53 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7181/20260813_004.jpg e86e5be2ce5e831c472e8ad6430f3c78 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-maig Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un acte del PSC durant la campanya electoral (maig 1991) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Alcalde Candidat Eleccions 1991 PSC Eleccions locals Candidatura Campanya Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7182/20260813_005.jpg 7c4bef64b109bb004bcd58097136d45e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-maig Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Rètol lluminós de la campanya electoral del PSC per a l'alcaldia de Barcelona (maig 1991) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Alcalde Eleccions; 1991 PSC Eleccions locals Candidatura Campanya Candidats Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2606/19920115_EstatCiutat.pdf bb9e73521212b2b960467a5877a1fa3e PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALANÇ DE L'ANY 1991. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts arrúcs: Ha parlat de frustracions, ha parlat de projectes, en Pernau. De vegades es diu que la història de Catalunya i la història de Castella són la història d'una frustració i d'un fracàs. Jo penso que, tanmateix, avui podem dir que aquesta sensació està canviant. Que amb uns costos importants, aquest país - Espanya- i molt en concret el nostre país, més menut però més nostre -Catalunya- , i aquesta ciutat estan sortint endavant. Em refereixo als costos, perquè acabo de llegir, en el videotext que hi ha a l'entrada, la uotícia de l'atemptat terrorista de. València i no seria just que no mencionéssim això en primer lloc. Ja us dic el que desgraciadament vaig haver de dir, i tots hem de dir més d'una vegada: aquesta sang que es vessa és innocent, és inuocent però no és inútil. 15 �Perquè allò que els tetToristes aconsegueixen és exactament el contrari del que em fa l'efecte que pretenien. Perquè ells pretenen, més aviat, dividir unes coseg que amb aquesta sang innocent s'estan unint: els diversos pobles de l'Estat. Fins i tot diria que s'uneixen, no pel cas d'avui però sí pels que hi ha hagut recentment, l'exèrcit i el poble. Bé, comencem amb aquesta constatació, que és de rigor, que s'ha de. fer i que és dolorosa. la Mercè de I' any 90, unes 200.000 persones passen durant el cap de setmana per I' Anella Olímpica per veure el nou Palau d'Esports de Sant Jordi. A la Mercè del 91, quan ha acabat aquest cursí s'inicia el curs actual, hem pogut fer el mateix amb el Port Olímpic. I quan mirem endarrere, quasi no ens en recordem, de com van néixer aquestes coses i fins a quin punt eren totes elles, al passat, projectes molt hipotètics. Una campanya de la vela a Barcelona, de la vela olímpica a Barcelona, va significar probablement el principi de l'esforç de la construcció del port otímp1c, que no estava rri tan sols previst en el dossier de candidatura, quan nosaltres parlàvem de dues possibilitats: fer la vela a Mallorca, que ja tenia port olímpic, o bé fer-la aquí. Com començava a dir, l'any 1.991 ha estat en el seu conjunt, en efecte, un any d' un esforç confiat, després de Ja tasca feta durant els mesos que van seguir aquest anunci que deia en Pernau, a l'any 1988. Era el moment en què realment la ciutat es va posar a treballar més a fons del que havia estat la norma durant el període de la democràcia, que ja havia estat la norma d'un gran treball i d'un gran esforç. Però, evidentment, a partir de l'abril de] 1987 -a l'época inclosa a la conferència que es va fer aquí a l'inici de l'any 1988- es va crear un desplegament impressionant de les forces de la ciutat mateixa, conduït per l'Ajuntament, per bé que no absorbit. Tota una generació de ciutadans es van posar a treballar a fons i enguany s' ha arribat al clímax, a l'apogeu del desplegament d 'esforços que aquesta ciutat hagi fet mai abans. I va ser perquè Barcelona va plantejar-se la possibilitat de fer aquesta inversió sense cost per al contribuent, recordo. Això va ser la condició que vam posar, per haver de fer l'esforç addicional de construir un port que com a candidatura ja tenien en nn altre lloc germà com era la Ciutat de Mallorca. Jo recordaré sempre que aquell esforç va tenir un moment segurament crític a l'any 1989, quan encara no es tocaven les realitats. I , després, una consagració o una confirmació, amb o~res, a partir de l'any 1990. L'any 1991 passarà com l'any en què la ciutat ha recuperat totalment la confiança en sí mateixa. Primer, perquè ella mateixa ha vist el que havia dut a terme i, en segon lloc, perquè, a més, li han dit des de fora que ho havia fet; i això sempre és important. Recordareu la Mercè de l' any 1990, que és la que podem dir que inicia el curs que comentarem tot seguit. A 16 I bé. Això no només es va fer, no només aquests càlculs van sortir, no només ]'obra va tirar endavant, sinó que, com he dit, la darrera Mercè vam poder cel.lebrarla justament allà. Els somnis esdevenen realitat. Aquest any he fet un petit recull de titulars de premsa 17 �internacional; no perquè tots hagin estat favorables, si bé sí que ho han estat la maj or part. premi lnserso a la "supressió de barreres arquitectòniques, per exemple. Tinc aquí un NEWSWEEK del desembre del 91, que diu "el model de Barcelona". No sé si és la millor manera de traduir "The Barcelona way", però podria ser "el model de Barcelona". I subtitula que la ciutat de Gaudí ha esdevingut e) lloc capdavanter del disseny a Europa. Ara Barcelona té més de cent espais públics nous, fruit del programa municipal més ambiciós d'aquestes característiques arretJ. del món. És l' any en què a Barcelona s'efectua el Congrés de Benestar Social, europeu. És important perquè Barcelona es converteix una mica, durant uns dies, en capital en aquesta matèria. O el TIME del maig del mateix any 91, que diu "Ja ciutat més dinàmica d'Europa" i subtitula que, "impulsada pels Jocs del 92, Barcelona s'ha convertit en la ciutat més dinàmica d'Europa amb un revival exhubcrant". Hi ha una certa eufòria penso que de vegades accentuada, potser, per la previsió d' una crisi econòmica que fa uns mesos es veia a venir i que s' ha anat afermant al segon semestre; no obstant això, els diré que les dades no ho han confirmat al final de l'any. Farem bé els Jocs. Acabarem tot el que havíem djt que havíem d' acabar i començarem allò que havíem anunciat. És l'any en què rebem altres premis que per a nosaltres, l' Ajuntament, són tan significatius com aquests. El El Port Olímpic, el Monestir de Pedralbes, el Nus de la Trinitat amb el seu pont impossible, la Torre de Collserola, la Torre de Montjuïc, la conuexió Aragó- Guipúscoa, l'inki de la Rambla Meridiana i el Parc de Sant Martí -la segona fase del Parc de Sant Martí-, la Plaça de les Glòries, - suposo que Ja setmana que ve o d'aquí a poques setmanes es posarà en marxa- , el Cinturó del Litoral, l'Tita d' Or, l' Auditòrium, el M useu d'Art de Catalunya, les escales mecàniques de Montjuk, la línia 2 del Metro, el túnel de Vallvidrera, les pisci nes ... no ho apuntin perquè no cal, només els ho dic per memòria i una mica desordenadament, a raig... les pisciues PicoruelJ, l'INEFC, el Segon Cinturó fius a la Meridiana -això ja està- la Vila Olímpica de la Vall d'Hebrou, la Vila Olímpica del Poblenou, Montigalà, Bellaterra, la Seu, Banyoles, Castelldefels, Terrassa - la impressiouant instal.lació de Tenassa-. 18 19 0 L'EVENEMENT DU JEUDI, del novembre del 91, que diu que Barcelona té una reputació màgica. O LE MONDE del novembre del 91 també, que diu que el sol ha arribat a la Ciutat Vella. Així aniríem prosseguint. És a dir, que ens han dit que podem fer el que possiblement abans tothom havia dubtat que poguéssim fer. És, d'altra banda, l' any dels premis. El premi Príucep de Gal.les, a Harvard. El premi a la Planificació Estratègica de la Comunitat Europea. És l' any en què Barcelona, per mjtjà del seu Alcalde, obté la presidència del Cousell de Ciutats i Regions de Europa. I penso que això té tant de premi com de compromís. �E ls gran desconeguts que són la Vall d'Hebron mateixa i l'àrea de la Diagonal, el Parc de l'Estació del Nord, el cmrer de Sardenya que ja travessa el Parc, el carrer del Consell de Cent que ja travessa la Diagonal, Sancho d'Àvila que ja conlinua - s' ha d'inaugurar aviatcap al Poblenou, amb un aparcament a sota de 400 places i la Meridiana que s'acosta des de dalt cap a la Plaça de les Glòries, llepant la Plaça de les Arts, on actualment es construeixen l' Auditori i el Teatre Nacional. I un, en llegir-ho -deixem de banda I' Auditori i el Teatre Nacional i parlem ara de la connectivitat que tot això representa- , es pregunta com és que Barcelona havia viscut sense això. I hem viscut tant de temps amb el carrer Consell de Cent tallat, amb la Diagonal oberta, sense pennetre la continuïtat de l'Eixample, i amb tants de carrers que en definitiva s' havien quedat com es van fer, fa quasi un segle. Però la Diagonal avança cap al mar, de moment fins al carrer de la Llacuna i l'Hotel de les Arts cul mina amb I' edifici bessó al costat. I avancen l'hotel de l'Estació de Sants, l'hotel de la Plaça Espanya, l'hotel de la Torre Melina, el restaurant de Miramar que torna, la terminal d'autobusos de l'Estació del Nord i la reestructuració de la Plaça de Catalunya. que deu gairebé tot a l'empenta del Manuel Royes i el seu eqmp. Les noves escultures de Botero, de Beverly Pepper, de Leandre Cristòfol al cor de la Ciutat Vella; el discutit monument a Macià, els mistos de Clacs Oldenburg -immensos- a la Vall d' Hebron, la Rambla de Catalunya ajuntant-se amb la Rambla de Canaletes, per fí. En quatre setmanes, amb l' Enric Truñó, hem inaugurat tres polisportius: Espanya Industrial, Joan Miró i Sant Pau del Camp. Em refereixo al període comprès des de fa un mes fins fa deu dies. I a més sabem que els primers resultats que donen aquests polisportius, com el del carrer del Perill de Gràcia o el de Càtex al Poblenou, són beneficiosos per a la ciutat. És a dir, són instal.lacions que s'autofinancen, no en relació amb l'amortització de la instal.lació, però sí quant a les despeses de funcionament. Podem parlar també de Can Dragó, tot recent; de la meravella de la Verneda, el polisportiu amb piscina de la Verneda, que per mi és potser una mica, j unt amb el de Sant Pau del Camp, el símbol més clar d' un estil Barcelona d'arquitectura. Igualment, el Museu d'Art Contemporani pren forma, el Convent dels Àngels l'espera al costat, pràcticament fet, e] Centre de Cultura Contemporània de la Casa de Caritat que és una obra magnífica de Piñón i Viaplana, Un estil Barcelona, fet de funcionalitat d'una banda i d'úna certa austeritat, i també de transparència i d'una certa brillantor; jo crec que es deu al fet que som com som, una ciutat densa, la més densa, i al mateix temps una ciutat preocupada per la forma. Per tant, una ciutat que va a buscar en aquesta transparència la possibilitat d' una respiració que de vegades no té en els seus propis carrers. 20 21 �Si us n'aneu al costat de Sant Pau del Camp a veure el polisportiu de la Ciutat Vella, o si us n'aneu a la Verneda, si us hi perdeu per veure el polisportiu de la Verneda, veuren què és la qualitat que no mira cap a dintre sinò que tracta, en certa manera, de connectar amb 1'exterior; de donar qualitat a l'exterior, de donar escalf a l'exterior. U s passarà el mateix al Frontó Colóu, quan el veieu, que ja hi falta poc. aquest plural majestàtic, que no és majestàtic sinó que és emfàtic i es refereix a la ciutat, l'hem promès a en Fabià Puigserver; •la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra; m'havia deixat, a l'edifici de les Aigües, la magnífica torre de les Aigües; • el Sot del Migdia, a Montjuïc; • els accessos del Cinturó del Litoral entre el Fossar de la Pedrera i Mare de Déu del Port, que molts no coneixeu encara perquè gairebé tot és recent, i no està del tot obert encara; Hi ha un estil molt especial, que després en altres punts no es replica. Per exemple en el polisportiu de la Vall d' Hebron; és una capsa tancada, és una altra cosa que va a buscar la seva excel.lència a 1'interior de la for* ma i que probablement si volem buscar una justificació a aquesta excepció, és perquè és situat en un lloc que no ho demana tant. La Vall d' Hebron no té, evidentment, la densitat que tenen els barris que abans us he citat. •1 'Escola-Taller del Far, davant de la Vulcano; I encara per als escèptics del curs 1992, que després els ci taré un moment, ens atrevim -i quan dic atrevim no parlo d'Ajuntament, parlo de la ciutat- a començar: •la nova Sala Comi llas del Museu Marítim, amb 1'accés desconegut fins ara del J aretí de la Reina, travessant la renovada avinguda de les Drassanes; ·El Pavelló Sert de la República -que paga Uralita, una empresa, fonamentalment-; •la nova Marina d'hivernada que s'està construint al Port Ve11; • el nou Jardí Botànic a Montjuïc amb aportacions de totes les ciutats oHmpiques; • el Passeig Nacional de. la Barceloneta, amb un altre aparcament per a 400 cotxes a sota, just a punt d'acabar-se; i aquí em paro. ·l'Intemational Trade Center del Moll de Barcelona; •la Universitat Pompeu Fabra darrere del Parc de la Ciutadella i també a la Plaça del Teatre, substituint els antics meublès -tot això és com un símbol- i, pròximament, a la Plaça de la Mercè; •potser el Teatre Lliure; l'hem, i tomo a parlar en 22 • el Fòrum Nord de Difusió Tecnològica amb diners del FEDER, 400 milions que ens aprovarà el FEDER, al Mental de Sant Andreu; Perquè aquest descobriment de les dues façanes de Barcelona i de la Barceloneta que es miren, finalment, fit a fit - vençudes totes les resistè-ncies, inclosa en part la meva, a l'enderrocament dels antics "tinglados" del port- crec que és simbòlic de quasi tot el que s' ha estat fent. 23 �L ' aJrre dia, fullejant aquest 11ibre que molts recordareu, el primer d' aquesta col.lecció que va fer la Maria Aurèlia Capmany. fullejant-lo pel final com de vegades s' obren els Jl ibres, en el resum i conclusió, la Maria Aurèlia em pregunta que per què no li' n faig un resum. És una pregunta molt de Ja Maria Aurèlia: "¿per què no em fas un resum de com veus el passat, el present i el futur dc Barcelona?''. així com si res. I, aleshores, jo lj dic -¿què 11 havia de dir?- que això és molt difícil, que si hagués de començar per alguna banda començaria pel mar. Parlem de l'any 1983, al febrer. "El retrobament de Barcelona i el mar és la millor imatge resumida de Ja ciutat oberta, de la cultura oberta que volem. Que des de les escales de Montj uïc fins al Camp de la Bota, el mar j la ciutat siguin bons germans amb continuïtat i enteniment." ·'Aquest és el gran somrri que ja comença a dibuixarse amb les obres del Moll de la Fusta i la maqueta de Manuel Solà. Penseu què representa això." "Pensem que això resol urbanísticament un drama particular de Barcelona, haver estat concebuda en els plans urbanístics com una ci utat circular quan no ho és. A les rondes i els cinturons els falta un "cacho", com en diueu a Madrid. És un semicercle. Les rondes i els cinturons sempre han topat amb el mar i, per l'altra banda, amb la muntanya, com a obstacles insalvables." "Els projectes que ara tenim" dèiem en aquell moment amb la Maria Aurèlia "permeten conjuminar la necessitat de circulació i el contacte ciutat-mar." Allò que 24 aquí es va escriure i que llavors era una mena de fantasia ara és, doncs, una realitat. Ara veurem el remodelatge dels magatzems atribu1ts a Elies Rogent -Oriol Bohigas sempre diu que no ho són-, de la mà de l'equip de Zeidler i els seus col.laboradors, un edifici que per altra banda té prou pes per si mateix per ser allà on és. Quan tota la zona de Palau, Xifré, Colom, Moll de la Fusta i Pla sota Muralla estigui enllestida i el col.Iegi que hi ha, i que en diuen de Pesadors, l'haguem enderrocat, que suposo que no deu faltar-hi gaire, i s' hi posin les escultures de Roy Liechsteustein i de Bob Krier -escultor austriac que fa molts anys va començar a fer una sèrie amb Salvat-Papasseit, un a gran estàtua a Salvat-Papasseit, Bosch Gimpera i unes altres-, quan tot això sigui al seu lloc, ¿qui dubta que la transició de Barcelona a la Barceloneta s' haurà convertit en un moviment urbà tan interessant i tan significatiu com pugui ser l'accés a l'extrem de l' illa de Manhattan o els molls del Sena? Quan l'últim advocat defensor dels "xiringuitos" de la platja hagi acabat els seus recursos judicials i la Barceloneta i la pl a~a fmalment es toquin mitjançant un passeig marítim per a vianants digne, sobre el qual, a més, els ''xiringuitos" mateixos puguin reproduir amb més excel.lència el seu servei - i si no tots, uns quants-, ¿qui dubta que entre una cosa i una altra haurem establert les bases d' una regeneració definitiva i autònoma, jo diria, de la Barceloneta? Crec que ningú no pot pensar que tot això són manies estètiques o modes es trangeres, ja que en realitat es trac- 25 �ta de veritables rehabilitacions de. teixits urbans degradats, bàsicament impulsades pels seus propis habitants. rector que es molt revindicador, i bé que fa, diu, "però encara de vegades arriba tïns aquí". Les operacions privades de lleure i d'altres com la renovació del Tibidabo, les Torres d'Àvila al Poble Espanyol, la colonització creixem - en el bon sentit- del Poblenou pels artistes, l'obertura mateixa d' un túnel per sota de la Diagonal per accedir a la promoció de Winterthur, els nous hotels i restaurants de I'EixampJe -que no he citat abans- , i la propera i previsible rec uperació de la línia Moll de la Fusta-Passeig Nacional són la darrera prova de la vitalitat de la ciutat. Recordem Ildefons Cerdà, les Cases Barates de la Zona Franca - també anomenades Eduard Aunós- , l'Avinguda d' Icària, al Poblenou, i les tapes de claveguera que volaven un xic per tot arreu quan el sistema, com diuen els tècnics, "entrava en càrrega". Una ciutat de vegades massa seriosa i que també necessita aquesta inversió en el lleure. De vegades també penso en el fe t que els nostres nanos i els turistes, que se'n van al Tibidabo a passar-se-la bé, hagin pogut capitalitzar una empresa qne finalment ba estat decisiva per salvar el famós projecte del parc Busch, és tot un símptoma de la riquesa que aquesta ciutat ha generat i és capaç de generar. Esperem que en aquest cas no ens defraudin i el parc realment es faci. El descobriment de Collserola, lentament però gradualment, corn a parc central de l'àrea metropolitana és una altra gran obertura que fa "pend:mt" al mar i a la costa. Que de pressa que la ciutat oblida coses encara molt més recents, en el fons, com les inundacions del carrer de Cartellà, de Prim, de Mineria i de Sant Pau del Camp. Sempre que hi aneu, a Sant Pau del Camp, pregunteu al rector fins on van arribar les aigües, encara que el 26 Més de 20.000 milions s' hi han destiuat, als col.lectors del passeig de Sant Joan, Picasso, Ginebra, Bogatell, Drassanes, Correus i la Riera Blanca. Això no vol dir que no n'hagi d' haver cap més, d'inundació. Encara no hem cobert, amb tot i amb això, tots el riscos, allò que els tècnics en diuen les pluges de retorn; pluges que es repeteixen cada, suposem, cinquanta anys o cada cent, no recordo exactament quina és la xifra; i aquestes potser encara no les hem cobert. Falten algunes peces del sistema, però ja hem viscut més de dos anys sense el ritual del fangueig, mentre al Maresme, en canvi, ja quasi literalment i atàvicament, les rieres continuen sorprenent cada any, si no cada dos, cap allà al setembre, desbordant- se de la seva capacitat. Qnines ganes que tenim rots, en definitiva, de retornar a unes platges que tot just hem pogut entreveure als darrers quatre anys, entre obra i obra, però que sabem on són. Jo no érec que es pugui dubtar, amb sinceritat i vist tot això, que l' any 1993 - i em refereixo a la gran pregunta que ara se'ns obre aquest any, justament- serà el gran any de Barcelona. Retornada la nonnaJitat -ja parlarem del 1992 un mo- 27 �ment-, retornada la calma i la normalitat, viurem una ciutat canviada, millor, plena de nous horitzonts estimulants, de descobertes a fer, d' indrets a valorar, de racons de misèria ara vestits amb urbanitat digna, de punts d'impossi ble lectura, com diuen els urbanistes, on la gent normal ens perdíem i no podiem evitar una certa sensació de ser vençuts per la inèrcia de la ciutat inhumana, convertits ara en franques avingudes i espais referenc1ats per monuments ostensibles. Platges netes. perspectives obertes i espai tirat de carrers 'mimats pel comerç de les mercaderies i el s contactes humans. O talussos de gespa, com a l'avinguda de l'Estatut i a l' entorn del Velòdrom, que encara, coufesse u-m'ho, ens sembla un cert luxe pe rquè no hi estàvem acostumats. L ' AneJJa i la Vila Olímpica són com una cultura diferent i quasi un símbol d'un canvi de vida. Qui pot negar que aquesta ciutat, en aquest moment, s' ha tom at més cara pels qui s'acosten des de fora? Com les grans ciutats del món havien estat sempre per a nosaltres quan les visitàvem. Si bé és evident que, en això, hi té a veure un factor que és estrictament financer com el canvi de la pesseta, que pot variar. D 'altra banda, també hem de reconèixer que Barcelona no és precisament que no hagi tingut aquesta fama sempre. Hi ha una cançoneta que tots sabeu sobre Barcelona i si la bossa sona i després, aquella altra cosa en què ens perdonem l'anterior i diem que tant si sona com si no Barcelona és fantàstica. La ciutat val més. No és només que els preus s'apu- 28 gin, és que aquesta ciutat val més i e l qui vulgui comprar-ne un tros, qui vulgui ser-hi, ha de pagar una mica més, perquè això val més. Però els preus del sòl, justament, ja no s'apugen ara; en aquest moment baixen. Això està fonamentat i d'aquí a poc ho veureu en una revista molt interessant que es diu BARCELONA ECONÒMICA que porta dades sobre la ciu tat i demostra què ba passat en els darrers anys, des de l'any 1975. ¿Què ha passat amb els preus del sòl? Doncs bé, van anar baixant en termes reals, encara que la gent no no realitzem de vegades. Però van anar baixant des de l'any 197 5 a l'any 1985-1986; després es van recuperar molt ràpidament, es van disparar, per tornar a adquirir el preu que tenien a l'any 1975, només l'any 1988, i a partir d' aquí superar el nivel1 global de partida. Però ara, en aquest moment, tomem a estar, igual que a l'any 1975, en una situació en què els preus reals, els preus del sòl, s'apugen menys que la resta de preus, i per tant els preus reals baixen. És curiós que els que es queixaven més que els preus s'apujaven, alguns dels qui es queixaven, ara són els qui es queixen que baixin, i són els de l'ai, ai, ai, què passarà a l'any 1993. Jo recordo que justament - en fi, això hagués pogut sortir aquí, segurament hi surt en aquest resum que abans eu Pemau ha llegit- fa quatre o cinc anys, sis, hi havia, no ja persones sinó institucions que feien dictàmens i que feien comentaris respecte de Ja impossibilitat material de fer tot el que s' havia de fer. I deien "no hi haurà ferro", "no hi haurà obrers", "no hi haurà ciment", "no hi haurà màquines", ''no hi haurà 29 �enginyers", "hauran de venir de França". "seran més cars", "no en sabrem" , "hi haurà grans vagues··, "sindicalment això és impossible", "hi haurà unes immigracions descomunals", "tomarem a l'any 1929", "tornaran a venir pobles del sud" ... Tot això no ha succeït. Però el curiós és que, moltes vegades, aquella gent que deia que no podriem arribar a fer el que hem fet i que tot això passaria, ara són els que diuen que tot allò que no es podia fer i que està fet, justament la pena es que s' hagi acabat de fer i per tant no hi hagi més feina. I que a veure què passa a l'auy 1993. Per tant, molt de compte amb els dictàmens i molt de compte amb les expectatives una mica ràpides, perquè jo crec que s'han de pesar en la mateixa balauça en què aquests mateixos dictaminadors de vegades ens obliguen a pesar-los. Per cert, que l'obligació dels governants és governar i ajudar els altres que governen i també, crec, trencar les un iformitats excessivament senzilles respecte <l'aquestes expectatives. Ja ho vam dir l'auy 1983 i el 1984 quan començàvem, ho recordareu. Hi havia un atur molt important, hi havia un pessimisme dominant a la societat i el projecte deJ 1992 va servir perquè, j ustament, nosaltres trenquéssim, es trcuqués, aquesta uniformitat d ' expectatives uegatives.I avui ho hem de tornar a dir. Hem de tornar a dir que les expectati ves no són en la realitat de les coses tau dolentes com molta gent diu que seran les coses. I nosaltres teuim l'obligació, els que som governauts, independeutment del nivell en què ens trobem, tenim l'obligació de dir-ho perquè ho sabem, 30 perquè n' estem més ben infonnats, i, a més, perquè nosaltres hem d 'arrossegar. De vegades em pregunto què vol dir patriotisme si no vol dir això. Vol dir precisament estar a 1' altura de ]es circumstàncies d ' una manera determinada: això és el patriotisme, més enllà de la buidor de les paraules. A més, diguem-ho tot, aquest és un moment dur, també ho he dit al principi per la circumstància d ' avui. El 199 1 ha estat un auy molt dur. Hem perdut molta gent estimada, Josep-Maria Serra Martí, a més de la Maria Aurèha, i de Vidal Alcover, el pintor Amat, en Fabià Pui gserver, M ont<;errat Roig, Pau Garsaball, Frederic Marès ... I hem perdut obrers de la construcció. I hem tingut, com he dit al priucipi, les victimes innocents d ' un terrorisme altrament inúti l, que es tira pedres al seu terrat. Per tant, un any dur. Uu any, diria, enom1ement dur des d ' un cert punt de vista. ¿Però qui uo ens diu realment que el preu d'aquestes transformacions tremendes com les que vivim no és d'alguna forma, no implica d'alguna manera, l'obligació d'admetre per la nostra banda que som fal.libles i que som mortals, que uo som res?. Aquest és l'any 1991 i ara us he de parlar de l'any 1992. Us vuU parlar, i molt directament per no perdre massa el temps, de les xifres del 1992, molt ràpidament. Hi ha dues xifres de I' any 1992 que la gent es pregunta: unes són les xifres del COOB i l'organització dels Jocs; unes altres són les xifres de la ciutat eu el seu conjunt. El COOB té un pressupost de I44.893 milions en 31 �pessetes d'avui, dels quals ingressos. i és l'única xifra que vull destacar, les aportacions de l'Estat -sigui per subvencions o transferències, sigui per participacions en ingressos de l'Estat, loteries, quinieles, emissió de segells i monedes, etcètera- representen 44.243 milions, és a dir el 30,5%. En el dossier de candidatura que es va fer l'any 1985, quan encara no havíem ni començat i no sabíem el que era l'organització, la xifra total d'ingressos que havíem previst era de 154.000 milions -són 10.000 milions més en pessetes d'avui. I l'aportació dc l'Estat que s'havia previst era de 43.825 milions. En defjnitiva, doncs, hi ha una modificació relativament petita de la realitat quasi fi nat, sobre el que havíem previst a l'any 1985. I la previsió és sorprenentment encertada. justament perquè sóm a l'any 1992, que és l'any en què es fa la gran part de la despesa. I no seria sensat que ara jo digués, això serà rematadament així. Ens queda per fer, aquest any, el 40% de la despesa que estava prevista, el que passa és que quasi tot està contractat, però en definitiva estem molt en el lJoc on havíem dit que havíem d'estar, ara com ara. Si hi hagués una desviació del 3 o el4% per sota o per sobre, jo continuaria dient que és equilibri. Amb la magnitud de l'empresa i amb la imprevisibilitat que té, jo continuaria dient que hi ha equilibri. En resum, i no us entretinc més amb les xifres del COOB: equilibrí sobre un pressupost de 150.000 milions, aproximadament. Sí hi comptem els lliurameuts en espède dels patrocinadors encara són més: 175.000 milions. Equilibri. En fi, ja haurem acabat i no ho podem dir amb l'absoluta certesa dels números tancats, En resum, en segon terme: un estalvi o un excedent destinat a millorar el capital social de Barcelona i de Catalunya de 36.000 :nlllions, més gran que el de Los Angeles. S'ha parlat molt de l'èxit de Los Angeles i que van repartir un benefici de 300 milions de dòlars. Bé, en aquest cas, en el nostre, és més. Però podem dir que resulta que Los Angeles no va fer inversió. Doncs no, Los Angeles quasi no en va fer, però és que aquí tampoc s'hi comprenen totes les inversions ni tan sols les estrictament esportives. En definitiva, doncs, l'aportació del COOB és més important -o igual com a mínim- que als Jocs que han passat a la història com els més econòmics i els més ben organitzats, que des d'aquest punt dc vista són els de Los Angeles. En tercer lloc, un tema a considerar, perquè moltes vegades no surt. En les enquestes que veig darrerament, en les quals la gent valora molt positivament tot el que es du a terme, etcètera, en canvi no es valora I' aportació de l'Estat en el que val. L'estalvi i l'excedent invertit és 32 33 Les despeses, pràcticament són idèntiques. Per tant, equilibri en un pressupost revisat després en 144.569 milions i una partida important que volia destacar, que és la d'inversió d'instal.lacions i àrees. Perquè aquesta partida és l'afegit que el COOB i els Jocs, no les administracions sinó el COOB, obté per a la nostra ciutat i per a Catalunya en el seu conjunt, perquè hi ha obres que es fan justament fora de Barcelona a les subseus. Són 36.111 milions, i per tant el 25% de la despesa. �r pràcticament igual, com he dit abans, que les participacions en ingressos i transferències de l'Estat. És similar, a la ratlla dels 40.000 mili ons. L 'Estat, que quedi clar, és l'únic que hi paga, en el COOB. No parlo de les inversions a la ciutat, que tots hi hem contribuït... ara en parlarem. Però en el COOB com a organització, l'única transferència que es rep és la de l'Estat espanyol, a més del que pugui pagar en altres qüestions com puguin ser el port, els cinturons ... També els paga, en part, la Generalitat, els cinturons, però en el COOB només paga l'Estat. I ara em referiré un moment a les xifres de la ciutat. Hi ha hagut dues estimacions : primerament ens referirem a la del Gabinet Tècnic de Programació, en què s'analitza l' impacte que l'any 1992 té sobre l'economia i s'estima en termes de creixement del producte brut o de la renda nacional en termes d' ocupació. L'impacte directe i indirecte -una operació molt complicada, però que es pot estimar científicament- és de 2,4 bilions de pessetes (consum i inversió). I l'impacte sobre l' ocupació, la creació d' ocupació, és de 80.000 llocs de treball/any, aquest és l'impacte que l'operació Jocs ha produït d' acord amb aquesta estimació. de l' illa d'or de la Diagonal, que segurament no s'acabarà per als Jocs sinó més endavant, però que la gent anomena "del 92": tot això situa aquesta xifra en 750.000 milions. D' aquests 750.000 milions, la meitat és inversió privada i de l'altra meitat, és a dir del SO % públic, un 25% és inversió de l'Estat (a més del que paga al COOB) i un 25% és inversió de l'Ajuntament, de la Generalitat, del COOB mateix. i de les Diputacions. Per a nosaltres, Ajuntament, això representa haver doblat la nostra càrrega financera, el nostre deute. I representa una xifra d'inversió extraordinària d' uns 75.000 milions, que d'acord amb els conceptes que s'hi comprenguin pot arribar a 100.000 milions i tot. La Generalitat, una xifra similar 1 el COOB, els 35.000 milions que abans hem dit. Hem doblat les nostres inversions i el nostre deute a llarg te1111iní. I ho podem pagar i ho estem pagant sense cap problema. ¿Per què? Perquè aquest multiplicador d' 1 x 10, si la nostra inversió extraordinària de 75.000 s'ha convertit en una inversió global de 750.000 a la ciutat, ha generat la riquesa que permet finançar la nostra pròpia transformació. En segon lloc hi ha una altra estimació, força coneguda, i que els mitj ans de comunicació utilitzen bastant, que és més senzilla, fins i tot jo diria més entenedora: és la relació de les inversions que s'han fet entorn o amb el nom dc l'any 1992, algunes de les quals ni s' acabaran durant el 92, però en fi, que hi són. I un es pot preguntar: ¿on .seríem si no haguéssim agafat els trens del 1992 amb l'empemta que ho vam fer en aquell moment? Ara seríem una magnífica capital de províncies. Una magnífica capital de províncies . I Catalunya, una magnífica "província", en aquest sentit. S' hi inclouen 1' Aeroport -aquest sí que s'acabarà, però és fora de Barcelona, per entendre' ns- , o la inversió L'equilibri existiria en aquesta ciutat, però tot en uns nivells més baixos: més atur i menys riquesa, menys 34 35 �renda per habitant, segurament menys càrrega financera i menys impostos, però també menys serveis i menys equipaments. Aquesta era 1' altra possibilitat. ¿Quin mar~ pressupostari tenim per als anys que vindran? Reduir l'endeutament en pessetes constants. Ens ho hem proposat i ho farem. Mantenir la pressió fiscal dintre del màxim del quadrienni anterior. I mantenir la inversió, no la d'aquest període extraordinari, però sí la inversió anterior del quadrienni 1984-1987, en pessetes constants, evidentment, i que va ser una inversió molt important, és a dir, que ens situa en una inversió per habitant que serà més gran o igual que la de la majoria de ciutats europees. Per habitant, torno a dir. ¿Com ho fare m? Disminuint les despeses, contenint les despeses, més exactament; reduint la inversió, la qual cosa és evident~ i utilitzant els marges de pressió fiscal que tenim dins dels compromisos que nosaltres hem adq uirit. Això dóna Jloc a un món molt econòmic. basat en la m illora de la competitivitat de la ciutat, especialment en comuuicacíons i telecomunicacions; a la creació d'importants oportunitats d'inversió al sector privat i al manteniment d' un nivell raonable i estable d'activitat i inversió municipal. del 3,3%; és tracta de la previsió incorporada a la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a Catalunya, s' hi preveu un creixement del 2,4-2,5% per a l' any 199 1 i un 3,4% per a l' any que ve. Això d' acord amb l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelonar a Bellaterra, fet per encàrrec de la Conselleria d' Economia. I bé, a Barcelona ciutat, per l'any 1991 es preveu un creixement de 3-3,5 % -més alt doncs, bastant més alt, que el de la mitjana espanyola i el de la mitjana catalana- , que dóna lloc a un producte brut de 4,2 bilions de pessetes, que representa el 8% de l ' Estat i e142% de Catalunya. I per al 1992 s'estima que això arribarà a 4,7 bilions de pessetes, una estimació de l ' Equip d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Curiosament - és una dada interessant- aquest producte brut a Barcelona ha canviat de composició, és menys industrial i més terciari. L'any 85 era 2/3 terciari i 113 secundari, i ara som a 3/4 pràcticament terciari. No és el moment de seguir amb les xifres econòmiques, això es faria uua mica llarg, però és el moment de dir que estem en un moment de canvi de marxa. Ani bem al final de 1' any 1991, i ens podem preguntar si tot això succeeix dins d'una conjuntura, com he dit al principi, de la crisi que es veia o no a venir. És cert que ens ha agafat la restricció pressupostària pública de la política econòmica de l' Estat i aquest ralentiment - no depressió, no recessió estricta- és just abans de 1'esprint finaL Però potser no sigui tau dolent que hagi estat d'aquesta forma. I és aquí que cal entrar a fons en el funcionament de la sintouia institucional. I uo, en principi no es confirma aquesta previsió, perquè es dóna un creixement a Espanya del 2,5-2, 7 % i una previsió per a l'any 1992, també a nive1l espanyol, Ens trobem davant d'un Estat que ha disminuït la seva part en la despesa pública d'una forma molt significativa als deu anys passats. Sense comptar els interessos 36 37 �del deute ni les pensions, ha baixat del 80% al 60% de la despesa pública total. Això és una petita revolució, si vostès volen, i que només s'ba produït, per exemple, a la Republica Federal Alemanya després de la Guerra Mundial, després de la guerra i la derrota d'aquell estat. Les autonomies han pujat del 0% al 20-25 % i les corporadons locals s'han mantingut frenades, excepte aquelles que no han acceptat la disminució. I que ara demostren, demostrarem ser, potser, les més capaces, justame nt, de disciplinar la nostra despesa, també, perq uè ha arribat el moment de poder-s'ho plantejar. Nosaltres hem sabut esperar, i em penso que puc dirho clarament. Hem entès, primer, que no podíem sacrificar serveis, fa uns anys, fins que no existís totalment el nivell de govern que havia d'ajudar a finançar-los o que els havia d'entomar. Els famosos 17.000 milions de serveis de suplència que 1' Ajuntament de Barcelona està fent i que nosaltres hem esperat pacientment que ens fossin retribuïts. Fins al moment que, segona constatació, considerem que ara ja sí que podem exigir a nivell autonòmic, i a nive]] estatal, que en tornin els serveis de suplència que fa l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el plet intern entre Estat i Autonomia està resolt, o pràcticament resolt, i perquè si haguéssim demanat això abans, i crec que hagués estat poc polític. l'Estat s'hauria pogut també espolsar del damunt les poques responsabilitats que encara li resten en aquesta matèria. mic amb l'Estat, d'entrar en l'únic dels serrells que des de l'any 1986 quedava per enfrontar, que és justament el serrell dels serveis de capitalitat de Barcelona i els transports de Barcelona. Recordareu, molts de vostès se'n recordaran, que quan es va aprovar la primera revisió del sistema de la LOFCA es va aprovar per cinc anys, amb una condició: que mentrestant s'anessin resolent els tres ~errells que havien quedat, els ''jlecos", que en van dir a Madrid. Eren els serrells de normalització lingüística, la policia autonòmica i Barcelona, capitalitat i metro. Bé, d'aqne11s tres serrells només en queda aquest i nosaltres hem esperat fins que el plet entre l'Estat i la Generalitat es resolgués, per poder entrar a exigir a tots dos que afrontin, cada un en la part que li pertoca, les seves resp onsabilitat~ . Crec que ara és el moment en què això es pot planrejar amb seriositat i, com que aquest és l' any en què ha de cristal.litzar un nou ritme institucional, penso que hi fan falta idees clares, sobre aquesta qüestió. Molt resumidament, els diré què en pensem des de l'Ajuntament de Barcelona i els diré així mateix que la nostra experiència ens les dóna, aquestes idees clares. Jo tinc el compromís persona] de l'actual president de la Generalitat i de l'actual Conseller de Economia, que un cop acabada la revisió del sistema financier autonò- Nosaltres hem arribat, com a equip que porta les coses de l'Ajuntament, fin s i tot a. una certa filosofia de la vida -de la vjda política, s'entén- i a una certa manera de veure l'Estat. I l'Estat de les Autonomies, i les finances públiques, i els serveis que s'han de fer, i qui els ha de fer i com s'han de finançar. I no només com s' hau de pagar, sinó de quina manera s'han de donar i quin paper ens sembla a nosaltres que ha de tenir cada un dels ac- 38 39 �tors en aquesta comèdia, en aquesta tragèdia, o en aquesta funció, que en definitiva té una mica de tot. Veiem clarament que el nostre rol ha estat el d'animadors de la funció, durant aquests darrers cinc anys, quasi diria durant els deu. Parlo ja no només de l' Ajuntament de Barcelona, sinó en conjunt de tots el ajuntaments de Catalunya, molt en parlicular, que són els que menys han acceptat l'equació de Ja contenció i aquesta condemna d'una part relativament estancada de la despesa pública total. Creiem que en aquest moment en que I' Ajuntament de Barcelona és capaç, exemple únic, d'aprovar un pressupost amb un increment del 4% (per sota del cost de la vida previst per a l'any 1992), en què l'Estat aprova un increment de prop del 10% i en què la Comunitat Autònoma, la nostra - altres també, però en tot cas la nostraun 16,8% (abans dels 23.000 milions, abans de les millores que pugui obtenir), creiem que ha arribat el moment que nosaltres fem valer una mica la nostra capacitat dc fer. Que fem valer l'esperit de corrcsponsabi Iitat en el moment de demanar al s altres que entrin a fer de locomotora de l'economia del país. Crec que ho han entès. Jo, amb tota sinceritat, penso que la comunitat autònoma catalana en aquest moment s'està plantejant seriosament, per primer cop, la inversió. H a estat una mica atenallada, fins ara, per Ja impressió que si estirava més el braç que la màniga ho podia pagar políticament. Aquesta ha estat la impressió que ens ha fet a tots i jo personalment ho he entès. No m'ha agradat, però ho hem entès tots. 40 Això s'ha acabat, aquest escenari s'ha acabat. Els arguments d'excepcionalitat en aquest sentit, segons el meu parer, pericliten ja i , per tant, entrem en la fase en què inexcusablement i amb una gran generositat tothom, haurem d'anar a plantejar-nos-en definitiva ment la solució. No dels problemes de gestió extraordinària sinó dels de gestió ordinària, dels serveis ordinaris de la vida d'aquesta ciutat i de totes les grans ciutats i mitjanes ciutats i petits pobles, també, de Catalunya i de tot Espanya. I això s' haurà de fer sobre la base d' una cristal.lització d' entesa institucional per a la qual repeteixo que nosaltres - honestament- estem ben armats, d' arguments, de legitimitat moral i de coneixements pràctics. Repeteixo, no només en el terreny econòmic sinò també en el terreny del rol, del paper de cadascú. D 'això, del que nosaltres serem, alguns en diuen federalisme, però el nom tant se val, no és el que fa la cosa. En tot cas, nosaltres creiem que efectivament hi ha una fi lo sofia polílica fom1ada sobre la base del coneixement pràctic, de Ja gestió que hem pogut desenvolupar en el nivell que és més a prop dels ciutadans, en el moment de fer el repartiment, amb els límits que són de rigor, amb uns límits equilibrats. Entenem perfectament que de vegades governar significa distanciar-se, que determinades coses no es poden obtenir precisament sense la fredor d'una certa distància. Però nosaltres situem al davant el principi contral"i, el principi de la subsidiaritat. És el principi que tot s'ha de fer en aquest nivell de govern, en què es pugui fer trobant-se més a prop del ci utadà i no incorrent en greus 41 �contradiccions des del punt de vista precisament de l 'equitat, des del punt de vista de l'eficàcia, de les economies d'escala, que en di uen els economistes. Nosaltres, tot això, estem disposats a posar-ho sobre la taula d' una entesa que creiem que ha de ser a tres bandes, aquí a casa nostra. No penseu que a l' equip de govern de l'Ajuntament només hi ha una preocupació estricta envers temes d'eficàcia, o envers temes de caràcter més tècnic o de caràcter d' obra pública o de finançament d'aquesta obra pública, no. Fins i tot diria quasi el contrari. Per més que sentiu parl ar l'Alcalde d'aquests temes, en el fo ns d' aquest equip hi ha la couvicció d' haver començat des de l' any 1979 amb una prioritat que és justament la contrària, que són els serveis personal ~ . r que consisteix a posar la pedra al servei de les persones, però també amb Ja convicció que no podíem dogmatitzar aquesta prioritat de manera que no es fessin aquelles grans in versions que calíeu. Ens vam negar a ser dogmàtics dels serveis personals coutra la inversió. En un moment determinat de l'evolució d'aquest Ajunta ment democràtic, a l'any 1985, hi va haver uns acords molt importants. Entre nosaltres els coneixem com els acords de Sarri à (perquè es van fer al Centre Cívic de Sarrià), en els quals l' Ajuntament es va plantejar, a més de l' urbanisme de les places, els jardins i els monuments a la perifèria, de la dignificació dels perits racons, L' urbanisme del proj ecte i no només del pla. reixie n importants des del punt de vista de la comunicació. Jo crec que hi ha un cert humanisme, basat en aquestes inversions, però m' interessa remarcar que no ha desaparegut de la nostra acció la idea que en el fons el que compta és justament que els serveis personals 1 la vida de cada dia dels ciutadans puguin millorar. Quan preparava aquesta conferència vaig demanar, en el Comitè de Govern de l'Ajuntament, que fóssim capaços de construir-ne un relat, d' això. És més fàcil construir uu relat físic de l'urbanisme, que es pugui enteudre, que no pas fer-ho dels serveis personals que canvien a cada bani. I ara podria llegir la història d' un senyor veí nostre del carrer del Pallars, que surt al mati , se' u va a Ja feina a la Zona Franca i s'estalvia un quart d' hora i pot dormir deu minuts més. I després torna al seu bani i la seva dona, que bavia treballat en aquella fàbrica que en deien la Càtex, acompanya el nano a la piscina que ara hi ha en aquella mateixa fàbrica. De manera que el que ella va fer, i ell, amb la seva feina, ha cristal.litzat en un s llocs d' equipament en què els nanos, els seus nanos, poden gaudir d'una vida millor. O com aqueJles senyores grans que a la Sedeta, el dia de la inauguració, m 'acompanyaven i em deien " en aquella fmestra vam estar treballant-hi trenta anys". I ara els seus néts hi van a L'Institut. A més d'això, ens vam enfrontar a aquestes gran obres que, a l'any 1983, amb la Maria A urèl ia, ens apa- En certa manera això és la història d'aquesta ciutat, d' una fàbrica humana molt feta i en què, a poquet a poquet, hi hem anat quasi diri a entaforant, perquè aquesta és la reaUtat, els serveis personals, que, en definiti va, faran la nostra vida més digna del que ha estat fins ara. 42 43 �Aquest és l'orgull de la gent gran de Barceloua: poder dir "d'aquestes fàbriques n' hem fet equipaments" o bé "d' aquesta barriada més o menys degradada n'hem feta aquesta altra, que té tota aquesta dignitat". hem hagut de matisar el projecte del Museu Nacional d'Art de Catalunya i quantes vegades els mitjans de comunicació no haureu dit, "doncs ja han canviat de projecte" o "s' havien equivocat" ... I ara em podeu preguntar: "fins aquí està molt bé, però ¿després què fareu?" Ara no tinc temps d 'explicarvos què hem de fer, però sí que us vull dir una cosa. En el nostre projecte, quan nosaltres volem resumir, diem que després del 1992 ve la cultura, i ve Europa. Aquest és el nostre objectiu. En fi, jo us portaria que veiéssiu la història de la Gare d'Orsay de París, per exemple. Quauts anys van passar des que Gae Aulenti, em penso que amb Oiscard d'Estaing, va començar aquell projecte fins que no el va acabar i quantes vegades van haver de canviar, fins i tot d'arquitectes. Doncs van passar deu anys, si fa no fa. ¿Què volem dir? Amb cultura no volem dir només els museus, sinó també els museus, que s' entengui bé. Entenem que en ~ultura , estrictament, passa el que passa amb la ciutat. Es a dir, que hem de ser capaços d'oferir la formació, de crear el mercat, el gust, l'hàbit, les professions, de formar la gent amb uns nivells de més excel.Iència en aquest sentit. Tot això no és possible si no hi ha una inversió important, la física. Important. Hem tirat endavant, no pas sols sinó conjuntament amb la resta d' administracions, setze projectes, em penso que en són, que ara no rememoraré un per un, perquè seria massa llarg, però que coneixem perfectament, i que lògicament són projectes que s'aniran descabdellant i donaran el seu fruit en un període més llarg probablement que aquests projectes terriblement importants de les comunicacions, però que en definitiva són projectes, bàsicament, d'enginyeria física. La cultura, els grans projectes culturaJs, tenen un component d'enginyeria humana molt més sofisti cat i No demanem tant, però sí que demanem que la ciutat entengui que aquests són projectes que exigeixen en si mateixos una maduració, que tenen una química fina, més lenta que no pas els projectes estrictament d' enginyeria: Palau Nacional, Museu d'Art de Catalunya, però també el Museu d'Art Contemporani, l'Auditori i la reforma del Liceu i el Palau de la Música (qne ja hem acabat) i el Centre de Cultnra Contemporània de la Casa dc Caritat i tots els qne. abans hem anat dient. Creiem que el 1993 és 1' any de la cultura, però ho creiem en un sentit més ampli que el que comprendria l'àmbit o l'àrea de Cultura tradicional de les administracions. Per cultura volem entendre igualment 1'ns de la ciutat, per cultura volem entendre allò que no és estrictament l'estructura o la infrastructura, sinó jnstament la vida que s'hi ha de posar, en aquestes estructures qne ja hem creat i que continuarem creant, que en bona mesura són aquí perquè nosaltres en gaudim. molt més díficil de madurar. Penseu quantes vegades no Per tant, a partir de l'any I 992, ja dins del 1992 i molt particularment en el 1993, nosaltres voldríem que 44 45 �Barcelona fos significada com una ciutat de la cultura i de la urbanitat. Entenem per urbanitat el company de l'urbanisme. Amb l' urbani sme ja tenim premi, diguéssim; amb la urbanitat encara ho he m de demostrar. Històricament hem tingut una ciutat educada, i s'ha parlat molt de Barcelona justament com una ciutat urbana, on el trànsit és menys sorollós, amb menys maleducats que en altres indrets, o menys caòtic. 1 bé, la riquesa mateixa que la nostra evolució ha generat, la civilització mateixa en què vivim, que és l'europea, comporta e ls seus problemes. Jo sóc d' aquells, i sobre la c iutat hi ha un consens creixent, que creuen que les ciutats són l' única sortida de la humanitat. No perquè nosaltres ho dictaminem, sinó perquè la humanitat no sap fer res més sinó ciutats, a última hora, malament o bé. Potser en el Tercer Món les estan fent molt de pressa i malament, perquè no tenen altra manera de fer-ho, ¿però què fan sinó ciutats? Per què ho dk, tot això? Perquè nosaltres hem d'afrontar molt seriosament en aquest moment una assignatura que segurament és més complicada que la que hem fet fins ara. I uo es tracta d' una argúcia formal o de ganes de sorprendre; ho crec sincerament. El que nosaltres hem fet, el que aquesta ciutat ha fet durant aquests anys, és molt díficil, ben segur. Quan dic nosaltres sempre em refereixo no tan sols a 1' Ajuntament, sinó a la ciutat sencera i fins i tot diria al país. El que ha fet Catalunya a Barcelona, si voleu, i el que Espanya ens ha ajudat a fer>en la mesura que ha ajudat a fer-ho, no era gens senzill. Així doncs, el tema que tenim al davant és segurament menys car, ben segur, i, tanmateix, altament complicat. Complicat des del punt de vista que demana unes adaptacions que són mentals, espirituals, podríem dirnc, en un llenguatge més tradicional, ¿no ? I que són de comportament, que són de "soft", com dirien els enginyers, i no de "hard" . Cada dia, al Caire, hi arriben milers d'habitants; cada dia. La humanitat té un instint, té un programa intern com a espècie d'agrupar-se, perquè econòmicament, perquè vitalment, perquè socialment això és millor, perquè es l'única forma que té de resoldre els seus problemes de supervivència, de progrés i tot. Això no serà senzill. I encara més, això té una pega important: no es pot programar tan bé. Un pot programar bé o malament les obres d'enginyeria, l' aspecte financer de tot el que es fa; hom pot preveure, pot determinar, pot treballar dins d' uns marges. En aquest cas i en aquest tema, en l' enginyeria moral, diguem-ne, treballem amb uns marges d'imprecisió brutals. Això no significa pas que la ciutat no creï problemes, però sí que vol dir que els problemes que crea la ciutat són aquells que la humanitat 11 posa al damunt, justament perquè els resolgui, perquè no té una altra forma, afortunadament o desafortunadament, de solucionar-los. No només això. De vegades ens trobem molt lluny del lloc on volem arribar, tot i havent treballat molt per ser- hi a prop. Vegeu aquests dics, per exemple, en els mitjans de comunicació mateixos, e ls temes de què parlem -a més dels més dramàtics que hem dit abans- i que 46 47 �es refereixen a fiscalitat, o que es refereixen a allò que anomenem estat del carrer, qualitat de vida al carrer, i les coses que hem de fer perquè aquesta qualitat de vida millori. ara, per poder enfocar el final d' aquest segle amb unes garanties. Aquesta és una mica la prova de foc qne tenim al davant, que sabeu que preocupa, que preocupa I' Ajuntament, i posarem tot el que hi hagi a la nostra mà per solucionar-la. Moltes vegades es tractarà de coses, d' esforços, que tindran la seva part fins i tot de sacrifici que es demanarà a la ciutat, però que tenen la seva caducitat. No són sacrificis, no són esforços que es dernanin per sempre més, sinó un esforç especial, justament En resum, el 1991 ha estat per nosaltres un any apassionant però dur, transformador, jo diria que tremendament transformador. L'any passat, quan jo acabava aquí, demanava als ciutadans que passegessin per la ciutat i que 1' ensenyessin. Doncs bé: més d' un milió i mig de persones han passat per l'Anella Olímpica, d' ençà de la inauguració del Palau Sant Jordi, i d'això en fa quinze mesos. Hem canviat, ens coneixem millor. Hem perdut alguns dels millors ciutadans. Però no us penseu que no hauran pogut viure-ho o veure-ho en el millor moment, perquè el millor moment és quan la pròpia consciència li din a un, i la seva pròpia conciutadania també, que ha fet el qne ha via de fer. I aquest moment, aquests ciutadans ja el van passar, abans d' ara, fa uns mesos, segurament. En definitiva, el 1991 ba estat un any de canvi, per altra banda, del mandat i de l'equip. Un any d'eleccions i per tant de canvi de marxa dins de l'Ajuntament, amb els costos que això té, que són molt importants. L'any 1987 va ser l'any del desplegament controlat, en què es va crear el COOB , es va crear el Hòlding, es van crear les tres empreses, es va donar l' empenta a Iniciatives, es va crear Barcelona Promoció -la qual cosa va representar uns sacrificis personals immensos per a tots els qui eren a dintre de I' Ajuntament. Vam trigar dos anys, ara ho puc dir, amb el nou sistema i amb el nou equip, a estar confortablement instal.lats cadascú allà on havia d'estar: els qui havien 48 49 En aquest moment tenim problemes greus de fer- nos entendre, d'entendre nosaltres mateixos, com a col.lectivitat, què hem de fer amb la ciutat que tenim o com l'hem d'utilitzar, com hem d'utilitzar l'automòbil i com el transport públic. I no es tracta tan sols d'un problema d' una cosa, que jo a vegades he dit, i que podem arribar a fer, que és un gran debat sobre aquesta qüestió. No és purament una qüestió de debat, tant de bo ho fos. Programaríem el debat. No és purament això. Tenim una ciutat enormement millorada, que ha viscut un període molt excepcional i que ha adaptat les seves pautes de comportament a aquesta excepcionalitat. I ara se' ns fa difícil de demanar que torni anna certa normalitat i que abandoni els comportaments adaptatius, que tenen una mica de creatiu, sempre, però molt de perillós; ja que algunes de les fronteres de la disciplina vial, de la disciplina urbana i de la urbanitat s'han traspassat. I tornar aquestes aigües al seu llit és molt més complicat qne no pas fer sortir un riu del curs per on passava, molL més. �d'anar a districtes, a districtes, els qui no hi havien d'anar, doncs no. Aixf com dic que l'any 1987 va ser l'inici del desplegament contro.lat dc r Ajuntament, ara jo crec que estem més aviat en un replegament ordenat i en el salt endavant, a Europa i la ciutat de la cultura, i a la qualitat de vida. Per això hem confirmat tres equips, reforçant-los políticament: l'equip urbanístic, l'equip de benestar social, i l'equip de la Marta Mata. Tots tres equips, segous la meva opinió, es consagren i es reforcen políticament d'una manera molt important. Així mateix hem creat equips nous, un de remarcable a l'àrea de la Via Pública, que vetllarà per la qualitat, justament, d'aquestes adaptacions i d'aquest esforç que hem de fer en la conducta. Amb cinc persones que treballen, com a l'Ajuntament se'n diu, de coronels. En fi, persones que no tenen una gran burocràcia a sota (és una experiència nova que provem), i que per tant no tenen comandament en el sentit de manar tropa. El que sí que tenen és comandament sobre la formació i sobre els comportaments de la pròpia casa i, per tant, poden determinar en bona mesura -sota la direcció d'en Joan Torres, però amb la implicació de tores les àrees de l'Ajuntament- els esforços que durem a terme en la millora de la qualitat de la vida al carrer. D'altra banda tenim un equip nou en l'àmbit d'Economia molt important, molt fort a nivell de regidors i nou a nivell d'equip amb Josep Marull, Ramon Seró, Pilar Solans, l'Ernest Maragall en l'àmbit d'organització i un parell de fitxatges més que estan a punt, que encara 50 no puc anunciar. Pràcticament completarem el que jo crec que serà l'equip econòmico-financer més potent d'aquesta ciutat. I, en tercer lloc, aquest projecte que al mateix temps és un equip de col.laboració entre la cultura, el turisme i la promoció olímpka (la gestió de les instal.lacions olímpiques), per justament programar unes activitats que facin d'aquesta apel.lació del 92-93 com l'any de la cultura una autèntica realitat, Estem programant un calendari, del qual l'any Miró jo crec que és una notícia excel.lent, veritablement excel.lent, i que la Fundació Miró mateixa -l'edifici de la qual, com sabeu, és propietat de l'Ajuntament, com quasi tot en aquesta ciutat en aquest terreny, però que a més ha estat dirigida per Francesc Vicens en un momeut de la seva història, per Oriol Bohigas en un altre, i pel pobre Joan Teixidor en un altre- que haurà de contribuir, doncs, a aquesta gran idea que és el 1993 com a any Joan Miró. Nosaltres hem de buscar destinacions per a aquesta ciutat i per a aquestes inversions que justament hem preparat. Hem de buscar una demanda per a aquesta oferta, hem de buscar motius qne facin que d'una manera contínua, a partir de l'acabament dels Jocs Olímpics, la nostra ciutat pugui ser la seu de grans esdeveniments, que ja ho és, que ja s'ha programat que ho sigui, en bona mesura. El congrés d'arquitectes mundials vindrà aquí, el congrés d'editors vindrà aquí, el congrés de cardiòlegs i diferents congressos de medicina, etcètera, però nosaltres hem de buscar grans ocasions perquè tot allò que 51 �hem invertit es pugui posar justament en bon ús. I això es realitzarà mitjançant una programació conjunta en què 1' Àrea de Cultura estarà implicada amb unes altres que tradicionalment no han estat les seves aliades, les seves col.laboradores i , en canvi, en aquest cas sí que ho seran. Crec que ens hem dotat dels mitjans de gaudir de la ciutat; ara hem d'estendre aquesta urbanitat i aquest urbanisme i aquesta cullura, afegir la urbanitat a l'urbanisme, més exactament. Afegir l'estalvi a l'expansió, afegir la cautela a l'eufòria, i afegir, evidentment, la col.laboració entre institucions en relació amb els problemes de gestió, la col.laboració extraordinària que ja existeix en aquest terreny, i també en la gestió ordi nària, dedicant aleshores l'any 92 a rebre el món aquí i a preparar l'any 93. Sense triomfalisme, conscienls de tots els costos i els riscos, minimitzant-los i mirant de donar a Barcelona la gran velocitat de creuer que els segles li van negar i que ara creiem que és possible garantir. Moltes gràcies. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1991 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1266/19920131d_00472.pdf 8e13c407f637c8fc1b44dea2d68eb84f PDF Text Text LA CIUTAT I MEDITERRàNIA Conferència $e l'Excm. Sr. Alcalde a la Societat Cercle Artístic de Ciutadella. 31 de gener d 1992 �EL MEDITERRANI La fascinació de la paraMla i l'ambigüetat del concepte: on comença i fins on arriba el Mediterrani? La teoria fitològica que va crear la vella ciencia árab deja que "La Mediterrània arriba lfins on arriba la olivera". Per qué no? també fins on arriben l'ametller, la figuera, el magraner ¿I no se sentirá la darrera sentor del Mediterrani amb la darreFa vinya terres endins d'Europa? El Mediterrani és inseparable del discurs sobre ell mateix, carregat de loquacitat mediterrània i de contradiccions mediterrànies: l'esplendor i la Oordidesa, la lógica i el fanatisme, la democràpia i la demagógia, la llibertat i l'autarquia, la tirania Orient i Africa. 2 la universalitat Occident, Europa i i �Per parlar de ciutats de debò, s'ha de parlar del Mediterrani. Aquí vpn néixer i aquí tenen la seva expressió més , sólida. Aquí hi ha encara el centripetismel dominant que explica les ciutats tal com lés va entendre, per exemple, Sert. Organitza es entorn d'un cor, o "core", que deja ell n el seu anglès de Harvard amb arrel catala . El cor que aquí, a Ciutadella, formen la Plaça Vella, els carrers Major, ses Voltes i dé Mahó i els de Santa Clara, Nou, el Santísim, Castell Rupit i Artrutx. La fugida anglosaxona al suburbi i a la televisió, que convelrteix la ciutat en artefacte per ser utiliitzat de día i que de vegades l'abandona tota ment a la seva sort, no es produeix aquí de la mateixa forma. La cultura de sortir a prendre la fresca al 1 ! portal de casa les nits d'estiu -tan balear, tan mediterrània- havi resistència d'oposar 1 a l'aclófament davant , 3 alguna la �televisió. El contacte urbà és imp rtant en si mateix i els llocs on es produeix són una mica sagrats: la plaga, el café, el mercat, la casa deis avis. Avui potser la discoteca i el barri, un altre cop. No del Itot l'escola (o la universitat) per la crisi de dimensions d'identitats que está travessant. També els camps d'esports i de botlxes, i els cines -els pocs que queden. Si en algun terreny té sentit parlar de la Mediterrània, a més Idel geogràfic, és 1 precisament en aquest, el de les ciutats. 1 Aquí s'uneixen els batecs de la mar i de la ciutat en un sol batec ,, el del "Mediterrani ciutat", que diu Xavier Febrés quan ens proposa conéixer la kediterrània fent el periple de les seves ciutats. �SINGULARITAT DE LA REGIó MEDITERRàNIA Una regió de gran diversitat i densitat cultural, reuneix tres àmbits de civilització. Les tres grans relig ions monoteistes han sorgit a les costes del Mediterrani. Els tres llibres sagrats, les Sa grades Escriptures, el Talmud i enl oc hauran estat tan meditats com sota el cel del Mediterrani. Cap altra àrea geogràfica de1 món no haurà aportat tanta civilització. Però tampoc cap altra egió no haurà viscut tants conflictes. Potser hi ha hagut massa densitat civilitzatòria acumulada en un espai tan reduït i tan diverk. Jerusalem, ciutat santa per a tres religions, n'és el paradigma. Avui a la regió es lanteja gairebé la totalitat dels problemes de la política internacional i de l'ecbnomia modernes, amb una cruesa i una passió que sobten els que no �coneixen les expression0 tan sovint extremes de la vida mediterrnia: alliberament i submistió, tot i res, generositat i indiferència ... SUBDESENVOLUPAMENT Només Líbia arriba al 40% del producte social brut per habitant de la CE. Tots els altres països, en especial Egpte i el Marroc, es troben molt per dessota D'aquest promig, amb la sola excepció d'Isral, que arriba a 2/3 del promig de la Comunit4t. El creixement del PSB dels països del Magrib, de l'ordre del 3 al 6 -que no està gens malament-, va ser anul.l4t pel fort creixement demogràfic durant la dèclda dels anys 1980. Les collites ja no ón alimentar la població, suficients per la industrialització està centrada en els mercats interiors i el 6 �deute exterior es menja els ingressos de les exportacions. Algèria, exportadora de gas natural i petroli, a penes cobreix les obligacions d'un deute de 27.000 milions de dòlars. LA DEMOGRAFIA El 2.025 s'haurá duplicat la població a Turquia, Algèria i Egk pte, mentre que al Marroc i a Tunísia augmehtará un 50%. I i Això significa que la totalitat del creixement demográfic a la regió mediterránia pujará possiblement un 95% a 16s ribes del Sud i de l'Est, i només serà d'un 5% a la CE. Fins països al 2.000 s'espera que la població veïns de la CE, mediterránia, creixi ubicats a en milions 50 la deis regió de persones, cosa que significa un increment del 20,2% en comparació amb la de l'any 1990. 7 �Durant el mateix període, la població de la Comunitat deis Dotze bossiblement a penes augmentarà 2,5 milions de persones. Cada any els nostres veïkis necessiten 800.000 nous llocs de treball. A la Comunitat només se'n necessitaran 1,5 mijlions fins al 2.000. Quines sortides tenen? Contenció del creixement demográfic, una certa emigració i l'ajuda occidental ("Dona'm peix, i ensenya'm a pescar"). Diverses veus, individu ls i col.lectives -el Consell Europeu, per exemple- s'han pronunciat a favor de la solidaritat europea amb els pobles del Magrib. Gianni de Michelis a Barcelona, l'octubre paSsat, amb motiu de les jornades de la Fundació Bertelsmann sobre "El 8i �repte del Mediterrani", fins i tot va gosar quantificar-la: 0,5% del. PIB de la Comunitat Europea per al sud del editerrani, a partir del 93. LA CONTAMINACIó Són 18 països costaners mb diferents nivells de desenvolupament de l s infraestructures i de sensibilitat pel medi ambient. Moltes són les causes abocaments industrials e la contaminació: residus agraris, concentració urbana, moorització (entre 1970 i 1980 s'ha duplicat aproximadament el parc automovilístic, i tornará a duplicar-se fins al 2.000 -la tornada de la Costa Brava d'un diumenge d'estiu produeiX efectes contaminants que es fan sentir fins a Groenlàndia-, turisme (si al 1984 van ser 55 milions els visitants que es desplaçaren a la egió del Mediterrani, al 2.000 seran uns 160 m lions ). �Però el Mediterrani no està mort. El "Fòrum sobre la Mediterrània" reunit a Barcelona, al desembre de l'any passat, va concloure que la situació, si era preocupiant en algunes zones el nord de l'Adriàtic, e1 mar Negre i tot el litoral València industrial de Gènova, Marsella, Barcelona- no era alarmant en general. CONFLICTES Les crisis i tensions ex stents a la regió són de vital interès per a uropa. El conflicte del Golf Pèrsic va ser v Lscut intensament a la regió, per la proximita geogràfica -el mar i el cel mediterranis van $er inevitablement els camins que portaven al conflicte- i per la proximitat cultural i religiosa dels pobles del nord d'Africa apb algunes de les manifestacions del confí cte. Després del Golf, Iigoslàvia. 10 Conflicte �profundament mediterrani: ètnies, religions, llengües ... un passat que retorna. El triomf -momentani?- dels particularismes sobre la idea comunitària. Ara, Algèria. El camí a la democràcia barrat. Novament la suma de contradiccions. fonamentalisme comuni ari solucions al fracàs de que Un proposa a modernitat negant la modernitat. La demo ràcia utilitzada per implantar el rebuig permanent de la democràcia. L'intent d r salvar la democràcia futura suspenen les elecpions d'avui. I, al fons, els vells conflictes: albanesos i iuguslaus, grecs i turcs palestins i jueus. DIàLEG I CONVIVèNCIA La diversitat preciosista, generadora de particularismes recurrepts, causant de tants conflictes, porta indefigiblement al diàleg i 11 �a la convivència. Cap predomini no serà mai definitiu al Mediterranl., ni tan sols serà possible per més d'una o dues generacions. Diàleg entre el laicisne i la religiositat, entre religions, entre è nies, entre el Nord i el Sud, entre Europa i A rica. Diàleg, doncs, per a la seguretat i la pooperació, per a la convivència, en definitiva. Fa poc més d'un any, el setembre de 1990, el Ministre Fdez. Ordoñez ramb el suport del seu col.lega italià, Giailni de Michelis- va presentar formalment, curant la celebració d'una reunió internacional a Ciutat de Mallorca, una proposta per crear un fòrum permanent de cooperació entre els països de la regió mediterrània. Un fòrum inspirat en l'experiència de la conferència sobre la seg retat i la cooperació a Europa, però adaptat 12 les característiques �de la situació al Meditelrani. Barcelona, candidata la seu de la CSCM. Aspiració de Barcelona exposada a Fdez. Ordóñez, De Michelis,i Mitterrand, Enrique Barón, ... L'OFERTA DE LES CIUTATS Es indiscutible que les ciutats -i amb elles els ciutadans- són les primeres a patir les conseqüències, traduïdés en víctimes i destrucció, dels enfron$aments armats. En la memòria de tots nosaltre4 estan els sofriments immensos de les ciutats sota els bombardejos (Guernica, Varsòvia, Rotterdam, Coventry, i si ens quedem en Dresde, Berlín l'àrea mediterrània, l ciutat torturada de Beirut conforma una lalpentabie il.lustració dels efectes dels conf] ictes en les ciutats. El cas de Bagdad, i en menor mesura de Tel Avivi i altres ciutats j t eves i saudites, s'ha de recordar aquí també. 13 �No fa pas gaire, amb motiu de la presencia de l'Alcalde de París, Jacqaes Chirac, en el Saló de Cent brillant vocació en qué de Barcelona, conferencia, on dictar precisament mediterránia d'Europa, les va ciutats podrien sobre una la vam coincidir fer accions d'acompanyament situade en el terreny de la civilització, en el terteny de la cultura, en el terreny de la recreac " de la convivencia. Són, aquestes, accions de complementarietat per les quals les ciutats estan especialment ben preparades, i disposades ja que si, com deia, són les primeres a patir els conflictes, són també les primeres 4ì beneficiar-se de la normalitat i de l'increm nt dels intercanvis. El diàleg de ciutat a iutat, d'una riba a l'altra de la Mediterrán a, crearía una xarxa de comunicació diversificada i de fluxos de relació que ajudaria a cOnéixer-nos millor i a establir ponts que nomé 14 poden ser que útils. �Cada ciutat de la Meiiterrània, mitjana, gran o hauria de tenir la seva ciutat germana de l'altra religió o de l'altra ètnia. UNA OPORTUNITAT QUE PORTA EL NOM DE BARCELONA La treva universal delp Jocs Olímpics també serà una treva al Medit rrani. A Barcelona, ciutat mediterrània, s'hi Comitès Olímpics representats tots el nacionals del Mediterrani olímpica enllaçarà serb trobaran La fraternitat i croats, turcs i grecs, àrabs i jueus. Hi haurà una acumulació d'energies favorables a la convivència que s'h d'aprofitar. Després dels Jocs, Barcelona, co ha passat amb altres ciutats olímpiques, 4onservarà un temps l'aureòla de l'esperit o ímpic. 15 �Barcelona invertirà les rendes de convivència que li deixaran els Jocs Olímpics en el foment de les relacions entra les ciutats de la Mediterrània. El Centre Abraham ... 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4172 Title A name given to the resource La Ciutat i la Mediterrània / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Conferència sobre la Seguretat i Cooperació Mediterrània, CSCM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Cercle Artístic de Ciutadella, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Benestar Social Demografia Territoris Model social Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/695/19920209_LV.pdf 0fa1d1adab3eb598ed245697a39f595b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/02/1992 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona, Senado y bicapitalidad PASQUAL MARAGALL No hace mucho, en una entrevista para "La Vanguardia", se me preguntó si no sería razonable pedir el traslado del Senado a Barcelona. Y, naturalmente, contesté que sí. La pregunta, aunque inesperada, estaba en línea con el esquema de bicapitalidad española que he defendido para Barcelona desde hace tiempo, incluso en los foros políticos, económicos y culturales de Madrid. La dialéctica entre política y comunicación tiene sus leyes. A veces, la repercusión de unas palabras es superior a lo que pueda prever su autor, pero ante lo inesperado de una pregunta no se puede siempre aplazar la respuesta. Siendo muy consciente de lo difícil que sería trasladar a Barcelona el Senado, contesté afirmativamente, halagado de que por fin alguien pensara en términos parecidos a los míos en cuanto a la necesidad de utilizar en otras ciudades el efecto indirecto (económico, social, de empleo, moral, etcétera) de la presencia del Estado y de las grandes sedes, incluso privadas. La gracia del ejemplo del Senado, tan difícilmente factible por otra parte, está en el hecho innegable -si bien inmaterial y sin efectos prácticos- de que Cataluña sea, sin ninguna duda, la comunidad decana del autonomismo, tanto por la fecha de aprobación de su primer Estatuto de Autonomía (1932) como por otras razones bien conocidas de índole histórica y cultural. Me parece, incluso, que Barcelona puede pretender a una cierta especialización institucional en temas de autogobierno territorial -sea autonómico, sea local-. Está inscrito en nuestra historia desde el Recognoverunt proceres, Els Usatges y el Consell de Cent. En Barcelona se elabora el "Informe anual sobre las autonomías" y está a punto de aparecer el informe sobre el gobierno local, procedente de una fundación discreta pero eficaz como es la Carles Pi i Sunyer. Tanto los sucesivos ministros de Administración Territorial (Joaquín Almunia y José Manuel Eguiagaray) y políticos catalanes como Raimon Obiols y Miquel Roca la han honrado con su presencia y aliento en la presentación y en la edición de los informes. En los últimos años, además, el Saló de Cent se ha convertido en un simbólico foro autonómico. Por él han pasado los 17 presidentes de las comunidades a expresar su visión de la autonomía, con públicos, muchos de ellos catalanes de adopción, que han seguido con fervor las palabras de "sus" presidentes. Me permito decir a veces, en broma, que aquí pasan muchos políticos su examen de autonomía como en Madrid pasan el de estado. ¿Por qué no podría ser Barcelona la sede del Senado? Dejando por un momento de lado los inconvenientes materiales del traslado, podría ser una operación de gran significado político. Así lo debía entender el entrevistador que me lo preguntó y así lo entiendo como alcalde. El Senado en Barcelona podría ser un buen símbolo de la apuesta prefederalista de nuestra democracia por el autogobierno territorial. Insisto en que no me hago ilusiones, para el futuro inmediato, en relación con el Senado, pero subrayo que estamos hablando de la cámara territorial por excelencia. ¿Por qué no en un horizonte más alejado de las actuales prisas y de las actuales rigideces? 41 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Aunque no sea un ejemplo equiparable, en Puerto Rico, cuya capital es San Juan, Ponce es sin duda la capital del autonomismo -que allí quiere decir otra cosa que aquí, por supuesto-. En una ocasión, Rafael Hernández Colón -un gobernante admirable, en mi opinión- inquirió si el presidente Tarradellas podría ir a Ponce a dar una lección magistral sobre autonomismo -cosa imposible, por la edad del President-. Fue Isidre Molas, entonces vicepresidente del Parlament de Catalunya, y uno de nuestros más entendidos especialistas en la materia, y él puede testimoniar hasta qué punto hay ciudades, en todos los países, que encarnan con especial vigor determinados sentimientos y pueden muy dignamente ser sedes o depositarías de determinados valores y de las instituciones que los expresan. Hay otros ejemplos más cercanos y homologables de este proceso que siempre he defendido de distribución territorial de los organismos del Estado y de grandes sedes de empresas públicas. El más significativo es Alemania, modelo de estado federal, que tras la Segunda Guerra Mundial apostó por repartir las sedes institucionales entre sus principales ciudades. Así, por ejemplo, el Tribunal Constitucional está en Karlsruhe, al igual que el Tribunal Supremo y la Fiscalía del Estado, mientras que el Tribunal Federal de Cuentas y el de Patentes y Marcas están en Munich, la Oficina Federal de Trabajo en Nuremberg y el Banco Federal en Francfort. El Gobierno francés de Edith Cresson ha dado reciente ejemplo de una tendencia que podría extenderse, al trasladar a Estrasburgo la reputada Escuela Nacional de Administración, en un plan que comprende otros organismos y ciudades y que hasta hoy contempla desplazar fuera de París a más de 20.000 funcionarios. Cuando el Gobierno español se plantea crear una ciudad administrativa artificial fuera de Madrid, desde nuestra perspectiva federalista creemos más oportuno desplazar a otras ciudades organismos y centros del Estado. Pensemos en Asturias, por ejemplo, y en el efecto tonificante que tendría que alguna gran institución estatal, ligada si se quiere de una manera u otra a los intereses del Principado, trasladase su sede a Oviedo o a Gijón. De igual manera, podría argumentarse por criterios de vocación y oportunidad en favor de Valencia -ahora que se encuentra entre las candidatas finalistas para la sede de Euronews y que proyecta un importante desarrollo de las telecomunicaciones-, de Bilbao o de Zaragoza, como ciudades significativas. Hay organismos especializados -de marina mercante, de pesca, de agricultura o de minas, por decir algunos nombres- cuya ubicación en el centro peninsular resulta incluso paradójica. Pero podría sin duda apostarse por enclaves descentralizados para otro tipo de organismos sectoriales en favor de aquellas ciudades donde haya mayor tradición. Se trataría de favorecer "localizaciones preferidas" o especializaciones territoriales que el Estado debería apoyar. El desarrollo actual de las comunicaciones terrestres y aéreas y el de las telecomunicaciones contribuiría, sin duda, a paliar posibles inconvenientes. Quizás el eco de mis palabras se haya simplificado, pero la resonancia altamente positiva que la idea ha cosechado indica que algo está cambiando en la mentalidad general sobre la estructura territorial del Estado. Esta España que ha ensayado con tan buenos resultados un estado de las autonomías bien debe plantearse ese nuevo reto, lo que en la Francia tradicionalmente centralista se está llamando la "deslocalización". Creo que sería posible y deseable una mayor plasticidad de las decisiones del Estado en materia de ubicación de sus instituciones e intereses. Y que ello tendría efectos muy positivos en otros tantos puntos del país. Si el ejemplo del Senado ha servido de punto de partida para una reflexión en esta línea, habrá cumplido una misión no desdeñable. 42 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La bicapitalidad española que Barcelona no ha dejado nunca de ejercer se reforzaría con la instalación de sedes significativas de instituciones públicas, que debería extenderse a otras ciudades, en una concepción más amplia de la distribución territorial del Estado. Esta es una causa que necesita muy buenos abogados no en el nivel de la política estricta, sino al nivel más profundo de la cultura política, ese nivel donde se fraguan los cambios de civilización y de conducta. Por supuesto que Barcelona tiene mucho que ofrecer también, a su nivel, en el terreno de la deslocalización de instituciones. Podría ser también un hecho revisable la centralización de instituciones catalanas, debida como todas a la comodidad, en el fondo, de sus protagonistas. El nuestro es uno de los muchos escándalos silenciosos de la política catalana de los últimos diez años. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 43 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1157 Title A name given to the resource Barcelona, Senado y bicapitalidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Espanya Catalunya Federalisme Espanya. Cortes Generales. Senado Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/696/19920225_LV.pdf a070e96601f31bc11814ec6277cce6b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/02/1992 La Vanguardia, p.002, Cultura y Arte Héroes del 91 Joan Teixidor y los otros PASQUAL MARAGALL ¿Qué Cataluña es la que muere Con Joan Teixidor? Si es cierto que cada día el país es ya otro, un poco distinto, la Cataluña que amanecerá mañana habrá dejado atrás... ¿qué cosa? ¿Cuál de sus múltiples acentos? ¿En qué será mañana el río Fluvià distinto al de hoy? ¿Qué margen, qué cañizal habrá imperceptiblemente cambiado su proyecto? Y aún: ¿es que las cañas del delta, “perdido ya Sant Pere Pescador para siempre” -y quien conozca un poco esas tierras no puede evitar una emoción muy honda ante la serenidad del poeta, de la persona-, es que esas cañas seguirán siendo las mismas sin el poeta? Otras veces nos hemos preguntado: ¿existe el rincón de la “fageda” si nadie lo está mirando? Existe, sin duda; existen las cañas hoy como ayer. Pero nos preguntamos ¿para qué, para quién? Existen para una humanidad cuyo rostro todavía no conocemos, si bien está programado en lo que nosotros somos, porque sólo de nos otros puede nacer lo que mañana será, de nadie más. Nuestro, pero desconocido, es el ser que mirará la “fageda” y las cañas, quizá sin verlas, quizá para arrasarlas, quién sabe si amando a su sombra, a su vera. Pues no conocemos lo que engendramos, preguntémonos de nuevo cómo se produce el tránsito hacia el futuro. De dos maneras: creando (o modificando) y dejando poso, posando, reposando, muriendo. Lo que queda Lo que queda de nosotros cuando ya no estamos es lo que realmente influye: ese es el programa que dejamos escrito en el memoria de la especie. Ciento cincuenta veces (tres veces por cada cien años durante 5.000) ha tenido lugar esta operación antes de nosotros. Sólo 150 veces desde aquel hombre acurrucado que encontramos hace un año junto a Sant Pau del Camp. Y lo que deja mos depende de cómo lo dejamos, del momento, de la manera. Igual que es cierto que la primera impresión es la buena, lo es que la última es importante, porque es la primera en el tiempo que nos sucede. La primera que ve la humanidad que no conocemos, que nace el día en que nos vamos. La buena preparación del tránsito, un arte reserva do a los elegidos, los más afortunados, aquellos a quien la vida ha dado distancia, y compañía. Joan Teixidor nos ha enseñado a cómo aproximarse con palabras, con reflexiones (como el río Fiuvià, cuando perezoso, se acerca al golfo de Roses) al punto donde nos entregamos. ¿Qué ha muerto en nosotros, qué Cataluña ha muerto un poco? ¿Qué es lo que, en realidad, muriendo ha quedado programado en nuestra memoria colectiva? Miremos un trecho atrás, de ese 1991 donde la ciudad ha mudado, en ella misma y en los que la poblamos. 44 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Murió primero Vidal Alcover y a los nueve meses Maria Aurèlia. Murió Amat, plantados ya los “pebrers” de su calle Manacor, su último acto de civismo. Murió Puigcerver plantado ya el Lliure, y Garsaball con la medalla al Mérito Artístico aún reciente en el pecho. Murió Montserrat Roig, prosista del Eixample, con los ojos asustados mucho antes de la enfermedad, con los ojos asustados por el descubrimiento de la muerte que hay en la vida, en la vida misma: las pequeñas muertes de cada día que las mujeres viven por nosotros, los hombres, los niños, los mayores. Y también murió un hombre por excelencia: constructor, padre, abuelo, concejal, fiel amigo, marido fiel, carácter, genio, alegría: tanto de todo ello que aguantó casi más allá del final para estar presente, fiel a todos, en el final del mandato, cuando ya todo el cambio de la ciudad estaba encarrilado. Murieron otros constructores, obreros de la construcción, dejando su sangre estampada en la nueva ciudad. Y ahora Joan Teixidor, mostrando que podemos morir de cara. Repaso los rostros de todos y pienso que la Cataluña que se nos ha ido un poco -no digo la Barcelona, porque las ciudades seguramente cambian menos que las naciones, si es que cambiar pueden, pues para cambiar hay que ser, y las ciudades son más del dominio profundo del devenir mismo, del mezclarse todo en uno sin descanso- , que la Cataluña que se nos va y que en el fondo se queda para siempre es la mejor Cataluña. Piensen ustedes un poco en todos ellos y vean en qué consistió su patriotismo -de qué mil variadas maneras compusieron su amor por nuestros confines y cómo en todos ellos predominaba la generosidad sobre la necesidad de afirmarse, la abundancia cordial sobre el encerrarse. Cierto que todos tuvieron un respeto por el “ismo” de la nación, un respeto y una militancia diversa. Sin ese factor, sin ese punto de silencio que concita la mención de lo que nos es común y aún de reverencia por quienes lo representan y lo representaron (como Tarradellas, amigo Benet), no habría país, no habría ciudad, no habría nada. Pero sólo con eso... no vamos a ningún lado. Sólo con eso simplemente somos, pero no vamos. Y, por tanto, dejamos de ser lentamente. Nuestros héroes del 91 tuvieron todos una manera de expresar que su “ismo” nacional era el punto de partida de un humanismo. Seguramente porque la historia nos ha hecho más sabios, más cautos; seguramente por eso nadamos entre aguas, juntamos nuestros ámbitos de pertenencia diversos, sin renunciar a ninguno, para usarlos todos en el cultivo de nuestro suelo y convertirlo en el mejor. La única herencia que nos es real mente exigible es la de traspasar con dignidad nuestra última frontera. Asignatura difícil, la más difícil, ésta del examen final. Joan Teixidor la ha pasado con excelencia. Con él termina el año más duro de nuestra historia reciente, el más apasionante, el más transformador y el más caro. Pero la Cataluña que él deja –y que dejan los otros- es mejor. Y la dejan mejor. Porque hemos aprendido a despedirnos. 45 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Nunca consigo olvidar que el despido que tuvieron Miró y Espriu no era exactamente el que hubieran querido. En cambio Joan Teixidor ha podido decir, otra vez, como Maragall hace 80 años “aquest vespre ens veurem al Paradís”. Y lo han enterrado junto a su hijo, su “Príncep”, en Badalona. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 46 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1158 Title A name given to the resource Joan Teixidor y los otros Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Teixidor, Joan, 1913-1992 Necrologies Poesia Literatura Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7031/19920228_FrancoisMitterrand_President_LionelJospin_PrimerMinistre_PM.jpg dfc19b941911d27cf0db32d4c848a163 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand i Lionel Jospin durant una visita privada a Barcelona (1992) Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-28 Subject The topic of the resource Mitterrand, François, 1916-1996 Jospin, Lionel , 1937-2026 Alcalde Relacions Internacionals President de la República francesa França Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/02/29/espana/699318004_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Pujol y Obiols protagonizan una carrera de obstáculos por una foto con Mitterrand</a> <a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001075590&amp;page=18&amp;search=maragall%20Mitterrand&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia al Avui: <a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001075590&amp;page=18&amp;search=maragall%20Mitterrand&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">Mitterrand fa una visita privada a les instal·lacions olímpiques de Barcelona</a> Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el president de la República Francesa, François Mitterrand, i al ministre d'Educació Lionel Jospin durant la seva visita privada a Barcelona el febrer de 1992. Tot i tractar-se d'un desplaçament sense caràcter d'estat oficial, l'estada del mandatari francès a la capital catalana pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics va tenir un fort ressò ciutadà i institucional. La trobada va exemplificar l'estratègia de projecció exterior i complicitat europea impulsada per Maragall, qui va aprofitar la jornada per mostrar la ciutat, a mesos de les olimpíades, i estrènyer vincles polítics amb la delegació francesa Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7180/20260813_003.jpg c328ce075a0169131caa8dd000dd4e58 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Balcó de la casa Milà, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Agencia EFE Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand i Lionel Jospin al balcó de la Casa Milà durant la seva visita privada a Barcelona (1992) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mitterrand, François, 1916-1996 Jospin, Lionel, 1937-2026 Alcalde Relacions Internacionals President de la República Francesa França Primer Ministre Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Milà, Barcelona Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el president de la República Francesa, François Mitterrand, i al ministre d'Educació Lionel Jospin durant la seva visita privada a Barcelona el febrer de 1992. Tot i tractar-se d'un desplaçament sense caràcter d'estat oficial, l'estada del mandatari francès a la capital catalana pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics va tenir un fort ressò ciutadà i institucional. La trobada va exemplificar l'estratègia de projecció exterior i complicitat europea impulsada per Maragall, qui va aprofitar la jornada per mostrar la ciutat, a mesos de les olimpíades, i estrènyer vincles polítics amb la delegació francesa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7204/20260813_025.jpg 2f616da8ac62708f81881cd1287f496e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el president francès, François Mitterrand durant una visita privada a Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource EFE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-08 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mitterran, Francois, 1916-1996 Alcalde Relacions Insternacionals President de la República francesa França Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Restaurant, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand durant una visita privada a Barcelona (1992) Creator An entity primarily responsible for making the resource Agencia EFE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitterrand, François, 1916-1996 Alcalde President de la República francesa França Relacions internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Restaurant Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el president de la República Francesa, François Mitterrand, i al ministre d'Educació Lionel Jospin durant la seva visita privada a Barcelona el febrer de 1992. Tot i tractar-se d'un desplaçament sense caràcter d'estat oficial, l'estada del mandatari francès a la capital catalana pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics va tenir un fort ressò ciutadà i institucional. La trobada va exemplificar l'estratègia de projecció exterior i complicitat europea impulsada per Maragall, qui va aprofitar la jornada per mostrar la ciutat, a mesos de les olimpíades, i estrènyer vincles polítics amb la delegació francesa. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/01/09/espana/663375612_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Mitterrand destaca el carácter estratégico de Barcelona en las relaciones de España y Francia</a> Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7205/20260813_026.jpg fa64c8a7da33b6a60b9a99413832f91e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand i Lionel Jospin durant una visita privada a Barcelona (1992) Creator An entity primarily responsible for making the resource Agencia EFE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitterrand, François, 1916-1996 Jospin, Lionel, 1937-2026 Visita privada Alcalde Presiden de la República francesa França Primer Ministre Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el president de la República Francesa, François Mitterrand, i al ministre d'Educació Lionel Jospin durant la seva visita privada a Barcelona el febrer de 1992. Tot i tractar-se d'un desplaçament sense caràcter d'estat oficial, l'estada del mandatari francès a la capital catalana pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics va tenir un fort ressò ciutadà i institucional. La trobada va exemplificar l'estratègia de projecció exterior i complicitat europea impulsada per Maragall, qui va aprofitar la jornada per mostrar la ciutat, a mesos de les olimpíades, i estrènyer vincles polítics amb la delegació francesa. Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7297/20261005_045.jpg 450d53d4cd6c0f7b2fa77e9258303cb2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/n, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand i Lionel Jospin durant una visita privada a Barcelona (1992) Creator An entity primarily responsible for making the resource Agència EFE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols, Raimon, 1940- França Mitterrand, François, 1916-1996 Jospin, Lionel , 1937-2026 Relacions internacionals President de la República francesa Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el president de la República Francesa, François Mitterrand, i al ministre d'Educació Lionel Jospin durant la seva visita privada a Barcelona el febrer de 1992. Tot i tractar-se d'un desplaçament sense caràcter d'estat oficial, l'estada del mandatari francès a la capital catalana pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics va tenir un fort ressò ciutadà i institucional. La trobada va exemplificar l'estratègia de projecció exterior i complicitat europea impulsada per Maragall, qui va aprofitar la jornada per mostrar la ciutat, a mesos de les olimpíades, i estrènyer vincles polítics amb la delegació francesa. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/697/19920311_LV.pdf 4d8c0c699baa8292e532707aec160458 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/03/1992 La Vanguardia, p.021, Opinión Mitterrand, en Barcelona PASQUAL MARAGALL Por primera vez un jefe de Estado francés ha visitado nuestra ciudad. Nada parecería más natural que una visita del presidente de la República francesa a una ciudad que ha vivido durante muchos decenios, más de un siglo, quizá dos, mirando al norte. Cuando hace un año visité a François Mitterrand en el Elíseo, su voluntad de realizar el viaje era ya firme. Hombre cultivado, curioso, era consciente de que Barcelona suponía un déficit en el catálogo de sus vastos conocimientos directos. Su familia, su entorno, le empujaban a colmarlo. Mitterrand tenía de Barcelona unas sólidas referencias literarias. Es una prueba de un considerable dominio sobre su agenda y sus prioridades el hecho de que haya venido. Sin esperar, como muchos harán, a la cita olímpica. El presidente francés, en tal ocasión, tendrá que volver a Barcelona -no podrá simplemente descubrirla entonces. Los barceloneses hemos de sentirnos halagados por la solicitud que demuestra el viaje. Ahora que, por primera vez también en muchos años, podemos mirar al sur, más allá del Ebro, con interés y franqueza, ahora que podemos empezar a retornar de la decepción de 1898 y del consiguiente "olvido de España", precisamente ahora, es sólo natural que por primera vez en tantos años el primer mandatario francés se interese personalmente por Barcelona. Pero con ser natural, es también admirable. Como lo es el hecho de que, consciente de su deuda con la vía oficial de contacto internacional, haya prometido una pronta segunda visita, que se producirá por un canal protocolario. Nada puede sustituir al contacto directo como fuente de conocimiento. Hay que oír "Montjuïc" pronunciado en catalán para caer en la cuenta de las profundas diferencias lingüísticas y fonéticas entre el catalán y el castellano, e incluso para comprender que este último es el más singular, el más distinto de los idiomas románicos y el nuestro uno de los más comunes. Hay que ver la luz del atardecer sobre la ciudad ya en vías de terminar su jornada para comprender la fascinación de Barcelona como sucede con tantas ciudades. Aunque en pocas de una forma tan sugestiva como cuando, como le ocurrió a Francois Mitterrand, el atardecer sobreviene en un día de clima tranquilo y uno se sitúa en la cada día más admirada Fundació Miró. Las ciudades más estimadas son quizás aquellas que pueden mirarse completamente y desde cerca -comentábamos con el presidente francés-: Hay seguramente algo de narcisismo en el placer de mirar Praga o Edimburgo desde sus castillos medievales. La vista de la ciudad desde la ciudad, los tejados saliendo desde nuestros pies, no a lo lejos, tiene algo de fascinación que sólo iguala la contemplación del mar o del fuego, objetos vivos, siempre iguales y. siempre distintos. Así fue transcurriendo una jornada que terminó en un largo paseo desde Aragó-rambla de Catalunya -con el obligado mirar atrás a la Fundació Tapies-, hasta la plaza Catalunya, Canaletes, Petritxol, el Pi y la catedral. 47 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El almuerzo, en la grata atmósfera del restaurante creado por los Güell y Óscar Tusquets, nos habrá permitido -a Joan Reventós, Raimon Obiols y a mí mismo- conocer de cerca, lentamente, largamente, a este monstruo de la política europea llamado Mitterrand. Saber del cementerio de Mallarmé y de los problemas de Argelia, de su disponibilidad a recibir a los alcaldes de la red transpirenaica C-6 (¡cómo han cambiado los tiempos, desde los, aún recientes, de aquella Francia desconfiada y altiva!); desde la Conferencia de Seguridad y Cooperación del Mediterráneo hasta la coyuntura presente en la ex Unión Soviética; la creciente necesidad de atención a los problemas de las grandes ciudades; las perspectivas del tren de alta velocidad francés (TGV) y la localización de las instituciones europeas. Lionel Jospin -un francés del norte ligado estrechamente a Toulouse y uno de los impulsores del túnel del Puymorens- nos acompañó este día junto con Jean Glavany, delegado del Estado francés para la organización de los Juegos de Albertville, y Jean Kahn, consejero del presidente. Es un enorme motivo de satisfacción para él alcalde constatar que Barcelona se ha convertido en punto habitual de visita de destacadas personalidades de la política internacional. Con François Mitterrand coincidieron la pasada semana, en un periodo de sólo tres días, el ministro italiano de Turismo, Cario Tognoli; el alcalde de San Petersburgo, Anatoli Sobchak; y el alcalde de Lyon, Michael Noir. Este persistente interés es la mayor garantía de futuro de la presencia de Barcelona en Europa. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 48 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1159 Title A name given to the resource Mitterrand, en Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mitterrand, François, 1916-1996 Barcelona França Europa Internacional Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-03-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1267/19920325d_00474.pdf c030f0f73a839cdd5544810853c89c33 PDF Text Text DUES FILLES D E CIUTAT Montserrat Roig fa dir a "Nata hia", protagonista d"'El temps de les cireres ", una frase que jo l'entenc com una declaració de principis sobre tota la sev obra. Diu així: "Jo també creia que aquesta ci tat s'enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la port m a dintre". La protagonista s'ha passat do ze anys a Londres, del 1962 al 1974, i a l'hora del retor descobreix una ciutat que "s'havia tornat sorollosa", c desorganitzada, com "un immens cadàver esventrat" -diu-. I desfigura de cop tots en front d'aquest caos que els paisatges enyorats de l'adolescència, el personatge no dubte en proclamar aquell "acte de fe", la fidelitat al qual ha fet grans moltes filles i fills d'aquesta Barcelona "c Dvarda i crudel i grollera" que deia el poeta. Montserrat Roig portava dintr com la seva, com el nodriment seu la ciutat i aquesta fou B àsic de la seva millor obra de narradora ._i novel.lista, per b5 que en el seu intens treball periodística, Barcelona emergeix, també, sovint, com una fita fonamental, com el recordatori necessari per a no oblidar quin era el marc urbà de l compat cultural, social, polític, profundament ètic de i'escript ra. Maria Aurèlia Capmany, l'aitr figura a la qual avui retem homenatge també dugué dintre seu, grontxant-se a la seva mirada, arrapada al seu metabolisme, la ciutat de Barcelona. Més encara: Maria Aurèlia apmany representa, per ella mateixa, un segment important 'aquesta Barcelona nostra. Quan no hem pogut avesar-nos a l'absència de la paraula de Maria Aurèlia -una paraula serena i agoserada, lluminosa i punyent, polèmica i tendra-, r ecordem els mots i, sobretot, �les actituds d'una personalita t entranyable i potent. I e].s uns i els altres, els mots i les actituds, ens parlen d'una decididament bel.ligerant, activament, barcelonina bel.ligerant amb una ciutat q^je és també "vana i coquina, i traïdora i grollera" que digué el mateix poeta. Tots saben que Barcelona no fot per Maria Aurèlia Capmany tan sols ].'espai que 1i subministr à material per a la seva obra literària. Ella va veure i v iure i sentir la ciutat com aquella entitat mòbil, canviant, escenari de conflictes diversos. Vul l recordar que qu n encetarem plegats la primera de les converses que aplegaria la col.lecció "Diàlegs de Bàrcel.ona" que ella s'inventà, va insistir-me en la necessitat d'entendre la ci tat, no pas com va fer-ho Descartes, que la veia com un 'pla establert prèviament en el qual tot concordà, sinó com u organisme viu amb variants i amb evolucions". Jo li deia -érem el. 1984- que avia arribat "l'hora de crear" i ella m'advertia de la neccpsssitat de fer-ho tenint en compte "els modes de vida, la cultura (...) de la ciutat que és el fet de viure d'una manera determinada, creativa i comunicativa". Recordo, per ej omple, com m'aconsellà de fer de les places -aquests indrIts que de vegades susciten controvèrsies perfectament banals- no només "els punts de concentració amb motiu de gran $ esdeveniments" sinó "un lloc d'esbarjo quotidià", un espai profundament vinculat a la nostra personalitat col.lecti va. No voldria que aquesta recomenació i'oblidessim mai. Montserrat Roig i Maria Aurèl a Capmany: dues barcelonines d'excepció, dues generacions ben distintes agermanades per una passió ciutadana, expressada, també, de distintes maneres. Voldria, amb poques paraules, trametre la impressió que jo tinc d'aquestes escriptores dues concretament, a com viuen i sen ten Barcelona. en relació, �En el paisatge literari de Mo tserrat Roig, Barcelona ocupa un lloc preferent, un lloc q u es tradueix en grans primers plans, que és com les coses es veuen bé, i que ella va reseguir amb minuciositat, s nse deixar cap estança, cap racó, cap perfum, diria jo, pe Tanmateix, però, hi havia explorar. 1 desig de la perspectiva general, de la visió de conj unt, de la "panoràmica ", per emprar de nou un terme cinamatogràfic. I des d'aquest punt de vista, em permeto d'aconsellar tothom que s'interessi per les fesomíes de la ciutat, la lectura de "Barcelona a vol d'ocell." que Montserrat Roig va escriure el. 1984. Els textos que acompanyen les fotografies magnífiques de Miserachs, són d'una precisió admirable; sór, textos que descriuen i que interpreten i que ajuden a comprendre la petjada de l temps damunt la closca de l.a ciutat i el sentit dels canvis que ha conegut el conglomerat urbà. Montserrat Roig, però, i com dic, el. 1984 ja havia acreditat a bastament, la seva vàlua .1. terària en la descripció dels paisatges bercelonins i dels segments ampliats de l.a ciutat. Ella era una mestra de les distàncies curtes. "Molta roba i poc sabó..." (1971), "El tenps de les cireres" (1977) i "L'hora violeta" (1980) són el que se'n diu històries de ficció, llibres merescudament premiats i que ens ofereixen càlides, emocionants històries de ficció. Però si una cosa no és gens fictícia en aqueste narracions i novel.les sinó fruït d'una capacitat desc iptiva, penetrant i exacta, aquesta cosa és la ciutat mateixa i, específicament,. l'Eixample barceloní. Estic convençut que qual.sevo. persona o investigador que vulgui entendre l'evolució i la realitat més pregona del que és i del que ha estat el. nostre Eixample i més específicament encara, l'Eixample modernista, haurà de tenir en compte les pàgines magistrals que Montserrat Roig dedicà a les anades i vingudes dels seus personatges per les cases d'aquest sector 3 - �de 1.a ciutat. Com Mercè Roc g reda, que ens explicà Gràcia d'una manera resplendent, Montserrat Roig ens ha descobert els secrets d'una Barcelona senyorívola construïda, pastada per una burgesia de tombant de segle, que els nous temps havia d'encerclar en múltiples contradiccions. A través de les protagoni mes, femenínes i feministes, Montserrat Roig ens ha explicat la topografia de l'Eixample, la seva arquitectura abocada les onades verdes dels plàtans però també la seva estratificació social i la seva atmòsfera única. 1 em plau recordar que aquesta capacitat i vocació per descobrir-nos un món que imprimeix caràcter a tota la ciutat, prové, em sembla a mi, d'un barcelonisme heredat d'aquell patriarca de "les Roig", d'Un senyor de Barcelona que fou Tomás Roig i Llop. A l cap i a la fi, l'escriptora és un empelt poderós d'una generació barcelonina que, les que han precedit la meva han menystingut excessivament i que a nosaltres ens pertoca de reiv.ndicar. De la casa del senyor Tomàs Roig i Llop, la Montserrat va aprendre el seu barcelonisme de la seva mare, l'esperit de revolta aplicada a causes tad justes com la conquesta de la llibertat de la dona. Tot aquest perfil de barcelonina, artista, intel.ligent i mili tant -un perfil necessàriament simplificat- el trobem, crec jo, en un text que no consta entre les obres majors de l'escriptora però que no em resisteixo a recomenar. És aquell que du per títol "De finestres, balcons i geleries " que es publicà el 1989 en el conjunt de relats "Barceldones". És el que en una de les primeres línies ens diu que "primer pertanyem a una casa. Després, conquerim el carrer" I el recomano perquè a caval 1 de com és l'interior de les vivendes i de com s'hi mou 1. seva gent, esdevé l'expressió definitiva d'un barcelonisme, el de la Montserrat Roig, �fonamentat en la dignitat per sonal i civil. I he de referir-me -un tr mit gairebé superful atesa la dimensió de l personatge- al barcelonisme de Maria Aurèlia Capmany. Costa poc de fer ho, perquè és d'una obvietat aclaparadora, i alhora costa molt perquè es manifesta en gran part d'una immensa produccié, literària on trobem més d'una cinquentena de llibres publicats. Com en el cas de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany prengué Barcelona com a motiL central de moltes narracions. I ho feu amb el propòsit ambiciós d'entendre tota la ciutat, de eopsar-ne les energies centrpetes i perifèriques de tota la nostra urbanitat. A una de les seves novel..l més reeixides, "Un lloc entre els morts", premi Sant Jordi 1967, la figura d'aquell Jeroni Campdepedrós assoleix la dimensió d'un mite per explicar-nos, gradualment, com era la Barcelona dintre-muralles, la que havien anat construint senyors i menestrals i que al llarg dels segles XVII i XVIII arribà a exhaurir totes les possibilitats de creixement. Maria Aurèlia "pensava" efectivament, en tot Barcelona. I probablement per això, després d'aquella gran novel.la, s'empescà un altre relat per interpretar la dialèctica entre la Barcelona central i la Ba*celona dels barris. Em refereixo a aquell. "Feliçment, jo sóc na dona" que va escriure el 1969 i en la qual, la protagon sta, la "Carola", trepitja la ciutat entre el barri de Santa Catarina i Sant Andreu i tots ells erms que hi havia entre els dos indrets. Si hi ha hagut una veu, més enllà de la deis urbanistes i sociòlegs, que hagi entès 14 transformació de la Barcelona d'aquest segle, amb les pulsions i misèries de la gent que la feu créixer, aquesta persona és Maria Aurèlia Capmany. D'aquell diàleg al qual m'he referit, recordo la passió amb �què m'explicava els desastres que s'han perpetrat a Barcelona a causa del que en deia "].'ús i l'abús del terreny". Parlava amb passió, també, dels error comesos i de les expectatives s malmeses i, sobretot, s'entu ^ > iasmava parlant de la gent: de la nostra burgesia dimissioná ria i de qüestions tan punyents com és ara la de ].a integra ció de cultures que avui se'ns presenta amb nous registres i noves interpel.lacions. Em deia: "hem d'establir el gador exacte de l diàleg i de d l'oferta integradora". I terjia la raó, una raó que hem de posar al primer rengle de les nostres preocupacions col.lectives. 'Aquella estudiant de l'Instit ut Escola, veïna durant anys de la Rambla, es va deixar t 'mptar per l'Eixampie. Primer, Balmes, després Mallorca-Er ric Granados. Justament, quan vivia aquí, li vaig proposar que assumís la responsabilitat de la gestió cultural qu e correspon a L'Ajuntament. I convidada ara per un deure globalitat de la ciutat, és cívic, a reflexionar sobre la 4 dir, a traduir en activitats i serveis una reflexió de sempfe, Maria Aurèlia torna a sentir la crida de dintre-murall.es,hla dels carrers i places del seu Jeroni Campdepedrós. I s'ins al.là a la Plaça Reial perquè, a la fi, no deixava de creure n la capacitat de renovar-se que ha demostrat la Barcelona Ve 1. més a més de grollera, trafdora i covarda, e l poeta veia la Barcelona nostra com una civat riallera i Maria Aurèlia era A el testimoni vivent d'aquesita condició ciutadana. La seva ironia, la seva murrieria 4iue traslladà a la novel.la, a l'assaig, al seu millor teatre, als nombrosos articles de batalla, es tranformava fàcilment en una alegria desbordant. Tinc ben present quan em digué aquell disbarat de la Virreina. "Si la ciutat vo 1 premiar-me, deia, quan sigui vella, que em deixi viure al Palau de la Virreina". El desig no s'acomplí però tl 6 fet que de la Virreina hagin �sortit i surtin des del 1984 totes les grans iniciatives i reptes culturals que es planteja ].a ciutat, es deu a Maria Aurèlia Capmany i a un capteniment que esdevingué emblemàtic d'un barcelonisme que ens segueix alliçonant cada dia. Barcelon a, 25 de març de 1992 A g v ^. Q_ ^\ Q t Y16k o v ^1.1 V't i¡s-!abi 7 t � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4173 Title A name given to the resource Acte homenatge a la senyora M. A. Campmany i Sra. Montserrat Roig Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aula Magna. UB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Literatura Barcelona Model social Roig, Montserrat, 1946-1991 Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Feminisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-03-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1268/19920410d_00477.pdf 23994500d750fad5609011232ad02486 PDF Text Text Conferència de Premsa sobre la caalanitat dels JJOO 10.04.92, divendres, a les 18:00 ores. Sala Lluís Companys NOTES PREVIES - El guió que es proposa correspon a la primera fase de la proposta estratègica del documeht del Gabinet "Polèmica simbols" (08.04.92): recuperació del terreny perdut, resposicionament i aclariment previ i sòlid dels plantejaments municipals per trethcar la lògica defensiva i partidista i recuperar la iniciativa. - Els diaris han començat des d'a1ir, i avui s'accentua, a descriure una situació de pacte. Si la situació es va resolent, encara que sigui provis.onalment, els diaris tenen l'avantatge que no s'hauran de pronunciar. JP s'està retirant i passa a f r un paper de moderador "no entenc perquè s'ha de fer tan d'enrenou ", etc-, però al mateix temps deixa la porta obert a noves reclamacions, tal com recull un subtítol de "La Va.4iguardia": "Pujol reconoce que la catalanidad de los JJ.00 "está garantizada", pero insiste en no renunciar a "lograr alguna cosa más". - Es tracta de fer una intervenció indignada, digna i positiva davant les actituds de pcplitització dels Jocs Olímpics que es valen del pretext de la catalanitat. - Anunciar que en dies vinents hi haurà una nova conferència de premsa en ocasió del compte enrere dels darrers 100 dies abans dels Jocs. - Es tracta de reafirmar l'autoritat del COOB i del seu president com a màxims responsabl(ls del Jocs. - Desmentir la idea que ara es fa la "catalanització" perquè hi ha pressions. - Deixar clar i rotund que no hi *a cap dubte -ni ha existit mai cap dubte- que el grau de catalanitat dels Jocs serà el màxim, és a dir, el normal. L'Alcalde, com a president del c00B, i l'Ajuntament en nom de la ciutat han estat i són e s primers garants de la catalanitat dels Jocs. �** Es recomana no respondre en el torn de preguntes aquelles que s'apartin dels temes del guió i insistir en les respostes en la reiteració de la línia ,rgumental. És convenient també acotar e l. torn de preguntes a un nombre limitat d'intervencions, en un espai màxim de 10 minuts. TITULARS PREVISIBLES - Maragall recorda que la catalanitat dels Jocs sempre ha estat clara. - Maragall garanteix la catalanitat dels Jocs - Maragall rebutja la polititzacio dels Jocs - Maragall rebutja el mal estil de fer política amb els Jocs - Maragall fa una crida a la responsabilitat. - Maragall considera ofensius catalanitat dels Jocs. - Els dubtes sobre la catalanita fe" política. 2 els dubtes sobre la són producte d'una "mala �GUIO 1. Dolgut per una falsa polèmica. - He assistit amb relativa sorpresa a la politització postelectoral del Jocs Olímpics, duta`a terme per alguns partits i organitzacions amb el pretext d'aconseguir quelcom que sempre ha estat garantit: el màx m grau de catalanitat dels actes i les cerimònies olímpics. Algú pot creure, sincerament, que l'Ajuntament de Barcelona no ha d'assegurar que els Jocs siguin la máxima expressió de la nostra personalitat? Algú pot creure, de debó, que jo mateix, com a president del COOB, no sòc una garantia S uficient de la catalanitat dels Jocs? Estic dolgut amb els qui han inventat una polèmica artificial i enganyosa. Estic dolgut, sobretot, perquè 11 an cregut que podien jugar amb la credulitat dels ciutadans a S'equivoquen. No poden enganyar a ningú. Lamento que s'hagi produït una polèmica inútil, que ni tan sols beneficia als partits polítics i les organitzacions que amb tanta irresponsabilitat l'han promoguda. 2. No a la manipulació política dels Jocs. - M'he mantingut en silenci sobre la questió fins que no hi ha hagut la reunió mensual de la Comissió Permanent del COOB, en la que totes les parts components del COOB -Ajuntament, Generalitat, Govern i COE- han coincidit de nou en la ratificació del tractament màxm dels símbols catalans, segons l'esperit constitucional. La catalanitat dels Jocs està garantida des de bon començament, pel consens i la una imitat. - He decidit convocar aquesta conferència de premsa amb l'únic propòsit d'expressar la meva indignació i la meva pública protesta pels actes de manipulació política dels Jocs Olímpics que s'han produït després de les eleccions. �Ningú no té dret a posar en q estió la catalanitat de l'organització dels Jocs. Ningú no té dret a valdre's dels Jocs per a fer política de partit, disfressada de catalanisme. Ningú no té dret a trencar el consens i la unanimitat, ni a destorbar el bon treball en l'organització dels Jocs. Els qui posen en questió la catalanitat dels Jocs s'estan valent del nom de Catalunya i de la il.lusió dels catalans pels seus interessos partidistes. Assistim ara a un fenòmen que coneixem. Els qui han atiat el foc de la polèmica acaben de decidir que aquesta s'ha d'acabar. En una societat civilitzada i iaonable -i democràtica- no podem permetre aquesta manera de fer les coses. Les polèmiques s'acaben quan tots e14 qui hi estan interessats han pogut dir la seva opinió i, encara més, quan els que han estat insultats o injuriats han pogut expressar el seu criteri i donen la seva versió dels fets. 3. La més gran ocasió de Barcelon a. ï de Catalunya. - Tothom sap que els Jocs Olímpics de 1992 són la més gran ocasió que Barcelona i Catalunya es projectin a tot el món com una ciutat potent i com un país important. Ningú no té dret a posar bastons a les rodes c'aquest gran projecte. Tothom sap que estem treballant amb molta seriositat per quedar bé davant del món, per donar la millor imatge del nostre país. Per primera i única vegada en molts anys els catalans som els organitzadors dels Jocs Olímpics. És una antiga aspiració, que produeix una profunda eioció i que suposa una gran responsabilitat. El dia 25 de juliol d'aquest an , més de 3.000 milions de persones de tot el món veuran l'a te inaugural dels Jocs de Barcelona per la televisió. Serà el millor espot publicitari que mai hagi tingut Catalunya. Durant quinze dies, totes hores, es repetirà per les televisions de tot el món la imatge de la gran cita de la fraternitat universal a Catalunya. 4 �La nostra llengua, la nostra baldera i els nostres símbols hi tindran la màxima presència. Ens hi vàrem comprometre l'any 1986 i ho farem. Els qui ho posen en dubte estar enganyant als catalans i estan ofenent les íntimes convicc: ons de tots els qui treballen per l'èxit dels Jocs. Hi ha molta gent que estan treballant amb gran esforç i amb gran il.lusió perquè els Jos siguin el gran éxit que tots desitgem. Hi ha milers i milers de voluntaris que hi aporten la seva col.laboració desinteressada. Aquest és el gran exemple de Catalunya: la bona organització, a feina ben feta. - És molt greu i d'una gran irresponsabilitat política que precisament, ara, en la recta final dels Jocs, es busquin elements de desestabilització. És una greu irresponsabilitat política intentar desestabilitzar els Jocs, utilitzant el nom de Catalunya. Si algun partit, alguna organització juvenil o preteses associacions olímpiques ho proven, els catalans els ho retreurem, no els ho perdonarem. 4. La catalanitat máxima, la cata anitat normal. - El grau de catalanitat dels Jocs és del 100%. És el grau de catalanitat de la Catalunya dei4ocràtica. Com a català i com a catalanista em sento profundament indignat que una vegada més s'hagi posat en dubte la catalanitat d'un projecte de tota la ciutat, compartit àmpliament per tot el país". I aquesta irresponsabilitat recau sobre aquelles persones que, amb interessos partidistes q personals intenten apropiar-se d'uns símbols que són de tots. Ningú no pot apropiar-se dels s ímbols que són de tots els catalans. Tinc la impressió que s'està jugant amb els símbols de Catalunya. La catalanitat dels Jocs és un fet molt important, històric. �S'hi ha treballat amb profundi'tat des de fa anys en el si del COOB i, amb l'esforç de totg, s'ha aconseguit per a Catalunya el que mai no hauríem pogut ni somiar. No es pot convertir, ara, a uest fet històric en una absurda polèmica. Aquesta polèmica desprestigia Catalunya, i em dol. 5. Crida a la responsabilitat i al bon govern. - Com Alcalde de Barcelona i coro a president del COOB faig una crida a la responsabilitat, sobre tot a la responsabilitat política. Demano que no es promoguin du»tes ni inconcrecions sobre el que està fora de tot dubte: l rotunda catalanitat dels Jocs de Barcelona. Ho demano sobretot als qui tenen responsabilitats de govern a Catalunya. Demano el bon govern de Catalunya. No s'hi valen el doble llenguatge, ni les dobles actituds. Si s'està d'acord en l'organització, no es poden obrir desconfiances fora de l'organització. Demano responsabilitat de govern. També demano responsabilitat a tots els qui pretenguin a tots els tenir un paper important a la poli tica catalana, partits i organitzacions que vul guin tenir el respecte i l'agraïment dels catalans. - No descarto que se segueixi alimentant la polèmica, a través d'altres organitzacionE, amb aparents bones intencions. Fins i tot des de la responsabilitat del govern. Hi estem acostumats. Jordi Pujol ahir va acceptar el decàleg olímpic proposat per Raimon Obiols al Parlament. Peró també ha dit que no descarta obtenir més coses. Aquest llenguatge fa mal a 1 a col.laboració i a la confiança. Anuncio des d'ara que no entrarem en el joc de la polèmica permanent, de les falses polèmiques patriòtiques. El patriotisme es demostra fent la feina ben feta. 6 �No farem el joc als qui no saben fer res més que valdre's del nom de Catalunya. Demano a tots els catalans, i en especial als milers de voluntaris, que no facin cas d'aquestes veus que per interessos partidistes intenten sembrar confusió en un projecte carateritzat per 1'entus^asme. Demano, un cop més, com a màxiih responsable del COOB, que no se'ns destorbi en el moment mes delicat, que es tingui respecte amb el treball que s'est fent. El pitjor que podria passar seria que fessim el ridícul com a país. No oblidem que tot el món està pendent de nosaltres. 6. Els Jocs aniran bé. Tots els detalls sobre els símbols que s'han anat coneixent aquests dies havien estát previstos, ebossats, dissenyats, treballats i programats -o s'estaven programantper a les cerimònies i actes culturals relacionats amb els Jocs. Tots ens havíem compromès a mantenir aquests detalls en secret, perquè l'efecte sorpresa de les cerimònies és molt important i positiu. Ens hem vis obligats a revelar alguns detalls. Per una polèmica que, els ho ben asseguro, he considerat en algun moment una p ovocació entre infantil i infame. Hi ha més sorpreses previstes. Naturalment. I espero que ara a ningú no li passi pel ca p d'organitzar un altre espectacle ridícul per obligar-me a revelar-les. Confio que funcioni, ho reclamo, la confiança institucional que he caracteritzat el funcionament de l'esquema organitzatiu en tots els aspectes relacionats amb els Jocs. El nostre compromís té una data fixa: el 25 de juliol. Aquell dia ningú podrà discutir-hc. Que ens deixin fer bé la feina. Per patriotisme. Que no ens atabalin amb polémiques inútils i falses. 7 �Els Jocs aniran bé. Els Jocs aniran bé. Tot està quasi a punt. problemes falsos. Hem de quedar bt davant del món. 8 No fem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4174 Title A name given to the resource Sobre la catalanitat dels Jocs Olímpics i Intervenció sobre els símbols catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Lluís Companys, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalanisme Model social Identitat col·lectiva Símbols Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1269/19920411d_00478.pdf 719380598b6c07067547ea45c5f80d38 PDF Text Text C {' t.) (-1 Li-Ps L' C,1> C,- 1..31'N +^ ^ I. AGp►u,Q- . ^P+a2 Excmo. Sr. Presidente: En nombre de la ciudad, me es muy grato daros la bienvenida a Barcelona. El Presidente de la República Oriental del Uruguay es en esta ciudad el más alto representante de un país con el que Barcelona y Catalunya tienen unas profundas relaciones. No se trata en ese caso d el recurso a una fórmula retórica. Entre Uruguay y Barce lona o Catalunya, o entre vive con naturalidad una Montevideo y nuestro país se relación que es fruto de la hist a r ia, y que ha dejado huella en vuestros nombres, en los nombres o en las biografías de algunos de los hombres y mujeres más ilustres de vuestro país. Pero Uruguay ha sido también para nosotros el símbolo de unos valores que aquí en elona son apreciados muy especialmente. Me refiero a una nera civil de organización de la convivencia, a un talante progresista, innovador Y larizado la historia de tolerante que ha marcado y sin Uruguay. Este Salón, señor Presidente, es el símbolo más notable que se encuentra en Catalunya civil. Constituyó la la relevancia del poder de una de las primeras sede 1 �manifestaciones de democracia parlamentaria, probablemente la más antigua del continente. Es significativo para nosotros que, una vez más, un presidente de Uruguay haya deciddo incluir a Barcelona en su visita a España y que, como vuestro antecesor en la Presidencia de vuestro país, haya hecho el gesto de visitar este Salón de Ciento. En aquella ocasión, hice una referencia a los nuevos lazos que la historia reciente de nuestros dos países había tejido con las emigraciones deri adas de la falta de libertades políticas. Era para nosotros, en aquel momento, un timbre legítimo de orgullo constatar como nuestros dos países, y muy especialmente, l s ciudades de Barcelona y Montevideo, habían saldado sus c entas respectivas de agradecimiento al acoger a hombres y mujeres que en un momento de su vida tuvieron que abandonar sus países. Como sabéis, Barcelona tien hermanamiento con Montevideo. Es una relación especial de na relación que supera los formalismos propios de estas con xiones entre ciudades para constituir una plataforma real de reflexión, de apoyo mutuo, de lanzamiento y ensayo de ideas algunos de los grandes proyectos Podéis estar seguro que e Montevideo o de Uruguay, como el ambicioso plan para la Construcción del puente de Colonia son seguidos desde aquí con el cariño de los asuntos propios. �No hay muchos otros casos n que el presidente de un país pueda entender tan cabalmente la significación que tienen las ciudades en el mundo moderno. Y esa oportunidad nos satisface porque tenemos la l'eguridad de hablar un mismo lenguaje si nos referimos al fenómeno urbano,_ de tanta trascendencia en Europa y, excepcionalmente en el contexto americano, en el caso de Uruguay. Creemos, señor Presidente, que las ciudades no son la causa de los problemas que en e las se proyectan, a veces, con una dimensión hiriente. Las ciudades son un espejo, un escaparate de los problemas de la sociedad en su conjunto. Pero son también un lugar privilegiado para la experimentación de soluciones, para impulsa alternativas, para generar ideas innovadoras... Y más allá de ese valor nstrumental, las ciudades pueden hacer y hacen una contri ución sustancial a la civilidad de los países. En ningún Otro caso sería más evidente esa incidencia que en la relación entre Montevideo y Uruguay. Las ciudades crean ciu adanos que viven, asumen y aman la diversidad, la pluralidad de las ideas, la relatividad de las fronteras, la compatibilidad entre culturas distintas, la curiosidad por los demás, la matización de la propia estima. Yo mismo, señor President', que viví con emoción el encuentro con Montevideo y con Uruguay puedo proclamar con �satisfacción la profunda identidad que en este sentido existe entre Barcelona y vuestro país. Tengo la absoluta seguridad de que en las pocas horas de vuestra estancia en Barcelona habréis podido encontrar las referencias, la interpretafción global que os habrán hecho sentir tan en vuestra casa como un barcelonés puede sentirse en Montevideo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4175 Title A name given to the resource Paraules davant el President d’Uruguai Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Lacalle Herrera, Luis Alberto Barcelona Territoris Model social Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1270/19920424d_00479.pdf de175132c55a953b97e6304e09e135af PDF Text Text P\°1-1ç) (X) Ref.:GUIó /92 Data: 24/04/92 GUIó Per: Pasqual Maragall De: J. Badia X. Roig ASSUMPTE: ACTE DE SUPORT A JOSEP PUJADAS, ALCALDE DE GRANOLLERS "COMPANYES I COMPANYS; AMIGUES I AMICS, "COM DEIA EN MANEL RO'ES FA UN MOMENT, AQUEST ACTE ÉS MÉS QUE UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT A L'AMIC I COMPANY JOSEP PUJADAS. PERÒ ÉE, SOBRETOT, AIXò. I CAL DIR-HO, D'UNA MANERA CLARA I C(NTUNDENT: FINS QUE ELS GRANOLLERINS DIGUIN UNA ALTRA COSA, L'ALCALDE LEGíTIM D'AQUESTA CIUTAT ÉS EN JOSEP POADAS I NINGú MÉS! FINS QUE LES URNES NO DEMOSTRIN E CONTRARI EL NOSTRE ALCALDE ÉS AQUEST HOME QUE TENIU L DAVANT. "I HO ÉS PERQUé S'HO H GUANYAT, PERQUè HA FET, DURANT ANYS MOLTA FEINA I BEN FETA AL SERVEI DE LA CIUTAT I AL SERVEI DE TOT EL VALLèS DES DE GRANOLLERS. I SERà, PER TANT, ABSOLUTAMENT INJUST QUE UNA MANIOBRA BRUSCA I BRUTA COMPORTI AQUEST TRENCAMENT DE LA VOLUNTAT DEMOCRàTICAMENT EXPRESSA4 PER PROP DE DEU MIL HOMES I DONES DE LA CIUTAT DE GRANOLLERS ARA FA 11 MESOS. �-2"MIREU, JO, COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A RESPONSABLE MàXIM DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA, HE RECLAMAT I RECLAMO INSISTENTMENT LA COL LABORACIÓ I L'ENTESA INTERINSTITUCIONAL. ELS HOMES I DONES DEL PSC QUE TENIM RESPONSABILITATá EN ELS DIFERENTS GOVERNS LOCALS A CATALUNYA SABEM COD1 COSTA QUE SE'NS RECONEGUI QUE TAMBÉ NOSALTRES SOM GE ERALITAT I QUE TENIM, NO JA EL DRET SINO PER DAMUNT E TOT EL DEURE DE TREBALLAR PER CATALUNYA. I QUINA RE POSTA TROBEM, MOLT SOVINT? DONCS TROBEM LA NEGATIVA P1RSISTENT I TOSSUDA, TROBEM UNA OBSESSIÓ PERMANENT A SOSTREURE'NS COMPETèNCIES I A ESCATIMAR-NOS RECURSOS PERQUè ELLS POSEN, MOLT SOVINT, EL PARTIDISME I LA SUBMISSIÓ PER DAMUNT DE LA LLEIALTAT INSTITUCIONAL. "I BE; ELS QUI TENEN I MANTENEN AQUESTA ACTITUD SóN ELS QUI ENS ACUSEN A NOSAL'RES DE TENIR UN MAL ESTIL DE FER POLíTICA; ELS QUI RENEGUEN DELS SEUS COMPROMISOS SóN ELS QUI RECLAMEN CONTT*NTMENT EL CONTRARI DEL QUE PRACTIQUEN. NO PODEM PARAR NI UN SOL MOMENT DE DENUNCIAR AQUESTS DOBLE JOC AQ JEST DOBLE LLENGUATGE. NO PODEM PARAR FINS QUE LA DENNCIA SIGUI UN CLAM QUE ELS FACI AVERGONYIR DE LA SEVA ACTITUD. "NO ESTIC DEMANANT PA1 QUE S'ADOPTIN ACTITUDS D'INSUBORDINACIÓ PERÒ Sí QU CREC QUE CAL MARCAR CLARAMENT �-3LES DISTàNCIES ENTRE LA INSUBORDINACIÓ I LA CLAUDICACIÓ. PUJADAS VA GUANYAR I REVALIDAR L'ALCALDIA DE GRANOLLERS EN UNA JUSTA CONFRONTACIó DEMOCRàTICA. ARA PRETENEN QUE AQUESTA RESPONSABILITAT PASSI A UNA ALTRA PERSONA QUE ESTá DISPOSADA A SOTMETRE LA VOLUNTAT MAJORITàRIA DELS GRANOLLERINS A UN INTERèS PARTIDARI, UTILITZANT, PER FER-H0, UN SUPORT ABSOLUTAMENT ANTINATURAL. "QUE HO TINGUIN CLAR: PODEN FER UNA ACCIó LEGAL; PERO MAI NO SERà LEGITIMA L LEGITIMITAT LA DONA LA VOLUNTAT POPULAR DEMOCRàTICAMEN MANIFESTADA. I LA LEGITIMITAT, AVUI, A GRANOLLERS, L TÉ EL CANDIDAT I ALCALDE SOCIA- LISTA, LA TÉ EN JOSEP PUJADAS. I SERà CONSEQÜENT, PER TANT, QUE NO ES RECONEGUI LA LEGITIMITAT A QUI NO LA TÉ. SERà CONSEQÜENT UE NO SE SIGUI LLEIAL AMB QUI ES FONAMENTA EN LA DESLLE ALTAT PER ACONSEGUIR EL PODER. "PODEN OBTENIR EL REpONEIXEMENT D'UNA O MÉS FORCES POLÍTIQUES, PERÒ HO FARAN A COSTA DE LA DEGRADACIÓ DE LA CREDIBILITAT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I DE LA DIGNITAT DE LA CLASSE POLÍTICA EN GENERAL. "PUJADAS HA TREBALLA PER ACONSEGUIR QUE GRANOLLERS PARTICIPI PLENAMENT DE L'EMPENTA I LA DINAMITZACIó QUE EL PROJECTE OLÍMPIC H DE CATALUNYA A MÉS DE SIGNIFICAT PER A MOLTES CIUTATS ,A DE BARCELONA. NO DESITJO, COM �-4- A COMPANY SEU, COM A KILITANT SOCIALISTA, VEURE COM DESPRÉS DE LA CURSA D'AQUESTS ANYS, A GRANOLLERS PUJA UNA ALTRA PERSONA AL òDIUM EL PROPER MÉS DE JULIOL. ELS QUI HI HAN TREBALLAT TANT, AMB PUJADAS AL CAPDAVANT, NO S'HO MEREIXEN. "QUE SàPIGA TOTHOM QU NO ESTEM D'ACORD AMB AQUESTA TRAMA INJUSTA I MAL ORD DA. QUE SàPIGA TOTHOM QUE ELS GRANOLLERINS I ELS SOCIALISTES VOLEM QUE EL COMPANY PUJADAS SEGUEIXI ESSENT L'ALCALDE DE GRANOLLERS. AVUI, DEMà I PER MOLTS ANYS MpS." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4176 Title A name given to the resource Acte de suport a Josep Pujadas, Alcalde de Granollers Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Democràcia Acció política Granollers Pujadas, Josep Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf 240712e51d17df7009594c77101f50c0 PDF Text Text fubGt.CM- : Cai Í^ ts ti^ro. CORRESPONDÈNCIA SOCIALISTA Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regicins d'Europa Pasqual narayali Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el 1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional, el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció. Senyor President de la Comissió Europea, senyor Conseller i President accidental de la Generalitat de Catalunya, senyor President del Parlament, senyor Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director General de la Comissió, senyors diputats i senadors, senyor President de la Conferència de Poders Regionals i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor President del Consell Consultiu, senyors membres del Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament, senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja, delegat de Relacions Territorials, amics: ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí. I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la importància del' expressió directa, de la paraula sortida tal cqm ha estat concebuda. )'he près la feina de traduir jo mateix aquestes pararles en espanyol que és la llengua comuna i glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de 400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar la traucció simultània en totes les llengues oficials del CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt aviat; He reflexionat força sobre el to de les paraules que avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg, sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre, davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats territorials europees. Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que les ciutats són més enllà d'Europa. Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper representatiu, en el mateix moment que Europa reneix, d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada. Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació d'Europa abans del segle XX. El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions, i també de progressos materials sens parar. 3 �CORRESPONDÈNCIA SOCIALISTA Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo, Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester, Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és potser important saber si les ciutats van crear nacions, o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa, el més preuat, el més carde mantenir però també el més productiu. L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest... Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura, en tant que estructura, en tant que entorn convencional, creat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència industri al del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria, però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica no ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs d'això, perquè sabem el que és una ciutat. El mateix hem pensat, o de manera semblant, en veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un cop i un altre cop, per bé i per mal. Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats territorials, regionals, algunes de les quals demanen l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè de les Regions de la Comunitat Europea, que solament pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht. El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el 1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an -cal'exdusivmgn. El CMRE, formatperciutats, regions i organismes territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó considerar el tractat de Maastricht com un pas històric: 1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta, físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de la postguerra. El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya), i que par tant té força d'obligar per a milions de ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials sub-estatals. Des de Barcelona, capital de Catalunya, una nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes per la donstitució espanyola, no podem més que apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa. L'Estat espanyol, contrari durant segles al reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui, a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna. L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que �• CORRESPONDNCIA SOCIALISTA aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela. Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un autèntic territori comunitari. Som conscients que el ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera urb an a. externes i les economies d'escala. Única llicència tècnica o tecnocràtica que avui em permetré. á Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia limitació personal. "Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles, com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors feudals. L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat: l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el punt de partida d'un humanisme –o altrament és un engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en aquest sentit–. I Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i carregat d'amenaces? I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est d'Europa a una enorme decepció, també ho és que l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva. Nosaltres confiem en Europa per respondre amb optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla d'anys que una complicitat creixent s'ha establert modestamet entre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per un resoner, com va ser ell, la seva cel.la. Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort està lligada a la capacitat de la política en general per connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an a les eleccions locals – justament a les eleccions locals – com a ciutadans europeus, independentment de la seva nacionalitat. rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic "isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la seva casa". I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa, però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos de la congestió, que v an aparellats a les economies ^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions, els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els pobles que formen el Consell de Municipis i Regions d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta. Moltes gràcies. Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992 S U � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa Subject The topic of the resource CMRE Europa Regions Municipis Investidura Barcelona Havel, Václav Relacions Internacionals Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/810/0000001455.pdf f9ead63cb0cec24b00f522b8a0529ce7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1992 (2884912) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 LA EUROPA DE LOS TERRITORIOS Y MAASTRICHT La Carta Europea de Autonomía Local PASQUAL MARAGALL El autor del artículo analiza la Carta Europea que protege la Autonomía Local al hilo de la Conferencia Europea de Poderes Locales, celebrada en Barcelona el pasado mes de enero. A su juicio, una de las mejores vías para estar presente en el continente es la potenciar y fortalecer los ayuntamientos. La Carta Europea, aprobada inicialmente en Estrasburgo el 15 de octubre de 1985, fue ratificada por el Estado español el 20 de enero de 1988 (Boletín Oficial del Estado de 24-2-1989), excepto en lo que se refiere al apartado 2 del artículo 3, relativo a la elección directa, que en España y en algunos otros países no se aplica a las entidades locales de segundo grado (provincias, comarcas y áreas metropolitanas). Entró en vigor en 1988 en la RFA, Austria, Chipre, Dinamarca, Lichtenstein y Luxemburgo, y el 1 de marzo de 1989, en España. Al haber sido ratificada en forma de Tratado, la Carta ocupa un lugar elevado en nuestra jerarquía legislativa, entre la Constitución y las leyes. Ello significa que las leyes -estatales o autonómicas que vulneren la carta pueden considerarse contrarias a Derecho. De ahí no ya su enorme importancia ideológica y al nivel de los principios generales del derecho, sino incluso su trascendencia práctica, que no dudo en imaginar creciente. En el nivel de los principios generales, la Carta es perfectamente coherente con el nacimiento en Maastricht de una Europa territorial, dotada, según el artículo 198-A del Tratado, de un Comité regional en el que estarán presentes los territorios regionales y las entidades locales, según un baremo que especifica el número de representantes por cada estado. El hecho de que la Carta de Autonomía Local naciera en el ámbito más amplio del Consejo de Europa, no hace sino reforzar sus posibilidades de futuro. Barcelona, como capital de Cataluña, defenderá la Europa de las regiones: nos jugamos mucho en la consagración de una Europa que recogerá las realidades nacionales y regionales intraestatales. Barcelona, como es lógico, defenderá, al mismo tiempo y con la misma firmeza, la realidad más cotidiana de la Europa de las ciudades. Así como las Constituciones americanas, hijas de la conquista de nuevos territorios, no reconocen a los municipios (creación exclusiva de los Estados federados), Europa no puede ignorar que su propia configuración está ligada, en el pasado y en el futuro, a la marcha de su potentísimo sistema de ciudades. El Gobierno español, que junto con el de la República Federal de Alemania introdujo el Comité de las Regiones en Maastricht, ha aceptado esta dualidad y mantiene el principio de que la declaración del 10 de diciembre debe desarrollarse en el sentido defendido en este artículo. Si en este contexto leemos la Carta Europea de Autonomía Local, veremos que posee una trascendencia aún no bien calibrada. Autoridades y ciudadanos Su articulado, que establece el reconocimiento de la autonomía local por las leyes internas de cada país y, a ser posible, por los textos constitucionales, la define como 10 �Articles de Pasqual Maragall a "el derecho y la capacidad efectiva de las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos públicos, en el marco de la Ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes". Partiendo del hecho que el ejercicio de las competencias públicas "debe incumbir preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos", la Carta dice que dichas competencias "no pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o regional, más que dentro del ámbito de la Ley". En el mismo sentido, el artículo 5 de la Carta afirma que las colectividades locales deberán ser consultadas previamente a cualquier modificación de los límites territoriales que la afecten, del mismo modo que, según el artículo 6. 1, las entidades locales pueden "definir por sí mismas las estructuras administrativas internas con las que pretenden dotarse, con objeto de adaptarlas a sus necesidades específicas y a fin de permitir una gestión eficaz". Competencias Paralelamente los artículos 9.3 y 9.7 garantizan la proporcionalidad entre los recursos financieros y las competencias locales, y el carácter incondicionado de las subvenciones, que "no deben ser destinadas a la financiación de proyectos específicos" y cuya concesión "no deberá causar perjuicio a la libertad fundamental de la política de las entidades locales en su propio ámbito de competencia. Una vez definido el ámbito competencial y sus garantías financieras, la Carta recoge, en su artículo 11, el derecho de los entes locales a utilizar los recursos jurisdiccionales, "a fin de asegurar el libre ejercicio de sus competencias y del respeto a los principios de autonomía local consagrados en la Constitución o en la legislación interna". Este extremo, defendido por los socialistas catalanes en el marco de la Ley de Bases de Régimen Local, ha merecido una declaración oficial del Consejo General del Poder Judicial a través de su representante en la clausura de la Conferencia Europea de Poderes Locales, en el sentido de establecer los mecanismos necesarios para la verdadera aplicación de la Carta de Autonomía Local. La reflexión sobre el contenido de la Carta trae a nuestra mente, de un modo inmediato e inevitable, una serie de acontecimientos recientes o presentes de nuestra vida política que difícilmente pueden considerarse acordes con las prescripciones de la Carta. En el campo de las actitudes relativas a la organización territorial local -supramunicipal y submunicipal-, en el del control urbanístico ejercido por algunas comunidades autónomas más allá del mero control de legalidad, en el de la pretensión, implícita a veces, de negar a los ayuntamientos la posibilidad de regular su propia presión fiscal, etcétera. Estar en Europa quiere decir también municipios fuertes. Todos deberíamos respetar esta evidencia. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1077 Title A name given to the resource La Carta Europea de Autonomía Local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Legislació Europa Competències Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7108/20260805_004.jpg 9e901005b80db33579af44123657aad3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Baix Empordà, Girona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06 Creator An entity primarily responsible for making the resource Olivé, Albert Agencia EFE Title A name given to the resource Diana portant la torxa olímpica al costat de Pasqual i el seu fill Guim, a la carretera Girona-La Bisbal, Baix Empordà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Maragall Garrigosa, Guim, 1980- Torxa olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Corçà, Girona Relation A related resource <a href="https://x.com/ArxiuTV3CR/status/1227168652602068992" target="_blank" rel="noopener"></a>Publicat per <a class="font-chirp max-w-full whitespace-pre-wrap break-words text-gray-700 no-underline [font-feature-settings:'ss01'] line-clamp-1 text-body font-normal" href="https://x.com/ArxiuTV3CR">@ArxiuTV3CR</a>&nbsp;a X: <a href="https://x.com/ArxiuTV3CR/status/1227168652602068992" target="_blank" rel="noopener">Diana amb la torxa olímpica</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7057/20260803_016.jpg 319cda096043fdf152965bcff34d24e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Photo Press, Grècia Title A name given to the resource Pasqual i Diana en la cerimònia de traspàs de la flama Olímpica en Olimpia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Flama olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Jocs Olímpics Relation A related resource Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&amp;page=14&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a> Notícias al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a> Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&amp;page=3&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7058/20260803_017.jpg 511c5df7e743f5c2c137a026cb2eae19 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource International Photo Agency Motion LTD Title A name given to the resource Pasqual rebent la flama olímpica durant la cerimònia de traspàs de la flama a Olímpia, Grècia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics Flama Olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&amp;page=14&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a> Notícia al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a> Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&amp;page=3&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olímpia, Grècia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7114/20260805_010.jpg b376bdb88a5e67bbd118ae202af05d8d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Photo Press, Grècia Title A name given to the resource Pasqual Maragall durant la cerimònia de traspàs de la flama olímpica a Olímpia, Grècia (1992) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Flama olímpica Ciutat olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Jocs Olímpics Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olímpia, Grècia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1273/19920612d_00481.pdf e2cce6ef013063ee57e06f73b71eca9d PDF Text Text PARAULES D'INTRODUCCIO DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. MARIO SOARES, PRESIDENT DE LA REPUBLICA DE PORTUGAL ALSALO DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 12 de juny de 1992 �- 2 EL MOMENT ÉS EXCEPCIONAL I L'ORADOR INQÜESTIONAf BLE: PORTUGAL ACABA D'AQUí A POCS DIES EL SEU PERÍODE DE PRESIDèNCIA COMUNITàRIA I QUI AVUI ENS PARLARá ÉS UN DELS PROTAGONISTES DE LA HISTòRIA RECENT, NO JA DEL SEU PAíS -QUE AIXò ÉS ABSOLUTAMENT OBVI-, SINó D TOT EUROPA. MàRIO SOARES HA PARTICIPAT ACTIVAMENT -QUAN NO ENCAPÇALAT PERSONALMENT- EN ELS PRINCIPALS PROCESSOS DE RESISTèNCIA, LLUITA CÍVICA, REVOLUCIó, RECONSTRUCCIÓ, MODERNITZACIÓ I ESTABILITZACIÓ DEMOCRàTICA MOLT PROBABLEMENT AQUESTA SIGUI LA SEQÜèNCIA LòGICA- DEL SEU PAíS. EL PRESIDENT SOARES SENT UNA ESTIMACIó SINCERA PEL NOSTRE PAíS I HA DEMOSTRAT REITERADAMENT UNA ESPECIAL SENSIBILITAT1ENVERS BARCELONA. SAP I CONREA L'INTERèS I L'ATRAdTIU MUTUS QUE CARACTERITZEN LES RELACIONS ENTRE AQUESTS DOS POBLES, AQUESTS DOS EXTREMS D'IBèRIA, qE LA VELLA SEPHARAD, QUE AQUEST ANY DE 1992 HA VOLGUT RETROBAR-SE ELLA MATEIXA, DE MANERA PACÍFICA I MIRANT ESPERANÇADA EL FUTUR. �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DIGNíSSIMES AUTORITATS BENVOLGUTS AMICS. UNA VEGADA MÉS LA CIUTAT DE BARCELONA I MOLT ESPECIALMENT AQUEST SALó DE CENT QUE ÉS EL BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRàCIA PARLAMENTàRIA AL CONTINENT EUROPEU, S'ENORGULLEIXEN I HONOREN REBRE LA VISITA D'UN CAP D'ESTAT. AQUESTES MATEIXESlPARETS QUE AVUI US ESCOLTARAN ATENTAMENT HAN AFEGIT AL SEU CABAL HISTòRIC SECULAR LA VEU D'ALGUNS DELS PRINCIPALS DIRIGENTS POLÍTICS D'EUROPA. AVUI, PERò, A L'HONOR S'HI AFEGEIX L'EXTRAORDINARI INTERèS PER SENT II R NO NOMÉS LA VEU CORTESA I AMABLE D'UN AMIC, SINó TAMBÉ LA REFLEXIÓ DEL PRE- SIDENT DE LA REPúBICA DE PORTUGAL SOBRE EL FUTUR DELS POBLES IBèRICS EN EL NOU MARC QUE DESCRIU L'EUROPA DE L'ACTA ÚNICA. �AHIR MATEIX VA VOLER SALUDAR UN VELL AMIC D'AQUí, ANTONI TàPIES, AMB QUI NO FA PAS MASSA VA COINCIDIR A LISBOA MATEIX, I UN ALTRE VELL AMIC DEL SEU PROPI PAÍS, JúLIO RESENDE, UN MESTRE PINTOR QUE ACABA D'EXPOSAR A LA COMARCA D'OSONA, AMB LA COMPANYIA, ENCARA, D'UN ALTRE ARTISTA IL•LUSTRE, AQUEST COP DE LA PARAULA, EUGÉNIO DE ANDRADE. DE FET, LES RELACIONS ENTRE ELS NOSTRES DOS POBLES SÓN ANTIGUES I HAN CONFLUÏT EN DIVERSES OCASIONS EN LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA IBèRIA DIFERENT, RESPECTUOSA DE LES DIFERENTS NACIONALITATS QUE HI CONVIVIM, AMB UNS ACCENTS DISTINTS PERò AMB UNA MATEIXA TONADA. EL POETA (JOAN MARAGALL), EN EL SEU HIMNE IBèRIC, ESCRIU: TERRA ENTRE MAR, IBèRIA, MARE AIMADA, TOTS ELS TEUSIFILLS TE FEM LA GRAN CANÇÓ. EN CADA PLATJA FA SON CANT L'ONADA, MES TERRA ENDINS SE SENT UN SOL RESSò. EL MATEIX POETA HAVIA PROPOSAT A UNAMUNO LA CREACIÓ D'UNA REVISTA, ANOMENADA "IBèRICA", ESCRITA EN TOTES LES LLENGÜES PENINSULARS. JO HE FET SERVIR LA MEVA. SENTIM ARA LA PARAULA DEL PRESIDENT SOARES EN LA SEVA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4179 Title A name given to the resource Introducció a la conferència del President de la República de Portugal, Mario Soares. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Europa Soares, Mario Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2749/19920613_Empuries.pdf 993a787f7f25c44ced6d0262a828e376 PDF Text Text 16 JUN '92 18:09 GCD COOE 92 343-4904366 PARLAMENT DE PASCUAL MARAGALL PRESIDENT DEL COQB '92 1 ALCAL DE DE BARCELONA EMPÚRIES. 13 DE JUNY DE 1992 JA TENIM EL FOC! HA ARRIBAT A CASA AQUELLA FLAMA QUE TANT HAVÍEM PERSEGUIT; LA FLAMA QUE TANTS HAVÍEM DEMANAT DURANT TANT TEMPS; LA FLAMA DE l 'OUMPISME 1 DE LA PAU. JA TENIM EL FOC : QUE NO DElXI DE CREMAR! QUE IL .LUMINI EL FUTUR DE LA NOSTRA GENT. QUE PURIFIQUI ELS NOSTRES IOEALS. QUE ESCALFI PER IGUAL ALS BARCELONINS, CATALANS 1ESPANYOLS. QUE SUBLIMI LES NOSTRES ESPERANCES, EL NOSTRE ANHEL DE CONVIVENCIA J L'ESTENGUI ARREU DEL MÓN . QUE ELS MÉS JOVES PUGUIN EVOCAR AOUEST MOMENT 1 PUGUIN DIR: RECORDO AOUELL VESPRE QUE VAM REBRE LA FLAMA QUE PUGUIN CONTINUAR CREIENT EN UNA LLUM QUE VA NÉIXER A LES CIUTATS DE L'EPOCA CLASSlCA, COM HO ERA LA NOSTRA ESTIMADA EMPÚRIES. DEMA, LA TORXA OLÍMPICA COMEN<;ARA A CÓRRER PERLES NOSTRES TERRES. MILERS DE PERSONES PRENDRAN PARTEN L'AVENTURA, 1MIUONS PODRAN SENTIR-.LA COMA SEVA. BARCELONA SERÁ EL CENTRE DELS JOCS. PERÓ TOT CATALUNYA 1TOT ESPANYA PODRAN COMPARTIR L'ESPERlT, 1PER TANT EL BENEFICI, D'UN ESDEVENIMENT MEMORABLE. EN AOUEST MOMENT VOLDRÍEM DIR AMB EL POETA. DIR-HO A TOTS 1A NOSALTRES MATEIXOS : ".. . RECORDA $EMPRE AIXÓ, SEPHARAD. FES OUE SIGUJN SEGURS EL PONTS DEL DIALEG f MIRA DE COMPRENDRE J ESTIMAR LES RAONS t LES PARLES O/VERSES OELS TEUS FILLS" CON EL POETA, QUISIÉRAMOS DECIR A TODOS, Y REPETÍRNOSLO A NOSOTROS MISMOS : ",,,RECUERDA SIEMPRE ESTO, SEPHARAD. HAZ OUE SEAN SEGUROS LOS PUENTES DEL DIÁLOGO Y TRATA DE COMPRENDER Y DE AMAR LAS RAZONES Y HABLAS DIVERSAS DE TUS HIJOS" HAURIA ESTAT MAGNiFICA UNA RUTA MÉS GENEROSA, OBERTA ALS CIUTADANS DE LA GRAN PATRIA EUROPEA, 1 A TOT EL PLANETA NO HA POGUT SER, PERO ESTIC SEGUR QUE TOTS ENTENDRAN LA FESTA COMA SEVA. OIREU QUE EL FOC NO ÉS MÉS QUE UN SÍMBOL. ÉS CERT. PERO LA FLAMA OLÍMPICA PORTA FRATERNITAT, DIALEG 1 HARMONIA PORTA UN MISSATGE D'ENTESA. NO ÉS LA FLAMA QUE INCENDIA: ÉS LA QUE FON ELS ELEMENTS, ELS AGERMANA 1 CREA UNA NOVA REAUTAT. JA TENIM LA FLAMA. LA FLAMA QUE ENS AJUDARÁ A TROBAR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDARIA, MÉS PLURAL, MÉS RICA . QUE NO S'EXTINGEIXI JA MAi. EL FOC JA ÉS AQUÍ: ARA NOMÉS CAL QUE ENS ARRIBI A TOTS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l'arribada de la flama olímpica a Empúries Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-13 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empúries Catalunya Espanya Description An account of the resource Parlament de Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona, a l’arribada de la flama olímpica des de Olímpia a Empúries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Empúries Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1271/19920508d_00483.pdf 07c6d6e0f171994a411e80820f6f0fcd PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Tossa de Mar Diumenge 28.06.92. Envelat de la Plaça Nova. AMIGUES I AMICS DE TOSSA, AMIGUES I AMICS DE TOSSA, REPETEIXO, GENT DE BON TRACTE, I D'AQUELL COMPLIMENT QUE SURT DEL CR, QUE US DIGUÉ UN DIA EL POETA, 1 N---POETA--9EEA.__T.QTS^ENS F MOLA' FAMi AR: ESTIC CONTENT DE PODER COMPARTIR AQUESTES HORES AMB VOSALTRES, EN L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR D'ESTIU. r vl`s í1711,i TOSSA, ALS QUI L'ESTIMEM COM SORPRENENT CADA r(,,""- 3A. G .T-E.RS , ENS CONTINUA UE L-I;-E S'HI HA D'ANAR EXPRÉS TOSSA NO^ÉS EN UN LLOC DE PAS, NI ADMET MIRADES SUPERFICIALS ) S'HI AN HA DE VENIR I LA VI$.LA lI2ECOMPENSA EL VISITANTS AMB EL SEU CARàCTER INCONFUSIBLE. NO M'ENTRETINDRÉ EN L'EXERCIÇI DELS ADJECTIUS 1 DE LES METàFORES. HI HA MAGNíFIQUES I 1OèTIQUES DEFINICIONS DEL 1 POBLE, DITES PELS ESCRIPTORS RELLEVAIITS DEL PAíS, FINS I TOT PELS PINTORS. DEIXEU-ME'N EVOCAR DUES: PARADjS LAU, SEGONS CHAGALL LA FLOR EL RAM, SEGONS LA CANCO POP _ ._, UL,^R^ �PER L'ALCALDE D'UNA CIUTAT COM BARCELONA, TOSSA ÉS UN l PROTOTIP DE CIVILITAT, UN PòSIT DE CULTURA I DE CIVILITZACIó. A TOSSA UN SE SENT FORMANT PART D'UN PAISATGE TREBALLAT PEL TEMPS I PELS HOMES. AQUí HI HAGUÉ UN PORT I UN CASTELL, PERPETUAT EL SEU RECORD EN L'ADMIRABLE MONUMENT`DE LA VILA VELLA, TANT S( [ CONSERVAT. AQUí HI VA VA PROSPERAR LA PESCA I LA NPVEGACI_ó. AQUí ES VISQUÉ LA PRIMERA ILLUSIó DEL TURISME, D'UN TURISME CULTE I REPOSAT, PROFUNDAMENT CíVIC. LA LLUM DE TOSSA HA CRIDAT ELS ARTISTES I LA SEVA PAU RECòNDITA HA ESTAT REFUGI DE FUGI'x'IUS DE LA INTOLERàNCIA. TOSSA NOS HA POGUT ESCAPAR, El ELS DARRERS DECENNIS, DE LES TENDèNCIES MÉS AVARICIOSES I MENYS HUMANITZADORES DEL FENòMEN TURíSTIC. PERó EL POBLE MANTÉ LA SEVA PERSONALITAT, EL SEU ORGULL, LA SEVA DIPONIBILITAT A TORNAR A FER VALDRE LA CULTURA I LA MESURA. AQUEST ÉS L'ATRACTIU DE TOSSA, EL MIRALL QUE ENS OFEREIX, L'EXEMPLE. VINC I TORNO A UNA CIUTAT Q1JE S'ESTà SUPERANT, QUE �S'ESTà RETROBANT. VEIG AQUEST MATEIX ESPERIT DE RETROBAMENT I DE SUPERACIÓ, DE CONFIANÇA EN LES PRòPIES POSSIBILITATS, EN ELS CARRERS I EN ELS HABITANTS DE TOSSA. ELS JOCS OLÍMPICS ENS HI HAN AJUDAT, TAMBÉ PODEN SER UN ESTÍMUL PER VOSALTRES. SóN LA GRAN OCASIÓ DE TOTS. PTEU LA CONFIDèNCIA DE L'AMIC I DE L'ADMIRADOR, MÉS QUE EL DISCURS ,DE---P@Li C, EN AQUEST ACTE ÍNTIM COM ÉS SEMPRE L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR. TENIU ENCARA UNA FESTA MÉS íNTIMA, LA FESTA DEL PELEGRÍ A L'HIVERN, ADMIRADA ARREU / ENCARA QUE POC CONEGUDA. AVUI EL PETIT LAPSE DE LA FESTA QUE COMENCEM ÉS LA PORTA DE L'ESTIU, AQUEST ESTIU TOTS TENIM MOLTAIFEINA.1 HEM DE QUEDAR BÉ DAVANT DEL MÓN.1HI QUEDAREM. QUE TINGUEU UNA BONA FESTA I QUE TINGUEM UNS BONS JOCS OLíMPICS j 9 U t 7775 { m K ! e--1\ \-1"-)'-.T:11"1 Pe ,y (cZ) cV20P0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4177 Title A name given to the resource Festa Major de Tossa de Mar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Envelat Plaça Nova, Tossa de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Model social Territoris Tossa de Mar Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar­ se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1274/19920708d_00486.pdf bb19f2e6942f0428a5a30826cd3b8a16 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDEE DE BARCELONA DAVANT DELS CáNSOLS ACREDITATS A BARCELONA. SALó DE CENT, 8 DE JULIOL DE 1992. Honorable Degana, Honorables Cònsols, La preparació de la ciutat per acollir la Familia Olímpica i els visi ants durant la celebració conjunt dels Jocs ha requerit dels més variats l'esforç sectors i de nombrosos professionals i vol ntaris. Vostès, el Cos Consular acreditat a Barcelona, han participat en aquest esflyrq d'una manera singular. Han establert el pont entre la ciutat que coneixen i els nacionals deis paísos que els han acreditat moltes dificultats Em consta que administratives tècniques, d'una banda o d l'altra, han estat vençudes gràcies a la spva perseverancia i eficaç intervenció. En poq4ies paraules: han fet vostès de cònsols en el sentit més tradicional i profund de l'antiga institució consular que ha estat sempr present en la �vida d'aquesta ciutat. D'aquí a 17 dies s'iniçiarà esdeveniment per al qual la preparat. La història el gran iutat tant s'ha contemporània de Barcelona haurà estat marcada positivament per tres dates, 1888, 1929 i 1992, els esdeveniments de les quals hn fet possibles les transformacions i la din mització que la ciutat necessitava en cada un deis moments. Es notori -és visible es p d la dir- que la cita del 92 haurà servit pr a posar la ciutat al dia i deixar-14 en condicions d'aspirar al lloc que ambiciona en l'Europa integrada del mercat únic del 1993. D'aquí a 17 dies Barcelona s rà el centre de l'atenció del món sencer.1 Aquest és un privilegi de les ciutats olímliques, que ara, amb els avenços extraor inaris de la comunicació, adquereix un ca ácter universal. Impressiona considerar que les 2i cerimònies �d'inauguració i cloenda del Jocs Olímpics podran ser seguides per mes de 3.000 milions de telespectadors. Les ciutats atreuen l'atenci0 per dues raons extremes: per les manifestacions de la pau, i els Jocs en són l'exponent m xim, i per les conseqüències de la guerra, de la qual les ciutats han principals. Hiroshima estat sovint Gernika, han les víctimes Covettry, Dresden esdevingut immarcescibles símbols de la tragedia de la uerra. Barcelona afortunadament atrelrá l'atenció pel primer motiu, però no pot l oblidar que en aquest moment hi ha ciutats q e l'atreuen pel segon, com és el cas de arajevo, ciutat ¡ germana olímpica que va orgInitzar els Jocs d'Hivern del 1984. He demanat al Ministre d'Afer Estrangers, Sr. Javier Solana, que el Goverib espanyol faci 3í �gestions a fi que la vella tradició de la treva olímpica, Mediterrània, que va s'apliqui néixer a la hovament a la Mediterrània durant la celeb ació dels Jocs Olímpics en una ciutat mediterrània. Si la petició d'una treva olímpica pogués comptar amb el suport dels governs que els han acreditat a vostès, tindria aleshores una gran força moral. La comunitat internacional reunida a Barcelona amb motiu de l'expressió mé elevada de la pau, que és la convivencia en els Jocs, está legitimada per demanar a les arts enfrontades que respectin una treva olímpl.ca. Per primera vegada d'ençà e la fi de la Segona Guerra Mundial, durant els Jocs de Barcelona es donaran tes condicions internacionals perquè aquest$ siguin els Jocs més universals deis darrers temps. Barcelona voldria que fossin els Jocs que segellessin la reconciliació i ajudessin a l'aproximació entre els pobles en un món qu s'ha fet petit, �i on els problemes ja són comuns a tots els pobles, són, en defini :iva, problemes d'humanitat. Després de la XXVè Olimpíada celebrarem els Jocs Paralímpics i després la ciutat retrobarà un ritme més normal, però q e no deixarà de ser viu. Será el moment d'ap ofitar la ciutat per disfrutar-la i també per tilitzar-la amb les millares que s'hi han incrporat. Alguns de vostés ens deixaran després deis Jocs, cridats a altres càrre4s professionals. Hauran viscut aquí una experiencia intensa i tindran un record especial Sle Barcelona per haver estat cònsols en una iutat olímpica. Estic segur que allí on vagin Barcelona tindrá uns amics. Nous Cònsols vind an a Barcelona i el cicle de la relació de la ciutat amb la institució consular continuar �Voldria, per acabar, expreshar a tots vostès el reconeixement de la ciutatt, el meu personal i el del Consistori que pr¢sideixo per la labor que han realitzat, comprensiva i eficaç, en aquest període apassionant de la preparació de la ciutat per als Jocs Olímpics, així com anticipar-los l'agraïment per l'esforç professional que encara hau an de fer les properes setmanes. �Ref.:GUIó 135/92 08/07/92 Data: GUI Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Reunió amb el Cos Cjnsular acreditat a Barcelona. Salutació abans dels Jocs (08/07/92). - S'adjunta la proposta de paraules de l'Alcalde. - Estan previstes les intervenc!Lons de la Degana i del Cònsol General d'Itàlia, com a president del Comitè d'Assumptes Olímpics del Deganat, amb la cloetda de l'Alcalde. Hi haurà un brindis per l'èxit des Jocs. - Durant els darrers mesos els Cònsols s'han vist sotmesos a una gran pressió, alguns evidentment més que d'altres, però, en general, tots s'han hagut d'esforçar per atendre les peticions que arribaven dels seus països réspectius. Molts Cònsols no han tingut l'oportunitat de poder ac4edir a l'Alcalde, com volien, davant les dificultats inevitablés que trovaven. Per aquestes raons, semblava convenient que l'Alcalde dirigís unes paraules al conjunt del cos consular i departís després una estona amb ells. - La notícia podria ser: "L'A calde demana als Cònsols que informin els seus governs de les gestions sobre la treva olímpica". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4180 Title A name given to the resource Reunió amb el Cos Consular acreditat a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Acció política Diplomàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1275/19920715d_00489_0001.pdf 18d7680477237f89c75c2dcd18b301d1 PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan sols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de nosaltres mateixos, de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perquè sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè representeu l'art, l'alegria i l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats siguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, atletes, acompanyants, membres de la familia olímpica, espectadors, etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els propers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la i fer-la néixer en tots ells. - Per a tots nosaltres, per a tols els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir mes ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generositat en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti curiositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'éndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar 1 per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aquest gran festival olímpic en què tota la ciutat es transformarà per uns dies i que no és altra �cosa que la suma i compendi de tot allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar en una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i inigualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperançada, admirada per propis i estranys, lloada pel carácter dels seus homes i dones, cap el 2.000. - Amics, els Jocs ens posen a totš davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin peró també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb la vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcie$. �Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per 'Simpatia per Barcelona" Dim cres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan ols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de posaltres mateixos,.de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perqué sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè ±epresenteu l'art, l'alegria l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats iguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, a letes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els ptopers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant mágic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la :er-la néixer en tots ells. �- Per a tots nosaltres, per a to s els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generosit4t en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti c riositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una meda la que vagi molt mes enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'ndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, delsseus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aque4t gran festival olímpic en qué tota la ciutat es transformará per uns dies i que no és altra cosa que la suma i compendi de tct allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar eí1 una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i intgualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb u record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra grin jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está qu aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperalilcada, admirada per propis i estranys,, lloada pel carácter dls seus homes i dones, cap el 2.000. �- Amics, els Jocs ens posen a tot davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin però també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb l vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcies � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4181 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" - Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante. 21.00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Almirante Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Art Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1276/19920715d_00489_0002.pdf 140c8e6308efca68a558545202077e1d PDF Text Text MISSATGE kwoosereenerrisi~11 DE L'ALCAL E DE BARCELONA A TOTS ELS DE GRANS MAGATZEMS I PETITS pENE ESTABLIMENTS, CAMBRERS I ALTRES PROFESSIONALS DEL Mo~asillwaid~ SECTOR DE LA RESTAURACI I L'HOSTALERIA. �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, Ha arribat el moment. Tot allò que vosaltres sou i representeu, és a dir la cara més amable d'aquesta ciutat, passarà a primer pla, tant com els records que els atletes facin a les instal lacions olímpiques. El vostre és un compromís molt gran. Tant, que goso afirmar que tots plegats som a les vostres mans. Si doneu el 100 de la vostra capacitat d'atenció, simpatia, seducció, bon humor i orgull de viure en aquesta 'èxit assegurat en una part ciutat, tenim el 100 importantíssima del repte dels Jocs Olímpics. Una part que ens toca de prop i que depèn de nosaltres i vosal- tres: la de l'atenciç a tots aquells homes i dones k d'arreu del món que vénen a competir o a veure les competicions. Milers i milers de pe sones, atletes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors, etc., han arribat ja í aniran arribant a Barcelona durant els �elativament poc entre nosaltres propers dies. Estaran i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la simpatia per Barcelona. Demostreu-la i feula néixer en tots ells.; Per a tots nosaltres,1 per a tots els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms més segurs però no tancats en però no més altius, nosaltres mateixos. Al'; contrari: L'hospitalitat, la generositat en el tracté, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti cu'iositat per conèixer-nos, la simpatia sempre, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. Hem d'aconseguir que tothom s'endugui un record meravellós de Barcelona, de la se a gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per comprar. Un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. t Us demano sobretot que emprengueu aquest moment excepcional de la nostra vida cololectiva com una immillorable inversió per al futur. No vulgueu abraçar-ho tot d'una revolada. Estigueu segurs i convençuts que molts dels qui ara vindran to4naran si els tractem bé. - 2 �A les vostres mans esta que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, e projecti esperançada, admirada per propis i estranysd lloada pel caràcter dels seus homes i dones, cap el 2000. í Amics, els Jocs ens posen a tots davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. però també per nosaltre Pasqual Maragall Per ells, pels qui vinguin mateixos. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4182 Title A name given to the resource Missatge de l'alcalde de Barcelona a tots els dependents de comerços, de grans magatzems i petits establiments, cambrers i altres professionals del sector de la restauració i l'hostaleria Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1277/19920718d_00490.pdf c8899aa49e47e8979b6eb92569fa49db PDF Text Text EL NOSTRE NORD/SUD: COOPERAC7ó I SEGURETAT EN LA MEDÏTERRàNIA (Escola d'Estiu del PSC, 18 de juliol de 1992.) Els europeus hem tingut trapicionalment una visió "culturicista" de la Mediterrània. Ens ha atret i commogut la seva diversitat. El "Mare Nostrum" és l'origen de la civilització europea i el bressol de .les tres grans religions monoteistes. Tot aikò és cert. N'hem parlat durant segles i en continuarem parlant, d'aquesta Mediterrània que enquimera els nostres poetes. Ara, sense negar-la, ens hem d'ocupar d'una altra mediterrània: la del conflicte i la inseguretat, la que ha esdev ngut un problema per a ella mateixa i un motiú de preocupació per a la Comunitat Internacional. Aquesta Mediterrània conf4ctiva es venir, però no m'hem fet cas incontrovertibles no veia Les dades eren les hem interpretar a temps, ni amb generositat. sabut �El mar ja no és només una frontera política i cultural, sinó, sobretot, una frontera económica, un immens Rio Grande. Els països mediterranis dp la Comunitat Europea representen el 81 pe p cent del PIB de la conca mediterrània, mentre que els del sud solament un 10,3 per cent. En l'actualitat, els Estats europeus mediterranis compten amb el $1 per cent de la població (190 milions), da+ant els Estats árabs que sumen un 34 per cent (129 milions), Turquia, un 15 per cent (567 milions), Israel i Palestina solamen quatre. Però, d'aquí a tres dècades als 380 milions del total d'avui dia s'hauran suMat 170 milions d'habitants mes, el 68 per cent d'ells del món àrab, el 22 per cent de Turqyia i tan sols un 10 per cent d'Europa. �El cáracter potencialment explosiu de la pressió demogràfica del Sud i l'Est de la Mediterrània l'augura una dada espectacular sobre la piràmide d'edats. Mentre que en els paisos del nord de la Mediterrània els joves menors de 15 anys representen entre un 20% i i un 25% de la població total -a España el s altres paisos percentatge és del 24,6%-, se situa entre el 38,5% de Tutquia i el 48,3% de Síria, passant pel 45,4 % d'Algèria. Per sota del fet demogràfic està el fet social i econòmic del subdesenvolupament que es produeix quan l'increment de la població, amb el lògic creixement de demandes socials i laborals, no va ac mpanyat d'un desenvolupament de la producció, que, fins i tot, és, amb freqüència, negatiu. En tots els paisos àrabs de la conca mediterrània, la taxa de cre: xement anual del PIB entre el període de 1915-1980 y el de 3 �1980-1986 ha disminuit a quaDi la meitat. A aixó s'ha d'afegir el contrast de creixement de la força del treball entre el nord i el sud. La taxa per a l'Europa mediterrània entre el 1990 i l'any 2000 es preveu e 11 per cent, mentre que per a Tunisia, Marroc i Algeria será d'un 31 per cent. ixò suposa que anualment són necessaris 250.000 llocs nous de treball a Algeria, una mica més al Marroc i quasi 80.000 a Tunísia. En total, 600.000 llocs a escala del Magreb. S'ha calculat en 50.000 dólar el cost de cada nou lioc de treball. Si ho lultipliquem per sis milions de llocs de treball en 10 anys, resulta que d'aquí a l'any 2.000 seran necessaris 300.000 milions de dòlars, en una regio sense capacitat d'estalvi ni gaire atractiva per a l'estalvi exterior. Si a això s'afegeixen les enormes taxes d'atur ja �existents i uns règims polítics incapaços de trobar solucions, ens adonarem de la magnitud del problema. Conseqüència d'aquests desequilibris ha estat sempre l'emigració. A pesar de les barreres físiques, polítiques, religioses, culturals, els joves emigren, alguns aib els papers en ordre, la majoria com poden. Franca té quasi 800.000 algerians, 430.000 marroquins, 190.000 tunisians Itàlia i España encara tenen xifres reduïdes ce magrebins: no passen dels 100.000, però això canviarà, i aviat. Per contra, a Alemanya estan censats ja 1,5 milions de turcs, Bèlgica, alguns a Holanda i a centenars" de milers de marroquins i turcs. No és difícil preveure que la regió mediterrània serà l'àrea més conflictiva de la dècada dels 90. �Quines polítiques s'han d'artj_cular? Les que acabin de concretar-se hauran de ser polítiques col.lectives, comunitáries. El bilateralisme no hi té cabuda. I abans de l'ampliació de la CE s'hi hau-an d'incorporar, en aquestes polítiques, els països l'Associació Europea de Lliure Canvi. de Tot dient que les ajudes en forma de transferències de capital tenen un iímit per a la part que les concedeix i són insuficients per als destinataris. Per tant, caldrà forçar 1 imaginació i la voluntat. Sense oblidar que e desplaçament de certes activitats productives cap al Sud, per aprofitar-hi els millors costos de situació, pot perjudicar les eonomies menys desenvulupades de la Comunitat, entre elles la nostra. Recordem l'adagi d espullar un sant per vestir-ne un altre. Gianni de Michelis, quan va ser a Barcelona el desembre passat, al Saló de Cent, va proposar �que 1'1% del PIB de la Comunitat es destinés a ajudar l'Est d'Europa i el Sud de la Mediterrània, un 0,5% per cada regió. Aquesta mesura, ben vista per la Comunitat fa uns mesos, no té ara el vent econòmic a favor. Qué es pot fer, doncs? En ot cas, s'ha de trencar l'espiral de desesp rança que está penetrant la regió, sobretot el Magreb. A Algèria, ho estem veient, la . oventut té només tres camins: el conformism , que vol dir acceptar la pobresa, finte risme islàmic o l'emigració. 1 una manera de fer arribar un missatge d'esperanca, que els doni a entendre que compten, que no han estat ob idats, és obrir un procés de negociació comprengui els grans paquets drets humans, cooperació l'estil del que va ser la ultilateral que de problemes: seguretat, a nferéncia de la �Cooperació i la Seguretat a ropa entre l'Est i Oest. Val a dir que una conferència similar pels problemes de la Mediterrània 'erà més dificil, més complexa, que el model de referència. i Malgrat l'escissió político-ideològica entre l'Est i l'Oest hi havia mét en comú -una mateixa civilització industri41, cultura racionalista, uns que el diplomàtics- entre una mateixos Nord i mateixa hàbits el Sud d'Europa. Aixà, no hauria de frenar l'obertura del procés sinó que l'hauria d'ac elerar. Com més aviat ens hi posem millor. El 20 de juny passat va acabtr a Màlaga la I Conferència Interparlamentàri41 sobre Seguretat i Cooperació a la Mediterr nia, que havia �estat inaugurada per Félix Pons el dia 15, hi assistiren uns cent parla4nentaris de 25 paisos, tots els de la regló menys Israel, Algèria i les repúbliqus iugoslaves. Iniciatives com aquesta fan amí. El procés que demana la Mediterránla no pot ser estrictament intergovernamental. Les ciutats també hi tenen molt a dir Barcelona candidata a seu d la conferència � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4183 Title A name given to the resource El nostre nord/sud: cooperació i seguretat en la mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu del PSC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Demografia Ocupació Territoris Seguretat Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1278/19920723d_00491.pdf f832e2e1e47e5a8df2297a9b808acb8d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN LA INAUGURACIÓ DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT Dijous, 23 de juliol de 1992 Lloc: Jesuïtes de Sarrià 19:00 hores �Nota prèvia: L'Alcalde serà l'única autoritat que farà parlament a l'acte i, a suggeriment del regidor Trillas, s'han inclòs paràgrafs en castellà, francès i anglès. El text s'ha elaborat a partir d'una proposta prèvia preparada per Francesc Trillas. �AMIGUES I AMICS DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT, BENVINGUTS A BARCELONA. BIENVENIDOS, BIENVENUS, WELCÓME. ES UN HONOR I UNA SATISFACCIO, COM A PRESIDENT DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS I COM A ALCALDE DE BARCELONA, INTERVENIR EN LA INAUGURACIO D'AQUEST CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. ES MOLT IMPORTANT PODER CELEBRAR AQUEST GRAN ENCONTRE SIMBOLIC DE FRATERNITAT ENTRE 500 JOVES VINGUTS DE TOT EL MON, COM A ACTIVITAT PARAL.LELA ALS JOCS OLIMPICS. ES MOLT IMPORTANT, EN UN MON TAN INTERCONNECTAT COM EL NOSTRE, ON L'ACTUAL GENERAIO DE JOVES ES LA MES VIATGERA DE LA HISTORIA. ELS JOCS OLIMPICS SON UN ACTE DE FRATERNITAT ENTRE LA JOVENTUT. �EL MOVIMENT OLIMPIC HA VOLGUT REFORÇAR EL COMPONENT DE MISSATGE DE PAU ADREÇAT A LA JOVENTUT A TRAVES DELS CAMPS INTERNACIONALS PER AúJOVES. ELS JOVES BARCELONINS QUE HEU PREPARAT AQUEST CAMP HEU ENTES LA GRAN POSSIBILITAT` QUE TENIEM A L'ABAST. US VULL AGRAIR L'ESFORÇ QUE HEU:'FET, QUE ESTEU FENT. EM CONSTA QUE EL BON TREBALL pE L'ORGANITZACIO ES FRUIT DE LA MAGNIFICA TASCA DE MOLTA GENT, ENCAPÇALATS PER EN JOAQUIM FRADERA I EL SEU EQUIP, DE LA COL.LABORACIO DE TOTES LES INSTITUCIONS I, SOBRETOT, DELS JOVES QUE HI HAN COL.LABORAT COM A VOLUNTARIS, ACOLLINT MEMBRES DEL CAMP A CASA SEVA O PARTICIPANT EN LES ACTIVITATS OBERTES. ESTIC CONVENÇUT QUE EL VOSTRE TREBALL I LES VOSTRES APORTACIONS HAURAN VALGUT LA 1ENA, DE LA MATEIXA MANERA QUE ELS MILERS I MILERS DE VOLUNTARIS OLIMPICS, LA MAJORIA D'ELLS MOLT JOVES, ES POT DIR AVUI QUE SON L'ANIMA I EL /SOMRIURE DELS JOCS OLIMPICS. MOLTES GRACIES A TOTS. VULL TAMBÉ TENIR UN RECORD PER A TOTS ELS JOVES I INFANTS QUE NO PODEN SER AMB NOSALTRES, A CAUSA DE GUERRES COM LA DE IUGOSLAVIA O DE SITUACIONS DE 2 �POBRESA, EN ALTRES PAïSOS. BARCELONA NO ELS OBLIDA. L'ANY QUE VE CELEBRAREM A BARCELONA L'ANY DE L'INFANT. PER PREPARAR-LO, L"AJUNTAMENT MOSTRA EN AQUEST MATEIX RECINTE UNA EXPOSICIO SOBRE LA REALITAT INTERNACIONAL I EL PAPER DE` LA JOVENTUT. DUREM AQUESTA EXPOSICIO PER TOTA LA CIUTAT, I ALS CENTRES D'ENSENYAMENT. [CASTELLA] COMO ALCALDE DE BARCELONA, QUIERO DAR LA BIENVENIDA A TODOS LOS QUE VENIS DE LEJOS. AQUI ENCONTRAREIS UNA CIUDAD ABIERTA Y HOSPITALARIA. ME CONSTA EL INTERES DE LOS ORGANIZADORES POR DAR UN CONTENIDO ECOLOGICO AL CAMPO DE ESTE AÑO. LA PROTECCION DEL MEDIO#AMBIENTE NOS PREOCUPA Y NOS OCUPA. LA CIUDAD OE BARCELONA PARTICIPO ACTIVAMENTE EN LA RECIENTE CUMBRE DE RIO DE JANEIRO PARA PROMOVER1EL COMPROMISO DE LAS CIUDADES DE TODO MANTENIMIENTO NATURALEZA. MUNDO POR DEL EQUILIBRIO DE EL LA �HAY QUE HACER TODOS LOS ESFUERZOS POSIBLES PARA GARANTIZAR LA PRESERVACION DE LOS RECURSOS NATURALES QUE HEMOS RECIBIDO Y QUE DEBEMOS TRANSMITIR A LAS NUEVAS GENERACIONES. LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICION INTERNACIONALISTA. HACE MAS DE MEDIO SIGLO, CON MOTIVO DE LA OLIMPIADA POPULAR, MILLARES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO ESTUVIERON AQUI CON SU ENTUSIASMO Y SU IDEALISMO EN FAVOR DE LA LIBERTAD. MAS RECIENTEMENTE, EN 1985, BARCELONA ORGANIZO, CON MOTIVO DE., AÑO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD, EL CONGRES) MUNDIAL. o- HOY, MILES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO, PUEDEN VER EN BARCELONA UN SIMBOLO DEL DEPORTE, PERO TAMBIEN )E LA FRATERNIDAD, DE LA PAZ Y DE LA TOLERANCIA. NUESTRA INTENCION ES QUE ESTO NO ACABE AQUI, SINO QUE LOS JUEGOS Y L CAMPO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD DEJEN UNA HUELLA PROFUNDA Y PERMITAN A LA BARCELONA DEL FUTURO SER UNA DE LAS CAPITALES DE LA JUVENTUD SOLIDARIA DEL MUNDO. �AQUEST I NO ALTRE ES EL SENTIT QUE TE, PER A Í NOSALTRES EL MURAL GEGANT QUE PINTARA EN JOSEP NIEBLA I QUE S'UBICARA DEFINITIVAME'1T, A PARTIR DE LES FESTES DE LA MERCE, A L'ESTACIO DEL NORD, COM A SIMBOL PERMANENT D'UNA CIUTAT JOVE QUE ASPIRA A UN MON MILLOR. [CASTELLA] EN ESTE AÑO'92 LA CELEBPACION DEL CAMPO TIENE MAS SENTIDO QUE NUNCA. [FRANCES] i DEVANT DES PROBLEMES DU MONDE D'AUJOURD'HUI, LA JEUNESSE VOYAGERE, SOLIDAIRE ET OUVERTE ^ QUI EST REPRESENTE '',DANS CET CHAMP DE BARCELONE C'EST LE MEILLEUR ANTIDOTE CONTRE LA TEMPTATION DE L'INTOLERANCE ET DE LA VIOLENCE. [ANCLES] THE MEN AND THE WOMEN OF YOUR GENERATION WILL BE THE RESPONSIBLES OF THE PEACE IN THE FUTURE, IN THE WORLD. yOU ARE THE GREAT HOPE FOR THE PEACE AND THE FRIENSHIP BETWEN THE HUMANITIE. �ESTAREM TOTS MOLT ATENTS ALS RESULTATS I AL CONTINGUT DEL FORUM DE DEBAT JUVENIL, QUE INAUGURARA ELS DIES VINENTS EL PRESIDENT DE LA COMTSSIO EUROPEA, JACQUES DELORS. QUEDA INAUGURAT EL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. MOLTES GRACIES. �Tandon #7 Joventut.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4184 Title A name given to the resource Camp Internacional de Joventut / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesuïtes de Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Joventut Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7112/20260805_008.jpg 6aa892845ad5775eb535298930cb2249 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Port de Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-24 Creator An entity primarily responsible for making the resource Carbonell, Agustí Title A name given to the resource Carlos Ferrer Salat, Josep Miquel Abad, Narcís Serra, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Juan Antonio Samaranch, remen junts a bord de la barca 'Mare Nostrum' al port de Barcelona, reunits per EL PAÍS el 1992 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Serra, Narcís, 1943- Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998 Abad, Josep Miquel, 1946- Ciutat olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Port de Barcelona Description An account of the resource Carlos Ferrer Salat, president del Comitè Olímpic Espanyol; Josep Miquel Abad, conseller delegat del comitè organitzador COOB; Narcís Serra, vicepresident del Govern; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB; i Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, remen junts a bord de la barca 'Mare Nostrum' al port de Barcelona, reunits per EL PAÍS en 1992. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Article "<a href="https://elpais.com/deportes/2022-08-09/no-fue-un-sueno.html" target="_blank" rel="noopener">No fue un sueño</a>" al diari El País, 30 anys després. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 4:00 min Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Vídeo del discurs de Pasqual Maragall a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Globalització Catalunya Espanya Companys, Lluís, 1882-1940 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Vídeo Language A language of the resource Català Castellà Francès Anglès Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. L'alcalde de Barcelona i president del COOB, Pasqual Maragall, pronuncia el discurs d'inauguració del jocs d'estiu de la XXV olimpíada, a l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) de Barcelona, el 25 de juliol de 1992. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Vídeo al YouTube:<br /><br /><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9l6mBsRcnsM" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1279/19920725d_00492.pdf dec6c51cecfe678fc62e13d00e396afb PDF Text Text r • \^ \ t -15),.`_R c .RCi.4 (.111,Z, 1,141,1.j¡U C.S CIUTADANS DEL MÓN, FA 56 ANYS S'HAVIA DE FER UNA OI.IMPiADA POPULAR EN AQUEST ESTADI DE MONTJUiIC. EL NOM DEL PRESIDENT DE L'OLIMPí 1ADA POPULAR ES GRAVAT ALLà DALT, A L'ANTIGA PORTA DE LA MARATHON. ES DEIA LLUíS COMPANYS I ERA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. AVUI L'ESTADI ESTà REFET I LA CIUTAT TAMBÉ, AMB L'AJUT DE TOTHOM, QUE JO AGRAEIXO. I TINC L'HONOR DE SALUDAR —VOS A TOTS I DONAR— VOS LA BENVINGUDA A BARCELONA, Al AQUELLS QUE SOU AQUÍ I A AQUELLS MILERS DE MILIONS QUE ENS VEIEU O QUE ENS SENTIU D'ARREU DEL MÓN. I HO FAIG EN NOM DE L'ACTUAL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I EN NOM DEL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, ALS QUALS M'HONRO A REPRESENTAR. SENSE LA SEVA INTERVENCIÓ I LA DEL VICE— PRESIDENT NARCÍS SERRA AQUEST MOMENT NO HAURIA ARRIBAT MAI. — 1 — MX000001 tif �AQUESTA CIUTAT NOSTRA, AQUESTA CIUTAT OBERTA QUE ES BARCELONA ES AVUI LA VOSTR. CIUTAT, LA CIUTAT DE TOT EL MON. VULL FER ESMENT DE LA CARTA QUE HE REBUT DEL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, EN LA QUAL SE'M DEMANA DE FER UNA CRIDA PUBLICA PER AL COMPLIMENT DE L'ACORD !DEL 17 DE JULIOL, RELATIU A UNA TREVA '.A L'ANTIGA IUGOSLAV IA. PODRIA SER LA TREVA OLIMPICA DE LA TRADICIO CLASSICA, I POSTER L'INICI DEL ' AL SENTIT COMU I AL COMPORTAMENT CIVIC. AVUI LA NOSTRA CIUTAT REPRESENTA CATALUNYA, f LES 16 CIUTATS SUBSEUS, TOT ESPANYA, L'AMPLI MON IBEROIAMERICA QUE ES RETROBA AQUI, I MOLT ESPECIALMENTr EUROPA, LA NOSTRA NOVA GRAN PATRIA. I HO FA GRACIES A L'ESFORÇ DE 60,000 TREBALLADORS, LA MEITAT DELS QUALS SON VOLUNTARIS, A QUI AGRAEIXO EL SEU ESFORÇ I DE1ICACIO. 2 MX000005.tif �BARCELONA, QUE AMB ALBERTVILLE FA DEL '92 L'ANY EUROPEU DELS JOCS, VOL SE PER DAMUNT DE TOT, UNA CIUTAT EUROPEA, ORGULLOSA DE COUBERTIN 1 ELS SEUS, DEL ISEU ESPERIT INTERNACIONALISTA, QUE HA PgRMES EN EL NOSTRE SEGLE -EL SEGLE DEL PROGRES I DE LES GUERRES, DE L'ARROGANCIA DELS MOTS I DE LA IMPOTENCIA DELS CORS- DE RETROBAR-SE CADA QUATRE ANYS PER FER ESPORT, PER iJ. LUITAR SENSE VIOLENCIA I PER PARLAR UN LLENGUATGE COMU. QUE AQUESTA FESTA SIGUI TAMBE LA DELS HOMES I LES DONES, LA DE LES NACIONS I L S CIUTATS DE TOT EL MON 1 QUE SIGNIFIQUI L'IN CI DE LA PAU DURADORA QUE LA JOVENTUT MEREIX ASSOLIRA. VISCA EL JOCS OLiMPICS! • TINC L'HONOR DE PRESENTAR EL PRESIDENT DEL COMITE INTERNACIONAL OLIMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH. 3 MX000009 tif � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4185 Title A name given to the resource Discurs d'inauguració Jocs Olímpics Barcelona 92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Europa Commemoracions Companys, Lluís, 1882-1940 Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Traducció al català del discurs original pronunciat en diferents idiomes durant el discurs (català, castellà, francès i anglès). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1280/19920725d_00493.pdf 04bc2a161de46e272392a1aabb614cf5 PDF Text Text LOS SIMBOLOS DE NUESTROS JUEGOS Hoy, al caer la tarde, empezará algo nuevo. Barcelona será el centro de las miradas del mundo entero, que asistirá por televisión a la inauguració4 de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Miles de millones de espectadores descubrirán nuestra ciudad, que dará la bienvenida a 15.000 atletas y directivos, con una ceremonia inaugural que conjugará sabiamente nuestro arte y nuestros símbolos, en un gran espectáculo de comunicación. La ilusión de esa presentaclón de Barcelona al mundo se ha visto distorsionada por una aittificiosa polémica sobre la "catalanidad" de los Juegos Olímpicos. El surgimiento de la campaña mal llamada de "catalanilación" de nuestros Juegos, al calor de una contienda electo#al vició la recta final de preparación de los Juegos y le dió un tono inevitable de politización partidista. Esta campaña intentó introd4cir una semilla de división en el proyecto contemporáneo de este país que ha contado, y cuenta, -en Catalunya y en toda España- con el apoyo más amplio entre los ciudadanos. No renuncio a analizar públicamente, después de los Juegos, como en esta ocasión han dañado la imagen de Cataluña quienes se ufanan de amarla más que nadie. Entre los promotores de la polémica sobre la presencia de los símbolos de Catalunya e los Juegos ha habido dos posiciones, diferenciadas básidamente en el grado: la de sectores nacionalistas radicales muy minoritarios y la de otros sectores nacionalistas pretendidamente moderados, que no se sienten huérfanos del apoyo de la propia Presidencia de la Generalitat de Catalunya. Las actitudes que en algún momento ha mantenido el propio presidente -sus afirmaciones sobre la necesidad de catalanizar" los Juegos, su apoyo y comprensión recientes a nuevas campañas y las afirmaciones aún más recientes atribuyendo la catalanización a la presión ejercida sobre el COOB- me han disgustado persdnalmente y han dolido en el Ayuntamiento de Barcelona, por las acusaciones que implicaban, absolutamente falsas. Acciones posteriores del partido que gobierna en la Generalitat promoviendo que los ciudadanos sólo cuelguen en sus fachadas la bandera catalana han tenido un carácter de confrontación gratuita que ha �incomodado a muchos ciudadanos. A pocas horas de la ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos, creo preciso que la Opinión pública conozca algún aspecto significativo de las relaciones institucionales sobre la presencia de nuestros smbolos en los Juegos. A principios del pasado curse político, inmediatamente después de las vacaciones de verano, visité al President de la Generalitat para plantearle uPa larga serie de cuestiones de gran relevancia para Barcelong en la que era necesaria la colaboración o, como mínimo, la !coordinación con la Generalitat de Catalunya. En aquella reunión, una de esas reuniones que el President y el Alcalde de Barcelona mantienen con una frecuencia lamentablemente menor que la que sería de desear, planteé a Jordi Pujol con la formalidad yola solemnidad que la cuestión requería una revisión del conjunto de cuestiones relativas a la dimensión político-representativa de los Juegos con la intención de completar - y quizás corregir -, al más alto nivel, la labor de coordinación que se mantiene en el seno del Consorcio que es el COOB. Pedí en esa ocasión la opinión del Presidente de la Generalitat sobre dos asuntos de la mayor importancia: las ceremonias principales de los Juegos y la intervención que el Alcalde de Barcelona, como P r esidente del COOB, había de realizar el dia de la inauguración de los mismos. Sobre la primera de las cuestiones, obtuve una respuesta positiva del Presidente de la Generalitat que me hizo participe de su impresión optimista` sobre la solemnidad, el relieve institucional y la atmós f era general de satisfacción ciudadana que era previsible que reinara en las ceremonias olímpicas. La confianza con que expresó su previsión sobre la ausencia de protestas radicales en el Estadio Olímpico contrastó con un cierto temor sobre otro tipo de incidentes en la calle. Me extendí en mi consulta sobre el contenido que, a su juicio, podía tener la intervención del Alcalde de Barcelona. Era, a mi juicio, muy relevaste que el Presidente de la Generalitat pudiera expresar supopinión sobre lo que creía que ha de decirse en una oportunidad en que tres mil quinientos millones de personas estalrán siguiendo desde todo el mundo lo que sucede en Barcelona.! Como ya he dicho, obtuve del Presidente de la Generali- tat una impresión de satisfacción explícita con el plantea- �miento y diseño de las ceremonia olímpicas acordados en el seno del COOB, que no ha sido corregida ni matizada por ninguna comunicación posterior. Por lo que respecta a la seg nda cuestión, el contenido de la prevista intervención del Alcalde de Barcelona en la ceremonia inaugural, el Presidente me indicó que me contestaría posteriormente. Esta resptlesta, casi un año después, todavía no se ha producido. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona y Presidente del C0013192. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4186 Title A name given to the resource Los símbolos de nuestros Juegos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Despatx Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Identitat col·lectiva Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7090/19920725_PM_InauguracioJJOO.jpg a8376ae307299b14b581513f278408c0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper relevat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall pronuncia el discurs inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic, Lluís Company, Montjuïc. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Jocs Olímpics Estadi Olímpic Montjuïc Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Relation A related resource Publicat a OficinaPM:<br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=9l6mBsRcnsM" target="_blank" rel="noopener">Discurs de Pasqual Maragall a la inauguració del Josc Olímpics de Barcelona</a> Publicat a Barcelona.cat:&nbsp;<br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=uqzZuULGJxQ" target="_blank" rel="noopener">Vint-i-cinc anys del "A la ville de ... Barcelona"!</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7248/20260923_013.jpg d09c7cb7bba8df63d0660fbf6100a37d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Creator An entity primarily responsible for making the resource Povedano, M Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Felipe González i Carmen Romero a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- Romero, Carmen Alcalde Jocs Olímpics Inauguració Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 1992 (COOB'92), acompanya el president del Govern espanyol, Felipe González, i la diputada Carmen Romero durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrada el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7249/20260923_014.jpg 9563b7c939e7570c40574b63fbb75519 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Joan Antoni Samaranch; Jordi Pujol, i Alfredo Pérez Rubalcaba a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Pujol, Jordi, 1930- Pérez Rubalcaba, Alfredo, 1951-2019 COI Jocs Olímpics President de la Generalitat de Catalunya Alcalde Inauguració Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92 amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch; el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el ministre d'Educació i Ciència del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, celebrada el 25 de juliol a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/811/0000001536.pdf 6d0cc68ca5cb57f42e90d71898308d81 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 26/07/1992 (2890221) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 5 Sea éste el inicio de una paz duradera PASQUAL MARAGALL Ciudadanos del mundo: Hace 56 años tenía que celebrarse una Olimpiada Popular en este Estadio de Montjuïc. El nombre del presidente de la Olimpiada Popular está grabado en la antigua puerta de Marathon. Se llamaba Lluís Companys y era el presidente de la Generalitat de Cataluña. Hoy el estadio ha sido renovado y la ciudad también, con la ayuda de todos vosotros, que yo agradezco. Tengo el honor de saludaros a todos y daros la bienvenida a Barcelona, a los que estáis aquí y a los miles de millones que nos estáis escuchando o viendo desde cualquier parte del mundo. Y lo hago en nombre del actual presidente de la Generalitat y en nombre del presidente del Gobierno español, a quienes tengo el honor de representar. Sin su intervención y la del vicepresidente Narcís Serra este momento nunca hubiera llegado. Nuestra ciudad, esta ciudad abierta que es Barcelona, es hoy vuestra ciudad, la ciudad del mundo entero. Quisiera citar una carta que he recibido del secretario general de las Naciones Unidas en la que me pide haga un llamamiento público para que se cumpla el acuerdo del 17 de julio relativo a una tregua olímpica que quizás signifique el comienzo del restablecimiento del sentido común y del comportamiento cívico. Hoy nuestra ciudad representa a Cataluña, a las 16 ciudades subsede, a toda España, al amplio mundo iberoamericano que se encuentra aquí y muy especialmente a Europa, nuestra nueva gran patria. Y lo hace gracias al esfuerzo de 60.000 trabajadores, la mitad de ellos voluntarios, bajo el mandato de Josep Miquel Abad, a quienes agradezco su entrega y dedicación. Barcelona, que junto con Albertville ha hecho del 92 el año europeo de los Juegos, quiere ser, por encima de todo, una ciudad europea, orgullosa de Coubertin y sus amigos, de su espíritu internacionalista que ha permitido a nuestro siglo, el siglo del progreso y de las guerras, de la arrogancia de las palabras y de la impotencia de los corazones, encontrarse periódicamente para hacer deporte, para luchar sin violencia y para hablar un lenguaje común. Que esta fiesta sea también la de los hombres y mujeres, de las naciones y ciudades de todo el mundo, y que signifique el inicio de una paz duradera que la juventud merece y conseguirá. ¡Vivan los Juegos Olímpicos! Tengo el honor de presentarles al presidente del Comité Olímpico Internacional, Juan Antonio Samaranch. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1078 Title A name given to the resource Sea éste el inicio de una paz duradera Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpió i traducció al castellà del discurs pronunciat per Pasqual Maragall a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Guerra Europa Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7253/20260923_018.jpg 77564b02b47d2c5ca4eac388db04ef8f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-27 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb la princesa Anna durant els actes dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Anna, Princesa d'Anglaterra, 1950- Alcalde Jocs Olímpics Personalitats Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall va participar en els actes institucionals dels Jocs Olímpics de Barcelona com a alcalde de Barcelona i president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. La princesa Anna hi va assistir com a membre del Comitè Olímpic Internacional i com a representant de la delegació britànica Relation A related resource Publicat a www.olympics.com:<br /><a href="https://www.olympics.com/en/video/opening-ceremony-barcelona-1992-great-olympic-moments" target="_blank" rel="noopener">Opening Ceremony | Barcelona 1992 | Great Olympic Moments</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1281/19920728d_00494.pdf 3f2809b9e612db7368f4b498254212a3 PDF Text Text SALUTACIÓ AL M. HBLE. PRESIDENT D LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A L'EXCM. SR. PRESIDENT I MEMBRES DEL CIO, REPRESENTANTS DE LES EMPRESES COL.LABORADORES I IL.LUSTRES CONVIDATS. BARCELONA HA ESTAT DES DE SEMPRE UNA CIUTAT INDUSTRIOSA, OBERTA A LA INICIATIVA EMPRESARIAL I ON LES COMPANYIES DE CASA I DE FORA PODEN PRESUMIR D'UN DECIDIT SUPORT ALS GRANS PROJECTES CIUTADANS. QUAN VAM PRESENTAR LA CANDIDATURA OLÍMPICA, UN SEGUIT D'EMPRESARIS VAN OFERIR LA SEVA CONFIANÇA I LA SEVA DECIDIDA CONTRIBUCIÓ AL QUE ERA, EN AQUELLS MOMENTS, UN SOMNI DE FUTUR. BONA PART D'AQUELLES PERSONES QUE VAN COL.LABORAR TAN ACTIVAMENT SóN AVUI ENTRE NOSALTRES. JUST AFTER BARCELONA HAD BEEN NOMINATED, THE ORGANISING COMMITTEE BEGAN TO RECEIVE GENEROUS OFFERS OF COLLABORATION. FROM THE START, TOP INTERNATIONAL COMPANIES OF EVERY SECTOR DECIDED TO ASSOCIATE THEIR PRESTIGE AND THEIR MEANS WITH THE OLYMPIC GAMES. �I MUST ACKNOWLEDGE SUCH ANTICIPATION, AND THANK ALL THE PARTNERS, SPONSORS AND!SUPPLIES WHO BELIEVED IN BARCELONA'92 FROM THE1VERY OUTSET. 1 THROUGHOUT THESE YEARS, YOU HAVE STRENGTHENED YOUR LINKS WITH US, PROMOTING AND EXTENDING THE OLYMPIC IDEALS ALL OVER THE PLANET. LA MAYORÍA DE LAS EMPRESAS REPRESENTADAS AQUÍ, Y ESPECIALMENTE AQUELLAS RADICADAS EN NUESTRO PAÍS DESDE HACE TIEMPO, HAN COLABORADO MáS ALLá DE LA CESIÓN DE RECURSOS MATERIALES. LA ENTREGA DE LAS MUJERES Y LOS HOMBRES DE ESTAS EMPRESAS HA FACILITADO, GRACIAS A SU INAPRECIABLE APORTACIoN HUMANA, QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS CONTARá CON EL APOYO DE EXCEXJENTES PROFESIONALES. FINALMENTE, QUISIERA ANIMAROS A PARTICIPAR DE ESTA FIESTA. COMO REPRESENTANTES DE LAS EMPRESAS QUE HAN HECHO POSIBLE LOS JUEGOS, EL COMITÉ ORGANIZADOR OS RECIBIRá EN TODAS PARTES CON LOS BRAZOS ABIERTOS. Y OS PUEDO AFIRMAR CON TODA SEGURIDAD, ANTES DE CERRAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA, QUE LA CIUDAD NUNCA OLVIDARá VUESTRA PARTICIPACIÓN. HEMOS SELLADO YA UNA AMISTAD PARA SIEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4187 Title A name given to the resource Paraules a les empreses col.laboradores dels Jocs Olímpics Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Finançament Comerç Model social Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7251/20260923_016.jpg f1c2ea2dfe8ee6c02419194e43bf84ec Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-30 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, amb Loquillo (José María Sanz Beltrán), a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Loquillo, 1960- Alcalde Jocs Olímpics Músics Artistes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7252/20260923_017.jpg 4a5950eb5860b42f98051d9a68c5c147 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-31 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Javier Mariscal durant els actes d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Mariscal, Javier, 1950- Alcalde Jocs Olímpics Músics Artistes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, conversa amb Javier Mariscal durant els actes dels Jocs Olímpics de Barcelona. Mariscal va ser el dissenyador de Cobi, la mascota olímpica de Barcelona’92. La fotografia es va prendre a Barcelona el 31 de juliol de 1992, en el marc de les activitats institucionals i deportives dels Jocs Olímpics. Relation A related resource Publicat a www.olympics.com:<br /><a href="https://www.olympics.com/en/video/opening-ceremony-barcelona-1992-great-olympic-moments" target="_blank" rel="noopener">Opening Ceremony | Barcelona 1992 | Great Olympic Moments</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7247/20260923_012.jpg 1d82e47dd8c56ef1f829f84492bd285f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-01 Creator An entity primarily responsible for making the resource Studio INC, Buhl, New York Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Arnold Schwarzenegger en l'acte de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Schwarzenegger, Arnold, 1947- Jocs Olímpics Inauguració Alcalde Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia a Los Angeles Times:<br /><a href="https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1992-08-10-sp-4885-story.html" target="_blank" rel="noopener">SUMMER GAMES SPOTLIGHT : BARCELONA ’92 OLYMPICS / DAY 16 : IN CLOSING, A FINE CEREMONY</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 1992 (COOB'92), i Arnold Schwarzenegger durant els actes oficials de comiat i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'agost de 1992. Schwarzenegger va formar part de la delegació oficial del Govern dels Estats Units enviada a la ciutat pel president George H. W. Bush —en qualitat de màxim responsable del Consell Presidencial d'Esports i Salut— amb motiu de la cerimònia final a l'Estadi Olímpic de Montjuïc i de la preparació del traspàs de la bandera olímpica a la seu d'Atlanta 1996. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1282/19920808d_00495.pdf b09e09f22e60e6e50456a4256dd171b8 PDF Text Text PARAULES EN LA CERIMóNIA DE RECEPCIÓ DE L'ESTaTUA "L'ETE ll D'ARIS IDES MAILLOL CON LA VENIA DE SUS MAJE TADES. BARCELONA ACEPTA AGRADECIDA EL OFRECIMIENTO GENEROSO Y SENSIBLE DE LA REPRODUCCIÓN DE LA ESCU TURA "L'ETÉ" DE AR1STIDES MAILLOL. SERá LA PRIMERA PIEZA DEL GRAN ARTISTA DEL ROSELLÓ, CATALUÑA, LA TIE RA HERMANA DE QUE LUCIRá EN UN ESPACIO PÚBLICO DE ESPAÑA. DESDE SIEMPRE BARCELONA HA HECHO UN ESFUERZO PARA CONVERTI* MUCHAS DE SUS CALLES Y PLAZAS EN UN MUSEO PERMANENTE DEL ARTE ESCULTÓRICO. LOS EMPRESARIOS DE LA VUDAD, QUE TAN ESTRECHAMENTE HAN COLABORADO EN LA TRANSFORMACIÓN DE BARC LONA CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICO DE VERANO DE �1992, HAN CONFIRMADO ESA TRADICIÓN APORTANDO UNA MUESTRA REPRESENTATIVA DEL ARTE SERENO, CLáSICO Y MEDITERRáNEO DEL MAESTRO MAILLOL. AQUí EN MONTJUïC, FRENTE AL PALACIO NACIONAL, EN UNO DE LOS PUNTOS MáS SIMBÓLICOS Y FRECUENTADOS DE LA MONTAÑA, LA ESCULTURA PODRá SER OBJETO DE LA ADMIRACIÓN QUE MERECE. MAJESTATS, US AGRAïM QUE HAGUEU VOLGUT HONORAR I TESTIFICAR AMB LA VOSTRA REIAL PRESèNCIA AQUEST ACTE ; SENZILL, SENTIT, D'AQUESTA DE RECEPCIÓ PER LA PERÒ CIUTAT REPRODUCCIÓ ESCULTÓRICA QUE EMBELLEIX I ENRIQUEIX BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4188 Title A name given to the resource Recepció de l'escultura "L'Eté" de Arístides Maillol Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Maillol, Aristide, 1861-1944 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències