50 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf 1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia GUI Per a: De: Assumpte: + Data: 5/5/97 Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB/PS) Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat. De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent: - La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista Lluís Armet. L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el procés de construcció europea. - La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que presidenta de la FEMP.^` Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la - L'Alcalde va compar Unió Europa el 29 d 1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en Europa com a sistema , municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de Maastricht. - S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA. - Ordre de les intervencions 17:30h Inici de l'acte. Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts). Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre "Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts). 18:15h Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o més precisions. Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes. Intervenció dels senadors. Intervenció dels portaveus. Intervenció dels ponents. SENAT2.NBB �LÓL Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia \CAr"-'ç C 'sf‘ (>\ Nova intervenció dels portaveus. N". El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert. De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents: QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA. EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA. UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL. NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS 2 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS, MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO. PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES ES DECISIVO. DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA CONFERENCIA LA SINCERIDAD, QUE INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES TERRITORIALES QUISIÉRAMOS. LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES1 HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL". UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y REPRESENTATIVIDAD DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS 3 SENAT2.NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE REEQUILIBRIO REGIONAL. PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS COSTEANDO LA REGIONES RICAS CONTIÑUEN COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES . [ p ^^^ole ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA PARA ALGUNAS i CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO. EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES, INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD. DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN. ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU ENTORNO POLÍTICO. NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA, TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE (TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS EUROPEAS) REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES, MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS. 5 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD. POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU CAPACIDAD DE ACCIÓN. CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE. EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL. ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS MECANISMOS POLÍTICOS NORMATIVOS Y �Ajuntament 41 .\\> Gabinet de l'Alcaldia de Barcelona ! It14.11 INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T DEL PODER Y DE LAS FACULTADE " 4 IL„,„ aðaSa: "hl ■1; . a I a. • QUE HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN EL NIVEL REGIONAL O LOCAL . LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL PROYECTO EUROPEO. EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN. LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL, SUPRANACIONAL. NACIONAL Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111 DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ° (1'1'1r) 1 / t Esi 0 EN ET ;N Coljj ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS MÁXIMO r COLECTIVIDADES ezo,4r REPRESENTANTES DE LAS -1 TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err. tí .1 • " 1 Ilori LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1 jt 7 6V147:i co Po L-/ T7 ¿-11 od es ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y REPRESENTATIVI DAD. LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO y c n-,,fter x,.11 i / by �Ajuntament 4> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UK1 SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES, PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. iobk; g E`ÇQ b /sW5 EAI Uz ffi) MUCHAS GRACIAS. Pa iL n.rlb . . ^o U-- ftrí-F//,Z1-4 I^1»a n,^ k tA q 40/tyvNNtoi hq^za S i ^ v^^ ►.^ Ur>s íóLa ,Gt?R. P RNtiEWVeS dutÍ DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv ' t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^ CLAr^^ic^rn`^N^ ^ ot_ 2à-ír N, (1) ^ °^ ac _ ^^^ cÑti c^ e._ . Itt-3 RM^^ hSCIU ^^ A^.^^ c.^7361d k-33W c^ ^r^ C^ ^^^ , Lo cilt rr_ n____ 143 n't)tAA 1,() et)t-- t , 5N+ S° < el) x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç. c.^ P/►,,,' t1. P fycnb d1- 711-4") i ^v l -Ott- `^ ^ c^ y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215 /t-ú d S )e-r ¡ vl,t-hCGiz n1- ‘c cf)411 ust — Urv Po Pírt►3Vi P-os idu77b.vS t Vl !^v IE S 7n4- á ls'y Ámkyy N vTA13 t.: /-I Kbt 1.4-7 p4► itf cr1/T r< Ami/ cc= wr^ fiSES:7 l'r\) In v I,, ÇIJ 77\ lft UH F-ebrPstAA - 13• 9 UN UN DV;vCL^T pc- b' -t1)' ISuu Ptv N ñw `^^ c^ d f obe I .^ 1n^1 v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°, tc,■ ^^'^ y t^ ^ SENA 2.NBB l v L rdR-«. �Ajuntament 0 de Barcelona SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS, MAYOR UNA IMPLIQUE ELLO CUANDO DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS". A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL, UNA MONEDA PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN TENDRÁN UM N MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD. PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO. DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO. 10 SENAT2.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4424 Title A name given to the resource Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Corts Generals, Senat, Madrid. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Govern Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1519/19970516d_00762.pdf 5683fea7ba2dfbc05ee9f2ad5037d289 PDF Text Text DISCURSO DE CLAUSURA DE LA CUMBRE EUROPEA DE EGIONES Y CIUDADES Pasqual Mariagal1 Presidente del Comité de las Regiones Alcalde de Barcelona Fuente: original. �Sr. Presidente del Consejo de Ministros de la Unión Europea. Sr. Presidente del Parlamento Europeo, Sr. Presidente de la Delegación holandesa del Comité de las Regiones, Presidentes, alcaldes, amigos y amigas, queridos colegas Quiero agradecerles muy sinceramente su presencia en Amsterdam. Su esfuerzo por estar aquí a pesar de las esclavitudes que nos imponen nuestras agendas. Más de doscientos representantes de las , principales regiones, ciudades y federaciones de poderes locales de Europa han firmado la Declaración final de esta Cumbre. Debemos felicitarnos por ello. Quiero dar las gracias también a la Sra. .Christine Ockrent, que ha animado nuestros debates con la profesionalidad, que la caracteriza. No quiero olvidar agradecer a los Srs. Edmund Stoiber y Fernando Gomes, ponentes del informe que el Comité de las Regiones ha aportado a esta Cumbre. su intensa labor a lo largo de estos meses. Para acabar, el Primer vicepresidente del Comité de las Regiones. Sr. Jacques Blanc, me ha pedido que excuse su presencia en esta sesión de clausura. Gracias también a él por haber puesto en marcha nuestro Comité y por todos sus esfuerzos durante estos años. Llegarnos al final de esta Primera Cumbre de Regiones, a la que se ha denominado en alguna ocasión la Cumbre de los Pequeños. Estos pequeños, gobernantes locales y regionales, son pequeños llamados a crecer, no en tamaño ni en número pero si en peso específico. Iniciamos un camino que conviene recorrer unidos, sobre todo por nuestras diferencias, que en este caso nos cohesionan . La Europa diversa ha logrado iniciar la definición de sus denominadores comunes y tiene la fuerza que le transmite la ciudadanía. Recordemos que la generación que nos precede y muchos de nosotros mismos en nuestra infancia y juventud hemos vivido oprimidos por el peso de las guerras que han marcado este siglo tan cruento. La idea de una Europa unida ha sido desde el principio una idea que nos protegía del horror de la guerra y generaba una nueva utopía: nuestra relación con el resto del mundo podía no ser a través de la fuerza. sino en pie de igualdad y a través de la cooperación y el diálogo. d En los últimos decenios la utopía se ha ido transformado de forma imperceptible en una ilusión de bienestar económico. �Pero los acontecimientos han labrado un nuevo escenario y la realidad hoy es una opinión pública de quince países obsesionada por el "euro", por las insuficiencias de la economía y en gran parte atenazada por el paro. Dramáticamente, la idea de la defensa de la paz parece haber pasado a un segundo plano que sólo preocupa a algunos sectores más conscientes. Ni las tragedias de los Balcanes, ni las de nuestros vecinos de Oriente Medio o del Magreb parecen convertirse en un argumento fundamental para seguir siendo incondicionales de la idea de Europa. En 1993 el Presidente Mitterrand en la sesión inaugural de los Estados Generales del Consejo de Municipios y Regiones de Europa hizo esta reflexión: ...Une sorte de fantasme a voulu que désormais on s'en prenne à cette Europe, présentée par certains qui furent et qui sont toujours ses adversaires de base, comete la mdnace supréme Et pourtant cette Europe n'existe pas encore ! QuU'il s'agisse du drame qui suivit la destruction de la Yougoslavie, sa séparation en Républiques diverses, et avec les drames qui s'y déroulent, l'écrasement de popu/ations innocentes, le goút du sang et de aa mort . Alors le coupable, c'est ¡'Europe? Mais l'Europe en mesure de mettre un terme à cette sanglante tragédie, elle n'existe pas encore! Elle reste à faire. ...Faudra-t-il une cutre guerre pour que nos jeunes connaissent la valeur de la paix? .0n le volt bien, c'est le manque d'Europe dont souffrent nos peoples" ¿Por qué el pueblo mejor i nformado de toda la historia de la humanidad ha ignorado esto durante tanto tiempo y parece replegado en sus inmediateces cotidianas, atrincherado en sus particularismos y empieza a mostrar rechazo a la convivencia en nombre de sus diferencias y de su identidad? Nadie mejor que nosotros, gobernantes de primera línea, puede hacerse esta pregunta e intentar responderla con conocimiento de causa. Estamos aquí reunidos un grupo singular de ciudadanos europeos cuyo punto en común es representar democráticamente a todos los colectivos humanos que configuran la Europa de las identidades. Cuando los historiadores hablan de las raíces históricas de Europa destacan siempre la extraordinaria pluralidad de realidades distintas, separadas por fronteras perecederas, y generadora de magníficas realizaciones que incluyen, entre otras, las civilizaciones romana y cristiana y durante siglos el liderazgo mundial de la ciencia, la industria y los descubrimientos. Denis de Rougemont nos recuerda que Europa es mucho más antigua que sus naciones y que también lo es su ambición universal y universalista. 76 �Aquí aparecen nuestras raíces más remotas, un recuerdo que no tenemos y que sólo puede describirse hurgando bajó los cimientos . Nuestras raíces más recientes, las del siglo de las luces y del nos enfrentan a la dualidad que nos queda por resolver. La razón de los imperativos económicos y de seguridad en el lado de la balanza de Europa y el sentimiento de identidad cultural y una cierta calidad de vida en el ado opuesto. Esta dicotomía entre economía e identidad es una falsa dicotomía . La empresa europea, como todas las grandes empresas tiene una trastienda de enormes proporciones que para poder existir requiere un inmenso macrocosmos articulado. En esta articulación intervenimos, nosotrOs, los aquí presentes, todos los días, en nuestro que hacer, Nuestras agenda S son programas de acción que dan forma cotidiana al enorme entramado de lá Unión Europea. Cierto es que la distancia es necesaria erf) muchas ocasiones para resolver los problemas colectivos, pero siempre debe poder explicarse. No puede ser opaca sino transparente. No puede decirse: "Europa no quiere saber lo que pasa en las ciudades porque eso es competencia de los estados". La regla, general debe ser la proximidad o incluso la devolución a la sociedad. La distancia debe ser la excepción. Europa se puede recorrer e identificar a través de sus ciudades, sus catedrales, sus ayuntamientos y sus costumbres. Por cierto. Barcelona, mi ciudad, tiene 2000 años, Cataluña, mi pequeña patria, mi' Heimat" ha cumplido 1000, España, mi "Vaterland" tiene 500 y la Unión Europea acaba de celebrar sus 40 años. Los primeros han creado a los últimos, ahora debemos recuperar una cierta dimensión perdida en el camino. No queremos avanzar por el sendero de Europa perdiendo las tropas por el camino. A ello se refieren los círculos concéntricos de los que habla Havel, (que venía del frío ; y por eso habla en nombre de una vieja sabiduría europea) cada uno con su valor añadido de antigüedad o de juventud. Quiero hacer en este punto una incursión localista, citar en este pasaje, las reflexiones de un gran escritor catalán, Josep Pie, (del cual celebramos su centenario este año) y que en su deambular por Europa decía "si algún día tengo tiempo escribiré un libro que se titulará Lo que el mundo debe al particularismo". Este libro estará destinado a demostrar que las cuatro quintas partes de la ciudades de Europa que tienen carácter son un producto del más puro, exclusivo, limitado y venerable espíritu local. Puedo compartir en parte esta apología del particularismo aunque no olvidemos que los estados han sido artífices de los derechos humanos, de la igualdad, del progreso colectivo y tantos Otros avances de nuestra sociedad. A ellos debernos la parte substancial de la i energía que ha animado el proceso I 77 I �de la Unión. Son hoy todavía su esqueleto básico y sin ellos es impensable el futuro. Sin embargo, Ralph Dahrendorf, con el que estoy de acuerdo en tantas cosas, en sus "Reflexiones de un europeísta escéptico", "¿por qué Europa?" va demasiado lejos cuando afirma que "el estado nacional heterogéneo es el único bastión frente a la llamada Europa de las regiones, en la cual -dice- las unidades subnacionales homogéneas -y por tanto intolerantes- se unen con una formación supranacional retórica y débil". Hay escépticos por falta de pasión y calor, pero también por exceso. En todo caso no puedo aceptar que Estado sea igual a razón y Región sea igual a pasión. Esta es una simplificación excesiva de la realidad. Evidentemente a las regiones, esta especie de senado europeo intermitente, nos queda un inmenso trecho por recorrer en la vía de la clarificación y el diálogo. Nos tenemos que explicar más y mejor. Es obvio que estamos caminando sobre un terreno muy delicado que en muchas ocasiones ha sido y sigue siendo feudo de demagogias. Pero la Europa de las regiones que estamos cPnsolidando, no es la de la heterogeneidad irresponsable, es exactamente lo contrario. Es la Europa más sensata y más posible ; y si no, ¿cómo ha llegado a ser una realidad esta cumbre que algunos hubieran deseado imposible o caótica? Sin ella nuestros ciudadanos no aceptarán más Europa. Quieren más Europa porque ello les da más seguridad e identidad, no menos. Pero no aceptarán que, con la excusa de esa seguridad global, Europa (o los estados) se apropie o no devuelva muchas de las cosas que podernos hacer nosotros mismos. Las instituciones europeas saben que desde el principio las regiones y las ciudades se han sentido implicadas en el conjunto del proyecto europeo y que nos inquieta su momento político. Rechazamos limitarnos a la defensa de nuestra identidad institucional, para la que, por otra parte, ambicionamos un máximo nivel. Pero queremos recordar a los gobiernos de los estados, al Parlamento Europeo, y a la Comisión, que los gobernantes territoriales somos un ejército potencial de pedagogía europea de valor considerable. Podemos transmitir a nuestros ciudadanos todo aquello que la Unión quiera hacerles llegar y ante todo lo que sí podemos hacer es explicar a ¡quien quiera oír, que es lo que preocupa a estos ciudadanos. Los gobiernos locales y regionales están en condiciones de abordar temas tan candentes corno la violencia y agresión a ia infancia, la rehabilitación de los barrios centrales, la mejora de la educación, la cultura y la salud o la pequeña delincuencia a través de la justicia local o próx-rna. 78 �También los gobiernos que representamos pueden tener resultados positivos, incluso espectaculares, cuando consiguen éxitos en los pactos para el empleo. Así está ocurriendo. La ciudadanía europea es un gran logro de los derechos básicos . Pero Europa debe saber detenerse en la frontera de lo que le incumbe y dejar a cada nivel de gobierno que cumpla con sis obligaciones y se desarrolle con plenitud. Dos ejemplos ilustrativos, Primero: Un parlamento regional ha de poder legislar sobre urbanismo, residencias de la tercera edad o pequeña delincuencia y vandalismo, a su manera, según su cultura y a riesgo de equivocarse, siempre que respete las reglas europeas básicas y democráticas . Y un segundo, que puede parecer anecdótico pero es significativo: Las matrículas de los coches deben poder seguir siendo identificativas del lugar de procedencia, si así lo desean las autoridades locales y se arbitran soluciones razonables. Es poco prudente que la E de Europa aparezca sustituyendo a la TO de Torino o la M deMunich. Sería la imagen misma de lo que la gente no quiere que ocurra. La construcción europea está siendo una aventura impresionante, con todos los sinsabores que suelen acompañar estas gestas . La singularidad del proceso de unión ha dado lugar a un producto difuso, que los constitucionalistas siguen analizando con enorme curiosidad. Europa: "objeto político no identificado" dicen los americanos. Nosotros aceptamos que la definición es difícil pero no imposible, y en todo caso, que no será igual que la definición de nación de los¡ americanos, sino distinta. Efectivamente, el modelo de Maastricht-Amsterdam supera el concepto clásico de la "soberanía única", para dejar paso a la soberanía compartida. Estamos ante nuevos paradigmas que se van formulando por piezas separadas En España, el Tribunal Constitucional, al 1 remitir las leyes del suelo a las autonomías, confirma un proceso de federalismo que la Constitución alumbró pero no se atrevió a bautizar Gran Bretaña por fin avanza hacia una devolución de poder reclamada secularmente, y en Francia, el país con Más robusta tradición jacobina, ya asoman en los programas electorales de los partidos más poderosos apuntes hacia nuevos conceptos. 79 �En Italia, la ley del 15 de Marzo reconoce en su art° 2 a las ciudades y regiones competencia para llevar a cabo todo lo que convenga al interés de sus ciudadanos, incluido todo aquello que¡; las administraciones del estado realizaban hasta ahora en sus dependencias regionales y locales, excepto aquello que está expresamente atribuido al estado en el art° 3 . La carga de la prueba se ha invertido No hay que pedir permiso arriba para todo. "Lo que no está prohibido está permitido" se dijo una vez. Ahora decimos algo más modesto pero parecido: "Lo que no está reservado está permitido". La sociedad es antes que el estado. Y los niveles cercanos de gobierno son más "sociedad" que los lejanos. La Unión Europea se va a hacer eco, sin duda, de estos procesos . Sus padres fundadores ya intuyeron que el futuro avanzaba por vías distintas al centralismo. Una acertada observación del profesor Duverger dice que "Jean Monet doit avoir des problèmes avec Montesquieu, au paradis". Con razón... No podemos sin embargo bajar la guardia ante la complejidad de las estructuras que afrontamos . Son sugerentes algunas de las propuestas del profesor Weiler del Instituto Europeo de Fiesole, como: La creación de un Consejo Constitucional con jurisdicción sobre conflictos de competencias, incluida la subsidiariedad. El voto legislativo europeo basado en circunscripciones regionales y acompañado de consultas o referendos sobre cuestiones concretas, al estilo suizo o estadounidense. El proyecto llamado Agora Europea (Lexdalíbur) que propone que toda la información generada en la toma dd decisiones comunitarias sea introducida en Internet, con excepción de los documentos expresamente reservados. La densidad de nuestros intereses europeos ha podido percibirse durante las sesiones de trabajo y no creo equivocarme sis auguro a los encuentros de esta índole un futuro de largo alcance Los estados están oyendo ya el rumor de nuestra presencia, y las realidades nacionales y europeas están mutando sin cesar para adaptarse a ella Nuestra mediación es una oferta a la democracia que no puede rechazarse. Se trata por un lado -como he dicho- de avanzar en la Unión sin perder las tropas por el camino y también de mantener la cohesión sobre la base de la responsabilidad y de la flexibilidad. Ningún mandato europeo es fijo y eterno. 80 �Los fondos estructurales deben producir efectos positivos y por tanto disminuir a tenor de estos efectos o bien modificarse para lograrlos. Pero siempre sabiendo todos, incluidas las regiones ricas, que el mayor bien es el mercado único y la ciudadanía compartida, objetivos por los cuales vale la pena pagar un precio. Este argumento no es fácil de hacer entender , pero es muy potente Nuestros ciudadanos intuyen que Europa les val a reportar satisfacciones y mayor presencia en el mundo. Presencia monetaria y presencia humanitaria; presencia competitiva y cooperativa. Algunos incluso, y nos contamos entre ellos, lo percibimos con cierto entusiasmo, puesto que tenemos el privilegio de encontrarnos, como hoy, hablando el 'mismo lenguaje con cien acentos distintos. Quizás es excesivo oponer la razón de los estados a la pasión de las regiones. Contentémonos con oponer la frialdad de la distancia al calor de los acentos que aquí se han oído No es solamente una cuestión de voces, son los temas y también la intimidad y el conocimiento de çausa con que los tratamos. Hoy ofrecemos a la Europa escéptica, fatigada a veces de ella misma, el lenguaje de la identidad múltiple pero responsable, que es, si no el único posible, sí el mejor de todos El lenguaje de la subsidiariedad, del autogobierno leal, el viejo lenguaje del movimiento europeo puesto al día a las puertas del siglo XXI . ¡Viva Europa! ¡Ciudadanos de Europa, unámonos! Amsterdam, 16 de mayo de 1997 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4425 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Amsterdam Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Administració local Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Cimera d'Amsterdam Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947 PDF Text Text Ajuntament 411 de Barcelona \\,./ Gabinet de l'Alcaldia Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de Cornellà (29 de maig de 1997). IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS; CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ: VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA. ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA FESTA MAJOR. I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES. PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN EL MEU CAS ÉS BEN CERT. I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ. SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS" CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB ELS MUNICIPIS VEÏNS. TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS ROTUNDAMENT QUE NO. 1 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB LA SEVA PROPIA PERSONALITAT. CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO DIU VERITAT. ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES. CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE. CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS. VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT, VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS. MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES. CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE 2 �Ajuntament • de Barcelona HAN PORTAT CORNELLÁ A UN ENGRESCADOR. Gabinet de l'Alcaldia PRESENT PALPABLE I UN FUTUR NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT, ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA. AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA ERA CORNELLÀ. AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ, CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE GUANYADORS. AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL. QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT. I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O PASSEJAR? NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS 3 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN LLIGAM NATURAL. EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ, ESPLUGUES I CORNELLÁ. DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ. 1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT. EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ. D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT. ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT. UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT QUE TOTS TOCAREM. PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES ENTITATS DE LA CIUTAT. D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE 4 �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT. GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS, CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA QUE LA CIUTAT US PROPOSA. FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI. CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS. LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS. CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS DE ROL. SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA. I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA. DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS UN PECAT. CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM. CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL 5 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE, L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL DE L'OU DE LA FESTA. ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES, FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS, TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA. CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4426 Title A name given to the resource Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà de Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Història Model social Cornellà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3 PDF Text Text Ajuntament 4w„ de Barcelona Gabinet de PAlcaldia CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE ROSANES, EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR. US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA. NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA OBLIGAT,„ JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE, SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL L'ANY 1714 IRA di • �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE BARCELONA. PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES. PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1 �Ajuntament 111) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES. I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ. PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA FESTA. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS. PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE TANTES 1 TANTES COSES. �41) de Barcelona Ajuntament \ Gabinet de l'Alcaldia VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA AMB CIVISME 1 URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA QUE TREPITGEU. AIXÍ DONCS, QUE LA FESTA. SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS CASTELLERS DE MARTORELL. VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4427 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellví de Rosanes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Societat Model social Castellví de Rosanes Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf 482a070828cf222b3d084497cdde1faf PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL FUTUR DE LES CIUTATS. PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA, DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR. ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI, HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER() CENTELL.JMS �Ajuntament ‘e de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. / EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. �Ajuntament • de Barcelona \) Gabinet de l'Alcaldia AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. ( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA CENTELLJMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL _PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS, TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA ÓPTICA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I : EUROPEUS, QUE TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de rAlca)dia ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT COMERCIAL. EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de ?'A/catdia RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES. EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE PARTICIPATIVA. AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS. LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES. LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN CENTELLMS �Ajuntament 1de Barcelona 4 DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT. POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES. EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN / URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA A L'HABITATGE. CENTELLJNIS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaidia AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS. FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. 1 LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CENTELLJMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'A/caldia CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS. CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN PER AFECTAR LA D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ t TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA. �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ. D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU CENTELL.JMS �Ajuntament • de Barcelona DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT CULTURAL. FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES, INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU. ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A TERME L'ANY 2004. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4428 Title A name given to the resource Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centelles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Globalització Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf 2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 9.6.97 GUIA Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els aspectes següents: - Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è aniversari de Barcelona Activa, S.A. Y - Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió. - S'adjunta en annex el programa de les jornades. - S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde. - S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya. - La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta d'alcalde, Maravillas Rojo. Docutnento2 �I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO: - PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES". PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE EMPLEO. - FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA. - MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD. II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN. - EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS �- EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL. A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE EMPLEO: EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO) LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES SANTER. Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE TRABAJO (ROCARD) - LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA, RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES. 2 �—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE EN EL MARCO COMUNITARIO. — LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS EUROPEOS EN MALMOE. III. CIUDAD Y EMPLEO.- - EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL. —EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES UN OBJETIVO DE CIUDAD. LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS NECESARIOS. ACTIVA.GBR �LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN EL DESARROLLO DE LA CIUDAD. EL MODELO DE DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA A LAS CIUDADES. - SIN EMBARGO, - NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA. OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS. 4 �- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO CONSTITUYE UNA LÍNIA ESTRATÉGICA FUNDAMENTAL. IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS. CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS, TABAJADORES EMPRESARIOS, Y ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO. HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U OCUPACIÓN. 5 �(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA FUERTE INDIVIDUAL, RESPONSABILIDAD RECOGIENDO PROMOVIENDO Y OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO AUTÓNOMO. HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS EMPRESAS. HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS (PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR). HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN. - BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4429 Title A name given to the resource Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf 036f7f390acc257ae10faed2b5a27248 PDF Text Text Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97 (versió corregida) Molt Hble Sr. President, Sr President de I'Im~titut, Sr Secretari General de 1' Academia Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO, Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el restabliment Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem mai. Pero en aquest moment, és absolutame~t necessari rememorar per un segon 1' any 1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en 1 aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també, han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les academies en aquest moment IECPMM �Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una pregunta legítima. Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país com Suissa, que simplement van administran! una bona situació O bé si necessitem grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i dictaminar sobre el nostre present. I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses , refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs: la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat coses certes I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny, i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si identítats i diversitat son el mateix. IEC.PMM 2 �1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten billion possibilites we have" That is the question that the President of the Generalitat was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse". We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider toda y The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv. ! ~ ~ Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de ciencia, d'história i de música. Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut també IEC.PMM 3 ��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!. Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores 1 senyors, autoritats, Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i i amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres. En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut. El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en particular en el camp de la llengua i en el sen~t més estricte del mot de la catalanística, pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses. Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust, "the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer ¡ l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia, per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí. També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la ' mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important, i que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la IEC.PMM 4 �gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90 anys. Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M. Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur. Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic, com una mena d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió d'iniciatives, de gent que té ganes de fer COS'fS, de creativitat, a tots els nivells i a tot arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment, de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo. Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res, aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que !'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida, globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització, i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a IEC.PMM 5 �firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó, quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia, ~ li agreixo de la forma a com ho ha fet, tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la creativitat, la diversitat i la participació. Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és "alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu), aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia identitat. Pero, professor Castellet, de cara IEC.PMM 6 a~xó Catalunya hí ha de fer un esfor9 en �aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat. Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer. També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar, el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans, M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple d'una cosa molt simbólica del qué hem de *r a Catalunya, la Universítat Oberta de Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo ; són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys, la seva exemplaritat cívica i patriótica. 1 Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné 1 prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat, encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia. IEC.PMM 7 ��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR í MANUEL CAStELLET President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans ¡ Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona, mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura exterior. Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>. Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop. Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!, com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala. Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any 1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any . L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la �llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i institucions. L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares», afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra, s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat científica. ¡ L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les quals cal vetllar. La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal. L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els problemes i llurs solucions. L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg i 2 �tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són importants per al futur de la nostra societat. r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de 1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i investigacions. i La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26 de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit, d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys, l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment, la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament, el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡ 1 ! Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua, més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb 3 �recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té l sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»? 1 Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada, originariament d 'un gruix social ben redui"t. Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la !lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra. l ¡ La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la !lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els l usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar 1 que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida. Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat de Catalunya, n'és una altra. Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén, obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art, 4 �"- . .. la música, les ciencies (naturals i humanes), més, naturalment, de la !lengua. d pensament, el dret, els costums, etc., a 1 1 A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació, de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no? ' És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques, que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne només un. Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat. Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions 5 �organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de 1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i intel·lectuals. 1 Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus membres han guanyat la confianya de la socie$t. L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena. 1 6 �LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE FRANCINE FpURNIER Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO l C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette importante occasion. Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence. Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe, avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme 1 representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous. L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes, c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la paix" 1 Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes, ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout chaque individu. �Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités, des attitudes et des valeurs. i Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport "Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres. Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui fait leur richesse Í ¡ Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux. interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance, et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que !'ensemble de l'expérience humaine ne péut étre exprime par un seul 1 langage" . ¡ Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi. Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du 11 ¡ 2 �développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques. A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout dans le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation tous les aspects de la vie en societé. a ¡ Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte, les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques et religieuses quien sont les expressions 'principales. a a Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix et soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les Organisations non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la promotion de ses idéaux. Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e �a a est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le développement et le respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ». ¡ Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée généralisée · de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité culturelle avec la globalisation de la vie sóciale. a Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux télévisés nous en donnent les atroces im~ges. Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et compréhension mutuelle ? · Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent de toute société moderne. 1 l Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel, notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance. 1 Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public. q La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde, de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture 1 4 �d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ». Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque, vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues. L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la justíce et la solidarité. 1 Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de ce qu'íl a été fait de par le monde. « Gent amb c1visme étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en a la grande salle de la Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales, M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer. C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant, plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí. >> - 1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu ¡ Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des gouvernements ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie ! �integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme, organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a la haine. L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de notre monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup avancé en cinquante ans. a Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales. Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels . En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles qui y sont bien étayées a Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix . Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut 6 �débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer, en agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces expioits qui passent inaperc;us ». 11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ». 11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix, suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ». '' En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires , sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire , dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre », « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants de la Terre ». a 7 ��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE. ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY 1 STU~E ALLÉN s·wedish Academy~ Permanent Secretary ··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna. the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this. in surroundings like thes~. A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and 1 acadernv. What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the ·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art. choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude. When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my main theme has bearing on thern . Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups. This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens. Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places. �. ,;... 1 greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea. th~ It is by no means surprising that one of sixty languages on board is English. But this language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly justified to send another tifty-nine languages along. In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity. 1 But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread. Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us. As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural question in view of the fact that every language represents a particular way of perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights . In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer. 1 1 Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the 2 �inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting and speaking X-ish banncd ... Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation. The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and. as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth every peseta. 1 In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or i one of Dutch and German. l l Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural rrogrammes. etc . .-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole. lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working along these lincs. The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs. ! 3 �Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or tlm frcedom as a self-e\·ident integral undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg .._ 1 ........ ....... pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances. 1 Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1 demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are. 1 This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets. sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have. Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for ··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the tmwilling. By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless. Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands. i Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English and mathematics, but that is not all. Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the demand from the engineering community, he developed to the demand from the engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including, 4 �among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing. Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics had to be developed by the originators ofhhe course. ! l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky, the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading. writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense. This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh . instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art. Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is ¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real world - -and. conversel v, whether scienbfic theories and models can be regarded as í artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another indication that there is just one culture. ,.r - . 1 Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things like those discussed here no explosion ou~ht to be needed. 1 . Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew. to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in 5 �1 literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And all of it presupposes historical insights, i. e. memory .. 1 Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for a new post: ha ha ha hah! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4430 Title A name given to the resource Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEC, Barcelona Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Català Història Globalització Acció política Model social Institut d'Estudis Catalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1525/19970625d_00770.pdf f088a191229df3ddd3b116e1a9a3cd11 PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 25.6.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Pla Estratègic de Rubí. Conferència "Les ciutats del 2000" De cara a la confèrència "Les ciutats del 2000" es fan avinents els aspectes següents: - La conferencia tindrà lloc al teatre municipal La Sala de Rubí. - Ordre de l'acte. - 20:00 h: presentació de l'Alcalde a càrrec d'Eduard Pallejà, alcalde de Rubí 20:05 h: conferència a càrrec de l'Acalde 20:50 h: tancament de l'acte amb la intervenció de l'alcalde de Rubí 21:00 h: roda de premsa - Pla Estratègic de Rubí. - La conferència ve precedida per la reunió del Consell Estratègic, que aprovarà el Pla Estratègic de Rubí. - A partir de l'aprovació del Pla es constituirà l'Associació Pla Estratègic de Rubí, integrada per institucions i entitats rubinenques. - Òrgans: - Comitè Executiu - Consell Estratègic - Objectiu central: - Fer de Rubí una ciutat moderna i equilibrada productivament, amb especialització industrial en sectors emergents, que requireixin mà d'obra especialitzada, integrada activament en el marc de la Regió Metropolitana, mitjançant una transformació i millora urbanística que potenciï la seva qualitat mediambiental i que impulsi una projecció i una millora més gran de la seva imatge exterior. RIJ131.GBR �SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI EN AQUEST TEATRE QUE HA ESTAT L'ESCENARI PRINCIPAL DEL PROCÉS ' QUE HA CONDUÏT A L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RUBÍ. VULL, EN PRIMER LLOC, FELICITAR-LOS A TOTS PER AQUEST ÈXIT, QUE HO ÉS TANT PER L'ESFORÇ COLLECTIU EN L'ANÀLISI; DEL PRESENT I LA DEFINICIÓ DEL FUTUR COMI PEL SEU RESULTAT: EL SEU OBJECTIU, LA SEVA AMBICIÓ. HE VINGUT AVUI A PARLAR, A REFLEXIONAR EN VEU ALTA SOBRE LES CIUTATS DEL 2000, SOBRE EL FUTUR DE LES CIUTATS. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS QUE COMENCEN A FORMAR PART DEL PRESENT: - LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, - LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE I - LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. �EL MÓN ESTÀ VIVINT UN MOMENT ('INTENSA I RÀPIDA TRANSFORMACIÓ. ,EL D,E ENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES,Cé LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT VERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GL ALItZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT EN RA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QIUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PERÒ ENCARA ESTEM MOLT LLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÀ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUIN$ SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. �- LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS QUE VA IMPULSAR EL SEU VICE- PRESIDENT AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VENEN 'A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MÉS DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER dENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS 1 EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÀ INTENSAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE t NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. �L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTÈNCIA BARATA DE LA INFORMÀTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, MANUFACTURA ROBOTITZADA, TOT LA AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDÈNCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA PERMANÈNCIA EN UN LLOC ESPECÍFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS. �UN PAPER DECISIU TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'IIIJTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE BARCELONA HA TELEVISIÓ ÒPTICA. I SERVEIS TELEMÀTICS PER FIBRA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS, QUE COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FiBRA ÒPTICA. ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÀ UN DELS BÉNS MÉS V ALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÀSICA i ER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA. �- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE EL SEGON ELEMENT QIE DETERMINARÀ LES CIUTATS FUTURES SERÀ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTÀNCIA AL MEDI NATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRINCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES: - PRIMER DE TOT HA DE SR UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATÈS QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDÈNCIA DELS COTXES. �- EN SEGON LLOC, HA DE SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE I LA DIVERSITAT. - TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE I PARTICIPATIVA, ON LA SALUT I LA JUSTÍCIA SIGUIN DISTRIBUÏDES EQUITATIVAMENT. - EN QUART LLOC, LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HAURIA DE SER (NA CIUTAT ECOLÒGICA, QUE TORNÉS AL MEDI AMBIENT TOT ALLÒ QUE LI PRENGUÉS. AQUESTES DUES SENSIBI .ITATS, TECNOLÒGICA I AMBIENTAL, ESTAN DONAN PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA C NDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATÈRIA PRIMERA ELS CIUTADANS I ELS SEUS CONEIXEMENTS, LA SEVA CREATIVITAT I INICIATIVA. �I 7tES INDÚSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA dJVÍŠÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES^PÉf1Z A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZO S PER A INDÚSTRIES. LA TECNOLOGIA MULTIMÈDIA LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN DESTINADES A DESAIXER, LA QUAL COSA DONARÀ A LA CIUTAT N T E IXIT MÉS DIVERS I AMB SUPE OSADO, EL QUÈ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MAS BASADE EN LA COMUNITAT. L ACTIVITATS POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN A MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. EN AQUEST CONTEXT, PODEM INTUIR UN NOU MODEL DE CIUTAT QUE SERÀ EL D'UNA GRAN URBS AMB PETITES CIUTATS EN L SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUOTIDIANA ESTÀ PROPERA A L'HABITATGE. �AQUEST PATRÓ PERMETRÁ REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM D'ENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POL . L9CIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGyRETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERTITZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET ÓUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONtENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCI )NS INDEPENDENTS PER PASSAR A TEN IR UNA VISIÓ INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SEC ORS SOCIALS. - LA GLOBALITZACIÓ DE L ECONOMIA FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONQMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DI RECTAMENT. �QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUTTS A LLOMBARDIA EN UN MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA L4A BONANÇA ECONÒMICA A BAVIERA O A L'ALCARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EllJ LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT DEL PRAT 1 LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLÈS DEPÈN DE LA REGENERACIÓ DEL RIU BSÒS. CAL DONCS, DUR A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÈ ESTIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERI AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN D'AMPLIAR EL SEU CAMP D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÒMICA. �EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA QUE ESTEM IMPULSANT, AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ, VA EN AQUESTA DIRECCIÓ. D'ALTRA BANDA, ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE !_ES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VE. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÀ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS PER LIDERAR ELS CANVIS. �LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSS E GARAN UNA LLOSA QUE IMPEDIRÀ EL SEU DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SAU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. ALGUNES CONCLUSIONS SORGEIXEN D'AQUESTES REFLEXIONS: LES CIUTATS HAN DE TENIR i MANTENIR LA CAPACITAT DI GENERAR PROJECTES, ÉS A DIR, HAN DE PRENDRE ILA INICIATIVA. DIENT AIXÒ NO ESTEM NOMÉS INSISTINT EN LA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPALISME, SINÓ IDENTIFICANT LA QUE MOL1 PROBABLEMENT SIGUI LA CLAU DE VOLTA DEL FUT J R DEL PAÍS I D'EUROPA, QUE IMPLICA TANT ELS f• JIVELLS SUPERIORS DE GOVERN O ADMINISTRACIp COM LES PRÒPIES CIUTATS. �EN UN MOMENT EN QUÈ DETERMINATS MODELS DE DESENVOLUPAMENT URBÀ ESTAN EN CRISI, EN QUÈ ES VIU UN CERT DECLIVI DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS EN ALGUNES REGIONS METROPOLITANES, LES CIUTATS HAN DE REFERMAR I REFORÇAR EL SEU VALOR PRINCIPAL, QUE ÉS LA CAPACITAT DE CONCENTRAR CONEIXEMENTS, D'AGLUTINAR ELS AVENÇOS I LES INNOVACIONS PER SEGUIR ESSENT L'INDRET AMB MÉS OPORTUNITATS DE PROGRÉS. TOT I QUE LES CIUTATS SÓN INDISCUTIBLEMENT EL PRINCIPAL VALOR I EL FONAMENT D'EUROPA, EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA NO HA TINGUT EN COMPTE LES POTENCIALITATS DE LES CONCENTRACIONS URBANES. LES CIUTATS, I TAMBÉ LES REGIONS, HAN DE DEIXAR SENTIR LA SEVA VEU EN L'ENTRAMAT POLÍTIC I INSTITUCIONAL EUROPEU. S'HAN FET ALGUNES PASSES EN AQUEST SENTIT, I LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS N'ÉS UN EXEMPLE, PERÒ ÉS INSUFICIENT. PER CANVIAR LA TENDÈNCIA, SÓN LES CIUTATS I LES REGIONS LES QUE HAN DE (PRENDRE LA INICIATIVA. �AQUESTA INICIATIVA PASA PER FOMENTAR EL PROPI PROGRÉS DE LES CIUTATS I LES REGIONS. SERÀ AIXÍ, ASSUMINT LES PRÒPIES RESPONSABILITATS, COM IACONSEGUIRAN ESTAR MÉS BEN REPRESENTADE I SER TINGUDES EN COMPTE , PRENDRE LA INICIATIVA VO DIR QUE LES CIUTATS, D'UNA BANDA, HAN DE SER SUFICIENTMENT FLEXIBLES PER ADAPTAR- E PERÒ TENINT CLARS ELS OBJECTIUS. D'ALTRA BANDA, LES CIUTATS HAN DE CREAR VINCLES DE COLLABORAC Ó I CONSENS ENTRE ELLES I AMB EL CONJUNT DEL TERRITORI. BARCELONA I LA SEVA REGÓ METROPOLITANA SÓN UNA REALITAT EN LA QUAL /TANT LA GENERACIÓ DE PROJECTES COM LA VOLUNTAT DE COL LABORACIÓ TENEN UN REFLEX EVIDENTI. AQUESTA VOCACIÓ DE COORDINACIÓ ÉS EL QUE ENS PERMETRÀ ORIENTAR AMB GARANTIES EL REPTE UROPEU. �ELS INGREDIENTS QUE TENIM SÓN ELS MILLORS, ÉS A DIR, UNA CIUTAT CENTRAL COM A REFERENT FONAMENTAL, UNS MUNICIPIS METROPOLITANS I UNA VOLUI+T DE COORDINACIÓ POTENCIALMENT EXCEL-LIEINT. LA MANERA DE COMBINAR I FER VALER AQ ESTS ELEMENTS TÉ UN NOM: ELS PLANS ESTRATÈGICS. DINÀMICS BARCELONA HA DEMOSTRAT LA VALIDESA DEL MODEL DE LA PLANIFICACI1 ESTRATÉGICA I TOT EL QUE Hl HA AL DAMERA: COMPLICITAT, COLIABORACIÓ PÚBL1C-FI RIVAT 1 LIDERATGE INSTITUCIONAL DES DE L'ÁM BIT LOCAL. AMB LA PLANIFICACIÓ ESTRATÉGICA IDENTIFIQUEM PROBLEMES, NECESSITATS I OBJECTIUS. DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGI A SORGEIXEN ELS PROJECTES 1 SE SUPEREN E1LS REPTES RUBÍ ADOPTA ARA AQUESTA DIRECCIÓ. RUBÍ BUSCA SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA, 1 AMB EL PLA I L'ASSOCIACIÓ QUE AVUI NEIXEN TRIA LA MILLOR OPCIÓ PER FER-HO. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4431 Title A name given to the resource Les ciutats del 2000. Presentació pla estratègic de Rubí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre La Sala, Rubí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Globalització Competitivitat Acció política Model social Rubí Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 9.7.97 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (EQ) Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la Fundació General Universidad Complutense de Madrid De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als aspectes següents: - L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu és Miguel Ángel Alario. - L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació. - Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i dels periodistes dels diferents mitjans. - Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs. - A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia, haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs. -A les 1 'Educació i Estat del Benestar, moderada per Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de Religiosos de Enseñanza. - En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen: Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda. Ernest Lluch. P. Díez Chavero (UGT). J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE). Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra) Luís Martínez Noval (diputat PSOE). Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia). José María Fidalgo (CC.00). COMPLU.EQB �Ajuntament 4\ de Barcelona ^/ Gabinet de l'Alcaldia José Antonio Griñán (Diputat PSOE). Arturo Gil (Vicepresidente CEOE). E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat). Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida). M. Pimentel (secretari general d'Ocupació). Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón). G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento) - En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos d'estiu. 2 COMPLU.EQB �LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social. Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que defender. Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997. Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido. En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos �socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o el fin del socialismo, entre otras cosas. En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony Blair. Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré referencia más adelante. El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan humanista en el sentido antiguo. Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar 2 �o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien. Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse. Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima, que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa. Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros, como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard. La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos. Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España, durante el periodo 1982 -88. �Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo illón de empleos y un millón de laboral, de modo que se crearon un demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen. Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el dilema de Jospin. Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los franceses. 4 �Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su programa, aunque yo lo conozco perso 'mente y quizá esto influya en mi parecer. Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González, en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi. No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue: "La única identidad regional en Francia es rancia". Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad, que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas. Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera �resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los conoce. El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica. { Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta, 5 empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy emocionante para mí, Italia. El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha pueda adueñarse de ellos. 1 Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda. �En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979. Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El 27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%. En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad ciudadana es un problema real de la gente. Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las estadísticas, se quejan más en esta materia. Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya. �Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen, sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben olvidarse del Estado. Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto, más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia una estabilidad y unas esperanzas. Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo. En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes nacionales con variantes sectoriales. No > e puede pretender un modelo único. Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica, una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o desaparecer. �Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la sanidad, pero no como gobierno, sino como partido. Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer. Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas. Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje. Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales (mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no es. �El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger montura. No se puede ir en otra cosa, ni p ' n un Rocinante de madera, ni en un tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema, existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno, quien interpreta el interés general y las fallas del mercado. La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo. f Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos. Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones. Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería? Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es la sociedad. ¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno? Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus lo �competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las ciudades las que actúen. Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto, actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente. Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo que los Estados no puedan hacer. Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados, las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades autónomas, y dentro de ellas, los municipios. 11 �Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad. Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con equidad. Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz. Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado. Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se tiene que justificar, y no al revés. 12 �¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es. Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es que Europa debe intervenir o decir algo al respecto. Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra í merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano, siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no". Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles: 13 �"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema". Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les devuelven a la sociedad, como ciudades, 4omo pueblos, como regiones, todo lo que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados. Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros. No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un lenguaje responsable y europeo. Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los t intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la 14 �distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar social. Muchas gracias. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4432 Title A name given to the resource Conferència dins del cicle <em>Los retos del estado del bienestar</em>: La vigencia de las políticas socialdemócratas Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San Lorenzo de El Escorial Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Política Govern Gestió pública Model social Acció política Socialdemocràcia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf 3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol pl. Sant Jaume 1 08002 Barcelona Telèfon 402 72 98 , Fax 402 71 06 INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA Dia: 10 de juliol de 1997 Lloc: Auditori del CCCB Hora: 13'00 h. ORDRE D L'ACTE 12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona. Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr. José Luís García Delgado, rector de la UIMP. Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. 13'40 Recepció. 14'30 Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la UIMP a Barcelona. �Ajuntament 4/11 de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia (1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà. SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT 1 EL DESENVOLUPAMENT LOCAL 1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT: ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA MÁASTRIGHT- I QUE RECOLLIA EL TRACTAT INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL LLARG DE LA CONFERÉNCIA EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA I LES LES COMPETÈNCIES CIUTADANIA CONI'I 131S.EQB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'AlcaIdia RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES ADMINISTRACIONS TINGUIN UN MILLOR CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES. EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT. AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES CONSIDERACIONS: - D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE PROXIMITAT. - DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I COMPETÈNCIES. CONFIBIS.EQB 2 �Ajuntament 41) de Barcelona TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS, LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS (L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O DE COHESIÓ SOCIAL. AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA DEMOCRACIA. NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR (POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN CONF1 BIS.EQB 3 �Ajuntament \\„/„/ de Barcelona Gabinet de l'Arcaldia CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO. DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR MOTIVOS DE EQUIDAD. AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES PREMISAS: 1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS. �Ajuntament .11) de Barcelona 2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA Gabinet de l'Alcaldia COMPLETAR EL CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE DE AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA. EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA + SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR. DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO" QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO, AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL CONTROL DE LOS CIUDADANOS. CONFIBIS.EQB 5 �Ajuntament de Barcelona MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA FÓRMULA. 2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA: COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA? ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ. ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL. DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI, O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA CON l' I BIS.GQB 6 �Ajuntament 401 de Barcelona Gabinet de i'Mcatdia IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA. L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ SOCIAL. ÉS IMPORTANT, CAL, POTENCIAR LA PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT EL PRINCIPI DE PROXIMITAT. SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES. o �Ajuntament \ de Barcelona TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA CERCANA. UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA. PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE "CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES �Ajuntament / de Barcelona INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT, RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE GOVERN I ADMINISTRACIÓ. COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN EL PROCÉS DE LA UNIÓ. ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA" DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA. CONFIBIS.EQB 9 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC D'UNIR ELS POBLES. CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ, AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE] SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ I CONFI BIS.EQB p �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL, LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA. EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA ÁREA. 3. ROL DELS PODERS LOCALS: AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaldia S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0 L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN. DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS CIUTADANS. S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE CONFIBIS.EQB 12 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de rA)cafdia TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS CIUDADANOS. CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS. 4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE BARCELONA EN EUROPA: PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO GARANTIZADO. POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS CONF I BIS.EQ13 1 3 �Ajuntament te de Barcelona Gabinet de P,Idca}áia HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA SU INTERNACIONAL PARA GARANTIZAR CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA. EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN PER LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI ASSEGURAR L'IMPULS. BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de PA)caldia DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE, QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS. CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O CONF I BIS.EQB 1 5 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alca/dia UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA. D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. 1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM. 1 CONF I BIS.EQB 1 6 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS. BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS, DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI, CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL BENEFICI PROPI I COMÚ. 1 5. CONCLUSIÓ: LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE, SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS CONF 1 131S.EQB 1 7 �Ajuntament • de Barcelona ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES. MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4433 Title A name given to the resource Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Model social Acció política Territoris Subsidiarietat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf bf885166aa6d69f3da85840952110770 PDF Text Text 411( ^- TRIBUNA BARCELONA DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL: Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas, d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te mato", 1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors. tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte. ï Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit. �Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari. Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen, s'ha dit. I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha callat respecte d'aquesta ... borca potser s'ho hagin de repensar, encara que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país. Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven d'aquesta anàlisi. En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat, una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat prèviament. Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia. Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34. I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va matar a 500.000 persones. Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al 81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD. �I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una altre, Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem, confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant. La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques d'altres països. Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle, de l'actual Delegada del Govern a Catalunya. En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les fabricava. �No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts, que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha succeït. Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el NO-DO amb els protagonistes canviats. La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent. La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat. Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una classe política de fer-se l'harakiri. Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a ningú. �En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no. Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat. l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge que tothom entenia. Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals 'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el destí tant de cara, tampoc Carrillo. Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera, Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més. En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició. Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment. Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb èxit. �Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les ciutats d'Europa. Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí mateix. I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{. 1 Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien correctes. A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el model Lleida o Tarragona, Manresa... A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una mica de petulància, en aquí. Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més beligeráncia als gerents i als polítics. �Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera, arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament, home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament. Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot això no hagués estat possible, I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa, pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo, la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no diré per no oblidar. Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la cara, per entendre'ns. Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot una feina a fer en aquest sentit. Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal, que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no. �Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no. Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té. Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida". Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar. Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer 'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada 'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això. No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest país en sabem alguna cosa. �Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari, del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques. M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim, s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots esperem. Moltes gràcies. ��14-JUL-1997 10:51 C.C.C.D. 34 3 4120520 P.02iO4 Eh pocs casos és més justificat que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que presentí el personatge que avui ens parlarà perquè tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes, perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en els pocs racons de la personalitat que podíen passar desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes però aquest exhibicionisme sovint és selectiu. Si que voldria destacar una característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor més que un polític remolc, però un motor de llarg viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del partit socialista francès durant la darrera campanya electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula �14-JUL-1997 10:52 C.C.C.B. 34 3 4120520 P.03iO4 recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc. ¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les coses. De la carta municipal al 2004 és el tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i 1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la reflexió i a l'esquerra els camins minats de la política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el futur de Barcelona tingués present els nous problemes d'ariculació de la política, de relació entre els governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades sembla que la política hagi estat definitivament segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És 1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del que renovar la cultura política abans que la democràcia se'ns escapi definitiVament de les mans? Els esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona, si cap, la necessitat ide refer els lligams entre ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica. ¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan? Deixo caure interrogacions que segur que des de 1"experiència del poder tenen entonacions diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap perfectament que la paraula dels polítics no és de les que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I que crec que el que pot semblar una coqueteria estratègica és una contradicció personal entre la temptació de canviar de vida i la consciència que de la seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec que com més trigui la seia decisió menys possibilitats tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat final farà que els qui pensen que tot és una estratègia �14-JUL-1997 10 : 52 34 3 4120520 P.04/04 C.C.C.D. política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que el factor humà és més important que la raó estratègica en política, veig en el dubtar una altra de les peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un món, el polític, en que tot s'ha de convertir en certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia no té cap inconvenient a negat uns mesos abans, dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des del dubte, primera llei de qualsevol exercici intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un polític que he vist emocionar més per coses aparentment petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per grans conquestes col.lectives. En definitiva, la política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?. Maragall pot demostrar que un polític insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser, sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina alguns punts del nostre paisatge. ell � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4434 Title A name given to the resource Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Democràcia Història Política Acció política Espanya Terrorisme Blanco, Miguel Ángel ETA Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-14 Description An account of the resource Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf 36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS Dia: 18 de juliol de1997 Lloc: Ajuntament de Terrassa ORDRE DE LACTE 1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa. Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals. Salutació als regidors. 1930 h. Conferencia al saló Capitular. - Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa. Anada a la taula de conferencia nt - Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur". - Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa Recepció al pati de l'ajuntament. *** �El paper dels governs locals a l'Europa del futur (Notes) (Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha passat, mentrestant?) Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals cada cop més amplis. En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització. En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa. Pérdua d'importància dels espais locals regionals? Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el correlat necessari/inevitable dels processos de globalització. Ho és per raons "positives" i per "negatives ". "Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió s'allunyen, els punts de referència es perden. "Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació, d'ancoratge: D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu... Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic. I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política. �Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a -nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics "hubs" de comunicació -nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based development). Capçaleres de xarxes d'informació. Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà" Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional". Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits locals/regionals? Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més recursos, amb més capacitat d'iniciativa. Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els ciutadans. Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia. Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local . ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa. (Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que polaritzin energies i fixin calendaris: 004) �Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Departament de Premsa Plaça Sant Jume sin 08002 Barcelona Telèfon 4027389 Fax 4027391 E-mail alcaldia @mail.bcn.es Data: 18-07-97 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde JMB Conferència Terrassa. S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde. Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa. A TENIR EN COMPTE. Cart a Municipal Estabilitat equip de govern (PI+ IC) 2004 Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia Documentos �Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa. 18 de Juliol de 1997. 19,30h. Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92. L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un aforament d'unes 100 persones. Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors de la ciutat. Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens. L'Alcalde de Terrassa farà la presentació. Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en alguns d'ells. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4435 Title A name given to the resource El paper dels governs locals en l'Europa del futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-18 Description An account of the resource Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf 75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I Data: 18/8/97 GU Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP, Santander. De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP, tenir en compte els punts següents: uns xx minuts de durada, se suggereix de 1. Globalización y el rol de las ciudades. – En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están reclamando su propia identidad. – Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional. – Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización. La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones internacionales). Descentralización. Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación, estamos ya en plena globalización. – Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y liderazgo en redes de información). SANTAND.NBB �Ajuntament / \/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia – La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia. – La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros regionales/redes de ciudades. – Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado, por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema representativo del estado y como factor decisivó en su economía. – Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos. – La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible. La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades: consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el punto de vista cultural y medioambiental. Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado. Políticas proactivas. – La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento, democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo (high-level knowledge/low-level knowledge). 2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur. – El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias. – El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona. 2 sANrAND. N BB �Ajuntament 4j) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia [Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.] – Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional de Alcaldes francófonos). – Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando este proceso de acercamiento a la vez que de globalización.. [Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza. Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.] La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar. Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva en las dos riberas del Mediterráneo. Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan actual mente. - La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden trabajar en favor de la paz en esta zona. 3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea. - La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es diversidad. 3 SANTANr).NBB �Ajuntament /\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 1 Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones, condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales (ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo. Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej: Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate europeo"). Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE. - Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura institucional más fuerte. El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales. Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias, pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario. (Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo). – Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad. – La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que sea percibida como una instancia próxima. Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es incompatible. 4 SANTAND.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4436 Title A name given to the resource Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-18 Description An account of the resource Argumentari per a la conferència de l'alcalde. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1532/19970830d_00778.pdf 33c774c5bbcd6374549ce3cce1200d2e PDF Text Text 9(e_16 -fe- 11-& lickjAr( ClYctuforrA30.07. AMICS, AMIGUES, JA FA MOLTS MESOS QUE EL VOSTRE ALCALDE, EN JORDI VALLS, EM VA DEMINAR QUE PRONUNCIÉS AQUEST PREGÓ AQUÍ, EN El+. MATEIX SALÓ ON L'ANY 1892 ES VAN APROVAR LES BASES DE MANRESA. QUE L'ANY 1986, ABANS DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR EL_ imvt-Ifíokj CENTRE DE MEDICINA ESPORTIVA DEL CONGOST) IttAtOvirafir A tzT) shv'ef JUNTAMENT AMB EN JOANI CORNET. EN AQUELLA VISITA VÀREM PARLAR DE MOLTES COSES. VÀREM PARLAR DE COM VINCULAR MANRESA AL PROJECTE OLÍMPIC. 1, EN AQUEST IMATEIX SALÓ, VÀREM TRACTAR DE LA POSSIBILITAT DE FER UNA CELEBRACIÓ CÍVICA DEL CENTENARI DE LES BASES as).9\..77, AAP liAjoGt4 DE MANRESA. RECORDO tk.AU (Adt8 I'd1/4-•t27 IrbA& (V)0.1 izmacle •11-''am l/In �NA- OPORTUNITAT REFORÇAR LA CATUANITAt DEIVJÓCS A PARTIR bt L'ADDICIÓ D'Arltell* INICIATIVA CÍVICA? A LA MOBILITZACIÓ OLÍMPICA. /61 W* -13.11VUI 40 JA cou )anwh-frit. HISTORIA I PRONUNCIAR EL FREGÓ D'AQUESTA FESTA 1■AAJOR SUPOSA GAUDIR D'UN PROTAGONISME IMI1AERESCUT, PERÒ EM PERMET PARTICIPAR DE 'L'ALEGRIA D'UNS DIES ASSENYALATS, DIES D'AQUELLS QUE LES CIUTATS ESPEREN AMB ILLUSIÓ I AMB ENTUSIASME. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UNA CIUTA1T. UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB LES NOSTRES ARRELS I AMB TOTS ELS VETNS. ÉS EL IE MOMENT DE COMPARTIR SI NSACIONS 1 ALEGRIES AMB ELS AMICS, DE SENTIR-SE MÉS MANRESANS QUE MAI. kjelb_ tyvis km1 ib 9v4/Z kt, �EN REBRE LA INVITACIÓ EM VA VENIR AL CAP UN VELL DIBUIX DE JAUME PAHISSA ON ES REPRODUEIX AQUEST SALÓ I LES SESSIONS ON ES VAN DEBATRE LES BASES DE MANRESA, UN DIBUIX ON DESTACA LA PRESENCIA DELS DOS FUTURS PRESIDENTS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: ENRIC PRAT DE LA RIBA 1 LLUíS DOMENECITANER. TAMBÉ VAIG PENSAR EN JOSEP VICENÇ FOIX. EL SEU PARE ERA FILL DE LLADURS, MÉS AMUNT DE SOLSONA, 1 VA FER D'APRENENT DE PASTISSER A MANRESA, A LA PUJADA DÉ SANT MIQUEL, ABANS D'ANAR-SE'N A SARRIÀ. LA RELACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA VE DE LLUNY. ARRENCA QUAN LA COMTESSA ERMESSENDA DE BARCELONA I L'ABAT OLIBA VAN INICIAR LA RECONSTRUCCIÓ DE MANRESA, QUE �HAVIA ESTAT DESTRUÏD IA DELS SARRAÏNS. MANRESA ÉS AVUI UNA BELLA CIUTAT, D'AQUELLES QUE SOVINT SE CITEN COM : A CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA EUROPEA; ÉS UNA CIUTAT QUE JAERA CIUTAT QUAN MOLTS LLOGARRETS EUROPEUS QUE DESPRES VAN ESDEVENIR CIUTATS, ENCARA EREN LLOGARRETS. ÉS TAMBÉ UN SÍMBOL DE LA TRADICIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL DE CATALUNYA, DUES ACTIVITATS QUE AQUÍ HAN ARRELAT AMB FORÇA JA DES DE L'ÈPOCA MEDIEVAL I QUE HAÑ DOTAT MANRESA D'ESPLENDOROSES MOSTRES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE ENS PARLEN DEL ROMÀNIC, DEL GÒTIC O DEL MODERNISME. TAMBÉ LA TRADICIÓ RELIGIOSA, QUE HA DEIXAT COM A REFLEX DEL SEU PASSAT UNA MAGNÍFICA SEU GÓTICA QUE HA ESTAT �CAPAÇ DE SOBREVIURE A DEVASTACIONS DURANT MÉS INCENDIS, GUERRES I DE 600 ANYS, AQUESTA SEU, PER CERT, GS UNA MOSTRA MÉS DE L'ESTRETA VINCULACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA. NO EN VA EL MESTRE D'OBRES DE LA SEU, BERENGUER DE MONTAGUT, VA SER QUI, JUNTAMENT AMB RAMON DESPUIG VA CONTRACTAR EL PROJECTE DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. RO MANRESA ÉS MOLT MÉS QUE TOT AIXÒ. ÉS L'EXEMPLE DE LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES CIUTATS MITJANES A CATALÚNYA. UNA XARXA DE CIUTATS QUE1OMPETEIXEN ENTRE ELLES, COM PER EXEMPLE, IMANRESA I VIO PER ACONSEGUIR SER CENTRES NIVERSITARIS. VAL A DIR QUE VIO HA GUANYA • )90" LA PARTIDA, PERÒ ÉS SIGNIFICATJkYQ Ei MANRESA HAGI TINGUT Id,5\41/4Qv‘ \A" -1S1fm-{ (i JJ d--% uu e biz-v-- �LA CAPACITAT DE LLENÇAR INICIATIVES COM LA FUNDACIÓ UNIVERSITARIA DEL BAGES, O QUE ES PLANTEGI LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN ESPAI UNIVERSITARI AL RECINTE DE L'ANTIC ESCORXADOR. SIGNIFICATIU QUE AQUESTES CIUTATS COMPETIDORES TINGUIN LA CAPACITAT D'UNIFICAR ESFORÇOS PER CREAR UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA TOTA L'ÀREA D'ESTUDIS UNIVERSITARIS PER A DE LA CATALUYA CENTRAL ) c irtv0#4,-. 0.A.A.7~vr e. r& ,AáS id,Lbekv,re UNIA ‘r k . TN \oh-. Ak.201.4* NO S'HA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA FORMAT PER CIUTATS MITJANES, COM ARA REUS, OLOT O BALAGUER, QUE CONSTITUEIXEN ELS AUTÈNTICS MOTORS DEL PAÍS. AIXÒ SOVINT S'OBLIDA. S'OBLIDA QUE SENSE EL MUNICIPALISME NO HAURIA EXISTIT LA MANCOMUNITAT DE PRAT DE LA RIBA. EL MUNICIPALISME ÉS UN CONCEPTE QUE VA EN FAVOR �DE L'AUTONOMIA, QUE VA A FAVOR DE LA PROXIMITAT I QUE ES TROBA EN LA MATEIXA ARREL L.,)\--3--LaA.~51Z, 1 1.Ç' DEL CATALANISME. ...9.1 ~A.m.:4A ct• OBLIDAR AIXÒ ÉS NO VOL R VEURE QUE UN PAÍS MODÈLIC NO ES CONSTRUEIX NOMÉS EN EL TERRENY DE LA SIMBOLOOIA, SINÓ TAMBÉ EN EL TERRENY DE LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES. AQUEST ÉS L'OBJECTIL~[ G7/475~P140 FER VIURE A TOTHOM LA REALITAT DE CATALUNYA, PERO NO dRÁCIES A L'EXPLOTACIÓ D'UNS SENTIMENTS QUE NINGÚ NO POT NEGAR, SINÓ ACONSEGUINT LA COMPLICITAT DE TOTHOM PER FER UNA CATALUNYA FORTA QUE TINGUI LA SEVA RAÓ DE SER EN EL BENESTA1 R I LA QUALITAT DE VIDA DE CADASCUN DELS SEUS INDRETS. I QUAN PARLEM DE MUNICIPALISME NO PARLEM D'UNA IDEA ABSTRACTA, PAk_EM DE LA PROXIMITAT AMB ELS CIUTADANS COM A VIA PER AJUDAR A QUÉ �LA POLÍTICA NO SIGUI UNA COSA LLUNYANA r ..,^Ç MANRESA TÉ UN `OT-GON ME MOLT DESTACAT EN AQUEST SISTEMA DE CIUTATS. S'HA CONVERTIT EN EL PUNT DE REFERÈNCIA DEL BAGES, PERÒ TAMBÉ DE BONA PART DEL BERGUEDÀ, DEL SOLSONÈS 1 DE L'ANOIA. HA GENERAT AL SEU VOLTANT UNA IMPORTANT ÀREA URBANA, DE LA QUE FORMEN PART VILES COM SANT FRUITÓS, NAVARCLES O SANTPEDOR. ÉS LA MOSTRA DE LA PUIXÀN A CONFIA EN FI L'OPORTUNITAT DE 1' ► ! IUTAT QUE ^^^ FUTU R . VAIG TENIR COMPROVAR-I-iQ L'ANY PASSAT, QUAN VAIG VENIR PER VIITAR L'EXPOBAGES, LA FIRA MULTISECTORIAL MÉS IMPORTANT DE LA CATALUNYA CENTRAL. t(0 �VAIG DESCOBRIR UNA MANRESA QUE SE SENT CAPITAL, QUE SE SENT UNA PEÇA CLAU DE LA VERTEBRACIÓ DE CATALUNYA, UNA MANRESA QUE VEU REIVINDICADA LA SEVA CONDICIÓ DE PUNT CENTRAL DE CATALUNYA. LA VOSTRA PRIVILEGIADA SITUACIÓ EN LA RUÏLLA DEL EIXOS TRANSVERSAL I DEL LLOBREGAT HA DE SUPOSAR SENSE CAP MENA DE DUBTE UN FORT IMPULS ECONÓMIC I INDUSTRIAL PER A LA CIUTAT. DE VOSALTRES DEPÈN QUE L'EIX DEL LLOBREGAT NO ES CQNVFRTEIXL EISLIIISLARRERÁ QUE AÏLLI MANRESA, SI NO EN UN ADHERENT, EN UN ELEMENT COHESIONADOR DELS TERRITORIS I DELS USUARIS. MANRESA HAURÁ DE GUANYAR-SE A POLS QUE L'EIX DEL LLOBREGAT ACOSTI LA GENT A LA C9TAT, QUE NO PASSI DE LLARG. MANRE S r A HA DE SER LA CIUTAT DE L'EIX, DE LA MATE-7A 0-ÁTTER LLÈIDA rÓN ELS EXTREMS. SLAJ\. "-GIA I �EM CONSTA QUE MANRESA TREBALLA PER APROFITAR AQUESTA CENTRALITAT RETROBADA. HO FA QUAN MILLORA ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE BUFALVENT I DOLORS PER DIVERSIFICAR EL SEU TEIXIT - INDUSTRIAL, QUAN PROMOU EL POLÍGON COMERCIAL I DE SERVEIS DE CAL GRAVAT O QUAN APOSTA PEL CONSELL TECNOLÒGIC DEL BAGES. I HO FA DEFENSANT EL VALOR AFEGIT DE LA SOSTENIBILITAT. NINGÚ' ES POT PLANTEJAR ACTUALMENT EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSE FER ESMENT AL RESPECTE DE L'ENTORN. PER DIR-110D'UNA MANERA GRAFICA, MANRESA SAP QUE SENSE UN CAIR.1 2.E,I_EB--BET, N NO S PODEN ESPERAR . INVERSIONS QUE OMPLIN ELS POLÍGONS INDUSTRIALS 1 DIVERSIFIQUIN L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT. �NO EM VULL OBLIDAR 'E L'ESFORÇ QUE FA L'AJUNTAMENT PER OUPERAR EL CENTRE HISTORIO DE LA CIUTAT. UN ESFORÇ QUE HA D'ANAR EN DUES DIRECCIONS, L'ESTÍMUL I L'INCENTIU A LES REHABILITACIONS DEL CASd ANTIC, QUE PASSA PER AVANTATGES FISCALS, LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT EN INICIATIVÉS MIXTES I LA INVITACIÓ AMABLE A LES CONSTRUCTÓRES DE GRANS OBRES MUNICIPALS I A ARQUITECTES A PARTICIPAR EN AQUEST PROJECTE COM A UNA APORTAC1Ó MÉS AL CONJUNT DE LA CIUTAT, IPER UN COMEEOMÍS A BATALLAR PER INSERIR EN; EL TEIXIT QUE ES VOL REHABILITAR D'ALGUNS EQUIPAMENTS QUE FÓRA MÉS CÒMODE, FÁCIL I 1BARAT EMPLAÇAR EN D'ALTRES INDRETS. ELS COSTOSOS TRE1)E BARCELONA HA DUT A TERME A LA CIUTAT VELLA EM PERMETEN DIR-VOS QUE ESTEU EN EL BON CAMÍ, QUE UN PROCÉS DE REHABILITACIÓ ÉS UNA APOSTA ARRISCADA, EN LA �QUE Hl JUGUEN INNUMERABLES FACTORS D'ORDRE ECONÒMIC, SOCIAL, COMERCIAL O DE POBLACIÓ, QUE VAN MOLT MÉS ENLLÀ QUE EL SIMPLE URBANISME. POC A POC, AQUESTS IF.LEJLALL _:..SRAN QUE MANRESA DEIXI DE SER LA CIUT QUE, SEGONS DEIA JOSEP PLA, TÉ UN COLOR DE GOS QU IG CIUTAT ON LES FABRIQUES ES CONFONEN AMB ELS CONVENTS I ELS CONVENTS AMB LES UNA FÁBRIQUES. MANRESA HA SABUT APROFI tTAR ELS VALORS DE LES CIUTATS MITJANES. HA SABUT CRÉIXER SENSE PERORE LA SEVA QUALITAT DE VIDA LA SEVA DIMENSIÓ DE CIUTAT MITJANA ON ES POT TROBAR GAIREBÉ TOT SENSE HAVER DE FER FRONT ALS PROBLEMES QUE SOVINT TROBEM ALS GRANS NUCLIS URBANS. �SOU UNA CIUTAT AMBICIO A, QUE NO HA TINGUT PROU AMB QUE, GAIREpE PER TRADICIÓ OBLIGACIÓ, DIGUESSIN QUÉ SOU IMPORTANTS. EN DIVERSES OCASIONS, EN EFS MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA, MANRESA HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS!. FA UNS ANYS UN INFOR1ViATIU DE TELEVISIÓ VA ANUNCIAR EN BROMA UNA PRESUMPTE SOLEMNE DECISIÓ DEL PARLAMENT SEGONS LA QUAL MANRESA PASSARIA A SER1 LA CAPITAL POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA PERQUÈ ACOLLIRIA LES PRINCIPALS INSTITUCKIMS DEL PAÍS. BROMES APART, BEN SEGUR QUE QUI! LA VA PENSAR TENIA AL CAP LA IDEA DE MANRESA COM A CIUTAT CENTRAL: AQUESTA ÉS UNA IDEA pERTA 1 COMPARTIDA, INNEGABLE. QUE TARD, EN O COMPARTINT CAPITALITAT, LA CAPITAL MANRESA ESDEVINDRÀ MÉS AVIAT SOLITARI �/ DE LA REGIO 7, O EL NON/1BM QUE SE LI VULGUI DONAR A LA REGIÓ INTERIOR, QUE DEPENDRÀ DE SI L'EBRE I EL PIRINEU SÓN REGIONS ORDINÀRIES O REGIONS ESPECIALS DE PLANEJAMENT. PERÓ POTSER QUE DEIXEM LES GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBÓ, QUE NO SÓN ALTRES QUE LES PARAULES AMB LES QUE EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. EL 1431 ELS GREMIS DE SASTRES, PARARES I TEIXIDORS DECIDIREN, UN 30 D'AGOST TRASLLADAR LES RELÍQUIEá DELS SANTS PATRONS, SANT FRUITÓS, SANTA AGNÉS I SANT MAURICI, DES DE SANT FRUITÓS DE BAGES A MANRESA. EL RECORD D'AQUELLA LECISIÓ GREMIAL VOL, GAIREBÉ EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGN1A11.CZ AMB LA FESTA MAJOR, QUE DURANT AQUESTS DIES DEIXEU UNA MICA DE BANDA EL VOSTRE TARANNÀ DE GENT �TREBALLADORA I POC AMIG4. DE PERDRE EL TEMPS I TINGUEU LA FESTA COM LA VOSTRA RELIGIÓ • PRINCIPAL, QUE US SENTIU MÉS MANRESANS QUE MAI, QUE CELEBREU UNA FSTA OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT. UNA FESTA ON TOTHOM Hl TINGUI CABUDA. NOMÉS HEU DE SEGUIR UNA NORMA, LA DE FESTEJAR AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL BALL I LA DISBAUXA, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PELtARRERI LA _FILQ., k A QUE TREPITGEU. PER TOT ALLÒ QUE ES VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME COMPANYS NO HAN DE SER ENEMICS, SINÓ D'UN VIATGE QU US PORTARÀ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. 1 1 VISCA MANRESA! ....„...................... VISCA ILA FESTA MAJOR! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4438 Title A name given to the resource Pregó festa major ciutat Manresa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Model social Acció política Manresa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf 82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8 PDF Text Text Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 15/9/97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Constitució del Consell Ciutadà de Supon. Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde : US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES. A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN POGUT SER ENTRE NOSALTRES. PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR. L sEu-sup T rn 2 2 SET. 1997 20 -9 1DG �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Atcaldia PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl EREU ALGUNS DE VOSALTRES. LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY, DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI, YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU SUPORT, EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA. 2 2004-9.IDG �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ DE CENT PER ENDEGAR UN DE SETEMBRE DE CONSELL DE SUP S VAM REUNIR AL SALÓ RAN PROJECTE. VA SER EL 19 86 QUAN VAM CONSTITUIR EL T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987 UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA OLÍMPIC. L DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS, DIU "ENDAVANT, SOM-HI!" HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN 3 2004-9 IDG �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004 SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL SALT AL NOU MIL.LENI. EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL FUTUR. LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT. LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 4 2004-9.IDG �Ajuntament • de Barcelona ESTIC SEGUR QUE CULTURES PASSARÀ Gabinet de l'Alcaldia EL FÒR M UNIVERSAL EL DARRER EXAMEN DE LES I LA CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ LA EMPENTA DEFINITIVA. QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT. A TOTS, MOLTES GRÁCIES. 5 2004-9 1DG � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4439 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Globalització Competitivitat Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1534/19970919d_00781.pdf 96bcf65b8785ae24f4983bb43c066cd3 PDF Text Text Proposta de paraules de presentació del pregoner, Lord Yehudi Menuhin. �A BARCELONA, LES FE$TES DE LA MERCÈ HAN ESDEVINGUT UN SÍMBOL D ENCONTRE I CONVIVÈNCIA. I LA MÚSICA, EN TOTS ELS SEUS ESTILS I MANIFESTACIONS, ÉS UN ,DELS MOTORS PRINCIPALS D'AQUESTA FESTA CIUTÁDANA. I HO ÉS PER LA RECONEGUDA UNIVERSALIrTAT DEL SEU LLENGUATGE I PER LA SEVA CAPACITI\T D'APROPAR POBLES I CULTURES PER DAMUNT IDE LES FRONTERES I DELS INTERESSOS D'ESTAT. TANMATEIX, NO US VAM DEMANAR QUE LLEGÍSSIU EL FREGÓ NOMÉS PER LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL D'UN GENI DEL NOSTRE S1GLE QUE ALS 4 ANYS REBIA CLASSES DE L'ALESHORES PRIMER VIOLÍ DE L'ORQUESTRA SIMFÓNICA DE SAN FRANCISCO (LOUIS PERSINGER), QUE AMB 7 ANYS COMENÇAVA LES SEVES PRIMERES ACTUACIONS PÚBLIQUES, I QUE TRIOMFARIA A PARÍS NQMÉS AMB 10 ANYS, TOT INICIANT LA SEVA CONSAGRACIÓ COM A SOLISTA ARREU DEL MÓN. �LA VOSTRA BRILLANT cbARRERA ARTÍSTICA I LA INTENSA ACTIVITAT CREATIVA -TANT COM A SOLISTA, MESTRE, MECENES O DIRECTOR, 1 IMPOSSIBLE DE RESUMIR EN POCS MOTS- NO US HAN AÏLLAT EN CAP MOMENT D'ALLÓ QUE HA PASSAT AL MÓN, DELS FETS I DELS PROTAGONISTES De LA HISTÒRIA DEL NOSTRE SEGLE. HEU ESTAT TESTIMONI DIRECTE DE LA PERSECUCIÓ DEL ROBLE JUEU, DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I DE LES SEVES TRISTES CONSEQÜÈNCIES A EUROPA, DE L'ASCENS I LA CA GUDA DEL NAZISME, DE L'APARICIÓ DE LA GUERRA FREDA, DE LA CONSTRUCIÓ DE BARRERES 1 L'ESCLAT DE MÚLTIPLES CONFLICTES BÈLICS ENTRE PASOS I CIUTADANS D'UN MATEIX PAÍS. EN LA VOSTRA AUTOBIQGRAFIA TITULADA VIATGE INACABAT, US MOSTREU COM UN HOME CULTE, VITAL, SENZILL, D'ESPERIT OBERt I CURIÓS, ESPÓS, PARE 1 AVI FELIÇ, FIDEL A LES ARRELS I CIUTADÀ DEL MÓN, GENERÓS I COMPROMÈS iNMB LA MÚSICA, L'EDUCACIÓ, LA POLÍTICA, ELS PROJECTES HUMANITARIS, EL MEDI AMBIENT, DEFENSOR DE4S VALORS HUMANS, DELS �IDEALS DE CONVIVÈNCIA I DE LA NO DISCRIMINACIÓ RACIAL. ÉS PER AQUESTA GRAN QUALITAT HUMANA QUE NO ENS HA DE SORPRENDRE QUE ENTRE LES INNUMERABLES DISTINCIONS ATORGADES PER GOVERNS I ENTITATS DE TOT EL MÓN, LA UNESCO US NOMENÉS AMBAIXADOR DI BONA VOLUNTAT. I SÓN TOTS AQUESTS ALTRES ASPECTES DE LA VOSTRA PERSONALITAT ELS QUE DONEN PLE SIGNIFICAT A LA VOSTRA INTERVENCIÓ D'AVUI. TENIU LA PARAULA, MESTRE MENUHIN. ��Proposta de paraules de l'Alcalde de cloenda en el Pregó de la Mercè. �EN NOM DE L'AJUNTAMENT I DE LES CIUTADANES I DELS CIUTADANS DE BARCELONA US AGRAEIXO LORD MENUHIN QUE HAGUEU ACCEPTAT PRONUNCIAR EL PREGÓ QUE MARCA L'INICI OFICIAL DE LES FESTES DE LA MERCÈ. LES VOSTRES PARAULES HAN ESTAT EL PRÒLEG IDONI PER A AQUESTS DIES QUE BARCELONA, COM CADA ANY, CELEBRA A TRAVÉS DE LA PARTICIPACIÓ, L'EMOCIÓ COMPARTIDA, EL LLEURE I, SOBRETOT, LA CULTURA. ENS HEU EXPOSAT -MÉS ENLLÀ DEL QUE REPRESENTEU COM A FIGURA IRREPETIBLE DINS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA- ELS VOSTRES IDEALS I EL VOSTRE COMPROMÍS QUE COM A CIUTADÀ DEL MÓN MANTENIU I HEU MANTINGUT AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA PER ACONSEGUIR LA PAU I L'ENTESA ENTRE ELS POBLES, I ENS HEU FE1I CONÈIXER LES VOSTRES PROPOSTES PER AFRONTAR ELS REPTES DE LA CONSERVACIÓ 1 MILLORA DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ. �SENS DUBTE, I NO NOMÉS DES DE LA VOSTRA DEDICACIÓ A LA MÚSICA, EXEMPLIFIQUEU L'ESPERIT DE CONCILIACIÓ I TOLERANCIA ENTRE LES CULTURES. ÉS UN HONOR, DONCS, PER NOSALTRES QUE A MÉS A MÉS HAGUEU ACCEPTAT DONAR EL VOSTRE SUPORT TOTAL AL PROJECTE DEL PRIMER FORUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004, QUE CONFIEM QUE LA UNESCO ADOPTARÁ SOTA EL SEU PATROCINI. TAL I COM EXPRESSÀVEU EN LA CARTA EN QUÉ EM COMUNICÀVEU AQUEST 1 SUPORT -I QUE AVUI APROFITO PER AGRAIR-VOS PÚBLICAMENT- "ÉS ESSENCIAL I URGENT TROBAR EL CAMí CAP A LA PAU A TRAVÉS DE L'ENCONTRE. ENTRE LES CULTURES I D'UNA EDUCACIÓ QUE ESTIMULI AQUEST INTERCANVI TOT PROPORCIONANT UNA NOVA DIMENSIÓ QUE TRENQUI ANTIGUES ACTITUDS DE TEMENÇA I AGRESSIÓ I L'IMPULS DE DOMINAR ELS ALTRES." SENS DUBTE, COM HEU ESMENTAT A L'INICI DEL PREGÓ, UN ALTRE MÚSIC UNIVERSAL, PAU CASALS, TAMBÉ S'HAURIA SUMAT A LA INICIATIVA QUE �BARCELONA PROPOSA A LA UNESCO I AL MÓN PERQUÈ, COM NOSALTRES, COMPARTIR PLENAMENT L'ESPERIT QUE LA IMPULS1A: PROMOURE LA CULTURA DE LA RAU AMB LA FERMA CONVICCIÓ QUE AQUEST OBJECTIU VA MÉS ENLLÀ D'ACONSEGUIR UN MÓN SENSE GUERRES. HEM DIT SOVINT QUE S01\11 CONSCIENTS QUE LA RAU VERITABLE NOMÉS SERÀ POSSIBLE SI SABEM ENFRONTAR-NOS EFICAÇMENT A PROBLEMES COM LA GANA. LA POBRESA, LA MANCA DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS O A LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI AMBIENT. ACONSEGUIR-HO SUPOSA PROTEGIR I GARANTIR ELS DRETS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS, PROMOURE LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ ENTRE LES PERSONES, ACTUAR CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, EDUCAR EN LA LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL RESPECTE MUTU. ES TRACTA, TAL I COM HEIJ DIT, DE REPTES QUE S'HAN D'AFRONTAR DE MANERA GLOBAL, JA QUE CONSTITUEIXEN REQUISIliS INTERDEPENDENTS PER ACONSEGUIR UN MÓN MÉS JUST. �BARCELONA VOL DEMOSTRAR UN COP MÉS LA CAPACITAT DE LES CIUTAiTS PER TEIXIR LLAÇOS DE SOLIDARITAT I ASSUMIR COMPROMISOS EN UN REPTE QUE AFECTA TOT EL PLANTA. HEU POSAT CATALUNYA CQM A MODEL DE POBLE QUE HA SABUT ACOLLIR ALTRES CULTURES ALHORA QUE HA PROMOGUT UN RESPECTE I ENRIQUIMENT MUTUS ENTRE ELLES. VOLDRIA AFEGIR QUE PER A BARCELONA, DEFENSAR LA IGUALTAT DE LES PERSONES NO ÉS NOMÉS EVITAR DISCRIMINACIONS PER RAQNS ÉTNIQUES, RELIGIOSES O DE NACIONALITAT, NO ES REDUEIX A COMBATRE QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE RACISME O XENOFÒBIA. LA IGUALTAT DE DRETS VA MÉS ENLLÀ DE GARANTIR UNES CONDICIONS DE MIDA DIGNES PER A TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE VIUEN A LA CIUTAT, EN OCUPACIÓ, HABITATGE, EDUCACIÓ, SALUT, CULTURA O SEGURETAT CIUTADANA. �LA IGUALTAT IMPLICA ASUMIR ESPONTÀNIAMENT LA DIVERSITAT, LA SEVA RIQyESA, INTEGRAR DE FORMA NATURAL LA DIFERENCIA. COM HEU DIT, EL FUTUI1 DELS DIFERENTS PASOS D'EUROPA I DEL MÓN PASSA PER LA CONFIGURACIÓ DE MARCS DE RELACIÓ I I* SOLIDARITAT ENTRE ELLS, ON LES MINORIES PROTEGIDES, I IGUIN RESPECTADES I LA MULTIRACIALITAT I LA MULTICULTURALITAT VALORADES COM A FONTS D'ENRIQUIMENT. LA VOSTRA PRESENCIA FiEFORÇA LA VOLUNTAT DE BARCELONA PER TAL QUE LES FESTES DE LA MERCÉ SIGUIN LA MILLOR CAIXA DE RESSONÀNCIA DELS PRINCIPIS DE TOLERÁIMCIA I CONVIVENCIA, I CONSOLIDIN ENCARA MÉS UN VALOR QUE LA CIUTAT JA HA FET PROPI I QUE yÓS HEU ESMENTAT EN EL VOSTRE MISSATGE: LA INTGRACIÓ. �AMB AQUEST ESPERIT CO VIDO TOTHOM A CELEBRAR LA MERCÉ. US CONVIDO, MESTRE MENUHIN, A SORTIR AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT PER DONAR INICI A LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4440 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Lord Yehudi Menuhin. A càrrec del primer tinent d'alcalde, sr. Joan Clos. Proposta de paraules de l'alcalde Pasqual Maragall de cloenda en el pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Drets civils Model social Acció política Barcelona La Mercè Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1535/19970926d_00782.pdf c412cf289a8444c9a3ff021f678d5945 PDF Text Text 26 / CI M9-r ¡^ ♦ y /'^^" At^;ntatret^fi ü ^ 39 S..ñÍ léiltil1 ^ Ref ^ t?r(111179i1. á A ^ de PA^..A{' DE CcyrtiÁ-r A4..^.^A1:i'VE 7PrKl,)AC. MACMIALL SALS ¡Ye C" ^ iv T í;o::urr:wntad: V: 20/10/97 --- Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia VINT—I—SIS DE SETEMBRE DE MIL NOU—CENTS NORANTA —SET, es reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordinària, sota la presidencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual MARAGALL i MIRA. Hi concorren l'Im. Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan CLOS i MATHEU, Eulàlia VINTRÓ i CASTELLS, Maravillas ROJO i TORRECILLA, i Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim DE NADAL I CAPARÀ, Teresa SANDOVAL i ROIG, M. Carmen SAN MIGUEL i RULBAI , Antoni SANTIBURCIO i MORENO, Francesc Xavier CASAS i MASJOAN, Enric`TRUÑÓ i LAGARES, Inmaculada MORALEDA i PÉREZ, Albert BATLLE i BASTARDAS, Josep M. VEGARA i CARRIÓ, Francisco NARVÁEZ i PAZOS, Pere ALCOBER i SOLANAS, Ernest MARAGALL i MIRA, Joan FUSTER i SOBREPERE, Miquel ROCA i JUNYENT, Francesc HOMS i FERRET, Josep M. SAMARANCH i KIRNER, Carme SERVITJE i MAURI, Joan PUIGDOLLERS i FARGAS, Vicenç GAVALDÀ i CASAT, Antoni MARCET i ROCABERT, Daniel FABREGAT i LLORENTE, Anna PAREDES i RODRÍGUEZ, Jaume CIURANA i LLEVADOT, Miquel LLONGUERAS i CAMPAÑÀ, Antoni MIQUEL i CERVERÓ, Joana M. ORTEGA i ALEMANY, Antonio AINOZA i CIRERA, fosé Alberto FERNÁNDEZ i DÍAZ, Emilio ÁLVAREZ i PÉREZ, Marta VILA i FLORENSA, Jordi CORNET i SERRA, José Ramón TOBÍA ï GALILEA, Daniel SIRERA i BELLÉS, Eugcni FORRADELLAS i BOMBARDÓ, Josep PUIG i BOIX; i Agustí SOLER i REGÀS, assistits pel Secretari General, Sr. Romà MIRÓ i MIRÓ, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís MATA i REMOLINS. Constatada l'existència de quòrumlegal, la Presidència, a les onze hores i cinquanta minuts obre la sessió, quelté corn únic punt del seu ordre del dia: PRESA DE CONEIXEMENT DE LA RENUNCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA A L'ALCALDIA DE BARCELONA. La Presidencia, primerament, dóna la paraula al Secretari General el qual llegeix l'escrit següent, de 22 de setçmbre de 1997, que l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira adreça al Consell Plenari: "De conformitat amb el que vaig anunciar fa uns mesos, cm plau comunicar aquest Consell Plenari la meva voluntat de renunciar al càrrec d'Alcalde de la Ciutat. Prego, per tant, a aquest Consell que prengui coneixement de la renuncia i adopti les disposicions necessàries per a procedir a l'elecció del nou Alcalde". Conseqüentment, cl Consell Plenari ACORDA prendre coneixement de la renúncia al càrrec d'Alcalde de Barcelona presentada per l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA. A continuació l'Excm. S. Pasqual MARAGALL i MIRA pronuncia el següent discurs de comiat: cx.10fl7 Reí: V: 20/10i97 �'Senyor Tinent d'Alcalde, senyores Tinentes d'Alcalde, senyores i senyors Regidors, estimats amics. Comencem aquesta sessi i acompanyats per una musiqueta i quan dic musiqueta em refereixo a uns xiulets d'una gent reunida a la plaça que protesta per alguna cosa. Al principi, quan vam entrar Narcís Serra, jo mateix i alguns Regidors que encara queden d'aquell temps,¡ com Truñó, quan arribàvem i trobàvem xiulets teníem una certa inquietud i cl maitcix ha passat a tots els Regidors. Ara, si no els sentim, trobem alguna cosa a faltaii. Agraïm que hi hagi aquesta música que ens ha acompanyat durant molts anys de cOnstrucció de la Barcelona nova. Sota aquesta circumstància, amb aquest ambient, amb aquesta música de fons que és la música, el soroll¡ la vida de la Ciutat, us vull dir, una mica solemnement, una mica emfàticament, que una esperança recorre Europa i aquesta esperança es diu devolució, no revolució. Devolució de poder a la gent, als pobles, a les cultures, a les ciutats, com es vg dir aquí el dia del Pregó de la Festa Major. Un altre nom d'aquest vent, d'aquest vent esperançat, és la igual dignitat de tots els governs elegits, i de tots els elegits; des dels diputats europeus fins als regidors, des del Consell Europeu fins al Consell Municipal i, m'atreviria a dir, en el futur fins al Consell de Districte quan sigui elegit. Igual dignitat de tots els governs elegits democràticament i de tots aquells qúe els formen. És també en nom d'aqueta igual dignitat que puc interpretar quin és el moment millor per a considerar conjplert el meu contracte amb els ciutadans; i us ben asseguro que els ciutadans ho han entès. No tinc temps d'explicar–vos com ho sé; ni vosaltres, tampoc l'obligació d'escoltar–me gaire estona sobre això. Però ho sé. Els ciutadans m'han dit aquests dies, de moltes maneres diferents i amb molts matisos diferents, que consideren bona i rodona, subratllo rodona, la tasca feta, la contribució municipal al canvi que Barcelona, ella mateixa, ha fet. Dic contribució perquè és això potser ni tan sols en la major part; però hem el que nosaltres hem fet: contribuir]-hi, • anat bastant d'acord amb els que l o han fet quasi tot: els ciutadans, els barris, les organitzacions no governamentals,' les empreses, els professionals i artistes i les escoles de la Ciutat. Vosaltres, Regidores i Regidors, hi teniu molt a veure i us en dono les gràcies, en nom de la Ciutat que jo interpreto en aquest moment; i les altres Administracions, també amb l'ajut' que hi han aportat: no haguéssim fet res si no hagués estat per l'ajuda que hem tingut, en moments molt crucials, de Felipe González i de Jordi Pujol, ho dic pel seu nom,Éde la Generalitat i del Govern de l'Estat. Però ara és moment molt especial en què, més enllà d'aquests primers agraïments i d'aquestes primeres paraules de situació d'on som, qui som i què hem fet, vull adreçar uns agraïments que sótj de rigor, però que són del cor també. En primer lloc, a l'oposició. Miquel i els teus, el vostre mèrit ha estat molt considerable. Crec que aquests anys hem construït, es pot dir amb orgull després d'un període llarg, una Corporació municipal que ha creat un estil, una escola i una tradició, una llei no escrita, com les angleses, que són les bones, la qual difícilment ningú no podrà vulnerar a pa rt ir d'ara. Una llei no escrita basada en el >tespecte, en la circumspecció, no en l'excés de retòrica, i en la duresa i, al mateix t mps, en l'amistat i la consciència dels interessos generals, la convicció que majoria iiminoria han de col . laborar en aquelles coses que les superen per esdevenir fenòmes de ciutat, molt assenyaladament en aquests darrers anys en els quals ha estatl possible d'aprovar la Carta, d'aprovar un gran projecte per al 2004 –del qual després sentirem a parlar en el discurs més important d'avui, que és el de Joan Clos– i d'aprovar l'escut. És a dir, en els fets i en les formes. Miquel, i els teus, és el teu mèrit. Però hi ha també la teva responsabilitat, que jo t'he de recordar avui. Abans de plegar empermetràs de fer–ho. Digues no a la petita guerra que, segurament, alguns dels que Ve volten, no tots, et demanaran de fer. Digues no o Rcc CY.10,97 V: 20/10/97 �digues sí, tant se val; però això no serà el més important. Dignes sí , en tot cas, a la gran guerra. La gran guerra no és guerra, és una gran amistat ï una ampla amistat dels qui volem una Barcelona gran i de progrés i dels qui volem una Catalunya no dividida. Digues sí a això, perquè la gent ho espera. Albe rt o Fernández Díaz, el teu mèrit rau en la forma elegant, crec i t'ho he d'agrair, amb què has dut el grau de poder de decantament que la mecànica electoral ha posat en tu, el qual és molt important en aquesta Casa, en el Parlament del Parc de la Ciutadella, directament o indirectament, i també, decisivament, a Madrid. Jo et diria que aquest poder que tens aquí a Barcelona i a Catalunya el transmetis a Espanya; i et demanaria dues coses: Primera, que catalanitzis el teu Partit, com Narcís Serra fcu amb Felipe González ï el PSOE; que el civilitzis en el bon sentit de la paraula, en el sentit català de la paraula. Segona, i això és una mica llarg i un pensament que desborda les persones d'Alberto Fernández Díaz i de mi mateix: que contribueixis a una desjudicialització de la política del País allí i aquí. Mira, aquí a Catalunya -ara m'he de remuntar històricament- les relacions entre la política i la justícia han estat decisives políticament i han acabat essent decisives en tots els sentits. A mitjan de la República es va aprovar una llcí d'esquerres, bla Llei de contractes de conreu, que donava als parcers i als masovers la raó, i va! ésser dictaminada pels millors professionals del País. No era pas una Ilei pa rt idista, sinó que era una llei ben fonamentada. Dones bé, aquesta Llei va ésser recorreguda per la dreta davant del Tribunal de Garanties Constitucionals i en aquell punt 1 hora Catalunya es va dividir, Espanya es va condemnar i la República va coniençar a morir perquè es va trencar el consens fonamental sobre el qual s'assentava la legitimitat democràtica i republicana. Doncs bé, això hauria pogut succeir també ara fa uns anys i t'he de dir amb orgull que l'esquerra de Catalunya que hauria pogut fer el matcix no ho va fer: en el moment en què s'aprovaren les Lleis d'ordenació territorial, que no tren del camp, sinó niés aviat de ciutats i comarques, l'esquena catalana de la mà de Raimon Obiols, tot i estar-hi radicalment en contra, decidí no recórrer al Tribunal Constitucional. L'argument fou: no podem tornar a una situació comf la que es va produir amb la Llei de contractes de conreu; no podem demanar que algú des de la constitucionalitat espanyola ens arregli un assumpte intern, per tant, no hi anirem. Ja saps que en els anys trenta el Tribunal donà la raó a la Lliga i aquí començà el trencament. L'esquerra, ara, no va voler-ho fer. Això ho cito com a exemple del tipus de judicialització que jo crec que s'ha repetit en altres instàncies massa vivcs i massa properes perquè jo ara aquí els doni un valor en un discurs que vol ser necessàriament allunyat de la batalla política diària; però crec que ja m'entens. Ara he de parlar dels meus, però abans de parlar dels meus vius he de parlar dels meus morts. En aquesta Casa, la gent hi ha deixat la pell; quasi diria que han triat el moment de deixar-nos. Josep Maria Serra i Martí i Maria Aurèlia Capmany van aguantar l'un fins a les eleccions, que va contribuir decisivament a guanyar, i l'altra fins a la presa de possessió que va presidir aquí mateix, ja pràcticament sense cabells, sense l'última energia. Quan dies abans li vaig dir: "Maria Aurèlia, vols dir que no t'hauries de posar perruca"; cm va contestar:"Que et creus que només els homes poden ésser calbs?". Fou Maria Aurèlia fins al final i va presidir, com ella va voler, aquell Plenari de presa de possessió. No sé de cap altre govern, i no ho dic en demèrit de ningú, on la vida personal hagi quedat tant marcada per la vida política en el bon sentit; i, per tant, no conec una Casa política niés digna que aquesta. No la conec. El mateix Regidor Pujadas va morir amb les botes pràcticament posades d'exrcgidor recent. Altres simplement han deixat la Casa, però, no ens posem tant tràgics, hi segueixen d'amics Ret: CP.10/97 V: 20/10/97 �. Ref : fidels: en Germà Vidal, en Torres, en Valls, l'Ainaud, en Fargas, en Borrell, que és noticia aquests dies perque finalment ha aconseguit fer els seus habitatges de lloguer a preu reduït, l'Olmedo, l'Audet, per no csmentar els que han estat o són Consellers, als quals les obligacions anomenadcs superiors cls han de pesar molt, lógicament. Uns altres han plegat o canviat de lloc, fins i tot, acceptant una disminució del seu nivell perquè la Casa, la causa, tal corn jo la interprctava, així ho exigia i els en dono les gracies. Tampoc en això he vist coses similars fora d'aquí. La política és una Iluita d'egos, a voltes sórdida i a voltes Cómica. Ho és per força. No es que els polítics siguin difcrents; és que es posen en un joc on això és així. Ara he de parlar deis meusíaliats. I be, en aquesta política que consisteix tant tant a empassar-se gripaus i veure qui riu darrer, Déu n'In do els gripaus que s'han empassat els aliats, i Déu n'hi do els gripaus que ens han fct empassar; però a "trancas y barrancas" que no sé si és un català gaire correcte, peró es molt gràfic, hcm anat fent, any rera any, una olivera. Pui g que els mitjans ho diucn així, rendim-nos-hi al final de l'escena, cosa que a mi no m'agradat mai. Una olivera que no ha anat malament, i aniria encara millor si el PI i l'arbre del qual es un esqueix, poguessin fer alguna cosa semblant a un empelti No sé si en botánica això es possible, però us asseguro que anirem millor. Les oliveres poden quedar nanes, poden morir de glaçades, com passà, cm sembla, cli 1956, i fins i tot es poden arrencar per manca de subvencions europees i nacional per fer-hi gira-sois com de vegades passa, tristíssim espectacle. Peló aquesta és sólida. Aquest estiu hi ha hagut un pugó negre no se ben bé si es deja així- que no es pot matar amb res, peró que es pot treure gratant amb l'ungla, i al final Polivera dóna olives. Jo pcnso que això es pot fer. Joan Clos, que és de pagès mal que li psi, de pagesia metropolitana, això sí, en sap molt farà créixer lentament i 'segura l'olivera barcclonina. L'oposició en dirá maldats, les maldats pertinents, pera l'olivereta del 1980-1982, será olivera vella en cl 2002, dins o fora de l'or del poder o de la majoria. Jo cree, jo desitjo, que a dins. ¿Té relació tot aixó amb la política catalana i ami) la política espanyola, com es diu? Dones, menys del que us diti aquests dies, amb la catalana tan excessivament personalitzada aquests dies i aquestS mesos, peró hi te alguna cosa a veure; en tot cas, amb respanyola més del que es pugui pensar, peró no és ara el moment de fer-hi esment . Ara m'he d'adreçar al President Pujol el qual vaig convidar a venir, però que avui m'ha enviat uns mots per dir que no venia, que no ho trobava escaient, que no podia. I al President Pujol U rae de dir una de freda i una de calenta. El President Pujol no ha sabut reconeixer plenaMent la importancia de Barcelona. Se li fa la boca petita quan en parla. Catalunya, quel és model curopeu en la primavera devolucionista que estem vivint, dcu molt a Pujol, Moltíssim; peró deu molt, també, a Barcelona. Dit això, Pujol té raó quan, tot comptat i debatut, diu que hem collaborat, uns i altres, en bcnefici mutu i hem obtingut bonsl resultats. És ccrt. Ell ha estat el gran President, potser no tan el gran govcmant en Vopinió d'alguns, entre els quals cm compto. Eh l ha estat el gran President d'aquest peíode únic. Ara només Ii demano dues coses: un pensament per a la generació anteriór a la seva; i un altre per a la posterior a la meya, és a dir, per a la futura i posterior a ell: Que reconcgui el deute que té contret amb Tarradcllas, tot i els greuges lògics en política, i que l'imiti en el dialcg franc i sovintejat amb els Alcaldes. T'arradellas -ho sé per persones interposades com Quim Nadal, Narcís Serra, Toni Farrés- era una persona que estava len contacte permanent, ni que fos telefónic, amb els Alcaldes. Que entengui que Catalunya i Barcelona poden prescindir perfectament de nosaltrcs; és mes, que han de prescindir de nosaltres si cis models de Catalunya i de Barcelona, deis quals tant es parla a l Italia, a Gran Brctanya i arreu d'Europa, no volen CP.1097 �quedar per sempre mes com a anècdotes d'un tcmps i d'uns personatges. Ara és l'hora de la generació deis Clos i deis Nadals deis Nadals no metafóricament, sinó fisicament, n'hi ha més d'un de Nadal— deis Macias i deis Pujals. A Joan Cios, vull agrair—li , la seva amistat i el seu ajut durant aquests anys. Ara assistirem a l'explosió Clos: jo en serè, a distància, un espectador apassionat. Les últimes paraules van ara per a aquells que van merèixer les meves primeres del 2 de desembre de 1982, que no sabien, pobres, que els queia al damunt: la familia, i els am íes fidels a qui, de bell antuvi, vaig mencionar aleshores una mica alegrement. Potser intuïa confusament, però en el fons en realitat ignorava fins a quin punt haurien d'esser les víctimes d'aquesta teatralitat devoradora que fa de l'Alcalde l'objecte d'intensíssimes i normalment breus relacions critiques o efusives, i destrueix, alhora, tata relació íntima, tota privaticitat, l'amabilitat àdhuc, les oportunitats deis próxims, espavilats a part, que senipre n'hi ha. Regracio, d'altra banda, aquells que francament, en nom del sistema, recelen de l'entorn de l'Alcalde; i confio que els amics s lhauran vist compensats peri la joia de compartir les gestes amb les quals la Ciutat ens ha regalat aquests anys. Ara he de parlar, millo heu de permetre, de la familia ampliada. Aquests dies penso molt en Narcís Sena i Raimon Obiols, perquè són la meya familia. Raimon Obiols va fer la força política amb a qual varn arribar aquí. Narcís Serra li va donar l'ambició de govem i la imaginació i una molt especial capacitat de connexió amb els esperits mes vius de la Ciutat: no nomes amb l'èlit, també amb els barris i amb les organitzacions no govemamentals. En tot cas, la lliçó de l'un i de l'altre era connectar amb gent de tota mena, peló gent :d'alguna manera selecta, desvefilada a l'autentic repte de la Ciutat, fer—ne un lloc de comunicació sense illes, sense barreres i de qualitat. Aquesta és la reflexió que cm permeteu. En aquesta Ciutat i en totes les ciutats, la miseria i la riquesa contaminen el scu territori, s'eixamplen i es blinden com els hoscos, que fan sempre el scu sotabosc más dens i mes defensiu a la vora del camí o quan seis talla. Dins la ciutat, espontániament, la miseria i la riquesa tendeixen, també, a fer el mateix, a créixer, a táncar—se, blindar—se i posar una frontera; peró la ciutat és justament el confiad d'aquest procés: la ciutat barreja, neteja i digereix diversitat i la converteix amb dialeg i igualtat. Malauradament, no ho fa sense un llindar; no digereix problemes en dosis infinitcs. D'aquestes coses només en sabem dues o tres de clares: una, que si la ciutat deixa de digerir, de barrejar i posar en contacte, es bloqueja i decau; una altra, que si, al contrari, troba la força i l'enginy suficient per seguir empassant noves informacions per difercnts que siguin, creix i s'enriqueix; i que la formulació d'actituds sobre aquesta materia ha d'ésser molt cauta i molt previnguda perque, altrarnent, acedera o exorbita aquests processos d'assimilació o d'atrinxerament defensiu i de bloqueig. Mireu: una de les coses mes importants que han passat en aquesta Ciutat ha estat la manera com Joan Clos primer, i després Xavier Casas —que no és de pagès sinó d'Olot, que és ciutat— amb els doctors Spagnolo i Manzanera, van anar desactivant la pesta de l'heroïna senSe aldarulls i sense sorolls, 110 per un gust especial per la discreció, sinó perquè aquest mal no vol soroll, perquè també aquest és un mal que contamina el territori i allunya els qui el tenen, i cal tenir coratge i discreció alhora, paciencia i determinació. Aquest és un coratge que es pot predicar; malfieuYos d'aquells que prediquen coratges massa obvis. Aquesta sí que és una confrontació autentica en la qual els ciutadans ens juguem tot el que som; i aquesta confrontació, l'estem guanyant. Clos la va comengar a guanyar i els seus collaboradors segueixen fent avançar les nostres línies: ja no se'n parla tant, ja no hi ha tanta delinqüència lligada a aquest fet. Els delictes 4 la Barcelona progressista i antiautoritària que predica en Juan, han baixat un 50%, mentre que a l'Anglaterra de Tatchcr pujaren un Rct: CP.10/97 �50%: no us estranyi, dones, que Toi y Blair canti "Barcelona" amb la mateixa alegria amb què ho féu Fredy Mercury. Són fets. Us parlo d'aquests temes perquè justament no en parla ningú i són els més importants. I en parlo també perquè estan relacionats amb el moment més difícil que, personalment, hem viscut la meva família i jo en el curs d'aquests quinze anys: la mort del meu germà Pau el 21 dO maig de 1994 a Pcrccamps, sobre la qual la injustícia infiltrada dins la justícia ya fer una de les seves. Aquest va ser el moment pitjor que nosaltres hem passat. Vull pensar que la Ciutat està venjant aquest dolor nostre i de tantes famílies per tal com està essent capaç d'avançar en les línies de la prevenció efectiva i de l'assistència discreta i eficaç en comptes dels decrets altisonants i de les actituds emocionals que no duen enlloc; i no cm comparo amb cap altra Ciutat. Encara en aquest punt vull dir a Joan Clos ï al seu cquip i a tots els Regidors i Regidores una altra cosa en la línia de fer retrocedir en la Ciutat i a través de la Ciutat els problemes de la humanitat: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món; que si Argèlia peta però el Raval s'arregla, hi ha esperances per a Argèlia; i Per descomptat, que si podem ajudar a plantar palmeres a Alger, que està, per cert,p a cinquanta minuts d'avió d'aquí, com hem fet la setmana passada en què, de manera=curiosa i paradoxal, es varen plantar palmeres de l'Institut Municipal de Pares i Jardins al port vell d'Alger, que volen refer, millor, perquè d'aquesta manera, a més, elssproblemes que tindreu per a transformar el Raval en un dels barris millors, minvaran. No dic que aquesta sigui l'única manera de millorar o d'arreglar el món, n'hi ha d'altres: hem vist aquí fa molts pocs dies la contribució de persones excelses Gom ara Menuhin, hem llegit Havel i hem vist l'exemple de la mare Teresa de Calcuta. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer que el món millori, però les ciutats hi poden contribuir arreglant—se i demostrant que les altres necessitats també es poden resoldre i això comença en els carrers concrets, en els barris. Segueixo demanant: la solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals només s'erradicaran si les ciutats són progressives i les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies que són els barris de la ciutat progressiva. Gràcia, per exemple, és un barri on això pot succeir per l'empenta d'uns i altres, particularment del sector privat i dels serveis de benestar social de la Generalitat i nostres, del Districte. Seguiu endavant per aquest camí i el món us mirarà amb més interès encara. Vaig arribant al final. Me'n vaig, ja ho veieu, molt tranquil, tranquil•líssim per la feina feta i pels que la seguiran fent, sobretot per aquests: hi confio del tot. Barcelona no pararà: aprovareu ld Carta, fareu el Segon Congrés Municipalista pendent des de fa seixanta anys, impulsareu des de Barcelona la regionalització de Catalunya. Us ho demano, tot això. Aconseguiu que aprovin la Carta que hem aprovat aquí d'una forma exemplar i que iaixó no trigui massa. Tracteu de fer el Segon Congrés Municipalista, perquè canviarà Catalunya. Impulseu des de Barcelona la rcgionalització de Catalunya, cosa que vol dir que impulsen l'Ebre i el Pirineu, no només la Regió metropolitana, sinó també l'Ebre i el Pirineu, que s'ho mereixen. Expliqueu, poseu en pràctica el Pa te industrial, que tothom pugui veure que hi ha implicats trenta—cinc municipis, tres universitats, tres organitzacions empresarials, les dues grans centrals sindicals que, a més a més de tractar sobre el salari, les causes d'acomiadament més o menys car, segons això que els diaris en diuen la flexibilitat, la mobilitat i la competitivitat, estanc discutint sobre una altra manera de crear més ocupació, que és abocar bona informació en el lloc adequat i en el moment oportú i fer—ho sobre la base d'una tercera variable que permet moltes equacions i que és el salari indirecte, el salari social, els equipaments, el temps de treball i el temps i cost c Reí: CP.10,97 �del transport. És molt diferent lluitar per un salari digne en condicions de rigidesa en els serveis públics, locals o metropolitans o de transport, per exemple, fer—ho en una situació en la qual un obrer sense canviar de sou pot anar de casa seva a la fcina, que està a l'altra punta, en un altre municipi, en vint minuts menys de temps. A aquest obrer se'l pot convèncer fàcilment que faci algun sacrifici en algun altre sentit, però si a la taula només hi ha sous i acomiadaments, malament, és molt difícil. Bé doncs, tireu endavant el Pacte industrial qie presideix un gran personatge, Joan Major, elegit l'altre dia, i que ens fa molt forts, jja que som tota la Regió metropolitana a donar exemple. Us asseguro que a Europa¡s'ha viscut des del punt de vista teòric i acadèmic —ara jo hi vaig, justament, a aqu4sts terrenys— el model de Prato i del professor Becattini, que va dissenyar un conepte bàsic, acadèmicament parlant, que és el del districte industrial, adoptat pels annericans cn les seves anàlisis d'economia espaial. Doncs bé, ara allò que la gent està mirant no és Prato, ara la gent està mirant Barcelona i, concretament, les àrees metropolitanes i la seva capacitat de generar creixement. Igual com des del punt de vista federal i des del punt de vista de la devolució la gent està mirant Catalinya i així ho fan Lombardia, Escòcia i arreu del món, us dic que, des del punt de (vista del desenvolupament en el territori i de la creació d'ocupació, la gent està mi grant experiències com la de Barcelona, encara que no sigui l'única, i espera molt del /acte industrial. Tireu—lo endavant. Expliqueu als catalans com es fa un pla estratègi: aquí l'hem fet. Contribuïu des de Barcelona al nou Pacte cultural que s'anuncia, (lo s'albira, que es veu venir i està al caure. Tireu la fibra òptica per tot i feu de Barcelona una ciutat no només amb metro, sinó també amb fibra òptica, que són les dues condicions d'un territori ric i capaç de créixer. Bé, demà a les dotze seré al Campidoglio per a la presentació de la meravellosa plaça de Michelangelp que hi ha al costat de l'Ajuntament, penjada en diagonal sobre Roma, neta i polida fesprés d'una colla d'anys de treballs: hi vaig com a President del Comitè de les Regions, cosa que seguiré essent fins a finals d'any. Tractaré d'oblidar una mica Barcelona, però en algun lloc del nieu cor hi haurà un xip connectat amb la meva Ciutat i amll vosaltres per sempre més." Els aplaudiments rubriquen les paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira. No havent—hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i vint minuts. Rcf: cx.lo,v7 v: 2o/loim � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4441 Title A name given to the resource Discurs de comiat de l'alcalde Pasqual Maragall. Acte de presa de possessió de l'alcalde Joan Clos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Catalanisme Acció política Barcelona Maragall, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1536/19971110d_00779.pdf caea723d89e1ab64908b24e465cd8d10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 10.9.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Conferència de l'Onze de Setembre De cara a la conferència de l'Onze de Setembre es fan avinents els aspectes següents: • S'adjunta en annex el currículum del conferenciant, Jordi Nadal i 011er, i el text de la conferencia: Josep Bonaplata, capdavanter delerinier "vapor" barceloní. Desenvolupament de l'acte – La presentació del conferenciant anirà a càrrec el regidor-ponent de Cultura, Joan Fuster. – Està previst que l'Alcalde faci la cloenda de l'acte. – S'ha previst que en acabar l'acte tingui lloc unaofrena de la corporació municipal al Fossar de les Moreres. Se suggereix que l'Alcalde ' convidi als assistents a la conferència a participar-hi. Proposta per a la intervenció de l'Alcalde LA D'AVUI ÉS L'ONZENA CONFERÈNCIA DE L'ONZE DE SETEMBRE AL SALÓ DE CEM T, Q UE IN TITUIDA PER L'AJUNTAMENT EL 1987, HA SDEVINGUT UN ELEMENT MÉS DE REFLEXIÓ SOBRE EL NOSTRE PASSAT HISTÒRIC. AVUI HEM VOLGUT ANAR MÉS ENLLÀ DEL 1714. ENS HEM ENDINSAT EN LA HISTORIA DEL SEGLE XIX DE LA MÀ DE JORDI NADAL. UN VELL CONGUT, VA SER ELL QUI VA SETEMBRE.JMS �Ajuntament \\/' de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PRESENTAR JOHN ELLIOT, QUE ENS VA PARLAR SOBRE LES RELACIONS! ENTRE CATALUNYA I EUROPA AL SEGLE XVI), EN LA PRIMERA DE LES CONFERENCIES DE L'ONZE DE SETEMBRE L'ANY 1987. HEM COMPTAT AMB DIVERSOS HISTORIADORS QUE ENS HAN ILLUSTRAT AMB INFORMACIÓ PRECISA SOBRE LA IMPLICACIÓ DE CATALUNYA A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. EN MOLTES OCASIONS HAN ESTAT ESPECIALISTES ESTRANGERS DE PRESTIGI, TOTS ELLS HISPANÒFILS I CATALANÒFILS, COM JOHN ELLIOT, MICHEL ZIMMERMANN, GEOFREY WALKER, HENRY KAMEN I GABRIEL JACKSON, 1 D'ALTRES HISTORIADORS CATALANS COM N IA SALES, J L, R U JOSËMARIAËEERA O JOSEP mAgiA TORR RIBÉ. LA VOLUNTAT MUNICIPAL! EN PROGRAMAR LA CONFERÉNCIA DE L'ONZE DE' SETEMBRE HA ESTAT LA DE CONTRIBUIR A RESTABLIR LA HISTÒRIA DE BARCELONA TAL T----WM VA SER, FUGINT DELS SENTIMENTALISMES FÀCILS QUE, DE VEGADES, TENDEIXEN A DEFORMAR ELS FETS I D'ALTRES A RECORDAR-LOS DE FORMA NO PROU RIGOROSA. �Ajuntament 411, de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I DINS D'AQUESTA VOLUNTAT TAMBÉ TENEN CABUDA LES CONSEQÜÈNCIES QUE AbUESTS FETS VAN TENIR EN LA HISTÒRIA POSTERIOR DE CATALUNYA. AMB L'AJUT DE JORDI NADAL AVUI ENS HEM VOLGUT ENDINSAR EN UNS ANYS MARCATS PROFUNDAMENT PER LA DESFETA DEL 1714, DURANT ELS QUALS CATALUNYA VA ADQUIRIR LA DIMENSIÓ INDUSTRIAL I L'ESPERIT DE LLIBERTAT I DE CIVISME QUE HAN MARCAT I EN BONA MESURA "----NCARA MARQUEN EL TARÁÑÑÁ DEL PAÍS. JOSEP BONAPLATA VA SER L'INTRODUCTOR DE LA MÁQUINA DE VAPDR A , ESPANYA. VA PROVAR D'IMPORTAR UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL QUE AQUÍ VA QUEDAR ALESHORES PENDENT. ESPANYA NO VA SER UN PAÍS PLENAMENT INDUSTRIALITZAT FINS LA DÉCADA DELS SEIXANTA D'AQUEST SEGLE, I AIXÒ S'HA TRADUTT EN UN RETARD CRÒNIC DEL! QUE TOT JUST ARA ENS COMENCEM A RECUPERAR. BONAPLATA VA PAGAR LES ÇQEQUÈLCIES DE LA SEVA GOSADIA. MAL VISTA PELS TREBALLADORS, QUE 3 SETEMBRE..IMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia VEIEN UN1PERILL EN LA REDÚCCIÓ DE MÁ D'OBRA QUE _.-COMPORTAVA LA NOVA MAQUINÀRIA, LA FÁBRICA "EL VAPOR" VA SER INCENDIADA EL 5 D'AGOST DE TRES ANYS DESPRÈS DE LA SEVA ENTRADA EN FUNCIONAMENT. BARCELONA HA CONEGUT MOLTS PRECURSORS COM EN JOSEP BONAPLATA. DONES I HOMES QUE, SOVINT A CONTRACORRENT I SOVINT ESSENT INCOMPRESOS, HAN BARREJAT L'ESFORÇ PERSONAL AMB VOCACIÓ O INTENCIÓ DE SER ÚTILS A LA COMUNITAT. AQUESTA ÉS LA BARCELONA EMPRENEDORA, LA CIUTAT QUE HA TINGUT LA SORT DÉ COMPTAR AMB HOMES I DONES QUE HAN CONTRIBUÍ-fi DECIDIDAMENT A FER LA CIUTAT I A CONSTRUIR EL SEU1TARANNÁ. AIXÍ VA SER AL SEGLE XVIII I AL SEGLE XIX, AIXÍ AL SEGLE XX I AIXÍ SEGUIRÁ ESSENT EN EL FUTUR. UN PUNT DE COINCIDÈNCIA EL PODEM TROBAR EN TOTS ELS CASOS: LA VOLUNTAT DE PROGRÉS, LA VOLUNTAT D'AVANÇAR, SOVINT A BATZEGADES, PERÓ AMB UNA INTENCIÓ DE MODERNITAT I DE PROJECCIÓ EXTERIOR INNEGABLES. 4 SETEMBREIMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA TRAJECTÒRIA VITAL DE BONAPLATA, QUE AVUI HEM SEGUIT DE LA MÁ DE JORDI ÑADAL, ENS APORTA NOUS ELEMENTS SOBRE LES TRANISFORMACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES QUE HA VISCUT BARCELONA. ES UNA INVITACIÓ A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR I A REFERMAR LA NOSTRA VOLUNTAT DE TREBALLAR PEL PROGRÉS DE BARCELONA I CATALUNYA, AMB LA CONVICCIÓ QUE ESTIMAR EL 'PAÍS SIGNIFICA VOLER-LO MÉS PRÒSPER, PERÒ TAMBÉ MÉS JUST, MÉS SOLIDARI I MÉS LLIURE. US CONVIDO A CELEBRAR LA DIADA AMB L'ESPERIT D'OFERIR EL MILLOR DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRÁCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4442 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Presentació conferenciant. Conferència de l'Onze de Setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Model social Nadal Oller, Jordi Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf 3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306 PDF Text Text FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL Avui, 17/12/00 alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira? P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí. AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE. P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara. AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient. P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez Zapatero... AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida aquest desplegament? P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària. AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE? P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes. AVUI En això coincideix plenament amb el PP. P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat. AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte? P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi. AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de Vitòria? P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans. �AVUI Però el PP té una posició molt tancada... P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar. AVUI És molt optimista. P.M. És un detall important, per això li donem suport. AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat? P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc. AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB... P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de desbloquejar primer amb el PP. AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents. P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Espanya Constitució Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1548/0000000722.pdf 0ae397285f7abcda71d9628a30c3ac43 PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall a La Vanguardia "El principal problema de Cataluña es la incompetencia del Govern" LA VANGUARDIA - 03/03/2002 Usted inició la legislatura con mucho brío, forzando debates, un "govern en la sombra" y presentó hace poco una moción de censura. Desde entonces parece que ha bajado el ritmo. ¿Se está reservando para el final? -Yo no paro y el grupo parlamentario tampoco. El Parlament es donde Cataluña respira políticamente y para poder expresar esa respiración hay que estar en Cataluña, no sólo en el Parlament. Cada día estoy en un sitio diferente. -¿Cuál diría que es ahora mismo el principal problema de Cataluña? -En Cataluña el principal problema es el Govern. Es incompetente. No hay orientación, no hay ambición, no hay liderazgo (y hasta tienen mala suerte con las nevadas, los presos o la peste por-cina...): eso conlleva, entre otras cosas, la pérdida de peso económico, pero creo que todavía es superable... -En la conclusión de su programa presentado en la moción de censura se comprometió a gobernar de otra manera. ¿El cambio que según usted necesita Cataluña es de maneras? -Y de distancia... -¿Qué significa? -Debe haber más devolución de poder de arriba a abajo, del Gobierno hacia el municipio y lasociedad. Nosotros partimos de cuatro ejes. La propuesta catalana para España, la economía y la educación, la cohesión social, y el cuarto es ejercer un gobierno eficiente y próximo, no indolente y lejano como el actual. -Usted dijo que Cataluña va bien pero no sabe adónde. ¿Adónde la dirigiría usted? -Hemos de romper la lógica radiocéntrica del Gobierno del PP y hacernos a la idea de que no somos seis, sino quince millones, "Som quinze milions", porque es la población de la región europea a la que pertenecemos junto a �Valencia, Aragón, Baleares y sudeste de Francia. Sólo si trabajamos desde esta perspectiva tendremos aeropuertos internacionales con vuelos transoceánicos, capacidad tecnológica, sistema universitario completo, industria aeronáutica, banda ancha, etcétera. Sólo así ganaremos la batalla del futuro. -Recuerdo una reciente conferencia suya en que un sindicalista le pedía más referencias a los problemas de la clase trabajadora... -Hablamos más de calidad, porque los problemas de cantidad han disminuido. El problema no es tanto el paro como la precariedad laboral. Nosotros asumimos el modelo holandés, que prima el trabajo a tiempo parcial frente a los contratos temporales. La derecha apuesta por el contrato temporal, que es más inseguro e inquietante. Luego otra prioridad han de ser los autónomos. Son estadísticamente el 14%, aunque en la realidad muchos más. Los sindicatos empiezan a hacer un esfuerzo importante, pero estamos muy lejos de la equiparación al régimen general de la Seguridad Social. -¿Cómo enfocaría el problema de los trabajadores de Lear en Cervera? -Lo enfocaría diferente que el Govern. Aquí sí que ha habido bastante política de familia con estas cosas. Estuve en Lear y en otras empresas que van bien y que cierran por razones de estrategia internacional. Ésta es una situación cada vez más frecuente. Los franceses, que son más previsores, exigen la devolución de las ayudas si las ha habido y si no tienen pérdidas, las indemnizaciones por despido se multiplican por 2,2... Es cierto que el peligro es que entonces las inversiones no vengan, pero hay que saber encontrar el punto medio entre exigencias y facilidades... -¿Usted habría viajado a Polonia como Pujol? -Espero no tener tanta mala suerte como él..., pero yo creo que los viajes al Este hay que hacerlos, sin necesidad de aprovechar para hacer propaganda antisocialista y anti-Maragall como hacen Pujol y Homs. Si el mercado emergente está en el Este, no nos vamos a declarar ofendidos y dejar de invertir. -¿O sea, que hay que fomentar la internacionalización de la economía catalana? -Sí, claro. -El PSC se apunta a la campaña contra la Europa del capital y usted organiza cenas con empresarios a 600 euros el cubierto... -Pues hay muchos empresarios que están contra la Europa del capital. Los más inteligentes están contra el neoliberalismo desenfrenado. Y no hay que ser prisioneros de la ideología... Al final a Jospin y Blair los compararemos por el número de enfermeras que tienen en los hospitales... Somos �partidarios de la dialéctica entre Davos y Porto Alegre. -¿Volverá a intervenir en el Parlament en esta legislatura? -Sí, cuando toque. Quien siempre se ha negado a entrar en debate ha sido Pujol. Su negativa a defenderse en la moción de censura no tiene precedentes. -Mas desafía a que le comparen con usted y no con Pujol. ¿Qué virtudes le distinguen a usted de Artur Mas? -Todo. Experiencia, futuro y relaciones internacionales. -¿Es aburrido hacer oposición? -Tengo una calidad de vida importante. Tengo trabajo y tengo libertad. -¿Qué pasará si no gana? -Nada. Eso es lo malo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principal problema de Catalunya és la incompetència del govern Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Moció de censura Catalunya Govern Subsidiarietat Acció política Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf 3fc26fe1c96abcfab186daf780815918 PDF Text Text «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear. Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02 Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear J.M. Palma. Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó, que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat. — El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya? — Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució. — Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte? -Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política. — Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els problemes interns que en ocasions es donen al Pacte? — No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen funcionen molt bé. — Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern? — Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot haver-hi una major relació entre tots dos governs. — Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu projecte d´una Espanya federal? -No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és el federalisme. — Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya? — Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics. — A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies? — És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat. — Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya... �— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema dels vols o amb el gasoducte. — I després de Pujol, què? — Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar amb els pobles d´Espanya. Apunt Semblança Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha. A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Balears Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Illes Balears Partido Socialista Obrero Español Antich, Francesc, 1958- Catalunya Espanya plural Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf 80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba PDF Text Text «Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz» Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua, hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el final de la tragedia vasca. -¿Qué opina del cierre de Egunkaria? -No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado. -Le veo pesimista. -Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos tienen que darse y aquí no se dan. -Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres años, «cambió el rumbo de la historia»... -Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad, ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso envenena todo. -¿Y qué le dicen sus compañeros vascos? -Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin matices. -Se le ocurre algo ante una situación tan atascada... -Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al fuego. Así se irá creando el clima del día después. -Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés? -Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia. -¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte? -Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de Blair, claro. -¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados? -Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace 15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos. �-¿Y el pacto antiterrorista? -Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad. -Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a este pulso? -De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la España plural y federalista. - ¿En qué consiste su propuesta? -La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno. -¿Con una reforma constitucional? -Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17 estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día. -¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un tratamiento diferenciado? -Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es un capital formidable de los tres pueblos. -¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación? -Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está incompleta en otros. -Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual modelo constitucional. -No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre ni el debate nominalista. -¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV? -La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo. -¿Está planteando una cierta refundación de España? -El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día. -¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente? -Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar. -El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces para qué sirve este cambio? -No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de calado al nacionalismo vasco. �-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista... -Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable. Disipar complejos -¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe? - Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla. Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una. -¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!? -¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas, la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución. -Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía? -Sólo marcan una tendencia. -Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido. -Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno. -Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted... -La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas. �«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural» Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular). -¿La reunión se celebrará? - Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón Elorza. -Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política. -Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde. -Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido? -En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras. 23/2/2003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz Source A related resource from which the described resource is derived Diario Vasco Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Espanya plural Federalisme Territoris Acció política Abstract A summary of the resource. El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-02-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1601/0000000824.pdf 19236354d5d407800e9e5e0ad470c27f PDF Text Text P R I M O WASHINGTON 5 P I A N O mercoledì 17 ottobre 2007 ■ Prodi da Bush il 4 febbraio. La Casa Bianca: «L’Italia è uno dei nostri più stretti alleati» George W. Bush accoglierà alla Casa Bianca Giorgio Napolitano l’11 dicembre e Romano Prodi il 4 febbraio. L’atteso annuncio è stato dato ieri dalla portavoce della Casa Bianca Dana Perino, che ha sottolineato che «l’Italia è uno dei più stretti alleati dell’America» e «ha fornito la sua assistenza per costruire società sicure e prospere in Iraq, in Afghanistan, in Libano e nei Balcani». Per il capo dello stato e per il premier è la prima visita ufficiale a Washington da quando hanno assunto l’incarico, nella primavera dello scorso anno, anche se entrambi avevano visto Bush a giugno, nella tappa romana di un tour europeo. Con Prodi e Napolitano, ha affermato la portavoce, Bush discuterà degli «avanzamenti democratici in Iraq e Afghanistan, di pace e sicurezza nella regione mediorientale, compresa la necessità di impedire all’Iran di dotarsi di armi nucleari e di sostenere la democrazia e la sovranità in Libano». Tra i temi in agenda la «soluzione pacifica» sullo status finale del Kosovo e i preparativi per il vertice Nato che si terrà ad aprile a Bucarest. SPETTATORI INTERESSATI Parlano il fondatore di Libération e una delle figure di spicco della politica catalana Maragall: «Una lezione per l’Europa» ALBERTO DE FILIPPIS barcellona Q July: “rupture” all’italiana VALENTINA LONGO U na novità, una bella risposta alla crisi della politica, segno di audacia e grande apertura. Così l’ex direttore di Libération giudica il voto di domenica. Come valuta il grande successo delle primarie per il Partito democratico? Molto positivamente, soprattutto se si guarda alla crisi della rappresentazione della politica, che non tocca solo l’Italia ma anche altri paesi, come la Francia. Il fenomeno, che non è come quello delle primarie americane ma è ancora più ampio, evidentemente restituisce legittimità alla politica – e anche in Francia le primarie hanno avuto successo con Ségolène Royal. Se la sfida è di questa portata, è molto importante. Con la crisi della politica ritiene che per essere vincitori sia necessario presentarsi come leader di “rottura”, come ha fatto Veltroni, parlare di discontinuità? Sì, ma questo è un fenomeno che ha diversi livelli interpretativi. Anche in Francia la campagna presidenziale è stata all’insegna della rupture. Seppure sia stato un po’ più difficile per il Partito socialista, per la destra, per Nicolas Sarkozy è stata vera rottura. Credo che questo sia dovuto alla crisi della politica ma anche alla percezione di un cambiamento che è molto significativo nelle nostre società, anche se non è specifico della politica. Quanto a Veltroni, per quello che vedo e so, ha diversi pregi: il suo percorso di uomo pubblico, di politico, di un deputato che non era “un comunista”, che è stato direttore dell’Unità, che è molto vicino alle organizzazioni non governative, un personaggio importante che è stato anche ministro della cultura, con un ruolo molto attivo, lo stesso che ha da sindaco di Roma. Tutto questo fa di Veltroni un uomo del rinnovamento del personale politico, qualcuno che incarna una novità. Ci sono altri elementi di novità? Nel caso italiano, un’ulteriore novità sta nel fatto che si sono unite parte dell’ex Democrazia cristiana e parte di chi viene dall’ex Partito comunista: è come se in Francia si facesse un nuovo partito, con gli ex giscardiani dentro un movimento di sinistra per l’organizzazione di un centrosinistra. Non dimentichiamo, poi, che nel caso italiano il paesaggio politico era esploso e che è ancora in fase di ricostruzione. In Francia non stiamo vivendo la stessa situa- zione, ma c’è comunque movimento: un’alleanza però non basta: ci vuole anche grandissima audacia. Nel vostro caso il Pd è anche possibile perché la Dc è comunque un’esperienza finita, oltre che da altri fattori specifici dell’Italia. Se si considera la formula di cui in Francia si parla molto, quella dell’ouverture, (dell’apertura) si può osservare come l’apertura che c’è oggi in Italia sia molto più grande e differente dalla nostra e molto più vivace a sinistra che a destra. Il Partito democratico può essere un modello? Se si prende questo tipo di alleanza come modello, e penso al caso francese, si dovrebbe avere una parte del centrodestra coinvolta nel processo, con persone che sono nell’attuale maggioranza di Sarkozy. Servirebbe un nuovo centro, ma anche che ci fossero altre personalità. Era il sogno delle alleanze di Bayrou. Sì e no. La sua proposta è arrivata troppo precocemente; c’è stato, sì, un dialogo tra Ségolène Royal e François Bayrou, ma non ha portato a nulla e l’estrema sinistra, nel senso più ampio del termine, è esplosa. La questione delle alleanze, per la sinistra francese, si pone in altri termini e per allearsi servono volontà e forze considerevoli, che rappresentino qualcosa di sufficientemente importante perché si possa sperare nella vittoria. Penso che questo modello ci debba far riflettere tutti in Europa, dove la tendenza ad allearsi è forte, ma ci sono anche esempi che vanno nella direzione opposta. La crisi che c’è oggi in Germania, nella Grosse Koalition, una democrazia che guarda parecchio verso l’estrema sinistra anche senza convincere tutta l’Spd, dimostra che c’è una ricomposizione che si va perdendo. Ma se scegliamo di definire la categoria politica in cui tutto questo accade è comunque quella dei democratici, non dei socialdemocratici. Siamo nell’era dei post-socialdemocratici. Innovazione, riforme e coesione sono le parole d’ordine di Veltroni, ma nel suo lessico entrerà anche la coabitazione. Cosa le suggerisce questa parola? Parlare di coabitazione suona male alle orecchie dei francesi perché porta a rievocare un’esperienza di convivenza politica (come quella che c’è stata tra un primo ministro socialista e un presidente conservatore, e viceversa) in cui si pensava che tutti sarebbero stati sempre d’accordo su tutto. Ma in questi casi si rischia anche di alimentare derive populiste. uando oltre tre milioni di cittadini italiani che fanno la fila per andare a votare scatenano un dibattito in Spagna è segno che l’iniziativa è stata importante, persino a livello europeo. La pensa così Pascual Maragall, ex presidente della generalitat catalana e sindaco di lungo corso a Barcellona. Vista da lontano qual è, secondo lei, la percezione delle primarie del Partito democratico? Queste consultazioni sono state un elemento dirompente, eccezionale. L’Europa ha bisogno di nuovi soggetti perché gli scenari politici sono cambiati. Questi nuovi partiti debbono però avere un certo peso per poter giocare un ruolo decisivo nella politica comunitaria e il Partito democratico questo peso ce l’avrà. Si tratta di un progetto comunque pensato nella dimensione corretta, quella europea. Qual è il valore aggiunto del Pd rispetto agli altri partiti? Il Partito democratico nasce su basi storiche e sociali diverse rispetto alle formazioni del passato. Se oltre tre milioni di persone si mettono in fila per andare a votare, be’, allora forse tutto questo disamore e disincanto per la politica non ci sono. La gente vuole partecipare e interviene in massa quando la si interroga. Se un partito ha il coraggio di mettersi da subito in discussione sottoponendosi al vaglio dei cittadini questo non può essere un male. Mi sembra che il coraggio, la passione e la perseveranza di gente come Francesco Rutelli e Walter Veltroni siano state ripagate. Lei è stato per due decenni sindaco di Barcellona e leader socialista. L’hanno massacrata quando ha annunciato il suo progetto di lavorare al Partito democratico europeo. I nervi sono tesi perché qui in Spagna siamo sotto elezioni. Ho mandato ai giornali una “lettera agli amici” per spiegare le mie decisioni. Il Partito democratico qui in Spagna sottrarrà voti al Psoe. È logico. Alla lunga però sarà una strategia vincente per l’area progressista. Io non voglio incensare nessuno, ma c’è un altro elemento di quanto avete fatto in Italia da sottolineare. Prego. La trasparenza. È un elemento fondamentale. Gli avversari vi hanno attaccato dicendo che la scelta di Veltroni era già scritta, ma non me preoccuperei. Costoro le loro primarie le hanno fatte? Se milioni di persone sono uscite di casa per recarsi in un seggio elettorale è un fatto politico. Come si colloca il Partito democratico nelle famiglie dei partiti tradizionali europei? Come un partito di convergenza. Come un magnete. Bisogna uscire dalla dimensione ideologica. L’anno scorso sono venuto in Italia per il congresso della Margherita e con me c’erano rappresentanti politici del Partito nazionalista basco e di Convergencia i uniò, due soggetti che forse, prima di allora, non si sarebbero mai parlati. Io stesso ho registrato nel 1998 il Partito europeo di Catalogna perché dobbiamo tutti imparare a muoverci in questa nuova grande nazione che si chiama Europa. Le posizioni restano divergenti sull’appartenenza al Pse. (ride) Di queste divergenze io, in Spagna, ne ho pagato le conseguenze, con continui attacchi, ma credo che il Partito democratico sia la scelta giusta. Capisco che sia difficile far coesistere, ad esempio in Italia, storie differenti, far stare assieme i Ds, gli ex comunisti, come ancora li chiama qualcuno, con partiti di matrice più centrista. Credo però che sia questa l’idea che si imporrà anche in Europa: un Partito popolare europeo e un Partito democratico europeo. Quello che è decisivo è la dimensione, una dimensione continentale. Una realtà che, a differenza degli Stati Uniti, ha molte lingue, molte diversità, ha avuto guerre interne, grandi tragedie e, nonostante tutto, sta creando un nuovo spazio di dimensioni adeguate. E poi dove sta scritto che la diversità sia una colpa e non una richezza? Ha un augurio per il Pd e magari anche un consiglio? Ci sono ottime teste che non hanno bisogno dei miei consigli. Il mio augurio è che si continui con scelte trasparenti. Ci riempiamo la bocca della parola America, ma poi gli aspetti virtuosi della loro società non li facciamo nostri. Mi permetta di fare un esempio spagnolo. Faccia. Su el Paìs di oggi (ieri per chi legge, ndr) c’è un mio intervento su alcune commissioni troppo alte pretese, negli anni passati, da alcuni esponenti di un importante partito catalano nei confronti di alcuni costruttori. Erano commissioni del 20% , secondo me eccessive che forse, secondo i giudici, sarebbero servite a finaziare dei partiti politici. Se vogliamo imitare gli americani allora rendiamo trasparente il finanziamento dei partiti. Che si sappia da dove arriva il denaro. Il mio augurio per il Partito democratico è quello di continuare su questa strada di trasparenza tracciata proprio con le primarie dei cittadini. Gli altri lo facciano. Se ne sono capaci. LONDRA ■ SCETTICISMO SUL POTENZIALE DI INNOVAZIONE DEI DEMOCRATICI «È il Blair di Roma, ma non è Tony» V eltroni la risposta italiana a Blair? Non per i giornali britannici che, dopo aver massacrato per mesi l’ex primo ministro, ora ne rivendicano l’unicità. L’incauto paragone tra la nascita del Pd e quella del New Labour, azzardato dal direttore di Repubblica Ezio Mauro, viene così commentato dall’Independent: «In confronto alla rivoluzione portata avanti da Blair, la novità del partito di Veltroni sembra cosmetica. Vuole tagliare il numero dei ministri, ma il partito è molto più bravo a ripetere parole come “libertà” e “dignità”, che a proporre qualsiasi cosa che assomigli a un’ idea nuova o radicale». Il Daily Telegraph descrive Veltroni come il padre del “good-ism”, traduzione inglese di buonismo, e ricorda come molti critichino il sindaco di Roma per essere un «trionfo di stile sulla sostanza, soprattutto per quanto riguarda l’amministrazione della capitale». I giornali inglesi poi – ma lo fa anche il New York Times – sollevano la questione del difficile rapporto con Prodi. Secondo l’Independent, che definisce Veltroni un «prime minister-in-waiting», il successo delle primarie ha regalato al presidente del consiglio un «mal di te- sta della misura di Gordon Brown: Veltroni non sarà contento di stare con le mani in mano a lungo». Per il Telegraph «il governo non durerà l’intera legislatura, e l’ascesa di Veltroni aumenterà la pressione su Prodi». Tra tante critiche, i perfidi inglesi riconoscono però l’importanza dell’evento di domenica. «Se Veltroni – scrive l’Independent – riuscirà nella missione di fondere due partiti in una formazione vincente, potrebbe rivoluzionare la politica italiana e relegare la destra nella sala d’attesa del potere per molti anni». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Una lezione per l’Europa Source A related resource from which the described resource is derived Europa, il quotidiano Language A language of the resource Italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Filippis, Alberto de Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Partit demòcrata Europa Acció política Itàlia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1602/0000000709.pdf 8484d06ad15cb15557a16b3b193a9368 PDF Text Text 8 aDn Política Martes 25 de septiembre de 2007 Política 9 Xpresate «No debería ser necesaria la quema de banderas, ni debería tampoco penarse.» politica@adn.es Relator. EN ADN.ES ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT MARAGALL “Hay gente contra la Monarquía” Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad. Cristina Fallarás Barcelona -Bueno, pues a ver quién se la queda. ras dejar la presidencia de la Generalitat, Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa, entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus correligionarios. -¿Qué es hoy el socialismo? -Parte del mundo global. El mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista. El socialismo es una parte del segundo. -¿Cuál es su mayor preocupación ahora? -Europa. -¿Cuál es el mayor problema de Zapatero? -Ninguno. -¿Y de Europa? -Que sea por fin algo. Nuestra nueva patria grande. -¿Por qué? -Porque no le ponen enfrente candidatos de relieve. -¿Nicolas Sarkozy acierta? -Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la Unión Mediterránea. -¿Cuál sería de relieve? -Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato. T -¿Cuántos años le faltan a Europa para cuajar? -Está avanzando. Lo que me temo es que la izquierda no se ha puesto en marcha. -¿Por qué? -Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los italianos. -¿Qué cuestión debería ser la bandera de la izquierda en Europa? -La de siempre, la libertad y el progreso. -Podría ser también la bandera de la derecha. -¿Y el Partido Demócrata Europeo? -Por el momento, sólo un partido italiano. Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE “Barcelona debe endeudarse e invertir” -¿En Barcelona parece que nada funciona? -Yo creo que en estas cosas siempre hay un ciclo de opinión, y de humor. -Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és bona,porquelosbarceloneses no perdonan. Yo no veo que esté mal. -Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones. -Barcelona sigue siendo la ciudad más popular de Europa. Por algo será. -FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en el AVE. -Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de que Cataluña y España no han acabado de resolver sus problemas. Que van muy len- -La imagen de la ciudad en este momento no es buena. tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar y creo que eso es bueno. Lo importante es hacer las cosas y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en Barcelona hace 20 años. Se invirtieron 300.000 millones. Y ahora se han acabado de pagar. -¿Vuelta a empezar? -Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue- gosOlímpicos,1888,1929,ylos Juegos de 1936 que luego no se hicieron y se convirtieron en Juegos Populares y en la excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y hubo que poner los cimientos bajo las cosas que había. Eso costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado, o sea, que hay que volverse a endeudar y volver a invertir. -¿Resultaría bueno para la política española? -Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya está bien así para los unos y los otros. A unos les gusta mandar sin mandar, y a los otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están muy de acuerdo. -¿Quién sale perdiendo? -Nosotros. -¿Ustedes? -La gente, Cataluña, Europa. -¿Contrapone España a Cataluña y Europa? -No lo contrapongo. Soy como mi abuelo, de la España plural. -¿Por qué alguien quema una foto del Rey? -Porque hay gente que está contra la Monarquía y contra España. Hay ciudadanos que son partidarios de la independencia. -¿Cuál fue su relación con España siendo presidente? -Mejor que la de mi abuelo. Él dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En 1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100 años, vieron que había que recomponer la diversidad hispánica, y eran casi todos europeístas. -¿Es un camino? -No. No es que no sea posible, es que la independencia no tiene contenido, significación ni posibilidad importante. Es jugar en un tablero donde no está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones. -¿Cuáles? -El federalismo. Y Europa. -¿Y no ha cambiado nada? -Toda la historia de los últimos 100 años de España gira en torno a esos temas de identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de resolverlo, y no sería bueno que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo. -¿Por qué no está usted en Europa? -Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no me interesa nada. Si Madrid es complicado, Bruselas, ni te cuento. -¿“Efectivamente” quiere decir un Estado federal? -“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de España, sino dentro. Dentro del Estado español y dentro de la UE. -¿Qué le queda por hacer? -Casi nada. Mis memorias. Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital riesgo... -Habla de comunicación. ¿Fue uno de sus fallos en la época de president? -No, probablemente hubo demasiada comunicación. -¿Cuáles? -El Estatut, por ejemplo. Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE -¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política hasta el momento? -Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut. -¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión? -Bueno, a mí siempre me han ido llevando. Yo no quería, no quería... figura que no quería. Ni ser alcalde ni presidente. Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó. -¿Y en la Generalitat? -Pasó un poco igual. Estaba en Vascos y catalanes Por Pasqual Maragall elipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Genera- F pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid. ¿Qué ha pasado? Que el PNVhatomadolapropuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid. Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se -¿Euskadi y Galicia? -Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a Imaz lo tienen que echar por haber dicho lo que dijo. -Pero no hubo sensación de cambio. -Niego la mayor. Hubo demasiados cambios. -Que ahora le parece un lío, según ha afirmado. -Habríamos tenido que cambiar la Constitución. LaOpinión Presidencia «Hayquiendiceque hubodemasiados cambios» Responsabilidad «Yo no quería ser alcalde ni presidente» Estatut «Habríamostenido quecambiarla Constitución» Madrid «Esimportante,pero noloestodo.Madrid noesEspaña» Italia y me llamaron: vuelva, vuelva. -Se refiere a que aquello no cambió, ¿no? Porque eso está ahí para quedarse. Los temas de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual. Pero el resumen, la media, da que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una nación formada por gente de procedencia muy diversa que en su mayor parte saben que tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y bastantes fuera, sobre todo en España y un poco en Europa. -Existe la sensación de que su experiencia como president decepcionó a cierta gente, porque no sucedió lo que ellos esperaban. -¿Y qué esperaban? -Un cambio global, a todos los niveles. -Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados cambios. -Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol. -¿Qué dijo? -“No impedir, no imponer”. Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que van a pactar, pero allí, en Euskadi, y con los socialistas de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan pactado no se toca al llegar a Madrid, que no les pase “lo que a Maragall”. -Usted les dio mucho miedo en España. -Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo intentó, pero no lo consiguió. Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía más. Pero a él ya se lo han cargado. -¿Cuál es el problema? -Madrid, más que España, es tan potente, y no me parece mal que lo sea, que digiere mal la diversidad. Y eso sí que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca, porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no es España. La entrevista íntegra y más fotos en adn.es “Pero [Zapatero] añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir” litat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así? Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no im- aprobó en referéndum. Veremos los vascos. Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto? Estamos expectantes. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Hay gente contra la Monarquía Source A related resource from which the described resource is derived ADN Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Fallarás, Cristina Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya Catalunya Barcelona Monarquia Govern Economia Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1603/0000000764.pdf 70a30ff4b8490c52871a4430cf9873a1 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Eurorregión debería servir para hablar de agua, entre otras cosas comunes Source A related resource from which the described resource is derived Levante Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Muñoz, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Euroregió Comunitat Valenciana Catalunya Espanya plural Energies Cooperativisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1604/0000000765.pdf 36e1e2e2418a9d02d80da54f8f1b5160 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Me presentaré a las próximas elecciones Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Valls, Francesc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Eleccions Acció política Estatut President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1605/0000000766.pdf 5e9899947be8228dbda720a0e22ce903 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La situació està madura, estem molt a prop de l'èxit Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria Baldomà, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Estatut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1606/0000000767.pdf 8ad0d0164a2a0d00c92540b0a670b7e5 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estic convençut que tindrem estatut al setembre i que acabarem la legislatura Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Gispert, E. Espada, F. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Acció política President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1607/0000000768.pdf e322f5b957939c8d62f07d0e3665dd27 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya no es pot permetre que Catalunya sigui una excepcionalitat com la basca Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Xargayó, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Convergència i Unió Catalunya Infraestructures Acció política Girona Energia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1608/0000000769.pdf 3567a01582b29f514ca19297d9b008da PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confiem que l'Estat us transforme en província Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Vegueries Estatut Catalunya Terres de l'Ebre Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1609/0000000770.pdf 911183b6e84813e84c359241e0da0997 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Vamos a hacer realidad el viejo sueño del catalanismo Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Antich, José Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Parlament de Catalunya Nació Constitució Eleccions Catalanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1610/0000000771.pdf beaceb460a9e1385fa8480f10e54dcfd PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si fracassa l'Estatut, fracassa Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1611/0000000772.pdf 8279f2e7c3874552be678192a82c9552 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya entendrà que té davant seu el 90% dels catalans Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1612/0000000773.pdf 76b37c2fdbade9655428a5e98fc9be59 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Este estatuto es constitucional, y por tanto no concibo que pueda ir contra el interés general Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Valls, Francesc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Nació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1613/0000000774.pdf 3b4fb019d67215b00d470f48e43f0cb6 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Habrá un Estatut satisfactorio para todos y volveré a ser candidato Source A related resource from which the described resource is derived El Correo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Pérez, Lourdes Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris País Basc Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1614/0000000775.pdf c741a6fe493024692b6ae8a81c88fa6c PDF Text Text O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 �O.J.D.: 21924 E.G.M.: 77000 Fecha: 24/11/2005 Sección: ECONOMIA Páginas: 100-103 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no pide nada para ella que no pueda ser para todos Source A related resource from which the described resource is derived Actualidad Económica Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Ciriza, Raul Lander, Raquel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Acció política Estatut Espanya Economia Finançament Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1615/0000000776.pdf ad90b20e78b89d306a3fe51d20b19187 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els primers satisfets de l'èxit de l'Estatut seran els espanyols Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Economia Finançament Competències Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1616/0000000777.pdf 334430c96f4f58c6af418fe4a17bca50 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El termino nación es polisémico y puede llegar a dar lugar a confusión Source A related resource from which the described resource is derived La Razón Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Marhuenda, Francisco Planas, P. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Nació Catalunya Espanya Competències Finançament Territoris Acció política Identitat col·lectiva Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1617/0000000778.pdf cf72ce9907938a75cdb39279351c52e3 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si España no cambia llegarà la desafección de Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Finançament Catalunya Espanya Identitat col·lectiva Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1618/0000000715.pdf ec8c8c61252ceee631979a4b056ee24e PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Amb CiU o sense, aquest any hi haurà un nou i millor Estatut Source A related resource from which the described resource is derived Segre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Costa, Santiago Gómez, Anna Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Convergència i Unió Parlament de Catalunya Acció política Territoris Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1619/0000000714.pdf bf323d6d4cd4c1f709bdaec3ace63308 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero ha cumplido su compromiso Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Company, Enric Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Finançament Catalunya Espanya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1620/0000000713.pdf ba88faf10f0d8030e175e9def66701a4 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El pacte Zapatero-Mas per l'Estatut no prepara cap aliança PSOE-CiU Source A related resource from which the described resource is derived 20 minutos Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sierra, E. Rodríguez, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Convergència i Unió Partido Socialista Obrero Español Catalunya Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1621/0000000711.pdf fb7de9e2eb807810be99f62344676a9b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España no va bien sin la relación entre Castilla y Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Gaceta Regional de Salamanca Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Orive, Begoña F. Vicente, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Arxius Franquisme Catalunya Espanya Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9 PDF Text Text 12/03/2006 1 �12/03/2006 2 �12/03/2006 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad Source A related resource from which the described resource is derived Diario de Sevilla Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Carrizosa, José Antonio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Territoris Espanya Catalunya Andalusia Finançament Acció política Autonomia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf 8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37 Tema del dia DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 2 TEMA DEL DIA el Periódico Pàgines 2 a 10 La reforma estatutària Pasqual Maragall PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA «Un 60% de participació en el referèndum és un llistó molt alt» RICARD CUGAT NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941 PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997; PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE L’ANY 2003 ENTREVISTA J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA Encara mostra la satisfacció de la jornada de dijous, en què el ple del Congrés va aprovar l’Estatut. Quan ja falta menys per al referèndum segueix sent optimista amb el sí d’ERC, i molt prudent pel que fa a la participació. –Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista de dos grans moments, ¿quina sensació li produeix? –De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració, fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix. Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba sent decisiva... 33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya. –Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però 15 dies abans havia titllat l’acord clau entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas de «dubtós i precipitat». ¿Què ha canviat? –No, no. No crec que l’important de l’Estatut estigués en aquell acord. No ho sabrem mai, perquè encara no ho han explicat del tot, però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut. de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per descomptat, el PSOE. Però els autors intel.lectuals són Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en aquesta fase, el 90% del contingut no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo. –Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que van desbloquejar la negociació. –Jo no diria tant. Es tractava, no d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem arribat on volíem. I calia fer-ho units els tres partits del Govern, que és el que ha impulsat l’Estatut. Una altra cosa és que després s’ha –Però ells el van desbloquejar... –Al final del procés a Catalunya, hi va haver un moment en què Mas va tenir una importància real, perquè sense CiU no podia sortir l’Estatut. Al Congrés, la seva participació era convenient, però no imprescindible aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa compensació i reequilibri de prota- 3 PACTE DE LA MONCLOA «El 90% del contingut de l’Estatut no l’hem fet ni Zapatero ni Mas ni jo» 3 LA FOTO AMB ZAPATERO «Pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió» gonismes per a la resta de partits... Però, ¿el més important va ser el pacte Zapatero-Mas? Crec que no, però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent. –¿Per què no es va produir aquest reequilibri a Madrid que no donés tant protagonisme a Mas? –Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La podíem haver imaginat, però no vam creure que seria tan dura. –¿Creu que Catalunya n’ha sortit molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions? –Res que no tingui remei. Potser s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És com si puges a l’Everest i et fas una esgarrinxada; et fa mal però no dius ‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó ‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor perquè hem dit el que creiem que som i ells ho hauran aprovat. És una base molt bona per entendre’s bé. –Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de Mas, però, a més a més, va tenir una reunió amb el president. ¿Van llimar diferències? –Sobre les diferències, li puc dir que hi ha hagut alguna desavinença de recorregut, però no d’orientació. La foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió. Hi ha hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa. –Mas ha dit que una participació del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos». ¿Coincideix amb ell? –Un 60% és un llistó molt alt. Més d’un 50% de participació ja estaria bé, i d’aquests un 70% de sís. –Però si el 1979 hi va participar el 59%. ¿Espera que hi hagi menys participació? –No té res a veure una vegada amb l’altra. Amb més de la meitat de la població que vagi a votar i amb un resultat pel sí contundent, com hi haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de fracassos. Passa a la pàgina següent �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06 Tema del dia 81 EL CONGRÉS VA APROVAR L’ESTATUT DIJOUS PASSAT, 30 DE MARÇ N La reforma estatutària 82 El president Maragall i el del Parlament, Ernest Benach, van encapçalar la delegació catalana que va assistir al ple del Congrés. Ve de la pàgina anterior –¿Esperava que si Rajoy havia abaixat el to sobre l’alto el foc d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut? –No. La llei de la compensació en política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un camp, no els corres en un altre. Però confio que Rajoy evolucionarà. –En el front del no, a Catalunya, a més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb persones que van estar pròximes a vostè i avui li retreuen haver abraçat la causa del nacionalisme. ¿Ha fet res malament? –És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja no. Una vegada s’obtinguin resultats i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran? –Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible amb el fet que segueixi al Govern? –Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil. 3 EL ‘NO’ I EL GOVERN «La continuïtat d’ERC és compatible legalment. Moralment, és difícil» –Els diaris van publicar una foto de la votació de l’Estatut al Congrés, amb vostè i Saura abraçant-se i el conseller Bargalló, d’ERC, al costat amb cara de circumstàncies... ¿és difícil mantenir això? –He vist tantes coses... No hi ha res impossible. Fins ara hem discutit el nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui millor, que estigui més segura, que els serveis tinguin més qualitat... I tot això és el que compartim amb Esquerra. I ara entrarem en la fase que m’hauria agradat començar fa mig any. Passa a la pàgina següent EL GOVERN HA VISCUT DIVERSES CRISIS PER CAUSA D’ESQUERRA Les crítiques del conseller Carretero (foto) al president Zapatero a compte de l’Estatut van desencadenar l’últim conflicte. DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 el Periódico 3 83 Maragall va felicitar Zapatero per «la ETA VA ANUNCIAR UN gran oportunitat per a la pau a ALTO EL FOC Euskadi i a tot PERMANENT Espanya» EL 22 DE MARÇ PASSAT aconseguida pel president «No veig per què no he de tornar a ser el candidat» RICARD CUGAT acords de competitivitat... Amb el pacte nacional d’educació estem combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant en qualitat. M. D. G. / J. M. P. BARCELONA –Montilla afirma que ERC no té cultura de govern, ¿què n’opina? –Si em pregunta per les cartes d’ERC [enviades a treballadors de les conselleries governades pels republicans exigint el pagament d’una part del seu sou al partit], Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus militants. Als partits de la dreta això no els passa mai. –¿Repetirà com a candidat del PSC? –Si les coses van com han d’anar, no entenc per què no. Ho dic amb total convicció. No és que m’agradi, però la gent identifica molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins i tot excessivament. –Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants. –Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus militants. El problema es presenta si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure amb els partits. –¿Està dient que, amb vostè com a candidat, el PSC té més possibilitats? –No dic tant... –¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple, Jordi Sevilla, que va comentar que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego. –Miro de no llegir tot el que es publica i, sobretot, de no fer-ne massa cas, perquè si hagués de fer cas de tot no hauríem arribat on som. –¿Però el Govern o el president prendrà mesures sobre això? –La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i què és partit. Cada partit, que faci el que vulgui, dintre de la llei, per descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern, evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades. –Sobre Esquerra i de cara a la campanya per al referèndum de l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans? –És possible que hi hagi un cert desinterès per la seva part. Tot i això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest mateix dilluns es posarà en marxa la comissió política de direcció del referèndum. –Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro- 33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres. 3 COTITZACIÓ A ERC «Ha de quedar ben clar que una cosa és el partit, i una altra, l’Administració» blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi d’alguns consellers? –El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a –L’últim assumpte conflictiu al si del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que Zapatero era un «espanyolista demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li va acceptar les disculpes... –Sí que va demanar disculpes. Ell i els dos dirigents del seu partit amb qui va venir aquí. –Amb topades com aquesta, ¿no es trenca la deguda confiança entre el president i els seus consellers? –S’espatlla. �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34 4 DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 Tema del dia La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat «Les crisis no impedeixen que es valorin els serveis» Ve de la pàgina anterior –Vostè assegura que el tripartit ha fet canvis socials importants, però hi ha símptomes de protesta, com la vaga de metges. –Aquest és un tema de profunditat. Està passant tant en la sanitat com en l’educació. El concepte de mestre i de metge s’ha transformat. Fins fa uns anys, el seu estatus tenia un prestigi, el sou podia ser alt o baix, però tenia un reconeixement social. Però la universalització dels serveis ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El canvi en la percepció social del rang fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més bona retribució. –Però els metges també reclamen més recursos per poder atendre més bé els pacients. –Per descomptat, però és l’altra cara de la moneda, de la massificació. És com una fàbrica de serveis en la qual els clients reclamen amb una autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant la relació professional-pacient ha canviat. –¿Quan es notaran els efectes econòmics de l’Estatut? –La gent sap que hi ha coses que es fan avui i es comencen a percebre més endavant. Crec que els efectes totals trigaran molt a notar-se. Els primaris trigaran molt poc. –Segons Saura s’ha d’acabar amb el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern. –És cert que ens hem italianitzat una mica, però això no impedeix que la gent tingui un parer sobre la qualitat dels serveis. Són dues coses diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí. ¿Que això provocarà més demanda? Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H el Periódico Pàgines 2 a 10 888 «És normal que Zapatero hagi sigut més valent amb Euskadi» RICARD CUGAT J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA –Arran de la declaració d’alto el foc permanent d’ETA, el líder d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar que Zapatero ha estat més valent amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix vostè aquesta opinió? –Deixem-nos d’històries. L’Estatut no mata a ningú, de manera que és normal que Zapatero hagi hagut de ser més valent per afrontar una situació com la que s’està vivint a Euskadi. –Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de decisió basc i no sembla que a la resta d’Espanya es posin tant les mans al cap com en el cas de l’Estatut. –En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es tractarà un àmbit de decisió compartida. –Si vostè no fos president de la Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir? –Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és d’una altra època. –¿Però no té la impressió que l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les concessions fetes a Euskadi que amb les que se li fan a Catalunya? El mateix concert econòmic basc... –Això era veritat, fins ara. El més important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo- 33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador. 3 DRET A DECIDIR «Al País Basc, Espanya també hi ficarà cullerada. Serà una decisió compartida» 3 TOLERÀNCIA «La societat té més mala consciència amb Euskadi per les barbaritats del franquisme» la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè el franquisme hi va cometre grans barbaritats, com per exemple el bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat. Sobre el concert econòmic, ja he dit alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no paguen, Catalunya sí. I ho seguirem fent. –¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo- vern i més reconeixement de la seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn? –Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que cadascú tingui sistemes diferents. El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes normes d’equitat entre els diversos territoris. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La reforma estatutària Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1624/0000000781.pdf 93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd PDF Text Text 23/04/2006 Entrevista:Pasqual Maragall* "CIU ha tingut la paella pel m~nec per estirar I’Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid" ERC ¯ "Aras’hantrobatqueaquells ambels qualsconfiaven a anarjuntsenel maximalisme dela pretensió nacionalista els handeixata l’estacada; aixbjustificariael seudesconcert" PSC. "Ésel partit quehaactuatentot el procés d’unamanera més cartesiana, lleial i transparent" Per Vicent Sanchis asqual Maragall acaba de tancar tot just la segona crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS, tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis consellers nous garantiran, segons afmíaael president, arribar al final de la legislat~ra. vern pt~cisament ambla idea contr~ria... p President, perqu~ li éstandificilfercanvisenungovern decoalició? Noés tan diñcil... És delicat, és més complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun partit, no ha de discutir res amb ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots. Serémésconcret. ¿Nohauriaestatmolt més f~cil trucaralsdirigents decada fnr;apolíticai resoldre la qüestió amb unes telefnnades i sense tantdesnrnll? Aix5que diu vostOés e] que hemfet. Nomésque, comque els tenim aquí al costat, no costa res demanar-los que vinguin... Dasprés d’aqnest canvi,sembla havar-se fet explícita la seva voluntat d’exhan rir aquesta legislatura... És bcn evident que aquesta ha estat la meraintenció. Tambéli he de dir que malhavia dir el contrari. Hihagentquedeiaquevost~ havia previstla remodelació perdesprés del referéndum. Hi ha gent que deia que era millar. Jo he cregut sempreque no, perqu0 no hi ha cap motiu per pensar que les vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més grans commésaviat es faci. Vast~sapque,arrandelpacte sobre restatutentreArturMas i José LuisRodriguez zapatero, esvadirqueI’acord i mplicavaconvocar eleccions després del referéndum... En aquesta hipStesi noméshi ha un problema important... Qn~intentavast~amb aquesta remodelació? Donar mésfor~.aal govern? Evident. En el doble sentit de trobar perffls totalment adequatsa les funcions que s’han de tirar endavant i en el sentir tambéde crear un revulsiu, prémerl’acceleradar de l’acció de govern ambsang nova. Es el president qui ha de convocarles eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura. Per6també és normal pensar que,desprésd’unprocés constituent, amb la modificació dela Ilei b~sica delpaís,esfa necessari obrirunanovaetapaamb la convocatoria d’eleccions. Me’npot posar algun cas coma exemple? Lamateixa Constitució espanynla exigeix aquest reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun delsarticles b~sics. Per5 no parlem del mateix. L’Estatut no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar e]eccions. Acabode zemodelarel go- El president Zapatero acaba defer uns canvis perimposar unanova"politica social", tal com diuell mateix. ¿vost~ té alguna ideab~lsica enaquest sentit?En quins aspectes incidir~lmés el seugovern enel quequeda delegislatura? En aix6 estera bastant d’acord. La majoñade les iniciatives ja preses i que han tingut pocavisibilitat tenen a veure ambaix5. L’~mfasien la FRANCESC MELClON ¯ Passa a la p~gina6 �23/04/2006 Entrevista:PasqualMaragall* FRANCESC MELCION qüestió educativa i en la sanitaria ho expressen claramant. Comtambé ho expressa clarament la devolució de compet~ncies,de La llei de barris. El territori no noméscoma ~mbit teóric, sinó coma 1]ocon les coses passen. I aquí hi ha les claus de ]a nostra governaciói tot aix0 s’accentuar~ encara més a pai%ir d’ara. Ambun afegit ó, que és de reclosió de les iniciatives en materia de te]ecomunicacions. Perqu~en un país que ha estar Cerdssim. durant tot el període democrittic governat per una sola for~a, encerar Si la majoria parlamenthria a partird’ara aquesta nova fórmula... En un país a Madrid hadeserPSOE i Convergencia i que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria la formen el PSC i se li havia reconegut,on hi ha Esquerra, ¿aquesta contradicció no nacionalistes i no nacionalist es al tindr~elsseusefectes a Catalunya? govern, que és d’esquerra, assajar, No, contradiceió, no. Alguna coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que complexitat del governila seva Catalunya és una nació? Si ho composiciói e]s seus objectius creiem, doncs resulta que nosaltres passentotes les línies de forqa de la hemde tirar milles, hemde Qu~passar~ amb la reforma dela Ilei complexitat de la governació de continuar avan~ant, hemde tragar Catalunya i d’Espanya. En bona camí. El que passi en el conjunt territorial? Aix5és una altra cosa. Ambles neis mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement tenim una recanqa i, d’altra banda, i el que est~ passant aquí marca important, per5, en tot cas, no ha d’impedir que nosaltres, si somuna un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot és no tornar-nos a enfarfegar en un Espanya.En aquest sentit, tot i les nació, tinguem un govern i una dificultats, que han hagut de ser política propis. procés en qu~les lleis siguln més moltes, més de les que havíem importants que la gover~ació. Per~ tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres I vost~saguantaran la situació? Aguantarem. en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural. President, parlem deI’Estatut.¿Ésun diñcil que aquests processos tan bonEstatutel quehaaprovat el Congrés llargs i tan ]ents de les ]leis Li pregontava perla continu’itat del espanyol? govern tripartitenla pr6xima legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran fonamentals puguin arribar a bcn port dins aquest mandat. Peró, en Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir faria jo deixem-hoper a més tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi par~ del recorrcgut, de maneraque acabat. Aquestaetapa histórica endavant, aixó- delproeés pel qual en al mandatsegüent sigui possible, continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi pr~tcticamant tot just comen~ai; moltes dificultats, molts ensurts, ha hagut alts i baixos de vegades rematar la tasca de fomentació molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la legislativa de] país. aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser. Pregunta obligada, araqueen parl¿ d’una governació méssólida. Per qu~és un gran Estatut? Vost~ té la i ntenció detornar-se a presentar... I quan s’acaba rescola i comen~.a I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els Notinc per qu~ no fer-ho. Li puc bcn garantir.., comho diría? aeroports i les autopistes? D’acord. ...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir Ja hi som, sobre aixó. Possiblement Pensa repetirla mateixa fórmula? ¿Hi que.., n’hemaptos. alguns deis seITells que queden haur~ també govern tripartit enla s’hagin de resoldre no en l’Estatut, pr6xima legislatura, enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre que potser tampoc estava goanyi leseleccinns? Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana históricament pensat per recollir El tripartit ha tingut una vida queda despenjada delsseusacords amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat agitada, una cofia d’ensur~s, de el PSOE i el seugovern a Madrid? ¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem queli convenia al PSOE, després dela estat massa ambiciososi aixó hagi momentsdifiefls, etcétera. No esperhvemque los tan aixL Vist des campanya fortlssima del PPcontra de venir per la via d’uneslleis que d’ara, ho podíemhaver pensat. Esquerra, desfer-se’n? tornin a Catalunya dues coses que i són les que Ii falten des del punt de i vista de l’equitat económicai que hem aconsegult amb aquest Estatut: la fórmula generali el compromísen les inversions. Per contra, falt aria £ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de "~sevidentquela redistribució econ6micaque té l’Estat i que passen no per la via de meva intenciÓ és exhaurir la redistribució global, que és la legislatura" l’óptima, sinó per lavia de capses tancades de redistribució, en l’hmbit PACTE PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports. "L’Únicproblema és Esth demostrat matem~tticament, queés el president en teoremes económics, que si qui convoca les s’optimitzen capses tancades, eleccions" trossos de l’economia,no s’arriba a l’óptim mal. Moltes vegades és qüestió de canviar d’un sector a un REPETIR "Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una tornar-me a transferencia de recursos entre presentar" sectors. El sistemes actuals de redistribució de recursos, en ports i COALIClÓ aeroports, d’una banda, ila "Elsincidents i els inequitat que hi ha en materia de ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem conven~ute] govern, per5 hemfet ESQUERRA tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara, "Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral. araconvenia al tan PSOE desfer-se dels Amiemfa I’efectequeells noestan republicans" preocupats perteoriesecon6miques com perla titularitatdelesinstal.lacions. Si esdiscuteix sobre I’aeroport de NACIÓ "Si somunanació, Barcelona, perexemple, el problema és hem de superarla quiencontrola la titularitat... dificultatdelpacte Qui són ens? entrePSOE i CIU" El govern deI’Estat. Anema paros. Reeonec que hi ha corporacions estatals que tenen aquesta preocupació, que s’han identificar ambla funció. Aix6 no és bo. Am~s,d’altra banda, aquestes funcions entren cada vegada més dins la lógica del mercat, que és una altra... És el cas dels aeroports. �23/04/2006 Enaquest sontit,¿vosté amb quicreuque hi hamésproblemes, amb Aena,com a prupiet&ria delsaeroports, o amb el ~overn s quecentral? tot aix5 és Estat. El governés Estar iAenaés Estar. Si vost~ era pregunta qui ofereix més resistencia a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta qüestió no és aquesta. La qüestió és qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot interpretar-ho l’Estat o les autonomies, d’una banda, o el mercat,de l’altra, que en el fons, en aquesta qüestió concreta, és qui acabar&decidint. Nohi haur& manera d’impedü" que f’ma]ment s’imposin els avantatges de l’efici~ncia que s’obté ambun funcianament mercantil en sectors que han estar tradicionalment de titularitat pública. Ou~passa amb la fórmula fnal ques’ha acabat aprovant sobreel finanfament? També és unagranfórmula? És el canvi que esper&vem fa vint anys. Miri, el sistema que teníemjo personalmentno l’havia entes mal. Sijo tornés a ]a universitat, les una classe i era preguntessin com í~nciona, ho tindria mdit negra per poder-hoexplicar. Nohi havia una racionalitat senzilla i explicable. Ara s’ha avanqat molt en aquest sentir, encara que en el futur es millori més. S’ha avanzaren el sentit que Catalunya ha assentat en el seu Estatut uns principis que acabaran sant els p~incipis federals, per entendre’ns, del sistema. Aquests principis són que hi ha d’haver una proporeionalitat entre resfor~ fiscal i els resultats, el primer.I el segan, que hi ha d’haver una preporeionalitat durant un període de tempslIarg entre Ta participació de cada territori en el producte interior brnt i el volumde les hiversions de l’Estat. Enel cas de les inversions, aix5 implica un 50 per cent més, per als pr5x~nssiso set anys, que les que l’Estat fa en aquests momentsa Catalunya. En el campdel f’manQanmnt dels serveis queda establert que efectivament hi ha un mecanismede solidaritat, per5 que quedaquantificat i que, per tant, és explicable,intel-ligible i acceptable. Multbé. Per6aquest finan;ament noés ni debun trusel queesvaaprovar al Parlament. En materia de fman~amentde serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en materia d’inversions, si ha passat alguna cosa és que hemmillorat. NOésel casdela recaptació d’impostos ni deI’ag~ncia tributarias.. En aquest ~mbit, el que hemfet és iniciar un camí. S’hancreat tres ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia, la de la Generalitat i una de conjunta. I es preveu que aquesta tercera pugui acabar absorbint les altres dues. És veritat, no s~a fet de cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha marcat el camíper arribar-hi. ESTATUT "No,noés unbon Estatut,ésungran Estatut" MANCANCES "Qu~ hi falta?Els aeroports i les autopistes? Jahi som,sobreaix6" FINANI;AMENT "Ésel canvique esper&vem fa vint anys;el queteniem o norhaviaentes mai" Amiemsembla quela rebaixa ésnotable. Perquévanapujar tantel Ilistóa Catalunya si després rhavien d’abaixur a Madrid? Aix6hadeixatmaltagent descol’locada i, enel casdelgovern, ha fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin sen’hagi excl6s. Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c A6ENCIA "Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels s’hafet d’uncop escenaris que no pas dels continguts l’ag~ncia tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la c]audicació de l’Estatut hiportava. El REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És "Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En canvi, en l’aprovació al Parlamentde grans il.lusions Catalunya no hihavia Estatut sense sobrela participació" ens. Convergenciatenia aquí la paena )el mknecen el sentir d’estirar. Com desprésl’ha tingut en el sentit de DURADA "Aquest Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa Catalunya. Aix8per a nosalt~es no Vs" era necessari. Per5 ho era per al governespanyol. Aquís’ha praduit aquesta concatenacióestranya... Per6el PSC nohafet exactament el mateix? NOhacontribuft a la rebaixa de I’Estatuta Madrid? Sí, per5 el PSCho va dir des del primer dia. Convergenciano va dir mal que estirarien al m~xim i que despuésja afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~ després s~lauria complicattot. El PSC sí que va dir quenosaltxeshi ha coses que Convergenciai Esquerra, en aquest cas concatenades, ens van obligar a aprovar que no veiem i possibles. Es va dir i aix5 va moure i turbu]~ncies dins el PSCsobre i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem : problemesambtot aixS". Convergenciaha acCuat ambmolta astúcia mésque en un sentir nacional. Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a l’oposiciói, per tant, hiteniael dret. FRANCESC MELEION ¯ Passa a la pagina 8 �23/04/2006 Entrevista: PasqualMaragall* ESQUERRA "CIUelshadeixata I’estacada; aixb i justificael seu enuig" Els partits pobres, de treballadors, per dir-ho d’alguna manera,són els que han de demanarals seus militant s que paguin. Mentreque els altres partits aquest problemano el tenen, perqu~ja en tenen, de diners. Quan sete’nvala m&, deia... Malanmnt. El veigmoltoptimista enla rectafinaldel seumandat. Home,obrim una nova etapa que, malgratles dificultats inicials, perqu~ els canvis sempre causen alteracions i pertorbacions en el panoramapolitic, és esperan~adora psc per la qualit at del nou equip. Ambun "Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu. perqu~, a més,el Després del referéndumdel 18 de juny ens trobarem amb un govern resultatés bo" rodat i en perfectes condicionsper i CRISI aconseguir els objectius que "Totselspartits busquem. handefensatque queestractad’ungranEstatut. els seusconsellers Afirma nopleguessin" ¿preveu també ungranresultarenel referéndum del 18 dejuny? Sempre he pensat que no ens hem de ! VENDRELL lar enormesil.lusions respecte a La "Hem de donaral participació. Perqu~la primera nouconsellerun vot deconfianza" vegada sempre és la més important. En el momenten qu~ s’aprova rEstatut es passa de zero a Estatut. DINERS FRANCESC MELCION "Només demanen Ara en canviemun per un altre. En dinersals militants aquel] momentens est&vem Tenlael dret d’aprofitartotes ]es tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit, aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i el que ha actuat d’una manera més han fet una feina ambbona fe i quan canviant La manera comens protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha elpresident els diu que els vol govel~em. En aquel] momenthi unpartit situar a l’oposició. estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en havia una sensació de fer histSria altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi una situació poc agradable. Per5 total. Araaix5 no hi és. Jo canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha tothom ha entes que els canvis són m’escaiTassaréper explicar a la Acaba dedir queEsquerra rebutja I’Estatutmés pergestos i escenaris que estar meridi&.Per aix5 estic molt per millorar. En el cas concret de ciutadania que estan eqaivocats en pelcontingut estricte deltext... content ambel meupartit. Molt. Xavier Vendre]lli hem de donar un aixS. Estera fcnt el que havíem Esquerra va estac molt d’acord en Perqu~,a més,el result at és : vot de co~ffianQa.Crecque és una d’haver fet la primeravegadai no alguns casos, fms i tot va anar més boníssim. Un gran Estatut. De un persona que, comtotes, no es mereix varo saber fer perqu~ no teníem enl~- ambConverg~ncLaen la l’experi~ncia necess~ria. El moment canto en los dientes, comdirien en que la jutgin abans dTmra."Oh, és ponencia i al Parlament de castell&... que ha com~serrors!", diuen... en qu~ Catalunyas’est& estatuint Catalunya. Ara s’han trobat que ambuna llei prSpia és més aquest aquells ambels quals confiaven ¿Elrebuig d’Esquerra Republicana li Aquests errorshanestatdenunciats amb que aquell. Arasí que estera en d’anar junts -per dir-ho d’alguna comportar~J problemes de cohabitació en contondéncia perI’oposició i hanacabat condicions de dir que Catalunya és protagonitzant totel canvidegovern... manera- en el maximalismede la el goverm? u~anaciói volaix6 i ali5... pretensió nacionalista que Inieialmant. Hi ha un període de i Algunsd’aquests errors són comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem importantsi tanmateix li haig de dir Pertant, vosténopensa enunareforma deixat en l’estacada per sorpresa. arreglant. que, sent comsóc molt clític amb estatut~ria finsd’aqui a vintanysmés... Aix5justificaria el desconcert alx6 -i seré molt exigent en aquesta Quanse’n fa una, després petits d’EsquerraRepublicanai seria la També hi ha hagutproblemes amb canvis ja fan menysbasarda. Hi linia- els argumentsde la dreta no causa del seu enuig. Esquerra enla crisi degovern. m’impressionen gens. Demanar haur&lloc per fer petits retocs, per5 Concretament perla destitució del diners als militant s és el que fan els jo erec que aquest Estatut ha arribat Si Zapatero hagués fet el pacteamb conseller Joan Carretero. pa;¢its que no en tenen. per quedar-se molts anys. ¯ Tots els partits han defensat que e]s Carod, enIloc defer-hoamb Mas,enels mateixos termes, Esquerra hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa la m&, perdir-ho d’alguna Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~ ja fessin. Tots tres ho han viscut amb manera, i en demanes als quenosÓn * Pasqual Maragall éspresident dela entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants... Generalitat i CIU "ConvergOncia ha actuat ambmés astúciaquesentir nacional" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1625/0000000712.pdf 2f6e858d0ea3874dfd0bc43c17d39021 PDF Text Text 23/04/2006 R. Si, se puedegobernar, porque el Estatuto ya está acabando su trayectoria. El Gobierno no puede prohibir a un partido que le da apoyo votar diferente. El Estatuto es el tema estrella de la legislatura, no sólo del Gobierno. Y eso ha oscurecido los muyimportantes resultados concretos de la obra de gobierno. E ¿Votará ERCfinalmente sí? R. Lo deseo, pero lo veo muy diílcil. Pasqual Maragall, ayer,antesdecomenzar la entrevista, conBarcelona al fondo. / JOAN SANOHEZ PASQUAL MARAGALL / Presidentede la Generalitat de Catahña "Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa" E En d caso de Vendrell hay R. Garantizo la ecuanimidad XAVIERV[DAL-FOLCH P. Lógico,es una especie de el FRANCESC VALLSBareclona cobrador"del frac de Esquerra... una investigaciónde la fiscalía en de esa investigación. No habrá El presidente de la Generalitat, R. Pero, ¿no tienen todos los marcha. ¿Y si resulta imputado puntos oscuros. Lo garantizo. Debemosesperar a que actúe como Pasqual Maragall, ha remodela- partidos un secretario de finan: por coaccioues? do e~ta ~ecmanami ~rohierno trizas? R. Pues pasaríalo que ha suce- consejero para evaluarlo como consejero partito, con la intención de agoP. Unacosa es ingresar respe- dido en otras ocasiones... P. Las cosas no han empezado E ¿Quedimitirá? ¿Da eso una tar la legisiatura y sacar el máxi- tando las normas del Estado de buena imagen del Gobierno? con buen pie. Los tres consejeros derecho y otra, utilizar.la Admimopartido al nuevo Estatuto, R. Creo que no hay delito. Y destituidos de ERCe Iniciativa que, sostiene, "será el mejor de nistración para cobrar cuotas. E uropa . Pero el cambio de GoR. Cometióun error, pero ya me escandaliza que los partidos no se presentaron a la toma de bierno ha elevado a consejero de lo ha reconocido. Lo que me.es- que tienen dinero se escandalicen. posesión del nuevoGal~mese... R. Ustedes no son tan n~roGobernación a Xavier Vendren, candalizaes el escándalode la de- El problema de Vendrell es que pmragonistade las polémicascar- recha. pidió dinero a alguien que no era sos con las contmdiccionesen el seno de CiU como con las del E Tampocola izquierda está militante... tas solicitando cuotas a funcionaE Pero ahora es el consejero tripartito... rios y asimiladosen beneficio de muytranquila... E Presidente, EL PAÍSha daresponsable de los funcionarios. Esquerra. R. Haydos tipos de partidos: tos que tienen dinero y los que no Elevarlo a consejero entrafia el do cttmplida cuenta de todos los ~ta. Estos cambios en el problemas en todos los partidos Gobiernode la Generalitat ¿resy Gobiernos, sin di~tmcióm pondena la necesidadde l"eforzar impresión que tengo es su autoridad, de sacarse la espina "Vendrell se equivocóy lo ha reconocido.Creo queR.noLa se mid~conel mismoras¿,de la crisis que no pudohacer en que nO hay delito. Debemos esperar a que actúe ro. Deiodasfiaaueras, debo decir octubre porquelos partidos no le que el clima de trabajo en el seno dejaron? como consejero parajuzgarlo como consejero" de Gobiernocatalán ha sido exceRespuesta. El cambio de G0lente. biemoera necesario. DebemosenE Pero eso contrasta con la carar con mayor empuje lo que El pacto con Artur Mas sobre el Estatuto fue ansenc’mde varios consejerosdesfalta de mandato y no hay una razón sólida para esperar al refe- "unaastuciaproductiva de Z/tpatem". El futuro tituidos en el traspaso de poderes. réndumdel 18 de junio... "depende de las elecciones" R. La cultura de coalición está P. Pero existía el compromiso de las izquierdas asentándose. La verdad es que en con los partidos del tripartito de Catalnña y en Espafia no hay traesperar hasta entonces. "Hemos recuperado el ritmode crecimiento dición de Gobiernode coalición. R. No. lo que sucede en Europa, E Puesellos dicen que sí... económico; la ley de barrioses columna vertebral Miren lo que ha ocurrido con los GoR. Eso ha corrido. Pero nosopolítica, paraevitarla intolerancia" biernos de Berhiscoui-Bossi-Fi: tros hemosde estar listos para po- de nuestra ni... Nuncallegaremnsa esa situanemos a pleno rendimiento una ción. vez que se aprnebe el Estatuto. E ¿Se siente el presidente Ma- lo tienen. Y estos últimos van a riesgo de ofrecer la imagende una E Ahorave ,re~, os que sucedebuscar el dinero al único lugar especie de lottizazione de la Admi- rá con Prodi, D Mema,Rutelli y ragall pfisiouem de Esquerra? Bertinotti... R. Eso lo hace correr la dere- donde pueden, a sus militantes y nistración, primando la entrada R. En el caso de Cataluña la simpatizantes de militantes por enfftmade persocha. coalición es muyamplia. Va desP. ¿Se aferra al tripartito para E Sacarlo de donde pueden es nas capacitadas para el puesto... R. Todoslos partidos son sos- de socialistas-federaljstas a indeuna cosa y otra muydistinta es, seguir comopresidente? pendentistas, pasando por los R. Mi supervivenciay la de las desde un cargo en la Administra- pechososde eso... E Ustedes acusaron a CIU de ecologistas de izquierda... izquierdas dependende quién ga- ción, pedir dinero a los cargos de E El Estatuto era el proyecto confianzacolocados.enlas institu- este tipo de prífcticas... Copiansu ne las elecciones. Y punto. estrella del Gobierno. Sorprende modelo. P. Algunas mcorporaciouesal Cloneg que el primer dia en que toma R. De ninguna manera. nuevo Gobiernohan sido bien reR. Se eqmvocóy lo ha reconoE La persona que debe investi- posesión, el nuevo consejero de cibidas las de Ferran Mascarell cido. Pero no me escandaliza hi en Cultura o Jordi Valls en Indus- snflciente para concluir que esa gar dentro de la Administración Gobernacióndiga que el Estatutria y Trabajo---. Pero han queda- persona no puede ejercer como el envío de cartas de Vendrellde- to es "una tomadura de pelo". R. Hay gente en Esquerra que do oscurecidas por la del nuevo consejero. Insisto, hay partidos be ser nombradopor el consejero consejero de Gobernación,el re- que no debenrecurrir a los mili- en cuestión. ¿Cómogarantiza el opina así, que el Estatuto es matantes, o no tanto, porquetienen presidente de la Generalitat esta lo. Yo creo que es muybueno. publicano Xavier Vendrell. P. ¿Y puedengobernar así? investigacióri? R. Vendrellha sido discutido... dinero. I’. ¿Su Gobiernode coalición es viable con un voto en blanco e inviable con un voto negativo? R. Yocreo que el Gobiernoes independientede eso. El Estatuto es tina obra del Parlamentocatalán y del español y del pueblo de Cataluña, que lo aprobará con amplio margen. E El descuelgue del PP en el consensotanto del Estatnto catalán comodel andaluz resta solidez a la "Españaplural". R. La ausencia del PP en el consenso del proyecto andaluz es grave. Es comosi en Cataluña el texto no contara con el apoyodel PSCo de CiU. R ¿Planea repetir mandato? R. No veo razones para no reperir. E ¿Cuentapara ello con el respaldo del presidente Zapatero o lo ve más proclive a apoyar un candidatono socialista en Catalufia? P. Yono le debo pedir ese apoyo. Le pediré que vengaa los mítines. No se trata de que 61 deba dar luz verde. P. ¿Cómoha digerido las buenas relaciones entre Zapateroy el líder de la oposiciónen Cataluña, Artur Mas? R. Yo. mejor que otros... Fue una astucia productiva, la de Zapatero. E Hace unas semanas, en el mitin de Cornellá junto a Zapatero se referia a. que él sorprende más que usted aunque se diga hi contrario, ¿se referíá a eso? R. Todoel mundolo ha entendido asi. La reunión ZapateroMasnos sorprendió a todos. P. Esa "astucia" da alas a Mas,que ha crecido, aparece comoel gran aliado y explica bien el Estatuto en todas las cadenas de televisión. R. Es verdad. Es curioso que sea Masquien explique un Estatuto que hicieron el republicano Joan Ridao, el ecosocialista Joan Sauray el socialista MiquelIceta [luego se sumó el convergente Francesc Homs]. Mas tuvo importancia en la aprobación, aunque a base de extremar el texto, pero no en la redaccióny elaboración, que fue mérito de los partidos de izquierda. Nosotrosfacili~amossu incorporación con generosidad, y él respondióarriesgando y con coraje. Nosotros hicimos concesiones sobre la futura ley electoral, al acordarque fuera necesaria una mayoría de tres quintos para elaborarla. Eso les da derecho de veto, pero nos ayudará a todos en el futuro. CiUha sacado buenos resultados electo"tales utilizando indebidamente una disposición transitoria del Estatuto de 1979, iuna transitoria que ha durado 23 años! y que perjudica a las zonas máspobladas... Ya en 1999 sacamos más votos que CiU, pero no conseguimos más diputados. P. Ustedes necesitarían 140.000 votos más que CIU para sacar un diputado más que ellos, debido a esa prima a las zonas rurales sobre las urbanas. Dicen que Masle ha pedido a Zapatero que se respete en Catahifia que la fuerza con más diputados sea la que obtenga la presidencia de la Generalitat. Pasaa la i~á~inasimiente 1 �23/04/2006 Vienede la pttgimtanterior R. Seguro que Masno se arreve a pedirle a Zapatero que quien ocupela presidencia de la Generalitat sea el candidatomásvotado, porquedesde 1999liemos sido nosotros. E ¿Se verja encabezando un Gobierno de coalición con CiU? R. Lo veo muydifícil. Ahora es absurdo hablar del tema, porque estamos en la zona donde la legislatura parte aguas. P. Hablemos de la legislatura. ¿En qué se nota que este Gobierno tripartito ’es de izquierda? R. Ya hemospuesto a la economia catalana al mismoritmo de crecimiento que la española, saneando las finanzas públicas y dandoun salto gigantesco en inversiones y tecnología. Hemos progresado en la salud, aumentando los minutos de visita por paciente, y en la escuela, multiplicandolas guarderias y llegando a un pacto nacional con todos los sectores, algo inédito. E ¿Y en la integración de los nuevos inmigrantes? R. La ley de barrios, que busca la rehabilitación y reconversión de los 40 barrios masproblemnttcos, es una de las columnasvertebrales de nuestra politica: intervenimos allí donde la convivencia es másfrágil. Esoafecta a la inmigraci6n, claro. En estos dos años no ha habido ningún conflicto de envergadura, y eso que el aumento de la poblaciónestá siendo exponencial. Es un éxito. El Gobierno está junto a los alcaides, pendiente de evitar que surjan brotes de intolerancia. Vamosa dar un mayorimpulsoa todas estas políticas. Para ampliarlas, tambiénnecesitamos el nuevoEstatuto. Ahora 10 tendremos: un Estatuto con una ambición muysuperior a la de cualquier autonomíaeuropea. Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa. P. El PSOE, Zapatero lo explicitó en una ejecutiva, insiste en que usted y ~.PSClo defienden con escaso entusiasmo. R. A mí eso no me consta. El PSC --partido federado con el PSOE---es la columnavertebral del Estatuto y de la arquitectura política española, porque tiene un planteamiento federal y porque ha sido decisivo para que el PSOEavanzase hacia la España plural. El PSCha sabido contener sus ambiciones y derechos. Ha aceptado, por ejemplo, prescindir de momentode tener grupo propio en el Congreso. P. ¿Dana sus amigos del Gobierno central más problemas que ayuda? R. Nosotros creamos algunos problemas, pero ofrecemos siempre soluciones avanzadas.Es lógica la tentación de buscar a alguien que represente a Cataluña pero que no les obligue a replantearse España, comoel nacionalismo catalán de centrodereeha, que nuncase ha interesado por la Españaplural ni nada semejante. Nosotrossi, somosparte de España, somosEspaña, no la consideramos una cosa ajena y distante con la que se negocia un trato mercantil, aunquea veces es más fácil de encajardesdeallá. El federalismo es más complejo, de acuerdo, pero es mucho mejor que los tratos tácticos con alguien que se siente ajeno. ¿Quién subió el techo del Estatut antes de su aprobación el 30 de septiembre? CiU. ¿Quiéncreó pues problemas a Zapatero? ¿Creen que nadie ha visto la jugada de CiU de subir el techo del Estatuto y luego oactar a la bala? 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tendremos el mejor Estatuto de autonomía de Europa Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf deda654ffea6da09850be9c57b349a71 PDF Text Text 26NACIONAL EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 PASCUAL MARAGALL I MIRA PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA «EL ESTATUTO ESTÁ HECHO CON SENTIDO DE ESPAÑA» EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA” AURELIO MARTÍN ENVIADO ESPECIAL BARCELONA S i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad política es sin duda el de Cataluña, Pasqual Maragall, que intervendrá en el Senado, la próxima semana, donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles. Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los suyos, que no le quieren como próximo candidato. ¿Qué es España para usted? España es una nación de naciones, como decía el segoviano Anselmo Carretero, íntimo amigo de mi madre. Se casó con Ofelia Gordón. Yo siempre pensé que ella era inglesa, hasta que un día me dijo José Luis Rodríguez Zapatero que Gordón [la Pola de Gordón] es un pueblo leonés. Con apenas 27 años recién cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución? Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de hoy en disposición, todavía se aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible, en un periodo no excesivamente largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al día. ¿Qué cambiaría? Creo que los cuatro puntos planteados por el Gobierno al Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos. ¿Estatutos como el catalán chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles? Eso es absolutamente erróneo. Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una cierta dificultad para explicarla. El Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de solidaridad. En estos momentos estamos ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los cincuenta hubo una interior que trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes a esta Comunidad? La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio millón de ciudadanos que llega- ron en los años cincuenta y otro millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña y España va unido a ese gran desplazamiento interior. ¿Cataluña les ha sabido responder? Creo que sí. Se ha creado una simbiosis muy positiva. ¿Después de toda la polémica durante la tramitación del Esta- tut, cree que otros se van a fijar o se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus estatutos de autonomía? Sin duda. Abre la puerta a una serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la segunda etapa del Estado de las Autonomías. Aunque la vida política se tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de Irak, la discusión del Estatut ha ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que vuelve la imagen machadiana de las dos españas? Precisamente me referí a estos versos de Machado el otro día en un mitin con José Luis Rodríguez Zapatero: "Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios, una de las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día JORDI BEDMAR PASCUAL de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda su diversidad. ¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó la transición? Sí, pero hay que renovarlo, no recuperarlo tal cual, porque aquel venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales muy concretas. ¿Está satisfecho de cómo ha quedado el proyecto de reforma del Estatut, que ahora se discute en el Senado?. El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para Cataluña y creo que abre la etapa de esos segundos 25 ó 30 años de la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial por parte de algunos, con cierta euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo. ¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido desgaste?. El camino que hemos andado tiene trascendencia histórica y una gran complejidad, pero bien está lo que bien acaba. Incluso hubo un efecto sorpresa… ¿Se refiere al acuerdo entre el PSOE y CiU? Sí. Fue una cierta sorpresa que afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al Gobierno socialista. Eso cayó mal. Pero fue una astucia política muy productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político. ¿Este pacto pueda dañar a su Ejecutivo? No, pero ha puesto en peligro la unanimidad estatutaria. ¿Y en Madrid, puede haber pacto de gobernabilidad? La verdad es que, cuando se produce una sorpresa, se pueden producir dos, en el mismo sentido o en el contrario. ¿Y con su Gobierno, entre el PSC y CiU? Yo estoy muy contento con el Gobierno que tenemos que, por otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la configuración actual, se nos abre casi medio mandato en clave muy positiva. Con algunos costes, que todos los cambios tienen un coste. ¿Su relación con el presidente Rodríguez Zapatero es buena, ahora? Siempre ha sido buena, diría �NACIONAL27 SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA conversaciones sobre ESPAÑA 4 DESCENTRALIZACIÓN 4 CASTELLANO «LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES» «EN CATALUÑA DEBERÍAMOS ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS» ¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia? La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes. Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?. Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa, es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud. ¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas? Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en la recuperación y normalización del catalán. que desde antes de su elección como secretario general del PSOE. Pero le da muchos disgustos, creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de Cataluña no sentaron muy bien en La Moncloa. Yo diría que nos sorprendemos mutuamente. La idea del estatuto como pacto entre el Parlament y las Cortes Generales es asumible por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española. ¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en los dos años que llevamos de legislatura? Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo que todos se están enfocando bien. Económicamente no hay duda. ¿Ha tenido que ver Cataluña en la crisis del Gobierno central, teniendo en cuenta la postura del ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos del proyecto de reforma del Estatut? Creo que no, aunque es cierto que Bono fue muy extremo en la expresión de sus opiniones, que eran francamente discordantes con lo que el Gobierno estaba promoviendo. El 3 de mayo próximo abre el debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo en el Congreso ¿Cuál será su mensaje a la Cámara? Será un mensaje pedagógico, es bueno explicarse y el Senado está para eso. Voy a insistir en mi mensaje del debate del Estado de las Autonomias: este estatuto está hecho con sentido de España. ¿Qué espera de Ezquerra en el Senado, cree que terminará votando en blanco? Hay que esperar y ver. ¿Y qué me dice del acuerdo de la dirección de ERC de aconsejar el voto nulo en el referéndum? Es una decisión extraña y que los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son los del no, la única respuesta clara es el sí. El informe del letrado de la Comisión de las Comunidades Autónomas del Senado aprecia que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea? No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta 19 puntos de posible colisión constitucional y fueron modificados. ¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir un referéndum, y del anuncio de que van a recurrir el Estatut al Constitucional? Es el canto del cisne de la visión de las dos españas, mientras que yo creo que el Estatut es el punto de partida de la España plural. ¿Y en el referéndum sobre el Estatut del 18 de junio, qué [ ] ” No veo al PP de hoy dispuesto a reformar la Constitución, se aprecia la sombra alargada de Aznar saldrá? Hay encuestas que hablan de que el sí superará el 50% de los votantes. Más..., lo que me satisface. Los obispos van a recomendar que se vote no No me consta, me sorprendería. En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo? Por el momento no veo razones para no hacerlo. Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por el ministro Montilla, ¿tiene noticias? No, no tengo esas noticias. ¿Cuales han sido las claves de la crisis de Gobierno de Cataluña? Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras, importantes, en el sentido de tratar de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de coalición que nació sin precedentes autonómicos en Cataluña aunque sí municipales, porque yo he sido alcalde de la ciudad de Barcelona ¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma? No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés. ¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25? España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el segundo gran momento. ¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales? Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es europea. durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones. En el caso de Cataluña tiene, una particularidad es que uno de los partidos es independentista o soberanista. Lo que ocurre es que yo creo que la propia participación en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas o más cercanas entre unos y otros. Todos estamos influidos por la coalición. También le han dicho que nombrar a Xavier Vendrell es una provocación, aparte de una imposición de Esquerra. No, el nombramiento venía precedido de un incidente [envío de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención. Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla no avala este nombramiento. El ministro José Montilla, sobre este particular, no tiene intención de expresar más que una opinión personal. ¿El tripartito goza de buena salud? Sí. Después de un nacimiento bastante accidentado tuvimos un primer año difícil. Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora es cuando se comienzan a ver los frutos de la gobernación. Es una coalición con voluntad de futuro. La oposición de CiU no lo comparte, dice que no van a du- rar un año. A la oposición la pagan para eso. ¿Qué opina de la tregua de ETA, cree que el Gobierno de Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?. Es un momento, no para exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El otro día estuve hablando con José Ramón Rekalde [víctima de un atentado de ETA en el año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le pillé con un pie en el tren para irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo que sucede es enormemente positivo y esperanzador. ¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede decir como municipalista, hay muchas marbellas en otros puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan vistosos?. No creo que pueda haber muchos casos como éste. Es cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de la corrupción. Pero se ha reaccionado, eso es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero que no vuelva a ocurrir, puede ser una buena advertencia. �28NACIONAL De cerca EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 conversaciones sobre ESPAÑA >Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada más el ordenador y el teléfono. Sobre una estantería detrás, una foto de sus padres, otra del Ejecutivo que preside una más con su esposa y otra de sus hijos. En una de las paredes, un cuadro pintado por el artista Jordi Maragall, su hermano mayor. JORDI BEDMAR SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA “MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ” A.M./BARCELONA P ascual Maragall solo tuvo que cruzar la plaza de San Jaume para tomar posesión de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964). Edad. 65 años Lugar de nacimiento. Barcelona Estado Civil. Casado con Diana Garrigosa, desde 1965 Número de hijos. Tres, dos hijas y un hijo ¿Ha llevado algún día a clase, o a la guardería a sus dos nietos, este curso? Sí. ¿Cómo desconecta cuando llega a casa y se quita la corbata? Tratando de poner distancia. Si puedo ir al teatro, como ayer noche [por el martes] para ver una obra muy impresionante y dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio, un actor extraordinario. El cine, el teatro son necesarios para evadirse. Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no sea dentro de su comunidad). San Sebastián, por supuesto; en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y Andalucía. Su equipo de fútbol (aparte del Barça) El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño De no ser político, sería... Posiblemente profesor de Economía Urbana. Hubiera podido ser… Escritor de cabecera En el sentido de tenerlo cerca de la almohada, Shakespeare. Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche. Plato preferido. La paella, pero el colesterol acecha ¿Es manitas en la cocina? No, pero le puedo hacer un arroz. ¿Ha arreglado últimamente algún enchufe en casa? Alguna vez, pero poco ¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid? Con la presidenta Esperanza Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz Gallardón, con Marcelino Iglesias. Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los presidentes nos llevamos bien. ¿Cómo son sus mañanas de los domingos? Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa- Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL seos, familia… ¿Se ha tenido que morder muchas veces la lengua en su Parlamento autonómico? Sí, hay que ir con cuidado, se entera todo el mundo ¿Y en alguna comparecencia ante la prensa? También, menos, porque uno siempre espera de la bondad del periodista, que sepa entender lo esencial. ¿Por qué se hizo político, influyó su familia? No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió en política José Ignacio Urenda, que fue el iniciador de un grupo que se llamaba Frente Obrero de Cataluña (FOC) ¿Cuándo dejará la política? Tengo previsto dejarlo en algún momento, pero no tiene fe- cha. ¿Qué hará cuando la deje? Seguro que leer y escribir, aparte de otras cosas ¿Les ha metido el gusanillo de la política a sus hijos? No. Una es arquitecta, la otra periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería. ¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana? Parece que es más adecuado, aunque los hay que no la llevan nunca, como Bargalló. ¿Quién es Aida? ¿La de la ópera?. No sé. ¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?. Ni remota idea ¿Ha ojeado alguna revista del corazón? No, no ¿Le ha seguido algún "paparazzi"? Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener un corazón interesante para ellos. ¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ? Bien, normalmente ¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales? En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas ¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos? Todas las que aboguen por la igualdad ¿Cuánto cuesta un kilo de patatas? No sé ¿Paga rondas en los bares cuando entra a pedir el voto en campaña electoral? Si tengo dinero en el bolsillo, no me cuesta hacerlo ¿Le han puesto alguna multa de tráfico? Siendo alcalde me pusieron una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña ¿Mantiene los amigos de la juventud, o la política les ha separado? Los mantengo, aunque no todos. ¿Va a ver los partidos de España en el Mundial? De momento, vamos a ver qué pasa con la final de París contra el Arsenal, pero sí los veré. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Estatuto está hecho con sentido de España Source A related resource from which the described resource is derived El Adelantado de Segovia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martín, Aurelio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Constitució Estatut Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes