50 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf 53131a4839f828ffd76552698da14e37 PDF Text Text 4 ^ Çt^^^ ^ `t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s (o 5 t ^^ Z` D (Y24-Velile r714 k<-375: r^ r ^~6 u11 , () f 'U+4'1'") f a12^ ^ Ct r c, ^ , ^ U1/1121 /41-44 ae `K ^^ Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k e 1/t.- atifwzelte , {a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14 Ca 1 :tz cb oi" Ctfvi 144 Yi CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o i zur101 l(^ ^ C` \Jokt4 e ,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4 t,tm ^^,trc`W eC ^^ - PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk Wr .°'C-ò`1n+-114tt ^ ue ^-- 0-14. Ato ^ 4^ , )41(^t^^ /c0..- .^^ ^` ,`^ " ^( 14„,<I) 01\C,7‘1 1Z , YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i ^ ^ .--e'"A494" ,J101.<416,4 �A-1/kt ^ j1/tM, i ab t s" 14 Q, ti kg, . %..a a Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7 t c,arm4mi,^ -----LL i V ‘,tA q^urv C. b V( U ^d ^., ^a^r rr L+ ^ï11:c,4 ^ ^ ,^ t^ t-- W t .. ce C1-4r 14,ktW4 f»-ti* r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘' aGcA4.4,4 mb R\C'` C{, t; eikx ,ut htz, 1. o,:,5.0 W 0-A-k-a Sp.L. \rC', r ,^^ ,► ^,, "^ (LA. ^^ C h^-^c 4 \t'w^ VV , ytro t-t-t,' :1‘,e rin %w ^ dt-,.t La,., }^^ ^ ^ u,if i /4-Tt*L` gdui p ^ t <A u_ JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q i,-tt+-c 't4.4,t t ot, vccrPtt, c'1,-,rQ.A.Am...' +rtC.LL.40-,C-t, ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^ j ^^- s^ f -^ C Ce-k pz ^ (< c1 Q M tt a r ¿ a-k) ozclizo_4‘x 1(01"*Z:Swe ,A4 ^i^ a t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t° �-3 - )/tiMd ^,,^,^.^,e .^ ' ^l‘e ¿5-1-+ 1` x ^^ ^ N^ • 1Zti^ ^^ r ° ^ + r ^su.^t ^t.•N2 rk ^^ ^ (1 4 ^ ^ ' ^ kl -\ 1^ - ^ ^ G^4^ ry ' ^ `,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^ . ^ ^ vu c cu +p 1,¿ o^+ ^ 3 , t.uc V' k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^ nyL ^^ t vd-t) (,^ c ^- c ^^ (C' tartl v,^ a4.4L; iai4.4 1.-t< Va‘t e*111 . /-44.r , ,rGc' ^ el K•r hllon^, ^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^ ^ ,r ^t ^3 ^ `{ r Crl ^,^ ^ , ^,t,) oía • ( ^4^ ti1 ^-11.41-1¡ Goc v471,A,N ovuttrki M.t aMu f "^^ ^ CE"1"' ^^ ^ ^^ ^ 44 (a_ ^ n¡ ^f cYvvl ^, ,^,.^ rt, , utiJi,<4 ( ot ^ ,.., ^-( 1,^, ^ ^ ^ ^ ^^ ^ ü ^ f ^ ^o ^C'^ (c LLtQ,c ^ ` P^ - Q crin ^^ y"o l - C^ ds, ptivbk .m {,1 // ^ # ,v r ^1 ^ ^ t,^.l C ^(^ ; 44' /4-0(4 ^ ^ ob (11- ^^^^ ^ f ,W t n ^, ^~^ ¿,t ^ ^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A ^ ^.. ^u^c.s^, 1-4,4^►f.^c,c,^ .. \S4-c-¿^ , a,^ iM^tfttsl^C ( P"..*~?4-t. -^ �Pi.:(Ap-buti/3— )/{ /c^ul^^vZt ; S- („^ Y ^`' ^^i ^ 1 ^ G4,k 4 ,^ ^ G^ 4 ^ ^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^ ! (M 1151 1 C,C ^ I ^^^ . ./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^ ^ ^^ ncc^ ,12l 1 ^ P,,01.44~ et 7 k^ ti, vr /43-i 'j ^.ay 1.4.47129 (j) ' 1„11- Gt~ cut t te/ ^ d-t (74; /-ide t/. evj tx<,{^ , c¿^ ^ ^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1, .c` ú^ PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^, ^ (1/1 ^^vt 'a; ^/) "'t a` f d^ i V y^-V, ^ ^ -`^ ^ a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^ ^-^ ol.t t^ ►,^ w t a``^ e^ ^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ , ^^/^^y,^^_nr^ G 44 ^w^r^l^, +^^77 ^A í..^ 51144J 1194- // " M.O 4 1)-'10 4^ ^ ilA•4M^ °^ ^ ^ 1 ^7 1 ' '1 ^ rc•frr 1 n : IG ^ (4A4^ t ^ 14;11-4/ 7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^ 11(71u ^ °.‹.11-4M1/1-1^ ^ ^ ^ç^.^ ./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1 ^^^. C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^ t �thx Dtt-¿. Gxn^ c ^ “31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„, ^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r L^514 ,z45, `eit 41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^ (72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^` , ^^ .^ ^u ^ et- ^ tMt h P,t l , r cc.altim (mq Ce Ft 114A, rN„ ( A 1 ni ^^ ^ ^e ^d.g (pi di d.u12 ,u . 1/01(-t') .A44 114' (r., ^ 015, Ciw`', ^ _ Le ^ h1 ^^ f 4.`` y ,,PP,, fij,ie k ^Lt 1111 •`Lt 'Q" . ` ¡' GL (--41 •^^^ t^-^. U/n,v) tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^ . ^ 44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^` i (t/L:IA'^ l^?A1 9 ^ ^ ^^ ^ °^ .^ ^&;‘,c, r `C^.^} v :y-1,X c^,( , ¡ ^vt ^n ' ^ t., Ce ftiu /Kkin (t• ' d\--1)f- /G't-7 ` ^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^ ttvt r tc.< 4, ce41-+t.,'1, C cAtellz44/r ^^^a,^.. i^ ^^ ^ ^^ ^ let4 Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^ I,huirS,. ^.^.; LJ1`"k.,C , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4127 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos, Lió, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Europa Eurocities Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI PER LA PAU 1989 C. .z3-.S -CS` (3-Q_ CY^rEe^a^ i cad d i a.í<.^ 4:,D i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o, t° zt - Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un gran valor perquè l'associació representa un sector molt significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit espanyol) - L'Associació representa un sector d'opinió popular però il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau, com ha demostrat abastament en la seva defensa constant dels principis de la carta de les Nacions Unides. - La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que té en l'opinió pública occidental la figura del President Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica, ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident". 01'9 �-2- - Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i moral. - Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la seguretat internacionals han resultat enfortides, i la llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica. Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú. - Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i l'esperança ha revifat. - La ciutat de Barcelona es complauria enormement que Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs, l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4128 Title A name given to the resource Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhail Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Ètica Acció política Gorbacov, Mikhail S. Nacions Unides Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1224/19900604d_00386.pdf 8628aaff72ee57cca56373ac59adb57f PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA O z la;4NY)D o-f Ç G: , �L'ALCALDE DE BARCELONA (Dc_ 3 u I t-IJ 2_,;LL: ‹D' »671 1 7 1-:\jo "uti-ÇuL �L'ALCA L DE DE BARCELONA rŸ CLDffi A. l TO rn u (7ik) E V L U L-P f EG-p ".:TV -/u ter\,/: /1 h-- ? ,--1_ n-Nb 4 7-7)) 1-70 P7nc LD 9 1( G 4-cry �L'ALCALDE DE BARCELONA cJG1 1 Ltv P vPt 9 ickc,)b-V \.) 0,xin cu:ss Ti) (.;t kiCy £)( -rf 1---CP g e Ok)e» P 1 1117— tAl w Th )6L1 ()t « fE ur\-Joi_V /(./i c.. �LA LCALDE DE BARCELONA 71) 7747--C cJfl LC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4130 Title A name given to the resource VII Assemblea General de l'Associació de Comitès Nacionals Olímpics ACNO / Acte d'inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Relacions Internacionals COOB'92 Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf 736f4ad242a016eac8604ac313181bf6 PDF Text Text 21 DE SETIEMBRE DE 1990 SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS" �La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y participati7o, que indica el inicio del nuevo curso. Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos. Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana, con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet, que se celebra en octubre. Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las llena, son los protagonistas. Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4134 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Societat Barcelona Model social Semprún, Jorge, 1923-2011 Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1230/19901014d_00408.pdf ceaa35f93cee3ea50aab2ab31c799600 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona lU/IO - OSA 1^í^ rr o^rca<w.tica.a 4 ,1 4 00 2_ ` IVwuJ 11. emuvin.ik 1e 1ECszl, ' u ^ Nr -1-cv+,01aFe. GREETINGS FROM THE MAYOR OF BARCELONA Barcelona is awaiting a great event in 1992. We have been preparing for many years to host the greatest sports event in the world. The majority of sports sites have already been built, so much so that we could almost hold the Games today. The Olympic Ring is just about finished: the Stadium was inaugurated more than one year ago. The revolutionary Sant Jordi sports Palace -which will house many key events-next to the Stadium- was opened to the public last month. We only need to finish a few sites -mainly the Olympic Village- and finalise a good organization. At the moment, more than 600 people are working to ensure that everything is ready by 1992. All we lack by now are the athlets and spectators. I expect you are also preparing to come to the 1992 Olympic Games. I encourage you to do your best in women's judo. Barcelona -and all the world through TV- is waiting to see lots of sports events, most of them very well known in our country, but some of them not practised much, such as women's judo. So, we hope to recieve the best of women's judo and, of course, from Japan. PASQUAL MARAGALL Mayor of Barcelona ^c ,.oñc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4136 Title A name given to the resource Paraules PM de salutació a les dones japoneses que practicaven judo als JJOO’92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Osaka, Japó Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Relacions Internacionals Japó Dones Judo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf 54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb PDF Text Text ( Tlot DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política. Lo, I nJi 44 t." exercia de profess r d'Ecovomia com seu mostrava & t inconformista, Trías apareixia com un esperit crític model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la Hl( 7 constant. S',ovve r 11- 12A,_ z»..e. rt )( Qki (" I (../.(•"' Cie Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable, però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió pels projectes engegats per/la ciutat. I / "t1-¿„-:;s: vtA(t 'Ic., at-t-J y pl., -4 1,t �Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el 1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el record de tots. Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc d'honor en la història de la ciutat. cej 1.1 1:4?:¿ / á LU.A-4 e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4138 Title A name given to the resource Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Catalanisme Història Acció política Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf 19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6 PDF Text Text R°5 C C) ti DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA UNIO SOVIETICA L'estada entre nosaltres del President de la Unió Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde, em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu amor pel progrés un senyal d'identitat. El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural. La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per tots els partidaris de les transformacions democràtiques pacifiques i de la pau a la societat internacional. La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut. No és pas una simple casualitat que una entitat barcelonina tan significativa com l'Associació per a les Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat. Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en l'establiment de noves relacions amb les ciutats més representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest històric 1990 s'estan obrint a la democracia. La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues ciutats. �En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de l'Europa nova que està emergint. Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat, Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4139 Title A name given to the resource Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhail Gorvatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Gorbacov, Mikhail S. Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/687/19901111_LV.pdf 3556c4122d55255b5ace3d49b37bbe12 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/11/1990 La Vanguardia, p.025, Opinión Barcelona y Gorbachev PASQUAL MARAGALL La reciente visita del presidente de la Unión Soviética, Mijail Gorbachev, ha constituido un acontecimiento de especial significación para Barcelona. Se trata de la presencia en nuestra ciudad del más destacado dirigente internacional de los últimos tiempos, cuya figura ha sido reconocida, muy recientemente, con la distinción del premio Nobel de la Paz de este año. Las gestiones dirigidas a garantizar la visita del presidente Gorbachev a Barcelona durante su viaje oficial a España contaron con la predisposición de las autoridades soviéticas para establecer una presencia permanente en nuestra ciudad. Como capital de Cataluña, como Segunda capital española, como centro natural de una emergente macrorregión del sur de Europa y como principal ciudad del Mediterráneo, Barcelona ha consolidado en los últimos años una proyección internacional que se ha visto confirmada con la reciente visita del presidente Mijail Gorbachev. Barcelona, por tanto, se felicita de haber contribuido al éxito de un viaje a España que significa la incorporación de nuestro país al reducido grupo de estados con los que la Unión Soviética ha establecido una relación especial en el marco de la tradicional doctrina soviética del “interés mutuo”. La apertura inmediata del Consulado General de la Unión Soviética reforzará sin duda el papel de nuestra ciudad en las relaciones hispano-soviéticas. La visita del presidente Gorbachev ha sido la culminación lógica de una serie de contactos iniciados en junio de 1989, cuando en el curso de una reunión con el embajador soviético tuve ocasión de plantear por primera vez el interés de Barcelona en recibirle durante el viaje a España, previsto entonces para el primer semestre del año en curso. Reiteré este interés personalmente al viceministro de Asuntos Exteriores, Boris Chaplin, cuando cuatro meses más tarde visitó Barcelona. Cuando el 30 de mayo de este año el embajador Serguei Rornañovski recibió, en un acto en el Saló dé Cent, el Premi per la Pau otorgado a Mijail Gorbachev por la Associació per les Nacions Unides, la invitación de la ciudad tomó carácter público. El detalle de este galardón barcelonés como precedente feliz de su distinción con el premio Nobel de la Paz no ha pasado inadvertido al líder de la “perestroika”. La tradición histórica de Barcelona corno ciudad de libertad y progreso es conocida y estimada en la Unión Sovietica Cuando este gran país se ha comprometido en una tarea gigantesca de modernización y liberalización, Barcelona, que en octubre de 1988 ya acogió un primer seminario internacional sobre la “perestroika”, se puede preciar, además, de haber sido ciudad precursora en el establecimiento de relaciones de colaboración con las ciudades del Este europeo. Muy especialmente con Leningrado, cuya aguja dorada se ha incorporado a los títulos de éxito de la más reciente literatura catalana. El hermanamiento entre ambas ciudades ha dado ya sus primeros frutos en el intercambio de exposiciones de Picasso y de Matisse. Tras la visita del presidente soviético, y gracias a la inicial disposición mostrada por el propio Gorbachev, Barcelona obtendrá, con toda probabilidad, la cesión de seis obras de Picasso –propiedad de los museos Pushkin de Moscú y Ermitage de Leningrado- para la gran exposición prevista para 1992. 23 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La visita del presidente Gorbachev ha sido un éxito en sí misma, pese a algunos desajustes organizativos que habrá que corregir en futuras visitas de Estado. El éxito de la visita del máximo dirigente soviético ha confirmado a Barcelona como ciudad que tiene un papel sustancial que desempeñar en las relaciones internacionales de España. La importancia que la visita del presidente Gorbachev tiene para la ciudad y para el país compensa, excepcionalmente aspectos insatisfactorios como la exclusión de una práctica habitual en el protocolo de las visitas de Estado, la visita del Ayuntamiento y de la Generalitat. Barcelona ha conseguido romper con un aislamiento forzado durante muchos años, en que las visitas de primeras autoridades de la vida internacional fueron escasas. En los últimos años han hecho escala sucesivamente en la ciudad durante sus visitas a España los presidentes de México, Uruguay, Italia y Portugal, la reina de Inglaterra, los presidentes de la República Federal de Alemania, de la República Democrática Alemana y de Polonia, la reina de Suecia y, ahora, el presidente de la Unión Soviética. Ante los Juegos Olímpicos de 1992, la relevancia internacional y diplomática de Barcelona, que sirve al conjunto del país y que aporta a las relaciones internacionales de España una dimensión complementaria, va a acentuarse y no habrá de cesar después de 1992 si seguimos, desde todas las instituciones, trabajando por un mismo objetivo. Este objetivo no es sólo de Barcelona sino también de Cataluña, a cuyo servicio pone la capital sus potencialidades y sus éxitos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 24 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1149 Title A name given to the resource Barcelona y Gorbachev Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbacov, Mikhail S. Rússia Democràcia Acció política Internacional Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf 7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772 PDF Text Text I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES Proposta per al discurs d'obertura rj12,,,v",n1-^ f; r 6-t i Benvinguts a la ciutat de Barcelona i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte de venir-hi a aportar la vostra experiència, a parlar, a avançar junts, en la concepció de ciutat educadora, i{,t.wl,f,, CnAc ^ l e e ir� de'`"'` c.^ Senyores i senyors representants de les ciutats participants i observadores, col.laboradors, tots, d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores: 4, a $ ° .5"" ;a ,r1,.,,R. ^ ^cf ^,{ti, ► ^.t . en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat. ^^ Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània, L tu.lk,, o i.;!1 {:.a aquesta mar al voltant de la qual els pobles, les gents de tres continents han aportat i dissenyat models de vida, entre ells el de ciutat, polis, metropolis, emporion, civitas, pont i far; models que són a la trama i l'ordit de l'actual configuració social del planeta, fins al punt que s'ha pogut considerar la Mediterrània com a escola del món, escola del pensament, del pensament plural, simbòlic i teòric, escola de l'art, de les arts, les més belles, les més tècniques, però sobretot escola de relació, de relacions entre els homes, escola d'humanitat i de política. Som a l'extrem oest d'aquesta mar, prop d'allà on les seves aigües s'obren a les de l'oceà dels atlants; som en una ciutat qie dedicà el seu primer gran monument civil construït per subscripció popular, ara fa cent anys, a Cristòfor Colom, la figura indicadora del nou món, que perfila la seva silueta amb la de la ciutat, mentre Jacint Verdaguer, un gran poeta de la llengua en la qual parlem, la llengua catalana, escrivia la seva més gran obra, indicadora de la vocació d'un poble: L'Atlàntida. 1 �Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya, una de les petites reals Espanyes, plural ella mateixa, en les ribes i les illes de la Mediterrània, i els vessants del Pirineu, però unida en la vocació de comunicació, de model de vida obert al pas de gents diverses, que hi romanen i la conformen en fecund mestissatge, les més, en la història, o se l'emporten en un record, més de trenta vegades plasmat amb el nom de Barcelona, o Barceloneta, en poblacions d'arreu del món. kv\ %U -G1ls Un record que voldríem que fos fecund de ciutadania també, com el que espero que vostès s'emportin, i que el puguem retrobar a les seves ciutats, quan nosaltres mateixos els visitem, responent en primera persona a la vocació de comunicació. Som a aquesta ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ciutat i país formades i conformades mútuament fins a poder-se fondre i confondre: Barcelona-país i Catalunya-ciutat. Sentim com ens traspassa el país en vies transversals, diagonals i paral.leles que podem veure dibuixades en la mà del logotip. Sentim com ens voreja el món en les noves rondes que respecten la vida ciutadana i ens porten al lloc just. Le-,i C^ ^^ ^ v! {^' 34h•^^ " ^ ^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ... C^^r i..o:4 V /1-'14 5(..)~. De é coneixeran la Ciutat vella damunt del vell Mons Taber, el de la història primera i de sempre. El Taber on els romans van amuralla r la petita Barcino, que donava seguretat als habitants de la;plana més ampla de la nostra abrupta costa íbera, una plana estesa entre dos rius que calmaven la set¡de la terra i dels homes. Avui som al Montjuïc, la muntanya de la història moderna, que podia vigilar de ben alt l'expansió marítima'de la ciutat i l'amenaça de la pirateria. Una muntanya, aquesta, símbol de les paradoxes de l'història de la nostra ciutat. �Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell només de vigilància i de defensa ha estat massa sovint fortí de dominació, de presó i d'injustícia. (-^^^-,M^ • c ; ark,,„,927-vf Aquí foren afusellats grans homes de goveyn o de l'escola, com el President de la Generalitat Lluís Companys ara ha fet cinquanta anys o el fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909, i ara finalment reconegut i recordat en un monument que hem volgut rebre com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món. ^n Peró també és la muntanya de la primera escola municipal a l'aire doblement lliure, socialment i ecològicament, l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc, fundada l'any 1914. 1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura que hi deixà l'Exposició de 1929. Ara hi fem aquest Congrés, al costat dels grans espais lúdics coronats per l'Anella Olímpica, orgull d'aquesta ciutat. Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara i del demà de Barcelona, una ciutat que espero que coneguin aquests dies preparant i preparant-se per una gran festa, la dels Jocs Olímpics, la dels vells Jocs on els homes es reconeixien com quelcom de misteriós, capaços de fer guerra fins a la mort pel poder damunt d'un pam de terra, capaços de fer la pau per reunir-se i d'esforçar-se per jugar i guanyar una corona de llorer, al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp, on els déus plasmaven els seus misteris. Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà per aquesta gran festa que veurà i compartirà tot el món. y:, .c: Q `^^ r t Però Barcelona també es prepara enfonsant les seves arrels en la qualitat humana, sense la qual les branques més vistoses, els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit, ni donarien fruit. + ^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f _ •^, �^ 1-1-1-rAt Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat no podia ser sostret als infants que creixien; calia posar-lo al servei de la seva educació. I calia també parlar amb altres ciutats, de la potència educativa del creixement ciutadà. Penso que aquesta dies, en aquest Congrés, vostès seran protagonistes i testimonis alhora d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat i del seu esclat en qualitat d'educadora, de donadora d'humanitat. Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona, per pensar en la ciutat educadora; aquest Congrés és la invitació a pensar-hi totes les ciutats, sempre i arreu. Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove, la possibilitat d'involucrar-se en la transformació de la ciutat, ell que està en plena formació, en plena transformació, ell que s'educa L'infant, aquest ésser humà definit precisament per la seva deficiència humana: in-fant, el que no parla, el que no sap encara parlar i no pot expressar-se com a home; però que ho farà i ho serà en tant que el medihumà en què creixi sigui traspassat per llenguatges i afavoreixi la seva adquisició, eduqui. L'infant, el ciutadá que no sap parlar; quina responsabilitát per la ciutat! Vull puntualitzar aquí com els termes infant i infància s'empren en les cimeres internacionals per referir-se a tol el període comprès entre el naixement i els divuit anys d'edat, reconeixent la minoria d'edat com una minoria en capacitat d'exercir i de defensar els propis drets, i destacant aquest aminorament de valor com a nota primera del terme infància; suposo que aquesta és l'acepció ofical del terme, en el Congrés, però deixin-me matisar aquesta minoria amb altres termes, en el discurs. „len (0-"Ár El d'adolescent, remarcant la contradicció entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix entre ciutadans, en ciutadania. 4 �1 el de jove, indicant el pont d'arc entre infant i adult, que ja s'expressa, com, que ens interpel.la, ens ataca i ens fa ser més adults, mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació de la qual la ciuta$ és camp privilegiat. Pensem en la rivadade sang jove que han atret i ha onformat les ciutats modernes; a la recerca de qué? De tantes coses! De treball, d'esplai, de seguretat, recerca de riquesa,,de cultura; en el fons, a la recerca d'obertura, paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat. Stadt Luft Mach Frei, l'aire de la ciutatens fa lliures. c La frase és antiga; naixia en un context de societat rural, de petites unitats de conreu i de vida, a la mercè de l'espoliador forani i de l'opressió del!senyor propi. L'aíre de la ciutat, entre les muralles de defensa i els murs que guardaven la intimitat, i els carrers que comunicaven i les portes que s'obrien i tancaven amb claus gairebé sagrades; aquest aire dens d'humanitat, que feia lliures el homes. 1 encara avui els en fa, de lliures, però a cada ciutat a la seva manera, perquè els models de llibertat són incomptables. D'aquests models, són les característiques de qualitat de vida les que constitueixen el contingut referencial del nom de les ciutats: de Barcelona a Vitòria, que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems de la llista d'aquest Congrés, passant per les mésproperes o les més allunyades, com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo, o les més diverses,1 com Budapest, Dakar,i Firenze, Góteborg, Grenoble,íJerusalem, Leningrad, Palma, París. 5 �Cada un d'aquests noms suggereix, i suggerirà encara més, unes realitats i uns horitzons en qualitat de vida, en llibertat. Cert que hi ha moments en què un fet detonant constitueix la gran referència; pensem com ressona encara entre nosaltres el nom de Berlín. Però amb el pas deltemps, els fets construeixen o reconstrueixen un marc històric, riquíssim i complex, dessota cada nom. Aquesta riquesa de qualitat de vida continguda en el seu nom, és precisament la que la ciutat, feta pels adults i per als adults„ ha d'oferir d'una manera especial, pels camins adequats a cada edat, a l'infant, a l'adolescent, al jove. P hp-A- JE k` ^ , L'arc de la ciutat dels ciutadans es coronarà, i es basarà, en la seva qualitatde ciutat educadora. Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia: "E1 nom i els infants son el més important dels pobles." Deixeu-m'ho dir com a Alcalde, que dins del nom de la ciutat de Barcelona hi sent el pes de la història, del passat i del present, plurals, contradictoris, exigents de comprensió, feixucs de responsabilitat. Feixuc també d'un futur amb uns futuribles que els infants d'avui dia faran realitat, faran nom de ciutat, d'una ciutat que fa;del procés educatiu una de les funcions que la defineixen: ciutat educadora. Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona, el goig d'afegir una nova connotació al seu nom, aquesta de ciutat educadora, i de fer-ho en aquest Congrés, com a amfitriona i germana de tantes ciutats que volen tenir el mateix qualificatiu, la mateixa qualitat d'educadora; ciutats que voleu ser i dir-vos ciutat educadora. �IP 1 .14,,,mAr Se" w„,,,t7h e U1) 1, Totes les ciutats hó foren inicialment a través de l'escola, aquesta institució que fa més de dos cents anys les capitals o les ciutats 'encarreguen de sistematitzar per tot país, Pckc`4?" - espredicant la ciutadania, Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries 9„ 3, de l'escola minoritária tradicional. Després, ja fa més de cent anys, que defugint aquella escola purament transmissora d'uns continguts i reproductora d'uns rols socials predeterminats, el món de l'educació va aixecar també labandera de la llibertat, de la construcció dé l'home, ell mateix i company, autónom i solidan, hereu i creador de la ciutat. Ara, un ara que ja té décades de preparació en el banc de proves i filó de la relació educació-medi, escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80; i aquí, un aquí que;:és Barcelona, que són també toteslles vostres ciutats, ara i aquí en aquest ler. Congrés, anem a fer un nou pas ciutadà en educació, anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant no sois l'escola, sinó altres institucions educadores, i com la ciutat vol :a més dominar l'impacte educatiu de tota l'activitat ciutadana amb el designi de fer-la educadora, de fer la ciutat, educadora. Hem constatat bé prou que les concepcions de ciutat, d'una banda, d'educació, d'altra banda, tenen connotacions comuns, les de creixement, obertura, 14" qualitat de vida, creativitat, llibertat, que defineixen l'educació i la ciutat, una i altra, com a fi i com a medí. ( Lart-r"A Peró deixin-me posa també, com a Alcalde, una qüestió de mestre: la ciutat educadora pot tenir un model pedagògic obert, pot oferir la creativitat de l'educació activa, si ella mateixa ja és una ciutat feta? I si el que s'hi está fent i vivint, ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults, la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa? �r r fJ Y Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde que vol per a tots els seus conciutadans allò que en darreres definicions polítiques s'ha anomenat "una vida activa", deixin-me contestara la manera de mestre, que vol per als seus deixebles una "educació activa". És cert que els infants i els joves ja no poden fer la Qiutat feta, però la poden descobrir, tenen dret a descobrir-la a la seva manera, en la personal aventura del propi poema pedagògic, i a exercitar-se per refer-la, i, encara més, a refer-la en la mesura de les seves possibilitats d'infant, d'adolescent, de jove, i en la perspectivai l'esperança de la seva actuació futura de ciutadans adults La realitat encoberta en el nom de la ciutat i la seva virtualitat de ciutat educadora constitueixen la trama, i el coneixement, afectiu, objectiu, crític, imaginatiu j creatiu, de la realitat ciutadana, i l'evolució de les possibilitats de l'infant, l'adolescent i el jove en l'autoexigència i el compromís respecte la ciutat constitueixen l'ordit del teixit pedagògic de la ciutat educadora, adaptat a cada infaht. él.),), c, ¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos, d'aquest teixit de pedagogía ciutadana? Les experiències presentades en aquest primer Congrés i que són ja la base d'una nova base de dades, ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball que apareixen recurrentment en ciutats d'un i altre continent, amb unes semblancesi diferències, en un nombre que ená causa vertigen, abans que no els sistematitzem en la concepció de ciutat educadora. Els vostres documents ens parlen de velles i naves iniciatives educadores de les ciutats; iniciatives que podrien semblar esporàdiques i que ho són en la doble connotació del mot espora: la de dispersió i lá de fecunditat. 8 �Iniciatives que iniciatives que cada vegada amb fins al punt de escampen models de vida, veiem brotar arreu, més concomitàncies començar a esbossar unes lleis. Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant en el seu avançar en qualitat de vida. Les lleis de l'urbanisme, per exemple, que presideixen l'ordenació física de les ciutats tan importants per a aquesta qualitat, són lleis que funcionen ja clarament i expliquen les semblances de projectes urbans que trobem en el físic de ciutats ben diverses. Comprenem aquestes semblances com a resposta a determinades línies d'evolució i revolució comuns a moltes societats; semblances que no ens agradarien si obeïssin només a la llei del mimetisme, reveladora de colonització. El valor de les semblances de rnodels urbanístics ha de raure, al contrari, a reflectir una integració a fons del nou fenomen, sovint comú en grans zones del planeta, i ara conegut de tots, en la vella realitat, diferent, pròpia de cada ciutat; una integració que té per fruit un mestissatge innovador. Així ha de dir-se també de tota activitat veritablement educadora que no pot ser colonitzadora ni uniformadora. Les espores que produeix, les espores educadores, l'educació, l'activitat i els mecanismes educadors, són sempre producte i causa alhora de mestissatges innovadors; fan personalitats diverses fins dels bessons. Qué no han de fer de les ciutats? En les vostres aportacions com a ciutats educadores, accions, estudis, experiències, informacions, institucions, programes, recerques, percepcions i codificacions es barregen conceptualment, mantenint, però, les característiques pròpies, tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions en una classificació incipient que dibuixa unes grans línies. 9 �Tenim el coneixement de la ciutat, programes d'educació en el medi, medi natural i social i els seus llenguatges, salut i qualitat de ''vida, transició escola-treball i lleure i participació. Els colors de la paleta en els quals la mà del logotip del Congrés s'ha posat i acolorit, dit a dit, l'ocre, el roig, el groc i el blau, -deixem el verd del polze per despréssón colors familiars, que ens fan pensar en les diverses famílies d'experiències tan diverses com les que veurem aquests dies. El goig de cada ciutat educadora és el de pintar els motius propis amb aquests colors, i les seves combinacions, de ser ciutat educadora de manera comú i diferent, pròpia, alhora. El gruix del comú educador es tradueix en riquesa i varietat de projectes. El resultat, meravellós resultat, és que les ciutats, educativament, són més diverses i Iiques que les escoles. No puc deixar d'enumerar les vostres experiències, en el desordre alfabètic català, per comunicar la sensació de vertigen que vaig tenir en llegir-los per primera vegada: abocadors, acolliment, audicions, àudio-visuals, aule$ de... belles arts, biblioteques, la casa de la vila, casals, centres, cinema, la ciutat vella, les velles ciutats velles clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes, debats, descobertes4 dinamització, documentació, escolarització, espais de... espectacles, esport, estiu, ètnies, experimentació, exposicions, fàbriques, fires, formació professional, granges, habitatge, ,història, L .-CJC/^ r1 3 n (,,t.^^", informàtica, intercanvis, itineraris, jardins, jocs, joventut, laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques, medi ambient, meteorologia, mitjans de comunicació, miradors, museus, música, natura, neteja, 10 �oficis, olimpíades,1 parcs, places, plans, poesia, el pórt, prevenció, projectes, racons de... relació materno-infantil, el riu, tallers de... teatre, telemática,Htransició al treball, transports, vacances, vialitat, viatges, voluntariat, i el zoo gairebé sempre al final. ¿Senten també vostès la sensació de vertigen? Doncs pensin quina sensació deu tenir el nen de cada ciutat enmig del terbolí de tata la vida ciutadana, que només he esmentat aquí en possibles activitats, programes i institupions, educatius. Sigui com sigui, laciutat, que patim com a contenidor i aparador de contradiccions, però que valorem com a laboratori d'humanitat, la comprenem i volem dominar-la, ara, en aquest final de segle, completant aquella bella def inició de principi de segle, la definició de l'escola nova com a laboratori deipedagogia, amb la definició dela ciutat com a fábrica d'eduació. --- Cal que les forces de la ciutat es governin per als infants segons les lleis dell'educació, segons el codi de ciutat educadora que en aquest Congrés volem definir en una carta, a la recerca de resposta per tot el món. 1 això sha de fer aquest segle, encara que sigui al final. Aquest segle nostre té les fites de la declaració i el pacte pels drets humans, de la declaració deis drets de l'infant, de la constitució d'organismes mundials i la reunió de la més alta cimera de governants en la història, aquest setembre de 1990, per fer realitat aquests drets en el dia a dia del devenir decidit, històric i conscient, amb els informes més terribles sobre la situació de la infància a tot el món, finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món. �Aquest segle ens permet el realisme en el tractament dels greus problemes de la vella, madura jove i petita humanitat, ens obliga a preveure i reparar danys, ens permet accions positives com aquesta de la definició de Ciutat educadora, més clara com més real coneixement tenim del clar-obscur de l a infància en el món. Potser la definiciólde ciutat educadora havia de sortir a finals d'aquest segle, com una conseqüència i una exigència de tot aquest procés. Però no podia sortir de cap ment solitària, de cap laboratori, per perfeccionat que fos. La definició i la decisió de ciutat educadora havia de sortir, ha de sortir, d'un congrés entre ciutats. No sabríem comprend *e la ciutat educadora si no fos en el mare de les ciutats educadores. Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals, no tant com els infants i els joves, però plurals, i amb un potent gruix de denominador comü educador, que és el que aquests dies tractarem de definir. Aquest és el valor del Congrés per les ciutats. El valor de voler-n q s ciutat educadora, com les altres, el valor de descobrir-nos ciutat educadora, diferent de les altres, reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres. Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig de conèixer-nos i treballar en comú, de fer nostres, de dada ciutat, les iniciatives que aniran apareixent i de formular-les eá comú en la Carta de Ciutats Educadores. La Carta que esperolque neixi en el Congrés a Baróelona, i que ha de proclamar ben alt el dret a la llibertat i a la identitat de1l'infant dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa, ï identificable perell. Aquest dret es garantirà amb una política edtjcativa rica, complexa, pròpia de cada ciutat, que ha de conèixer la situació dels seus petits ciutadans, tot i respectant llur intimitat. 112 �La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també, i dominar els seus fluxos educatius, oferir punts de referència, d'estímul, d'orientació, formes de formació per a educands i edtlicadors, mitjans de respecte, de defensa i de compensació dedesigualtats, vies de coneixementi de participació en el fer-se de la i..utat en els seu continu de passat-present-futur. L'aire de la ciutatlha de fer lliures també els infants; l'aire de la ciutatiha de portar per a ells espores de llibertat. La Carta de les Ciutats Educadores ho ha de proclamar. tr) CZAAr • Una Carta que ha delcontenir de la manera més clara i atractiva possible el disseny de ciutat educadora i ha de convidar a ser-ho. Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona fos precisament la decisió de fer realitat allá que no es veu, peró que és el més important, com explicava un Petit Príncep i Gran Infant de la mitologia delinostre segle, començant pel gran teconeixement: "Tots els infants i joves de la ciutat han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d'esbarjo i de desenrotllament personal que la mateixa ofereix." I després unes mesures aparentment modestes, peró aferrissadament volgudes: la. Introduir en el ' nom de la ciutat, i en tota l'activitat de l'Ajuntament la concepció de Ciutat Educadora". t„ 2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació de la situació dels infants i joves de la ciutat. 3a. Tenir coneixement i fer pública la informació de tots els recursos d'educació, escolar i no escolar, de la ciutat. 4a. Vetllar que la influència educativa de les activitats ciutadanes, sigui correcta. 1 �5a. Promoure debats i intercanvis entre els joves de la nostra i d'altres ciutats, sobre aquestes activitats. 6a. Proporcionar formació als pares, educadors i servidors públics les possibil.tats educadores de la ciutat i la necessitat queien té el nen i el jove. 7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant i el jove tot i afavorint la seva participació en activitats socials. 8a. Programar actuacions compensatòries de desigualtats, amb una cura especial pels infants nou vinguts. 9a. Formar els infants i joves en la informació i els ses llenguatqes. 10a. Afavorir la descoberta de la ciutat, les seves activitats i valors per part de l'infant i del jove. lla. Fomentar l'associacionisme juvenil i acollir les seves iniciatives. 12. Coordinar les lactuacions diverses que puguin incidirien l'infant de manera que sempre sigui identificable el seu responsable.; Aquesta m'agradaria que, per nosaltres i per tots vostès, Los l'aportació i primer acompliment per part de Barcelona de la Carta de Ciutat Educadores. Una Carta que la UNESCO farà seva i que trametrem a tantes ciutats com vulguin. Una Carta que ha d'iniciar una correspondència fecunda per l'educaçió, arreu del món. Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més. Ha d'iniciar una dinàmica que hem volgut simbolitzar en el logotip del Congrés. Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure; una mà solcada per la quadrícula urbana que simbolitza l'ordenació flexible i amb coordenades plurals, de la ciutat. 1 14 �Uns dits assenyalant direccions diverses, cada un amb un color de la paleta. I la imaginació a la imaginació. I el polze verd, els polzes verds, i la dinámica dels polzes verds. ►^ , M.„) P t--(2 L#1,7.‘^, Ja fa més de trenta%anys Maurice Druon fabula aquesta dinàmica en el seu conte Tistou, les pouces verts". Els polzes verds deveritat, existeixen, però no :es veuen. Només els coneixen els especialistes, i encara, els coneixen per les seves obres. Així ho explicava el vell i nou mestre, especialista en jardineria, Monsieur Moustache, al seu deixeble Tistou, un infant que, segons el mestre tradicional d'escola tradicional, "no era com els altres", no podia anar a l'escola amb els altres, s'hi adormia. Però al jardí trescava feliç, sota la vigilància discreta de Moustache, preparant els testos per plantar flors i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes per fer-hi un sotet`on posar les llavors. 1 just el temps d'alar a presentar la feina feta al discret mestre, les begònies no sol$ havien nascut, sinó crescut i florit. Monsieur Moustache, després d'observar atentament les flors i els polzes, ho havia dit: "Tensels polzes verds, no ho pots veure, els polzes verds són invisibles; i els polzes verds tenen una raríssima qualitat. Desvetllen la vida de totes les petites granes que són per tot arreu: per l'aire, les teulades, les parets, els racons. Són granes, llavors espores, adormides i que ningú no veu,1 però que es desvetllen i floreixen quan uns polzes verds les toquen. Tu tens els polzes verds; millor serà que no en parlem." (Però, discretament, va anar-li comentant com els feia servir, perquè fins i tot els polzes verds han de fer aprenentatge, amb discreció.) El conte explica la peripècia d'aquest secret entre mestre i deixeble, i se'ns converteix en un comprometedor apòleg pedagògic i polític. 15 �Tistou, diferent dels altres! Ens compromet a descobrir en què són diferents tots i cada un dels infants; que ho han de ser, han de ser ells mateixos. Tistou tenia els polzes verds. De quin color els tindrà cada un dels nostres infants? I quines granes adotmides trobarà en la ciutat? I quins exercicis de jardineria personal els podrem oferir, entusiastament i discretament? També les granes delcada ciutat són diferents i semkplants i canviants com les connotacions dels seus noms. Ho haurem vist aquests dies, les haurem estudiat, classificat i plasmat en una Cafta. Quan tornin a les seves ciutats, ho recordaran i elsrecordarem, i en parlaran i en parlarem, i treballarem per tal que les nostres ciutats siguin educadores per a tots els infants. Les nostres relaciorts continuaran i creixeran. Peró quan ens miremels polzes, els infants i la ciixtat, recordem el seu misteri, la imaginació i l'entusiasme amb què hem de compartir tot el que sigui educació, i també la discreció, la profunditat i el respecte que tot el que sigu$ educació mereix. Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies de ciutats germanes, en educació. Que treballin i pugnin guardar una bon record, florit i fructífer,de Barcelona i de l'encontre ambla Ciutat Educadora. Barcelona, novembre de 1990 ih N A ') Vi (-o o u77 fh ~ . ■DJ N U t-N)01' , et .d ^^^^- . v ^^,t �Pc-t-414 L ts Witt 5 aimic)15A ri• Je.),011.1Yt ‘10 0443 c}t-u‹,./w." M (Mtm-; Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak y A \-'05 cktít:N) c.z-) L:EUO"ribr PPtik, 4-0-0 PA-( •jP t+i} Pt- VDS QUV,7 Dt Critts3 LA-1_ :CA 2) a u cfLo ciu 9 0-9 rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-• DE e tz-c t..&-ktis(çd 7 Ca 9,1-itT):.0 Pirbb y Vt e?" Po-Ptfl ts ut E thl C./1/4 S ri ,/ E y Ay 1\J e..rr- c `r 771--,(49et--) bgv LA C1:11) uri:--A-k.J e-lb° AL:9 tr A by.t.'` Ike, 5 Ò S ( 1,1 S E iz icJ- f) " 711-0 P erDu 134-7v " R didfroPt2c/27k rt5-751114 A- "7"21-k) " I° L'o " u i) e- cm 14 e orte-f L:f u KJ v''1 C_A-D tló tb GitS a, el) u L4--i--) -Vo (1./51 P/W-)6,--ti5 E ,5 ven/j4f-j o ,44 P en 4->v Frf OC: si 01- I.L9-\11')IC. Pcc A-09vt94 (,,,) N C./ _S ; s G- ÇL-()v TI - no 410 D R_ CUÍD ec -L1 t, 9 E St> ut) «67?. 4- < '<U214--kvoZ" CL "lb eók it ' it-t-e b"f`- 2 UVt? CIV-7.1/4^» IDC04 D VIrLvf O t.". C-r. I .14 _9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4143 Title A name given to the resource I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Barcelona Relacions Internacionals Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/19901212_LV.pdf 764b537ab24bfd1f679f01f72c2ef852 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/12/1990 La Vanguardia, p.021, Opinión Vaclav Havel en Barcelona PASQUAL MARAGALL La próxima visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiere un relieve singular entre las estancias en nuestra ciudad de dignatarios extranjeros, cada vez más frecuentes. La personalidad política y cultural del actual presidente de la República Federativa Checa y Eslovaca y el propio proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguos países comunistas de la Europa central y oriental. Presidente de una república que atesora una profunda, rica y diversa tradición cultural, Vaclav Havel es un intelectual devenido político, cuya figura ha despertado un amplio interés en todo el mundo. Su reflexión sobre el valor de la palabra ha propuesto una nueva mirada política y moral sobre nuestro tiempo. Escritor y director de teatro en Praga, Vaclav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del cambio del país que hasta ahora habíamos conocido como Checoslovaquia y que en su nueva denominación oficial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional, cultural y lingüística. “Perseguido en su país, aclamado por los manifestantes de Praga y coronado por vosotros.” Así lo presentó André Glucksmann ante los libreros alemanes que en octubre de 1989 le distinguieron en Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunista le impidió ir a recoger. “¿Tan peligrosa es la palabra humana para poder cambiar el mundo e influir en la historia?”, se preguntaba el hombre que sólo dos meses y medio más tarde sería elegido para la máxima responsabilidad presidencial, en un texto que fue leído por el actor alemán Maximilian Schell. Intelectual comprometido con la lucha democrática de su pueblo, escritor y hombre de teatro, creador de historias y artesano, de la palabra como instrumento forjador de cultura y de ciudadanía, el hoy presidente federal de los checos y de los eslovacos confesaba en aquel discurso de Francfort “una experiencia concreta con el peso de las palabras, la nuestra, la experiencia de nuestro pedazo de mundo que estoy firmemente convencido de que tiene un valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las palabras con desconfianza, vigilarlas y ser conscientes de que nunca hay prudencia suficiente”. En Barcelona hemos seguido con interés la advertencia de Havel sobre la importancia de la palabra, sobre su ambigüedad y sus peligros. La publicación de la traducción catalana de este texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo después de su elección presidencial, ha invitado a una lectura que yo he recomendado y recomiendo porque demuestra precisamente que aún hay palabras que pueden ayudar al mundo desde aquel mínimo de sentimiento sin el que las ideas carecen de la vibración necesaria para llegar a sus destinatarios. Con su advertencia sobre el valor mágico y ambiguo de las palabras como origen primero de la vida y de todas sus revoluciones, pero también de todas las mentiras y de todos los errores, Vaclav Havel resumía en su discurso a distancia ante el público de Francfort, entre el que figuraban el presidente federal alemán Richard von Weizscker y el primer ministro Helmut Kohl, el cansancio histórico de un pueblo que había visto cambiar de sentido grandes palabras, como socialismo y paz, y que se aprestaba a descubrir de nuevo el sentido de la palabra 25 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA libertad. Para los mismos alemanes, inmersos en un inesperado alto en la historia, ésta es hoy una reflexión vigente. Lo es para nosotros mismos, catalanes, tan a menudo auto secuestrados en la polémica sobre nuestras grandes palabras. Por unas horas, en un breve espacio de su estancia oficial a España, Barcelona va a tener el honor de acoger la visita doblemente interesante del intelectual y el presidente de la República Federativa de los checos y los eslovacos, Vaclav Havel. Barcelona lo recibirá en el Ayuntamiento y en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiu en el Palau de la Generalitat. Antes, Havel habrá podido hacer una breve visita cultural a una Barcelona por la que siente especial predilección, la Barcelona de Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del presidente Havel de conocer personalmente los lugares más significativos de la Barcelona modernista se explica tanto por su interés por la figura excepcional de Antoni Gaudí, como por las similitudes artísticas y culturales entre Praga y Barcelona, sobre todo entre la Praga y la Barcelona a caballo de finales del siglo pasado y principios de nuestro siglo. La capital checa y la capital catalana son ciudades destacadas del modernismo artístico y cultural característico de una época de cambios y ambas representan a dos viejas culturas europeas que ante el nuevo siglo resurgen con una fuerte impronta. Al cabo del siglo actual, con un horizonte repentinamente abierto a nuevas esperanzas para la humanidad, ambas ciudades y ambos países pueden compartir experiencias y tradiciones de resistencia constructiva, de cultura y de amor por la libertad. Para Barcelona, la visita del presidente Vaclav Havel es un motivo de satisfacción. Vemos también en ella un reconocimiento y un estímulo de la vocación internacional de la capital de Cataluña; y del diálogo y la colaboración ofrecidos a las ciudades de la Europa central y oriental, felizmente recuperadas para la democracia en este año trascendental que estamos terminando. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 26 de 204 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/0000001314.pdf d13e62fa6d585582672e65651554ed34 PDF Text Text MIÉRCOLES, 12DICIEMBRE 1990 OPINIÓN LA VANGUARDIA 21 PASQUALMARAGALL Vaclav Havel en Barcelona L próxima a visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiereun relieve singular entre las estancias en nuestra ciudad de dignatariosex tranjeros, cada vez más frecuentes.La per sonalidad políticay cultural del actual pre sidente de laRepúblicaFederativa Checay Eslovaca y el propio proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguospaísesco munistas de la Europa centraly oriental. Presidente de una repúblicaque atesora una profunda, rica y diversatradición cul tural, VaclavHavel es un intelectualdeve nido político,cuya figuraha despertado un amplio interés en todo el mundo. Su refle xión sobre el valor de la palabra ha pro puesto una nueva mirada política y moral sobre nuestro tiempo. Ecritor y director de teatro en Praga,Va clav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del cambio del país que hasta aho ra habíamos conocido como Checoslova quia y que en su nueva denominaciónofi cial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional,cultural y linguística. “Perseguido en su país, aclamadopor los manifestantes de Praga y coronadopor vo sotros.” Así lo presentó André Glucks mann ante loslibreros alemanesque en oc tubre de 1989le distinguieronen Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunistale impidió ir a recoger. “Tan peligrosaes la palabra humana para poder cambiar el mundo e influir en la his toria?”, se preguntaba el hombre que sólo dos mesesy medio mástarde seríaelegidopara la máxima responsabilidadpresidencial,en un tex to que fue leído por el actor alemán Maximilian Schell. Intelectual comprometidocon la lucha demo crática de su puebló,escritory hombre de teatro, creador de historias y artesano, de la palabra como instrumentoforjadorde cultura y de ciuda danía, el hoy presidentefederalde loschecosy de los eslovacos confesaba en aquel discurso de Francfort “una experienciaconcreta con el peso de las palabras,la nuestra,la experienciade nues tro pedazo de mundo que estoy firmementecon vencido de que tiene un valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las pala bras con desconfianza,vigilarlasy ser conscien tes de que nunca hay prudencia suficiente”. En Barcelonahemosseguidocon interés la ad vertencia de Havelsobrela importañcia de la pa labra, sobresu ambigüedady sus peligros.La puPASQUALMARAGALL,akaide de Barcelona SU DESEO DE CONOCER la Barcelona modernista se explica por su interés por la figura de Gaudí y las similitudes con Praga blicación de la traducción catalana de este texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo despuésde suelecciónpresidencial, ha invitado a una lecturaque yo he recomendado y recomiendo porque demuestra precisamente que aún hay palabrasque puedenayudaral mun do desdeaquelmínimo de sentimientosin el que las ideas carecen de la vibración necesariapara llegar a sus destinatarios. Con suadvertenciasobreel valor mágicoy am- biguo de las palabras comoorigenprimero de la vida y de todas sus revoluciones,pero también de todas las mentiras y de todos los errores,VaclavHavelresumíaen su dis curso a distancia ante el públicode Franc fort, entre el que figurabanel presidente federal alemán Richardvon Weizscker y el primer ministroHelmutKohl,el cansancio histórico de un puebloque había vistocam biar de sentidograndespalabras,como so cialismo y paz, y que se aprestaba a descu brir de nuevo el sentidode la palabra liber tad. Para los mismos alemanes,inmersos en un inesperadosalto en la historia,éstaes hoy una reflexiónvigente.Lo es para noso tros mismos,catalanes,tan a menudo auto secuestrados en la polémicasobrenuestras grandes palabras. Por unashoras, en un breve espaciode su estancia oficiala España,Barcelonava ate ner el honor de acogerla visita doblemente interesante del intelectualy el presidente de la República Federativa de los checosy los eslovacos,VaclavHavel. Barcelona lo recibirá en el Ayuntamientoy en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiuen el Palau de la Generalitat.Antes, Havelha brá podido hacerunabreve visitaculturala una Barcelona por la que siente especial predilección, la Barcelonade Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del presi dente Havelde conocerpersonalmentelos lugares más significativosde la Barcelona modernista se explicatanto por su interés por la figuraexcepcionalde Antoni Gaudí, como por las similitudesartísticasy cultu rales entre Pragay Barcelona,sobretodo entre la Praga y la Barcelonaa caballode finales del siglo pasado y principiosde nuestrosiglo. La capital checay la capitalcatalana sonciuda des destacadasdel modernismoartísticoy cultu ral característicode una época de cambios y am bas representan a dos viejas culturas europeas que ante el nuevo siglo resurgencon una fuerte impronta. Al cabo del sigloactual, con un hori zonte repentinamenteabierto a nuevas esperan zas para la humanidad, ámbasciudades yambos páíses puedencompartir experienciasy tradicio nes de resistencia constructiva, de cultura y de amor por la libertad. Para Barcelona,la visita del presidenteVaclav Havel es un motivo de satisfacción.Vemostam bién en ellaun reconocimientoy un estímulode la vocacióninternacionalde la capital de Catalu ña; y del diálogoy la colaboraciónofrecidosa las ciudades de la Europa central y oriental, feliz mente recuperadas para la democracia en este año trascendentalque estamosterminando.. El universo de las muñecas D NÉSTOR LUJÁN esde hace ya bastantes días, la publicidad en la televisión nos llena de anuncios sobrelosjugue tes. Navidadesy Reyeshan estable cido un festival comercial inaudito y la costumbre de regalarseobjetos entre sí los mayores, amén de los que se ofrecena losniños. No obstante, la fiesta sigue cen trada en los niños. Aquelpoeta ale mán tan finoy penetrantequese lla mó Novalisdecíaque dondeexistan niños existe la edad de oro. Efecti vamente, los niños dominan el mundo de los mayores de una ma nera cada vez más intensa.Y es evi dente que entre los regalosque se hacen a los niños, el juguete priva sobre cualquierotra cosa. SegúnJo hann Huizinga, en su libro “Horno ludens”, el juego es más viejo que la cultura. Y conel juego nos pasa que los animales no han esperadoa que el hombre les enseñara a jugar. Con toda seguridadpodemosañadir que la civilizaciónhumanano ha añadi do ningunacaracterísticaesencialal profundo concepto del juego. Los animales juegan lo mismo que los hombres. Huizingasostienela liber tad y la fantasíadel juego como ele mentos suscitadoresde la cultura. Los descubrimientosarqúeológi cos nos dan buena muestra de que miles de añosantes de nuestraera ya existía algún tipo de juguete que se ha mantenido intacto en el mundo lúdico de la infancia. La pelota, el sonajero, los silbatos,las figurashu manas y de animales son patrimo nio de todas las épocas.La primeras muñecas conocidas,de barro coci do, son sumerias y egipcias,como asimismo son los primeros solda dos, modeladosen arcilla o tallados en madera. Ya se ha dicho muchas vecesque el juguete responde, dentro de la vida espiritual del niño, a dos nece sidádes esenciales:la primera, tras cendente, es la de proyectarsehacia el futuro, participando,a base de la parodia, para imitar la vida de los adultos. La segundarespondea una necesidad vital,que es la de ocuparse en algo usando la imaginación, divirtiéndose en la creación de los propios juguetes o transformando a su placer los extraños. Por esta ra zón, cada épocaviste eleternojuego infantil con los ropajes de su tiem po. Hoy les toca, por ejemplo, a la juguetería electrónica y también al juguete didáctico, de matenal plás tico, que permite al niño no sólo ejercer su habilidad manual, sino desarrollar sucapacidadcreadora. Nuestro tiempo, a la par de inten tar el esfuerzo extraordinario de adaptar al hombre al prodigioso mundo técnico que le rodea, tam bién aspiraa explotarlos sentimien tos infantiles más primarios, que van desde las edulcoradasmuñecas hasta losjuguetes de violencia.En el transcurso de los tiempos, la muñe- LA PELOTA el’sonajero,lossilbatos, las figuras humanas o de animales son de todas las épocas ca ha sido el juguete que tiene ma yor significaciónporque mantuvo una estrecharelaciónconun mundo mágico y prodigioso,hoy práctica mente desvanecido. Hoy intentan desvelar los instintos maternales de las niñas. Los anuncios representan unos’ niños y unas niñas que ríen, lloran, hablan, sufren doloresespe cíficos, les crecenlosdientes y reali zan sus funcionesfisiológicas.Unos monigotes odiosos, con vocecitas irritantes, y unas caras bobas y estó lidas. Como nohay nadanuevobajo el sol, hemos de decir que muñecos así existen desde finales del siglo XVIII en Europa. El maestro Leo nard Maelzel,que fue mecánico en jefe del emperador de Austria, in ventó y perfeccionólosautómatas y pronto se fabricaron las primeras muñecas capacesde pronunciar las palabras entrañables de papá y mamá. En 1826aparecióla primera muñeca articulada.Poco mástarde, con un sutilsistemade contrapesos, tuvieron fama aquellasmuñecas si lenciosas que cerraban los ojos al acostarse. Estos ingenios no son, pues, del todo nuevos y perpetúan un mundo edulcoradoy feliz, esen cialmente falso.Los seres humanos no son, a buena dicha,estas empala gosas muñecas. Yo excitaría a los niños a que in ventaran sus juguetes.En el siglo Y antes de Jesucristo, Aristófanes hace decir a un personaje:“Mi hijo ‘era muy pequeñoy ya construía ca sas, tallaba naves,fabricabacarritos de cuero y con cáscarasde granada hacía ranas maravillosas”.A fe mía que no se conformabaconestosma marrachitos ideales, rubios como las candelas, que “hacen pipí y les duele la tripita”, como si viviéra mos en los años en que Fernando VII vestía paletó.. Siniestra lotería S BALTASAR PORCEL orprende tanto la unanimi dad de comentarios como los escasosanálisis que suscitanlos atentados etarras. Ahora el ministrodel Interior hasta los insulta,calificándolosde “mierda”. Esto lecalmará, pero no resuel ve nada. Se detiene a etarras, pero otros se enrolan.En el País Vascose practican cabriolas políticas como la alianza PNV-PSOE, pero HB continúa con sus votantes. Se condenan los atentados, se proclama que la población los rechaza, pero las bombas no cesan.¿ETAaislada, despreciada, acosada, como se nos repite? Caray, si llega a tener un “buen” momento... Para entender a ETA habría que saber qué propósitospersigue,pero los ignoramos.Y si la policíalos co noce y los calla, loshechos demues tran que tampoco sirve para nada. Propósitos que, dicen, fueron pri mero uña repúblicasocialistavasca independiente, y quedespuésse lían entre una confusa mezcla de nego ciación para salvarla faz, un bandi dismo y una inconcreta autodeter minación vasca.Pero esta fasecom portaría una decadencia de ETA, insisto, que no se vislumbra, sino que ésta hasta exhibeuna portentosa capacidad de autorregeneración. La cual resultaría imposible sin un tejido social determinado —,enfer mo, crispado, marginal, cretino, dogmático?—que lo nutriera. Volvemos así a los votos de HB, de otros partidos en otras partes, a ideas disolutivasque actúan sociológicamente, a actitudesambiguaso frenéticas de unos políticos y al amargo descontentoy desconcierto que provocan las de otros, instala dos en el Gobierno del Estadoo en los autonómicos.ETA medra ahí y probablemente no desea dejar las armas ni conquistarnada, sinó capi talizar y acelerar, ampliar, los elementos de rechazo, de podredum bre, que anidan entre nosotros,que alimentamos. Una yieja idea révo lucionaria o prerrevolucionaria, ésta, que conocieron distintos paí ses de Europa, en loscualestambién se hundió, mientras aquí persiste y sin que sepamosla causa. Porque, además,ETAno liga solo con lo vasco. Ha actuado en los sitios que le ha dado la gana.Y en Cataluña, pese a losmitólogosque ven este país como un islote desligado de su alrededor. Hay aquí cinco fac tores que posibilitan el terrorismo. Uno, la interdependenciaespañola. Dos, grandeszonas urbanascon una población de aluvión o sin apenas controles, cuyo sistema de valores es a menudo bajo o selvático,y que no encaja con el que cultural y ofi cialmente predicamos. Tres, dog mas y actitudes esgrimidospor mi norías políticasfrente a las que no se ha levantadoningún muro ideológi co y cercanas a las de la primera ETA. Cuatro, la mayor capacidad peninsular para montar una socie dad europea. Cinco, el altavoz que supone la Olimpiada. Muchos nú meros paratan siniestra lotería.... ‘ LA VANGUARDIA Presidente-Editor: JAVIER DE GODÓ,CONDE DE GODÓ DirectorGeneral:CarlosFajardo Subdirector General: Esteban 5illué Subdirector GeneralTécnico:JaumeFrancés 5ubdirector Gral. Comercial: JoséM. Lladó AdjuntoDirección General:AndreuNavarro DirectorFinanciero: JuanMariné DirectordePeraonah AntonioPiqué DirectordeCompras: JaumeVilarrasa DirectordePublicidad: ÁngelGarcíaLatasa DirectordeProyectos: NicotásEstora SecretaríaGeneral:Francisco López Delegación en Madrid:Oquendo,23, bajos (28004). Tel. 91/411-01-07. Télex: 23661 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1150 Title A name given to the resource Vaclav Havel en Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Havel, Václav Barcelona Europa Internacional República Txeca Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg b7313882940d2c55680ac9874c075930 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: un rebelde en el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Alcaldes Barcelona Description An account of the resource Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona. Creator An entity primarily responsible for making the resource Febrés, Xavier, 1949- Rivière, Margarita, 1944-2015 Publisher An entity responsible for making the resource available Plaza & Janés Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg e360b886d8dbead358517c54147e0dd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-7609-416-7 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf 33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149 PDF Text Text Balanç de l'any 1990 Una de les coses que he fet ha estat recollir totes aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan ple de coses. Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic. L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia qu~ estàvem empatant amb la misèria. Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca. És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament 155 �Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens agrjtda però que és llei. Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra. És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer Sat)t Pau del Camp. Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven. Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten un parell de by-pass per completar aquestes obres però s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de 20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer Prim. És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme». Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora». Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia mort per una sentència judicial, que finalment va quedar suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes «Barcelona Activa» i «ODAME». És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada. Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps de parlar-ne. Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que es transforma per als barcelonins i les comarques. Els fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de 156 157 com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que s'h~ superat allò més difícil. Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el 8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del continent. És un any que va començar amb els pitjors auguris i q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava ass~gurat. �diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen. És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan, uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar; són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré. És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt considerable des del seu inici. És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres, intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar. Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una mica en el fons insondable dels expedients i que és un magnífic projecte que esperem que algun dia començarà; el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt gran d'expropiacions amb una companyia de serveis públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho. Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si tenim contractes importants per 4.000 milions de dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem. Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un excedent extraordinàriament important. U na cosa és que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era l'únic candidat, sense competència per organitzar els Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està fent guanyar, que està generant com excedent i que va a parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà, perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de 158 159 �diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions, cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any 1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt, dòlar baix, no les deixarem de fer. És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en «l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord, FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora; si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic proper hauria fet esllavissar el terra. Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té de tecnología material. Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són les noves formes de treballar: en sabrem més. També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat, han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda, aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent. Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada transformació de determinats aspectes de la nostra vida urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i amb poques possibilitats de surar en un món cada cop més obert i internacionalitzat. 160 161 �També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació entre administració i comunicació, la dimensió mundial dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a contenidor de problemes i com a educadora dels seus habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc. Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys de represa econòmica i social. Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base social, amb la formulació de la teoria del «domini del territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia. La ciutat no és la creadora dels problemes urbans, però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat, paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen. Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament. Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes dins la ciutat... Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i de les ciutats com a espai dels humans. No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents, en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar (sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor -tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les nostres pròpies ambicions més nobles. El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o a lloar en funció de principis que mai no són prou universals. El millor projecte no justifica una teoria. El millor concepte no és fonament suficient per a un dogma. Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies sòlides i fiables. I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la marginalitat es combat de prop. La inseguretat també. Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre. El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó quotidià de la ciutat. La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i realitzar. I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes. 162 163 �Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima. Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està realment molt avançada. Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta banda, no toqués el mar. Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic. Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del «Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges! Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran construcció. El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la màgia del contenidor. Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat, clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància. Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts, hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén. Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes. Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat millor una altra cosa. Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida -la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc. A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur, de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona 164 165 �fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política: una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present. Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista. Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat més diners dels que es pensaven, però que va endavant._ Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir tot això ha de ser per força un bon sistema. I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que un sistema capaç de produir tot això es justifica pels resultats, en quantitat i en qualitat. I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta: cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als editorial als comentaris de fons en primera persona, es comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui no han sabut posar-se d'acord. L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella. Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal, plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme, etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que molt probablement haurà de marxar. Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa roda: una abans i una altra després de la detenció. Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any 1985-, el congrés de la força política més important d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal. I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és la persona més feliç de la ciutat. Durant aquest any hem avançat molt en la configura- 166 167 �ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem. (Passem per damunt de les pressions excessives que es fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.) Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de governació en el sentit estricte. Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe. Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu, quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de Districte sigui designat per les entitats i associacions. S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels quals correspongui a d'altres administracions, revertiran en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis. El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions patrimonials. Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de l'allargament del període de concessió de domini públic per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis quan hi hagi concurrència d'interès general. Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i de formalitzar-ne la presentació. 168 169 �Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen els tres milions de persones que formen la col.lectivitat humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.» Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any -¡quina gran idea, quin gran començament, quantes possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president del port, que és un home que està dirigint el port cap a una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya. Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del perill que correm de deixar que es podreixi una altra qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització del Llobregat: a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora; b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes, que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que existeix, una solució de futur per al creixement de la superfície d'aigua abrigada. Altres qüestions poden esperar que les institucions s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt. Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús ha de tenir. Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació, així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te- 170 171 �nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la planta de butà. En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té, des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació o interrelació entre Barcelona i l'entorn. Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a través de canals legalment establerts, l'evidència de la paràlisi de solucions en determinats moments. I també la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida, pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona. Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit potes dels cinturons i no cinturons.) Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn. I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he dit, són bàsicament positius. ¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades per: la Llei del juliol del 1987. Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la relació del municipi amb l'entorn. No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un Pla Estratègic on es demana categòricament la creació d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació. Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país, curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat parlamentari que es produeixi al retorn del període de vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al debat de política autonòmica. En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola». De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet. Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats molt notables. Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi 172 173 �l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc importants, però res no indica que no hagin de ser-ho més en el futur. Considerem les següents xifres. La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals 16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el 24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la Junta de Sanejament; i sanejament metropolità. En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys. Això no compta amb la introducció de processos de reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si no s'introdueixen aquests processos, estem, en els pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es produeixi una situació pluvial com la de l'any passat. Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona. Les solcuions són clares i estan planificades. No es t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns. En aquestes condicions, l'increment global del preu brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 • U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien. De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità, va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de consum per una retenció dels preus molt per sota del que l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important. 174 175 �El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat, etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana. Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé. El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions, o ciutats, o països. De l'exigència mútua, sobre una base de confiança estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre amb el president de la Generalitat i el president de la companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts molt importants: més informació estadística, aprovació d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa que existeix amb la companyia de transport -jo vaig entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament espanyol. I que estiguem coberts davant una situació com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns afectats per les explosions i que estaven en situació de lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament, i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir, per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns tinguessin a disposició una assegurança que els hagués dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin. En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui dur a terme les revisions que hagi de fer. Es va acordar també -i això és històric, perquè ha costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important. Es va acordar també que els ajuntaments compliran, en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent. Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de treure, a més de consolació a aquells que han patit més, les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura, una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar aquestes circunstàncies. Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit de gaire cosa, com saben molt bé. D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats, públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes. Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les 176 177 �obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques són les que han creat tot això, i no són les que ho han creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer, tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades. D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més probabilitats que es produeixin aquests accidents, però l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas, una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin produir situacions d'indefensió o de petites companyies que fan obres de què no podran donar compte amb totes les seves conseqüències, com semblava que es podria produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la via Augusta. Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em preocupa més i que molts de vostès saben. Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho veu. Però aquesta transformació no és instantània. L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren, d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du- rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni d'una forma més desesperançada davant les dificultats que hi ha. Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar, càndidament i també directament, a la ciutat que això succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans projectes culturals. I no podríem admetre que finalment se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de ser. Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació, que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que sigui conduent a una situació de desesperança. Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la situació creada per les obres, que tendeixen a descriure les dificultats com a impossibles de superar i produïdes per una mena de mà invisible que mai no acabarem d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al 178 179 �que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional, que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca és justament un millor funcionament del sistema viari. Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba, s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt gran perquè això sigui entès així. I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin en compte. No els demanem que filin massa prim ni una col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la barreja de notícies sigui una mitjana representativa de les coses com són: una colla de dificultats molt grans i una colla de realitzacions molt importants, encaminades a la finalitat que he esmentat. De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es fan i per les raons que es fan. Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis i una explicació del servei. Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits. La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos problemes: el de la indisciplina generada per aquest temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi. ¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la tolerància. Augment de sancions per a infraccions que nosaltres considerem com a més importants, que són aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser permès en una situació de tolerància -és el cas de la «total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les deformacions de les voreres i de les compactacions del terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i som dues ciutats que tenim tots els números perquè 180 181 �aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan senzill i alhora complicat com això. També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit, a la proposta de retirada de carnet per als casos en què no es respecta la llum roja i per als de motos circulant per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta línia. Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb bancs i caixes justament per a això una inversió que porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en quatre sentits. · Per començar qualificar sol metropolità per a grans pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està. Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint de forma espontània. Si parlem amb un promotor, els que construeixen, sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels existents i que estan habitats per famílies que fa deu anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una força més potent que el sector públic, acabi produint les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes. Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el problema de la gent, que ara està pagant amb grans dificultats però que hi arriba, és que no som capaços de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com 182 183 �va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que menys. Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer. I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada. Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a menys que fem forats a terra pertot arreu que no els volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit les obres que es fan de nous habitatges no són tantes sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat. De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha hagut un concurs molt important en aquest sentit, que ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant. Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant, quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment, que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta quilòmetres per hora. No descartem, per després de les eleccions, convocar un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les progressives facilitats a la circulació no provoquen una millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà, però seguirem investigant aquest punt i col.laborant amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts, menys motos sorolloses· amb més espai per al transport públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques. Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de vida de les grans ciutats. Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc. El que hem anomenat a vegades els tres paquets de qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat 184 185 �no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les experiències d'altres nivells. L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar. La gratificació considerable que produeix la confirmació considerable que produeix la confirmació del nostre país de Catalunya com a país i com a cultura també ens mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca de vegades la identificació entre aquest redraçament de Catalunya i determinats gestos polítics respectables com a estrictament singulars. En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin. Som conscients que per primer cop la pau esperada pot derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al contrari. Només si el final del conflicte apareix com a resultat de la imposició d'una voluntat autènticament internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns o altres. Barcelona, en la seva condició de seu de la propera treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre mar, bressol de la civilització i de les tres religions de major incidència en el món, amb tot el poder constructiu i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les paraules del president de la Generalitat al seu discurs de final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat sentiment de confiança. La confiança que ens marcava fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de creació de cultures més avançades de la prevenció, de l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional, més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat. Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover, l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor- 186 187 �mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la consigna per l'any 1991. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener del 1991 188 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf b879986df10dc8591a2737e699f80f2b PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Subject The topic of the resource Comtes de Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Barcelona Espanya Monarquia Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1244/19910423d_00433.pdf c4069dd7063da1850be9c3f99331d0d4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DE LA REMODELACIO DEL PASSEIG DE LLUIS COMPANYS Barcelona, 23 d'abril de 1991 Diada de Sant Jordi �RECUPEREN AVUI UN TROS MAGNíFIC DE LA CIUTAT. AQUEST SALÓ DE LLUíS COMPANYS QUE DE NOU GUANYEM TÉ L'ENORME VIRTUT DE SER UNA MOSTRA EXCEL.LENT DE LES IDEES MÉS POSITIVES DE LA BARCELONA QUE VA NÉIXER A FINALS'DEL SEGLE PASSAT I A LA VEGADA, XEMPLE EXTRAORDINARI DE LA QUALITAT DEL NOU URBANISME. ES FANTàSTIC QUE UN ARC DE TRIOMF, SIMBOL I EXPRESSIÓ D'UN MOMENT CONCRET DE LA CIUTAT - 41 LA BARCELONA DE L'EXPOSICIó DE 1888 - PUGUI SER TAMBÉ UN SIGNE DE MODERNITAT, DE PROJECCIÓ CAP AL FUTUR, DE BENESTAR URBá, DE QUALITAT DE VIDA DELS BARCELONINS. AQUEST ARC DE TRIOMF I AQUEST SALÓ URBà VAN CONSTITUIR UNA MENA DE MARCA DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888, QUE OBRIA AL MóN LA BARCELONA MODERNA, LA BARCELONA QUE FEIA NOMÉS VINT ANYS QUE HAVIA ENDERROCAT LES SEVES MURALLES. �-2- BARCELONA S'OBRIA I HO FEIA AMB L'AMPUL.LOSITAT PRCADIA DEL MOMENT. AMB LA SOLEMNITAT D'UNA AFIRMACIó RETÒRICA. COM UNA EXPRESSIÓ DEL QUE VOLIA SER: UNA CAPITAL EUROPEA, QUE ES MIRAVA EN EL MIRALL DE LES GRANS CAPITALS DEL CONTINENT. ELS AVATARS DEL SEGLE, LA DESCOMPOSICIó FINAL DE LA BELLA IDEA DE CIUTAT QUE AQUÍ NEIXIA CONTRADICTORIA PERò VITAL - VAN DUR LA DEGRADACIÓ A AQUESTA PART DE LA CIUTAT, A TOT EL SEU LLEVANT. AVUI, LA RECONSTRUCCIÓ DELSALó 1 EL RETORN DEL CONJUNT URBà A LA SEVA FESOMIA ORIGINAL SUPOSEN LA RECUPERACIÓ D'UNS SíMBQLS IMPORTANTS DE LA CIUTAT. PERó NO SOLAMENT D'UNS SíMBOLS. RECUPEREN TAMBÉ UNA ESTRUCTURA URBANA POTENT. UN TROS DE CIUTAT FORT, BEN CONSTRUiT, BEN PENSAT, QUE POT CONTRIBUIR MOLT A FER MéS AMIGABLE LA VIDA DELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT DELS VEiNS DE L'EIXAMPLE, DE LA RIBERA 1 DE FORT PIENC. �-3-- DES DE SOTA D'AQUEST ARC DE TRIOMF ES POT TORNAR A ADMIRAR UNA PERSPECTIVÁ URBANA QUE HA RESTAT INèDITA DURANT UNES 1 DéCADES. UNA PERSPECTIVA URBANA DE GRAN QUALITAT. 1 DES D'AQUí PODEM VEURE TOTS FINS A QUIN PUNT L'URBANISME DE QUALITAT POT MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I, EL QUE ÉS MOLT IMPORTANT, REFORÇAR EL SEU SENTITDE CIVILITAT,‹ DE PERTANYENÇA, p12.1pF„NnzaT,Iiltg.I.. AQUEST NOU SALó DE LLUíS COMPANYS HA DE SER UNA PENYORA DEL COMPROMÍS DE LA CIUTAT DE TORNAR CAP A LLEVANT; DE REFER TOTA AQUESTA PART DE BARCELONA I DE DONAR-LI LA CENTRALITAT I LA QUALITAT QUE MEREIX. EL NOU SALóiÉS COM UNA MENA DE CULMINACIó PROVISIONAL DEL SEGUIT DE MAGNIFIQUES INTERVENCIONS QUE S'HAN ANAT FENT EN AQUESTA PART DE LA CIUTAT VELLA\DURANT ELS ÚLTIMS ANYS. RECORDARÉ NOMÉS ALGUNES MOSTRES DE L'ENORME QUALITAT D'UN PROCÉS QUE, QUAN VA COMENÇAR, SEMBLAVA IMPOSSIBLE: LA PLAÇA DE USANT AGUSTÍ VELL, LA PLAÇA DE LES BASSES DE SANT PERE, LA PLAÇA DE LES OLLES, EL CARRER DE SANT PERE MÉS BAIX... 1 DE �^ -^ i------' °; o -4- L'ALTRA BANDA, EL PARC DE L'ESTAGIó DEL NORD, LA NOVA PLAÇA DE LES ARTS, EL PASSEIG DE CARLES I... AQUEST SALó DE LLUíS COMPANYS PRESIDIRà LA RENOVACIó URBANA DE LA CIUTAT DE LLEVANT PERò, ENCARA MÉS, EN SERà EL MOTOR MÉS'DECISIU. LA NOVA PERSPECTIVA URBANA QUE S'ENTRONITZA EN AQUESTA PART TAN ENTRANYABLE DE LA VELLA! BARCELONA ÉS UNA INVITACIó A CONTINUAR, A SEGUIR ENDAVANT, A ABRAÇAR EL MAR. HO ^^ ^^ FAREM. ^^ ^ ` % 4,7=1. ^ HONOREM TAMBÉ AVUI LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT LJ LLUíS COMPANYS, EL PRESIDENT MàRTIR DE CATALUNYA. l ' LA SIGNIFICACIó URBANA D'AQUEST ESPAI QUE HEM RECUPERAT S'ADIU PERFECTAMENT ÁMB EL QUE VA SIGNIFICAR LA P ^ 1 D ,^ E a ^. COMPANYS: LAi FIDELITAT ALS ^.._..__^-^.._..._.._... CIUTADANS DE CATALUNYA; ,EST LS EL LLEGAT MÉS PRECíS I CONCíS QUE EL PRESIDENT COMPANYS VA DEIXAR-NOS.f QUE LA DIGN3TAT INSTITUCIONAL, QUE LA REPRESENTACIÓ D'UN PAíS, QU EL"G( VERN D'UNA NACIó NO SóN CONCEPTES QUs-SOBREVOLN'LA REALITAT AL MARGE DELS CIUTADANS CONCRETS. ^ `'^----Q-(-) ^ ^^ . 41,,Jy_ r` ^ ^-^ ^ ^^= ^^^ c.^^^1^ ,_^^^^s^ vr ^^ ^ k urPr(t_ /ikrt -^-`'^ ^^ - ^r^ ^ ^^ ..^ Uf avk P/rx-i L ^^ oj^ y `7 ^ M 1119cif-L, .),Jk 3 ?^,^ ^^^3^ ^ ^ -^^^..^^^ �--5- ELS BARCELONINS, QUE SABEM QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT, LA SEVA GENT, SIGNIFICAT D'AQUESTA P EÉ-7/---7111Z_L_ QUE CONTRIBUCIÓ A ENTENEM,PERFECTAMENT VISIÓ DE COMPANYS41 UNA OBRA COM AQUESTA LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS I A LA SEVA DIGNITAT. f\— IMNsTub-u—n.„-A—ut, [v-c_ ç' ut /(c) EL SABEM, A ÉS UNA NOSTRES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4150 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall a l'acte d'Inauguració de la remodelació del Passeig Lluís Companys en la Diada de Sant Jordi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Lluís Companys Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Història Barcelona Festes Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1245/19910509d_00446.pdf 60d5fd52be281df344e351d9028c8a04 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. PALAUET ALBéNIZ, 9 DE MAIG DE 1991. �HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, SR. DIRECTOR DE L'OFICINA DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES A BARCELONA. EL ENCUENTRO ANUAL QUE CELEBRAMOS EL 9 DE MAYO CON MOTIVO DEL DíA DE EUROPA YA TIENE TRADICIÓN. CADA UNO DE LOS ENCUENTROS SE HA DESARROLLADO EN UN MOMENTO ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, QUE QUISIERA EVOCAR DE NUEVO. EL PRIMER ENCUENTRO, EN 1989, TUVO LUGAR CUANDO ESPAÑA OCUPABA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. CREO QUE NINGÚN HECHO PUDO SIMBOLIZAR MEJOR QUE ÉSTE LA DEFINITIVA INCORPORACIÓN DE ESPAÑA A LAS TAREAS DE ORGANIZAR CONJUNTAMENTE EL DESTINO QUE COMPARTIMOS LOS PAISES DE LA COMUNIDAD. 2 �EL SEGUNDO ENCUENTRO, EN 1990, SE CELEBRÓ EN MITAD DE UN PROCESO DE NORMALIZACIÓN DEMOCRáTICA DE LOS PAISES DE EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL, Y CON LA UNIFICACIÓN ALEMANA EN MARCHA. ME PARECE INNECESARIO DESTACAR ANTE USTEDES LA IMPORTANCIA DE AMBOS HECHOS. SÓLO QUISIERA REAFIRMAR LA PREOCUPACIÓN QUE LOS GOBIERNOS DE NUESTROS PAÍSES COMPARTEN, Y QUE EL CONSEJO EUROPEO HA RECOGIDO, DE QUE NO PODEMOS DESENTENDERNOS DE LAS DIFICULTADES POR LAS QUE ATRAVIESAN ACTUALMENTE ESOS PAÍSES EN SUS TRANSICIONES ECONÓMICAS Y POLíTICAS. LA MEJOR MANERA DE CONVENCERLES DE NUESTRA SOLIDARIDAD -QUE, POR SUPUESTO, HA DE TENER UNA TRADUCCIÓN EN AYUDAS CONCRETAS DE LA COMUNIDAD, DE CADA PAíS E INCLUSO DE CADA CIUDAD- ES DECIRLES QUE SU DESTINO ES EL NUESTRO, Y QUE ESPERAMOS COINCIDIR CON ELLOS EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA. 3 �EL ENCUENTRO DE ESTE AÑO TIENE AL FONDO LA CRISIS Y LA GUERRA DEL GOLFO PÉRSICO, SU INICIO DESGARRADOR Y SU DESEADO FIN. ESTE CONFLICTO, QUE SE HA DESARROLLADO EN LOS ALEDAÑOS DEL MAR EUROPEO POR EXCELENCIA, HA SIDO SENTIDO POR EUROPA COMO MUY CERCANO, Y NO SÓLO POR RAZONES GEOGRàFICAS. Y DESDE LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS AúN LO HEMOS SENTIDO MáS CERCA, SI CABE. CUANDO EN FECHA RECIENTE ESTUVO EN BARCELONA, EN VISITA OFICIAL A LA CIUDAD, EL ALCALDE DE PARIS, JACQUES CHIRAC, Y NOS HABLÓ EN EL SALÓ DE CENT DE LA VOCACIÓN MEDITERRáNEA DE EUROPA, COINCIDIMOS EN QUE LAS CIUDADES PUEDEN DESARROLLAR ACCIONES DE ACOMPAÑAMIENTO SITUADAS EN EL TERRENO DE LA CIVILIZACIÓN, EN EL DE LA CULTURA Y EN EL FUNDAMENTAL DE LA RECREACIÓN DE UNA CONVIVENCIA ENTRE LOS PUEBLOS DE LAS RIBERAS DEL MEDITERRáNEO. 4 �SI LA CRISIS DEL GOLFO FUE COMPLEJA E INTENSA, LA BÚSQUEDA DE UNA PAZ DURADERA NO LO ES MENOS. BARCELONA, DESDE LA MODESTIA DE SU POSICIóN DE CIUDAD MEDITERRáNEA, PERO TAMBIéN EN SU CALIDAD DE FUTURA SEDE DE LA TREGUA OLÍMPICA, ESTA DISPUESTA A PARTICIPAR EN ESA BÚSQUEDA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRáNEO PUEDEN APORTAR, CON NATURALIDAD, SU CONOCIMIENTO MÚTUO, SUS VIEJAS RELACIONES, PARA RECREAR EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y DE COMPRENSIÓN, SIN EL CUAL LOS ESFUERZOS EN FAVOR DE LA PAZ Y LA ESTABILIDAD REGIONALES DIFíCILMENTE ARRAIGARáN. YA EN OTRO NIVEL DE CONSIDERACIONES, QUISIERA DECIRLES QUE ME CONSTA, NO SÓLO SU COMPETENCIA PROFESIONAL, SINO TAMBIÉN SU INTERÉS POR BARCELONA Y SU DEDICACIÓN A LA CIUDAD, QUE VA MUCHO MáS ALLá DE SUS ESTRICTAS OBLIGACIONES PROFESIONALES. 5 �CUANDO EN 1992 TENGAMOS MILES DE VISITANTES, LA MAYORÍA PROCEDERáN DE LOS PAISES QUE USTEDES REPRESENTAN. SOY CONSCIENTE DE ELLO, Y LA CIUDAD TRATARá DE ENCONTRAR FÓRMULAS DE COOPERACIÓN PARA FACILITAR SU LABOR, LA CUAL DESEAMOS QUE SEA UN ÉXITO, Y TAMBIÉN QUISIERA EXPRESARLES UN SENTIMIENTO PERSONAL DE COMPRENSIÓN DE SU LABOR. LOS VISITANTES DE LA CIUDAD, A LOS QUE ACOGEMOS SIEMPRE CON GRAN SATISFACCIÓN -PORQUE, COMO LES CONSTA BARCELONA ES UNA CIUDAD ABIERTA- PASAN UNOS DíAS ENTRE NOSOTROS, MUCHOS VUELVEN Y OTROS ESTABLECEN LAZOS CON LA CIUDAD, PERO USTEDES PERMANECEN EN ELLA, VIVEN LA CIUDAD DíA A DïA, Y LA SIENTEN PROFUNDAMENTE. PERMíTANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO ENTRE TODOS. MUCHAS GRACIAS. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4151 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Unificació alemanya i la Guerra del Golf. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Relacions Internacionals Territoris Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/689/19910510_LV.pdf a1df7b2ef76f62a2582c4034588e5c39 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/05/1991 La Vanguardia, p.022, Opinión Vivienda asequible PASQUAL MARAGALL Durante mi estancia en Los Ángeles, en 1984, con motivo de los Juegos Olímpicos, conecté con un grupo de profesores de la Universidad del Sur de California, dirigido por George Lefcoe, que trabajaban en el nuevo concepto de vivienda asequible, "affordable housing". La vivienda asequible no es vivienda pública, sino vivienda privada o cooperativa, que cuenta con sistemas varios de financiación -más o menos ayudada por el sector público- que permiten situar sus precios en la banda baja de los del mercado. Desde 1984 hasta hoy nuestros contactos han seguido y el concepto se ha popularizado. Hace casi dos años, en Londres, se reunió una conferencia angloamericana sobre esta cuestión, que dio lugar, a diversos trabajos los cuales se han convertido ya en punto de referencia entre los especialistas. La conferencia era, repito, exclusivamente angloamericana, con una única excepción: el Ayuntamiento de Barcelona. Joan Busquets, Xavier Roig, Xavier Valls, Joan Clos y yo mismo preparamos para aquella ocasión unos materiales sobre lo que estábamos haciendo en Barcelona. Se incluían operaciones e iniciativas tales como los Porxos d'en Fontseré, Barcelona Rehabilitado, Procivesa, Regesa, Herrerías Torras, Nova Icaria, Vall d'Hebron. Precisamente estos días acabamos de recibir la visita de un grupo, con el profesor Lefcoe al frente, atraído por la peculiaridad y las posibilidades de la experiencia de Barcelona. La curiosidad que existe en los círculos especializados por el desarrollo de las iniciativas de Barcelona es grande. El alcalde de Munich, ciudad que también tiene la experiencia de poseer una villa olímpica, así como otros responsables socialdemócratas europeos, van a reunirse con responsables políticos y técnicos de Barcelona, para abordar una revisión de la política socialdemócrata de la vivienda. En este sentido, durante los últimos años hemos tenido contactos con el líder británico Neil Kinnock y el hábil John Smith, ministro de Hacienda del gabinete laborista en la sombra; con los responsables de eurociudades -en especial con los de Rotterdam, que desde el mítico Van den Broek y sus 16 barrios rehabilitados en los años 60 es todavía una referencia ineludible-; y con los dirigentes de Viena, la ciudad cuna de la política socialdemócrata de vivienda, donde el barrio de Karl Marx Hof es una referencia urbanística evidente de nuestra Vila Olímpica. Hace poco ha visitado Barcelona el hasta ahora alcalde de Estocolmo, Mats Hulth, quien me expuso su política de alquileres medios pero totalmente controlados, con un ligero diapasón entre 70.000 y 100.000 pesetas de alquiler por 100 m2. Por cierto, que la promoción más cara, en la banda alta de ese intervalo, vendible a los 2 años en 50 millones el apartamento, es la de Ricardo Bofill. Hay un consenso bastante generalizado sobre la conveniencia de disminuir las cotas de vivienda pública. No por un fetichismo económico cualquiera, sino porque no dan buen resultado un mercado con presencia importante de vivienda pública, excepto Estocolmo. En efecto, desde la Viena de los años 20 y el Londres del 45, la sociedad ha cambiado. La 27 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA capacidad adquisitiva de los ciudadanos ha aumentado y se quiere vivienda propia o alquileres asequibles, no necesariamente públicos. La vivienda asequible trata de llenar el hueco del segmento de la clase media (de obreros cualificados a estudiantes y profesionales jóvenes) que, si no obtienen acomodo a precios en la banda baja del mercado, presiona sobre la vivienda pública, excluyendo a aquellos que estarían legitimados para reclamarla (expropiados, desplazados, etcétera). La vivienda asequible, por consiguiente, se convierte en aliada de la vivienda pública o social bien entendida y proporcionada en cantidades precisas y limitadas a colectivos muy concretos. Pero no es lo mismo. Para entendernos, cumpliría en parte la función que las Cajas cubrieron con sistemas de reparto hoy trasnochados- en los años 50 y 60. El objetivo sería el conjunto de ciudadanos o familias con ingresos medios -de hasta 5 o 6 veces el salario mínimo-, al que ofrecer viviendas de un precio equivalente a una vez y media el máximo previsto en las leyes estatales y autonómicas de protección oficial. Este coste máximo de protección oficial (110.000 pesetas/m2 construido) impide que en el término municipal de Barcelona se hagan viviendas protegidas. Es sencillamente imposible encontrar constructores y vendedores de suelo a esos precios. Eso sólo sería posible a un precio del suelo tan inferior al de mercado (y al de expropiación), que el Ayuntamiento no podría ofrecer más que disponiendo de recursos que le obligarían a elevar la presión fiscal más allá de lo que los ciudadanos aceptarían. Por consiguiente, éste no es el camino. Quizás sea posible en Zaragoza, municipio con 1.000 km2 de término y 500 de ellos de propiedad municipal, o incluso en Madrid, con 600 km2 de término y la meseta alrededor, pero no es Barcelona, con 97 km2 de término y sólo 64 efectivos (hay que descontar Collserola y Montjuïc), totalmente abarrotados. Sólo hay dos soluciones, pues, para ofrecer vivienda asequible y lo ideal sería combinar las dos. La primera únicamente puede vislumbrarla el Estado: crédito hipotecario más barato y más largo, como en Gran Bretaña. La segunda es factible desde el municipio: participar en el mercado o condicionarlo, para convertir en una reducción de precios la eventual participación en los beneficios del sector; o influir de alguna forma en el mercado. Esto es lo que estamos haciendo en Barcelona desde 1985: utilizar diversos medios para inducir a promotores privados a discriminar precios en sus ofertas grandes, reservando de un cuarto a un tercio de las viviendas para su disposición a precio de coste (una vez y media los módulos oficiales) y cargando todo el beneficio posible en el resto de la operación. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 28 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1151 Title A name given to the resource Vivienda asequible Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Habitatge Barcelona Acció política Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/690/19910523_LV.pdf e5cf33e79433b5a4576ed618426cbdd2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1991 La Vanguardia, p.025, Opinión Ilusión por Barcelona PASQUAL MARAGALL La coincidencia histórica ha querido que los barceloneses afrontemos la cuarta convocatoria de las elecciones municipales en pleno proceso de transformación urbana, enfrascados en una renovación que ha tomado como excusa la preparación de los Juegos Olímpicos de 1992, pero que, indudablemente, tiene un alcance y una proyección mucho mayores. Esta transformación, que a mí me gusta atribuir al esfuerzo de una generación más que a los méritos individuales de quienes hemos tenido la suerte de ser sus protagonistas, se ha hecho en un periodo excepcionalmente corto de tiempo. Es la ilusión por Barcelona lo que ha permitido que la ciudad recuperase buena parte de las energías y de las potencialidades que el largo periodo franquista y la crisis económica que le dio salida parecían haber puesto en duda. Aun siendo como es un proceso en marcha -con las consiguientes molestias que la multiplicación de obras conlleva para los ciudadanos-, los doce años transcurridos desde la constitución del primer ayuntamiento democrático permiten constatar ya de forma fehaciente la eficacia de un modelo de desarrollo urbano que hacía hincapié en el reequilibrio interno de la ciudad, en su potenciación económica y en la reparación de su dañado tejido urbano. Ese modelo, diseñado por el alcalde Narcís Serra, supo encontrar su impulso de la organización de los Juegos Olímpicos del 1992, que han permitido una inversión sin parangón en la historia de la ciudad. Hoy, gracias al impulso olímpico, Barcelona es una ciudad con un nivel de infraestructuras y con una calidad de vida mucho mejor que hace diez años. Mañana lo será todavía más, mucho más. Efectivamente, desde el principio -cosa que sorprendió a más de un observador foráneonuestra obsesión fue hablar de la Barcelona del 93. Incluso elaboramos, con la participación de más de un centenar de instituciones de la ciudad, un plan estratégico para la Barcelona del año 2000. Sabíamos que los Juegos eran el nombre de la cosa, pero nuestra ambición era y sigue siendo la de hacer una ciudad renovada y potente de cara al nuevo reto que empezará el día siguiente de los Juegos, es decir, la integración del mercado único europeo en 1993. Porque la ciudad no se termina en el 92. En esos últimos años se ha afirmado -no sin razón, pero también con cierta exageración- que Barcelona es una ciudad que ha crecido a impulsos, "a batzegades", a remolque de grandes acontecimientos como las exposiciones de 1888 o 1929, tras los cuales seguían periodos de cierta apatía -y de deudas. La situación presente no puede ser más distinta. En primer lugar, hemos terminado la Barcelona de 1888 o 1929, con la transformación del Poblenou y con la conquista de Montjuïc. Pero, en segundo lugar, hemos diseñado un conjunto de proyectos ciudadanos para la década de los noventa, que van a convertir a Barcelona en la gran capital de una Cataluña pujante, en un potente centro económico del Mediterráneo occidental, y en una capital cultural europea de primera magnitud. De esos proyectos de futuro quisiera destacar tres. En primer lugar, la reincorporación definitiva de la Ciutat Vella al pulso de la ciudad. La rehabilitación de viviendas y la transformación de la Ciutat Vella en un foco universitario, cultural, museístico, va a permitirnos ganar la batalla contra la marginalidad y la degradación. En segundo lugar, el 29 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA nacimiento de la Ciutat Nova de Llevant, a partir de la Vila Olímpica del Poblenou, la prolongación de la Diagonal hasta el mar, el núcleo cultural y artístico entorno a la plaza de las Glories, las nuevas playas. En tercer lugar, la consolidación de Barcelona como un gran centro económico y de comunicaciones, con la constitución de un centro logístico de mercancías entre el puerto y el renovado aeropuerto, donde la llegada del ancho de vía europeo –tan importante como la del TAV; por ambas hemos trabajado desde hace tiempo- permita trasladar la frontera económica francesa hasta el sur de Barcelona. En definitiva, en los años venideros vamos a culminar una labor de transformación urbana que concibió la generación de nuestros abuelos, y que la generación de nuestros padres -la generación marcada por la tragedia de la Guerra Civil nos transmitió con su sacrificio callado. A nuestros hijos, que constituyen la cuarta generación del siglo, vamos a dejarles una ciudad más próspera, más reequilibrada, más amable, menos ruidosa -una ciudad, en suma, que finalmente se reencuentra a sí misma. En 1979 los socialistas llamamos a los ciudadanos a las urnas invitándoles a entrar con nosotros en el Ayuntamiento. La participación ciudadana nos parecía y sigue pareciéndonos fundamental para garantizar la buena marcha de la ciudad. Porque la ciudad es la gente. Esta última frase la mencioné en el curso de una conferencia que pronuncié en el Ateneo de Boston en 1983. Durante el coloquio posterior, un hombre ya mayor se levantó y me dijo que esa frase -"the city is the people"- era de Shakespeare. Pues bien, le contesté: ése es mi programa. Llevar a cabo este programa, culminar nuestra ilusión por Barcelona, es una tarea colectiva para la que necesitamos el apoyo y la participación de todos los barceloneses. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 30 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1152 Title A name given to the resource Ilusión por Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78 PDF Text Text ^- ) L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta: 'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya". El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons. El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat. La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS, pronuncia el següent parlament: "Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors, senyores i senyors: Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest matí. Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien, com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya. Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer els seus drets de ciutadans. Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals. Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres ciutadans. Moltes gràcies." 5 - 91705AP1.DOC �Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent parlament: "Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:. Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el poble de Barcelona, Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot. El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més. Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei del ciutadà i no a l'inrevés: Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat. Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi. Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats. Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la població catalana i de Barcelona en par ticular. Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics. Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva persona. Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de 6 - 91705AP1.DOC �1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya. Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg, col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem. Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història. Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals. Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i disminuir l'atur. Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats. I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara la nostra ciutat. Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat. Moltes gràcies." El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia el següent discurs: "Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i senyors: 7 - 91705AP1.DOC �En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans així ho decideixin. Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement caràcter simbòlic. Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla, compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia. Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori, que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar reflexionant sobre tot això. La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa. Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys. En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el 8 - 91705AP1.DOC �Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant, nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional. En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un dels nostres objectius. En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona. En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos especulatius espectaculars a la Ciutat. En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més impostos. En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans. En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent. En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés. En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana, sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern. En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que s'estenguin a tots els ciutadans. 9 - 91705AP1.DOC �Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys. Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç parqué això sigui així. Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys. Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a acció dins aquest Ajuntament. Moltes gràcies." El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs: "Senyores Regidores i senyors Regidors: Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els anys que vindran. Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat. Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement, dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser. Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell 10 - 91705AP1.DOC �que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables. No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta Sala i en tots els nostres actes. Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena d'explicació. No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant. Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar . Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels 11 - 91705AP1.DOC �barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes, però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser. Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin realitzades. Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906, Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem. Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat, d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima, potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar, justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari, sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja 12 - 91705AP1.DOC �plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir: obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació, descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític. Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment, del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels problemes del transport. Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat. Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens hem fixat per a aquesta Ciutat. 13 - 91705AP1.DOC �Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari, disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha tingut si no hagués estat per la fita de 1992. Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera. Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100. Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al 25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local, perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de 14 - 91705AP1.DOC �descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen arreu, en bona part, un finançament nacional. Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució. Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem, tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc de tothom. I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem administrant. Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats, és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden, però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que, per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya. Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar, equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat, exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX. Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces polítiques. Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen força sign if ica ti va. He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència, sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho 15 - 91705AP1.DOC �clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions superiors. Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria. Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat. Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que 16 - 91705AP1.DOC �momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari , mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només pels de la llista socialista. Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans. Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona. El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic. El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido. El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi convido. Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI. Moltes gràcies.' Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i el públic assistent. Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 17 - 91705AP1.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4153 Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vintró i Castells, Eulàlia Lacalle i Coll, Enric Cullell i Nadal, Josep Maria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Gestió pública Benestar Social Infraestructures Acció política Govern Model social Alcaldes Investidura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-07-05 Description An account of the resource Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/691/19910822_LV.pdf fbd446ae94190b52a8b40ec8e752a92d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 22/08/1991 La Vanguardia, p.018, Opinión Barcelona con Gorbachev PASQUAL MARAGALL Hace apenas nueve meses, el 28 de octubre pasado, Mijail Gorbachev visitó Barcelona en una de las más cálidas visitas -quizá la que más- de jefes de Estado a nuestra ciudad. Los barceloneses le expresaron su simpatía, conscientes de la magnitud del proyecto que encabeza y de la gran diversidad de problemas que debía afrontar. Y por ello se sentían a su lado. Como ahora, probablemente, también se sienten. Durante la breve estancia de Gorbachev que coincidió con el restablecimiento en nuestra ciudad del Consulado General de la URSS-, tuve la oportunidad de hablar con el entonces ministro de Asuntos Exteriores soviético, Eduard Shevardnadze, sobre las dificultades políticas por las que atravesaba la "perestroika". Poco después, en diciembre, Shevarnadze dimitía para advertir con su gesto del peligro de un golpe de Estado que pudiera poner fin al proceso reformista. Ahora su predicción se ha visto fatalmente confirmada. Las palabras de despedida pronunciadas entonces por Gorbachev en el Palau de Pedralbes no ocultaban ni la conciencia de esas dificultades ("en los próximos meses -advirtió- nos espera parte de lo más serio e importante que hemos emprendido y de ello depende qué camino deberemos seguir en nuestro proceso de reformas") ni la emotividad de un hombre que había quedado impresionado por nuestra ciudad y por el afecto de los ciudadanos de Barcelona. "Quisiera pedir -dijo Gorbachev- a los dirigentes de Cataluña y al estimado alcalde de Barcelona que transmitan nuestro sentimiento de agradecimiento por lo que hemos visto en los barceloneses y por las palabras que nos han dirigido, de buena disposición hacia los soviéticos. Sólo hemos tenido unas horas para visitar esta ciudad y me gustaría decir que de estos instantes ha nacido un deseo firme de volver a Barcelona, para tener ocasión de pasear de nuevo por sus calles sin atraer tanta atención. Quizá tengamos esta ocasión, porque todos tenemos derecho a jubilarnos, pero ojala podamos hacerlo antes de este momento." Como alcalde creo interpretar que el sentimiento de la mayoría de fuerzas políticas y de los ciudadanos es que ese deseo de Gorbachev de visitar de nuevo Barcelona -y no precisamente como un "jubilado", sino investido del cargo de que ha sido ilegalmente desposeído- se pudiera cumplir bien pronto. Y ello no sólo por un deber de cortesía hacia un visitante tan ilustre y elocuente, sino por el sentimiento de que Gorbachev representaba buena parte de las esperanzas de paz y de entendimiento entre los pueblos que 30 años antes habían personificado Juan XXIII, J. F. Kennedy y Kruschev. Unas esperanzas que fueron frustradas entonces ante la perplejidad de un mundo que se creyó la hipótesis de que la historia no estaba aún preparada para la paz. Unas esperanzas que parecen amenazadas ahora de nuevo por la desconfianza, el conservadurismo y el chauvinismo que los pueblos llevamos latentes dentro. Pero esta vez la humanidad no se creerá que "no ha sonado aún la hora". El gran mérito de Mijail Gorbachev ha sido comprender la necesidad de la distensión y el desarme a escala mundial. Fue él quien dio los primeros y más decididos pasos en esa 31 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA dirección. Sin embargo, no supo o no pudo resolver los más acuciantes problemas internos de la URSS. ¿Advirtió demasiado tarde que la economía de mercado y la democracia política son inseparables como algunos dicen? No lo creo. ¿Minusvaloró la capacidad -y la necesidad- de los pueblos de replegarse a sus identidades más primarias e incontrovertibles en momentos de crisis? Es posible. Nos queda la esperanza de que el proceso iniciado por Gorbachev siga adelante, a pesar de todo, entre otras razones porque ahora son los lituanos, los georgianos, los rusos, los checos y los eslovacos, los polacos y tantos otros los que desean su retorno. Las ciudades tenemos un papel limitado en política internacional. En ese sentido, Barcelona seguirá escrupulosamente la línea que marque el Gobierno del Estado y los sentimientos expresados por las autoridades catalanas. Pero el alcalde de Barcelona no puede dejar de expresar en este momento histórico el sentimiento mayoritario de los barceloneses y pedir que la razón y la ley vuelvan a reinar sobre los destinos de los pueblos soviéticos, muy en particular en los de la ciudad hermana de Leningrado. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 32 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1153 Title A name given to the resource Barcelona con Gorbachev Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbacov, Mikhail S. Rússia Internacional Acció política Democràcia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1248/19910826d_00449.pdf 6cd0ef674e624134d2ee64f6c78faa0c PDF Text Text Inauguració Túnels de Vallvidrera, 26.08.91 Paraules de l'Alcalde de Barcelona El que va iniciar l'Ajuntament i tot seguit un consorci - que tenia el carácter de consorci local , el Consorci de Túnels del Tibidabo - va ser creat, va ser aturat i finalment va ser recuperat i sanejat de nou per l'Ajuntament de Barcelona. Vull recordar molt especialment la tasca que va portar a terne Joaquim de Nadal, que aleshores no era encara tinent d'Alcalde, però si home de confiança de l'Alcalde de Barcelona, justament per tirar endavant la recuperació i el sanejament d'una obra que havia començat tants anys abans i que la crisi havia aturat. Joaquim de Nadal va comptar, jo diria a l'altra banda de la taula, amb el recolzament d'unes persones que jo vull citar en aquest moment. Jo recordo, molt en especial, Raimon Carrasco, Martí Mercadal i Francesc Segura de Luna - que ens va deixar - i que van aportar tot aquell seny i totes aquelles ganes de col.laborar i d'arribar a solucions que calien perque una obra que semblava gairabé impossible de tirar endavant fos una realitat. Aquesta va ser una feina de despatx, peró no la més senzilla, abans que comencés el senyor Vilalta amb les seves màquines i el senyor Compta amb els seus projectes i el senyor Borras també amb els seus projectes i finalment el señor Villaseca. Hi va haver, doncs, una feina de despatx complexa i difícil en virtut de la qual l'Ajuntament de Barcelona efectivament va assumir tot el deute que aquelles obres havien generat i al qual no s'havia pogut fer front. I l'any 82, el final de l'any 82, el mes de desembre, ara m'ho recordava el Delegat del Govern, el senyor Francesc �Martí, ell com a president de la Diputació i jo ja con Alcalde de Barcelona - va ser pràcticament la primera signatura me y a con Alcalde i per això la recordo també molt especialment van lliurar "limpia de polvo y paja", con diuen els castellans, dos tercos de la companyia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat, a la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar quatre o cinc anys després perque, efectivament, hi havia problemes de transferéncies i de concepte que segurament van retardar l'inici. Però de fet, aquelles obres s'han acabat avui i avui doncs, vull felicitar a Rafael Villaseca i a l'Albert Vilalta molt especialment per la feina feta. Per fi, la feina s'ha acabat. Jo creo que TABASA ha fet una bona feina, con l'ha fet VOSA, con la fet l'Institut Municipal de Promoció Urbanística. Creo que la feina que han fet aquestes empreses que s'han creat específicament per fer una obra criden a futures col.laboracions, qui sap si en obres de vocació similar. Una altra cosa de la qual volia parlar, molt breument, és sobre la filosofia de finançament de vialitat que té l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments. I que té la Mancomunitat Metropolitana i que jo cree que és la lógica des del punt de vista tradicional dels manuals d'economia. En principi, en área metropolitana, en el que en podríem dir ciutat gran, els carrers no haurien de pagar. No s'hauria de pagar per cinturons, no s'hauria de pagar per qualsevol tipus de mobilitat, en el mateix moment en que consideren que la ciutat ens ha desbordat el municipi i que, per tant, i amb el nom que li poguem donar, tan se val (comarca, área metropolitana...) aquella ciutat més gran en la qual hi han commutacions diàries, és a dir, hi ha un percentatge altíssim de persones que hi viuen i hi treballen travessant fronteres municipals, tenen dret, o creuen tenir dret, i en penso que nosaltres els hi hem de �fer costat en aquest sentit, a no pagar per anar de casa a la feina. Mes enllà, a la periferia regional, a la periferia de la regió metropolitana, possiblement sí que comenci a tenir sentit parlar de peatges. Més cap aquí, no. Només té una excepció aquest principi que sembla tan senzill. I és el de les obres singulars, com aquesta. Les obres de túnels, les obres de ponts...Imaginem el que són ciutats que tenen illes a dintre, o que són illes: Estocolm, Manhattan a Nova York... estan històricament lligades a la idea d'haver de pagar alguna cosa per accedir a la ciutat central aïllada de l'entorn. Això no té res a veure amb un altre concepte que ha aparegut nou recentment, en virtut del qual, per accedir al centre de la ciutat és possible que algunes ciutats d'Europa i del món - Singapur n'és un cas - es plantegin de fer pagar. Perà aquest és un preu que no és el preu de la mobilitat, és el preu de lluitar contra la congestió. És el preu que s'imposa en virtut del principi de que qui contamina, paga. per tant, per disminuir la congestió segurament és bo posar un preu que, en principi, no té una finalitat fiscal si bé és evident que es pot destinar en o finançament part, una part, en bona al d'infrastructures. I acabo aquest punt. Jo creo que aquesta obra será económicament un èxit. Creo que si té les bonificacions fiscals que haurà de tenir, amb tota certesa, perquè s'assimila en bona mesura en el règim d'autopistes, será una obra que s'autofinancará. I creo sincerament que des del punt de vista del funcionament aquest será perfecte; ho cree amb tota sinceritat, i ho creo perquè sé que a finals d'aquest any, d'aquí relativament poc, hi haurà ja en funcionament el sistema més complert dintre del qual aquesta obra agafa tot el seu sentit. I vull acabar justament, molt breument, amb una �referencia en aquest tema. En vint dies d'agost hem inaugurat, hem posat en servei, dues peces fonamentals de la nostra mobilitat viària, de la nostra mobilitat metropolitana i comarcal: la que uneix les comarques del Baix Llobregat i el Maresme, fa vint dies, i avui la que uneix el Valles Occidental i el Barcelonés. Per la primera está previst que hi arribin a passar fins a 80-90.000 cotxes diaris; per la segona, inicialment es preveu unes intensitats de 16.000. Però és evident que amb aquesta estructura que avui en bona mesura millorem s'está creant un altre marc de vida pels milions d'habitants que formen aquesta aglomeració, aquesta connurbació. D'aquí poc mes de quatre mesos el Segon Cinturó será una realitat 1 també la Pota Nord. Quedará només, per uns mesos més endavant, la Pota Sud i l'enllaq entre el Segon Cinturó i les autopistes de Girona i de Sabadell. De fet doncs, haurem acabat el que fa prácticament trenta anys s'havia dissenyat. Estem parlant d'idees molt antigues que en aquest mes d'agost de 1991 es realitzen, que s'havien aprovat en el moment en que, durant els anys seixanta, Barcelona es va començar a veure les orelles des del punt de vista de la seva potencia económica i que molt abans encara, jo cree, s'havien començat a sondar: la xarxa arterial metropolitana. Estem d'enhorabona. Aquesta obra és filla del consens. Sigui benvinguda. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4154 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona a la Inauguració Túnels de Vallvidrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vallvidrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf 80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f PDF Text Text R, ;`--110 Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle un compadraje entre Alcaldes. Quisiera tranquilizarles. No existe ningún acuerdo intencionado entre su respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a quien agradezco su invitación por varias razones, y me van a permitir que mencione luego alguna de ellas, y este Alcalde que les habla. Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción, siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las �ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica, industrializada y serena, meseteña y fluvial - que todo eso es Valladolid - distinta a la mía. No debe haber dos creaciones del genio humano que se parezcan tanto entre si distintas como dos ciudades. a la vez, sean tan La ciudad, ese invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de mercado y de comunicación sdcial, y la protección del individuo, que es techo Iy muralla. Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas "polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades �siguen cumpliendo sus funciones originarias. Si antes a Valladolid confluían las gentes de la Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo. Si antes la Iglesia de Santa María la Antigua amparaba las reuniones de los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en si un lugar privilegiado de múltiples encuentros. Pero a esa semejanza de todas las ciudades corresponde, sin que sea ello contradictorio, una identidad distinta, un modo propio de cada ciudad de expresarse en su arquitectura, en sus calles y plazas, en el aire de sus gentes, en el color de sus cosas. 3 �Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido otras similitudes entre las ciudades, en los problemas y en las soluciones. Qué duda cabe que el tráfico es un problemacomún, como es una solución común ampliar las donas peatonales, al estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San Gregorio o la Plaza de San Andrés. Las ciudades, además de parecerse por su función genérica, pueden tener coincidencias que hacen que unas se sientan más próximas a otras. Permítanme que tenga la osadía de busclar algunas de esas coincidencias entre nuestra dos ciudades, con, manifiestas para la debo confesarlo, ventajas vuestra. 4 �Si las dos son centros universitarios, Valladolid tiene la Universidad más antigua de España. Si las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy, aquí vive y trabaja Miguel ñelibes. Si las dos son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón. S'{ las dos son ciudades de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional de Escultura Policromada, España. Si las orgullo de la ciudad doS son ciudades y de manifestaciones populares, Va lladolid emociona con su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como el magistral "Jesús atado a 1 a columna". 5 �Y hay otras coincidencias que nos aproximan. Las dos son ciudades industrialeS, con la fabricación de automóviles como una de sus principales ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran vida deportiva. Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar os europeos tenemos en esa aseveración porque motivos para sentirnos orgullosos de nuestras ciudades. Europa es el continente urbano por excelencia. En ningún otro espacio de humanidad se encuentran tantas y tan engarzadas mar illas urbanas. triángulo que forman Praga, Budapest y Viena es El único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio, 6 �de creatividad que acotan. igual a su manera como el triángulo que forman Valladolid, Zamora y Palencia. Esta es la riqueza de Europa. Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia y asiste perpleja al parto difícil de una nueva era, las ciudades tienen mucho que aportar. Las ciudades son una referen la de estabilidad. Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los organizan las ciudades. as ciudades podemos entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en los muros terribles de a cerrazón étnica, �religiosa, nacionalista. De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a Estado. Les voy actualidad ciudades, a poner un rabiosa. no como ejemplo Belgrado capitales enfrentadas, estoy seguro q atrevido y y Zagreb, de de como naciones pueden comprenderse antes que Serbia y Croacia. Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer, modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta Europa Occidental, más afortunada y más unida, más 8 �rica y más confiada debería tener su ciudad amiga - y por qué no decirlo su ciudad protegida - en la otra Europa. Tenemos la suerte inmens de poder celebrar nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad, sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y no olvidemos las ciudades europeas con las que compartimos una civilización común y con las que construiremos un futuro compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4155 Title A name given to the resource Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Ciutats Model social Valladolid Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1250/19910917d_00451.pdf 7f34e6271d33d1aa37a316b1f9933943 PDF Text Text t GIVG-0-41- W.57/(itA 6 rifIGUS ---- 6r-- 17 hfi- -14c1 I y 1443o c-o-sivi4 h 0/4aulf-- dÔ 1\7 116pAes1(€ 5(-71-ruÇ7' /1--(ro / 77t 4 h/I t íî&rì 0-1U M E rftC ("71\1 (6-4( atal_ 1-- e k--) )/Lte frwo (-m ( ti); 61, cut, c"---7,Lo-t:4 7utp u/wLi 9,r �> C'^ ^ w^ iiy t NDIAC N T tic) rl..j / 0 24 /1 4-771C , u{`1 Z E-( , (T r r i`l--' d-v 1 v^J L .— IN lJ &--J ( Z &u-5,j~ „ C i ^^^`^ ^ 1 ^^ kM L^til (0-1-4 s og u (w (-).„ T-b.in (Lc1 1m VI( ui)rdo i (it,etirk( (71¿- rn • 15 t7"),1 c/ot Lo ^ ^ \ 1SLly F p. ) ^ ^ ^ ti^ titi1 < (^ (^Í L t( ^ - ^7 ^ti^ ^^`^^^^ • UvR o A [s c NT=' I v ^ Xl ./1-CAAU^-t..: (I iti i‘ N TWL "'' V i "l ^^ ('o e,tici{-t_ Roe, L e"S 04~)- S .S 6 1.4 6-Tt h VZ,- ¿)--e c n U .^ `^ Li/^ , �(1 c,tinT^ ^ ^^^ C Gtki,bUJ n l u-F- 1 /1-Ç cU2ó p ^M c4- ff 2 Enis" c7-t-t-Í 1\r. C^s ^^ ^^^ Z% ¡ pitóz)negr ùkJ /G'Òut4 S A--Ñ .1) T,il: eç k <1 cirlt7^^^ ^l 17-7\11A - 1M(4 L ý4 'T %1 2 t,ir^Tlou ( ç7%147 --^u-t US • cc7i ^^ r7 ru P^-^7■ r 1Í1.. 2-^ TD L ^^{ ^ZS c^^ G-DvE Zt-/ c_ 4: U () ^L Zyi,e O ^21 l (2,e)h) S eIti ço S eT 1/v5/ 1- 1 ^ v (-J(`st l-/z 4-v b- kva2 R flYzA ^ 0ot3 ( 11 ^-^ G--1" ^ - t\i vo ( ^^ o Lc ^^ ne71; v N ^^ id bit/ ^-1' n uy A eJ cLL 0-q- s 1,^-^ 0 �f X 41 . ,) cat4 KIITY by\i ce1\1aTu f) - (1 /2) a44.4 msmem- yç Mü\JI-7( cyci. L. 1D c ce4 r• e F- (AA 1)(\i- cp-)\I LtaÅ rti £) r mM:r k_cip ( uPt1■5 TDkLL A Ji k .}4/ ) 1/477-AAACC__ Á4 e3e7 of\c¿i Cf rJS. Z/Nks- ,(cikhcliviNi 01,-1) Ax2/~ (14 /1 �/44/t-1Lí% --0,1,Z .ç 01J5 1A A~, Ck51-c■L- Cf (X"- amo( UtAktA 1 A A'S A A/v2iLi £z/t/t/tPy IMAr‘' e CM. 1\931kVA V91/4N" ei � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4156 Title A name given to the resource Paraules d'intervenció de Pasqual Maragall a la IV Conferència Eurociutats, a l’International Convention Centre de Birmingham Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. International Convention Center, Brimingham Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Eurocities Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Acció política Territoris Model social Ciutats Description An account of the resource Versió manuscrita de PM del discurs. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1252/19911006d_00452.pdf b5a561712ea595df49f87965fc74db00 PDF Text Text • CERIMONIA INAUGURAL DEL 45è CONGRéS DE LA INTERNATIONAL FISCAL ASSOCIATION PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 19 hores. Q, Diumenge, 6 d'octubre de 1991, t- S.A.R EL PRíNCEP D'ASTÚRIES, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: EN PRIMER LLOC, VULL AGRAIR L'AMABLE INVITACIó DEL COMITè ORGANITZADOR D'AQUEST 45è CONGRéS DE LA I.F.A. A PRONUNCIAR UNES PARAULES EN L'OBERTURA ICIAL DEL CONGRéS. EL MEU'AGRAïMENT S'ESTéN TAM , MOLT ESPECIALMENT, A L'EXCM. SENYOR FRANCISCO FERNANDEZ O RDOÑEZ, PRESIDENT DE LA BRANCA ESPANYOLA DE LA IFA I MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS, QUE AVUI NO POT ESTAR AMB NOSALTRES, RECISAMENT PER LA SEVA CONDICIó DE MINISTRE, JA QUE HA D COMPANYAR A SS.MM. ELS REIS D'ESPANYA EN EL VIATGE OFICI QUE REALITZEN ALS EE.UU. AL SENYOR FERNáNDEZ ORDOÑEZ DEVEM EN BONA PART LA REALITZACIÓ D'AQUEST CONGRéS A BARCELONA, PUIX QUE A L'ANY 1988, VA ACONSEGUIR QUE EN EL CONGRÉS E LA IFA, CELEBRAT A AMSTERDAM, LA CIUTAT DE BARCELONA FOS ESIGNADA OFICIALMENT SEU DEL CONGRÉS QUE INAUGUREM AVUI. LA IDEA DE CELEBRAR EL CONGRé'S A BARCELONA VA SER ACOLLIDA IMMEDIATAMENT PER L'AJUNTAME NT, I DES DEL PRIMER MOMENT HEM TREBALLAT EN ESTRETA COL.LABO ACIó AMB LA BRANCA ESPANYOLA DE �LA IFA, PER ACONSEGUIR QUE EL 45è CONGRéS SIGUI UN GRAN CONGRéS. CREC QUE AQUESTA 4ESSIó INAUGURAL, PRESIDIDA PER S.A.R. EL PRíNCEP D'ASTúRkES, I AMB LA PRESèNCIA DE TOTS VOSTéS, GARANTITZA L'èXIT D CONGRéS. ESTIC CONVENÇUT QUE ELS RES LTATS DE LES PONèNCIES QUE S'HAN ELABORAT, DELS SEMINARIS QUE S'HAN PREPARAT I DE LES RESOLUCIONS QUE ADOPTARà L CONGRéS, EN MATèRIES DE TANTA D'ACTUALITAT, SERAN D'INT RèS PER A TOTS VOSTèS I PER A NOSALTRES. VULL REFERIR-ME DE FORMA ES'ECIAL A LA PONèNCIA I AL SEMINARI QUE HEM PROPOSAT I PREPARAT DE FORMA CONJUNTA L'ASSOCIACIó ESPANYOLA DE DRET FINANCER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL TEMA DE LA VALORACIÓ BéNS IMMOBLES A EFECTES 1 FISCALS, INTERESSA ESPECIAL ENT ELS MUNICIPIS, JA QUE ELS IMPOSTOS SOBRE AQUESTS BéNS, CONJUNTAMENT AMB ELS QUE GRAVEN L'ACTIVITAT ECONòMICA, COIJSTITUEIXEN EL 50% DELS INGRESSOS EN ELS NOSTRES PRESSUPOSTOS. AQUESTA MATèRIA, QUE FINS ARA MAI NO HAVIA ESTAT TRACTADA PER LA IFA, éS DE LES MéS CONFLICTIVES EN ELS SISTEMES FISCALS DE TOTS ELS PAïSOS. �EN PRIMER LLOC, S'HA DE DIR QUE LA SENSIB ITAT DELS CONTRIBUIENTS éS MOLT ALTA gUAN ES TRACTA DE FISCALITAT IMMOBILIàRIA. EN SEGON L C, S'APRECIA dNA ABSèNCIA DE CONCEPTES RIGUROSOS QUE, EN ARRERA INSTà IA, ES TRADUEIX EN ( .ti'f 2 W- i c(b r LA DOCTRINA I LA UNA ImpyRceyx DE LES LE($ISLACIONS, JURISPRUDèNCIA. L \apl*TI-11.112.41~ FINALMENT, LA SITUACIÓ S ÇOMPLICA QUAN LA NORMATIVA FISCAL EXIGEIX VALORACIONS E MA4SA DELS BéNS IMMOBLES, REQUEREIXEN DISPOS QUE D'UNA QUANTITAT ENORME DE DADES FÍSIQUES, ECONòMIS ES I JURíDIQUES, I REALITZAR MILERS DE CLASSIFICACIONS OPERACIONS DE CáLCUL. L'EXPERIèNCI DEMOSTRA DUES COSES EN AQUESTA MATèRIA: LA n Tí 'G(L ^ S 1H l3ú/I PRIMERA é ,Q 0/41XT,&,L b N úNIC CRITERI DE VALORACIÓ DELS BéNS IMMOBLES APLICABLE A T O S ELS IMPOSTOS QUE, D'UNA FORMA O UNA ALTRA, AFECTEN AQUESTS BéNS. LA SEGONA éS QUE, EN MOLTS C A SOS, SóN DIVERSES LES AUTORITATS COMPETENTS PER A REALITZAR A QUESTES VALORACIONS, CONCURRèNCIA QUE DóNA LLOC A VARIACIONS D'IMPORTàNCIA EN LES ESTIMACIONS, 3 �AMB LES DESIGUALTATS CONSEQ - PER AQUESTES RAONS LES QUE ES PODRIEN AFEGIR, CREC QUE SERAN DE GRAN ÚTIL AT LES REFLEXIONS QUE VOSTèS APORTARAN. PEL QUE FA ALS SEMIN DRIA O L TAMBé DIR ALGUNES PARAULES, DEL SEMINARI QUE PATROCINA L'AJUNTAMENT D BARCELONA, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES GRANS àREES METRO'OLITANES, QUE JA ENS VA PERMETRE TREBALLAR L'ANY ?ASSAT AM: ELS RESPONSABLES DE LA IFA, EN UNES JORNADES QUE ES VAN R'ALITZAR A BARCELONA SOBRE LA FISCALITZACIÓ DE LES àRTES M: ROPOLITANES DE NOVA YORK, MILAN, LIó, BUENOS AIRES, STE•DAM, FRANKFURT, BIRMINGHAM I BARCELONA. DELS TREBALLS D'AQUELLES .ESSIONS ES DESPRèN QUE ELS RECURSOS ACTUALS NO SóN .UfICIENTS PER A AFRONTAR ELS NOUS PROBLEMES QUE ESTAN SORG'NT N L'àMBIT DE LES GRANS CIUTATS, I QUE ENCARA NO ES TEN N SO UCIONS PER SOLVENTAR I FINANÇAR REPTES COM ELS DEL M'DI AMBIENT, EL TRàNSIT, LA PRESERVACIó DEL TERRITORI, I E GENERAL LA QUALITAT DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS. TANT SOLS SI 'ESTRUCTUREN DE FORMA ADEQUADA AQUESTES GRANS AGLOMERACIO S URBANES I ELS SEUS RECURSOS, SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTE NCIALITAT SUPERIOR AMB UN COST 4 �ADEQUAT. PER TANT, CALDRIA REFORÇAR A•'ELLES INSTITUCIONS QUE PRENEN AL SEU CàRREC L'OFERT • DE :-NS I SERVEIS DE CARáCTER METROPOLITá. ;, r ) ?na A--(‘X O COMPENSAR AMB LA PRESèNCIA DIRECTA DE ADMINISTRACIó DEL SERVEI P EL QUE MéS ENS HA DE E ^ ^F^rRCFsR ^AMíi^E.-,P R O^R^ PREOCUPAR COM ECONóMICS PRESTACIÓ EN UNA éS EL DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURíDICS AQUí, DELS SERVEIS PúBLIC . CORRECTA GESTIONEN PER APLICACIÓ A NIVELL ELS SERVEIS ADMINISTRACIONS, DE GRANS CIUTATS DE ENTRE L'ADMINISTRACIó LOCAL I LA AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA FINANCIACIó DE TOTS DELEGACIÓ D'AL RES EN ECONòMIC PER A GARANTIR UN EQUILIBRI QUE ES EN UNA Com GE^LTA-T'Ç PROGRAMES c £ ES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, I, FINALMENT, EN UN SISTEMA '4RIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SO RE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRàCTICAMENT MONOPOLITZATS PEL NIVELL ESTATAL, I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITàRlIA. ç't)W ^2S 5 0■-1 Vq.K1 ^.,,^ fT.^ 1t,L ,L, [JA/4 ^^ ^ "3fiZ ... 1 �NO PUC ACABAR AQUESTES PARAtLES SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ QUE S'HA REALITZAT FINS ARA EN ELS TREBALLS PREPARATORIS DEL CONGRéS, I E L QUE il laQ. REALITZARAN TOTS ELS PARTICIPANTS PER ANALITZAR'' AQUESTS I ELS ALTRES TEMES QUE ES DEBATRAN EN EL TRANSCURS DE LES SESSIONS. VAIG TENIR LA SATISFACCIÓ D'ENVIAR LA SALUTACIÓ DE BARCELONA ALS CONGRESSOS D'AMSTERDAM, RIO DE JANEIRO I ESTOCOLM, I D'INVITAR-LOS A VISITAR-NOS. ARA, ELS AGRAEIXO LA SEVA PRES NCIA A BARCELONA, I ELS DESITJO UN CONGRéS MOLT PROFITÓS, TAN CIENTíFICAMENT COM PROFESSIONALMENT, I ESPERO QLE DISFRUTIN D'AQUESTA CIUTAT I PUGUIN COMPROVAR ELS ESFORÇOS QUE ESTEM REALITZANT PER PREPARAR ELS JOCS OLÍMPICS POSTOLíMPIC PER A LA CIUTAT. 6 D'ESTIU DEL 92 I EL FUTUR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4158 Title A name given to the resource Cerimònia Inaugural del 45è Congrés de la International Fiscal Association Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La valoració dels béns immobles a efectes fiscals interessa als municipis. Finançament a les grans arees metropolitanes. Mecanismes tant jurídics com econòmics per garantir un equilibri econòmic en la prestació de serveis públics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Economia Finançament Ciutats Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf 40d5290efa225437a54045f7706ccac9 PDF Text Text ce>,\\f r r`.^ 4.^ -2, A °t-` 0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1 -.^, Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel Hilton), 8 d'octubre de 1991. A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS, dear consuls, Herr Mohn, SENYORS SENYORES, Alteza, permitame reiteraros honor que nuestra ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de nuestros ciudadanos más allá del S2. President, us felicito vivame t per l'alt nivell d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més immediates. Herr Mohn, I very much appreciate the value of your actions as a private person whi h has found surplus time and ressources to foster human understanding in matters of deep importance, y see mingly very far away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you and your wife six years ago. \` Ck f i(?.l :, VYq^1yybi e CP.J iJti, �PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC UNA AFIRMACIó, QUE TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT NO ÉS CASUAL QUE SE CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON OAN CARLES I, I DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD VON WEIZSACKER. BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya, ÉS UNA CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D PRESèNCIA ACTIVA EN el mediterrani, ENCARA viva EN E PATRIMONI HISTòRIC I ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT. CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV), COL.LECCIó PRIVADA D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS, REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1 TENIR UNA DIFUSIó GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES. LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA. �VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ. LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1) EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL, QUE CONTÉ ELS ORÍGENS HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó, EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS. 1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis) �PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà HAURà PRODUÏT TANTA CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS I SOCIALS. I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA COMPARTIRAN ELS MEUS MEDITERRàNIA, EN EL SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS. ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS. Bagdad, jueves i i Barcelona en menor mesura Tel Aviv i saudites, ... cada s'ha segle. de altres recordar Barcelona El cas de aquí capital ciutats també. d'una �cultura no sempre lliure: nosaltres entenem. APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3 D'OCTUBRE, ES FARá RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA i GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE, DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA. A LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT. LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO PERMETEN FER-SE LA IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA, D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA SEDIMENTADES DURANT SEGLES. VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS �CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL CONFLICTE COMERÇ, COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A RIQUESA DE REFLEXIÓ QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES. VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT. AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES ALTRES, ÉS EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN TOTES DIRECCIONS. NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA CRISTALITZACIó VERITAT LES PRòPIA, RELACIONS, DE LES POSICIONS, EN LA ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ DE DELS DE CONTACTES AL TANCAMENT EL DIàLEG HA DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE CIUTAT A CIUTAT. I de reli a religió (molt important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes nacionalistes a Europa i a la M iterrània, pocs dels �més persistents deixen de tenir up element de conflicte religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les ciutats, com el Prof. Küng, P o en l'accent en altres aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia). NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA, PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA, vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA. SóN, AQUESTES, ACCIONS DE COMP EMENTARIETAT PER LES QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES, I DISPOSADES PATIR ELS JA QUE SI, CONFLICTES, COM DEIA, SÓN T SóN LES PRIMERES A BÉ PRIMERES A LES BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS INTERCANVIS. 2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam. Zimmerman: Religion is the respiration of people. Sulzberger (NYT): war in the name of god. Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera nacioanl. "Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ". �EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN SER úTILS. BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A ENCETAR-LO. Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta que ara reitero- al President d la Generalitat, als ministres espanyol i italià d'a rs estrangers, Fdez. Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si finalment, com és el nostre desig s'arriba a fer. QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI ELS JOCS OLÍMPICS A LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural, inter-religiós, inter-ciutadà, ESTARà PRESENT EN L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món, I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de totes les religions monoteistes N EL CENTRE ECUMèNIC "ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA. (que té, per cert, algunes dificultats financeres er ser construït i 8 �acabat) . Que aquest esperit d'Abraham, cultures cristiana, del mediterrani, presideixi t onc comú de les 1'àtab, la jueva la conclulió d'una reunió tres i la tant prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han realitzat aquí. MOLTES GRàCIES ... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4160 Title A name given to the resource Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Hilton, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Barcelona Model social Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/693/19911110_LV.pdf eee24107d7c184b2c80e7cc1319ee98e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/11/1991 La Vanguardia, p.023, Opinión Seguridad en el Mediterráneo PASQUAL MARAGALL La reciente celebración en Madrid de la conferencia de paz sobre Oriente Medio ha proporcionado una ocasión histórica para sentar las bases de una solución negociada al conflicto que desde la fundación del Estado de Israel en 1948 ha venido enfrentando a árabes e israelíes y que ha provocado cinco guerras. A pesar de las numerosas dificultades que va a presentar sin duda la negociación, que no ha hecho más que empezar, el primer y más decisivo paso ya ha sido dado. La conferencia de Madrid ha significado también un reconocimiento del creciente papel de la diplomacia española en la escena internacional. Y al mismo tiempo ha servido para subrayar el alcance de otra iniciativa española en materia de política exterior que no es menos ambiciosa: el proyecto de convocatoria de una conferencia sobre seguridad y cooperación en el Mediterráneo. Una iniciativa que puede ser complementaria de la anterior y que puede contribuir efectivamente a la estabilidad social y política de toda la cuenca mediterránea. Hace ahora poco más de un año, en septiembre de 1990, el ministro Fernández Ordóñez -con el apoyo de su colega italiano, Gianni de Michelis- presentó formalmente ante una reunión sobre los problemas medioambientales del Mediterráneo, celebrada en Palma de Mallorca, una propuesta para crear un foro permanente de cooperación entre los países de la cuenca mediterránea, inspirada en la experiencia de la conferencia sobre seguridad y cooperación en Europa (CSCE). La entonces reciente invasión de Kuwait por parte de Irak había puesto dramáticamente de manifiesto "la ausencia de un sistema en esa región para prevenir y afrontar las crisis", como afirmó entonces el ministro español, quien añadió que "hemos aprendido a establecer nuestras relaciones con el Este, pero no con el Sur". De Michelis, por su parte, subrayó que "es ilusorio pensar que podemos consolidar un sistema estable en la ribera norte del Mediterráneo mientras la inestabilidad crezca en la ribera sur". Una inestabilidad que viene alimentada por el crecimiento demográfico, el empobrecimiento (las "revueltas del pan" en Argelia), la oleada inmigratoria hacia Europa y el auge del fundamentalismo religioso. Sin embargo, diversas cancillerías consideraron que el momento elegido -en plena crisis del golfo Pérsico- no era el más adecuado para lanzar la propuesta de una conferencia sobre cooperación y seguridad en el Mediterráneo (CSCM). En junio de 1990, antes del estallido de la crisis y antes también de la propuesta formal de Fernández Ordóñez, pude constatar personalmente en Washington la cautela con que era acogida una propuesta de estas características. Hoy, tras el esperanzador encuentro de árabes e israelíes en Madrid, la necesidad de resucitar la iniciativa de la conferencia sobre el Mediterráneo es más necesaria que nunca. Y Barcelona, que desde un principio se ofreció a organizar la conferencia, vuelve a reiterar ahora su disposición a acoger la CSCM, consolidando su voluntad de ser la capital de la paz y del entendimiento entre los pueblos de la cuenca mediterránea. En mayo de 1990, durante una visita del ministro Fernández Ordóñez a Barcelona, tuve ya la oportunidad de ofrecer la ciudad como sede de lo que entonces era tan sólo una idea que 37 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA empezaba a superar el estadio de borrador. Al cabo de un mes, expuse nuevamente esa propuesta a Reginald Bartholomew, ex embajador de Estados Unidos en España y en la actualidad secretario de Estado adjunto en Washington. Del mismo modo, planteé esa aspiración de Barcelona al presidente de la república francesa, François Mitterrand, en ocasión de la entrevista que me concedió en enero pasado. Tras el estallido de la guerra en el Golfo, mantuve algunos contactos con las comunidades judía y musulmana en Barcelona, desde el convencimiento de que en esos momentos era más necesario que nunca lanzar mensajes de conciliación. A los representantes de ambas comunidades religiosas les expliqué el significado simbólico que Barcelona quiere atribuir al Centro Ecuménico Abraham, que durante los Juegos Olímpicos será un lugar de plegaria común para los atletas de las tres religiones monoteístas nacidas en el Mediterráneo. Una vez calladas las armas y abierta la vía del diálogo en Oriente Medio, Barcelona quiere sumarse nuevamente al esfuerzo europeo para recomponer las relaciones con el mundo musulmán, y se postula otra vez como sede de una futura CSCM. Ése fue mi ofrecimiento ante el Príncipe de Asturias en el transcurso de la conferencia sobre el Mediterráneo, organizada hace escasas semanas en Barcelona por la Fundación Bertelsmann, con la colaboración de la Generalitat. El proyecto de la CSCM es muy ambicioso y su realización sólo puede concebirse con una visión de futuro por parte de los países occidentales. Continúan existiendo problemas acuciantes, como la cuestión palestina o la crisis demográfica y económica del Magreb, y la propia conferencia de Madrid ha puesto de manifiesto cuan importante es el restablecimiento de una clima de confianza mutua entre las partes implicadas. Los aspectos de cooperación económica y tecnológica van a ser determinantes, pero no hay que olvidar que las diferencias culturales y religiosas existentes van a exigir un alto grado de comprensión y de generosidad por ambas partes. Francia, que se sumó pronto a la iniciativa italo-española, parece más partidaria de iniciar la tarea por el Mediterráneo occidental, algo más homogéneo que el oriental, lo que permite soslayar de paso la cuestión palestina. En octubre de 1990, cuatro países europeos (España, Francia, Italia y Portugal) iniciaron un diálogo con los cinco países de la Unión del Magreb (Argelia, Libia, Mauritana, Marruecos y Túnez). Esa propuesta de diálogo articulada en torno a los "5 + 4" (ahora convertidos en "5 + 5" tras la inclusión de Malta) no sólo parece más factible y razonable, sino que incluso refuerza la candidatura de Barcelona como sede de la conferencia. Barcelona, a la que definimos hace algunos años como una capital del norte del sur, ocupa en este sentido un lugar estratégico para un proceso negociador en el que la cuenca sur del Mediterráneo pueda verse compensada tecnológica y económicamente, y la Europa industrializada pueda garantizar una estabilidad regional que va en beneficio de todos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 38 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1155 Title A name given to the resource Seguridad en el Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Mediterrània Seguretat Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/692/19911012_LV.pdf b1cb17eeb8aff947b5fce7cfb4add858 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/10/1991 La Vanguardia, p.015, Opinión Una invitación a participar PASQUAL MARAGALL El viernes 20 de septiembre Narcís Serra relató en el Saló de Cent la prehistoria y la historia del proyecto de la Barcelona de hoy, movida, dijo, por los vientos más favorables de nuestra era moderna. Sus palabras sonaban a sugerencia, a mano tendida a todos los barceloneses a participar. El jueves 26 de septiembre Raimon Obiols hizo una intervención en el Parlament que puede considerarse, en palabras del director de "La Vanguardia", una invitación a Pujol. Una invitación a colaborar, a apasionarse por la labor de gobierno y no sólo por la reivindicación y el agravio; a reconocer los peligros del nacionalismo agresivo, del que hoy observamos muestras evidentes; y, en definitiva, a unir la voz de Cataluña para que sea escuchada fuera de Cataluña. Una voz que no sea un simple lamento victimista, sino una reclamación seria y responsable formulada desde la conciencia de nuestros derechos conculcados y también de nuestros errores en el pasado. Pujol, que tuvo un momento brillante en la respuesta a Colom, al señalarle que su partido, Esquerra Republicana de Catalunya, no había sido separatista ni con Companys ni con Macià, dejó sin contestar algunas cuestiones importantes: la invitación de Obiols -salvo en el compromiso por la convivencia-, la crítica de Obiols al nacionalismo ignorante de las minorías, su defensa del federalismo inscrito en el artículo primero del proyecto europeo de Unión Política. El presidente del Consell Executiu dejó sin respuesta incluso la réplica de Colom, en el sentido de que los gestos "españolistas" de Macià y Companys habían sido anteriores a las sucesivas decepciones del bienio negro y, por supuesto, de la Guerra Civil. Este último punto merece una reflexión más atenta. Se pueden albergar dudas sobre el sentido de las palabras de Pujol: "Aún no he hecho lo que hizo Companys en el Parlamento español, cuando gritó'¡Viva España!'". Sería bueno saber si el "aún no" de Jordi Pujol, quiere decir: "Ya lo haré en su momento", o más bien: "A mí no me cogerán diciendo esa barbaridad". Probablemente tampoco Pujol lo sabe. Sería bueno ir aclarando este dilema, al menos por una razón: ¿no es verdad que la decepción de la República hundida y la guerra -con la derrota de la Cataluña autónoma- son los elementos determinantes de la presente acritud al referirnos a España? Es innegable que en esa acritud reside la gran diferencia entre Pujol y Tarradellas e incluso, quizás, entre el actual nacionalismo dominante y el viejo patriotismo de Verdaguer y Maragall, y finalmente entre el catalanismo de Obiols y el de Pujol. En Verdaguer y Maragall hay lamento e incluso despecho con respecto a España –el desesperado "Adéu Espanya" que cierra la oda-, pero desde la legitimidad del hijo que habla a la madre. Hay un sentimiento trágico, precisamente en la medida en que en él se unen el alejamiento y la proximidad familiar, el tronco común y el inicio de un desgajamiento. 33 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En el nacionalismo de CiU no se da este elemento trágico, sino una fría y calculada utilización del agravio histórico, al que los inevitables pequeños -o no tan pequeños- agravios de cada día nos refieren de nuevo, incansablemente. Parece como si, en efecto, el desgarro total ya se hubiera producido en nuestros corazones catalanes, como si nuestro tronco pendiera tan sólo de una debilísima rama, en realidad seca, incapaz de soportar nueva vida, y buscara en nuevo suelo, como la zarzamora, un lugar donde rebrotar, sola e independiente. Y, a veces, eso que Colom proclama parece que Pujol lo oculte, aun sabiéndolo, o pareciendo que lo sabe. El nacionalismo de CiU sería así una calculada espera, un frío sentimiento, un "aún no", que sólo aguarda a que se den las circunstancias del "¡por fin!" soñado, del momento de una separación que no podemos proclamar todavía, porque ahora no sería positivo ni sensato, y porque quizá podría engendrar entre los jóvenes un sentimiento incontrolable, próximo a la generosa violencia que todos, desde la guerra, detestamos. Tarradellas fue otra cosa. Su vuelta en 1977, diciendo en un Madrid todavía muy confuso que él era "el sucesor de aquel que Franco mandó fusilar", tiene toda la grandeza de un episodio evangélico y está en la base de su simultáneo pactismo. En Tarradellas no dejó de existir, ni por un momento, ese hilo de profunda vinculación a Cataluña como patria, que se refleja en la emoción de las palabras y que siempre deja abierta en el interlocutor una duda sobre las auténticas intenciones del sujeto. Era como si esas intenciones sólo pudieran decidirse en la intimidad, cuando la voz de la patria, calladas las demás, se dejara oír en el corazón de su máximo representante. Intenciones por tanto no revelables, ni siquiera conocidas, tal vez, por la propia persona. Lo mismo que en Pujol, aparentemente. En el caso de Tarradellas, "la esfera nacional" o la ambigüedad necesaria del catalanismo con respecto a España integraban un comportamiento que seducía, que inducía al poder central a entrar en el juego y a arriesgar ante un contendiente de talla al que era imposible no corresponder. Tarradellas daba al mismo tiempo muestras de saber perder si era preciso, es decir, de dejar de ganar batallas sin acritud. Y lo mismo, en medida creciente, sucede con Raimon Obiols. En el caso de Pujol, por contra, la ambigüedad se ha asemejado hasta ahora a un aburrido agarrarse al tablero, a un incesante "pasar cuentas" de cada avance y retroceso. Desde la LO APA hasta la denominación de la "ratafia", desde la financiación de la Seguridad Social hasta el "tono" en que el Gobierno se dirige a la Generalitat, o la duración de la estancia del Rey o el protocolo de la visita de Gorbachev. Como si se quisiera ocultar un designio cualitativo que nada tiene que ver con las cuentas y el protocolo y mucho con la soberanía. Y produciendo en consecuencia un diálogo crispado, tenso, cargado de sospechas mutuas. Un diálogo en el que curiosamente el nacionalismo de CiU es jaleado casi siempre por la derecha madrileña de tradición más anticatalana, en la medida en que aparece más como un incordio para el Gobierno socialista que como una auténtica amenaza, excepto cuando toda la Europa del Este estalla y el "español del año" se convierte en peligroso secesionista. Esta dialéctica, que sin duda tiene un público parcialmente fervoroso en Cataluña, no nos enriquece como país. Obiols ha venido señalándolo en los últimos dos años. Quizá por eso he podido decir que la ambigüedad de Pujol se ha asemejado "hasta ahora" a ese juego estéril. 34 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En efecto, parece como si la presión amable de Obiols estuviera produciendo -aliada con el trabajo sordo de Serra- un perceptible cambio en la actitud de la cúpula de CiU, sincronizado con cambios en la cúpula del Estado. Pujol estuvo "tarradelliano" en más de un pasaje del último pleno del Parlamento. La afirmación de la Generalitat como "el Estado en Catalunya" y la exigencia de asumir el mando de las fuerzas de seguridad son divisas que Tarradellas acuñó y defendió. Por otro lado, su uso y abuso del reglamento -que le permite contestar sin límite de tiempo, ni de asunto, ni de estilo y cansar a los diputados hasta el agotamiento- y su posterior ausencia del hemiciclo durante todo el curso político, han hecho más en pro del desprestigio del Parlamento que todos los artículos antiparlamentarios; aunque Pujol tenga razón al rebatir la profunda frivolidad de estos. No hay ninguna duda, sin embargo, de que Pujol es una máquina política coherente, de gran categoría, que merece respeto, o cuando menos curiosidad, fuera de Cataluña y de España, y que en momentos determinados de su intervención en la Cámara brilla a gran altura, aunque Obiols le dominara, esta vez, en todos los terrenos. Este Pujol parece dispuesto sinceramente a escuchar. Parece a punto de abandonar viejas actitudes, como la gravedad que le censuraba amablemente un biógrafo tan benevolente con él como fue Manuel Ibáñez Escofet. Pienso que la gravedad de Pujol tiene que ver con su historia personal, que todos conocemos, y que en gran parte es la nuestra. Porque Pujol no era, precisamente, el sucesor de Companys; no procedía de un digno exilio, sino de un interior frustrante, hecho de compromisos y sacrificios, esperanzas y cansancio, vueltas y revueltas de un calendario que incluyó el encarcelamiento, el insulto, las iniciativas políticas y las civiles, 40 años de convivencia con lo peor de nuestra historia presidiendo nuestras vidas. Este es el caldo de cultivo y de desarrollo de la acritud nacida en los años 30 y que hoy amenaza con colorear definitivamente la evolución de las relaciones de Cataluña con España e, indirectamente, determinar de un modo particular nuestra inserción en Europa. Las actitudes políticas de Pujol y Obiols en este punto no son muy distintas, en el fondo. En cambio, los talantes sí. Sí, todavía. Pujol debería aceptar la invitación de Obiols y de Serra a colaborar con el Gobierno español, que es el mejor que Cataluña podía esperar. Colaborar no quiere decir entregarse. Colaborar quiere decir tratar de instalar un clima parecido a lo que los alemanes llaman confianza federal ("bundestreue"); mejor dicho, no excluir que, mediante los esfuerzos de unos y otros, esa confianza pueda finalmente presidir las relaciones entre las partes, singularmente las partes diferenciadas y el todo. Y que eso ocurra en el tránsito hacia un "todo" mayor y distinto, que es Europa. Seguramente, cuando Pujol va a Madrid a no hablar de nada en concreto, sino a establecer conceptos comunes, se está tratando de avanzar por ese camino. La invitación de Obiols va en ese sentido. El catalanismo "noucentista" al que se refirió como matriz de su actitud huía siempre, dijo, de la "sabonera", del jabón, del exceso verbal; confiaba en el trabajo bien hecho; y detestaba el victimismo como fuente de argumentación política, tomándolo seguramente por una confesión anticipada de debilidad. Pujol, que estuvo recientemente en Praga, puede ser consciente de hasta qué punto a Havel le falta ese terreno común, la posibilidad de un Obiols y de un Serra a partir de los cuales 35 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA construir -o mejor reconstruir parcialmente- un lenguaje dotado del mínimo de sentimientos comunes. No basta la moderación. Tiene que haber un consentimiento, a veces dramático, en ocasiones sereno, como lo hubo en Macià y en Companys, antes y después de Prats de Molió y del 6 de octubre, como lo hubo en el Maragall de la "Oda" y el Verdaguer de la "Atlántida". No sólo contabilidad de errores y aciertos mutuos. Muchos catalanes, catalanistas, liberales, tolerantes, empresarios y profesionales partidarios del consenso interior y del diálogo exterior son sensibles a esta exigencia. A ellos iba dirigida también la invitación de Obiols. PASQUAL MARAGALL, diputado por el PSC en el Parlament de Catalunya 36 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1154 Title A name given to the resource Una invitación a participar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol i Soley, Jordi Obiols i Germà, Raimon Acció política Parlament de Catalunya Nacionalisme Catalunya Espanya Autogovern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf 23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4 PDF Text Text LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE BARCELONA Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la Universidad de DeuSto. (Bilbao, 22 de octubre de 1991) �QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO --Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA. PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T CAMBI COMO EL QUE VIVIMO DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO TALES CAMBIOS, Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA- PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS. �VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR— POR ELLO, DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA. Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^ DIGA CON LEGÍTIMO , PORQUE QUE LO RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM- PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA DE EUROPA. ELLO POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU GAR EL`—CONSEN gO D ,4 A SIDO CAPAZ DE CONGRE— AGENTES ECONÓMICOS Y SO- CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS. EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^ 2 �TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON DE LA CáMARA DE COMERCIO A iL, LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS DIVERSAS. C^ (._ C MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN RECONOCIMIENTO A LÏ LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN CONTEXTO URBANO. EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA LA BARCELONA DE ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA PLATAFORMA ÚNICA Q5JE UN ACONTECIMIENTO SI CALA FICA LA ORGANIZACIÓN DE NETARIA COMO SON LOS JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN- �CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES , --DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE UN NOMBRE: BARCELONA. ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO "ÉRAMOS LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-) i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE, POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888. PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA. NO TO LAS CIUD. UROPEAS T ìfl N ESA EN LOS ED TOS D CAPITALI- BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA. �t ' 2~,i1/1A/ EN EL FONDO DE ESA ACTITUD y., ,AKgomeREtgílI~T fi~^T^ ~}~3N _ "_ DE APERTURA A EUROPA, HABíA Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA: LA DE QUE LOS .. .__ PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN — DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN) RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA. HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO ^ E SKINHEADSJ PROTAGO- NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN INCIDENTE 1 —^^I ,r ^STRA CIU- DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE— > st^t^(tL^^^ SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER L]fN. POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON, POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y >^^^ iV C,- c Lt.iC? c/ EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN— CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO. LO MáS IMPORTANTE S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE— CIDO PROGRAMAS QU VAN' DROGODEPENDENCIAS PASANDO POR `A DESDE LA LUCHA CONTRA LAS LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO, PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE �ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD DE BARCELONA. ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^ LAS. INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS t DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN PARTE INTEGRANTE D EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE- VISIBLE EVOLUCIÓN DE LA SITUACIÓN EN LA UNIÓN SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA. r-- LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA UNIDAD,I^I£ E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO DE i. S DOS VELOCIDADES. NO HAY A N ESE SENTIDO, CREO QUE ENGAÑO: LOS ESTADOS VAN A SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS 1, EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL ^,^ ^ —, ? c ^ PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y 71.^ u.^.1 ^ DE LAS CIUDADES. v14. — }-1) á^ 4u ^ &^t,11'41c1"' I - /114;1 C4A.e:\ oL - vv "`" 44{91 u,t3. LA .., .32,14,4y"--vtax...tAJ-) v^^ �LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO EDUCATIVO Y CULTURAL. c f - 6"t2V---(k POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN MADRID O LAS OTRAS CAPITALES ESTATALES. CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ, JUNTO CON OTRAS GRAN DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS EUROCIUDAD , QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS PARE- JOS. MAYOR ,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON DETALLE. ALGUNAS --VECES---HE_D&FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE , OFRÉCI ZAC IONES (ES DECIR, BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI- DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO II IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS E COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA- 7 �RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS. PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE (` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL SIGLO XXI. EL CASO DE BARCELONA LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100 KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE 3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2, Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES. PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA �FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM, ABARCA 46 MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA, ZARAGOZA, MONTPELLIER PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY Y T•a PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES LLAMADA(C-6,JA LA UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO. LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN LA CIUDAD EN LOS LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS. CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985 1 Gv19. ° o ") /i'-41t; Lit ^^ .¡, ^ Xî0. 000 6,4 oo r c I'! .^ 1-Y-r DE 992.000 M DE PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL SIGUIENTE PERíODO DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA SIDO DE 160 (PASó / 160.213 M, ' Ux, N PESETAS CONSTANTESDE19 DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE PTAS. COMO CONSECUENCIA, TASA DE PARO HABAJADO DE FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA CON LA TASA DE PARO QUE 9 EGISTRABA EN CATALUÑA 7 �e ^^^ Í EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL d EL DATO ES MáS SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO AÑOS DE UN NIVEL DE PARO MáS BAJO, CERCANO AL 10 %, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA. ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR EN EL MISMO PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS- TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE, DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL 6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE EUROPA. ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN, ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO. LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA Fam_ EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN- 10 �TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR, PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%. LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN EMPRESARIAL AUNQUE Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE, 144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI- MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA MITAD DE LA MEDIA UROPEA. EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES EN LA EUROPA MEDITERRáNEA. EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO, PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE A LOS 20 MILLONES 11 E PASAJEROS. �r EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE CONTENEDORES LO SI T t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO. BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES EXTRANJEROS. EN ES SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR. LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI- TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE ^^^ ^La ^ ^ ^ FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL "CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y 12 �SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA CIUDAD AL EXTERIOR LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU DIMENSIÓN METROPOLITANA. LAS ESTRATEGIAS QU SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS Y EXTERNOS. HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD A DES . EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS, EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD, O PODRíAN SER LA INVERSIÓN REALIZADA EN EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES 13 FORMACIóN QUE EL �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO DE LA MISMA. A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ ' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN 30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD. ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA BASE ECONÓMICA DE CIUDAD. DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS. 14 �BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA. p-M.uu,d,un. `fvJ t we c a^d _,_^t PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO Vt ^ QUE EN 6 AÑOS SE 1-iA HECHO LO QUE, EN CONDICIONES NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS. LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD MáS EQUILI- BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD. 15 �LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO, CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO AA^. LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR AL REEQUILIBRIO TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A QUITAR PRESIÓN RE EL CBD TRADICIONAL DE LA CIUDAD, EL EIX _------ PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS. FINALMENTE, /LA G N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL, DONDE UNA TENAZ OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON 16 �QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS VECINOS, ANSIOSOS POR VER HECHA REALIDAD ESA APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT ^, 4_ '3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm". 1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.) t/224A~A 7 VELLA. z-'tJt t^` 2a y 1 ^ ^ Vri A_ d.— j.' w TODO ELLO HA SIDO OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR, GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES. LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS OBJETIVOS. LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD. EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y 17 �SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON TENDENCIA A LA MAI2GINACI FRAESTRUCTURAS DE A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA- RIALES. EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A. AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE CIUDAD, QUE PREVÉN LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE, EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL DESARROLLO DEL TRE DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI- PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC. 18 �^ SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES INTERNACIONALES, EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES u F f t CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO LJ- BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS). SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA HOTELERA. (V74._ SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.) ^ cLulgl) c1( u•1 }o) CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA I DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE- LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS, COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO, DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A. 19 �LA CONSTITUCIóN G DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE EMPRESAS MUNICIPALES, PATRONATOS E INSTITUTOS /r. MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI Y HA TENIDO EL EFECTO DE PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO DEL AYUNTAMIENTO. EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000 EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA DEFINIR EL ROL Y ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS. EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE OFRECÍA EL MERCADO UNICO. 20 �EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA LA INSTITUCIóN IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS AGENTES SOCIALES PROTAGONISTAS EN S Y EC ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS /ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS IMPORTANTE, EN SUi 9, PLICACIóN. EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE ECONOMÍA, COMISIONES OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA 1 ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO 4 .-1 NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE ,1 TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA. A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE UNA ELEMENTO DE ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL DESARROLLO Y, AL ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI- CIONES NECESARIAS ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS. EL PLAN ESTRATÉGIC DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE 1992? 21 �EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR, DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A 1 PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES. QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE 0' LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO s PENSAMIENTO EL ESTRATÉGICO EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._.. LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE REFERENCIA. ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS SERVICIOS --ÉSTOS, EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL. LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó- 22 �POLIS DE SERVICIOS, SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD. BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA CIUDAD COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO, Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS, DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE INFORMACIÓN. EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE .LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL DE DESARROLLO CONT NUADO. EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS 23 �AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE TECNIFICACIóN. HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS. BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO EN ESTE SENTIDO, UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE DE LA GENERA __~ALUNYA, Y EL PROPIO CON- SORCIO DE LA ZONA FRANC IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE S TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC. 24 n-4 �LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD. EN EL MISMO SENTIó LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA ADAPTARSE. EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE ESTA LAS REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN DE CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA COMUNIDAD EUROPEA. LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES. 25 �ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA, CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO DE CIUDAD—TERRITORtIO ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO. EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO, QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y EL PRÍNCIPE DE GALES. OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA ( ( ((_.--, , (( ( (1 ( ( ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA (e vt l TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE 26 �LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA "(((1e, CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES TERN ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA DEFtNIC DEL CA`,áCTE.' DE LO DADES QUE FRE 0 LA CIOS,'Y AC IVI— / IO. EL ROL QUE LA NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN EL NUEVO MARCO )EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE BASARSE TANTO DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO E +1 UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO A CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD. LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES, ^ DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA— CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS 27 1 �TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE UN TERRITORIO Y OTRO. ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL Y E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE --SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI- TORIOS. EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA DESTACAR LAS SIGUIENTES: - LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS. LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN SEGURAR LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^ 7 TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS. 28 �« • ♦ BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A ,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE " LORCA, MONTPELLIER TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES ON FRONTERAS COMÚN B; I^20CES0 DE COOPE PERMITE ESTABLECER UN IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW ^ LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y ^ULTURA. CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA. - EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO. EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1 CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29 �TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_ TENGAN UN RESULTAD COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE LA COLABORACIÓN. LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES. A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA, EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES. ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE ^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS SOLUCIONES CIDAS. QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^ EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12 PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA __. r — a CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC - 30 �NOLOGÍAS DE TRáFIC$), (SISTEMAS DE INFOR- MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS 1\ EMC CONEXAS), EL (CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE ) GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO), I^ BEST PRAC N' (TICE)(DESTINADO A LA FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL (STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE 10 GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA DIRECCIÓN DE BARCELONA). OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU EL DESARROLLO DE ÉCNICAS Y (PARA AS PARA LA ME ODOL^OG UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL N (QUAL IT (CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^` GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT 1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS LIBRA R Y Y CULTURALES), O EL (CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD). BARCELONA ASUMIÓ LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS, VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE TIPO POR DE PROGRA- MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS. 31 SU Y OTRAS �ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN \, TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO CONTRAPUESTA A up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES, PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS. - EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL. EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR AGA O LOS ACUERDO. UE SE HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS FRUTOS. 32 �CONCLUSIóN j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN— CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO, \AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN )EL SECTOR PRIVADOr P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA— , CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y i S. C I AL . ck), c? 7 orl,n• (-411,- ss A- ^...- ''E Cz,A, -^, il=r dv xlY`rC^ n-Yk__ I us c-rT—n.1/4.._. L /15— Ki P cu`-C', 417 DA Y v eç- _ Pq t' c,tlJrC_ ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE 33 RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO �f LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA DE NUESTRA CIUDAD, Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON- SABILIDAD DE EVITARLO. POR ELLO ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA tI3-^f^ DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI- NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE TUVIERA EN CUENTA ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES- TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO. A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD: ¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE ir VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL. c ^ ›_,.., f j c -- ^3l)k ca , ^t Vic,, A v f-14-1,?,-L/ MUCHAS GRACIAS. 34 fl ^, i. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4162 Title A name given to the resource Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Europa Barcelona Territoris Acció política Model social Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1257/19911026d_00453.pdf 1a4dec09fe81caf2a842f62f7a047037 PDF Text Text PARAULES D'OBERTURA A LA ]NAUGURACIó DEL CONGRÉS ALTESA, REIAL PRÍNCEP DE GIRONA I D'ASTÚRIES, MEMBERS OF IOC, AUTORITATS OLIMPIQUES, ESPANYOLES, CATALANES I BARCELONINES. LA PRESENCIA DEL PRíNCI1E DE ASTURIAS Y DE GIRONA EN ESTE ACTO CONFIRMA, UNA VEZ MáS, EL ATENTO INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, EL PROYECTO OLÍMPICO, LOS PROYECTOS DE BARCELONA EN GENERAL. EN ESTA OCASIÓN, ni, SEGUNDO CONGRESO DE CIENCIAS DEL DEPORTE ILUS RA LA MÚLTIPLE DIMENSIóN DEL ESFUERZO FINAL QUE I1A CIUDAD ESTá HACIENDO ANTE LA ENCRUCIJADA DML ENCUENTRO QUE TIENE PREVISTO CON EL MUNDO DEN RO DE UNOS MESES. EL DEPORTE, EN SU SENTIDO MáS ESTRICTO, EN PRIMER LUGAR. Y CON ÉL, SU DIMENSIÓN ESENCIAL DE LA COMPETICIÓN FRATERNA ENTRE LA JUVENTUD DEL MUNDO. EL ESFUERZO ESPECIALMENTE COMPENSADO, CIENTI FICO ESTOS NO ME DíAS , CABE TAMBIÉN, EN DUDA QUE DE VA ELLO, Y A MUY VERSE POR EL RECONOCIMIENTO Y EL APLAUSO DE LA FAMÍLIA OLÍMPICA. LA APORTACIÓN DE BARCELONA YA HA RECIBIDO UN �RECONOCIMIENTO INTERNACI NAL RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DE SU PRESENCIA EN LOS JUEGOS PANAMERICANOS DE 1991. Y, FINALMENTE, EL ESCENARIO. LA CIUDAD QUE HA SABIDO APROVECHAR EL PRIV]LEGIO DE SER LA ELEGIDA. QUE LA SE HA TRANSFORMADO ET SU PUESTA A PUNTO PARA CELEBRACIÓN DE LOS JUE GOS. UNA BARCELONA QUE DEMOSTRARá NUEVAMENTE -GOMO HA HECHO EN TANTAS OTRAS OCASIONES- SU CAPACIDAD DE ABSORCIÓN, SU VERSATILIDAD Y SU GENERO$ HOSPITALIDAD. ESTA VEZ, ADEMáS, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE LOS JUEGOS NO VAN A SER M A SINO PUNTO DE PARTIDA PARA UN FUTURO EN EL QUE TANTAS ESPERANZAS TENEMOS PUESTAS. QUIERO DEJAR CONSTANCIA, PUES, DE MI AGRADECIMIENTO A SAR EL PI1NCIPE DE ASTURIAS Y DE GIRONA. SU PRESENCIA REFLEJA, COMO HE APUNTADO, EL INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, POR BARCELONA Y POR LOS JJ.00. DE 1992. MI MáS SINCERO RECONOCIMIENTO TAMBIÉN AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTE ACIONAL OLíMPICO, D. JUAN ANTONI SAMARANCH, Y LA COMISIÓN MÉDICA DEL 2 �CIO, BAJO LA PRESIDENCIA IEL PRÍNCIPE ALEXANDRE DE MÉRODE, QUIENES TUVIERC5N LA IDEA DE ESCOGER BARCELONA COMO SEDE DE ES E SEGUNDO CONGRESO SOBRE LAS CIENCIAS DEL DEPORTE. I VULL FER REFERèNCIA TAMBÉ A LA SIGNIFICACIó D'AQUEST MAGNíFIC EDIFIC DE L'INEFC, APORTACIÓ REMARCABLE DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA A L'ESFORÇ OLíMPIC. AVUI INAUGUREM EL PRIMER CURS DEL QUE SERá, SENS DUBTE, UNA LLARGA VIDA ACADèMICA. VULL DONAR TAMBÉ LA BENVINGUDA A TOTS ELS ASSISTENTS A AQUEST ONGRÉS: PROP DE MIL ESPECIALISTES DE TOT EL MóN QUE DEBATRAN SOBRE ASSUMPTES CIENTÍFICS REIA IONATS AMB L'ESPORT. LA NOSTRA CIUTAT VA DE AR L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS PERQUè ESTAVA CONVENÇUDA QUE ELS SEUS CIUTADANS RESPONDRIEN A UNA CITA MARCADA PER LES DIMENSIONS BàSIQUES DE L'OBERTURA AL MóN, UN CERT COSMOPOLITISME I EL GUST PEL CONTACTE AMB ALTRES CULTURES. AVUI PODEM VEURE AQUí MATEIX UN RESULTAT CONCRET 3 �DE L'ESPERIT OLíMPIC, DE LA IMMENSA CAPACITAT DE CONVOCATòRIA DE L'IDEAL ESPORTIU, DE LA SEVA SIGNIFICACIó COM A VEHICLE DE CULTURA I, PER TANT, DE TOLERàNCIA I DE CIVILITAT. EL QUE PODEM VEURE AVUI AQUí EN AQUESTA SALA ÉS NOMÉS UNA MOSTRA CONCENT DA DEL QUE PODREM VIURE A BARCELONA DINTRE D'UNS ESOS. EN ASSUMIR EL REPTE D'ORG" • ITZAR UNS JOCS, ENS VAM COMPROMETRE A IMPULSAR INVESTIGACIó McDICA I CIENTÍFICA RELACIONADA AMB L'OLIMPISME. HEM ACOMPLERT ESCRUPOLOSAMENT LA NOSTRA PROMESA. JA EL 1989, ES VA CELEBRAR A BARCELONA EL CONGRÉS ON ES VA APROVAR LA CAMPANYA 'UNS "JOCS SENSE FUM". POSTERIORMENT, ES VA ORG ITZAR A SAN SEBASTIáN EL SIMPOSI "ESPORT I SALUT" I ARA ACOLLIM EL CONGRÉS DEL COI SOBRE LES CIèNCIES DE L'ESPORT. MAI UNA CIUTAT OLíMPICA i NO HAVIA PREPARAT, AMB TANTA ANTICIPACIó I TANT D'INTERèS ACADèMIC, ELS ASPECTES SANITARIS DELS JOCS OLÍMPICS. EN AQUEST MOMENT ENS SENTIM PREPARATS PER AFRONTAR EL REPTE DE L'ANY QUE VE. MOLTS LS ASSISTENTS AL CONGRÉS PODRAN COMPROVAR PERSON NT ELS AVENÇOS QUE HA REALITZAT EL COOB'92 A AQUEST àMBIT, I TINDRAN UNA OCASIó IMMILLORABLE PLER A INSPECCIONAR LES 4 �INSTAL.LACIONS SANITàRIES PREVISTES A LES àREES OLÍMPIQUES. ESTIC CONVENÇUT QUE HEM SATISFET AMB ESCREIX EL NOSTRE REPTE. DONANT SUP RT ALS REQUERIMENTS DEL MOVIMENT OLíMPIC, HEM ACONSEGUIT TAMBÉ QUE BARCELONA SE SITUï AL CAPDAVANT DE LA RECERCA EN EL CAMP DE LA MEDICINA ES'ORTIVA. PER ACABAR, NOMèS VOLDRIA APUNTAR LA CONVICCIÓ PERSONAL QUE, DESPRÉS DE1LS JOCS, LA NOSTRA CIUTAT CONTINUARà SENT UN PUNT pE REFERèNCIA ESSENCIAL PER A LA INVESTIGACIÓ EN AQUEST TERRENY. LA UBICACIó DEL PARC BI DMèDIC EN L'ENTORN DE L'HOSPITAL DEL MAR - 0 UE HA DE SER HOSPITAL OLíMPIC L'ANY VINENT I QUE ACULL EL LABORATORI ANTI -DOPING - CONTRIBUI a A REFERMAR AQUESTA POSICIó.' MI MáS CALUROSA BIENVENIDA, PUES, A TODOS LOS PRESENTES. ESPERO QUE ESTA VISITA A LA CIUDAD LES ANIME A CONTRIBUIR, DUR TE LOS JUEGOS, CON TODA SU EXPERIENCIA Y BAGAJE OFESIONAL. ALTEZA, GRACIAS POR CEDE E LA PALABRA. BARCELONA, 26 D'OCTUBRE DE 1991. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4163 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona d'Inauguració del II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. INEFC Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Congressos i conferències Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències