51 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1216/19900315d_00372.pdf 825fa95775f9a0e2a8e40b1aa92f7d4e PDF Text Text \. ! ^ ; t^^ i ^ 3 3 L. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES MONEDES COMMEMORATIVES DELS JJ.00.'92 Palau de Pedralbes, 15 de març 1990 �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS -QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS-, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIó DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUè EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT �-z- QUE BARCELONA HAGUÉS FET MAI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. PERÒ AQUESTA CONCENTRACIÓ INTERIOR, AQUEST APROFUNDIMENT EN LA REFLEXIÓ I EL DISSENY DELS PROJECTES OLíMPICS I CIUTADANS ERA, PROBABLEMENT, IMPRESCINDIBLE. BARCELONA HA SORTIT REFORÇADA D'AQUEST PERíODE DE SILENCI I DE TREBALL. L'EMISSIó DE MONEDES QUE AVUI PRESENTEM ÉS UNA BONA PROVA DE L'ENCERT D'UNA PROGRAMACIÓ MARCADA PER L'EFICàCIA I LA CIRCUMSPECCIó. PAS A PAS, LES DECISIONS PREVISTES HAN PRèS FORMA TANGIBLE: ELS CONTRACTES DE TELEVISIÓ, ELS DE COMERCIALITZACIÓ I PATROCINI, LES ADJUDICACIONS DE CADASCUNA DE LES GRANS OBRES... PAS A PAS TAMBÉ, HAN ACABAT ALGUNES DE LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURA, COM EL MAGNÍFIC ESTADI OLíMPIC O UNA INSTAL.LACIó TAN INNOVADORA COM EL PALAU DE SANT JORDI, I ENTREN EN FASE FINAL D'EXECUCIÓ ELS CINTURONS DE RONDA I EL COMPLEX DE LA VILA OLÍMPICA. BARCELONA VIURà, EN ELS DOS PROPERS ANYS, UN DELS PERíODES MÉS ACTIUS I CREATIUS DE LA SEVA HISTòRIA RECENT. BARCELONA ESTà DEMOSTRANT QUE, QUAN RECLAMA EL SUPORT DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONMòMICA I DE �-3- L'ESTAT ALS SEUS PROJECTES, HO FA PERQUè SAP QUE POT CONTRIBUIR DE MANERA DECISIVA A L'èXIT DE LA CITA DE 1992. BARCELONBA, CAPITAL DE CATALUNYA, SAP QUE POT EXTENDRE AL CONJUNT DEL PAíS LA POTèNCIA I MODERNITAT QUE AVUI EL MÓN LI RECONEIX. BARCELONA SAP QUE POT REPRESENTAR AMB DIGNITAT I EFICàCIA EL RETROBAMENT D'AQUESTA ESPANYA MODERNA AMB EL MáN. ES UN ORGULLO PARA ESTA CIUDAD Y PARA SU ALCALDE, QUE EL RETO OLÍMPICO QUE ASUMIMOS ANTE EL MUNDO, REÚNA EN SU COLECCIÓN DE MONEDAS TRES SíMBOLOS TAN ESTIMADOS COMO SON: - EL RECONOCIMIENTO DE LA CORONA REPRESENTA- DA EN ESTA ACUÑACIÓN POR EL PRESENTE Y EL FUTURO QUE SIGNIFICáIS VOS Y VUESTRO AUGUSTO PADRE, EL REY. - TAMBIEN, LA IDENTIFICACIóN CON UNA CULTURA QUE, DESDE CATALUNYA, HA DADO VALORES UNIVERSALES COMO PICASSO. - Y, POR ÚLTIMO, EL SENTIMIENTO DEPORTIVO QUE, HOY MáS QUE NUNCA, NOS UNE A TODOS A TRAVÉS DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA'92. PERMITIDME, SEÑOR, QUE HAGA PÚBLICO NUESTRO RECONOCIMIENTO POR LA ILUSIóN Y EL TRABAJO BIEN �-4- HECHO POR LA FáBRICA NACIONAL DE LA MONEDA Y TIMBRE, REPRESENTADA EN ESTE ACTO POR EL ILUSTRÍSIMO SEÑOR PRESIDENTE DON CESAR RAMÍREZ. UNA MANIFESTACIÓN MáS DEL COMPROMISO QUE EL GOBIERNO HA ADQUIRIDO, EN ESTA OCASIÓN A TRAVÉS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SABED, ALTEZA, QUE VUESTRA PERIÓDICA PRESENCIA EN BARCELONA Y LA CONFIANZA DE LA CORONA QUE ESTE GESTO REPRESENTA, SON AL MISMO TIEMPO UN AVAL Y UN ESTÍMULO, QUE EN NOMBRE DE LA CIUDAD OS RECONOZCO Y OS AGRADEZCO. �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE s UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS —QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS—, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIÓ DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUé EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4122 Title A name given to the resource Presentació de les Primeres Monedes Commemoratives dels Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a PDF Text Text ^4 ^ 5 ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA ESTRATèGIC ECONÒMIC IáSOCIAL BARCELONA 2000 1 1, /e. ^^,l^ t7 Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde. Honorable senyor Conseller, Autoritats membres d'aquest Comitè Executiu, i membres també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí especialment les entitatslque són també membres d'aquests Comitès i que; no han intervingut aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels documents que avui s'aproven: el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I totes les altres entitats. Un agraïment molt s ncer de la ciutat de Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la �casa de tots. Un agraïment molt sincer també als membres de les comissions tècniques que de fet han esmerçat hores i hores per poder arribar a aquest resultat que finalment és tan senzill però no exempt de depuraci, de decantació, d'un procés lent i difícil de síntesi. Un agraïment molt especial al Coordinador General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat avui no seria. Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la seva presència, sabem dels interessos generals que representa i de la importància immensa que té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi adreçat la paraula en un tp tan positiu. Dir-los molt breument que queda un nou Consell de Cent, que significa el Consell Gene- �ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que assenyalen, jo crec, una orientació realista per a la ciutat. És evident que el futur de la ciutat és un futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir aquesta asseveració en alguna cosa que sigui tangible. Totes les institucions amb competències són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci des de les altres institucions. Es una idea d'altres països, no molt allunyats del nostre quant a cultura política i quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus 3 �projectes. Jo crec que la millor síntesis que es pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és justament el de constituir la base d'un protocol d'entesa que la ciutat he de fer no només amb els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de vostès, sinó amb les administracions superiors que li h an de donar aixopluc i també recursos polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a l'hora de convertir aquestldisseny en realitat. Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu govern municipal, i les administracions superiors. Aquest és un pla econòmic i social, i subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels anys vint, i per descomptat la dels anys trenta i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint, en concret- una Barcelona positiva i creadora i tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un resultat tan concret. Aque a era, ho sabem prou bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on �es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en fi, després de molts anys d'haver pagat molt cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els J estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït. Sabem que la ciutat amb això no ha fet més que de llevadora d'un pacte que estava en les entranyes de la ciutat i que vostès han expressat amb tota concreció i amb tota modèstia. Sàpiguen que és lanostra convicció que sense aquest caràcter igualitari, d'igualació, de qualitat de vida, de compromís solidari, aquesta ciutat no seria el que és. No fa encara molts mesos un digne senyor de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que l'any 1500 un viatjant italià, culte i il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb 1 següents paraules: "Barcelona no és potser una ciutat que tingui monuments com els que té Florència o Venècia. Però sí que té una qualita 5' mínima molt conside- �rable". I jo dic, què més es pot dir d'una ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació que els serveis mínims sóni de qualitat?. Això és el que voldríem amb aquest Pla. No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà endavant. No només el constatar que vostès són entitats que tenen la força per fer-ho i que les administracions superiors ens aquest sinó esforç, extrems socials aixoplugaran també maldar perquè de la nostra comunitat no en els se separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el disseny de Barcelona. És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000. Subject The topic of the resource Planificació Barcelona Acció política Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf 08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec PDF Text Text ��������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Raventós, Francesc (presentació) Maragall, Pasqual, 1941- (presentació) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Objectiu general del Pla: Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània. Liníes estratègiques: - Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. - Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida. - Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf 4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756 PDF Text Text FoRUM CíVIC DE BARCELONA 18 D'ABRIL DE 1990 INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE. ESTIMATS AMICS, AMB LES PARAULES QUE ACABEN DE DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN, ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT I US ESTEM DEMANANT. TANMTEIX JO REFEReNCIA I, ESTIC AQUÍ UNA MICA COM A PUNT EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA AVUI AQUí I, EN TOT CAS, DELS D'EXPOSAR-LES D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT, UNA DE UNA EXPOSICió, REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I, CREC QUE ENS PODEM ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN. DES ESPANYA, DE BARCELONA, MIREM DONCS, CATALUNYA, MóN, EN EL CANVI DE DeCADA PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE, 1 MIREM EL PROBABLEMENT MIREM QUE -AIXo �RAIMON OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP, MESOS-, COM JA FA UNS EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE XIX I QUASI DEL XX. OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER, LA SEQUERA, I, EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A FINS I TOT, VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID. INICIEM UNA REFLEXIó COL.LECTIVA, PReVIA DEL MOMENT, LLEN9AR-NOS BARCELONA DE LA DeCADA, UNA DIGESTió DEL SEGLE, ABANS DE A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI CONDUIRa AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL A SEGLE XXI. I M'AGRADARIA COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó QUE ÉS MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN: POC A POC NORMALITZANT-SE MONOLíTIQUES úNICS, -DIU I DELS LA CITA- EL ABANDONA LES AUTORITARISMES, I DELS RACISMES. ESTEM DISTRETS MIRADA SERENA A ESPANYA, DELS PARTITS MENTRESTANT, QUAN UNA ESPANYOL ENS DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT. 2 VA POSICIONS EN UN AMBIENT ENRARIT, AL PANORAMA POLíTIC MóN �ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS EN TENIM NOSALTRES PLURALITATS DE DEBILITATS DE DE PARTICULARS, CULTURES I DE D'AFEGITS: POBLES, INADEQUACió TARANNa, CERTES DE LA PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ... D'AQUí, DONCS, QUE ENS HaGIM D'ESFOR~AR A ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL NOSTRE HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE A POC ES VA IMPLANTANT. POC A POC HA ES POC D'OBRIR-SE PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA. I DAVANT D'AIXo ES DEMANA UN CERT PRIMER, CALIBRAR LES TREMP MORAL: CONSEQÜeNCIES DE LES PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) . I SEGON, NO REGATEJAR HEM DE DE COMPRENSió: ESFOR~OS LLUITAR CONTRA CENTRALISMES APROFUNDIR EN LA NOSTRA PRbPIA VISCERALS IDENTITAT, RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES, NOSTRES LLENGÜES, CONTRIBUIR AMB I AMB DE LES DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE ELS 3 MILLORS TALENTS A L'ORDRE �INTERNACIONAL, HUMANITZACió RESTA A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA, DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia. -S'ACABA D'HORITZó LA ESTRET I, CITA- SóN A LA TOTA LA PREOCUPACIONS EN DEFINITIVA, SóN FACTORS D' EMPOBRIMENT HUMa. SóN PARAULES DE JORDI MARAGALL, SENADOR, CONSTITUEIXEN UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA, CREC DIAGNoSTIC JO, UN I UN CODI O MORAL, QUE MILLOR, DE MORAL PúBLICA. LES REPETEIXO, DONCS, PARAULES". "NO REGATEJAR ESFOR<;os DESDE LA NOSTRES "CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE DE PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA PROBLEMES COMPRENSió SOLUCió PUGUI . EMMARCAR-SE EN DELS L'ORDRE UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT. PARAULES OPTIMISTES, DONCS, QUE A MI EM RECORDEN UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT ENORMEMENT SUGGESTIU, EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA, PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I, MOMENT QUE HO VA ESCRIURE, NOMÉS UN FRANKFURT DIRECTOR AMB TAN DE HAVEL, EN AQUELL MOMENT, EN EL ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT DE TEATRE QUE VA SER EL PREMI DE LA PAU I QUE VA 4 DE L'AVUI PREMIAT ENVIAR A UN �TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe NO SE'L VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I MAXIMILIAN SCHELL, EM PENSO, VA SER UN ACTOR ALEMANY, QUI VA LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT. AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA", PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA, DE LA MaGIA I DE LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL PERILL PER LA QUE HAN DE LA PARAULA INDISCUTIBLE. I ALESHORES PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE ESTAT LLIBERTAT, PERESTROIKA. PAU, IMPORTANTS A LA NOSTRA SOCIALISME I, VIDA PASSA PARAULES COM SóN FINALMENT, FINS I TOT, I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí DIRíEM "ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER. LECTURA RABióS, DEL JO AQUESTA QUE ES FA DES DIRIA, DELS SEUS PROPIS EFECTES. DEL DEL I, LA INFINITA CAPITALISME LLOC ON ES COUEN ELS SAVIESA IGNORANT SOBRETOT, DITA DES DE LA PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA DE L'AGNOSTICISME DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS SOCIALISME MÉS INGENU, INTENSITAT DE FOR~A CANSADA CANVIS, ON LES I ALS TANCS. DES DELS EXCESSOS DEL LLENGUATGE. ENS PODEM PREGUNTAR SI, 5 DE NOU, LA VERITAT, LA �VERITAT D'EUROPA EN AQUEST CAS, NO ENS VINDRa DE LA FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA. JO US DEMOSTRA AJUDAR RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST DISCURS QUE JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN EL MóN, DELS SENTIMENTS, D'AQUELL QUE ENCARA ES POT PARLAR D'IDEES DES (I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR AL DESTINATARI. EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE JORDI MARAGALL CONEIXEMENT, AMB "S'ADQUIREIX CULTURA, SERENA CAPACITAT DE DIR (COM LES COSES PEL SEU NOM, SENSE AMB AMB HAVEL) SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE, ALTERAR ELS ESPERITS, SENSE PERORE DE VISTA LA FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS". L'ESQUERRA ESPERITS AUTeNTICS EL DEMOCRaTICA D'AQUEST PAíS, MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I DEL CATALANISME, ELS ELS MÉS NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND, 6 I MISSATGE ANCORAT EN �UNA MORAL POTENT, ON CONFLUEIXIN MADURACió HUMANA I POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS QUE LES PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN SENTIMENTS ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES. I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR: I QUE TÉ AIXo A VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC? I JO ELS DIC QUE JA HI ANIREM ARRIBANT. DIGUEM MÉS AL DE PASSADA, NOSTRE L'ESPECTACLE TEMA, I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA QUE AQUESTS DIES ASSISTIM SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE A NEGUEN UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES, SóN MISSATGES. ELS ACTES CRIDA EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE QUE QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME LA OFICIAL ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA REMARCABLE DE CALIBRACió DELS EFECTES DELS ACTES INICIALS. DESITGEM QUE PREVEIEM, AMB TOT, TOT L'eXIT LA I NO NOMÉS DESITGEM QUE ES MEREIX RECTIFICACió I QUE CERTAMENT TINDRa CONTACTES ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT 7 ACTUAL. SINó BEN AQUESTS A �CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU. D'ANAR A PRINCIPIS DE SEGLE PER PODER-HO I HAURíEM DEMOSTRAR, PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí. ACABEM EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN, TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O 12 MESOS. JO EN ELS RECOMENARIA LA LECTURA, AQUEST CAS UNA CITA TAN -I ELS ESTALVIARÉ LLARGA- DEL TREBALL DEL CAPíTOL CATALa DEL CLUB DE ROMA, QUE HA ESTAT RESUMIT FA EN EL DIARI DE BARCELONA PER POC LLORET DEVESA, MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR CINC PUNTS MOLT BREUMENT. AQUEST CORRECCió, PER TANT, D'UNA SER. TREBALL SEGURAMENT, EN FASE PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER ÉS ENCARA VERSió PERo ÉS ARA, UN ESBORRANY. DE PUBLICAT. NO EM DONIN LA DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO HO ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN Fe DEU EL QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL: l. QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL, 8 COM LA �VELLA IDEA DE LA RAó D'ESTAT, INTOCABLE, LA SER CONSIDERAT QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE SOBIRANIA IDENTITAT NO POT NACIONAL, RELIGIOSA PERPETUACió DE L'ESPECIFITAT CULTURAL NO PODEN SERVIR PER LA MISeRIA O LA O LA EMPARAR VIOLACió DELS LA DRETS HUMANS. QUE 2• L'ORDRE MUNDIAL, GOVERNANTS, CLASSES DE GRUPS EN VALORS: I SOBRETOT EN ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR EL DE LA DIGNITAT DE LA LES QUATRE PERSONA HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA. 3. QUE L'OBJECTIU ALS PER ALS PAiSOS EN VIA DE DESENVOLUPAMENT PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI L'EFICieNCIA BOSSES DE DESENVOLUPAMENT UNES CONDICIONS DEMOGRaFICA ASSEGURAR DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió POBRESA. DEL I QUE MENTRE ECONbMIC DE VIDA CAPA~ NO ES D'ASSEGURAR ACCEPTABLES, PLANETA PORTARa I GENERI DE UN LOCALMENT L'EXPLOSió IMMIGRANTS DEL MóN SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT. 4. RESIDUS QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX, 9 DINTRE I FORA �DE LES SEVES FRONTERES. DELS ESTATS aCIDA, POT NO LES FRONTERES I LA ATUREN LA CONTAMINACió NI L'EFECTE HIVERNACLE. SOBIRANIA NI LA PLUJA I QUE PER TANT EL MóN TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE. QUE 5. LA CREDITORS PAiSOS IDEOLoGICAMENT DEL CONDONACió S'HA I AQUEST SENTIT, FORMA UNA CONTRARI FER DE PART MANERA NO HA DE SER VISTA COM UNA TERCERMUNDISME L'IMPERIALISME. DE DEL DEUTE PER NI DES DEL COM UNA PUNT DE NEUTRA VICToRIA CLAUDICACió VISTA DELS DAVANT EGOiSTA, EN ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA ALLAU MIGRATbRIA QUE AUGMENTARIA EN CAS LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES CULTURALS. I, EN FI, D'ALTRES REFLEXIONS D'UNA ENORME PROFUNDITAT I INTEReS. VOSTeS VEURE AMB COMPRENDRAN DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE L'ALCALDE A DE BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS CIUTATS URBa, DE D'EUROPA, CONCERNITS COM ESTEM PELS BROTS D'INTOLERaNCIA, DESEQUILIBRI PEL PER LES PERSPECTIVES DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES 10 DUALISME RIBES DEL �PER MEDITERRANI, DELS LA INSEGURETAT, POBRES PAiSOS D'ESTUPEFAENTS, DISTRIBUCió PER PER LA CONTROLAR INCAPACITAT LA PRODUCCió I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA I LA COL·LOCACió I BLANQUEIG DELS BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR AVUI MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-, PER LA DIFICULTAT PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT TERMINI PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC. ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA D'ESTAR SEMPRE CONCERNIT PER COM ES REPARTEIXEN LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES. AVANyO POLíTIQUES QUE, IGUAL COM NO CREC ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN EN SOLUCIONS L'ADMINISTRACió LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC EN SOLUCIONS EXCLUSIVAMENT POLíTIQUES PER UN MUNDIALS PENSAMENT, REGULADES DIGUEM-NE, UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS. JA SABEN INAUGURAR ACTUALITAT LA VOSTeS QUE EL PRíNCEP DE GAL · LES MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE AMB PROU MÉS DISCRECió QUE REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT. 11 ALTRES VA RABIOSA FIGURES �AMB MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON VA REUNIR A 12 PRIMERíSSIMA FILA, MANERA PERSONALITATS EUROPEES -NO QUE DE PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA REPRESENTATIUS-, FINAL, PALACE, ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL (PROFESSORS UNIVERSITARIS, ALCALDES, SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA ARQUITECTES, TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS. I, TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió, QUE ERA BONA EN Sí MATEIXA, EN LA MESURA EN QUe SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES ENEGeTIQUES ECOLoGIC HAURIA DEL DEFINITIVA, MóN. DE PORTAR PROBLEMES A I PER TANT UNA L'EQUILIBRI TAXACió, EN ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA. TANMATEIX, DE DELS LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA FER AMB AQUESTS RECURSOS, PAiSOS FINANCERAMENT ENDARRERITS SI PRESERVAR -QUE SERIEN LA NATURA COMPENSATS DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES NATURALS, SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió 12 �DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A L'úS MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN AVAN~ATS PAiSOS I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS. L'ALCALDE LA ELS DE BARCELONA VA DEFENSAR, SEGONA ALTERNATIVA, COM ÉS OBVI, UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A LA PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR EL CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES QUE NO SACRIFIQUIN LES SEVES NOSALTRES HEM FET. RESERVES DEMANA NATURALS COM PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR QUE ÉS LA GRAN CIUTAT, QUE ES PODEN CONSTRUIR, QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS QUE ES PODEN UTILITZAR, I QUE EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR. VEURAN VOSTeS BRUSSEL · LES, DESPRÉS, RECENTMENT, SI TENIM HI TEMPS, HAVIA A UNANIMITAT INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM, MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS SOBRE COM DEL FORUM LOCALS, LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió ES DEIA EL SOFTWARE, SOBRE EL HARDWARE, EN LA SOLUCió DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS. ÉS A DIR, UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET QUE EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE 13 �TRANSPORT, ÉS MÉS IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT ELS RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS SUBSTITUIR-LOS PER UNS ALTRES, QUE NO PAS CREAR UNES GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT. TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA, ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN EN REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES DEBATRa I QUALITAT EL FUTUR DE LA HUMANITAT CONCRETA, DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE LA BARCELONA EN ELS PROPERS ANYS. NOSALTRES ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA DEL MODEL DE GOVERN. UN TEMPS, [SI DEFINICió, I PROBABLEMENT HO ESTAREM LA GENT NO ES CANSA D'UN ENCARA PERíODE TAN LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA]. NO CORREREM AQUEST PERILL SI SABEM DONAR DUES PENYORES: * LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM. * LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES. 14 �PER EXEMPLE: AQUEST NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL COMEN~A LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA EL APROVAR FEDERAL CONGRÉS LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb PER EXEMPLE, LA AVUI, PARAULES LA DELS SOCIALISTES. AVAN~ARíEM, AVAN~AREM. TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES: MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME PROVÉ, SENAT -JO CREC, OFICIAL NO ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A VERITAT (NO ÉS EL CAS), ACOMPANYEN A LES PARAULES: SINó QUE ELS FETS NO ON SóN LES OBRES QUE HAN DE FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA SAVIESA DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR AMB SEVA LA REBREGADA, CONREUS, REALITAT MOLT LES RICA PEDRERES, DE TERRA TAMBÉ, I MOLT PERb ELS CATALANS DENSA, MOLT TURMENTADA PELS SORRALS, PELS TERRERES I INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE EN DIFICULTA LES COMUNICACIONS, PER L'EXEGÜITAT DELS RECURSOS NATURALS? EN JORDI SOLÉ TURA, FIN DE UN MODELO POLíTICO", ALTRE TITULAT "MASSA EN UN ARTICLE TITULAT "EL I EN JAUME GUILLAMET EN UN POLÍTICA I POC GOVERN", QUE S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT 15 �SOBRE AQUESTA SITUACió. LES JUGADES DUES POLíTIQUES IMPORTANTS DEL NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT: - EL SISTEMA NOU MODEL TERRITORIAL DE L'ANY 87, COM A DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM DE LES COMARQUES. - L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE PERMETÉS AL L'ESCENARI NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG POLíTIC COM A FOR~A MODERADA I DE MODERADORA D'UNA "REALITAT EXALTADA". AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN MOLTS TEMES CITAT ABANS, TOTHOM, EN QUE ARA NO CITARÉ. I ALTRES ESTAN ALGUNS D'ELLS ELS EVIDENTMENT LA POLÍTICA DE CADA DIA. DAVANT HE DE I HEM DIT QUE NO HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI VIVIM. EN QUE AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A HAVEL. HAVEL REPASSA LA 16 PAU, EL SOCIALISME, LA �PERESTROIKA, PERb LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ... QUAN PARLA ALS ALEMANYS, ADRE~AT ALS ALEMANYS, (PERQUe ÉS QUE L'HAN PREMIAT), DECLARAR LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE MEDIOCRE -DIU- S'EMPORTÉS MARES DE L'AUDITORI 11 , UN DISCURS DESPRÉS DE UN "BURGeS L'ENTUSIASME DELS PARES I AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS: "JO TXECS PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR, PUC AFIRMAR QUE EN CURS DE DeCADES LES ANIMOSITATS, ALIMENTATS ReGIM PASSIONS, DURANT SEGLES S'HAN PERb LES I PELS DARRERES PREJUDICIS EVAPORAT. AQUEST -ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL MOMENT, TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES TAN DESCONFIAN~A GENERALITZACIONS, PROFUNDA FRASES ENVERS TOTES FETES, CONSIGNES I ESTEREOTIPS ADULADORES A TOTS ELS NIVELLS LES IDEOLOGIES, MENTALS DE UNA I CRIDES LES NOSTRES EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS ELEVADES, QUE D'IMMUNITAT ZANT, TOT AVUI EXPERIMENTEM DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER UNA MENA HIPNOTIT- I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL- MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA." I MÉS ENDAVANT 17 DIU, �ÉS, "EL MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM EL UNA COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE, DE CENTENARS DE BONES QUALITATS, QUE A TENEN PART TAMBÉ CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE FRASES BUIDES, EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA". PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS, SIGUI DEL TOT, JO CREC, PERo PERQUe HO TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-, HA DE CONFIAR EN BARCELONA. S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA DEIXAT DE SER DEL TOT, HA VOLGUT DEIXAR EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO DE SER, QUE ÉS UNA CIUTAT CAPDAVANTERA. I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT I QUALITAT DELS SEUS 18 SERVEIS SINGULARS, DEL SEU �URBANISME, DEL SEU TEATRE, DE LA SEVA MúSICA, DE LA SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA. I, TAMBÉ, SERVEIS RAMON EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS MíNIMS. TRIAS REGIDOR EN SABEU AQUELLA FRASE QUE VA FARGAS EL EN PLENARI EL SEU úLTIM DE PRONUCIAR DISCURS L'AJUNTAMENT, COM A CITANT A GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI. GUICCIARDINI TINDRa DEIA QUE BARCELONA SEGURAMENT ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA, TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT, NO PERO QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA MOLT CONSIDERABLE. I D'UNA AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR, CIUTAT. CAPITAL, PERQUe ADMIRAR, NO D'UNA CIUTAT-CIUTAT, COM, NO D'UNA CIUTAT- D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN IMPERI, ALESHORES COMEN~ANT SEGURAMENT HI HA D'ALTRES COSES A PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS. PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT, BURGESOS SEGONS FORMADA PER I PER TREBALLADORS, CIUTADANS, PER EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS. I BARCELONA HO HA SABUT FER. PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO 19 �DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb, QUE CATALUNYA VENeNCIA, ENS QUE HA D'AJUDAR TAMBÉ; PERb A TAMBÉ NO ESTIC DIENT SER FLOReNCIA CATALUNYA O ENS D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE HA VISTA DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA. SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS. PERQUe BARCELONA ARRIBI LIDERAR A AQUEST POSICIONAMENT DE CATALUNYA, POSICIONAMENT POSITIVADOR DE COM AL CATALUNYA POSSIBILITATS, AL POSSIBILITATS, ACTUAL QUE FIDELITAT A HEM PAíS, LíMIT LA MaXIM DE PaTRIA LES DE SEVES LES DE TROBAR LA SORTIDA ENS OBLIGA, A LíMIT A SEVES L'IMPASSE INDEGUDAMENT, A TRIAR (QUASI SUBMISSió, DIRIA ENTRE DE VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA. HEM DE CONVeNCER QUE SOM CONSERVAR. PRIMERES HEM DE PEORES DEMOSTRAR CAPA~OS QUE DE TRANSFORMAR I ESTEM DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM, POSANT COM LES DEIA L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA". PERb TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU DE LA CIUTAT, DE FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL MONTJUiC MAI NO HA TINGUT, MúSICA, EL D'HISTbRIA RESTAURANT 20 DEL REFENT EL PALAU PARC (L'ACTUAL DE LA MUSEU DE �ZOOLOGIA) I LA CASCADA. I, LAST BUT NOT LEAST, TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA DEGRADACió (EMPATANT, DE MOMENT, A CAMP CONTRARI, QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) . AQUEST 1 ÉS EL MISSATGE DE LA BARCELONA DELS 90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER PER PRIMER COP-, ENTÉN, QUE COMEN~A A ENTENDRE. UN MISSATGE BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA SOLA, I AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE LA GENERALITAT. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. NO LLEGIU EN AQUESTES PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. MÉS SOVINT SENSE JUSTIFICACió. TEMPS TINDREM DE DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió. PERo NO ENS ENGANYEM: DEL PROGRÉS, LA "ARA LA BARCELONA NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE POLíTICA INFERNAL, SI BARCELONA, ESPANYOLA, ES TRENQUI LA AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA, T'ESTIMO, ARA NO T'ESTIMO", 21 DIALeCTICA EL PENDULAR A QUe ENS OBLIGUEN �D'UNA BANDA, NOSTRE EL CENTRALIME DISTANT, I DE L'ALTRA EL SENTIMENT, EN (RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC DIRIA, EN AQUEST NACIONALISTA-, ARRIBAR A CAS, (RE)SENTIMENT- NACIONAL BARCELONA NO SERa MAI ALLo SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN PER QUE O POT AQUESTA CIUTAT. NO PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC", DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC MOMENTaNIAMENT -COM ES INTERESSANT, DE MODA INCLúS EN L'ESCENA APASSIONANT DE L'EUROPA DELS '90. I PER SITUAR LA DINaMICA ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU, ACOSTAREM, ENS HEM D'ACOSTAR POLÍTICA CATALANO- MENYS ESTeRIL, ENS SENSE DUBTE A UN SISTEMA FEDERAL. UN SISTEMA FEDERAL EN QUe, SIGUI PRIMER, REAL I "COMPLET" (NO COIX) . L'AUTONOMIA LOCAL I EL L'AUTOGOVERN EN QUe ES RECONEGUI CARaCTER TRIPLE DE L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC ESTABLE DE SOLUCió, CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE BARCELONA. 22 �I DIC MÉS: QUE SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS VIUEN A BARCELONA, MADRID, SEVILLA, BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I SISTEMA NO VALeNCIA O CONCRETA, EL S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE LA PLURINACIONAL DIVERSITAT PASS ARAN DOMINAR A DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI INTERNACIONAL. NO VOL DIR, AIXo EL D'AMAGAR EN ABSOLUT, SEU CARaCTER, LA SEVA QUE BARCELONA HAGI PASSió. LA SEVA SINGULARITAT. LA SINGULARITAT D'UNA CULTURA. DE BARCELONA ÉS SER LA CAPITAL I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS IMPORTANT. AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO PAS PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL QUE ES DIU) . EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA NOSTRA SINGULARITAT COM A PAíS, I PARALITZATS COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA. 23 AQUEST �SI HAN AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL, POSAT ARTICLES UN PARELL D'EXEMPLES THE DRAMA IS ON THE STAGE", ESTa EN L'ESCENARI", QUE MACCAULEY DIU, BARCELONA D'UN "BRIO" L'AUTORA: EN VEUREU QUE ES TITULA "NOT ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA (TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR). CITANT A UNA ALTRA AUTORA, TEMPESTUóS I IRREPRIMIBLE". I TURBULENTA HISTORIA COM A I SEGUEIX "PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB SEVA CATALUNYA ROSE DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX LA ALL "MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL MóN, BEN RECENTS), S'US TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T., I (I AQUí UNA TANT CAPITAL DE COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A ESPANYA". QUe MÉS VOLDRíEM? PREMSA SOBRE EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM ALGUNES BENEVOLENTS EXAGERATS, QUE AQUESTA DE LES PECES DE LA NOSTRA NO PAS EL NOSTRE MATEIX. I DEGUTS A L'APASSIONAMENT JUDICIS CULTURA MÉS SEGURAMENT FAVORABLE. COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT DESFAVORABLE O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL 24 �STREET "WALL IMPORTANT, POC JOURNAL", QUE ÉS UN ALTRE DIARI QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA FUELS TAN AMBITIONS": BARCELONA AMBICIONS, DIU, PERo NO ALIMENTA DóNA LA "BARCELONA UNES TALLA, GRANS ACABA DE REALITZAR MAI) . DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS VENEN A CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS UNA MICA AQUESTA. I CANTó LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN EN EL COMENTARISTA. SINGULARS, I QUAL PARTIDaRIAMENT AIXo DEPeN MOLT DEL FET QUE SOM AQUELLS QUE SE SENTEN DEL CAPITAL ES MOLT DEL SITUA EL QUE SOM FET D'UNA CULTURA SINGULAR. I AQUESTA DIFEReNCIA, HISToRIA DEL DE JUSTAMENT COM PER I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA CATALANISME, SUPOSEM, ATRETS I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I UNA FIGURA DE L'ART, CAPITAL MUNTANER, PERo TAMBÉ DE LA POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA, DONEN LA VERSió QUE DESMESURADAMENT, POTSER. 25 ENS AFAVOREIX. DE VEGADES �I L'ALTRA, LA QUE NO S'INTERESSA PER LA NOSTRA SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA. PER SEVA TANT, REITERO, SINGULARITAT SINGULARITAT I BARCELONA NO HA D'AMAGAR NO HA DE PENSAR QUE DE I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA LA LA SEVA SINGULARITAT COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA, SE'N DERIVIN CONSEQÜeNCIES NEGATIVES NECESSaRIAMENT, SINó BEN AL CONTRARI. PERo EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO MOLT MENYS ENCETAT, SEGUR, HAURíEM NI EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA DE PARLAR. BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE ROMA, NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES DeCADES. TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD PERIFERIQUE", A PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL "RACCORDO ANULARE" DE ROMA. TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR. HO COMENCEM A TENIR. 26 ARA �AQUESTA ÉS UNA CONDICió, PARLAR PER MI, SINE QUA NON PER AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT. BARCELONA POT PRESIDIR, COM HA PRESIDIT, LA MUNDIAL "UNió ANAR A BRUSSEL·LES, ÉS A DIR, AL WORLD FORUM I ALGUNES DE LES SESSIONS DE DE CIUTATS". I POT INCLúS ESTAR D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB TOTS ELS REPRESENTANTS, QUE QUE EN AQUELL MOMENT DECLAREN MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA DE FER GRAN COSA. PERo HEM DE SABER QUE PER POGUER PARLAR AMB AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT. EN MATeRIA CONTAMINACió, ELS DE TRANSPORT, DE TRaNSIT, DE CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE. A AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS ESTIRATS PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN CERT GRAU DE RECONCILIACió INTERNA POSSIBILITATS, LES NECESSITATS 27 RESPECTE DE I LES OBLIGACIONS LES DE �CADASCú. DIT AIXo, DEVELOPMENT ACCEPTEM FORUM" HARDWARE, I INVERTIR EN Sí QUE LES DIUEN. CONCLUSIONS EL "NO INVERTIM EN CANVI EN SOFTWARE", QUE EDUCACió PER TREURE EL MaXIM "WORLD MÉS EN VOL DIR PARTIT DEL MIGRAT ESPAI QUE TENIM. I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió PReVIA, QUE ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE METRO, PER DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT. TOT I QUE, EN AQUESTES QÜESTIONS, ÉS MOLT SA DE TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES, XARXA DE UNA METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO. SER PERQUe NO TÉ PERQUe QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA CATALUNYA I NO ES PUGUI ANAR EN CANVI PLA~A DES DE BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB DE 200.000 HABITANTS CADASCUN, NO TENEN AUTOBúS, CONNEXIó PER METRO. RELATIVAMENT COMPLEXE, O PRaCTICAMENT, TENEN I QUE CONNEXIó PEL QUe SE'N DEIA PER LA CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA. L'ALTRE DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER 28 ESTALVIAR-ME �LA CUA DE L'AUTOPISTA, UNA BONA SOLUCió) . GENT VA PENSAR, METRO (NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA, BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT. BE, I I MOLTA JO VAIG ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL ME N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL TIBIDABO, O A PENITENTS. EL SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo. NOSALTRES ESTEM PAGANT UN ERROR IMPORTANT, UN I AQUí ERROR D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT FíSICA. HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI, CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM, ESTIMA, QUAN LA TREBALLA I VA AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI. BARCELONA CREA PROBLEMES, ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA CREA MISeRIA, I GRAN CIUTAT CREA SOLITUD, COM ES DIU SOVINT. RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE VENeCIA, QUE PASSAT ALS I VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY CAPUTXINS DE SARRia. ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA, HAVIA HAGUT UN SERMó, PERQUe A ROMA HI UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-, 29 �DEL PAPA A L'ALCALDE. L'ALCALDE DIMITIR, SURTEN DE VA DELS ROMA UNA FILíPICA TAN IMPORTANT AL PLEGAR, CAP DE DOS O TRES JO LI DEIA TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo, QUE MESOS PERQUe NO SE'N SORTIA. PROBLEMES DE ROMA. SI EL PAPA EN VOL SABER, QUE VA NO SE'N QUE AQUí DE TAL MANERA POTSER QUE ALGUN DIA EM CRIDI I EN PODREM PARLAR. BARCELONA QUAL LA ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ SEGONS GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES, QUI EL CREA MISeRIA I QUI CREA SOLITUD. BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME D'UNA CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT ESTAT FERIDA ABASTABLE, PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE CINQUANTES-SETANTES, PERo NO MORTALMENT, QUE DELS HA ANYS I RECUPERADA "PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS) EN ELS DARRERS 10 ANYS. (RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió, PERo TAMBÉ, JA HO HE DIT, EN HUMANITAT}. LA CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT ELS SEUS PROBLEMES. 30 POSA, DESA, �L'ESCRIPTOR L'INSTITUT AMERICa FORD, D'ESTUDIS QUE HA ESTAT FA POC NORD-AMERICANS, ENTREVISTA QUE LI VAN FER, DEIA, EN A UNA QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG. PERo COMEN~AR PER CORRESPONENT VINGUÉS ÉS PROBABLE DEL CAMP QUE L'ACCIDENTAT L'AMENA~A PERQUe DE MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA UN 40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa O ELS SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES. BARCELONA VIRTUT DEL ES QUAL NEGA EL A ACCEPTAR SER EL CIUTAT FATALISME GRAN VULGUI EN DIR NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES. I EN CANVI, LA SEGÜENT ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE EXPLICACió: LA SOCIETAT GENERA SOLITUD, GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT, EN AQUELL TRO~ DE TERRITORI QUE HO ADMET, QUE ÉS PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET. ELS INHUMANS, CODIS MÉS MORALS DURS. DEL CAMP SóN ENORMEMENT EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN SUPERVIVeNCIA. 31 MÉS LA �ÉS A DIR, MERCADERIES, DE LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE ALTRES DE D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS, PRODUCTES, UNES FLUXES, QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA CONDICIONS, EN LES CONDICIONS DE EN VIDA AiLLADA, PRECISAMENT. L'AVANTATGE DE LA CIUTAT ÉS QUE ACCEPTA ELS MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I BARCELONA N'ÉS UN CAS, ÉS UNA LLUITA PERMANENT PER NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA. LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS, VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT, ERA AQUESTA. TEMPS, QUE SóN ERA ENCARA, DE LES QUE -ATENES, PER EXEMPLE- NO I HO HA SIGUT DURANT MOLT UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES EXTERIORS, QUE HI HA CIUTADANS QUE NO SóN CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ UNA CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER. LA NOSTRA CIUTAT, NO BARCELONA, SINó TOTES LES CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I 32 �AIXo QUE POT SEMBLAR UNA BELLA FRASE POT SER UN PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ A VEURE AMB LLEIS, VEURE I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA, I TÉ AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL, A I TÉ A VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS. NOSALTRES BARCELONA PRETENEM QUE EN SIGUI UNA REFEReNCIA A TEMES D'HABITATGE, QUALITAT NIVELL DE VIDA EUROPEU. EN TEMES DE SEGURETAT, EN EN TEMES DE DROGA ... I US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR DE LA REPASSADA CONSTRUIR REUNIÓ ABANS. DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA QUE HI HA HAGUT A LONDRES SOBRE LA LLUITA MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA UN ACORO DE PRODUCTORES NACIONS, DE NACIONS DROGA. HI HA DE HAGUT CONSUMIDORES EL QUE I EL CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A INSTITUCIONES TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y EL VECINDARIO A COLABORAR". JO QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE GENT HI TOCAVA, NOSALTRES AQUESTA PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA 33 DRAMaTICA ÉS �QUE L'úNICA SOLUCió, PROBLEMES D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA, HUMANA-, DE LES CIUTATS, -NO A LES CIUTATS, ELS URBANA, ESTa EN LA PROXIMITAT. NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES DE L'ESTAT, NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA. GRANS DINERS, COM DES S'HI HA D'ENTRAR. SENSE ELS DIUEN ELS FRNACESOS, SENSE AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS EN SORTIRíEM, ÉS CERT. I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A "INSTITUCIONES VECINDARIO" QUAL TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS BANCS. COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL HI ERA. EL AMB LA REALISME NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ TRACTAVEN D' ERRADICAR BENEFICIS DEL TRaFIC, EL TRaFIC I EL COMER~ EL BLANQUEAMENT DEL DINER. TANT VAN FER UNA CONCLUSió, UNA DIRECTRIU, DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA DELS PER ADRE~ADA A COL·LABORACió EN AQUEST SENTIT. JO QUAN VAIG VEURE QUE BANDA I QUE PER ALTRA 34 S'ADRE~AVEN S'ADRE~AVEN ALS BANCS D'UNA A LES FAMíLIES I AL �VEiNAT, VAIG IMPORTANT, PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT PERQUe NACIONALS, O LES REUNIONS LOCALS ACABEN INTERNACIONALS, ADRE~ANT-SE O O ALS VEiNS O ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO. EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA MOLT IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I PEL QUE PASSI EUROPEES, I A COM RESOLDRE PROPOSAVEN CULTIUS. LA I I A D'ALTRES ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS AMB ELS AMERICANS, DE BARCELONA PERQUe TENIM ENFOCAMENTS AQUESTA QÜESTió, I EUROPEUS DIFERENTS ELS LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES CIUTATS AMERICANS CONTRA EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS PAiSOS LLATINOAMERICANS LLUITA CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS CONSIDERADA ELS AMB QUE ERA MILLOR UN LES CONDICIONS SOCIALS I TIPUS DE MÉS ECONoMIQUES DELS PAiSOS PRODUCTORS. COSES DI NNUU JO MEU GENARO, QUE JO HE SENTIT A DIR A VIENA, AL SR. QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE LES SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS, I COSES QUE HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA PRESIDENT DEL DISTRICTE, QUE ESTa AQUí, CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER. 35 EN O AL JOAN �PERo AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM A UN NOU AQUESTA, PER ORDRE, ESTIMULANTS COM QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA DIA SOLUCIONAR HI HAGI COSES TAN APROXIMANT-SE AQUESTS TEMES NO ÉS EN VA, NO ÉS TOTALMENT EN VA. ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER, SEGURAMENT, UNA DE -AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-, LES HUMANITAT: QUE PODRíEM ANOMENAR PLAGUES DE LA LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE NO SABEM EXPLICAR. I DIRIA PER ACABAR, MANERA, TORNANT A HAVEL QUE, DE TOTA UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT. HAVEL DIU, QUE HAN MOLT CLARAMENT, ACABAT OPRIMINT, QUE AQUESTES PARAULES INICIALMENT VAN SER TOTES PARAULES SALVADORES. DIU EXACTAMENT, LA QUE PRIMER, US HE DIT AL PRINCIPI·: SEGON MILENI DESPReS DE CRIST, RES, EUROPA, UNA COSA MOLT SEMBLANT A "A LES ACABALLES AQUEST MóN I, ABANS QUE ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT. 36 DEL FA MOLT DE �TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I TANTS MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE SERIA DEFINITIVA". TESITURA ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA, QUE ÉS EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI. PERb DIU, L'HOME SENTENCIANT, "EN TOTS ELS CASOS EN QU~ S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA (CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I PLANEJAMENT D'UNA VIDA FELIC PER TOTHOM NUCLEAR- LA CAUSA HA ESTAT COMUNA: I OPTIMISME UNA DISCRETA TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT. I PROPOSA LLUITAR TOT JUNTS CONTRA LES PARAULES ARROGANTS. ES TRACTA, ES A DIR, LES DIU, D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL. ES TRACTA DE CALIBRAR, CONSEQÜeNCIES DEL QUe I TORNO AL PRINCIPI, DIEM I UNIFICAR DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL. 37 LA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Balanç Acció política Model social Territoris Ciutats Planificació Description An account of the resource Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf 74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6 PDF Text Text VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO ALCALDE. 21/4/90 ALTEZA: EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE 1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT É DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT, DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS. NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714 SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN: ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION Y ACEPTAMOS. PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL NOSTRES DRETS COM A CATALANS I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960 I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200 I EL CONSELL DE CENT DE 1.700. AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE DEL 1.992. �EXCMO. SEÑOR ALCALDE. LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS . ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA; PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO. LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT. M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA. BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR 3 DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA. PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER. �c m es çz 7 rri çJ O ��co m O, co m 17,› N 7 r C JI (- r- e CZ, 1—T re- z o r- om 32 co ryi o Iii o r- o �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4123 Title A name given to the resource Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Drets constitucionals Història Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1219/19900509d_00381.pdf ab80e09f9a15b8330a3251938640f64d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL DAVANT ELS CONSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albèniz, 9 de maig de 1990 1 �EXCELENTISIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CONSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. DE NUEVO NOS HEMOS REUNIDO HOY, UN 9 DE MAYO, PARA CELEBRAR JUNTOS EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR ANTE LA OPINION PUBLICA, DE MANERA INEQUIVOCA, NUESTRA IDENTIFICACION CON LOS SIMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. EL DIA DE EUROPA ES UNA CELEBRACION QUE VA ADQUIRIENDO MAS IMPORTANCIA CADA AÑO, PORQUE LO QUE SIMBOLIZA TIENE CADA VEZ MAS ARRAIGO Y MAS SENTIDO PARA LOS CIUDADANOS EUROPEOS. CREO QUE, DESPUES DE SU CONSAGRACION INSTITUCIONAL, HEMOS DE DOTAR AL DIA DE EUROPA DE UNA DIMENSION POPULAR Y CIUDADANA QUE, ESTOY CONVENCIDO, BARCELONA SERA LA PRIMERA EN / ACEPTAR. LO HAREMOS GRADUALMENTE, HASTA QUE LA PARTICIPACION POPULAR SEA EL RASGO CARACTERISTICO DE LA CELEBRACION. 2 �CONVENDRAN USTEDES CONMIGO EN QUE, SIN DUDA, EL ACONTECIMIENTO MAS RELEVANTE OCURRIDO EN EUROPA EN ESTE ULTIMO AÑO HABRA SIDO EL REENCUENTRO EN LA DEMOCRACIA DE TODOS LOS PAISES EUROPEOS. TERMINA ASI UNA ESCISION CARENTE DE SENTIDO ANTINATURAL, DIRIAMOS- EN EL CONTINENTE QUE ES, PRECISAMENTE, LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. CREO QUE EN ESTE MOMENTO, EN LA ETAPA DIFICIL DE LA TRANSICION POLITICA Y ECONOMICA, HEMOS DE AYUDAR SOLIDARIAMENTE A ESOS PAISES, COMO YA LO ESTA HACIENDO LA COMUNIDAD EUROPEA. EN ESTA ETAPA, LAS CIUDADES PUEDEN REALIZAR UN SERVICIO INESTIMABLE: TEJER UNA DENSA RED DE RELACIONES ENTRE SI QUE FACILITE EL SURGIMIENTO DE LA NUEVA EUROPA. NADA DE EXTRAÑO NI FORZADO TENDRIA ESA FUNCION EN EUROPA, QUE ES TAMBIEN EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES. BARCELONA, PIONERA DE LA COLABORACION ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS, RATIFICA CON MOTIVO DE LA CELEBRACION DEL DIA DE 3 �EUROPA SU DISPOSICION A ESTABLECER PUENTES FRATERNALES CON LAS CIUDADES DE LA EUROPA QUE AHORA SE INCORPORA A LA DEMOCRACIA. HONORABLES SEÑORES CONSULES, LES RUEGO QUE TRANSMITAN A SUS GOBIERNOS ESTA DISPOSICION SINCERA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. PERMITANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA NACIENTE, DE DEMOCRACIA, PAZ Y PROGRESO, DE LA QUE LA COMUNIDAD EUROPEA, CUYOS ESTADOS MIEMBROS USTEDES REPRESENTAN, HABRA SIDO UNA ADELANTADA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4125 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Consols dels Estats membres de la Comunitat Europea en el Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Commemoracions Cooperativisme Territoris Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1220/19900510d_00382.pdf d56d7582a5e53d8dc8ae7f64b3dcd5b9 PDF Text Text ^^N^^^l^^ | v^^ N^ w.^ ^Q ^8^OW^^ ^^^^^^^/ °"^^ " .,^ ^ w Dç ^^ ^ ^m "". .nu^^^^ ,nnnnu^^^ ^ / ^ . ^^TlC AQUl PER TAL lNAUGURAR LE8 w|" 0^NADES SOBRE LA A ISENDA DE LES GRAN3 REES ^ETROPOLlTANES » . 8 QUE8TES |ORNADE3 ' / S lN3ERElXEN EN L"MB{T D^ L^S ACT{VlTATS PREPARAT RlE3 DEL \UV [ ON6R ` S 8 NUAL DE LA T NTERNATlÚNAL ^[SCAL 83SDClAT[ON /l^ú) QUE ES ¡ ' ' ^ lQUl CELEBRARÁ A uA^CEL0NA EL MES Ó 0CTUBRE DE ^^^^. ` ' | ^ ú ,.JUNTAMENT DE ^v "" R A PATROClNA AQUEST SE^lN^Rl EN . ' ' ' ^ EL S[ DEL ^ONGR^5 ATES QUE CREU QUE ES TRACTA D UN DEL^ TEME3 ' ' / B 3lC3 P^R ENFOCAR EL3 RECUR US DE LES ClUTAT3 ^N L HORlTZ DE ' | ANY ^vvv. L ?ODO ¡ D' ERMETEU-ME QUE MAT^TZl EL CONCEPTE QUE TlNC DE 8RAN ~r yTV D L'ESQUEMA TRADlClONAL DEL C URANT T0T EL 3EG/E T. ' 'S A MUNlC[Pl, PRO8LEME3 COMUNS 'O S lTZ C VElENT DES6ASTAT ' - E QUAL[TAT D^ VlDA, S HA ANA| ' NCl lVÁ NO ^ ___^__-~-__ __ _COlNCl_ ^ ^ A C{UTAT_REAL. LA MOVlLlTAT - ' _UT^T ^m"^^ ~ ~' l DE EN EL CAMP [NDU8TRlAL DEL T^EBALL, LES NDVES TEC ' ' SERVElS, LA CR[^Cl DE ME CÁTS CULTURALS l EN CO0JUNT ^L ' / DESBDRDAMENT T^RRlTOR{AL DE ^L 0FERTA [ LA DEMANDA DE B N3 l " MDLT D[FERENT ^ DE LA QUE ES PDT SERVElG, CREA AVUl UN^ «ClUT T ClRCUM3CRIUR^ A UNES FRONTERES ADMlNlSTRATlYES O A UN SlST^MÁ G^^ES l N0 PUC ELECTORAL DE REP^ES^NTACl'^ A / ETITA FRA^E D'^N ^HAKE8PEARE ON ES ESTAR-ME N DE F^R-HO AVUl UN ^OSSl8LEMENT PER ^HAKESPEARE LA DlU «T HE ClTY lS TH^ PFOPL ' o p' ^ .ER ALS DEL REl. A LA CORT ENVOL ClTY E^A EL QUE ^ l DEL VV, ^3 UN ^ENS ELECTORAL l ADMlNl3TRATlV{STES DEL S^SLE ^ R A NOSALTR^8 HAURlA DE SER AQUELLA UN TERRlTORl ADMl0lSTRATlU. " '^ ^^ C0l^^lDENT AMB LA ^U^ LA 6ENT , THE VEGADE3 Nv FRONTERA . / ' » ^ -+ .ROBA RESP0STA A ^ LES NECE3SlTATS MES QUOT}DlANES^ PEOPLE , , COMUNlCAR-SE, ETCETERA TRE8ALLAR, DESCAN^ÁR, ESTUDI ^ « « ClUTAT ENDlN3 , HO FARE ARA ^E L^ W' .E REFLEXlONAT «DE . ClUTAT EN FORA » . D EMANO PR ER DlSCULPE3 PER APREClAClONS QUE ) -1^ - �POTSER SIGUIN DIFÍCILS D'ENTENDRE PELS CONVIDATS QUE AVUI VÉNEN D'ALTRES INDRETS I APROFITO PER SALUDAR MOLT CORDIALMENT A MR. ROBERT L. BEEBE DE NEW YORK, I AL DR. HECTOR L1-LL-€-G.A&QUE HA VINGUT DESDE LA CIUTAT DE CÓRDOBA DE LA REPÚBLICA ARGENTINA. PERÒ ELLS TAMBÉ HAN DE COMPENDRE (1UE SI UNA CARACTERÍSTICA TÉ EUROPA ÉS LA D'HAVER DESPLEGAT UN SISTEMA DE CIUTATS QUE CONSTITUEIXEN NO SIMPLEMENT LA RAÓ DE MOLT.`. BONA PART DE LA SEVA HISTÒRIA SINO QUE PROBABLEMENT LES GRANS UNITATS NACIONALS GIREN EN TORN DE LA DIMÀMICA DEL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEES. (QUAN SHAKESPEARE PARLAVA DE LA "CITY OF LONDONh ES REFERIA A HISTÒRIES EN LES QUE EL QUE ÉS AVUI EL REGNE UNIT ERA EL CONJUNT DE CINC GRANS "CITYS", COM A MÍNIM). PERÒ AIXÒ, QUE ÉS EL NOSTRE PASSAT, I QUE HA ESTAT SUPERAT POSITIVAMENT PER LA UNIVERSALITZACIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS I PER LA CONSTITUCIO D'ESTATS CAPAÇOS DE VINCULAR, COM DIRIA MYRDAL, BASES DE SOLIDARITAT ENTRE PERSONES, HA DE SER TAMBÉ UN PUNT DE PARTIDA PER A L'ORGANITZACIÓ DEL PROPI SEGLE )1. Ho ENFATITZO PERQUE 1CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT DE QUE ESTEM TROBANT SOLUCIONS A LA MAJOR PART D'AQUESTS PROBLEMES QUE HAN ESTAT LA RAÓ DE SER DE LA POTÈNCIA DE L'ESTAT. ['ACTUAL CLIMA DE PAU A EUROPA, LA CADA VEGADA MÉS PERFECTA CAPACITAT DE REGULAC Ú]vLS PROBLEMES COMÉRCIALS A NIVELL INTERNACIONAL, LA CAPACITAT DEMOSTRADA PERQUE PROGRESSIVAMENT ES VAGIN MODERNITZANT LE$ INFRAESTRUÇT URFS E LQa LfQ TS I COMUNICACIÓ, I TAMBÉ LA PROGRESSIVA COINCIDÈNCIA DELS VALORS DEL SISTEMES NATURALS I AMBIENTALS, ENS ESTÀ DISSENYANT UN CONJUNT DE CAMINS PER A LA POLÍTICA DELS ESTATS, MÉS VNCULADA A GRANS ACORDS, ON HA DE PRIMAR LES SOLIDARITAT AMB EL NOSTRE PROPI MEDI I LA SOLIDARITAT AMB ELS PAÏSOS QUE ENCARA NO AN TROBAT UNA VIA PER UN CREIXEMENT ECONÒMIC SOSTINGUT, D'ALTRA BANDA ELS PROBLEMES NACIONALS EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS: PROBLEMES DE NITAT, DE LES INFRAESTRUCTURES, DE COMUNICACIÓ, LES PENSIONS, LA INVESTIGACIÓ, ETC., PORTEN UN CAMÍ DE PROGRÈS QUE OBSERVAT EN 1 ANYS ÉS ENORME. A DISTÀNCIA DELS ÚLTIMS CINQUANTA �EN CANVI, NINGÚ POT DIR QUE TENIM CLARES SOLUCIONS PER A REPTES COM EL TRÀIFIC, LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. EL MEDI AMBIENT, I EN GENERAL LA QUALITAT DE VIDA A LES S OLS GRANS CIUTATS. SI SABEM APROFITAR LA XARXA DE GRANS CIUTATS EUROPEES SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTENCIALITATS SUPERIORS AMB UN COST ADEQUAT ENTENC QUE LA SÉVA FEINA TÉ, PER OBLIGACIÓ, LA NECESSITAT DE REFLEXIONAR I RECISAMENT SOBRE AQUESTS CONCEPTES: Qi ÉS EL U Q T DELS BÉNS I SERVEIS QUE S'HAN DE POSAR A LA DISPOSICIÓ DE LA CIUTAT REAL; QUINS SÓN ELS MECANISMES PER A EQUILIBRAR ELS • k STS a COSTOS; I QUIN HA DE SER EL NOU MARC PER A CREAR U51._.DDRET TR I BUTàR I ÚTIL PER A AQUESTS OBJECTIUS I, EN AQUEST CAS ESPECÍFIC, HARMONITZABLE A NIVELL D'EUROPA, DEL DRET TRIBUTàRI DE LA CIUTAT ADMINISTRATIVA HEM APRÉS MOLT, UNS DESDE LA TRADICI4 DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I DE LES REFORMES NAPOLEÒNIQUES, D'ALTRES DES DE LA TRADICIÓ ANGLOXASONA, MOLT MÉS ADAPTABLE PERÒ POTSER MENYS ELEVABLE A LA CATEGORIA DE DOCTRINA JURÍDICA, EL CAMÍ A RECÓRRER ÉS MOLT IMPORTANT I, SI HEM PERMETEN, EL CENTRARIA EN QUATRE PUNTS: Qm"._, EL PRIMER ÉS POTSE UNA OBVIETAT, PERÒ NO PER AIXÒ DEIXA DE TENIR UN INTERÉS C CIfL: CAL CREAR O REFORÇAR AQUELLES INSTITUCIONS POLÍTIQUES QUE PRÉNEN AL I SERVEIS DE tAKACTER--METRUPO O EN GA S REC I DE NS IXÒ HO HEM APRÉS PER POSITIVA A PER L'EXPERIENCIPi D'AQUESTS DARRERS ANYS, A BARCELONA (COM A LONDRES) LES INVERSIONS I SERVEIS PÚBLICS DE CARÀCTER METROPOLITÀ S'HAN VIST PERJUDICATS PER AQUESTA MANCA INSTITUCIONAL, 1 EN CANVI, tSTEM SEGURS QUE A VALÈNCIA O A LIÓ L'ACCENT METROPOLITÀ ESTÀ PERMETENT AFRONTAR UNA NOVA DIMENSIÓ DELS PROBLEMES DE CIUTAT, PENSEM NOMÉS METRO, L CAS DEL �(UN SEGONCAMÍ PER AVANÇAR ÉS EL DE COMPENSAR LA POTÈNCIA DE LES INSTITUO ONS DE LA CIUTAT REAL AMB LA PRESÈNCIA DIRECTA DE L'ADMINISTRACIÓ I DE L ` IMPULS POLÍTIC QUE NECESSITEN ELS NIVELLS CIUTADANS, SEMPRE QUE LA PROXIMITAT A L'ADMINISTRAT GARANTITZI MILLOR QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI I EN LA CONCEPCIÓ I REALITZACIÓ DE LES INVERSIONS. EL RCEIrÇAMÍ DE PROGRÉS I POTSER EL QUE MÉS ENS HA DE PREOCUPAR AQUÍ ÉS DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURÍDICS COM ECONÒMICS PER A GARANTIR UN EQUILIBRI ECONÒMIC EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS. AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA EN UNA CORRECTA FINANCIACIÓ DE TOTS ELS SERVEIS QUE ES GESTIONEN PER DELEGACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS, EN UNA APLICACIÓ A NIVELL DE GR A NS CIUTATS DE PROGRAMES PACTATS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, (EN AQUEST SENTIT M'HA INTERESSAT MOLTISSIM LA RECENT EXPERIÈNCIA ITALIANA LI_D.RADA FINS POC PEL QUE FOU ALCALDE DE MICA, SR , TOGN I OL I) , JI NALMENT EN UN SISTEMA TRIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SOBRE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRACTICAMENT MONOPOLITZATS PER EL NIVELL ESTATAL I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITARIA, L ` ÚLTIMA PERÒ NO LA MENYS IMPORTANT VIA DE PROGRÉS, LA VEIG D'ACCIONS DEL TIPUS DE LES QUE AVUI CELEBREM AQUÍ, EL FET DE TENIR REUNITS A BARCELONA, REPRESENTANTS DE L'ESTAT NEW YORK, DE LA CIUTAT DE FRANKFURT 1 DE LA D'AMSTERDAM, I APROFITO PER SALUDAR ALS SRS, ROBERT L. BEEBE, OTHMAR KINZL I HENRY A.J. MOR A QUI VULL AGRAIR LA SEVA BONA DISPOSICIÓ A PARTICIPAR EN AQUESTES JORNADES ACABANT D'ESTRENAR LA RESPONSABILITAT DE LA REGIDURIA D'HISENDA DE LA SEVA CIUTAT, Y, AMB ELLS ELS PROFESSORS GIANCARLO POLA, REMY PRUD'HOMME, HECTOR VILLEGAS I PETER A. WATT COM A EXPERTS EN ELS SISTEMES FISCALS DE MICA, Lió, BUENOS AIRES I BIRMINGHAM, ALS QUE TAMBÉ VULL FER ARRIBAR LA MÉS CORDIAL SALUTACIÓ No PUC ACABAR AQUESTES PARAULES D'INTRODUCCIÓ SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ DELS NOSTRES PONENTS DRA, ANTONIA AGULLÓ I DR, ANTONI CASTELLS, ELLS ELS PODEN EXPLICAR MILLOR QUE �JO FINS A QUIN PUNT BARCELONA EN AQUEST TOMBANT DE SEGLE S'HA IMPOSSSAT L'OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR NO SOLAMENT AMB ELS Jocs OLÍMPICS DE 1992, SINO AMB UN ESFORÇ GLOBAL, k LA CREACIÓ__D,UNA NOVA CULTURA QUE LA CIUTAT HA D'ESDEVENIR UNA MENA Ii FERENCIA ILILUSIONANT I DE ATRACTIVA AIXÍ COM UNA EINA BàSICA PER LA MILLORA DE LA QÜALITAT DE VIDA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4126 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall a les Jornades sobre la hisenda de les grans Àrees Metropolitanes / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. No coincidència entre la ciutat administrativa i política i ciutat real. Béns i serveis de caràcter metropolità (Metro), mecanismes jurídics i econòmics, sistema tributari propi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. AMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Economia Finançament Infraestructures Acció política Ciutats Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf 53131a4839f828ffd76552698da14e37 PDF Text Text 4 ^ Çt^^^ ^ `t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s (o 5 t ^^ Z` D (Y24-Velile r714 k<-375: r^ r ^~6 u11 , () f 'U+4'1'") f a12^ ^ Ct r c, ^ , ^ U1/1121 /41-44 ae `K ^^ Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k e 1/t.- atifwzelte , {a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14 Ca 1 :tz cb oi" Ctfvi 144 Yi CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o i zur101 l(^ ^ C` \Jokt4 e ,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4 t,tm ^^,trc`W eC ^^ - PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk Wr .°'C-ò`1n+-114tt ^ ue ^-- 0-14. Ato ^ 4^ , )41(^t^^ /c0..- .^^ ^` ,`^ " ^( 14„,<I) 01\C,7‘1 1Z , YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i ^ ^ .--e'"A494" ,J101.<416,4 �A-1/kt ^ j1/tM, i ab t s" 14 Q, ti kg, . %..a a Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7 t c,arm4mi,^ -----LL i V ‘,tA q^urv C. b V( U ^d ^., ^a^r rr L+ ^ï11:c,4 ^ ^ ,^ t^ t-- W t .. ce C1-4r 14,ktW4 f»-ti* r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘' aGcA4.4,4 mb R\C'` C{, t; eikx ,ut htz, 1. o,:,5.0 W 0-A-k-a Sp.L. \rC', r ,^^ ,► ^,, "^ (LA. ^^ C h^-^c 4 \t'w^ VV , ytro t-t-t,' :1‘,e rin %w ^ dt-,.t La,., }^^ ^ ^ u,if i /4-Tt*L` gdui p ^ t <A u_ JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q i,-tt+-c 't4.4,t t ot, vccrPtt, c'1,-,rQ.A.Am...' +rtC.LL.40-,C-t, ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^ j ^^- s^ f -^ C Ce-k pz ^ (< c1 Q M tt a r ¿ a-k) ozclizo_4‘x 1(01"*Z:Swe ,A4 ^i^ a t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t° �-3 - )/tiMd ^,,^,^.^,e .^ ' ^l‘e ¿5-1-+ 1` x ^^ ^ N^ • 1Zti^ ^^ r ° ^ + r ^su.^t ^t.•N2 rk ^^ ^ (1 4 ^ ^ ' ^ kl -\ 1^ - ^ ^ G^4^ ry ' ^ `,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^ . ^ ^ vu c cu +p 1,¿ o^+ ^ 3 , t.uc V' k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^ nyL ^^ t vd-t) (,^ c ^- c ^^ (C' tartl v,^ a4.4L; iai4.4 1.-t< Va‘t e*111 . /-44.r , ,rGc' ^ el K•r hllon^, ^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^ ^ ,r ^t ^3 ^ `{ r Crl ^,^ ^ , ^,t,) oía • ( ^4^ ti1 ^-11.41-1¡ Goc v471,A,N ovuttrki M.t aMu f "^^ ^ CE"1"' ^^ ^ ^^ ^ 44 (a_ ^ n¡ ^f cYvvl ^, ,^,.^ rt, , utiJi,<4 ( ot ^ ,.., ^-( 1,^, ^ ^ ^ ^ ^^ ^ ü ^ f ^ ^o ^C'^ (c LLtQ,c ^ ` P^ - Q crin ^^ y"o l - C^ ds, ptivbk .m {,1 // ^ # ,v r ^1 ^ ^ t,^.l C ^(^ ; 44' /4-0(4 ^ ^ ob (11- ^^^^ ^ f ,W t n ^, ^~^ ¿,t ^ ^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A ^ ^.. ^u^c.s^, 1-4,4^►f.^c,c,^ .. \S4-c-¿^ , a,^ iM^tfttsl^C ( P"..*~?4-t. -^ �Pi.:(Ap-buti/3— )/{ /c^ul^^vZt ; S- („^ Y ^`' ^^i ^ 1 ^ G4,k 4 ,^ ^ G^ 4 ^ ^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^ ! (M 1151 1 C,C ^ I ^^^ . ./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^ ^ ^^ ncc^ ,12l 1 ^ P,,01.44~ et 7 k^ ti, vr /43-i 'j ^.ay 1.4.47129 (j) ' 1„11- Gt~ cut t te/ ^ d-t (74; /-ide t/. evj tx<,{^ , c¿^ ^ ^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1, .c` ú^ PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^, ^ (1/1 ^^vt 'a; ^/) "'t a` f d^ i V y^-V, ^ ^ -`^ ^ a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^ ^-^ ol.t t^ ►,^ w t a``^ e^ ^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ , ^^/^^y,^^_nr^ G 44 ^w^r^l^, +^^77 ^A í..^ 51144J 1194- // " M.O 4 1)-'10 4^ ^ ilA•4M^ °^ ^ ^ 1 ^7 1 ' '1 ^ rc•frr 1 n : IG ^ (4A4^ t ^ 14;11-4/ 7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^ 11(71u ^ °.‹.11-4M1/1-1^ ^ ^ ^ç^.^ ./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1 ^^^. C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^ t �thx Dtt-¿. Gxn^ c ^ “31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„, ^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r L^514 ,z45, `eit 41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^ (72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^` , ^^ .^ ^u ^ et- ^ tMt h P,t l , r cc.altim (mq Ce Ft 114A, rN„ ( A 1 ni ^^ ^ ^e ^d.g (pi di d.u12 ,u . 1/01(-t') .A44 114' (r., ^ 015, Ciw`', ^ _ Le ^ h1 ^^ f 4.`` y ,,PP,, fij,ie k ^Lt 1111 •`Lt 'Q" . ` ¡' GL (--41 •^^^ t^-^. U/n,v) tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^ . ^ 44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^` i (t/L:IA'^ l^?A1 9 ^ ^ ^^ ^ °^ .^ ^&;‘,c, r `C^.^} v :y-1,X c^,( , ¡ ^vt ^n ' ^ t., Ce ftiu /Kkin (t• ' d\--1)f- /G't-7 ` ^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^ ttvt r tc.< 4, ce41-+t.,'1, C cAtellz44/r ^^^a,^.. i^ ^^ ^ ^^ ^ let4 Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^ I,huirS,. ^.^.; LJ1`"k.,C , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4127 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos, Lió, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Europa Eurocities Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI PER LA PAU 1989 C. .z3-.S -CS` (3-Q_ CY^rEe^a^ i cad d i a.í<.^ 4:,D i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o, t° zt - Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un gran valor perquè l'associació representa un sector molt significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit espanyol) - L'Associació representa un sector d'opinió popular però il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau, com ha demostrat abastament en la seva defensa constant dels principis de la carta de les Nacions Unides. - La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que té en l'opinió pública occidental la figura del President Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica, ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident". 01'9 �-2- - Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i moral. - Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la seguretat internacionals han resultat enfortides, i la llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica. Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú. - Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i l'esperança ha revifat. - La ciutat de Barcelona es complauria enormement que Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs, l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4128 Title A name given to the resource Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhaïl Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Ètica Acció política Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Nacions Unides Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1224/19900604d_00386.pdf 8628aaff72ee57cca56373ac59adb57f PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA O z la;4NY)D o-f Ç G: , �L'ALCALDE DE BARCELONA (Dc_ 3 u I t-IJ 2_,;LL: ‹D' »671 1 7 1-:\jo "uti-ÇuL �L'ALCA L DE DE BARCELONA rŸ CLDffi A. l TO rn u (7ik) E V L U L-P f EG-p ".:TV -/u ter\,/: /1 h-- ? ,--1_ n-Nb 4 7-7)) 1-70 P7nc LD 9 1( G 4-cry �L'ALCALDE DE BARCELONA cJG1 1 Ltv P vPt 9 ickc,)b-V \.) 0,xin cu:ss Ti) (.;t kiCy £)( -rf 1---CP g e Ok)e» P 1 1117— tAl w Th )6L1 ()t « fE ur\-Joi_V /(./i c.. �LA LCALDE DE BARCELONA 71) 7747--C cJfl LC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4130 Title A name given to the resource VII Assemblea General de l'Associació de Comitès Nacionals Olímpics ACNO / Acte d'inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Relacions Internacionals COOB'92 Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7050/20260803_011_a.jpg c8b420d46c70cbcdab4eda51657e0e3c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual amb el cantant Mick Jagger dels Rolling Stones i Jordi Vallverdú abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Rolling Stones Vallverdú, Jordi Alcalde Músics Concerts Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic, Montjuïc Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7052/20260803_012_b.tiff 124c210d77bc16bb10af5739cc79bc7c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall conversa amb Keith Richards, Brian Jones i Jordi Vallverdú abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Richards, Keith Jones, Brian Rolling Stones Alcalde Músics Concerts Vallverdú, Jordi Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7053/20260803_012_c.tiff 2e222d25507fddb2c12e1d173bd2ba50 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall conversa amb Keith Richards i Ronnie Wood abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Wood, Ronnie Alcalde Rolling Stones Músics Concerts Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic, Montjuïc Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7054/20260803_013_a.tiff 9026b1cbf454e271b68af562643b374a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el cantant Mick Jagger dels Rolling Stones abans del concert a l'Estadi Olímpic, l'any 1990 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Rolling Stones Vallverdú, Jordi Alcalde Músics Concerts Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf 736f4ad242a016eac8604ac313181bf6 PDF Text Text 21 DE SETIEMBRE DE 1990 SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS" �La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y participati7o, que indica el inicio del nuevo curso. Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos. Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana, con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet, que se celebra en octubre. Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las llena, son los protagonistas. Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4134 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Societat Barcelona Model social Semprún, Jorge, 1923-2011 Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1230/19901014d_00408.pdf ceaa35f93cee3ea50aab2ab31c799600 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona lU/IO - OSA 1^í^ rr o^rca<w.tica.a 4 ,1 4 00 2_ ` IVwuJ 11. emuvin.ik 1e 1ECszl, ' u ^ Nr -1-cv+,01aFe. GREETINGS FROM THE MAYOR OF BARCELONA Barcelona is awaiting a great event in 1992. We have been preparing for many years to host the greatest sports event in the world. The majority of sports sites have already been built, so much so that we could almost hold the Games today. The Olympic Ring is just about finished: the Stadium was inaugurated more than one year ago. The revolutionary Sant Jordi sports Palace -which will house many key events-next to the Stadium- was opened to the public last month. We only need to finish a few sites -mainly the Olympic Village- and finalise a good organization. At the moment, more than 600 people are working to ensure that everything is ready by 1992. All we lack by now are the athlets and spectators. I expect you are also preparing to come to the 1992 Olympic Games. I encourage you to do your best in women's judo. Barcelona -and all the world through TV- is waiting to see lots of sports events, most of them very well known in our country, but some of them not practised much, such as women's judo. So, we hope to recieve the best of women's judo and, of course, from Japan. PASQUAL MARAGALL Mayor of Barcelona ^c ,.oñc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4136 Title A name given to the resource Paraules PM de salutació a les dones japoneses que practicaven judo als JJOO’92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Osaka, Japó Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Relacions Internacionals Japó Dones Judo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf 54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb PDF Text Text ( Tlot DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política. Lo, I nJi 44 t." exercia de profess r d'Ecovomia com seu mostrava & t inconformista, Trías apareixia com un esperit crític model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la Hl( 7 constant. S',ovve r 11- 12A,_ z»..e. rt )( Qki (" I (../.(•"' Cie Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable, però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió pels projectes engegats per/la ciutat. I / "t1-¿„-:;s: vtA(t 'Ic., at-t-J y pl., -4 1,t �Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el 1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el record de tots. Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc d'honor en la història de la ciutat. cej 1.1 1:4?:¿ / á LU.A-4 e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4138 Title A name given to the resource Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Catalanisme Història Acció política Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf 19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6 PDF Text Text R°5 C C) ti DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA UNIO SOVIETICA L'estada entre nosaltres del President de la Unió Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde, em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu amor pel progrés un senyal d'identitat. El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural. La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per tots els partidaris de les transformacions democràtiques pacifiques i de la pau a la societat internacional. La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut. No és pas una simple casualitat que una entitat barcelonina tan significativa com l'Associació per a les Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat. Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en l'establiment de noves relacions amb les ciutats més representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest històric 1990 s'estan obrint a la democracia. La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues ciutats. �En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de l'Europa nova que està emergint. Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat, Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4139 Title A name given to the resource Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhaïl Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Gorbacov, Mikhail S. Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7023/49_MikhailGorbachev_PM_EstadiOlimpic.jpg 1668c4bff6c31560da31ab03f72385c0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El President de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Subject The topic of the resource Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Gorbatxova, Raisa (dona de Mijail Gorbachov) Estadi Olímpic Alcalde Relacions internacionals URSS Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Unió Soviètica President, de la Unió Soviètica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a> Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a> Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7413/20261026_033.jpg bce59a6e405cd85f5fbd11964413849a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Dalda Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Anella Olímpica de Montjuïc Title A name given to the resource El President de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941-; Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Alcalde Relacions internacionals Unió Soviètica President de la Uniò Soviètica Gorbatxova, Raisa (dona de Mijail Gorbachov) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a> <span>Notícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a> <span>Notícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7415/20261026_034_b.jpg 336e644b8781eda027640abcf7735ed9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Anella Olímpica de Montjuïc Title A name given to the resource El President de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941-; Alcalde Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Felip VI, rei d'Espanya, 1968- Relacions internacionals URSS Unió Soviètica President de la Uniò Soviètica Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a> <span>Notícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a> <span>Notícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7416/20261026_035.jpg c961ff87932781cc8890e2c0f917b050 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Dalda Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Anella Olímpica de Montjuïc Title A name given to the resource Pasqual Maragall lliurant una obra de Joan Miró a Mikhaïl Gorbatxov en una recepció institucional (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941-; Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Estadi Olímpic Relacions internacionals URSS Unió Soviètica President de la Unió Soviètica Description An account of the resource Imatge de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, durant l'acte de lliurament d'un quadre o obra gràfica de Joan Miró com a regal institucional a Mikhaïl Gorbatxov (a la dreta), ex-secretari general de la Unió Soviètica. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a> <span>Notícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a> <span>Notícia a El País: </span><a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a> <span>otícia a La Vanguardia: </span><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/687/19901111_LV.pdf 3556c4122d55255b5ace3d49b37bbe12 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/11/1990 La Vanguardia, p.025, Opinión Barcelona y Gorbachev PASQUAL MARAGALL La reciente visita del presidente de la Unión Soviética, Mijail Gorbachev, ha constituido un acontecimiento de especial significación para Barcelona. Se trata de la presencia en nuestra ciudad del más destacado dirigente internacional de los últimos tiempos, cuya figura ha sido reconocida, muy recientemente, con la distinción del premio Nobel de la Paz de este año. Las gestiones dirigidas a garantizar la visita del presidente Gorbachev a Barcelona durante su viaje oficial a España contaron con la predisposición de las autoridades soviéticas para establecer una presencia permanente en nuestra ciudad. Como capital de Cataluña, como Segunda capital española, como centro natural de una emergente macrorregión del sur de Europa y como principal ciudad del Mediterráneo, Barcelona ha consolidado en los últimos años una proyección internacional que se ha visto confirmada con la reciente visita del presidente Mijail Gorbachev. Barcelona, por tanto, se felicita de haber contribuido al éxito de un viaje a España que significa la incorporación de nuestro país al reducido grupo de estados con los que la Unión Soviética ha establecido una relación especial en el marco de la tradicional doctrina soviética del “interés mutuo”. La apertura inmediata del Consulado General de la Unión Soviética reforzará sin duda el papel de nuestra ciudad en las relaciones hispano-soviéticas. La visita del presidente Gorbachev ha sido la culminación lógica de una serie de contactos iniciados en junio de 1989, cuando en el curso de una reunión con el embajador soviético tuve ocasión de plantear por primera vez el interés de Barcelona en recibirle durante el viaje a España, previsto entonces para el primer semestre del año en curso. Reiteré este interés personalmente al viceministro de Asuntos Exteriores, Boris Chaplin, cuando cuatro meses más tarde visitó Barcelona. Cuando el 30 de mayo de este año el embajador Serguei Rornañovski recibió, en un acto en el Saló dé Cent, el Premi per la Pau otorgado a Mijail Gorbachev por la Associació per les Nacions Unides, la invitación de la ciudad tomó carácter público. El detalle de este galardón barcelonés como precedente feliz de su distinción con el premio Nobel de la Paz no ha pasado inadvertido al líder de la “perestroika”. La tradición histórica de Barcelona corno ciudad de libertad y progreso es conocida y estimada en la Unión Sovietica Cuando este gran país se ha comprometido en una tarea gigantesca de modernización y liberalización, Barcelona, que en octubre de 1988 ya acogió un primer seminario internacional sobre la “perestroika”, se puede preciar, además, de haber sido ciudad precursora en el establecimiento de relaciones de colaboración con las ciudades del Este europeo. Muy especialmente con Leningrado, cuya aguja dorada se ha incorporado a los títulos de éxito de la más reciente literatura catalana. El hermanamiento entre ambas ciudades ha dado ya sus primeros frutos en el intercambio de exposiciones de Picasso y de Matisse. Tras la visita del presidente soviético, y gracias a la inicial disposición mostrada por el propio Gorbachev, Barcelona obtendrá, con toda probabilidad, la cesión de seis obras de Picasso –propiedad de los museos Pushkin de Moscú y Ermitage de Leningrado- para la gran exposición prevista para 1992. 23 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La visita del presidente Gorbachev ha sido un éxito en sí misma, pese a algunos desajustes organizativos que habrá que corregir en futuras visitas de Estado. El éxito de la visita del máximo dirigente soviético ha confirmado a Barcelona como ciudad que tiene un papel sustancial que desempeñar en las relaciones internacionales de España. La importancia que la visita del presidente Gorbachev tiene para la ciudad y para el país compensa, excepcionalmente aspectos insatisfactorios como la exclusión de una práctica habitual en el protocolo de las visitas de Estado, la visita del Ayuntamiento y de la Generalitat. Barcelona ha conseguido romper con un aislamiento forzado durante muchos años, en que las visitas de primeras autoridades de la vida internacional fueron escasas. En los últimos años han hecho escala sucesivamente en la ciudad durante sus visitas a España los presidentes de México, Uruguay, Italia y Portugal, la reina de Inglaterra, los presidentes de la República Federal de Alemania, de la República Democrática Alemana y de Polonia, la reina de Suecia y, ahora, el presidente de la Unión Soviética. Ante los Juegos Olímpicos de 1992, la relevancia internacional y diplomática de Barcelona, que sirve al conjunto del país y que aporta a las relaciones internacionales de España una dimensión complementaria, va a acentuarse y no habrá de cesar después de 1992 si seguimos, desde todas las instituciones, trabajando por un mismo objetivo. Este objetivo no es sólo de Barcelona sino también de Cataluña, a cuyo servicio pone la capital sus potencialidades y sus éxitos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 24 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1149 Title A name given to the resource Barcelona i Mikhaïl Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022 Rússia Democràcia Acció política Internacional Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7013/20260805_003.jpg 97d3b4b622ee54a1a2de259e33ecb858 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7013/16_Cobi_PM.jpg c78565c79224fc0bd99c5b4876d0c09c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Cobi a l'Estadi Olímpic (1990) Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Subject The topic of the resource Cobi Estadi Olímpic Jocs Ilímpics Mascota olímpica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Retrats Rights Information about rights held in and over the resource Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-13 Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7217/202060910_008.jpg ef4d50b9ac450c350b737472ebe34486 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-13 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall corrent per la pista de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Sessió de fotos Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Esports Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7219/202060910_009.jpg 3caacd86790333fdb02caf333a0bd1b6 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7219/202060910_010.jpg 212656ae2783832da96b8de721c374b8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-13 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall a cavall a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Sessió de fotos (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Esports Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf 7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772 PDF Text Text I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES Proposta per al discurs d'obertura rj12,,,v",n1-^ f; r 6-t i Benvinguts a la ciutat de Barcelona i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte de venir-hi a aportar la vostra experiència, a parlar, a avançar junts, en la concepció de ciutat educadora, i{,t.wl,f,, CnAc ^ l e e ir� de'`"'` c.^ Senyores i senyors representants de les ciutats participants i observadores, col.laboradors, tots, d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores: 4, a $ ° .5"" ;a ,r1,.,,R. ^ ^cf ^,{ti, ► ^.t . en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat. ^^ Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània, L tu.lk,, o i.;!1 {:.a aquesta mar al voltant de la qual els pobles, les gents de tres continents han aportat i dissenyat models de vida, entre ells el de ciutat, polis, metropolis, emporion, civitas, pont i far; models que són a la trama i l'ordit de l'actual configuració social del planeta, fins al punt que s'ha pogut considerar la Mediterrània com a escola del món, escola del pensament, del pensament plural, simbòlic i teòric, escola de l'art, de les arts, les més belles, les més tècniques, però sobretot escola de relació, de relacions entre els homes, escola d'humanitat i de política. Som a l'extrem oest d'aquesta mar, prop d'allà on les seves aigües s'obren a les de l'oceà dels atlants; som en una ciutat qie dedicà el seu primer gran monument civil construït per subscripció popular, ara fa cent anys, a Cristòfor Colom, la figura indicadora del nou món, que perfila la seva silueta amb la de la ciutat, mentre Jacint Verdaguer, un gran poeta de la llengua en la qual parlem, la llengua catalana, escrivia la seva més gran obra, indicadora de la vocació d'un poble: L'Atlàntida. 1 �Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya, una de les petites reals Espanyes, plural ella mateixa, en les ribes i les illes de la Mediterrània, i els vessants del Pirineu, però unida en la vocació de comunicació, de model de vida obert al pas de gents diverses, que hi romanen i la conformen en fecund mestissatge, les més, en la història, o se l'emporten en un record, més de trenta vegades plasmat amb el nom de Barcelona, o Barceloneta, en poblacions d'arreu del món. kv\ %U -G1ls Un record que voldríem que fos fecund de ciutadania també, com el que espero que vostès s'emportin, i que el puguem retrobar a les seves ciutats, quan nosaltres mateixos els visitem, responent en primera persona a la vocació de comunicació. Som a aquesta ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ciutat i país formades i conformades mútuament fins a poder-se fondre i confondre: Barcelona-país i Catalunya-ciutat. Sentim com ens traspassa el país en vies transversals, diagonals i paral.leles que podem veure dibuixades en la mà del logotip. Sentim com ens voreja el món en les noves rondes que respecten la vida ciutadana i ens porten al lloc just. Le-,i C^ ^^ ^ v! {^' 34h•^^ " ^ ^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ... C^^r i..o:4 V /1-'14 5(..)~. De é coneixeran la Ciutat vella damunt del vell Mons Taber, el de la història primera i de sempre. El Taber on els romans van amuralla r la petita Barcino, que donava seguretat als habitants de la;plana més ampla de la nostra abrupta costa íbera, una plana estesa entre dos rius que calmaven la set¡de la terra i dels homes. Avui som al Montjuïc, la muntanya de la història moderna, que podia vigilar de ben alt l'expansió marítima'de la ciutat i l'amenaça de la pirateria. Una muntanya, aquesta, símbol de les paradoxes de l'història de la nostra ciutat. �Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell només de vigilància i de defensa ha estat massa sovint fortí de dominació, de presó i d'injustícia. (-^^^-,M^ • c ; ark,,„,927-vf Aquí foren afusellats grans homes de goveyn o de l'escola, com el President de la Generalitat Lluís Companys ara ha fet cinquanta anys o el fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909, i ara finalment reconegut i recordat en un monument que hem volgut rebre com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món. ^n Peró també és la muntanya de la primera escola municipal a l'aire doblement lliure, socialment i ecològicament, l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc, fundada l'any 1914. 1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura que hi deixà l'Exposició de 1929. Ara hi fem aquest Congrés, al costat dels grans espais lúdics coronats per l'Anella Olímpica, orgull d'aquesta ciutat. Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara i del demà de Barcelona, una ciutat que espero que coneguin aquests dies preparant i preparant-se per una gran festa, la dels Jocs Olímpics, la dels vells Jocs on els homes es reconeixien com quelcom de misteriós, capaços de fer guerra fins a la mort pel poder damunt d'un pam de terra, capaços de fer la pau per reunir-se i d'esforçar-se per jugar i guanyar una corona de llorer, al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp, on els déus plasmaven els seus misteris. Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà per aquesta gran festa que veurà i compartirà tot el món. y:, .c: Q `^^ r t Però Barcelona també es prepara enfonsant les seves arrels en la qualitat humana, sense la qual les branques més vistoses, els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit, ni donarien fruit. + ^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f _ •^, �^ 1-1-1-rAt Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat no podia ser sostret als infants que creixien; calia posar-lo al servei de la seva educació. I calia també parlar amb altres ciutats, de la potència educativa del creixement ciutadà. Penso que aquesta dies, en aquest Congrés, vostès seran protagonistes i testimonis alhora d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat i del seu esclat en qualitat d'educadora, de donadora d'humanitat. Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona, per pensar en la ciutat educadora; aquest Congrés és la invitació a pensar-hi totes les ciutats, sempre i arreu. Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove, la possibilitat d'involucrar-se en la transformació de la ciutat, ell que està en plena formació, en plena transformació, ell que s'educa L'infant, aquest ésser humà definit precisament per la seva deficiència humana: in-fant, el que no parla, el que no sap encara parlar i no pot expressar-se com a home; però que ho farà i ho serà en tant que el medihumà en què creixi sigui traspassat per llenguatges i afavoreixi la seva adquisició, eduqui. L'infant, el ciutadá que no sap parlar; quina responsabilitát per la ciutat! Vull puntualitzar aquí com els termes infant i infància s'empren en les cimeres internacionals per referir-se a tol el període comprès entre el naixement i els divuit anys d'edat, reconeixent la minoria d'edat com una minoria en capacitat d'exercir i de defensar els propis drets, i destacant aquest aminorament de valor com a nota primera del terme infància; suposo que aquesta és l'acepció ofical del terme, en el Congrés, però deixin-me matisar aquesta minoria amb altres termes, en el discurs. „len (0-"Ár El d'adolescent, remarcant la contradicció entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix entre ciutadans, en ciutadania. 4 �1 el de jove, indicant el pont d'arc entre infant i adult, que ja s'expressa, com, que ens interpel.la, ens ataca i ens fa ser més adults, mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació de la qual la ciuta$ és camp privilegiat. Pensem en la rivadade sang jove que han atret i ha onformat les ciutats modernes; a la recerca de qué? De tantes coses! De treball, d'esplai, de seguretat, recerca de riquesa,,de cultura; en el fons, a la recerca d'obertura, paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat. Stadt Luft Mach Frei, l'aire de la ciutatens fa lliures. c La frase és antiga; naixia en un context de societat rural, de petites unitats de conreu i de vida, a la mercè de l'espoliador forani i de l'opressió del!senyor propi. L'aíre de la ciutat, entre les muralles de defensa i els murs que guardaven la intimitat, i els carrers que comunicaven i les portes que s'obrien i tancaven amb claus gairebé sagrades; aquest aire dens d'humanitat, que feia lliures el homes. 1 encara avui els en fa, de lliures, però a cada ciutat a la seva manera, perquè els models de llibertat són incomptables. D'aquests models, són les característiques de qualitat de vida les que constitueixen el contingut referencial del nom de les ciutats: de Barcelona a Vitòria, que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems de la llista d'aquest Congrés, passant per les mésproperes o les més allunyades, com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo, o les més diverses,1 com Budapest, Dakar,i Firenze, Góteborg, Grenoble,íJerusalem, Leningrad, Palma, París. 5 �Cada un d'aquests noms suggereix, i suggerirà encara més, unes realitats i uns horitzons en qualitat de vida, en llibertat. Cert que hi ha moments en què un fet detonant constitueix la gran referència; pensem com ressona encara entre nosaltres el nom de Berlín. Però amb el pas deltemps, els fets construeixen o reconstrueixen un marc històric, riquíssim i complex, dessota cada nom. Aquesta riquesa de qualitat de vida continguda en el seu nom, és precisament la que la ciutat, feta pels adults i per als adults„ ha d'oferir d'una manera especial, pels camins adequats a cada edat, a l'infant, a l'adolescent, al jove. P hp-A- JE k` ^ , L'arc de la ciutat dels ciutadans es coronarà, i es basarà, en la seva qualitatde ciutat educadora. Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia: "E1 nom i els infants son el més important dels pobles." Deixeu-m'ho dir com a Alcalde, que dins del nom de la ciutat de Barcelona hi sent el pes de la història, del passat i del present, plurals, contradictoris, exigents de comprensió, feixucs de responsabilitat. Feixuc també d'un futur amb uns futuribles que els infants d'avui dia faran realitat, faran nom de ciutat, d'una ciutat que fa;del procés educatiu una de les funcions que la defineixen: ciutat educadora. Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona, el goig d'afegir una nova connotació al seu nom, aquesta de ciutat educadora, i de fer-ho en aquest Congrés, com a amfitriona i germana de tantes ciutats que volen tenir el mateix qualificatiu, la mateixa qualitat d'educadora; ciutats que voleu ser i dir-vos ciutat educadora. �IP 1 .14,,,mAr Se" w„,,,t7h e U1) 1, Totes les ciutats hó foren inicialment a través de l'escola, aquesta institució que fa més de dos cents anys les capitals o les ciutats 'encarreguen de sistematitzar per tot país, Pckc`4?" - espredicant la ciutadania, Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries 9„ 3, de l'escola minoritária tradicional. Després, ja fa més de cent anys, que defugint aquella escola purament transmissora d'uns continguts i reproductora d'uns rols socials predeterminats, el món de l'educació va aixecar també labandera de la llibertat, de la construcció dé l'home, ell mateix i company, autónom i solidan, hereu i creador de la ciutat. Ara, un ara que ja té décades de preparació en el banc de proves i filó de la relació educació-medi, escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80; i aquí, un aquí que;:és Barcelona, que són també toteslles vostres ciutats, ara i aquí en aquest ler. Congrés, anem a fer un nou pas ciutadà en educació, anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant no sois l'escola, sinó altres institucions educadores, i com la ciutat vol :a més dominar l'impacte educatiu de tota l'activitat ciutadana amb el designi de fer-la educadora, de fer la ciutat, educadora. Hem constatat bé prou que les concepcions de ciutat, d'una banda, d'educació, d'altra banda, tenen connotacions comuns, les de creixement, obertura, 14" qualitat de vida, creativitat, llibertat, que defineixen l'educació i la ciutat, una i altra, com a fi i com a medí. ( Lart-r"A Peró deixin-me posa també, com a Alcalde, una qüestió de mestre: la ciutat educadora pot tenir un model pedagògic obert, pot oferir la creativitat de l'educació activa, si ella mateixa ja és una ciutat feta? I si el que s'hi está fent i vivint, ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults, la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa? �r r fJ Y Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde que vol per a tots els seus conciutadans allò que en darreres definicions polítiques s'ha anomenat "una vida activa", deixin-me contestara la manera de mestre, que vol per als seus deixebles una "educació activa". És cert que els infants i els joves ja no poden fer la Qiutat feta, però la poden descobrir, tenen dret a descobrir-la a la seva manera, en la personal aventura del propi poema pedagògic, i a exercitar-se per refer-la, i, encara més, a refer-la en la mesura de les seves possibilitats d'infant, d'adolescent, de jove, i en la perspectivai l'esperança de la seva actuació futura de ciutadans adults La realitat encoberta en el nom de la ciutat i la seva virtualitat de ciutat educadora constitueixen la trama, i el coneixement, afectiu, objectiu, crític, imaginatiu j creatiu, de la realitat ciutadana, i l'evolució de les possibilitats de l'infant, l'adolescent i el jove en l'autoexigència i el compromís respecte la ciutat constitueixen l'ordit del teixit pedagògic de la ciutat educadora, adaptat a cada infaht. él.),), c, ¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos, d'aquest teixit de pedagogía ciutadana? Les experiències presentades en aquest primer Congrés i que són ja la base d'una nova base de dades, ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball que apareixen recurrentment en ciutats d'un i altre continent, amb unes semblancesi diferències, en un nombre que ená causa vertigen, abans que no els sistematitzem en la concepció de ciutat educadora. Els vostres documents ens parlen de velles i naves iniciatives educadores de les ciutats; iniciatives que podrien semblar esporàdiques i que ho són en la doble connotació del mot espora: la de dispersió i lá de fecunditat. 8 �Iniciatives que iniciatives que cada vegada amb fins al punt de escampen models de vida, veiem brotar arreu, més concomitàncies començar a esbossar unes lleis. Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant en el seu avançar en qualitat de vida. Les lleis de l'urbanisme, per exemple, que presideixen l'ordenació física de les ciutats tan importants per a aquesta qualitat, són lleis que funcionen ja clarament i expliquen les semblances de projectes urbans que trobem en el físic de ciutats ben diverses. Comprenem aquestes semblances com a resposta a determinades línies d'evolució i revolució comuns a moltes societats; semblances que no ens agradarien si obeïssin només a la llei del mimetisme, reveladora de colonització. El valor de les semblances de rnodels urbanístics ha de raure, al contrari, a reflectir una integració a fons del nou fenomen, sovint comú en grans zones del planeta, i ara conegut de tots, en la vella realitat, diferent, pròpia de cada ciutat; una integració que té per fruit un mestissatge innovador. Així ha de dir-se també de tota activitat veritablement educadora que no pot ser colonitzadora ni uniformadora. Les espores que produeix, les espores educadores, l'educació, l'activitat i els mecanismes educadors, són sempre producte i causa alhora de mestissatges innovadors; fan personalitats diverses fins dels bessons. Qué no han de fer de les ciutats? En les vostres aportacions com a ciutats educadores, accions, estudis, experiències, informacions, institucions, programes, recerques, percepcions i codificacions es barregen conceptualment, mantenint, però, les característiques pròpies, tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions en una classificació incipient que dibuixa unes grans línies. 9 �Tenim el coneixement de la ciutat, programes d'educació en el medi, medi natural i social i els seus llenguatges, salut i qualitat de ''vida, transició escola-treball i lleure i participació. Els colors de la paleta en els quals la mà del logotip del Congrés s'ha posat i acolorit, dit a dit, l'ocre, el roig, el groc i el blau, -deixem el verd del polze per despréssón colors familiars, que ens fan pensar en les diverses famílies d'experiències tan diverses com les que veurem aquests dies. El goig de cada ciutat educadora és el de pintar els motius propis amb aquests colors, i les seves combinacions, de ser ciutat educadora de manera comú i diferent, pròpia, alhora. El gruix del comú educador es tradueix en riquesa i varietat de projectes. El resultat, meravellós resultat, és que les ciutats, educativament, són més diverses i Iiques que les escoles. No puc deixar d'enumerar les vostres experiències, en el desordre alfabètic català, per comunicar la sensació de vertigen que vaig tenir en llegir-los per primera vegada: abocadors, acolliment, audicions, àudio-visuals, aule$ de... belles arts, biblioteques, la casa de la vila, casals, centres, cinema, la ciutat vella, les velles ciutats velles clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes, debats, descobertes4 dinamització, documentació, escolarització, espais de... espectacles, esport, estiu, ètnies, experimentació, exposicions, fàbriques, fires, formació professional, granges, habitatge, ,història, L .-CJC/^ r1 3 n (,,t.^^", informàtica, intercanvis, itineraris, jardins, jocs, joventut, laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques, medi ambient, meteorologia, mitjans de comunicació, miradors, museus, música, natura, neteja, 10 �oficis, olimpíades,1 parcs, places, plans, poesia, el pórt, prevenció, projectes, racons de... relació materno-infantil, el riu, tallers de... teatre, telemática,Htransició al treball, transports, vacances, vialitat, viatges, voluntariat, i el zoo gairebé sempre al final. ¿Senten també vostès la sensació de vertigen? Doncs pensin quina sensació deu tenir el nen de cada ciutat enmig del terbolí de tata la vida ciutadana, que només he esmentat aquí en possibles activitats, programes i institupions, educatius. Sigui com sigui, laciutat, que patim com a contenidor i aparador de contradiccions, però que valorem com a laboratori d'humanitat, la comprenem i volem dominar-la, ara, en aquest final de segle, completant aquella bella def inició de principi de segle, la definició de l'escola nova com a laboratori deipedagogia, amb la definició dela ciutat com a fábrica d'eduació. --- Cal que les forces de la ciutat es governin per als infants segons les lleis dell'educació, segons el codi de ciutat educadora que en aquest Congrés volem definir en una carta, a la recerca de resposta per tot el món. 1 això sha de fer aquest segle, encara que sigui al final. Aquest segle nostre té les fites de la declaració i el pacte pels drets humans, de la declaració deis drets de l'infant, de la constitució d'organismes mundials i la reunió de la més alta cimera de governants en la història, aquest setembre de 1990, per fer realitat aquests drets en el dia a dia del devenir decidit, històric i conscient, amb els informes més terribles sobre la situació de la infància a tot el món, finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món. �Aquest segle ens permet el realisme en el tractament dels greus problemes de la vella, madura jove i petita humanitat, ens obliga a preveure i reparar danys, ens permet accions positives com aquesta de la definició de Ciutat educadora, més clara com més real coneixement tenim del clar-obscur de l a infància en el món. Potser la definiciólde ciutat educadora havia de sortir a finals d'aquest segle, com una conseqüència i una exigència de tot aquest procés. Però no podia sortir de cap ment solitària, de cap laboratori, per perfeccionat que fos. La definició i la decisió de ciutat educadora havia de sortir, ha de sortir, d'un congrés entre ciutats. No sabríem comprend *e la ciutat educadora si no fos en el mare de les ciutats educadores. Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals, no tant com els infants i els joves, però plurals, i amb un potent gruix de denominador comü educador, que és el que aquests dies tractarem de definir. Aquest és el valor del Congrés per les ciutats. El valor de voler-n q s ciutat educadora, com les altres, el valor de descobrir-nos ciutat educadora, diferent de les altres, reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres. Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig de conèixer-nos i treballar en comú, de fer nostres, de dada ciutat, les iniciatives que aniran apareixent i de formular-les eá comú en la Carta de Ciutats Educadores. La Carta que esperolque neixi en el Congrés a Baróelona, i que ha de proclamar ben alt el dret a la llibertat i a la identitat de1l'infant dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa, ï identificable perell. Aquest dret es garantirà amb una política edtjcativa rica, complexa, pròpia de cada ciutat, que ha de conèixer la situació dels seus petits ciutadans, tot i respectant llur intimitat. 112 �La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també, i dominar els seus fluxos educatius, oferir punts de referència, d'estímul, d'orientació, formes de formació per a educands i edtlicadors, mitjans de respecte, de defensa i de compensació dedesigualtats, vies de coneixementi de participació en el fer-se de la i..utat en els seu continu de passat-present-futur. L'aire de la ciutatlha de fer lliures també els infants; l'aire de la ciutatiha de portar per a ells espores de llibertat. La Carta de les Ciutats Educadores ho ha de proclamar. tr) CZAAr • Una Carta que ha delcontenir de la manera més clara i atractiva possible el disseny de ciutat educadora i ha de convidar a ser-ho. Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona fos precisament la decisió de fer realitat allá que no es veu, peró que és el més important, com explicava un Petit Príncep i Gran Infant de la mitologia delinostre segle, començant pel gran teconeixement: "Tots els infants i joves de la ciutat han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d'esbarjo i de desenrotllament personal que la mateixa ofereix." I després unes mesures aparentment modestes, peró aferrissadament volgudes: la. Introduir en el ' nom de la ciutat, i en tota l'activitat de l'Ajuntament la concepció de Ciutat Educadora". t„ 2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació de la situació dels infants i joves de la ciutat. 3a. Tenir coneixement i fer pública la informació de tots els recursos d'educació, escolar i no escolar, de la ciutat. 4a. Vetllar que la influència educativa de les activitats ciutadanes, sigui correcta. 1 �5a. Promoure debats i intercanvis entre els joves de la nostra i d'altres ciutats, sobre aquestes activitats. 6a. Proporcionar formació als pares, educadors i servidors públics les possibil.tats educadores de la ciutat i la necessitat queien té el nen i el jove. 7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant i el jove tot i afavorint la seva participació en activitats socials. 8a. Programar actuacions compensatòries de desigualtats, amb una cura especial pels infants nou vinguts. 9a. Formar els infants i joves en la informació i els ses llenguatqes. 10a. Afavorir la descoberta de la ciutat, les seves activitats i valors per part de l'infant i del jove. lla. Fomentar l'associacionisme juvenil i acollir les seves iniciatives. 12. Coordinar les lactuacions diverses que puguin incidirien l'infant de manera que sempre sigui identificable el seu responsable.; Aquesta m'agradaria que, per nosaltres i per tots vostès, Los l'aportació i primer acompliment per part de Barcelona de la Carta de Ciutat Educadores. Una Carta que la UNESCO farà seva i que trametrem a tantes ciutats com vulguin. Una Carta que ha d'iniciar una correspondència fecunda per l'educaçió, arreu del món. Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més. Ha d'iniciar una dinàmica que hem volgut simbolitzar en el logotip del Congrés. Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure; una mà solcada per la quadrícula urbana que simbolitza l'ordenació flexible i amb coordenades plurals, de la ciutat. 1 14 �Uns dits assenyalant direccions diverses, cada un amb un color de la paleta. I la imaginació a la imaginació. I el polze verd, els polzes verds, i la dinámica dels polzes verds. ►^ , M.„) P t--(2 L#1,7.‘^, Ja fa més de trenta%anys Maurice Druon fabula aquesta dinàmica en el seu conte Tistou, les pouces verts". Els polzes verds deveritat, existeixen, però no :es veuen. Només els coneixen els especialistes, i encara, els coneixen per les seves obres. Així ho explicava el vell i nou mestre, especialista en jardineria, Monsieur Moustache, al seu deixeble Tistou, un infant que, segons el mestre tradicional d'escola tradicional, "no era com els altres", no podia anar a l'escola amb els altres, s'hi adormia. Però al jardí trescava feliç, sota la vigilància discreta de Moustache, preparant els testos per plantar flors i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes per fer-hi un sotet`on posar les llavors. 1 just el temps d'alar a presentar la feina feta al discret mestre, les begònies no sol$ havien nascut, sinó crescut i florit. Monsieur Moustache, després d'observar atentament les flors i els polzes, ho havia dit: "Tensels polzes verds, no ho pots veure, els polzes verds són invisibles; i els polzes verds tenen una raríssima qualitat. Desvetllen la vida de totes les petites granes que són per tot arreu: per l'aire, les teulades, les parets, els racons. Són granes, llavors espores, adormides i que ningú no veu,1 però que es desvetllen i floreixen quan uns polzes verds les toquen. Tu tens els polzes verds; millor serà que no en parlem." (Però, discretament, va anar-li comentant com els feia servir, perquè fins i tot els polzes verds han de fer aprenentatge, amb discreció.) El conte explica la peripècia d'aquest secret entre mestre i deixeble, i se'ns converteix en un comprometedor apòleg pedagògic i polític. 15 �Tistou, diferent dels altres! Ens compromet a descobrir en què són diferents tots i cada un dels infants; que ho han de ser, han de ser ells mateixos. Tistou tenia els polzes verds. De quin color els tindrà cada un dels nostres infants? I quines granes adotmides trobarà en la ciutat? I quins exercicis de jardineria personal els podrem oferir, entusiastament i discretament? També les granes delcada ciutat són diferents i semkplants i canviants com les connotacions dels seus noms. Ho haurem vist aquests dies, les haurem estudiat, classificat i plasmat en una Cafta. Quan tornin a les seves ciutats, ho recordaran i elsrecordarem, i en parlaran i en parlarem, i treballarem per tal que les nostres ciutats siguin educadores per a tots els infants. Les nostres relaciorts continuaran i creixeran. Peró quan ens miremels polzes, els infants i la ciixtat, recordem el seu misteri, la imaginació i l'entusiasme amb què hem de compartir tot el que sigui educació, i també la discreció, la profunditat i el respecte que tot el que sigu$ educació mereix. Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies de ciutats germanes, en educació. Que treballin i pugnin guardar una bon record, florit i fructífer,de Barcelona i de l'encontre ambla Ciutat Educadora. Barcelona, novembre de 1990 ih N A ') Vi (-o o u77 fh ~ . ■DJ N U t-N)01' , et .d ^^^^- . v ^^,t �Pc-t-414 L ts Witt 5 aimic)15A ri• Je.),011.1Yt ‘10 0443 c}t-u‹,./w." M (Mtm-; Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak y A \-'05 cktít:N) c.z-) L:EUO"ribr PPtik, 4-0-0 PA-( •jP t+i} Pt- VDS QUV,7 Dt Critts3 LA-1_ :CA 2) a u cfLo ciu 9 0-9 rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-• DE e tz-c t..&-ktis(çd 7 Ca 9,1-itT):.0 Pirbb y Vt e?" Po-Ptfl ts ut E thl C./1/4 S ri ,/ E y Ay 1\J e..rr- c `r 771--,(49et--) bgv LA C1:11) uri:--A-k.J e-lb° AL:9 tr A by.t.'` Ike, 5 Ò S ( 1,1 S E iz icJ- f) " 711-0 P erDu 134-7v " R didfroPt2c/27k rt5-751114 A- "7"21-k) " I° L'o " u i) e- cm 14 e orte-f L:f u KJ v''1 C_A-D tló tb GitS a, el) u L4--i--) -Vo (1./51 P/W-)6,--ti5 E ,5 ven/j4f-j o ,44 P en 4->v Frf OC: si 01- I.L9-\11')IC. Pcc A-09vt94 (,,,) N C./ _S ; s G- ÇL-()v TI - no 410 D R_ CUÍD ec -L1 t, 9 E St> ut) «67?. 4- < '<U214--kvoZ" CL "lb eók it ' it-t-e b"f`- 2 UVt? CIV-7.1/4^» IDC04 D VIrLvf O t.". C-r. I .14 _9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4143 Title A name given to the resource I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Barcelona Relacions Internacionals Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/19901212_LV.pdf 764b537ab24bfd1f679f01f72c2ef852 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/12/1990 La Vanguardia, p.021, Opinión Vaclav Havel en Barcelona PASQUAL MARAGALL La próxima visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiere un relieve singular entre las estancias en nuestra ciudad de dignatarios extranjeros, cada vez más frecuentes. La personalidad política y cultural del actual presidente de la República Federativa Checa y Eslovaca y el propio proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguos países comunistas de la Europa central y oriental. Presidente de una república que atesora una profunda, rica y diversa tradición cultural, Vaclav Havel es un intelectual devenido político, cuya figura ha despertado un amplio interés en todo el mundo. Su reflexión sobre el valor de la palabra ha propuesto una nueva mirada política y moral sobre nuestro tiempo. Escritor y director de teatro en Praga, Vaclav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del cambio del país que hasta ahora habíamos conocido como Checoslovaquia y que en su nueva denominación oficial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional, cultural y lingüística. “Perseguido en su país, aclamado por los manifestantes de Praga y coronado por vosotros.” Así lo presentó André Glucksmann ante los libreros alemanes que en octubre de 1989 le distinguieron en Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunista le impidió ir a recoger. “¿Tan peligrosa es la palabra humana para poder cambiar el mundo e influir en la historia?”, se preguntaba el hombre que sólo dos meses y medio más tarde sería elegido para la máxima responsabilidad presidencial, en un texto que fue leído por el actor alemán Maximilian Schell. Intelectual comprometido con la lucha democrática de su pueblo, escritor y hombre de teatro, creador de historias y artesano, de la palabra como instrumento forjador de cultura y de ciudadanía, el hoy presidente federal de los checos y de los eslovacos confesaba en aquel discurso de Francfort “una experiencia concreta con el peso de las palabras, la nuestra, la experiencia de nuestro pedazo de mundo que estoy firmemente convencido de que tiene un valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las palabras con desconfianza, vigilarlas y ser conscientes de que nunca hay prudencia suficiente”. En Barcelona hemos seguido con interés la advertencia de Havel sobre la importancia de la palabra, sobre su ambigüedad y sus peligros. La publicación de la traducción catalana de este texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo después de su elección presidencial, ha invitado a una lectura que yo he recomendado y recomiendo porque demuestra precisamente que aún hay palabras que pueden ayudar al mundo desde aquel mínimo de sentimiento sin el que las ideas carecen de la vibración necesaria para llegar a sus destinatarios. Con su advertencia sobre el valor mágico y ambiguo de las palabras como origen primero de la vida y de todas sus revoluciones, pero también de todas las mentiras y de todos los errores, Vaclav Havel resumía en su discurso a distancia ante el público de Francfort, entre el que figuraban el presidente federal alemán Richard von Weizscker y el primer ministro Helmut Kohl, el cansancio histórico de un pueblo que había visto cambiar de sentido grandes palabras, como socialismo y paz, y que se aprestaba a descubrir de nuevo el sentido de la palabra 25 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA libertad. Para los mismos alemanes, inmersos en un inesperado alto en la historia, ésta es hoy una reflexión vigente. Lo es para nosotros mismos, catalanes, tan a menudo auto secuestrados en la polémica sobre nuestras grandes palabras. Por unas horas, en un breve espacio de su estancia oficial a España, Barcelona va a tener el honor de acoger la visita doblemente interesante del intelectual y el presidente de la República Federativa de los checos y los eslovacos, Vaclav Havel. Barcelona lo recibirá en el Ayuntamiento y en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiu en el Palau de la Generalitat. Antes, Havel habrá podido hacer una breve visita cultural a una Barcelona por la que siente especial predilección, la Barcelona de Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del presidente Havel de conocer personalmente los lugares más significativos de la Barcelona modernista se explica tanto por su interés por la figura excepcional de Antoni Gaudí, como por las similitudes artísticas y culturales entre Praga y Barcelona, sobre todo entre la Praga y la Barcelona a caballo de finales del siglo pasado y principios de nuestro siglo. La capital checa y la capital catalana son ciudades destacadas del modernismo artístico y cultural característico de una época de cambios y ambas representan a dos viejas culturas europeas que ante el nuevo siglo resurgen con una fuerte impronta. Al cabo del siglo actual, con un horizonte repentinamente abierto a nuevas esperanzas para la humanidad, ambas ciudades y ambos países pueden compartir experiencias y tradiciones de resistencia constructiva, de cultura y de amor por la libertad. Para Barcelona, la visita del presidente Vaclav Havel es un motivo de satisfacción. Vemos también en ella un reconocimiento y un estímulo de la vocación internacional de la capital de Cataluña; y del diálogo y la colaboración ofrecidos a las ciudades de la Europa central y oriental, felizmente recuperadas para la democracia en este año trascendental que estamos terminando. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 26 de 204 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/0000001314.pdf d13e62fa6d585582672e65651554ed34 PDF Text Text MIÉRCOLES, 12DICIEMBRE 1990 OPINIÓN LA VANGUARDIA 21 PASQUALMARAGALL Vaclav Havel en Barcelona L próxima a visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiereun relieve singular entre las estancias en nuestra ciudad de dignatariosex tranjeros, cada vez más frecuentes.La per sonalidad políticay cultural del actual pre sidente de laRepúblicaFederativa Checay Eslovaca y el propio proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguospaísesco munistas de la Europa centraly oriental. Presidente de una repúblicaque atesora una profunda, rica y diversatradición cul tural, VaclavHavel es un intelectualdeve nido político,cuya figuraha despertado un amplio interés en todo el mundo. Su refle xión sobre el valor de la palabra ha pro puesto una nueva mirada política y moral sobre nuestro tiempo. Ecritor y director de teatro en Praga,Va clav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del cambio del país que hasta aho ra habíamos conocido como Checoslova quia y que en su nueva denominaciónofi cial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional,cultural y linguística. “Perseguido en su país, aclamadopor los manifestantes de Praga y coronadopor vo sotros.” Así lo presentó André Glucks mann ante loslibreros alemanesque en oc tubre de 1989le distinguieronen Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunistale impidió ir a recoger. “Tan peligrosaes la palabra humana para poder cambiar el mundo e influir en la his toria?”, se preguntaba el hombre que sólo dos mesesy medio mástarde seríaelegidopara la máxima responsabilidadpresidencial,en un tex to que fue leído por el actor alemán Maximilian Schell. Intelectual comprometidocon la lucha demo crática de su puebló,escritory hombre de teatro, creador de historias y artesano, de la palabra como instrumentoforjadorde cultura y de ciuda danía, el hoy presidentefederalde loschecosy de los eslovacos confesaba en aquel discurso de Francfort “una experienciaconcreta con el peso de las palabras,la nuestra,la experienciade nues tro pedazo de mundo que estoy firmementecon vencido de que tiene un valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las pala bras con desconfianza,vigilarlasy ser conscien tes de que nunca hay prudencia suficiente”. En Barcelonahemosseguidocon interés la ad vertencia de Havelsobrela importañcia de la pa labra, sobresu ambigüedady sus peligros.La puPASQUALMARAGALL,akaide de Barcelona SU DESEO DE CONOCER la Barcelona modernista se explica por su interés por la figura de Gaudí y las similitudes con Praga blicación de la traducción catalana de este texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo despuésde suelecciónpresidencial, ha invitado a una lecturaque yo he recomendado y recomiendo porque demuestra precisamente que aún hay palabrasque puedenayudaral mun do desdeaquelmínimo de sentimientosin el que las ideas carecen de la vibración necesariapara llegar a sus destinatarios. Con suadvertenciasobreel valor mágicoy am- biguo de las palabras comoorigenprimero de la vida y de todas sus revoluciones,pero también de todas las mentiras y de todos los errores,VaclavHavelresumíaen su dis curso a distancia ante el públicode Franc fort, entre el que figurabanel presidente federal alemán Richardvon Weizscker y el primer ministroHelmutKohl,el cansancio histórico de un puebloque había vistocam biar de sentidograndespalabras,como so cialismo y paz, y que se aprestaba a descu brir de nuevo el sentidode la palabra liber tad. Para los mismos alemanes,inmersos en un inesperadosalto en la historia,éstaes hoy una reflexiónvigente.Lo es para noso tros mismos,catalanes,tan a menudo auto secuestrados en la polémicasobrenuestras grandes palabras. Por unashoras, en un breve espaciode su estancia oficiala España,Barcelonava ate ner el honor de acogerla visita doblemente interesante del intelectualy el presidente de la República Federativa de los checosy los eslovacos,VaclavHavel. Barcelona lo recibirá en el Ayuntamientoy en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiuen el Palau de la Generalitat.Antes, Havelha brá podido hacerunabreve visitaculturala una Barcelona por la que siente especial predilección, la Barcelonade Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del presi dente Havelde conocerpersonalmentelos lugares más significativosde la Barcelona modernista se explicatanto por su interés por la figuraexcepcionalde Antoni Gaudí, como por las similitudesartísticasy cultu rales entre Pragay Barcelona,sobretodo entre la Praga y la Barcelonaa caballode finales del siglo pasado y principiosde nuestrosiglo. La capital checay la capitalcatalana sonciuda des destacadasdel modernismoartísticoy cultu ral característicode una época de cambios y am bas representan a dos viejas culturas europeas que ante el nuevo siglo resurgencon una fuerte impronta. Al cabo del sigloactual, con un hori zonte repentinamenteabierto a nuevas esperan zas para la humanidad, ámbasciudades yambos páíses puedencompartir experienciasy tradicio nes de resistencia constructiva, de cultura y de amor por la libertad. Para Barcelona,la visita del presidenteVaclav Havel es un motivo de satisfacción.Vemostam bién en ellaun reconocimientoy un estímulode la vocacióninternacionalde la capital de Catalu ña; y del diálogoy la colaboraciónofrecidosa las ciudades de la Europa central y oriental, feliz mente recuperadas para la democracia en este año trascendentalque estamosterminando.. El universo de las muñecas D NÉSTOR LUJÁN esde hace ya bastantes días, la publicidad en la televisión nos llena de anuncios sobrelosjugue tes. Navidadesy Reyeshan estable cido un festival comercial inaudito y la costumbre de regalarseobjetos entre sí los mayores, amén de los que se ofrecena losniños. No obstante, la fiesta sigue cen trada en los niños. Aquelpoeta ale mán tan finoy penetrantequese lla mó Novalisdecíaque dondeexistan niños existe la edad de oro. Efecti vamente, los niños dominan el mundo de los mayores de una ma nera cada vez más intensa.Y es evi dente que entre los regalosque se hacen a los niños, el juguete priva sobre cualquierotra cosa. SegúnJo hann Huizinga, en su libro “Horno ludens”, el juego es más viejo que la cultura. Y conel juego nos pasa que los animales no han esperadoa que el hombre les enseñara a jugar. Con toda seguridadpodemosañadir que la civilizaciónhumanano ha añadi do ningunacaracterísticaesencialal profundo concepto del juego. Los animales juegan lo mismo que los hombres. Huizingasostienela liber tad y la fantasíadel juego como ele mentos suscitadoresde la cultura. Los descubrimientosarqúeológi cos nos dan buena muestra de que miles de añosantes de nuestraera ya existía algún tipo de juguete que se ha mantenido intacto en el mundo lúdico de la infancia. La pelota, el sonajero, los silbatos,las figurashu manas y de animales son patrimo nio de todas las épocas.La primeras muñecas conocidas,de barro coci do, son sumerias y egipcias,como asimismo son los primeros solda dos, modeladosen arcilla o tallados en madera. Ya se ha dicho muchas vecesque el juguete responde, dentro de la vida espiritual del niño, a dos nece sidádes esenciales:la primera, tras cendente, es la de proyectarsehacia el futuro, participando,a base de la parodia, para imitar la vida de los adultos. La segundarespondea una necesidad vital,que es la de ocuparse en algo usando la imaginación, divirtiéndose en la creación de los propios juguetes o transformando a su placer los extraños. Por esta ra zón, cada épocaviste eleternojuego infantil con los ropajes de su tiem po. Hoy les toca, por ejemplo, a la juguetería electrónica y también al juguete didáctico, de matenal plás tico, que permite al niño no sólo ejercer su habilidad manual, sino desarrollar sucapacidadcreadora. Nuestro tiempo, a la par de inten tar el esfuerzo extraordinario de adaptar al hombre al prodigioso mundo técnico que le rodea, tam bién aspiraa explotarlos sentimien tos infantiles más primarios, que van desde las edulcoradasmuñecas hasta losjuguetes de violencia.En el transcurso de los tiempos, la muñe- LA PELOTA el’sonajero,lossilbatos, las figuras humanas o de animales son de todas las épocas ca ha sido el juguete que tiene ma yor significaciónporque mantuvo una estrecharelaciónconun mundo mágico y prodigioso,hoy práctica mente desvanecido. Hoy intentan desvelar los instintos maternales de las niñas. Los anuncios representan unos’ niños y unas niñas que ríen, lloran, hablan, sufren doloresespe cíficos, les crecenlosdientes y reali zan sus funcionesfisiológicas.Unos monigotes odiosos, con vocecitas irritantes, y unas caras bobas y estó lidas. Como nohay nadanuevobajo el sol, hemos de decir que muñecos así existen desde finales del siglo XVIII en Europa. El maestro Leo nard Maelzel,que fue mecánico en jefe del emperador de Austria, in ventó y perfeccionólosautómatas y pronto se fabricaron las primeras muñecas capacesde pronunciar las palabras entrañables de papá y mamá. En 1826aparecióla primera muñeca articulada.Poco mástarde, con un sutilsistemade contrapesos, tuvieron fama aquellasmuñecas si lenciosas que cerraban los ojos al acostarse. Estos ingenios no son, pues, del todo nuevos y perpetúan un mundo edulcoradoy feliz, esen cialmente falso.Los seres humanos no son, a buena dicha,estas empala gosas muñecas. Yo excitaría a los niños a que in ventaran sus juguetes.En el siglo Y antes de Jesucristo, Aristófanes hace decir a un personaje:“Mi hijo ‘era muy pequeñoy ya construía ca sas, tallaba naves,fabricabacarritos de cuero y con cáscarasde granada hacía ranas maravillosas”.A fe mía que no se conformabaconestosma marrachitos ideales, rubios como las candelas, que “hacen pipí y les duele la tripita”, como si viviéra mos en los años en que Fernando VII vestía paletó.. Siniestra lotería S BALTASAR PORCEL orprende tanto la unanimi dad de comentarios como los escasosanálisis que suscitanlos atentados etarras. Ahora el ministrodel Interior hasta los insulta,calificándolosde “mierda”. Esto lecalmará, pero no resuel ve nada. Se detiene a etarras, pero otros se enrolan.En el País Vascose practican cabriolas políticas como la alianza PNV-PSOE, pero HB continúa con sus votantes. Se condenan los atentados, se proclama que la población los rechaza, pero las bombas no cesan.¿ETAaislada, despreciada, acosada, como se nos repite? Caray, si llega a tener un “buen” momento... Para entender a ETA habría que saber qué propósitospersigue,pero los ignoramos.Y si la policíalos co noce y los calla, loshechos demues tran que tampoco sirve para nada. Propósitos que, dicen, fueron pri mero uña repúblicasocialistavasca independiente, y quedespuésse lían entre una confusa mezcla de nego ciación para salvarla faz, un bandi dismo y una inconcreta autodeter minación vasca.Pero esta fasecom portaría una decadencia de ETA, insisto, que no se vislumbra, sino que ésta hasta exhibeuna portentosa capacidad de autorregeneración. La cual resultaría imposible sin un tejido social determinado —,enfer mo, crispado, marginal, cretino, dogmático?—que lo nutriera. Volvemos así a los votos de HB, de otros partidos en otras partes, a ideas disolutivasque actúan sociológicamente, a actitudesambiguaso frenéticas de unos políticos y al amargo descontentoy desconcierto que provocan las de otros, instala dos en el Gobierno del Estadoo en los autonómicos.ETA medra ahí y probablemente no desea dejar las armas ni conquistarnada, sinó capi talizar y acelerar, ampliar, los elementos de rechazo, de podredum bre, que anidan entre nosotros,que alimentamos. Una yieja idea révo lucionaria o prerrevolucionaria, ésta, que conocieron distintos paí ses de Europa, en loscualestambién se hundió, mientras aquí persiste y sin que sepamosla causa. Porque, además,ETAno liga solo con lo vasco. Ha actuado en los sitios que le ha dado la gana.Y en Cataluña, pese a losmitólogosque ven este país como un islote desligado de su alrededor. Hay aquí cinco fac tores que posibilitan el terrorismo. Uno, la interdependenciaespañola. Dos, grandeszonas urbanascon una población de aluvión o sin apenas controles, cuyo sistema de valores es a menudo bajo o selvático,y que no encaja con el que cultural y ofi cialmente predicamos. Tres, dog mas y actitudes esgrimidospor mi norías políticasfrente a las que no se ha levantadoningún muro ideológi co y cercanas a las de la primera ETA. Cuatro, la mayor capacidad peninsular para montar una socie dad europea. Cinco, el altavoz que supone la Olimpiada. Muchos nú meros paratan siniestra lotería.... ‘ LA VANGUARDIA Presidente-Editor: JAVIER DE GODÓ,CONDE DE GODÓ DirectorGeneral:CarlosFajardo Subdirector General: Esteban 5illué Subdirector GeneralTécnico:JaumeFrancés 5ubdirector Gral. Comercial: JoséM. Lladó AdjuntoDirección General:AndreuNavarro DirectorFinanciero: JuanMariné DirectordePeraonah AntonioPiqué DirectordeCompras: JaumeVilarrasa DirectordePublicidad: ÁngelGarcíaLatasa DirectordeProyectos: NicotásEstora SecretaríaGeneral:Francisco López Delegación en Madrid:Oquendo,23, bajos (28004). Tel. 91/411-01-07. Télex: 23661 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1150 Title A name given to the resource Vaclav Havel en Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Havel, Václav Barcelona Europa Internacional República Txeca Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7082/32_VaclavHavel_PM_BCN.jpg 713b6e8a8d906cd13c245b08bf3cbd7f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recepció institucional de Pasqual Maragall al president de Txecoslovàquia, Václav Havel, signant el Llibre d'Honor (desembre de 1990) Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Havel, Václav, 1936-2011 Relacions internacionals Europa Internacional República Txeca Barcelona Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7102/50_VaclavHavel_JordiPujol_PM_Pedrera_Signatures.jpg c06531e1918e8fb6373eed9b95b02bac Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Václav Havel, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, durant la visita del president txec a Barcelona, el desembre de 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Havel, Václav, 1936-2011 Pujol, Jordi, 1930- Relacions internacionals Europa República Txeca Dienstbier, Jiří , 1937-2011 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Balcó de la casa Milà, Barcelona Relation A related resource Notícia del Diari de Barcelona: <a href="https://ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca/visualitzador/ahcb-d109212" target="_blank" rel="noopener">Diari de Barcelona</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource La fotografia en paper original està firmada pels protagonistes que hi apareixen. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg b7313882940d2c55680ac9874c075930 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: un rebelde en el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Alcaldes Barcelona Description An account of the resource Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona. Creator An entity primarily responsible for making the resource Febrés, Xavier, 1949- Rivière, Margarita, 1944-2015 Publisher An entity responsible for making the resource available Plaza & Janés Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg e360b886d8dbead358517c54147e0dd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-7609-416-7 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7012/13_HenryKissinger_PM_smoking.jpg 34d8ebc6482fbc6ec1ce1f0b4b2d116d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall parlant amb Henry Kissinger d'esmòquing a la gala del Queen Sophia Institute de Nova York, que va atorgar la medalla d'or a Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Kissinger, Henry, 1923-2003 Premis i reconeixements Queen Sophia Institute Nova York, EUA Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7221/202060910_012.jpg a947ede99f6a70f5f0481854a29a33ef Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Creator An entity primarily responsible for making the resource Foto Guerrero Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un míting de campanya al Parc de la Ciutadella (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Candidatura Eleccions Campanya electoral PSC Eleccions locals 1991 Retrats Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa; Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7222/202060910_013.jpg 735dcf81e826e148009b17d0053ea0bc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Creator An entity primarily responsible for making the resource Colita, 1940-2023 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un míting de campanya (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Candidatura Eleccions Campanya electoral PSC Eleccions locals 1991 Retrats Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf 33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149 PDF Text Text Balanç de l'any 1990 Una de les coses que he fet ha estat recollir totes aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan ple de coses. Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic. L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia qu~ estàvem empatant amb la misèria. Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca. És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament 155 �Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens agrjtda però que és llei. Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra. És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer Sat)t Pau del Camp. Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven. Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten un parell de by-pass per completar aquestes obres però s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de 20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer Prim. És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme». Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora». Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia mort per una sentència judicial, que finalment va quedar suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes «Barcelona Activa» i «ODAME». És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada. Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps de parlar-ne. Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que es transforma per als barcelonins i les comarques. Els fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de 156 157 com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que s'h~ superat allò més difícil. Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el 8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del continent. És un any que va començar amb els pitjors auguris i q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava ass~gurat. �diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen. És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan, uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar; són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré. És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt considerable des del seu inici. És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres, intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar. Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una mica en el fons insondable dels expedients i que és un magnífic projecte que esperem que algun dia començarà; el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt gran d'expropiacions amb una companyia de serveis públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho. Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si tenim contractes importants per 4.000 milions de dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem. Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un excedent extraordinàriament important. U na cosa és que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era l'únic candidat, sense competència per organitzar els Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està fent guanyar, que està generant com excedent i que va a parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà, perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de 158 159 �diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions, cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any 1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt, dòlar baix, no les deixarem de fer. És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en «l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord, FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora; si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic proper hauria fet esllavissar el terra. Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té de tecnología material. Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són les noves formes de treballar: en sabrem més. També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat, han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda, aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent. Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada transformació de determinats aspectes de la nostra vida urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i amb poques possibilitats de surar en un món cada cop més obert i internacionalitzat. 160 161 �També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació entre administració i comunicació, la dimensió mundial dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a contenidor de problemes i com a educadora dels seus habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc. Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys de represa econòmica i social. Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base social, amb la formulació de la teoria del «domini del territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia. La ciutat no és la creadora dels problemes urbans, però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat, paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen. Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament. Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes dins la ciutat... Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i de les ciutats com a espai dels humans. No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents, en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar (sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor -tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les nostres pròpies ambicions més nobles. El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o a lloar en funció de principis que mai no són prou universals. El millor projecte no justifica una teoria. El millor concepte no és fonament suficient per a un dogma. Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies sòlides i fiables. I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la marginalitat es combat de prop. La inseguretat també. Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre. El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó quotidià de la ciutat. La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i realitzar. I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes. 162 163 �Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima. Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està realment molt avançada. Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta banda, no toqués el mar. Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic. Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del «Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges! Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran construcció. El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la màgia del contenidor. Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat, clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància. Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts, hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén. Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes. Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat millor una altra cosa. Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida -la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc. A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur, de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona 164 165 �fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política: una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present. Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista. Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat més diners dels que es pensaven, però que va endavant._ Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir tot això ha de ser per força un bon sistema. I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que un sistema capaç de produir tot això es justifica pels resultats, en quantitat i en qualitat. I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta: cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als editorial als comentaris de fons en primera persona, es comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui no han sabut posar-se d'acord. L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella. Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal, plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme, etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que molt probablement haurà de marxar. Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa roda: una abans i una altra després de la detenció. Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any 1985-, el congrés de la força política més important d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal. I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és la persona més feliç de la ciutat. Durant aquest any hem avançat molt en la configura- 166 167 �ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem. (Passem per damunt de les pressions excessives que es fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.) Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de governació en el sentit estricte. Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe. Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu, quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de Districte sigui designat per les entitats i associacions. S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels quals correspongui a d'altres administracions, revertiran en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis. El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions patrimonials. Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de l'allargament del període de concessió de domini públic per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis quan hi hagi concurrència d'interès general. Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i de formalitzar-ne la presentació. 168 169 �Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen els tres milions de persones que formen la col.lectivitat humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.» Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any -¡quina gran idea, quin gran començament, quantes possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president del port, que és un home que està dirigint el port cap a una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya. Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del perill que correm de deixar que es podreixi una altra qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització del Llobregat: a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora; b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes, que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que existeix, una solució de futur per al creixement de la superfície d'aigua abrigada. Altres qüestions poden esperar que les institucions s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt. Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús ha de tenir. Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació, així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te- 170 171 �nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la planta de butà. En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té, des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació o interrelació entre Barcelona i l'entorn. Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a través de canals legalment establerts, l'evidència de la paràlisi de solucions en determinats moments. I també la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida, pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona. Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit potes dels cinturons i no cinturons.) Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn. I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he dit, són bàsicament positius. ¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades per: la Llei del juliol del 1987. Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la relació del municipi amb l'entorn. No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un Pla Estratègic on es demana categòricament la creació d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació. Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país, curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat parlamentari que es produeixi al retorn del període de vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al debat de política autonòmica. En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola». De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet. Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats molt notables. Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi 172 173 �l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc importants, però res no indica que no hagin de ser-ho més en el futur. Considerem les següents xifres. La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals 16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el 24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la Junta de Sanejament; i sanejament metropolità. En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys. Això no compta amb la introducció de processos de reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si no s'introdueixen aquests processos, estem, en els pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es produeixi una situació pluvial com la de l'any passat. Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona. Les solcuions són clares i estan planificades. No es t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns. En aquestes condicions, l'increment global del preu brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 • U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien. De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità, va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de consum per una retenció dels preus molt per sota del que l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important. 174 175 �El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat, etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana. Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé. El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions, o ciutats, o països. De l'exigència mútua, sobre una base de confiança estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre amb el president de la Generalitat i el president de la companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts molt importants: més informació estadística, aprovació d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa que existeix amb la companyia de transport -jo vaig entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament espanyol. I que estiguem coberts davant una situació com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns afectats per les explosions i que estaven en situació de lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament, i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir, per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns tinguessin a disposició una assegurança que els hagués dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin. En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui dur a terme les revisions que hagi de fer. Es va acordar també -i això és històric, perquè ha costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important. Es va acordar també que els ajuntaments compliran, en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent. Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de treure, a més de consolació a aquells que han patit més, les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura, una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar aquestes circunstàncies. Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit de gaire cosa, com saben molt bé. D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats, públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes. Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les 176 177 �obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques són les que han creat tot això, i no són les que ho han creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer, tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades. D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més probabilitats que es produeixin aquests accidents, però l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas, una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin produir situacions d'indefensió o de petites companyies que fan obres de què no podran donar compte amb totes les seves conseqüències, com semblava que es podria produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la via Augusta. Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em preocupa més i que molts de vostès saben. Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho veu. Però aquesta transformació no és instantània. L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren, d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du- rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni d'una forma més desesperançada davant les dificultats que hi ha. Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar, càndidament i també directament, a la ciutat que això succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans projectes culturals. I no podríem admetre que finalment se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de ser. Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació, que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que sigui conduent a una situació de desesperança. Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la situació creada per les obres, que tendeixen a descriure les dificultats com a impossibles de superar i produïdes per una mena de mà invisible que mai no acabarem d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al 178 179 �que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional, que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca és justament un millor funcionament del sistema viari. Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba, s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt gran perquè això sigui entès així. I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin en compte. No els demanem que filin massa prim ni una col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la barreja de notícies sigui una mitjana representativa de les coses com són: una colla de dificultats molt grans i una colla de realitzacions molt importants, encaminades a la finalitat que he esmentat. De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es fan i per les raons que es fan. Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis i una explicació del servei. Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits. La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos problemes: el de la indisciplina generada per aquest temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi. ¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la tolerància. Augment de sancions per a infraccions que nosaltres considerem com a més importants, que són aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser permès en una situació de tolerància -és el cas de la «total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les deformacions de les voreres i de les compactacions del terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i som dues ciutats que tenim tots els números perquè 180 181 �aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan senzill i alhora complicat com això. També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit, a la proposta de retirada de carnet per als casos en què no es respecta la llum roja i per als de motos circulant per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta línia. Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb bancs i caixes justament per a això una inversió que porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en quatre sentits. · Per començar qualificar sol metropolità per a grans pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està. Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint de forma espontània. Si parlem amb un promotor, els que construeixen, sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels existents i que estan habitats per famílies que fa deu anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una força més potent que el sector públic, acabi produint les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes. Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el problema de la gent, que ara està pagant amb grans dificultats però que hi arriba, és que no som capaços de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com 182 183 �va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que menys. Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer. I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada. Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a menys que fem forats a terra pertot arreu que no els volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit les obres que es fan de nous habitatges no són tantes sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat. De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha hagut un concurs molt important en aquest sentit, que ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant. Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant, quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment, que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta quilòmetres per hora. No descartem, per després de les eleccions, convocar un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les progressives facilitats a la circulació no provoquen una millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà, però seguirem investigant aquest punt i col.laborant amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts, menys motos sorolloses· amb més espai per al transport públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques. Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de vida de les grans ciutats. Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc. El que hem anomenat a vegades els tres paquets de qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat 184 185 �no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les experiències d'altres nivells. L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar. La gratificació considerable que produeix la confirmació considerable que produeix la confirmació del nostre país de Catalunya com a país i com a cultura també ens mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca de vegades la identificació entre aquest redraçament de Catalunya i determinats gestos polítics respectables com a estrictament singulars. En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin. Som conscients que per primer cop la pau esperada pot derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al contrari. Només si el final del conflicte apareix com a resultat de la imposició d'una voluntat autènticament internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns o altres. Barcelona, en la seva condició de seu de la propera treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre mar, bressol de la civilització i de les tres religions de major incidència en el món, amb tot el poder constructiu i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les paraules del president de la Generalitat al seu discurs de final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat sentiment de confiança. La confiança que ens marcava fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de creació de cultures més avançades de la prevenció, de l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional, més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat. Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover, l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor- 186 187 �mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la consigna per l'any 1991. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener del 1991 188 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7046/20260803_009.jpg d15f0a193825d229ad170e913a091099 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Harvard Graduate School of Design, Massachusetts, EUA Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a la cerimònia de lliurament del Premi Príncep de Gal·les d'Urbanisme, atorgat a la ciutat de Barcelona per la Harvard Graduate School of Design Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Alcalde Premis de Ojeda, Jaime, ambaixador als EUA Rowe, Peter G Harvard Relation A related resource <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/cultura/656809204_850215.html" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/cultura/656809204_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La Universidad de Harvard premia el diseño urbano de la Barcelona de los ochenta</a> <a href="https://studylib.es/doc/5195665/barcelona-desde-harvard-las-desdichas-del-mediterr%C3%A1neo" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a La Vanguardia: <a href="https://studylib.es/doc/5195665/barcelona-desde-harvard-las-desdichas-del-mediterr%C3%A1neo" target="_blank" rel="noopener">Barcelona desde Harvard</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu Familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències