51 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4410/FMHP_01557.JPG c9b3568be1c593994aca08e4392df6c5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Contrabaix Piano de taula Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4411/FMHP_01558.JPG 3794306254503aa9fd2796ce4ae5ab24 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Contrabaix Piano de taula Acordió Guitarra Caravel·les Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4412/FMHP_01559.JPG 57fa3127f003de9dc0abb1b9df265c3c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Vaixells antics Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4413/FMHP_01560.JPG 71e78c1d156ca053532f195134ac7d54 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Vaixells antics Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf 152640f5b84fc9425905635042e57a76 PDF Text Text Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de les Nacions Unides. Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall: "NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES". 17 d'octubre de 1995 CCCI3 Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional, que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó en una capital cultural com és Barcelona. Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà, "no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional. Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial. El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals. Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals. També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra. ALCALDIA f[e^a ts^aa d'Entrada . ______._ _.__......._.___► ? ^4 5• 1.-151 �Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria ningú. I així va ser efectivament. Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims. Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia. El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ? Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va contestar: "un tractat". I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei en el territori de cadascun dels països. Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional. Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial. Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions. �Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules. Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant, pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu, sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els actes de la vida quotidiana. A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte es comença a reflectir en el llenguatge polític. Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans. Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I això els Estats ho saben. La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial que anomenem nacions. 3 �Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats. Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul. A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se conjuntament. Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials, com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local". Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local. Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat. Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat. En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que un "universalisme vacu, estéril". bona 4 �Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i en qualitat de què hi assistien. Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les qüestions que es van tractar a la reunió oficial. La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996. Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de Nacions Unides com Habitat II. Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí n'han sortit dues coses: 1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup dels 4. 2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals: Ciutats Unides. Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats. s La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per 5 �fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides. Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació d'algunes persones, com en Jordi Borja. Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que el millor encara ha de venir. A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial. a Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir. Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat. I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín, del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement, es resisteix a reconèixer. El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació "tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem vivint. �A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant. El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo, ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda: l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà. El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una ciutat catòlica 100% en la imagineria. Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa. Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit, com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats. 7 �Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca. Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener: dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides. Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat culta, preparada i cívica. Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme. Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats. Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals per evitar crisis monetàries. Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una 8 �exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum. Moltes gràcies a tots. 9 ��17/10 '95 19:30 $93 402 75 32 9i0,UaM UtoictiA ,a GABINET ALCALDIA 11002/0 0z cplatl uwaeD IS Oul Gi."4"` ák}p o l g5 - Proposta d'intervenció: NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >` HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL " PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA. L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A NIVELL MUNDIAL. EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ. 1.- EN EL PLA INTERNACIONAL 2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL - D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT �AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE D'ALTRES). ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS EXCLUSIVAMENT ARA FINS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT . L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN (PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS, ÈTNICS). ÉS EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES RESPONSABILITATS. �LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT. PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES. BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE . EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS. PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR "XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB( ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT. BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS DEL MEDITERRANI. �EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL PREJUDICI. DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992 UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO. QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA. 1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE DIVERSES RELIGIONS. NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA �RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT MULTIÈTNICA. LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS MEDITERRÁNIES (1995). DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA, CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS OBJECTIUS. LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA �CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN TREBALL COORDINAT. ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4. AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I SUMMIT. EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996. LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS, QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB �BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE. AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS, AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET. LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G" MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A PARTIR DE LES CIUTATS. �LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I GLOBAL. COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL: EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS. - 3 EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP E VI SI , EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.; f b C LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA. �EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA. LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT, L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA, EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA. LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT , PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA. L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES AL COSTAT DE NACIONS �UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4361 Title A name given to the resource Nacions unides i ciutats unides Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Societat Globalització Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4088/FMHP_01234.jpg e25c8b46b18e6ff654526a41d969b631 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nena petita senegalesa Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Infants Teatre popular Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4089/FMHP_01235.jpg cab04f3d89e2d716b5737118cc9a0900 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nena petita senegalesa Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Infants Teatre popular Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3923/FMHP_01065.jpg fc52695c87bcca041ffabc5649ade059 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nens i nenes senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Infants Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3924/FMHP_01066.jpg 1d993d795eb3e22e6066c83881d911c2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nens i nenes senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Infants Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3925/FMHP_01067.jpg 93c91b46cac0617335d9a83b0ca9710f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nens i nenes senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Infants Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3927/FMHP_01069.jpg 04330120ef05eea3029f5ccd4a065ee1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nens i nenes senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Infants Cooperació intergovernamental Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3947/FMHP_01089.jpg 57c6bf4eeb28c8640319d6d409942dfd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nens senegalesos Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Infants Caramels Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1671/0000000573.pdf 59fa20cff5bc63c0153a6b54126a6e6e PDF Text Text New York, New York Article de Pasqual Maragall a El Periodico (18-11-01) New York, New York Article de Pasqual Maragall, president del PSC Des de l'11 de setembre vivim en un estat de precarietat psicològica col.lectiva. Han atacat les torres més altes de la nostra civilització. I ho han fet en nom de Déu. I ho han fet de manera que tothom ho ha vist: ¡estava passant! També han atacat la seu del poder militar més gran del món. L'atac ha estat quasi perfecte. La precisió mil.limètrica amb què es va perpetrar només va fallar en el fet de no preveure que els telèfons mòbils dels passatgers del quart avió es posarien en marxa i frustrarien el darrer atac a la seu del poder polític més fort del món, la Casa Blanca. L'odi, que s'ha d'haver acumulat durant un temps llarguíssim al cor dels terroristes, ens preocupa molt més que no pas ens sorprèn la intel.ligent opció per la utilització d'idees i mètodes senzills (implementats de forma sofisticada): el pont aeri de les vuit de Boston a Nova York, les escoles d'aviació per a aficionats de Florida, etc. I ens preocupa perquè l'odi mata i la intel.ligència no. Però certament l'odi intel.ligent és el més perillós. No és pensable que no tingui causes profundes i suports poderosos. En parlarem durant molt de temps. I parlarem de com desactivar-lo. Però avui, tornant de Nova York, havent visitat el que l'oficiositat nord-americana anomena el nivell zero, el lloc del desastre, havent parlat amb amics americans, representants oficials i persones crítiques, vull parlar de la ciutat i del que significa. Deixo de banda què significa per a mi. Ja n'he parlat moltes vegades. És una ciutat que estimo. No igual però sí amb la mateixa ambivalència amb què Joan Maragall estimava i blasmava alhora la Barcelona fantàstica i brutal del canvi de segle. La ciutat que tot ho pot, per bé i per mal. La ciutat que els nord-americans en general no estimen però admiren. La ciutat que ara, provisionalment, segons alguns, els nord-americans han fet seva. La ciutat plena de banderes americanes a cada cantonada, a cada botiga, a cada restaurant, a cada vehicle. Nova York és indubtablement la capital del món, de totes les ciutats del món. La més rica, la més densa, la més perillosa, la més culta, la més representativa. En aquest sentit, és cert que els terroristes, atacant la ciutat de Nova York, han atacat el món sencer. Possiblement els terroristes no comptaven amb el fet que Nova York no és la ciutat més nord-americana de totes, però momentàniament ho ha esdevingut. Per copsar què és Nova York en l'imaginari col.lectiu dels seus habitants cal llegir algun dels articles que ara publiquen el Times i altres diaris. Un dels millors que he tingut l'ocasió de llegir el signa una novaiorquesa que resideix momentàniament a Catalunya, Mary Ann Newman. Seria esplèndid que aquest diari el publiqués. El nivell zero és un immens forat arranat i fumejant. És com la Co- lònia del 1945 però a l'inrevés: no un desert amb l'agulla resistent de la catedral al mig, sinó un erm de runa sense les agulles bessones que la singularitzaven. Un plafó indica els noms dels països de procedència de la gent que hi va morir: 63 països, una tercera part del total de les Nacions Unides. El nombre de morts és incert. Ha estat calculat amb uns coeficients de probabilitat. Un ministre d'Afers Estrangers llatinoamericà, amb qui vaig visitar el lloc, em va indicar que el nombre de ciutadans del seu país desapareguts s'acosta aparentment als 50, però que d'identificats només n'hi ha tres. Molts d'ells probablement no tenien tots els papers en regla. Eren les nou del matí: dones netejant. Immigrants de baixos salaris i treball precari. També diuen que hi ha gent que "ha decidit" desaparèixer aprofitant l'ocasió. La gran ciutat i el gran desastre ho permeten. Però Nova York segueix vital i activa com sempre. S'acosta Nadal i els llums habituals es comencen a encendre --per cert, llums més petits, més nombrosos i mes elegants (que dibuixen els perfils singulars dels arbres) que no pas les bombetes immenses que gastem per aquí. El desplegable del consolat espanyol que anuncia les activitats culturals hispàniques és aclaparador: Josep Pons, al Metropolitan; Alicia de Larrocha, al Lincoln Center; Josep Gort, a Broadway; Muntadas, al Soho... Per citar només els catalans en escena i a les galeries d'art. Nous gratacels, nous comerços, nous restaurants... al costat de clàssics com el Four Seasons de Mies van der Rohe. La cuina ha millorat molt des dels anys 70. Richard Meier, l'arquitecte del Macba, m'explica les seves idees sobre la reconstrucció del World Trade Center. Els oficials de la ciutat i del Departament d'Estat parlen de refer quatre torres de 80 pisos, com les que queden al voltant del forat. Meier diu que n'haurien de ser cinc, per evitar la monotonia. �Les torres feien 120 pisos pel cap baix. Van esbotzar tot el que hi havia al voltant, excepte un edifici antic de pedra picada. El ferro ha sucumbit a la pedra. Un edifici de 70 pisos, modern, que té un trau al mig dibuixat per l'agulla de la torre nord en caure, haurà de ser demolit. Les torres una mica més llunyanes, de principis del XX, on van treballar els mestres d'obra italians que van col.laborar amb Gaudí, els Guastavino, segueixen senceres. Deu quilòmetres més amunt, al Memorial que està dedicat a Ulysses Grant, el general nordista que va alliberar els negres del sud per fer-ne soldats del nord en la guerra de Secessió, el gaudinià més important que hi ha hagut, George Collins, professor de la Columbia University, va fer construir una anella de bancs de trencadís com els del Parc Güell, amb accent americà. I encara molt més amunt, als Cloisters, la tomba de Pere el Gran i el claustre de Cuixà. Nova York es tot això i molt més. Se'n sortirà. Washington està més abatuda, diuen. El món està ferit en un costat. Prop del cor. I és el món, no els americans tots sols, qui haurà de guarir la ferida. Els hem d'ajudar. Hi ha mil maneres. Ja en parlarem. 18/11/2001(El periódico) 20/11/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource New York, New York Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Festes nacionals Catalunya Globalització Estats Units Nova York Solidaritat Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1370 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/661/BoletinDeptProgramacion_1972_n26_NYPoblacionDistribucionRenta_PM.pdf 32f1bc8955468974ddb8cc5ede0d2e16 PDF Text Text p It_ _ • BOLETIN DEL DEPARTAMENTO DE PROGRAMACION Nº 26 • febrero 1972 �SUMARIO Págs. Presentaci6n . 1 La programaci6n municipal. - De algunas ideas metodo16gicas de la programaci6n municipal (la. parte). Por Armando Saez Bu~sa 2 El Programa de Actuaci6n Municipal 1971-1974 del Municipio de Cornellá. Por Fernando Ferrer Viana 12 Programaci6n sectorial. - Notas sobre el trans porte de superficie en Barcelona. Por Francis co Alamán Sales 19 Extranjero. - New York. Poblaci6n, distribuci6n de la renta, m e r cado de trabajo. Por PascualMaragall Mira 29 El "At e Ií.e r Parisien d t Uz-ba.n ís rne " y sus traba jos (Banco de Datos ). Por Jose Ma. Canals Cabir6 41 Financiaci6n. - La financiaci6n de la inversi6n. Autofinanciaci6n. - Traducci6n por Gr-a z ie l la- Co~ ta Paretas 47 Bibliografía: b Recensiones 55 Biblioteca del Depa rt amento de Programaci6n 58 �EXTRANJERO New York. Poblaci6n, distribuci6n de la renta, mercado de traba jo. El prop6sito de esta nota es dar una idea general de la ciudad de Nueva York, en sus aspectos econ6micos básicos, especial mente población, distribución de la renta y empleo. También haré r~ ferencia a algunos de los problemas 'c o r r i e n t e s más notorios que está tratando el sector público, sin entrar en un análisis detallado de este último, cosa que dejo para más adelante. El estudio del sistemade asistencia pública, (Welfare), una de las características clave de la relaci6n entre el sector- público y los ciudadanos en Nueva York, queda también pendiente. Poblaci6n. La Tabla 1 muestra la pob1aci6n de Nueva York por di~ tritos, o Boroughs, cada uno de los cuales, exceptuando Staten Island(Richmond) tiene_ un número de habitantes no muy alejado del de Ba r c e-' lona. La ciudad de Nueva York se consolid6 en 1898, pasando a engl~ bar, además de Manhattan y el Bronx, los condados de Queens, Kings (Brooklyn), la Long Island y Richmond ( Staten Is1and). Hasta ahora la delimitaci6n no ha cambiado. El "New York Metropolitan Region Study. de 1959, de sa r r o llado por la Universidad de Harva r d, defini6 un Area Metropolitana de22 condados: 12 en el estado de Nueva York, 9 en el de New Jersey y 1 en el de Corinecticut. Dentro de la misma hay ciudades tan irnpor-ta.n tes como Newark, c on un millón de habitantes (condado de Essex, New Jersey). En tota l, en 1956, el Area Metropolitana reunía 15 millones de habitantes y seis millones y medio de empleos. Pero tal Area Me tropolitana no tien~ efectos más que en el campo estadístico y en el del planeamiento. Las Tablas .1 y 2 responden al tipo de ejercicio favorito de los estadísticos acerca de Nueva York. Se trata de observar (1) si es cierto que la población desciende en el área central (2) Si es cierto que el área central, y la ciudad, están pasarido a ser . predominante mente "riag r a s ". 29 �De hecho la población de la ciudad no ha cambiado, en el total, en los últimos 15 ó 20 años . Está estabilizada. Pero mien tras Manhattan va perdiendo población -yeso ocurre desde 1910 :Qu e e n s y Ri chrno nd, suburbios residenciales de clase media y alta, van ganando. Brooklyn y el Bronx están prácticamente estabilizados desde 1956. Ahora bien, los cambios de ubicación no han sido tan drásticos como se esperaba en el estudio metropolitano de 1959. Manhattan, durante los años 60, ha recibido un influjo de negros y de "hispanos" (Spanish- speaking people ", especialmente portorriqueños y dominicanos) muy superior a lo previsto. Al mismo tiempo los distritos de Long Island (Brooklyn y Queens) están alcanzando un techo de densidad, lo mismo que el Bronx, el único distrito continental. ~taten Island, por su parte, no ha empezado el "despegue" dernog rá ca esperado por los planificadores de 1959. ñ --El porcentaje de habitantes de raza negra ha aument~ do del 14 al 21 entre los censos de 1960 y 1970. Uno de cada cinco habitantes de New York Cí ty es negro. En Manhattan, el Bronx y Brooklyn la proporción es 1:4. En Queens -escenario actualmente de tensionés fuertes entorno a la inserción de viviendas protegidas en barrios ricos- la proporción es menor y la "resistencia" blanca más fuerte. Cualquiera que pueda ser la imagen que uno se haga a partir de estas cifras, lo cierto es que, en relación con otras gra~ des ciudades norteamericanas, la proporci6n de negros es aún baja, muy baja incluso. Véase la tabla 2 : sólo Los Angeles muestra pr~ porciones inferiores a las de New York entre las l O grandes ciudades escogidas. S in embargo hay que hacer aquí varias cualificaciones. En primer lugar, el Censo, parece ser, no controla a buena parte de los negros que viven en el ghetto (! problema conocido entre nosotros!) . En segundo lugar, como indica el hecho de que cada vez sea más ex tendida la tabulación en tres o cuatro columnas: blancos, negros, Spanish- speaking, y otros, e;t todo lo que se refiere a la composici6n racial el "p r ob Ierna " no se limita a la proporción de negros, sino también y crecientemente, a la presencia ,d e "hispanos " a los quese considera racialmente distintos, y que en todo caso son distintos socialmente , pues ocupan los lugares inferiores en las clases de in greso y viven en general en condiciones semejantes a las de los ne gros. Esta proporción es importante en New York, pero también en Los Angeles, Sto Louis y otras grandes ciudades (en New York espe cialmente portorriqueños, en Los Angeles mejicanos o "chicanos"). 30 �En New York viven aproximadamente 1,7 millones de negros y medio millón de hispanos. La concentraci6n de negros e hispanos en ~anhattan es superior al promedio de la ciudad, pero Brooklyn y el Bronx no andan muy lejos en este sentido. Estas son las zonas, e s pe c i a lrne nt e Manhattan, donde la mezcla de razas y culturas ( incluyendo el idioma español, presente en diarios, cines,comercios, en una palabra: en la calle) es más acusada. La población blanca de clase rn ed ia y alta relaciona fácilmente este hecho con el también mayor porcentaje de crímenes y de drogadictos. (Este es un tema que merecería un tratado, y no lo vaya de sarro llar en este momento. Basta con decir que una ojeada a las cifras d e distribuci6n de la renta es más útil para explicar tal situaci6n que las "teorías" raciales que tanto van proliferando por, aquí). Ingresos -- ¿ Que ocurre con la renta? New York es una ciudadenormemente rica. La renta del suelo urbano es comparativamente más alta, me atrevería a decir, que la de cualquier ciudad de lmun do. El conjunto de activos inmobiliarios e infraestructurales es p~ siblemente inigualado. Sin embargo el funcionamiento de esta suma de riqueza está basado en buena parte, en estos momentos, en la ,existencia de grandes zonas centrales donde habitan masas de pob la ción miserable. La riqueza urbana en estas zonas se ha degradado extraordinariamente. Y la delimitación geográfica entré misería y riqueza no es tan neta como muchos desearían. Las cifras de la tabla 3 son elocuentes . En 1968, ce!, ca del 30 por 100 de las familias negras y portorriqueñas percibían ingresos inferiores a la "poverty line " '( '3 . 5 0 0 )5).' Otro 30 por 100 está en el intervalo 3.000-6.000 $ , de "bajos i ng r e so s!' O sea que más de la mitad de esta poblaci6n vive en condiciones malas o m.uy malas. ~ El 30 por 100 de abajo puede optar ' a la asistencia pú blica, por diversos c onc e pt o s i . los más importantes son el AFDC "Ayuda a Familias con hijos dependientes", para madres con hijos pequeños , generalmente con e,l padre ausente) y el Home Relief para familias cuyos ingresos no alcartzan la línea de pobreza. Casiun mi1l6n de pers ona s (b lancos y n e g r o s ) reciben pagos por Asistencia Púb li c a en e s t o s momentos; pe r o esta cifra s610 representa algo más de la mitad d el n úmero d e p ersonas que podrían recibir asis tencia pública s i la reclamaran. (E l Estado de Nueva York ofrece pagos por asistencia pública más altos que cualquier otro Estado: - 31 �60. ~ al mes por término medio a los beneficiarios del programa AFDC ( 1968), contra 44 en Illinois o California. Ello hace que el número de " eligibles" o legitimadqs para recibir tales pagos seaproporcionalmente superior.) La tabla 4, más antigua, muestra la distribuci6n de los niveles de renta en el espacio metropolitano, dividido en tres zonas . El nivel asciende del centro a la periferia inmediata, para desc ender luego en el cintur6n exterior. Es bien sabido que las ci~ dades americanas se configuran de esta forma, con un amplio cin turon de subu rb o s de clas e rn edi a y alta, entorno a la ciudad central. Este fen6meno se acentúa (si es que no es causado exclusi vamente) por motivos raciales. El suburbio se protege con zonificaciones y ordenanzas de edificaci6n muy estrictas (superficie mínima de los solares muy e xtensa, relaci6n techo /suelo 6 m3/m2. muy baja). í Los suburbios de Ne w York responden a este esquema. De ellos---puede decirse que son el "campo urbanizado". No hay prácticamente aglomeraciones, pueblos, ni plazas centrales; a lo sumo una "calle mayor" c orn.er c i a l. El resto son enormes exten siones de casas individuales, solares de grandes dimensiones en las zonas más ricas , perfectamente cuidados y servidos por una red de carreteras asombrosamente densa. Los nuevos centros se organizan en realidad! junto a esas a ütopistas, entorno a un grupo de grandes almacenes comerciales y enormes aparcamientos . . Alg u nos problemas. Tras de esto queda e l famoso divorcio "necesidades sociales-recursos públicos" . La base fiscal ha hufd.o al suburbio en tanto que las necesidades se acumulan insatisfechas en la ciu dad central. No trataré " en detalle ahora d e esta cuestión ( 10 que significaría entrar de lleno en el análisis del gobierno local). Pero hay un a spe cto que c o n v i e n e mencionar aquí. La concentración pr~ gresiva de un prolet ariado, may or itariamente negro e hispano, enla ciudad central, en el ghetto de H a r l'ern, en e l East Harlem port~ rriq~eño ( tambié n llamado IIEI Bar rio'" en ~edford-Stuyvesant, en Lower East Side. preocupa ~normemente al gobierno local. En este s entido hay un dato muy expresivo . De 1960 a 1970 el número de f a m ili a s blancas en N e w York ha descendido ,en valores absolutos. Es decir qu e la estabil ización de la pobla ción, corno he dicho ant e s ,' sólo cubre la realidad de una sustitu ci6n masiva de blancos por negros e hispanos. 32 �No puedo evitar aquí una entrada furtiva en el campo de la política del gobierno local. Parece que esta po ít i ca , basada duran te los años s.esenta en la asistencia pública, va a actuar ahora sobr; la base demográfica más que sobre el nivel de renta. Este último enfoque, el de la "guerra contra la pobreza" de Kennedy y Johnson, _ el del Welfare generalizado , está siendo combatido por la Administra ci6n Nixon. La nueva política, junto con un incremento sensible de los medios movilizados para combatir a los grupos negros e hispa nos más radicales, se encamina hacia la descentralizaci6n del ghetto" Los proyectos de inserción de vivienda pública en suburbios de cla se media ( o alta, corno en Forest Hills, Queens) van en esta direc ·ción. Pero la resistencia que opone la clase media de los suburbios es muy seria. í Las c a u s a s del golpe de tim6n son muy generales, y es tán relacionadas con la crisis que at r av i e s a este país en muchos frentes. No e xisten recursos públicos suf icientes para llevar adelante los programáS iniciados en los añ?S sesenta. Dos razones más concretas podrían ser : (1) las rep ercus iones políticas y electorales de esta progresiva concentración racial y social en el centro urbano, y (2) las repercuiones económicas, o los "costes d~ oportunidad" de tal fenómeno: las rentas de situaci6n enterradas bajo escombros eri . Ha r lern son fabulosas . No por haberse deteriorado el equipo inmobi liario y los servic ios públicos deja de estar esta zona a menos de cinco millas de la mayor concent ración mundial de bancos, bolsa, sedes centrales de empresas, univers idades y servicios de todo tipo . Mercado de Trabajo Volviendo al terna central, uno puede preguntarse ¿quien emplea en New York mano de obra tan mal pagada como para que existan aquí masas de población miserable? Una respuesta correcta.a esta cuestión podría completar la imagen de la ciudad, hasta aquí en términos de espacio, población y renta. En primer lugar, buena parte de esa poblaci6n pobre no está empleada, simplemente. En la actualidad la economía de los Estados Unidos funciona con un paro del 6 por 100 de la población activa; y e ste porcentaje, que es un promedio nacional, asciende al lO por I Of) en el caso de los ghettos urbanos a los que me estoy r e fi r-i e n do. Desconozco las proporciones del paro en New York concretamente ( y va a ser cada vez más difícil conocerlas, puesto ' qu~ el Bureau of Labor Statistics ha recibido la indicación de no publicar en adelante el % de paro entre la población no blanca, corno dato separado). 33 �Pero este hecho requiere una explicación del mismo orden que la que estábamos buscándole al fen6meno de la miseria urbana. Es un sub-producto, o si se quiere, un pr'oducto más del mi srn o fenómeno. En la década recién transcurrida ha estado muy en boga en los medios académicos relacionar la miseria urbana con el grado de cualificación de la mano de obra y con el nivel general educativo (de acuerdo con la teoría de la productividad marginalcomo elemento determinante del salario). La admisión-de inmi grantes negros del Sur, desplazados por la fabulosa transforma c i óri de la agricultura, transformaci6n que no ha encontrado toda vía u~ techo, así como la llegada p'e nuevos contingentes de pob la c i ón del Caribe, sería la causa de todo, teniendo en cuenta el gr~ do de cualificación y el nivel educativo de los recien llegados. Pero estudios recientes (como el de Vietorisz y Harrison s ob re Harlem y otros diez ghettos raciales) demuestranque (1) las expectativas de ingreso de los negros e hispanos no aumentan considerablemente con el progreso en el nivel educativo,hasta los últimos grados (2) Los programas de formación profe sional destinados a re-clasificar hacia arriba a habitantes del ghetto no han tenido éxito, y no por la calidad del trabajo desarrollado tras el programa, sino por la tensión insostenible que supone para los "re-clasificados" el nuevo empleo y la residencia entre blancos de clase media, y (3), no hay una correlación significativa entre los negros e hispanos que han salido del ghetto y el nivel educativo o la cualificación, sino más bien, en todo caso, eE. tre esa "huida hacia arriba " y el tamaño de la familia. Es decir que sólo la acumulación de miembros activos en un mismo hogarpermite alcanzar el nivel de ingresos preciso para optar a una vida más holgada. Si la explicación tradicional no se tiene en pie ¿ qué hay que pensar entonces? Los economistas mencionados están desarrollando una línea de explicaci6n basada en el "dualismo" de las ciudades amer icanas y del capitalismo americano en general. De sarrollo y sub -de sarrollo coexistirian en el capitalismo am e r íca no de un modo único y pe cu Iia r , alimentándose mutuamente. Dosmercados de trabajo separados se fo r m a r Ian enTa s grandes ciu dades. En el mercado de trabajo p r irria r i o ; producto histórico del crecimiento americano , con abundancia de tierra y escasez de trabajo, el nivel de salarios fue muy pronto más alto que en Eur~ pa , forzando al capitalismo a una sustituci6n acelerada de trabajo por capital y a ofrecer una ..educación' general suficientemente ele vada corno para manipular este capital físico, cada v ez más com 34 �p Ie jo , La alta relación capital/trabajo y el nivel de salarios e Ieva-. do se "reí orzarían mutuamente (en parte a través del nivel de habili dad r e qu e r i.do por el capital, y en esa medida el esquema de la pr~ ductividad marginal, parece implicarse, sería válido si el análisisse rnant iene dentro de los límites del mercado de trabajo primario; pero el énfasis, ciertamente, está puesto en la relaci6n capital-productividad). En cuanto "se cerró" la frontera, y el trabajo en el campo dejó de ser crecientemente pagado, las sucesivas oleadas de inmigrantes (negros hasta la 2 a. guerra mundial, negros e hispanos a partir de entonces), fueron más duramente recibidas por la in dustria. No se integraron ya en el mercado de trabajo existente sino que pasaron a constituir un mercado de trabajo secundario. Lacaracterística de este mercado es el bajísimo nivel de salarios, la extensi6n del empleo de mujeres, la ausencia de sindicaci6n y el estancarn.iento tecno16gico. Se trata de industrias parasitarias (co~ fecci6n, serviCios comerciales) que siguen existiendo en New York, y en otras grandes ciudades gracias a la formación de una oferta de mano de obra barata y desorganizada. Este es el mercado de rriqueños. El sistema de asistencia que subvencionar a estas industrias, que media entre el nivel de salarios nivel de subsistencia. trabajo de los negros y port~ pública no haría otra cosa poniendo parches en el hueco pagados por las mismas y . el Presente y futuro. La crisis de los últimos años, o meses, estriba, a mi entender, en que este sistema funciona s610 en períodos de auge relativo. En cuanto el paro se "e x t i e n d e seriamente, también,' al mercado de trabajo primario y los salarios flaquean al .m i am o tiem po en el mismo, en tanto que los precios siguen subiendo, el.obre-= ro blanco y la" clase media se resisten a pagar los impuestos precisos para 's o st erie r el s i st e rna de asistencia pública. (Son obvias implicaciones de est a. situación en el terreno de la psicología social -racismo exacerbado, exp Io s ion e s de chauvinismo, etc.. . -) La línea de pensamiento que he ido r e surni.endo.a.c e r ca de la economía urbana y la crisis actual de New York y otras _ grandes ciudades americanas, postula entonces, como vía de solución, una elevación drástica del salario mínimo y la simultánea i.m posición, durante un período más o menos largo, de tarifas prote~ toras contra la competencia e xtranjera basada en los .b a j o s sala _ 35 �rios (muy sensible en el caso de los textiles japoneses, los zapatos españole s e italianos e infinidad de manufacturas importadas de Japón, Formosa, Hong Kong, etc. - ) . Este sería el modo de recrear, a r t ifi.c i.a lrne.nt 'e, a través de l Estado, la presión renovadora que supuso la escasez de trabajo hasta los años 20. Las industrias par~ sitarias se verían forzadas a mecanizar la producci6n y los servi cios de tecnología atrasada tenqrran que transformarse radicalmente. De momento, sin ernba r go, los cambios previsibles no son éstos. Más bien se apunta la tendencia hacia una disminu ci6n de los servicios de asistencia públi ca; una mayor exigencia al 'o t o r g a r los mismos, obligando a los receptores a un trabajo míni I mo ( o no tan mínimo); una contención del nivel de salarios; la d e s c on gestión -como he dicho- dé Io s ghettos, creando "ghettos de bolsi110", en teoría más fáciles de absorber, en los suburbios; y, eso sí, la protección de las industrias parasitarias en el campo internacio nal, mediante a ra.nc e le s altos, devaluación y presiones de todo tiposobre los gobiernos de los países competidores. Si estas 'tenden cias se confirman, la situación no va a cambiar mucho en los pr6 ximos años. P.M.M. 36 �TABLA 1 Pobl a ci ó'n d e Nueva York, por distritos. 1960 D is tri t o s Población total 1970 % Negros Población total Negros % Manhattan 1.698.281 23,4 1.539.233 24,9 Bronx 1.424.815 11,5 1.471.701 24,3 Brooklyn . 2. 7. 319 14,1 2,602.012 25,2 Queens 1, 30j. 578 8, 1 1.987.174 13, 1 27..1 .738 4,4 295.443 5,3 Richmond TOTAL . Fuente: Oficina ó ·~ 7 .7 81, ? 31 el e ;. 14, 7.895.563 21, C e nso . E xtraído de "New York", 11 octubre 1971. 37 �T ABLA 2 Porcentaje de población negra en diez grandes ciudades (U. S.) 1960 Washington D. C. 54 Newark 34 1970 71 54 I Baltirnor e 35 46 Detroit 29 44 Sto Louis 29 41 Cleveland 29 38 Philadelphia 26 34 Chicago 23 33 New York 14 21 Los Angeles 14 18 Fuente : Oficina del Censo. Extraído de "New York", 11 octubre 1971 ' 38 �TABLA 3. Distribución de las familias de New York por clas.es de ingreso, según origen étnico (enero 1968) 0/0 Clase de ingreso Familias pobres(0-3.500 f/ l a ño , Familias de bajos ingresos ( 3.500-6 .000) Familias de /ingresos tos" (6.000-9.400) l1 % % de Familias de F. blancas de F. negras y port or r igueña s 10 . ,7 3, 7 28,4 18, 6 13, 6 31, 1 27,9 29,6 23,3 2 3,4 27,5 13, .0 19,4 25, 6 4, 2 100,0 100,0 100,0 Ino d e s _ F'arn i l.ia s de ingresos "rnode rados " (9.400-14.500) F'a rrr í l ia s ricas (más de 14. 500 ) TOTAL. , , F'u e nt'e : David Gordon "Lnc orrie and Welfare in N e w York City " en The Public intere st n~ 16 , 1.969. Los datos de ingresos s on para famil ias de cuatro personas. o e l ingreso equivalente para fa m l ia s d e otras d irn en s ione s . í 39 �TABLA 4. Población (1956), Renta personal por habitante (1956) ocupaciones (1950) en el Area Metropolitana (A. M.). Población (en miles) 15.375 Renta p. h. (en $) 'A. M. Total Y Ocupaciones principales 2 . 592 8. 236 Area Central 2.539 Profesionales, Oficinistas, Comercio 4. 573 Cinturón interior 2.884 Profesionales, Directivos, Comercio Cinturón exterior 2.231 Obreros cualificados yespecialistas. 2.566 Fuente: E . M. Hoover y R. Vermon, Anatomy oí a Metropolis pp: 6. y 157 (1962 ),( New York Met r opolitari Region Study) 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1825 Title A name given to the resource New York. Población, distribución de la renta, mercado de trabajo. Description An account of the resource nº26, febrero 1972, p. 29 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Extent The size or duration of the resource. 11 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1972 Subject The topic of the resource Urbanisme Població Economia Nova York Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 793 i UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/710/19941223_LV.pdf c787a6c19b8cf8ccc7e5da8dfcfd452e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/12/1994 La Vanguardia, p.021, Opinión Nicole, Pierrette, Mariette Subtítulo: SABEN VIVIR rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas muy excepcionales... Autor: PASQUAL MARAGALL Apel·les Fenosa, Pablo Gargallo y Joanet Llorens Artigues estuvieron acompañados por unos seres muy especiales: unas mujeres -hijas o esposas- que les sobrevivieron, cuidaron su obra y su nombre y alcanzaron un estadio realmente extraordinario de sensibilidad, educación y energía. Hay más. Deberíamos citar a Jacqueline Picasso y su hija Katy; a Pilar Juncosa, mujer de Miró, y sus hijos y nietos; a Conxa Farré, esposa de Rebull; a Montserrat Albiol, viuda de Ramon Rogent. Y a otras mujeres que conocieron a todos ellos y ellas, como Anna Torra o Elvira Farreras, y que tanto nos han ayudado a comprender el mundo riquísimo de nuestros artistas en una época emocionante, trágica y creadora, como fueron los 80 primeros años del siglo. Seguro que hoy puede sonar un poco anticuado este breve homenaje a unas mujeres en tanto que relacionadas con hombres que han sido artistas importantes. Tanto da. Sin duda, buena parte del feminismo ha nacido de esas mujeres que se han enfrentado a la difícil papeleta de convivir, luchar contra y a favor, amar y conservar el recuerdo de aquellos hombres complejos, poniéndolas en una especie de situación límite de la que extrajeron para nosotros muchas enseñanzas. En sus casas viven hoy, mejor que en ningún museo, las piezas aún cálidas de los creadores que vislumbraron con su arte las grandes encrucijadas humanas del siglo veinte. Muchos de ellos eran de aquí, catalanes, de Barcelona. Los vacíos de Gargallo, la ruptura inicial de Picasso con el realismo en 1907, en las "Senyoretes del carrer Avinyó", las figuras temblorosas de Fenosa, las vicisitudes de "La masia" de Joan Miró -otro cuadro que es piedra angular de la pintura contemporánea- son cosas que hemos vivido no sólo mirándolas, sino escuchándolas de la viva voz de Pierrette, Nicole, Pilar o Katy. Es una suerte inmensa. Pero insisto, lo más importante está quizás en el gesto de estas personas, en la cultura que transportan sus actitudes y palabras: su propia cultura, la de ellas. Algunas, además, añaden un carácter binacional a su manera de ser y han creado un lenguaje único, parecido al catalán que se habla -poco- en la Cataluña francesa, pero no exactamente igual. Es un catalán mezclado con francés, o con construcciones francesas, sobre todo parisinas, pariente del de muchos exiliados, en el que los "pas", las "e" abiertas y las "o" cerradas tienen mucho más juego, siempre con una "cantarella" propia. Se expresan normalmente con gran seguridad y corrección, con gran convicción. Seguramente han visto la otra cara de la moneda de la creación: la soledad, la melancolía, la depresión, el 76 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA hastío... La han visto y la han superado, han sobrevivido. Saben convencer. Saben dar y recibir con naturalidad. Tienen curiosidad por las personas y preferencias muy marcadas. Saben vivir rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas excepcionales, que siempre agradeceremos haber conocido. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 77 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1172 Title A name given to the resource Nicole, Pierrette, Mariette Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1735/0000001568.pdf 61dfea0f07153f76ec2aee831f27a7e4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/02/2003 - Hora: 00:44 DIVENDRES 14 DE FEBRER DEL 2003 18 Tema del dia el conflicte de l’Iraq el Periódico Opinions 3 El món i la guerra Organitzacions polítiques i socials de tot el món s’han coordinat per fer demà, 15 de febrer, una manifestació global contra la guerra a l’Iraq en unes Pàgines 2 a 20 888 500 ciutats de tots els continents. La que se celebrarà a Barcelona compta amb el suport de quatre dels cinc partits parlamentaris catalans. EUROPA ALÇA LA BANDERA DE L’HONOR El carrer demostrarà l’aïllament dels governs que secunden Bush BERNARD CASSEN DIRECTOR GENERAL DE ‘LE MONDE DIPLOMATIQUE’ I PRESIDENT D’ATTAC-FRANÇA En el lèxic de la política internacional, aïllament és una paraula esperpèntica que designa generalment una situació de desacord amb el Govern dels Estats Units. Fent un paral.lelisme amb la famosa fórmula anglesa segons la qual, en cas que hi hagi boira al canal de la Mànega, «el continent està aïllat», ¿podem preguntar-nos qui està actualment aïllat, i de qui, a Europa? El principal aïllament que hauria de preocupar un Govern democràtic és el seu respecte de la seva pròpia opinió pública. En aquest aspecte, els firmants de la famosa carta dels vuit en suport a l’agressió programada de George Bush contra l’Iraq estan dramàticament en fals amb els seus pobles: en els son- CiU dejos, el 84% de l’opinió pública del Regne Unit és hostil a una intervenció sense l’aval de les Nacions Unides; el 80% a Espanya; el 72% a Itàlia, etcètera. Els únics governs en sintonia amb una opinió europea que no ha estat mai tan homogènia sobre cap tema són els de Berlín, Brussel.les i París. Els milions de manifestants que sortiran al carrer demà, dia 15 de febrer, tant a l’oest com a l’est del vell Els pobles europeus han estat traïts per uns dirigents servils continent, amb l’objectiu de manifestar la seva total oposició a la guerra nord-americana, seran portadors de l’esperança d’una Europa verdaderament europea, i no simple súbdita de Washington. L’aïllament que actualment salta a la vista és el de George Bush, que està duent a terme una política bel.licista rebutjada massivament, PSC 33 Escolars, ahir, a Barcelona. no només a Europa sinó també al Japó, a l’Àsia Oriental i a l’Amèrica Llatina. Per no parlar del món arabomusulmà, on la unanimitat en contra és absoluta. Fins i tot als Estats Units, a pesar de la insensata pressió PP mediàtica, només compta amb una majoria molt feble. Davant d’aquesta irada protesta mundial contra una agressió de conseqüències desestabilitzadores incalculables, i no solament al Pròxim Orient, l’equip de falcons d’extrema dreta que envolta Bush desplega mètodes de desinformació dignes de la Unió Soviètica en plena guerra freda. Les presumptes proves presentades pel secretari d’Estat Colin Powell sobre la col.lusió Iraq-Al-Qaida no han convençut a ningú. Pel que fa a Tony Blair, que també afirma que posseeix proves, la presentació d’aquestes proves s’ha saldat amb un lamentable fiasco: ¡els serveis que havien preparat la seva intervenció es van limitar a plagiar una tesi doctoral a partir d’unes dades que es remuntaven a una dotzena d’anys enrere! ¿Quina és la raó que pot empènyer governs com el de José María Aznar a alinear-se d’una manera tan incondicional amb una política nord-americana que apunta, entre ERC altres objectius, a debilitar tota vel.leïtat d’afirmació d’una Europa unida? Perquè, no ens fem cap il.lusió, evidentment aquest és un dels objectius estratègics de Washington. El secretari nord-americà per a la Defensa, Donald Rumsfeld, va declarar recentment que, per ell, Europa és l’OTAN, és a dir, una zona sota el comandament d’un general vingut de l’altre costat de l’Atlàntic. Renunciant a tota dignitat i tota voluntat de defensar els seus interessos nacionals i els de la resta d’europeus, uns governs mercenaris, a imatge del «caniche» Blair (així li diuen a Anglaterra), presten jurament de fidelitat al seu sobirà. Per altra banda, no en trauran cap profit, ja que les classes dirigents dels Estats Units fiquen a tots els europeus en el mateix sac. Els manifestants del 15 de febrer són els que alçaran la bandera de l’honor d’Europa, traïda per uns dirigents que només aspiren a la servitud voluntària. H ICV ESGOTAR LES POSSIBILITATS NO EN NOM DE CATALUNYA GARANTIR LA SEGURETAT PER LA LLIBERTAT SANG PER DELS POBLES PETROLI, NO ARTUR PASQUAL JOSEP JOSEP-LLUÍS JOAN Mas* Maragall* Piqué* Carod-Rovira* Saura* Vull solidaritzar-me amb tots els catalans que sortiran al carrer per dir no a la guerra contra l’Iraq. Els membres de CiU, i jo mateix com a secretari general de CDC, marxarem al seu costat. En aquesta crisi ens hi juguem massa. Ens hi juguem l’autoritat de l’ONU. Ens hi juguem la credibilitat de la política exterior de la UE. Ens arrisquem a eixamplar perillosament l’escletxa entre Washington i Brussel.les. I ens hi juguem la unitat de l’OTAN. Tot això ens obliga els polítics a buscar el consens i estar a l’altura de les demandes dels ciutadans. Negar el suport incondicional als plans bèl.lics de Bush no significa que no vulguem lluitar contra el terrorisme internacional. Nosaltres també volem desarmar l’Iraq i creiem que s’ha d’acabar amb el règim dictatorial de Saddam Hussein. Però abans d’alçar les armes, cal esgotar totes les possibilitats d’aconseguir una solució pacífica del conflicte. La pau és la nostra opció. *Secretari general de CDC. Totes les guerres són la confirmació d’un fracàs. Aquesta no té la legitimitat del dret internacional i no s’explica per una situació de risc greu i imminent per a la pau. Estic molt preocupat per les conseqüències que tingui en la població civil iraquiana, primera víctima de Saddam. I també pel risc de més fanatisme dels que se senten agredits, de desestabilització del Mediterrani, de pujada del preu del petroli i de recessió. Considero equivocada l’actitud del Govern seguint la política de Bush i, en canvi, recolzo la iniciativa francoalemanya que dóna a l’ONU el protagonisme. No és cert que Europa estigui més dividida ara que el 1991, perquè llavors Europa no tenia política pròpia. Ara en té, en pot tenir. Tots ens hi juguem molt. Que l’ONU comenci a ser més que a semblar. A actuar en lloc de dir. I que ho faci a favor dels interessos globals. Demà, diguem clarament al món que si la guerra es fa, no serà en nom de Catalunya. H *President del PSC. El món s’enfronta a una infame dictadura que és una amenaça sistemàtica per a la pau i la seguretat internacional i que incompleix sistemàticament des de fa 12 anys totes les resolucions de l’ONU. Davant d’aquesta amenaça, el Govern del PP fa el que ha de fer, des de la profunda convicció que és la millor manera de garantir un futur de pau i seguretat. Sense guiar-se per raons electorals o partidistes i conscients dels costos. No tots poden oferir aquesta mateixa coherència. Els socialistes tenen el costum de fer, quan governen, el contrari d’allò que fan quan estan a l’oposició. CiU també ha abandonat el camí de la responsabilitat. Estic segur que el desenllaç d’aquesta crisi portarà el desarmament i la pau. I demostrarà les grans diferències entre els polítics responsables i aquells per als quals una campanya electoral justifica qualsevol demagògia. H *President del PP català. El Govern dels Estats Units, amb el suport incondicional d’Aznar, Blair i Berlusconi, promou una guerra denominada cínicament preventiva contra l’Iraq, amb total impunitat, erigint-se en justicier mundial. Les futures víctimes, les de sempre: la població iraquiana. I doblement víctimes, perquè l’esquerra europea no pot obviar ara que la dictadura militar de Saddam Hussein aplica la censura mediàtica, es basa en una homogeneïtzació religiosa i cultural, practica el genocidi amb el poble del Kurdistan... La tradició catalana ha estat històricament pacifista i antimilitarista, ja que ha procurat resoldre els conflictes polítics a través de procediments exclusivament polítics, no pas exercint la força i, en tot cas, sempre en el marc de decisions de l’ONU. Un Estat no pot decidir unilateralment el futur d’un altre. I per aquesta raó convidem la població catalana a prendre part en la manifestació de demà contra la guerra, contra les dictadures, per la llibertat dels pobles. H *Secretari general d’ERC. Els governs i el Consell de Seguretat no són els únics actors de la política internacional. Per això la manifestació de demà no és un acte testimonial. Ni Blair, ni Aznar, ni el mateix Bush poden tancar els ulls als milions de persones que a tot el món diuen no a la guerra, ni a l’opinió de França, Alemanya i Rússia. La guerra contra l’Iraq, amb o sense resolució favorable del Consell de Seguretat, és hipòcrita, perquè ningú va moure un dit quan les armes de destrucció massiva es van llançar sobre els kurds i Bush sí que recolza el terrorisme de Sharon. És cínica, perquè el principal objectiu és dominar les segones reserves mundials de petroli. I és irresponsable, perquè la reordenació de la regió en funció dels interessos dels EUA generarà més violència i més inestabilitat. Ara bé, per sobre d’aquestes raons contra la guerra n’hi ha una altra de més important: els milions d’iraquians que ja han patit la tirania de Saddam i anys de sancions. H *President d’IC-V. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No en nom de Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Guerra Iraq Globalització Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. En nom de Catalunya. El conflicte d'Iraq. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-02-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf f2bcde738d477873a924686958615128 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Llei de barris Govern Catalunya Espanya Constitució Descentralització administrativa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/853/0000001554.pdf 0c4e032792bc64f037dfeef3f0b983f4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 23/09/2000 (2954626) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 26 LA OFENSIVA TERRORISTA No sé si pensaría lo mismo PASQUAL MARAGALL José Ramón: No sé si pensaría y diría lo mismo del terrorismo si matasen a un amigo íntimo. Me lo he preguntado a veces. Lo han intentado. Por unos momentos, encontrándome lejos cuando se realizó el atentado, creí que lo habían conseguido. He seguido pensando lo mismo. La muerte infame ha creado una pequeña humanidad silenciosa de vascos y demás españoles privados de sus seres queridos. Hoy me siento más hermano de todos ellos. Tu hija, hace tiempo os decía, a ti y a Teresa, que os quedarais a vivir con ella en Barcelona. No, dijisteis, no mientras no haya paz en el País. No, mientras no haya paz allí, dijimos hace ya ¿catorce años, quince?, al final de la fiesta de los antiguos compañeros del FLP, del FOC y de ESBA (la Euskadiko Sozialisten Batasuna que tú fundaste). Nos volveremos a reunir en San Sebastián, dijimos, pero no antes de que se den las condiciones. Y "las condiciones", no lo sabíamos, incluían lo que esta noche ha pasado. ¿No lo sabíamos? No lo sabíamos pero podía ocurrir. Se mascaba. Hemos vivido olvidando que podía ocurrir, olvidando un hecho futuro probable, que ensombrecía ya nuestros sueños antes de hora. Hemos vivido tragando impotencia y esperando casi que ETA cometiera las locuras definitivas, las que despertaran a los sonámbulos que somos los miles de españoles que no atinamos a dar la respuesta civil definitiva, la que se esbozó después de Hipercor y después de la muerte minutada de Miguel Ángel Blanco, segundo a segundo vivida por la ciudadanía. Alex Masllorens, diputado catalán que compartía conmigo (y con Francesco Rutelli y Michel Barnier) estos minutos que no querríamos haber vivido, que nada nos preparó para soportar, me dice que está dispuesto a quedarse delante de la puerta de Hipercor hasta que se unan todos los demócratas, no para dialogar en otra mesa más, sino para actuar conjuntamente y acabar con esta vergüenza. Siempre he creído que una contienda electoral sería ahora el mejor escenario para ETA. Un escenario en que el terror tendría máximos efectos y en que los demócratas estarían divididos por definición. Más divididos de lo que impúdicamente aparecemos ya después de cada atentado, a las diez horas de los primeros lamentos conjuntos, y aún antes de las diez horas. Doble victoria de ETA: sembrar el terror y dividir al "enemigo". Enemigo que cada vez más somos todos, incluso los que han sido más cercanos a la comprensión de sus orígenes y sus móviles, los que les aplaudieron (aplaudimos) contra Franco. Y que pronto serán también enemigos algunos de los suyos de hoy. Sospechosos todos para ETA de poder impulsar soluciones que no quieren. Quizás sí que este escenario terrible de un zafarrancho electoral-terrorista sea el vaso de hiel que nos falta beber para merecer la paz. Pero hagan el favor los grandes partidos demócratas, y los pequeños también, de unirse antes o después de la elecciones en un Gobierno que actúe de común acuerdo, con un solo objetivo: pacificar la calle y las aulas, defender la libertad de palabra y 56 �Articles de Pasqual Maragall a pensamiento, romper la relación entre lucha callejera y terrorismo (esto sobre todo) e ir acorralando otra vez al terrorismo hacia su propio terreno. Ese Gobierno, estoy seguro, no se peleará por los méritos y las culpas, como sucede ahora: los compartirá. Y esa será la mejor noticia para los dolientes, saber que están representados por un Gobierno que antepone su común dolor (y las alegrías comunes) a la necesidad de salvar las culpas de cada uno. Deseo ardientemente que te salves y que puedas hablar, José Ramón, porque tu existencia y tu presencia van a ser una condena insoportable para los que no han conseguido que mueras. El terror que mata tiene un efecto anestésico. Nos empequeñece, nos fragiliza, nos paraliza en una indignación que se sabe siempre insuficiente, ridícula y relativa frente al absoluto de lo que ya ha ocurrido. Y en esa zona gris de nuestra desolación crece la contundencia de los actos que la generan. Por eso tu vida es nuestra esperanza de vencer a un absoluto que por ahora nos puede. No te han podido matar. Mientras vivas ésta será una de nuestras pocas victorias. No necesitamos mucho más que algunas victorias para romper la racha de la impotencia. A partir de ahora jugaremos mejor, estoy seguro. Ahora vuelvo al artículo que publicaste este verano sobre el federalismo y la lealtad, comentando algunas frases mías. Decías que no hay federalismo sin lealtad de la parte hacia el todo. Creo que eso es tan cierto como la frase inversa: no hay federalismo sin respeto de la parte desde el todo, no sólo lealtad de la primera para con el segundo. Sin embargo hoy percibo una superación probable de esa especie de trueque de lealtades o respetos, que creo que tú considerabas un movimiento insuficientemente definido si no se le daba el orden lógico adecuado, si no se identificaba qué es primero y qué cosa viene después: lo que impide esa ordenación que tú pides es la insuficiencia de los motivos. Es decir, sólo cuando hay motivos suficientemente claros para optar primero por la lealtad de abajo arriba -me refiero a motivos sentidos, a sentimientos y experiencias efectivas-, sólo entonces, se produce la evidencia lógica compartida que tú reclamabas. Pero eso ocurre en el tiempo, no es un acontecimiento instantáneo o atemporal. A lo que iba: lo que está sucediendo en estos últimos tiempos y muy particularmente, para mí claro, esta noche, es que sobre los horrores que el terrorismo ha acumulado se ha ido construyendo un nuevo patriotismo, hecho de dolor y de razón. España está emergiendo como una realidad respetable y respetada, hecha de dolor compartido y dignificada por vuestro coraje. Me refiero a una nueva España. No la antigua y falsa ¡España! del grito bélico, que ha sido más causa que consecuencia de nuestros dramas anteriores. Sino a una España que está empezando justamente ahora a merecer que se la nombre como patria compartida y a ser principio lógico de lo que vaya a pasar, de lo que vayamos a construir a partir de ahora. Que es lo que tu pedías: lealtad a esa España sí habrá. Es como si los excesos de la España negra hubieran necesitado de los excesos previos de la España roja para nacer y de los excesos posteriores de la anti España para desaparecer. Como si esa anti-España de los últimos tiempos, con su crueldad, hubiera compensado en una especie de balanza del tiempo la barbaridad de la España una, grande y libre que nos lanzó a la vorágine de la guerra incivil y a la negación de la pluralidad intrínseca de nuestros pueblos hermanos. Sólo una larga, una lenta y parsimoniosa democracia ha podido por fin imaginar el término de ese ciclo diabólico, que a su vez tuvo raíces hace cien años en la estupidez moral de las clases dirigentes que Joan Maragall vituperó en L'Església cremada y La Ciutat del Perdó. 57 �Articles de Pasqual Maragall a Democracia ha querido decir muertes sufridas con dignidad, una tras otra; muertes de militares, de guardias civiles, de policías nacionales y autonómicos, de profesores universitarios, de ex-cargos, de senadores y concejales, de nacionalistas españoles y nacionalistas vascos, y de compradores de hipermercado: eso es lo que nos une por primera vez quizás más que nunca. Esto ha creado la lealtad que tú reclamas y que empieza a existir de veras. Sigo pensando lo mismo que ayer, pero más. Tú y otros como tú, como los concejales del PP, sufriendo dignamente la muerte de los demás, rebelándoos contra ella y ofreciendo la vuestra, (porque tú la has estado ofreciendo desde 1968 sin perder un ápice del apego y el amor por tu tierra, sin ceder ni un palmo a la vuelta atrás hacia la vieja España sorda a su diversidad), tú y los demás como tú nos estáis acercando palmo a palmo a la nueva España plural, la que tú y yo quizás llamaremos federal, aunque no nos importe el nombre, la que tendrá orgullo de una Euskadi en paz, la que se habrá merecido a pulso el respeto y la lealtad de los vascos. Y de los catalanes. De todos los ciudadanos españoles. Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya. (Este texto fue escrito en Roma la noche del 14 de septiembre de 2000). PS: 21 de septiembre. No eran frases vacías las que gritaban siete u ocho jóvenes radicales el 11 de septiembre en Barcelona. Durante la celebración de la Diada Nacional de Catalunya les gritaban a los del PP: "¡Pim, pam, pum!". "Concejales del PP!". "Os vamos a hacer lo mismo que a Miguel Ángel Blanco". Lo han hecho (no ellos, seguramente). Pero no eran palabras vanas. 58 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1097 Title A name given to the resource No sé si pensaría lo mismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource ETA Terrorisme Recalde, José Ramón, 1930- FLP Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-09-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001) No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta La Vanguardia 03/09/2001 ALFREDO ABIÁN Barcelona Titulares OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘ Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo’ " PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque dice que eso ya lo hace Mas?" Pedro Madueño NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de pragmatismo de vía estrecha" GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad" MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver quiénes la votan" Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada, quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al nacionalismo español. -Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999. -Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral política. -Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo. -Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras, pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación, tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos. -Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido a Esquerra e Iniciativa. -No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para ganarlas numéricamente. -Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente. -No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será �contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido hasta ahora. -Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura. -Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No me parece muy congruente. -¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista. -Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas, aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del catalanismo tolerante. -Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias del nacionalismo catalán. -No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso. -Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta. -Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP: dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho para afrontar el siglo XXI. -Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar. -Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados. Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del pujolismo. ¿En qué quedamos? -Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España. �-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años. -No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve. -Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de España. -Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema, sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se reconozca a sí misma como lo que en realidad es. -Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de debilidad de los nacionalistas? -Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez que no me considero abuelo aunque tengo un nieto. -Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva de hacer política, incluso un estilo personalista. -Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida. -Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna. -Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista, católico... -O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma moneda. -Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC". Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas de ayuda familiar, tal y como usted propuso. -Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos. -¿Por ejemplo? -Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen �moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Abián, Alfredo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Oposició Pujol, Jordi, 1930- Catalanisme Nacionalisme Acció política Convergència i Unió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4013/FMHP_01155.jpg bab20f5ad84ec18eac7336c4a6fb94d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Noies senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4066/FMHP_01212.jpg 43c3b8a1b0470b694b2fdda3fa9b2a8c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nois amb cabra Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Joves Dones Cabres Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/166/20040223.pdf fff038eb1edc19b3923586c99d83ab6c PDF Text Text Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Palau de la Generalitat | 23/2/2004 Nosaltres no hem triat la successió dels esdeveniments en el darrer mes i mig. No hem estat pas nosaltres. Però el Govern no hi ha sortit perdent. Hi ha més solidesa, hi ha més confiança, avui. Tinc una confiança absoluta en Josep Bargalló; conec la seva capacitat de gestió, sé que li agrada la gestió i sé que la sap dur endavant bé. La seva dèria és governar i governar bé, no cap altra, però no em puc sostreure de fer alguns comentaris sobre la successió dels esdeveniments que ens han dut fins aquí. El poble de Catalunya té davant seu una ocasió única per a proclamar alt, fort i clar el seu respecte als ciutadans de tots els pobles d'Espanya, dels quals ens han volgut separar. Els terroristes han volgut demostrar que encara són vius i que poden tornar a influir en les eleccions generals com fa quatre anys i com fa molts anys. Això ja va començar l'any 1977 i en cadascuna de les eleccions generals hi ha hagut un increment de les accions terroristes. L'any 82, per exemple, van haver-hi onze atemptats en un mes i mig, sis un mes abans de les eleccions generals i cinc en els quinze dies posteriors. L'any 96 hi van haver menys atemptats però molt importants, com tots. Van assassinar Fernando Múgica i Tomas y Valiente. Els terroristes intentaran atemptar de nou, perquè aquest és el seu únic objectiu, usar el terror per canviar des de fora de la democràcia, la marxa d'una política democràtica en la qual no creuen. Convido sincerament, sense cap intenció amagada, de debò, a tots els partits polítics, al Partit Popular de Catalunya, a sumar-se a aquesta actitud de respecte i d'amistat amb els pobles d'Espanya i a manifestar el menyspreu, el rebuig indignat per un privilegi que no volem, per un perdó que no desitgem. I a demanar als governs espanyol i francès d'actuar més a fons per acabar amb el terror, ampliant aquí l'acord contra el terrorisme i actuant definitivament per detenir els dirigents de la banda. No hi ha res que ens faci sospitar que això no és possible a dia d'avui. Tots som objectiu del terrorisme, no volem ser exclosos del seu odi estúpid, del seu "accionar", com diu el comunicat de la banda. 1 �Van matar Ernest Lluch perquè celebrava que, durant la treva, els terroristes només podien cridar, això és el que els hi va dir a San Sebastián justament en aquella campanya electoral: "crideu perquè ara no podeu matar". Els terroristes només podien cridar i no podien "accionar", com diu el seu comunicat. En ocasió de l'assassinat de Lluch, un milió de persones van demanar diàleg. Avui no demanem diàleg; avui exigim acabar amb el terror. L'únic diàleg possible és sobre com i quan lliuren les armes. El poble de Catalunya, tots, inclosos aquells ciutadans que estan legítimament amb l'independentisme pacífic i democràtic i, en el altre extrem, els ciutadans que estan a favor d'una governació com la del Partit Popular, tots han d'expressar clarament la seva solidaritat amb els pobles d'Espanya que no han estat perdonats pel terror. Si aquesta proclamació és clara, ràpida i contundent, si inclou tothom, es podran treure tres conseqüències enormement importants. Primera, la causa de Catalunya s'haurà acreditat, no s'haurà malmès. Segona, la causa de l'Espanya plural haurà fet un pas de gegant. I tercera, les institucions i el Govern de Catalunya en sortiran enfortits. Estem davant d'una ocasió única. La societat civil catalana té la paraula en aquest sentit. I ara tornem un moment al que és nostre. Conseller Bargalló: espero que abans de Setmana Santa estarem en condicions d'estudiar en el Parlament la nova Llei que ha de modificar la Llei 3/82 a la qual s'ha fet esment avui, la Llei del Govern. La Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu. De manera que es compleixi amb rigor allò que avui estem avançant amb urgència, que és el nomenament d'un conseller en cap, que no està previst en la Llei. Hi ha prevista només una delegació temporal i nosaltres no volem parlar només de temporalitats, volem un Govern de Catalunya que actuï d'acord amb la Llei i que sàpiga proposar en el Parlament les lleis que s'han de proposar, perquè la seva pròpia actuació estigui perfectament "embarcada". Gràcies a tots i benvinguts. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1648 Title A name given to the resource Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Legislació Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-23 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/812/0000001537.pdf 9c4e9047c69c9e3499ffae9913f695e4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 10/08/1992 (2893535) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 6 Nos habéis hecho felices PASQUAL MARAGALL Barcelona ha vivido unos días irrepetibles gracias al deporte y a los deportistas, gracias a los voluntarios, gracias a los patrocinadores y gracias a los funcionarios que han velado por la buena marcha de todo. Pero también gracias al genio creativo de sus ciudadanos y de la presencia de los que barceloneses o forasteros, han llenado de vida los magníficos escenarios de la ciudad. Los Juegos son como una gran fiesta mayor del mundo. Hemos sido, por unos días, una ciudad feliz. Una ciudad orgullosa de acoger gente de razas, lenguas y creencias diversas. Hasta hemos tenido que ver la muerte de un bombero voluntario jubilado, el amigo Ballesteros; de un buen ministro, Paco Fernández Ordóñez; y de un buen ciudadano, el amigo Octavi Pellissa. Hemos sido una ciudad ilusionada y solidaria en un mundo que no nos ha ahorrado su cara turbulenta y desequilibrada. La guerra no ha querido saber nada de la tregua olímpica. Ni los acuerdos de Londres han sido aplicados, ni las esperanzas de paz del Papa en su mensaje a los Juegos se han cumplido. El espíritu de Abraham, el espíritu del diálogo entre religiones, se ha vivido en Barcelona, pero no es todavía el espíritu del mundo. Los Juegos de Barcelona han demostrado que es posible que los pueblos compitan entre sí y formen un mundo sin otros símbolos ni otras banderas que las libremente compartidas, las que aceptan mezclarse democráticamente con otras y admiten que, por encima de todas, está la bandera blanca de la paz, la que resulta de la síntesis de todos los colores olímpicos, que son los del arco iris, los de los cinco continentes. Pedimos en nombre de los Juegos de Barcelona y de su espíritu especial, único, irrepetible, que los próximos sean mejores, que el deporte no tenga que sufrir la arrogancia de la cultura, ni la cultura la del dinero, ni las ciudades la del comercialismo. Nos habéis hecho totalmente felices durante 16 días. Procuraremos ser un poco más felices durante muchos años y ayudar a otras ciudades de Europa y del mundo a afirmar su protagonismo y sus ambiciones. Somos la capital de Cataluña, una antigua ciudad de la nueva España plural y de la nueva Europa que se une y se amplía. Una ciudad iluminada por la llama de Olimpia y de Empúries, que ahora traspasaremos a los Juegos Paralímpicos. Aquí habéis encontrado miles de amigos. Aquí habéis encontrado muchos voluntarios de Barcelona, que seguirán luchando para mejorar la ciudad. El civismo y la urbanidad serán nuestras banderas. Vosotros, los que habéis venido de fuera, sois los nuevos amigos de Barcelona. Ayudadnos a explicar que las ciudades tienen futuro. En octubre en Praga, y a finales de año en Río de Janeiro, las ciudades de Europa y del mundo harán sentir su voz. En Barcelona tenéis amigos para siempre. ¡Gracias a todos! 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1079 Title A name given to the resource Nos habéis hecho felices Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpció i traducció al castellà del discurs de clausura de Pasqual Maragall dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Ciutats Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf 7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d PDF Text Text �-t, CUADERNOS ANEXOS Comunicado de la conusion de información y prensa de la ASAM- SUMARIO I NTROD UCCI ÓN HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76 LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS" D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL " PLEN O DE LA VE RGÜENZA" ANE XOS Colección dirigida por : ALrDNSO C. CO M t N JUA N N . G ARC tA NIETO MANUEL LUD EVID EDUARDO MARTíN C ARLOS RAMÓN RAFAEL C ARLO S OBESO FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl) MADUEÑO ( USO) NAVALES (CSC COO) SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.; C ARLO S NAVALES MANUEL LUDEVID H an elaborado nlC: número : Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de." los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona Lo han redactado : MARIO GIMÉ NEZ PASCUAL M ARAGALL MARGARITA OfHO LS ' :otogufías: JORD! SaC rAS D ¡~e."ñn : ENRIC SAT U É w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] : Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14 Primera edición: diciembre, 1976 D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976 de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución. ISBN , 84 • 7222 . 801 . O Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona] Prim ed in Spain INTRODUCCION El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y BLEA DE REPRESENTANTES sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a. za" por lo inconcreto y vago de las Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la soluciones aportadas. huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales. Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían doble real y reconoci miento de los seguir adelante. representantes del personal para Pero las semillas de un cambio irreversible ya están todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de ticulares y generales . Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo . La resonancia de los hechos acontecidos aquellos publicado la relación de los acuerdos de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona. no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se antes prepa ró el Pleno, con alguna de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses que éste introdujo. Los acuerdos enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la militarización al gobierno. plantilla en at ención a la dur ación En el ámbito local, los funcionarios y empleados de de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc., tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos pectivo número , en el cuadro adjununiversidades de Barcelona. desarrollaron luchas de una to; refund irla con la vigente y. en su amplitud desconocida. caso, proceder al adecuado reajuste En resumen. los trabajadores municipales y de otras del grupo del que procedan y darle administraciones públicas han descubierto su identidad el trámi te que dispone el artículo 13 como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de la Admini stración Local . zarse. �2 Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable. Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o. ¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda, un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores con los mismos problemas que los demás. La prensa y la radio han informado puntualmente de los comunicados de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a . . ., esa concienciaci ón. Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos. En la base de los cambios observados están una serie de fenómenos que lo explican todo, o casi todo . En primer lugar, los funcionarios municipales han pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años (3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y unas pensiones y pagas tan ridículas como la base. En segundo lugar, esta situación común a todos los funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de lucha. En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que trabaja en las administraciones públicas es irracional y Convocar lo s co ncursos y concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la nueva plantilla una vez aprobad a por la superior idad. Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án lo sean con efectos desd e el 1 de abril de 19 76 . aunq ue la aprobación de la superior ida d tenga lugar más tarde. Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de plantilla. E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de 19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se disfruten actualment e, los siguientes: 1. Incremento del plus regulad or. fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para todo el personal , exceptuando el del servicio de Extinción de Incendios y Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el siguiente número 5. según su co eficiente: Pe setas mensuales Hasta 2,30 . 3000 2000 Superior a 2,3 hasta 4.0 5.0 . 1 00 0 2. Especial para el personal del Servicio de Ex tinción de Incendios y Salvamentos, un nuevo plus de toxici dad de tres mil pesetas mes.,» además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.) Lo s funcion arios hacen "la rueda" en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría tradici onal en todo el conflicto. 3. Policía muni cip al: a) E l actual plus de peligros ida d que perciben de dos a cinco mil pesetas mes, según situaciones. se convier te en un plus fijo O igu al para todos de cinco mil pesetas mensuales ; b) Se recon oce a su favor un nuevo " plus regulador" de tres mil quinientas pesetas mes para Motor istas y C aballería, de dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas pesetas mes para los de servicios de Vigilancia. Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la Seguridad Social. siempre uno s y otros en relación a iguales categorías y situaciones. Solici tar a la Dirección General de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- . dinarias sean incrementadas co n el "incent ivo de poblaci ón" , Cumplimiento de la norm ativa vig ente. en especial el decreto de 17 de agosto de 19 7 3. sobre jornada contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" . Según una disposición, pues, no producimos; según otras, sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa. La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han hecho el resto. Por último, esta situación contradictoria y conflictiva no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con representantes elegidos desde la base; en fin, el innato desprecio de las autoridades municipales por todo lo que surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno duro y enconado . Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es una experiencia diar ia. Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado. Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué existir una organización sindical general de todos los funcronanos . Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la administració n pública, tener una plaza para to da la vida, un horario que permite el pluriempleo, etc. Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos cargos los que constantemente recuerda n al personal su condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por cierto, en muchos casos predican con el ejemplo. 3 �El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos. Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las " vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de espaldas a la ciudad . HISTORIA DEL CONFLICTO: DESDE EL INICIO HASTA EL 1 7 DE FEBRERO DE 1976 Las condiciones de trabajo de los funcion arios normal de trabajo de cuarenta y dos ho ras semanales. Se satisfarán los incrementos regl amentarios que correspondan a horas nocturnas y en festivos. Ges tionar la mej o ra co tizaciones-prestaciones de directa- mente con la Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local (M UNPAL) o mediante seguros co mplementarios para cubrir las prestacione s. al menos en función del salario mínimo interpro fesion al y contratar en defecto de la misma MUNPAL. una póliza de seguro . para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune- de las remuneraciones. (En cursiva, lo añadido en el Pleno.) Establecer la posibilidad de transferir, en su día, al capítulo 1 del Presupuesto ordinario para 1976 Y con el fin de atender los mayores gastos de personal. cantidades hasta un importe global de ochocientos cincuenta millone s de pesetas . Patronato M édico de Asistencia a El coste para el Ayuntamiento de los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far- inferior incluso a los ochocientos cincuenta millones que. según parece ración real. en los casos de muerte o invalidez permanente en acto de serVICIO. Establecer que los servicios del macéutica en todas las farmacias de por los acuerdos. iban a costar los la ciudad y la asistencia médica fuera de ella. Constituir un órgano de política de personal. con participación del aumentos . mismo. para atender en fo rma cons- tante sus problemas y proponer cuantas mejoras estime co nveniente. tanto en el orden retr ibutivo como en el de la productividad y eficaz prestación del servicio . teniendo co mo primer cometido el estud io de los problemas concretos que por afectar a determinados grupos espe- cíficos no han tenido cabida en estas 4 pllblicará una relatidt detallada de todo el personal del Ayuntamiento, en la qlle sin necesidad de expresar nombre y apellidos, se cono7Jan conf acilidady claridad los sueldos qlle cobran cada lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de control. sobre el real cumplimiento grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil amplio criterio illf oN/lativo de la pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas. to t1I lo que concierne ti estos mismos En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se ¿ Dónde quedan los cuatrocientos millon es restantes hasta och ocientos cincuenta? El coste del aumento en policía municipal y bomberos, que es imposible de calcular exactamente con el texto de los acuerdos en la mano, puede ser algo más alto de lo estimado, y el del aumento de las mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un incremento más. Pero ni en el c álcu- lo más optimista se cubriría la mitad de los millones que faltan. Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie- ron a los pocos días que, debido a que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta vez proporcional a la categoría y no inversamente proporcional, aumento Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas cincuenta pesetas). El 25 de enero de 1975 la Dirección General de Administración Local denegó el aumento propuesto por Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es. El núm ero de funcionarios afectados era muy alto. La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios, están los eventuales, contratados e interinos (un total d e uno s dos mil), que sufren una situ ación similar . Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del 1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas). Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo, las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad, complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua. P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas veinte mil pesetas. Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor. que llegaba en algunos casos hasta veinte mil pesetas mensuales . Los caballos de batalla de la negociación habían sido. por parte del concejal Tarragona, que el gobernador no aceptaría aumentos Los inicios del conflicto Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios �perdían o se quedaban igual después de ocho años de esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo, ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era totalmente inoperante. Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _ eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~ eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes, corriese a cargo del IRTP. "Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez desde entonces. Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio comunicó que Madrid había autorizado elecciones para cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios, repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal). La primera asamblea de funcionarios 6 El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones, avalado por más de dos mil quinientas firmas. Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho «en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión. El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de . cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte, comunicándolo con días . de antelación e indicando las señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de nuestra inseparable condición de ciudadanos». La entrevista con Masó El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una gestión ante la Dirección General de Administración Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias salariales existentes entre diversas categorías. En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado . de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo. Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en una mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y cías municipales y funcionarios. sus condiciones materiales de trabajo. 7 �La «candidatura unitaria y de renovaci ón» y el nuevo alcalde Pasaron los meses de verano sin que la situación variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales directrices eran las siguientes: • C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta. • Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local. en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales. • 8 Montar una asesoría jurídica y un boletín de información. En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó. El escrito fue entregado pocos días después. Viola recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión. El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud de apertura por par te del alcalde. Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones del C olegio. debían haberse solucionado los problemas económicos y hacerse efectivo el aumento prometido. que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más allá de las diecinueve mil pesetas brutas. que era lo concedido en el convenio de la construcción a los obreros que en los días de lucha nos encontramos en la calle: y por parte de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche de los gases. la falta de dinero y de competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema. En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no pasar de las diecinueve mil traduce la solidaridad de clase de la patronal y la necesidad que tiene la burguesía de actuar unitariamente. como los propios trabajadores. Por otra parte. esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo. puesto que tanto el convenio del metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas pesetas lineales de aumento. sobre unos sueldos miserables de doce mil pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis mil pesetas mensuales de aumento "provincias" más que otra cosa , son más centralistas que los propios altos funcionarios madrileños. y este es el caso de nuestro "alcalde". como demostró la visita aquí del señor Mahillo , jefe del Gabinete T écnico del Servicio Nacional de Inspección de las Corporaciones Locales. cuyo informe no ha sido aún publicado. En cuanto a la falta de dinero del Ayuntamiento. vamos a transcribir aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para pagar el aumento concedido y podría ahorrarse la demagogia de las reducciones o transferencias de partidas de vestuario, co nservació n La situación dd bombero hasta hoy ha sido catastrófica. de edificios. etc.• que son casi todas las demás. Las que bastarían son las siguientes: lineal), como los aumentos concedi- dos en e! Ayuntamiento de Cornellá (cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento escalonado concedido por el Pleno de 2 3 de marzo. y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es bien sabido que son cortinas de humo, mont adas sob re una base real. pero totalmente inventadas de base para arriba. La dependencia de M adrid. el centralismo asfixiante del Estado español. es un dato real. pero es un dato que debemos a los políticos que. como Viola. hacen todo lo posible por reforzarlo. ya que su nombramiento y su influencia vienen precisamente de! Estado y no de una elección democrática. Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en 200 Contrat a limpieza alcantarillado 250974060 201 Contrata de extracción de letrinas 202 Reconstrucción de pavi~entos . 204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración 2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios 20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich 208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria 5 6666 70 9000000 400000000 28 000 000 3000000 1400 000 209 Conservación alumbrado público . . 300000000 2 10 Conservación iluminaciones especiales 7 200 000 2 11 Consumo de alumbrado vías públicas 202234420 2 18 Conservación instalaciones aguas . . 8000000 236 Contrata de limpieza pública 750000000 239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento 443870000 240 Gastos sal nevada 750000 266 541 600 90 7 40 4 3 12 . . . . 249 Int ereses de la deuda a emitir 250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local 9 �El señor Travé y el Pleno de final de año E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando . que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente, «Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos, que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las deducciones.» D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de qu ince mil pesetas . En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid - concretamente la D irecció n General de Administración Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes? El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r na da . El 30 de diciembre se informaba que los bomberos sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata- lán». La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so . El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones co ntrarias en numerosas dependencias. Sin contar los intereses de la Deuda y préstamos, estas partidas totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por ciento bastaría para financiar el aumento salarial. Se dirá que esto significaría oscuridad en las calles, falta de pavimentos y suciedad. Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran fuente de ingresos de las compañías contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en sus condiciones monopolistas a los mismos, a cambio de algún favor sustancioso a algunos funcion arios en cargos estratég icos. Recientemen- te el Ayuntamiento de Hospitalet redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la mitad por el sencillo procedimiento de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del Ayuntamiento explica a quien quiera escucharle que sólo en la contrata de limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de controlar los cost es y el servicio efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los camiones, etc...) Con estos datos a la vista, adquiere todo su sentido la respuesta del "alcalde" Viola a los vecinos de Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había habido' ya dos accidentes mortales. El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de los funcionarios. Sin com entarios. Pero esto es sólo una parte de la historia. En.realidad, el presupuesto de 1976. del que hemos sacado estas cifras, es un presupuesto muer- Paro de cuatro horas en el Matadero y la «huelga de multas» 10 El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de to. sin ningún valor. La aprobación de la nueva Ley de Régimen Local (19 de noviembre 1975) hace que los ingresos previsto s en este presu- puesto no sean válidos y deban ser sustituido s' por otros conceptos. Por ello la Dirección General de Admi- nistraci ón Local ha dictado unas " Instruccio nes complem ent arias Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon- para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del ejercicio de 1976", publicadas en la formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero. do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e En estas instrucciones se especifican insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones los -nuevos impuesto s que cobrarán los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de do (capítulo Il, concepto 21) en que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de trescientos millones. Es decir. que la Administración P ública.» sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 % to dispondrá de seiscientos millones más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente y no al noventa por cien co mo hasta 5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas. A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación libre y democrática en el C olegio de Funcionarios. El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del Tinell. La asamblea general del Tinell . Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios oport unos para llevar adelante la reunión. A la misma han Votando a mano alzada frente al Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de trabajadores. Funcionarios. , »Estas elecciones están sufriendo una serie de demo- 11 �ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra. "Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos; parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos -policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas; 1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento . "Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro. "Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios. "El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. » 10 de febrero: termina el plazo 12 ahora. Lo que es practlcamen· te sl'guro es que la cifra global del presupuesto ordinario ( 14 68 5 0 00 000) aumenta rá, y inmensa mayoría del personal de co labo rar en la implantación de un Ayunt amiento al servicio del pueblo. que por tanto carece de sentido hablar de limitaciones presupuestarias definitivas. La aplicación concreta de los acuerdos del Pleno es muy desigual. Es preciso consolidar las conquistas obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las elecciones de representantes. la comisión negociadora y la práctica del diá logo entre Ayuntamiento y personal es algo totalmente nuevo pero absolutamente claro en la men- te de todos los que trabajamos aquí. Para nosotros es el embrión de un planteamiento sindical del cual hemos carecido hasta ahora . No cejaremos en conseguir que se nos reconozca este derecho que hemos obteni do contra viento y marca, Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la voluntad de la mayoría del persona l. La policía interviene en el H ospital d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios municipales tambi én- se hab ían sumado a la huelga. Esta vo luntad se: expresa también en la lucha por el funcionamiento real de la comisión mixta de personal del Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de El comunicado de la Comisión Provisional de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento procedimientos burocráticos , donde impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas (ayudados por un puñado de altos cargos) hacen grandes negocios y donde se intenta dividir y someter al pe rso na l, disconforme con es ta SIO respuesta oficial EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha para las elecciones. Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa. do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes . "Como se recordará, los bomberos iniciamos una huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10 d e los corriente s. »Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento la postura de los bomberos es la ya indicada. »Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.» Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la concentración y asam blea de funcionarios informando los g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.» El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión . situació n, a base de mentalizarlo, convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si colabora en mantener las cosas igual. Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al descubierto la realidad d e las cosas. H a obligado a una Corpor ación antidernocrática a reunirse y d iscutir de los problemas municipales. H a sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del Avunramicnto y la voluntad de la Bomberos frente a policías dur ant e la noche del encierro. Por algunos momento s se vivieron horas de ten- sión. La plaza rebosada de camiones de bomberos solidarios. A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras. .Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.? 2. en columna adjunta.] La comisión provision al se entrevistó con el pr imer teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola. "Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por 13 �manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de los bomberos. Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a admitir a la prensa en dicha entrev ista. Lunes día 16: nueva concentraci ón y negativa de Vio la El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid, resuelva los prob lemas planteados. Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30 hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de costumbre y que pro nunció frases ininteligibles. Con la llegada de fuertes contingentes de policía armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da . 14 Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio nombre y categoría para recibir la contestación, que le doy por carta de igual cont enido a esta nota, para general conocimiento : LA NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS A . Las peticiones son numerosas: l . Plus lineal mínimo de cinco mil pesetas mensuales; 2. Su IR TP a M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar (1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola. ventual"; 5. Cumplir una promesa En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por del señor Masó de percibir la paga extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro . A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal "1" fea y no eI " b ase" . se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto B. La relación de los funcionarios jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido con el Ayuntamiento está reglada , a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico por leyes y reglamentos , aparte de reservado. lo s condicionamientos resultantes C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5, nos pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba naturalmente aprobado antes de tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento nuestra pose sión . Por , ello . hemos dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de atendido el número de dichos fun- la maña na. cargo de la Corporación (significa un aumento real para ésta del 13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización . (La entrevista de noviembre vista por Viola en su nota oficial (de la prensa) El pasado jueves, día 4, a las 14 'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de funcionarios quería entrevistarse conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos. personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo integ rado por diez o quince personas. Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie- gos separados que formaban varios fascículos, con firmas que, según aquel escrito, ascienden a 3 126. Pidieron que la leyera y que tomara una decisión, enseguida. pero . a poco de conocer su contenido . les co ntesté que era preciso un detenido estudio : me apremiaron para hacerlo en muy breves días y les repliqué que podía ser de la compe tencia de la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que también el anterior alcalde, señor cionario s y la importancia de sus peticiónes, siendo prob able que se desplacen a Barcelona altos funcio- Preparándose para pasar la noche narios de dicho centro directivo. Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche. C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas, compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el planteamiento. teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut dio de plantillas ind ispensables y de C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis condiciones adecuadas , por grupos y mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos. Hubo un momento de alarma cuando aparecieron vas en obras y servicios mínimos. con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se ció n de sus funcio narios. dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que ( , 15 �bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor comba tivo a aquellos policías armad os. supo que estaban allí por una manife stación de padres de escolares . La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar : «compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. » Silencio . L a policía dispara los gases De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz? L a mayor part e de los funcionarios subieron por la escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja. Un miembro de la comisión se encontró en uno de los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua· dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue : « E n estos mom entos. el orden público está en manos del ministro de la Gobernación.» Interviene la policia armada y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o , más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de la reserva especial de la po licía armada , al mando de un teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos y policías municipales se coloca ron delante. taponando la puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a propuesta fue atajada por la policía con estas palabras: «Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes. El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio. Viola: «la ley se ha de cumplir... » 16 E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos. el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s. provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con garfios. respald ados por otros tantos policías municipales. «Se decide a salir... » En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa. ción. se decidió a salir. Llegan los coches de los bomberos El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110- res al monumento al bombero de la calle Villarroel. Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari- 17 �llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12 dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía. frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15) coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara "La ciuda d conoce la actitud con e! primer policía armada que encuentra y le dice: decidida y cada vez más extendida «¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca del person al del Ayuntamiento de la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales. anda». N uestras justas reivindicaciones Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad, la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne! iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal. H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de ción y marcha de más de cuatro mil metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno . puedo , mi sargento)). N os dirigimos pues a la op inión Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública: máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían. 18 Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e! acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como bombero es entrar a por gente y sacarla?» Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales. Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó 'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla, había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci- municipales) se compone básicamente de los siguientes puntos : • • Ad vertir a la op inión, si es que hace falta, pues bastante claras están las cosas, de lo injusto de los argumentos dad os por la alcaldía en su nota de prensa. • Decl arar que la alcaldía, y el grupo de altos jefes que dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las modificacione s legales que permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios que en la actualidad , con el beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base inferior al mínimo legal . • ha querido decir que el mismo compense con un plus equivalente a la cantidad detraída por este concepto a los funcion arios. • nes y demandas que tambi én merecen respuesta, segu ra- ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver Madrid ni la ley en estas cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.} • po las justas reivindi caciones del mismo, así como su deseo de poseer representantes democráticamente elegi- la situación laboral de bomberos. policías. matadero, P edimos tambi én solución al problema de los más de dos mil eventuales. mucho s de ellos con años de tra bajo en el Ayuntamiento y sin un futuro claro , mientras no se solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada única igual para todos y racion al en los empleos públicos. dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos. Repetir que nuestra platafor- La not a del Ayuntamiento silencia varias reivindicacio- nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem- ma reivindi cativa (basada en ¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre tom an decisiones en cuestio - • Un aumento lineal de siete mil pesetas, como muestra de nuestra actitud negocia- na ante una situació n que no puede co ntinuar. .) Los bomberos en ayuda de los «paIsanos)) hospitales, museos, vialidad y todas las dependencias • La Alcald ía olvida que la Diputación de Barcel ona, además de estudiar un aumento lineal, abona a su bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón. «No existía ya ninguna diferiencia con los arras trabajadores» • Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o, como ocurría casi cada día con los trabajadores de la construcción, de! metal, de! textil , etc. Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que, pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca , por haber dominado la situación, po rque Viola, con su actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia de la de los funcionarios. La «manifestación de las sirenas» La crónica de la «manifestación de las sirenas», como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la transcripción de las conversaciones de los coches de la policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la radio y grabadas en cinta: - H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos, y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una comp ostur a razon able. -RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio. -2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a esra., concentración de personal en la dirección que tomen y vaya informando. -Recibido. También iba a decir que ahor a' también se ponen en marcha los vehículos, cambio. :...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie, a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación . 19 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf 157da5d960656112f28c8886710c7cfe PDF Text Text 20 -J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los coches de bomberos, que son bastantes y que van por Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro, seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien. (A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como música de fondo las sirenas de los bomberos.) - ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches de bomberos. -]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando (sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio. -J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario, pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio. -Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos, cambio. - H 25 va a seguir detrás de la manifestación. -Entendido, J2, cambio y corto. -MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder. - Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar? -MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia. Cambio. personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y sobr e el sueldo ba se, y ésta es otra petició n que hacemo s nuestra. El funcionario . el tra bajador d e la Administr ación P ública, no pid e un trato de favor ni menos horas de trabajo. Pid e salario igual a trabajo igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato . Barcelona. 12 de febrero de 19 76 . Comisión provisional de funcion a- Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de rios y empleados del Ayuntamiento de Ba rcelona. trabajo en una asamblea masiva de funcio narios. "Mundo D iario" 1 3-febrero-76 N ot a de los funcionari os tr as la nocbe del 17 d e febrero I. H acemos responsable a un alcalde, al que no reconocemos ya como alcalde, de la situación que se pro dujo en las Casas Consistor iales con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea reunida pacíficamente. 2. La comisión ejecutiva reunida en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las nega tivas y el gas lacrimógen o. 3. A esta situación se ha llegad o tras más de un año de pasivid ad, promesas , amenazas y esperas. que no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante- M anifestándose ante la Jefatura Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias militarizado s. ner el principio de autoridad y dejar los problemas sin resolver. Q ue la ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos a un régimen que dicen que es de privilegios y en realid ad es de indig- - Enterado, ]3. - El personal, con vehículos y todo va bajando hacia arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de trescientos guardias urbanos y más de mil en total. - M I O, en estos momentos salen por las Ramblas unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones, cambio. - Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio. - Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio. -MIO para notificar que han pasao unos veinte coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus... lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha gente, cambio. -Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio. - M 1O para notificar que en estos momentos suben por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van momentáneamente pacíficos, cambio. - Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen, cambio. - H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás de ellos. Somos dos compañías , cambio. -No conviene, no conviene que sigan todos. El M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio. -Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o. -Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la calzad a. - En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo. - Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha. - H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora. - Entendido. Si siguen en esta dirección es que va bien, cambio. - Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio. - Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy de cerca. -26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco de los municipales, cambio. 21 �- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio. . - 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio. - Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio , - ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos? - H an entendido bastante bien. - H 25, bueno, parece ser que todos los coches están encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio. -Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio. -210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en su cuartel... El resto de los municipales están en la calle Casa novas pabajo. - ¿ Cuántos van aproxim adamente ? -Pongamos quinientos, cambio. -210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos. - ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y 28 ha tenido que hacer uso de las pelotas? -No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ... solo una pelota, cambio. -226, bueno, voy a llevar al hospital este part e facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con estos cuatro, cambio. -Entendido. -Atención 26, atención 26 . Los restantes part es facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados tienen que traerl os a jefatura. -21, bueno, es para informar que cuando llegaron aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio. - Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha sacado las fotografías era de los municipales, cambio. -Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo casi apostaría que sería un periodista, cambio. - Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque iba en la manifestación, cambio. - Bien, recibido. - Supongo que aquí será la central de bomb eros. - Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un 22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.) nidad y desprecio. todo esto es lo de menos. 4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma : a) Au ment o lineal de siete mil pesetas b) Salario base igual al mínim o interprofesional c) So lución a los eve ntuales d) Compensación por el IR TP para los coeficientes inferiores. . Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que las paga s dobles sean sobre el sueldo real y no el base; que se paguen los domingos y festivos trabajad os; mejora de servicios asistenciales. concesión de permisos reglamentan os, etc. 5. Los argumentos de Vi ola sobre imposibilidad de me d ios monetar ios y legales para resolver el problema se han demostr ado falsos a través de dos hechos concretos : - E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo, reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el problema perfectam ente co n los fono dos municipales de que dispo ne. - U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar en la ejecutiva que estaba a puntO de iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos los funcionarios. 6 . P or encima de todo pedimos y exigim os, nada de represalias co ntra un movimiento que ha sido y es pacífico. reivindi cativ o, unitario y JUsto. 7 . La respuesta ha sido: inv asión del Ayuntamiento por los gases lacrimógenos. militarización de bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos enfermeras brutalmente apaleadas por la policía en la calle Pro venza a la una de la madrugada. detenci ones en la plaza de San Jaime el miércoles por la mañana. etc. 8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a de lugare s diversos y pedim os. a todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo. 9 . N o a la militarización. Que bomberos y policías vuelv an a su situación normal. Que se reconozca a nuestra comisión provi sional. Que se fije fecha de elecciones por el C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos. Aho ra. como siemp re hasta ho y. estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación. Comisión provisional defuncionarios y empleados del Ay nntamient» de Barcelona. DE LA «NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS» AL «PLENO DE LA VERGÜENZA» 18 de febrero: paro generalizado Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza. El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión por parte de empleados municipales de H ospitalet y del movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública). La militarización Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto. entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio consisto rial. celebraron una asamblea. Los jeeps de la policía patrullearon constantemente por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y 23 �media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la concentración. La comisión de representantes hace pública una nota A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os los miembros de la corporación exepto siete. en la que además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona. La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con regularidad en algunas dependenci as. La noch e del encierro : especración ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los encerrados con profusión d e gases lacrimógenos. Con los concejales de la ponencia Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se pudo constatar que dichos concejales. al conocer las revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en razo nes de justicia. A efectos de negociación. las revindicaciones fueron desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora expuso como puntos previos de diálogo la condición de que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no recibieron una respuesta satisfactori a. Solidaridad con los militarizados H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e! cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero habían sido depositados multitud de ramos de flores por 24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un NOTA DE LA ALCALDÍA HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS Pero el trámite preciso requiere: tiempo . A primera hora de la noche de ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a : Ant e la reiterad a publicación de noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para general co nocimiento de los mismos y de la opinión pública, se informa de lo siguiente : l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y T arragona Corbell a ha celebra do numerosas y largas reuniones. todos los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de sus respectivas Delegaciones. Las situaciones y los problem as de dichos gru pos no son homogéneos y el conjunto tiene gra n complejidad . 2. La Ponencia está procurando acelerar su com~ido y redactar un resumen de posibles propuestas en la presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los miembros de la Corporación. para preparar la actuación imprescindible de los órganos del Ayuntamiento (C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno). 3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen o propuesta concreta. que, previa. mente, haya sido informado por la Comisión Ejecutiva. Cumplido el trámite: previo citado. se convocará enseguid a el Consej o Pleno. 4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios son de la competencia del Consejo Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en vigor. requiere su aprobación por la dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones serían actos nulos. 5. El alcalde ha instruído a la Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para prov isión de plazas vacantes de plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata- gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» . Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión de reernprenderla en caso necesario. Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se reintegró al trabajo. Las elecciones y la asamblea de representantes En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a la constitución inmediata de una nueva asamblea de representantes. Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su mayor parte a la asamblea prov isional que había venido funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se abandonó el término «provisional» para constituirse en «asa mblea general de representantes» . Los disidentes de esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a dependencias municipales y se han distinguido a lo largo del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales» de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos. división en categorías. cohecho. erc.). Así, en los días que siguieron a la reanud ación del trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio. ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión de los quince» -denominación de la comisión rio requiere un tiempo . pero ha negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron seguido sin pausa . D ada la positiva mucho interés en recalcar que dicha comisión no era más evolución de las reuniones con disque una entre varias. tintos grupos funcionariales . es de esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente ciones de los funcionarios. En tanto. la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones plimiento de su deber y a evitar con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería. sentar un perjuicio para los servicios Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió a la comunidad . en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s. El alcalde . 25 �Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo por parte de los superiores fueron constantes en todas las dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse. Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de tod as las contrariedades. Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una concentración con idénticos fines frente al cuartel de la guardi a urbana de Montjuich. El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que había recibido numerosas comisiones y que pensaba seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 . Hasta este momento la plataforma reivindicativa se había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías. ULTIMA HORA: El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que ascendía a treinta y una mil. Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión. Este mismo día se celebró una reunión informativa del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia informaron al resto sobre las conclusiones a las que se 26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des- RENACE EL CONFLICTO ENTRE FUNCIONARIOS Y AYUNTAMIENTO N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente " Cuaderno" , renace el con flicto de los funciona rios del Ayuntamiento de Barcelo na (mientras observamos, de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los funcion arios de los M inisteri os y de las instituciones penite nciarias en toda la geografía del Estad o español) . El día 23 de noviembre de 197 6, el " C orreo C atalán" se hacía eco del malestar que vo lvía a crearse entre los funcionarios barcelon eses muni cipales. al no ser atendi das sus reivindi cacione s: Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser nu evam ente un g rave problema para el C onsistorio . Tras la visita que una comisión de bomberos, en nombre de sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto de tr abajad ores del Ayuntamien to . C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le correspo nde al G obie rno. Ante esta actitud a parti r de hoy. se ob servará una actitud de paro interior. es decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo co mo son por ejemplo la gimnasia y demás ejercicios obli gatorios. y no se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su parte. la Polida MUllicipal. a través de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo sirven para «p erder el tiemp o» , Por este motivo apoyan la postura de los bomberos . Sus reivindicaciones son: aumento de sueldo proporcional al crecimiento del coste de la vida: tres mil pesetas por cada domingo y día (estivo tra bajado; 14 pagas anua les: ho ras razonables convenientemente pagadas; posib ilida d de acogerse a la Seguridad Social cuan do se encue ntren fuera de Barcelona ; suel- pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera definitivamente todos los problemas. do mínimo interprofesional; un día y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de sueldo . HOY UNA ASAMBLEA GENE- Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de Mercados y Comercios. La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la asamblea . Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la comunicación entre los funcionarios. RAL P aralelam ente, los fundo narios del AY/lntamim/o. han fund ado sus puntos reiv indicativo s sobre los siguient es: 1ncor poració n a plazo fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000 Destitución del presidente del Colegio de Funcionarios Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona» Los bomberos se manifie stan po r las Ramblas en la noche barcelon esa . La marcha se prol ongaría desde la alcald ía hasta el cuartel general de la calle Mallorca. Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones. Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya urgencia ya no permitía dilaciones. 27 �El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e inmediato reconocimiento de los concentraciones en la plaza a media mañana. derechos sindicales. Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de Para tratar de coordinar todos su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de todos los cuerpos afectados. Dado ción y a la continuidad d el alcalde. Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa. mente sus peticiones antes que se va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en consignen las partidas destinadas a la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria. DIN ERO ? Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios. haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías. El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-, alguna partida destinada a satisfacer y promovió unos contactos " informales» con la comisión sus reivindicaciones. Por ello. se de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la quiere que antes de decir sí o no a int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír individualmente a apoyar. la voz de cuantos trabajan para la A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de pal. El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises» Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento. Por otra pane. pasado mañana. y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni lugar en el Colegio de Ingenieros de mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva. cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del 28 co n objetivos similares a los de Barcelona. famoso pleno «de los funcio narios» y ante la cantidad de promesas incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en marcha. No es improbable que el tema «func ionarios» vuelva a ser noticia. Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras de simpatía se repitieron durante todo el transcurso del conflicto. NUEVA ASAMBLEA EL DIA 23 La anunciada asamblea tuvo lugar. en efecto. el día 23 de noviembre en la barcelonesa Placa del Rei, En ella se analizó la actual plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos. Como recogía "El Correo Cataldn" del día siguiente : Ayer. a las dos del mediodía. se celebró una asamblea general de todos los cuerpos dependientes del Ayuntamiento en la Placa del Rei. La asamblea tenía como objeto la coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de bomberos que se inició ayer. y la aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que a mediodía de hoy. será presentada al alcalde. E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una nota oficial de la alcaldía. Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban. pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado. . . El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas. como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada en líneas generales por el Pleno del día 23. El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a la huelga y se realizaría una concentración para conocer las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo. L a luch a de los fun cion ari os y el serv icio a la ciuda d Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez 29 �Al mismo tiempo, debía formarse con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir los problemas concretos de cada las «c ontratas». L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la lucha siga manteniéndose. se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios ros. se informó que ayer por la recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados, litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5 las emp lead as de limpieza y cantineras. de noviembre. se entrevistó con A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de lado las salidas de Barcelona. los en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados. salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de rios. quienes se requirió información para la instrucción, se REPRESENTANT ES.- Por negaron a dar nombres. otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no Municipal Provisional. son representativas. A co ntinuación, se abrió El Pleno "de la vergüenza" 30 P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a, cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos. A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la Reina Regente destinado al público; sin embargo, su intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes acompañados por el profesor de formación política, un tal señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno constituía un hecho importante en la culminación de la Los funciona rios municipa les so r- prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del funcionario tradicional. (por las Ramblas) de discutir y elaborar por centros de trabajo. Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y señalaron que toda la actuación que el turno se está lleva ndo a cabo es una mues- de intervenciones que giraron en tra de ello. Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual ya informamos ayer. que es el reco- torno a modificaciones de la lucha reivindicativa, proponiéndose que la plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en no cimiento d e la comisión negocia- primer ligar, y sin abordar cada uno sin que antes se hubierasolucionado el anterior. Si bien el aumento lineal de 6.000 pesetas es muy necesario, se considera de mayor urgencia la incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales hay algunos que llevan 20 y 25 dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión mixta que pretende imponer el alealde. Se propuso asimismo, unir la Administración Local, para poste- años en esta situació n labo ral. así como la adecuación del sueldo base para todas las categorías, partiendo del mínimo interprofesional. . Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato libre y democrático. lo cual se habrá riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al futuro sindicato. Finalm ente. se decidi ó reunirse esta mañana en asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía, concentrarse en la Placa de Sant Jaurne, para entrev istarse co n Viol a. T od os los asistent es estuviero n de acuerdo en la negociación con el alcald e. aunque reinaba la pesimista lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante, pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura. N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas, entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada". A LA CIUDAD Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento de Barcelona, con la penetración violenta de la policía arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales, declaramos: l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es de los funci onarios y empleados municipales, así como la forma pacífica de manifestar su protesta. 2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido de satendidos y que por tanto la militarización de los bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna. 3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal d e ·' crsona1. 31 �4. Que sin organismos sindicales representativos, no podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y empleados de la Administración pública, contando con las limitaciones que haga falta en el caso de desatención de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en los Hospitales, etc . 5. Que en el presente conflicto de funcionarios se ha puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta de representatividad y la negligencia del actual alcalde y de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de la ciudad. 6. Q ue sólo la democratización general de nuestros ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad. 7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales, y proponemos su colaboración para la constitución de un O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de elecciones d emocráticas. 8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático. (Siguen las firmas de las entidades) impresión de que ello no serviría de nada. En otro orden de cosas, se recuerda que el jueves, día 25, a las 5 de la tarde, tendrá lugar en el Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la Administración Local. LA HUELGA.- Los bomberos en huelga Son 627 -r-todos los miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y únicamente efectúan salidas conside- radas de urgencia. El paro afeera a todos los restantes servicios, incluyendo los retenes que habitual. mente están de servicio en el Liceo y en la fábrica de cervezas Damm. Son los propios bomberos quienes deciden los servicios que prestan, ya que se consideran con los suficientes conocimientos para tomar tan importante decisión. Cabe señalar, por otra parte, que los acentuados rumores en tomo a 1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa. 2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero. Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros. 3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir a dilatar el conflicto, pues no es des. cabellado suponer que el actual alcalde. sabedor de su próximo rele- 4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín vo . si éste: finalmente se confirma, evite tomar decisiones importantes. Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros. Una propuesta rupturi sta de acción sindical. En cuanto a las rtivindicaciontJ de los huelguistas. éstos Se concentran en: aumento de 6.000 pesetas para el bombero; 5.500, para el cabo; 5.000, para el sargento; 4.500, para el suboficial y 4.000 para el oficial; percepción de las pagas extraordinarias al cien por cien del salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral acorde Con el incremento del Coste de la vida. los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada. En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l. 5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador 6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . . . . .. . na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera. UADERNOS ERODE AYO . 'd' a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero. parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas. Una colección popular destinada A I 1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS 32 .... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ---- 2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl! 3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS 4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS 5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj ..;..¡f~:<t~ ¡'_'':\ ~K.i~¡" ·..t~os ..' ')" DIPUTAGlO R PRDY IROIAL DE BA ROELO NA Biblioteca de Cataluña Reg. \!.~l,t ,~3 S igo ~JA(qB2..A) ..........._-_ ... __ ..._..._ ~ �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1827 Title A name given to the resource Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos Primero de Mayo Extent The size or duration of the resource. 32 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Obiols Llandrich, Margarita Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976 Subject The topic of the resource Administració municipal Sindicalisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Description An account of the resource n. 3 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf 5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Nota biogràfica de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965 Type The nature or genre of the resource Manuscrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografia Economia Ocupació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Description An account of the resource Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf 0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27 PDF Text Text ������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1787 Title A name given to the resource Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional Description An account of the resource Economia W.P. IV. Extent The size or duration of the resource. 47 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Subject The topic of the resource Economia Comerç Globalització Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/639/PartisanReview_1975_NotesonSpain_PM.pdf bbd0510863d4c3720414720b71406959 PDF Text Text Partisan Review, vXLII, n3, 1975 NOTES ON SPAlN P A S C U A 1 M A f { A ( ; A L L 1 R U B E R T de VENTOS 445 Oiily I I I J W I1ic.y t .ilk about change and democracy instead of merely anri-(.oiiiiit~i~ii~tt~ '1 Iicir new language should not be taken as an expression ofpoliiii .il I:oi~<lwill17;irfrom it. These changes have becn forced upon them by cvcsrii\, 11rc.y .itc, 111 effect, changes produced in an effort to contain ~h'tnl:c, :II)II I I I C I)if:gcst mistake of al1 would be to forget that the armed forc<.\' I),lr h i i i y l l ' i q always been the regime's sureit weapon. Pascual Maragall and Xavier Rubert de Ventos 'l'wo iliirigs happened to give at least the idea of politics in Spain a EDITORS' NOTE: "Notes on Spain" is excerptedfrom a longer account o f the political situation in Spain, sent to us in Januay, 197s. The postscript was received in May . It is hard to imagine how much Spain has changed in the last four or five years and at the same time how much things are still the same. The country has modernized. Highways (and tolls); thousands of brand-new little cars roaring everywhere; high-rise buildings; pop music; a middle class with a new game, investing in bonds and equities, and a new slang, stock-exchange jargon; a neat Europeanization of fashions (in fact of course, an Americanization, but without the lack of style that makes American fashions fascinating) ; higher wages-in a word, the thing that is called economic development, or at least economic growth. At the same time, Spain is still a backward country. Everything is undersize, insufficient, middle-of-the-road, unoriginal. Everything lacks color in colorful Spain. Highways are congested as quickly as they are built. People are discontented with their lives. The cost of living, up 15-20 percent each year, eats up higher earnings. Even land speculation, the most prosperous industry in a country that is urbanizing at an incredible pace, has become risky as young radical planners have been called in to bring order to Spain's messy cities. Politics have changed a bit. (Some would say a lot.) One can talk democracy and freedom and political parties to a degree that was unimaginable a few years ago (when people only thought and whispered about revolution). Yet the last word is (perhaps "was" when this piece gets to the reader) still that ofFranco's supporters. The last word is, in fact, on the lips of a man who literally cannot speak: Franco is too old. The point is, the regime is the same, and the same people speak for it. rncarritig. 0 1 i Deccmber 20, 1973, Admira1 Carrero Blanco, the linchpin of Franco's cffforts to ensure that his regime survives him, was blown up by Bascl~iciiatioilalists. On April 25, 1974, the fascist post-Salazar regime in Portiigal was overthrown by the military, backed by illcgal left-wing parties. The post-Carrero government, with Premier Arias Navarro at its head, had bcen trying to get across the following message: "Wc are fascists, you see, but wc have chosen democracy-some sort of democratic clothing-to survive. ' ' On the one hand, on February 12, Arias publicly promised evolution toward a more democratic state; on the other, on March 2 , Salvador Puig Antich, a Catalan anarchist who had killed a secret policeman in a Barcelona shoot-out,was executed, traditionally, by garotte, following :1 vcry traditiorial political trial. The balancing act could have worked. But the Portug~icscrevolution suddenly altered the meaning of the February promises. The press, in only slightly veiled terms, urged the Chief of the High Military Staff to imitate Spinola. The key-words "apertura" (opening, evolution) and "espíritu del 12 de Febrero' ' (the date ofArias Navarro's first speech) seemed to be enough to cover al1 kinds of democratic manifestos in the newspapers. The new Minister of Information, Pio Cabanillas, allowed it to go on. Man y ricw, and newly outspoken, magazines appeared. In Spain "the future" mearis-unless otherwise stated-tlic period following the dictator's death. In July 1974, Franco was hospitalizcd for the first time since the Civil War. Then came Greece. From Cyprus uniil the anti-monarchial referendum in December, the fa11 of the Greek Junta was used as a weapon by evolutionists inside the system. In effcct, tlle Portuguesc-(iscek alternative was a paradigm of "how things ought to go and ought not 1.0 go." Greece was the insider's illustration of the "correct" way of fascism; Portugal, rllc cxamplc for the illegal opposition. Prepar;irioris for tlic furiire liad become, for Spain, open during Franco's illness, and they coiiiiiiiic(l t o be evcn after the throwback following the explosion of a boirib ii(.:ii- t l i ( . Iieiid(.l~iartersof the national police in Madrid. �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S Some intellectuals were arrested, supposedly for having helped Basque nationalists in the bombing, for it had served perfectly to create an atmosphere of anxiety within the government. The Minister of Information was fired ; the liberal Minister of Finance resigned in sympathy , and a number of voluntary resignations and dismissals followed. Arias himself was said to be on the verge of quitting. The real decision making, of course, is done in the corridors of El Pardo, Franco's official residence, and at the private dinner parties of rival or allied figures. After some lobbying, Arias worked out a compromise. He would stay if his proposed Law of Political Associations was passed before the end of the year. The bill was presented on television by an apparently disappointed Arias, who pleaded for patience and understanding. Under the bill, associations must be passed on by the Consejo Nacional de Movimiento-the remains of the old Fascist party, now a sort of consultative body. The mere possibility of a public quarrel among Franco's heirs about who is going to get what scares the ultra-rightists. It looks, however, very much like the last scene in this period of Spanish political life. Who would be elected if free elections were held tomorrow in Spain? Nobody knows for sure. This is what worries the moderate right, as well as its foreign friends, starting with the United States. Only the conservatives and the far right are likely to be able to pul1 together ; forming associations also serves their needs. What is important here is that the resources that the Francoists are accustomed to draw upon are at odds with those needed for the future, and they know it-from Girón, the old hard-line Falangist leader whose words today are reminiscent of a certain period of Peronism, to Fraga Iribarna, the ex-Minister of Information who presents himself as a man of the center ready to make a coalition with the "left" (that is Christian and Social Democrats), to those long-time monopolists of government posts called the Opus Dei. They ruled for many years beneath Franco's shadow, allowing him to make and unmake strange combinations and trade-offs among them, as long as this was the safest way for the Spanish oligarchy and bureaucracy, which they al1 represent, to go on clipping the coupons of economic development. The secret of Franco's so-called unique ski11 in arbitrating conflicts is that he was and is the resultant vector of their forces, rather than an externa1 ruler imposed by the military on the wealthy. The success of tliese classes in retaining power had depended, in great measure, on their capacity for self-effacement whenever necessary. Now this is 447 no longer a viable way of creating governments that represent a balance of their interests. They feel the need for public debate and traditional parliamentary practices. They need to know "who is who" in a society that they rule but don't quite know. They need a different and more rigorous selection process for their political representatives in the transition period ahead . But even if nobody knows who would win a national election, many of the people on the top sense that they would be wiped out if such a free contest were held. Now, no ruling class in its right mind is likely to organize such an election. It is more likely to crumble before such an event occurs. This is why their provisional unanimity is now based on the catch-word "Hurry up!" Upon this complicated mixture of self-deception and truth, a tacit pact is probably in the making between the regime's more liberal and intelligent figures and the more hard pressed among the illegal opposition, at the expense both of regime hard liners and the radical oppositionists, who urge ruptura" rather than "apertura. " " Last November 14, not long before public discussion in the Consejo Nacional of Arias's bill on political associations, there was a meeting in Madrid of various democratic and evolutionist leaders. The leaders were absent when the police arrived; they hurried to Dirección General de Seguridad and tried to be arrested-without success. Prime Minister Arias then managed to leak to the press his ignorance of the raid. Those who were arrested represented al1 the forces said to be in contact with the Prime Minister before October : Catalan democrats and social democrats, Spanish socialists like Felipe Gonzalez, and social democrats like Dionisio Ridruejo, an ex-Falangist leader who was welcomed as a traitor in the political police headquarters, the son of General Diaz Alegria, the chief of staff urged last February to emulate Spinola, and others. These are the people waiting just behind the door. They won't enter the association game, but they won't openly boycott it either if they are assured that the bill is only a beginning. Their chances would be good in an election. They have money, political experience, and access to the media, in varying degrees. Above al1 they are outsiders, not insiders. But they have no grass roots organization, with the exception of the P.S.O.E., the Spanish Socialist Party. Still, it is only a baby compared to the Communist Party ; its strength no more than that of an infant compared to the total force of the revolutionary groups to the C.P.'s left. And here lies the problem. If the evolution gets "out of hand," these �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S moderate groups probably wouldn't be able to guarantee an orderly return to democratic "normality" without the help of the C:P. But the Communists can't by definition be made part of any plan acceptable to the evolutionists, because if they were, the far right, the bureaucrats, and the military would not be alone in asking : "Why the he11 did we fight the war?" Most of the Spanish bourgeoisie would raise the question. 449 he is also said to have told Nicolás Franco that the only thing the Communists expect from Juan Carlos is that he'll quit.) To theleft ofthe C.P. are the Maoists and Trotskyists. Since '68, they've been strong in the universities and even high schools, and among the illegal teachers' unions ; they also have a constituency among the working class, in the factory and the neighborhood. But on the whole, after a period of anti-liberal "leftism, the Maoist and Trotskyist groups joined democratic coalitions with the C.P., the socialists, and Christian Democrats. A case in point is the Assembly of Catalonia, a huge illegal body embracing al1 the parties and also Catalan autonomists. Perhaps the broadest based of the political groups in the country, it's been around for years, meets and is trailed by the political police every once in a while. ~ r o mthe ~ S s e m bcould l ~ come a provisional governrnent for Catalonia. But the C.P. and its right-wing allies in the Junta Democrática might bypass the Catalan Assembly in order to make a quick deal. Evolutionists, particularly if theylrearmy men, or have held government jobs, are likely to be uncomfortable with the prospect of a truly popular state. As the Democratic Junta's manifesto proclaimed : "The non-continuity of the Regime is required for the continuity of the state." " The Communist Party plays a central role in the whole affair. Its force has been patiently amassed through a thousand fights and lately also through clever bargaining with the monarchists, such as Areilza and Calvo Serer (both followers of Don Juan, not Juan Carlos), Catalan industrialists and bankers such as Durán Farrell, Trias Fargas, and Jordi Pujol, and al1 the middle-class democratic groups outside the law. Democratic leaders, evolutionist insiders, liberal generals like Diaz Alegria, and Nicolás Franco himself, a nephew of the dictator and a prominent figure in Prince Juan Carlos' staff-al1 are secretly, and anxiously, getting in touch with the Communists. The party itself isn't denying the contacts are being made. It openly advocates a "pact for freedom" in exchange for legal recognition and minimal liberties. It was a prime mover in the coalition of monarchists and businessmen, called the Junta Democrática, that formed in Paris during Franco's illness in July '74. Itis not hard to see how, even though the word "Communist" is taboo to the people on top, many of the political men representing similar interests feel impelled to deal directly with the C.P. Five thousandmembersstrong (according toacautious 1972 State Department estimate), the Spanish C.P. is a well-oiled machine that publishes five papers and magazines, has infiltrated theofficial unions at the factory and even . at the city or provincial level. It could easily quiet the more radical groups that squabble al1 over the country by imposing on them the hypothetical terms of a hypothetical agreement with evolutionists and mild democrats. The party's main target now is the army (the Portuguese alliance serves them well as an example). For unless the armed forces are, at the least, passive about the possibility of the C.P. holding positions of power, there's no clear way in for them. They probably wouldn't use the old slogan of a national or general strike (it's more and more the property of the extreme left, anyway), except as a tactical show of force to clear the way for compromise. The C.P. is playing a waiting game. Since Carrero was killed, it has cooled off mass movements ; and Santiago Carrillo, the party's general secretary has said that the Communists would accept a monarchy freely chosen by the people. (But Evolutionists are also not likely to recognize that the question of national minorities is a live onp, for one of the principies that has unified the upper class and the bourgeois elite around Franco is his insistence on "the unity of direct reference both to the necessity that Spain's lands and peop1es"-a those classes (including the Basque and Catalan industrialists and bankers) felt for a unified, protected national market, and to the centralist feelings of the Castilian rural and urban middle-class from which come many state and army officials. To the extent that the Civil War of 1936-39 protected the interests of capital in general, much of the northern business world in Catalonia and Euzkadi supported Franco at the price of their national pride and their interest in free enterprise. Today, however, the northern middle class is no longer willing to swallow Castilian centralism, and the northern rich see that the Francoist Regime is not able to get them into the Common Market. Understanding that the slogan of Spain's unity appears to them a mere cover for continuing an inept, dictatorial Regime that is unable to cope with domestic diversity and foreign challenge makes it easier to understand the Catalan Assembly, and, more important, the wide support for the nationalist movement ETA (Euzkadi Ta Askatasuna, or "Basque Country and free- �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S dom' '). When an ETA commando "executed" Carrero Blanco, the initials of this organization became magic words for most people. "ETA had dared. " A long history of fear and hate began to be rationalized. The "quiet maturity of the Spanish people," which the Regime heralded at that moment, was only the passivity brought by momentary shock. It belies the officials' own certainty that someday everything is going to change overnight after a sign is written on the wall. They simply couldn't believe that Carrero had been blown over a church wall and their own heads were still on their shoulders. Arias, after all, in 1939 was the 'LJackal of Malaga." Mayalde, vice president of the puppet Parliament, was the man who travelled to Nazi-occupied France to get the President of the Republican autonomous Government of Catalonia, Lluis Companys, and bring him to Barcelona to have him executed. And so on. Salvador Puig Antich's execution is only one of the most recent on a long list. It took place after those at the top were unable even to explain who the executors of Carrero Blanco were, and it was meant to make clear that it was they who had decided "to go democratic." Their names, the execution was meant to signify, were not on the wall. Yet democratization is simply too late. It could have worked in 1945. It could also have worked in 1957-59, when the Opus Dei, speaking a technoctatic, Europeanized language, began to give the cabinet a "new look." It could even have worked a couple of years ago, when the crisis of the West did not seem as plain as it does today, when Caetano and Papadopoulos were still in power and post-Gaullism reigned in France. Not today. This is what the ousted Opus Dei and the collaborationist Christian Democrats whisper in Franco'sear. Today an "opening" means a "break," and the only way to stop ETA is to give in to democratic pressures more than is safe for the regime. And in fact, there are few chances of "opening" without "breaking" the regime. But there is also no clear way of reassuring the executioners, tracked and trapped by ETA commandos, denounced by a freer press and despised by everybody . That is, there is no way to continue to balance political punishment with a show of democratization that does not include opening wide enough to bring in the moderates for such a policy mix. In sum, the political equations have no straightforward solution so long as the figures in the regime remain tied to an evermore burdensome and decrepit Franco. I t has yet to be seen whom the military will support. An attempt on the part of the more fascist generals to block any democratization could tip the balance in favor of the Dernocratic Junta among the more liberal military men. Confrontations have already taken place between the army's political extremes. Middle-of-the-road military men, it is assumed, will back Juan 451 Carlos, even though thc Prince is not their political dream. This again is the Democratic Junta's biggest problem. Juan Carlos could count on this diffuse rnilitary support to win short-term recognition by the democratic forces if he enacts a program of change not too different from that advanced by the Junta's Manifesto. This is why 1975 could be the year of the hasty coronation of Juan Carlos. and then of his overthrow. What about the intellectuals? Theirs is a long story. From the end of the war through the fifties, those still alive in Spain collaborated culturally, hoping to give some kind of formal expression to the fascist "idearium." Finally, the last of them defected-the Falangists to Marxism, the Catholics to amore liberal Catholicism. And in fact, liberal Catholicism became for a while the only way to express the longing for social and cultural change. Since the mid-sixties the Spanish intelligentsia has been responding to the same currents as have Western intellectuals. The new influences made themselves felt in milder and second-hand forms pethaps, but they contrasted more sharply with a flat and insipid past. The crisis of the myth of unlimited growth ; the collapse of welfare statism ; the sense of a cultural limbo which despite repression had come over the Pyrennees to Madrid and Barcelona along with the Spanish economic miracle; since 1968, disillusion with e revolution ‘ now" ; since 1971, disillusion with the "cultural revo1ution"al1 have meant that the intellectuals' political and social concerns have turned back to classic political and nationalist issues (whether Basque or Catalan). In the early sixties, the Spanish intellectuals had incarcerated themselves in the clandestine political parties. But now, their sensitivity to what they see as imperial patronization-of the Social Democrats by the Americans; of the Communists by the Soviet Union; of the Christian Democrats by the Vatican-has meant many of them have joined socialist reconstruction platforms. It remains to be seen how they will steer their way through two clear dangers: The Scylla of leftists' intellectualism, the creation of a party of and for the intellectuals2. la the P.S.U. ; and the Charybdis of pure electoralism. The Spanish oligarchy, it has been argued, needs America as much as Arnerica seems to need Spain. The United States' military presence, the argument goes, can be used as a symbol to discourage domestic upheaval. And Franco's Spain, it's true, has been useful to the United States, as an �P A S C U A L M A R A G A L L l R U B E R T d e VENTOS investment as well as a defense base. But it is possible, after al], that the American interest, as interpreted by Mr. Kissinger, will see itself better served by Arias than by Carrero and his technocrats in the Opus Dei, ousted after his death. The essential question, after all, is stability, in the European defense alliance as well as in Spain. The Opus Dei was instrumental in Juan Carlos's nomination as Franco's successot but, as the confusion of last summer clearly shows, was unable to manage a transition. Portugal has meant another change in the balance of power in the Mediterranean requiring, in the State Department's view, a more flexible Spanish Government than the CarreroOpus Dei combine, reminiscent of Gaullist pride and blindness. Perhaps for ideological as well as strategic reasons, Kissinger has implied that the European Social Democrats should be both more concrete and more flexible in whar they ask of Spanish officials. He would, apparently, like to see a strong, Western-oriented Social Democratic force loosen the C.P. 'S grip on the popular opposition movement. Until a few months ago, the Spanish Communists, like the Italians to whom they are closely linked, were not on very good terms with the Soviet Union. Ironically, chis fact probably militated against the American interest, since America is not essentially anti-Soviet, but rather, anti-socialist and anti-Communist. As capitalists begin to think of the Soviets less as the Fathers of Socialism and more as trading partners, rhe best guarantee of a ''good boy' ' C.P. in Spain, or in any European country, is a Soviet-oriented C.P., respectful of Soviet-American agreements. Hence, perhaps, the surprising reconciliation of the U. S. S.R. and the Spanish C.P. last fall. The new friendship will increase the party's credibility to the right. Spain, it's been said, might tip the balance of Europe to socialism. Such prophesies add little to a correct understanding of events. But the American left should be awake to the need for blocking the tendency of America to prevent further advances toward socialism. P.S. The latest international developments seem to validate what we've said above. Efforts (including American) to get Franco to retire in favor of Juan Carlos, on the basis of a limited "democratic" pact embracing the moderate left and excluding Communists and ETA independentists, continue. President Ford's visit to Madrid should be understood against this background. Divisions within the military led some of them (like Comandante Bosquests and Capitán Julbe) to approach democratic oppositionists (and be arrested); they only accelerated maneuvers in the circles and around the regime. 453 The danger of isolation is leading the purists in the C.P. to forget their divisions over the question of the "opportunism" of the Junta Democrática. Meanwhile, the emergente of broad socialist groupsoutsideof the C.P. and the Junta indicates how determined more and more people are to fight an easy transition towards an adulterated franquism without Franco. Above all, ETA's figl-it against the para-military and political police illustrates the sharpness of the contradictions the regime has been breeding for 35 vears. It cannot evolve short of a radical democratic rupture. WORLD MlLlTARY AND SOCIAL EXPENDITURES 1974 Ruth Leger Sivard -, A study of contrasting rnilitary and social priorities, with comparative data for 132 countries. $2 post paid WMSE Publ ications, Box 1003, Leesburg, Virginia, 22075 L Her most e x t e n s i v e c o l l e c t i o n of new $7.50 poems . Dufour E d i t i o n s , I n c . C b e s t e r S p r i n g s , Pa. 19425 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1550 Title A name given to the resource Notes on Spain Description An account of the resource v. XLII, n3, p. 444-453 Source A related resource from which the described resource is derived Partisan Review Creator An entity primarily responsible for making the resource Rubert de Ventós, Xavier Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975 Subject The topic of the resource Economia Espanya Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al volum XLII número 3 de 1975 de la revista Partisan Review. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf 3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d PDF Text Text ·, t )J/ (j ./ fut"'<-' c.... [JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~ ( , "'- V ' C-., 1 A.~'--af.: ~ ~ lMfVLt_ l._f_, ---:) k ~. . ~­ {,. -w{;{- V~ f'v ·"""" f G<A-"-----, !~ Notes Alcalde per a a la intervenció de l'Excrn. la Jornades Cloenda de les Sr. de Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986. Barcelona, 3 de rnar9 de 1989 �Comentaris I. polítics sobre enguesta metropolitana (*) 1.-Intrument d'informació i analisi per orientar acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a a preparar nova enguesta (89-90). Enquesta la raó metropolitana és la principal activitat i fonamental que justifica existencia del IEMB. 2.- Nova Enquesta manten ir l'ambit pot ampliar-se fins a Regió dels municipis 27 uni com I ~ t:~ S(}!:. d'analisi per fer comparacions. Cal, pero, col.laboració Important col.laboració de altres l~INEM Institucions. en Enquesta feta. Pel futur esperem altres col.laboracions. També de la Generalitat. 3.- Ajuntament de Barcelona contradictori que problematica global, localment, fragmentada, i hi ha assumeix el fet un territori amb una encara que s'expressi una realitat 2olitico-administrativa que dóna lloc també a pertenen9a i d'autonomia. No podem, sentiments Borja. de pero, defugir (*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr. ~ Jordi ¿ �-2- "•'\"'-" J \1 l'existéncia d'una ciutat rea _, el que vol dir que instruments d'actua~ió conjunta i també calen redistribució d'aquests social i territorial. de L'IEMB és instruments i amb funcions més un globals, més polítiques la Mancomunitat de Municipis. II. Notes conclusions sobre de l'Enquesta Metropolitana FETS A DESTACAR EN LA PRESENTACIO DE L'ENQUESTA METROPOLITANA - Potser el fet més important a destacar és el de _ ___ _____ _ ___ la constitució d'una base i un projecte de , - - - _ de dades recollida . ' - -· sistematica d'informació sobre processos --- --- socials, ------------ - fet que mostra de fer estudis únicament concrets sinó que ja puntuals disposar de d'informació periodica més potents, llarga permeten socials benestar. i els de coneixer efectes no de be les es tracta sobre temes d'instruments únics que a la les tendencies polítiques de �-3- - Dit als aixo, i per a referir-nos més r esultats de la primera edició Metropolitana que destacar molts exempl e, el es presenta aspectes, paper de conjunt d'aquesta area. concretament de l 'Enquesta avui, es els quals, entre Barcelona en poden per relació al En efecte, Barcelona actúa com a centre urba extremadament important , tant des del punt de vista de l'oferta de llocs de com pel que fa a l'tracció comercial, lleure venen ve u re i sobretot, simbolica (per treball cultural, de exemple, quan forasters gairebé tothom (93 %) els porta a lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. / L'area no Barcel ona és un territori policentric, sinó que concentra gairebé totes les funcions de centre urba d'ús no quotidia. - Alhora pero, Barcelona com /' també a cal remarcar centre urba per part --- ------ ------~--~---, ... ,. nombre <:- - que l'ús d'un de gran - - -- -- - · - - -- de persones que viuen fora de la ciutat ____ __ ,,_, ____._..,. ~-------·---~-----·~------------ - - ------------- - - ---- - --..._"' ...-...---~----· " -~ ~----- ----- produeix al mateix temps que un fort arrelament -- -- ~~--~· - - . es en els municipis on viuen. Peques persones d'altres _.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona, i peques , .. desitgen s'expr essa viure als centres urbans. En general una elevada satiasfacció en relació al \ �-4- propi barri o municipi, cosa que queda reflectida en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem amb altres ciutats europees. mena Hi ha, per tant, una d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat i l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten com a actituds en conflicte. - Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt -- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés. d~-- la ( - e · - Globalment, ciutat Barcelona esdevé molt rapidament una terciaria i professional, davant d'una periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a ,-------- ------- ----- districtes ·- la ·-·-- i uns altres. socio-economiques deteriorament jubilació ·- ... ----------.._ ciutat, Es mantenen importants, diferencies de la plena ocupació i el pas són únicament d'ingressos, de moments de crisi, pel a la Les desigualtats no sinó també de capacitats uns agreujades de molts individus. d'equipament, entre per a fer vivenda, front a fins i tot de tipus de lleure i d'utilització de l'espai. - Cal seguint fer menció de la pobresa, altres estudis, que hem definit, no en termes de qui passa ') �-5- .. ( ( ~, gana, sinó de qui troba es lluny de les -po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la població. La pobresa es - - -- -sobretot per la manca de treball - ___.....-- - - L'oriaen ~ - -~~-- migratori é- ~--~ no variable descriminant, a altres fets, les en és si f-~r mateix una sinó que va associat sovint com el baix nivell educatiu, o, per l lars on tots els membres són nascuts fora Catalunya, d'edat el fet que es tracta avui mitjana molt elevada, de i per tant de llars pateixen e l s efectes de la vellesa. - Hi ha tendencies a cultural encara una i lingüística, molt d'origen notables geografic, certa homogeneització pero les diferencies Les fortes són diferencies cultural o social, no donen, pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una compartimentació social grups amb conviuen que fa que poques els relacions diversos i pocs conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es va fer l'enquesta, es vivia encara una situació de cris i economica que limitava molt les possibilitats d'ascens social. �-6- - En aquest aspecte, s'observen peques tendents a l'ascens social. oberta és actituds L'única via que sembla l'ensenyament, i es constata una aspiració molt generalitzada a que els fills facin estudis superiors. grups - Queden en situació preocupant: molt socialment, una de les zones amb més dificultats de tota l'area és Ciutat Vella; pero també a Nou Barris i en altres zones s'observen situacions molt precaries, manca de que no diners, d'instrucció, i, consisteixen únicament sinó en en els general, baixos en en la nivells la manca d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina o precarietat, limitació limitació dels contactes personals, de la informació a la que es té accés, limitació d'accés als recursos economics, etc. aquests és grups, important el paper de la familia en molt coro a suport en les situacions extremes. Aixo explica que la família tingui encara una for9a En aquest territori, a diferencia del passa en altres ciutats europees. gran que �ENQUESTA METROPOLITANA 1986 Condicions de vida i habits de la població de l'area metropolitana de Barcelona L'enquesta lloc, metropolitana té un doble objectiu: en primer s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre les característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en que l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona ens va encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari crear un sistema de recollida periodica d'informació de social per poder analitzar, produeixen. caracter a mig termini, les tendencies que es Aquesta analisi només és possible amb instruments de caracter periodic. En aquest sentit, pensem que el majar interes de l'Enquesta és la presentació de la base de dades existent i el projecte seu caracter periodic, del ates que se n'esta preparant ja una nova edició. El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía acurada de les condicions de vida i habits de la població d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que l'area es caracteritza per una població d'una gran diversitat �-2- d'origens geografics, els quals conformen una societat que podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar la baixa conflictivitat entre aquestes diverses cultures, sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats sotmeses a fenomens similars. Es detecten, a través d'integració del conjunt, la població, de l'Enquesta, forts elements estabilitat i arrelament creixents inici d'homogeneització cultural, etc. Així, de per exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera de parla catalana, s'observa una tendencia a la millora del coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves. L'Area amb Metropolitana es presenta coro una unitat una forta mobilitat interna. neuralgic d'aquest territori, com a centre concentra, de consum, geografica Barcelona ciutat és el centre sobretot coro a mercat de treball i activitats en aquest territori, culturals i lleure. Es la més elevada taxa d'activitat de Catalunya i una de les més altes d'Espanya. Barcelona professional, esdevé rapidament una ciutat terciaria i davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot tenir conseqüencies polítiques importants en el futur. �-3- Divisió entre promocionar-se, precari un col.lectiu amb treball segur, que pot amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu (aturats, submergits, temporals) que tipologicament tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells. Grans augmentat diferencies com a socio-economiques conseqüencia que del deteriorament semblen de haver la plena ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa económica coincideix una posició de débil participació en els béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de millorar en el futur. Les tres formes de desigualtat més generalitzades a la nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes; de fet, resta de el sexisme es tradueix, factors com l'edat o el negativament, amb entre altres coses, nivell d'estudis en que la incideixin més intensitat entre les dones que entre els homes. Amb constatar societat les dades de l'Enquesta Metropolitana 1986 hem que el sexisme com a fenomen generalitzat a la pogut nostra és molt més intens al món domestic (la família) que no �-4- pas al món públic (el treball remunerat, Hem vist també els estudis, que l'alta esperan9a de vida de les etc.). dones tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida. es Hem pogut constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons de sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria privilegiades, poc a veure dependencia especials (si amb de dones unes condicions de vida i treball que tenen amb la gran majoria, financera les quals estan respecte als seus marits sotmeses o dificultats per trobar feina remunerada, pares, a amb i treballant sumen les hores de treball domestic a les de remunerat) més hores per terme mig que els homes. Es constata, finalment, que les fortes desigualtats socials que es produeixen en l'area queden, per mitja de relativament dues institucions: en certa manera, la familia, limitades, que és més forta que en altres ciutats europees, encara fet que provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i l'Administració indirectes tendents socials. 1oca~, que a través de opera un cert reequilibri recursos directes i d'unes diferencies socials a augmentar pel desenvolupament dels altres processos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana Subject The topic of the resource Congressos i conferències Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Barcelona Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf 5934efa2c0768732d1720f07891fc069 PDF Text Text NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES DEL DIA 28-2-89 1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió de treball amb tots vosaltres. Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu fent i en els equips que hem constituït. Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut dels ciutadans. 2. Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta política. �-2- Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal només la participació dels agents econòmics, polítics i socials. Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el seu dinamitzador principal. 3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius, sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi ha una capacitat per aportar solucions als problemes. El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal trobar l'equip més idoni. �-3- El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest mandat. 4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans, més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que entengui la informació com signe de qualitat de vida. Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i promogui al màxim la redistribució. Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per sobre de les eufòries o depressions monetàries, Una Administració que tingui un model físic del territori i garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans. Una Administració que generi polítiques específiques en el camp dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran �-4- atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives, esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat, més que intentant gestionar òrgans i dependències. Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els costos dels serveis tenen una importància política. 5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal aprofundir la transformació municipal. Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim. Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que tots són Administració municipal. �-5- Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal canviar els Consells d'Administració i garantir un control global de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de polítiques. Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb eficiència, dels òrgans que depenen d'ella. 6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop �-6- del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no, del sector privat. D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la cooperació público-privada comporta definir clarament els seus límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat com un afavoriment dels interesos econòmics. Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de ciutat. Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics, canviar les relacions amb el ciutadà, portar polítiques especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar. D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també vosaltres. �-7- 7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de propocionar: a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major autonomia a l'Ajuntament. b) Una nova organització política institucional que, canviant procés electoral, asseguri més participació ciutadana. c) Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres models financers i públics que, garantint els principis d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50 que creiem just. d) La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui. La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està �-8- fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant la nostra línia política, com l'estricta racionalitat. 8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també comporta parlar i preparar les eleccions de 1991. Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar clar que la nostre política és responsable, eficient i afavoridora del benestar de tots els ciutadans. Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui, haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva àmplia i fermament optimista. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4091 Title A name given to the resource Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf 00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09 PDF Text Text 29-6-87 NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS �. v) GIAN uu\j-/._; 71 ( 11 -} Ç-19(Anz 1 uf_c.,147~ 64,11.64-1 7À U tv < 4 ¿I b/1/-"‘", --(-)4. ~-1) Gtr , ii\J ALLp 1,1A-t1 1-44L, <4' 71 1,4)cvÁ, eüttiabC-Al 114.A."1 A (11-( ..74 1:), Ovt/t:` Cr4-144_,2 71: M f , _,//1 " 111:14 Cal r 4 (-1 jc. ( 5 ' �4,1 (97- j (-k("3`•4- ce..2.-/s tfe /fe ç)-4 'tí - níA (A' e(Citrl;) 1G t e, ve i's-L Coi > �-(,d f ,¿,t, iVt 1 4 Á., 5 fruo,..rf ita.„ 1,4 b/ 4tI 0,(4,1".¿ #5 (4 1.4.4C1-44 / v-¿¿<4.4 ci 1 14.1 tcif- írT U rtt) (J' /1-) tid 9.,u1,4) c /- Ciwuti 1/ u T&-ti urwe fAy- /11)(cuS 4- if« ce ci t-r) [74 e.i4 LA Çk 14.40KL) 5004 :- -ryrk ipt j( l'ficra; t N C9 /k (A litrA Ch hit II A/ •Of (nm „LA..., 1 4 14.4.9-1/1.494"1 Irtj /, #‘114--,11 Pk1 111".4 ¿I /(t ( " PA4. 1 r /74-‘941 vi (tí-, 4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t; yvv 44-'1 Lit cAlub...ái c, 1.<1 I 1-4-, "11 ,5W (V a-vt\ d k..1--0 kuo..4),A.":4 cr{,1 4. ti. e-, a( ~1. c... (4. f d<-4 �)0.,t 11:4-1-vt,ty: ' 4: 1 1 . 5 44.-{„Lb igL LL.k-W n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2 C14-.1ii, ah F14- t¿ / Le ij 1711U ,t< ram-uu-k Lsr/,;(-7 4-1 5 7 d-t..4 t-II C 4A1 (44./41,14 • G4, cLÁ • ,j)(4...„4 (A-11- ,if,449.! 1 1_ 1tL ctt 14 ttp. LJL 0,‘-v1.1 ti ItÁru>1.—. 4,1-<4 1t--1 CL% ,Ltt, u 4 -1.44 C 6L4Y Guth li (ya, L.-14ti //(/`) “tak' t( (1,12)41,12-1.A.-, oLt (4, CA <-44.- .,1:0■-■. 44.4 �(-1.-6A---¿ ( C4 ) Le „p 9 c>i iryi. 41 Cru .¿„¿., ai ti/U' , GL4LLIfawd, Irom mit, -AA^ CC 1:,e-j-11 t CíVt, i/W.,14›-Lkii /t/tA.- U-4 `-kl 1/tAA vtivt44 ti) ííw �tè- 14-i¿Zç 5 t'o t/tLA C'\( fk" • Cco N (t-a, t~; trrL‹ ( JI AA.> 1,_¿1-4/ Uy-- 1/', ( 5- ¿AA (e' 1 4" (1, vt e ,SÁ-vtr-v„ cta, ( . C5 -Árr IrelitrLs. 1,1 L4,4—, (y /U"urt/s otfi:,\ (fc--e ) \v„..k (44 zi ''Uti/," - �(1, h 'C'LC4.¿< 1 ðv""--- Ótv, Ni t ¿'t..~ -, ).--tA_.¿., / foi,..,,, 1 -A—z ct 1). 9-1 (44 *14.1.4.4 ~t'ir j r 5:,..,..1. 114-g-Ln eLLs- IzZA.,/i-e' , Á 71.2, t),„, Ltt t f el • j cp- ‘;‘-7,■_ ri Gr...-.¿í< 14,1 ÇA 1--evk Ce C44.44 �, L I ( (OLt. tic< • rbrr-' s ctfi,f Vð 1.4 1\-€1,Qu( ) - . rUt.c 7 1 t (0k410 ,k PU, /4-LIA -1 F • CÁ‘^íijth CLIA, •44 ‘.4 2,4 ,4 CÁkì- Lf- o (,),1",/,' C42^', 14 il/L,L4, 21 ai L L c.1 .91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17 C , t UA...tt„,x<,C"t<...,4 y: c (4,41 Le A kt_ke‹.)3 ,L, ceu–y,t>ai ufa.4.;„ L.1 (A..w¿ f1,1,,*t ) U-It.L L44 , �V& r. (el ( 1f /4-5 cc-,-71 ^ x u() 71,4-,' vt",t,u : cul C'17) -1' (LI., r r - C LAA i.ç-1.4 if s L„„it(_<_, G o `--vt, — 5 L iteu. C- ???z P3 V( 9 co-Ctru,v, i S 114 trv ,- "r241-1, i; r&v t O 1.1i p t 1 ' L-gileql u 1111— 4 19 k1 ilr,t fl 11.-w rk. /Uf 4s-dLS 4L-(-4-•'j � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4008 Title A name given to the resource Notes Senyor alcalde per diferents discursos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Ajuntament de Barcelona Investidura Barcelona Description An account of the resource Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf 9174c9558dcf5f56cbb975e459593277 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Nueva York (1): abril Autor: PASQUAL MARAGALL En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de trabajo. Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el mundo. Sugerencias: 1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien sólo en ese contexto. 2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer. 3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles y plazas, las aulas. 4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así como el mejor escenario de su solución. 5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus servicios y de la ciudad. 6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas. 7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región metropolitana-comarcas no hay futuro. 8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos indispensables. 9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben avanzar rápido en esa línea. 10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas. 134 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona, Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados. 135 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1211 Title A name given to the resource Nueva York (1): abril Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Congressos i conferències Globalització Alcaldes Barcelona Ciutats New York University Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/881/0000000651.pdf dcdb661839e73697ba2e960730aa89fe PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1386 Title A name given to the resource Nueve años después ... Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Espanya Territoris Ruiz-Gallardón, Alberto Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf cd5ce62116752734a3656138470c30ed PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58 DILLUNS 21 DE GENER DEL 2008 Opinió Eleccions presidencials als Estats Units el Periódico 5 La roda Obama, el canvi SANDRA Barneda Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc PASQUAL Maragall ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir quatre coses referent a les americanes, que crec que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els primers que ho han vist a Europa i per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre d’Obama, respectivament. Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions primàries. Ja me’n vaig muntar unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any 1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria els candidats i no l’executiva dels partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com aquí, sinó un valor. La hipocresia no hi és presentable. A l’Europa catòlica figura que els diners són mal vistos, allí no. A JO SÓC DE l’Obama més que de la Hillary per diverses raons, ja ho he dit en un diari gratuït que em va demanar una opinió breu sobre el tema. És molt difícil que Obama guanyi les eleccions en un país on els White Anglosaxon Protestants (WASP) han governat sempre. Però les primàries semblen indicar que el miracle no és impossible. I dic miracle després de l’assassinat de John i Bob Kennedy, de Martin Luther King i de Malcolm Animus iocandi Ferreres X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que gosaven dir com havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no que l’hi preguntin a la vídua de Martin Luther King. «I had a dream [he tingut un somni]», va proclamar King. I era pastor protestant, no pas catòlic. Però era negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra del Golf, que va dir no a la possibilitat que el seu marit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president. « T h e y will kill him [el mataran]», va dir. MARTÍN TOGNOLA Amèrica és així. Al carrer gran (Main Street) només hi cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels Al pobre Gary partits, el finançament és transparent Cooper el van fer xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable la seva voluntat a High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell. rebé. L’Europa del Nord va imposar-se a l’autoritat ve de dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya. havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra. Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i A EUROPA traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al Nord, poden governar Amèrica del Nord. Obama té alguna cosa de tots els ingredients non WASP, excepte que és protestant. És més o menys com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o menys corrupte; és negre com Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy, o ho pot ser. El mataran? Ara és més difícil. Els Estats Units ja no son el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en les eleccions americanes, al voltant del 50%, n’és. Això ho sabrem ben aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més novetats. FINALMENT, ¿s’han adonat que si guanya el negre Barack Hussein Obama l’enfrontament amb el tercer món més extremista (Bin Laden) serà un enfrontament de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual Nord / Sud, Orient / Occident? Preparem-nos per veure canvis. «Change» és la consigna d’Obama. Ciutadans pel Canvi era la meva, modestament, quan vaig tornar de Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca cosa, sembla que volen integrar-se al PSC. És per això que em sembla saludable una nova fórmula, en la línia del Partit Demòcrata italià. Un altre dia ja parlarem de casa nostra. H Expresident de la Generalitat i expresident del PSC. Discriminació en neó i amb majúscules iscriminar em sembla un verb malsonant de connotacions dictatorials i classificatòries que no casa ni amb la paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI, qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no existia la màxima vital d’incloure i no excloure. La realitat, en canvi, deixa la globalitat per a l’economia i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No entenc que un país com el Canadà, que aprova la llei del matrimoni de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat i t’immunitza de contagiar-te cap malaltia? Si fos certa aquesta tesi, ¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va augmentar el 2007 d’una manera alarmant? La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo- D Molt a desgrat meu, aquest Estat de benestar destil.la una enorme hipocresia social ció de separar els nens gitanos en els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el seu comportament massa enèrgic i violent. ¿La violència és herència genètica dels gitanos? Si fos així, ¿se’ls separa per ser gitanos o per ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat de l’ovella Dolly, la discriminació genètica. Una dona, que va superar un càncer fa dos anys, no podrà treballar al Metro per considerar que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per ocupar aquell lloc de treball. Ho decideix una empresa dependent del govern d’Esperanza Aguirre, presidenta, dona i portadora quan toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que han patit, els hipertensos, els diabètics o tots aquells que tenen familiars que han patit un càncer o qualsevol altra malaltia greu? Molt a desgrat meu, aquest Estat nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obama, el canvi Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Canvi Obama, Barack Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1547 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3018/FMHP_00157.jpeg 36eb860316aed76d2b2b63af9a41f4e5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Pere de Ribes Title A name given to the resource Obsequiant amb flors una dona gran de la residència Subject The topic of the resource Residències de Persones grans Persones grans Flors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4101/FMHP_01247.jpg eb4a7bf352afc61f5b01901b8f8c8611 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Ocells Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Arbres Ocells aquàtics Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4104/FMHP_01250.jpg 33e0f0bb60b96b206831cf7bdb0ae111 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Ocells Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Arbres Ocells aquàtics Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/666/oda-inacabada.jpg b2b36c1cb2909a65782c4101a0abd821 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oda inacabada. Memòries Subject The topic of the resource Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Magrana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. L'alcalde olímpic i president de la Generalitat del canvi descriu i analitza en aquest llibre el conjunt de la densa trajectòria humana i política sense defugir-ne cap aspecte, inclosa la prematura finalització del seu mandat després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia o la seva lluita actual contra el mal d'Alzheimer. El llibre arranca amb una vibrant narració de la infantesa i adolescència del nét de Joan Maragall, s'endinsa en la seva joventut de militància política clandestina sota el franquisme i els viatges d'estudis als Estats Units, abans de desembocar en l'arribada al poder municipal democràtic i el procés de vigorosa transformació de Barcelona. Abandonada l'alcaldia després de 14 anys al càrrec que van marcar època, Pasqual Maragall relata la voluntària travessia del desert durant el període de residència a Roma com a professor universitari, abans d'assumir la responsabilitat electoral de disputar la presidència de Catalunya a Jordi Pujol, la victòria en vots a la primera ocasió i l'arribada al càrrec autonòmic a la segona, pocs mesos abans de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre la biografia personal i les memòries polítiques, amb passió, sentit crític, capacitat d'anàlisi, tendresa i humor, Pasqual Maragall ha escrit la història d'un període crucial de salt endavant del país, viscut des del pont de comandament. Maragall, personatge clau de la política catalana i espanyola dels anys seixanta ençà, ha lliurat un llibre important, necessari per ajudar-nos a comprendre la nostra història més recent. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788498673135 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788498673722 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5650/FMHP_02805.JPG 2942c254ab2b348a697c96e329998af2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5653/FMHP_02808.JPG 2476d7276d810127dcccb717a738dcab Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5654/FMHP_02809.JPG 4ed19891cafe474033f654aeb10da316 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5655/FMHP_02810.JPG 3e5cd1dc3e81904a18909687acd2855b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5656/FMHP_02811.JPG 51c80954d62e9bd051c53910fd2c35aa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5657/FMHP_02812.JPG 75be92e5f88db14447a6fbad5f072183 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5684/FMHP_02839.JPG 4faea7cf13f45b57d520013054c56659 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies