .,..."-..---""'"--' ---........„ d/UA ., ad. ,,,........ .„,/teivLe dfv-, „te\ (LAA,ÁlrialAtAfi-) ((A, (A; IA„ Ci:Áitt-11,04/(-)z- �CII CíL 6t.,, 1' a ubi /1/&o 24 ()N-2 ,t‹{Á ,()C �C}.„ t rn'oNur \-1A 7 í Cbt4 144 E.Gt,T- A'1/01 Vtiu /CM* t Ca,1 c( .,/(//1 v‘ft.ik.\ 5-,c4 4Aio ( G4 át r (1,44 11,1 („uk,_ \p‘ d.,,,„,»-A-)4 f GÁ.4 Juuí". dÐ U--21 L/11) 0,Mtit 1---(Mdle -21-1 Çktai.) °Ir 11'i tALt-ct44,U )-\12ji /LIAD - CznAA i> sv— c>--7\-, CP411 ÇAk(;-)( 4 (2¿, ç2.7 tik ç/ f/A,G0,-9 -1/AA<kyk,LATI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4111 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. Alcalde a l'Acte de Lliurament dels Premis d'Honor Jaume I i els Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Cultura Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1192/19890424d_00338.pdf e74e2fa15199534c53bea1edc00f6ca7 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DEL PALAU DE LA MUSICA CATALANA. 24 D'ABRIL DE 1989 (SALUTACIO A LES AUTORITATS I ASSISTENTS A L'ACTE) EN LA MEVA DOBLE QUALITAT D'ALCALDE DE LA CIUTAT I DE PRESIDENT DEL COMITè ORGANITZADOR OLíMPIC DE BARCELONA EM PLAU DONAR-LOS LA BENVINGUDA I DESITJAR-LOS UNA ESTADA FELIÇ ENTRE NOSALTRES. ACOLLIR LES REUNIONS DE LA COMISSIó m EXECUTIVA DEL C.I.O. I DE L'ASSEMBLEA DE L'A.S.O.I.F. ÉS UN HONOR PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. BARCELONA ELS HA DE SATISFER PER LA SEVA VOCACIÓ D'UNIVERSALITAT. AQUESTA BARCELONA OBERTA S'OFEREIX, AQUESTS DIES, A ACOLLIR UN DELS MOVIMENTS MÉS UNIVERSALS QUE LA HUMANITAT, EN LA SEVA RECERCA DE FRATERNITAT, HA SABUT CREAR: EL MOVIMENT OLÍMPIC. 1 �ESTIC SEGUR QUE UNA DE LES RAONS QUE VAN CONDUIR A LA SELECCIÓ DE BARCELONA PER ALS JOCS D'ESTIU DE 1992 VA SER L'ENTUSIASME DELS SEUS CIUTADANS. LA IL.LUSIÓ, LA TENACITAT, LA DETERMINACIÓ, LA COHESIÓ DE LA CANDIDATURA VAN SER FACTORS DECISIUS. LA VOLUNTAT COL.LECTIVA QUE ES VA POSAR DE MANIFEST ABANS DE LA NOMINACIó OLÍMPICA VA SER NOMÉS UNA NOVA EVIDèNCIA DE L'ENTUSIASME QUE TRADICIONALMENT HAN ABOCAT ELS BARCELONINS EN AQUELLES METES COL.LECTIVES QUE PERMETEN SITUAR L'ESCREIX DE CREATIVITATS QUE AQUESTA CIUTAT ÉS CAPAÇ DE GENERAR PERIòDICAMENT. LA CREATIVITAT DE BARCELONA HA ESTAT POSADA, EN AQUEST PERÍODE TAN ESTIMULANT DE LA SEVA HISTòRIA, AL SERVEI DE L'IDEAL OLÍMPIC. ELS JOCS DE 1992 SUPOSARAN UN GRAN ESFORÇ PER ALS BARCELONINS. PERò TAMBÉ SUPOSARAN UN èXIT - D'AIXò MAI NO N'HE TINGUT CAP DUBTE - I, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, UN PAS DE GEGANT EN LA CONSECUCIÓ DEL MODEL DE CIUTAT QUE TENIM PROJECTAT. ES PRODUIRà UNA CONFLUèNCIA EXCEPCIONAL ENTRE UNA CIUTAT QUE ES TRANSFORMA I UN ESDEVENIMENT QUE APORTA, PER SOBRE DE QUALSEVOL ALTRA CONSIDERACIÓ, CONTACTE HUMà I COMPETèNCIA PACÍFICA. 2 �CONTACTE HUMà I COMPETèNCIA PACÍFICA: NO SóN, JUSTAMENT, DUES CARACTERÍSTIQUES DEFINITòRIES DE LA CIUTAT? POTSER PER AIXò P. DE COUBERTAIN, FA CENT ANYS, VA IMAGINAR AMB INTUICIó GENIAL QUE LA SEU DELS JOCS NO SERIA UN ESTAT SINó UNA CIUTAT BENVINGUTS, DOCNS, A LA CIUTAT OLÍMPICA DE BARCELONA, A TRES ANYS DE LA GRAN BENVINGUDA. PASQUAL MARAGALL 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4098 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte del Palau de la Música Catalana amb motiu de benvinguda a la Comissió Executiva de CIO i de l'assemblea de l'ASOIF Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf b879986df10dc8591a2737e699f80f2b PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Subject The topic of the resource Comtes de Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Barcelona Espanya Monarquia Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1195/19890509d_00340.pdf 78a098429a59806e2d71ce08fbe46c3f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albéniz, 9 de maig de 1989 �-2EXCEL.LENTíSIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, HE QUERIDO REUNIRLES HOY PARA CELEBRAR CONJUNTAMENTE EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR, DE MANERA INEQUíVOCA ANTE LA OPINIóN PÚBLICA NUESTRA IDENTIFICACIóN CON LOS SíMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. ESTE ÉS EL CASO DEL 9 DE MAYO, DIA DE EUROPA, PARA LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. COMO BIEN SABEN, ESPAÑA OCUPA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD. ESTE HECHO, A TRES AÑOS JUSTOS DEL INGRESO DE ESPAÑA EN LA COMUNIDAD, REVISTE PARA NOSOTROS UNA ESPECIAL SIGNIFICACIÓN. HABRá REPRESENTADO LA INCORPORACIÓN DEFINITIVA DE ESPAÑA AL QUEHACER DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. 1992 ES UN AÑO DE OBJETIVOS Y DE CITAS HISTòRICAS QUE TIENEN MUCHO DE GRAN OPORTUNIDAD Y DE DESAFIO. �-3PARA ESPAÑA SERá EL FINAL DEL PERIODO TRANSITORIO DE ADAPTACIóN A LA COMUNIDAD, Y LA COINCIDENCIA DE LAS CITAS HISTòRICAS DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO DE AMÉRICA, LOS JUEGOS OLíMPICOS DE BARCELONA, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE SEVILLA Y LA CAPITALIDAD EUROPEA DE LA CULTURA EN MADRID. PARA LA COMUNIDAD, 1992 DEBERá VER EL CUMPLIMIENTO DE LAS PREVISIONES DEL ACTA UNICA CON LA REALIZACIóN DEL MERCADO INTERIOR, EL GRAN ESPACIO SIN FRONTERAS QUE OTORGARá A EUROPA LA OPORTUNIDAD DE REAFIRMARSE COMO EL MAYOR POLO COMERCIAL DEL MUNDO Y DE CONVERTIRSE EN UNA PUJANTE áREA DE DESARROLLO Y PROGRESO. ESTOY CONVENCIDO QUE 1992 SERá UN AÑO APASIONANTE POR SUS REALIZACIONES Y QUE PERMITIRá ASENTAR FIRMEMENTE LAS BASES PARA LOS DESARROLLOS POSTERIORES. BARCELONA SE PREPARA PARA SER ELLA MISMA PROTAGONISTA DE LA CITA QUE LE CORRESPONDE, PERO TAMBIÉN PARA PARTICIPAR EN EL LOGRO DE LOS OBJETIVOS COMUNITARIOS. LES CONSTA A VDS. LA VOCACIÓN EUROPEA DE BARCELONA, SEPAN QUE BARCELONA HARá HONOR A ELLA EN TODOS LOS TERRENOS Y SEPAN TAMBIÉN QUE UNO DE LOS TíTULOS QUE MáS NOS ENORGULLECEN ES, PRECISAMENTE, EL DE CIUDAD EUROPEA. �-4MUY RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DEL CONGRESO SOBRE LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE SE CELEBRÓ EN BARCELONA, ENUMERÉ UNA SéRIE DE OBJETIVOS QUE LA CIUDAD SE HA PROPUESTO EN RELACIÓN CON EUROPA. ESOS OBJETIVOS, QUE HOY HEMOS RENOVADO PÚBLICAMENTE CON OCASIÓN DEL DIA DE EUROPA, SE SITUAN EN UNA LíNEA DE INTEGRAR LAS POLíTICAS, LOS PROBLEMAS, LAS REFERENCIAS DE LAS REALIDADES URBANAS EN CONTEXTO EUROPEO. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ESTA APROXIMACIÓN DE LA IDEA DE EUROPA A LAS REALIDADES CONCRETAS DE LA ADMINISTRACIÓN URBANA, A LAS REALIDADES DE LA VIDA COTIDIANA EN DEFINITIVA SUPONDRá UN EMPUJE DECISIVO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DE ESA EMERGENTE CIUDADANÍA EUROPEA QUE EMPEZAMOS A ENTREVER. QUISIERA PARA FINALIZAR RENOVARLES EL COMPROMISO DE LA CIUDAD Y EL MíO PERSONAL DE ESPECIAL Y PLENA COLABORACIÓN CON USTEDES, LOS REPRESENTANTES EN LA CIUDAD DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4101 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona davant dels Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. 1992: Jocs Olímpics, Exposició Universal de Sevilla, la capitalitat cultural europea de Madrid i el V Centenari del descubriment d'Amèrica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Relacions Internacionals Cooperativisme Territoris Acció política Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1244/19910423d_00433.pdf c4069dd7063da1850be9c3f99331d0d4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DE LA REMODELACIO DEL PASSEIG DE LLUIS COMPANYS Barcelona, 23 d'abril de 1991 Diada de Sant Jordi �RECUPEREN AVUI UN TROS MAGNíFIC DE LA CIUTAT. AQUEST SALÓ DE LLUíS COMPANYS QUE DE NOU GUANYEM TÉ L'ENORME VIRTUT DE SER UNA MOSTRA EXCEL.LENT DE LES IDEES MÉS POSITIVES DE LA BARCELONA QUE VA NÉIXER A FINALS'DEL SEGLE PASSAT I A LA VEGADA, XEMPLE EXTRAORDINARI DE LA QUALITAT DEL NOU URBANISME. ES FANTàSTIC QUE UN ARC DE TRIOMF, SIMBOL I EXPRESSIÓ D'UN MOMENT CONCRET DE LA CIUTAT - 41 LA BARCELONA DE L'EXPOSICIó DE 1888 - PUGUI SER TAMBÉ UN SIGNE DE MODERNITAT, DE PROJECCIÓ CAP AL FUTUR, DE BENESTAR URBá, DE QUALITAT DE VIDA DELS BARCELONINS. AQUEST ARC DE TRIOMF I AQUEST SALÓ URBà VAN CONSTITUIR UNA MENA DE MARCA DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888, QUE OBRIA AL MóN LA BARCELONA MODERNA, LA BARCELONA QUE FEIA NOMÉS VINT ANYS QUE HAVIA ENDERROCAT LES SEVES MURALLES. �-2- BARCELONA S'OBRIA I HO FEIA AMB L'AMPUL.LOSITAT PRCADIA DEL MOMENT. AMB LA SOLEMNITAT D'UNA AFIRMACIó RETÒRICA. COM UNA EXPRESSIÓ DEL QUE VOLIA SER: UNA CAPITAL EUROPEA, QUE ES MIRAVA EN EL MIRALL DE LES GRANS CAPITALS DEL CONTINENT. ELS AVATARS DEL SEGLE, LA DESCOMPOSICIó FINAL DE LA BELLA IDEA DE CIUTAT QUE AQUÍ NEIXIA CONTRADICTORIA PERò VITAL - VAN DUR LA DEGRADACIÓ A AQUESTA PART DE LA CIUTAT, A TOT EL SEU LLEVANT. AVUI, LA RECONSTRUCCIÓ DELSALó 1 EL RETORN DEL CONJUNT URBà A LA SEVA FESOMIA ORIGINAL SUPOSEN LA RECUPERACIÓ D'UNS SíMBQLS IMPORTANTS DE LA CIUTAT. PERó NO SOLAMENT D'UNS SíMBOLS. RECUPEREN TAMBÉ UNA ESTRUCTURA URBANA POTENT. UN TROS DE CIUTAT FORT, BEN CONSTRUiT, BEN PENSAT, QUE POT CONTRIBUIR MOLT A FER MéS AMIGABLE LA VIDA DELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT DELS VEiNS DE L'EIXAMPLE, DE LA RIBERA 1 DE FORT PIENC. �-3-- DES DE SOTA D'AQUEST ARC DE TRIOMF ES POT TORNAR A ADMIRAR UNA PERSPECTIVÁ URBANA QUE HA RESTAT INèDITA DURANT UNES 1 DéCADES. UNA PERSPECTIVA URBANA DE GRAN QUALITAT. 1 DES D'AQUí PODEM VEURE TOTS FINS A QUIN PUNT L'URBANISME DE QUALITAT POT MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I, EL QUE ÉS MOLT IMPORTANT, REFORÇAR EL SEU SENTITDE CIVILITAT,‹ DE PERTANYENÇA, p12.1pF„NnzaT,Iiltg.I.. AQUEST NOU SALó DE LLUíS COMPANYS HA DE SER UNA PENYORA DEL COMPROMÍS DE LA CIUTAT DE TORNAR CAP A LLEVANT; DE REFER TOTA AQUESTA PART DE BARCELONA I DE DONAR-LI LA CENTRALITAT I LA QUALITAT QUE MEREIX. EL NOU SALóiÉS COM UNA MENA DE CULMINACIó PROVISIONAL DEL SEGUIT DE MAGNIFIQUES INTERVENCIONS QUE S'HAN ANAT FENT EN AQUESTA PART DE LA CIUTAT VELLA\DURANT ELS ÚLTIMS ANYS. RECORDARÉ NOMÉS ALGUNES MOSTRES DE L'ENORME QUALITAT D'UN PROCÉS QUE, QUAN VA COMENÇAR, SEMBLAVA IMPOSSIBLE: LA PLAÇA DE USANT AGUSTÍ VELL, LA PLAÇA DE LES BASSES DE SANT PERE, LA PLAÇA DE LES OLLES, EL CARRER DE SANT PERE MÉS BAIX... 1 DE �^ -^ i------' °; o -4- L'ALTRA BANDA, EL PARC DE L'ESTAGIó DEL NORD, LA NOVA PLAÇA DE LES ARTS, EL PASSEIG DE CARLES I... AQUEST SALó DE LLUíS COMPANYS PRESIDIRà LA RENOVACIó URBANA DE LA CIUTAT DE LLEVANT PERò, ENCARA MÉS, EN SERà EL MOTOR MÉS'DECISIU. LA NOVA PERSPECTIVA URBANA QUE S'ENTRONITZA EN AQUESTA PART TAN ENTRANYABLE DE LA VELLA! BARCELONA ÉS UNA INVITACIó A CONTINUAR, A SEGUIR ENDAVANT, A ABRAÇAR EL MAR. HO ^^ ^^ FAREM. ^^ ^ ` % 4,7=1. ^ HONOREM TAMBÉ AVUI LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT LJ LLUíS COMPANYS, EL PRESIDENT MàRTIR DE CATALUNYA. l ' LA SIGNIFICACIó URBANA D'AQUEST ESPAI QUE HEM RECUPERAT S'ADIU PERFECTAMENT ÁMB EL QUE VA SIGNIFICAR LA P ^ 1 D ,^ E a ^. COMPANYS: LAi FIDELITAT ALS ^.._..__^-^.._..._.._... CIUTADANS DE CATALUNYA; ,EST LS EL LLEGAT MÉS PRECíS I CONCíS QUE EL PRESIDENT COMPANYS VA DEIXAR-NOS.f QUE LA DIGN3TAT INSTITUCIONAL, QUE LA REPRESENTACIÓ D'UN PAíS, QU EL"G( VERN D'UNA NACIó NO SóN CONCEPTES QUs-SOBREVOLN'LA REALITAT AL MARGE DELS CIUTADANS CONCRETS. ^ `'^----Q-(-) ^ ^^ . 41,,Jy_ r` ^ ^-^ ^ ^^= ^^^ c.^^^1^ ,_^^^^s^ vr ^^ ^ k urPr(t_ /ikrt -^-`'^ ^^ - ^r^ ^ ^^ ..^ Uf avk P/rx-i L ^^ oj^ y `7 ^ M 1119cif-L, .),Jk 3 ?^,^ ^^^3^ ^ ^ -^^^..^^^ �--5- ELS BARCELONINS, QUE SABEM QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT, LA SEVA GENT, SIGNIFICAT D'AQUESTA P EÉ-7/---7111Z_L_ QUE CONTRIBUCIÓ A ENTENEM,PERFECTAMENT VISIÓ DE COMPANYS41 UNA OBRA COM AQUESTA LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS I A LA SEVA DIGNITAT. f\— IMNsTub-u—n.„-A—ut, [v-c_ ç' ut /(c) EL SABEM, A ÉS UNA NOSTRES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4150 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall a l'acte d'Inauguració de la remodelació del Passeig Lluís Companys en la Diada de Sant Jordi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Lluís Companys Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Història Barcelona Festes Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1199/19890607d_00346.pdf 5265f8c5b0d569d717b21e84a1a0ef20 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA, 7 DE JUNY DE 1989 �-2- EXCMO. SR. DIRECTOR GENERAL DE TELECOMUNICACIONES, INFORMACIÓN E INNOVACIÓN DE LA COMISIÓN EUROPEA ... SENYORES I SENYORS LA CELEBRACIÓ DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS UN ACTE QUE REFLECTEIX LA NORMALITAT DE LA PRESèNCIA DE LA COMUNITAT A BARCELONA. PRESèNCIA DE LA QUE ENS HEM DE SENTIR COMPLAGUTS. BEN AVIAT PODREM MATERIALITZAR UNA PRESèNCIA PERMANENT DE LA COMISSIÓ A BARCELONA PER MITJà DE L'OFICINA QUE SERà OBERTA A LA TARDOR QUE VE A LA NOSTRA CIUTAT. L'EUROPA QUE ESTEM CONSTRUINT, I QUE TÉ, DE MOMENT, LA SEVA EXPRESSIÓ MÉS AVANÇADA EN L'ACTA UNICA EUROPEA, NOMÉS POT SER UNA EUROPA DESCENTRALITZADA, EN QUé CIUTAT I CIUTADANS CONTINUARAN TENINT LA FUNCIó RELLEVANT QUE LA HISTORIA EUROPEA ELS HA ATORGAT. �-4- SI, COM DéIEM, LES CIUTATS SóN ALLÒ QUE EUROPA TÉ DE MÉS DIFERENCIAL I LA DEFINEIXEN COM CAP ALTRE DELS SEUS tLEMENTS, EUROPA HAURIA D'APROFITAR MILLOR LES SEVES CIUTATS I ELS HAURIA DE DEDICAR MÉS ATENCIÓ I MÉS RECURSOS. LES CIUTATS ESTAN DISPOSADES A PARTICIPAR EN PRIMERA LÍNEA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNITAT EUROPEA, PERQUé SABEN QUE EN L'ELIMINACIÓ DE LES BARRERES, EN LA SUPERACIÓ DEL FRACCIONAMENT ESTATAL, NOMÉS HI PODEN GUANYAR. L'EXPERIèNCIA HISTÒRICA HO DEMOSTRA A BASTAMENT. PERÒ LES CIUTATS, QUE CONCENTREN EN ELLES MOLTS DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT DEL NOSTRE TEMPS, NECESSITEN SER COMPRESES I AJUDADES. NO ES POT DEMANAR A LES CIUTATS QUE RESOLGUIN SOLES, AMB ELS SEUS LIMITATS RECURSOS, UNS PROBLEMES QUE, D'UNA BANDA, DESBORDEN LES SEVES POSSIBILITATS, I, D'ALTRA BANDA, SóN PROBLEMES DE CIVILITZACIó QUE NOMÉS COM A TALS PODEN SER ENCARATS AMB POSSIBILITATS D'éXIT. �-3- EUROPA ÉS UNA REALITAT QUE POT SER DEFINIDA I ENTESA DES DE DIFERENTS ANGLES, PERQUé LA SEVA DIVERSITAT EXCLOU LA SIMPLIFICACIó I LA UNIFORMITAT. TANMATEIX, PERÒ, Hl HA UNA DEFINICIó GENUiNA QUE EXPRESSA EL SEU ÉSSER PROFUND, QUE SINTETITZA LA SEVA REALITAT PLURAL: EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. LES ClUTATS CONSTITUEIXEN EL NERVI D'EUROPA. SóN ELS SEUS CENTRES NEURàLGICS. LES CIUTATS GENEREN LA CREATIVITAT I LA INNOVACIó: SóN L'AUTèNTICA FORÇA D'EUROPA. EN AQUEST SENTIT RESULTA SUMAMENT ENCERTAT QUE LA COMISSIÓ HAGI ESCOLLIT LA INNOVACIó TECNOLÒGICA PER DONAR CONTINGUT A SEVA PARTICIPACIÓ EN LA FIRA DE BARCELONA. COM HE TINGUT OCASIÓ DE MANIFESTAR DIVERSES VEGADES I AVUI, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA DE BARCELONA, DESITJARIA REITERAR, S'HA DE SER CONSEQÜENT AMB LA REALITAT URBANA D'EUROPA. �-5- LES CIUTATS D'EUROPA NECESSITEN RECURSOS, PERò NO SOLAMENT RECURSOS. NECESSITEN TAMBÉ COMUNITAT D'ACTUACIÓ, UNS STANDARDS MÉS ALTS DE QUALITAT DE VIDA, UNES POLíTIQUES COMUNES QUE INSPIRIN I LEGITIMIN LES MESURES CERTAMENT RADICALS QUE ALGUNS DELS PROBLEMES URBANS EXIGEIXEN. LES COMUNITATS EUROPEES QUE VAN NèIXER, PRECISAMENT, PER DONAR UNA RESPOSTA A PROBLEMES DE NOVA DIMENSIó, NO PODEN RESTAR INSENSIBLES A LES NECESSITATS QUE AFECTEN A LES CIUTATS EUROPEES. ATENDRE -LES, ÉS CONSTRUIR EUROPA. LES COMUNITATS EUROPEES EN LA SINGULAR MARXA QUE ENCAPÇALEN ENVERS LA UNITAT EUROPEA PODEN CONFIAR EN LES CIUTATS. LES CIUTATS EUROPEES APORTEN A LA INTEGRACIó1ENTRE ALTRES COSES UN VALOR HISTòRIC I UNA PRàCTICA QUOTIDIANA: SUPRANACIONALITAT NATURAL. LA SEVA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4105 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a l'acte del "Dia d'Europa" a la Fira de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Territoris Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf 8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a PDF Text Text „VOZw -ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa 8861 ap ToiTnÇ ap £ 1 �t4-~ E11111 Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa Pça. S. Jaurne, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E Gabinet de Comunicació PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88) Guió per l'Excm. Sr. Alcalde. 1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971, ls esforços ner la democratització dins de la petita hi tória el seu moment per la dictadura). espanyola, revista suspese Satisfacció cora a com alcalde. i atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una d'economistes disconformes amo la situad() política revista per l'evolució de l'economia espanyola preocupats i intfJJ .E.:11 de finals deis anys 60. 2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de sinqulars expectatives. Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un feliç patrimoni comú consolidat. Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com d'aquest també, segur, una nava preocupació per assegurar la e s sectors creixement i la seva repercussió equitativa entre te socials. c....es contempla, com 3. De Barcelona estant aquest nou horitzó és sabut, en especial interés, en la d perspec iva olímnica i eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció informativa indubtable per la nova "España Economica". La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou in *-. un ' Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i 03C 5. S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA c7;\71,e_. vutfr4)1-5 1/1~ y) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4071 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Mitjans de comunicació Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1186/19890302d_00328.pdf 46c8378d780e687594b7ca63fd9023cf PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS SOBRE " L'EUROPA DELS CIUTADANS ". Saló de Cent, 2 de març de 1989 �2 (MENCIó A LES AUTORITATS PRESENTS. PENDENT L'ORDENACIÓ PROTOCOL.LáRIA) UNA VEGADA MÉS, BARCELONA TÉ L'OPORTUNITAT DE MOSTRAR EL SEU COMPROMÍS EUROPEISTA. VOLDRIA EXPRESSAR LA DOBLE SATISFACCIÓ QUE SENTO PEL FET QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DEL CONGRÉS DEL MOVIMENT EUROPEU SOBRE L'EUROPA DELS CIUTADANS I QUE L'ACTE D'INAUGURACIó SOLEMNE SE CELEBRI EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT. AQUEST SALó, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA EUROPEA, HA SIMBOLITZAT I SIMBOLITZA, COMENÇANT PEL SEU PROPI NOM, L'ESFORÇ DELS REPRESENTANTS DE MUNICIPIS DIVERSOS A ENTENDRE'S, COMPROMETRE'S I ACTUAR COM A COL.LECTIVITAT MÉS ENLLà D'UN MUNICIPI ESTRICTE, COM UNA GRAN �3 COMUNITAT DE CIUTADANS. EN EL PASSAT RECENT D'EUROPA, QUAN CALIA SUPERAR LES CONSEQÜèNCIES DRàMATIQUES D'UNA GUERRA FRATICIDA, LES CIUTATS VAN ACOMPLIR UNA FUNCIÓ DE PRIMER ORDRE EN LA RECONCILIACIÓ DELS EUROPEUS. LES CIUTATS SóN A EUROPA UNA REFERèNCIA CULTURAL I HISTÒRICA COMUNA. PENSEM EN CASOS CONCRETS. PARÍS, LONDRES, PRAGA, BUDAPEST, VIENA... BARCELONA I MADRID, TAMBÉ. SóN CIUTATS QUE HAN VISCUT EPISODIS TRAUMàTICS I TRàGICS EN LA SEVA HISTòRIA RECENT I NO SÓN AVUI UNA REFERéNCIA DE DIVISIó NI CONFRONTACIó. LES CIUTATS , AQUESTES QUE HE ESMENTAT I TANTES D'ALTRES, -DE MÉS PETITES COM VENèCIA O FLORèNCIA, MUNICH, LA HAIA O EDIMBURG - FORMEN PART D'UN PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC COMÚ DELS EUROPEUS, DELS CIUTADANS EUROPEUS. �4 LES RELACIONS ENTRE CIUTATS, ELS AGERMANAMENTS, EL MOVIMENT REPRESENTAT PEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA TENEN MOLT A VEURE, PRIMER, AMB LA SUPERACIÓ DEL MUTU DESCONEIXEMENT CIUTADà I, DESPRÉS, AMB LA CREACIÓ D'UN CLIMA DE CONFIANÇA I DE CONTACTES ESTRETS ENTRE CIUTATS, QUE SóN LES BASES MÉS SòLIDES DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA. HI HA UNA FRASE D'EDOUARD HERRIOT, PENSADA SEGURAMENT DES DE LA SEVA DENSA EXPERIèNCIA COM A HOME D'ESTAT I COM A ALCALDE -¡FOU CINQUANTA ANYS ALCALDE DE LIó!-, QUE RECULL MILLOR QUE NO PAS UNA LLARGA DISQUISICIó, ALLò QUE SIGNIFIQUEN LES CIUTATS: "TOT OPOSA ELS ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". LES CIUTATS SÓN SUPRANACIONALS PER DEFINICIó. NO TENEN FRONTERES. SÓN UN LLOC DE TROBADA I DE CONVIVèNCIA. I EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA QUE JA FUNCIONA COM A ESPAI SENSE FRONTERES, I UNA APORTACIÓ GENUÏNA DE LES CIUTATS A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �5 EN EL MOMENT ACTUAL, DAVANT LA PROXIMITAT DEL MERCAT UNITARI PREVIST A L'ACTA UNICA I EN LA PERSPECTIVA DE LA UNIó POLÍTICA EUROPEA, TAN NECESSàRIA COM URGENT, LES CIUTATS PODEN SITUAR-SE NOVAMENT A L'AVANTGUARDA DEL PROCÉS. PER A ACONSEGUIR LA MOBILITZACIó DE L'OPINIó PüBLICA I LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE EL PARLAMENT EUROPEU RECLAMA AMB INSISTèNCIA, ESPECIALMENT EN LA SEVA RESOLUCIÓ DE 17 DE JUNY DE 1987 SOBRE L'ESTRATèGIA DEL PARLAMENT RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, ES FA IMPRESCINDIBLE QUE LES CIUTATS CRIDIN ELS SEU CIUTADANS A PARTICIPAR. I AIXò ELS PUC ASSEGURAR QUE ESTà GARANTIT PERQUè LES CIUTATS HAN FET D'EUROPA WEVA,LAICAUSA. ¡NO PODIA SER D'ALTRA MANERA EN EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA!. �CORRESPON A LES CIUTATS EXPERIMENTAR LES PRIMERES PASSES DE L'ESPAI POLÍTIC EUROPEU SENSE FRONTERES. EM REFEREIXO AL FET ENORMEMENT SIGNIFICATIU QUE 5 MILIONS ■„ D'EUROPEUS--PUGUIN VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS DELS PAÏSOS ON RESIDEIXEN. BARCELONA ESTà DISPOSADA A ASSUMIR LES SEVES RESPONSABILITATS EUROPEES EN TOTS ELS ORDRES. RECENTMENT HE TINGUT L'OPORTUNITAT DE MANIFESTAR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU I AL PRESIDENT DE L'ASSEMBLEA PARLAMENTáRIA DEL CONSELL D'EUROPA, I AVUI HO REPETEIXO AQUÍ, EN AQUEST ACTE DEL MOVIMENT EUROPEU, QUE EL 1992, AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, BARCELONA / cc:7j- SERà LA PORTA D'EUROPA OBERTA AL MóN. RES NO EM COMPLAURIA TANT COM QUE EL MóN POGUÉS PERCEBRETPAVÉS DE BARCELONA LA COMUNA IDENTITAT EUROPEA.,,,v AQUEST ÉS UN DELS REPTES QUE TENIM PLANTEJATS AMB VISTES A L'ESFORÇ CULTURAL QUE VOLEM FER ENTORN DE LA GRAN CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS. A /6- 5' IN �7 VOLDRIA - I AIXí HO VAIG MANIFESTAR RECENTMENT AL PRIMER MINISTRE FRANCéS - QUE LA CIUTAT D'ALBERTVILLE S'UNíS A BARCELONA EN AQUEST PROJECTE I ENS AGRADARIA DISPOSAR DEL SUPORT GENERÓS I ENTUSIASTA DE LES COMUNITATS PER A FER-LO REALITAT. DURANT AQUEST ANY DONAREM UNA PRIORITAT ABSOLUTA, DESTACADA, OSTENSIBLE, A L'APROFUNDIMENT DE LES RELACIONS AMB EUROPA. SÓN RELACIONS QUE BARCELONA HA CULTIVAT DE MANERA EXTENSA I APASSIONADA EN ELS ANYS MÉS RECENTS. AMB MOLTES CIUTATS I INSTITUCIONS EUROPEES, BARCELONA, HI Té UNA RELACIó CONSTANT. I VOLEM QUE AQUEST CERCLE ES MANTINGUI I CREIXI MéS ENCARA. PERò VOLEM FER TAMBé UN CANVI QUALITATIU PER APROFITAR UNA CONJUNTURA MARCADA PER DOS ELEMENTS TAN DESTACATS COM SóN: - LA PRESIDèNCIA ESPANYOLA DE LES COMUNITATS DURANT EL PRIMER SEMESTRE D'ENGUANY. �8 - LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBRAN EL MES DE JUNY QUE VE. EN EL CAS CONCRET DE BARCELONA, ES PRODUEIX, A MÉS, LA CIRCUMSTàNCIA, POTSER MENOR PERÒ SIMBÒLICA, DE L'ESTABLIMENT DE LA DELEGACIÓ INFORMATIVA DE LES COMUNITATS. SOM PLENAMENT CONSCIENTS DE LES LIMITACIONS QUE POT TENIR L'ACTUACIÓ D'UNA CIUTAT EN L'àMBIT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS. PERò AQUEST PRAGMATISME QUE EXERCIREM SERà UN PRAGMATISME REALISTA, NO UN PRAGMATISME PESSIMISTA. EL ROL QUE NOSALTRES VEIEM QUE LES CIUTATS ESTAN COMENÇANT A JUGAR EN LES RELACIONS INTERNACIONALS NO L'INTERPRETEM EN CLAU DE CONFRONTACIÓ AMB EL QUE TRADICIONALMENT HAN JUGAT ELS ESTATS. HO VEIEM, MÉS AVIAT, COM UNA APORTACIÓ COMPLEMENTàRIA. éS UN PAPER QUE TÉ UN INICI DE TEORIA I QUE S'ANALITZA COM A PARAL.LEL AL QUE HAN COMENÇAT A DESPLEGAR LES GRANS MULTINACIONALS EN L'ESCENA INTERNACIONAL. �9 éS UNA ESCENARI MÉS FLUïD EN EL QUE LES CIUTATS PODEN REPRESENTAR LA GARANTIA DEL CONTROL PÚBLIC, LA GARANTIA DEL CONTROL CIUTADà. DONCS BÉ, EN AQUEST NOU PANORAMA QUE S'ENDEVINA, BARCELONA APOSTA PER UN PAPER EQUILIBRADOR, RESPONSABLE, MODERADOR DE LES CIUTATS. éS UN PAPER QUE NOMéS LES CIUTATS PODEN FER A EUROPA, EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA. BARCELONA ES PROPOSA EN AQUEST ANY 1989 DONAR PASSES CONCRETES PER ACONSEGUIR UNS OBJECTIUS DEFINITS I POSSIBLES DE MOVILITZACIó CIUTADANA I EUROPEA. - POSARà EN MARXA LES ACCIONS NECESSàRIES PER A QUE ELS JOCS DE 1992 SIGUIN ELS JOCS D'EUROPA EN LíNIA AMB LA DECLARACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU I D'ACORD AMB LA VOCACIÓ EUROPEA DE LA CIUTAT. �10 - L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ASSUMEIX EL COMPROMÍS DE FOMENTAR L'INTERéS I LA PARTICIPACIó DELS SEUS CIUTADANS EN LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBREN EL MES DE JUNY D'ENGUANY. - BARCELONA CONDUIRà LES SEVES RELACIONS AMB LES GRANS CIUTATS EUROPEES CAP A L'OBJECTIU DE CONSTITUIR UN "LOBBY" QUE FOMENTI UNA MAJOR PARTICIPACIó DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA I UNA MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS ALS PROBLEMES URBANS. - BARCELONA PROPOSARá, CONJUNTAMENT AMB ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, QUE LES COMUNITATS ESTABLEIXIN UNS STANDARDS DE QUALITAT DE VIDA URBANA, MESURABLES I COMPARABLES. - BARCELONA PROPOSARà TAMBÉ A LES ALTRES CIUTATS EUROPEES I ESPECIALMENT AMB OCASIÓ DE LA REUNIÓ EUROCIUTATS QUE S'HA DE CELEBRAR EL MES QUE VE, UNA �11 MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS AL MANTENIMENT I LA REHABILITACIó DELS CENTRES HISTòRICS DE LES CIUTATS EUROPEES QUE SÓN UNA DE LES BASES FONAMENTALS DE LA IDENTITAT CONTINENTAL. - DEMANAREM IGUALMENT UNA MAJOR ATENCIÓ AL PROBLEMA DE LES BOSSES DE POBRESA URBANES QUE SóN ACTUALMENT UN FENòMEN DE SIGNIFICACIó GENERAL. - FINALMENT, BARCELONA DONARà SUPORT A LES FÓRMULES IMAGINATIVES, QUE S'HAN COMENÇAT A ARTICULAR EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS, PER REGULAR EL COMPROMíS ENTRE ELS ESTATS I LES SEVES GRANS CIUTATS. EM REFEREIXO A FÓRMULES PRÒXIMES A LA IDEA DELS CONTRACTES-PROGRAMA O ELS PROTOCOLS D'ENTESA QUE GARANTEIXIN LA RACIONALITZACIÓ DEL SUPORT ESTATAL A LES GRANS CIUTATS EN UN CONTEXT TEMPORAL CONCRET. �12 SUGGEREIXO AQUESTES IDEES AMB L'ESPERANÇA, AMB LA CONVIfNCIó QUE VOSTèS LES TINDRAN PRESENTS I HI REFLEXIONARAN DURANT AQUESTS DIES. SÉ QUE L'APORTACIÓ DE BARCELONA PER EUROPA COMPTARà AMB TOTA L'AUTORITAT DEL SEU SUPORT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4092 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb motiu de la Inauguració del Congrés sobre "L'Europa dels ciutadans" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Co| laboracions amb altres ciutats europees en construir un lobby. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Unió Europea Acció política Barcelona Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1245/19910509d_00446.pdf 60d5fd52be281df344e351d9028c8a04 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. PALAUET ALBéNIZ, 9 DE MAIG DE 1991. �HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, SR. DIRECTOR DE L'OFICINA DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES A BARCELONA. EL ENCUENTRO ANUAL QUE CELEBRAMOS EL 9 DE MAYO CON MOTIVO DEL DíA DE EUROPA YA TIENE TRADICIÓN. CADA UNO DE LOS ENCUENTROS SE HA DESARROLLADO EN UN MOMENTO ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, QUE QUISIERA EVOCAR DE NUEVO. EL PRIMER ENCUENTRO, EN 1989, TUVO LUGAR CUANDO ESPAÑA OCUPABA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. CREO QUE NINGÚN HECHO PUDO SIMBOLIZAR MEJOR QUE ÉSTE LA DEFINITIVA INCORPORACIÓN DE ESPAÑA A LAS TAREAS DE ORGANIZAR CONJUNTAMENTE EL DESTINO QUE COMPARTIMOS LOS PAISES DE LA COMUNIDAD. 2 �EL SEGUNDO ENCUENTRO, EN 1990, SE CELEBRÓ EN MITAD DE UN PROCESO DE NORMALIZACIÓN DEMOCRáTICA DE LOS PAISES DE EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL, Y CON LA UNIFICACIÓN ALEMANA EN MARCHA. ME PARECE INNECESARIO DESTACAR ANTE USTEDES LA IMPORTANCIA DE AMBOS HECHOS. SÓLO QUISIERA REAFIRMAR LA PREOCUPACIÓN QUE LOS GOBIERNOS DE NUESTROS PAÍSES COMPARTEN, Y QUE EL CONSEJO EUROPEO HA RECOGIDO, DE QUE NO PODEMOS DESENTENDERNOS DE LAS DIFICULTADES POR LAS QUE ATRAVIESAN ACTUALMENTE ESOS PAÍSES EN SUS TRANSICIONES ECONÓMICAS Y POLíTICAS. LA MEJOR MANERA DE CONVENCERLES DE NUESTRA SOLIDARIDAD -QUE, POR SUPUESTO, HA DE TENER UNA TRADUCCIÓN EN AYUDAS CONCRETAS DE LA COMUNIDAD, DE CADA PAíS E INCLUSO DE CADA CIUDAD- ES DECIRLES QUE SU DESTINO ES EL NUESTRO, Y QUE ESPERAMOS COINCIDIR CON ELLOS EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA. 3 �EL ENCUENTRO DE ESTE AÑO TIENE AL FONDO LA CRISIS Y LA GUERRA DEL GOLFO PÉRSICO, SU INICIO DESGARRADOR Y SU DESEADO FIN. ESTE CONFLICTO, QUE SE HA DESARROLLADO EN LOS ALEDAÑOS DEL MAR EUROPEO POR EXCELENCIA, HA SIDO SENTIDO POR EUROPA COMO MUY CERCANO, Y NO SÓLO POR RAZONES GEOGRàFICAS. Y DESDE LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS AúN LO HEMOS SENTIDO MáS CERCA, SI CABE. CUANDO EN FECHA RECIENTE ESTUVO EN BARCELONA, EN VISITA OFICIAL A LA CIUDAD, EL ALCALDE DE PARIS, JACQUES CHIRAC, Y NOS HABLÓ EN EL SALÓ DE CENT DE LA VOCACIÓN MEDITERRáNEA DE EUROPA, COINCIDIMOS EN QUE LAS CIUDADES PUEDEN DESARROLLAR ACCIONES DE ACOMPAÑAMIENTO SITUADAS EN EL TERRENO DE LA CIVILIZACIÓN, EN EL DE LA CULTURA Y EN EL FUNDAMENTAL DE LA RECREACIÓN DE UNA CONVIVENCIA ENTRE LOS PUEBLOS DE LAS RIBERAS DEL MEDITERRáNEO. 4 �SI LA CRISIS DEL GOLFO FUE COMPLEJA E INTENSA, LA BÚSQUEDA DE UNA PAZ DURADERA NO LO ES MENOS. BARCELONA, DESDE LA MODESTIA DE SU POSICIóN DE CIUDAD MEDITERRáNEA, PERO TAMBIéN EN SU CALIDAD DE FUTURA SEDE DE LA TREGUA OLÍMPICA, ESTA DISPUESTA A PARTICIPAR EN ESA BÚSQUEDA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRáNEO PUEDEN APORTAR, CON NATURALIDAD, SU CONOCIMIENTO MÚTUO, SUS VIEJAS RELACIONES, PARA RECREAR EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y DE COMPRENSIÓN, SIN EL CUAL LOS ESFUERZOS EN FAVOR DE LA PAZ Y LA ESTABILIDAD REGIONALES DIFíCILMENTE ARRAIGARáN. YA EN OTRO NIVEL DE CONSIDERACIONES, QUISIERA DECIRLES QUE ME CONSTA, NO SÓLO SU COMPETENCIA PROFESIONAL, SINO TAMBIÉN SU INTERÉS POR BARCELONA Y SU DEDICACIÓN A LA CIUDAD, QUE VA MUCHO MáS ALLá DE SUS ESTRICTAS OBLIGACIONES PROFESIONALES. 5 �CUANDO EN 1992 TENGAMOS MILES DE VISITANTES, LA MAYORÍA PROCEDERáN DE LOS PAISES QUE USTEDES REPRESENTAN. SOY CONSCIENTE DE ELLO, Y LA CIUDAD TRATARá DE ENCONTRAR FÓRMULAS DE COOPERACIÓN PARA FACILITAR SU LABOR, LA CUAL DESEAMOS QUE SEA UN ÉXITO, Y TAMBIÉN QUISIERA EXPRESARLES UN SENTIMIENTO PERSONAL DE COMPRENSIÓN DE SU LABOR. LOS VISITANTES DE LA CIUDAD, A LOS QUE ACOGEMOS SIEMPRE CON GRAN SATISFACCIÓN -PORQUE, COMO LES CONSTA BARCELONA ES UNA CIUDAD ABIERTA- PASAN UNOS DíAS ENTRE NOSOTROS, MUCHOS VUELVEN Y OTROS ESTABLECEN LAZOS CON LA CIUDAD, PERO USTEDES PERMANECEN EN ELLA, VIVEN LA CIUDAD DíA A DïA, Y LA SIENTEN PROFUNDAMENTE. PERMíTANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO ENTRE TODOS. MUCHAS GRACIAS. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4151 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Unificació alemanya i la Guerra del Golf. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Relacions Internacionals Territoris Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1219/19900509d_00381.pdf ab80e09f9a15b8330a3251938640f64d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL DAVANT ELS CONSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albèniz, 9 de maig de 1990 1 �EXCELENTISIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CONSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. DE NUEVO NOS HEMOS REUNIDO HOY, UN 9 DE MAYO, PARA CELEBRAR JUNTOS EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR ANTE LA OPINION PUBLICA, DE MANERA INEQUIVOCA, NUESTRA IDENTIFICACION CON LOS SIMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. EL DIA DE EUROPA ES UNA CELEBRACION QUE VA ADQUIRIENDO MAS IMPORTANCIA CADA AÑO, PORQUE LO QUE SIMBOLIZA TIENE CADA VEZ MAS ARRAIGO Y MAS SENTIDO PARA LOS CIUDADANOS EUROPEOS. CREO QUE, DESPUES DE SU CONSAGRACION INSTITUCIONAL, HEMOS DE DOTAR AL DIA DE EUROPA DE UNA DIMENSION POPULAR Y CIUDADANA QUE, ESTOY CONVENCIDO, BARCELONA SERA LA PRIMERA EN / ACEPTAR. LO HAREMOS GRADUALMENTE, HASTA QUE LA PARTICIPACION POPULAR SEA EL RASGO CARACTERISTICO DE LA CELEBRACION. 2 �CONVENDRAN USTEDES CONMIGO EN QUE, SIN DUDA, EL ACONTECIMIENTO MAS RELEVANTE OCURRIDO EN EUROPA EN ESTE ULTIMO AÑO HABRA SIDO EL REENCUENTRO EN LA DEMOCRACIA DE TODOS LOS PAISES EUROPEOS. TERMINA ASI UNA ESCISION CARENTE DE SENTIDO ANTINATURAL, DIRIAMOS- EN EL CONTINENTE QUE ES, PRECISAMENTE, LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. CREO QUE EN ESTE MOMENTO, EN LA ETAPA DIFICIL DE LA TRANSICION POLITICA Y ECONOMICA, HEMOS DE AYUDAR SOLIDARIAMENTE A ESOS PAISES, COMO YA LO ESTA HACIENDO LA COMUNIDAD EUROPEA. EN ESTA ETAPA, LAS CIUDADES PUEDEN REALIZAR UN SERVICIO INESTIMABLE: TEJER UNA DENSA RED DE RELACIONES ENTRE SI QUE FACILITE EL SURGIMIENTO DE LA NUEVA EUROPA. NADA DE EXTRAÑO NI FORZADO TENDRIA ESA FUNCION EN EUROPA, QUE ES TAMBIEN EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES. BARCELONA, PIONERA DE LA COLABORACION ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS, RATIFICA CON MOTIVO DE LA CELEBRACION DEL DIA DE 3 �EUROPA SU DISPOSICION A ESTABLECER PUENTES FRATERNALES CON LAS CIUDADES DE LA EUROPA QUE AHORA SE INCORPORA A LA DEMOCRACIA. HONORABLES SEÑORES CONSULES, LES RUEGO QUE TRANSMITAN A SUS GOBIERNOS ESTA DISPOSICION SINCERA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. PERMITANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA NACIENTE, DE DEMOCRACIA, PAZ Y PROGRESO, DE LA QUE LA COMUNIDAD EUROPEA, CUYOS ESTADOS MIEMBROS USTEDES REPRESENTAN, HABRA SIDO UNA ADELANTADA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4125 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Consols dels Estats membres de la Comunitat Europea en el Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Commemoracions Cooperativisme Territoris Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1287/19920910d_00500.pdf 06bd0f663242535ecc194fc2eacfcc22 PDF Text Text 4 Ref.:GUIó 183/92 9/09/92 Data: GUó Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (J. Guillamet) Assumpte: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant dei l'Onze de Setembre al Saló de Cent, I1.1m. Sr. Joaquim Nadal. - L'ACTE QUE AVUI CELEBREM JA TÉ ÚNA SÒLIDA TRADICIó. REFLEXIONAR SOBRE LA HISTORIA DE BARCELONA I DE CATALUNYA, EN LA VIGíLIA DE L'ONZE DE SETEMBRE I EN AQUEST S IALó DE CENT, ES UN EXERCICI DE MEMORIA I DE FUTUR, QUE S'HA DEMOSTRAT FRUCTíFER. LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL COMENÇA AIXI, DE MANERA SERENA, REFLEXIVA I ENCORATJANT, EN EL MATEIX LLOC, AQUEST SALó DE CENT, DES D'ON S'EXERCI EL COMANDANENT DE LA DEFENSA DE BARCELONA I DE CATALUNYA EN LA GUERRA DE 1714. - ENS HAN ACOMPANYAT EN ANYS ANTERIORS, EN LA VIGíLIA DE LA DIADA, DESTACATS HISTORIADORS ESTRANGERS I AMICS DE CATALUNYA COM JOHN ELLIOT, GEOFFREY J. WALKER, KICHEL ZIMMERMAN I HENRY KAMEN. VàREM COMENÇAR-HI A TENIR, L'ANY PASSAT, ESPECIALISTES CATALANS, AMB NúRIA SALES. LA VEU DELS �- JOAQUIM NADAL 1 FARRERAS, A QU1I ENS DISPOSEM A ESCOLTAR AQUEST VESPRE, ÉS UNA PERSONALITAT DESTACADA I RESPECTADA DE LA VIDA CIENTíFICA I POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS. ABANS QUE ALCALDE DE GIRONA, QUE PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I QUE DIPUTAT AL PARLAMENT, CàRRECS, TOTS TRES, QUE EXERCEIX AMB GRAN ENCERT, EL DOCTOR JOAQUIM NADAL ÉS HISTORIADOR I CATEDRàTIC DE LA UNIVERSITAT. A MÉS DE LA SEVA DEDICACIÓ DOCENT EN LES UNIVERSITATS DE LIVERPOOL, AUTòNOMA DE BARCELONA I UNIVERSITAT DE GIRONA, EL PROFESSOR NADAL ÉS AUTOR DE DIVERSES OBRES SOBRE LA CIUTAT DE GIRONA, SOBRE EL COMERÇ EXTERIORRD'ESPANYA, SOBRE ELS SEGLES XVI I XVII A CATALUNYA I SOBRE L'ONZE' DE SETEMBRE DE 1714. JOAQUIM NADAL ÉS EL CODIRECTOR, AMB PHILLIPE WOLF, D'UNA NOTABLE "HISTòRIA DE CATALUNYA ", 1982, DE PUBLICADA EN FRANCéS I EN CATALà EN Í LA QUE AQUEST ANY 1 1992 N'HA APAREGUT L'EDICIó CASTELLANA. ÉS AUTOR, ENCARA, DE DOS LLIBRES1SOBRE GIRONA, COM ALCALDE. HISTORIADOR I ALCALDE, CATEDRàtTIC I DIPUTAT, INVESTIGADOR I POLÍTIC. AQUESTA CONJUNCIÓ DE 'ACTORS FAN DEL NOSTRE CONVIDAT D'AQUEST VESPRE UNA DE LES PERSONALITATS PÚBLIQUES MÉS INTERESSANTS I ESCOLTADES DEL NOSTRE PAÍS. - ABANS DE DONAR LA PARAULA AL CATEDRàTIC I ALCALDE JOAQUIM NADAL, DEIXEU -ME DIR QUE ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE COMEMMOREM �cte \Y Ar\O-Ags(V (L'ONZE DE SETEMBRE —QUE COMMEMCIREM L'ESPERIT DE LLIBERTAT, DE / PATRIOTISME I DE CIUTADANIA QUE VA SOBREVIURE LA DERROTA DE 1714— i DES DE LA SATISFACCIÓ EXTRAóRDINáRIA D'UNA GRAN VICTòRIA HISTòRICA, COM HAN ESTAT ELS JOCS OLíMPICS DE BARCELONA. UNA SATISFACCIÓ PER L'éXIT I PÉL RECONEIXEMENT QUE HEM TINGUT. TOT EL MÓN HA FELICITAT BA}CELONA I CATALUNYA PER HAVER ORGANITZAT, I NO SÓN PARAULES MEVES, ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTòRIA. AQUEST ONZE DE SETEMBRE ELS ctATALANS TENIM DRET A MIRAR EL FUTUR AMB MÉS CONFIANÇA. — A CONTINUACIÓ EL DOCTOR JOAQUIM NADAL I FARRERAS EXPOSARà EL TEMA "BARCELONA DESPRÉS DEL COMBAT. EL PAPER D'UNA CIUTAT DE CIUTATS EN LA FORMACIÓ DE LA CATfflAJNYA MODERNA". TÉ LA PARAULA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4193 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant de l'Onze de Setembre al Saló de Cent, Il.lm. Sr. Joaquim Nadal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Festes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2580/19860923d_00152.pdf a608244dc1776c993f0e498369757a2a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86" Barcelona, 23 de setembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: A-u-DA4~ ', 4-14zm ... i, NORABL PRESID UNA VEGADA MÉS COMENÇA A BARCELONA EL SALE INTERNACIONAL DEL LLIBRE, "LIBER 86". COM ALCALDE DE BARCELONA, EM COMPLAU PROFUNDAMENT L'EXIT CREIXENT D'AQUESTA MANIFESTACIó. T T"s LLS ES EVENIt NTS D D'INTERCANVIS I DE EL CAS DEL SALE DEL LLIBRE ÉS SATISFACTORI, EN SER UNA DE LES ACTIVITATS ON BARCELONA SEMPRE HA DESTACAT MÉS. 6 QU EXP I UI A ER PR FE I O BA 'C y o N: L • B i1 C O •: L HIS oRIA I LES VICISITUDS D 'L LL : RE A .^ L 'L 1 ir DE RECONEIXER EL DEUTE QUE LA CIUTAT TÉ AMB ELS EDITORS, DISTRIBUIDORS Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL ^^cG^lor/A 011 �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació I LLIBRETERS CATALANS. QUAN NO EXISTIEN ELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS QUE ARA TENIM, EREN ELS LLIBRES ELS QUE, IMPRèS A LA PRIMERA PLANA SOTA EL NOM DE L'EDITORIAL, PORTAVEN EL NOM DE BARCELONA A TOT ARREU. LA GRAN MAJORIA DELS LLIBRES EN LLENGUA ESPANYOLA QUE ES TROBAVEN A LES LLIBRERIES, BIBLIOTEQUES, UNIVERSITATS I CASES PARTICULARS DE MóN HAVIEN ESTAT IMPRESOS A AQUESTA CIUTAT. GABRIEL GARCíA MáRQUEZ, GRAN AMIC DE BARCELONA, HA IMMORTALITZAT A LA SEVA OBRA LA FIGURA DEL LLIBRETER QUE LI VA FER DESCOBRIR EL MóN MAREVELLóS DEL LLIBRE. NO ÉS CASUALITAT QUE AQUELL PERSONATGE, D'ALTRA BANDA INSPIRAT EN UN DE REAL, FOS CATALt. QUAN A CONSEQÜèNCIA DE LA GUERRA CIVIL MOLTS PROFESSIONALS DEL LLIBRE VAN HAVER DE DEIXAR EL PAIS, VAN PORTAR ELS SEUS CONEIXEMENTS I LA SEVA EMPENTA A AQUELLS PAïSOS ON JA ELS CONEIXIEN PELS SEUS PRODUCTES. I ALL1 VAN CONTRIBUIR ENORMEMENT A LA VIDA CULTURAL DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES TERRES QUE ELS VAN ACOLLIR. I TAMBÉ A FER MÉS SOPORTABLE EL TENEBROS AMBIENT CULTURAL QUE ES VIVIA A ESPANYA. ELS LLIBRES DE LOSADA, GRIJALBO, DEL FONDO, ENS VAN PERMETRE DE SOBREVIURE CULTURALMENT. AQUEST ÉS UNA ALTRA DEUTE QUE, TENIM AMB ELS CATALANS, MEXICANS, ARGENTINS, QUE HAVIA DARRERA D'AQUELL ESFORÇ EDITORIAL LATIONOAMERICà. UN DEUTE ACREDITAT TAMBÉ A FAVOR DELS LLIBRETERS QUE AQUÍ, A BARCELONA, ÉS JUGAVEN EL NEGOCI VENENT AQUELLS ARTICLES TAN PERILLOSOS. SEU .A-(-__,Çfreliu rb'y 4 PERQUE, EFECTIVAMENT, ON HI HA LLIBRES HI HA LLIBERTAT O UNA ESPERANÇA DE LLIBERTAT. PER AIXò UN DICTADOR SEMPRE VEURà ELS LLIBRES AMB DESCONFIANÇA. AVUI BARCELONA JA NO TÉ EL QUASI MONOPOLI EN LA PRODUCCIó EN LLENGUA ESPANYOLA. ALTRES CENTRES EDITORIALS HAN SORGIT AMB FORÇA I AMB EMPENTA. AIXò NO ÉS DOLENT. AIXò ENS HA D'ESTIMULAR PER SER MILLOR; PER MANTENIR EL PRESTIGI DE LES NOSTRES EDITORIALS. LA TRA IN IA EDITT /t CRIS DE LES XPORTACIO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • HA S AMèRIC Á LATINA, .6).a SUPERA; LA A OBRIR �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació I AR` EMBLA QU EL MER DE LA MATEIXA MANERA ESTIC SEGUR QUE EL SECTOR EDIT AL SABRà SUPERAR EL REPTE DE LA INCORPORACIó A EUROPA I DE LES NOVES TECNOLOGIES. NO CREC QUE ELS MITJANS AUDIOVISUALS I ELECTRòNICS, A LA LLARGA, SIGUIN UNA AMENAÇA SERIOSA PER AL LLIBRE. ANS AL CONTRARI, PENSO QUE PODEN AJUDAR A AUGMENTAR LA QUALITAT DELS PRODUCTES EDITORIALS. EN QUALSEVOL CAS, LA HISTòRIA ENS HA DONAT PROVES QUE EL MATERIAL HUMà QUE HI HA DARRERA DEL LLIBRE ES CAPAÇ D'AFRONTAR AMB ÉXIT LES MÉS GRANS DIFICULTATS. AQUESTA ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA ELS LLIBRES, COM ESTIMA LA CULTURA I EL TREBALL BEN FET. TOTA LA CIUTAT, I EL SEU AJUNTAMENT DAVANT, ESTA ORGULLOSA DE SER LA CAPITAL DE LA PRODUCCIó EDITORIAL EN LLENGUA ESPANYOLA. COM ESTA ORGULLOSA DE SER CAPAÇ DE MANTENIR UN ALT NIVELL DE TíTOLS EN LA LLENGUA PRòPIA DEL PAíS, EL CATALà, TOT I SER UNA LLENGUA MINORITàRIA I FINS FA POCS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ANYS SENSE EL SUPORT DE L'ENSENYAMENT I DELS MITJANS DE COMUNICACIó. DES D'AQUEST ORGULL US DESITJO QUE LA QUARTA EDICIó DEL SALó INTERNACIONAL DEL LLIBRE TINGUI L'ÉXIT QUE MEREIX. I A TOTS ELS PARTICIPANTS, EXPOSITORS, PROFESSIONALS I VISITANTS ELS VULL DONAR LA MÉS CàLIDA DE LES BENVINGUDES, EN EL MEU NOM, EL DE L'AJUNTAMENT I DE TOTA LA CIUTAT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —6— Ref.: �Liber'86 PROMUEVE: Federación de Gremios de Editores de España. Gremi d'Editors de Catalunya. r 42 Salón Internacional ílipp del Libro. Ministerio de Cultura. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA S,A,R, LA INFANTA DOÑA ELENA DONARÁ LA PARAULA A: CONCEDERÁ LA PALABRA A: - EXCM. SR, JOSEP MA, FIGUERAS - EXCMO. SR, D. JOSEP MA, FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITÉ EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE FIRA DE BARCELONA, DE FERIA DE BARCELONA. - SR, D. PERE VICENS - SR, PERE VICENS PRESIDENT FEDERACIO DE GREMIS PRESIDENTE FEDERACION DE GREMIOS D'EDITORS D'ESPANYA DE EDITORES DE ESPAÑA. - SR, FRANCISCO PEREZ GONZALEZ PRESIDENT DE LIBER-86 - SR. D. FRANCISCO PEREZ GONZALEZ PRESIDENTE DE LIBER-86 - EXCMO. SR, D. PASCUAL MARAGALL - EXCM. SR, PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCMO. SR, D. JAVIER SOLANA - EXCM. SR. JAVIER SOLANA MINISTRE DE CULTURA MINISTRO DE CULTURA - MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL - MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT PRESIDENTE DE LA GENERALITAT S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA S.A.R. LA INFANTA DOÑA ELENA A L'ACABAR, DONARA. PER INAUGURAT AL FINALIZAR DECLARARÁ INAUGURADO EL SALO "LIBER-86", EL SALÓN "LIBER-86", BARCELONA, A 23 SETEMBRE DEL 1986 BARCELONA, 23 SETIEMBRE 1986 SECRETARIA LIBER'86: Hasta 30 Julio: Federación Gremio Editores España P. • Castellana, 82 - 28046 Madrid Tel. (91) 411 57 95. Télex: 48457 FGEE E A partir 30 Julio: Feria de Barcelona. Avda. Reina M. Cristina, s/n. 08004 Barcelona Tel. (93) 223 31 71. Télex: 50458 FOIMB E ORGANIZA: Feria de Barcelona!!' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86" Subject The topic of the resource Cultura Congressos i conferències Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1184/19890222d_00324.pdf cd3978985bc1c74e540fa357fa84109f PDF Text Text Paraules de l'Exmc. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del premi internacional ALFONSO COMíN Saló de Cent, 22 de febrer de 1989 �^ bó2 U l ` ft t-ItiAk 62, A ,► (^^ C^C^^ °^^` ^ (.1.<//ç SR. ZUHAIR AL-ASSI, MA. LLUÏSA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: PREMIAR TOT UN POBLE TÉ SEMPRE UNA PREGONA SIGNIFICACIó. VOL DIR QUE LES RAONS QUE JUSTIFIQUEN EL PREMI I LA CAUSA QUE D'AQUESTA MANERA S'ENALTEIX, SóN UNES RAONS I UNA CAUSA COMPARTITS PER MOLTA GENT. ES DIU SOVINT QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. PER AIXò, AVUI ES POT AFIRMAR QUE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA D'ACOLLIR EL LLIURAMENT D'AQUEST PREMI, PERQUè TINC LA CONVICCIó QUE MOLTA GENT D'AQUESTA CIUTAT COMPARTEIX LES RAONS I LA CAUSA QUE HAN ESTAT PREMIATS. UNA VEGADA MÉS L'ALFONS COMíN HAURá ESTABLERT UN PONT ENTRE LA GENT. COM A ALCALDE EM COMMOU ESPECIALMENT QUE REPRESENTI AQUí LA CAUSA DEL POBLE DE PALESTINA LA PERSONALITAT EXTRAORDINàRIA D'UN HOME QUE HA LLUITAT I SOFERT DES DEL LLOC I LA CONDICIó D'ALCALDE. S'AIXECA LA SESSIÓ. I,' 1-„O\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4090 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín al Sr. Bassam El-Shakah Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pau al Mediterrani. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Acció política Skakaa, Bassam Palestina Alcaldes Nablús Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/989/19851019d_00087.pdf 8a52610d5f6eaf601c93534d49f9b6e0 PDF Text Text y 42,. 6-1- 1^ ^! AJUNTAMENT DE BARCELONA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'AJUNTAMENT DE MONTPELLER 19 d'Octubre de 1985 Exo. 542/84 - 7T[PREA9 •rn MVViCIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur Le Maire, mesdames, messieurs, Permettez-moi d'abord d'exprimer ma satisfaction pour me trouver à nouveau parmi vous dans cette ville, mes chers amis. C'est un sentiment personel, mais aussi, c'est une satisfaction qui vient de la constatation que le maire de Barcelone fait de la bonne allure des rapports entre Montpellier et Barcelone. Je veux rendre hommage a mon cher collègue et ami, M. Georges FrPche, dont l'imagination et l'esprit entrepeneur a été le détonant qui a permis à un jumellage à peu pres symbolique devenir une relation comblée de possibilités. Au mois de juin de 1984, celle du maire de Montpellier fut la premiare voix du Midi qui approuva publiquement l'entrée de 1'Espagne au Marché Commun. Et ce fut dès Barcelone, qu'il parla ainsi. Au mois de novembre suivant, lors de ma visite a Montpellier, on a engagé les premiers contacts pour etablir un relais aerien entre les deux villes. Quelques semaines après, au mois de janvier, on a fait le vol inaugurel Montpellier-Barcelone. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-3Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. La présence de Montpellier à la Foire de Barcelone est aussi un signe de la volonté de cette ville de donner à notre relation un contenu eminemment practique. Nous sommes fiers d'avoir ete aussi presents a l'occasion de milenaire Montpellier. L'exposition performances de - notre Orchestre et la Joan Miró, les participation au Seminaire d'Histoire de la Couronne d'Aragon touchent la part de notre histoire, de notre culture que nous est la plus chère. Les activités d'hier et d'aujourd'hi sontun bon exemple de la solidité du relancement du jumellage. Les rencontres avec les delegations de la CMB, du port et de la Zona Franca aboutiront sans doute à des propositions de coopération et développement. Le jumellage medical, que etudient des docteurs Lamarque et Clos elargiront les possibilités de recherche de nos institutions médicales. Le bilan est donc très positif. Il est remarquable l'extraordinaire développememt qui a eu lieu dans un temps si court. Je crois que la cause de cette magnifique evolution c'est que les rapports ont eté retablis sur de liens reels, sur l'évidence de la connection des deux cotes des Pyrenées au moment de l'entree de l'Espagne a la Communauté Européenne. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. Et ce fut encore le maire de Montpellier qui vit les transformations que cette région subira aprés de l'integration de 1'Espagne. M. Fréche a su prévoir le changement de la Région qui deviendra région couloir au lieu de règion frontière. Et cela exigeait un rap. rochement avec Barcelone, avec la Catalogne. Je me rejouis maintenant du succés de ce raprochement. Le jumellage des nos villes a relié la dimension practique, efficace avec la tradition historique. Ce fut un prince de Montpellier, Jaume, le plus grand roi d'Aragon, le plus grand comte de Barcelone. Je ne veux pas envahir le champ de nos amis les historiens. Mais je ne peux pas me passer de rapeller ce passé commun que nous unit. Et, tout en nous rapellant du passe, nous pouvons regarder l'avenir avec optimisme. Je vois unes relations économiques entre nos deux villes, entre nos deux régions, plus consolidées, plus permanentes. Aujourd'hui nous envisageons cooperation de nouvelles perspectives de sur le chemin des agréements au niveau de la cooperation sectorielle. Et cela est un signe clair de qu'on progresse, qu'on est sorti de 1'étape des declarations generales. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- • Á untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur le Maire, mes dames, messieurs, je vous remercie l'accueil que vous avez accordé à notre delegation a moi mème. Je sais les apprecier parce qu'elles viennent de veritables amis. Nous, les catalans , sommestrès touchés par l'amitie sincère. Et c'est ce que nous avons toujours:trouvé ici. Par .consequent, je veux declarer encore une que j'ai eu de revenir à Montpellier. Merci beaucoup. Exp. 1.207$$ - IMPRENTA MUNICIPAL fois lé plaisir � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3895 Title A name given to the resource Paraules de l’alcalde Maragall a l’acte d’agermanament amb Montpeller Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montpeller Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Montpellier Relacions Internacionals Acció política Europa França Description An account of the resource Discurs pronunciat a Montpeller en l'acte d'agermanament amb la ciutat de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1156/19880505d_00288.pdf 5c4734d119afe612a67157ce4eb01694 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis ci. Ciutat, 4. 5é. planta Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA LA DONA JOVE AVUI Tots i cada un dels problemes que afecten a la joventut del nostre país (fracàs escolar, droggadicció, delinqüencia, carència de capacitat d'iniciativa, etc.) presenten un mateix comú denominador: l'altissim index d'atur, el més alt, de tota l'àrea econòmica internacional. Aquesta alta taxa d'atur juvenil no està repartida per igual entre tota la joventut, sinó que incideix molt més en les noies; les adolescents d'entre 16 i 19 anys pateixen una taxa d'atur superior a la dels nois, en un 14%. Entre 20 i 24 anys la diferència també és del 9% més d'atur per les noies. Des del 1976 fins a l'actualitat s'esta reduïnt enormement el percentatge de noies que treballen. La crisi econòmica, al reduir el nombre de llocs de treball disponibles, ha escursat de manera molt acusada, el calendari ocupacional (laboral o professional) de tota la població. Es retrassa l'edad eb que es produeix la incorporació a l'empleo i s'adelanta l'edat en que es produeix la definitiva retirada. Aïxó ha provocat l'augment espectacular de les taxes d'escolaritat i la búsqueda del primer treball. Resumint podriem assenyalar les principals conseqüències d'aquesta situació de crisi, per a la noia jove; els problemes més destacats: - L'atur juvenil femení ha experimentat els més alts increments de tota la crisi. �Ajuntament Ciutat, 4, 5e. planta Àrea de Serveis de Barcelona Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 2. 2 - La taxa d'activitat de les noies segueix essent la més baixa d'Europa. Malgrat la devallada de la fecunditat i els canvis socialsd'aquesta darrera dècada, les noies del nostre país no han aconseguit, o molt poc, reduir les altes taxes de dedicació a les ta •.-s •e la llar. - El nivell d'ingressos de les noies ha baixat bruscament. Els pares financien en major mesura ellleure dels nois que el de les noies, i per tant les noies tenen més dependencia econòmica de pares o marits. 4 -- La dependència familiar de les noies creix. Com a conseqüència de la crisi, l'edat d _'entrada al matrimoni es produeix més tard. 5 - La marginació social de les noies creix. El retràs en el calendari laboral i matrimonial és compensat mitjançant la perllongació del seu calendari escolar. Però hi ha un sector de "desanimades" que no inicia cap classe de carrera ocupacional ni familiar. Aquesta situa- ció de desànim afecta més a les noies que als nois. 6 - La discriminació del treball domèstic continua. La nostra societat s'ha modernitzat i hi ha realment actituds •ro•ressiste • • • - - • • • . re•ercutit en la igualtat en el treball domèstic. Les noies han d'ajudar a casa en una proporció del 12% enfront al 1% que hi dediquen els nois. 7 - El comportament depenent persisteix entre les noies. En les noies continuen actituds de comportaments resi_,---.--------dualls é p pis d' epyc uí s ass ides en les coexistia la •. baixa escolaritat i l'alta feconditat. �Ajuntament de Barcelona Área de Serveis cl. Socials Ciutat. 4. 5è. planta rel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 3. Les noies continuen més sotmeses al control normatiu < de la familia que els nois. La discriminació no afecta a totes les noies per un igual sinó que afecta al sector concret de noies que simultàniament estan excluïdes de l'empleo i l'escolaritat, i que la seva trajectòria estarà marcada per a .-•- • = ncia pa- terna i desprès del marit ocompany. Aquest és un dels col.lectius que des de l'Administració s'ha de dedicar més atenció. Mesures a prendre . Facilitar orientació professional individualitzada. . Articular Programes de Transició al Treball. . Formar a les noies en professions punta (noves tecnologies). . Diversificar l'accés a les professions. Trencar amb l'esquema de professions o carreres "femenines ". . Promoure i ajudar a l'autoocupació de les noies joves. . Augmentar la Formació Compensatòria. . Informar de les possibilitats d'inserció laboral existents: Plans d'ocupació, Escoles-taller, Plans FIP, etc. . Articular mesures d'Acció Positiva per la incorporació laboral de la noia. Els objectius del Deseni de les Nacions Unides: IGUALTAT, DESENVOLUPAMENT I PAU no seran possibles sense la incorporació de la dona. �TI Ajuntament FF de Barcelona Área de Serveis Socials /. Ciutat. 4. 5è. planta Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 4. Cal que la dona comparteixi tots els nivells de responsa- bilitat; desenvolupi una funció central en la formulació de polítiques i en la presa de decissio s, com a intel.lectual i com a planificadora, com a agent de desenvolupament i com a directa beneficiaria. Dades de Situación Social de la Mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid 1986. Barcelona, 4 de maig del 1988 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4062 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la conferència "La dona jove d'avui". Dins: Programa Dona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Drets civils Joventut Acció política Model social Dones Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2749/19920613_Empuries.pdf 993a787f7f25c44ced6d0262a828e376 PDF Text Text 16 JUN '92 18:09 GCD COOE 92 343-4904366 PARLAMENT DE PASCUAL MARAGALL PRESIDENT DEL COQB '92 1 ALCAL DE DE BARCELONA EMPÚRIES. 13 DE JUNY DE 1992 JA TENIM EL FOC! HA ARRIBAT A CASA AQUELLA FLAMA QUE TANT HAVÍEM PERSEGUIT; LA FLAMA QUE TANTS HAVÍEM DEMANAT DURANT TANT TEMPS; LA FLAMA DE l 'OUMPISME 1 DE LA PAU. JA TENIM EL FOC : QUE NO DElXI DE CREMAR! QUE IL .LUMINI EL FUTUR DE LA NOSTRA GENT. QUE PURIFIQUI ELS NOSTRES IOEALS. QUE ESCALFI PER IGUAL ALS BARCELONINS, CATALANS 1ESPANYOLS. QUE SUBLIMI LES NOSTRES ESPERANCES, EL NOSTRE ANHEL DE CONVIVENCIA J L'ESTENGUI ARREU DEL MÓN . QUE ELS MÉS JOVES PUGUIN EVOCAR AOUEST MOMENT 1 PUGUIN DIR: RECORDO AOUELL VESPRE QUE VAM REBRE LA FLAMA QUE PUGUIN CONTINUAR CREIENT EN UNA LLUM QUE VA NÉIXER A LES CIUTATS DE L'EPOCA CLASSlCA, COM HO ERA LA NOSTRA ESTIMADA EMPÚRIES. DEMA, LA TORXA OLÍMPICA COMEN<;ARA A CÓRRER PERLES NOSTRES TERRES. MILERS DE PERSONES PRENDRAN PARTEN L'AVENTURA, 1MIUONS PODRAN SENTIR-.LA COMA SEVA. BARCELONA SERÁ EL CENTRE DELS JOCS. PERÓ TOT CATALUNYA 1TOT ESPANYA PODRAN COMPARTIR L'ESPERlT, 1PER TANT EL BENEFICI, D'UN ESDEVENIMENT MEMORABLE. EN AOUEST MOMENT VOLDRÍEM DIR AMB EL POETA. DIR-HO A TOTS 1A NOSALTRES MATEIXOS : ".. . RECORDA $EMPRE AIXÓ, SEPHARAD. FES OUE SIGUJN SEGURS EL PONTS DEL DIALEG f MIRA DE COMPRENDRE J ESTIMAR LES RAONS t LES PARLES O/VERSES OELS TEUS FILLS" CON EL POETA, QUISIÉRAMOS DECIR A TODOS, Y REPETÍRNOSLO A NOSOTROS MISMOS : ",,,RECUERDA SIEMPRE ESTO, SEPHARAD. HAZ OUE SEAN SEGUROS LOS PUENTES DEL DIÁLOGO Y TRATA DE COMPRENDER Y DE AMAR LAS RAZONES Y HABLAS DIVERSAS DE TUS HIJOS" HAURIA ESTAT MAGNiFICA UNA RUTA MÉS GENEROSA, OBERTA ALS CIUTADANS DE LA GRAN PATRIA EUROPEA, 1 A TOT EL PLANETA NO HA POGUT SER, PERO ESTIC SEGUR QUE TOTS ENTENDRAN LA FESTA COMA SEVA. OIREU QUE EL FOC NO ÉS MÉS QUE UN SÍMBOL. ÉS CERT. PERO LA FLAMA OLÍMPICA PORTA FRATERNITAT, DIALEG 1 HARMONIA PORTA UN MISSATGE D'ENTESA. NO ÉS LA FLAMA QUE INCENDIA: ÉS LA QUE FON ELS ELEMENTS, ELS AGERMANA 1 CREA UNA NOVA REAUTAT. JA TENIM LA FLAMA. LA FLAMA QUE ENS AJUDARÁ A TROBAR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDARIA, MÉS PLURAL, MÉS RICA . QUE NO S'EXTINGEIXI JA MAi. EL FOC JA ÉS AQUÍ: ARA NOMÉS CAL QUE ENS ARRIBI A TOTS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l'arribada de la flama olímpica a Empúries Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-13 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empúries Catalunya Espanya Description An account of the resource Parlament de Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona, a l’arribada de la flama olímpica des de Olímpia a Empúries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Empúries Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/929/0000000965.pdf f2f55d609b9662a164e78b3072e1c5ee PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Fundació Miró, 13 d’octubre de 2008 Il·lm. Sr. Alcalde. Sr. Pres. Executiu de Turisme de Barcelona. Excm. Sr. President de la Cambra de Comerç. Sr. Director Gral. Deixat resolt el tema protocol·lari deixeu-me dir: Amic Jordi Hereu, amic Joan Gaspart, amic Miquel Valls, amic Pere Duran . Amigues i amics. No sóc l’indicat per a mesurar els meus mèrits però em permeto dir que si alguna distinció mereixo, si alguna distinció ens mereixem tots els que avui ens apleguem a la Fundació Miró, és per la transformació de la imatge i del fet turístic de Barcelona. Qui es podia imaginar a la dècada dels 80 la transformació de la que seriem testimonis i protagonistes. 1 �Un apunt, a l’any 1984 quan vaig recollir l’acreditació dels JJOO de Los Ángeles, la voluntària que me la donava, amb la millor intenció i amb ganes de fer-se simpàtica, quan va saber que era Alcalde de Barcelona, em va preguntar si havia arribat en cotxe: no tenia ni idea de on venia. És una anècdota, però aclaridora de la situació de partida. I ens varem posar tots plegats a treballar, vaja si ens hi varem posar! Els JJOO van marcar una frontera, però ja abans de 1992 havíem fet esforços decidits per a posicionar la Ciutat. A l’any 1991, i en aquest mateix marc, posàvem en marxa el Pla Estratègic de desenvolupament Turístic i aquest s’emmarcava en un estol d’actuacions, que si bé eren necessàries per la ciutat, també eren del tot convenients pel seu desenvolupament turístic: infraestructures de transports (aeroport inclòs), el pla d’hotels, el nou Palau de Congressos i la Fira de Barcelona, equipaments culturals, la creació i rehabilitació de 2 �l’oferta monumental. Tot això s’estava fent i, amb la perspectiva que ens donen els 17 anys transcorreguts, donem fe que van ser les bases del que ha anat passant. Celebro saber que avui s’ha posat en marxa una nova reflexió estratègica sobre el paper del Turisme a la Ciutat. Avui tenim nous reptes, però ja en parlaré. En aquells moments, any 1991, l’Ajuntament treballava les qüestions turístiques a través del seu Patronat amb una bona col·laboració amb la Cambra, tan bona que dos anys i mig després varem constituir el Consorci de Turisme on l’Ajuntament va oferir el seu òrgan municipal (el Patronat i el Convention) i la Cambra es comprometia a aportar-hi recursos i, el que és més important, la contribució decidida del món privat i dels negocis. Aquest va ser el punt de partida d’un model que, en aquells moments era innovador. Encara avui, 15 anys més tard, és referent per a moltes ciutats del món. 3 �I han estat anys ben profitosos. Tant que voldria deixar constància d’algunes iniciatives que em semblen rellevants: • El Consorci s’autofinança en un % elevat. • L’autobús turístic, del que fa poques setmanes en vaig ser usuari, és una realitat potent i en creixement. • L’eclosió de Barcelona en el negoci dels creuers. • I la pròpia evolució de la imatge de la Ciutat. Barcelona és, avui, un gran destí turístic. Barcelona constitueix la peça central i emblemàtica del turisme a Catalunya. Barcelona ven i ven Catalunya. A mi m’agrada passejar per la Ciutat, registrar els seus pols, escoltar als ciutadans i també parlar amb els visitants i em quedo astorat i satisfet quan comprovo la seva procedència: de la Unió Europea, ben cert, però també japonesos, dels Estats Units, dels països del Est i tants altres i, en general, tots expressen la seva admiració per Barcelona. 4 �Doncs bé aquests èxits són de tots els que hi hem treballat. I per acabar, breument, quins són, al meu criteri, alguns dels reptes actuals: - Cal inaugurar i GESTIONAR la nova terminal de l’aeroport. - Cal que hi arribin les vies del AVE. - Cal treballar immediatament per la construcció del Satèl·lit - Cal que la connexió amb França sigui una realitat el més aviat possible. - Cal una bona connexió Aeroport-Port. - Cal posar encara més maca la ciutat. - I cal una bona relació ciutadans / turistes. Ja se que ja ho sabeu, i que ja hi esteu treballant però em sembla que us ho podia dir. Acabo. Gràcies per la distinció que hem feu. L’entomo en nom de tots. Visca Barcelona! 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Abstract A summary of the resource. L'alcalde Jordi Hereu va fer entrega a Maragall de la medalla d'Or de Turisme de Barcelona, en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Miró (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Turisme Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències