48 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf 90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c PDF Text Text VISITA Mr. JOHN BRADEMAS PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK (Barcelona, 4/3/88) �Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS ORDRE DEL ACTE 1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde 2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS 3.- Conferència del prfessor John Brademas 4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde �EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI I LES D'AQUÍ. CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI. BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS. LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I A LA SEVA SIGNIFICACI6. S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA. �(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...) LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N. NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS CULTURALS DEL M6N. �-3- LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA DIMENSIó FONAMENTAL. EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ... ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL. ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF BARCELONA PER UNA S è ' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU. �EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA fs CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6 TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS. GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL. COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS. AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4049 Title A name given to the resource Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Cultura Territoris Acció política Nova York Estats Units Brademas, John Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1146/19880318d_00276.pdf fdb3b06f2d3d5d95048e20b5671cf67b PDF Text Text ^~aules a^ Cos Cznso^ar _a '^ ^^^a ^^e ^s^edes ^ar reaiiza^o a ia mevor^a ^e ios ^ceva '-^^^ la cicda^ me b'znc^ una ^^ -^^^^^s ds s'^ ' — ^^ -^^e^en^e con ustedes de una menra formai. ^ ^ 'o ^o-oue se sit^a en un contextc ce oresencia ^^ ^ ^^^ ^^ ^^ ^e ^^-cs^^`a caca vez más corso1i^ads. ^`^ ^rc^^^emos sep^ir traba,ando en esa ^irección ' ^er^^^^ ^^s^edes ocasión ^e hacerse una i^ea ^e con / un^o de la ^^ ^^ ^ a, operacvión olímpica v ^an oodido aoreciar també^ la ^ ^ ^ ^ -^ a^^^.^a ne las obras más concre^as. ^eraciones comc ^a óe ia Villa O^^moica ^ bien la ^e^ ^ocs^^r^^er mzsmas. ^^ ^z son sin ^uda in^eresantes en si �^era^^ones o^e marcaran un hito en la ^ormaci^n ce ^a nueva ciu^sc. ^s^^ me ^sstaría subravar nuevamente an^e uste^es una idea oue nosotros situamos en ^a base'del esfuerzo olímpico y que resume ace p tablemente bien lo oue esa ciudad está viviendo, lo oue Barceiona se orocone. `-os Juegos ^límoicos no son estrictamente la cosa. 6on ei nom^re ^e la cosa. y Ia cosa. p ara seguir czn esta s1molificación. es algo más ' La cosa es el momento de relanzamiento. de creatividad v de en^usiasmo oue vive ^a ciuóaó v ^ue ^e aoorta el ^lus necesario. el catalizaoor im p rescindible oara oue muc^as óe ^*s ooerac1ones ^uedan fznaIments oonerse en marcna y concretarse. nuestrzs alo^nos ^e con frecuencza ^an planteaóc 1os ir^erloc^rores. nos lo nemos planteado no^o^ros m^smos. ^Có^o es �c^ zle ^maqinar cue ^arcelona va ^ ^isocner ze ^a csoac^^ao ^e ^'-sión necesaria oara ^irar aoe^ante tocos los oroveccos ^ ^^ ^a7 La resPuesta no es fáci^ oero aocssto oor ura resoues^a o^^^^is^a. ^- ^^ ooznion, ^a caoaczdad de inversión ^^ es un ouantum +i^o, ^'a^o ror unas re^las es^ric^ame^^e e,ac^as y oo^ ` e^^vas. ^s mas cc'^ ozen oua^tum cue está con^icionado ^ambi^n . v de manera ^uv decis^v^. oor la zlusión colectiva que oer^^te v es^imu^a factores óe c000erac^ún v ^e acumulación de esf^erzo v ' óesde luego. ^e conexzón con ^as grandes zdeas-fuerza del momer^o. A una escala ciertamente lim1tada pero muv szgni^icativa io hemos vis^o en la camoaña oe reha^ilitación óe facha^as y lo estamos emoezandc a ver en la exolosión comercial oue se registra en ei ce^^ro ^s Barcelona. Son esos solo unos e^em p los de un clima oue tienen la virtud de la espo^taneidaó. Desde la Administración, desde el Ayuntamiento vamos a se^u1r traba1ando par oue esa situación de entusiasmo emorendeoor se mantenga. Y rambién, vamos a traba^ar muy intensamente para lograr a^^^nos objetivos bàsicos para la conso^idación de la caoitalidac - ^rnacional de la metropolis barcelonesa tal como les aoun^aba al ^ ^ ^ ^ ' ^iPzz. 4^^^uno s ^e ^stedes con^cen con esos oo^ eti^^s zue ncs ^emos � ^an^eaoo. 5e refieren a la potenciación ^e las comun^caczrnes v ze la �omzetztivi^ao ^e Barcelona en sec^ores estra±éaic^^ente im^or^s^^e^ en las oróxzmas óécadas. 5e refieren también a la oo^enciac1ón de ^os �- ^ncec ^ermit^ e^ sc ^^ar sue mantie` que ^a^^^a^i^ad reconocz.la en el àu q 1to eurooe^ La vzsiza que ustedes han realizado hoy era orobableme.- ^e la q ue tenjía que abordada con mayor urgencia por el carácter simbólico y cataiiza^- • - del conjunto de la operación olímoica. Pero me el futuro otras oosioil^iades conocer a p ro p ongo fondo realidaqes de Gercelonaz sus más reczences aprotaclqnes los grandes provectos culturales ' algunas rzeraciones q ecnc- ` • s e industriales ae grar irterés. Estoy convencic que pooré contar ccn su colaooraczón. !^^^ ^^^^ ^^ ^w ~ ^ -^-^^ ~ i^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4052 Title A name given to the resource Paraules davant el Cos Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b PDF Text Text 22 -- 03 - ' Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E TT30C-2§17. �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, ---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS T SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T dÉIars-, ir THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. ;f p&i(tjJft I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: IlÁ,9`14/ THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS 40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, --EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. I 1<.- ke4 THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, (7 (IC �-5- G-T/..íGW417_ MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING ________ THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN / INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING . --- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW-COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED _ _ _ READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �-7- SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i) THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. 911_12 THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE A,/ V ^^^^^ POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 1 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS __- IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE HAT-- PR 9 U xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É CT ION LOCATIO CONnüER Panu -UENEVIT- ADVANTÁS THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. --11~01 --15-R-C»1 A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4054 Title A name given to the resource Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Administració local Barcelona Acció política Estats Units Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1149/19880406d_00278.pdf ebb01bbec327db665bcc5c207930eff8 PDF Text Text Q : 2-1 I OLI L'ALCALDE DE BARCELONA PRESENTACI6 En un any d ' e sdeve nime nt s im p ortant s de re sult ats mo lt favorable s, 1 ' activita t del Consorc i de la Zona Franca de Barcelona ha e stat Marcada per dos fets clau que cal destacar. En primerr lloc, la definitiva in stituc io nali t zacie) del Pare Te c n o lo- c del Val le- s , mi ti ancant 1 ' acord signat amb la Consell eri a d' In dilstri a de la Genes alitat de Catalun y a Per a la romocio- conjunta del parc. Aixo' nermet de garantir tant la viabilitat econo- mica del projec te con el desnlegament complet de serve s te' cnics a les emn re ses d' alt a teconologi a, aun constitueixen e ls fonaments essenc al s per al dese nvo lupament de la nava in dISstri a i la oderntzaci6 de la j a exi stent . En segon I loc, la consoli dacio- de les activitats de promocinindustrial, que han si tuat el Consorci en un lloc p rivilegiat en el carro de 1' atracció d' inver sie; e stranger a can a Barcelona . I Ob er tur a d ' una oficina a New York, a mi tj an 1927, ha renre sent at un primer pas en la implantacio- 'una xarxa destinada �L'ALCALDE DE BARCELONA a detectar, en orinen, les intencions d'inversió envers el nostre pass. Ambdós `ets s'inscriuen en el mes armnli context de la tasca de cíese nvo lueament industrial de 1' =rea económica de Barcelona, objectiu permanent del Consorci d'ençà de la seva fundació. Pascnuaï Maraaaïl i Mira Alcalde de Barcelona President del Consorci de la Zona Franca de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4055 Title A name given to the resource Presentació de les activitats del Consorci Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consolidació de les activitats de promoció industrial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Consorci Zona Franca, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Economia Acció política Consorci de la Zona Franca de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1150/19880408d_00280.pdf 8ac08cb884c13cf6dfc6367fce4d55e4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragal l , en la pre sent ació de la conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2.000" a càrrec de l'Exm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Barce lona, 8 d'abril de 1988 �+B Ajuntament "FILÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCM. SR. PRESIDENT DEL COMITÉ OLíMPIC INTERNACIONAL, SR. DIRECTOR DE LA FUNDACI6 CAIXA DE CATALUNYA, SENYORES I SEYORS, VIVIM EN UNA POCA EN QUé EL TEMPS CRONOLòGIC TÉ UN SIGNIFICAT MíTIC, I A VOLTES MàGIC. EN TENIM L'EVIDèNCIA MIRANT INDISTINTAMENT CAP ENRERA O CAP ENDAVANT. PODRíEM FER UNA LLARGA LLISTA D'ANIVERSARIS DE GRANS ESDEVINEMENTS DEL PASSAT O UNA LLISTA IGUALMENT LLARGA DE CITES AMB EL FUTUR. D'AQUESTES DARRERES EN TENIM UNA D'ESPECIALMENT SIGNIFICATIVA PER A BARCELONA, QUE EM PERMET FER UNA PRIMERA REFERèNC IA AL CONFt RENC IANT D'AVUI QUE UN DIA —QUE JA ÉS �—3— ÍI^ Ajuntaxnent 11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HISTòRIA— VA PRONUNCIAR EL NOM DE BARCELONA AMB UNA FRUïCIó I UNA DOLÇESA QUE MAI NO OBLIDAREM. CAP DATA, PERE, NO TÉ EL PODER D'ATRACCIó, D'EMMIRALLAMENT, DE REFERèNCIA, COM L'ANY 2000. PROBABLEMENT, CAP FULL DE CALENDARI NO HAURà ESTAT GIRAT AMB TANTA ESPERANÇA. LA INICIATIVA DE LA "FUNDACIó CAIXA DE CATALUNYA" DE CONVOCAR UN CICLE DE CONFERèNCIES SOBRE LA PERSPECTIVA 200 FS UN ENCERT, PERQUè, D'UNA MANERA SUMAMENT QUALIFICADA PER LES RELLEVANTS PERSONALITATS QUE HI PARTICIPARAN, TRACTA DE SATISFER AQUESTA ONADA D'INTERèS, D'AVIDESA PER PRENDRE EL POLS AL GRAN CANVI QUE ÉVi S ESPERA. COMENCAR PER. L' ESPORT I EL LLEURE ÉS TAMBÉ UN .ENCERT, ÉS TOT UN PRONUNCIAMENT DE FONS. �—4— MW Ajuntament 1,I11_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TEMPS LLIURE ÉS UNA CONQUESTA SOCIAL. POTSER LA MÉS PRÒXIMA A LA MÉS ESSENCIAL DE LES CONQUESTES DE L'HOME: LA LLIBERTAT. UNA BONA MANERA DE MESURAR EL GRAU DE LLIBERTAT I EL NIVELL SOCIAL D'UN TEMPS I D'UN PAíS CONCRETS, ÉS PREGUNTAR PEL LLEURE. PER AIXÒ INTERROGAR—NOS SOBRE EL LLEURE A QUè PODEM ASPIRAR EN LA PERSPECTIVA 2000 ÉS JA UN PRONUNCIAMENT DF FONS: DE FET SUPOSA UN PRONUNCIAMENT ESPERANÇAT. POQUES COSES UNEIXEN COL.LECTIVAMENT TAN COM L'ESPORT I POQUES COSES SóN UNA MAN IFESTACI6 TAN PLENA DEL LLEURE COM L' ESPORT. I LA COMBINACIó D'ESPORT I LLEURE TÉ UNS EFECTES �—5— Ajuntament I:+IIIII' "!VII_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MULTIPLICADORS QUE TRANSCENDEIXEN L'AMBIT INDIVIDUAL PER ESDEVENIR UNA QÜESTIó MARCADAMENT SOCIAL, UNA QUÜESTI6 DE• SOCIETAT, DEL CARàCTER LLIURE, EQUILIBRAT. I PARTICIPATIU D'UNA SOCIETAT. PER AIXò, ENCETAR LA REFLEXI6 SOBRE LA PERSPECTIVA 2000 AMB LA COMBINACI6 D'ESPORT I LLEURE ANTICIPA UN JUDICI POSITIU SOBRE EL QUE S'ESPERA DEL TOMBANT DE SEGLE. "L'ESPORT FS EL GRAN MOVIMENT SOCIAL DE FINALS D'AQUEST SEGLE", .SóN PARAULES DEL PROPI CONFERENCIANT QUE CONEIX CON NINGú L'.ESPORT. I AQUEST ÉS UN ALTRE ENCERT: HAVER CONVOCAT PER PARLAR DE L'ESPORT A JOAN ANTONI SAMARANCH. QUALSEVOL REFERèNCIA QUE VULGUÉS FER ALS SEUS McRITS DE TAN CONEGUDA POT SEMBLAR MERA RETòRICA. �p G Pi L'ALCALDE DE BARCELONA 24 de febrer de 1.988 Excm. senyor Antoni Serra i Ramoneda President de la Fundació Caixa de Catalunya CIUTAT Benvolgut amic, He llegit la teva carta del passat dia 9 de febrer, en la qual em fas saber que esteu preparant un cicle de conferències sobre "Perspectiva 2000". Agraeixo vivament l'esmentat escrit, així com la invitació a presentar la conferència d'obertura la qual accepto molt complagut. Rep una cordial salutació, Pasqual Maragall ^'a .LD(A 2 J C.2- '^^3 0Q2473 Í ï �AL Ir FUNDACIO CAIXA DE CATALUNYA Placa Antoni Maura. 6. 08003 Barcelona Tela. 310 65 49 - 319 77 00 Telefax 310 72 32 - Telex 50.722 CAOC - E Excm. Sr. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ajuntament Ciutat Estimat Alcalde i amic, Com ja et vam avançar fa unes setmanes, estem preparant un cicle de conferències amb el títol general "Perspectiva 2000", que portarem a terme en la sala d'actes de la nostra seu central, i en el que participaran diversos especialistes de reconegut prestigi i projecció internacional. La conferència inaugural la pronunciará el Sr. Joan Antoni Samaranch, i la de clausura el Sr. Federico Mayor Zaragoza. Entre altres també hi prendran part els Srs. Fernando Morán, Marcelino Oreja, Severo Ochoa, Jdan;:Oró.,2etc. En annex t'adjuntem una explicació general del cicle, que figurará com a introducció en tots els programes i invitacions. Hem demanat a cada conferenciant que ens doni la seva opinió en relació a la matèria de la qual és especialista, davant la perspectiva immediata del canvi de segle. . Per a nosaltres seria un gran honor que acceptessis de presentar la conferència d'obertura d'aquest cicle, que serà pronunciada pel Sr. Joan Antoni Samaranch, el divendres vuit d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, tot fent una introducció de l'orador. Una vegada més, la nostra institució es veurà honorada per la vostra presència i recolzament. En la confiança que podràs confirmar-nos la teva presència. el dia 8 d'abril, e' sa uda ben cordialment, L ^^ Barce rJ a, 9 de f : brer de 1988 ^;.^ 02 -------, `:J i ï _ .0 _ . s'..J,3 0 1 6T7 �Perspectiva 2000 Amb el títol general Perspectiva 2000, la Fundació Caixa de Catalunya ha preparat un cicle de conferències que té com a objectiu fonamental analitzar el món contemporani davant l'imminent canvi de segle. Molts.dels programes i grans projectes que avui emprenem ultrapassen el termini del segle XX i s'endinsen en el XXI que ja considerem immediat. La constant acceleració de les activitats, el ritme dels canvis, les transformacions en el medi, la innovació en les ciències, les tècniques, els mètodes, els hàbits de vida i les formes de treball provoquen modificacionsque van més enllà de la variació fins arribar a la mutació. Lluny_de qualsevol interpretació mil•lenarista, però conscients del valor referenciaL que les dates i el pas del temps tenen en la història de la civilització, volem propiciar una anàlisi interdisciplinària d'aquest avenir, que intitulem Perspectiva 2000, en el sentit més etimològic de la paraula, és a dir, contemplació d'una realitat o d'uns fets de manera que es pugui conèixer millor el seu abast i la seva situació real. Tota perspectiva parteix d'un punt de referència conegut i albira un esdevenidór que comença a definir-se com a realitat assolible. Des del present i tenint como a perspectiva el futur, que és el gran motor del projectes i empreses humans, hem encomenat a diversos especialistes de reconegut prestigi i de projecció internacional, que ens donin Llur opinió sobre l'àrea de coneixement en la que treballen i que faciri una valoració, adés tècnica, adés sociològica, des del seu punt de vista, d'aquesta perspectiva que, tot i entrar en el camp dels futuribles, s'atansa a allò que pot arribar a ser i que des de l'experiència, el coneixement i la intuició, comencem a esbossar amb la confiança que arribi a ser una realitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4056 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la presentació de la Conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2000" a càrrec de l'Excm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Caixa de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Benestar Social Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Fundació Caixa de Catalunya Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1151/19880409d_00281.pdf 4b0692f3bbbedd87bf5ef30d3ba2b03a PDF Text Text U W-9 ke----rurut I- L-1 1,k t.,) ( u A) ci? PA l-1 en 41-5Ð Im.)-s 17/1,5 61yubJ 5- t\A 6LT -5' pn u o tli" (I A OL-> T-L vi 41- &11(71& f iu7i-y. j. 4_ rrk eiv&r, u-v„) t-s h /A 1- A irs j 0-1-) /1_471, L ryl,(5r(4-14 I ) U jÇ ftrt, Cj-14 c--1/1 5 Mi ch.) ‘)c.-. 6 Pucs vot,t (5Z-t (5-negt CyQD'Aq A u L u-1A 77-7-) N) (.91( c./ti, P/i elf 49AiL/ 44 vfrit4 succe-i- r 1-jikJ (I fAtei\d-us s--- 1;1 C i•9 5 11 E" CA-) 1)171 EhJ v o t. mi> 1-0Y) IV, 6tlékk- A c_bs-k,--5 boi ■ 1 44t t-t17-5 tiUt7A.Lk:-- v ca»üji` x v Avt,J .IN. L--14 1.74/ CrI ft7 -111 t ék-744 Ton �,1c7\ S71-V A t éf4 /0( O l uiú (ti S' 44(7)1tTS 1.1C UAJ5 Ñiftciw_ds• (- )7 2(1 )(414 .1 4 )N NZ t f iwo C,Án J G-91 -•W<J" OL-1. )drí( ( e 14 j u iv bift- j MI. Di t el. 1-1 iCY11- elur MO-jk y en-- A-7 L'U 14 El-6-E EV1) 77 c. 4 es A clhA /1(:)'\ AA 11_¿)s14 ,51tA; cA.,1 O Ccuxà fti 1,1 (2) cm) r' L1 /7t4 4 (11-- 0 1 01J 141(,-` f ututy"),9. 1 "1_4 ( J r:9v 7¿-r-711 /4 A/ #11)4t, (i C4 014 "04 19i-- 4-149tilt (5-1 o (' ï2EL "rb Í (}41 4 a iv -nruveriff 5 r1;r- (2.7 11. .0 4 LA 10C n jn-o Fu Flis CA-5 (-1 Viru, c 1,71-1 I u tu 7 L--='Ç Tz) Aftx C 401 cbÁrbt 1)/\,. id D ' 7r24-1.1 i; ex) c-> y t1 UÆL /4 �F .q u cSitt CkY) ■ L'mì 77/1 4-)ii'4^ itivil d./T-21,11-11,-7u C^ Cbl^( ^^,^ C^^^v1. 4 c^t "^tl{ ► U ^. CA-A. 1 ^^ ^^^ L-z ^ i ^ ^^^ a,t-a ^"tirZr ^ - ro^ L^ ; ^^ iC.r^1..__.. ^, \;^^ uP ^^ ^ ' ^^c.>^,^ ' ^-Å A Lg\-) Uti C.iau 1*/DN fi i-t Z-477 p V re,/ lk. LnAí 4.1 ovT 1..h /dtr 1 ^ ^^ P1/1??- Y? c. 4-iti elkit 5 /12 u yrYt. vt4 l^^'^ c.? pat-- -^, 4 n/1-5 C v (i%y Crw! Pc-s C771t4 D 1U:771- Sbyt) Jer ,-/ Az_ u (..14c^i ►^ ^f^J4 k/bti k -S ^ p 1):m P/^ ^^ t 4 i (2) L L^ Cz Z i' ou v S,^v /(^^ ^ ^^ ^ C/971 4 /4-C- I14 ‘sc , tz,TU ^e^ L ^(r^ C,-^^vsGl'^i D t U ti^ C nti^^ , F ^ V` Ú (• ^ 77914,^^^ ^^^ 1 . t ^ S (), Lfr,,,/, M¿"" I, A Se vi‘ t am t-rás 7Ais7) GUE14 LYki Frv 1 t/t lo G ^^i 4P1 • -5 vN 4 i r--"h Xier)/ e (,),v k7A- s ^^s ZT- qU1ryú frc, 1Z5 tdq n – A \ D e= o ^^ c ffin So c E5 Gó71 -01 4.4r-5� r R-mim P n.. Nv7 42 9U:5 �()a/Y U cen CA CATII-L. ü 47 L 1 f z L ty7Á ct) utr: 4 Se-vil -1) cm_ A71_,-2:(›A) ,L cu tIvr 11 5 pfrçç-7 M Le3 s-s CL-1' ., _44 t e,(t (75zitr V 1ftPhM7 Uhiiil-sr t-')J 4u el PeA725 ftli-f iJ ) u ,P1 Mí- U o lk tí tfr C---)(cLui 44. 1 '":- Lo /V 4'4 th)rt pmil'úkU) 1\j0.1Y1-771t5 . 'It1 TS ("1 /1 (A) c)67 e-Y1 A ,<01 /14 'ýt 114,16-1) c-/h 4 , a ,041-vvt-e__ f 771-r DC £__3(.neír � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4057 Title A name given to the resource Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera / Paraules. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Acció política Carrasco i Formiguera, Manuel, 1890-1938 Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1152/19880411d_00282.pdf e0d352619daa97b200851e9f1d80085f PDF Text Text 3. PARAULES DEL SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA. Molt Honorable senyor Josep Tarradellas, amic Joaquim Nadal: Jo no em podia negar a fer aquesta presentació, per moltes raons, que es veuran de seguida en les paraules que ara seguiran. Seran breus, però seran intenses i us asseguro que m'han sortit a raig. Aquest llibre és per a mi com una finestra oberta, i hagués pogut dir com una finestra oberta amb una atmosfera enrarida, però no ho diré. I ho és per varies raons. Primer de tot, perquè el pròleg del molt Honorable senyor Tarradellas ens torna a dir més sintèticament que mai, si és possible, perquè per una persona com ell que fa poc que ens ha dit públicament que d'un polític estima les poques idees i ben clares, doncs més sintèticament encara, que en altres ocasions, ens torna a dir que el desig de tot ciutadà, d'ell mateix, havent nascut a la seva Ciutat, que se l'estima, és esdevenir Alcalde de la seva Ciutat; no per allò de l'escola de la democràcia, que tothom diu, sinó per un sentiment molt més primari i, per tant, molt més fort, que és el sentiment de voler manar a casa nostra, de voler endreçar i de valer construir i de construir amb pedra picada. Els Municipis, diu Tarradellas, no són un mal menor que els pobles i les Nacions han de tolerar. La por als Municipis, afegeix, és signe de fablesa i la fablesa porta, tard o d'hora, cap a la desfeta. Mireu que aquestes paraules del President Tarradellas, no són paraules que no tinguin acompanyament. Avui un pot llegir dels tractadistes d'economia urbana, de sociologia urbana, d'història urbana de les Ciutats, com el paper de les Ciutats és important en el futur de les Nacions, en l'esdevenidor de les Nacions i en la seva trajectòria. �4. Els Municipis, evidentment, no són un mal menor. Ho van poder ser des del punt de vista de la doctrina que primava en aquest país i en d'altres de fa 60, 70, 80 anys, però avui no poden ser un mal menor. I deixeu-me referir un moment, en aquest sentiment i en el sentiment anterior, aquest de construir la nostra Ciutat. Aquests dos sentiments el del poder municipal com una tasca apassionant --ho acaba de dir l'Alcalde de Girona-- de creació, quasi d'afaiçonament físic de la Ciutat, quasi amb les mans, jo diria, un. I dos: el de la proposició dels Ajuntaments com a administració protagonista que arrossega les altres a actuar a través d'ella, com Estat --que diu en Joaquim Nadal-- com a part de l'Estat, en sentit ample. Aquests dos sentiments són, justament, els dos eixos de l'obra d'en Nadal. Deixeu-me dir, perquè en una bona presentació hi ha d'haver algun matís (no per discrepar sinó per enriquir) que moltes vegades, amb en Joaquim ens hem trobat dient el mateix i moltes vegades insistint i posant èmfasi en aspectes no exactament coincidents. Ens hem trobat dient: els Ajuntament són Estat. Però ens hem trobat dient també: els Ajuntaments són com les empreses, són aquells que arrisquen, són com empresaris, són com aquells que realment en la història de fer la política de cada dia són els que proposen el projecte i els que han d'aconseguir que siguin uns altres els que hi posin el capital, la finança, els diners, els recursos humans: en definitiva, els recursos econòmics. Són dues coses que, potser, no s'adiuen del tot i que en el futur s'aniran esbrinant, s'aniran escatint, s'anirà veient què hi ha d'aprop i què hi ha de veritat en cada una d'aquestes coses que poden semblar contradictòries. Els Municipis -diu en Joaquim Nadal- són Estat, i jo també ho dic; ho he dit moltes vegades i ho diuen altres Alcaldes. I els MunicApis, al mateix temps són com una empresa, són com un projecte, són com alguna cosa en la qual uns homes, no només l'Alcalde, un grup, arrisquen en favor de la Ciutat i uns altres hi han de posar la seva protecció, els seus recursos, les seves finances: en definitiva, el capital nacional -per dir-ho d'alguna forma-. �5. Doncs bé, aquests dos sentiments: el sentiment de protagonisme de l'Ajuntament i la necessitat de crear, físicament quasi, de transformar la Ciutat, són justament, els dos eixos de l'obra den Joaquim. Que és l'obra escrita, I'expIicaoió quasi oral de la seva obra manual, o en tot cas política, administrativa urbanística, cultural, etc. Els ciutadans ho volen això, els ciutadans no en tenen prou que un Alcalde o un Polític faci les coses. A mea que les faci, li demanen que les expIigui i li demaueo les dues coses en la mateixa urgéncia. Volen transformacions i volen explicacions de les transformacions i en Joaquim Nadal, que ho sap, ha fet l'obra i ha explicat l'obra feta. A través de la paraula fácil i rotunda d'aquestes `gines, els qui coneixem en Nadal és com si el sentAssim. En lIegïc aquestes ` ï parlant a raig, amb la potéucia duna aDïgooadora política i la sagacitat del gironí, que és el florentí de Catalunya, és com si el sentíssim. A través d'aquesta veu anem seguint tensament sense perdre el ritme, en cap momeot, la biotória de nou anys de la democcáoia local Catalana, que són per a mi els de l/autéotïoa reconstrucció nacional de Catalunya, des de baix: des del punt en que Estat, poble i entorn (naturalesa) es confonen i es tranoformeu. I al mateix temps són la biotózia gratificant, peró a voltes esborronadora d'unes aventures peroouals d'una extraordinária densitat. També hi és això, en el llibre d'en Joaquim. Per qué els Alcaldes tenim, -em pregunto-, més tendencia a escriure que els Consellers que ele Ministres, quasi tanta com els Caps d'Estat i quasi tanta com els Capo d'Estat a la francesa?. Per qué? Segurament perqué ho necessitem. Em de posar fites per marcar el camí recorregut; fites meotaIs i quasi físiques. Fa molt poc, en Joaquim déia, després de guanyar una cátedra en unes oposicions, unes paraules que em van colpir: Necessitava saber que podía deixar de ser Alcalde i seguir essent persona. He dit que l'expeciéooia d'un Alcalde és apassionant, és gratificant; pezó al mateix temps eIl ho descriu i ho diu aïxl, i hi ha moments en que cal tocar vores, en qué sembla que ens empeny per la forga de la corrent histórica que ens tira endavant i oeoeaoitem saber on som i qui som i que continuem essent aquelles persones que vam oomeugar a fer fa una colla d'anys. �6. Ho necessitem. Nosaltres també, com a ciutadans, necessitem posar fites i saber on som. Però aquestes fites no es referiexen només a la història personal: es refereixen a la història de les nostres Ciutats. Algú se'n recorda -i convé que ens recordem avui- de la Girona d'abans d'en Joaquim Nadal? Es la Girona d'abans d'una generació, no és la Girona d'abans de Joaquim Nadal només: o és la Girona d'en Quim Nadal. Una ciutat grisa, renegrida, humida, abandonada, carca, plena de classes improductives -que ara no citaré aquí- sense premsa autènticament supracomarcal, sense ànima, sense nord. Algú se'n recorda? Nadal no només actua i no només parla, sinó que fonamenta, en dos sentits. Un, en el sentit històric i és evident que això pot fer-ho i ho fa; i ho fa molt millor que els altres Alcaldes, perqué és historiador i sap en quin punt de la història està. I un altre, en el sentit estratègic: on som i què hem de fer. En aquestes pàgines, de tant en tant, en surt una anàlisi finíssima de quina és la situació de Girona, de què és el que representa, no només en la història, sinó també en l'espai. L'Alcalde de Girona és perfectament conscient en quin punt de l'articulació de Ciutats Europees i Catalanes es situa Girona i què se'n pot treure d'això i quin és el seu rol, quin és el seu paper. Lluny del localisme, ben lluny d'aquell localisme que neix de la consideració abstracte de la Ciutat, en la qual som i a la qual servim, com si no n'hi haguessin més. No és aquest el punt de vista d'en Joaquim; el punt de vista d'en Nadal és ún en el qual Girona és un punt en l'espai, però és un punt ric en el qual hi ha Barcelona -evidentment- i en el qual hi ha altres Ciutats catalanes i en el qual hi ha el Midi francès i en el qual hi ha el Rhone i el Rhin i Europa Es a dir, en un punt del mapa, en un punt que per ell és una articulació essencial, perquè ell n'és l'Alcalde. I sap perfectament què n'ha de fer d'aquesta articulació Pressionant, sí; pressionant, per exemple, sobre Barcelona. I ho dic amb tota la satisfacció perqué jo m'he sentit pressionat per en Joaquim Nadal, però amablement pressionat a obtenir la relació entre Barcelona i Girona el màxim, el millor, l'òptim, que es podia obtenir d'una Ciutat. Barcelona n'ha sortit beneficiada d'això. Quan Barcelona ha portat aquí l'exposició del Barroc, de la qual ara, justament, es presentarà un magnífic catàleg, Barcelona no hi ha perdut; Barcelona ha guanyat, perquè ha guanyat -entre altres coses- públic català que comença a conèixer una cosa que d'altra forma li seria llunyana. I Girona hi �7. ha guanyat, per l'astúcia, per la pressió, per la perseverància del seu Alcalde que ha sabut que en un moment determinat de la història de Barcelona (Barcelona feia una transformació dels seus Museus) i que en aquest moment històric i en cap altre, les joies del nostre Barroc del nostre Romànic (en el futur, el nostre gòtic) potser es podran moure i s'han mogut, s'han començat a moure per Girona. Per tant, una pressió amable sobre la Ciutat de Barcelona, que no ha pogut dir que no i sobre les altres Ciutats. I quan dic Barcelona ho dic en un doble sentit: Barcelona Ciutat, però també Barcelona poder, és a dir la Generalitat de Catalunya, la Capital de Catalunya. Jo crec que Joaquín Nadal ha sabut treure el màxim profit de l'articulació de Girona dins de l'espai català. Quan un observa una acció i una dicció tan coherents, amb la percepció del moment --i subratllo el moment-- i del lloc --i subratllo el lloc-- és quan un té l'impressió d'un espectacle que s'imposa --"malgré lui", que diuen els francesos- a l'observador, siguin quines siguin les preferències ideològiques de l'espectador. La política d'en Nadal és un espectacle que s'imposa a l'observador. Entrem en el domini de la política com a art, que es pot assaborir, que es pot seguir amb facilitat i amb gust. Crec que entrem en el domini que ha estat marcat el nostre país, en els darrers anys, per la presència molt potent del Molt Honorable senyor Tarradellas. Aquest llibre és com una finestra oberta. La Girona que s'hi explica és una prova que la política serveix; que el catalanisme pot donar de sí fruits esplèndids i no només el constant patir de cada dia; i que l'autèntic fil de la història té teixidors experts, que no s'ha perdut l'ofici. Gràcies a tots. �^ �0/1/4 r , ‘./ U/ti/1 , frì /1/ .' b1 L -9 A, CA» 7 / / 19A /1./M s P 1,2 N c ) ev)., (27. u ( • t:;1 buz.. rt..-71:: I , O 91: ,• 6¿.:),,1 t c. 1,4111-5": 0 e. 771-11.A. irin 7." IN 7 - r A v IJ -5 t 7- )T) JT A y CZ 7 4- fik* 01' r 4 �u, t .)1 A r fr j DL P e - A E A; 11-- í), �ti' S ./90.1 S ", Ye) DE u' PS4 4 o Civ 7W (4-3,19(Jc...0;)"c,r t1V6.,..„ 9U( 7t S < "P �Jec-bifC A-0 tC 0 9» 99. 1 y t Ug\-)s ,TAjeUD c.,49n„..t )6\i'M , fi ui )f\ (_ 3-) rieh,;') L1 E p ., pi 04 �(4 H 72 A it4 At u ri e �14 u ( 5EU JE f t-9,1 , kz_ �A ti -uo ov( Uor Z 04 -Icer "di ‘N\ ,c, f . 14. 9 Ly...40...)§ ÇA 4D �OP, c ,9/94:75, , Ni 0-A 1 11:7 4.A.1344,...n.,,...■■•■•■•,a1~1,,, • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4058 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Joaquim Nadal "Municipi i ciutat, Girona com a exemple". Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Espais, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Municipis Política Administració local Barcelona Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Tarradellas, Josep, 1899-1988 Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf 7848df711773d57282d87a35d9f0935f PDF Text Text .o ¿ft \»j//f>5- • ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA Abril 1988 �UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes. Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals. Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven entre nosaltres. Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint. Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys estaria fet? Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el �2 Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format, que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats. Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem de tenir, a hores d'ara. Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten. Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica, l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món. I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur, en definitiva, la Catalunya que som. I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern actual que tenim. �3 Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció. Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona. Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya podria esperar. Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que els altres nivells de govern fan. Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar. No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra. Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el govern de l'Estat ?. Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com ell ha promès, com ara en Narcís Serra ? Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ? �4 Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ? S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués oferir. Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla. Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?. A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part. Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única. Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals. �5 Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat, en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses; millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria haver fet i que es farà; n'estic segur. A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots els nivells de govern per fer front als problemes que creen la drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran dels nostres problemes? Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu �6 que l'actual pla de arribar a dos barris tan sols es planteja Montgat, o d'Horta a i la Zona Franca. metros només preveu unes petites cues per propers de l'Area Metropolitana, però que ni l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P., i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any 1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de la Diagonal fins a l'Aeroport. Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no s'hauria encetat? Mirin: Barcelona, com deia gran fornal de Catalunya", és la totes les viles, pobles i ciutats ció, a la seva cultura, a la seva Josep Garriga i Massó, és "la resultant de la contribució de de Catalunya a la seva governaexpansió internacional. Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se d'una capital, a diferència de tantes regions europees respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert, Catalunya tampoc no anirà. �7 A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans, impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós. Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions en les quals hem de millorar, clarament. Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si no hi ha un canvi en les relacions institucionals. Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui: no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències compartides i requereixen una entesa. Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa. En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de tot. La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els grans temes culturals del país, els grans museus, la política musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de la pròpia ciutat. Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana: metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions. �8 Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis. Però temps que d'aquests cessàries la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix reclama la seva part de protagonisme en la solució problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat. És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant, durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre. Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ? No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de majories, tots aquests resultats estan garantits. Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un acord. No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis socials, esports i escoles Bressol. �9 Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués desenvolupar-se en el nostre país. Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les seves energies. No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets. Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits. No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir: forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert; singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per a aquells que no ens coneixen. �10 Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots venen del mateix lloc. La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja, el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella. I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper; la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i en general. Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que ells no han triat. I hi ha coses que no van bé. Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes altres coses que no van com haurien d'anar. Deixin-me que els doni alguns exemples: �12 L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de rehabilitació de cascs antics. Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges. L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500 milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat. Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és crucial per recuperar el cor de Barcelona. La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim. Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit de més de 10.000 milions de ptes. Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi. Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre un mateix mal. �13 Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte. I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen, sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior de reclusos. Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un servei públic, sinó tot el contrari. Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri. I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer. Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya? Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà, tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació del delinqüent. Tota la resta és música celestial. La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència europea. Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i els mitjans retributius necessaris. �11 L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat, s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient, que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola. L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això. No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres països, simplement. L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho van fer. I el mateix en la República. Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques, que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals. Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el bon sentit. �14 I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible. I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent. Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar des d'una nova TV4 i no per elles mateixes? A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que permetran de fer-ho millor, tot això. A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra, Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític, tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present, testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense precedents entre els escriptors progressistes. Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de Catalunya. �K'Ct'yT ^ 1^,}\ J*. LLf'I^IUAKI" •4- ) ! C/ t/í/j (vu QJU li ^^v/i /-.faytsui. ¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f ' fer^MA ¿& fe, UJr" J?) ^ u ft-W cd.dt,u ^-^ Jj «. [U/u' 1 V / 2). c^^-^iL \) i - - _ : - — + t ^ù : ¿ *l^f ¿A,w M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^ ! >n .'v·-í l'VM/*~ a*-K Lf- A/. /•' ¿•¿•Le, V« -'• - ' - U ^ Q t i '^í-'' /I* ¡ , / V n> ;i/U 4 5"} ¿ K W ^,i¿^)^-íLJít TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;' L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^. , f,JvT \ .* Vi- o' tUi r/^l-.'Vl /-Ó ¿¿C£ - Cf^ �J/MA ¿U^utoiU' {câ tjW) i/l l) ¿ 1 liíti^Z. S3 C (LiíeMJr. lH lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico, \U ÍS&MJ UM l U u 1 ^' 1 4 J >1 ,AU-Çt^A "il Ut*. ¿ t / l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA. //w •.ifCtM 1 ^ r-f^ ai.../ J-Cttr, �•1. y L·ol^ , áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^ fet") ^ ^ / C^fJuu^^ ^^^ ^ > ^ 7 (XT ^. , ,,/ ù ^ Y r't CíUWW^' i^> í ^ 5 ^ ' �3 f jiLÙUlV'^ /*" / ;}..{1lfl<Ct¿K^) :¿C iféJgêd- ¿VL Ui ¡4^ /H*,IIW i* V inte* i'^ -l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V " y / - - "ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^ ~- ¡T"^7 ívH^i' - ^ ?u ;u " ' ^ u "' ' Atj> UA.¡^/' /I^VvUi 7 5 ^ /l^' t-l· �¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t ls) tó— |-V h ^ 4,L- -, -j"' ,JV>A T^CL^ \ ¿ , • • • 1 > V \ ni l· 7^7 \ i I . /lli] Cc-i l U£ >¿U tAMAdJ) i 'iXy / W fciU-4\As\H._ Aj L HLL,,'^ /"*-' - /-t 4 b A /A iw ¿vuH 7 i p (h cJ :h M\7 • M -**«- &uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1 ; - -•> , .v . ¿Oi't**- a«^ "'-C/V . / V / / ¿ ( l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>' ví ^7'^'7f tr'^' /UlM / �^ I 'i Li ,vv V\Atb'y- A !»i^ •TTK A.> V '\ . \S <-x $-.*> "\xV V ^ O y C M 71' 1 fne^-Á^l *' ^- > •ri" (j-ÁltrU. •c , Uiv~f-i W°' . ' iM ' ~> 1 ív *ï. V l(k k l Tl'•>''- <¿( J Cana ;M „ ,, Í-MA - iA ^ H ' fF*z&%, I aJ ; & - * <**'? " ^ • I v �í 'lu ^ 4P '¡~a~rnT M) / /U/w i' T"> ¡ • IY** fl'-ut ) ^-^-^ Sj H^ faç ¡.VCA ¿J* ^{M^^:AF A n Lz. i'liA w w * ' ^ I A h chd^ ¿J ¿k^ K^Jû. n / Ú, c^h/"*^ '^^f^' .Ù ^ fa™ a û'^'H/ ^ W ¿ /i/jVr™^ 1 ^' ftiMi >^^/ fori 7T X/n-., / Vi.vi ' v 7 ..Lifl-ufxû/e.. ~ �? IrHKO'f*** )ç\ U- 1 :: tó^^7^fl^-^i^-^-^ — — , ¿A 7A ? a � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Description An account of the resource Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1153/19880413d_00283.pdf 54ed430b4880f10202b7842c2b8a3d73 PDF Text Text t3-114-5?P I tç ' I &fu sle )1\f(1,- 1 )( c4V ArlD g py 4 ( ‘ 5-cni LEY U- A- US PA( : _ frrA r o pck._ 1 C;LITYlfr :aç te\s- ciE)-Yrks, l JUr 09 A "1 SŸ/,t7 (,49 11-sve-Pk eL /11 4-(At d 21 Je714 r ()m'o çrcv. .0\W Pe-7,04 k-Ar- -ELS Inj-& ^ TI-5)14 «S Ls7U,64"41*. skaMl_ ( ke_75 . leD,t,(494 yvt.4-e v r \I UMt;(1-1 19\ ,11,C 6 5,a\r(- -.<2 (e-12 N /171.-NO tt,Ç R3 17\71;19 L, oe-b-(94-1---- A LA (-0-v\MANtsit, (3.GNIAI LLiE Qu v eLL 1-1y cornmii Pez_ E~f/¿-6-1- 0(\PGOLAt\ 4-sq.C. oc-- rs b47,t1 7-79r- ¿7/4-u (mg ¡.--V7-�(71A �^ Q úC ¡° V 91 M6-i) L^17^ 9 DOpN(A-M Peh 97- / 4 Ov h &YyS, ROO Firm? ^,^^ N' /11, o rit e- Gc U7^f S't'I LE S 9ipe\ o‘r-3 - 12 V1912yE: O 1 ZZ,-w c;-rN fewQ tJL 1 0,„ /4e-s- ,^ J^ _IDA/ p c G U^ c^3 :' l1ÍÒI1G5 0,( 71 1141r ^ ^, ^S G4< P° L rS 7-A.1 '( 1f 11 - ^/orrn ,p 1: P oi-S `7111 r^ k-yr fr^t--txt QvC Gr'P/1/5" CU nh^ ¿el Fel4 fn- S oß en .WÇ A Gve3IYA2 W 4 Le-4 Adit-14 ,DrJç ! v ' e S Ii.T/f / ycç r /V ^ S ^` ►í^f`i^l 4 S^^LG4(^ ^^ ^-^ ^. t UN Í^^^ ^^ trri sek.^r ^: UUl'h b/A-Sb ^^ ^, GI^ J\l ^ 1 ^1 r ^ /^ ^¡ K (, i g `^ ^4 V i9\- /' 2./^r., ^ , u z c:zJ71`vf^---11W LA ft E ., te" ,^'tX^bú^^^^^ r^ LA, ^^^^ ^ W,V1a^^^^ ^_^^ �íJ \\ cYJUS ^D ^ /ffliON/5 r, \() ( U 06-0/15.c417 l'ruT )0 ^ ^^ ^-^ ^ ^^^^^; : P N uvt. !),..414,4/ ^^> ^^ fret oil, cel) EI ^ ^ ^^. ^ ^^ ^ ^^- J oc" f VOL o? N- 4J IV e- Sr va(,eYil_ M ^,, ^lik.P " 1-- 41(él elkitr c t- Mii? R ^;Í 1-6.-r%v^-71- dpv its-r 4 4 0 C.,5 i ^^ , ^¡5 i J '^ ^ ^'^¡ ^ Jk kkC col ^^ ^^ /\J t; ^( KA,4) ^^ ^ ^^ ^ ^ Ï^ S ^ u ^ ^ c)ai " " `. . r-^^ ; crn--) \rPritA ov r- r^ ^ 41-15 l, eiv( 9 Mg 7 i,4 tV P/-- (^' ^ b Otf-- ,1) " 001- G d ^ Der c-1,50-4 , o 5 imi--- t,f,14 ^^ ur k 2~ PAO OC okr- 6,y1 o A 9 -9 T-krç P q'l\S ihAbi okr elm-rn (J I Co M /rA ` G%t, 1A,l. S Ñ tb./ D-PPYL. P i1n Gn C^ ^1 N S C-e?,j1 (f6"r i . ( ft.SS ^ �, i-b —v 1^ (..72-.Í tZ S^ "7 --/z7t li AJTJ C Nlz. ; lytys l?),n) t„o7^t¡^^^('^ E? f l5-ç ou 01,j e- ca)vC1 cJ Nt e-e_. 6-015 ioorotDuz- -77)eT 1)/s-i->mGp.(i 5 £timPne( L2 st \-55,4* twr ez--- euçA t ^^^=^ ^ O' t bCtv"D . Tk" ^ ^t r otwd°^c;-^J'^ ^^ cA v rpri` A ^ ^ .^-- p n'k. o uNif\C^ N o VA G\ C-yvn«I ILA ^. cA»,A ( t" n cm , n v A-7\A ) 9L) ei i S" gA; r f=1Cc.=^i G j sc;\ Ev 1 b rs u' vr. - (:65 thr\ Luí -^ 1Yk kt o-ws ca r–fif (rk.7f U'ç U N k otA- f,/ tx--- L A- Dc C ^. rJ ^-^^ -- 0ti1119m/) ^I^ ^j` ^`$ P t, L4- — al ^ PrIt, Pr. ,iY^'L ^ YA-o e3' A P30 flFiryne,-5 o^^i ^ 0 6D S ^t /.^ --^ ( ..^. CiUrYTT NO (-) M`ki ka\- G^ ^ ^ i ^ G^ t^^ v4-;# GO. ^^ b krYI-L f1,4M - A ^5' 71ft^ ^: , �e Q cn,^ - ^^ ^ ^ ^ 4ÅQ G^ ^ ^ jùr c^^ 1 ^^ ^ ^ ^ ^ ^^ ^ -' ^` ^^^^ ^ ^^^ ^- ^,^ ^^^^^ ^ ^U ^ ^`^^ e ^ w^^^ % ^ u ►^ \ tG Xk ^^ �;4(":11)4- }^, ^^^ ' L^^ ^^^ `ú u,(I A L-5 ^^-c G^^^2 e C:a Cnm p c,-ev1 r D^ ^ u p pl..v¡1 oo -m ^^.../ ÇlM C-911 11,11-(4)" LA- U r ¿.-!' ili?db-57-5 ^ ? ET ". uC ffflif 150 119 ( J) C ^^^ ^^^ ^ rG-^^-^ `^? Oci? ll& Kr-/0 4i Sr í^i Pc.0 uii úPL „(,,z2--L- CJ ia ayv C-STA-f- 722 ti-k-S ?A ° IS e eit4 c^ Az" vA JL ruonuz.^y ^ ^ ^^ ^ ^^ CM4 tt ^ CM \I :^ l^ ^— D evíGd irt, ec te,» < ut= 'no ^ S r^ ^ S í^ cdt›,15 eAf/v (1 / cg t^ - trs (-1(1-7 r ^^ eyGC-yu 4h41-2 ",b t 5 . r O D 4/14 &5 r S "J q- 1 Na ^^3 9 1 D / 1.s7Y1 A I.' (thr>\e"-ç2 --& í E L R L( )7 0 u ( 1 D ' ^^ ^ /A-.) -7,2;-pui �.--6 e% 1 lf D A 1 'v 71' rb-li rS el> r^f j yk , I- + 1 774 05PC59`t ^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4059 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Jordi Borja "Estado y Ciudad" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Tocs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Barcelona Nacionalisme Territoris Acció política Borja, Jordi, 1941- Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf 6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9 PDF Text Text Ót-q C. '~ 1,,N. Em congratula especialment poder-me afegir a aquest homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques. Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una generació prometedora, després maltractada per la guerra, l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali, de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra. Batllori va passar part de la guerra civil al seminari castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus. El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?". Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al museu de la nostra ciutat". En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889, havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un magnífic pròleg a un llibre prou mediocre. �Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història. Per molts anys, pare Batllori. Pasqual Maragall �He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat, en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat. En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori, si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte, als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com a Weltbürger, ciutadà del món. Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una ^ saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar, uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i un capellà d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning, irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia �viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien", "Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que l.i expliqués com es repartien les forces polítiques entre el personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar: "Fascisti, tutti!". Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes, fins a les més particulars, menudes i quotidianes. Deixant a banda aquests records personals que tinc d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan, Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres: gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres. �3 Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber -l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas, la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar, Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge al pare Miquel Batllori Subject The topic of the resource Batllori, Miquel, 1909-2003 Homenatges i distincions Barcelona Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Description An account of the resource Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1154/19880422d_00286.pdf a828a480c6f8d9e57754a301fd3efcf7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui". Berga, 22 d'abril de 1988 �2 SENYOR ALCALDE, SENYORA REGIDORA, SENYORS REG IDORS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR LA INVITACIQ QUE HE REBUT DE L'ALCALDE SR. AGUSTÍ FARRÉ PER VENIR A BERGA A PARLAR-LOS D "AQUESTA GRAN IL.LUSIo COL.LECTIVA, D'AQUEST GRAN REPTE QUE ÉS EL '92, I TAMBÉ PARLAR-LOS, ÉS CLAR, DE CATALUNYA. ESPERO PODER VEN IR TAMBÉ A BERGA PER LA PATUM EL PRIMER COP QUE EM SIGUI POSSIBLE, I POTSER PODRà SER JA L'ANY QUE VE. ARA JA ÉS MÉS FàCIL ARRIBAR A BERGA. PER HA 7 COSTAT MASSA TEMPS I ESFORÇOS PORDER-HI ARRIBAR AMB k_ CERTA FACILITAT. EN UN PAÍS COM CATALUNYA ICA FACILITAT DE MOVIMENTS PEL TERRITORI FS CRUCIAL, ES DETERMINANT PER A LA VITALITAT DEL PAÍS. �MOLTS, LA MAJORIA, IMAGINaVEM FA 12 ANYS, 10 ANYS, AMB LA IL.LUSIQ QUE SENTIEM PEL PAíS QUAN EL 76 I EL 77 EREM ALS CARRERS I A LES PLACES DE LES CIUTATS I LES VILES DE CATALUNYA EXIGINT LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, IMAGINáVEM LLAVORS QUE BEN AVIAT SERIA FACIL ARRIBAR A BERGA QUE TINDRÍEM MÉS QUE ENLLESTIDA LA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA I L'ORGANITZACI5 D'UNA NOVA ADMINI STRACIó, QUE L'EIX TRANSVERSAL ESTARIA ACABAT, QUE TARRAGONA I REUS I EL GARRAF TINDRIEN AIGUA, QUE LES RIERES DE CATALUNYA NO SERIEN PUDENTES, QUE EL SISTEMA DE DEPURA L- CIó LA NAURT . ► : MILLORAT OSTENSIBLEMENT, QUE RIA CAPDAVANTERA A " ESPANYA COMPARABLE A LES MILLORS D'EUROPA, I QUE LA TRADICIó DEL PATRONAT MUNICIPAL ESCOLAR I LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE s' LA REPUBLICA NO S'HAURIEN ESTRONCAT, QUE ELS 600.000 POBRES QUE AVUI HUI HA EN AQUEST PAÍS ESTARIE ' ATESOS, QUE ELS ROBL EMET D'INSEGURETA I DROGADICCI. NO HAURIEN ARRI ' AL GR U DE MANCA D POLÍTIQUES D FINIDES QUE -L/ AVYl OBSERVEN/ 15 (:) ,)-In, trv-741.^1 0 ifpit i_ u e _ ç ( ^ J v,En4 \- !717> (^^^^^ �IMAGINaVEM EN FI, QUE L'ATUR HAURIA DISMINUÏT I QUE UNA POLí,TICA INDUSTRIAL DE PROMOCIp INDUSTRIAL DE PROMOCIó PRóPIA DE CATALUNYA HAURIA CONTRIBUÏT CLARAMENT A LA MILLORA DE LA SITUACIp, EN AQUEST TERRENY. ES CERT QUE TAMBÉ PENSAVEM QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA JA S'HAURIA FORMAT, QUE L'ADMINISTRACIó PERIFèRICA DE L'ESTAT S'HAURIA ADAPTAT ALS ESQUEMES TERRITORIALS CATALANS, QUE S`HAURIEN D'HAVER APROVAT TEMPS ENRERRA, MOLT ABANS I, PER TANT, QUE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM, NO NOMÉS A CATALUNYA, S I Nó A LA GOVERNAC Ió ESPANYOLA EN EL SEU CONJUNT, TAMBÉ ESTARIEN MÉS BEN SOLUCIONATS, MÉS AVANÇATS. PER AIX6 NO TREU EL FET EVIDENT QUE ARA, I AQUÍ, A CATALUNYA, NO S'HA SABUT DONAR SOLUCIONS ORIGINALS I PROFUNDES A MOLTS DELS PROBLEMES DEL MOMENT, QUE CATALUNYA, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, NO ÉS NI DE BON TROS, AQUELLA QUE FA DOTZE ANYS ESPERáVEM DE TENIR, A HORES D'ARA. �-5- ._..._... d... ^..,.,. NO P D IN QUE TOT AIX6 NO TÉ RES A VE AMB EL JOCS OL,MPICS. ES IMPOSSIBLE DISSOCI A ? LS JOCS DE LA REALITAT ACTUAL D PACS, DE TOT E •UE NO S'HA FET I DE TOT EL QUE HAUREM D FER, P• S JOCS I, SIMPLEMENT, PERQUè S HAVIA DE FER A PERMETINT-M AVANT D LUNYA. E DEMOSTRAR-LOS QUE ESTEM CAIXEN PERFECTAMENT I ENS DONEN AUTf^NTICA DIMENSI6 DE LE OSTRES INQUIETUDS I ESP CES. SQN MOLTES LES PECES A TEN ' EN COMPTE I, ÉS C',AR, NOMÉS PODRÉ REFERIR-ME A ALGUNES . CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SATèL.LIT I EN LA REALITAT DELS SEUS FLUXOS ECONoMICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DE CIUTATS, COM UN CONJUNT D'AGLOMERACIONS HUMANES, PETITES I NO TANT PETITES, MITJANES I MÉS GRAN S. AQUESTA XARXA TÉ UNA LoGICA CREADA PER LA 1 �HISTòRIA, PRODUCTE DELS FACTORS NATURALS I, A VOLTES, RESULTAT TAMBÉ D'UNES DETERMINADES POLÍTIQUES, ENCERTADES O NO. HORES TERRITO - AL PRIMER, D'ARA, UNA POLÍTICA HAURIA D'HAVER TINGUT COM A OBTENIR EL MàXIM EQUILIBRI 'ORDEN IQ JECTIU: RITORIAL I FUNCIONAL I L MÉS GRAN QUALITAT DE DA POSSIBLES PER AL CONJUNT DEL P AMB EL -fiTIM DE SACRIFICIS PER A CADASCUNA DE LES SEV I SEGON, - • CORRECTA C NEXIá INTERNA DE CATALUNYA, ENTESA CO AQUEST CONJUNT D'AGL' ERACIONS HUMANES, COM AQUES XARXA DE CIUTATS, I LA CO EXIQ TAMBÉ AMB EL S STEMA MÉS GRAN DE CIUTATS QUE ÉS EURO EL TERRITORI D'UNA REGIO O SUBREGI6 EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL M à XIM POSSIBLE DE RESULTATS ECONñMICS I SOCIALS PER ALS SEUS HABITANTS, HA D'ESTAR BEN ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL. �D'AIXó VOSTèS, AQUÍ, A BERGA EN S6N PROU CONSCIENTS PER LES DIFICULTATS DE COMUNICACI6 QUE DURANT TAN? TEMPS HAN HAGUT DE PATIR. y Ln ^ EUROPA TÉ LA SE A ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESQUELET URBS. i LA BONA CONNEXIp DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMIS AQUEST TEIXIT URBà-INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. PERQU LA CAPITAL D'UN PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL ROL DE MOTOR DEL SEU TERRITORI, ENTóS COM UNA ARTICULACIÓ DE MOTORS ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMBÉ, EL DE PUNT DE CONNEXIÓ VERS L'EXTERIOR. LA FAL.LACIA DE L'OPOSICIp BARCELONA- CATALUNYA NO FS CERT QUE CATALUNYA S'HAGI DE PLANTEJAR LA �CONTRAPOSICI6 O L'OPOSICIó ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA "BARCELONINA I L'ALTRA, ANTIBARCELONINA, COMARCALI STA O SENZILLAMENT CATALANA. NO S'ENTÉN QUe VOL DIR ACTAMENT Qjt ES BATEJA LA PRIMERA DE LES OPCIONS 04; LA DE LA ÇrATALUNYA-HANSEaTICA / ^ ,rr'. I LA SEGONA COM LA " LA CATALUNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUES CONCEPC O S, SI ÉS QUE SE'N POT PARLAR COM DE CONCEPCION EN EL MAT • X SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT 01 5SADES. ES BO QUE HO ESTIGUIN ARA. ÉS CERT, EN CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTQRICAMENT UNA CONTRAPOSICI6 ENTRE UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, MÉS EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 MÉS TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA DE CATALUNYA. AQUESTA CONTRAPOSICIó ÉS LEGITIMA EN EL TERRENY DE LES IDEES, EN EL TERRENY DE L'ESPECULACI6 TERICA, EN L'AN^LISI HISTòRICA POTSER, PER MAI COM A BASE FILOSòFICA PER A EMPRENDRE L'ORDENACIó TERRITORIAL DE �CATALUNYA. NINGÚ FI,1S ARA NO HO HAIA PRETèS. 1 MENYS QUE NINGu EL G ERN DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGN QUE SIGUI, N POT BASAR LA SEVA LOSOFIA TERRITORIAL EN UNA OPOS CIQ, O DUES OPOSICION LS CONCEPTES/ DE "RERAPA4S" I DE" TIUTAT" COM A ON EPTES CONTR POSATS, FA MOLT ^; EMPS / QUE ' AN APAREGUT DE A LITERATURA C IENTÍF.,IirA I FINS I TOT DE p/A POLLTICA. 41/ LES ES CONCEPCIONS UE POSEN L'èMFASI N UNA O ALTRA DE ES PARTS, CAPITAL -PALS O BARCELON SóN P FECTAMENT REVE CATALUNYA, IBLES I FINS I TOT! DE VEGADES EQ UIV7,ENTS . S'HA DIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FóRA UNA NACI6; QUE LA COMPARACIó AMB REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRòPIA (BRETANYA, C5RSEGA, OCCITàNIA, ETC.) �MOSTRA CLARAMENT QUE LA I NEXI STgNCI A D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTéNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIXò PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, PER¿ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS AL CAP I A LA FI PERQUé CATALUNYA ÉS PROU NACIó COM PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ACONSEGUIT LA FORMACIp D'AIX¿ QUE EN DIEM UNA GRAN CAPITAL. CATALUNYA HA TINGUT PROU FORÇA PER DOTAR-SE D'UN SISTEMA DE CIUTATS I CREAR UNA CAPITAL COM BARCELONA. DONCS BÉ, AQUESTA BARCELONA NECESSITA MES QUE MAI D'UN GOVERN QUE L'AJUDI A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT, NO ELLA SOLA SINE) AMB TOTES LES CIUTATS I POBLES DE CATALUNYA, PER¿ A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT DE DEBE, TAN ENDAVANT COM PUGUI ANAR. SI BARCELONA NO VA, ELS HO ASSEGURO, AIXò AN IR . Sí, QUE ES BEN CERT, CATALUNYA TAMPOC NO �NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA DE PA SUCAT AMB OLI, BASADA EN QUATRE ADAGIS I PROU, QUATRE r ADAGIS QUE S&N UNA CARICATURA DE LA NOSTRA MANERA DE SER. NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA ORGULLOSA I PROU, SUSPICAÇ I PROU, ATENTA ALS SIMBOLS I NO ALS FETS. r HEM DE VOLER UNA CATALUNYA dOVE, MODERNA, HEREVA D'UN COLLA DE VIRTUTS, QUE' COMPTI EN ELS TEMES IMPORTANTS DE FUTUR, EN EL TR BALL DE LES DONES, EN LA SORT DELS MARGINATS, EN EL FUTUR DELS JOVES, EN LA CONFIANÇA DELS EMPRESARIS. A CATALUNYA EN QUE LA VIDA 0 N DE CADA DIA SIGUI MILLOR', EN ART, EN CIèNCIA, EN QUALITAT DE VIDA. UNA CATALUNYA QUE TREGUI TOT EL PROFIT DE LES REFLEXIONS QUE S f RE ELLA HAN FET ELS CATALANS. LLEGEIXIN UN FERRATER M , UN VICENS VIVES, RECORDIN UN BOSCH GIMPERA. AQUEA CATALUNYA QUE ELLS HAN DESCRIT I QUE ESTS ENCARA DESACIADAMENT TAN LLUNY, PER QUE EN EL FONS, SI HI PENSEM, ESTS A TOCAR DE DITS. �NO ENS PODEM CONFORMAR I NO ► S CONFORMAREM AMB POCA COSA, CONSTRUïREM LA CATALU A DELS NOSTRES SOMNIS. EL PAÍS AMABLE, OBERT, TOLE ANT, LIBERAL, EN EL MILLOR SENTIT, LA NACI5 NO EXCLO T, QUE L'HAN FORMADA DE TOTS ELS RIUS REGADA, CONSS/r UïDA, PAM A PAM, PER LES SEVES VILES I CIUTATS, PELS JSEUS CIUTADANS MES ACTIUS. �-13- PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERNCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM\ UN OBLIT DEL CAMP, COM UN MENYSPREU ENVERS EL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT ÉS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. JA NO ÉS UNA SEPARACI6 ENTRE QUALITATS DE VIDA. AIXó HO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA MÉS GENT. QUé ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS L'òPTIM? L'PTIM ÉS DpNA QUAN EL CAMP EST MOLT MÉS URBANITZAT I MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELL DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. �I PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI6 QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. NO HA DE PAGAR TOTA SOLA EL FET -NO VOLGUT, PER A QUE HA RESULTAT INEVITABLE AMB LES POLJ.TIQUES SEGUIDES FINS ARA- NO HA DE PAGAR EL FET, DEIA, DE SER EL CONTENIDOR DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT, L'ABOCADOR FINS I TOT DE LA SOCIETAT. LA MEVA TEORIA, LA MEVA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, AQUEST ESPERIT QUE TOTS TENIM A DINTRE DE DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQUEST ESPERIT DE SUPERVIVéNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLíTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTS. I BEN REPRESENTAT. AIXA TÉ MOLTS ARGUMENTS A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I SEGURAMENT A TOT EL MóN, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICIONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA �POBLACIó QUE HI VIU, MIS CONSERVADOR QUE LA MITJANA DE LA SOCIETAT. LES LLEIS QUE SURTEN SóN GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER QUè? PERQUÓ ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA QUE EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INèRCIA DE LA TRADICIó, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR U55. j 1, AIXA ÉS AIXí I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE ÉS FA UNA CONSTITUC Ió, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM HA ESTAT EL CAS RECENT DE CATALUNYA. ARA BÉ, JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE HI HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDèNCIA A RECONEIXER AQUESTA REALITAT. �LA IMPORTàNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE ÉS EL MOMENT QUE ENS ADONEM DE LA FUNCIó I DE LA IMPORTàNCIA QUE TENEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PUBLICA. PER CONTRA, TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT HAN SORTIT EN AQUEST PAÍS, A CATALUNYA, SóN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, I TRASPUEN UNA DESCONFIANÇA VERS TOT EL QUE HI HA A SOTA DEL GOVERN AUTONóM, I QUE ÉS, EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERÇ, LA LLEI DE CAMBRES AGRáRIES I LA LLEI DE COMARQUES S6N LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TERRITORI I LA POBLACIó DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA ESTà AGRUPADA EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE ELS AJUNTAMENTS REPRESENTIN ALGUNA COSA IMPORTANT. �PER QU? PERQUè ES CONFIA EN EL FONS -CONTRA EL QUE S'ENS DIU-, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PERO" ESTAT, I C IUTADa. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT QUE AQUESTA RELACI6 CREI UNA CERTA DEP ENDèNCIA DEL C IUTADa RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA EL QUE S'ESTà DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PERE) NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE HI HA MIS AMUNT, I AIXò LES ENQUESTES HO DEMOSTREN. I QUAN NO IS AIXí ÉS PERQUè ELS VALORS SIMBgLICS DELS PODERS QUE ESTAN MÉS AMUNT Sal TAN ATRACTIUS PRECISAMENT COM A SÍMBOLS, NO COM A GOVERNS- QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. ÉS EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALa, QUE �TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, CONSIDEREM EL GOVERN AUTóNOM CATALà COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. ES CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM TOTS AFERRISSATS PARTIDARIS D'UNA AUTONOMIA. PERò DESCOMPTANT AQUEST EFECTE SIMBgLIC, SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINISTRACIó, QUE ÉS ALLó QUE INTERESSA MES, QUE ES ALLó QUE ES MES EFECTIU, QUE I I ÉS ALL6 EN DEFINITIVA QUE ESTA. MÉS A PROP, QUE ÉS ALLó QUE ES POT CONTROLAR MILLOR I ELS HI DEMANEM ON ÉS EL I NIVELL DE GOVERN, D'ADMINISTRACIó, EN EL QUAL VOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PüBLICS ANESSIN A PARAR, LA MAJORIA CONTESTA INDEFECTIBLEMENT QUE A NIVELLS LOCALS. PERQUá AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYà; PERQUè AQUEST NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE PODER I SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, ES DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FàCIL, MOLT MÉS FaCIL DE CRITICAR, ELS AJUNTAMENTS. SE'LS TÉ MÉS A PROP. ÉS UNA �COSA QUE EL C IUTADà CONTROLA MÉS. DONCS BÉ, CAL QUE LES LLEIS DE LA GENERALITAT I EL GOVERN DE LA GENERALITAT TINGUIN EN COMPTE AQUESTA REALITAT, AQUEST SENTIMENT POPULAR. NO POT SER QUE PRECISAMENT L'ACTITUD DEL GOVERN DE LA GENERALITAT SIGUI LA CONTRàRIA. SIGUI LA D'ACUMULAR PODER AGAFANT-LO DELS AJUNTAMENTS, SIGUI LA D'IGNORAR LA FUNC Ió VERTEBRADORA DE LA SOCIETAT QUE ACOMPLEIXEN LES ADMINISTRACIONS LOCALS; SIGUI LA D'IMPEDIR, AL CAPDEVALL, LA PARTICIPACIó MÉS DIRECTA DELS CIUTADANS EN LA VIDA PI5BLICA A TRAVÉS DELS MUNICIPIS. VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTANCIA QUE TE PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCAS Ió DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL- ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTéTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA �METRÓPOLI BARCELONINA I UNA IDíLICA CATALUNYA COMARCAL ÉS UNA ELABORACIÓ PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESNCIA AL M& CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR -SE CAP ENFORA AMB POTèNCIA PRGPIA. I AOtJ . ES ON ENTREN ELS JOCS OLÍMPICS. �ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SoN, A MIS D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT NIVELL, UN PRETEXT PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR GRANS OBJECTIUS COL.LECTIUS: EN EL TERRENY DE L'URBANISME, EN EL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, EN EL DE LA DEFINICI6 D'ESTRAT¿GIES INDUSTRIALS I TECNOL¿GIQUES. DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACIó DELS JOCS OLIMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCEL.LENT PER A CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PESSIMISME COL.LECTIU, ES SIGNIFICATIU QUE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS PROJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE LA SEU'92. AQUESTA DkI'ERMINACI6 DE L'HORITZ6 DEL 1992 );S, O POT SER, MES IMPORTANT QUE EL PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CELEBRACI6 D'UNES PROVES OLIMPIQUES DETERMINADES. �LES POSSIBILITATS DE DINAMITZACI6 ECONgMICA I CULTURAL QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN UNA POBLACI6 CONCRETA S'HI CELEBRIN UNES QUANTES COMPETICIONS ESPORTIVES, PER MOLT IMPORTANT QUE AIXq úLTIM PUGUI SER. LA CONCENTRACIp TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI® ERA UNA OPCI6 OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. AQUEST ) 3 S, TRADICIONALMENT, UN DELS ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A L'HORA DE DEC ID IR-SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACI( D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A UN ESTAT, PER ÉS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEN L'dMBIT ESTRICTE DEL MUNICIPI ESCOLLIT. AIX¿ S'HA ENTES PERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT QUE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT �CATALUNYA S'HA REBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE PARTICIPACI6 I COL.LABORACI) AMB LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. I ARA VULL REPETIR-LOS QUE LES PECES HAN D'ENCAIXAR BÉ. A FI QUE BARCELONA PUGUI ORGANITZAR ELS MILLORS JOCS OLÍMPICS, I AMB ELLA CATALUNYA I ESPANYA PUGUIN SENTIR- SE ORGULLOSES DE LA NOSTRA CAPACITAT, CAL NO SOLAMENT QUE LES INVERSIONS PER LES INSTAL.LACIONS CONCRETES S'APORTIN A TEMPS -TOTES, LES DE L'ESTAT, LES DE LA GENERALITAT I LES DE L'AJUNTAMENT-, CAL NO €OLAMENT QUE LES OBRES ES REALITZIN EN ELS TERMINIS PREVISTOS I AMB LES QUALITATS DEGUDES, CAL TAMBÉ QUE EL GOVERN DE CATALUNYA GOVERNI AMB DETERMINADES SENSIBILITATS, AMB UN ALTRE ESTIL, D'UNA ALTRA MANERA. I A BARCELONA QUè LI CAL? UN GOVERN DE CATALUNYA QUE S'ESTIGUI BARALLANT AMB EL GOVERN DE L'ESTAT UN DIA SI I L'ALTRE TAMB. SOBRE QUANTS MOSSOS D'ESQUADRA HI HA �D'HAVER, O SI HAN DE PORTAR PISTOLES O NO A L'ESTRANGER O SOBRE QUALSEVOL ALTRA QÜESTIQ -QUE SEMPRE N'HI HA ALGUNA A PUNT-? NO ES MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN DE CATALUNYA QUE COL.LABORI CLARAMENT I ES COMPROMETI A FONS, NO SOLAMENT EN TOT ALLS QUE HA D'APORTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS, SINE TAMBÉ EN TOT ALL QUE HA DE FER PER CATALUNYA? NO ÉS MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN QUE IRIS DIGUI "MIREU, AJUNTAMENT DE BARCELONA, ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR FINS AQU , O FINS ALLS; AIXE US HO PODEM OFERIR; MÉS ENLLà NO HI PODEM ANAR, PER AMB AIXq HI PODEU COMPTAR"? NO ÉS MÉS CERT QUE ÉS MILLOR AIXó PER A BARCELONA, I PER TANT PER A CATALUNYA, QUE NO PAS UN GOVERN QUE A CADA DEMANDA BARCELONINA NOMÉS SAP CONTESTAR "DEMANEU MASSA "? �NO ENS HEM GUANYAT EL DRET, AMB EL NOSTRE TREBALL, EL NOSTRE ESFORÇ I LA NOSTRA CO NTRI BUC Ió A UNA COMPRENSI6 MÉS GRAN DELS NOSTRES PROBLEMES, DE PROBLEMES QUE NO SóN NOMÉS NOSTRES SINE QUE SóN TAMBÉ PROBLEMES DEL PASTS? JO VEIG, P ERMETI NT-ME QUE 110 DIGUI PER ACABAR, VEIG AMB GRAN ESPERANÇA EL FUTUR D'AQUEST PAíS, DE CATALUNYA. ESTIC CONVENÇUT QUE TROBAREM EL CAM ENTRE TOTS PER FER-NE UN GRAN PAíS, I ESTIC CONVENÇUT QUE EL REPTE DEL '92 ENS AJUDARà A ACONSEGUIR-H0. MOLTES GRáC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4060 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esturctura de la conferència: - La fa| lacia de l'oposició Barcelona-Catalunya. - Per una societat sense diferències camp-ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Patronat, Berga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Benestar Social Barcelona Municipis Model social Territoris Acció política Catalunya Berga Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8 PDF Text Text PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA 30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT. Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix que dóna el fet de molts anys de coneixement. Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del que és el socialisme català avui. I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta, les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades, embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero, de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època accions tan importants com aquella o d'altres o més importants encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari) és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna, estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en l'acció d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig conèixer, fins ara. 1 �Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan Raventós \ Raimen O':iols ¿ irantanir en peu les dues banderes del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni' sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=> en definitiva era la mateixa bandera. Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li serà reconegut en el nostre immediat futur. Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de Catalunya o sigui en la seva totalitat. Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta 2 �va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-? reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :.. cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats lunya de la part que V ""'.vit, si de :V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr .a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .' de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \. .A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i "^sible tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-' ;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i ,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Campanyes Description An account of the resource Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf d1439034254ab285a1849677c4e878f7 PDF Text Text PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA ¿¿sy* G*S^U f p~ RAIMON OBIOLS 30 d'abril de 1988 �LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS HAN FET SER CIUTADANS D'AQUEST PAIS CONCRET, CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS. NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA, D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES. HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I 1 �SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS SERVEIS; HI HA ENTRE VOSALTRES LA VEU DEL MON RURAL, DELS MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS... LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL HA ESTAT SOVINT UNA OPCIÓ DE PER VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31, NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS. UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO 2 �QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I PEL SOCIALISME. UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS . AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA. 3 �DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA, PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA NOVA SOCIETAT MOLTES POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT TAMBE ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR. AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM, AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA, NO ENS HAURIA DE FER PERDRE LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR. 4 �CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA CLASSE TREBALLADORA ES, SENS DUBTE, QUI HA FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ DE LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA PRETESA MANCA DE COMPETENCIES I DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ. PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL 5 �PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS QUE PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%, DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS DEFICITS D'EQUIPAMENTS CATALUNYA ENDINS, ENCARA I D'INFRAESTRUCTURES. HI HA UN CENTENAR MENTRESTANT, DE POBLES AMB PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS 6 �DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN; DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A TOTS... TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES, PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ D'INDEFENSIO EN QUE ES TROBEN ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS. ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL GOVERN DE CIU I NO ENS AGRADA LA POLÍTICA DEL GOVERN QUE HEM CONEGUT EN LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA NOVA ADMINISTRACIÓ QUE AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS REPRODUÏA VICIS I LES INÈRCIES DE LA VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE- 7 �TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE LA GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM CONSTATAT AMB SORPRESA QUE LA CATALUNYA AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS TREBALLADORS HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ HEM ASSISTIT A LA IMPLANTACIÓ D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI- 8 �LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS NACIONALS. ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA OPORTUNITAT QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT. ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS ENS HI PRESENTEM, HO DIC A LES PROPERES ELECCIONS. POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB UN ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT AMB UN INDEX NOTABLE D'AFILIATS; UN PARTIT AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN LA MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL; 9 �UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES ESPERANCES I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA SOCIETAT CATALANA. UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES PERO MES ENLLÀ DE LA VE D'UN PROCES NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE QUE HA ANAT AGLUTINANT ENTORN NOSTRE ENS MOLTS SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES QUE PUGUI DISPOSAR DEL SUPORT PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA. HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ D'UN MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT, I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR- 10 �TIR, SERIEN JA UN CUMUL D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC EXCES EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT. DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT, PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC CONVENÇUT QUE ES EL PORT, MILLOR POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL QUE EL FAN IDONI PER CONDUIR EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS. A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES: UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM- 11 �PLETAMENT DIFERENT. L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT. PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES. UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI, QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS 12 �SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ. PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA. 13 �LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PAIS PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE LA MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT. UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA DE L'ENSENYAMENT I LA PREPARACIÓ DELS MESTRES, QUE QUALITAT SÀPIGA QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT, 14 �QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES EQUILIBRADA TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA CATALUNYA, AIXÒ SI, QUE VAN DISSENYAR-NOS TERRITORIALMENT MES ELS POLITICS I EQUILIBRADA DE LA ELS ESPECULADORS DEL FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA, QUE HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA MON I QUE ES PROJECTA ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB UN EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN 15 INSTRUMENT �DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA. DE FET, EN EL PASSAT HISTORIC I EN SEMPRE LA FORÇA DE CATALUNYA ELS TEMPS MES HA DESCANSAT RECENTS, SOBRE LA DOBLE BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ PARTIDISTA. PER AIXÒ HA COM ESTAT TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI. EL DIÀLEG NECESSARI CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE, PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ LA CULTURA ES UN ELEMENT ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT DELS NOSTRES EQUIPAMENTS CULTURALS PODREM COMPENSAR-LO AMB ES TAN LA COL·LABORACIÓ 16 GRAN QUE FRANCA I NOMÉS LLEIAL, �PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES ADMINISTRACIONS CATALANES. NO PRETENC AMB LES MEVES PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ LES LÍNIES MESTRES LES MESURES I DE PROGRAMA DE GOVERN. SI FOS CONCRETES DEL AIXÍ, NO PODRIA DE NOSTRE PAS DEIXAR DE PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA, PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES I TANTES COSES QUE ARA M'ES IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE VOLGUT PENSAR EN TOTS ELS PROTAGONISTES D'AQUEST HEM PROJECTE COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS. 17 �CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA, LES GENERACIONS, ENS HA AL LLARG DELS SEGLES I DE ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT EN LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL. SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT ES TAMBE LA GARANTIA CONTRA EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA. UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS- 18 �SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN FUTUR QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS. M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC. ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB LA COL·LABORACIÓ I MOLTA GENT QUE L'HA FET POSSIBLE. JO VULL APROFITAR MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL MES ENLLÀ DE LES COLUMNES LA COMPANYIA FEU VOSTRE, QUE EL DE AQUEST COMUNIQUEU D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA. HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU AMB NO DESTÍ. TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST PROJECTE EN UNA NOVA MAJORIA QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE... 19 �'W � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Catalunya més igualitària Creator An entity primarily responsible for making the resource Obiols, Raimon, 1940- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Desenvolupament econòmic Desigualtats Model social Campanyes Description An account of the resource Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1156/19880505d_00288.pdf 5c4734d119afe612a67157ce4eb01694 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis ci. Ciutat, 4. 5é. planta Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA LA DONA JOVE AVUI Tots i cada un dels problemes que afecten a la joventut del nostre país (fracàs escolar, droggadicció, delinqüencia, carència de capacitat d'iniciativa, etc.) presenten un mateix comú denominador: l'altissim index d'atur, el més alt, de tota l'àrea econòmica internacional. Aquesta alta taxa d'atur juvenil no està repartida per igual entre tota la joventut, sinó que incideix molt més en les noies; les adolescents d'entre 16 i 19 anys pateixen una taxa d'atur superior a la dels nois, en un 14%. Entre 20 i 24 anys la diferència també és del 9% més d'atur per les noies. Des del 1976 fins a l'actualitat s'esta reduïnt enormement el percentatge de noies que treballen. La crisi econòmica, al reduir el nombre de llocs de treball disponibles, ha escursat de manera molt acusada, el calendari ocupacional (laboral o professional) de tota la població. Es retrassa l'edad eb que es produeix la incorporació a l'empleo i s'adelanta l'edat en que es produeix la definitiva retirada. Aïxó ha provocat l'augment espectacular de les taxes d'escolaritat i la búsqueda del primer treball. Resumint podriem assenyalar les principals conseqüències d'aquesta situació de crisi, per a la noia jove; els problemes més destacats: - L'atur juvenil femení ha experimentat els més alts increments de tota la crisi. �Ajuntament Ciutat, 4, 5e. planta Àrea de Serveis de Barcelona Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 2. 2 - La taxa d'activitat de les noies segueix essent la més baixa d'Europa. Malgrat la devallada de la fecunditat i els canvis socialsd'aquesta darrera dècada, les noies del nostre país no han aconseguit, o molt poc, reduir les altes taxes de dedicació a les ta •.-s •e la llar. - El nivell d'ingressos de les noies ha baixat bruscament. Els pares financien en major mesura ellleure dels nois que el de les noies, i per tant les noies tenen més dependencia econòmica de pares o marits. 4 -- La dependència familiar de les noies creix. Com a conseqüència de la crisi, l'edat d _'entrada al matrimoni es produeix més tard. 5 - La marginació social de les noies creix. El retràs en el calendari laboral i matrimonial és compensat mitjançant la perllongació del seu calendari escolar. Però hi ha un sector de "desanimades" que no inicia cap classe de carrera ocupacional ni familiar. Aquesta situa- ció de desànim afecta més a les noies que als nois. 6 - La discriminació del treball domèstic continua. La nostra societat s'ha modernitzat i hi ha realment actituds •ro•ressiste • • • - - • • • . re•ercutit en la igualtat en el treball domèstic. Les noies han d'ajudar a casa en una proporció del 12% enfront al 1% que hi dediquen els nois. 7 - El comportament depenent persisteix entre les noies. En les noies continuen actituds de comportaments resi_,---.--------dualls é p pis d' epyc uí s ass ides en les coexistia la •. baixa escolaritat i l'alta feconditat. �Ajuntament de Barcelona Área de Serveis cl. Socials Ciutat. 4. 5è. planta rel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 3. Les noies continuen més sotmeses al control normatiu < de la familia que els nois. La discriminació no afecta a totes les noies per un igual sinó que afecta al sector concret de noies que simultàniament estan excluïdes de l'empleo i l'escolaritat, i que la seva trajectòria estarà marcada per a .-•- • = ncia pa- terna i desprès del marit ocompany. Aquest és un dels col.lectius que des de l'Administració s'ha de dedicar més atenció. Mesures a prendre . Facilitar orientació professional individualitzada. . Articular Programes de Transició al Treball. . Formar a les noies en professions punta (noves tecnologies). . Diversificar l'accés a les professions. Trencar amb l'esquema de professions o carreres "femenines ". . Promoure i ajudar a l'autoocupació de les noies joves. . Augmentar la Formació Compensatòria. . Informar de les possibilitats d'inserció laboral existents: Plans d'ocupació, Escoles-taller, Plans FIP, etc. . Articular mesures d'Acció Positiva per la incorporació laboral de la noia. Els objectius del Deseni de les Nacions Unides: IGUALTAT, DESENVOLUPAMENT I PAU no seran possibles sense la incorporació de la dona. �TI Ajuntament FF de Barcelona Área de Serveis Socials /. Ciutat. 4. 5è. planta Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 4. Cal que la dona comparteixi tots els nivells de responsa- bilitat; desenvolupi una funció central en la formulació de polítiques i en la presa de decissio s, com a intel.lectual i com a planificadora, com a agent de desenvolupament i com a directa beneficiaria. Dades de Situación Social de la Mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid 1986. Barcelona, 4 de maig del 1988 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4062 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la conferència "La dona jove d'avui". Dins: Programa Dona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Drets civils Joventut Acció política Model social Dones Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONGRES DE L'EUROPE 1988 "L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture" Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes" 6 de maig de 1988 �IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER C C^uiE ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES. SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN EUROPEAN INVENTION. I ^--- WOULD SAY THAT CITIES, REAL CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I �—3— SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS AN ORJECTIVE EXPLANATION. A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES IN 1986, IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY 6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND --114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT TO SUPPORT .11E^^s' ...r1dv . "I'dí r ^ '19,0I THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A fnv'9 (k -roo 'M P'f) VERY IMPORTANT ",00 ^ r 1 ■»1 IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^ Or AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT WHAT WE ARE 001 NG . e, �-4- IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN (WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID THINGS THERE. ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90". THIS IS TIIE SITUATION. NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE .. ...•... •..r► V•^ ^ . MADR D, IN IN IN BARCELONA, IN EUROPEAN CITIES, 1 THE r_ PARIS, .^ "11111111....- r'r•-FOCO. TRIS N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE 41111■ F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A DIFFERENT COST. TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'. �—5— NALI SM THAT G'vE I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI SITUATION. TI'I I Ni: O S PARTICULAR T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO [^, ^ 11 O IMPO RTANT IT IS '0 --7 HAVE NOT ONLY A REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT ALSO A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY. AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT ____-- --^ WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE CRITICISING IT. HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE 40 Mfbt THAN THE AVERAGE -LCULTURA4, OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE MORE `.C RA Dril' I ONALI POPULATION. ST I C /^^ :^ ^^ / ( TIiAN THE^ í^ ^ G^ ^ /1„2,) RAGE l^' 7.t , y^ (J7„p OF J TIIE (f^ d^` c ,`^ ^^a /,,<<^ c1,, THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY? RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL �-6- LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR. A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION I DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME KIND OF LIMITATION. 110 omv`' ^r3 v FINALLY, THE LA \-mb--)te ---^---^, HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT THI S TSELF P°lAY BE HAS) ^AND rJ <=. qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE EUROPEANI SN TIIE SI^ SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I ' Gt SAID 1,sC BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT ^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY YE AR. j,,,r ^o v Mh': M k I f c; n 'U 5`A-R C irfl /i-' L^ fl f'liS )vr /4-ç d,(° py 011i:7�. ^o^rrlb^^a^ (7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS riVOW P ENS FX_ E^1 IVE T TOO.. MA I1`^iENï-1NCE Tn ' r^ ^ S EXPENS I. TI.L,IP. N^ IV E. ^' THEY BUl ^^ S �—7— ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY ARE ALREADY FUI LT THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS QAt 64" THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER AND SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401 PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH 4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE EUROPE OF CITIES. ^ CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO ITS RI CHr,TES S. ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY -7-7 07,4�, �-8- CAR. UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL LIFE. TRIS IS EUROPE'S RICHNESS. EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT LEVEL OF SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS ^- - ------ ----- THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT — ^ IS COMPOSED OF. NOW, IT IS TI M E TO INTRODUCE NEW AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE EURnPEM UNION. ��—9— EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS 1 `i' RAYE: TH I S WAY. " EUROPI';, A SYSTI',R1 OI.`' 11,1 07ó SUN1F THAT `;^PJ ES". WE SIIOULD GO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4063 Title A name given to the resource Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Haia, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Municipis Administració local Unió Europea Democràcia Acció política Territoris Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2 PDF Text Text `^ ^. EL SECRETAR! PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL Saló de Cent. 20 de maig de 1988. Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics: En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint, modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre. El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom. Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els treballadors. Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran, difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era en Jordi Pujol i Soley. �Y EL SECRETARI PARTICULAR DE LALCALDE DE BARCELONA Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat, els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4064 Title A name given to the resource Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Subject The topic of the resource Commemoracions Història Indústria Duran Farell, Pere, 1921-1999 Model social Exposició Universal de Barcelona (1888) Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a PDF Text Text Alcaldía Ajuntament /i de Barcelona Gabinete I de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 1 LA COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU ç-, FUTUR. 1 L L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT. BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES IMPORTANTS EN TOTS ELS SECTORS I ..AMB UN "t`Vvk àMBIT INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA, p¿Rv A �-4~ ER1 o, Alcaldía Gabinete de Comunicación Ajuntament de Barcelona , i¿Ill 1) s ,:,, 1 , y 0.(1' Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 'R- L,9'A , '''L (rp.J j'' i f r -. 130. .< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c -1 ' ',, i. 7 (;) SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA / D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD. LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6 ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6 EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA FIRA NOVES POSSIBILITATS. tux( LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT ,.114m.cr,Aos) D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS. Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER ' BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT ENDAVANT PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I (-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL :,-,, >. ) 7 -,› 17. 2, 1 DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT. 1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7 plAjo c 14 00 11 Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1 liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann ] c. , p~ 114 pini pi) I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al 1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4065 Title A name given to the resource Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Comerç Indústria Relacions Internacionals Model social Barcelona Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf e33da85e40cb763efebf1528c18769ee PDF Text Text Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent, Barcelona, 30 de maig de 1988 �Be nvinguda Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que se siente honrada por la celebración de este Simposium sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva a cabo el Consejo de Europa. Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo de grandes ciudades europeas que participan en la camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la cooperación Norte/Sur. Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-," social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas ...--dramática fractura de la Humanidad. Le corresponde a Europa tomar iniciativas como esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez, �' una obligooi o racional y un deber moral. En el diálogo necesario y urgente para ponernos en e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la voz de la mujer. ^ ° Z'o ~ Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi. Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens. ^ ~^^^^-~^^ `^^`~^~~^^^~~~^`^ ^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~ Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo. ^ ~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^ «^.V ^ 4010. Um" �Cloenda rPspres de les magnifiques intervencions precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que, no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi. Pero volia anbe recordar-los que en aquest dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que es un pas ineludible en el camí de la cooperacio. Sas piguen que en aquest s ntit d'anortaci6 es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona, c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes d'Europa al mo-n. Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg loc,*".1116 Nord-Sud". �NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una campanva p ública europea sobre la interdependència i la solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert. Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur, perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute històr ic. Per això l'encert d'una campanya que compta entre els seus objectius el propòsit de conscienciar la població europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a la campanva convençuda 1 solidària. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent Subject The topic of the resource Dones Congressos i conferències Solidaritat Cooperativisme Model social Description An account of the resource Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI". Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf 1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles A. Ford, Gran Ho te Sarrià. Barcelona,- 8 de juny de 1988 �QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS: APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL: APRECIADOS AMIGOS: ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR. CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA C IUDAD. TENGO, POR LO MENOS, TRES MOTIVOS DE SATISFACCIóN. SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE BARCELONA. LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N �ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON POCOS . SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL E INVERSOR NORTEAMERICANO, TRADICIONALMENTE LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA, MUY ESPECIALMENTE EN MMADRID . SATISFACCIÓN, POR FIN, PORQUE ESTAMOS �RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES, AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD. QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA, D COMO AGENCIA PARA EL ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA. DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS I6N NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL �SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON NOSOTROS ESTA NOCHE. EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE " JO I NT-VENTU RE " ) DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON 76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD. EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL, HEMOS ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y CONSTANTE. POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR. CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE �PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD: UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS. MUC HAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4068 Title A name given to the resource Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Relacions Internacionals Gestió pública Comerç Indústria Acció política Territoris Ford, Charles A. Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf 3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894 PDF Text Text ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia 9 de juny de 1988 �-2- Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment. Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny. El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista. Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant. I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les paraules que van tenir més significació i valor es van dir justament en aquesta sala. Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans del 17 d'octubre de 1986. En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut l'oportunitat d'expressar les gran línies de l'actuació �-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i econòmic. Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els nostres empresaris inquiets. Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats, de la presència de la ciutat al món. De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant. Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com es van expressar determinats projectes expansionistes de la ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic, no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat. �-4- Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70, per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar, també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes tenien tot el seu sentit. Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt beneficiada. Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat i amb menys errors. Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase, afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició, un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut una mica. �-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els volia parlar. Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat. Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors. Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i de creació d'opinió a nivell internacional. Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells �-6- que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes, inclús de vegades amb col.laboracions concretes. La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant, d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu. Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha una peça seva. I més avui que fa uns anys. Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos, i això s'ha fet. �-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984. Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que estem a la cua. L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24. S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria una realitat. Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de condicions generals més favorables. De cap :le les maneres substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de vista de les activitats productives, culturals, de lleure, etc... Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92. �-8- Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso, l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives, un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat. Vam començar les obres abans de la nominació, justament per això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser la nostra millor argumentació. Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú, ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos. Són una sèrie de factors que han configurat un canvi d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat. Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer, �-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer de polític. Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha estat que hem passat d'una situació de lluita contra les conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una lluita contra les causes de la manca de benestar social. 1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi acompanyat d'un canvi d'expectatives. �-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes: perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la seva partida crea encara més buit perquè ha generat més problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran que el que hi ha. Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i per tant per a la ciutat. Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor positiu per redreçar aquesta ciutat. Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon �mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple, l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en el terreny de l'animació econòmica directa. I així es va crear "Iniciatives ", que com a idea va néixer potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any. Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no, fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem. "Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica. En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o �-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic. De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme, però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives". En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha. Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt important; cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri �-13- d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia (Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda. I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics, s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més. El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació, en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava �-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera, pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la Catalunya interior. I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser. Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona j Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia d'intentar fer. �-15- Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer. Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga i què representa per habitant o què representa sobre l'economia local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el sistema municipal: transports, Iniciatives,... Així, pompes fúnebres, el sector pressupost consolidat del holding són uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora de parlar de la ciutat. El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en altres administracions públiques. I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que �-16- ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals, museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat. De la mateixa manera que en moments molt concrets de la nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la importància d'haver-ho fet en el moment oportú. El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes. Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de �-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana. Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat. La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús, encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment. I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat. �-18- LA INVERSIó OLíMPICA Resum despeses Directe Olimpic Parcial no estrictament olímpic Total 24.724 79.975 104.699 Generalitat 8.697 46.762 55.459 5.061 1.938 6.999 Estat Diputació Aj.( -Barna) 2.210 Aj. BCN 39.824 51.502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.318 31.230 82.548 228.855 211.607 440.462 Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està fent a Barcelona. Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i els privats. L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està �-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000, l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat, especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions, no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions; l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port, que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV; l'autopista Mataró-Malgrat, tot i que és una autopista parcialment olímpica. I els diré perquè. Aquest llistat d'inversions directament i indirectament olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992. Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000 llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions, apartaments i hotels. I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic �-20- del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió que els nostres fills veuran. Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és Barcelona. El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de Barcelona hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis �-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors. Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el que hem de finançar. Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions, uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur, que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i quins són els sectors que realment valen la pena i quins són aquells que potser no. Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc de referències i com a complementària. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4069 Title A name given to the resource Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf 85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260 PDF Text Text MÍTING MONUMENTAL 8 de juliol de 1988 Vosotros esperanza -vosaltres-, en el futuro vuestro que entusiasmo, représentais, la es la herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido este país, y esta ciudad. No olvidemos de donde venimos y no olvidemos lo que representamos. Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años, de mucho más. Venimos de la tradición obrerista, de la gran tradición obrerista de este país. Venimos del conflicto como fuente de innovación y de progreso. 1 �Venimos de la tradición heroica de la resistencia. Venimos de los dolores del crecimiento. Venimos de la vanguardia cultural. Venimos de la lucha por la democracia, por la autonomia y por la libertad. Representamos la tradición progresista, representamos el futuro de este país. ESCOLTEU, representem, no hem d'oblidar d'on venim i què però també hem de dir què aportem i també hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb el país i amb la ciutat. ¿Què aportem els catalans a la política espanyola? Potser aportem només reclamacions, gemecs ? 2 queixes i �Potser aportem només irritació i conformisme ? Seria molt trist que només aportéssim això. Pero no. No us inquieteu. aportar molt a la política Podem Els catalans podem espanyola. aportar una Catalunya oberta, dialogant i constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada. Per fer una Espanya que compti en el gran projecte de la unitat europea. Podem aportar una Catalunya capdavantera en la concepció federal de l'Estat. Podem aportar una Catalunya solidària amb els altres pobles d'Espanya. Podem obligada aportar una Catalunya que sigui en la cultura i en la solidaritat i en la distribució. 3 referència riquesa, en la �I podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya, o com hi creieu vosaltres. Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres. Son en la gent que desitgen apassionadament il·lusió de fer realitat la participar Catalunya somiada. Son gent que desitgen soldar el destí personal amb el destí col·lectiu del país estimat. Aquesta gent són majoria en el nostre país, no ho dubteu. Aquesta gent no es mereixen una vida pública orfe d'esperança. Aquesta gent no es mereixen irritat, immòbil. 4 un país insegur, �Estic convençut -com esteu convençuts vosaltres- que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients per moure aquest país. Estic convençut que tenim la prudència necessària per asserenar aquest país. No sucat ens amb quatre podem conformar amb una Catalunya oli, adagis basada en quatre adagis i que són una caricatura de de prou, la pa amb nostra manera de ser. No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als fets. Hem de voler una Catalunya jove, d'una colla de virtuts, moderna, que compti en els hereva projectes importants de futur. Que compti en el treball de les dones, en la sort dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança dels empresaris. 5 �Una Catalunya millor, en art, Catalunya que en què la vida de cada en ciència, tregui tot dia sigui en qualitat de vida, una el profit de les seves energies. No ens construirem poden conformar, i no ens conformarem, la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit), de progrés (per tothom), la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la seva aportació al país. Hi aportarà el seu dinamisme. Hi aportarà el seu esperit de ciutat oberta i de progrés. Catalunya i Espanya poden comptar amb Barcelona, esteu-ne segurs. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya ! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-08 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Acció política Model social Catalunya Espanya Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Monumental (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 176 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf 8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a PDF Text Text „VOZw -ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa 8861 ap ToiTnÇ ap £ 1 �t4-~ E11111 Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa Pça. S. Jaurne, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E Gabinet de Comunicació PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88) Guió per l'Excm. Sr. Alcalde. 1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971, ls esforços ner la democratització dins de la petita hi tória el seu moment per la dictadura). espanyola, revista suspese Satisfacció cora a com alcalde. i atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una d'economistes disconformes amo la situad() política revista per l'evolució de l'economia espanyola preocupats i intfJJ .E.:11 de finals deis anys 60. 2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de sinqulars expectatives. Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un feliç patrimoni comú consolidat. Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com d'aquest també, segur, una nava preocupació per assegurar la e s sectors creixement i la seva repercussió equitativa entre te socials. c....es contempla, com 3. De Barcelona estant aquest nou horitzó és sabut, en especial interés, en la d perspec iva olímnica i eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció informativa indubtable per la nova "España Economica". La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou in *-. un ' Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i 03C 5. S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA c7;\71,e_. vutfr4)1-5 1/1~ y) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4071 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Mitjans de comunicació Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3 PDF Text Text PERHÍ'fANJ!lE LAJ.'1EN'l'O POR QUE HAGA, NO ANTES DE EMPEZAR, SIQUIERA UN TENER SENTADO EN ESTA MESA A E. AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR BREVE VAN THIJN, UtJA LECCIÓN Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA DROGODEPENDENCIA ES ACOSTUMBRADA CIUDAD LA ALGO A DE LO QUE, POR EST~ EXPERIENCIA, AMSTERDAM Y EN LO QUE ES PIONERA AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO. ADEM~S, AJ.'1STERDAM DEL DE Y CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE BARCELONA, PROVECHOSO PARA TODOS . GUSTO MUCHÍSIMO UNIVERSIDAD ESTE FORO EXPERIENCIA HE HUBIERAJ.'10S PERO, EN FIN, ACEPTADO LA SACADO UN FRUTO NO HA PODIDO SER l-~.l\1ABLE INVITACIÓN Y, CON DE LA INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME Y HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS DE BARCELONA ¡ ASPECTOS DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS MaS AN'fE DE LA PROBLEMAS DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~ AFRONTANDO PARA DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE POSIBLES EL QUE TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN EL QUE NADIE NOS PODR~ REPROCHAR EL NO NUESTRO ESFUERZO. 1 HABER INVERTIDO TODO �ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO, Y LA ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS, NI R~PIDA NI ~NICA. SOLUCI6N, HABLAMOS DE DROGAS Y NADIE PUEDE ALZARSE FiJENSE VDS. SOCIEDAD, EL CONSUMO QUE, O DE LAS CON HABITUALMENTE ACTUACIONES SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS CON UN DENOMINADOR COMÚN QUE, DE LA MÚLTIPLES DE FORMA ESCALOFRIANTE A CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO: UNA VECES, DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE LES DECil\ CAl-UNO". QUE NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA PODEMOS CAMINOS, Y EHPRENDER --LO HEf\10S HECHO DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA, "ÉSTE ES EL YA-- DIVERSOS NO ÚNICAMENTE DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO CONSIDERAR LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL PROBLEMA ENCARNA. CON 'TODO ESTO IIE QUERIDO PREVENIRLES DE BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA, PERO ESTá LINEA CON QUE TAMPOCO QUE NO EXISTE, CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN EN LA DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N EL PROBLEMA DE LA DROGA. QUIZáS EN LA PR~CTICA DE POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE 2 ESTA HA �ENTRADO NADIE EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y EXTRAQA COMPUESTO POR YA QUE MULTITUD HABLEMOS DE DROGAS COMO DE CARAS Y AL QUE HAY DE QUE UN PRISMA ANALIZAR TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO. 3 A Y �.. DROGAS Y SOCIEDAD - 0.-DEFINICION DE DROGA DE ACUERDO CON EL PLAN NACIONAL SOBRE DEFINICI6N DE DROGA, LA DE LA OMS: INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO, DROGAS, ADOPTAMOS Cür·10 QUiMICA QUE, "SUSTANCIA PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE SUS FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL MISMO TIEMPO TOLERANCIA". ENTENDEMOS, SIN EMBARGO, QUE ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL ORGáNICO DE TOXIC6l\1ANO LAS SUSTANCIAS, ÚNICAMENTE DH1ENSIONES COJ\10 UNA COMO UN ENFERMO, DEL PROBLEMA. ENFERHEDAD, LLEVARlA A DEFINIR AL SIN ABARCAR UNA U1PACTO INDIVIDUO TODAS LAS DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE PUEDE SER TA REDUCCIONISTA Y TAN POCO OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE DELINCUENCIA. 1 �EN CAMBIO, COMO SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD OTROS, COMPONENTES DE UN BIENESTAR SOCIAL. DEFINIR OPERATIVAMENTE ALREDEDOR DEL CONCEPTO M~S TOMANDO ESTE MARCO COMO CUAL, LA GLOBALIZADOR, REFERENCIA, DROGODEPEDENCIA EN UN CONTEXTO SON, Cür-,10 DETERMINADO, UN SE ENTRE EL DE PODEMOS ESTADO PRODUCEN Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL BIENESTAR SOCIAL. 2 �1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA EL CONSUMO Y EL TRáFICO DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR LAS CONSECUENCIAS QUE SU TRáFICO ILEGAL COMPORTA SOBRE LAS PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD. A DE PESAR QUE FUNCIONAHIENTO EL CONSUMO NOR~1AL DE SUBSTANCIAS DEL SISTEMA NERVIOSO QUE Y ALTERAN PRODUCEN EL ALGUNA FORHA DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO, A PARTIR DE LOS AÑOS 60-70 CON Y LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL INTERNACIONAL DE A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE LA HEROÍNA, EL CANABIS Y MáS TARDE, COCAlNA, EL FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA CAMBIADO TOTAL!'1ENTE. POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO ~:IáS POTENTES FUERTES, TANTO, GENERAN FORMAS DE ADICCIÓN Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR, SE HA EXTEND I DO BENEFICIOS INCENTIVA DEL POR MaS DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO. POR OTRO, ILEGAL Y, INTERNACIONALHENTE, PRODUCE EL TRáFICO ALTÍSIHOS A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE. TRáFICO LOS ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN. 3 QUE DERIVADOS PARTE DEL �POR TANTO, ENTENDER LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS, ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO, EFECTOS DE COHPORTAN, POSIBLE, POR HARGINACI ÓN SOCIAL, INDIVIDUAL Y SE DEBEN EVITAR LOS COLECTIVA QUE AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE, SI ES ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O LO MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS EFECTOS POSIBLES SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL. EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS LA POSIBLES, QUE ALEJAN CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y A LA POBLl\CIÓN Y, EN ESPECIAL A LA SOCIALES JUVENTUD, DEL CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS. EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS, CONSTATAMOS EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O, NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES DESDE LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO. ACTUAL MARCO PENAL , CUERPOS DE SEGURIDAD , A NUESTRO NIVEL DE LA IMPLICAODS, LOCAL Y EN ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS EL LOS EFECTOS AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS: TIRONES, TAHBIÉN ROBOS DE COCHES, MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .•• A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES Y (ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ). 4 Y JUVENILES �LA ACTUACibN CONTRA LAS DROGAS QUE GENERAN DEPENDENCIA Y MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL SE CONTEMPLA LOGRAR SU ERRADICACIÓN IMPLANTADA PUEDE COMO PERMANENTE, DESDE LOGRAR PERO CON EXTREMAS QUE, DIFICULTADES ADECUADAMENTE LAS ADMINISTRACIONES Y DESDE PARA DISEÑADA LA Y CIUDADANÍA, LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO A NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGADICCibN Y EXISTE TAMBIÉN UNA MAYOR UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS DROGAS COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO. EXISTE CON YA EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, ASISTENCIA DEPENDENCIA" CATALUNYA, MATERIA EN DE LA LEY DE SUBSTANCIAS QUE "PREVENCibN Y GENERAR PUEDAN Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE LA ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS AYUNTAMIENTOS, Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES • Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y REINSERCibN. LA COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA OBLIGAN A ESTAR ATENTOS A LA EVOLUCibN PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS FRENTE. 5 DEL LA PROBLET-1A ~-iEDIOS DROGA Y A PARA HACERLE �A PARTIR DE LOS A~OS SETENTA, INCREMENTO PARTE COMO SOSTENIDO BARCELONA SE HA ENFRENTADO A DEL USO DE HEROiNA Y COCAiNA, TANTO DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL POR LA DEL ~REA METROPOLITANA (SE ESTIMAN AÑO UN POR 1987) UNAS CIFRAS A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA CIERTA SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA. ESTABILIZACIÓN, LOS AÑOS 80 HAN INCORPORADO UNA NUEVA ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS SIDA (CASI EL 50% DE LOS AFECTADOS POR EL SIDA Y DEL TIENEN ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA). EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN, 20/85 DE LA GENERALITAT Y EN PARTICULAR DE LA LEY SOBRE MEDIDAS PARA LA PREVENCIÓN Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO DE SUSTANCIAS QUE DIFERENTES LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE GENERAN DEPENDENCIA, DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS. 6 Y ACCIONES BARCELONA HA ESTABLECIDO CONVIENE REVISAR Y PONER AL �2.- INDICADORE S DE LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO DE LAS DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA l. INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE DROGAS INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE NO GARBIVENT, SANTS, SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA. AÑOS INICIO TRATAMIENTO VISITAS SEGUIMIENTO 1984 l. 010 5.924 1985 l. 070 9.200 1986 962 10.415 1987 725 1 1.7 11 2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS. SON DATOS ESTIMADOS DEL INSTITUTO ANATÓt-1ICO FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL INSTITUTO NACIONAL DE SOBREDOSIS A PARTIR DE LOS TOXICOLOGIA. AQUELLAS QUE SE HAN REGISTROS CONSIDERADO IMPLICAN UNA DE MUERTES LAS POR SIGUIENTES CONDICIONES: l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA POR DROGAS Y EL CADáVER PRESENTABA SOBREDOSIS. 7 SIGNOS DE MUERTE POR �2. QUE EL M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA LA MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA TOXICOLOGIA , ANALiTICA ERA POSITIVA. AÑO NÚM. MUERTES 19 7 8 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 198 7 3. CASOS DETECTADOS 2 o 2 7 7 22 30 48 42 55 DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S POR VIA ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL. SEMESTRES NÚM CASOS o 1983 .1 1983 .2 1984 .1 1984 .2 1985 .1 1985 .2 1986 .1 1986 .2 1987 .1 1987 .2 1 1 4 3 5 21 29 38 40 TOTAL 14 2 LOS 142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS QUE SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA. 8 DETECTADOS, LO ENFERMEDAD �AL EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE INCREMENTO PARTE ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N, DEL E f\ INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA. 4. DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA LA SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA. AÑO NUM. DILIGENCIAS 1984 756 1985 867 1986 957 3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL. SEGURIDAD CIUDADANA BARCELONA COMO CIUDAD INDUSTRIAL PRESENTA UNA TASA DE DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS, LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES, PERO QUE ES Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA". 9 �* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',: - ACTITUD DE IHIBICI6N. - CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA. - DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL. - TENDENCIAS DE AUTODEFENSA. * LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS . * COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA: - DROGA. - PARO. - MARGINACI6N SOCIAL. D ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA: POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL AUMENTO DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS, ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS SOBRE LAS CAUSAS. lO QUE �INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA - UN 12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE HABER VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987. - EL iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA DE UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL ESPONTáNEO 25,39% - EL ROBO FRECUENTE DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO REPRESENTANDO POR si SOLO CASI UNA TERCERA MAS PARTE DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67% - LOS PARTIR ACTOS CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66% EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION CUANDO A HABLAMOS AÑOS % 1984 1985 1986 19R7 29,1 25,5 26,2 25,4 (SUGERIDA) DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS - VIVENCIAS SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ / ll �UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS DROGADICTOS . 1 ESTA PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA TERCERA PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA. DE LAS EVOLUCION M.AS PREOCUPAN. DOS CUESTIONES QUE CUESTIONES 1984 1985 1986 1987 DROGADICTOS 24.4 22.7 31.5 33.9 ROBO,ATRACO,AGRESION 42.2 40.9 36.2 33.1 IR AL PARO 35.7 29.1 25.4 25.1 AUMENTO COSTE DE VIDA 21.3 19.0 17.8 21.9 CONTM1INACIO CIUDAD 12. 5 17.8 15.2 17.4 ASISTENCIA MEDICA 12.4 13.4 13.1 16.5 ATENTADO TERRORISTA 13.0 13.4 25.0 15.0 ACCIDENTE CIRCULACION 12.7 13.1 11.4 12.9 7.3 8.9 8.7 11.8 LOC.PUBLICO 9.0 10.0 6.5 5.4 ESTAFA COMPRAS 2. 7 3.3 2.6 4.5 ALIMENTOS MAL ESTADO INCENDIO O ACC. LOS ROBOS, ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA: ~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES DESCENSO UN SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE ESTE AÑO) 12 �EL DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO MENOS: FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL. EN CAMBIO, TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA M~DICA, J LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA MÉDICl'•. Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE. -SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN: EL CONSUHO DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL AUMENTO DE LA DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA DE 8.4) DE TODAS FORMAS, LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE DELINCUENCIA OSCILA ESTRUCTURALES DE ENTRE LA COMPRENSioN LA PROBLEMáTICA DE (POR EJEMPLO: LAS EL PARO LA RAICES Y LA SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA ESCALA DE INSEGURIDAD, POCA 1 A QUE SEVERIDAD 9) Y LA DENUNCIA, Y LA ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y LA DE LAS PENAS, MáS PROPIA DEL RECIBEN PUNTUACIONES MIEDO DE 8.40 Y 7.11). ANEXO: INTERVENCIONES, DETENCIONES ENERO-JUNIO 198 8 13 EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y �4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE - ATENCI6N CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL PROBLEMA - PLANTEARNOS PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO. UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL - CREACI6N POR TRABA,10 DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE DE ACUERDO GRUPO BARCELONA DE CON PARTICIPACI6N DE: TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS. COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL. FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD. LAS DEFINE LÍNEAS DIRECTRICES DEL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~ ------·---- , .. . - --- - ~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE CAMPO DESDE EL AYUNTlu"liENTO, DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA CIUDADANA, DE TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO LAS LÍNEAS B~SIC AS DE ASISTENCIA Y INTERVENCI6N, REINS ERCI6N DENTRO DE PREVENCI6N, UN DISEÑO OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS, ALCANCE DEL CIUDADANO A TRAVES AC CESI BLE . 14 DE UNA DISUASI6N, UNITARI O CON Y PONERLAS AL FORHACI6N CLARA Y �CREEMOS QUE EL HECHO DE THASCENDER AL ~MBITO CIUDAD PLANTEAMIENTO GLOBAL QUE MUNICIPAL INTERVENCIONES CUALITATIVO OBJETIVO: Y QUE ESTO a!-1BITO SE CONSTITUYE FACILITARá LA CONSECUCIÓN REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE, INCIDENCIA NEGATIVA, ESTRICTAMENTE REALICE VAYA l'-1aS ALL~ DE LA PARCIALIZADAS, QUE LA DEL UN DESDE UN SUHA DE SIMPLE IMPORTANTE DE NUESTRO SALTO ÚLTIMO LA DESAPARICIÓN DE LA INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO DE DROGAS. 5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO: A.- LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO FAHILIAR Y INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO. B.-LA SOCIEDAD/LOS BIENESTJ'.. R A. CIUDADANOS QUE VEN DISMINUIR CAUSA DE LAS ACTITUDES Y LOS SU COTA COMPORTAMIENTOS DE QUE ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES. SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES: 1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y HáBITOS SALUDABLES AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL NIVEL DE PREVENCioN. 15 MáXIMO �2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO PARA CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA, FA!'-1ILIAR LA REHABILITACIÓN I LA REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE. 3 -GARANTIZAR EL ACCESO, CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL A PRáCTICAS HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA ADICCIÓN, A FIN DE QUE EL HáBITO ADICTIVO NO LOS MARGINE TODAVÍA HáS. 4 - REPRESIÓN DEL TRáFICO, SU l•1ERCADO ASOCIADO Y LOS DELITOS VINCULADOS. ESTOS CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS ACTUACIONES DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO. ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO DEBE TENER COMO OBJETIVO: - LA PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS MáS ALTAS DE BIENESTAR. - LA DISMINUCioN DE LA DELINCUENCIA DERIVADA DEL TRáFICO DE DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS. - LA MODIFICACIÓN CIUDADANOS HACIA DE LA PERCEPCioN Y DE EL PROBLEMA, LA ACTITUD FUENTE DE ANGUSTIA SOCIALES. 16 Y DE LOS TENSIONES �PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY LA H1PORTANTE PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES DEL CUERPO SOCIAL, INCORPORACIÓN SE EFECTIVA DEBEN TRAZAR DE MEDIOS DE LINEAS QUE PERMITAN COMUNICACIÓN, LA SINDICATOS , GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC. ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION - LA POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES DE TIPO ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO. - EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR, PROBLEMAS DE TIPO ORGáNICO, PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS. - EL ABORDAJE ESPECIFICO DE LA DROGODEPENDECIA COMO UNA ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS. - EL TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO DE DROGAS, ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y SIDA. 17 EL �- LAS COMUNIDADES OBJETIVOS TERAP~UTICAS FUNDAMENTALES LA QUE TIENEN REEDUCACI6N COMO PARA UNO DE MODOS DE SUS VIDA SOCIALMENTE ACEPTADOS. ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO . ----------~------- LAS ACTIVIDADES DE CARáCTER DELICTIVO ASOCIADAS A LA DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS. - EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL CODIGO PENAL. - LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA PAGAR LA DROGA. ES PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N VECES ASOCIADAS, A DROGA-DELINCUENCIA, MENUDO PORQUE OBDECEN A UNAS MUCHAS CONDICIONES PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES. EL PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL, LA SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS GARANTIZADOS. 18 DDESARROLLO QUE PREVE DEBIDAMENTE �EL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA EN LOS SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES: \.~· --- "----/ ' ·\_/ 1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES. _; - ------- - INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS. - ARTICULACIÓN DE LOS TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR DE UNA LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL. - SECTORIZACI6N ADSCRIPCIÓN SECTOR A TERRITORIAL CADA DE LA ASISTENCIA DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE GEOGR~FICO Y POBLACIONAL, A LA UN CIUDAD: DETERMINADO RESPETANDO EN TODO MOMENTO LA ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO. - UNIDAD DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y DE REINSERCIÓN DE LA CIUDAD. - COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE LAS ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD. - INTEGRACIÓN TRATAMIENTO PROGRESIVA DE LAS DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS DROGODEPENDENCIAS EN SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES. 19 LAS REDES PARA EL GENERALES �[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_. ,--· ------" - CON EL DEPARTAMENTO DE SANIDAD I SEGURIDAD SOCIAL DE LA BAS¡NDOSE EN GENERALITAT DE CATALUNYA. - CON LA DIPUTACIÓN. - CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO. e 3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN. - ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS, CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA. - IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS. 6.- NUEVAS ACTUACIONES 1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO. EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS DE REACOMODACIÓN, LA INCITACIÓN PRESIONES AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS, AL DE GRUPO, CONSUMO COMO MEDIDA DE CRECIMIENTO, LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN 20 LAS POR �PARTE DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA, DUDA RELACIONADOS DROGODEPENDIENTES. MERCADO QUE COMPLETO CON LA AÑADAHOS PRODUCE LA APARICIÓN PRESIÓN DE GRANDES BENEFICIOS, ESTáN SIN DE LA CONDUCTAS OFERTA, Y TENDRáN UN Im UN CUADRO DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS) LA PREVENCIÓN. HEMOS APUNTADO ASOCIACIONES ANTES LA NECESIDAD DE LA DE VECINOS Y ENTIDADES, PARTICIPACIÓN ASi COMO LOS DE LAS GRUPOS DE VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN. DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y AL ~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS DE COMUNICACIÓN. ES EVIDENTE QUE, DROGODEPENNDECIAS EN EL MOMENTO ACTUAL, EL ABORDAJE EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL DE VISTA DE LA SEGURI DAD, NO PUEDE SER DE LAS PUNTO ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN. ANEXO (DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l / PREVENCION DE LA DELINCUENCIA) 21 j �2 .- ASISTENCIA DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN -------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION. A ,.-------- LAS PERSONAS COMISIÓN DE DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS, IMPULSADAS A LA DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS EN AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y CONTAGIOSAS A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN, REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR SOCIAL. ASi PUES, ES NECESARIO EL ESTABLECIMIENTO DE UNA SERIE RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y BIENESTAR BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN COMO DE DEL SIMULTaNEAMENTE CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. PROGRAMAS DE MANTEN IMIENTO CON METADONA SUBSTITUTORIOS, LA COMISIÓN SANrrARIAS ASi COMO DE O CON OTROS PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN DELITOS. Y EL CONTROL DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS DE LAS SUSTANCIAS REPERCU'riRáN (CAMBIO DE JERINGAS 1 POSITIVAt·1ENTEI UTILIZACIÓN DE CONDIC IONES ESTUPEFACIENTES LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA CONTACTAD,Z\ PRODUCTOS POBLACIÓN LEJIA 1 ETC. 1 ) TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL SOCIAL. 22 BIENESTAR �EL ESTABLECIMIENTO DE UNA TERAP~UTICA RELACI6N PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá, PROCESO POSITIVO TRATAMIENTOS QUE CON LLEVE A OBJETIVOS ENTRE POR OTRO LADO, MUCHOS DE AHBICIOSOS, ELLOS QUE ESTOS GENERAR UN A EMPRENDER INCLUYAN LA REINSERCIÓ N SOCIAL. ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS SEGÚN EL DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS, 50% DE NUESTRA CIUDAD PACIENTES DATOS AUNQUE LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL TOXICÓMANOS FIABLES SÍ ENTRE SOBRE PODEMOS LOS ANOS 1983 - 1987 POR VIA ENDOVENOSA. LA PROPORCIÓN DE VIH NO PRáCTICAMETE DETECTADOS EN CORRESPONDEN A TENEMOS TOXICÓMANOS ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO TODAVIA AFECTADOS, UN FUERTE INCREHENTO. ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.: - INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS A DOS COLECTIVOS CONCRETOS: * PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS: MEDIDAS PROFILáCTICAS Y HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD. 23 DDE �* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES SE QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N DETECTE INFORHACIÓN CON UNA FINALIDAD DISUASIVA, A LA TOXICOMANiA: DE LOS RIESGOS QUE COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA. - GARANTIZAR AFECTADA, LA ASISTENCIA INDUCitNDOLA, SOCIOSANITARIA EN TODO CASO, PARA LA POBLACIÓN A ADOPTAR LAS PR~CTICAS HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES. INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE DE LAS DROGODEPENDENCIAS EN LAS REDES GENERALES SANITARIA y ASISTENCIAL -SE DEBE HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO PROSTITUCIÓN-DROGA- SIDA. EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS, DEL SIDA A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR LA TRANSMISIÓN LA PROSTITUCIÓN TOXICÓMANA SEROPOSITIVA. 3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS --·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS" - NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO. 24 �- CONTINUAR LOS SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO YA HA NUEVO AL ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL. - CUANDO SALE - VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA. - PONER EN REALIZACIÓN ENTREDICHO EL DDESARROLLO DEL SISTEMA PENAL DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA EN LA CáRCEL. - ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS. DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987. HEROÍNA 40% DE LOS INGRESADOS PS ICOFáRMi'\COS 28% 11 " COCAÍNA 22% 11 " CANNABIS 31% " 11 CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS. 25 �DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987 ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS HEROlNA CáRCEL DE GERONA 27% CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57% PSICOFáRHACOS CáRCEL DE GERONA 5% CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50% COCAÍ~A CáRCEL DE LERIDA II 6% CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40% 7.- EL TERRITORIO EFECTOS DE LA DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS DELICTIVOS QUE LA ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO. - C I UT Nr VELLA DE BARCELONA. .........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _. _ ............_.,... . f\ \~-¡--y;,¡ -ro ·f') EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS DESDE DOS PERSPECTIVAS: - LA DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO, MINIMIZAR LOS EFECTOS QUE SUFREN ~L, SOCIAL. 26 SU FAMILIA Y A FIN EL DE ENTORNO �- LA OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE f\ DROGA Y POR EL CIRCUITO DE OBJETOS ROBADOS COMO LA DELITOS CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO. EN AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS NIVELES DE PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL CONSENSO POLÍTICO. EL DEL TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA POSTERIOR INQUIETUDES, PLAN PERO MUNICIPAL DE ACTUACIÓN, ESPECIAL EN TODO LO EN ELABORACI6N ESTAS RECOGE QUE CONCIERNE AL EJEMPLO EL ELEHENTO HUMANO. EN EL CASO DEL "TERRITORIO" QUISIÉRAMOS PONER COMO DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA. - CENTRO HISTÓRICO DE LA CIUDAD - CENTRO DE ACTIVIDAD URBANA HASTA 1850. - DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE DEGRADACIÓN, CON UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA POBLACIÓN MUY ENVEJECIDA ( UN 23% DE 65 AÑOS). 27 DE LA POBLACIÓN TIENE M~S �- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA, RUINA, LA ALGUNOS CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100 DE ELLOS MEDIO DESHABITADOS. EXISTENCIA DE AÑOS, PATIOS INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES. URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS. - ESTRUCTURA UNA INFRAESTRUCTURA URBANA DE DIFiCIL CONSERVACI6N CON Y MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE. EL - EN TERRENO DIFERENCIAR PEQUEÑOS DOS DISTRITO LA ACTIVIDAD REALIDADES: COMERCIOS, CARACTERIZADA ECON6rHCA DE Y POR FORMAL, UN UNA. LA LAS DEL PROFUNDO ECON6MICA ZONAS DE INTERIOR ES GRAN NECESARIO ACTIVIDAD DE LA TRAMA DECAIMIENTO DE LA CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS EN URBANA ACTIVIDAD PARTES DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE DEL VACiO ECON6MICO CASI TOTAL . EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL, OCUPA LA EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA, DIFICULTAD LA DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA QUE PROVOCA DOTACI6N DE SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA. ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES. 28 ILEGALES �TODOS ESTOS "INSEGURA" FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO DE ZONA DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES DELITOS. •rAMBIÉN ES L.Z\ SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES LO QUE HA HECHO NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES: -VOLUMEN ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE DE MASA CRÍTICA. -EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO. -DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES SOCIALES QUE H:TERVENGAN. A FIN DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES, SE PROPONEN UNA SERIE DE PARA AGILIZAR LA GESTI6N DE ACTUACIONES. - POLITICAS, DE DESCENTRALIZACI6N CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE PARTICIPACI6N, ~ CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE. - ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA. 29 �LAS INTERVENCIONES ECONOt.IJIA MIXTA REVESTIRáN SIN PREVISTAS SOBRE DUDA LA A TRAVÉS DE INFRAESTRUCTURA UNA MAGNITUD SUFICIENTE ESTA Y SOCIEDAD LA PARA DE VIVIENDA PR0!10VER SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL Y DISTRITO Y SUS Hl1BITANTES. AL MIS!'>10 TIEHPO ACTUACIONES COHO DE SE DEBERá HACER CONFLUIR EL CONJUNTO DE MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR SEGURIDAD SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA LAS SOCIAL, HACER DE Y SU ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE. CUANDO SE ABORDAJE, Itz\BLA DE LOS EFECTOS SOBRE UN SIGUIENDO TERRITORIO DE EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD DE CIUTAT VELLA, SEGURIDAD EL CUAL, SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS DE LOS ACTORES: JUSTICIA. FISCALÍA. AA.VV. DE VECINOS. AA.VV. DE COMERCIANTES. ADMINISTRACIONES. FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA NACIONAL. 30 �• 8.- PROCESO JUDICIAL COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE - ACTUACI6N DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS. - INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL. - ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE. - TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA. ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL. ACTUACI6N JUDICIAL. - HACER QUE LA DECISIÓN JUDICIAL - SENTENCIA, SEA DECISIÓN SOCIAL. DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA. - INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA PARA LOS DROGADICTOS QUE COMETAN DELITOS MENORES. C~RCEL EVIATR INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN EL LAS PRISIONES DE JÓVENES. - (!UE LA CONDENA SE PUEDA TERAPÉUTICAS. 31 TAMBIÉN CUHPLIR EN GRANJAS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP Subject The topic of the resource Drogoaddicció Congressos i conferències Ciutats Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-08-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf 5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a PDF Text Text PARAULES D'AGRAIM.ENT DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA �PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE AL PROFESSOR ZIMMERMAN Aquest 11 de setembre, té moltes significacions. Fa mil anys neixia obscurament una independència abans que una identitat. Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació. F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall. Pezó va reeixir. Va donar 1'empeota oecesoária. Fa 15 anys Allende. Peró aquest any, sobretot, mirem el futur. Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona. Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues. Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va demaoar). Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com demana la Diada. Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per una momeota, per una vegada, pergué són indestriables. Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma. Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat. Ajudem-la. Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant. Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no �2. Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a barrera. Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous accents, que ja són ben nostres. No fórem els que som, no seríem qui som sense les mans creadores dels catalans de destí i les dels seus fills. La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les seves millors tradicions, no solament en el conreu de l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers, sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància. Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que fan, a tort i a dret, encertat o errat. La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a combatre el setge. Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de les mans i de les ments que l'han construïda. Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant. Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta admirava, primer, i exigia, després, quan deia: te'n vas Barcelona, esperit català que has vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" "On "Detura't un punt! mira al mar, Barcelona, com té faixa de blau fins al baix horitzó, (...) i tu fuges del mar?" I quan Barcelona contesta, "Vinc del mar i l'estimo, i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor, i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor" �3. Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix: "Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona, ja et caldrà un pit ben gran, amb uns braços ben ferms" I acaba: "Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona, que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus perquè ets alta i airosa i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens" Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un segle? Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya autònoma rau en una Barcelona forta? Es possible que ningú posi dubtes a la necessària reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat Vella? A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic? A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en el qual estem posant un esforç semblant al del 29? Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92. Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra gran ocasió com a Ciutat i com a País. Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia al cor: "Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant" Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4075 Title A name given to the resource Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Catalanisme Història Societat Territoris Model social Identitat col·lectiva Independència Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf 92718ab81f562625cc34c33ba9559611 PDF Text Text P: 2EL Ajuntarnerit de Barcelona CULTURA LE CORBUSIER I BARCELONA Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge que constitueix aquesta magna exposició. Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona. Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament. neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme. Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se ves idees pel desenvolupament urbà. Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat. Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura occidental. �a 09;'21 77:40 217' 12 40 04 Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ Ajuntainent de Barcelona CULTURA EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER" L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement, tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats. La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals. La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic í urbonistic) fins inserir-se en el de la cultura moderna en general. Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat. És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees. L'exposició "L'aventura Le Corbusier", i el mateix centenari, ar- riben en un moment propici i oportú.: Per un costat la distància respecte la seva obra, jutjada per ge- neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia de judici 1 análisi objectiu. - Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4077 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Joan Miró Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Arquitectura Art Urbanisme Model social Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/685/19881001_LV.pdf 0e45fde12c351651bb861e0889f945e3 PDF Text Text VV iconomia ylNegocios, 141 V1PiUtJfUUJUt Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA SÁBADO,1 OCTUBRE1 Tribuna Libros Barcelonáseesfuerzapórconseguir unmemorable92 El Ayuntamiento de Barcelona está realizando un esfuerzo extra— ordinario añte la cita de 1992. Es— fu erzo extraordinario quiere decir. en este caso, superior a ló que sería normal. Se barajan cifras fnuy dispares, a’gún se tenga en cuenta las obras de infraestructura estrictamente olímpica o los gastos de organización y celebración de los Juegos. También hay que contar con el coste de aquellas obras necesarias para que la conexión entre los JJ_oo. y el resto de la ciudad no sea una pura entelequia, Es bueno que los ciudadanos nozcan cuáles sonSlas cifras res1 l de la inversión que se está reali zando de cara a 1992. No tanto para los Juegos Olímpicos en sí mismos, como para tres grandes temas que están ligados a los Jue gos, pero los desbordan ampliamente y se convierten en cuestio— nes ciudadanas de primer orden: 1 Las inversiones en torno a la Villa Olímpica del Poblenon (colectores. espigones, puerto, • cinturón, parque de mar, paseo marítimo, soterramiento de vías 2. — Las inversiones en las cua tro áreas olímpícas en instalacio nes deportivas y urbanización (Poblenou, Vali d’Hebron, Dia gonal, Montjuic). 3. — La inversión en red viana y cinturones. La inversión. dividida por agentes financiadores, es la que se recoge en el cuadro adjunto. Estas inversiones se refieren a la ciudad de Barcelona y no incluyen inversiones fuera de ella. Las ci— fras son aproximadas pero sufi cientemente indicativas. Y no tie nen nada que ver (excepto por lo que se refiere a los 22.000 millones que invierte el COOB en instala ciones ‘ áreas de la ciudad) con el presupuesto del COOB, es decir, con el presupuesto estricto de or ganización de los Juegos. Se trata de inversiones “paraolímpicas” que quedarán definitivamente como una mejora de las infraes tructuras de la ciudad, especial mente abriendo el Poblenou y el Eixample al mar y eliminando el tren de la costa, pero también completando la urbanización de la Vall d’Hebron, la Diagonal y Montjuic, y dotando a Barcelona : de1los resultados que se esperan están concentrados en la Villa Olímpica Las previsionescontempladas (E iIloiusdep.elas) , 2.Iislalacioass 1. PoIsui daportivu y 3.Cinturoos TotI (iii vivisadas) irbasizacié.yridviana (1+2+3) TOTAL 41.980 Ayuntamiento 32.800 Estado 5.930 Generalitat 2.050 Diputación — — — CMB 47.100 14.700 5.000 1.400 4.000 66.280150.360* 25.000 67.500 25.000 35.930 15.000 18.450 4.000 ——— 1.200 1.280 2.480 COOB 22.000 22.000 Excluye 5.000deduplicaciones entrelascolumnas 2y 3. IncluyeVOSA. AOMSA, IMPU. MOPU: 3.500/M. TRANSPORTES: 2.430. ——-- —--— ——— * * * *** de los soñados cinturones de ron da, veinticinco años después de su concepción. Es una ocasión histórica para que la ciudad dé un salto adelante. La ciudad no puede desaprove charla. Ahora bien: fijemos especial atención a las cifras. Entre la cia- dad y el COOB (organismo que la ciudad preside y avalajunto con el Estado y sólo limitadamente con la Generalitat) se cubren casi 2/3 de la inversión, un 60 %. Afortunadamente el COOB se autofinanciará y ello limita las obligaciones de la ciudad. Pero si gue siendo cierto que entre el Es URALITA, S. A OBLIGACIONES SIMPLESCONVERTIBLES Emisión julio 1988 PRIMERA OPCION DE CONVERSION En cumplimiento de lo establecido en la escritura de Emisión, se pon e en conocimiento de los tenedores de dichas Obligaciones que podrán ejercitar su dere cho a convertirlas en acciones nuevas de Uralita, S.A., en la siguiente forma: TIPO DE CONVERSION: Las Obligaciones serán valoradas por su valor nominal (50.000 pesetas cada una). Las acciones se valorarán al 400 por ciento, tipo máximo establecido en la escritura de emisión para la primera opción de conversión, dado que el valor calculado según el tipo medio de cotización de la Bolsa de Madrid en el período comprendido entre los días 1 al 30 de septiembre de 1988,ambos inclusive, minorado en un 20 por ciento, excede del menciona do limite máximo. Es decir, el valor de cada acción será de 2.000 pesetas. PLAZO DE CONVERSION: Desde el día 2 al 21 de octubre de 1988, ambos inclusive. OPERACION DE CONVERSION: Los tenedores de obligaciones que deseen realizar su derecho lo comunicarán por escrito a su Ban co, Agente o interme diario financiero depositario dentro del plazo estipulado. AMORTIZACION DE LAS OBLIGACIONES: Las obligaciones que acudan a la conversión quedarán amortizadas con efecto 30 de septiembre de 1988. PAGO DE INTERESES:’Las obligaciones que queden amortizadas percibirán por el cupón de conversión los intereses correspondientes al período trimestral transcurrido, a razón de 1.042 pesetas brutas, es decir, 833,60 pesetas netas por obligación, pagaderas el día 20 de octubre de 1988. EMISION DE ACCIONES: Las nuevas acciones que se emitan como conse cuencia de la conversión gozarán de los derechos políticos y económicos a partir deldía 1 deoctubrede 1988. GASTOS DE LA OPERACION: Los gastos inherentes a la conversión serán por cuenta de Uralita, S.A. El número de clave correspondiente a la ampliación de capital social derivada de la conversión será 18.2i7.048. Madrid, 30 de septiembre de 1988. El Secretario del Consejo de Adniinistra ción, José Ignacio Fernández-EspañaLópez-.Rua. — rante los Juegos, sino por muchos años. Insisto: este beneficio colec— tivo se va a conseguir con una f i nanciación desproporcionadamente cargada sobre los hombros del ciudadano barcelonés, porque las competencias sobre las materias objeto de las inversiones son sobre todo estatales y autonó micas. Pero Barcelona no debe quejarse sino liderar el esfuerzo. Y lo está liderando. Sólo reclama dos cosas: 1 . — Que se acelere el empeño en dotar a todas las ciudades y específicamente a la nuestra, de los recursos que requieren, lo cual significa mejorar el fondo estatal de cooperación local —que este año va a crecer un 30 % con 9.000 millones anuales más para Barce lona— y crear el esperado fondo autonómico de cooperación local, que deriva obligadamente del ar tículo 142 de la Constitución y del espíritu y la letra del Estatut de Cataluña. En este mismo camino hay que traducir las promesas de los anteriores consellers de Eco— nomía. En el caso de Barcelona, ade más, la ciudad reclama una solu ción que ya no puede demorarse más, al lacerante problema de la financiación de los servicios de suplencia que estamos pagando desde la ciudad en beneficio de los presupuestos estatal y autonómi co: hospitales, escuelas, museos, orquesta, conservatorio, servicios sociales, etcétera, sin olvidar que la ciudad está pagando también —caso tal vez único en Europa— el déficit de transportes públicos de superficie. 2. — El Ayuntamiento cumpli rá sus compromisos tal como figu ran expuestos en el cuadro trans crito. Dispone de crédito y financiación para ello. Es más, hará frente a sus obligaciones en los ba— rrios y servicios de la ciudad y en partiçular en la rehabilitación de la Ciutat Vella y en la mejora ur banística y cultural de los barrios obreros. Pero el Ayuntamiento requiere desde ahora a las dos administra ciones superiores a complementar ese esfuerzo en una serie de proyectos singulares, con nombre y pellidos, que están pensados, proyectados y a punto de ejecu ción: la propia rehabilitación de Ciutat Vella, el planeamiento de una auténtica red metropolitana de transporte público, el Museu d’Art de Catalunya. el centro cul tural del Norte de Nou Barris, el auditorio y la urbanización del conjunto Auditorí Teatre Nacio nal, la reforma del puerto, la modernización del aeropuerto y sus accesos, el centro cultural contemporáneo de la Casa de la Cari tat, el enlace de los cinturones con Montgat (desde la Trinitat) y El Prat (desde la Diagonal). el “ca bleado” de la ciudad para la teledistribución. .. En fin, el conjunto de actuaciones previstas para poner a esta ciudad al nivel que se merece. En los próximos meses veremos hasta qué punto nuestras más que justificadas esperanzas se cum pien. PASQUAL MARAGALL Lt INLRØI* fl’K E.I*W%-tJ.% ftOf Cotización bursátil: la mayoríade edad de unasociedad E. Fondevila Roca Barecelona, 1988 80 páginas Jaime Ruiz Cabrero, smndi co de la bolsa de Barcelona, explica en el prólogo de este libro que la introducción de una empresa en el mercado bursátil es como alcanzar la mayoría de edad. La compa ñía que adopta esta decisión sabe que la cotización de sus acciones estarán al acceso de un público anónimo y que, el tratamiento fiscal, será distin— to. Eduardo Fondevila Roca, doctorado en Ciencias Económicas, dedicado a la docencia y autor de varios Ii bros, fue considerado en 1981 uno de los cien expertos fi— nancieros españoles más destacados. Generalitat y Administración central participan sólo con un 36 % del total de los fondos El Ayuntamiento reclama mayor aportación de las otras administraciones tado y la Generalitat cubren tan sólo el 36 %de la inversión, cuando lo normal en infraestructuras de este tipo, sean cinturones, puertos, colectores o instalaciones deportivas, es que o el Estado o la Generalitat —segúnlas competencias— o los dos juntos, cobran como mínimd de la inversión. En particular el esfuerzo de la Generalitat es realmente modesto, aunque muy de agradecer (un 12 % del total). Comparativamente la Diputación de Barcelona hace una aportación más merito ria, en relación con sus competen cias. En cuanto a instalaciones deportivas —yno sólo en Barcelona, sino también en Granollers, Terrassa, Badalona y otras ciudades de la zona metropolitana— la Diputación realiza una inversión mayor que Ja de la Generalitat. Creo que esto no es totalmente justo. Que Barcelona dé un salto adelante en sus infraestructuras es algo que interesa no sólo a los ciu dadanos de Barcelona, sino a Cataluña en su conjunto, y a España entera también. Esas infraestruc-• turas las van a usar más de una vez ciudadanos de fuera de Barcelona. Y en todo caso van a servir a los intereses del conjunto, no sólo du MOLINOSdela —t) 2 HP deade 10.600 pts. , solicitamos distribuidores masalles La historia del billete verdecontada por un especulador André Kostolany Planeta Barcelona. 1988 239 páginas ¿... Y qué hace el dólar? Es una pregunta que esta en la mente de numerosos políti cos, economistas, ban4 uero, y en la de todos los que partici pan en eljuego de la Bolsa.La trascendencia del valor del “billete verde” en la economía mundial y en la politica monetaria de los países queda ampliamente reflejada por André Kostolany, especula dor en la bolsa desde hace doce lustros y periodista espe cializado en temas bursátiles. El autor explica que no existe una ciencia exacta para caicu lar el valor de las divisas porque el que la cotización de ésta er concreto suba o baje depende de un sinfín de fac toros externos. Por ello, sólo existen interpretaciones. Esta publicación no pretende ser, como é afirma, un libro científico sino “una recopilación de conversaciones de sobre— mesa que reflejan mis ideas sobre el dólar de ayer, de hoy y de mañana”. Alcaide de Barcelona cou NOCTURN;0] STUCOMGran Via, 633 T. 301-56-9.6 c/ BALMES75 08291 RIPO LST (BarreIora) tfno (93) 692 09 89;1] LIMPIEZADESOFAS ELECTRICIDADCASTELLVI,S.A. anuncia cambio de domicilioen C. Florids, 8 segundode Cornelláde Llobregat Per ul TeuerMón VALMESUNAACCIO QUEMILEXCUSES 18 ALUMNOS Desde 1956- Internado - Media pensión - Cocinapropia- Autocar COLEGIO DEL SALVADOR PARVULARIO * Hl$L * * CATAUJNYA* * *Sl(JDARJs ç(_!t moquetas ytapicerías en general Servicio a domicilio LIMEX. Tel. 849-54-46 ?OIÇ - EGB - BUP Homologado Centro Mixto — Profesores especializados— Riguroso control c. TeodoroRoviralta,1,torre(juntoAvda.Tibidabo,finalSalmes1. Tel. 417-01-10 21 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1147 Title A name given to the resource Barcelona se esfuerza por conseguir un memorable 92 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685 PDF Text Text R 2G3 ESTI M[.DO .,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI, SEÑORES MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS, EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA. ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS. CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO ?TO Y U:1A 77tUC T 1l7 =a_ 7(7,77-70,y7, .I.^ll:aa 1,.-„-, _,•.y L'1- _ ^.^ _' 1J • `;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN. YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS. PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA rt^ 'B T ^ EXPERIENCIAS TUVIERAN CIUDADES IJDADES ^L'L T?-'.i_1 :HAM?. ±. HECHO CLLC ^^.^is A'1,1BAS DESARROLLOS DISTINTOS. y �PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E INTERÉ S QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO. SIN DUDA nNE PODREMOS . INTERCANVIAR NUCHAS EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS QUE COLABOIN R. EARCELONA SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE CONTINUAR SIÉNDOLO E N EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL NORTE DE AFRICA PARA ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES ESPECIALES. BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES, CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. . . PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA A. MUNDO QUE SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA. �IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR UU7 HAY OTRA LA I;ICIATIVA QUE TO".A_; NUESTRAS CIUDADES. EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ. LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE ENCUENTRO, DE -INTERCAMBIO Y DE DIALOGO. ESTA CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE __ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE CULTURA. Y ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO. LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES :DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE ;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4079 Title A name given to the resource Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Minghang, Shanghai, Xina Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Shanghai Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf 7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE : LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN SALE DE LA REINA REGENT, 16 DE NOVEMBRE DE 1988 �MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN. MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. HONORABLES SENYORS CONSELLERS. IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT. DISTINGIDES AUTORITATS. SENYORES I SENYORS. PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES PODEN FER A UNA PERSONA. PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL. AQUEST ÉS EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS. COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A DEIXAR-SE DOMINAR. �COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA. EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT VIGENT. DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA, ,.‹91 POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE ÉS ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT. UN PAíS MAI NO ÉS PETIT SI ELS SEUS HOMES SCSN GRANS. AQUESTA SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA MILLOR CONFIRMÀCI6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4083 Title A name given to the resource Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de la Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Biografies Història Acció política Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf 1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b PDF Text Text CIUDAD ES TRATEGIC A B ARCELO~A, Conferencia Alcalde d el : xcelentísimo de _ Ba r ce lona, Sr. Pasoual Maragall, e n el Colegio Mayor Mendel. Madrid, 17 de novembre de 1988 �~ITXA l l LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA El Avuntamiento de que aauello Baracelona y sus entidades, tiene un que alcanza a 210.000 nillones de global mente constituye el sistema munic ipal , presucuesto 2onsolidado :~s to '-:abrá =ecresentado en 1988 un ~or qa sto c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas. ( ?roy ec to 130.000 sobre el de Presupuesto millones, ~ "'"'~ para (~ ..:__/· del Ayuntamiento lo que representa un incremento del sobre el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5% r:orninal. ll,vuntamien to Sl V SUS lO% b ruto ~nesupuesto entidades asciende ; -1 2 28.700 '--- del millone s. Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones). Para local en imcorte Bruto s ituar la actuación económica del e l contexto de la ciudad, ag reaado esti~ado, sector se puede 9resupuestario con el público comparar Producto el Interior y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en �• l.l FITXA l las Drevisiones oara 1988. La economía de la - -- - - - - - - - - - fundamental: .'::ntr ~-- fuert e : sistema/holdinq del ac tuación c_iudad - - - 1, \ ha --- representar un tenido nunicipal una sobre la --- --~- característica esfue~~sor excepcional. - ------------ --- - • # l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv ~n 20/ 2 1 por ciento del ce proporci o nalmen t e la que se ~resuouesto. ~a efectua d o ~uy por enc1ma < c,esae otras administrac1ones. En si misma, una actividad inversora de esta envergadura se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación ---- -- de suplencia en el mismo sentido que lo responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de son las Barcelona en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La Enseñanza o la Sªnigad. De la misma manera historia de la ciudad, que, en momentos muy concretos de la el Ayuntamiento entendió que tenía �1.2 FITX}\ 1 que :;.acerse mantener de unos serviclos ~ remover y oeriocto ciudad cargo más la de en el ~~__:;___d_~_!_~2:_its de la hacía un se ?Odían emoezar a resolver si ------··--------- para capitalidad de Barcelona, reciente !-',emes creido que s ólo suplencia ------- -----·-- ·- --- se ------ ---- . esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad. ".!. -- lo ~1emos corresoon di era ·-··-- espera en - - ---- ~ec~o a unque ~uchos casos a lo tipo que El de actuación -----------------normaloente de la Administrción estatal y de la autonómica. __....,____----'- ----'---~ .. _, se Administración resultado obtenido en octubre de 1.986, -~ ./'-. / '"'-. Laussane, el ---·--- "'"-··.-- ~--- en cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s ha dado la razón. �F!TX2\ 2 2 "/ t\0"() . f;... ,..... Y..Y \~t\J"'1 ' \.)-1 \ ¡J'v~ LA HlVERSION OLIHPICA Resumen áe gastos Directo Glímolco Esta á o Parcial no Olímpico estrictamen~e To tal 24.724 79.975 104.699 Ge ne ra l it a t 8 . 6 97 46.762 55.459 Di:oc.~::.ción 5. 0 51 l. 93 8 6 . 999 .:..~ . 2.210 39. 8 24 S l. 502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Priv a dos 51. .318 31.230 82.548 ~ ( -i3a r na) ....; 3C ~J .•• J • 228.855 (l·;c ) 211.607 (1-tv) 440.462 ( 44-o} . ~o se incluve Se incluve Túnel Vallvidriera Cinturones Aeroouerto Auditorio Puerto Palacio Nacional de Montjuic TGV o ancho europeo Casa de la Caridad Autopista Barna-Sitges Centro Narcís Monturiol r1etro Regional Centro del Medio Urbano Parcue Biomédico 1 �= . 3 FITXA 3 LA ARQUITECTURA OLIMPICA Las realizac i ones pa ra el cara tener en Barc elona 1 92 constitu yen una opo rtunidad algu nas muestras de la meJ o r arquitectura del momento. .'\raui tectos ?rovecto Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11 " Puiq -Domene ch. Mackay, Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r. Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti . Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti. Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá, Margari t, Boixader. Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r. Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo. Universidad del De?orte y Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill 11, '-Á. ~ c'..L.v-...C( f ~·;:> \) UAA fe:. • ~- 1\-ryv,A -~ . '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ: \1 f\.R_Ar-..... . e;(,\."""~".().-~ rv;~ \,__¡;,) 1 . c_~~t!k �FITX.n. 4 4 LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES La competencia en tre territorios ·-·---- atracción de la investigación para asegurarse la ? producción v -~/' la los servicios se libra actualmente entre ciudades. /J! E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia macroreq ión, fase la aue lueoo me referiré- que escá a celi:ada ----------- estamos 2.000 ~'.e reconvers 1on. ----------- j ugando el futuro Barcelona ".! responsabilidad M fi!..'\.A- . :e un terr i tor 10 -la tü) extrangulae,ienes en una Se Duede decir aue ya nos de la macroreg1on para que es muy para con esta reg1on, consciente el año de su padece todavía unas peliqros@is que dificultan el despliegue de sus funciones en la zona. Por ejemplo, no tiene terminado , n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones . Si que , en cambio, - - - - -------- - - ---- la conexión de Barcelona con la red de autopistas favorece a la ciudad. --- ----- El Mediterráneo español - -- ----- El eJe G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas �: 4. l ;;'ITX1\ 4 dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho, f~rr~viaria la mala conexió n de y Barcelona ~uerto con Eurooa aue aisla el reduce la capacidad de y interc ambio de distribución ¿e la ciudad. En •l :7\ Undo ~~ a y internacionales ind ic2dor de l Si 1.~84 áreas S o~ vuelos ~~trooolitanas i nterurbanos a esc ala mundial son un buen ranro de una ciudad. se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo ·------·---~ ~ ~--~"---------~ con más rutas internacionales, Federal de Ale~ania, se observa que la República Estados Unidos y Gran Bretafia tienen siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid, • --~------~---~---- T" o' O <' • ·--~---T -::.::::::=::::-·- ~- con 177 rutas, Palmas 60), Barcelona ?alma de Mallorca 62 y Las v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El dominio de Euroca - -· -·-- -----------· evidente. -- Todas 135, las en c iudades excecto Nueva York, ----------------- la jerarquía mundial de primer rango están es, !JUeS 1 en Europa, así como todas las ciudades de segundo �4. 2 FITXA 4 rango, excecto Montreal. Sca6n e sta ordenación, Madrid ocupa el luaar numero ~- --- veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n mundo. Ba rcelo~a k . ran.:1na. Po r aeropuerto, y funcionales, ho ras rol, ~ejorar su l~ car en eso s e ha insistido tanto en la auestión el del ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas con una abertura al tráfico del 95% de disponibles. -su ~u e necesita Y también las necesita la ciudad redefinir --~------~---- -- que es lo que, con carácter general, estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico. se está �5 FITXA 5 LA CAPITALIDAD ~~CROREGIONAL Tradicionalment e en buena parte de las e ste - conce nto ya no es v álido, que cambiar --- comunicaciones de la definici6n ~unción considerarlo función ciudades han ce nido su caracterí~-;¡cas-~inter~d". ------- habría ~as todas El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~ "hinterland". ::oy DE BARCELONA actuales la dan del o, todo ca so, del nuev o a la en alcance ciudad que las ce ntral, articulación urbana del espaclo y y de en las especializaciones entre las ciudades. (!V~" ~ Uf"" w) Barcelona eurcoea, con ~±~rlede r de es un ------del de una 360 macro-reoión Kilómetros y de unos 15 millones de habitan tes. es un centro neurálgico de lo que del Sur: mediodía / radio de aproximadamente Ba~.l...a..n.2,. Barcelona Norte una capital natural denominamos una amplia región que comprende una francés y una porción importante franja del �5.1 FITXA 5 Mediterráneo esoafiol. Se trata de un perímetro por Toulouse (Midi-Pyr&nés), delimitado Zaraaoza, Valencia, Baleares y Montoelier (Lanau&doc/Rosellón). Este es oacio ~arcelona Sur: Zaraaoza' o. 2 2 51 ti ene su peso demoaráfico 1.7 millones de habitantes ( 0.57zt Santa Hosoitalet Coloma de Llobreaat de Gramanet 0.135, entrado en el '/al encia 0.745,0,--"' h 0.295, Sabadell Badalona O.185, Te<\'J.{fk 1 Toulouse 0 .325, ~ontoelier 0.120 y Perpifian 0.83. La conexión interna por autop i sta es buena. alejado de Barcelona, Toulouse, se situa a poco más de ~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____. horas de viaje, El punto mas ------------ ________________ ,____,._.____ _____ 4 --.. ··-·--......._., y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de la macro-reaión mismo tiemoo. podrá ser cubierto aproximadamente en el d. �FITX.:>; 6 6 EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA !Iay una que s it u arse en la perspectiva econom ía i:1 te rnac ional --· ------- ~-------- ------· ·------ ~--- a~ o del 2.000, q~_§_ _j.__I! te~depen dien te ---- - ---- - v co n también más comp et itiva. nov i ernb r ~_ se de I::l co:1stituy ó en Barcelon a Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico ------- -------------la pa r ticipac i ón , -------· junto al ~conómic o el y Social, con ------- - - · - - - --- Ayunta~iento, de más de ..------- 140 --- - . - . entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales. Con la ..J " • , ~._.eClSlO n Barc elona se como San F ran c isco, Sinqapur, Arn st erdam - - ---'- de 1ncorpora a l o Plan gruoo mundia l Chicaqo, - - -- un de Roterdam , -- ---·- ----- ----- Toronto, han ----- - - - -- - -- ------·------- Ss tratéqico, ci udades Toa uio, --- 3p ostado aue, Milán, p or la olanificación colec tiv a de s u f u turo. El Plan es un instrumento ~ara dar c ontinuidad y amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona. El Plan la pretende a segur a r y me jo rar el mant eni miento de �6.1 l:'ITXA 6 dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo. Es un Plan oara la acción y la participación desde el inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an ---- - ---- -- -- - sobre l a ci udad. ,.~ aorovechar las ooortunidades ::.r a ta de c2 tectc;r ~-. ·..----- Se ~iene la Rñ rc e l o na, g ener a ción d e -- y --------de hacerlo colectivament e . acti~idades, ou e No basta con si n6 que hay que aseoura r el entorno para oue sean re ntables. A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende .. el f actor diferencial ---·····---··- -···-·- - - - de la ciudad dentro del . ciudades e urooeo y ~ mu~dial. definir sis tema de �LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA // / / Sn s istema el ~interacción mundial de ciudades produce ~oe entre sus piezas que comporta competitividad una y complementariedad. este r¡ arcc "" s tanáar i:::: ación '.' la es pecialización productiva. Hay actividades o §ectores emergentes en la industria los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades ""spec iali za rse, y de hay otras actividades o sectores que po dri3.rnos identificar como tradicionales o maduros, en que Ba r celona cuenta con ventajas comparativas y con y elementos de desarro llo pot encial todavía poco explotados. Cna integra especialización las in iciativa. tres sólo puede ser hoy "i !1: investigación, competitiva si innovación e �7 .1 FITXA 7 'J no Por eso, conseauir de ce // los objetivos que nos hemos propuesto es 0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro i~vestiaación y de oroducción de nuevas tecnologías, que deben ser oromocionadas e ~· iniciativa . ..----- -~ l. '.1ercado " ~ ·_o:nun, la en halla s i t uada rec1o~ londinense) , ( la v \ reglones ?Osición cen tral, primera el n ue .: omponen el en ocup a el r- r1mer lugar el segundo lugar en nGmero de población es el South tercer lugar en aportación al PIB primera y la segunda en aportación 30n South East y la East (la I lle 1 ( ~~.-~-~ · decir, Londres y París). Barc elon a se enc~ra en inmejorables condiciones para convertirse en la/éapital económica y cultural de esta gran área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de poder afirmarse sue 1 eco nómica en la aue Ear celona por s u d imensi ón territorial, habi tantes -, r ..)Q si esta área auiere dotarse ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona. de una / �FITXA 7 7. 2 / En el centr a l ismo ~ ien '3 ntendido que nó se trata de r e ~ional p ropurmar un ( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de ~ ue 7 0n r e ce s ar ias en u n c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s. t e rri ~o ri o c apitalidad, de e s t as d i mensi o nes �8 FITXA 8 LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA (Un mercado directo de 3 a 4 millones de aportación catalana. ~ncima La de personas; de un 80% del valor afiadido bruto una a la economia Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB l~ por media e uroneal atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona van ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad. Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las regiones metr o politanas europeas de caracteristicas y dimensiones similares. De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente para amplificar minimizar las los factores extranc~alaciones de competitividad y para y los déficits aue comporten una posición competitiva desfavorable. La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con capacidad nara atraer flujos económicos y culturales �FITY. .; 8 8 .1 ---------·---------···· \ ----. ---- ------- sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos exterior. En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas de las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan en el campo de los servicios especializados a las empresas, la b ionedicina , la la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes, localizació~ d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y la distribució:1 comercial. ---- �9 FITXA 9 FINAL El ¡J royecto estratégico de convertir ~/Barcelona en una / // capital i nternacional de proyeccyon mundial interesa / evid e nte mente a Barcelona, de ~ na reg1on f ina n ci a r, s~ cue amplia para suficientement~ J no s s e rv1 c ios ~e el es pac io regional y convertiría e n el ~ quilibradanente centro s ostener, oa r a { istribui6os en suficiente calidad para atender las / :-:ece s i d a c:e s ce / u na ':Xlbl a ción e :ügent e . / ,~-Pero j e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__ Barc e l o na , v capacidad, ~ara p osiblemente -también hay que decirlo- su convertirse en un p royecto que interesa a todo el ¡; a1s. ) 1 1 l 1 Quisiera repetir una idea que considero básica. comoete nc i a e ntre territorios, desde una d imensión ~ntre política, es, raises Hoy, la s 1 se conside r a fundamentalmente, un a competen c ia entre ciudades. naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva un oa ís en buena rosición mundial. --- ··-·- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, ciudad estratégica Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Competitivitat Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colegio Mayor Mendel (Madrid) Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf 7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf PDF Text Text JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE "L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I EL PROJECTE PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS". Barcelona, 24 de novembre de 1988 �-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS. - Acuestes . -ornades que inaugurem avui sobre les Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que, segurament, haurem de repetir també en el futur: és la imp ortància relativa dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic. En concret, p arlarem de cadascuna r; e nuant ha de gastar lis Administracions Públiques sobre el conjunt de la despesa del sector públic. Fins als anys 50, la major part de la despesa p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s de centralització va ex p erimentar una inflecció a p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la majoria dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se així una tendércia a la descentralització. Es p ot afirmar que tan els ingressos com les des p eses dels Governs centrals expressats en termes de porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable �al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està produint un retrocès en la disminució del grau de centralització, com a conse q üència de la crisi econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs centrals. En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA (LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de la Llei de Finances Locals, hem de recordar el significat de l'autonomia local financera cue la suficiència oer als ens locals estableix la Constitució. La definició d'autonomia financera. - El concepte la definició p robablement, d'autonomia financera remet a una noció de la cual no dificultats exigeix insalvables, superar, pero l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és �en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i Plena de dificultats. un amp li consens Segurament existiriar i?T t tun cte. considerar q ue l'autonomia financera dels governs sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de desnese_ s . Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com 771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels governs sub-centrals. Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma automàtica a definir dos financera: autonomia conceptes d'autonomia d'ingressos i autonomia de despeses. L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a p oder determinar autònomament el volum i la composició dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que �-5- els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs no p oden determinar completament la seva estructura de recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos. L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum absolut de despeses apareix estretament condicionat pel volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de recursos, inclosos els financers, l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental que nodreixen el contingut de l'autonomia de des pesa rau en la capacitat dels governs sub-centrals p er a poder determinar ner si mateixos les utilitzacions a què p oden destinar els seus recursos. �-6- cT ue Els debats es produiran al llarg d'aquestes Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals, p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han de g overns locals en el ten conjunt de l'activitat pblica. - El projecte assegurar de Llei d'Hisendes Locals la suficii.incia financera dels ens prete'n locals en base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu municini. En p rincipi, la idea que cada nivell d'Administració pública assumeixi una política fiscal propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es una idea correcta. El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la participaci5 de tributs estatals. �-7- El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya El projecte de Llei fa un cas endavant important, s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell de sufici ncia financera de les entitats locals a è Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit r estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic. En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell en aquell moment), va assegurar que una vegada solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada) seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a Catalunya. Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que, a mes, ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els �canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els municinis unicanent es beneficiaran individualment d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran "sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses destinades a prestar serveis als Ajuntaments. - L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita creixement dels ingressos, en l'acom p liment orincici constitucional d'autonomia financera, a un augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que s'ha Re considerar q ue ós positiu en l'aplicació del princi p i de rendició de comptes de cada nivell de govern davant dels seus electors. No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou sistema de finances locals no pot descansar solament sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes complementaris, tals com la p artici p ació local en alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació. �-9- L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat d'automatisme • l'actual _ rígida estructura dels ingressos locals. - L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut d'Autonomia donen sòlides bases jurídi q ues a les comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les deseases de personal i locals dels Consells Comarcals. - El res ;polític dels Ajuntaments en el conjunt del sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja que, a nivell legal, les lleis sectorials no atribueixen funcions als ens locals, i es limita la q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i les CCAA. �-10- Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important en :gels drets socials (cultura _ benestar social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es fonamental que disposin de recursos económics, ja que per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt. Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el projecte Llei d'Hisendes Locals, s la necessitat nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi, percruè les entitats locals ouquin decidir la seva política de recursos la suquin normativitzar (ordenances fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució urbana: és un imp ost local o estatal?). - El p oder ncr a establir i regular els seus propis tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda recollit en les ordenances fiscals. La normativa fonamental en relació amb aquestes �ordenances està continguda en els articles 106, 107 i 111 de la L BRL. "La p otestat re g lamentària de les entitats locals en matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2, "s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. Corporacions ;podran Locals emetre Les disposicions internretatives i aclaratòries d'aquesta". Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i suaerènc cx i es resolució d'a q uestes, i aprovació definitiva en el Ple. L'autonomia municipal En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de fonts d'ingressos de què disposen els governs �-12- tributs, munici p als: substancialment; i cl °patrimoni c'. ^l i deute, molt conjunt de l'activitat financera aue a p areix relacionada amb la institució nressupostaria. Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11 ha donat, l'autonomia financera. Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal naturalesa que la cap acitat de decissió municipal aparegués substancialment desfigurada. Es més, p robablement, l'existència d'autonomia financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts decisius -sinó el més imp ortant- p er a l'autèntic grau d'autonomia dels municipis. calibrar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4081 Title A name given to the resource L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Municipis Finançament Legislació Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf c52679321e1e7b241eddb8875c275485 PDF Text Text V. 749 ( g) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A LONDRES (30.11.88) HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �Ím ,4 WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department Ladies and gentlemen, On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona Development Agency which organizes this presentation, I wish you all a warm welcome. As you may know, Spain is currently a very popular country with foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4 billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 % of all foreign investment there. This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total British investment in Spain. We are very interested in seeing more British firms set up in the Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy) and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04 billion £). Because British firms already sell so much to us it seems only logical that more of your companies should consider opening plants in Spain. Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV., LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last two ones will be speaking to you shortly, have started operations in Barcelona. HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �(41) Núm We think that there is room for more of you and that's why this morning we will be gi.ving you detailed information about the advantatges of industrial investment in the Barcelona area. First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona Development Agency, will describe some of the features which make investing in Barcelona an attractives prospect. Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking practices. Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal and legal conditions for British companies investing in the Barcelona area. And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS will describe what it is like for a British company to invest in Spain. I'd like to invite you all to join us for lunch following the presentation. After lunch we'll show you a short film about Barcelona, which will be followed by a question and answer session. Because we have a full morning ahead I won't take up much more of your time right now. I would just like to say that the Greater Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently in a period that is sure to go into history as a time for initiative and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic Games has given our entire business community a tremendous push and Barcelona is now, more than ever before, a city involved in projects, a city involved in doing business, a city involved in irinovation. 2 �Núm. 3 This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two World Fairs, the city proved how international it was, how economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been a centre of business and industry for over 200 years. What makes things different this time is that 1992 is not only the year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe: the year Spain and the other EEC countries will become a Single European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to be. Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening outward, internationalizing local business and welcoming foreign industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire region of Catalonia are currently attracting more industrial investment than any other part of Europe and Catalan businesses are among the leading investors abroad. Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European capital. I would be pleased indeed if you would seriously consider going into business in the Barcelona area. It is a place famed for its hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome there. As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago: "You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just try to know personally why it is so. Thank you. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4082 Title A name given to the resource Discurs a la Confederation British Industry Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Comerç Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf 4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8 PDF Text Text 2x0 CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO". Colegio de España París, 9 de desembre de 1988 �Sra. Directora del Colegio de España, Señoras y señores, Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de España en París su invitación para comparecer hoy ante ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema apasionante y cargado de significaciones para nosotros los europeos. Voy a hablarles de las ciudades en general, de las ciudades europeas en particular y, por supuesto, de Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde. Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales de los años 60 hasta principios de la década de los 80. Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario, porque en un mundo en transformación nos encontramos ante la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades, especialmente en el área europea. �FITXA 1 1.1 En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una concentración parecida de patrimonio cultural y social como el que se da en los grandes ejes urbanos europeos (Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich. Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y aprovechar. Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a fondo sus ciudades. Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria, que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero decir. Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más del 60% del presupuesto de la Comunidad. �FITXA 1 1.2 El contribuyente europeo financia unos excedentes agrícolas elevadísimos para sostener una determinada población agraria, que es absolutamente minoritaria en el continente urbano por definición. Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en la atención de los sectores sociales, que perjudica claramente a las ciudades. Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida de posibilidades para las ciudades. Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de decisión comunitarios y estatales. Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana", si quiere realmente ser una región competitiva a escala mundial. �FITXA 2 2 LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado. Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún hoy algunas consecuencias. La Europa de las naciones y los Estados, que es la Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la Europa de las ciudades. Observen ustedes lo difíciles que son a veces las relaciones interestatales, incluso en el seno de la Comunidad Europea. Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es menos conflictiva. Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que �FITXA 2 2.1 ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en común en su diversidad. Es más, la tendencia en el mundo de hoy es, precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades, que no excluye la revalorización de las formas de vida urbana por el deseo que se siente de reforzar las identidades comunitarias frente a la uniformización mundial. Creo que las ciudades, sin los condicionamientos político-militares que pesan sobre los Estados, pueden rendir un buen servicio en el campo de la cooperación internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de los contactos e intercambios, y todo ello representa, como saben ustedes, una contribución fundamental a la pacificación de las relaciones internacionales y a la solidaridad entre los pueblos. En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema europeo de ciudades como su proyección económica y cultural a escala mundial. �FITXA 3 3 EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES Hoy la interdependencia económica y política mundial tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75% del volumen total de los intercambios mundiales. Dentro de este sistema mundial, Europa forma un sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. En la etapa actual de importantes y rápidos cambios tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de capitales estan renovando su función. Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a insistir. La competencia entre territorios para asegurar la �FITXA 3 3.1 atracción de la investigación, la producción y los servicios se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los elementos que intervienen en la competencia: - La infraestructura de comunicaciones en sentido amplio: carreteras, puertos, aeropuertos, telecomunicaciones. - La capacidad de asentar una investigación y desarrollo en nuevas tecnologias. - La disposición de recursos humanos cualificados, capaces de marcar y seguir el ritmo de la evolución, de la tecnificación y de la producción. - La capacidad de erigirse en centro de cultura y de servicios personales de todo tipo, en centro de esparcimiento, de ocio y de deporte. Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la �FITXA 3 3.2 nueva formulación de la competencia entre territorios. Pero para que las potencialidades del sistema europeo de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le corresponde, deben corregirse determinadas situaciones bloqueantes. La primera de las rectificaciones necesarias es la de reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales y comunitarios, la función de motor de las economías y de los desarrollos sociales que realizan las ciudades. Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de especialización funcional y productiva entre las ciudades europeas, que permita la subsistencia de todas las partes, ya que son, al fin y al cabo, complementarias. �FITXA 4 4 LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES Barcelona es el punto de referencia de un territorio - la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende una de las áreas europeas con mejores expectativas. La situación geoestratégica de Barcelona dentro del área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad con la red de autopistas favorece a Barcelona. El Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de intercambio y de distribución de la ciudad. El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red ferroviaria española al ancho europeo. Los vuelos internacionales interurbanos a escala mundial son un buen indicador del rango de una ciudad. �FITXA 4 4.1 Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo con más rutas internacionales, se observa que la República Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid, con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. París es la ciudad del mundo con más rutas internacionales - tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el 20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades, sinó también una relación de Europa con el resto del mundo. El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues, evidente. Todas las ciudades de primer rango están en Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de segundo rango, excepto Montreal. Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su �FITXA 4 4.2 rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social que permita definir los factores de especialización de la ciudad y busque el reequilibrio social. �FITXA 5 5 LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su "hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían en buena parte de las características de su "hinterland". Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso, habría que cambiar la definición de "hinterland" y considerarlo en función del nuevo alcance que las comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en función de la articulación urbana del espacio y de las especializaciones entre las ciudades. Barcelona es una capital natural -no la capital- de una macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360 kilómetros y de unos 15 millones de habitantes. Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja del mediodía francés y una porción importante del Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y Montpelier (Languédoc/Rosellón). �FITXA 5 5.1 Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de asentamientos productivos, gracias a la profundidad territorial que añaden España y Portugal. La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza (Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona 0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185, Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan 0.83. La conexión interna de este espacio por autopista es buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto aproximadamente en el mismo tiempo. El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de 4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona �FITXA 5 5.2 por la via del Macizo Central francés y la conexión con el túnel del Cadí. Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de conceder una subvención de 180 millones de francos para el proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en 550 millones de francos. En el conjunto de las 136 regiones que componen el Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de habitantes (la primera en población es el South East londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la primera y la segunda en aportación son South East y la Ille de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el área económica de París es la primera región industrial de Francia). Barcelona se halla dispuesta a asumir su responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta, como ya les he indicado, con grandes posibilidades. �FITXA 6 6 FINAL Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la competencia entre territorios, entre países, si se considera desde una dimensión política, es, fundamentalmente una competencia entre ciudades. El país que tenga ciudades en buena posición competitiva será un país en buena posición mundial. Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales internacionales. El área europea es la región mundial que tiene la mejor concentración de centros urbanos por su diversidad y potencionalidad. Por ello creo que Europa se halla en óptimas condiciones de competitividad a escala mundial, pero también - y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos mundiales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4084 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colegio de España, Paris, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Unió Europea Relacions Internacionals Administració local Ciutats Territoris Acció política Euroregió Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf 2c526e685afeca4e919410da68afd8fe PDF Text Text ??1 'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS" CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ DE VALENCIA. 4 .2A,it Al/ 92 Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938 �LA IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot tipus que obre el projecte olímpic els donaré una informació -.)rvia sobre el sistema munici p al. de Barcelona. L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats, allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal, té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933, una despesa, de l'ordre de les 122.000 pta. p er cada ciutadA de Barcelona. (El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a .000 milions, el quo re p resenta un increment 1939: ( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un \ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut ,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700 Les inversions notes seran de 63.337 ilions). Per situar l'actuació econòmica del sector públic local en el context de la ciutat, es l'import agregat pressupostari amb (=_ i. :c qt comparar / estimat, Pressupost �i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per a 1982. L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística fonamental: representar un esforc inversor excepcional. Entre l'any 1 el 1981') hi ha hagut una inversió ).in 20/21% del esforg inversor pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la que s'ha efectuat des d'altres administracions. mateixa, Per d'acuesta magni una activitat es converteix en u ctuació de supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix s en ti t que ho són les lsabilitats assumides per l'Ajuntament de rcelona en siqnificat la Cultura, l'Ens corn 1; /.L ).(114, �.!– a específics tan lops ament o la Sanit C. De la mateíxa manera cli p • en moments molt concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue serv.canitalita o //t �els daficits de la ciutat només es podrien comengar a resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la nr3pia ciutat. ha he m fet, encara que aquest tipus d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que normalment s'espera de l'Administració Central i de l'Administració auton3mica. El resultat obtingut l'octub. e de 1986 Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica, ens ha donat la raó. L'AREA METROPOLITANA Barcelona, la Barcelona metropolitana , és 15 ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona _____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara \\ comengar a identificar com el nord del sud, en una caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No és una regió de fronteres boli definidos, però comprn, a més de Catalunya, bona part del Midi francs que gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja urbana de la Costa.. nava. A �És en aquest plantejament en el que _e sentit comengar nensar en los nossibilitats u una cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva Valancia. no solament en la perspectiva del nrojecte 1", 4-1 it de La incorporació d'Esnanya a la comunitat econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al sud de .:ranga. Aquesta rogi8 he p assat de ser --frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions europeos que estan experimentant un creixement ràpid. Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial. Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec xarxes t,,rnaeionals, uns po :. ,oderns un centre de s torta cultu fisticats i una amplia un mercat centra_ una notaL universitaria poden desplaçar cap 13 can na. �Vull fer especial esment de la importáncia que té per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui aeroport • utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals internacionals, especialment cap a América nírica. c— jyti7 A - Ait El desenvolupament de les comunicacions aèries vostas ho coa rendran perfectament- ha grevlent el pen nsula, en 1 -7)er de , derna. „ero.00r,_ re u p e.r ta d'Es,aAya, de tota la cia el por l'epoca Barce 'Ona havia rc _esentat p ro ac , crar 1 trastocat t ol ha a sumit vera gairahé hegemó ia de Barcelona en ca aquest terreny es un ep e extraordinari. Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de plantejar alguns objectius bàsics: necuperaci5 de qollcerola con a pare central lleculp eraci6 de la fagana marítima Recu .neraci6 de Ciutat Vella Creació d' una estructura de transport autanticament metropolitana ohjectius básios �EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va quedar gravada, és que la realitat - depOn molt del futur. El p resent depOn molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que esta ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com som. esperem canvis El p resent cenen també de tal com volem ser o ser. En aquest sentit, cree que els grans de la historia de la humanitat no es pode n segurament explicar, si no és, precisament, en funció més del futur, i de la percepció que els ciutadans van tenint del futur, més que no pas de la influOncia del passat. Si el massat fos semp re determinant del que esta passant en el present no hi haurien hagut els gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produft. Tots volem una ciutat millor, un pais 7 millor, en Historia i canvis en funcie del futur �gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _ solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als problemes que encara no existeixen però nue que pensem que poden plantejar-se. 1 és en aguesta línia que nenso que és important acollir-se a una tradició del pensament ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de Keynes. Ell explicava molt clarament el Tractat sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres articles molt interessants com d' alguna deis anys 20 i forma la gent t ndeix a actuar en fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur. insistía en acuesta imatge 1.,:eynes és tan coneguda de que l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb una determinada políti4 monetaria, és una altra qüesti6. A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat, els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1 7 que es pouessin aconsequir. Aix6 faria una mica de objectius coneguts i .ssumibles �motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles planes d'or ensorrades a una determinada profundita serien elements mobilitzadors de moltes activitat Keynes interpretava la història de la bu anitat en func56 també de com aquest tipus d'object quantitat de diners que hi anava associat influien l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a en fer una interpretació de la història Zo sino del passat, en el sentit de OM del futur, el successiu descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica. C Om ner exemole, s'havien mines /com la de Sierra Morena tancat conseqüentment, 3 'existencia h o d'urì ý d'uns .7 en tornat forma o riodes de d'aquella societat a obrir re a iva, gran a esplendor concret, fos l'imperi roma o l'Espanya dels Arab. . Ara bé, i am crític de Key basava, en part, és a on anava, seré una mica i d'aquesta interpretació que es bona part, en associar aquells dos í fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta o �interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia un creixement l'escola económic. marxista, 1 d'acuesta va teOria, fer una críticÁ molt interessant p eroue va. dir: molt hé, ha una . ' , r . -----, . . crítica marxista correlació estadística entre aques-,t,s moments de / descobriments i els moments / gran activitat económica, per..., quin és''i ou i quin gallina?; quina és la causa4 quin és de le 1 1 eJecte?; ' qua , quantitat de diners o el és —e-1 —que c,emostra que descobrí me és la mines és el que produeix l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van tornar a obrir les descobrir 11méri mines? Oui ens explica peroua es va 1 No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual? / personalitat d'un home? 1s un impuls irresistible d'un sector de la societat? Què és exaCtament?. La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que aquests grans descobriments aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la creació de massa l'exist&ncia d'u netaria, esta relacionat amb desig insatisfet dintre de 10 la r(v( / [ALLÁ,. r �societat que aleshores es manifesta en forma del í descobriment i que produeix com a efecte, despra , unes causes més o menvs secundaries en els pret sque provoquen uns discutible. beneficis i una situació En tot cas, qua r lt més hi ha abans del descobrinent? Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic, tensió social: creixement eco. hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma projectar-se i que troba e els descobriments del nou eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida, que s preexistent.l aquesta escola cemostra que precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abzins descobriments, / en d'América, mundial q de que es ProduYSsin aquest cas el _ va provocar la revolució que va crear el els descobriment comercial món modern en definit x,al "trescento", com deia, hi havia una soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de les idees. 11 c-PÁdtit' �Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, cmb una projecció de Barcelona capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior, potser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política p qnneLtL1, 1 aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la hist¿5ria, s'hagi projectat cap al futur cap a XX buscant una capitalitat, un protagonisme quo les seves condicions u permetien de tenir i que tanmateix II oren negados per raons de carActer polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80 . . del segle passat, una genoració espl&idida va llenar el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser Exposició 88 l'Exposició Universal del 88. Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla (le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola generació El segon gran impuls que va rebre Barcelona per convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització 12 Exposició 29 �de la muntanya de Montjuïc i la Plaga Espanya, el metro gran i l'herncia de la primera onada d'immigració del segle, que si d'una banda va produir greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un importantíssim element de renovació de la nostra població, que ja mostrava una clara tendncia a l'env .11iment. Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició dels la, Barcelona dels anys trenta, ja va manifestar la seva vocació - ■■■••■■ N ~N ja va ser capdavantera de la innovació cultural. L'impacte que va produir el navelló Mies van der Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació Miró. No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de Barcelona, incloent la ciutat de renos i vacances de Cava -- Castelldefels. �Penso que a horas d'ara el nrojecte deis jocs °limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de voluntats JJ.00'92, afecte catalitzador d'energies. El p rimer sunort econòmic concret g en al nrojecte olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat suport empresar. que era que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los aproximadament; "senyors, han de donar suport al projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí jo entravem a la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument els impresiona convencer-los va acabar, no dic que ja nerque de ja n'estaven abans, d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició que hi era, però que no s'havia formulat, i que despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex esprmdid en el terreny material i deis números. 14 Ferrer Salat �Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el temps i que esta buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara reactivació econ3mica val la pena recuperar aquest discurs. Els empresaris catalans el van entendre de seguida, i es van apuntar a aquest projecte mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell moment. El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu. No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la pr8nia cita t 15 �Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen visible de rotrobament de la ciutat ner part deis ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat ampli, plural, sense reserves. 11- LA INVERSIO OLIMPICA ov u Resum de desposes Directo Olímpic Estat 24.724 Generalitat 8.697 Diputació 5.051 Aj.(-Barna) Parcial no estrictament Olímpic ).075 Total 1 4.699 46.762, 55.459 1.9 6.999 2.210 Aj. 3C11 39.024 —502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.3 31.230 82.548 2_9.855 211.607 4 440.462 2 2-'9 \j,7‘ --(1,0-1,e, y2) 9A-lr '2 a 4 2š 22 7T-3 �No s'inclou S'inclou Túnel Vallvidriera Cinturons Aeropuert Auditori Port Palau Nacional de Montjuïc TGV o ample europeu Casa de la Caritat Autopista. Darna-Sitges Centre Narcís Montuno! Metro Regional Centre del Medi Urba Autopista Mataró-Nord Parc Contracte-Programa Transports Túnel d'Uorta Biomb'dic �L'ARQUITECTURA OLIMPICA Les realitzacions per al 92 constitueixen una oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a nivell internacional. Projecte Arquitectes VilaOlímnica............... Bohigas, Martorell i Mackay, Puig-Domenech. Torre de Comunicacions........ Norman Foster. Museo d'Arte de Cataluya Cae Aulentí. Estadi Olimpic............. ...... Vi torio Gregotti. Palau Arata isozaki, Correa, Milá, Mar q arit, Boixader. ...... Museo d'Arte Contemporani..... Auditori........ ...... RicharG Meier. ............ Psafael Moneo. Universidad de l'Esport i Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill 18 �EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS La projecció de Barcelona a Europa la veiem en el marc el que considerem que és el model urbá del continent. Europa és fonamentalment un sistema de ciutats. Catalunya és, juntament arlo el País Base, la zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva área. La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats, que si funciona bé, si es eficient, pot mantenir l'equilibri del territori. Per() tot el conjunt depèn també de que Barcelona funcioni. El sistema catan de ciutats, la Catalunva de les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará si l'estructura del seu territori es eficient, si está ben connectat, si els impulsos arriben allá on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. 19 sist. catan de ciutats �La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de futur: integrarsE xarxa europea ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria qualificar de carrer major d' Europa. L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al futur de Barcelona com a capital europea. En vull referir a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a paper de les ciutats suscitar-se en els fòrums internacionals. S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a motors d'activitat económica que són, no reben l'atenció que mereixen p er part deis poders públics. D'altra banda, cada vegada s'extén més la conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de tots els països desenvolupats en general, és antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el :fiercat Comú a la fallida financera. pol. urbana vs pol.agraria CEE �Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la Població, sobre Pehlació i futur urba. A les conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals humans dins les àrees metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe sobre grans ciutats. Més endavant, assistir 11 d'octubre del mateix any, vaig a Rotterdam a una reunió d'alcaldes representants de grans ciutats per debatre el paper d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat lobby Comú, haurien d crear un perquè Europa no segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant. Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una • determinada població agraria, uns excedents de gra, de blat, per¿S també de llet, i de formatges nolt 21 excedents agraris �importants. Els ha de subvencionar per després poder exportar a pasos que quan un els visita es queixen del que esteî fent. El treballador industrial o de serveis o terciani de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de Viena, de Paris, de Roma, está finançant una alimentació non cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a uns països que la podrien obtenir amh uns costos diferents. Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo cree que les ciutats europees ha de pesar una mica més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a Valancia, tot i la seva tradició agrícola. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de fer que, nis parlaments, el territori estigui representat, no només la població. lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores d'allò que la gent, en general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les lleis electorials estan formats de forma en qué el pes del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la 22 representar el territori �inèrcia de la tradició, és més important que el pes del factor urba. Aixé és així. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi una corta limitació. El ,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una certa militancia urbana. O si no ho malament. 1 ho té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a Europa és car. Són excedents que fan cada any i que cada any s'han de pagar. en, perqua pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan cada any, estan fetos. en tercer oc, perquè l'Europa de les nacions que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. El que és propi d'Europa són precisament. És car sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també la seva riquesa. dificultats pel factor urba �La competncía entre territoris per assegurar-se l'atracció de la investigació, la producció i els serveis, es lliura, actualment entre ciutats. Barcelona és el punt de referncia d'un territori que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de la seva responsabilitat responsabiiitat envers aquesta regió, pateix encara unes estrangulacions perriloses que dificulten plegament de les seves funcions dins d'aquesta el des zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una part, el seu sistema de comunicacions. Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la xarxa d'autonistes afavoreix la ciutat. La Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant per Barcelona. L'Eix Hamburg-Barcelona-Algeciras constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució que té la ciutat- Aquest p roblema però, ha de quedar resolt un con es faci realitat concreta la decisió recent del Govern d'adoptar l'ample de via europeu per a la nostra xarxa ferroviaria. 24 �En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes. Els _. _ ... •. .. ."- i nterurbans a escala mundial si (: vols internacionals _----1 un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen arces metropol. en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya, cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la jerarquia mundial és, doncs, ev dent. Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa, excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon rang, excepto Monreal. Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc número vint i a .elona el trenta entre les grans ciutats del món El lloc en l'ordenació és important, nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en la qüesti condicio de l'aeroport, que ofereix magnífiques climatològiques funcionals, amb una obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles. la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és q ue, amb caràcter general s'esta l'elaboració d'un Pla Estratègic. 25 estudiant amb ordenació ciutat al món �MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93 Ens hem de situar en la perspectiva de l'any 2000, amb una economia internacional més any 2000, econ. internacional interde p endent i també més competitiva. A principis de novembre es va constituir a Barcelona el Consell 1 General del Pla Estratagic constitució Consell Gral.P] Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de l'Ajuntament, de més de 140 entitats econòmiques, eulturals i soci ls. Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic, Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que, com San Francisco, Chicago, Rotterdam, Tokio, Mi •••■•• Singapur, Amsterdam p o Toronto, ha apostat per la lanificació col.lectiva del seu futur. El ?la és un instrument mor a donar continuïtat amplitud a l'impuls cconamic de la ciutat de Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a mig termini. T7r un Pla per a l'acció i la aarticipació, des del començament, de tots els agents econ8mics 1 socials que actuen a la ciutat. acci6/particip. agents econ. �Es tracta oportunitats de que detectar t i Barcelona, aprofitar i de les fer-ho col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè aquesta activitat sigui rentable. A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta definir els rs diferencials, cis avantatqes comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats europeu í mundial. Anth Pla, el identificats el sector privat tindrA ben els mercats amb gran p otencial de creixement, que haurA de cohrir directament. També les administracions locals, auton¿Smica, central comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que s'haurien d'assumir. Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econmiques i nitres: Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro Europa, Universitats, etc. " 'ti' piti /(/V1 /i4/) AtAvtik 97 (/{2{.4_11 ct- identificar potencialitats �La Barcelona del 93 tó una justificació i una filosofía ben senzi lles amb imagint els mitjans L amb el temps , amb previsk s hn élP p1anificar jLnar tots plegats, administracions, entitats i particulars - perque la ciutat continuï en alga a partir del que haurem acumulat. Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix una interacció entre les seves peces que comporta competitivitat i complementarietat. En aquest marc, s'imposa l'estandarització l'especialització productiva. Iii ha activitats o sectors emergents en la indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres activitats o sectors, que podríem identificar con a tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s de desenvolupaments potencial poc exolotats encara. Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s competitiva si integra les tres innovació i iniciativa. 2$ It especialització. �Per això, un deis objectius que ens hem proposat és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin un important centre d'investigació i de producció de centre d'investg. noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas, per descomptat, amb empenta i iniciativa. Valencia pot plantejaments i, tenir un pacer molt probablement, en aquests l'Area de Barcelona també en té en els plantejaments que es fan : En el conjunt de les 136 regions que composen el ercat Cornil, la regió econòmica en Ia-- -(771Ue Barcelona está situada en una nosició ral, ocupa el primer lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc en nombre d'ha tants (la primera en població és el Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile de -2rance, és a dir, Londres i París). Barcelona es troba en condicions immillorables per a convertir-se en d'aquesta gran a re capital econòmica i cultural eur o p ea cur de 15 milions d'habitants. Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que Ba c;--ona. 29 Don, capital econ. 15 14 �En el benents que no es tracta de propugnar un --centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona, sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats cada ciutat, el seu rol dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat tingui un funcions a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes capitalitat, que eón necessàries en un terr c o i d'aquestes dimensions i característiques. En una primera aproximació poden avançar que algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona se situen en el camp dels serveis especilitzats a les empreses, 'a bioMedicina la posici6 estratAgica les comunicacions, la loc-alitz, d'investigació centres de decisió, i la distribuci6 comercial. El projecte estratègic de convertir Barcelona en una capital internacional de . -oro- celo mundial interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir, finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en un espai8 regí reqil i de gualitat suficient p er atendre les .ssitats de la població exigent. Però aquest projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i, possiblement la seva canacitat, i es converteix en un projecte r7u e interessa tot el país:— potencialitats de Barcelona �voldria p repetir una idea que considero básica. 7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos, si es considera des d'una dimensi5 política és, fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats. _ El país pee tinqui ciutats en bona posició competitiva serà un país en bona posició mundial. k ti ) 1/2 11QA‘t, (.,"'" io9ArUW 31 y 6t( -s-) & 66-e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4085 Title A name given to the resource Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Municipis Economia Finançament Comerç Indústria Ciutats Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1180/19881225d_00319.pdf 774aba7b62c89ca7dd55f4f4cd074b27 PDF Text Text '7;711 ^^^. 2_, - I ^ ? ) ^ ^ C' est la deuxièrne fois que le- Rallye Paris-Dakar passe par la ville de Barcelone. 11 y a deux ans, le ler janvier 1987, plus d'un demi-m4llion de Barcelonais accueillirent les participants, depuis l`entrée de la ville jusqu'au J-1.i^^_ 3Vv^-Q, ^v,.J3^1/^ ---_ _ F2 parc fermé, dans le "Moll de la Fusta". .' A cette occasion, on remarqua ce que l'on appelle le "style - Barcelone ", style technique et la qui conjugue la vibration humaine, la connaissance capaçi- té_ d' -ó^s1anisat on. La collaboration entre la f•1airie de Barcelone et le "Reial Automovil --.^:■•dinr-••—••: - Club de Catalunya ", ainsi que la chaleur et le soutien humain firent de ce jour l'une_ des fetes les plus inoubliables de notre ville. - 7 Deux ans plus tard, T.S.O. nous fait à nouveau confiance et, comme nous l'avait promis Gilbert abine, le Rallye passera unenouvelle fois par Barcelone. ^S 3 A cette occasion, n^on seulernent nous verrons défiler les véhicules - 4 1's mais, de plus, nous assisterons à l'étape éliminaire dans un circuit préparé à cet effet, dans une zone particulière Barcelone. Autonome de ^ ^cZ^.`>^ - du Port 1 ^^(^ Je erais, qu'avec encore plus d'enthousiasme que la dernière fois, les Barcelonais vont se mobiliser pour accueillir les particiapnts puisqu'ils pourront assister à la cornpétition en direct - S i- _T. _ S_.0 a choisi Barcelone pour l'épreuve préliminaire et pour l'embarquement ^..=_ vers l'Afriq e, c'est aussi gráce aux excellentes relations ctu'elle entretient vec le "Reial Automovil Club de Catalunya" avec lequel elle a établi un accord de collaboration /( connait la grande capacité technique <<("^. ' ^ 7"</ i /, -i et et dont elle d'organisation tout comme 1'excellente collaboration qu'il a avec la Mairie. �llarcelrrne est - unr vi 1 le ouverte, enthousiasrnée par la construct.iori européenne. Je vous assure que 1'Europe se construit aussi avec des solidarités sportives comme celles qu'établit le Rallye entre Barcelone et Paris, et qui perrnettent aux ^ de se sentir les acteurs de pro jets conrrnunS . L_ J'espère et je prochaine éditio souli'^ite le plus Brand succès au Rallye daus sa e veux remercier I.S.O. du choix qu'elle a faii\I de ma ville. 7^ ^ 0 2_ C:19- 4c1 ^f 177\ia c-14_ cliut N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4086 Title A name given to the resource Paraules als participants del Ral.li París - Dakar a la seva etapa a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Esports Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf 2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Duran Farell, Pere, 1921-1999 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Exposició Universal de Barcelona (1888) Commemoracions Barcelona Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document