52 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7206/20260813_027.jpg d10a39b40dea264ef223b701804ef693 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Júlia Otero Creator An entity primarily responsible for making the resource Carlos Cid, TVE SA Oficina de prensa / Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-13 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Otero, Júlia, 1959- TV Entrevista Intervius televisius Presentadors de televisió Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plató de RTVE, Barcelona Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7026/19910218_RoyLichtenstein_PM.jpg b520c8e95a00c4ab77830d641fc47c76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Roy Lichtenstein al costat de la maqueta de l'escultura "Cap de Barcelona", Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-18 Subject The topic of the resource Lichtenstein, Roy, 1923-1997 Alcalde Artistes Relacions internacionals Escultors Cap de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Relation A related resource Museu MACBA: <a href="https://www.macba.cat/es/obra/r0813-barcelona-head/?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona Head (Cap de Barcelona)</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf b879986df10dc8591a2737e699f80f2b PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Subject The topic of the resource Comtes de Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Barcelona Espanya Monarquia Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7081/31_ComptesBarcelona_PM.jpg 889746c0bcc5e24fd2c2bf124e33fae0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els comtes de Barcelona, Maria de les Mercedes i Joan de Borbón, signant el Llibre d'Honor de la Ciutat davant l'alcalde Pasqual Maragall en el cinquantè aniversari del títol Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Comtes de Barcelona Monarquia Alcalde Doña Mercedes Saló de Cent Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource <a href="https://elpais.com/diario/1991/03/16/espana/669078011_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/03/16/espana/669078011_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Homenaje a los padres del Rey en Barcelona</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7028/48_JoanPauII_PM_Diana.jpg fb2c1f4500d962398eab8fda2e91a2cc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Audiència privada de l'alcalde Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb Joan Pau II al Vaticà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-11 Subject The topic of the resource Garrigosa, Diana, 1944-2020 Joan Pau II, 1920-2005 Alcalde Audiència Pontífex Papa Relacións Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat del Vaticà Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/04/12/espana/671407218_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">El Papa recibe a Maragall</a> <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20201025/484287525904/papa-francisco-sanchez-vaticano.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a la Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20201025/484287525904/papa-francisco-sanchez-vaticano.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Francisco habla de Weimar&nbsp;</a> Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7029/19910411_JoanPauII_PM_DG.jpg 1f37f1d77797f58f4e31ddfe674d5fa2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Audiència privada de l'alcalde Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb Joan Pau II al Vaticà Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-11 Subject The topic of the resource Garrigosa, Diana, 1944-2020 Joan Pau II, 1920-2005 Alcalde Audiència Papa Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat del Vaticà Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/04/12/espana/671407218_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">El Papa recibe a Maragall</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7178/20260813_001.jpg 6725d18b3ad8e18d8bc63754e64cbf06 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-22 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb el príncep Bertil i la princesa Lilian de Suècia durant la seva visita oficial a Barcelona (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Lilian, Princesa de Suècia, 1915-2013 Bertil, Príncep de Suècia, 1912-1997 Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Diana Garrigosa van acompanyar els prínceps Bertil i Lilian de Suècia durant la visita oficial a la ciutat per conèixer els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El príncep Bertil, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i president del Comitè Olímpic Suec, era juntament amb la princesa Lilian un gran apassionat de la petanca, esport del qual havia estat el principal introductor al seu país. Durant la visita institucional, i motivats per aquesta gran afició compartida, es van permetre trencar el protocol habitual per jugar una partida distesa, reflectint el clima de proximitat cívica i esportiva amb què l'alcaldia rebia les delegacions internacionals prèvies a la cita olímpica EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7179/20260813_002.jpg e0a13d0429bc7027f2955db80319db1f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-22 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb la princesa Lilian de Suècia durant una partida de petanca (1991) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Lilian, Princesa de Suècia, 1915-2013 Betil, Bertil, Príncep de Suècia, 1912-1997 Alcalde Relacions internacionals Relacions institucionals Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Diana Garrigosa van acompanyar els prínceps Bertil i Lilian de Suècia durant la visita oficial a la ciutat per conèixer els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El príncep Bertil, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i president del Comitè Olímpic Suec, era juntament amb la princesa Lilian un gran apassionat de la petanca, esport del qual havia estat el principal introductor al seu país. Durant la visita institucional, i motivats per aquesta gran afició compartida, es van permetre trencar el protocol habitual per jugar una partida distesa, reflectint el clima de proximitat cívica i esportiva amb què l'alcaldia rebia les delegacions internacionals prèvies a la cita olímpica EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1244/19910423d_00433.pdf c4069dd7063da1850be9c3f99331d0d4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DE LA REMODELACIO DEL PASSEIG DE LLUIS COMPANYS Barcelona, 23 d'abril de 1991 Diada de Sant Jordi �RECUPEREN AVUI UN TROS MAGNíFIC DE LA CIUTAT. AQUEST SALÓ DE LLUíS COMPANYS QUE DE NOU GUANYEM TÉ L'ENORME VIRTUT DE SER UNA MOSTRA EXCEL.LENT DE LES IDEES MÉS POSITIVES DE LA BARCELONA QUE VA NÉIXER A FINALS'DEL SEGLE PASSAT I A LA VEGADA, XEMPLE EXTRAORDINARI DE LA QUALITAT DEL NOU URBANISME. ES FANTàSTIC QUE UN ARC DE TRIOMF, SIMBOL I EXPRESSIÓ D'UN MOMENT CONCRET DE LA CIUTAT - 41 LA BARCELONA DE L'EXPOSICIó DE 1888 - PUGUI SER TAMBÉ UN SIGNE DE MODERNITAT, DE PROJECCIÓ CAP AL FUTUR, DE BENESTAR URBá, DE QUALITAT DE VIDA DELS BARCELONINS. AQUEST ARC DE TRIOMF I AQUEST SALÓ URBà VAN CONSTITUIR UNA MENA DE MARCA DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888, QUE OBRIA AL MóN LA BARCELONA MODERNA, LA BARCELONA QUE FEIA NOMÉS VINT ANYS QUE HAVIA ENDERROCAT LES SEVES MURALLES. �-2- BARCELONA S'OBRIA I HO FEIA AMB L'AMPUL.LOSITAT PRCADIA DEL MOMENT. AMB LA SOLEMNITAT D'UNA AFIRMACIó RETÒRICA. COM UNA EXPRESSIÓ DEL QUE VOLIA SER: UNA CAPITAL EUROPEA, QUE ES MIRAVA EN EL MIRALL DE LES GRANS CAPITALS DEL CONTINENT. ELS AVATARS DEL SEGLE, LA DESCOMPOSICIó FINAL DE LA BELLA IDEA DE CIUTAT QUE AQUÍ NEIXIA CONTRADICTORIA PERò VITAL - VAN DUR LA DEGRADACIÓ A AQUESTA PART DE LA CIUTAT, A TOT EL SEU LLEVANT. AVUI, LA RECONSTRUCCIÓ DELSALó 1 EL RETORN DEL CONJUNT URBà A LA SEVA FESOMIA ORIGINAL SUPOSEN LA RECUPERACIÓ D'UNS SíMBQLS IMPORTANTS DE LA CIUTAT. PERó NO SOLAMENT D'UNS SíMBOLS. RECUPEREN TAMBÉ UNA ESTRUCTURA URBANA POTENT. UN TROS DE CIUTAT FORT, BEN CONSTRUiT, BEN PENSAT, QUE POT CONTRIBUIR MOLT A FER MéS AMIGABLE LA VIDA DELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT DELS VEiNS DE L'EIXAMPLE, DE LA RIBERA 1 DE FORT PIENC. �-3-- DES DE SOTA D'AQUEST ARC DE TRIOMF ES POT TORNAR A ADMIRAR UNA PERSPECTIVÁ URBANA QUE HA RESTAT INèDITA DURANT UNES 1 DéCADES. UNA PERSPECTIVA URBANA DE GRAN QUALITAT. 1 DES D'AQUí PODEM VEURE TOTS FINS A QUIN PUNT L'URBANISME DE QUALITAT POT MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I, EL QUE ÉS MOLT IMPORTANT, REFORÇAR EL SEU SENTITDE CIVILITAT,‹ DE PERTANYENÇA, p12.1pF„NnzaT,Iiltg.I.. AQUEST NOU SALó DE LLUíS COMPANYS HA DE SER UNA PENYORA DEL COMPROMÍS DE LA CIUTAT DE TORNAR CAP A LLEVANT; DE REFER TOTA AQUESTA PART DE BARCELONA I DE DONAR-LI LA CENTRALITAT I LA QUALITAT QUE MEREIX. EL NOU SALóiÉS COM UNA MENA DE CULMINACIó PROVISIONAL DEL SEGUIT DE MAGNIFIQUES INTERVENCIONS QUE S'HAN ANAT FENT EN AQUESTA PART DE LA CIUTAT VELLA\DURANT ELS ÚLTIMS ANYS. RECORDARÉ NOMÉS ALGUNES MOSTRES DE L'ENORME QUALITAT D'UN PROCÉS QUE, QUAN VA COMENÇAR, SEMBLAVA IMPOSSIBLE: LA PLAÇA DE USANT AGUSTÍ VELL, LA PLAÇA DE LES BASSES DE SANT PERE, LA PLAÇA DE LES OLLES, EL CARRER DE SANT PERE MÉS BAIX... 1 DE �^ -^ i------' °; o -4- L'ALTRA BANDA, EL PARC DE L'ESTAGIó DEL NORD, LA NOVA PLAÇA DE LES ARTS, EL PASSEIG DE CARLES I... AQUEST SALó DE LLUíS COMPANYS PRESIDIRà LA RENOVACIó URBANA DE LA CIUTAT DE LLEVANT PERò, ENCARA MÉS, EN SERà EL MOTOR MÉS'DECISIU. LA NOVA PERSPECTIVA URBANA QUE S'ENTRONITZA EN AQUESTA PART TAN ENTRANYABLE DE LA VELLA! BARCELONA ÉS UNA INVITACIó A CONTINUAR, A SEGUIR ENDAVANT, A ABRAÇAR EL MAR. HO ^^ ^^ FAREM. ^^ ^ ` % 4,7=1. ^ HONOREM TAMBÉ AVUI LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT LJ LLUíS COMPANYS, EL PRESIDENT MàRTIR DE CATALUNYA. l ' LA SIGNIFICACIó URBANA D'AQUEST ESPAI QUE HEM RECUPERAT S'ADIU PERFECTAMENT ÁMB EL QUE VA SIGNIFICAR LA P ^ 1 D ,^ E a ^. COMPANYS: LAi FIDELITAT ALS ^.._..__^-^.._..._.._... CIUTADANS DE CATALUNYA; ,EST LS EL LLEGAT MÉS PRECíS I CONCíS QUE EL PRESIDENT COMPANYS VA DEIXAR-NOS.f QUE LA DIGN3TAT INSTITUCIONAL, QUE LA REPRESENTACIÓ D'UN PAíS, QU EL"G( VERN D'UNA NACIó NO SóN CONCEPTES QUs-SOBREVOLN'LA REALITAT AL MARGE DELS CIUTADANS CONCRETS. ^ `'^----Q-(-) ^ ^^ . 41,,Jy_ r` ^ ^-^ ^ ^^= ^^^ c.^^^1^ ,_^^^^s^ vr ^^ ^ k urPr(t_ /ikrt -^-`'^ ^^ - ^r^ ^ ^^ ..^ Uf avk P/rx-i L ^^ oj^ y `7 ^ M 1119cif-L, .),Jk 3 ?^,^ ^^^3^ ^ ^ -^^^..^^^ �--5- ELS BARCELONINS, QUE SABEM QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT, LA SEVA GENT, SIGNIFICAT D'AQUESTA P EÉ-7/---7111Z_L_ QUE CONTRIBUCIÓ A ENTENEM,PERFECTAMENT VISIÓ DE COMPANYS41 UNA OBRA COM AQUESTA LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS I A LA SEVA DIGNITAT. f\— IMNsTub-u—n.„-A—ut, [v-c_ ç' ut /(c) EL SABEM, A ÉS UNA NOSTRES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4150 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall a l'acte d'Inauguració de la remodelació del Passeig Lluís Companys en la Diada de Sant Jordi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Lluís Companys Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Història Barcelona Festes Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1245/19910509d_00446.pdf 60d5fd52be281df344e351d9028c8a04 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. PALAUET ALBéNIZ, 9 DE MAIG DE 1991. �HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, SR. DIRECTOR DE L'OFICINA DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES A BARCELONA. EL ENCUENTRO ANUAL QUE CELEBRAMOS EL 9 DE MAYO CON MOTIVO DEL DíA DE EUROPA YA TIENE TRADICIÓN. CADA UNO DE LOS ENCUENTROS SE HA DESARROLLADO EN UN MOMENTO ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, QUE QUISIERA EVOCAR DE NUEVO. EL PRIMER ENCUENTRO, EN 1989, TUVO LUGAR CUANDO ESPAÑA OCUPABA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. CREO QUE NINGÚN HECHO PUDO SIMBOLIZAR MEJOR QUE ÉSTE LA DEFINITIVA INCORPORACIÓN DE ESPAÑA A LAS TAREAS DE ORGANIZAR CONJUNTAMENTE EL DESTINO QUE COMPARTIMOS LOS PAISES DE LA COMUNIDAD. 2 �EL SEGUNDO ENCUENTRO, EN 1990, SE CELEBRÓ EN MITAD DE UN PROCESO DE NORMALIZACIÓN DEMOCRáTICA DE LOS PAISES DE EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL, Y CON LA UNIFICACIÓN ALEMANA EN MARCHA. ME PARECE INNECESARIO DESTACAR ANTE USTEDES LA IMPORTANCIA DE AMBOS HECHOS. SÓLO QUISIERA REAFIRMAR LA PREOCUPACIÓN QUE LOS GOBIERNOS DE NUESTROS PAÍSES COMPARTEN, Y QUE EL CONSEJO EUROPEO HA RECOGIDO, DE QUE NO PODEMOS DESENTENDERNOS DE LAS DIFICULTADES POR LAS QUE ATRAVIESAN ACTUALMENTE ESOS PAÍSES EN SUS TRANSICIONES ECONÓMICAS Y POLíTICAS. LA MEJOR MANERA DE CONVENCERLES DE NUESTRA SOLIDARIDAD -QUE, POR SUPUESTO, HA DE TENER UNA TRADUCCIÓN EN AYUDAS CONCRETAS DE LA COMUNIDAD, DE CADA PAíS E INCLUSO DE CADA CIUDAD- ES DECIRLES QUE SU DESTINO ES EL NUESTRO, Y QUE ESPERAMOS COINCIDIR CON ELLOS EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA. 3 �EL ENCUENTRO DE ESTE AÑO TIENE AL FONDO LA CRISIS Y LA GUERRA DEL GOLFO PÉRSICO, SU INICIO DESGARRADOR Y SU DESEADO FIN. ESTE CONFLICTO, QUE SE HA DESARROLLADO EN LOS ALEDAÑOS DEL MAR EUROPEO POR EXCELENCIA, HA SIDO SENTIDO POR EUROPA COMO MUY CERCANO, Y NO SÓLO POR RAZONES GEOGRàFICAS. Y DESDE LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS AúN LO HEMOS SENTIDO MáS CERCA, SI CABE. CUANDO EN FECHA RECIENTE ESTUVO EN BARCELONA, EN VISITA OFICIAL A LA CIUDAD, EL ALCALDE DE PARIS, JACQUES CHIRAC, Y NOS HABLÓ EN EL SALÓ DE CENT DE LA VOCACIÓN MEDITERRáNEA DE EUROPA, COINCIDIMOS EN QUE LAS CIUDADES PUEDEN DESARROLLAR ACCIONES DE ACOMPAÑAMIENTO SITUADAS EN EL TERRENO DE LA CIVILIZACIÓN, EN EL DE LA CULTURA Y EN EL FUNDAMENTAL DE LA RECREACIÓN DE UNA CONVIVENCIA ENTRE LOS PUEBLOS DE LAS RIBERAS DEL MEDITERRáNEO. 4 �SI LA CRISIS DEL GOLFO FUE COMPLEJA E INTENSA, LA BÚSQUEDA DE UNA PAZ DURADERA NO LO ES MENOS. BARCELONA, DESDE LA MODESTIA DE SU POSICIóN DE CIUDAD MEDITERRáNEA, PERO TAMBIéN EN SU CALIDAD DE FUTURA SEDE DE LA TREGUA OLÍMPICA, ESTA DISPUESTA A PARTICIPAR EN ESA BÚSQUEDA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRáNEO PUEDEN APORTAR, CON NATURALIDAD, SU CONOCIMIENTO MÚTUO, SUS VIEJAS RELACIONES, PARA RECREAR EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y DE COMPRENSIÓN, SIN EL CUAL LOS ESFUERZOS EN FAVOR DE LA PAZ Y LA ESTABILIDAD REGIONALES DIFíCILMENTE ARRAIGARáN. YA EN OTRO NIVEL DE CONSIDERACIONES, QUISIERA DECIRLES QUE ME CONSTA, NO SÓLO SU COMPETENCIA PROFESIONAL, SINO TAMBIÉN SU INTERÉS POR BARCELONA Y SU DEDICACIÓN A LA CIUDAD, QUE VA MUCHO MáS ALLá DE SUS ESTRICTAS OBLIGACIONES PROFESIONALES. 5 �CUANDO EN 1992 TENGAMOS MILES DE VISITANTES, LA MAYORÍA PROCEDERáN DE LOS PAISES QUE USTEDES REPRESENTAN. SOY CONSCIENTE DE ELLO, Y LA CIUDAD TRATARá DE ENCONTRAR FÓRMULAS DE COOPERACIÓN PARA FACILITAR SU LABOR, LA CUAL DESEAMOS QUE SEA UN ÉXITO, Y TAMBIÉN QUISIERA EXPRESARLES UN SENTIMIENTO PERSONAL DE COMPRENSIÓN DE SU LABOR. LOS VISITANTES DE LA CIUDAD, A LOS QUE ACOGEMOS SIEMPRE CON GRAN SATISFACCIÓN -PORQUE, COMO LES CONSTA BARCELONA ES UNA CIUDAD ABIERTA- PASAN UNOS DíAS ENTRE NOSOTROS, MUCHOS VUELVEN Y OTROS ESTABLECEN LAZOS CON LA CIUDAD, PERO USTEDES PERMANECEN EN ELLA, VIVEN LA CIUDAD DíA A DïA, Y LA SIENTEN PROFUNDAMENTE. PERMíTANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO ENTRE TODOS. MUCHAS GRACIAS. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4151 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Unificació alemanya i la Guerra del Golf. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Relacions Internacionals Territoris Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/689/19910510_LV.pdf a1df7b2ef76f62a2582c4034588e5c39 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/05/1991 La Vanguardia, p.022, Opinión Vivienda asequible PASQUAL MARAGALL Durante mi estancia en Los Ángeles, en 1984, con motivo de los Juegos Olímpicos, conecté con un grupo de profesores de la Universidad del Sur de California, dirigido por George Lefcoe, que trabajaban en el nuevo concepto de vivienda asequible, "affordable housing". La vivienda asequible no es vivienda pública, sino vivienda privada o cooperativa, que cuenta con sistemas varios de financiación -más o menos ayudada por el sector público- que permiten situar sus precios en la banda baja de los del mercado. Desde 1984 hasta hoy nuestros contactos han seguido y el concepto se ha popularizado. Hace casi dos años, en Londres, se reunió una conferencia angloamericana sobre esta cuestión, que dio lugar, a diversos trabajos los cuales se han convertido ya en punto de referencia entre los especialistas. La conferencia era, repito, exclusivamente angloamericana, con una única excepción: el Ayuntamiento de Barcelona. Joan Busquets, Xavier Roig, Xavier Valls, Joan Clos y yo mismo preparamos para aquella ocasión unos materiales sobre lo que estábamos haciendo en Barcelona. Se incluían operaciones e iniciativas tales como los Porxos d'en Fontseré, Barcelona Rehabilitado, Procivesa, Regesa, Herrerías Torras, Nova Icaria, Vall d'Hebron. Precisamente estos días acabamos de recibir la visita de un grupo, con el profesor Lefcoe al frente, atraído por la peculiaridad y las posibilidades de la experiencia de Barcelona. La curiosidad que existe en los círculos especializados por el desarrollo de las iniciativas de Barcelona es grande. El alcalde de Munich, ciudad que también tiene la experiencia de poseer una villa olímpica, así como otros responsables socialdemócratas europeos, van a reunirse con responsables políticos y técnicos de Barcelona, para abordar una revisión de la política socialdemócrata de la vivienda. En este sentido, durante los últimos años hemos tenido contactos con el líder británico Neil Kinnock y el hábil John Smith, ministro de Hacienda del gabinete laborista en la sombra; con los responsables de eurociudades -en especial con los de Rotterdam, que desde el mítico Van den Broek y sus 16 barrios rehabilitados en los años 60 es todavía una referencia ineludible-; y con los dirigentes de Viena, la ciudad cuna de la política socialdemócrata de vivienda, donde el barrio de Karl Marx Hof es una referencia urbanística evidente de nuestra Vila Olímpica. Hace poco ha visitado Barcelona el hasta ahora alcalde de Estocolmo, Mats Hulth, quien me expuso su política de alquileres medios pero totalmente controlados, con un ligero diapasón entre 70.000 y 100.000 pesetas de alquiler por 100 m2. Por cierto, que la promoción más cara, en la banda alta de ese intervalo, vendible a los 2 años en 50 millones el apartamento, es la de Ricardo Bofill. Hay un consenso bastante generalizado sobre la conveniencia de disminuir las cotas de vivienda pública. No por un fetichismo económico cualquiera, sino porque no dan buen resultado un mercado con presencia importante de vivienda pública, excepto Estocolmo. En efecto, desde la Viena de los años 20 y el Londres del 45, la sociedad ha cambiado. La 27 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA capacidad adquisitiva de los ciudadanos ha aumentado y se quiere vivienda propia o alquileres asequibles, no necesariamente públicos. La vivienda asequible trata de llenar el hueco del segmento de la clase media (de obreros cualificados a estudiantes y profesionales jóvenes) que, si no obtienen acomodo a precios en la banda baja del mercado, presiona sobre la vivienda pública, excluyendo a aquellos que estarían legitimados para reclamarla (expropiados, desplazados, etcétera). La vivienda asequible, por consiguiente, se convierte en aliada de la vivienda pública o social bien entendida y proporcionada en cantidades precisas y limitadas a colectivos muy concretos. Pero no es lo mismo. Para entendernos, cumpliría en parte la función que las Cajas cubrieron con sistemas de reparto hoy trasnochados- en los años 50 y 60. El objetivo sería el conjunto de ciudadanos o familias con ingresos medios -de hasta 5 o 6 veces el salario mínimo-, al que ofrecer viviendas de un precio equivalente a una vez y media el máximo previsto en las leyes estatales y autonómicas de protección oficial. Este coste máximo de protección oficial (110.000 pesetas/m2 construido) impide que en el término municipal de Barcelona se hagan viviendas protegidas. Es sencillamente imposible encontrar constructores y vendedores de suelo a esos precios. Eso sólo sería posible a un precio del suelo tan inferior al de mercado (y al de expropiación), que el Ayuntamiento no podría ofrecer más que disponiendo de recursos que le obligarían a elevar la presión fiscal más allá de lo que los ciudadanos aceptarían. Por consiguiente, éste no es el camino. Quizás sea posible en Zaragoza, municipio con 1.000 km2 de término y 500 de ellos de propiedad municipal, o incluso en Madrid, con 600 km2 de término y la meseta alrededor, pero no es Barcelona, con 97 km2 de término y sólo 64 efectivos (hay que descontar Collserola y Montjuïc), totalmente abarrotados. Sólo hay dos soluciones, pues, para ofrecer vivienda asequible y lo ideal sería combinar las dos. La primera únicamente puede vislumbrarla el Estado: crédito hipotecario más barato y más largo, como en Gran Bretaña. La segunda es factible desde el municipio: participar en el mercado o condicionarlo, para convertir en una reducción de precios la eventual participación en los beneficios del sector; o influir de alguna forma en el mercado. Esto es lo que estamos haciendo en Barcelona desde 1985: utilizar diversos medios para inducir a promotores privados a discriminar precios en sus ofertas grandes, reservando de un cuarto a un tercio de las viviendas para su disposición a precio de coste (una vez y media los módulos oficiales) y cargando todo el beneficio posible en el resto de la operación. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 28 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1151 Title A name given to the resource Vivienda asequible Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Habitatge Barcelona Acció política Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7193/20260813_016.jpg 6867a39200651357c0d5ec5414dd53b3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-11 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Visita de SS.AA.II els Prínceps Takamado del Japó a Barcelona Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020; Takamado, Norihito de, Príncep del Japó, 1954-2002 Takamado, Hisako de, princesa del Japó, 1953- Relacions internacionals Relacions Institucionals Personalitats Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/690/19910523_LV.pdf e5cf33e79433b5a4576ed618426cbdd2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1991 La Vanguardia, p.025, Opinión Ilusión por Barcelona PASQUAL MARAGALL La coincidencia histórica ha querido que los barceloneses afrontemos la cuarta convocatoria de las elecciones municipales en pleno proceso de transformación urbana, enfrascados en una renovación que ha tomado como excusa la preparación de los Juegos Olímpicos de 1992, pero que, indudablemente, tiene un alcance y una proyección mucho mayores. Esta transformación, que a mí me gusta atribuir al esfuerzo de una generación más que a los méritos individuales de quienes hemos tenido la suerte de ser sus protagonistas, se ha hecho en un periodo excepcionalmente corto de tiempo. Es la ilusión por Barcelona lo que ha permitido que la ciudad recuperase buena parte de las energías y de las potencialidades que el largo periodo franquista y la crisis económica que le dio salida parecían haber puesto en duda. Aun siendo como es un proceso en marcha -con las consiguientes molestias que la multiplicación de obras conlleva para los ciudadanos-, los doce años transcurridos desde la constitución del primer ayuntamiento democrático permiten constatar ya de forma fehaciente la eficacia de un modelo de desarrollo urbano que hacía hincapié en el reequilibrio interno de la ciudad, en su potenciación económica y en la reparación de su dañado tejido urbano. Ese modelo, diseñado por el alcalde Narcís Serra, supo encontrar su impulso de la organización de los Juegos Olímpicos del 1992, que han permitido una inversión sin parangón en la historia de la ciudad. Hoy, gracias al impulso olímpico, Barcelona es una ciudad con un nivel de infraestructuras y con una calidad de vida mucho mejor que hace diez años. Mañana lo será todavía más, mucho más. Efectivamente, desde el principio -cosa que sorprendió a más de un observador foráneonuestra obsesión fue hablar de la Barcelona del 93. Incluso elaboramos, con la participación de más de un centenar de instituciones de la ciudad, un plan estratégico para la Barcelona del año 2000. Sabíamos que los Juegos eran el nombre de la cosa, pero nuestra ambición era y sigue siendo la de hacer una ciudad renovada y potente de cara al nuevo reto que empezará el día siguiente de los Juegos, es decir, la integración del mercado único europeo en 1993. Porque la ciudad no se termina en el 92. En esos últimos años se ha afirmado -no sin razón, pero también con cierta exageración- que Barcelona es una ciudad que ha crecido a impulsos, "a batzegades", a remolque de grandes acontecimientos como las exposiciones de 1888 o 1929, tras los cuales seguían periodos de cierta apatía -y de deudas. La situación presente no puede ser más distinta. En primer lugar, hemos terminado la Barcelona de 1888 o 1929, con la transformación del Poblenou y con la conquista de Montjuïc. Pero, en segundo lugar, hemos diseñado un conjunto de proyectos ciudadanos para la década de los noventa, que van a convertir a Barcelona en la gran capital de una Cataluña pujante, en un potente centro económico del Mediterráneo occidental, y en una capital cultural europea de primera magnitud. De esos proyectos de futuro quisiera destacar tres. En primer lugar, la reincorporación definitiva de la Ciutat Vella al pulso de la ciudad. La rehabilitación de viviendas y la transformación de la Ciutat Vella en un foco universitario, cultural, museístico, va a permitirnos ganar la batalla contra la marginalidad y la degradación. En segundo lugar, el 29 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA nacimiento de la Ciutat Nova de Llevant, a partir de la Vila Olímpica del Poblenou, la prolongación de la Diagonal hasta el mar, el núcleo cultural y artístico entorno a la plaza de las Glories, las nuevas playas. En tercer lugar, la consolidación de Barcelona como un gran centro económico y de comunicaciones, con la constitución de un centro logístico de mercancías entre el puerto y el renovado aeropuerto, donde la llegada del ancho de vía europeo –tan importante como la del TAV; por ambas hemos trabajado desde hace tiempo- permita trasladar la frontera económica francesa hasta el sur de Barcelona. En definitiva, en los años venideros vamos a culminar una labor de transformación urbana que concibió la generación de nuestros abuelos, y que la generación de nuestros padres -la generación marcada por la tragedia de la Guerra Civil nos transmitió con su sacrificio callado. A nuestros hijos, que constituyen la cuarta generación del siglo, vamos a dejarles una ciudad más próspera, más reequilibrada, más amable, menos ruidosa -una ciudad, en suma, que finalmente se reencuentra a sí misma. En 1979 los socialistas llamamos a los ciudadanos a las urnas invitándoles a entrar con nosotros en el Ayuntamiento. La participación ciudadana nos parecía y sigue pareciéndonos fundamental para garantizar la buena marcha de la ciudad. Porque la ciudad es la gente. Esta última frase la mencioné en el curso de una conferencia que pronuncié en el Ateneo de Boston en 1983. Durante el coloquio posterior, un hombre ya mayor se levantó y me dijo que esa frase -"the city is the people"- era de Shakespeare. Pues bien, le contesté: ése es mi programa. Llevar a cabo este programa, culminar nuestra ilusión por Barcelona, es una tarea colectiva para la que necesitamos el apoyo y la participación de todos los barceloneses. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 30 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1152 Title A name given to the resource Ilusión por Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7049/20260803_011_c.jpg dc1f315c82d47e94931cc17fa2515997 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Palau Sant Jordi, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-23 Creator An entity primarily responsible for making the resource Sarquella, Salvador Title A name given to the resource Els pares de Pasqual Maragall al míting final de les eleccions municipals del 1991 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mira Azorín, Basilisa (Basi), 1912-1998 Maragall Noble, Jordi, 1911-1999 Míting Alcalde Palau Sant Jordi Campanya Pares PSC Eleccions Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Maragall, Jordi, 1911-1999 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7183/20260813_006.jpg cbdc55eb9f6ab6f48cfc7b944aa92b08 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Palauet Albéniz, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-18 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall xerrant amb l'entrenador del Barça Johan Cruyff Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Esports Esportistes Futbol Cruyff, Johan, 1947-2016 Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource https://elpais.com/diario/1991/06/19/deportes/677282406_850215.html?utm_source=chatgpt.com; Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7243/20260923_007.jpg 9772459c417ed8a5b6920a09e02bf6d0 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7243/20261005_004.jpg 5b60327c97b6ff6273d905d5bbce3204 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7243/20261005_005.jpg a7f539de4450cd0124bebd3e5fc70373 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7243/20260923_008.jpg b6372143348cb3c7db35b6fe1d1834ae Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Palau Reial de Pedralbes, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-20 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall en l'homenatge de comiat a la cònsol Ruth A. Davis al Palau Reial de Pedralbes (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Davis, Ruth A., 1943-2025 Cònsol Consolat Estats Units d'Amèrica--Relacions exteriors Pujol, Jordi, 1930- Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource <strong>Notícia al The Foreign Service Journal:</strong> <a href="https://afsa.org/foreign-service-trailblazer-ambassador-ruth-davis?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">A Foreign Service Trailblazer—Ambassador Ruth A. Davis</a> <strong>Notícia a Polític&amp;Prosa:</strong> <a href="https://politicaprosa.com/ruth-a-davis-1943-2025/?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Ruth A. Davis (1943-2025)</a> <strong>Notícia a El País:</strong> <a href="https://elpais.com/diario/1991/06/18/agenda/677196003_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Premio para la cónsul de EE UU en Barcelona</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Reial de Pedralbes, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, i Diana Garrigosa assisteixen juntament amb el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, a l'acte d'homenatge i comiat ofert a Ruth A. Davis amb motiu de la finalització del seu mandat com a cònsol general dels Estats Units a Barcelona, celebrat el 20 de juny de 1991 al Palau Reial de Pedralbes. Durant la seva etapa consular (1987-1991), Davis va establir una estreta col·laboració amb l'alcaldia en els preparatius dels Jocs Olímpics de 1992 i va estrènyer vincles institucionals i culturals entre la capital catalana i els Estats Units abans d'assumir noves responsabilitats diplomàtiques com a ambaixadora EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78 PDF Text Text ^- ) L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta: 'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya". El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons. El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat. La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS, pronuncia el següent parlament: "Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors, senyores i senyors: Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest matí. Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien, com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya. Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer els seus drets de ciutadans. Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals. Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres ciutadans. Moltes gràcies." 5 - 91705AP1.DOC �Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent parlament: "Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:. Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el poble de Barcelona, Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot. El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més. Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei del ciutadà i no a l'inrevés: Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat. Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi. Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats. Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la població catalana i de Barcelona en par ticular. Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics. Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva persona. Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de 6 - 91705AP1.DOC �1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya. Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg, col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem. Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història. Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals. Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i disminuir l'atur. Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats. I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara la nostra ciutat. Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat. Moltes gràcies." El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia el següent discurs: "Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i senyors: 7 - 91705AP1.DOC �En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans així ho decideixin. Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement caràcter simbòlic. Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla, compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia. Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori, que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar reflexionant sobre tot això. La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa. Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys. En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el 8 - 91705AP1.DOC �Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant, nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional. En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un dels nostres objectius. En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona. En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos especulatius espectaculars a la Ciutat. En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més impostos. En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans. En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent. En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés. En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana, sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern. En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que s'estenguin a tots els ciutadans. 9 - 91705AP1.DOC �Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys. Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç parqué això sigui així. Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys. Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a acció dins aquest Ajuntament. Moltes gràcies." El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs: "Senyores Regidores i senyors Regidors: Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els anys que vindran. Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat. Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement, dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser. Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell 10 - 91705AP1.DOC �que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables. No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta Sala i en tots els nostres actes. Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena d'explicació. No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant. Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar . Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels 11 - 91705AP1.DOC �barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes, però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser. Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin realitzades. Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906, Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem. Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat, d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima, potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar, justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari, sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja 12 - 91705AP1.DOC �plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir: obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació, descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític. Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment, del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels problemes del transport. Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat. Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens hem fixat per a aquesta Ciutat. 13 - 91705AP1.DOC �Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari, disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha tingut si no hagués estat per la fita de 1992. Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera. Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100. Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al 25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local, perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de 14 - 91705AP1.DOC �descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen arreu, en bona part, un finançament nacional. Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució. Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem, tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc de tothom. I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem administrant. Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats, és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden, però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que, per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya. Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar, equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat, exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX. Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces polítiques. Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen força sign if ica ti va. He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència, sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho 15 - 91705AP1.DOC �clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions superiors. Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria. Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat. Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que 16 - 91705AP1.DOC �momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari , mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només pels de la llista socialista. Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans. Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona. El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic. El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido. El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi convido. Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI. Moltes gràcies.' Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i el públic assistent. Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 17 - 91705AP1.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4153 Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vintró i Castells, Eulàlia Lacalle i Coll, Enric Cullell i Nadal, Josep Maria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Gestió pública Benestar Social Infraestructures Acció política Govern Model social Alcaldes Investidura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-07-05 Description An account of the resource Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/691/19910822_LV.pdf fbd446ae94190b52a8b40ec8e752a92d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 22/08/1991 La Vanguardia, p.018, Opinión Barcelona con Gorbachev PASQUAL MARAGALL Hace apenas nueve meses, el 28 de octubre pasado, Mijail Gorbachev visitó Barcelona en una de las más cálidas visitas -quizá la que más- de jefes de Estado a nuestra ciudad. Los barceloneses le expresaron su simpatía, conscientes de la magnitud del proyecto que encabeza y de la gran diversidad de problemas que debía afrontar. Y por ello se sentían a su lado. Como ahora, probablemente, también se sienten. Durante la breve estancia de Gorbachev que coincidió con el restablecimiento en nuestra ciudad del Consulado General de la URSS-, tuve la oportunidad de hablar con el entonces ministro de Asuntos Exteriores soviético, Eduard Shevardnadze, sobre las dificultades políticas por las que atravesaba la "perestroika". Poco después, en diciembre, Shevarnadze dimitía para advertir con su gesto del peligro de un golpe de Estado que pudiera poner fin al proceso reformista. Ahora su predicción se ha visto fatalmente confirmada. Las palabras de despedida pronunciadas entonces por Gorbachev en el Palau de Pedralbes no ocultaban ni la conciencia de esas dificultades ("en los próximos meses -advirtió- nos espera parte de lo más serio e importante que hemos emprendido y de ello depende qué camino deberemos seguir en nuestro proceso de reformas") ni la emotividad de un hombre que había quedado impresionado por nuestra ciudad y por el afecto de los ciudadanos de Barcelona. "Quisiera pedir -dijo Gorbachev- a los dirigentes de Cataluña y al estimado alcalde de Barcelona que transmitan nuestro sentimiento de agradecimiento por lo que hemos visto en los barceloneses y por las palabras que nos han dirigido, de buena disposición hacia los soviéticos. Sólo hemos tenido unas horas para visitar esta ciudad y me gustaría decir que de estos instantes ha nacido un deseo firme de volver a Barcelona, para tener ocasión de pasear de nuevo por sus calles sin atraer tanta atención. Quizá tengamos esta ocasión, porque todos tenemos derecho a jubilarnos, pero ojala podamos hacerlo antes de este momento." Como alcalde creo interpretar que el sentimiento de la mayoría de fuerzas políticas y de los ciudadanos es que ese deseo de Gorbachev de visitar de nuevo Barcelona -y no precisamente como un "jubilado", sino investido del cargo de que ha sido ilegalmente desposeído- se pudiera cumplir bien pronto. Y ello no sólo por un deber de cortesía hacia un visitante tan ilustre y elocuente, sino por el sentimiento de que Gorbachev representaba buena parte de las esperanzas de paz y de entendimiento entre los pueblos que 30 años antes habían personificado Juan XXIII, J. F. Kennedy y Kruschev. Unas esperanzas que fueron frustradas entonces ante la perplejidad de un mundo que se creyó la hipótesis de que la historia no estaba aún preparada para la paz. Unas esperanzas que parecen amenazadas ahora de nuevo por la desconfianza, el conservadurismo y el chauvinismo que los pueblos llevamos latentes dentro. Pero esta vez la humanidad no se creerá que "no ha sonado aún la hora". El gran mérito de Mijail Gorbachev ha sido comprender la necesidad de la distensión y el desarme a escala mundial. Fue él quien dio los primeros y más decididos pasos en esa 31 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA dirección. Sin embargo, no supo o no pudo resolver los más acuciantes problemas internos de la URSS. ¿Advirtió demasiado tarde que la economía de mercado y la democracia política son inseparables como algunos dicen? No lo creo. ¿Minusvaloró la capacidad -y la necesidad- de los pueblos de replegarse a sus identidades más primarias e incontrovertibles en momentos de crisis? Es posible. Nos queda la esperanza de que el proceso iniciado por Gorbachev siga adelante, a pesar de todo, entre otras razones porque ahora son los lituanos, los georgianos, los rusos, los checos y los eslovacos, los polacos y tantos otros los que desean su retorno. Las ciudades tenemos un papel limitado en política internacional. En ese sentido, Barcelona seguirá escrupulosamente la línea que marque el Gobierno del Estado y los sentimientos expresados por las autoridades catalanas. Pero el alcalde de Barcelona no puede dejar de expresar en este momento histórico el sentimiento mayoritario de los barceloneses y pedir que la razón y la ley vuelvan a reinar sobre los destinos de los pueblos soviéticos, muy en particular en los de la ciudad hermana de Leningrado. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 32 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1153 Title A name given to the resource Barcelona amb Mikhaïl Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Rússia Internacional Acció política Democràcia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1248/19910826d_00449.pdf 6cd0ef674e624134d2ee64f6c78faa0c PDF Text Text Inauguració Túnels de Vallvidrera, 26.08.91 Paraules de l'Alcalde de Barcelona El que va iniciar l'Ajuntament i tot seguit un consorci - que tenia el carácter de consorci local , el Consorci de Túnels del Tibidabo - va ser creat, va ser aturat i finalment va ser recuperat i sanejat de nou per l'Ajuntament de Barcelona. Vull recordar molt especialment la tasca que va portar a terne Joaquim de Nadal, que aleshores no era encara tinent d'Alcalde, però si home de confiança de l'Alcalde de Barcelona, justament per tirar endavant la recuperació i el sanejament d'una obra que havia començat tants anys abans i que la crisi havia aturat. Joaquim de Nadal va comptar, jo diria a l'altra banda de la taula, amb el recolzament d'unes persones que jo vull citar en aquest moment. Jo recordo, molt en especial, Raimon Carrasco, Martí Mercadal i Francesc Segura de Luna - que ens va deixar - i que van aportar tot aquell seny i totes aquelles ganes de col.laborar i d'arribar a solucions que calien perque una obra que semblava gairabé impossible de tirar endavant fos una realitat. Aquesta va ser una feina de despatx, peró no la més senzilla, abans que comencés el senyor Vilalta amb les seves màquines i el senyor Compta amb els seus projectes i el senyor Borras també amb els seus projectes i finalment el señor Villaseca. Hi va haver, doncs, una feina de despatx complexa i difícil en virtut de la qual l'Ajuntament de Barcelona efectivament va assumir tot el deute que aquelles obres havien generat i al qual no s'havia pogut fer front. I l'any 82, el final de l'any 82, el mes de desembre, ara m'ho recordava el Delegat del Govern, el senyor Francesc �Martí, ell com a president de la Diputació i jo ja con Alcalde de Barcelona - va ser pràcticament la primera signatura me y a con Alcalde i per això la recordo també molt especialment van lliurar "limpia de polvo y paja", con diuen els castellans, dos tercos de la companyia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat, a la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar quatre o cinc anys després perque, efectivament, hi havia problemes de transferéncies i de concepte que segurament van retardar l'inici. Però de fet, aquelles obres s'han acabat avui i avui doncs, vull felicitar a Rafael Villaseca i a l'Albert Vilalta molt especialment per la feina feta. Per fi, la feina s'ha acabat. Jo creo que TABASA ha fet una bona feina, con l'ha fet VOSA, con la fet l'Institut Municipal de Promoció Urbanística. Creo que la feina que han fet aquestes empreses que s'han creat específicament per fer una obra criden a futures col.laboracions, qui sap si en obres de vocació similar. Una altra cosa de la qual volia parlar, molt breument, és sobre la filosofia de finançament de vialitat que té l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments. I que té la Mancomunitat Metropolitana i que jo cree que és la lógica des del punt de vista tradicional dels manuals d'economia. En principi, en área metropolitana, en el que en podríem dir ciutat gran, els carrers no haurien de pagar. No s'hauria de pagar per cinturons, no s'hauria de pagar per qualsevol tipus de mobilitat, en el mateix moment en que consideren que la ciutat ens ha desbordat el municipi i que, per tant, i amb el nom que li poguem donar, tan se val (comarca, área metropolitana...) aquella ciutat més gran en la qual hi han commutacions diàries, és a dir, hi ha un percentatge altíssim de persones que hi viuen i hi treballen travessant fronteres municipals, tenen dret, o creuen tenir dret, i en penso que nosaltres els hi hem de �fer costat en aquest sentit, a no pagar per anar de casa a la feina. Mes enllà, a la periferia regional, a la periferia de la regió metropolitana, possiblement sí que comenci a tenir sentit parlar de peatges. Més cap aquí, no. Només té una excepció aquest principi que sembla tan senzill. I és el de les obres singulars, com aquesta. Les obres de túnels, les obres de ponts...Imaginem el que són ciutats que tenen illes a dintre, o que són illes: Estocolm, Manhattan a Nova York... estan històricament lligades a la idea d'haver de pagar alguna cosa per accedir a la ciutat central aïllada de l'entorn. Això no té res a veure amb un altre concepte que ha aparegut nou recentment, en virtut del qual, per accedir al centre de la ciutat és possible que algunes ciutats d'Europa i del món - Singapur n'és un cas - es plantegin de fer pagar. Perà aquest és un preu que no és el preu de la mobilitat, és el preu de lluitar contra la congestió. És el preu que s'imposa en virtut del principi de que qui contamina, paga. per tant, per disminuir la congestió segurament és bo posar un preu que, en principi, no té una finalitat fiscal si bé és evident que es pot destinar en o finançament part, una part, en bona al d'infrastructures. I acabo aquest punt. Jo creo que aquesta obra será económicament un èxit. Creo que si té les bonificacions fiscals que haurà de tenir, amb tota certesa, perquè s'assimila en bona mesura en el règim d'autopistes, será una obra que s'autofinancará. I creo sincerament que des del punt de vista del funcionament aquest será perfecte; ho cree amb tota sinceritat, i ho creo perquè sé que a finals d'aquest any, d'aquí relativament poc, hi haurà ja en funcionament el sistema més complert dintre del qual aquesta obra agafa tot el seu sentit. I vull acabar justament, molt breument, amb una �referencia en aquest tema. En vint dies d'agost hem inaugurat, hem posat en servei, dues peces fonamentals de la nostra mobilitat viària, de la nostra mobilitat metropolitana i comarcal: la que uneix les comarques del Baix Llobregat i el Maresme, fa vint dies, i avui la que uneix el Valles Occidental i el Barcelonés. Per la primera está previst que hi arribin a passar fins a 80-90.000 cotxes diaris; per la segona, inicialment es preveu unes intensitats de 16.000. Però és evident que amb aquesta estructura que avui en bona mesura millorem s'está creant un altre marc de vida pels milions d'habitants que formen aquesta aglomeració, aquesta connurbació. D'aquí poc mes de quatre mesos el Segon Cinturó será una realitat 1 també la Pota Nord. Quedará només, per uns mesos més endavant, la Pota Sud i l'enllaq entre el Segon Cinturó i les autopistes de Girona i de Sabadell. De fet doncs, haurem acabat el que fa prácticament trenta anys s'havia dissenyat. Estem parlant d'idees molt antigues que en aquest mes d'agost de 1991 es realitzen, que s'havien aprovat en el moment en que, durant els anys seixanta, Barcelona es va començar a veure les orelles des del punt de vista de la seva potencia económica i que molt abans encara, jo cree, s'havien començat a sondar: la xarxa arterial metropolitana. Estem d'enhorabona. Aquesta obra és filla del consens. Sigui benvinguda. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4154 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona a la Inauguració Túnels de Vallvidrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vallvidrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf 80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f PDF Text Text R, ;`--110 Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle un compadraje entre Alcaldes. Quisiera tranquilizarles. No existe ningún acuerdo intencionado entre su respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a quien agradezco su invitación por varias razones, y me van a permitir que mencione luego alguna de ellas, y este Alcalde que les habla. Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción, siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las �ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica, industrializada y serena, meseteña y fluvial - que todo eso es Valladolid - distinta a la mía. No debe haber dos creaciones del genio humano que se parezcan tanto entre si distintas como dos ciudades. a la vez, sean tan La ciudad, ese invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de mercado y de comunicación sdcial, y la protección del individuo, que es techo Iy muralla. Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas "polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades �siguen cumpliendo sus funciones originarias. Si antes a Valladolid confluían las gentes de la Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo. Si antes la Iglesia de Santa María la Antigua amparaba las reuniones de los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en si un lugar privilegiado de múltiples encuentros. Pero a esa semejanza de todas las ciudades corresponde, sin que sea ello contradictorio, una identidad distinta, un modo propio de cada ciudad de expresarse en su arquitectura, en sus calles y plazas, en el aire de sus gentes, en el color de sus cosas. 3 �Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido otras similitudes entre las ciudades, en los problemas y en las soluciones. Qué duda cabe que el tráfico es un problemacomún, como es una solución común ampliar las donas peatonales, al estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San Gregorio o la Plaza de San Andrés. Las ciudades, además de parecerse por su función genérica, pueden tener coincidencias que hacen que unas se sientan más próximas a otras. Permítanme que tenga la osadía de busclar algunas de esas coincidencias entre nuestra dos ciudades, con, manifiestas para la debo confesarlo, ventajas vuestra. 4 �Si las dos son centros universitarios, Valladolid tiene la Universidad más antigua de España. Si las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy, aquí vive y trabaja Miguel ñelibes. Si las dos son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón. S'{ las dos son ciudades de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional de Escultura Policromada, España. Si las orgullo de la ciudad doS son ciudades y de manifestaciones populares, Va lladolid emociona con su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como el magistral "Jesús atado a 1 a columna". 5 �Y hay otras coincidencias que nos aproximan. Las dos son ciudades industrialeS, con la fabricación de automóviles como una de sus principales ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran vida deportiva. Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar os europeos tenemos en esa aseveración porque motivos para sentirnos orgullosos de nuestras ciudades. Europa es el continente urbano por excelencia. En ningún otro espacio de humanidad se encuentran tantas y tan engarzadas mar illas urbanas. triángulo que forman Praga, Budapest y Viena es El único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio, 6 �de creatividad que acotan. igual a su manera como el triángulo que forman Valladolid, Zamora y Palencia. Esta es la riqueza de Europa. Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia y asiste perpleja al parto difícil de una nueva era, las ciudades tienen mucho que aportar. Las ciudades son una referen la de estabilidad. Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los organizan las ciudades. as ciudades podemos entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en los muros terribles de a cerrazón étnica, �religiosa, nacionalista. De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a Estado. Les voy actualidad ciudades, a poner un rabiosa. no como ejemplo Belgrado capitales enfrentadas, estoy seguro q atrevido y y Zagreb, de de como naciones pueden comprenderse antes que Serbia y Croacia. Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer, modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta Europa Occidental, más afortunada y más unida, más 8 �rica y más confiada debería tener su ciudad amiga - y por qué no decirlo su ciudad protegida - en la otra Europa. Tenemos la suerte inmens de poder celebrar nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad, sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y no olvidemos las ciudades europeas con las que compartimos una civilización común y con las que construiremos un futuro compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4155 Title A name given to the resource Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Ciutats Model social Valladolid Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1250/19910917d_00451.pdf 7f34e6271d33d1aa37a316b1f9933943 PDF Text Text t GIVG-0-41- W.57/(itA 6 rifIGUS ---- 6r-- 17 hfi- -14c1 I y 1443o c-o-sivi4 h 0/4aulf-- dÔ 1\7 116pAes1(€ 5(-71-ruÇ7' /1--(ro / 77t 4 h/I t íî&rì 0-1U M E rftC ("71\1 (6-4( atal_ 1-- e k--) )/Lte frwo (-m ( ti); 61, cut, c"---7,Lo-t:4 7utp u/wLi 9,r �> C'^ ^ w^ iiy t NDIAC N T tic) rl..j / 0 24 /1 4-771C , u{`1 Z E-( , (T r r i`l--' d-v 1 v^J L .— IN lJ &--J ( Z &u-5,j~ „ C i ^^^`^ ^ 1 ^^ kM L^til (0-1-4 s og u (w (-).„ T-b.in (Lc1 1m VI( ui)rdo i (it,etirk( (71¿- rn • 15 t7"),1 c/ot Lo ^ ^ \ 1SLly F p. ) ^ ^ ^ ti^ titi1 < (^ (^Í L t( ^ - ^7 ^ti^ ^^`^^^^ • UvR o A [s c NT=' I v ^ Xl ./1-CAAU^-t..: (I iti i‘ N TWL "'' V i "l ^^ ('o e,tici{-t_ Roe, L e"S 04~)- S .S 6 1.4 6-Tt h VZ,- ¿)--e c n U .^ `^ Li/^ , �(1 c,tinT^ ^ ^^^ C Gtki,bUJ n l u-F- 1 /1-Ç cU2ó p ^M c4- ff 2 Enis" c7-t-t-Í 1\r. C^s ^^ ^^^ Z% ¡ pitóz)negr ùkJ /G'Òut4 S A--Ñ .1) T,il: eç k <1 cirlt7^^^ ^l 17-7\11A - 1M(4 L ý4 'T %1 2 t,ir^Tlou ( ç7%147 --^u-t US • cc7i ^^ r7 ru P^-^7■ r 1Í1.. 2-^ TD L ^^{ ^ZS c^^ G-DvE Zt-/ c_ 4: U () ^L Zyi,e O ^21 l (2,e)h) S eIti ço S eT 1/v5/ 1- 1 ^ v (-J(`st l-/z 4-v b- kva2 R flYzA ^ 0ot3 ( 11 ^-^ G--1" ^ - t\i vo ( ^^ o Lc ^^ ne71; v N ^^ id bit/ ^-1' n uy A eJ cLL 0-q- s 1,^-^ 0 �f X 41 . ,) cat4 KIITY by\i ce1\1aTu f) - (1 /2) a44.4 msmem- yç Mü\JI-7( cyci. L. 1D c ce4 r• e F- (AA 1)(\i- cp-)\I LtaÅ rti £) r mM:r k_cip ( uPt1■5 TDkLL A Ji k .}4/ ) 1/477-AAACC__ Á4 e3e7 of\c¿i Cf rJS. Z/Nks- ,(cikhcliviNi 01,-1) Ax2/~ (14 /1 �/44/t-1Lí% --0,1,Z .ç 01J5 1A A~, Ck51-c■L- Cf (X"- amo( UtAktA 1 A A'S A A/v2iLi £z/t/t/tPy IMAr‘' e CM. 1\931kVA V91/4N" ei � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4156 Title A name given to the resource Paraules d'intervenció de Pasqual Maragall a la IV Conferència Eurociutats, a l’International Convention Centre de Birmingham Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. International Convention Center, Brimingham Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Eurocities Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Acció política Territoris Model social Ciutats Description An account of the resource Versió manuscrita de PM del discurs. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7244/20260923_009.jpg 58381db8987813b2b963626014a0c2a8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Ajuntament de Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-20 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Narcís Serra i Antònia Macià durant el pregó de la Mercè de 1991 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Serra, Narcís, 1943- Macià, Antònia, 1904-2001 Pregó La Mercè Festes majors Source A related resource from which the described resource is derived Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el vicepresident del Govern d'Espanya i exalcalde de la ciutat, Narcís Serra, durant l'acte del pregó de les Festes de la Mercè de 1991, celebrat el 20 de setembre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. A menys d'un any de la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992, la cerimònia va tenir una forta càrrega simbòlica en reunir els dos primers alcaldes de l'etapa democràtica, que van fer balanç de la transformació urbana i institucional iniciada el 1979. Entre les personalitats convidades a la presidència hi van assistir Antònia Macià, vídua del president Josep Tarradellas, i el ministre de Cultura, Jordi Solé Tura EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7245/20260923_010.jpg bc9266111db8ffa2f18b5470eb67580c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Ajuntament de Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-20 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Narcís Serra i Jordi Solé Tura durant el pregó de La Mercè (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Serra, Narcís, 1943- Pregó La Mercè Festes majors Solé-Tura, Jordi, 1930-2009 Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, acompanya el vicepresident del Govern d'Espanya i exalcalde de la ciutat, Narcís Serra, durant l'acte del pregó de les Festes de la Mercè de 1991, celebrat el 20 de setembre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. A menys d'un any de la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992, la cerimònia va tenir una forta càrrega simbòlica en reunir els dos primers alcaldes de l'etapa democràtica, que van fer balanç de la transformació urbana i institucional iniciada el 1979. Entre les personalitats convidades a la presidència hi van assistir Antònia Macià, vídua del president Josep Tarradellas, i el ministre de Cultura, Jordi Solé Tura EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1252/19911006d_00452.pdf b5a561712ea595df49f87965fc74db00 PDF Text Text • CERIMONIA INAUGURAL DEL 45è CONGRéS DE LA INTERNATIONAL FISCAL ASSOCIATION PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 19 hores. Q, Diumenge, 6 d'octubre de 1991, t- S.A.R EL PRíNCEP D'ASTÚRIES, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: EN PRIMER LLOC, VULL AGRAIR L'AMABLE INVITACIó DEL COMITè ORGANITZADOR D'AQUEST 45è CONGRéS DE LA I.F.A. A PRONUNCIAR UNES PARAULES EN L'OBERTURA ICIAL DEL CONGRéS. EL MEU'AGRAïMENT S'ESTéN TAM , MOLT ESPECIALMENT, A L'EXCM. SENYOR FRANCISCO FERNANDEZ O RDOÑEZ, PRESIDENT DE LA BRANCA ESPANYOLA DE LA IFA I MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS, QUE AVUI NO POT ESTAR AMB NOSALTRES, RECISAMENT PER LA SEVA CONDICIó DE MINISTRE, JA QUE HA D COMPANYAR A SS.MM. ELS REIS D'ESPANYA EN EL VIATGE OFICI QUE REALITZEN ALS EE.UU. AL SENYOR FERNáNDEZ ORDOÑEZ DEVEM EN BONA PART LA REALITZACIÓ D'AQUEST CONGRéS A BARCELONA, PUIX QUE A L'ANY 1988, VA ACONSEGUIR QUE EN EL CONGRÉS E LA IFA, CELEBRAT A AMSTERDAM, LA CIUTAT DE BARCELONA FOS ESIGNADA OFICIALMENT SEU DEL CONGRÉS QUE INAUGUREM AVUI. LA IDEA DE CELEBRAR EL CONGRé'S A BARCELONA VA SER ACOLLIDA IMMEDIATAMENT PER L'AJUNTAME NT, I DES DEL PRIMER MOMENT HEM TREBALLAT EN ESTRETA COL.LABO ACIó AMB LA BRANCA ESPANYOLA DE �LA IFA, PER ACONSEGUIR QUE EL 45è CONGRéS SIGUI UN GRAN CONGRéS. CREC QUE AQUESTA 4ESSIó INAUGURAL, PRESIDIDA PER S.A.R. EL PRíNCEP D'ASTúRkES, I AMB LA PRESèNCIA DE TOTS VOSTéS, GARANTITZA L'èXIT D CONGRéS. ESTIC CONVENÇUT QUE ELS RES LTATS DE LES PONèNCIES QUE S'HAN ELABORAT, DELS SEMINARIS QUE S'HAN PREPARAT I DE LES RESOLUCIONS QUE ADOPTARà L CONGRéS, EN MATèRIES DE TANTA D'ACTUALITAT, SERAN D'INT RèS PER A TOTS VOSTèS I PER A NOSALTRES. VULL REFERIR-ME DE FORMA ES'ECIAL A LA PONèNCIA I AL SEMINARI QUE HEM PROPOSAT I PREPARAT DE FORMA CONJUNTA L'ASSOCIACIó ESPANYOLA DE DRET FINANCER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL TEMA DE LA VALORACIÓ BéNS IMMOBLES A EFECTES 1 FISCALS, INTERESSA ESPECIAL ENT ELS MUNICIPIS, JA QUE ELS IMPOSTOS SOBRE AQUESTS BéNS, CONJUNTAMENT AMB ELS QUE GRAVEN L'ACTIVITAT ECONòMICA, COIJSTITUEIXEN EL 50% DELS INGRESSOS EN ELS NOSTRES PRESSUPOSTOS. AQUESTA MATèRIA, QUE FINS ARA MAI NO HAVIA ESTAT TRACTADA PER LA IFA, éS DE LES MéS CONFLICTIVES EN ELS SISTEMES FISCALS DE TOTS ELS PAïSOS. �EN PRIMER LLOC, S'HA DE DIR QUE LA SENSIB ITAT DELS CONTRIBUIENTS éS MOLT ALTA gUAN ES TRACTA DE FISCALITAT IMMOBILIàRIA. EN SEGON L C, S'APRECIA dNA ABSèNCIA DE CONCEPTES RIGUROSOS QUE, EN ARRERA INSTà IA, ES TRADUEIX EN ( .ti'f 2 W- i c(b r LA DOCTRINA I LA UNA ImpyRceyx DE LES LE($ISLACIONS, JURISPRUDèNCIA. L \apl*TI-11.112.41~ FINALMENT, LA SITUACIÓ S ÇOMPLICA QUAN LA NORMATIVA FISCAL EXIGEIX VALORACIONS E MA4SA DELS BéNS IMMOBLES, REQUEREIXEN DISPOS QUE D'UNA QUANTITAT ENORME DE DADES FÍSIQUES, ECONòMIS ES I JURíDIQUES, I REALITZAR MILERS DE CLASSIFICACIONS OPERACIONS DE CáLCUL. L'EXPERIèNCI DEMOSTRA DUES COSES EN AQUESTA MATèRIA: LA n Tí 'G(L ^ S 1H l3ú/I PRIMERA é ,Q 0/41XT,&,L b N úNIC CRITERI DE VALORACIÓ DELS BéNS IMMOBLES APLICABLE A T O S ELS IMPOSTOS QUE, D'UNA FORMA O UNA ALTRA, AFECTEN AQUESTS BéNS. LA SEGONA éS QUE, EN MOLTS C A SOS, SóN DIVERSES LES AUTORITATS COMPETENTS PER A REALITZAR A QUESTES VALORACIONS, CONCURRèNCIA QUE DóNA LLOC A VARIACIONS D'IMPORTàNCIA EN LES ESTIMACIONS, 3 �AMB LES DESIGUALTATS CONSEQ - PER AQUESTES RAONS LES QUE ES PODRIEN AFEGIR, CREC QUE SERAN DE GRAN ÚTIL AT LES REFLEXIONS QUE VOSTèS APORTARAN. PEL QUE FA ALS SEMIN DRIA O L TAMBé DIR ALGUNES PARAULES, DEL SEMINARI QUE PATROCINA L'AJUNTAMENT D BARCELONA, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES GRANS àREES METRO'OLITANES, QUE JA ENS VA PERMETRE TREBALLAR L'ANY ?ASSAT AM: ELS RESPONSABLES DE LA IFA, EN UNES JORNADES QUE ES VAN R'ALITZAR A BARCELONA SOBRE LA FISCALITZACIÓ DE LES àRTES M: ROPOLITANES DE NOVA YORK, MILAN, LIó, BUENOS AIRES, STE•DAM, FRANKFURT, BIRMINGHAM I BARCELONA. DELS TREBALLS D'AQUELLES .ESSIONS ES DESPRèN QUE ELS RECURSOS ACTUALS NO SóN .UfICIENTS PER A AFRONTAR ELS NOUS PROBLEMES QUE ESTAN SORG'NT N L'àMBIT DE LES GRANS CIUTATS, I QUE ENCARA NO ES TEN N SO UCIONS PER SOLVENTAR I FINANÇAR REPTES COM ELS DEL M'DI AMBIENT, EL TRàNSIT, LA PRESERVACIó DEL TERRITORI, I E GENERAL LA QUALITAT DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS. TANT SOLS SI 'ESTRUCTUREN DE FORMA ADEQUADA AQUESTES GRANS AGLOMERACIO S URBANES I ELS SEUS RECURSOS, SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTE NCIALITAT SUPERIOR AMB UN COST 4 �ADEQUAT. PER TANT, CALDRIA REFORÇAR A•'ELLES INSTITUCIONS QUE PRENEN AL SEU CàRREC L'OFERT • DE :-NS I SERVEIS DE CARáCTER METROPOLITá. ;, r ) ?na A--(‘X O COMPENSAR AMB LA PRESèNCIA DIRECTA DE ADMINISTRACIó DEL SERVEI P EL QUE MéS ENS HA DE E ^ ^F^rRCFsR ^AMíi^E.-,P R O^R^ PREOCUPAR COM ECONóMICS PRESTACIÓ EN UNA éS EL DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURíDICS AQUí, DELS SERVEIS PúBLIC . CORRECTA GESTIONEN PER APLICACIÓ A NIVELL ELS SERVEIS ADMINISTRACIONS, DE GRANS CIUTATS DE ENTRE L'ADMINISTRACIó LOCAL I LA AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA FINANCIACIó DE TOTS DELEGACIÓ D'AL RES EN ECONòMIC PER A GARANTIR UN EQUILIBRI QUE ES EN UNA Com GE^LTA-T'Ç PROGRAMES c £ ES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, I, FINALMENT, EN UN SISTEMA '4RIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SO RE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRàCTICAMENT MONOPOLITZATS PEL NIVELL ESTATAL, I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITàRlIA. ç't)W ^2S 5 0■-1 Vq.K1 ^.,,^ fT.^ 1t,L ,L, [JA/4 ^^ ^ "3fiZ ... 1 �NO PUC ACABAR AQUESTES PARAtLES SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ QUE S'HA REALITZAT FINS ARA EN ELS TREBALLS PREPARATORIS DEL CONGRéS, I E L QUE il laQ. REALITZARAN TOTS ELS PARTICIPANTS PER ANALITZAR'' AQUESTS I ELS ALTRES TEMES QUE ES DEBATRAN EN EL TRANSCURS DE LES SESSIONS. VAIG TENIR LA SATISFACCIÓ D'ENVIAR LA SALUTACIÓ DE BARCELONA ALS CONGRESSOS D'AMSTERDAM, RIO DE JANEIRO I ESTOCOLM, I D'INVITAR-LOS A VISITAR-NOS. ARA, ELS AGRAEIXO LA SEVA PRES NCIA A BARCELONA, I ELS DESITJO UN CONGRéS MOLT PROFITÓS, TAN CIENTíFICAMENT COM PROFESSIONALMENT, I ESPERO QLE DISFRUTIN D'AQUESTA CIUTAT I PUGUIN COMPROVAR ELS ESFORÇOS QUE ESTEM REALITZANT PER PREPARAR ELS JOCS OLÍMPICS POSTOLíMPIC PER A LA CIUTAT. 6 D'ESTIU DEL 92 I EL FUTUR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4158 Title A name given to the resource Cerimònia Inaugural del 45è Congrés de la International Fiscal Association Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La valoració dels béns immobles a efectes fiscals interessa als municipis. Finançament a les grans arees metropolitanes. Mecanismes tant jurídics com econòmics per garantir un equilibri econòmic en la prestació de serveis públics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Economia Finançament Ciutats Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf 40d5290efa225437a54045f7706ccac9 PDF Text Text ce>,\\f r r`.^ 4.^ -2, A °t-` 0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1 -.^, Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel Hilton), 8 d'octubre de 1991. A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS, dear consuls, Herr Mohn, SENYORS SENYORES, Alteza, permitame reiteraros honor que nuestra ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de nuestros ciudadanos más allá del S2. President, us felicito vivame t per l'alt nivell d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més immediates. Herr Mohn, I very much appreciate the value of your actions as a private person whi h has found surplus time and ressources to foster human understanding in matters of deep importance, y see mingly very far away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you and your wife six years ago. \` Ck f i(?.l :, VYq^1yybi e CP.J iJti, �PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC UNA AFIRMACIó, QUE TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT NO ÉS CASUAL QUE SE CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON OAN CARLES I, I DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD VON WEIZSACKER. BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya, ÉS UNA CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D PRESèNCIA ACTIVA EN el mediterrani, ENCARA viva EN E PATRIMONI HISTòRIC I ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT. CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV), COL.LECCIó PRIVADA D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS, REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1 TENIR UNA DIFUSIó GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES. LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA. �VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ. LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1) EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL, QUE CONTÉ ELS ORÍGENS HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó, EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS. 1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis) �PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà HAURà PRODUÏT TANTA CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS I SOCIALS. I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA COMPARTIRAN ELS MEUS MEDITERRàNIA, EN EL SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS. ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS. Bagdad, jueves i i Barcelona en menor mesura Tel Aviv i saudites, ... cada s'ha segle. de altres recordar Barcelona El cas de aquí capital ciutats també. d'una �cultura no sempre lliure: nosaltres entenem. APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3 D'OCTUBRE, ES FARá RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA i GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE, DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA. A LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT. LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO PERMETEN FER-SE LA IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA, D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA SEDIMENTADES DURANT SEGLES. VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS �CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL CONFLICTE COMERÇ, COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A RIQUESA DE REFLEXIÓ QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES. VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT. AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES ALTRES, ÉS EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN TOTES DIRECCIONS. NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA CRISTALITZACIó VERITAT LES PRòPIA, RELACIONS, DE LES POSICIONS, EN LA ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ DE DELS DE CONTACTES AL TANCAMENT EL DIàLEG HA DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE CIUTAT A CIUTAT. I de reli a religió (molt important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes nacionalistes a Europa i a la M iterrània, pocs dels �més persistents deixen de tenir up element de conflicte religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les ciutats, com el Prof. Küng, P o en l'accent en altres aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia). NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA, PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA, vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA. SóN, AQUESTES, ACCIONS DE COMP EMENTARIETAT PER LES QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES, I DISPOSADES PATIR ELS JA QUE SI, CONFLICTES, COM DEIA, SÓN T SóN LES PRIMERES A BÉ PRIMERES A LES BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS INTERCANVIS. 2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam. Zimmerman: Religion is the respiration of people. Sulzberger (NYT): war in the name of god. Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera nacioanl. "Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ". �EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN SER úTILS. BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A ENCETAR-LO. Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta que ara reitero- al President d la Generalitat, als ministres espanyol i italià d'a rs estrangers, Fdez. Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si finalment, com és el nostre desig s'arriba a fer. QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI ELS JOCS OLÍMPICS A LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural, inter-religiós, inter-ciutadà, ESTARà PRESENT EN L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món, I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de totes les religions monoteistes N EL CENTRE ECUMèNIC "ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA. (que té, per cert, algunes dificultats financeres er ser construït i 8 �acabat) . Que aquest esperit d'Abraham, cultures cristiana, del mediterrani, presideixi t onc comú de les 1'àtab, la jueva la conclulió d'una reunió tres i la tant prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han realitzat aquí. MOLTES GRàCIES ... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4160 Title A name given to the resource Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Hilton, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Barcelona Model social Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/693/19911110_LV.pdf eee24107d7c184b2c80e7cc1319ee98e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/11/1991 La Vanguardia, p.023, Opinión Seguridad en el Mediterráneo PASQUAL MARAGALL La reciente celebración en Madrid de la conferencia de paz sobre Oriente Medio ha proporcionado una ocasión histórica para sentar las bases de una solución negociada al conflicto que desde la fundación del Estado de Israel en 1948 ha venido enfrentando a árabes e israelíes y que ha provocado cinco guerras. A pesar de las numerosas dificultades que va a presentar sin duda la negociación, que no ha hecho más que empezar, el primer y más decisivo paso ya ha sido dado. La conferencia de Madrid ha significado también un reconocimiento del creciente papel de la diplomacia española en la escena internacional. Y al mismo tiempo ha servido para subrayar el alcance de otra iniciativa española en materia de política exterior que no es menos ambiciosa: el proyecto de convocatoria de una conferencia sobre seguridad y cooperación en el Mediterráneo. Una iniciativa que puede ser complementaria de la anterior y que puede contribuir efectivamente a la estabilidad social y política de toda la cuenca mediterránea. Hace ahora poco más de un año, en septiembre de 1990, el ministro Fernández Ordóñez -con el apoyo de su colega italiano, Gianni de Michelis- presentó formalmente ante una reunión sobre los problemas medioambientales del Mediterráneo, celebrada en Palma de Mallorca, una propuesta para crear un foro permanente de cooperación entre los países de la cuenca mediterránea, inspirada en la experiencia de la conferencia sobre seguridad y cooperación en Europa (CSCE). La entonces reciente invasión de Kuwait por parte de Irak había puesto dramáticamente de manifiesto "la ausencia de un sistema en esa región para prevenir y afrontar las crisis", como afirmó entonces el ministro español, quien añadió que "hemos aprendido a establecer nuestras relaciones con el Este, pero no con el Sur". De Michelis, por su parte, subrayó que "es ilusorio pensar que podemos consolidar un sistema estable en la ribera norte del Mediterráneo mientras la inestabilidad crezca en la ribera sur". Una inestabilidad que viene alimentada por el crecimiento demográfico, el empobrecimiento (las "revueltas del pan" en Argelia), la oleada inmigratoria hacia Europa y el auge del fundamentalismo religioso. Sin embargo, diversas cancillerías consideraron que el momento elegido -en plena crisis del golfo Pérsico- no era el más adecuado para lanzar la propuesta de una conferencia sobre cooperación y seguridad en el Mediterráneo (CSCM). En junio de 1990, antes del estallido de la crisis y antes también de la propuesta formal de Fernández Ordóñez, pude constatar personalmente en Washington la cautela con que era acogida una propuesta de estas características. Hoy, tras el esperanzador encuentro de árabes e israelíes en Madrid, la necesidad de resucitar la iniciativa de la conferencia sobre el Mediterráneo es más necesaria que nunca. Y Barcelona, que desde un principio se ofreció a organizar la conferencia, vuelve a reiterar ahora su disposición a acoger la CSCM, consolidando su voluntad de ser la capital de la paz y del entendimiento entre los pueblos de la cuenca mediterránea. En mayo de 1990, durante una visita del ministro Fernández Ordóñez a Barcelona, tuve ya la oportunidad de ofrecer la ciudad como sede de lo que entonces era tan sólo una idea que 37 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA empezaba a superar el estadio de borrador. Al cabo de un mes, expuse nuevamente esa propuesta a Reginald Bartholomew, ex embajador de Estados Unidos en España y en la actualidad secretario de Estado adjunto en Washington. Del mismo modo, planteé esa aspiración de Barcelona al presidente de la república francesa, François Mitterrand, en ocasión de la entrevista que me concedió en enero pasado. Tras el estallido de la guerra en el Golfo, mantuve algunos contactos con las comunidades judía y musulmana en Barcelona, desde el convencimiento de que en esos momentos era más necesario que nunca lanzar mensajes de conciliación. A los representantes de ambas comunidades religiosas les expliqué el significado simbólico que Barcelona quiere atribuir al Centro Ecuménico Abraham, que durante los Juegos Olímpicos será un lugar de plegaria común para los atletas de las tres religiones monoteístas nacidas en el Mediterráneo. Una vez calladas las armas y abierta la vía del diálogo en Oriente Medio, Barcelona quiere sumarse nuevamente al esfuerzo europeo para recomponer las relaciones con el mundo musulmán, y se postula otra vez como sede de una futura CSCM. Ése fue mi ofrecimiento ante el Príncipe de Asturias en el transcurso de la conferencia sobre el Mediterráneo, organizada hace escasas semanas en Barcelona por la Fundación Bertelsmann, con la colaboración de la Generalitat. El proyecto de la CSCM es muy ambicioso y su realización sólo puede concebirse con una visión de futuro por parte de los países occidentales. Continúan existiendo problemas acuciantes, como la cuestión palestina o la crisis demográfica y económica del Magreb, y la propia conferencia de Madrid ha puesto de manifiesto cuan importante es el restablecimiento de una clima de confianza mutua entre las partes implicadas. Los aspectos de cooperación económica y tecnológica van a ser determinantes, pero no hay que olvidar que las diferencias culturales y religiosas existentes van a exigir un alto grado de comprensión y de generosidad por ambas partes. Francia, que se sumó pronto a la iniciativa italo-española, parece más partidaria de iniciar la tarea por el Mediterráneo occidental, algo más homogéneo que el oriental, lo que permite soslayar de paso la cuestión palestina. En octubre de 1990, cuatro países europeos (España, Francia, Italia y Portugal) iniciaron un diálogo con los cinco países de la Unión del Magreb (Argelia, Libia, Mauritana, Marruecos y Túnez). Esa propuesta de diálogo articulada en torno a los "5 + 4" (ahora convertidos en "5 + 5" tras la inclusión de Malta) no sólo parece más factible y razonable, sino que incluso refuerza la candidatura de Barcelona como sede de la conferencia. Barcelona, a la que definimos hace algunos años como una capital del norte del sur, ocupa en este sentido un lugar estratégico para un proceso negociador en el que la cuenca sur del Mediterráneo pueda verse compensada tecnológica y económicamente, y la Europa industrializada pueda garantizar una estabilidad regional que va en beneficio de todos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 38 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1155 Title A name given to the resource Seguridad en el Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Mediterrània Seguretat Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/692/19911012_LV.pdf b1cb17eeb8aff947b5fce7cfb4add858 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/10/1991 La Vanguardia, p.015, Opinión Una invitación a participar PASQUAL MARAGALL El viernes 20 de septiembre Narcís Serra relató en el Saló de Cent la prehistoria y la historia del proyecto de la Barcelona de hoy, movida, dijo, por los vientos más favorables de nuestra era moderna. Sus palabras sonaban a sugerencia, a mano tendida a todos los barceloneses a participar. El jueves 26 de septiembre Raimon Obiols hizo una intervención en el Parlament que puede considerarse, en palabras del director de "La Vanguardia", una invitación a Pujol. Una invitación a colaborar, a apasionarse por la labor de gobierno y no sólo por la reivindicación y el agravio; a reconocer los peligros del nacionalismo agresivo, del que hoy observamos muestras evidentes; y, en definitiva, a unir la voz de Cataluña para que sea escuchada fuera de Cataluña. Una voz que no sea un simple lamento victimista, sino una reclamación seria y responsable formulada desde la conciencia de nuestros derechos conculcados y también de nuestros errores en el pasado. Pujol, que tuvo un momento brillante en la respuesta a Colom, al señalarle que su partido, Esquerra Republicana de Catalunya, no había sido separatista ni con Companys ni con Macià, dejó sin contestar algunas cuestiones importantes: la invitación de Obiols -salvo en el compromiso por la convivencia-, la crítica de Obiols al nacionalismo ignorante de las minorías, su defensa del federalismo inscrito en el artículo primero del proyecto europeo de Unión Política. El presidente del Consell Executiu dejó sin respuesta incluso la réplica de Colom, en el sentido de que los gestos "españolistas" de Macià y Companys habían sido anteriores a las sucesivas decepciones del bienio negro y, por supuesto, de la Guerra Civil. Este último punto merece una reflexión más atenta. Se pueden albergar dudas sobre el sentido de las palabras de Pujol: "Aún no he hecho lo que hizo Companys en el Parlamento español, cuando gritó'¡Viva España!'". Sería bueno saber si el "aún no" de Jordi Pujol, quiere decir: "Ya lo haré en su momento", o más bien: "A mí no me cogerán diciendo esa barbaridad". Probablemente tampoco Pujol lo sabe. Sería bueno ir aclarando este dilema, al menos por una razón: ¿no es verdad que la decepción de la República hundida y la guerra -con la derrota de la Cataluña autónoma- son los elementos determinantes de la presente acritud al referirnos a España? Es innegable que en esa acritud reside la gran diferencia entre Pujol y Tarradellas e incluso, quizás, entre el actual nacionalismo dominante y el viejo patriotismo de Verdaguer y Maragall, y finalmente entre el catalanismo de Obiols y el de Pujol. En Verdaguer y Maragall hay lamento e incluso despecho con respecto a España –el desesperado "Adéu Espanya" que cierra la oda-, pero desde la legitimidad del hijo que habla a la madre. Hay un sentimiento trágico, precisamente en la medida en que en él se unen el alejamiento y la proximidad familiar, el tronco común y el inicio de un desgajamiento. 33 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En el nacionalismo de CiU no se da este elemento trágico, sino una fría y calculada utilización del agravio histórico, al que los inevitables pequeños -o no tan pequeños- agravios de cada día nos refieren de nuevo, incansablemente. Parece como si, en efecto, el desgarro total ya se hubiera producido en nuestros corazones catalanes, como si nuestro tronco pendiera tan sólo de una debilísima rama, en realidad seca, incapaz de soportar nueva vida, y buscara en nuevo suelo, como la zarzamora, un lugar donde rebrotar, sola e independiente. Y, a veces, eso que Colom proclama parece que Pujol lo oculte, aun sabiéndolo, o pareciendo que lo sabe. El nacionalismo de CiU sería así una calculada espera, un frío sentimiento, un "aún no", que sólo aguarda a que se den las circunstancias del "¡por fin!" soñado, del momento de una separación que no podemos proclamar todavía, porque ahora no sería positivo ni sensato, y porque quizá podría engendrar entre los jóvenes un sentimiento incontrolable, próximo a la generosa violencia que todos, desde la guerra, detestamos. Tarradellas fue otra cosa. Su vuelta en 1977, diciendo en un Madrid todavía muy confuso que él era "el sucesor de aquel que Franco mandó fusilar", tiene toda la grandeza de un episodio evangélico y está en la base de su simultáneo pactismo. En Tarradellas no dejó de existir, ni por un momento, ese hilo de profunda vinculación a Cataluña como patria, que se refleja en la emoción de las palabras y que siempre deja abierta en el interlocutor una duda sobre las auténticas intenciones del sujeto. Era como si esas intenciones sólo pudieran decidirse en la intimidad, cuando la voz de la patria, calladas las demás, se dejara oír en el corazón de su máximo representante. Intenciones por tanto no revelables, ni siquiera conocidas, tal vez, por la propia persona. Lo mismo que en Pujol, aparentemente. En el caso de Tarradellas, "la esfera nacional" o la ambigüedad necesaria del catalanismo con respecto a España integraban un comportamiento que seducía, que inducía al poder central a entrar en el juego y a arriesgar ante un contendiente de talla al que era imposible no corresponder. Tarradellas daba al mismo tiempo muestras de saber perder si era preciso, es decir, de dejar de ganar batallas sin acritud. Y lo mismo, en medida creciente, sucede con Raimon Obiols. En el caso de Pujol, por contra, la ambigüedad se ha asemejado hasta ahora a un aburrido agarrarse al tablero, a un incesante "pasar cuentas" de cada avance y retroceso. Desde la LO APA hasta la denominación de la "ratafia", desde la financiación de la Seguridad Social hasta el "tono" en que el Gobierno se dirige a la Generalitat, o la duración de la estancia del Rey o el protocolo de la visita de Gorbachev. Como si se quisiera ocultar un designio cualitativo que nada tiene que ver con las cuentas y el protocolo y mucho con la soberanía. Y produciendo en consecuencia un diálogo crispado, tenso, cargado de sospechas mutuas. Un diálogo en el que curiosamente el nacionalismo de CiU es jaleado casi siempre por la derecha madrileña de tradición más anticatalana, en la medida en que aparece más como un incordio para el Gobierno socialista que como una auténtica amenaza, excepto cuando toda la Europa del Este estalla y el "español del año" se convierte en peligroso secesionista. Esta dialéctica, que sin duda tiene un público parcialmente fervoroso en Cataluña, no nos enriquece como país. Obiols ha venido señalándolo en los últimos dos años. Quizá por eso he podido decir que la ambigüedad de Pujol se ha asemejado "hasta ahora" a ese juego estéril. 34 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En efecto, parece como si la presión amable de Obiols estuviera produciendo -aliada con el trabajo sordo de Serra- un perceptible cambio en la actitud de la cúpula de CiU, sincronizado con cambios en la cúpula del Estado. Pujol estuvo "tarradelliano" en más de un pasaje del último pleno del Parlamento. La afirmación de la Generalitat como "el Estado en Catalunya" y la exigencia de asumir el mando de las fuerzas de seguridad son divisas que Tarradellas acuñó y defendió. Por otro lado, su uso y abuso del reglamento -que le permite contestar sin límite de tiempo, ni de asunto, ni de estilo y cansar a los diputados hasta el agotamiento- y su posterior ausencia del hemiciclo durante todo el curso político, han hecho más en pro del desprestigio del Parlamento que todos los artículos antiparlamentarios; aunque Pujol tenga razón al rebatir la profunda frivolidad de estos. No hay ninguna duda, sin embargo, de que Pujol es una máquina política coherente, de gran categoría, que merece respeto, o cuando menos curiosidad, fuera de Cataluña y de España, y que en momentos determinados de su intervención en la Cámara brilla a gran altura, aunque Obiols le dominara, esta vez, en todos los terrenos. Este Pujol parece dispuesto sinceramente a escuchar. Parece a punto de abandonar viejas actitudes, como la gravedad que le censuraba amablemente un biógrafo tan benevolente con él como fue Manuel Ibáñez Escofet. Pienso que la gravedad de Pujol tiene que ver con su historia personal, que todos conocemos, y que en gran parte es la nuestra. Porque Pujol no era, precisamente, el sucesor de Companys; no procedía de un digno exilio, sino de un interior frustrante, hecho de compromisos y sacrificios, esperanzas y cansancio, vueltas y revueltas de un calendario que incluyó el encarcelamiento, el insulto, las iniciativas políticas y las civiles, 40 años de convivencia con lo peor de nuestra historia presidiendo nuestras vidas. Este es el caldo de cultivo y de desarrollo de la acritud nacida en los años 30 y que hoy amenaza con colorear definitivamente la evolución de las relaciones de Cataluña con España e, indirectamente, determinar de un modo particular nuestra inserción en Europa. Las actitudes políticas de Pujol y Obiols en este punto no son muy distintas, en el fondo. En cambio, los talantes sí. Sí, todavía. Pujol debería aceptar la invitación de Obiols y de Serra a colaborar con el Gobierno español, que es el mejor que Cataluña podía esperar. Colaborar no quiere decir entregarse. Colaborar quiere decir tratar de instalar un clima parecido a lo que los alemanes llaman confianza federal ("bundestreue"); mejor dicho, no excluir que, mediante los esfuerzos de unos y otros, esa confianza pueda finalmente presidir las relaciones entre las partes, singularmente las partes diferenciadas y el todo. Y que eso ocurra en el tránsito hacia un "todo" mayor y distinto, que es Europa. Seguramente, cuando Pujol va a Madrid a no hablar de nada en concreto, sino a establecer conceptos comunes, se está tratando de avanzar por ese camino. La invitación de Obiols va en ese sentido. El catalanismo "noucentista" al que se refirió como matriz de su actitud huía siempre, dijo, de la "sabonera", del jabón, del exceso verbal; confiaba en el trabajo bien hecho; y detestaba el victimismo como fuente de argumentación política, tomándolo seguramente por una confesión anticipada de debilidad. Pujol, que estuvo recientemente en Praga, puede ser consciente de hasta qué punto a Havel le falta ese terreno común, la posibilidad de un Obiols y de un Serra a partir de los cuales 35 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA construir -o mejor reconstruir parcialmente- un lenguaje dotado del mínimo de sentimientos comunes. No basta la moderación. Tiene que haber un consentimiento, a veces dramático, en ocasiones sereno, como lo hubo en Macià y en Companys, antes y después de Prats de Molió y del 6 de octubre, como lo hubo en el Maragall de la "Oda" y el Verdaguer de la "Atlántida". No sólo contabilidad de errores y aciertos mutuos. Muchos catalanes, catalanistas, liberales, tolerantes, empresarios y profesionales partidarios del consenso interior y del diálogo exterior son sensibles a esta exigencia. A ellos iba dirigida también la invitación de Obiols. PASQUAL MARAGALL, diputado por el PSC en el Parlament de Catalunya 36 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1154 Title A name given to the resource Una invitación a participar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol i Soley, Jordi Obiols i Germà, Raimon Acció política Parlament de Catalunya Nacionalisme Catalunya Espanya Autogovern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf 23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4 PDF Text Text LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE BARCELONA Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la Universidad de DeuSto. (Bilbao, 22 de octubre de 1991) �QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO --Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA. PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T CAMBI COMO EL QUE VIVIMO DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO TALES CAMBIOS, Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA- PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS. �VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR— POR ELLO, DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA. Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^ DIGA CON LEGÍTIMO , PORQUE QUE LO RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM- PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA DE EUROPA. ELLO POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU GAR EL`—CONSEN gO D ,4 A SIDO CAPAZ DE CONGRE— AGENTES ECONÓMICOS Y SO- CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS. EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^ 2 �TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON DE LA CáMARA DE COMERCIO A iL, LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS DIVERSAS. C^ (._ C MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN RECONOCIMIENTO A LÏ LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN CONTEXTO URBANO. EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA LA BARCELONA DE ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA PLATAFORMA ÚNICA Q5JE UN ACONTECIMIENTO SI CALA FICA LA ORGANIZACIÓN DE NETARIA COMO SON LOS JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN- �CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES , --DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE UN NOMBRE: BARCELONA. ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO "ÉRAMOS LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-) i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE, POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888. PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA. NO TO LAS CIUD. UROPEAS T ìfl N ESA EN LOS ED TOS D CAPITALI- BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA. �t ' 2~,i1/1A/ EN EL FONDO DE ESA ACTITUD y., ,AKgomeREtgílI~T fi~^T^ ~}~3N _ "_ DE APERTURA A EUROPA, HABíA Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA: LA DE QUE LOS .. .__ PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN — DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN) RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA. HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO ^ E SKINHEADSJ PROTAGO- NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN INCIDENTE 1 —^^I ,r ^STRA CIU- DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE— > st^t^(tL^^^ SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER L]fN. POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON, POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y >^^^ iV C,- c Lt.iC? c/ EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN— CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO. LO MáS IMPORTANTE S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE— CIDO PROGRAMAS QU VAN' DROGODEPENDENCIAS PASANDO POR `A DESDE LA LUCHA CONTRA LAS LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO, PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE �ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD DE BARCELONA. ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^ LAS. INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS t DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN PARTE INTEGRANTE D EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE- VISIBLE EVOLUCIÓN DE LA SITUACIÓN EN LA UNIÓN SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA. r-- LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA UNIDAD,I^I£ E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO DE i. S DOS VELOCIDADES. NO HAY A N ESE SENTIDO, CREO QUE ENGAÑO: LOS ESTADOS VAN A SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS 1, EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL ^,^ ^ —, ? c ^ PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y 71.^ u.^.1 ^ DE LAS CIUDADES. v14. — }-1) á^ 4u ^ &^t,11'41c1"' I - /114;1 C4A.e:\ oL - vv "`" 44{91 u,t3. LA .., .32,14,4y"--vtax...tAJ-) v^^ �LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO EDUCATIVO Y CULTURAL. c f - 6"t2V---(k POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN MADRID O LAS OTRAS CAPITALES ESTATALES. CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ, JUNTO CON OTRAS GRAN DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS EUROCIUDAD , QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS PARE- JOS. MAYOR ,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON DETALLE. ALGUNAS --VECES---HE_D&FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE , OFRÉCI ZAC IONES (ES DECIR, BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI- DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO II IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS E COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA- 7 �RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS. PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE (` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL SIGLO XXI. EL CASO DE BARCELONA LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100 KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE 3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2, Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES. PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA �FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM, ABARCA 46 MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA, ZARAGOZA, MONTPELLIER PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY Y T•a PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES LLAMADA(C-6,JA LA UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO. LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN LA CIUDAD EN LOS LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS. CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985 1 Gv19. ° o ") /i'-41t; Lit ^^ .¡, ^ Xî0. 000 6,4 oo r c I'! .^ 1-Y-r DE 992.000 M DE PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL SIGUIENTE PERíODO DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA SIDO DE 160 (PASó / 160.213 M, ' Ux, N PESETAS CONSTANTESDE19 DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE PTAS. COMO CONSECUENCIA, TASA DE PARO HABAJADO DE FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA CON LA TASA DE PARO QUE 9 EGISTRABA EN CATALUÑA 7 �e ^^^ Í EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL d EL DATO ES MáS SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO AÑOS DE UN NIVEL DE PARO MáS BAJO, CERCANO AL 10 %, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA. ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR EN EL MISMO PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS- TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE, DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL 6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE EUROPA. ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN, ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO. LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA Fam_ EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN- 10 �TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR, PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%. LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN EMPRESARIAL AUNQUE Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE, 144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI- MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA MITAD DE LA MEDIA UROPEA. EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES EN LA EUROPA MEDITERRáNEA. EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO, PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE A LOS 20 MILLONES 11 E PASAJEROS. �r EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE CONTENEDORES LO SI T t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO. BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES EXTRANJEROS. EN ES SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR. LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI- TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE ^^^ ^La ^ ^ ^ FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL "CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y 12 �SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA CIUDAD AL EXTERIOR LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU DIMENSIÓN METROPOLITANA. LAS ESTRATEGIAS QU SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS Y EXTERNOS. HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD A DES . EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS, EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD, O PODRíAN SER LA INVERSIÓN REALIZADA EN EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES 13 FORMACIóN QUE EL �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO DE LA MISMA. A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ ' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN 30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD. ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA BASE ECONÓMICA DE CIUDAD. DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS. 14 �BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA. p-M.uu,d,un. `fvJ t we c a^d _,_^t PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO Vt ^ QUE EN 6 AÑOS SE 1-iA HECHO LO QUE, EN CONDICIONES NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS. LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD MáS EQUILI- BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD. 15 �LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO, CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO AA^. LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR AL REEQUILIBRIO TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A QUITAR PRESIÓN RE EL CBD TRADICIONAL DE LA CIUDAD, EL EIX _------ PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS. FINALMENTE, /LA G N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL, DONDE UNA TENAZ OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON 16 �QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS VECINOS, ANSIOSOS POR VER HECHA REALIDAD ESA APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT ^, 4_ '3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm". 1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.) t/224A~A 7 VELLA. z-'tJt t^` 2a y 1 ^ ^ Vri A_ d.— j.' w TODO ELLO HA SIDO OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR, GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES. LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS OBJETIVOS. LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD. EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y 17 �SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON TENDENCIA A LA MAI2GINACI FRAESTRUCTURAS DE A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA- RIALES. EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A. AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE CIUDAD, QUE PREVÉN LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE, EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL DESARROLLO DEL TRE DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI- PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC. 18 �^ SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES INTERNACIONALES, EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES u F f t CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO LJ- BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS). SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA HOTELERA. (V74._ SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.) ^ cLulgl) c1( u•1 }o) CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA I DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE- LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS, COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO, DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A. 19 �LA CONSTITUCIóN G DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE EMPRESAS MUNICIPALES, PATRONATOS E INSTITUTOS /r. MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI Y HA TENIDO EL EFECTO DE PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO DEL AYUNTAMIENTO. EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000 EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA DEFINIR EL ROL Y ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS. EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE OFRECÍA EL MERCADO UNICO. 20 �EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA LA INSTITUCIóN IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS AGENTES SOCIALES PROTAGONISTAS EN S Y EC ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS /ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS IMPORTANTE, EN SUi 9, PLICACIóN. EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE ECONOMÍA, COMISIONES OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA 1 ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO 4 .-1 NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE ,1 TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA. A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE UNA ELEMENTO DE ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL DESARROLLO Y, AL ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI- CIONES NECESARIAS ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS. EL PLAN ESTRATÉGIC DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE 1992? 21 �EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR, DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A 1 PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES. QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE 0' LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO s PENSAMIENTO EL ESTRATÉGICO EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._.. LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE REFERENCIA. ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS SERVICIOS --ÉSTOS, EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL. LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó- 22 �POLIS DE SERVICIOS, SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD. BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA CIUDAD COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO, Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS, DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE INFORMACIÓN. EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE .LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL DE DESARROLLO CONT NUADO. EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS 23 �AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE TECNIFICACIóN. HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS. BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO EN ESTE SENTIDO, UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE DE LA GENERA __~ALUNYA, Y EL PROPIO CON- SORCIO DE LA ZONA FRANC IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE S TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC. 24 n-4 �LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD. EN EL MISMO SENTIó LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA ADAPTARSE. EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE ESTA LAS REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN DE CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA COMUNIDAD EUROPEA. LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES. 25 �ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA, CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO DE CIUDAD—TERRITORtIO ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO. EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO, QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y EL PRÍNCIPE DE GALES. OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA ( ( ((_.--, , (( ( (1 ( ( ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA (e vt l TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE 26 �LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA "(((1e, CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES TERN ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA DEFtNIC DEL CA`,áCTE.' DE LO DADES QUE FRE 0 LA CIOS,'Y AC IVI— / IO. EL ROL QUE LA NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN EL NUEVO MARCO )EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE BASARSE TANTO DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO E +1 UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO A CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD. LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES, ^ DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA— CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS 27 1 �TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE UN TERRITORIO Y OTRO. ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL Y E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE --SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI- TORIOS. EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA DESTACAR LAS SIGUIENTES: - LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS. LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN SEGURAR LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^ 7 TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS. 28 �« • ♦ BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A ,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE " LORCA, MONTPELLIER TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES ON FRONTERAS COMÚN B; I^20CES0 DE COOPE PERMITE ESTABLECER UN IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW ^ LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y ^ULTURA. CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA. - EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO. EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1 CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29 �TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_ TENGAN UN RESULTAD COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE LA COLABORACIÓN. LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES. A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA, EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES. ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE ^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS SOLUCIONES CIDAS. QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^ EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12 PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA __. r — a CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC - 30 �NOLOGÍAS DE TRáFIC$), (SISTEMAS DE INFOR- MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS 1\ EMC CONEXAS), EL (CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE ) GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO), I^ BEST PRAC N' (TICE)(DESTINADO A LA FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL (STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE 10 GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA DIRECCIÓN DE BARCELONA). OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU EL DESARROLLO DE ÉCNICAS Y (PARA AS PARA LA ME ODOL^OG UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL N (QUAL IT (CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^` GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT 1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS LIBRA R Y Y CULTURALES), O EL (CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD). BARCELONA ASUMIÓ LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS, VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE TIPO POR DE PROGRA- MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS. 31 SU Y OTRAS �ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN \, TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO CONTRAPUESTA A up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES, PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS. - EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL. EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR AGA O LOS ACUERDO. UE SE HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS FRUTOS. 32 �CONCLUSIóN j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN— CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO, \AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN )EL SECTOR PRIVADOr P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA— , CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y i S. C I AL . ck), c? 7 orl,n• (-411,- ss A- ^...- ''E Cz,A, -^, il=r dv xlY`rC^ n-Yk__ I us c-rT—n.1/4.._. L /15— Ki P cu`-C', 417 DA Y v eç- _ Pq t' c,tlJrC_ ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE 33 RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO �f LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA DE NUESTRA CIUDAD, Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON- SABILIDAD DE EVITARLO. POR ELLO ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA tI3-^f^ DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI- NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE TUVIERA EN CUENTA ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES- TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO. A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD: ¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE ir VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL. c ^ ›_,.., f j c -- ^3l)k ca , ^t Vic,, A v f-14-1,?,-L/ MUCHAS GRACIAS. 34 fl ^, i. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4162 Title A name given to the resource Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Europa Barcelona Territoris Acció política Model social Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1257/19911026d_00453.pdf 1a4dec09fe81caf2a842f62f7a047037 PDF Text Text PARAULES D'OBERTURA A LA ]NAUGURACIó DEL CONGRÉS ALTESA, REIAL PRÍNCEP DE GIRONA I D'ASTÚRIES, MEMBERS OF IOC, AUTORITATS OLIMPIQUES, ESPANYOLES, CATALANES I BARCELONINES. LA PRESENCIA DEL PRíNCI1E DE ASTURIAS Y DE GIRONA EN ESTE ACTO CONFIRMA, UNA VEZ MáS, EL ATENTO INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, EL PROYECTO OLÍMPICO, LOS PROYECTOS DE BARCELONA EN GENERAL. EN ESTA OCASIÓN, ni, SEGUNDO CONGRESO DE CIENCIAS DEL DEPORTE ILUS RA LA MÚLTIPLE DIMENSIóN DEL ESFUERZO FINAL QUE I1A CIUDAD ESTá HACIENDO ANTE LA ENCRUCIJADA DML ENCUENTRO QUE TIENE PREVISTO CON EL MUNDO DEN RO DE UNOS MESES. EL DEPORTE, EN SU SENTIDO MáS ESTRICTO, EN PRIMER LUGAR. Y CON ÉL, SU DIMENSIÓN ESENCIAL DE LA COMPETICIÓN FRATERNA ENTRE LA JUVENTUD DEL MUNDO. EL ESFUERZO ESPECIALMENTE COMPENSADO, CIENTI FICO ESTOS NO ME DíAS , CABE TAMBIÉN, EN DUDA QUE DE VA ELLO, Y A MUY VERSE POR EL RECONOCIMIENTO Y EL APLAUSO DE LA FAMÍLIA OLÍMPICA. LA APORTACIÓN DE BARCELONA YA HA RECIBIDO UN �RECONOCIMIENTO INTERNACI NAL RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DE SU PRESENCIA EN LOS JUEGOS PANAMERICANOS DE 1991. Y, FINALMENTE, EL ESCENARIO. LA CIUDAD QUE HA SABIDO APROVECHAR EL PRIV]LEGIO DE SER LA ELEGIDA. QUE LA SE HA TRANSFORMADO ET SU PUESTA A PUNTO PARA CELEBRACIÓN DE LOS JUE GOS. UNA BARCELONA QUE DEMOSTRARá NUEVAMENTE -GOMO HA HECHO EN TANTAS OTRAS OCASIONES- SU CAPACIDAD DE ABSORCIÓN, SU VERSATILIDAD Y SU GENERO$ HOSPITALIDAD. ESTA VEZ, ADEMáS, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE LOS JUEGOS NO VAN A SER M A SINO PUNTO DE PARTIDA PARA UN FUTURO EN EL QUE TANTAS ESPERANZAS TENEMOS PUESTAS. QUIERO DEJAR CONSTANCIA, PUES, DE MI AGRADECIMIENTO A SAR EL PI1NCIPE DE ASTURIAS Y DE GIRONA. SU PRESENCIA REFLEJA, COMO HE APUNTADO, EL INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, POR BARCELONA Y POR LOS JJ.00. DE 1992. MI MáS SINCERO RECONOCIMIENTO TAMBIÉN AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTE ACIONAL OLíMPICO, D. JUAN ANTONI SAMARANCH, Y LA COMISIÓN MÉDICA DEL 2 �CIO, BAJO LA PRESIDENCIA IEL PRÍNCIPE ALEXANDRE DE MÉRODE, QUIENES TUVIERC5N LA IDEA DE ESCOGER BARCELONA COMO SEDE DE ES E SEGUNDO CONGRESO SOBRE LAS CIENCIAS DEL DEPORTE. I VULL FER REFERèNCIA TAMBÉ A LA SIGNIFICACIó D'AQUEST MAGNíFIC EDIFIC DE L'INEFC, APORTACIÓ REMARCABLE DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA A L'ESFORÇ OLíMPIC. AVUI INAUGUREM EL PRIMER CURS DEL QUE SERá, SENS DUBTE, UNA LLARGA VIDA ACADèMICA. VULL DONAR TAMBÉ LA BENVINGUDA A TOTS ELS ASSISTENTS A AQUEST ONGRÉS: PROP DE MIL ESPECIALISTES DE TOT EL MóN QUE DEBATRAN SOBRE ASSUMPTES CIENTÍFICS REIA IONATS AMB L'ESPORT. LA NOSTRA CIUTAT VA DE AR L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS PERQUè ESTAVA CONVENÇUDA QUE ELS SEUS CIUTADANS RESPONDRIEN A UNA CITA MARCADA PER LES DIMENSIONS BàSIQUES DE L'OBERTURA AL MóN, UN CERT COSMOPOLITISME I EL GUST PEL CONTACTE AMB ALTRES CULTURES. AVUI PODEM VEURE AQUí MATEIX UN RESULTAT CONCRET 3 �DE L'ESPERIT OLíMPIC, DE LA IMMENSA CAPACITAT DE CONVOCATòRIA DE L'IDEAL ESPORTIU, DE LA SEVA SIGNIFICACIó COM A VEHICLE DE CULTURA I, PER TANT, DE TOLERàNCIA I DE CIVILITAT. EL QUE PODEM VEURE AVUI AQUí EN AQUESTA SALA ÉS NOMÉS UNA MOSTRA CONCENT DA DEL QUE PODREM VIURE A BARCELONA DINTRE D'UNS ESOS. EN ASSUMIR EL REPTE D'ORG" • ITZAR UNS JOCS, ENS VAM COMPROMETRE A IMPULSAR INVESTIGACIó McDICA I CIENTÍFICA RELACIONADA AMB L'OLIMPISME. HEM ACOMPLERT ESCRUPOLOSAMENT LA NOSTRA PROMESA. JA EL 1989, ES VA CELEBRAR A BARCELONA EL CONGRÉS ON ES VA APROVAR LA CAMPANYA 'UNS "JOCS SENSE FUM". POSTERIORMENT, ES VA ORG ITZAR A SAN SEBASTIáN EL SIMPOSI "ESPORT I SALUT" I ARA ACOLLIM EL CONGRÉS DEL COI SOBRE LES CIèNCIES DE L'ESPORT. MAI UNA CIUTAT OLíMPICA i NO HAVIA PREPARAT, AMB TANTA ANTICIPACIó I TANT D'INTERèS ACADèMIC, ELS ASPECTES SANITARIS DELS JOCS OLÍMPICS. EN AQUEST MOMENT ENS SENTIM PREPARATS PER AFRONTAR EL REPTE DE L'ANY QUE VE. MOLTS LS ASSISTENTS AL CONGRÉS PODRAN COMPROVAR PERSON NT ELS AVENÇOS QUE HA REALITZAT EL COOB'92 A AQUEST àMBIT, I TINDRAN UNA OCASIó IMMILLORABLE PLER A INSPECCIONAR LES 4 �INSTAL.LACIONS SANITàRIES PREVISTES A LES àREES OLÍMPIQUES. ESTIC CONVENÇUT QUE HEM SATISFET AMB ESCREIX EL NOSTRE REPTE. DONANT SUP RT ALS REQUERIMENTS DEL MOVIMENT OLíMPIC, HEM ACONSEGUIT TAMBÉ QUE BARCELONA SE SITUï AL CAPDAVANT DE LA RECERCA EN EL CAMP DE LA MEDICINA ES'ORTIVA. PER ACABAR, NOMèS VOLDRIA APUNTAR LA CONVICCIÓ PERSONAL QUE, DESPRÉS DE1LS JOCS, LA NOSTRA CIUTAT CONTINUARà SENT UN PUNT pE REFERèNCIA ESSENCIAL PER A LA INVESTIGACIÓ EN AQUEST TERRENY. LA UBICACIó DEL PARC BI DMèDIC EN L'ENTORN DE L'HOSPITAL DEL MAR - 0 UE HA DE SER HOSPITAL OLíMPIC L'ANY VINENT I QUE ACULL EL LABORATORI ANTI -DOPING - CONTRIBUI a A REFERMAR AQUESTA POSICIó.' MI MáS CALUROSA BIENVENIDA, PUES, A TODOS LOS PRESENTES. ESPERO QUE ESTA VISITA A LA CIUDAD LES ANIME A CONTRIBUIR, DUR TE LOS JUEGOS, CON TODA SU EXPERIENCIA Y BAGAJE OFESIONAL. ALTEZA, GRACIAS POR CEDE E LA PALABRA. BARCELONA, 26 D'OCTUBRE DE 1991. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4163 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona d'Inauguració del II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. INEFC Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Congressos i conferències Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1258/19911027d_00459.pdf 3aac8da40f99c3983df8ce5b85fe27aa PDF Text Text SeTer -ss Gp ^ fv^ 11-1-12.1 9re%-Zdtityvt Qkd COI) e) aira \-1.33..v.cu:o.-Q.,. a.s1 Cs s, 90vl.Q_,...tsd- ^ ^^ Z ^ ^ t o C't» è. v^ des ciLD. i.' E r) .errk- . 1. GUIO ACTE PALAUET ABADAL I WOULD LIKE TO SAY A FEW WORDS IN HONOUR OF ALL THE COMPANIES WHICH HAVE SUBSCRIBED THE TOP-2 PROGRAMME, PRESENT TODAY T THIS IMPRESSIVE GATHERING. YOU HAVE CHOSEN BARCELONA 92 TO SPREAD YOUR MESSAGES ALL OVER THE WORLD. THIS MEANS THAT YOU TRUST OUR ORGANISING CAPACITY, AND THAT YOU RELY ON THE POSITIVE IMAGE OF OURICITY FOR OBTAINING INTERNATIONAL APPROVAL. TO ME, YOUR COMMITMENT TO THE GAMES AND TO BARCELONA IS EXTREMELY IMPORTMT. IT MAKES ME FEEL PROUD AND CONFIDENT IN THE FUTURE. AFTER THE OLYMPIC EVENT, I AM SURE SUC ESS WILL DRAW GREAT INTEREST, AMONGST HE BUSINESS COMMUNIITY, FOR THIS CITY. BUT THE PIONEERS WILL NEVER BE FORGOTTEN. �YOU DID NOT HESITATE TO frOIN US, AND YOUR ANTICIPATION WILL OBVIOUSLY BE REWARDED. LET ME HOPE THAT WHAT THE OLYMPIC MOVEMENT UNITED, SHALL NEVER BE PARTED. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4164 Title A name given to the resource Sopar ofert pel president del COOB als assistents al II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Abadal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Comitè Olímpic Internacional Esports Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1259/19911029d_00460.pdf 9bb83c9afc35e612b49eb919f2ae73b8 PDF Text Text 24 OCT '91 19:24 000D -92 Paraules de P. Marag=II (or000sta-guibi Top Sponsor Workshop 29.10.91 Palauet Albèniz (sopar) 21'.3 h. I would like to say a few words in honour of all the companies which have subscribed the TOP-2 programme, present today at k this impressive gathering. You have chosen Barcelona'92 tp spread your messages a ll over the world. This means that yoli trust our organising capacity, and that you rely on the positi4 image of our city for obtaining international approval. To me, your commitment to ttie Games and to extremely important. It makes Barcelona is feel proud and confident in the future. After the Oiympíc 43/vent, I am sure success wilJ draw great interest, amongst ttie business community, for this cíty. But the pioneers will nelrer hesitate to join us, be forgotten. You did not and your anticipation wíll obviously be rewarded. Let me hope that what the Olympic Movement united, shall never be parted. �24 OCT '91 10 : 35 COOB-92 C1 CT "91 1e : 15 ISM P. 3/6 EICti 9 -'.r3 - 93 - 19S9OD 15m TOP Sponsor WÒrkshop 28 - 31 October 1991 You arre cordially invited to attend a TOP Dinner to be held at the Palauet Albeniz Barceloa on Tuesday, 29 October 1991 at 21:30 Departure at 20:30 from the Hotel Ramada (main lobby) by bases. Special Guest Mayor Pasqual Maragall Et i F.4;7 TOP • 7 ! • �24 OCT '91 19:25 000D -92 P. 4/6 Comunícat Intern Data De 23/10/9111$:10 A ALFRED BOSCH ISABEL CLOS CC/ Assumpte Alfred, El programa TOP (The Olympic Marketing Prograjnme) va se creat pel Comité Olímpic Internacional amb ocasió dels JJ00 de Calgary i Seoul (Programa TOP 1) Es el programa de Marketing Internacional del C10. El programa per Barcelona i Albertvílle és el 1OP II. Ha estat desenvolupat per l'empresa ISL per tal de donar l'oportunitat a certes empreses d'ésser sponsors deis JJ00 a nivell mundial. El programa TOP a unit a tetes les entitats que formen part del Moviment Olímpic, que són: • • • • CIO Ets Comités Organitzadors d'hivern d'estiu USOC Més de 160 Comitès Olímpics Nacionals i D'aquesta manera les empreses arribant a un sol acord es converteixen en sponsors dels Jocs d'hivern i d'estiu, del CIO, de EEUU i a més dels equip olímpics d'aquests 160 Comités Olímpics. Per tant aconsegueixen ser sponsors a un nivell mundial Al mateix temps se'ls ofereix exclusivitat en la seva categoria de producte a tots aquests territoris (als dels Comités Organitzadors i als del Comitès Olímpics Nacionals), així com amb el CIO. La primera vegada que es va posar en marxa aquest programa de marketing va ser peas JJ00 de Calgary Seoul (TOP 1) í a Albertville i Barcelona (TOP W) del qual s'ha tancat la venda fa un any el programa TOP II. i L'empresa que coordina tots els socis del program (C10, USOC, NOCs, i Comités Organitzadors) és 1SL. Regularment s'organitzen els TOP Sponsors Workshops per tal de qué els sponsors coneguin com es va desenvolupant aquest programa. �24 OCT '91 10:35 COOE-92 P.5/6 18/09/91 .11 2 PATROCINADORES MUNDIALES C.°-?■92.- COCA-COLA Patrocinador de Bebidas Refrescantes. KODAK 3M RICOH Patrocinador de Productos Fotográficos Patrocinador de Soportes Mag9éticos. Patrocinador de Equipos de Fax. NATIONAL/PANASON1C Patrocinador de Equipos de Vídeo. SPORTS ILLUSTRATED/TIME Patrocinador de Publicaciones Internacionales. MARS Patrocinador de Snacks. USPS (UNITED STATES POSTAL SERV10E) Patrocinador de Courier Internacional. PHILIPS BROTHER Patrocinador de Equipos de Televisión y Audio. Patrocinador de Máquinas de Escribir. �24 OCT '91 1036 C003-92 P.6/5 18/09/91 3 VISA •• • Patrocinador de Medios de Pagq. BAUSCH & LOMB Patrocinador de Productos Opticos, Auditivos y Dentales. • .•, • • • • �FP.2/2 13:13 qP0B-92 Rit PA NI P„i'‹ 0'4 (AA a.? t~ 4c. 'nuial O 14, tbt k6C.K14 ka., AicilyAlb PpAO_TLIAT 114 1, ItiT)6uw-i •701.14-frtA k(Z,Viej Ke.:04S lz.(y i1t.7-kAkk..0i ç /-/ a , 7)eillAi C~RA 1.,(CKA111 el . f ,,, 1 lri (Ro TONTMill 0-41 1.02.(kA-ILÉ-5.,EaPiZtt 1. <2 & ; 44 P 14 Aç . 15>waig, " 14:g . S 6-Ptu,k) á 114Q/ //‘ i oil' 0'9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4165 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al sopar ofert als directius del programa TOP 2. Top Sponsor Workshop Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Acció política Patrocini publicitari Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/808/0000001456.pdf 67e6ac28e38252f7c16cd9bb62d0edfb PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/11/1991 (3045268) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 PROYECTO DE LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA El papel y la responsabilidad de los municipios PASCUAL MARAGALL I MIRA El autor de este texto se lamenta de que el proyecto de ley orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, que estos días se debate en el Congreso de los Diputados, no contribuya a respaldar las importantes actuaciones y la responsabilidad que los municipios tienen en materia de seguridad ciudadana. Los municipios han asumido desde siempre un papel muy relevante en temas de seguridad ciudadana. Un papel que, en general, puede decirse que ha sido eficaz y ha complementado la labor de otras administraciones y poderes públicos. La acción municipal en asuntos de seguridad se ha circunscrito, preferentemente, a los aspectos de convivencia diaria en los pueblos y ciudades, al ámbito de los problemas cotidianos de seguridad, que es un ámbito ciertamente importante en la calidad de vida de las personas. De ello es muestra la ya larga tradición de reglamentos municipales que han ordenado la convivencia en vías y espacios públicos, y que han establecido los límites que no deben sobrepasarse en las relaciones vecinales. El ejemplo más significativo es la defensa contra el gamberrismo o el vandalismo. También hay que recordar el papel histórico que desarrollan las policías locales que, justo es reconocerlo, han sabido ganarse frecuentemente la confianza de los vecinos cuando éstos han necesitado amparo en situaciones de abuso, o frente a actos contrarios a la seguridad colectiva. Por otro lado, la diversidad de las competencias locales y la proximidad de los ayuntamientos a la colectividad de los ciudadanos, ha permitido a los municipios plantearse una política diferente a la usual, en materia de seguridad, caracterizada por su alta sensibilidad a las demandas sociales, y por el apoyo de las actuaciones represivas o limitativas con actuaciones de carácter asistencial y preventivo. Una muestra concreta de ello es la constitución del Consejo de seguridad Urbana de Barcelona en el que se integran todos los agentes sociales, que inciden en la prevención de la inseguridad ciudadana. Este Consejo ha encaminado sus esfuerzos a adoptar medidas para reducir la delincuencia y el sentimiento de inseguridad, mediante un esfuerzo que concede la máxima importancia a la prevención y a la participación ciudadana. Asimismo, cabe citar las actuaciones municipales en materia de drogadicción, en las que se ha combinado la política de atención a los drogadictos y de reinserción, con la represión del tráfico de drogas en la vía pública. La actuación municipal en materia de seguridad es, muchas veces, una exigencia de los ciudadanos, sino de las administraciones y poderes públicos. Así ha ocurrido, con ocasión de los recientes movimientos ciudadanos contra el tráfico de drogas. Al final, el punto de encuentro entre tales movimientos, la Policía y la Judicatura, ha sido siempre el Ayuntamiento. Sin embargo, esta tradición municipal de intervención en temas de seguridad no ha tenido más remedio que desenvolverse en un marco legal Ciertamente ambiguo. Ni la 6 �Articles de Pasqual Maragall a vieja Ley de Orden Público, ni la reciente Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad han acabado de asegurar la posición municipal en esta materia. Inseguridad jurídica Esta inseguridad jurídica amenaza seriamente el futuro municipal en temas de seguridad. Los tribunales exigen, con toda la razón que las leyes den cobertura expresa y detallada a todas las acciones limitativas de derechos y, particularmente, a las infracciones y sanciones que puedan aplicar las administraciones públicas. A partir de esta doctrina, o bien se reconoce la competencia municipal de forma clara y expresa, o bien los ayuntamientos estarán condenados a abstenerse en materia de seguridad ciudadana. Las Cortes Generales fueron sensibles a este problema cuando en 1985, al aprobar la Ley de Bases de Régimen Local, dispusieron que los municipios deberían ejercer, en todo caso, competencias en materia de seguridad en lugares públicos. No obstante, la propia Ley pospuso la definición de dichas competencias hasta el momento en que se aprobase la correspondiente Ley Sectorial que, justamente es el Proyecto de Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana que se debate ahora en el Congreso de los Diputados. Pues bien, este Proyecto de Ley no contribuye precisamente a respaldar las actuaciones y la responsabilidad que los municipios en materia de seguridad ciudadana. Al contrario, la futura ley omite cualquier referencia a las administraciones locales, las olvida absolutamente. El efecto de esta indiferencia es importante, especialmente si se tiene en cuenta que la nueva ley va a derogar la Ley de Orden Público, que era el único apoyo legal que los ayuntamientos podían invocar hasta el momento. De aprobarse el proyecto de ley en los términos actuales, los municipios deberán asumir tan solo un papel subalterno de colaboración con las demás fuerzas de seguridad. Difícilmente podrán plantearse iniciativas autónomas, que incluyan potestad sancionadora, respondiendo a las demandas sociales. Creo sinceramente que, en el actual debate sobre seguridad ciudadana, hay que poner sobre la mesa el papel y la responsabilidad que corresponde a los municipios. Debe responderse, en uno u otro sentido, a las peticiones que las administraciones locales han expresado en temas como el reconocimiento de los reglamentos municipales, su idoneidad para regular los aspectos peculiares de la convivencia en pueblos y ciudades; la posición de los alcaldes como autoridades competentes en temas de seguridad, o la necesidad de respaldo y potenciación de las juntas locales de seguridad, que son el punto de encuentro y coordinación de las administraciones competentes. Hay que debatir sobre estos y otros temas que afectan muy directamente la vida cotidiana de nuestras ciudades. Otro ejemplo es la necesidad de armonizar el derecho de manifestación y el derecho de los ciudadanos a circular por las vías públicas. Como dijo en cierta ocasión el alcalde Tierno Galván, no es suficiente con que se diga a menudo que los municipios son la proa de la democracia, es necesario que además se le reconozcan las competencias correspondientes y se les dote de los recursos necesarios para asumir sus responsabilidades. El debate del Proyecto de Ley de Protección de la Seguridad Ciudadana es una buena ocasión para ello. Todo lo demás es simple retórica. Pascual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1075 Title A name given to the resource El papel y la responsabilidad de los municipios Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Seguretat Legislació Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7246/20260923_011.jpg 3edf933730abb099d1034ec1f6ffadaf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-12 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Visita amb el comte de Barcelona, Joan de Borbó, a l'Estadi Olimpic Lluís Companys Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Comtes de Barcelona Estadi olímpic Monarquia Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic LLuís Companys Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1260/19911114d_00461.pdf 30047eda83fbabdc72d013922b7e24f1 PDF Text Text PROPOSTA DE SALUTACIO DE L'ALCALDE PER AL 5è CONGRÉS DE CC.00. DE CATALUNYA ÉS PER A MI UN MOTIU DE SATISFACCIÓ DIRIGIR-ME EN AQUEST 5è CONGRÉS DE LES COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA I AGRAEIXO L'ATENCIó DEL SECRETARI GENERAL, SENYOR LÓPEZ BULLA, D'INVITAR-ME. EM COMPLAU DE DONAR-LOS LA BENVINGUDA A TOTS VOSTèS, DELEGATS DE BARCELONA I DE TOTES LES COMARQUES DE CATALUNYA QUE E$ REUNEIXEN AVUI A LA CIUTAT. EM PERMETRAN QUE, COM A ALCALDE, CENYEIXI LES MEVES PARAULES A LA COOPERACIÓ ENTRE EL MOVIMENT SINDICAL I ELS ALTRES AGENTS ECONóMICS I INSTITUCIONALS DE LA CIUTAT. UNA COOPERACIÓ QUE ESTá DONANT FRUITS MOLT IMPORTANTS. QUAN BARCELONA ESTà GAIREBÉ A PUNT DE VIURE UNA FITA HISTÓRICA AMB MOTIU DELS JJ.00, HE DE RECORDAR -COM JA HE FET EN MOLTES ALTRES OCASIONSQUE LA CIUTAT S'HA TRANSFORMAT A SALTS, EN MOMENTS �ESPECÍFICS VINCULATS A GRANS ESDEVENIMENTS: L'EIXAMPLE DE LA CIUTAT, LES EXPOSICIONS UNIVERSALS I, ARA, ELS JOCS. EN LES OCASIONS HISTòRIQUES ANTERIORS, LES TRANSFORMACIONS VAN SER LIDERADES PER SECTORS ECONòMICS PRIVILEGIATS DE LA CIUTAT, POTSER AMB ALGUNS COMPONENTS CERTAMENT PROGRESSISTES. AQUESTES TRANSFORMACIONS NO ES VAN FER SENSE COSTOS IMPORTANTS PER ALS TREBALLADORS. ÉS OBVI QUE LA CIUTAT DELS PRODIGISDE PRIMERS DE SEGLE I LA CREATIVITAT IMMENSA DE LA BARCELONA D'AVUI SóN TAMBÉ CONSEQÜèNCIA DE LA CAPACITAT QUE BARCELONA HA TINGUT PER SINTETITZAR, INTEGRAR, ASSUMIR POSICIONS CONFRONTADES, CONFX,ICTES I DEBATS. LA CIUTAT S'HA DE REFER, PER SUBSANAR DèFICITS URBANíSTICS I SOCIALS, PER TORNAR-LI UNA VITALITAT OBLIDADA I PER ASSEGURAR-LI UN LLOC SIGNIFICATIU EN UN SISTEMA EUROPEU I MUNDICAL CADA COP MÉS OBERT I INTERRELACIONAT. ES IMPORTANT, A MÉS, QUE LE$ CADA COP MÉS RàPIDES TRANSFORMACIONS EN ELS ENORNS TECNOLòGICS I ECONòMICS NO CONDUEIXIN AIUN AGREUJAMENT DELS 2 �DESEQUILIBRIS SOCIALS I TERRITORIALS DE LES CIUTATS I ELS SEUS ENTORNS. HEM PASSAT UN MOMENT D'UNA CERTA EUFòRIA QUE, AMB L'EVOLUCIÓ DELS CICLES ECONòMICS, CALDRà MATISAR PER OBTENIR L'ADEQUADA ADAPTACIó. EL LIDERATGE DE LA TRANSFORMACIó DE LA CIUTAT ES CONCEBEIX, DONCS, COM UNA ACUMULACIó D'ESFORÇOS I D'IDEES DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS I ECONòMICS. EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA2000 ÉS L'INSTRUMENT D'AQUEST LIDERATGE COL • LECTIJ; DE LA CIUTAT. ÉS, TAMBÉ, UN MODEL DE TREBALLEN COMÚ QUE HA ESTAT ESTUDIAT I IMITAT. HE DIT SOVINT QUE BARCELONA'TÉ PROJECTES QUE VAN MÉS ENLLà DELS JOCS OLÍMPICS. ELS TÉ PERQUè EL TEIXIT ECONòMIC, SOCIAL I INSTITUCIONAL ELS VA CREANT I PERQUè S'HAN ESTABLERT MECANISMES I HàBITS DE DIàLEG QUE PERMET+N LA SEVA MADURACIÓ I TRANSMISSIÓ. L'ESTIU DE L'ANY PROPER, DURANT ELS JOCS, BARCELONA HAURà DE DONAR TESTIMONI D'UNA MADURESA EXCEPCIONAL, AMB 40T EL MóN OBSERVANTNOS. FINS ARA N'HA DONAT BONA MOSTRA I ESTIC CONVENÇUT QUE LA SEGUIREM DONANT. 3 �FA DOS DIES ES VA CONSTITUIREEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. UN INSTRUMENT MÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIó DELS AGENTS S1)CIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT. UNA EXPERIèNCIA;PIONERA EN EL MARC DE LES GRANS CIUTATS D'ESPANYÀ, QUE CREC QUE POT APORTAR ELEMENTS MOLT IMPOR'ANTS EN LA CONCRECIÓ E DE POLÍTIQUES QUE INCREMENTIN ELS NIVELLS DE QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL A BARCELONA. VEIG AMB SATISFACIó QUE EL DOCUMENT CONGRESSUAL D'AQUEST 5è CONGRÉS CONTEMPLA AMB DETENIMENT EL SINDICALISME COM A SUBJECTES URBà. ES PLANTEGEN QÜESTIONS QUE CONSIDERO D'U#JA IMPORTàNCIA CABDAL PEL FUTUR DE LES CIUTATS COM EL TRàNSIT O EL MEDI AMBIENT URBà. QÜESTIONS SOBRE LES QUE CALDRà PLANTEJAR ALGUNES FÒRMULES IIFiNOVADORES I, POTSER, COMPLEXES, TREBALLADORS, QUE AFECTEN EÏ,.S CIUTADANS COM A COM A CONSUMIDORS, COM AGENTS PARTICIPATIUS, ETC... L'AJ NTAMENT DE BARCELONA ACOLLIRà AMB INTERèS QUAL S EVOL PROPOSTA SOBRE S AQUESTES QÜESTIONS QUE SORGEIXI D'AQUEST CONGRÉS. �AGRAEIXO UN COP MÉS, LA GENTILESA DE DONAR-ME L'OPORTUNITAT D'ADREÇAR-ME A TOTS VOSTèS I VULL DONAR-LOS LA BENVINGUDA A BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4166 Title A name given to the resource Proposta de salutació de l’alcalde per al al 5è Congrés de CCOO de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sindicats Lideratge Barcelona Jocs Olímpics Model social Comisiones Obreras Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf 86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN. (Barcelona, 14 de novembre de 1991) �SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS NOSALTRES. EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A AQUEST RECONEIXEMENT. EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU A AllAWI. ELLS VAN N \DI PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA TOTA GUERRA. AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS, LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES. �Itr ZnALAilltX DES DE BARCELONA VAM F NECESS4-- 2»j' LIMITASS-; MODEST, eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS DIES, VAIG ADREÇAR-ME NA , A4 i LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA- DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM, QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES NASCUDES EN EL MEDITERRANI. LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES, DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS. LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES DEL MEDITERRANI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4167 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Violència Relacions Internacionals Model social Fundació Alfons Comín Ben Jelloun, Tahar Azzawi, Dia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1262/19911120d_00468.pdf f17ed0b703f992ca37e4542cf6f32b0a PDF Text Text DECLARACION FINAL SEGUNDA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE SEGURIDAD, DROGAS Y PREVENCION DEL DELITO EN MEDIO URBANO Desde hace algunas decenios se viene registrando un incremento del 5% de la delicuencia en todos los países del mundo, es decir, el doble cada catorce años. La delicuencia y el miedo ante la delincuencia constituyen una seria amenaza para el desarrollo económico y social de los países y comprometen a menudo los derechos humanos. LibertadIA y seguridad no son contradictorias para la democracia. Los problemas de violencia física y sexual están' agravados por las desigualdades y la discriminación social basadas en el sexo, la raza, la nacionalidad, la edad, l- a-- sex-u-aiitiad,, los distintos tipos de incapacidad y las razones económicas. No obastante, ya existen varias políticas de prevención de la delincuencia y drogadicción que han demostrado su aptitud a través del desarrollo social y el mejoramiento del entorno y los países debieran aplicarlas sin pérdida de tiempo. Sería de desear que las naciones no se demoren en llevar a cabo los esfuerzos en materia de prevención de la delicuencia, puesto que se ha demostrado la eficacia de algunas pautas de actuación concretas, que comprenden el estudio del medio ambiente y el desarrollo social. Asimismo, urge tomar medidas para controlar la disponibilidad y el uso de los estupefacientes. Continuando la Conferencia de Barcelona organizada en 1987 por el Consejo de Europa, la primera conferencia mundial sobre la seguridad urbana y la prevención del delito y drogadicción ha establecido en Montreal en 1989 un plan de actuación "Por ciudades más seguras", texto que el VIII Congreso de las Naciones vidas ha integrado en su resolución sobre la prevención de la delincuencia en medio urbano. Este texto fue adoptado por numerosos de Europa, América del Norte y América Latina. Se han preparado ponencias sobre drogas, jóvenes, inserción de delincuentes y movilización de la comunidad con un espírutu de cooperación internacional para la segunda conferencia internacional sobre seguridad, drogas y prevención del delito en medio urbano �que fueron elaboradas en talleres organizados por ciudades de Europa, América del Norte y América Latina. En París, se han reunido más de 1600 alcaldes, responsables del desarrollo social y representantes de los poderes públicos de 65 países, para intercambiar sus experiencias y poner en aplicación el plan de actuación "Por ciudades más seguras". Estaban presentes los cinco continentes. La resolución de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito en medio urbano enunciaba en particular: - que era a nivel de la ciudad que deben obrar conjuntamente aquéllos que tienen el poder de cambiar las condiciones que favorecen la delincuencia, con el auxilio financiero y técnico de los demás niveles administrativos; iincuencia debe efectuarse sobre todo - que la prevención de la con la participación de os, para poder encontrar las soluciones más eficaces para tratar/ la pobreza, la juventud, la enseñanza, la vivienda, la policía y la justicia; - la necesidad de lograr resultados a corto plazo exige disponer de una política de prevención a largo plazo. La Conferencia de París ha demostrado claramente que hay ejemplos de diversos países, a base de estructuras nacionales o locales de prevención del delito o de programas que han logrado reducir la delincuencia. Los Gobiernos sólo conseguirán reducir su índice nacional de delincuencia si aumentan sustancialmente su inversión en materia de prevención; el presupuesto actual en este campo es insuficiente en todos los países representados en esta Conferencia. SIETE ETAPAS QUE INCREMENTARAN LA SEGURIDAD EN LAS CIUDADES 1. Los países deben financiar desde ahora políticas sociales y urbanas, especialmente para las personas marginadas y los jóvenes en pe44kr-o. Es preciso incrementar hasta 1995, el presupuesto de esas políticas de manera sustancial, fijándose como objetivo dedicar el equivalente de la mitad de los ahorros realizados en los presupuestos de armamento en este período, < "posguerra fría" a las políticas de desarrollo social. Lkt �2. Los países deben establecer estructuras nacionales de prevención del delito para emprender proyectos de investigación y desarrollo y facilitar la aplicación de programas eficaces de prevención, sobre todo en las ciudades. Es preciso que hasta 1995, haya por lo menos el doble de países dotados con estructuras nacionales de prevención. A todo incremento de los créditos para la policía, tribunales y prisiones debe corresponder una financiación equivalente para la prevención, en un concepto presupuestario bien identificado. 3 Los ayuntamientos deben crear estructuras de prevenció9 7 de la delincuencia que movilicen a su propia escala los principales responsables de las políticas en materia de vivienda, jóvenes, servicios sociales, policiales y judiciales. Es preciso que para 1995, haya en el mundo el doble de ciudades de más de 250.000 habitantes dotadas con tales estructuras. 4. Las ciudades, los países, los organismos internacionales y las organizaciones no gubernamentales deben suscitar en los ciudadanos la participación en la prevención y hacerles comprender hasta qué punto es primordial para el desarrollo de las ciudades dotarse de medios eficaces para aumentar la seguridad en nuestras comunidades. ^.cn Es preciso que para 1995, los actuales programas de prevención incluyan la participación de los ciudadanos y que el 10% de los nuevos créditos asignados a la prevención sea aplicado a la evaluación de tales Jrogramas, condición esencial para su control democrático = % Organismos nacionales de obsrvación del delito deben permitir un mejor conocimiento del público y de los responables. v1 5,./1,4? -54) ^, 5. Los países desarrollados deben ayociarse pára apoyar la creación de un centro internacional 46 del +e( de acuerdo con los objetivos de las Naciones Unidas que podrá afiliarse a éstos y que fortalecería las medidas tendentes a incrementar la seguridad en todas las colectividades locales del mundo. /-14). (a) Hasta 1992, el Foro Europeo de Autoridades locales y la Comunidad urbana de Montreal, FCM y USCM, en ^^ colaboración con los Gobiernos y los ayuntamientos, üGi^,l4,.y crearan dicho centro en base a la reflexión y las experiencias de cada uno. ^ -lec �Z. (b) Hasta 1993, este Centro internacional habrá creado un programa de asistencia técnica, de apoyo financiero, de cursos de formación y deberá garantizar la aplicación de esta Declaración. S, (c) Hasta 1995, facilitará la creación de las redes regionales en América Latina, Africa. y Asia. (d) El centro debería integrarse en cualquier instrumento creado por las Naciones Unidas en el ámbito de la prevención del delito y drogadicción. 6. La reunión ministerial de las Naciones Unidas sobre Cooperación internacional en materia de prevención del delito y tratamiento de los delincuentes debe solicitar a la Asamblea General de las Naciones Unidas que incluya la prevención de la delincuencia de manera importante en su programa para la próxima década. (a) dando en todas sus actividades una prioridad equivalente a la prevención de la delincuencia y drogadicción y a la represión; (b) cuidando de que todos los recursos de que disponen las Naciones Unidas para la prevención de la delincuencia sean equivalentes a los recursos asignados a la lucha contra los estupefacientes; (c) haciendo de la prevención de la delincuencia uno de los grandes temas de trabajo del Congreso de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito y el tratamiento de los delincuentes de 1995; (d) promoviendo la creación efectiva del centro internacional de la prevención de la delincuencia. 7. El Foro Europeo de Autoridades locales para la seguridad urbana, la Conferencia Norteamericana de Alcaldes y la Federación Canadiense de Municipalidades, se encargarán de la aplicación de la presente declaración: (a) movilizando las organizaciones internacionales y regionales de los diversos países; (b) fomentando la prevención de la delincuencia en colaboración con las organizaciones internacionales; �(c) contribuyendo a la Tercera Conferencia internacional sobre la seguridad y la prevención del delito en medio urbano con los copartícipes implicados. El orden del día de esta conferencia estará formado por los principales temas evocados en la Conferencia de París para que sean sometidos a evaluación y análisis crítico. PA5 4L ctkítc DE-5 \í1 fosTiMel LW )DN r) 2) \)j ç) _t)-1LTT D-ovr el_ LE-UY e- Pkit PO C,ç'i 14,-Pci LA itÁs7/1cA P)o-onxop ,5 ? (79L 17/12. t UF 1/ 1) Q r aoi (;) 7 )1--ü ) OS' 6 OH ElltrrI,IVE NuJ p_zç fu ‹£-Ob Ç1/)1Ç ,e-71Kir-sn2J •0 vi D pibK EÏ1Q • `6,- vors' o PA-cM/It 19P06-7- P-U .l571-1_ .9.-r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4168 Title A name given to the resource II Conferència Internacional sobre Seguretat, les Drogues i la Prevenció de la Delinqüència Urbana / Declaració final Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Place de la Defensé, Paris Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Barcelona Relacions Internacionals Acció política Model social Drogoaddicció Congressos i conferències Description An account of the resource Esborranys per la declaració final de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1263/19911122d_00465.pdf a39dd542984bd5293fe943f97d528e24 PDF Text Text EXCM. SR. MINISTRE, SR. PRESIDENT DEL PORT AUTONOM, SR. PRESIDENT DE L' INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, SR. HENRY COBB, SRES. I SRS.: COM HAN DIT EN LES SEVES INTERVENCIONS EL PRESIDENT DEL PORT AUTÒNOM DE BARCELONA I EL PRESIDENT DE L'INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, L'ACTE D'AVUI TÉ UNA ESPECIAL SIGNIFICACI6 PER A BARCELONA. UN ACTE D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES HAURIA ESTAT IMPENSABLE UNS QUANTS ANYS ENRERA, QUAN LA CIUTAT VIVIA D'ESQUENA AL MAR I EL PORT ERA UNA INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT QUE HAVIA TANCAT ELS MOLLS, I, FÍSICAMENT, S'HAVIA CONVERTIT EN UNA BARRERA QUE IMPEDIA L'ACCÉS I EL CONTACTE CIUTADà AMB EL SEU MAR. VULL FER UNA REFERèNCIA CONCRETA AL LLOC ON ENS TROBEM, EL MOLL DE BARCELONA, MOLT A PROP D'ON FINS FA POCS ANYS HI HAVIA LA HISTòRICA ESTACIÓ MARÍTIMA DE LA CIUTAT. �AQUESTA DESAPAREGUDA ESTACIÓ MARÍTIMA VA SER LA PORTA D'ENTRADA A ESPANYA MÉS REMARCABLE FINS BEN BÉ LA NOSTRA GUERRA CIVIL. VA SER TAMBÉ UN LLOC D'ON VAN SORTIR MOLTS DELS NOSTRES EMIGRANTS EN ELS PRIMERS QUARANTA ANYS DEL SEGLE. NOMÉS EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AèRIES VA AFECTAR DEFINITIVAMENT LA CENTRALITAT D'AQUEST PUNT CLAU DE LES COMUNICACIONS DE LA CIUTAT AMB EL MÓN. LA PRIMERA PEDRA QUE POSEM AVUI POT TENIR UN CARàCTER BEN SIMBòLIC. PERQUé SUPOSA, TAMBÉ, UNA REAFIRMACIó DE LA VOLUNTAT DE BARCELONA DE MANTENIR LA SEVA CONNEXIÓ PRIVILEGIADA AMB EL MóN, DE SER PORTA D'ENTRADA, D'OBERTURA A LES APORTACIONS EXTERIORS - EN AQUEST CAS D'UN DELS MÉS PRESTIGIOSOS ESTUDIS D'ARQUITECTURA DEL MóN I D'OFERIR LES SEVES POTENCIALITATS AL CONJUNT DEL PAíS. LA COL.LABORACIó ENTRE L'AJUNTAMENT, EL PORT AUTO/40M I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES HA FET POSSIBLE QUE BARCELONA RECUPERÉS UNS ESPAIS PRIVILEGIATS I DE QUALITAT PER A LA CIUTAT. �ES UN EXEMPLE EXCEL.LENT DE LES POSSIBILITATS EXTRAODINàRIES QUE SORGEIXEN DE LA COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS, D'UNA MANERA DE FER QUE HEM EXPERIMENTAT A BASTAMENT AMB MOTIU DE LES OPERACIONS OLíMPIQUES I QUE TENIM LA INTENCIó DE SEGUIR IMPULSANT MÉS EMLLà DEL 92. ES UN BON EXEMPLE DEL QUE AVIAT ES PODRà IDENTIFICAR COM EL MODEL BARCELONA I QUE PROPOSEM COM A ALTERNATIVA A LES RELACIONS BASADES TAN SOLS EN LA COMPETICIÓ EN LA CONFRONTACIÓ. DES QUE ES VA REMODELAR EL MOLL DE LA FUSTA, L'AJUNTAMENT HA TREBALLAT PER FER POSSIBLE UN MAJOR CONTACTE DE LA CIUTAT AMB EL MAR. EL PROJECTE DE REFORMA DEL PORT VELL, UN PROJECTE QUE JA COMENÇA A SER UNA REALITAT, PERMET AQUEST RETROBAMENT, HEM D'ESTAR SATISFETS PERQUé BARCELONA HA SABUT REINTEGRAR AQUESTS ESPAIS PRIVILEGIATS, AQUEST VELL PORT, A LA CIUTAT. I PERQUè EL PORT AUTÒNOM I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS, HAN ESTAT SENSIBLES A LES DEMANDES CIUTADANES I HAN ENTèS QUE CALIA APOSTAR FORT EN AQUEST ESPAI. A MES ELS HEM D'AGRAIR QUE ACCEPTESSIN EL �LIDERATGE QUE LA CIUTAT HAVIA DE JUGAR EN AQUESTA REFORMA. LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS LA PRIMERA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES QUE ES DUU A TERME AL NOSTRE PAÍS. BARCELONA ESTà SEGUINT, TAMBÉ AMB LA REFORMA DEL PORT VELL, ELS PASSOS D'ALTRES CIUTATS D'EUROPA I D'AMéRICA. HA RECUPERAT EL MAR EN EL SEU CENTRE HISTóRIC. VOLDRIA DESTACAR, A MÉS, QUE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIó D'AQUESTS VELLS MOLLS FORMA PART D'UN PROJECTE MOLT MÉS AMBICIÓS PER A LA CIUTAT: LA RECUPERACIÓ DE TOT EL LITORAL, DES D'AQUEST MOLL DE BARCELONA EN EL QUè ENS TROBEM, FINS AL RIU BESóS. DURANT AQUESTS ANYS BARCELONA I HA SABUT JUGAR FORT ENS HEM ARRISCAT EN PROJECTES MOLT AMBICIOSOS. EL FUTUR CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS DE BARCELONA, UN EDIFICI EMBLEMáTIC DISSENYAT PER UN GRAN ARQUITECTE, N'ÉS UN. LA TRAMA URBANA CIUTAT ARRIBA AVUI AL VELL PORT. L'AJUNTAMENT TAMBÉ VOL SER PRESENT 4 1 EN EL PORT DEL �FUTUR, AQUEST QUE ARA ESTà CREIXENT CAP A PONENT, UN PORT ALTAMENT COMPETITIU AMB UNA GRAN ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES AMB SERVEIS INTEL.LIGENTS. UN PORT QUE ASPIRA A SER EL PRI ME R DE LA MEDITERRàNIA. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4169 Title A name given to the resource Col.locació primera pedra del World Trade Center Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recuperació del litoral barceloní. Gran zona d'activitats logístiques amb serveis intel·ligents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Acció política Barcelona World Trade Center Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/809/0000001457.pdf 7db65d1d0829609828773f140b2948a3 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 23/11/1991 (3180353) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14 LA FINANCIACIÓN DE LOS MUNICIPIOS Recuperar poder local PASQUAL MARAGALL Plantea el autor del artículo la urgente necesidad de compaginar los recursos locales, la calidad de vida que exigen los ciudadanos y el equilibrio razonable de gastos e ingresos de las tres administraciones que los gestionan y procuran. Los ayuntamientos no quieren el 25% del gasto del Estado. Lo que proponen, desde hace ocho años, es estar en condiciones de gestionar el 25% del gasto público neto. Es decir, de la suma de gastos de las tres administraciones públicas (central, autonómica y local), una vez eliminadas de la suma las duplicaciones por transferencias internas (y excluyendo los intereses de la deuda pública y las pensiones). El mayor partido político español aprobó en su congreso de 1988 ese objetivo y ninguno de los demás partidos lo ha discutido. Parece lógico admitir como satisfactoria una reducción del gasto del Estado desde el 80% de hace 12 años hasta el 50% que se postula. El resto se repartiría por mitades entre autonomías y ayuntamientos y de esta manera los gastos netos por habitante serían iguales, lo cual parece también remarcable si se tiene en cuenta que hace 12 años las autonomías no existían presupuestariamente. Según el Congreso del PSOE de 1990 este objetivo de 50 / 25 / 25 (50% Estado, 25% autonomías y 25% ayuntamientos) es alcanzable dentro de la presente década. La realidad es que, probablemente, las autonomías ya están llegando al objetivo del 25%, mientras que los ayuntamientos, que están todavía en el 16%, pueden quedarse, después de la revisión bilateral de la financiación en un 15%. De ahí la decepción de unas corporaciones locales que, por otra parte, han sido el subsector más dinámico en la inversión. Pasar del 15 al 25% antes del año 2000 -mediante un traslado anual del 1 %del gasto público consolidado hacia las corporaciones locales, además y por encima del crecimiento vegetativo- es hoy más difícil de lo que parecían las cosas en 1990, con 10 años por delante. Pero si no se consigue este objetivo, toda la descentralización política en que consiste el Estado de las autonomías habrá tenido algo de irreal: al final, las autonomías se habrán creado, al menos parcialmente, desmontando el poder local. Y al poder local no sólo no habrá ganado peso respecto a 1980 sí no que lo habrá perdido. Mal negocio. Mal negocio, sobre todo, si tenemos en cuenta que un poder local mermado y controlado desde más cerca tiende a ser sustituido de manera progresiva y casi espontánea. Esto conlleva una confusión y una irritación crecientes, a la vez que una falta de legitimación material y formal frente a problemas de inseguridad, congestión y alojamiento que el ciudadano reclama, con lógica, del nivel de gobierno inmediato, que es el local. El error estuvo probablemente en un proceso de transferencias precipitado y apasionado que se olvidó de dotar los servicios de carácter nacional que algunos ayuntamientos estaban ya prestando. Este olvido implicó en su momento un ahorro para el Estado y hoy el ahorro es para las autonomías. Fatalmente, se olvidó también 8 �Articles de Pasqual Maragall a de ligar las nuevas dotaciones financieras autonómicas a una redistribución de fondos hacia el sector local en el mismo grado en que el Estado aporta a sus fondos de cooperación local -progresivamente debilitados en su denominador-, es decir, en recursos no transferibles a las autonomías. Así, los ayuntamientos se están viendo obligados a contemplar las sucesivas revisiones de la financiación autonómica como un debilitamiento de sus fuentes de recursos. Y lógicamente eso aumenta la irritación antes mencionada. Desayuno indigesto Cuando, finalmente, el alcalde de turno abre el periódico y comprueba que, después de echar cuentas con el máximo rendimiento que los nuevos impuestos le permiten -y el consiguiente coste político- su presupuesto no crecerá mucho más de un 5%. Y comprueba también que este crecimiento está por debajo del previsto en el presupuesto del Estado (10%), mientras que su propia autonomía prevé aumentos del 16,8%, aun sin haber recibido ni contabilizado los beneficios que puedan derivarse de la revisión financiera en curso, suponiendo que los haya... Entonces a este alcalde se le indigesta el desayuno. Como mínimo. No es de extrañar pues el tono que preside los encuentros municipales ni hay que buscar en él muchos móviles ideológicos o partisanos. La solución razonable está al alcance de la mano sí las autonomías aceptan constituir sus propios fondos de cooperación local -algunas ya los tienen- en proporciones progresivamente cercanas a las del Estado sobre sus recursos netos. Si, además, aceptan poner impuestos como las demás administraciones públicas para poder acceder así a la mayoría de edad institucional frente al público. Si hacen un esfuerzo importante en inversión para coger el relevo del fuerte impulso municipal habido hasta el presente -utilizando para ello el "saber gastar" de los propios municipios, algo no fácil de aprender-. Y si, finalmente, Estado y autonomías militan, francamente en una cierta realimentación del poder local, un poder local al que en los últimos años se le han ido retirando cepos, grúas, cobro efectivo de multas, carácter judicial de sus policías, competencias en seguridad y vivienda, recursos en agua y saneamiento, etcétera, al mismo ritmo que aumentaban las exigencias de los ciudadanos. Sí el Estado no aprovecha el momento de la revisión financiera bilateral (Administración central-Administración autonómica) para plantear las bases de la trilateral (Estado-autonomías-ayuntamientos), habremos perdido dos años como mínimo. La calidad de vida de nuestras ciudades no se puede permitir muchas alegrías de calendario. Un ritmo sostenido de exigencia pública local de calidad, aun sabiendo que hay problemas que sólo tienen salida a largo plazo, parece una política prudente que las tres administraciones, deberían de favorecer. Es notorio el desfase entre la importancia de los logros obtenidos por todos en los grandes objetivos políticos (incluido el de la devolución de poder a las nacionalidades y regiones) y los logros en calidad de vida en las ciudades: el contraste entre el Estado de la nación y el Estado de la ciudad, entendiendo por estado de la ciudad el clima de sus calles y barrios, la fluidez de su circulación, la calidad del aire, del agua, los decibelios que hay que soportar, la limpieza... y más allá del urbanismo -que también ha mejorado-, la urbanidad. Vamos a ver si logramos entre todos hincar el diente en estos temas, que son hoy los que realmente nos apasionan corno ciudadanos. P. Maragall es alcalde de Barcelona. 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1076 Title A name given to the resource Recuperar poder local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Finançament Municipis Espanya Competències Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf 712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d PDF Text Text 1' (9 AíOG/22) CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA Pati Llimona, 4 de desembre de 1991. Moltes gràcies Sr. Regidor. Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren. No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament, sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem d'aquell moviment de vaixell. Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests �que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació la dels problemes, pel fet de incidència econòmica global negativa. Tots ho sabem. Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de tirar endavant la millora dels punts territorials on es concentren justament l'atur i Ils problemes. Imaginem el que hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en el que això hagués estat. Aquest és una llança que jo trenco en favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del nostre programa, del nostre cor diria -, i del nostre cap, a la mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es porten en aquest districte per part de tots els que som aquí. Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat Vella i dels altres barris de la ?iutat. �Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el camp de l'educació. No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts, per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes recents i les mes agosarades. Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia, se'n continua parlant i llençant araules que no tenen eficàcia. Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura 3 �que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional, sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic. Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres som artesans que hem trobat algun en trobem alguns, justament empresaris, no tots ni molt menys, tirar de si renovació. Ara, d'invertir en desllorigadors de la endavant. vostès vostès aquest i així és molt difícil Nosaltres volen, de la som els rehabilitació s'han d4 fiar de nosaltres, equip humà que ara vosaltres, els que seieu en aquesta sala". 4 misèria, és aquí, artesans i de o la vostès han -que sou �Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès, senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més. Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això, perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació. Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les lleis i dels plans no ens serveixen. Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a Ciutat Vella rehabilitat, 160.00 Ptes/m2, com a mínim, comptant la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!): "Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo. �¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot, de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb accions que siguin realment resolutives. El segon punt és el que jo diria sistema dibuixar jurídic. un La el dogmatisme progressista igualtat o és igual jurídic d'igualtats sistema a l'uniformisme sobre del i el territori -imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat a perpetuar-se; és, potser, igualitarista, enormement progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan més en el "caldo" són vostès que 2ii viuen cada dia. Penso que els interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser �capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament; que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per arribar a la igualtat. S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís, del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes fiscals com en els sistemes judicials. Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució. Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que no hi és aquest remei, no hi és erqué està lluny. També perquè és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la uniformitat. �Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic, que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet, justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs, segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a prop. Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització. Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic. 8 �Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un procés molt llarg, però, en tot as, hi ha un moviment en aquest sentit. Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat, del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte. Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola. Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest sentit, sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres. Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt important i molt lloable, i per nosaltres enormement �encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a més, no és qualsevol equipament que ve a animar el barri, és un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el sistema educatiu, cap aquí. Jo me'n recordo que alguns de nostres vells republicans, l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat, utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu feien? Bé, doncs, agafaven les infraestructures escolars buides pel drama immens que va representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven. Però bé, ara no es tracta d'això ara es tracta justament que les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del punt de vista del funcionament d la societat. Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la voluntat que tenim l'equip irigent en aquest moment a 10 �l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon, tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la nostra conciència. Moltes gràcies i molta sort. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4170 Title A name given to the resource Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Comerç Ocupació Habitatge Barcelona Model social Ciutat Vella Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1265/19911219d_00469.pdf 8550696d79871f76ed14b0ca9ff5a8c8 PDF Text Text LA RéGION, DEMAIN DAN$ L'EUROPE Soirée à la Salle J. Mermoz Toulouse Le 19 décembre 1991, 21 heures. �2 INTERVENTION DE PASQUAL MARAGALL, MAIRE DE BARCELONE Estimado presidente de la Comisión Europea, Estimados Ministros de Educación Nacional y de Turismo, Señoras y señores, Estimados amigos y amigas, No es casual que el Alcalde de Barcelona se encuentre hoy aquí, entre ustedes, para participar en una "soirée" sobre el futuro de la región en Europa. Además de la amistad y el respeto que siento por los otros intervinientes en el acto, así como la camaradería política que me une con ellos, mi presencia aquí es una muestra más de la integración práctica a la que hemos llegado en la Europa Comunitaria. Al Alcalde de Barcelona no le resulta nada extraño estar entre ustedes. Y, de hecho, mi presencia en ciudades como Toulouse y Montpellier es frecuente. Igual como la de Alcaldes y ministros franceses en Barcelona. Estimados Amigos y Amigas, los Pirineos ya no son una frontera sino un "carrefour". No nos separan, sino que nos unen. Toulouse y Barcelona ya están sólo a cuatro horas de autopista y cuando se inaugure el Túnel de Puymorens aún estarán más cerca. �6 las culpables- sólo tienen solución en el marco europeo. Un marco que con el Mercado Unico Europeo, que tendremos a partir de enero de 1993, nos va a situar en la necesidad y en la obligación de colaborar para sobrevivir. En esto las ciudades son poco distintas a las empresas; las ciudades tienen que competir para salvarse, y tienen que aliarse. Ha llegado el momento en que las ciudades tienen que decir "aquí estamos", y tienen que decir en Bruselas, delante de la Comunidad y del Parlamento: "El presupuesto que ustedes aprueban cada año no tiene nada que ver con la realidad europea. Ustedes aprueban un presupuesto cuyo 65% se destina a Política de Subsidios Agrarios, muy respetable, pero que tiene muy poco que ver directamente con las preocupaciones de más de la mitad de los ciudadanos de Europa, que son habitantes de las grandes ciudades europeas y que tienen otros problemas, que se llaman universidad, delincuencia, educación, droga, tráfico, cultura accesible, competencia tecológica..." Este mensaje se ha empezado a o en Europa, pero sólo se ha empezado a oir. Cuando se dice: vamos a sustituir la Política Agrícola Común, basada en el sostenimiento de los precios de los productos agrarios, por una política de rentas dirigida a las personas del campo y de la ciudad, pero básicamente del mundo rural a fin de equiparar sus condiciones de vida a las de los habitantes de las �3 Las relaciones entre nuestras dos ciudades y sus gentes son buenas y se intensificarán. Me atrevo a decir que ese es el destino inevitable y a la vez deseable de Europa: que sus ciudades estrechen relaciones entre si, que constituyan una tupida red de flujos y de intercambios. El ejemplo de la relación entre Toulouse y Barcelona se puede multiplicar por diez, por cien, por quinientos. Porque Europa es, sobre todo, un sistema de ciudades cada día más apretado, más denso, más conectado en todos los órdenes. Digo en todos los ordenes, tanto en la creación de riqueza y de cultura como en la solución de los grandes problemas, la mayoría de los cuales son comunes a las ciudades a partir de cierto nivel de población, que se puede situar en torno a los 100.000 habitantes. En muchos casos, esos problemas comunes no tienen solución, si no es en el campo de la definición de estrategias y de estándares que vengan producidos por la síntesis de la civilización europea. Y que en el marco de la Comunidad Europea -que pronto será, finalmente, la Unión Europea- se concreten en normas y propuestas comunitarias. �4 LA CIUDAD COMO CONTENEDOR DE PROBLEMAS Nosotros tenemos la convicción delque un territorio bien tratado, bien regido, bien gobernado, bien financiado en sus asuntos públicos, es capaz de absorber una cantidad de problemas muy considerable; mucho más considerable de lo que, a veces, a primera vista, parece lógico y razonable esperar de ese territorio. Un territorio es capaz de absorber una cantidad de conflictividad muy grande, si está dotado de los elementos adecuados para su gobernación y para la financiación de sus necesidades. Ahora bien, las grandes ciudades tienen un umbral de absorción de problemas, pasado el cual es inútil pedirles que sean capaces de absorber más problemas. Si algo es una ciudad, es un lugar que no admite islas. No se pueden admitir parcelas aisladas, incomunicadas, dentro de la ciudad. Si la ciudad existe, es porque se vive mejor juntos que separados. Y nos gusta mucho vivir separados, nos gusta vivir con espacio y con espacios verdes si puede ser, nos entusiasma a todos. Y, sin embargo, acabamos viviendo juntos. Cada vez son más los ciudadanos de Europa que tienden a vivir en grandes ciudades, porque viviendo juntos solucionamos de una forma más productiva, más barata, más eficaz muchos de los problemas que tenemos como especie, como Humanidad. �5 Y, sin embargo, esto produce sus propios costes, costes muy importantes. Pero, si la ciudad no es capaz de hacer frente a estos costes de una forma sensata, su propia razón de ser desaparecerá. Si la ciudad no soluciona los problemas de transporte, de accesibilidad, de comunicación cultural y física entre las diversas partes que la pomponen y entre sus ciudadanos, está condenada al fracaso. Ultimamente existe una cierta literatura negativa sobre la ciudad, que, si me lo permiten, quisiera rechazar con argumentos. La gran ciudad no es la causa de los problemas de la gran ciudad, de lo que comunmente llamamos problemas urbanos. La ciudad no es tampoco ni siquiera la solución de esos problemas. La ciudad es el "container", es el contenedor de los problemas que no son los suyos, sino que son los de la humanidad. La gran ciudad es el lugar donde la humanidad pone suá problemas porque no sabe dónde más ponerlos. Pone sus problemas de marginalidad, de soledad, de desigualdad, de inseguridad ... Existe lo que podría denominarse, en efecto, un "malheur de banlieue", que llega a extenderse, en una especie de metastasis, hasta el centro mismo de la ciudad. El argumento es, pues: los problemas de las grandes ciudades -que no son imputables a ellas, en el sentido que las ciudades sean �7 ciudades, en ese momento, -digo- se está poniendo el dedo en la llaga. Porque a esas condiciones de vida sí que tienen derecho todos los campesinos de Europa, mucho más, creo yo, que a ver el precio de su cosecha protegido por encima de lo que es un precio mundial inapelable. EDOUARD HERRIOT: "TOT OPOSA ELS,ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". Los estados van a seguir detentado un poder muy notable, esto es evidente, al menos en una primera y larga fase de la unidad europea. Incluso se puede afirmar que son los Estados los que, con renuncias admirables -a veces injustamente no reconocidas-, estan construyendo la unión de Europa. Su protagonismo es total, tanto por lo que ceden como por lo que todavía se niegan a aceptar. Y, sin embargo, estoy convencido de que la Europa del próximo siglo va a ser, sobre todo, la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades. Para que Europa sea la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades se requiere una gran confianza entre los países. Se requiere la posibilidad de que las diferencias que nos separan nos unan, y, por tanto, que seañ reconocidas como una riqueza y no como una dificultad. Y se requiere también lo que podríamos llamar un "principio de lealtad europea". Todos hemos de interpretar los cambios que se �8 tienen que producir en la distribución territorial del poder como una contribución a la construcción europea, no como una oportunidad para mejorar posiciones particulares. Las grandes ciudades no sólo hoy ya concentran a la mayor parte de la población europea, sino también sus potencialidades de desarrollo económico y social, elte innovación tecnológica y de desarrollo educativo y cultural. Barcelona ha sido una de las seis ciudades que creó el movimiento llamado Eurociudades, que se ha consolidado en poco más de dos años como un importante "lobby" dé ciudades que buscan soluciones conjuntas para problemas parecidos. Las ciudades que han creado este movimiento creen que la Europa actual no ha reconocido su papel de forma suficiente. La Europa actual ha tenido un crecimiento en torno a los problemas primarios, en torno a la agricultura, en torno al carbón y al acero... Pero ahora Europa debe volver la mirada hacia sus ciudades, hacia lo que constituye su sistema circulatorio sanguíneo. La ciudad de Barcelona ha llegado también a la conclusión de que para ser alguien en Europa, en este sistema de ciudades que es Europa, hay que robustecer losilazos de nuestra ciudad y de nuestro subsistema local con el sistema total. Para ello, Barcelona ha impulsado junto con otras ciudades una red denominada C-6, integrada por se s ciudades: Valencia, Zaragoza, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse y la propia Barcelona, �9 que suman el volumen de habitantes que, a nuestro parecer, es idóneo para poder ofrecer a los ciudadanos exigentes de nuestros municipios el tipo de servicios que creen que tienen derecho a gozar. Les he querido hablar preferentemente de las ciudades y de Barcelona, que es mi ciudad. Creo que es el papel que me correspondía en esta soirée de hoy. Pero quisiera terminar mi intervención hablándoles también de las regiones. Desde el punto de vista administrativo y político existe una evidente diferenciasen el reconocimiento que los Estados europeos otorgan al hechcii regional. No es lo mismo un "Land" alemán que una "Regione" italiana, o una "Comunidad Autónoma española" que un "Conseil Regional" francés. La historia explica esas diferencias. Ahora bien, las diferencias no deben ser una excusa para ignorar el hecho regional, ni para pensar que la región no sea necesaria para compensar las identidades: A más europeo más Midi-Pirinées. A más europeo, más catalán. Sólo así mantendremos un equilibrio justo y humano en la Europa unida que estamos construyendo. Estimados amigos y amigas, voy a concluir diciendo que es la hora de Europa en el mundo, la hora de las regiones en Europa y la hora de las ciudades en los Estados. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4171 Title A name given to the resource Intervention de Pasqual Maragall, maire de Barcelone "La Région, demain dans l'Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els Pirineus ja no separen sinó que uneixen. La ciutat com a contenidor de problemes. Es la hora d'Europa al món, de les Regions a Europa i de les ciutats en els Estats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Municipis Cooperativisme Acció política Regions Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/694/19911129_LV.pdf 3242e75146e5f5306ca920f6d11fbf28 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/11/1991 La Vanguardia, p.019, Opinión Sobre Macià y su monumento PASQUAL MARAGALL Por fin la hija de Macià y los hijos espirituales de Macià, que somos todos, hemos podido ver levantado el monumento a l'Avi. El primer proyecto fue de Peyrí, nieto de Macià, que también estuvo presente en el acto del día de Navidad. Pere Pi i Sunyer presentó este proyecto al alcalde Narcís Serra. Se titulaba "Tombes flamejants" y era un gran plantel de metales alzándose hacia el cielo en todas direcciones desde el centro de la plaza -entonces todavía- de Calvo Sotelo. Tal como estaba concebido, se hubiera visto desde la parte alta de la Diagonal. Y hubiera hecho un gran efecto. Pero no nos decidimos. Se impuso la obligación de respetar el magnífico jardín de Nicolau Rubio y Tudurí. Oriol Bohigas propuso entonces lo que personalmente creo que era la mejor idea desde el punto de vista urbanístico: una reproducción del olvidado Sant Jordi ecuestre de Llimona, que se situaría en la plaza Macià, al inicio de la avenida Pau Casals. Tampoco cuajó. Quizá se quería algo más corpóreo y monumental, un homenaje menos indirecto y más sencillo. Nos quedamos sin monumento ecuestre (¡y hay tan pocos!). Puede que algún día podamos retomar esta idea en el otro extremo de la plaza Macià y para otro gran presidente: Joseph Tarradellas. La ciudad tendrá que pensarlo. Todas estas decisiones requieren tiempo -pero ni aun así está garantizado el éxito-. El diario "Avui" emprendió entonces una campaña popular para el monumento a Macià. Un tribunal en el que había gente tan prestigiosa como Chillida -que presidía-, el querido George Collins -el gaudiniano más importante que ha existido- y el propio Oriol Bohigas, seleccionó un pequeño grupo de proyectos a partir del centenar que se presentaron. La votación popular sobre esta preselección eligió el proyecto de Vaquero Turcios, que partía la plaza de Catalunya con un muro bajo las fuentes y proyectaba al cielo un rayo láser con las cuatro barras, visible -decía el proyecto- desde el Montseny. No pudo comprobarse la auténtica visibilidad del rayo láser rojo y amarillo -que el Ayuntamiento había probado a través del haz luminoso situado detrás del Palau Nacional de Montjuïc- ni gustó a los urbanistas el hecho de que se partiera la plaza Catalunya (si bien de aquel proyecto quedó -y el concejal Serra Martí la realizó- la idea de prolongar la Rambla Catalunya a lo largo de la plaza hasta unirla con la Rambla de Canaletes). Por otro lado, los problemas de sustentación del muro sobre la estación subterránea eran considerables. El Ayuntamiento, informando al Departamento de Cultura, encargó entonces a los arquitectos Piñón y Viaplana un Saló Macià en la parte baja del paseo de Gracia, en el umbral de la plaza Catalunya. Una pieza de Maillol, magnífica, negra; la reurbanización del paseo, que se planificó peatonal en el centro, como en la avenida Pau Casals o en el paseo Lluís Companys; y el busto de Clarà -iluminado el 25 de diciembre por un rayo de sol al mediodía- gustaron a Maria Macià y a buena parte de la crítica. 39 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Pero tampoco hubo unanimidad. Finalmente, Lluís Armet y el conseller Guitart acordaron la salomónica solución que inauguramos esta Navidad. Una pieza de Subirachs, propuesta por el Consell Executiu de la Generalitat, en un entorno de Piñón y Viaplana. El busto de Subirachs interpretando el de Clarà, fue para mí una sorpresa de última hora. El monumento no tiene demasiadas complicaciones y -gustos a parte- será respetado por todos. ¿Y Macià? ¿Será también respetado por todos? Creemos y esperamos que sí. De la misma manera que creemos y esperamos que lo será Francesc Cambó, a quien pronto los empresarios del 92 levantarán un monumento, si todo va bien, delante de la fachada del Palau Nacional de Montjuïc. Sin Macià (y sin Companys y Layret) el catalanismo popular no hubiese existido. Sólo hubiese existido un folclorismo y un cultismo interesantes. La revuelta popular de 1909 -la Semana Trágica-, que marcó los dos campos que años más tarde, durante la Guerra Civil, se enfrentarían en Cataluña, era una premonición del posible naufragio político de un catalanismo conservador que no había sabido enraizar en el pueblo y que reaccionaba con exceso ante la cólera popular. Francesc Macià reunificó pueblo y catalanismo. No se entiende la pasión partidaria que su nombre encendió como contrario a los que representaban el otro bando del catalanismo si no se admite la tragedia anterior. La restauración del nombre y la figura de Macià en el centro de Barcelona es un paso más en la asunción de nuestro pasado tal y como realmente fue. Un paso importante. Queda alejado así el espejismo de una Cataluña milenaria, hija del imperio medieval, que habría naufragado en el siglo XVIII y resucitado en la entrada del siglo XX reinterpretando el románico y el gótico para adquirir una madurez definitiva con el Noucentisme, y saltar sin transición desde el Noucentisme hasta la Generalitat de hoy. La historia es más compleja y la figura de Macià -como la de Companys- van unidas a la solución de esta complejidad: pueblo y patria han de unirse no sólo en el mundo de las ideas y las palabras sino en la realidad de las actitudes y los sentimientos de la mayoría. Las ideas han de bajar a la calle y hacerse pueblo antes de mover la rueda de la Historia. Esta fue la acción de Macià y los suyos, como en cierta manera la de Mossèn Cinto Verdaguer. El período trágico en que sucedió todo esto es tan parte de nuestra historia como los años más tranquilos y placenteros. Y si hoy somos el espejo en el cual se miran muchos pueblos, sobre todo en el Este de Europa pero también en el Oeste, es porque pasamos aquellos difíciles trances, porque derramamos la sangre que la Historia pidió por nuestros errores y porque todo ello sucedió en torno a figuras de una gran dignidad, como Francesc Macià, como Francesc Cambó, como Lluís Companys y como Josep Tarradellas. Ellos marcaron con sus actitudes un camino para ser leído, en medio del fragor de los terribles acontecimientos del siglo -el peor de la historia de Europa- por las generaciones actuales. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 40 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1156 Title A name given to the resource Sobre Macià y su monumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Barcelona Monuments Nacionalisme Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles