5 50 4969 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1270/19920424d_00479.pdf de175132c55a953b97e6304e09e135af PDF Text Text P\°1-1ç) (X) Ref.:GUIó /92 Data: 24/04/92 GUIó Per: Pasqual Maragall De: J. Badia X. Roig ASSUMPTE: ACTE DE SUPORT A JOSEP PUJADAS, ALCALDE DE GRANOLLERS "COMPANYES I COMPANYS; AMIGUES I AMICS, "COM DEIA EN MANEL RO'ES FA UN MOMENT, AQUEST ACTE ÉS MÉS QUE UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT A L'AMIC I COMPANY JOSEP PUJADAS. PERÒ ÉE, SOBRETOT, AIXò. I CAL DIR-HO, D'UNA MANERA CLARA I C(NTUNDENT: FINS QUE ELS GRANOLLERINS DIGUIN UNA ALTRA COSA, L'ALCALDE LEGíTIM D'AQUESTA CIUTAT ÉS EN JOSEP POADAS I NINGú MÉS! FINS QUE LES URNES NO DEMOSTRIN E CONTRARI EL NOSTRE ALCALDE ÉS AQUEST HOME QUE TENIU L DAVANT. "I HO ÉS PERQUé S'HO H GUANYAT, PERQUè HA FET, DURANT ANYS MOLTA FEINA I BEN FETA AL SERVEI DE LA CIUTAT I AL SERVEI DE TOT EL VALLèS DES DE GRANOLLERS. I SERà, PER TANT, ABSOLUTAMENT INJUST QUE UNA MANIOBRA BRUSCA I BRUTA COMPORTI AQUEST TRENCAMENT DE LA VOLUNTAT DEMOCRàTICAMENT EXPRESSA4 PER PROP DE DEU MIL HOMES I DONES DE LA CIUTAT DE GRANOLLERS ARA FA 11 MESOS. �-2"MIREU, JO, COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A RESPONSABLE MàXIM DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA, HE RECLAMAT I RECLAMO INSISTENTMENT LA COL LABORACIÓ I L'ENTESA INTERINSTITUCIONAL. ELS HOMES I DONES DEL PSC QUE TENIM RESPONSABILITATá EN ELS DIFERENTS GOVERNS LOCALS A CATALUNYA SABEM COD1 COSTA QUE SE'NS RECONEGUI QUE TAMBÉ NOSALTRES SOM GE ERALITAT I QUE TENIM, NO JA EL DRET SINO PER DAMUNT E TOT EL DEURE DE TREBALLAR PER CATALUNYA. I QUINA RE POSTA TROBEM, MOLT SOVINT? DONCS TROBEM LA NEGATIVA P1RSISTENT I TOSSUDA, TROBEM UNA OBSESSIÓ PERMANENT A SOSTREURE'NS COMPETèNCIES I A ESCATIMAR-NOS RECURSOS PERQUè ELLS POSEN, MOLT SOVINT, EL PARTIDISME I LA SUBMISSIÓ PER DAMUNT DE LA LLEIALTAT INSTITUCIONAL. "I BE; ELS QUI TENEN I MANTENEN AQUESTA ACTITUD SóN ELS QUI ENS ACUSEN A NOSAL'RES DE TENIR UN MAL ESTIL DE FER POLíTICA; ELS QUI RENEGUEN DELS SEUS COMPROMISOS SóN ELS QUI RECLAMEN CONTT*NTMENT EL CONTRARI DEL QUE PRACTIQUEN. NO PODEM PARAR NI UN SOL MOMENT DE DENUNCIAR AQUESTS DOBLE JOC AQ JEST DOBLE LLENGUATGE. NO PODEM PARAR FINS QUE LA DENNCIA SIGUI UN CLAM QUE ELS FACI AVERGONYIR DE LA SEVA ACTITUD. "NO ESTIC DEMANANT PA1 QUE S'ADOPTIN ACTITUDS D'INSUBORDINACIÓ PERÒ Sí QU CREC QUE CAL MARCAR CLARAMENT �-3LES DISTàNCIES ENTRE LA INSUBORDINACIÓ I LA CLAUDICACIÓ. PUJADAS VA GUANYAR I REVALIDAR L'ALCALDIA DE GRANOLLERS EN UNA JUSTA CONFRONTACIó DEMOCRàTICA. ARA PRETENEN QUE AQUESTA RESPONSABILITAT PASSI A UNA ALTRA PERSONA QUE ESTá DISPOSADA A SOTMETRE LA VOLUNTAT MAJORITàRIA DELS GRANOLLERINS A UN INTERèS PARTIDARI, UTILITZANT, PER FER-H0, UN SUPORT ABSOLUTAMENT ANTINATURAL. "QUE HO TINGUIN CLAR: PODEN FER UNA ACCIó LEGAL; PERO MAI NO SERà LEGITIMA L LEGITIMITAT LA DONA LA VOLUNTAT POPULAR DEMOCRàTICAMEN MANIFESTADA. I LA LEGITIMITAT, AVUI, A GRANOLLERS, L TÉ EL CANDIDAT I ALCALDE SOCIA- LISTA, LA TÉ EN JOSEP PUJADAS. I SERà CONSEQÜENT, PER TANT, QUE NO ES RECONEGUI LA LEGITIMITAT A QUI NO LA TÉ. SERà CONSEQÜENT UE NO SE SIGUI LLEIAL AMB QUI ES FONAMENTA EN LA DESLLE ALTAT PER ACONSEGUIR EL PODER. "PODEN OBTENIR EL REpONEIXEMENT D'UNA O MÉS FORCES POLÍTIQUES, PERÒ HO FARAN A COSTA DE LA DEGRADACIÓ DE LA CREDIBILITAT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I DE LA DIGNITAT DE LA CLASSE POLÍTICA EN GENERAL. "PUJADAS HA TREBALLA PER ACONSEGUIR QUE GRANOLLERS PARTICIPI PLENAMENT DE L'EMPENTA I LA DINAMITZACIó QUE EL PROJECTE OLÍMPIC H DE CATALUNYA A MÉS DE SIGNIFICAT PER A MOLTES CIUTATS ,A DE BARCELONA. NO DESITJO, COM �-4- A COMPANY SEU, COM A KILITANT SOCIALISTA, VEURE COM DESPRÉS DE LA CURSA D'AQUESTS ANYS, A GRANOLLERS PUJA UNA ALTRA PERSONA AL òDIUM EL PROPER MÉS DE JULIOL. ELS QUI HI HAN TREBALLAT TANT, AMB PUJADAS AL CAPDAVANT, NO S'HO MEREIXEN. "QUE SàPIGA TOTHOM QU NO ESTEM D'ACORD AMB AQUESTA TRAMA INJUSTA I MAL ORD DA. QUE SàPIGA TOTHOM QUE ELS GRANOLLERINS I ELS SOCIALISTES VOLEM QUE EL COMPANY PUJADAS SEGUEIXI ESSENT L'ALCALDE DE GRANOLLERS. AVUI, DEMà I PER MOLTS ANYS MpS." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4176 Title A name given to the resource Acte de suport a Josep Pujadas, Alcalde de Granollers Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Democràcia Acció política Granollers Pujadas, Josep Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1267/19920325d_00474.pdf c030f0f73a839cdd5544810853c89c33 PDF Text Text DUES FILLES D E CIUTAT Montserrat Roig fa dir a "Nata hia", protagonista d"'El temps de les cireres ", una frase que jo l'entenc com una declaració de principis sobre tota la sev obra. Diu així: "Jo també creia que aquesta ci tat s'enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la port m a dintre". La protagonista s'ha passat do ze anys a Londres, del 1962 al 1974, i a l'hora del retor descobreix una ciutat que "s'havia tornat sorollosa", c desorganitzada, com "un immens cadàver esventrat" -diu-. I desfigura de cop tots en front d'aquest caos que els paisatges enyorats de l'adolescència, el personatge no dubte en proclamar aquell "acte de fe", la fidelitat al qual ha fet grans moltes filles i fills d'aquesta Barcelona "c Dvarda i crudel i grollera" que deia el poeta. Montserrat Roig portava dintr com la seva, com el nodriment seu la ciutat i aquesta fou B àsic de la seva millor obra de narradora ._i novel.lista, per b5 que en el seu intens treball periodística, Barcelona emergeix, també, sovint, com una fita fonamental, com el recordatori necessari per a no oblidar quin era el marc urbà de l compat cultural, social, polític, profundament ètic de i'escript ra. Maria Aurèlia Capmany, l'aitr figura a la qual avui retem homenatge també dugué dintre seu, grontxant-se a la seva mirada, arrapada al seu metabolisme, la ciutat de Barcelona. Més encara: Maria Aurèlia apmany representa, per ella mateixa, un segment important 'aquesta Barcelona nostra. Quan no hem pogut avesar-nos a l'absència de la paraula de Maria Aurèlia -una paraula serena i agoserada, lluminosa i punyent, polèmica i tendra-, r ecordem els mots i, sobretot, �les actituds d'una personalita t entranyable i potent. I e].s uns i els altres, els mots i les actituds, ens parlen d'una decididament bel.ligerant, activament, barcelonina bel.ligerant amb una ciutat q^je és també "vana i coquina, i traïdora i grollera" que digué el mateix poeta. Tots saben que Barcelona no fot per Maria Aurèlia Capmany tan sols ].'espai que 1i subministr à material per a la seva obra literària. Ella va veure i v iure i sentir la ciutat com aquella entitat mòbil, canviant, escenari de conflictes diversos. Vul l recordar que qu n encetarem plegats la primera de les converses que aplegaria la col.lecció "Diàlegs de Bàrcel.ona" que ella s'inventà, va insistir-me en la necessitat d'entendre la ci tat, no pas com va fer-ho Descartes, que la veia com un 'pla establert prèviament en el qual tot concordà, sinó com u organisme viu amb variants i amb evolucions". Jo li deia -érem el. 1984- que avia arribat "l'hora de crear" i ella m'advertia de la neccpsssitat de fer-ho tenint en compte "els modes de vida, la cultura (...) de la ciutat que és el fet de viure d'una manera determinada, creativa i comunicativa". Recordo, per ej omple, com m'aconsellà de fer de les places -aquests indrIts que de vegades susciten controvèrsies perfectament banals- no només "els punts de concentració amb motiu de gran $ esdeveniments" sinó "un lloc d'esbarjo quotidià", un espai profundament vinculat a la nostra personalitat col.lecti va. No voldria que aquesta recomenació i'oblidessim mai. Montserrat Roig i Maria Aurèl a Capmany: dues barcelonines d'excepció, dues generacions ben distintes agermanades per una passió ciutadana, expressada, també, de distintes maneres. Voldria, amb poques paraules, trametre la impressió que jo tinc d'aquestes escriptores dues concretament, a com viuen i sen ten Barcelona. en relació, �En el paisatge literari de Mo tserrat Roig, Barcelona ocupa un lloc preferent, un lloc q u es tradueix en grans primers plans, que és com les coses es veuen bé, i que ella va reseguir amb minuciositat, s nse deixar cap estança, cap racó, cap perfum, diria jo, pe Tanmateix, però, hi havia explorar. 1 desig de la perspectiva general, de la visió de conj unt, de la "panoràmica ", per emprar de nou un terme cinamatogràfic. I des d'aquest punt de vista, em permeto d'aconsellar tothom que s'interessi per les fesomíes de la ciutat, la lectura de "Barcelona a vol d'ocell." que Montserrat Roig va escriure el. 1984. Els textos que acompanyen les fotografies magnífiques de Miserachs, són d'una precisió admirable; sór, textos que descriuen i que interpreten i que ajuden a comprendre la petjada de l temps damunt la closca de l.a ciutat i el sentit dels canvis que ha conegut el conglomerat urbà. Montserrat Roig, però, i com dic, el. 1984 ja havia acreditat a bastament, la seva vàlua .1. terària en la descripció dels paisatges bercelonins i dels segments ampliats de l.a ciutat. Ella era una mestra de les distàncies curtes. "Molta roba i poc sabó..." (1971), "El tenps de les cireres" (1977) i "L'hora violeta" (1980) són el que se'n diu històries de ficció, llibres merescudament premiats i que ens ofereixen càlides, emocionants històries de ficció. Però si una cosa no és gens fictícia en aqueste narracions i novel.les sinó fruït d'una capacitat desc iptiva, penetrant i exacta, aquesta cosa és la ciutat mateixa i, específicament,. l'Eixample barceloní. Estic convençut que qual.sevo. persona o investigador que vulgui entendre l'evolució i la realitat més pregona del que és i del que ha estat el. nostre Eixample i més específicament encara, l'Eixample modernista, haurà de tenir en compte les pàgines magistrals que Montserrat Roig dedicà a les anades i vingudes dels seus personatges per les cases d'aquest sector 3 - �de 1.a ciutat. Com Mercè Roc g reda, que ens explicà Gràcia d'una manera resplendent, Montserrat Roig ens ha descobert els secrets d'una Barcelona senyorívola construïda, pastada per una burgesia de tombant de segle, que els nous temps havia d'encerclar en múltiples contradiccions. A través de les protagoni mes, femenínes i feministes, Montserrat Roig ens ha explicat la topografia de l'Eixample, la seva arquitectura abocada les onades verdes dels plàtans però també la seva estratificació social i la seva atmòsfera única. 1 em plau recordar que aquesta capacitat i vocació per descobrir-nos un món que imprimeix caràcter a tota la ciutat, prové, em sembla a mi, d'un barcelonisme heredat d'aquell patriarca de "les Roig", d'Un senyor de Barcelona que fou Tomás Roig i Llop. A l cap i a la fi, l'escriptora és un empelt poderós d'una generació barcelonina que, les que han precedit la meva han menystingut excessivament i que a nosaltres ens pertoca de reiv.ndicar. De la casa del senyor Tomàs Roig i Llop, la Montserrat va aprendre el seu barcelonisme de la seva mare, l'esperit de revolta aplicada a causes tad justes com la conquesta de la llibertat de la dona. Tot aquest perfil de barcelonina, artista, intel.ligent i mili tant -un perfil necessàriament simplificat- el trobem, crec jo, en un text que no consta entre les obres majors de l'escriptora però que no em resisteixo a recomenar. És aquell que du per títol "De finestres, balcons i geleries " que es publicà el 1989 en el conjunt de relats "Barceldones". És el que en una de les primeres línies ens diu que "primer pertanyem a una casa. Després, conquerim el carrer" I el recomano perquè a caval 1 de com és l'interior de les vivendes i de com s'hi mou 1. seva gent, esdevé l'expressió definitiva d'un barcelonisme, el de la Montserrat Roig, �fonamentat en la dignitat per sonal i civil. I he de referir-me -un tr mit gairebé superful atesa la dimensió de l personatge- al barcelonisme de Maria Aurèlia Capmany. Costa poc de fer ho, perquè és d'una obvietat aclaparadora, i alhora costa molt perquè es manifesta en gran part d'una immensa produccié, literària on trobem més d'una cinquentena de llibres publicats. Com en el cas de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany prengué Barcelona com a motiL central de moltes narracions. I ho feu amb el propòsit ambiciós d'entendre tota la ciutat, de eopsar-ne les energies centrpetes i perifèriques de tota la nostra urbanitat. A una de les seves novel..l més reeixides, "Un lloc entre els morts", premi Sant Jordi 1967, la figura d'aquell Jeroni Campdepedrós assoleix la dimensió d'un mite per explicar-nos, gradualment, com era la Barcelona dintre-muralles, la que havien anat construint senyors i menestrals i que al llarg dels segles XVII i XVIII arribà a exhaurir totes les possibilitats de creixement. Maria Aurèlia "pensava" efectivament, en tot Barcelona. I probablement per això, després d'aquella gran novel.la, s'empescà un altre relat per interpretar la dialèctica entre la Barcelona central i la Ba*celona dels barris. Em refereixo a aquell. "Feliçment, jo sóc na dona" que va escriure el 1969 i en la qual, la protagon sta, la "Carola", trepitja la ciutat entre el barri de Santa Catarina i Sant Andreu i tots ells erms que hi havia entre els dos indrets. Si hi ha hagut una veu, més enllà de la deis urbanistes i sociòlegs, que hagi entès 14 transformació de la Barcelona d'aquest segle, amb les pulsions i misèries de la gent que la feu créixer, aquesta persona és Maria Aurèlia Capmany. D'aquell diàleg al qual m'he referit, recordo la passió amb �què m'explicava els desastres que s'han perpetrat a Barcelona a causa del que en deia "].'ús i l'abús del terreny". Parlava amb passió, també, dels error comesos i de les expectatives s malmeses i, sobretot, s'entu ^ > iasmava parlant de la gent: de la nostra burgesia dimissioná ria i de qüestions tan punyents com és ara la de ].a integra ció de cultures que avui se'ns presenta amb nous registres i noves interpel.lacions. Em deia: "hem d'establir el gador exacte de l diàleg i de d l'oferta integradora". I terjia la raó, una raó que hem de posar al primer rengle de les nostres preocupacions col.lectives. 'Aquella estudiant de l'Instit ut Escola, veïna durant anys de la Rambla, es va deixar t 'mptar per l'Eixampie. Primer, Balmes, després Mallorca-Er ric Granados. Justament, quan vivia aquí, li vaig proposar que assumís la responsabilitat de la gestió cultural qu e correspon a L'Ajuntament. I convidada ara per un deure globalitat de la ciutat, és cívic, a reflexionar sobre la 4 dir, a traduir en activitats i serveis una reflexió de sempfe, Maria Aurèlia torna a sentir la crida de dintre-murall.es,hla dels carrers i places del seu Jeroni Campdepedrós. I s'ins al.là a la Plaça Reial perquè, a la fi, no deixava de creure n la capacitat de renovar-se que ha demostrat la Barcelona Ve 1. més a més de grollera, trafdora i covarda, e l poeta veia la Barcelona nostra com una civat riallera i Maria Aurèlia era A el testimoni vivent d'aquesita condició ciutadana. La seva ironia, la seva murrieria 4iue traslladà a la novel.la, a l'assaig, al seu millor teatre, als nombrosos articles de batalla, es tranformava fàcilment en una alegria desbordant. Tinc ben present quan em digué aquell disbarat de la Virreina. "Si la ciutat vo 1 premiar-me, deia, quan sigui vella, que em deixi viure al Palau de la Virreina". El desig no s'acomplí però tl 6 fet que de la Virreina hagin �sortit i surtin des del 1984 totes les grans iniciatives i reptes culturals que es planteja ].a ciutat, es deu a Maria Aurèlia Capmany i a un capteniment que esdevingué emblemàtic d'un barcelonisme que ens segueix alliçonant cada dia. Barcelon a, 25 de març de 1992 A g v ^. Q_ ^\ Q t Y16k o v ^1.1 V't i¡s-!abi 7 t � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4173 Title A name given to the resource Acte homenatge a la senyora M. A. Campmany i Sra. Montserrat Roig Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aula Magna. UB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Literatura Barcelona Model social Roig, Montserrat, 1946-1991 Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Feminisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-03-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1207/19891124d_00360.pdf 3eb813e76e177fec2f4958982e15f09c PDF Text Text E I 'IQ A C.441. 1'47r.,. c3t ..C? L{ . . ^^..L ^^C [^.. /"'t —019 Ctri/(,,c L )Pt/t,‘ L'ALCALDE DE BARCELONA V / '0-1,4„0 u ^^^^^ fry,&( . . ^ -^, ^^^ V)C^{i l/( ^ ty ^ `. C i'iti 1M V^rtiwl ^ vt-b , v^^^ c:£9 t v^ ' ^ti^Gfit^tc^- ccutiü 1,4 ^ ^e,c,42,1014 1 Ï U f1,4 dulf(1 tiMriÁÁliGv) ^ ti d., ur‘f„ ,/(-> CA: 6,-~ru„. G' L ^f^J 1 L^u v Lk-Ue pPlAa- cbilA Lix c^ -^ ^.^^^^ ^^ k.^-vr_.PL.i-^ ^L, ^ ~-----=^^ Exp. 1536 - IMPPEMTA MUNICIPAL �L'ALCALDE DE BARCELONA Wi? iPtt v ,Å44cfiAl C-1-'wttL -¿,Livt,i ,>•,„4 ,/1171.4-U,15.- A7 5t/Lf 11 ,_ 2,0 ?io 1 -‘74- 1 C0.4.mA-e..0£?7 ivw c//4,,/, (cy■}0' Exp. 1536 - DAPREMTA MUNICIPAL PLA-F 1,14f d_t2-1. ,,4A4u,1 )kr---\-/t/ �L'ALCALDE DE BARCELONA LA, r t,t 9 {f/Uct,u4A.4.,: mk,1).0 1_ ,&e,L¿ a (?." //tiA"" C^ Ex p 1 536 - IMPREMTA MUNICIPAL e-4* 41.1,1--<° IM eft~ �(Li úfal-( dc2J á AÁA-a4-eA-te 1»,0 (2/¿‹-t /(ÁJ ,6 (,,(.-Ga.“Lt( t t-cuR-de<<„__ Lvy)&-uvu, na,t, /ln 9 (/f-¿T Ct4 ,PÁ/{ j CU(i _j c, ^( U UtOi 6i{ U. 9^ s /¿z ^ ^^ Gt.tiM 7/14-( ( ^ f,u1 H)(-AÁA-t- t4 i /t ) (^ l^ P P/W4, c^ ^^ 49 ,I61 1 r\-v■/, ^ ^U J d-ze atf /6-? 6/1-4e 142-1-9 fLn CÁ-49A,< ;1¿.) ^ j/.1\ . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4113 Title A name given to the resource Acte homenatge al jesuïta Ignacio Ellacuria en la seva mort (jesuïta / premi Alfonso Comín 6ª Edició) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Filosofia Model social Ellacuría, Ignacio Necrologies Religions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1337/19930708d_00569.pdf 8d6e52ad6990b3a9b274001ed08dc0c4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'INAGURACIó DEL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT DIJOUS, 08..07.93. PARC DEL NUS DE LA TRINITAT. 20:00 HORES GUIó - SATISFACCIÓ PER LA INAUGURACIÓ D'AQUEST PARC. L'OBRA D'INFRASTRUCTURA MÉS IMPORTANT DELS JOCS OLïMPICS PER LA SEVA COMPLEXITAT, PER LA SEVA UTILITAT GENERAL I PER LA SEVA REPERCUSSIÓ LOCAL. PER LA SàVIA CONJUNCIÓ DE LES AUTOPISTES, EL BARRI I EL PARC. - ORGULL DE CIUTAT: UNA OBRA DE QUALITAT PER A UN BARRI NECESSITAT DE QUALITAT I D'ATENCIÓ. EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ERA LA GRAN REALITAT PENDENT DEL CICLE OLíMPIC. ÉS UNA OBRA MOLT, MOLT IMPORTANT. UNA OBRA PER AL CONJUNT DE LA CIUTAT I QUE TÉ UN PES ESPECÍFIC PELS DIFERENTS BARRIS DE LA ZONA, EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS UN EXEMPLE DEL MODEL QUE HA CARACTERITZAT LA MAJOR PART DE LES NOSTRES ACTUACIONS. ALLÒ QUE NOSALTRES EN DIEM :"BUSCAR DUES FINALITATS A CADA INSTRUMENT, ÉS A DIR, UNA FINALITAT URBANÍSTICA PER SE I UNA FINALITAT URBANÍSTICA D'ENTORN, D'IMPACTE A L'ENTORN". �EN AQUEST CAS ES DÓNA UNA DOBLE FUNCIONALITAT: UNA SOLUCIÓ AL TRàNSIT DE GRAN COMPLEXITAT, LLIGADA AL TEIXIT URBà AMB UNA OFERTA DE LLEURE I DE QUALITAT PEL BARRI. - LA TRINITAT TÉ UN GRAN PROBLEMA PENDENT: EL TRASLLAT DE LA PRESÓ DE JOVES. BARCELONA NO HA REBUTJAT MAI ACOLLIR LES PRESONS QUE TÉ, PERQUè ÉS UN SERVEI A LA SOCIETAT. Hl HA UNA PRESÓ, PERO, QUE NECESSITA UNS TRASLLAT URGENT, PERQUé PESA MASSA NEGATIVAMENT SOBRE EL BARRI: ES AQUESTA. DEMANEM A LA GENERALITAT QUE COL.LABORI A TREURE AVIAT LA PRESÓ DE LA TRINITAT. HEM FET OFERTES DE TERRENYS ALTERNATIUS, QUE NO ENS HAN ESTAT ACCEPTADES. EN FAREM DE NOVES: DEMANEM SENSIBILITAT A LA GENERALITAT SOBRE EL QUE AQUESTA PRESÓ PESA SOBRE AQUEST BARRI. - EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS EL SíMBOL DE LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT PER LA INTEGRACIO D'AQUESTS BARRIS ENTRE SI I AMB LA RESTA DE LA CIUTAT. AQUESTA INAUGURACIÓ ÉS UNA EXCEL.LENT OBERTURA DE LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER ANY DELS JJOO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4243 Title A name given to the resource Acte inauguració del Parc del Nus de la Trinitat / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problemàtica petició municipal del trasllat de la presó de joves de la Trintat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc del Nus de la Trinitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1317/19930329d_00544.pdf 7e15c6e0f7ed1cf4c4a0d08877476511 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, A L'ACTE INAUGURAL DE CONSTRUMAT'93 INTERVENCIÓN DEL ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, EN LA INAUGURACIÓN DE CONSTRUMAT'93 Dilluns, 29 de març de 1993. Sala 7. Palau de Congressos Lunes, 29 de marzo de 1993. Sala 7. Palacio de Congresos Senyor President, Senyor Ministre, autoritats, amics: el valor i la significació creixent que ha adquirit Construmat al llarg dels darrers anys, és amb tota seguretat el resultat de la confluència d'una cojuntura econòmica, que va ser favorable en el conjunt del pais per una banda, i d'altre, el moment extraordinari que ha viscut Barcelona amb la fita del 92 (altre factor import ant). Totes dues coses h an estat les causes de la creació d'un clima, jo crec de consolidació, de confiança entre els agents que actuen en el sector. Fa uns dies, a Cannes, al MIPIM, que és una de les reunions internacionals importants en el terreny immobiliari, vam tenir l'honor de rebre, jo en representació de tots vostès com a ciutat, el premi a la ciutat que havia fet la transformació immobiliaria més important de l'any. Jo crec, que és aquesta confiança la que reclamem ara novament, en un moment en el que la cojuntura, justament, no es tan procliu al optimisme com ho era fa uns anys. Les administracions públiques ens hem de concentrar a posar la nostra pan, per evitar que la confiança que ha existit fins ara es malmeti. Cal un rellançament de les iniciatives, cal avançar en la concreció d'objectius compartits entre la iniciativa p ri vada i la iniciativa pública. Estic convençut que aquest és l'únic camí. Cal de vegades una planificació més estratègica, que no pas estrictament territo ri al. Que I'hem de fer, la planificació territorial, però de vegades aquesta planificació ter ri to ri al consisteix més en un catàleg d'escenaris d'horitzons, que no pas una indicació dels processos que cal seguir per arribar-hi, i per tant, d'aqui que sigui, jo crec, decisiu que siguem capaços de combinar el planejament ter ri tori al amb la planificació estratègica. Se ri a suïcida, crec, sac ri ficar a una circumstància electoral, uns mesos que ens són crucials per capitalitzar l'impacte encara calent, arreu del món de la marca Barcelona 92. Barcelona, la seva àrea, ha de ser la po rt a del sud d'Europa. Si voleu la po rt a del nord del sud d 'E uropa. Exactament el punt de connexió entre el sur i el centre. Hem d'analitzar i hem d'aprendre del que altres ciutats molt més avessades que nosaltres, molt més capitalitzades que nosaltres en aquest sentit, són capaces de fer en el nord d'Europa. Cas de Rotterdam, és el cas sempre citat. Estem encara a moltíssima distància d'això, i tanmateix el que ells han esdevingut en el nord d'Europa, nosaltres hem de tractar de ser modestament en el sur, i hem de conseguir que el que Rotterdam és per al comerç amb el nord atlàntic, que Barcelona ho sigui per al comerç amb el Mediterràni, amb l'Indic i amb el sudest asiàtic. �Ja hi han empreses, i vostès ho saben que modestament, però d'una forma creixent, estant constituint a Barcelona, precisament, i a la seva àrea, el centre logístic de les seves operacions al sud d'Europa. És el cas de la Cosco xinesa, de Nissan, de Sony, de Seat-Wolkswagen, que estan triant Barcelona com a punt de pa rtida logístic de les seves operacions per una zona que ens desborda llargament. Avui el Ministeri, ens proposa a l'administració autonòmica i local una inversió de 400.000 millions en 10 anys, amb una colla de projectes que són fonamentals. L'autovia de la marge dreta del Llobregat . El nou nus del Llobregat més complert, més ben acabat. L'arribada de l'ample de via europeu al port. El nou enllaç ferroviari de metro de exprés regional fins a l'aeroport. La segona pista de l'aeroport. La millora de la capacitat de l'aeroport en quant a la seva manipulació de mercaderies. L'ampliació del port, la zona d'activitats logístiques pròpiament dita. La desviació del riu. La regeneració de costes, sense la qual la desviació del riu no serà acceptada pels habitants de la zona. La nova incineradora, que ens ha de permetre tancar Garraf. La nova depuradora. La pota sud. El lligam Consorci de la Zona Franca-Fira, Fira ampliada, ho ha dit el President de la Fira, en el Montjuïc 2, tocant en l'espai tradicional on ara estem. El lligam dic Consorci de la Zona Franca-Fira ampliada-Mercabarna, convertida avui ja també en un mercat que té un àmbit merc an til cada vegada més ampli, que competeix cada vegada millor amb els mercats del sur de França. En tot això hi hem de ser, és el gran projecte de la dècada, juntament amb els més de 200.000 millions que s'han d'inve rtir en l'aigua per abastament i per depuració per aquest país. M'estic referint exclusivament a Catalunya, no hem de perdre aquest tren. Por último, la necesidad de la rehabilitación y el mantenimiento, y también diría de la calidad de la construcción como motor, como uno de los factores positivos que han de tirar del carro de la economía. La calidad va a ser una demanda que cada vez se nos exija más, con un público cada vez más exigente, en cuanto al tipo de la construcción y a la calidad de confort y de sus prestaciones. El suelo es escaso, aquí se ha dicho, lo ha dicho también el Presidente de Construmat. A precio tasado y ae protección oficial, dice él, se declara hoy en los medios de comunicación, solo se puede plantear, viviendas en zonas de extraradio bien comunicadas, afortunadamente hay más zonas de extraradio bien comunicadas, y esto hace que el precio del suelo en el centro de Bracelona no aumente, y esto es positivo, no hay que olvidarlo. Pero es evidente que, no me cansaré de repetirlo, la administración pública no ha encontrado todavía la manera de hacer auténtica política de rehabilitación masiva en el centro de las grandes aglomeraciones urbanas. Porque los precios tasados, los módulos a los cuales se está pudiendo obtener la protección, no son adecuados para conseguir la construcción o la rehabilitación en este �suelo. El suelo de las grandes ciudades, el suelo en la Barcelona vieja, en la Barcelona central, por ejemplo, pero en Madrid sería lo mismo, en Valencia exactamente igual, °s como esas alfombras que están cubiertas de muebles encima y de las cuales no podemos tirar de repente, para obtenerlas limpiamente. Para obtener ese suelo hay que desmontar lo que hay encima, esto es enormemente caro y los módulos, repito, que las leyes preveen no cubren ese coste. Falta capital-riesgo público en las grandes ciudades, para que ese suelo central tan valioso, si se computan las economías externas que genera su recuperación, pueda ser viabilizado. Pero ese cálculo, para un beneficio positivo sobre el coste, sólo se puede obtener agregando operaciones, creando externalidades positivas, creando mejores ambientes en zonas muchas veces muy degradadas. Es muy difícil que con una ley de módulos esto se obtenga, incluso con crédito barato, es estrictamente necesario crear empresas públicas o mixtas en las cuales el capital-riesgo público se una al capital-riesgo privado. Per últim, per acabar, crec que les administracions públiques han de fer l'esforç de sobrietat, d'una banda, i d'imaginació alhora, que faci posible el retrobament primer de la confi ança i desprès del creixement. Moltes gràcies. �Ref. M 48 /93 Data: 29/03/93 Ajuntament de Barcelona ALCALDIA MEMORÀ DU M Excm. Sr. Alcalde Gabinet (J. Bad.) Inauguració de Construmat Per a: De: Assumpte: De cara a la intervenció de l'Alcalde en la inaguració del SALO CONSTRUMAT, se suggereix que es tinguin en consideració les idees següents: - El valor i la significació creixent que ha adquirit CONSTRUMAT al llarg dels darrers anys és, amb tota seguretat, el resultat de la confluència de la cojuntura econòmica favorable del país en el seu conjunt, per una banda, i del moment extraordinari que ha viscut Barcelona amb la fita del 92, per 1'ltra. Ha estat una consolidació fruit de la confiança. - Quan fa pocs dies'Alcal de • e Barcelona va acceptar de rebem el reconeixement els encbñtrés més' prestigiosos en el sector de la promoc ó immobiliària, el premi del IPIM¡ ho va, fer perquè eia un reconeixement a una t `d'aquesta confluè n ciade factors i d'esforços. Era el reconeixement d'aque a confiaça. ^t - Es aquesta confiança la que reclamem, novament, en un moment en què la cojuntura econòmica no és tan procliu a l'optimisme com ho era fa uns anys. Les administracions públiques s'han de concentrar a posar la seva part per evitar que la confiança que ha existit fins ara es malmetji: cal un rellançament de les iniciatives, cal avançar) en la concreció d'objectius comp artits entre la iniciativa pública i el sector privat.1 ^1^ A tot Espanya (Ref. a intervenció del Ministre) hi ha motius per mantenir aquesta confiança: El propi President de Construmat, afirma, avui, en un diari, que li plau el Pla Infrastructures del Ministre Borrell. pr.;:,,d^, ,u m wUa `J-, Barcelona ^ -1'5T 11,11.,nP .^,,. està compromesa en el rellançament del sector.,^ de projectes jque han de significar aquest =-^ rellançament. I estic convençut que les empreses del sector ■respondran 4„Aq pert superar aquest moment. s ^)°'9 < r ,4 n 1' impuls 1 ^ ^ ^` ,)Cc„,< G^ LU u 7,^. , ^ _ ^ — ,^ ^, ^v, it9- J ^^ J^uA^ h - ity-lea., 1.e ív1- U/l114 ^ 1^- c^ c ^-^--+"=^ ^ 1,¿/^ ^ ¿Á ou-0,1/ LLe0,44- 1 4.1,9 (A„ �2 9 '3(q, riA f.( a4-1 -‘48004 „ti r-'1, ( LuItle L't d 143_07 L. /0 " qm,,.1 nvitt-i" cuL-Lk ..a4/14../94 11,11.t_ -au 1 cux.v4 I aro 4 o/, 1/4‘4-641kL-a.' P "LA (C-C<>1 ev titdirre_. k AiNS1-1/1 ott QÇt u..4) ki tulf■—/L-owv-t---f „vt) itch (/1 104-,s/Ke LArt.4- ct4 4 _ f 1444 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4223 Title A name given to the resource Acte inaugural Construmat'93 / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Finançament Economia Acció política Construmat Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a PDF Text Text Alcaldía Ajuntament /i de Barcelona Gabinete I de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 1 LA COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU ç-, FUTUR. 1 L L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT. BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES IMPORTANTS EN TOTS ELS SECTORS I ..AMB UN "t`Vvk àMBIT INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA, p¿Rv A �-4~ ER1 o, Alcaldía Gabinete de Comunicación Ajuntament de Barcelona , i¿Ill 1) s ,:,, 1 , y 0.(1' Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 'R- L,9'A , '''L (rp.J j'' i f r -. 130. .< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c -1 ' ',, i. 7 (;) SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA / D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD. LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6 ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6 EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA FIRA NOVES POSSIBILITATS. tux( LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT ,.114m.cr,Aos) D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS. Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER ' BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT ENDAVANT PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I (-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL :,-,, >. ) 7 -,› 17. 2, 1 DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT. 1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7 plAjo c 14 00 11 Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1 liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann ] c. , p~ 114 pini pi) I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al 1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4065 Title A name given to the resource Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Comerç Indústria Relacions Internacionals Model social Barcelona Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1503/19961017d_00744.pdf c8c07c9dab0ce5f306abffe6f1c5189e PDF Text Text Ajuntament 411 ► de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE: EXCM. PRESIDENT INTERNACIONAL, DEL COMITÈ OLÍMPIC EXCM. SR. FELIPE GONZÁLEZ, MOLT HBLE. PRESIDENT DE LA GENERALITAT AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, BENVINGUTS A BARCELON,11 I A AQUEST ACTE INSTITUCIONAL DE COMMEMORACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA. UN DIA COM AVUI, A LAU SANNE, BARCELONA ES LLENÇAVA A PARTICIPAR EN UNA CURSA QUE CANVIARIA DEFINITIVAMENT EL RUMB DE dA SEVA HISTÒRIA. R . SI-►94 $' .9Cr ádá ti' OCT. 1996 N ,4- ... -1 rab.v-.^- �Ajuntament de Barcelona UNA CURSA QUE VA COMENÇAR CINC ANYS ABANS. TOTS RECORDEM AQUELL 30 DE , MAIG DE 1981, EN QUÈ NARCÍS SERRA, COM A ALCALDE DE BARCELONA, VA DEMANAR SOLEMNEMENT EL SUPORT DE SA MAJESTAT EL REI A LA CANDIDATURA1 QUE BARCELONA VOLIA PRESENTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. LES PARAULES PRONUNCIADES PEL PRESIDENT DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH, EL 17 D'OCTUBRE DE 1986 VAN CONFIRMAR QUE EL PROJECTE DE BARCELONA ERA EL MILLOR. AQUELL TRET DE SORTIDA ENS VA MARCAR UNA FITA, EL 92, PERÒ TAMBÉ ENS VA DONAR L'OPORTUNITAT D'IMPULSAR UN PROJECTE AMBICIÓS DE CIUTAT: POSAR BARCELONA AL MÓN I PREPARAR LA CIUTAT PER AL SEGLE XXI. AHIR LA CIUTAT VA DEMOSTRA R , UNA VEGADA MÉS, QUE RECORDA AMB ORGULL -SENSE NOSTÀLGIA- ELS DARRERS DEU ANYS. QUE SE SENT CONFIADA IL.LUSIONADA PEL FUTUR. �Ajuntament • de Barcelona AVUI LA CIUTAT VOL AGRAIR EL SUPORT DE DUES PERSONES QUE VAN CONTRIBUIR DECISIVAMENT A L'ÈXIT DELS JOCS OLÍMPICS. ESPANYA I CATALUNYA A TRAVÉS DEL SEUS GOVERNS VAN DIR A BARCELONA: REPF ESENTE'NS. I NO ES VAN EQUIVOCAR. EL SETEMBRE DE 1992, POC pESPRÉS D'ACABATS ELS JOCS, EL CONSELL PLENMI DE L'AJUNTAMENT ATORGAVA LES MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT A FELIPE GONZÁLEZ, ALESHORES PRESIDENT DEL GOVERN, I A JORDI PUJOL, PRESIDENT DE LA GENERALITAT. AVUI, AMB LA IMPOSICIÓ D'AQUESTES MEDALLES EN EL MARC DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, BARCELONA AGRAEIX LA CONFIANÇA I LA COL.LABORACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL GOVERN DE L'ESTAT. 3 170CT2.IQP ��Ajuntament de Barcelona PARAULES DE CLOENDA DE L'ALCALDE: BARCELONA. A LA CIUTAT DE BARCELONA. FA DEU ANYS QUE ELS BARCELONINS, QUAN VAN SENTIR EL NOM DE LA CIUTAT PRONUNCIAT A LAUSANNE, VAN SORTIR AL CARRER PER EXPRESSAR EL SEU ENTUSIASME I LA SEVA CONFIANÇA. AQUELL SENTIMENT COL.LkTIU ERA ESPONTANI 1 APASSIONAT, COM LES HISTÒRIES D'AMOR DE VERITAT. PERQUÈ ELS DARRERS DEU ANYS HAN ESTAT AIXÒ, UNA HISiÓRIA D'AMOR ENTRE BARCELONA I ELS BARCELONINS. PER A LA CIUTAT I PER ALS SEUS CIUTADANS AQUESTS ANYS VALEN TANT COM UN SEGLE. PERQUÈ LA CIUTAT HA C4/VIAT DE DALT A BAIX 1 ESTÁ LLENÇADA CAP AL FUTUR. Va-19 ITE2triall 2 1 OCT. 1996 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS UNA BARCELONA NOVA, QUE HA DEIXAT DEFINITIVAMENT ENRERA 'LES PORS I ELS DUBTES. ÉS UNA BARCELONA QUE -PERMETIN-ME LA LLICÈNCIA- PENSA EN D'AL RES COSES. MOLTS DELS VELLS PROBLEMES HAN DEIXAT DE TENIR LA CENTRALITAT QUE ENS ACLAPARAVA: GRISOR, MANCA D'ESPAISi PÚBLICS, INUNDACIONS, ACCESSOS... LES PREOCUPACIONS I IL.LUSIONS SÓN ARA UNES ALTRES: CIVISME, CULTION, NOVES TECNOLOGIES, L'EQUILIBRI AMBIENTAL, EL PRESTIGI INTERNACIONAL I, TAMBÉ, LA SOLIDARITAT, EL VOLUNTARIAT... BARCELONA ÉS AVUI UNA qIUTAT MÉS JOVE. ELS ESCOLARS DE FA DEU ANYS JA SÓN LLICENCIATS (SÓN UNA GEOERACIÓ OLÍMPICA). ELS ADOLESCENTS D'AVUI JA NO HAN CONEGUT LA BARCELONA D'ABANS. �Ajuntament • de Barcelona ELS JOVES HAN FET SEVA LA NOVA CIUTAT I SÓN L'AVANTGUARDA DE LA RECUPERACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. LA PROJECCIÓ CAP AL FUTUR HA ESTAT UNA CONSTANT EN AQUESTS DEU ANYS. NO HAVÍEM COMENÇAT EL 92 I APUNTÀVEM JA A UN HORITZÓ QUE ERA EL DE LA BARCELONA JEL 93. VENÍEM D'UNS MOMENTS DE LA HISTÒRIA QUE PROCLAMÀVEM COM A REFERENCIA -EL 1888, EL 1929- PER TENIR LA SEGU ETAT D'UNS FONAMENTS SÒLIDS. HO VAM DIR DES DEL COMENÇAMENT: ELS JOCS NO PODIEN SER NOMÉS QyINZE DIES DE GLÒRIA. HAVIEN DE SER LA BASE DEL FUTUR DE LA CIUTAT. ALGUNS ELEMENTS CA DALS DEL PROJECTE OLÍMPIC BARCELONÍ, EXPLIQUEN EL SEU ÉXIT I QUE EL 92 NO FOS UN PUNT ['ARRIBADA SINO LA MES ESTIMULANT PLATAFORMA DE LLANÇAMENT. I 70CTIXRG �Ajuntament de Barcelona - BARCELONA SABIA QUP VOLIA. - ES VA CREAR UN CONSENS MOLT AMPLI. -- ES VA FER CONFIANÇA A LA CIUTAT. MOLT A PROP D'AQUI AL CAPDAMUNT DE L'AVINGUDA DE MARIA CF1ZISTINA, VAIG DIR EL 17 D'OCTUBRE DE 1986, QUE EL QUE ERA BO PER A BARCELONA ERA BO PER A CATALUNYA, 1 QUE EL QUE ERA BO PER A CATALUNYA ERA BO PER A ESPANYA. PODEM DIR ARA AMB UNA SATISFACCIÓ ENORME QUE L'EQUACIÓ HA FUNCIONAT. ÉS PER AIXÒ QUE RECORDEM EL MOMENT DE LA NOMINACIÓ, PERQUÈ SIGNiFICAVA QUE BARCELONA HAVIA CONVENÇUT TOTHOM DE LES SEVES POSSIBILITATS. BARCELONA VA DEMANAR QUE SE LI FES CONFIANÇA, I ARA POT FER AMB TOT L'ORGULL ELS COMPTES. L'APOSTA NO VA SER NOMÉS FANTÁSTICA PER A BARCELONA. ELS RESULTATS VAN SER EXCEL.LENTS PER A CATALUNYA I PER A 1SPANYA. I 70CT2 X RG �Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN FEIA UNA PRIMERA REVISIÓ DELS JOCS, NOMÉS DOS DIES DESPRÉS DE LA SEVA CLAUSURA, TENIA LA IMPRESSIÓ QUE NAVIA "EMERGIT UN PAÍS MÉS CIVIL EN EL QUAL LA TOLERÀNCIA, LA SERIETAT, LA PRECISIÓ, L'EDUCACIÓ, LA URBANITAT, EL PLURALISME, VALORS QUE SEMPRE HAVÍEM CREGUT PREDOMINANTS, S'HAVIEN IPET EVIDENTS". I VAIG PARLAR D'UNA ESPANYA QUE NEIXIA DE LA PERIFÈRIA I D'UNA CIUTAT QUE EXERCIA COM A CAPITAL DE CATALUNYA AMB NATURALITAT. MOMENT PER RECORDAR-HO. I PER POSAR DE RELLEU FINS A CUIN PUNT LA PROJECCIÓ DE BARCELONA VA SEF; DECISIVA PER A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA`. ÉS UN BON LA CATALANITAT DELS JOCS LA VAN GARANTIR ELS HOMES I DONES COMPROMESOS AMB L'ORGANITZACIÓ, AQUÍ I FORA D'AQUÍ, A BARCELONA I ARREU DE CATALUNYA. �4I Ajuntament 11 de Barcelona ELS XIULETS, DETERMINARES ACCIONS D'AGITACIÓ MÉS ADOLESCENTS QUE MADURES -ENS VAN POSAR A TOTS MOLT A LA VORA D'I JN RIDÍCUL HISTÒRIC. AVUI, A 1996, DESPRÉS DELS GRANS JOCS D'ATLANTA EL PRESTIGI DE BARCELONA ÉS MÉS ALT QUE MAI. VAIG TENIR, COM A ALCA1_DE DE BARCELONA, EL PRIVILEGI DE PODER-ME ADREÇAR ALS MEMBRES DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC REUNITS A ATLANTA. EM PREOCUPAVA DONAR LA IMATGE D'UNA SATISFACCIÓ NOSTÀLGICA I VAIG VOLER QUE REBESSIN DE BARCELONA UN MISSATGE ENCARAT AL FUTUR. ELS VAIG DIR: Hl HA VIDA DESPRÉS DELS JOCS. I, PER CERT, UNA VIDA MILLOR. �Ajuntament de Barcelona I VAIG AFEGIR UNA REIFERÈNCIA A LA NOVA DIMENSIÓ QUE EL LLEGAT DE BARCELONA HA VOLGUT ATENDRE: LA SOLIOARITAT QUE ES POSA DE RELLEU EN EL PROJECTE IL.LUSIONAT QUE EL COMITÉ INTERNACIONAL 01_,ÍMPIC, LA UNIÓ EUROPEA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HAN POSAT EN MARXA PER AJUDAR SARAJEVO. ELS PRÒXIMS DEU ANYS ES HEM D'ENCARAR AMB UNA SEGURETAT ENCARA MÉS CONFIADA. LA BARCELONA D'AQUÍ A DE ANYS SERÁ: -- UNA REALITAT METROPOLITANA RECONEGUDA, - UNA CIUTAT QUE TINDRÀ UNES EINES DE GOVERN ADEQUADES, - UNA GRAN CAPITAL CULTURAL EUROPEA BASADA EN DOS GRANS PILARS: LES INDUSTRIES DE LA CULTURA I LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL, - SERÁ LA CIUTAT PARADIGMA DE LES PROPORCIONS HUMANES - UNA CIUTAT MES EQUILIBRADA, - UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE 1 �Ajuntament - de Barcelona UN MODEL DE CIUTAT SOLIDARIA, CAPDAVANTERA EN EL COMPROMÍS DE LES CIUTATS AMB LES CIUTATS. TOT ESTA A PUNT PE QUÉ ES COMPLETI LA TRANSFORMACIÓ URBANÍStICA DE LA CIUTAT, DE LA CIUTAT CENTRAL, ACABAR1EM LA FAÇANA MARÍTIMA CONJUNTAMENT AMB SAN11 ADRIÀ I BADALONA. AMB AQUESTS MUNICIPIS I AMB SANTA COLOMA REGENERAREM EL BESÒS. RECUPERAREM ELS BARRIS I ESPAIS NATURALS DEL FRONT DE MUNTANYA. I A LA BANDA DEL LLOBR GAT COMPAGINAREM LA REGENERACIÓ DEL RIU AMB LA CONSOLIDACIÓ D'UNA DE LES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES MÉS POTENTS D'EUROPA. VOLEM QUE L'ANY 2001, LA CIUTAT SIGUI LA CAPITAL DE LA CULTURA A EUROPA. TENIM LA MILLOR PROPOSTA, LES IDEES, ELS EQUIPAMENTS I UN ESCENARI ÚNIC. 8 1 70CT2 XRG �Ajuntament .4.1> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA ÉS, HA DE SEGUIR ESSENT, UN COMPROMÍS DE PAÍS I D'ESTAT, BARCELONA, PERÒ, NO HSTÁ SATISFETA AMB EL RITME QUE PORTEN ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES, QUÉ AVANCEN AMB UNA LENTITUD EXASPERANT. NO ÉS GENS SATISONCTÓRIA TAMPOC LA INTERPRETACIÓ DEL ROL DE BARCELONA QUE ES DESPRÈN DE LES PRIORITATS INVERSORES EN MATERIA DE PORTS, AEROPORTS, FERROCARRILS O CARRETERES, O EN MATERIA D'INSTAL.LACIONS CULTURALS. PERÒ LA CIUTAT NO VOL EXPRESSAR LES SEVES AMBICIONS AMB QUEIXES SINÓ AMB PROPOSTES MOBILITZADORES. IMAGINEM EL 2006, D'AQUÍ A DEU ANYS, AMB UNA BARCELONA SITUADA PLENAMENT EN LA DIVISIÓ SUPERIOR DE LES GRANS CIUTATS EUROPEES. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I ASSEGUREM-HO, UN COP MÉS, PROPOSANT ALS CIUTADANS DE BARCELONA UN OBJECTIU ESTIMULANT. PROPOSO QUE APUNTEM A LA FITA DEL 2006 AMB UN NOU PROJECTE DE LA MÀXIMA AMBICIÓ. HE ENCARREGAT ESTUDIAR LA MILLOR MANERA DE COMMEMORAR L'ANY 2004# EL 75è ANIVERSARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL Dp 1929 -QUE VA FER LA MUNTANYA, EL PARC I ELSI PALAUS ON SOM- I FER D'AQUESTA OCASIÓ L'ESQUER PER ACABAR DE DUR LA CIUTAT CAP A LLEVANT DOTAR EL BESÒS DE LA DIGNITAT MAGNÍFICA QUE A TEMPS IMAGINEM, DES DE DALT DEL CONGOST FIN AL MAR I MAR ENDINS. VE'T AQUÍ QUE EL 2004 PODRIA SER L'OCASIÓ DE DONAR AL MARC DE BARCELONA ELS BRAÇOS QUE LI MANQUEN I QUE EL POETA JA HAVIA CANTAT "DE RIU A RIU ESTESA". VE'T AQUI QUE BARCELONA I SEVILLA PODRIEN TORNAR A COINCIDIR, CANV ANT-NOS ELS PAPERS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ESPERO QUE EL DEBAT CIUTADÀ QUE ES GENERI AL VOLTANT D'AQUESTA PROPOSTA AFIRMI, NOVAMENT, L'AMBICIÓ DE LA CIUTAT. VULL FER, PER ACABAfk, UNA MENCIÓ MOLT ESPECIAL A SEVILLA. BARCELONA NO POT OBLIDAR EL SUPORT GENERÓS QUE LA SEVA CANDIDATUFA VA SUSCITAR EN TOT ESPANYA. I LA CIUTAT 1VOL TORNAR AQUELLA SOLIDARITAT AMB L'EXPRESSIÓ EXPLÍCITA DEL SEU SUPORT A LES ASPIRACIONS DE SEVILLA. SEVILLA SIGUES AMBICIOSA, PERÒ SIGUES RIGOROSA. PENSA EN EL DIA DELS JOCS I TREBALLA SOBRETOT PER AL DIA DE DESPRÉS. NO PENSIS NOMÉS EN LA FESTA. PENS,p, EN LA CIUTAT QUE ELS SEVILLANS ES TROBARAN L'ENDEMÀ. AVUI VOLEM RECONÈIXER DUES INSTITUCIONS, I ESPECIALMENT DUES PERSONES, QUE VAN SER CÒMPLICES I VAN FER COSTAT A BARCELONA. BARCELONA SAP SER AGRADA, I LA CELEBRACIÓ DE L'ANIVERSARI ERA UNA EXEL.LENT OPORTUNITAT PER TORNAR-HO A DEMOSTRAR. �Ajuntament de Barcelona BARCELONA SAP QUE ELS NOMS DE FELIPE GONZÁLEZ I DE JORDI PUJ L HAN DE QUEDAR PER SEMPRE VINCULATS A LA f^IISTÒRIA OLÍMPICA, A LA HISTÒRIA AMB MAJÚSCULES DE LA CIUTAT. AMB AQUEST ACTE, BARCELONA FA HONOR A UN ESTIL I A UNA TRADICIÓ D'AGRAÏMENT I D'ORGULL, PER AIXÒ AVUI SE SENT SiTISFETA DE LLIURAR LA MEDALLA DE LA CIUTAT A DUES PERSONES QUE BEN ï MERESCUDAMENT S'HO HAGI GUANYAT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4409 Title A name given to the resource Acte institucional de commemoració de l'aniversari de la designació olímpica. Paraules de benvinguda i paraules de cloenda de l'Alcalde Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Commemoracions Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2927/FMHP_00066.jpg a12daa1c77e7d58dad461dba82575da0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 13/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat de Lleida Title A name given to the resource Acte oficial d’inici del curs universitari 2006-2007 Subject The topic of the resource Curs escolar Professors universitaris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Pozo, Joan Manuel del Giner, Salvador Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1007/19860314d_00111.pdf b9d01684f3fe27365249d8c8a4e9eb14 PDF Text Text kit*.tett, - Agradecimiento a técnicos y personal de la Oficina Olímpica por haber superado el reto del Dossier de Candidatura. Agradecimiento a personal especialista, ajeno a la estructura de la Candidatura. Mención de: - Carlos Sentís, autor del 1,ibro."Ahora, Barcelona" _ ItP"‘ e14'444v °te '9 de 4 -ml - André Ricard, diseñador "" - Leopoldo Pomés, realizador del video Tito Muñoz, realizador del audio - Toni , ¿Jordi Sánchez 4 P A t, 7C, zak.:47 ■J' " ( ¿ 9 Ls: Agradecimiento a la colaboración prestada por los medios de comunicación por sus ~0.£ cómplices" y su respeto a no desvelar noticias del Dossier que pudieran enturbiar el efecto sorpresa ante el COI. Agrdecimiento a la prensa de Madrid que asiste, especialmente, al acto. - La Oficina Olímpica, la Candidatura, se planteó confeccionar el dossier más completo, el más coherente, el mejor. Se ha trabajado mucho y con rigor. LA CIUDAD DE BARCELONA pudeolt sentirse, debe sentirse, orgullosa del dossier presentado. Con este Dossier, Barcelona hace honor a la frase del Baron de Coubertin, pronunciada el 7 de noviembre de 1.926 y que encabeza los libros del Dossier: "Antes de venir a Barcelona, creía saber qué era una ciudad deportiva". - Desde 1.981, techa del anuncio de las aspiraciones de Barcelona, hasta ahora, se han supero positivamente muchos obstáculos. El primer Informe Cuyàs sentó las bases; el Anteproyecto de Los Angeles 84 fué el primer borrador, el esquema de trabajo sobre el que posteriormente se ha construido; e l Raport de Progrès de Berlin 85 fué la consolidación de ese trabajo. Hoy, el Dossier de Candidatura, es la realidad de la ambLclón, del rigor4de la coherencia de un proyecto.Si en esta carrera por la nominación, en concordia con el espíritu deportivo, el pi-6m±~ 17 de octubre gana el mejor, yo tengo la fé de que Barcelona ganará, porque nuestro Dossier as, sin duda, el mejor. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3913 Title A name given to the resource Acte presentació del Dossier de la Candidatura Olímpica 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1312/19930313d_00538.pdf bfff98d242b29f55142ced15e0a75860 PDF Text Text ACTE PUBLIC A PRADES 13 mars 1993. C'est un grand plaisir pour moi d'étre aujourd'hui parmi vous dans fine ville voisine de l'Espagne:\ et qui a tOujours accueilli généreusement les catalans. Nous ne pouvons pas oublier que Prades a été le refuge de beaucoup de caalans illustres, de Pompeu Fabra, par exemple, Pau Casals aussi, le grand violoncelliste, et a été aussi, le centre de son succ s international à travers du Festival de Prades. Et nous ne pouvons pas oublier que votre ville a également accueilli l'Université Catalane d'Eté à des moments où la liberté d'expression était gravement atteinte dan$ mon pays. Chers amis, je veux expriter, aujourd'hui, profitant du fait que je peux m'adresser à vous personnellement et directement, reconnaissance pour cet déjà ma longue démonstration de sensibilité et de solidarité. Pendant longtemps, les_pyrnnées furent non seuleument une frontiér politique mais aussi �une barrière, un obstacle pour communication entre les gen la d'un cóté et de l'autre des Pyrénnées. Aujourd'hui, nous avons surpassé, en bonne mesure, ces deux inconvénients. Les français et les espagnol , les allemands, les italiens, ainsi que d'autres peuples amis, nous partageons un mémeyrojet politique pour Europe quí nous a permis dlenterrer une fois pour toutes, nos rivalités,ipour aider ce qui nous unit à fleurir et convertir l'Union Européenne en une référence de stabilité et de bien-étre. Nous avons déjà en partie réussi. Depuis le premier janvier dèrnier, le marché intérieur est en route, ceci, d'ailleurs paraissait impossible il y a quelques années. Les pessimistes de nos pa yt reapectifs ont toujours prétendu que ce proet seraít dans le meilleur des cas irréalisable, catastrophique, dans le cas d'oser sa réali4ation et d'avoir la chance de compter sur unelréussite. �Et bien, le Marché Intérieur fonctionne et quand ses potentialités auront pu se développer pleinement, il deviendra une source de progrés et de création d'emploi. Ensemble, nous constituons déjá le plus grand póle commercial du monde. Ensemble, nous représentons aussi le plt?s large espace international de paix, de stabilité et de progrés. Cependant, nous devons étre Conscients du long thin qu'il nous faut encare parcourir, et sur lequel nous rencontreroné des difficultés. Que personne ne croit que Ce chemin est un chemin facile à parcourir,1 qu'on pourra le longer sans renoncer à des choses, sans faire í s'agit cependant le moindre sacrifice. Mais cl-tumL_cheanin qui vaut 1P Ceux, qui faisons de la politique, nous devons étre sinceres, nous devons parler des vrais gens, du problèmes, des problémes des quotidien, de "la culturé de toutes les choses", comme dit Vaclav Havel. �Je crois aussi que les gens doivent bien aimer qu'on leur dise les choses clairement, qu'on leur parle de leurs problémes, des problémes de la société en fin de compte. Les gens veulent bien qu'on leur fasse des propositions raisonnables, 'Mime si celles-ci supposent á un moment donné des efforts. La yeritá_n_e_ promesse 7-- sera iámai moinl__DIZantgWune non acconipii_e_i_qu'up problemepeine effleuré. Et je peux vous dire aussi que vos inquiétudes sant nos inquietudes, que +os problémes sont nos problèmes. Dans l'Eurpe Communitaire, nous partageons une base commune solide. On parle, dans toute l'Europe, d'une perte de prestige de 1 pplitigue. El quelque sorte la politique s'est vue complétement dépassée par une explosion d'événements,i comme on n'en a jamais vue en Europe depuis la fin de la Deuxiéme Guerre Mondiale. Vous ne croyez que c'est tout de méme exceptionnel qu'en moins d trois ans nous du mur de Berlin, ayons témoigné de la tombée --------- �de l'effondrement des régim s communistes de l'Est, de la réunification de l'Allemagne, de 4-- la dissolution et du démembrement de l'Union . _. Soviétique et de la guerre dans l'ex- Yougoslavie? Tout cela ayant eu lieu, ou ayant lieu dans un contexte de crise économique généralisée, qui est certainement cyclique dans le cadre du systéme, mais qui aurait tendance correspondre à un probléme de nature structurelle. Une crise e onomique qui en bonne partie est une cris du sens et de l'orientation du systéme en loi. Les citoyens attendent_donc-,_ es réponses . _. _ venant de la politique, à toutes ces questions. Le reproche que l'on peut faire réellement à la politique est que les réponses ne sont pas toujours venues à temps, rìpidernent et avec l'efficacité que les circomstances exigent. Mais je suis également convaincu que les réponses ne peuvent venir que de la politique, �de la démocratie, en définit ve. Elles doivent surtout compter sur la participation des citoyens dans un nouveau dialogue, continu, 1 sincere, constructif, entré les citoyens et les élus. Ceci est un probléme commun 4ue nous avons en Europe, comete je vous disais'auparavant. Un autre problème qui se pose, c'est cometent maintenir le bien-étre social et continuer de est encore soigner cet equilibre nécessaire dans nos sociétés et dans les circomstances actuelles. Si nous pouvons étre fiers de quelque chose en Europe dans le domaine social, c'est d'avoir construit un niveau de bien-étre, dans un systéme de garanties et dé protection des droits de l'homme, qui cpnstitue l'espace juridique le plus avancé du Monde. Ceci est irrenonçable et sans qu'on puisse dire que ce bien-étre soit globalement en danger, on ne doit pas oubl er que pas toutes les forces politiques ont Le méme degré de sensibilité par rapport á ce réussites-la, ni �toutes les forces politiques sont aussi exigentes au moment de défenìre leur maintien. L'efficacité doit gouvernement, mais présid l'action aussil la de sensibilité sociale pour permettre le choix des objectifs vers lesquels l'action du g uvernement devra se tourner. Permettez-moi de vous parlei-. d'un autre point ------commun que noU-S--partageons én Europe. Permettez-moi de vous parle des villes. Jvaine beaucoup parler de l'Europe comme étant n _systémee---viljes. effectivement, L'Europe est, le continent urbain par excellence. Un jour, à Vienne, on m'a dit : nous sommes à 300km de Budapest, à 300k41 de Prague et 300km de Munich, plus ou frontières -quand on m'a moins. Sans les dit cela, le lamentable mur d'acier ex stait toujours-, j'étais à trois heures de voiture de ces villes, un voyage à peine pus long que celui �de Barcelone-Prades. Dans aucun endroit du monde, en dehors de l'Europe, il est possible de se trouver à trois heures de voyage Ie trois villes, chacune d'elles étant un_vé4. itable bijou, au point de vue de la culture, jde l'histoire, de la créativité, et de la lutte de leurs habitants en faveur de leurs libertés et du progrès. Ceci est la richesse de l'Eu ope. La plupart des grandes villes mondiales de premier ordre sont situées e Europe, et elles sont d'une très grande acces ibilité physique. Le système européen des villes est caractérisé, en plus, par un‘ cohésion globale et par sa diyérsité„interne. Ii accueille depuis la grande métropole la petite ville, Paris_étTrades, Barcelone e la Seu d'Urgell. Et les villes sont en soi compétitives et complémentaires. Dans un 4s ens strátégique, nous pourrions dire que les jîilles sont un peu comme des entreprises qui fotit la concurrrence �entre elles, pour attirer 6es inversions et des visiteurs, pour pouvoir roposer des idées et des produits. Mais les villes ont aussi énormément besoin les unes es autres, pour partager leurs différentes apportations, pour faire ensemble, des proposit ons. Dans ce sens, je vais vous raconter une expérience très positive, une expérience franco-espagnole de coopération entre des villes qui rentrent parfaiteMent dans la ligne de l'esprit du Traité de Maastricht. i I f 1 Six villes, dont deux frangálles : Toulouse et Montpellier, et quatre villes espagnoles : i Zaragosse, Palmal de Mallorca Valence, Barcelone, constituent n "réseau" et de coopération que nous appellons C-6. Chacune de ces villes est le centre d'une aire importante, un point de référence pour un territoire qui dans son ensemble correspond á une population de 16 millionl_salhabitants. C'est à population dire total qu'en nous tout parait le volume adéquat de pour C (?L �pouvoir offrir aux citoyens exigents, ceux de nos capitales et à cux des villes intermédiaires, le genre chp services qu'ils croient étre en droit d'util ser. Ensemble, nous formons un m rché de services et d'opportunités très at irant. Ensemble, nous avons une place da s la Communauté Européenne. Les données nous disent que ce réseau représente le 5% de la population de la Communauté et le 8% de soni territoire. Les données nous disent également que notre "réseau" a un pourcentage de!chómage supérieur à celui de la moyenne commun taire. Mais, par contre, notre groupe démontre une croissance plus importante que la moyen e européenne, et surtout, des possibilité$' de croissance sensiblement plus importantes que la moyenne des possibilités de richesseeuropéennes. Si aujourd'hui, nous somme, sous la moyenne européenne, ensemble nous pouvons prétendre l'atteindre et aussi à la dépasser. Depuis le réseau, nous av ns fait part de notre opinion sur les ci rands 10 axes de �communication ferroviaire et routière, qui unissent fié--t~érfit-oire de la C-6 avec le reste de la France, et à trayers elle, avec l'Europe, sans oublier le re$te de l'Espagne. Le 12 janvier—dernter eut lieu la présentation á Barcelone de l'"Axe TGV Euro- pee_h_RhIn-Rh8~diterrane Cet axe TGV est un véritable outil d'intégration et d'aménagemeht du territoire à l'échelle de l'Europe. C'est un outil indispensabl pour trouver un juste et nécessaire équilib*e entre les pays de l'arc méditérranéen et ceux du Nord et du Centre de notre continent. Le TGV Rhin-Rhóne-Méditerr née donnerait à l'Europe une dimension concrete d'ouverture et de solidarité. C'est un enjeu majeur pour l'Europe toute entière et naturellement, de la C-6. ur le territoire �Et peu après, fin janvier, j ai eu l'occasion d'assister a l'inauquration áe la "percée" du Tunnel de Puymorens au cour d'une cérémonie présidée par_le_premier_miniltre P. Bérégovoy, qui avec sa présence a voulii mettre en relief l'importance que France attache à la communicatíon avec 1'Espagne1 Le Tunnel de Puymorens sititiera Toulouse et Barcelone à un peu moins d deux heures et demi en voiture. J'ai eu l'honneur de recevol le Président de ... la République française, Frang s Mitterrand -Zernier; mois Barcelone, le e mal à d'ailleurs monsieur Mitterrand est Barcelone pour assister à la revenu à cérémonie d'inauguration des Jeux Olympiques. Lors de sa premiére yisite, François Mitterrand, voulut se rendre personnellement Barcelone, j i voulait con aitre la ville, parce qu'il croit en les villes, en la force créative des villes, en leur role de cohésion, celui qu'elles ont en Europe, Je luí ai parlé _k_cette occaSionduréseau C-6 12 �et 11 nous a demandé de continuer dans cette voie lá, celle de la coopérltion, comete nous avait déjà encouragés Jacques Delors, et récemment Felipe Gonzalez, que nous sommes allés rencontrer, les six maires respectifs de C-6, le mois dernier. Voici les choses que les hOmes politiques, somnies en mesure de proposerl -Cooperation entre les institutions. -Idées stimulantes. -Nouveaux projets. -Sincérité dans l'exposition des problèmes. -Sensibilité pour maitenir les progrés sociaux. Le reste dépend en grande pa4tie des citoyens. D'ailleurs les citoyens 4hoisissent aussi leurs hommes politiques. 9A \--(NA U/q\AL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4218 Title A name given to the resource Acte públic a Prada. Míting en les eleccions generals de França 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema europeu de ciutat es caracteritza per la seva cohesió global i per la diversitat interna. Les ciutats són competitives i complementàries. Els polítics poden oferir cooperació entre institucions, idees estimulants per a nous projectes, sinceritat en l'exposició dels problemes i sensibilitat per mantenir conquestes socials. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cinema Lido, Prada, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Política Relacions Internacionals Cooperativisme Territoris Acció política Eleccions França Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a PDF Text Text ^4 ^ 5 ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA ESTRATèGIC ECONÒMIC IáSOCIAL BARCELONA 2000 1 1, /e. ^^,l^ t7 Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde. Honorable senyor Conseller, Autoritats membres d'aquest Comitè Executiu, i membres també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí especialment les entitatslque són també membres d'aquests Comitès i que; no han intervingut aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels documents que avui s'aproven: el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I totes les altres entitats. Un agraïment molt s ncer de la ciutat de Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la �casa de tots. Un agraïment molt sincer també als membres de les comissions tècniques que de fet han esmerçat hores i hores per poder arribar a aquest resultat que finalment és tan senzill però no exempt de depuraci, de decantació, d'un procés lent i difícil de síntesi. Un agraïment molt especial al Coordinador General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat avui no seria. Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la seva presència, sabem dels interessos generals que representa i de la importància immensa que té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi adreçat la paraula en un tp tan positiu. Dir-los molt breument que queda un nou Consell de Cent, que significa el Consell Gene- �ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que assenyalen, jo crec, una orientació realista per a la ciutat. És evident que el futur de la ciutat és un futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir aquesta asseveració en alguna cosa que sigui tangible. Totes les institucions amb competències són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci des de les altres institucions. Es una idea d'altres països, no molt allunyats del nostre quant a cultura política i quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus 3 �projectes. Jo crec que la millor síntesis que es pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és justament el de constituir la base d'un protocol d'entesa que la ciutat he de fer no només amb els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de vostès, sinó amb les administracions superiors que li h an de donar aixopluc i també recursos polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a l'hora de convertir aquestldisseny en realitat. Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu govern municipal, i les administracions superiors. Aquest és un pla econòmic i social, i subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels anys vint, i per descomptat la dels anys trenta i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint, en concret- una Barcelona positiva i creadora i tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un resultat tan concret. Aque a era, ho sabem prou bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on �es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en fi, després de molts anys d'haver pagat molt cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els J estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït. Sabem que la ciutat amb això no ha fet més que de llevadora d'un pacte que estava en les entranyes de la ciutat i que vostès han expressat amb tota concreció i amb tota modèstia. Sàpiguen que és lanostra convicció que sense aquest caràcter igualitari, d'igualació, de qualitat de vida, de compromís solidari, aquesta ciutat no seria el que és. No fa encara molts mesos un digne senyor de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que l'any 1500 un viatjant italià, culte i il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb 1 següents paraules: "Barcelona no és potser una ciutat que tingui monuments com els que té Florència o Venècia. Però sí que té una qualita 5' mínima molt conside- �rable". I jo dic, què més es pot dir d'una ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació que els serveis mínims sóni de qualitat?. Això és el que voldríem amb aquest Pla. No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà endavant. No només el constatar que vostès són entitats que tenen la força per fer-ho i que les administracions superiors ens aquest sinó esforç, extrems socials aixoplugaran també maldar perquè de la nostra comunitat no en els se separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el disseny de Barcelona. És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000. Subject The topic of the resource Planificació Barcelona Acció política Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1516/19970421d_00758_LD.pdf 35c14c240ccbe88e404c21337d0f03ab PDF Text Text ' 1 ¡ ' Conferencia a Firenze. 21 d' Abril de 1997 Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Mi querido amigo Val do Spini t¡)1e ha. invitado a exponer ante Ustedes la experiencia de Barcelona en materia de administración local desde que, a finales de los años 70, España recuperó un régimen de libertades democráticas. 1 No es la primera vez que el Alcalde de Barcelona recibe una invitación de este tipo. En los últimos años, Barcelona se ha convertido, de manera quizás un ~anta exagerada, en un punto de referencia internacional para todos aquellos que se interesan por los procesos urbanos y por el futuro de las ciudades. Ahora bien, aún no siendo la priJ¡nera vez, en pocas ocasiones probablemente en ninguna- me ha resultado tan agradable responder a una invitación como :esta. Tan agradable pero, debo añadir, también tan comprometido. Para quienes amamos las ciudadesi, venir a Florencia es venir a un santuario de la vida urbana, del c~vismo. Es venir a la cuna de la urbanidad europea m<_~-·-~-------J La historia de Florencia nos impone admiración, respeto, tnodestia. Pero esta misma historia también nos impone, nos erige,llna perspectiva de futuro amplia y ambiciosa. 1 Por ello, más que resun1ir los problemas, las transformaciones y los sistemas de administracióh muy concretos que han caracterizado el proceso urbano de Barcelona a lo largo de estos últ~ños, les propongo c6i!ilpaiitir conmigo una -~--reflexión en voz alta. '"- ~ 1 �Una reflexión sobre algunas de ~as premisas y condiciones .d las que ha trabajado la administr~ción local y que han contribu, decisivamente el renacimiento •-si me permitís usar aquí palabra tan "cargada" como ésta de una ciudad hace veinte inmersa en una grave depresiór económica, social, urban cultural y moral. Aunque no las únicas, estas condiciones son fun cuatro: \' /1~ • l. Creet/en la ciudad.,_ en - las ciudades. -:7 ~~ m---~ . ~-- 1 . Elaborar desarrollar una visibn territorialmente y una estrategia socialmente integradora. 3. Afirmar y reforzar la autoridad y el papel 1 administración local. 4. desarrollo de esa estrategia. 2 directi.~ Y-=:. 0--=.;:;.......;;~. �l. Creer_<;nJª cjuQ.acj.,_ en las ciudades. La primera condición para administrar creativamente, productivamente, una ciudad es su capacidad, en su potencial. ectamente, -~~- en ella, en Durante mucho tien1po, durante isiglos, hemos oído decir que las ciudades eran el centro de todos ~os problemas. 1 No es cierto. Lo que sí es cierto es que las ciudades son un refugio de problemas, porque quienes tienen problemas acuden a ellas en busca de solución. Porque las ciudades son centros de soluciones. -- En la ciudad hay problemas, problemas graves, pero hay que afrontarlos y tratar de resolverlos. Si en las ciudades hay delincuencia, corrupción o contaminación hay que luchar para acabar con todo ello, no abandonar las ciudades a su suerte. ~o hay ciudades, los problemas son peores. e::::;;;.. -- . --- --- Las ciudades, en contra de lo que sostiene el pestmtsmo catastrofista, son beneficiosas, como demuestran las estadísticas de esperanza de vida, la menor mortalidad infantil, mejor calidad ~ ;Ie v1d~ mayores ex~=ctllti"-'- 1 ® subsistencia, mayor ,~ _~_P"'-. Jt productividad, mayor oferta 1 cultural, mayor intorrnación. Además, el crecimiento de las Ciuda~Jes es economicam&nte sanó y culturalmente beneficioso. Dicho con otras palabras, si la te$dencia a vivir en las ciudades es inexorable (entre 1960 y 1992 ~1 número de habitantes de las ciudades alcanzó la cifra de 1.400 millones y de 1995 al 2000 se prevé que llegue a los 2.400 millones), ello quiere decir que las ciudades encaman para la may<)ría de la población del planeta unas expectativas y oportunid~des que no se encuentran en ningún otro entorno. �Sin duda esta masiva emigraci~n a entornos urbanos generará nuevos problemas que tanto 1~ política internacional como la regional y local deberán esforzarse en superar, pero .no pueden combatirse virtualmente esos p~oblemas imaginando un mundp siñ ciudades en que esos problemas no ocurrieran- Tal mundo no existe. ·~::Ú J2 ,_(¡U,.. dM (A¡fJo ]v~ """ . :/J¡¡¿;:, lfl , _ , ~ 7 A diferencia del catastrofismo¡ q · impulsa una concepción neo liberal del hecho urbano, el ¡ .·scurso que se va imponiendo co~o do~i~ante pronostica ~n *lo XXI en. qu~ ,la ciud~d será la untdad bastea de produccu)n, de organtzacton soctal y de generación de conocimientos_! El ,mundo que se está conformando no es~el de las empresas, el de los Estados, el de las naciones ni tan sólo el del dominio de un país sobre el resto. ! J~ La re aliga~:_ ~, :ntaQQ.nal que se está construyendo es la ~s ciudades interrelacionadas entre sí or diferentes flu ·os. La aldea J{j_obal será un mundo de ciudat¡es o no s~á. En este sentt o s responsabilidad de todos, pero especialmente de los propios gobiernos locales, potenciar los recursos y aptitudes de las ciudades para adecuarse a la nueva situación tanto económica como social y cultural que configurará el siglo XXI. A escala continental, esta actitud será ese~cial tanto para la construcción de un espacio europeo habitable pomo para la prosperidad misma de las ciudades. _. ~~ la ci~~ad Primera premisa,_ pues: ciudad. La no sólo como problema sino, sobre todo, pomo posible solucton. i ~ �1 ' 2. Elaborar y desarrollar una vision territorialmente globalizadorq y una estrategia socialmente integradora. >l " ~ ' ~v · 1 Uno de los grandes _.QIQblemas de la ciudad mode la fragmentación urbara. Fragme~tación física fragme ación social. Degradación del centro históric . Crecí ·ento de periferias y suburbios desperso*alizados, in alma. Pérdida d~ . vitalidad y de significación: en !los espacios públicos. Ello especialmente evidente en Nort~américa, pero tampoco escapa a este fenómeno. Tampbco Barcelona ha logrado • 1 Indemne. L. . .· La recuperación de un gobierno 1local democrático coincidió, en el caso de Barcelona, con uno ¡de los peores rnomentos de la ' historia de la ciudad. Era el año Ii979 y Barcelona sufría los duros estragos de la especulación y del caos de su urbanismo. Estaba, además, sumida en una profunda!crisis económicá. En definitiva, Barcelona era una c_iudad desmor~Iizada y carente de perspectivas oe futuro. Las elecciones municipales supu~ieron la eJección de un gobierno~ ~e progreso dirigido por el Partido Socialista y por el alcalde Narcís Serra (quien más tarde: sería Ministro de Defensa y vicepresidente del gobierno espapol). Esta coalición, (basada en un pacto con el P.S.U.C., más ~ la izquierda, los republicanos independentistas y los nacionalistas de Pujol) _~.__wl.LI.AJ.-..U.~~~~--::-"I acción y de diálo~_gue Barcelopa ha mantenido hasta hoy aun éuando después los nacionalistas pbandonaron la coalición que ha --seguido siendo de centro-izquier~a. ·---- ; Los primeros pasos, harto dificil~s, _se .c~ntraron en un princ · en i~_icjativas frlativamente nto~stas de política social' económica y en acciones puntual~s de reforma urbanística. 1 En efecto, no teníamos la caphcidad necesar!!l para camb · muchas cosas ni para realizar grandes inversi?nes. 5 �Jt)O !/ -\' f10 ---- ~ \3 / Ayuntmniento estaba práctican1epte en bancarrota. No podíamos hacer grandes proyectos. Pero i~iciamos acciones puntuales de urbanisrno en la dirección de lo que llamamos dignificación de la periferia. Porque era esencial empezar a soldar, cuanto antes, las del franquismo. fracturas urbanísticas y sociales Heredadas 1 1 Creación de modestos equiparpientos, acondicionamiento de espacios públicos, instalación dq obras artísticas que facilitasen ~~to0e referencia y memorra colectiva. Algunos hablaron tnclüso-- ·(le"ffionumentalización pe la periferia". No era en este caso una crítica, sino la afirmación de la necesidad de tener signos de identidad en las partes más maltrat~das, más d ~-~. -~ o-p--~ ~~ 1 ~~ necesitadas, de la ciudad. , ffu;l. { "A- ~.,r ~. . {J.Jcokldn '- , f: Y fue entonces cuando la gente comprendto que Incluso un ~ ~nicipig que ng_!~!!~ ~~i!:ero, que no tenía ~e~peri~engia, tenía_§in r ~ embargo la intención de llegar- ~-todas-partes os ... y de e~~ acer o con el misn1o estl o de dignidad para todos. Así empezó a tv}"")eL crearse una complicidad entre los: ciudadanos y la administración ~ local. Se entendió que el municipio quería llegar a todas partes, (7:,; con sus medios limitados y que hacía cuanto podía. ~~~. Se empezó, pues, por lo social, por el servicio personal, por el 1ontact<\ por el recooocimiento, por el respeto, por la dignificación. -----~Jg-'>_,.~oc.\¡ rr:,yG l \\ · Ahora bien, siendo muy 1importantes estas pequeñas intervenciones, para nosotros fue claro desde los primeros momentos que debíamos definir )1 perseguir objetivos globales y a largo plazo que permitiesen una renovación en profundidad de la ciudad, de sus infraestructuras, df su competitividad económica, de su articulación con el entorno metropolitano, de su inserción en los circuitos internacionales. Los Juegos Olímpicos fueron el ran · rete)(to,_ la gran palanca, c¡ilenos facilitó el pasar de la peq~eña escala a la gran escala, del �/V"~~) ~ ~~'~ l? ~ü~~t equiparniento de metropolitanas barrio a las grandes infraestructuras ~~ ~u-w~j El 6 de junio de 1981, durante ~la celebración en Barcelona del Día de las Fuerzas Armadas, el ~lcalde Narcís Serra anunció, en presencia de los Reyes de E~paña, que Barcelona tenía la 1 intención de organizar los Juegos .0límpicos de 1992. Se suceden entonces dos etapas. Hasta la nominación olímpica (le octubre de 1986, Barcelona prostgue su renovación, poco al poco, pero siguiendo criterios definidos. Este primer período estuvo marcado por dos rasgos: la preparación de la candidatura olímpica y la voluntad del Ayuntarniento de incidir en la ,recuperación económica de la cii"ioad. - -- - · T~fJ-W ·~~~~~ / ~~~~~~~~~~ & L 0 ~ero w 1 JG O -,- anúento-eJerct e~ pape) de em resari innovador. en e_l , ij)M'ttw--' · sentido que le da Schuf!!Q_eter. 1 Ayuntamiento encabezó una tiLJJ'-fí-tr"•"· ac:t ~ u que pasaba por afirmk que, a pesar de la crisis económica, de la desocupación. (le la destrucción de empleo, de la desaparición de industrias tradicionales, Barcelona tenía la capacidad para ser un motor económico de primera n1agnitud en el ámbito de Cataluña, de Españ~, del Mediterráneo y de Europa. Se trataba de aprovechar las po~ncialidades de Barcelona para ponerla en condiciones de sacar ~~ mejor partido posible de una futura recuperación económica de España y .de Europa, que se atisbaba en el horizonte. 1 ! cantida~--~- \ Durante este período, la alcal4la acumuló una información que pocos Inversores tenían y supo valorar su ·--~-~------------J ------- importancia. 7 �Desde la alcaldía nos propusin1os traspasar lQ. información que llegaba al punto mejor situado ~ara convertir los pro~ctos en realidad. Ese pu~ en muchos casos. se encontraba en el sector ~ ..,.e:-~ ., ~ privado, donde había capital pero 1no tnformacton. ~ ( ~- El Ayuntamiento se convirtió e ! el receptor e im ulsor de una multitud de proyectos, a desarr. llar fundamentalmente por el sector privado pero bajo un prd ecto de. reno_ya~ión urbana de inspiract_ 'ónpública. . ·, A'--P. ,L ,J./) lu:- J W];...o - .. (/tulf_.{(lfAÚ,, . .(;¿'ha:Yf ~~- ~ V""! VVZ' y(J • - l OCftvl~fAL ~ ~ ._ VJ..tfU_, t) ( Creación de tJG /'ODt/rfJ /)Cl organismos lo suficientemente flexibles controlables, vinculados al Ayuntamiento pero con capacidad y ~-o (.PJ 'lr<-A~ y!::::¡;:::. ~ agilidad de iniciativa. ~ ~111c• En un segundo periodo, 1987-92, la ciudad, una vez designada sede olímpica, acelera espectac*larn1ente su ritmo de cambio \,.~-~ progresivo 4-iUe ~e coaviette en una transforma'"'_:.: ~ . • ~L la Ctk ~r · · l. ~·"'- ~~·s ciuJuJ· .. (ñ.t1-t? 1 ) Durante los enfrentan1ientos q •e son frecuentes en la vida democratica entre el alcalde y lds ciuda anos, siempre había al _ final de la protesta un signo de c6mplicidad por parte de quienes protagonizaban la protesta. "Señor alcalde, los conseguiremos?" ¿Qué era lo que teníamos que cot¡1seguir? ¡Los Juegos Olímpicos! Todo el mundo lo sabía. Erah personas que pronunciaban eslóganes contra el Ayuntamiento para tener permisos para vender bocadillos cerca del estadio de fútbol. Pero al final decían: "¿Vamos progresando?" con un !guiño. Y esto obedecía a que teníamos un proyecto en común. ,Es la complicidad de la que les he hablado antes. ' El objetivo ha sido siempre ~Jaro y los Juegos fueron el argumento para dar un impulso 1 irreversible en un tiempo muy linlitado a la regeneración integral de la ciudad. �.; ~;· · ~J¡O CD La const~~cción de la~R<z_ndas, 1~ dotación de infraestr1Jcturas de base de- saneamient@ la red del telecomunicacione~ las zonas olímpica~ecuperaci6ñ del! litoral 0resume~ el éxito de ·a ~rans;1·f~ación ·-á e ~arcelona. S ~n mencionar los estadios y las 111Star Cl011CS deportiVaS. fJ· .k, ~~~"'<:. ~Jfv.--,Al-'J .: r , u 1 o.r€:~ ~ ~¡./h. / V / -.• ~tv.L- V (_y./JI' fJ1N!!rL /tvf (!re 8 JI IJ (Í) e ce!/ n . ~~ &.e l{_ D"k h y_ tv vJ_¡v0' ~u.tl-:t;.'! D ' / Q(Á - ~) l ~w-wv, ~ ~ rttk.Jj,-'7 • �3. Afirmar y reforzar la administración local. autori~ad y el papel directivo de la T \ Una tercera premisa de nuestra aqtuación y de nuestra perspectiva es que el punto de referencia, ~1 papel director, de todo proyecto de renovación urbana corresponaa ,. a la Administración local, la más próxima a los sentimientos de los ciudadanos y sus problemas. El gran secreto del éxito olímpico transformación urbana que se realizó proy e Impacto nacional, estatal e por el poder menos importante y ~1 más el de Barcelona. 1 de Barcelona y de la osteriormente fue que un internacional fue dirigí ocercano a los ciudadanos, J Espana, Cataluña y Barcelon~ colaboraron con el Comité dlímpico Español, bajo el amparo del Comité Olímpico Internacional, en un proyecto mundial. Pero el liderazgo era Barcelona. Y los poderes sup~riores respetaron el 'l~idr-e-raz_g_o porque'comprendieron que desdf la base nacían el impulso, la creatividad, la calidad de proyecto que no se ha vuelto a dar en otros proyectos olímpicos, dic~o esto con el mayor de los respetos. - 1 1 No es fácil obtener por parte de los poderes superiores el respeto oe un liderazgo locaL fero hay qjue afirmarlo porque, en caso deobtenerlo, se pueden esperar los njlejores resultados. - 1 Ello permitió no "utilizar" Baticelona, sino transformarla. Se combina entonces la potencia financiera y la potencia reguladora de un gran proyecto, con la calid~d del liderazgo y la complicidad de los ciudadanos. ! ! 1 Cuando se pregunta a la gente lo que les sorprendió de los Juegos de Barcelona, dicen que los ganadores de los Juegos fueron los barceloneses. · lO �t;J ' lA ~as....... medallas fu~ a prza 1atleta_ fy~rop ta ctu~.o.. 4 u/r.,¡v(}'-f;'~ ?-fl( 1::. ,fu la gran ven Jora ta ~ f ubhcó e New York Times. La gente descubrió una ciudad que 1 actuab . ~ que creía en un proyecto común y o imp enientaba - siguiendo criterios de suprema~- Y con una mentalidad abierta. Toda una ciudad se abrió a todos sus visitantes. ¡Directamente o a través de los medios de comunicación. Todo 1el mundo pudo ver una ciudad que vibraba con un proyecto. _Éste es el secreto del futuro de E._uestras ciudades del Mediterr4neo: la capaciJa. ~ ,ld tener UQ_ proyecto cómplice con los ciud¡¡dano1, Ja capacidad de hª€,e~~ .s Y respetar por los poderes superiores, la capacidad de arras_tg a c!udad ~los que henen .los recursos políticos y económicos. (~'1.0.~ ""'JJ1J:\é {M~ Ello fue posible porque la organización de los Juegos no conllevó sólo grandes obras de infraestrilictura, sino que también hubo intervenciones paralelas en ámbitos tan importantes como la renovación del centro histórico de la ciudad. Es . decir, hubo una ---vlsiün de la ciudad con1o un artefacto plural y complejo. <) ,--"* .. Pienso que es muy important,e que la gente de nuestras ciudades, de nuestras áreas tnetropolitanas comprenda que no es únicamente en el ámbito de los grand~s proyect~ donde oos ímplicamos. No se puede perder 1la~ ocasión histórica de hacerlo. Pero hay gue ¡h.. ' ~ ~~ ·én en 'el alma]~e la ciudad, en su corazón, en sus barrios. ... _ ~ Actuamos por lo tanto en las zonas de nueva centralidad, trabajamos en la dotación de equipamientos en los barrios, en acciones puntuales para la mejora urbana y la promoción de la vivienda, los equipamientos cqlturales (la cultura posee una ~mica especi~l) o el trabajo en llos ámbitos social, económico y de empleo. f 11 ) �4. Conseguir el consenso, la con1plicidad y la participación creativas de los ciudadanos y 1 de las fuerzas cívicas en la definición y en el desarrollo de esta estrategia. No de la misma manera, desde luego, i con el mismo calendario. " -- - - - - - Pero es posible hacerlo si se ! dispone de las herramientas adecua as. 1 se consigue canalizar la energía y la voluntad ciudadana hacia un proyecto común. No hablaré de todo lo que se ha hecho en este terreno, pero sí de ~na de las herramientas más importantes: el Plan Estratégico Barcelona 2000 para después de los Juegos. Se hizo dicho Plan antes de lds Juegos para después de Jos Juegos. Nos dijimos que íbamos ,hacia una fecha crucial para la h~oria ~ la ciu___dad. Pero ¿qué iba a suceder después? Es fácil tener un momento de gloria. Pedo tan1bién es fácil caer en una depresión marcada por el cansandio y la falta de i<;kas,trla escasez de recursos. Era preciso prever. . el período de después de los Juegos. Es lo que hicimos con el Plan estratégico Barcelona 2000. El Plan Estraté ico consistió en reunir todas las entidades e instituciones más importantes y en coordinar sus esfuerzos. ás 1 de cien ~ ~ ~~· ~· . ~t:.&~nt~( :~ enti. '~J es de Barcelona y dirigidas por un comité director en el que está representado ciudad, las universidades, los siqdicatos, la patronal, la Cámara de comercio, el Círculo de Economía. ra Se ftiaron 54 objetivos concretos!,>:: se designó como responsable d"e cada uno de ellos a unal más de las instituciones as en el consejo del Plan. D r-:, , _~_ r_ .,.,n IJ .~r+.r <fl 12 .., , ~ ~ú'Vl 'I,..¡VVVU/~ o 'Yl •UfCJ.k'()_ 1 "'- L4kwtn, !t, ~- ~~ ,.1-w �El Primer PI a :straté ico cumplió sus objetivos no en un 100%, p~ 50%. Pienso e_est . · ~Para unos objetivos 1 como los que acabo de mencionar más del 50% ya era n1ucho. 1 Actualmente estamos en el segundo Plan. ¿Qué quiere Barcelona .· de este se u lan? Barcelona lquiere convertirse en lo que es naturalmente, siguiendo su vocalción. Quiere convertirse en· la uerta de entrada del sur· desde 1 el Mediterráneo. El punto dtt rup ura en re a Penínsul lbéri~a, el Mediterráneo e incluso desde América Latina y el surpste asiático y el corazón de Europa. Esta ruptura ~ h hecho ~urante décadas en las ciudades del Norte de Euro a en , o er am o en Hamburgo. Hay mercanc1as que llegan · Europa e incluso a España, a Mtlan, por Gibraltar, que llegan .' el sureste asiático y que, desde la apertura del canal de Suez, · ueden pasar¡ por el Mediterráneo pero que rodean España, van al norte de Europa y regresan a la Península./ Y ello porque ha~ econOinías de escala. Hoy Rotterdam es/éÍ puerto de Milán pprque sus econpmías de escala le otorgan una ventaja con1petiti a. - 1 1 ~ • �1 - Conclusión: El "modelo Barcelona" de transformación urbana. En los últimos 15 años, pues, Bru¡celona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudbd olímpica y metropolitana que queríamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, '- ~ . una vez suprimidas las fronterjls intercomunitarias, es .S ;e~ e~ de una e~roregión de 15 fillones de habitantes que fe_,. ~J aspira a convertirse en la puerta ~el sur de Europa y en una C de las capitales culturales de E~ropa. 1 Nuestra estrate:.Jia no ha sido uné). estrategia intervencionista, péro sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. 1 - - - - --¡ Se ha hecho una gran transformapión urban~ sin pérdida de cohesión, al revés, atenuando 1$5 desigualdades sociales y territoriales. --· Se ha reactivado, con la complibdad del sector privado, la_ . . vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífic~ por parte de estudiantes y ~~~ de parejas jóvenes'~ Se ha esponj~do una densidad exc~iva, cÜ ~ sin des lazar~los vecinos.; Se han creado nuevas flAO-~ · stituciones cul ra[es muy sign~ficativas: Centre de Cultura ~ /Contemponmi , MACBA, n~evas facultades de la Universitat ·e Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra. Ahora, Barcelona afronta estos ¡mos decisivos del final de siglo desde una posición cons~lidada y, lo que es más importante, con nuevos proyecto$ de futuro que responden a 1-t �un diseño de ciudad. Un diseño¡consensuado en el segundo Plan Estratégico. ~lan Estr1llégico ~ apuesta por la calidad de vida ~ ··· or ~Jl~· .· (;}Me los producto.s y servicios de la ciudad. \/;> · . ¡· . ~ ~ ff ).J} J.; ~c. udo.o(t-L---· ¡ ~..VVU -re - ~ fM.-t Zv<ZÚ~-~ ~ 1 r rfi-4 V/~ • Algunas medidas que se están desarrollando y que concretan estas estrategias son: - la priorización de las comuni~aciones con Europa, ~Duna - la creaci"/ gran plataforma logística en el Delta del liobregat, 'í "'- iJW'-i~ ~ '""' 'r':f fiAh ~ - el desarrollo de las telecomunicaciones, - la mejora de la calidad ambie~tal de la ciudad - un modelo de desarrollo sostenible, - la consolidación europea, cles.Jl~uc el(i}Ra '"'~d.) como capital cultural ~c:P - .el=fut t~ ~ como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de un pacto industrial metropolitano -(}la dotación de la ciudad de nJevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida ~-e~ cotidiana de sus habitantes: la Carta Municipal. ! ! 0a~~ ~Ce. -'1'- ' Básicamente, en el fondo del "¡modelo Barcelona" está la apuesta por la ciud~d europea, u9a ciudad ue no segrega, en la que conviven Iversos usos. ¡Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar def pre~ominio del sector servicios, 15 t{..Vu2 b~ ,~ rf~. \p ~ ::~ ~ ~, J"/J--¡r :¡>~~ �en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios ricos y las zonas pobres. 1 ( JJ. k 1),--,'tLv, ¡,.; t; h.eQ Una de las grandes enseñanzas <;le nu tra época, a nuestro entender, es que el espacio ¡de la identidad, de la integración social, de la cohesión,-es cada vez más local, al f tiempo que el espacio de la función es cada vez más global. ~:Ctuar or simu;tfmeamentc sobre el cora:ón de la ciudad y sobre su articulación internacional, actuar en términos de cohesión y co~plicidad interna y de competividad externa. i Muchas gracias. 21 Abril 1997 tú 1 (ma: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4422 Title A name given to the resource Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondazione Circolo Fratelli Rosselli, Florència Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-21 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/889/0000000976.pdf a06ab7a5e5c02514c5ceb9aef8edb83a PDF Text Text 2 EL PAÍS, jueves 25 de diciembre de 2008 CATALUÑA AENA 0-Aerolíneas 10 Viajamos a Buenos Aires para estar con nuestra hija en la hora del parto de nuestra nieta Maia. De Barcelona salimos casi dos horas tarde y eso lo fastidió todo como luego se verá. El avión y el vuelo estuvieron apacibles y bien servidos. Pedí sacar la nariz en cabina pero la tormenta inicial no ayudaba. La música era excelente y la comida, potable. Como Diana es de mucho madrugar y me hizo levantar a las seis, medio nos dormimos en el cacharro volador. Entre sueño y sueño disfrutamos de unos auriculares divertidos a través de las cuales un cómico argentino, no sé si llamado Cacho, de altísima calidad, relataba sus penas con un punto de autoironía que es muy típico de ese país que siempre fue maravilloso y nunca se lo creyó del todo —y por cierto cuando se lo creyó fue mal, peor que nunca—. El Hotel Central, donde nos refugiamos al llegar a Buenos Aires, luego de llegar, está en la esquinita de Solís con Alsina. De ahí hasta donde vive mi hija y residimos, pasamos una de las medias noches más rocambolescas de la ya de por sí complicada vida que nos llevamos en los últimos 25 años, un cuarto de siglo a ritmo de marcha turca. Déjenme intercalar que Alsina fue el gobernante, de origen probablemente catalán, al que no se le ocurrió otra cosa que querer separar la Tierra de Fue- PASQUAL MARAGALL Crónica de un viaje Barcelona / Buenos Aires go, la punta de la bota, del resto del continente, para que los inditos no pudieran marchar para el norte. En realidad, el Sur (y las largas marchas a pie) es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes. País en el que, por cierto (y en mala hora), se suprimieron los trenes de largo recorrido para consagrar al nuevo rey de la tierra, el automóvil, y para beneficio de los nuevos ricos del mundo, los petroleros. Pues bien, en la esquina de Alsina y Solís, en un solícito hotelito, pasamos Diana y yo media noche por lo que justo ahora explicaré. El avión no fue puntual debi- do a problemas en AENA (Asociación Española de Navegación Aérea, antes creo que Asociación Española Nacional de Aeropuertos, o sea dos veces nacional, algo hemos retrocedido en nacionalismo). El caso es que el avión llegó tarde —sólo una hora tarde gracias a la pericia de los pilotos— pero lo suficientemente tarde como para que sucediera lo que ahora les cuento. Mientras en el aeropuerto Diana conseguía, la verdad todavía no sé cómo, recuperar el enorme cajón que contenía un precioso cuadro alargado que pendía de la pared de mi habitación de trabajo en Barcelona, para que los hijos tuvieran acá una fiel imagen de nuestra ciudad, yo me fui andando a la otra terminal de Ezeiza para ver de encontrar a los hijos, que extrañamente no aparecían. ¿Estarían de parto? En realidad, no sería extraño: a eso habíamos venido; al nacimiento de nuestra nieta argentina. El caso es que al no encontrarlos en ninguna de las dos terminales agarramos un taxi y nos fuimos al domicilio de mi hija, donde escribo esto ahora en el fresquito de la noche de casi verano… sin encontrar entonces a nadie, a pesar de secar las tiras de todos los timbres que llegamos a tocar. Nuestros hijos, sin embargo, no estaban de parto, estaban deambulando desde mucho antes, inquietos por el retra- so, por los dos Eceizas, el de la terminal A y el de la B. Sin encontrarnos. Inquietud, pesquisas, policía… ¿No nos habrían raptado? Un susto mortal… mientras dormíamos como angelitos en el Central. Finalmente, por métodos policiales que aún no he acabado de entender, se localizó el taxi en que habíamos viajado hasta el centro de la ciudad, se despertó al taxista, un auténtico crack que puso a nuestros hijos sobre la pista de nuestro paradero y hete aquí que nos despiertan en medio de la cálida noche bonaerense. Un fiel amigo de nuestros hi- “El Sur es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes” jos se presenta entonces en el hotel; salgo a ver qué pasa en pijama y nos cuenta lo sucedido. Son las cuatro de la madrugada de la noche más larga en muchos años. Porque antes del madrugón, en vista de que el hotelito provisional no servía comidas, me había ido yo hasta casi al Obelisco a comprar comida cocinada, por cierto excelente, que nos zampamos con gusto. En el trayecto, cómo no, tropecé con gentes que ¿Feliz Europa 2009? El año nuevo que se acerca promete poner más a prueba si cabe la construcción europea. La combinación de elecciones al Parlamento Europeo en junio de 2009, con el constante y exigente escrutinio que implica para los gobernantes del continente el buscar respuestas apropiadas a una crisis que se acrecienta cada día, pone a la debilitada Unión Europea en el centro de las expectativas y también de las críticas. En momentos como éstos resulta conveniente mirar hacia atrás y tratar de evitar el persistir en errores que nos han conducido justo donde estamos. La cumbre de Lisboa de 2000 apuntó en una dirección que ahora muestra con toda su crudeza sus contradicciones y límites. La idea de combinar máxima competitividad económica con altos grados de la llamada “cohesión social”, puede resultar, en estos momentos de efusividad y buenos deseos, como una fenomenal carta a los Reyes Magos. Ocho años después, y tras ver como el empleo se desmorona en Europa, aumenta sin cesar la precariedad y cada gobierno nacional se busca la vida como mejor puede, no está la cosa como para tirar cohetes. El mes de octubre del año 2005, en una reunión informal de jefes de Estado y Gobierno, en Hampton Court y bajo la presidencia de Tony Blair, se avanzó lo que algunos conocen como la “agenda de Hampton Court”, en la que se pre- Joan Subirats “¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de cambio salgan de sus guaridas local-nacionales?” tendía aparentemente buscar maneras de avanzar en la globalización, sin que ello causara graves estropicios en las dimensiones de la justicia social. Como decía un comentarista de la BBC en aquellos días, “los líderes de la Comisión quieren demostrar que les preocupa la vida cotidiana de los europeos, y quieren lograr aumentar su seguridad, reducir el crimen y la inmigración ilegal, o abaratar la energía…, pero después de largas parrafadas, pocas ideas concretas de cómo hacerlo”. Anthony Giddens afirmaba en un artículo publicado por el think tank europeo, Policy Network en 2006, “debemos introducir el concepto de justicia social en el nú- cleo del debate sobre Lisboa. No basta con realizar declaraciones vagas sobre la reducción de la exclusión social… Necesitamos demostrar con hechos que la reforma (de Lisboa a favor de la globalización) podría promover la justicia social en lugar de erosionarla”. Pues bien, señor Giddens, aún esperamos que se nos demuestre con hechos ese alegato. En pleno despliegue de la crisis producida por una manera reduccionista, por económica y financiera, de entender la globalización, observamos cómo se sigue produciendo la paradoja de que se habla de “modelo social europeo”, cuando de hecho existe una multiplicidad de maneras de afrontar las desigualdades sociales en Europa. Por otro lado, las propuestas de Andre Sapir en su informe de 2004 (más mercado único, más inversión en I+D, mejor política macroeconómica europea, más convergencia europea, más eficiencia en regulación, menos gasto en agricultura y redimensionar el presupuesto europeo), propuestas que obtuvieron notable consenso en estos años a pesar de no considerar los aspectos sociales, hoy han quedado obsoletas o desfasadas. Y a pesar de todo, es cierto, como ha afirmado uno de los políticos europeos que mantienen más credibilidad, Jacques Delors, que “la ficción de las soberanías nacionales y de la omnipotencia de los gobiernos nacionales es más sólida que nunca. An- te este letargo contagioso, analizar, demostrar la utilidad de Europa… constituye una urgencia saludable”. Quizá ha llegado el momento de empezar a plantear en serio el espacio político europeo como aquel que permite estructurar alternativas de escala similar a los retos que la crisis nos plantea. Y para ello es evidente que el espacio y la lógica “Estado-nación” sea totalmente insuficiente. ¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de transformación social salgan de sus guaridas “local-nacionales”? ¿Pueden los sindicatos seguir preocupándose o movilizándose ante las decenas, centenares, o miles de empleos amenaza- Hay que evitar que lo social acabe en “políticas de final de cañería” dos o simplemente perdidos, sin entender que la respuesta no puede ser sólo local-nacional? ¿Cuál es el sujeto político que encarna esas alternativas de otra Europa? ¿Pueden seguir decidiéndose el futuro de Europa en referendos país por país, en dinámicas en que se habla más de Carla Bruni, de las salidas de tono de Berlusconi o del nivel impositivo de Irlanda que de qué queremos que sea me conocían y nos echamos fotos, que deberán llegar en su día a mi despacho de Barcelona. En fin, todo acabó en boda, como se suele decir. Aquí estamos la mar de bien instalados, con unos hijos adorables, paseando por Buenos Aires y pasándolo bien. Mientras esto escribo escucho en mi ordenador a Glen Gould interpretando música primero barroca y luego romántica: ahora suenan las sonatas de Beethoven. Y recuerdo el día memorable en que Daniel Barenboim, hace un año, interpretó cosas parecidas, pero también música argentina, en la 9 de Julio. Cuántos recuerdos, cuánta felicidad. En el recuadrito de debajo de mi ordenador van apareciendo intermitentemente avisos diciendo que estamos conectados y seguidamente que no lo estamos. La verdad es que los cambios que hay que hacer, entre Europa y América, en esos cacharritos llamados ordenadores sin los cuales no sabríamos ya vivir es cosa de expertos. Yo sólo sería incapaz de adaptarlos, pero mi mujer (que fue informática de profesión antes de cometer la osadía de casarse conmigo) y mi hija, que simplemente tiene la edad en que todos estos artilugios son un juguete fácil de manejar, me tienen bien asistido. A ellas dedico ese artículo nocturno, mientras duermen plácidamente en la noche argentina. Europa en los próximos años? Necesitamos dimensión política europea para afrontar una agenda europea y global. Necesitamos redes de actores europeas que planteen dilemas a la altura de los tiempos. La resistencia, la construcción de alternativas, o la simple voluntad de incidir en las políticas, nación a nación, país a país, ya no es posible. Hemos de abordar los problemas de Valladolid, Poble Sec, Roma y Kreuzberg en clave europea, en matriz europea, sin olvidarnos de lo que ocurre en cada sitio, pero sin desconectarlo de lo que ocurre por doquier. La perplejidad de Europa refleja la perplejidad de sus élites y las urgencias desatendidas de sus bases sociales. Hace años, el politólogo alemán, pero buen amigo, Wolfang Merkel, situaba en cinco puntos los elementos clave de la justicia social en términos contemporáneos: la lucha contra la pobreza como palanca de empoderamiento social, una educación lo mejor posible y lo más accesible posible, un empleo seguro para los que estén dispuestos y preparados, un sistema de bienestar que ofrezca protección y seguridad, limitar las desigualdades de renta si ponen en peligro los otros postulados. Para unos es insuficiente, para otros, excesivo, pero no sería un mal comienzo en momentos como los actuales. Convendría añadir un claro impulso de la economía social y cooperativa, para evitar que las políticas sociales se acaben convirtiendo en “políticas de final de cañería”, que gestionan residuos, pero no evitan su generación. Feliz Europa Social para todos y todas. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4447 Title A name given to the resource AENA 0-Aerolíneas 10 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Espanya Argentina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4093/FMHP_01239.jpg 7b207341951ea48db33d03efd78e2c7d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Afagant a braços a una nena petita senegalesa Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Polítics Infants Teatre popular Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4094/FMHP_01240.jpg 025f9acc4fc117a7b67006abd15701fc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Afagant a braços a una nena petita senegalesa Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Polítics Infants Teatre popular Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11 Agenda política y social PASQUAL MARAGALL Estamos en una encrucijada. Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer. Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo bien. Y no todo ha ido tan bien. Ha ido bien Europa y ha ido bien España. Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de antaño. Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo con la historia. Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos, mundos por descubrir y gentes por dominar. De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que llamamos atrasados y que un día fueron superiores. Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-, puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como creíamos, pero algo. España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto (foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y modernidad. Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso caos, en un barullo descomunal. El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de 64 �Articles de Pasqual Maragall a nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates difíciles de pagar. El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento. Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes en el tablado español. Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo, nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre (siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato: compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta, autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que ya no la acechan. Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto del satélite. Lo demás... En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible: la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables en la demanda de inmigración y de integración. Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos, etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto, inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la fraternidad. Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40 años superar. Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). 65 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1102 Title A name given to the resource Agenda política y social Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Model social Europa Espanya Catalunya Immigració Economia Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-04-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf 26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12 PDF Text Text DIUMENGE 15 D’ABRIL DEL 2012 38 els guardons d’el periódico 10 finalistes es disputen a partir d’avui el premi Català de l’Any Els lectors poden votar pel seu favorit a través del telèfon, la web i Twitter les personalitats que opten al reconeixement El 18 de maig se sabrà el nom dels tres candidats que passen a la gran final EL PERIÓDICO BARCELONA E ncara és una incògnita a qui cedirà el casteller David Miret el testimoni de Català de l’Any el dia 22 de maig. En canvi, el que sí que ja és clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3. Després de gairebé tres setmanes en què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre dones, amb mèrits suficients en les seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà en el transcurs d’una gala al Teatre Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3. Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista Joaquim Maria Puyal, que el 2011, any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit de futbol retransmès en català. La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan s’obre la segona fase del procés d’elecció del Català de l’Any, ja només es pot votar per un d’aquests 10 finalistes. Com fins ara, els lectors podran donar suport al seu favorit trucant al número de telèfon 905.44.60.40, que està operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany. cat. Tots els que votin a través de la web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició digital del diari. / Però a partir d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà votar a través de les xarxes socials. LA NOVETAT EN EL VOT ALBERT BOSCH JOSEP BRUGADA MURIEL CASALS ANNA CORBELLA ALBERT ESPINOSA AVENTURER CARDIÒLEG PRESIDENTA D’ÒMNIUM REGATISTA ESCRIPTOR I GUIONISTA Arrossegant un trineu de 95 quilos i amb temperatures de -45º, és el primer català que, sense ajuda externa, ha arribat al pol Sud. Un referent en arítmies, mort sobtada i medicina de l’esport. Ha estès la seva especialitat a la pediatria a Sant Joan de Déu. Sota el mandat d’aquesta professora de la UAB, Òmnium, entitat que treballa per la promoció del català, ha complert el 50è aniversari. El 2011 es va convertir en la primera dona d’Espanya a fer la volta al món sense escales. Va recórrer 46.000 quilòmetres en 102 dies. Va triomfar l’últim Sant Jordi amb Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine. Autor de Polseres vermelles, que adaptarà Spielberg. EDUARD GRATACÓS MAG LARI ANDREA MOTIS JOAQUIM MARIA PUYAL LAIA SANZ METGE MAG I IL·LUSIONISTA CANTANT DE JAZZ PERIODISTA PILOT DE TRIAL L’equip que dirigeix a la Maternitat de l’Hospital Clínic va practicar l’any 2011 diverses operacions a fetus utilitzant tècniques pioneres. Atresora una brillant trajectòria des que es va iniciar en la màgia als 21 anys. L’any passat va causar sensació amb Splenda. Amb una veu prodigiosa, que molts comparen amb la de Norah Jones, va gravar als 15 anys el seu primer disc amb Joan Chamorro. Pregoner de l’última Mercè, l’any passat es van complir 35 anys del primer partit de futbol, del Barça, que va retransmetre en català. Amb només 26 anys, exhibeix un palmarès espectacular, amb 11 títols mundials. Va guanyar el Dakar 2011 en categoria femenina de motos. En concret, de Twitter. Per votar, s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del candidat i d’una breu explicació de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només es validarà un tuit per usuari i no s’acceptaran retuits. Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran un procés de selecció. A partir del dia 27 d’aquest mes aniran abandonant la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots, fins que el 18 de maig, només quatre dies abans de la gran final i després de la setena eliminació, sabrem els noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18, quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels tres aspirants. Durant la gala del Català de l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i Millor Iniciativa Solidària, premi Mercè Conesa. H Opinió Pasqual Maragall expresident i català de l’any 2007 Agraïment i força E l 2007 va ser un any molt dur, personalment el més dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics. Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el vot popular em va escollir com a tal. L’emoció va ser molt intensa. Em va donar molta empenta per continuar lluitant L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules. L’emoció va ser molt intensa i em va donar molta força i empenta per continuar la lluita, llavors tot just començada. Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme Ruscalleda. L’exemple de tots dos és molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans, que poden trobar inspiració i valor en les seves gestes. L’Isidre, un exemple de com des de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia, fent del mètode i la tècnica la base de l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com m’agrada pensar Catalunya. Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens ha de fer oblidar que no només són lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a dia, lluiten i superen les dificultats. Aprofito aquest escrit per animar tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre tots. Segur que vencerem. ¡Força! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Agraïment i força Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitjans de comunicació Alzheimer Model social Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-04-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2997/FMHP_00136.jpeg 06b5b2ab77718342f0000b552f1c7c1b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arbúcies Title A name given to the resource Ajudant a una nena a fer la catifa de flors durant la visita territorial a Arbúcies Subject The topic of the resource Festes populars Infants Flors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6692/FMHP_03851.JPG 49cb2718f2c68223ad3bde1ebb8bf2a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Al Centre social d'Ordis Subject The topic of the resource Política pública Administració local Pobles i viles Alcaldes Escoles Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creuet, Maria Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1629/0000000785.pdf d628d38a7c066dfabc512b67145ab4aa PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Al fútbol con... Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martínez, Guillem Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Futbol Club Barcelona Estatut Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4730/FMHP_01884.JPG ccb44106f32f866c04a3a511c4f3fed1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Al menjador per la recepció dels actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Àpats i banquetss Mas, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4558/FMHP_01705.JPG 87dd59ea453250d45d496bba3b6694b9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Al restaurant durant el dinar en honor del President de la República Francesa i delegació acompanyant Subject The topic of the resource Dinars Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4559/FMHP_01706.JPG a047181742ca08bc72df8c511b48e793 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Al restaurant durant el dinar en honor del President de la República Francesa i delegació acompanyant Subject The topic of the resource Dinars Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4560/FMHP_01707.JPG c9afaa16ae15880dd5549b19e319f003 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Al restaurant durant el dinar en honor del President de la República Francesa i delegació acompanyant Subject The topic of the resource Dinars Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4561/FMHP_01708.JPG 02304176747cfe559778ab04400dba38 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Al restaurant durant el dinar en honor del President de la República Francesa i delegació acompanyant Subject The topic of the resource Dinars Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4562/FMHP_01709.JPG b313d48b1bed05088dbe053ffb656167 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Al restaurant durant el dinar en honor del President de la República Francesa i delegació acompanyant Subject The topic of the resource Dinars Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5979/FMHP_03134.JPG 7fec3d27039a7cffb3604b63e6aaf3a1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Al Saló de Cent per a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo De la Riba, Ion Obiols Llandrich, Margarita Shirin, Ebadi Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf 637e653d18eff30ff3b210611b46849b PDF Text Text 9t» - Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya. - Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER LA JUSTICIA, PER CATALUNYA. - Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins ara no s'ha fet justicia. L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli, consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que han de conòixer tots els ciutadans. =MIME eik~~~~ Oro. ormr • v"..*.‘ ..41tal dISW Uf '1~ 4. zio ,10,5~111 L co)k¿ ~1/4 C14-)k e. L1 r,,) rata a1/461AS (t, vk Jì'. b"A•kbe Afum4:14A cig,t)GA �Prçt'',7-5 6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2› ~.1" .0-7( )),>141"/ v. (s›. (No ' ,02" Ca rgi". , 6)4 i-r-) et,"14) , dv■ (9) 15)(4-/ -G-AA I • C ' evt". rs) " re-rt1 oi( 'tRA"-% (9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2 1/■11-tlaiyit. ../zra &AA--; (o ,X5C-ebv‘c..,'A c.Aï--7tÁLÁ 511%d»-;*-- c,17 �Ajuntament de Barcelona ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE DEL FOSSAR DE LA PEDRERA - Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument. - Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon. - Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat. - I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir. Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho, amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del poble català. - Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i entusiasme totes les institucions catalanes i els partits politics del pais. (We'W.1" _13L- tt^? ^"^w ^ ^ (" ( 1)..è-,^, S^^Ï - Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL fi' Lk Lte-f 1 '12:1s � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3876 Title A name given to the resource Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Franquisme Acció política Fossar de la Pedrera Catalunya Història Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/676/19840427_LV.pdf 0a374f8d61ee9e82f7ce069c814ba3b8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA :: 6LA Dpiniones1 VANGUARDIA VIERNES,27ABRIL1984 señorObiols;bienvenido,señorGonzále Consultorio sentimentalAdiós, L A raíz de lo que escribí el otro día sobre las ilusiones ópticas que provocan fatalmente en nuestro espíritu los recursos propagandísticos de una campaña electoral moderna, he recibido cantidad de cartas de detráctores y de admiradoras que han convertido mi despacho en una especie de consultorio senti— mental. Para empezar, un amable lector de Cornellá ha acudi do a mí para que le despeje la duda metafísica que le asaltó en el momento de leer las de— claraciones de un responsa ble técnico de campaña elec toral que aseguraba que el aspecto físico de los candidatos a la presidencia de la Gene— ralitat simboliza el mensaje político de los partidos. Según este técnico, los hombres jóvenes, altos y dinámicos, expresan modernidad y renovación, mientras que los bajos, mayores de edad y poco esbeltos,- expresan ar caísmo y carrinclonería. Mi amable corresponsal, al igual que millones de seres que vi— vimos en la península Ibéri ca, pertenece a la segunda ca— tegoría física y, naturalmen te, está abrumado por tamaña afirmación de sober bia de los atléticos y de los as— ténicos. No se apure usted, apreciado comunicante: yo, que también pertenezco a este biotipo inferior y denos— tado de los pícnicos, no com parto su estado de ánimo, aunque en este caso me iden tífico con todos los de mi es— pecie. Piense, apreciado amigo, que, según las estadís ticas, en este país somos ma— yoría los bajos y poco esbel tos, y en democracia las mayorías, por ahora, también cuentan. Por su parte, unas amigas de Lliçá de Munt que están encantadísimas con lo del hi pódromo que les van a mon tar allí, cosa que encuentran fenomenal, me preguntan si son ciertos los rumores de que la becaria del Estado María Jesús Llorente, íntima de Guerra, e Isabel Preysler, que lo es de Boyer, vendrán a Cataluña para participar en la campaña electoral junto a los ministros respectivos, lo cual prestaría mucho espIendor a los comicios autonómi cos. Y un señor de Berga me inquiere sobre si no serán unas “satélites” o unos “sub marinos” de Convergéncia i Unió aquellos partidos de la extrema izquierda que predícan —nunca mejor empleada la palabra dado el tono litúr gico de sus intervenciones en televisión— la abstención. Siento defraudarles, mis di— lectos comunicantes, pero no está a mi alcance en estos momentos dilucidar la certeza de sus apreciaciones, aunque, particularmente, consi deraría de muy mal gusto que ambas conjeturas guardasen alguna relación con la reali dad. Finalmente, una encanta dora lectora de Plegamans me interroga sobre cuáles pueden ser los efectos de la afonía total o parcial de un candidato preponderante sobrevenida en plena vorágine de mítines de una campaña electoral. En el caso hipotéti— co, teórico, que me plantea, mi querida amiga, la afonía no tiene por qué causar estra gos en un partido. Al contrario de lo que ocurre con el hecho de ser bajo y poco esbel to, la pérdida o disminución de la voz debidas principalmente a inflamaciones agu das o crónicas de la laringe, o bien a sobreesfuerzos en la fonación, como sería en este caso, no constituyen impedi mento impediente o dinmente para acostarse en la magnífica “suite” que el se— ñor Samaranch hizo amue blar en la Casa dels Canonges. Todo lo contrario, mi querida amiga: la afonía, en estos casos, es un don del cie— lo, una bendición divina. La afonía impide que se apre cien con claridad las prome sas que no se cumplen. JOSEP MARIA CASASÚS Cartas de los lectores La defensa de animales . cer el agradeciinienta por quie— nes han demostrado interés en Señor Director: nuestra propuesta. No existe El hecho de aprecr nuestra una sola opción política, de las Asociación implicada en la car mayormente conocidas, que ta que le dirigió don E. Giralt pueda alegar ignorancia sobre Barroso, presidente de la Fede este hecho; nosotros mismos he— ración Española de Sociedades mos llamado a sus puertas. Protectoras de Animales y Plan— Y para concluir, conviene detas, el pasado 18/4/84, nos obli— clarar que en ningún momento ga a puntualizar lo siguiente: nos hemos sentido ni utilizados Las actuales normativas vi- ni manipulados. Nuestra causa, gentes se caracterizan por su consideramos, es lo suficiente— condición de caducas y se reve mente importante y altruista, lan inoperantes por una actuali como para no prestarse a este dad que las sobrepasa larga- tipo de instrumentación. mente. MANUEL CASES 1 PUIG Aincorporación del presidente del Gobierno, en su calidad de Secretario General del Partido Socialista Obrero Español, a la campaña electoral de los socialistas de Cataluña, dando apoyo al candi— dato Raimón Obiols, nos permite sacar unas cuantas conclusiones. La primera de ellas es que se consolida la progresiva desaparición de Raimón Obiols como candidado, que si hasta ahora venía siendo amparado y tutelado por la larga lista de ministros que lo han convoyado durante toda la campaña, en esta última instancia, ha optado por desaparecer engullido en la personalidad del presidente del Gobierno. Esta circunstancia es realmente lamentable. Es necesario destacar una vez más que el socialismo en Cataluña representa una corriente de pensamiento de fuerte arraigo y con importante proyección que deberá ser capaz de poder protagonizar, desde sus propios hombres, una campaña electoral desti nada a asegurar el futuro Gobierno de Cata luña. Y para ello, la contemplación de los problemas de nuestra sociedad, y la búsque da de las soluciones más apropiadas, reque rían que el candidato a la presidencia de la Generalitat pudiera mantener sus posicio— nes desde su propia autoridad y no delegar esta misión en otros representantes del socialismo español. Ello todavía se hace más evidente cuando dentro de las funciones más relevantes de un presidente de la Generalitat se encuentra precisamente la de ne— gociar con el presidente del Gobierno cen tral como interlocutor válido para solventar las cuestiones que necesariamente van a plantearse entre ambas Administraciones. Y el hecho insólito de que el presidente del Gobierno central venga a reclamar el apoyo para un determinado candidado a la presi dencia de la Generalitat, como mínimo per mite la suposición de que a preferencia entre los diversos candidatos se ha realizado en base a una mayor sumisión o dependencia de uno en relación con los demás. Esta decisión del candidato Sr. Obiols lo N ha colocado en una difícil situación ante su propio electorado y, en cierto modo, ante todos los ciudadanos de Cataluña. No se trata ahora de una lícita aspiración de un candidato socialista a la presidencia del Gobierno central, de contar con el apoyo y los votos de los socialistas en Cataluña, sino de la insólita situación de que el presidente de aquel Gobierno venga a recomendar a los ciudadanos de Cataluña cuál debe ser el pre sidente de la Generalitat, por entender que en el que es el objeto de sus preferencias se reúnen unos requisitos que pueden ser realmente muy distantes y alejados de los que el ciudadano de Cataluña gustaría de ver en el futuro presidente de la Generalitat. En estas circunstancias no se alcanza a entender cómo todavía alguien pretende insis tir en la necesidad de un debate entre el Sr. Pujol, presidente de la Generalitat, y el Sr. Obiols, candidato a dicha presidencia. En todo caso, el debate debiera producirse entre aquellos que cuenten con la autonomía de actuación suficiente para comprometerse frente a los ciudadanos, y en este sentido es evidente que el Sr. Obiols, a partir del momento en que subsume su actuación política en la figura del presidente del Gobierno, reconoce carecer de esta autonomía de actua ción. Y nada más lamentable sería que el ac tual presidente de la Generalitat retara a un debate al presidente González para hablar de las elecciones de Cataluña; quizás ésto agradaría al Sr. Obiols, pero sería conducir las instituciones del autogobierno catalán a una línea de confusión y mixtificación que no beneficiarían a nadie y en ningún caso a Cataluña. Pero esto no es obstáculo para que no se dé, juntamente a la noticia del adiós del Sr. Obiols, la bienvenida más cordial al Sr. González. Lo cortés no quita lo valiente. Cataluña ha sido siempre tierra de hospita lidad y en esta virtud debemos insistir. Será ello una buena oportunidad para que los ciudadanos identifiquen al secretario gene- ral del PSOE como el interlocutor que desdt el Gobierno central debe tener la Adminis tración de la Generalitat. Que identifiquen en él al protagonista desde la Administra ción central, de las largas negociaciones que el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol. ha mantenido en torno a temas tan impor tantes como las valoraciones, los traspasos, el tercer canal, la reconversión industrial. etc. Temas todos ellos, en los que han existi do discrepancias y que se han saldado, a veces con acuerdos y en otros casos permanece todavía el desacuerdo, por cuanto uno y otro han tenido que defender posiciones contradictorias que, si en algunos podrían encontrarjustificación, en otros sólo la peetenencia a la opción política que el presi dente del Gobierno representa, puede amparar. Bienvenido sea el Sr. González y bienve nida sea su incorporación decidida a esta campaña. Una campaña en la que hemos querido hablar de futuro y de un futuro mejor para todos los ciudadanos de Cataluña, para aquellos que se encuentran en paro, como consecuencia de una política que el presidente del Gobierno protagoniza; de aquellos que se ven amenazados en la conti nuidad e incremento de sus pensiones por decisión del Gobierno socialista; de aquellos otros que, afectados por un largo sinfín de problemas, esperan que la Generalitat pue da plantear con fuerza y reivindicar frente al Gobierno central, la defensa de sus inte reses y derechos. Toda noticia tiene, muy a menudo, su lado bueno y su lado negativo. En ésta, lo negativo es esta desaparición, por absor ción, del candidato socialista. La positiva es que, al final, aun cuando sea con el pretexto de una campaña electoral, el presidente del Gobierno viene a Cataluña. Adiós, señor Obiols; bienvenido, señor González. ROCA .JUNYENT Alianza y heridasde Cataluña UESTROpueblo tiene autonómicos de la izquierda de fato confunde la caricia halaga un instinto certero, in- la República al tiempo que se dora con la auténtica amistad! cluso desmesurado, para olfatear a sus adversarios. nos oculta la agresión sin paliativos, secular, de los que, desde Pero varias veces en nuestro los ministerios de la censura, pasado nos hemos equivocado desde los medios de comunicade aliados. Demasiadas veces ción “populares” o desde la banhemosligadolacausadenuestra ca que financió el franquismo, libertad como pueblo a la de quisieron y consiguieron no aliadosquenoibanparaadelan“recortar” sino aplastar nuestra te, sino que estaban condenados autonomía! por la historia y que nos arras¡Qué corta memoria la nuestraron en su caída. tra al olvidar las veleidades que Quizá desconfiamos en exce- apostaron por soluciones proviso de lo que nos parece prepo- sionales! Como el Consejo Ge- tencia y no es más que acento ex- neral promovido por mi viejo traño al nuestro. Somos impru- conocido Federico Mayor, un dentes al ignorar la arrogancia proyecto seguramente loable en que se oculta en los ropajes pro- su intención, pero afortunadavisionalmente humildes de mente abortado antes de nacer. quienes, durante siglos, conde- ¿Recuerdan ustedes quién lo vio naron a nuestros pueblos a la su- con simpatía desde Cataluña? misión, y que hoy nos hablan un ¿Recuerdan ustedes quién se relenguaje comprensivo, mista o popular. refor- sistió a reunir la asamblea de parlamentarios de la que, en de- mente un empleo y un trato dig no. El campo nacionalista radi ¡Con qué impunidad se han cal está plagado de Garcías, podido erigir en intérpretes de Castellanos, Giles y Grandes. nuestro pueblo los promotores En los Estados Unidos pocos de tan extraños aliados! defensores hay en América tan Es probable que tengamos entusiastas como los italoameri concluir que nuestro ten- canos, que consiguieron allila dón de Aquiles está laselec libertad que Sicilia les habíane ción de los aliados. Cualquiera gado. puede escoger los peores a conLo mismo aquí. dición de apostar fuerte contra Ellos construirán para noso los adversarios más aparentes. tros la auténtica alianza con sus Cataluña tiene que pasar de pueblos de origen, hoy dispues lamerse sus heridas y dejar que tos a marchar hacia Europa y la naturaleza obre el milagro re- hacia el futuro, con más deci petido de la curación sin cata sión que nunca desde 1812. plasmas. Cataluña debe Recuerden que en el próximo cer de una vez entre heridas otoño se firmará, con toda prolas de miles de inmigrantes en babilidad, la adhesión de Espa tierra ya propia. Lo dejaron ña al Mercado Común. ¡Qué todo para conseguir un sueldo y bueno sería poder firmar en una dignidad personal que sus Barcelona y en toda Cataluña pueblos de origen no pudieron apostando fuerte por los alíadarles. dos que lo habrán hecho posi Ellos serán nuestros defenso— ble! -Qué corta memoria la nues- finitiva, saldría el Estatut y, en tra! buena parte, el título VIII de la res más vigorosos. Nadie como ¡Con qué facilidad se nos ha- Constitución? ellos defenderá esta tierra si cen MIQUÉL presentes los ‘recortes” para la humanidad, pero tam bién podríamos imaginar que el hombre alcanzara un nivel in A.D.D.A.también ha instado sospechado de agresividad, que Presidente de la Asociación al Ministerio de Agricultura para la Defensa de los Derechos la falta de trabajo para muchos para que se defina al respecto. del Animal (Á.D.D.A.)I creara la división entre hombres Desde el 27/ 10/78, fecha en que ¿Salud para todos en de primera y hombres de segun— el Patronato Central pasó a deda, que la persistente presión el año 2000? pender del Ministerio de Agni— demográfica e industrial sobre Sr. Director: cultura, A.D.D.A. ha insistido la tierra dejara a ésta totalmente reiteradamente en la necesidad Las utopías son bellas, pero a yerma y degradada, que la amede articular y dar forma y conte— menudo irrealizables. Una de naza de una tercera guerra mun. nido a una Organización que ellas es, a mi parecer, la que pro- dial nos hundiera en un fatalis fue disuelta por el Real Decreto dama el “slogan” de la O.M.S., mo paralizante, que el miedo a de esa misma fecha. El Ministe— «Salud para todos en el año superar definitivamente nues— rio de Agricultura lleva ya cinco 2000”. Pero, ¿qué es la salud?; tra casi absoleta sociedad indus años y medio estudiando el según definición de la propia trial, nos castrara la imaginatema. O.M.S. «Salud es un estado de ción y nos convirtiéramos en Nos parece ciertamente enco— completo bienestar físico, men— portadores de ideas fosiliza miable que nuestro Proyecto de tal y social, no únicamente au das... Ley de Defensa de los Animales sencia de enfermedades”. Ante todo este espectro de haya sido admitido a trámite reEl hombre es un ser totalmen posibilidades, ¿tendría sentido te interrelacionado con el ame glamentanio en el Parlament de hablar de salud para todos en el Cataluña. Los animales no en- biente que le rodea, y el concep tienden de Leyes pero sufren las to de salud tiene que incluir esta año 2000? JAUME ROY MENAL consecuencias. No importa la interrelación para que adquiera Médico región en que se inicie ese proce— su total significado. Por tanto, la so regulador, aunque como ca- salud así entendida es la ausen— talanes nos sintamos particularDrogas y seguridad cia de enfermedad en una rela mente halagados de que sea ción armoniosa y equilibrada Señor Director: nuestro Parlament el primero con el ambiente físico y social El señor Roca Junyent escri en arbitrar unas medidas cierta- que rodea a cada una de las per be en «La Vanguardia» del mente progresistas. Lo auténti sonas o grupos humanos. 1 1/4/84, como si el aumento del : camente importante es sentar Yo me pregunto si esta rda problema de la droga fuese conun precedente que sirva de base ción armoniosa será posible al- secuencia de que el mayor conpara otras regiones y permita li canzarla en el año 2000, o por el trol en otros paí3es hubiese tras— ; berar de sufrimientos innecesa— contrario, seguiremos hablando ladado su mercado, cuando el • nos a los animales. sólo de ausencia de enfermedad. problema ha aumentado en ? Nos cumple afirmar nuestra Porque podríamos imaginar todo el mundo e incluso recien :• condición de entidad apolítica, que en el año 2000 el cáncer hu temente hemos podido leer que lo que no es óbice para recono biera dejado de ser una plaga las Fuerzas Americanas han re— 1Con qué facilidad nuestro ol- aquí enc uen tran definitiva- patriado a un 25 %de sus efecti pos (anfetaminas y similares). vos debido a las drogas. La publicidad a veces puede serEste caos, no ha aparecido de vir de recordatorio e incitar al la noche a la mañana y no sola- consumo. mente afecta a nuevos iniciados El conseller Laporte, en su li a la droga, sino que los que hace bro “Les drogues”, denunció años se iniciaron, hoy ya son un también el peligro de las anfeta verdadero problema. Quien en minas y me extraña que después alguna ocasión ha asistido a reu de cuatro años, no haya insisti niones de padres de drogadictos do públicamente, limitándose al habrá observado que lo que alcohol y al tabaco, que aun hace años solamente eran la- siendo drogas, su producción y mentaciones, ante el descubri— distribución no dependen de miento de que su hijo se droga Sanidad. ba, ahora ya son gritos de deEn cuanto a lo que él denomi sesperación porque sus hijos han pasado por la cárcel, El Pa- na ejemplar huelga de comertriarca, etc. y además ya se han cios, olvida que algunos de los llevado todo lo que había de va- farmacéuticos que cerraron, en otras épocas vendían anfetami br en su casa... A principios de los años 70 y nas y similares sin receta, conaún antes, casi la única droga virtiéndonos en drogadictos en peligrosa que corría, por su bajo potencia. .. y quizás ahora en sus precio y facilidades en conse asaltantes. guírla, eran las anfetaminas y siENRIC LLORENS ALTURA milares, que algunos médicos recetaban sin ser indispensables y que los mismos laboratorios Carteles sobre facilitaban a los universitarios. las piedras venerables, Esto se pudo leer durante la Señor Director: Dictadura, año tras año. Ya se sabe que las actuaciones Señor Roca, reconozca que de nuestros dirigentes de hoy no quien verdaderamente ha he- se distinguen precisamente por cho algo positivo contra la dro- su buen gusto. Es éste un conga en España, ha sido el ministro cepto decadente asociado a la de Sanidad, señor Lluch, quien burguesía. Pero que, para anun por primera vez en la historia y ciar una exposición sobre Maenfrentándose con intereses cié, se peguen carteles gigantes, económicos, ha cursado órdenes con su nombre y retrato, en los para controlar fármacos peli— muros góticos de la casa del Ar grosos, entre ellos los psicotro— cediano o en las murallas roma- PASQUAL MARAGALL nas, ya me parece, con mis respetos a l’Avi, una impertinen cia. Como vecino y apasionado admirador de nuestro Barrio Gótico, me permito sugerir que la solución al mal aspecto que presenta no es taparle las vergüenzas con rostros ilustres, y agradezco de antemano a los responsables su decisión de qui tar los panfletos aunque sea al finalizar la exposición, día que espero con impaciencia. JOSE MART! CABA Experimentos con vidas humanas Señor Director: El 16—4-84,como colofón del Telediario de las 3, sacaron una noticia que calificaron de espe ranzadora: había nacido una niña cuyo embrión fue congelédo en nitrógeno líquido durante dos meses. Quería advertir la manipuléción de la noticia, y sin meterme en razonamientos éticos, expli car que este “éxito” ha sido el resultado de someter nada menos que 230 embriones humanos’, es decir, vidas humanas, a este proceso de congelación, de los cuales 40 fueron descongelados y se han implantado 20, de ellos solamente 4 han dado embarazo y uno de éstos era la niña Zoe. TERESA BLANCOSARTO 12 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1138 Title A name given to the resource Alianza y heridas de Cataluña Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Nacionalisme Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4725/FMHP_01879.JPG db4d87216fd210e5100b77100837befc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Oro, Bruno Mas, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4726/FMHP_01880.JPG f2d4686aa29bcb911ed1bd57c5201c91 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Oro, Bruno Mas, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4727/FMHP_01881.JPG e6de168c18dbf4074d4b804c8ad94a69 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Actrius Televisió--Programes Humorisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Soler, Toni Casanovas, Cesc Olivares, David Novell, Queco Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4728/FMHP_01882.JPG b458f50cb556a93c32237a2fa79af0ab Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Actrius Televisió--Programes Humorisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Soler, Toni Lucas, Manel Novell, Queco Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4729/FMHP_01883.JPG 59534ceceabb683f3d791cbc0d11fd14 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia Subject The topic of the resource Actors Actrius Televisió--Programes Humorisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Soler, Toni Lucas, Manel Busquets, Agnès Albà, Toni Mas, Sergi Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4732/FMHP_01886.JPG c1d10c1de174830a8caccafd567b50f5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource amb actors del programa de TV3 Polònia al menjador Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Àpats i banquetss Maragall Mira, Pasqual, 1941- Soler, Toni Novell, Queco Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4733/FMHP_01887.JPG 339f4a4cae62e741864fecfa6e6550d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource amb actors del programa de TV3 Polònia al menjador Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Àpats i banquetss Maragall Mira, Pasqual, 1941- Actors Polònia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4731/FMHP_01885.JPG b5b0ae61984ed0f25f99fb79b31206de Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Amb actors del programa de TV3 Polònia al menjador de Casa Canonges Subject The topic of the resource Actors Televisió--Programes Humorisme Àpats i banquetss Maragall Mira, Pasqual, 1941- Actors Polònia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6596/FMHP_03754.JPG 4754163bdbbc66c35dccbac27d17c389 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Amb alumnes del IES Olivar Gran de Figueres Subject The topic of the resource Política pública Administració local Alcaldes Instituts de batxillerat Joves Maragall Mira, Pasqual, 1941- Armangué i Ribas, Joan, 1953- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6604/FMHP_03762.JPG f9a25196c28519e5854b0b47db0fe008 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Amb alumnes del IES Olivar Gran de Figueres Subject The topic of the resource Política pública Administració local Alcaldes Instituts de batxillerat Joves Maragall Mira, Pasqual, 1941- Armangué i Ribas, Joan, 1953- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1618/0000000715.pdf ec8c8c61252ceee631979a4b056ee24e PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Amb CiU o sense, aquest any hi haurà un nou i millor Estatut Source A related resource from which the described resource is derived Segre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Costa, Santiago Gómez, Anna Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Convergència i Unió Parlament de Catalunya Acció política Territoris Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5050/FMHP_02205.JPG 02728033c92abdc62703b6b6edf77656 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5051/FMHP_02206.JPG d3b5169795440fca82ee14a1e6efa05a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5052/FMHP_02207.JPG dfdb0d4df296381b12d7db47b66e65e3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5053/FMHP_02208.JPG 8859e5923fdc4e43d5ff49cf25699465 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5054/FMHP_02209.JPG 9ffa070c8bbb1fbea10af8fa86c52f03 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5055/FMHP_02210.JPG 1413a13d51670aa8c9c534b95ae04434 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5056/FMHP_02211.JPG 08494e32a8f6e978469d5ae32d46ac28 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5057/FMHP_02212.JPG 43b89ea905413a66de975083c55ba3a2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Amb el grup de visita al recinte Subject The topic of the resource Exposicions Fires Administració local Desenvolupament econòmic Conferències Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies