48 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf 40d5290efa225437a54045f7706ccac9 PDF Text Text ce>,\\f r r`.^ 4.^ -2, A °t-` 0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1 -.^, Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel Hilton), 8 d'octubre de 1991. A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS, dear consuls, Herr Mohn, SENYORS SENYORES, Alteza, permitame reiteraros honor que nuestra ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de nuestros ciudadanos más allá del S2. President, us felicito vivame t per l'alt nivell d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més immediates. Herr Mohn, I very much appreciate the value of your actions as a private person whi h has found surplus time and ressources to foster human understanding in matters of deep importance, y see mingly very far away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you and your wife six years ago. \` Ck f i(?.l :, VYq^1yybi e CP.J iJti, �PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC UNA AFIRMACIó, QUE TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT NO ÉS CASUAL QUE SE CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON OAN CARLES I, I DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD VON WEIZSACKER. BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya, ÉS UNA CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D PRESèNCIA ACTIVA EN el mediterrani, ENCARA viva EN E PATRIMONI HISTòRIC I ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT. CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV), COL.LECCIó PRIVADA D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS, REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1 TENIR UNA DIFUSIó GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES. LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA. �VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ. LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1) EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL, QUE CONTÉ ELS ORÍGENS HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó, EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS. 1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis) �PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà HAURà PRODUÏT TANTA CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS I SOCIALS. I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA COMPARTIRAN ELS MEUS MEDITERRàNIA, EN EL SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS. ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS. Bagdad, jueves i i Barcelona en menor mesura Tel Aviv i saudites, ... cada s'ha segle. de altres recordar Barcelona El cas de aquí capital ciutats també. d'una �cultura no sempre lliure: nosaltres entenem. APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3 D'OCTUBRE, ES FARá RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA i GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE, DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA. A LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT. LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO PERMETEN FER-SE LA IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA, D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA SEDIMENTADES DURANT SEGLES. VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS �CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL CONFLICTE COMERÇ, COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A RIQUESA DE REFLEXIÓ QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES. VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT. AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES ALTRES, ÉS EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN TOTES DIRECCIONS. NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA CRISTALITZACIó VERITAT LES PRòPIA, RELACIONS, DE LES POSICIONS, EN LA ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ DE DELS DE CONTACTES AL TANCAMENT EL DIàLEG HA DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE CIUTAT A CIUTAT. I de reli a religió (molt important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes nacionalistes a Europa i a la M iterrània, pocs dels �més persistents deixen de tenir up element de conflicte religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les ciutats, com el Prof. Küng, P o en l'accent en altres aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia). NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA, PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA, vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA. SóN, AQUESTES, ACCIONS DE COMP EMENTARIETAT PER LES QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES, I DISPOSADES PATIR ELS JA QUE SI, CONFLICTES, COM DEIA, SÓN T SóN LES PRIMERES A BÉ PRIMERES A LES BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS INTERCANVIS. 2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam. Zimmerman: Religion is the respiration of people. Sulzberger (NYT): war in the name of god. Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera nacioanl. "Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ". �EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN SER úTILS. BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A ENCETAR-LO. Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta que ara reitero- al President d la Generalitat, als ministres espanyol i italià d'a rs estrangers, Fdez. Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si finalment, com és el nostre desig s'arriba a fer. QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI ELS JOCS OLÍMPICS A LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural, inter-religiós, inter-ciutadà, ESTARà PRESENT EN L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món, I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de totes les religions monoteistes N EL CENTRE ECUMèNIC "ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA. (que té, per cert, algunes dificultats financeres er ser construït i 8 �acabat) . Que aquest esperit d'Abraham, cultures cristiana, del mediterrani, presideixi t onc comú de les 1'àtab, la jueva la conclulió d'una reunió tres i la tant prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han realitzat aquí. MOLTES GRàCIES ... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4160 Title A name given to the resource Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Hilton, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Barcelona Model social Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf 23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4 PDF Text Text LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE BARCELONA Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la Universidad de DeuSto. (Bilbao, 22 de octubre de 1991) �QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO --Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA. PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T CAMBI COMO EL QUE VIVIMO DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO TALES CAMBIOS, Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA- PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS. �VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR— POR ELLO, DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA. Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^ DIGA CON LEGÍTIMO , PORQUE QUE LO RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM- PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA DE EUROPA. ELLO POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU GAR EL`—CONSEN gO D ,4 A SIDO CAPAZ DE CONGRE— AGENTES ECONÓMICOS Y SO- CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS. EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^ 2 �TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON DE LA CáMARA DE COMERCIO A iL, LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS DIVERSAS. C^ (._ C MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN RECONOCIMIENTO A LÏ LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN CONTEXTO URBANO. EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA LA BARCELONA DE ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA PLATAFORMA ÚNICA Q5JE UN ACONTECIMIENTO SI CALA FICA LA ORGANIZACIÓN DE NETARIA COMO SON LOS JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN- �CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES , --DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE UN NOMBRE: BARCELONA. ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO "ÉRAMOS LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-) i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE, POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888. PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA. NO TO LAS CIUD. UROPEAS T ìfl N ESA EN LOS ED TOS D CAPITALI- BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA. �t ' 2~,i1/1A/ EN EL FONDO DE ESA ACTITUD y., ,AKgomeREtgílI~T fi~^T^ ~}~3N _ "_ DE APERTURA A EUROPA, HABíA Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA: LA DE QUE LOS .. .__ PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN — DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN) RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA. HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO ^ E SKINHEADSJ PROTAGO- NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN INCIDENTE 1 —^^I ,r ^STRA CIU- DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE— > st^t^(tL^^^ SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER L]fN. POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON, POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y >^^^ iV C,- c Lt.iC? c/ EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN— CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO. LO MáS IMPORTANTE S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE— CIDO PROGRAMAS QU VAN' DROGODEPENDENCIAS PASANDO POR `A DESDE LA LUCHA CONTRA LAS LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO, PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE �ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD DE BARCELONA. ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^ LAS. INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS t DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN PARTE INTEGRANTE D EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE- VISIBLE EVOLUCIÓN DE LA SITUACIÓN EN LA UNIÓN SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA. r-- LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA UNIDAD,I^I£ E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO DE i. S DOS VELOCIDADES. NO HAY A N ESE SENTIDO, CREO QUE ENGAÑO: LOS ESTADOS VAN A SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS 1, EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL ^,^ ^ —, ? c ^ PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y 71.^ u.^.1 ^ DE LAS CIUDADES. v14. — }-1) á^ 4u ^ &^t,11'41c1"' I - /114;1 C4A.e:\ oL - vv "`" 44{91 u,t3. LA .., .32,14,4y"--vtax...tAJ-) v^^ �LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO EDUCATIVO Y CULTURAL. c f - 6"t2V---(k POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN MADRID O LAS OTRAS CAPITALES ESTATALES. CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ, JUNTO CON OTRAS GRAN DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS EUROCIUDAD , QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS PARE- JOS. MAYOR ,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON DETALLE. ALGUNAS --VECES---HE_D&FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE , OFRÉCI ZAC IONES (ES DECIR, BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI- DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO II IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS E COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA- 7 �RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS. PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE (` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL SIGLO XXI. EL CASO DE BARCELONA LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100 KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE 3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2, Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES. PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA �FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM, ABARCA 46 MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA, ZARAGOZA, MONTPELLIER PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY Y T•a PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES LLAMADA(C-6,JA LA UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO. LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN LA CIUDAD EN LOS LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS. CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985 1 Gv19. ° o ") /i'-41t; Lit ^^ .¡, ^ Xî0. 000 6,4 oo r c I'! .^ 1-Y-r DE 992.000 M DE PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL SIGUIENTE PERíODO DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA SIDO DE 160 (PASó / 160.213 M, ' Ux, N PESETAS CONSTANTESDE19 DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE PTAS. COMO CONSECUENCIA, TASA DE PARO HABAJADO DE FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA CON LA TASA DE PARO QUE 9 EGISTRABA EN CATALUÑA 7 �e ^^^ Í EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL d EL DATO ES MáS SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO AÑOS DE UN NIVEL DE PARO MáS BAJO, CERCANO AL 10 %, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA. ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR EN EL MISMO PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS- TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE, DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL 6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE EUROPA. ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN, ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO. LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA Fam_ EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN- 10 �TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR, PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%. LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN EMPRESARIAL AUNQUE Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE, 144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI- MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA MITAD DE LA MEDIA UROPEA. EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES EN LA EUROPA MEDITERRáNEA. EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO, PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE A LOS 20 MILLONES 11 E PASAJEROS. �r EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE CONTENEDORES LO SI T t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO. BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES EXTRANJEROS. EN ES SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR. LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI- TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE ^^^ ^La ^ ^ ^ FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL "CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y 12 �SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA CIUDAD AL EXTERIOR LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU DIMENSIÓN METROPOLITANA. LAS ESTRATEGIAS QU SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS Y EXTERNOS. HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD A DES . EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS, EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD, O PODRíAN SER LA INVERSIÓN REALIZADA EN EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES 13 FORMACIóN QUE EL �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO DE LA MISMA. A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ ' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN 30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD. ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA BASE ECONÓMICA DE CIUDAD. DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS. 14 �BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA. p-M.uu,d,un. `fvJ t we c a^d _,_^t PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO Vt ^ QUE EN 6 AÑOS SE 1-iA HECHO LO QUE, EN CONDICIONES NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS. LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD MáS EQUILI- BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD. 15 �LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO, CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO AA^. LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR AL REEQUILIBRIO TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A QUITAR PRESIÓN RE EL CBD TRADICIONAL DE LA CIUDAD, EL EIX _------ PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS. FINALMENTE, /LA G N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL, DONDE UNA TENAZ OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON 16 �QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS VECINOS, ANSIOSOS POR VER HECHA REALIDAD ESA APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT ^, 4_ '3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm". 1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.) t/224A~A 7 VELLA. z-'tJt t^` 2a y 1 ^ ^ Vri A_ d.— j.' w TODO ELLO HA SIDO OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR, GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES. LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS OBJETIVOS. LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD. EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y 17 �SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON TENDENCIA A LA MAI2GINACI FRAESTRUCTURAS DE A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA- RIALES. EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A. AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE CIUDAD, QUE PREVÉN LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE, EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL DESARROLLO DEL TRE DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI- PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC. 18 �^ SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES INTERNACIONALES, EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES u F f t CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO LJ- BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS). SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA HOTELERA. (V74._ SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.) ^ cLulgl) c1( u•1 }o) CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA I DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE- LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS, COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO, DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A. 19 �LA CONSTITUCIóN G DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE EMPRESAS MUNICIPALES, PATRONATOS E INSTITUTOS /r. MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI Y HA TENIDO EL EFECTO DE PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO DEL AYUNTAMIENTO. EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000 EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA DEFINIR EL ROL Y ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS. EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE OFRECÍA EL MERCADO UNICO. 20 �EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA LA INSTITUCIóN IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS AGENTES SOCIALES PROTAGONISTAS EN S Y EC ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS /ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS IMPORTANTE, EN SUi 9, PLICACIóN. EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE ECONOMÍA, COMISIONES OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA 1 ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO 4 .-1 NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE ,1 TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA. A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE UNA ELEMENTO DE ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL DESARROLLO Y, AL ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI- CIONES NECESARIAS ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS. EL PLAN ESTRATÉGIC DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE 1992? 21 �EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR, DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A 1 PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES. QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE 0' LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO s PENSAMIENTO EL ESTRATÉGICO EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._.. LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE REFERENCIA. ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS SERVICIOS --ÉSTOS, EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL. LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó- 22 �POLIS DE SERVICIOS, SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD. BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA CIUDAD COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO, Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS, DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE INFORMACIÓN. EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE .LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL DE DESARROLLO CONT NUADO. EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS 23 �AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE TECNIFICACIóN. HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS. BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO EN ESTE SENTIDO, UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE DE LA GENERA __~ALUNYA, Y EL PROPIO CON- SORCIO DE LA ZONA FRANC IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE S TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC. 24 n-4 �LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD. EN EL MISMO SENTIó LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA ADAPTARSE. EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE ESTA LAS REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN DE CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA COMUNIDAD EUROPEA. LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES. 25 �ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA, CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO DE CIUDAD—TERRITORtIO ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO. EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO, QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y EL PRÍNCIPE DE GALES. OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA ( ( ((_.--, , (( ( (1 ( ( ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA (e vt l TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE 26 �LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA "(((1e, CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES TERN ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA DEFtNIC DEL CA`,áCTE.' DE LO DADES QUE FRE 0 LA CIOS,'Y AC IVI— / IO. EL ROL QUE LA NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN EL NUEVO MARCO )EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE BASARSE TANTO DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO E +1 UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO A CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD. LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES, ^ DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA— CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS 27 1 �TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE UN TERRITORIO Y OTRO. ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL Y E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE --SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI- TORIOS. EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA DESTACAR LAS SIGUIENTES: - LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS. LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN SEGURAR LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^ 7 TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS. 28 �« • ♦ BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A ,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE " LORCA, MONTPELLIER TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES ON FRONTERAS COMÚN B; I^20CES0 DE COOPE PERMITE ESTABLECER UN IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW ^ LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y ^ULTURA. CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA. - EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO. EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1 CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29 �TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_ TENGAN UN RESULTAD COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE LA COLABORACIÓN. LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES. A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA, EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES. ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE ^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS SOLUCIONES CIDAS. QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^ EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12 PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA __. r — a CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC - 30 �NOLOGÍAS DE TRáFIC$), (SISTEMAS DE INFOR- MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS 1\ EMC CONEXAS), EL (CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE ) GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO), I^ BEST PRAC N' (TICE)(DESTINADO A LA FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL (STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE 10 GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA DIRECCIÓN DE BARCELONA). OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU EL DESARROLLO DE ÉCNICAS Y (PARA AS PARA LA ME ODOL^OG UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL N (QUAL IT (CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^` GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT 1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS LIBRA R Y Y CULTURALES), O EL (CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD). BARCELONA ASUMIÓ LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS, VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE TIPO POR DE PROGRA- MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS. 31 SU Y OTRAS �ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN \, TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO CONTRAPUESTA A up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES, PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS. - EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL. EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR AGA O LOS ACUERDO. UE SE HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS FRUTOS. 32 �CONCLUSIóN j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN— CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO, \AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN )EL SECTOR PRIVADOr P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA— , CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y i S. C I AL . ck), c? 7 orl,n• (-411,- ss A- ^...- ''E Cz,A, -^, il=r dv xlY`rC^ n-Yk__ I us c-rT—n.1/4.._. L /15— Ki P cu`-C', 417 DA Y v eç- _ Pq t' c,tlJrC_ ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE 33 RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO �f LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA DE NUESTRA CIUDAD, Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON- SABILIDAD DE EVITARLO. POR ELLO ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA tI3-^f^ DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI- NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE TUVIERA EN CUENTA ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES- TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO. A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD: ¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE ir VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL. c ^ ›_,.., f j c -- ^3l)k ca , ^t Vic,, A v f-14-1,?,-L/ MUCHAS GRACIAS. 34 fl ^, i. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4162 Title A name given to the resource Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Europa Barcelona Territoris Acció política Model social Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1257/19911026d_00453.pdf 1a4dec09fe81caf2a842f62f7a047037 PDF Text Text PARAULES D'OBERTURA A LA ]NAUGURACIó DEL CONGRÉS ALTESA, REIAL PRÍNCEP DE GIRONA I D'ASTÚRIES, MEMBERS OF IOC, AUTORITATS OLIMPIQUES, ESPANYOLES, CATALANES I BARCELONINES. LA PRESENCIA DEL PRíNCI1E DE ASTURIAS Y DE GIRONA EN ESTE ACTO CONFIRMA, UNA VEZ MáS, EL ATENTO INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, EL PROYECTO OLÍMPICO, LOS PROYECTOS DE BARCELONA EN GENERAL. EN ESTA OCASIÓN, ni, SEGUNDO CONGRESO DE CIENCIAS DEL DEPORTE ILUS RA LA MÚLTIPLE DIMENSIóN DEL ESFUERZO FINAL QUE I1A CIUDAD ESTá HACIENDO ANTE LA ENCRUCIJADA DML ENCUENTRO QUE TIENE PREVISTO CON EL MUNDO DEN RO DE UNOS MESES. EL DEPORTE, EN SU SENTIDO MáS ESTRICTO, EN PRIMER LUGAR. Y CON ÉL, SU DIMENSIÓN ESENCIAL DE LA COMPETICIÓN FRATERNA ENTRE LA JUVENTUD DEL MUNDO. EL ESFUERZO ESPECIALMENTE COMPENSADO, CIENTI FICO ESTOS NO ME DíAS , CABE TAMBIÉN, EN DUDA QUE DE VA ELLO, Y A MUY VERSE POR EL RECONOCIMIENTO Y EL APLAUSO DE LA FAMÍLIA OLÍMPICA. LA APORTACIÓN DE BARCELONA YA HA RECIBIDO UN �RECONOCIMIENTO INTERNACI NAL RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DE SU PRESENCIA EN LOS JUEGOS PANAMERICANOS DE 1991. Y, FINALMENTE, EL ESCENARIO. LA CIUDAD QUE HA SABIDO APROVECHAR EL PRIV]LEGIO DE SER LA ELEGIDA. QUE LA SE HA TRANSFORMADO ET SU PUESTA A PUNTO PARA CELEBRACIÓN DE LOS JUE GOS. UNA BARCELONA QUE DEMOSTRARá NUEVAMENTE -GOMO HA HECHO EN TANTAS OTRAS OCASIONES- SU CAPACIDAD DE ABSORCIÓN, SU VERSATILIDAD Y SU GENERO$ HOSPITALIDAD. ESTA VEZ, ADEMáS, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE LOS JUEGOS NO VAN A SER M A SINO PUNTO DE PARTIDA PARA UN FUTURO EN EL QUE TANTAS ESPERANZAS TENEMOS PUESTAS. QUIERO DEJAR CONSTANCIA, PUES, DE MI AGRADECIMIENTO A SAR EL PI1NCIPE DE ASTURIAS Y DE GIRONA. SU PRESENCIA REFLEJA, COMO HE APUNTADO, EL INTERÉS DE LA CASA REAL POR EL DEPORTE, POR BARCELONA Y POR LOS JJ.00. DE 1992. MI MáS SINCERO RECONOCIMIENTO TAMBIÉN AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTE ACIONAL OLíMPICO, D. JUAN ANTONI SAMARANCH, Y LA COMISIÓN MÉDICA DEL 2 �CIO, BAJO LA PRESIDENCIA IEL PRÍNCIPE ALEXANDRE DE MÉRODE, QUIENES TUVIERC5N LA IDEA DE ESCOGER BARCELONA COMO SEDE DE ES E SEGUNDO CONGRESO SOBRE LAS CIENCIAS DEL DEPORTE. I VULL FER REFERèNCIA TAMBÉ A LA SIGNIFICACIó D'AQUEST MAGNíFIC EDIFIC DE L'INEFC, APORTACIÓ REMARCABLE DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA A L'ESFORÇ OLíMPIC. AVUI INAUGUREM EL PRIMER CURS DEL QUE SERá, SENS DUBTE, UNA LLARGA VIDA ACADèMICA. VULL DONAR TAMBÉ LA BENVINGUDA A TOTS ELS ASSISTENTS A AQUEST ONGRÉS: PROP DE MIL ESPECIALISTES DE TOT EL MóN QUE DEBATRAN SOBRE ASSUMPTES CIENTÍFICS REIA IONATS AMB L'ESPORT. LA NOSTRA CIUTAT VA DE AR L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS PERQUè ESTAVA CONVENÇUDA QUE ELS SEUS CIUTADANS RESPONDRIEN A UNA CITA MARCADA PER LES DIMENSIONS BàSIQUES DE L'OBERTURA AL MóN, UN CERT COSMOPOLITISME I EL GUST PEL CONTACTE AMB ALTRES CULTURES. AVUI PODEM VEURE AQUí MATEIX UN RESULTAT CONCRET 3 �DE L'ESPERIT OLíMPIC, DE LA IMMENSA CAPACITAT DE CONVOCATòRIA DE L'IDEAL ESPORTIU, DE LA SEVA SIGNIFICACIó COM A VEHICLE DE CULTURA I, PER TANT, DE TOLERàNCIA I DE CIVILITAT. EL QUE PODEM VEURE AVUI AQUí EN AQUESTA SALA ÉS NOMÉS UNA MOSTRA CONCENT DA DEL QUE PODREM VIURE A BARCELONA DINTRE D'UNS ESOS. EN ASSUMIR EL REPTE D'ORG" • ITZAR UNS JOCS, ENS VAM COMPROMETRE A IMPULSAR INVESTIGACIó McDICA I CIENTÍFICA RELACIONADA AMB L'OLIMPISME. HEM ACOMPLERT ESCRUPOLOSAMENT LA NOSTRA PROMESA. JA EL 1989, ES VA CELEBRAR A BARCELONA EL CONGRÉS ON ES VA APROVAR LA CAMPANYA 'UNS "JOCS SENSE FUM". POSTERIORMENT, ES VA ORG ITZAR A SAN SEBASTIáN EL SIMPOSI "ESPORT I SALUT" I ARA ACOLLIM EL CONGRÉS DEL COI SOBRE LES CIèNCIES DE L'ESPORT. MAI UNA CIUTAT OLíMPICA i NO HAVIA PREPARAT, AMB TANTA ANTICIPACIó I TANT D'INTERèS ACADèMIC, ELS ASPECTES SANITARIS DELS JOCS OLÍMPICS. EN AQUEST MOMENT ENS SENTIM PREPARATS PER AFRONTAR EL REPTE DE L'ANY QUE VE. MOLTS LS ASSISTENTS AL CONGRÉS PODRAN COMPROVAR PERSON NT ELS AVENÇOS QUE HA REALITZAT EL COOB'92 A AQUEST àMBIT, I TINDRAN UNA OCASIó IMMILLORABLE PLER A INSPECCIONAR LES 4 �INSTAL.LACIONS SANITàRIES PREVISTES A LES àREES OLÍMPIQUES. ESTIC CONVENÇUT QUE HEM SATISFET AMB ESCREIX EL NOSTRE REPTE. DONANT SUP RT ALS REQUERIMENTS DEL MOVIMENT OLíMPIC, HEM ACONSEGUIT TAMBÉ QUE BARCELONA SE SITUï AL CAPDAVANT DE LA RECERCA EN EL CAMP DE LA MEDICINA ES'ORTIVA. PER ACABAR, NOMèS VOLDRIA APUNTAR LA CONVICCIÓ PERSONAL QUE, DESPRÉS DE1LS JOCS, LA NOSTRA CIUTAT CONTINUARà SENT UN PUNT pE REFERèNCIA ESSENCIAL PER A LA INVESTIGACIÓ EN AQUEST TERRENY. LA UBICACIó DEL PARC BI DMèDIC EN L'ENTORN DE L'HOSPITAL DEL MAR - 0 UE HA DE SER HOSPITAL OLíMPIC L'ANY VINENT I QUE ACULL EL LABORATORI ANTI -DOPING - CONTRIBUI a A REFERMAR AQUESTA POSICIó.' MI MáS CALUROSA BIENVENIDA, PUES, A TODOS LOS PRESENTES. ESPERO QUE ESTA VISITA A LA CIUDAD LES ANIME A CONTRIBUIR, DUR TE LOS JUEGOS, CON TODA SU EXPERIENCIA Y BAGAJE OFESIONAL. ALTEZA, GRACIAS POR CEDE E LA PALABRA. BARCELONA, 26 D'OCTUBRE DE 1991. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4163 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona d'Inauguració del II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. INEFC Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Congressos i conferències Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1258/19911027d_00459.pdf 3aac8da40f99c3983df8ce5b85fe27aa PDF Text Text SeTer -ss Gp ^ fv^ 11-1-12.1 9re%-Zdtityvt Qkd COI) e) aira \-1.33..v.cu:o.-Q.,. a.s1 Cs s, 90vl.Q_,...tsd- ^ ^^ Z ^ ^ t o C't» è. v^ des ciLD. i.' E r) .errk- . 1. GUIO ACTE PALAUET ABADAL I WOULD LIKE TO SAY A FEW WORDS IN HONOUR OF ALL THE COMPANIES WHICH HAVE SUBSCRIBED THE TOP-2 PROGRAMME, PRESENT TODAY T THIS IMPRESSIVE GATHERING. YOU HAVE CHOSEN BARCELONA 92 TO SPREAD YOUR MESSAGES ALL OVER THE WORLD. THIS MEANS THAT YOU TRUST OUR ORGANISING CAPACITY, AND THAT YOU RELY ON THE POSITIVE IMAGE OF OURICITY FOR OBTAINING INTERNATIONAL APPROVAL. TO ME, YOUR COMMITMENT TO THE GAMES AND TO BARCELONA IS EXTREMELY IMPORTMT. IT MAKES ME FEEL PROUD AND CONFIDENT IN THE FUTURE. AFTER THE OLYMPIC EVENT, I AM SURE SUC ESS WILL DRAW GREAT INTEREST, AMONGST HE BUSINESS COMMUNIITY, FOR THIS CITY. BUT THE PIONEERS WILL NEVER BE FORGOTTEN. �YOU DID NOT HESITATE TO frOIN US, AND YOUR ANTICIPATION WILL OBVIOUSLY BE REWARDED. LET ME HOPE THAT WHAT THE OLYMPIC MOVEMENT UNITED, SHALL NEVER BE PARTED. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4164 Title A name given to the resource Sopar ofert pel president del COOB als assistents al II Congrés Mundial del COI de Ciències de l'Esport Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Abadal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Comitè Olímpic Internacional Esports Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1259/19911029d_00460.pdf 9bb83c9afc35e612b49eb919f2ae73b8 PDF Text Text 24 OCT '91 19:24 000D -92 Paraules de P. Marag=II (or000sta-guibi Top Sponsor Workshop 29.10.91 Palauet Albèniz (sopar) 21'.3 h. I would like to say a few words in honour of all the companies which have subscribed the TOP-2 programme, present today at k this impressive gathering. You have chosen Barcelona'92 tp spread your messages a ll over the world. This means that yoli trust our organising capacity, and that you rely on the positi4 image of our city for obtaining international approval. To me, your commitment to ttie Games and to extremely important. It makes Barcelona is feel proud and confident in the future. After the Oiympíc 43/vent, I am sure success wilJ draw great interest, amongst ttie business community, for this cíty. But the pioneers will nelrer hesitate to join us, be forgotten. You did not and your anticipation wíll obviously be rewarded. Let me hope that what the Olympic Movement united, shall never be parted. �24 OCT '91 10 : 35 COOB-92 C1 CT "91 1e : 15 ISM P. 3/6 EICti 9 -'.r3 - 93 - 19S9OD 15m TOP Sponsor WÒrkshop 28 - 31 October 1991 You arre cordially invited to attend a TOP Dinner to be held at the Palauet Albeniz Barceloa on Tuesday, 29 October 1991 at 21:30 Departure at 20:30 from the Hotel Ramada (main lobby) by bases. Special Guest Mayor Pasqual Maragall Et i F.4;7 TOP • 7 ! • �24 OCT '91 19:25 000D -92 P. 4/6 Comunícat Intern Data De 23/10/9111$:10 A ALFRED BOSCH ISABEL CLOS CC/ Assumpte Alfred, El programa TOP (The Olympic Marketing Prograjnme) va se creat pel Comité Olímpic Internacional amb ocasió dels JJ00 de Calgary i Seoul (Programa TOP 1) Es el programa de Marketing Internacional del C10. El programa per Barcelona i Albertvílle és el 1OP II. Ha estat desenvolupat per l'empresa ISL per tal de donar l'oportunitat a certes empreses d'ésser sponsors deis JJ00 a nivell mundial. El programa TOP a unit a tetes les entitats que formen part del Moviment Olímpic, que són: • • • • CIO Ets Comités Organitzadors d'hivern d'estiu USOC Més de 160 Comitès Olímpics Nacionals i D'aquesta manera les empreses arribant a un sol acord es converteixen en sponsors dels Jocs d'hivern i d'estiu, del CIO, de EEUU i a més dels equip olímpics d'aquests 160 Comités Olímpics. Per tant aconsegueixen ser sponsors a un nivell mundial Al mateix temps se'ls ofereix exclusivitat en la seva categoria de producte a tots aquests territoris (als dels Comités Organitzadors i als del Comitès Olímpics Nacionals), així com amb el CIO. La primera vegada que es va posar en marxa aquest programa de marketing va ser peas JJ00 de Calgary Seoul (TOP 1) í a Albertville i Barcelona (TOP W) del qual s'ha tancat la venda fa un any el programa TOP II. i L'empresa que coordina tots els socis del program (C10, USOC, NOCs, i Comités Organitzadors) és 1SL. Regularment s'organitzen els TOP Sponsors Workshops per tal de qué els sponsors coneguin com es va desenvolupant aquest programa. �24 OCT '91 10:35 COOE-92 P.5/6 18/09/91 .11 2 PATROCINADORES MUNDIALES C.°-?■92.- COCA-COLA Patrocinador de Bebidas Refrescantes. KODAK 3M RICOH Patrocinador de Productos Fotográficos Patrocinador de Soportes Mag9éticos. Patrocinador de Equipos de Fax. NATIONAL/PANASON1C Patrocinador de Equipos de Vídeo. SPORTS ILLUSTRATED/TIME Patrocinador de Publicaciones Internacionales. MARS Patrocinador de Snacks. USPS (UNITED STATES POSTAL SERV10E) Patrocinador de Courier Internacional. PHILIPS BROTHER Patrocinador de Equipos de Televisión y Audio. Patrocinador de Máquinas de Escribir. �24 OCT '91 1036 C003-92 P.6/5 18/09/91 3 VISA •• • Patrocinador de Medios de Pagq. BAUSCH & LOMB Patrocinador de Productos Opticos, Auditivos y Dentales. • .•, • • • • �FP.2/2 13:13 qP0B-92 Rit PA NI P„i'‹ 0'4 (AA a.? t~ 4c. 'nuial O 14, tbt k6C.K14 ka., AicilyAlb PpAO_TLIAT 114 1, ItiT)6uw-i •701.14-frtA k(Z,Viej Ke.:04S lz.(y i1t.7-kAkk..0i ç /-/ a , 7)eillAi C~RA 1.,(CKA111 el . f ,,, 1 lri (Ro TONTMill 0-41 1.02.(kA-ILÉ-5.,EaPiZtt 1. <2 & ; 44 P 14 Aç . 15>waig, " 14:g . S 6-Ptu,k) á 114Q/ //‘ i oil' 0'9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4165 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al sopar ofert als directius del programa TOP 2. Top Sponsor Workshop Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Acció política Patrocini publicitari Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1260/19911114d_00461.pdf 30047eda83fbabdc72d013922b7e24f1 PDF Text Text PROPOSTA DE SALUTACIO DE L'ALCALDE PER AL 5è CONGRÉS DE CC.00. DE CATALUNYA ÉS PER A MI UN MOTIU DE SATISFACCIÓ DIRIGIR-ME EN AQUEST 5è CONGRÉS DE LES COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA I AGRAEIXO L'ATENCIó DEL SECRETARI GENERAL, SENYOR LÓPEZ BULLA, D'INVITAR-ME. EM COMPLAU DE DONAR-LOS LA BENVINGUDA A TOTS VOSTèS, DELEGATS DE BARCELONA I DE TOTES LES COMARQUES DE CATALUNYA QUE E$ REUNEIXEN AVUI A LA CIUTAT. EM PERMETRAN QUE, COM A ALCALDE, CENYEIXI LES MEVES PARAULES A LA COOPERACIÓ ENTRE EL MOVIMENT SINDICAL I ELS ALTRES AGENTS ECONóMICS I INSTITUCIONALS DE LA CIUTAT. UNA COOPERACIÓ QUE ESTá DONANT FRUITS MOLT IMPORTANTS. QUAN BARCELONA ESTà GAIREBÉ A PUNT DE VIURE UNA FITA HISTÓRICA AMB MOTIU DELS JJ.00, HE DE RECORDAR -COM JA HE FET EN MOLTES ALTRES OCASIONSQUE LA CIUTAT S'HA TRANSFORMAT A SALTS, EN MOMENTS �ESPECÍFICS VINCULATS A GRANS ESDEVENIMENTS: L'EIXAMPLE DE LA CIUTAT, LES EXPOSICIONS UNIVERSALS I, ARA, ELS JOCS. EN LES OCASIONS HISTòRIQUES ANTERIORS, LES TRANSFORMACIONS VAN SER LIDERADES PER SECTORS ECONòMICS PRIVILEGIATS DE LA CIUTAT, POTSER AMB ALGUNS COMPONENTS CERTAMENT PROGRESSISTES. AQUESTES TRANSFORMACIONS NO ES VAN FER SENSE COSTOS IMPORTANTS PER ALS TREBALLADORS. ÉS OBVI QUE LA CIUTAT DELS PRODIGISDE PRIMERS DE SEGLE I LA CREATIVITAT IMMENSA DE LA BARCELONA D'AVUI SóN TAMBÉ CONSEQÜèNCIA DE LA CAPACITAT QUE BARCELONA HA TINGUT PER SINTETITZAR, INTEGRAR, ASSUMIR POSICIONS CONFRONTADES, CONFX,ICTES I DEBATS. LA CIUTAT S'HA DE REFER, PER SUBSANAR DèFICITS URBANíSTICS I SOCIALS, PER TORNAR-LI UNA VITALITAT OBLIDADA I PER ASSEGURAR-LI UN LLOC SIGNIFICATIU EN UN SISTEMA EUROPEU I MUNDICAL CADA COP MÉS OBERT I INTERRELACIONAT. ES IMPORTANT, A MÉS, QUE LE$ CADA COP MÉS RàPIDES TRANSFORMACIONS EN ELS ENORNS TECNOLòGICS I ECONòMICS NO CONDUEIXIN AIUN AGREUJAMENT DELS 2 �DESEQUILIBRIS SOCIALS I TERRITORIALS DE LES CIUTATS I ELS SEUS ENTORNS. HEM PASSAT UN MOMENT D'UNA CERTA EUFòRIA QUE, AMB L'EVOLUCIÓ DELS CICLES ECONòMICS, CALDRà MATISAR PER OBTENIR L'ADEQUADA ADAPTACIó. EL LIDERATGE DE LA TRANSFORMACIó DE LA CIUTAT ES CONCEBEIX, DONCS, COM UNA ACUMULACIó D'ESFORÇOS I D'IDEES DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS I ECONòMICS. EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA2000 ÉS L'INSTRUMENT D'AQUEST LIDERATGE COL • LECTIJ; DE LA CIUTAT. ÉS, TAMBÉ, UN MODEL DE TREBALLEN COMÚ QUE HA ESTAT ESTUDIAT I IMITAT. HE DIT SOVINT QUE BARCELONA'TÉ PROJECTES QUE VAN MÉS ENLLà DELS JOCS OLÍMPICS. ELS TÉ PERQUè EL TEIXIT ECONòMIC, SOCIAL I INSTITUCIONAL ELS VA CREANT I PERQUè S'HAN ESTABLERT MECANISMES I HàBITS DE DIàLEG QUE PERMET+N LA SEVA MADURACIÓ I TRANSMISSIÓ. L'ESTIU DE L'ANY PROPER, DURANT ELS JOCS, BARCELONA HAURà DE DONAR TESTIMONI D'UNA MADURESA EXCEPCIONAL, AMB 40T EL MóN OBSERVANTNOS. FINS ARA N'HA DONAT BONA MOSTRA I ESTIC CONVENÇUT QUE LA SEGUIREM DONANT. 3 �FA DOS DIES ES VA CONSTITUIREEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. UN INSTRUMENT MÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIó DELS AGENTS S1)CIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT. UNA EXPERIèNCIA;PIONERA EN EL MARC DE LES GRANS CIUTATS D'ESPANYÀ, QUE CREC QUE POT APORTAR ELEMENTS MOLT IMPOR'ANTS EN LA CONCRECIÓ E DE POLÍTIQUES QUE INCREMENTIN ELS NIVELLS DE QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL A BARCELONA. VEIG AMB SATISFACIó QUE EL DOCUMENT CONGRESSUAL D'AQUEST 5è CONGRÉS CONTEMPLA AMB DETENIMENT EL SINDICALISME COM A SUBJECTES URBà. ES PLANTEGEN QÜESTIONS QUE CONSIDERO D'U#JA IMPORTàNCIA CABDAL PEL FUTUR DE LES CIUTATS COM EL TRàNSIT O EL MEDI AMBIENT URBà. QÜESTIONS SOBRE LES QUE CALDRà PLANTEJAR ALGUNES FÒRMULES IIFiNOVADORES I, POTSER, COMPLEXES, TREBALLADORS, QUE AFECTEN EÏ,.S CIUTADANS COM A COM A CONSUMIDORS, COM AGENTS PARTICIPATIUS, ETC... L'AJ NTAMENT DE BARCELONA ACOLLIRà AMB INTERèS QUAL S EVOL PROPOSTA SOBRE S AQUESTES QÜESTIONS QUE SORGEIXI D'AQUEST CONGRÉS. �AGRAEIXO UN COP MÉS, LA GENTILESA DE DONAR-ME L'OPORTUNITAT D'ADREÇAR-ME A TOTS VOSTèS I VULL DONAR-LOS LA BENVINGUDA A BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4166 Title A name given to the resource Proposta de salutació de l’alcalde per al al 5è Congrés de CCOO de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sindicats Lideratge Barcelona Jocs Olímpics Model social Comisiones Obreras Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf 86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN. (Barcelona, 14 de novembre de 1991) �SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS NOSALTRES. EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A AQUEST RECONEIXEMENT. EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU A AllAWI. ELLS VAN N \DI PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA TOTA GUERRA. AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS, LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES. �Itr ZnALAilltX DES DE BARCELONA VAM F NECESS4-- 2»j' LIMITASS-; MODEST, eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS DIES, VAIG ADREÇAR-ME NA , A4 i LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA- DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM, QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES NASCUDES EN EL MEDITERRANI. LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES, DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS. LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES DEL MEDITERRANI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4167 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Violència Relacions Internacionals Model social Fundació Alfons Comín Ben Jelloun, Tahar Azzawi, Dia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1262/19911120d_00468.pdf f17ed0b703f992ca37e4542cf6f32b0a PDF Text Text DECLARACION FINAL SEGUNDA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE SEGURIDAD, DROGAS Y PREVENCION DEL DELITO EN MEDIO URBANO Desde hace algunas decenios se viene registrando un incremento del 5% de la delicuencia en todos los países del mundo, es decir, el doble cada catorce años. La delicuencia y el miedo ante la delincuencia constituyen una seria amenaza para el desarrollo económico y social de los países y comprometen a menudo los derechos humanos. LibertadIA y seguridad no son contradictorias para la democracia. Los problemas de violencia física y sexual están' agravados por las desigualdades y la discriminación social basadas en el sexo, la raza, la nacionalidad, la edad, l- a-- sex-u-aiitiad,, los distintos tipos de incapacidad y las razones económicas. No obastante, ya existen varias políticas de prevención de la delincuencia y drogadicción que han demostrado su aptitud a través del desarrollo social y el mejoramiento del entorno y los países debieran aplicarlas sin pérdida de tiempo. Sería de desear que las naciones no se demoren en llevar a cabo los esfuerzos en materia de prevención de la delicuencia, puesto que se ha demostrado la eficacia de algunas pautas de actuación concretas, que comprenden el estudio del medio ambiente y el desarrollo social. Asimismo, urge tomar medidas para controlar la disponibilidad y el uso de los estupefacientes. Continuando la Conferencia de Barcelona organizada en 1987 por el Consejo de Europa, la primera conferencia mundial sobre la seguridad urbana y la prevención del delito y drogadicción ha establecido en Montreal en 1989 un plan de actuación "Por ciudades más seguras", texto que el VIII Congreso de las Naciones vidas ha integrado en su resolución sobre la prevención de la delincuencia en medio urbano. Este texto fue adoptado por numerosos de Europa, América del Norte y América Latina. Se han preparado ponencias sobre drogas, jóvenes, inserción de delincuentes y movilización de la comunidad con un espírutu de cooperación internacional para la segunda conferencia internacional sobre seguridad, drogas y prevención del delito en medio urbano �que fueron elaboradas en talleres organizados por ciudades de Europa, América del Norte y América Latina. En París, se han reunido más de 1600 alcaldes, responsables del desarrollo social y representantes de los poderes públicos de 65 países, para intercambiar sus experiencias y poner en aplicación el plan de actuación "Por ciudades más seguras". Estaban presentes los cinco continentes. La resolución de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito en medio urbano enunciaba en particular: - que era a nivel de la ciudad que deben obrar conjuntamente aquéllos que tienen el poder de cambiar las condiciones que favorecen la delincuencia, con el auxilio financiero y técnico de los demás niveles administrativos; iincuencia debe efectuarse sobre todo - que la prevención de la con la participación de os, para poder encontrar las soluciones más eficaces para tratar/ la pobreza, la juventud, la enseñanza, la vivienda, la policía y la justicia; - la necesidad de lograr resultados a corto plazo exige disponer de una política de prevención a largo plazo. La Conferencia de París ha demostrado claramente que hay ejemplos de diversos países, a base de estructuras nacionales o locales de prevención del delito o de programas que han logrado reducir la delincuencia. Los Gobiernos sólo conseguirán reducir su índice nacional de delincuencia si aumentan sustancialmente su inversión en materia de prevención; el presupuesto actual en este campo es insuficiente en todos los países representados en esta Conferencia. SIETE ETAPAS QUE INCREMENTARAN LA SEGURIDAD EN LAS CIUDADES 1. Los países deben financiar desde ahora políticas sociales y urbanas, especialmente para las personas marginadas y los jóvenes en pe44kr-o. Es preciso incrementar hasta 1995, el presupuesto de esas políticas de manera sustancial, fijándose como objetivo dedicar el equivalente de la mitad de los ahorros realizados en los presupuestos de armamento en este período, < "posguerra fría" a las políticas de desarrollo social. Lkt �2. Los países deben establecer estructuras nacionales de prevención del delito para emprender proyectos de investigación y desarrollo y facilitar la aplicación de programas eficaces de prevención, sobre todo en las ciudades. Es preciso que hasta 1995, haya por lo menos el doble de países dotados con estructuras nacionales de prevención. A todo incremento de los créditos para la policía, tribunales y prisiones debe corresponder una financiación equivalente para la prevención, en un concepto presupuestario bien identificado. 3 Los ayuntamientos deben crear estructuras de prevenció9 7 de la delincuencia que movilicen a su propia escala los principales responsables de las políticas en materia de vivienda, jóvenes, servicios sociales, policiales y judiciales. Es preciso que para 1995, haya en el mundo el doble de ciudades de más de 250.000 habitantes dotadas con tales estructuras. 4. Las ciudades, los países, los organismos internacionales y las organizaciones no gubernamentales deben suscitar en los ciudadanos la participación en la prevención y hacerles comprender hasta qué punto es primordial para el desarrollo de las ciudades dotarse de medios eficaces para aumentar la seguridad en nuestras comunidades. ^.cn Es preciso que para 1995, los actuales programas de prevención incluyan la participación de los ciudadanos y que el 10% de los nuevos créditos asignados a la prevención sea aplicado a la evaluación de tales Jrogramas, condición esencial para su control democrático = % Organismos nacionales de obsrvación del delito deben permitir un mejor conocimiento del público y de los responables. v1 5,./1,4? -54) ^, 5. Los países desarrollados deben ayociarse pára apoyar la creación de un centro internacional 46 del +e( de acuerdo con los objetivos de las Naciones Unidas que podrá afiliarse a éstos y que fortalecería las medidas tendentes a incrementar la seguridad en todas las colectividades locales del mundo. /-14). (a) Hasta 1992, el Foro Europeo de Autoridades locales y la Comunidad urbana de Montreal, FCM y USCM, en ^^ colaboración con los Gobiernos y los ayuntamientos, üGi^,l4,.y crearan dicho centro en base a la reflexión y las experiencias de cada uno. ^ -lec �Z. (b) Hasta 1993, este Centro internacional habrá creado un programa de asistencia técnica, de apoyo financiero, de cursos de formación y deberá garantizar la aplicación de esta Declaración. S, (c) Hasta 1995, facilitará la creación de las redes regionales en América Latina, Africa. y Asia. (d) El centro debería integrarse en cualquier instrumento creado por las Naciones Unidas en el ámbito de la prevención del delito y drogadicción. 6. La reunión ministerial de las Naciones Unidas sobre Cooperación internacional en materia de prevención del delito y tratamiento de los delincuentes debe solicitar a la Asamblea General de las Naciones Unidas que incluya la prevención de la delincuencia de manera importante en su programa para la próxima década. (a) dando en todas sus actividades una prioridad equivalente a la prevención de la delincuencia y drogadicción y a la represión; (b) cuidando de que todos los recursos de que disponen las Naciones Unidas para la prevención de la delincuencia sean equivalentes a los recursos asignados a la lucha contra los estupefacientes; (c) haciendo de la prevención de la delincuencia uno de los grandes temas de trabajo del Congreso de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito y el tratamiento de los delincuentes de 1995; (d) promoviendo la creación efectiva del centro internacional de la prevención de la delincuencia. 7. El Foro Europeo de Autoridades locales para la seguridad urbana, la Conferencia Norteamericana de Alcaldes y la Federación Canadiense de Municipalidades, se encargarán de la aplicación de la presente declaración: (a) movilizando las organizaciones internacionales y regionales de los diversos países; (b) fomentando la prevención de la delincuencia en colaboración con las organizaciones internacionales; �(c) contribuyendo a la Tercera Conferencia internacional sobre la seguridad y la prevención del delito en medio urbano con los copartícipes implicados. El orden del día de esta conferencia estará formado por los principales temas evocados en la Conferencia de París para que sean sometidos a evaluación y análisis crítico. PA5 4L ctkítc DE-5 \í1 fosTiMel LW )DN r) 2) \)j ç) _t)-1LTT D-ovr el_ LE-UY e- Pkit PO C,ç'i 14,-Pci LA itÁs7/1cA P)o-onxop ,5 ? (79L 17/12. t UF 1/ 1) Q r aoi (;) 7 )1--ü ) OS' 6 OH ElltrrI,IVE NuJ p_zç fu ‹£-Ob Ç1/)1Ç ,e-71Kir-sn2J •0 vi D pibK EÏ1Q • `6,- vors' o PA-cM/It 19P06-7- P-U .l571-1_ .9.-r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4168 Title A name given to the resource II Conferència Internacional sobre Seguretat, les Drogues i la Prevenció de la Delinqüència Urbana / Declaració final Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Place de la Defensé, Paris Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Barcelona Relacions Internacionals Acció política Model social Drogoaddicció Congressos i conferències Description An account of the resource Esborranys per la declaració final de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1263/19911122d_00465.pdf a39dd542984bd5293fe943f97d528e24 PDF Text Text EXCM. SR. MINISTRE, SR. PRESIDENT DEL PORT AUTONOM, SR. PRESIDENT DE L' INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, SR. HENRY COBB, SRES. I SRS.: COM HAN DIT EN LES SEVES INTERVENCIONS EL PRESIDENT DEL PORT AUTÒNOM DE BARCELONA I EL PRESIDENT DE L'INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, L'ACTE D'AVUI TÉ UNA ESPECIAL SIGNIFICACI6 PER A BARCELONA. UN ACTE D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES HAURIA ESTAT IMPENSABLE UNS QUANTS ANYS ENRERA, QUAN LA CIUTAT VIVIA D'ESQUENA AL MAR I EL PORT ERA UNA INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT QUE HAVIA TANCAT ELS MOLLS, I, FÍSICAMENT, S'HAVIA CONVERTIT EN UNA BARRERA QUE IMPEDIA L'ACCÉS I EL CONTACTE CIUTADà AMB EL SEU MAR. VULL FER UNA REFERèNCIA CONCRETA AL LLOC ON ENS TROBEM, EL MOLL DE BARCELONA, MOLT A PROP D'ON FINS FA POCS ANYS HI HAVIA LA HISTòRICA ESTACIÓ MARÍTIMA DE LA CIUTAT. �AQUESTA DESAPAREGUDA ESTACIÓ MARÍTIMA VA SER LA PORTA D'ENTRADA A ESPANYA MÉS REMARCABLE FINS BEN BÉ LA NOSTRA GUERRA CIVIL. VA SER TAMBÉ UN LLOC D'ON VAN SORTIR MOLTS DELS NOSTRES EMIGRANTS EN ELS PRIMERS QUARANTA ANYS DEL SEGLE. NOMÉS EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AèRIES VA AFECTAR DEFINITIVAMENT LA CENTRALITAT D'AQUEST PUNT CLAU DE LES COMUNICACIONS DE LA CIUTAT AMB EL MÓN. LA PRIMERA PEDRA QUE POSEM AVUI POT TENIR UN CARàCTER BEN SIMBòLIC. PERQUé SUPOSA, TAMBÉ, UNA REAFIRMACIó DE LA VOLUNTAT DE BARCELONA DE MANTENIR LA SEVA CONNEXIÓ PRIVILEGIADA AMB EL MóN, DE SER PORTA D'ENTRADA, D'OBERTURA A LES APORTACIONS EXTERIORS - EN AQUEST CAS D'UN DELS MÉS PRESTIGIOSOS ESTUDIS D'ARQUITECTURA DEL MóN I D'OFERIR LES SEVES POTENCIALITATS AL CONJUNT DEL PAíS. LA COL.LABORACIó ENTRE L'AJUNTAMENT, EL PORT AUTO/40M I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES HA FET POSSIBLE QUE BARCELONA RECUPERÉS UNS ESPAIS PRIVILEGIATS I DE QUALITAT PER A LA CIUTAT. �ES UN EXEMPLE EXCEL.LENT DE LES POSSIBILITATS EXTRAODINàRIES QUE SORGEIXEN DE LA COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS, D'UNA MANERA DE FER QUE HEM EXPERIMENTAT A BASTAMENT AMB MOTIU DE LES OPERACIONS OLíMPIQUES I QUE TENIM LA INTENCIó DE SEGUIR IMPULSANT MÉS EMLLà DEL 92. ES UN BON EXEMPLE DEL QUE AVIAT ES PODRà IDENTIFICAR COM EL MODEL BARCELONA I QUE PROPOSEM COM A ALTERNATIVA A LES RELACIONS BASADES TAN SOLS EN LA COMPETICIÓ EN LA CONFRONTACIÓ. DES QUE ES VA REMODELAR EL MOLL DE LA FUSTA, L'AJUNTAMENT HA TREBALLAT PER FER POSSIBLE UN MAJOR CONTACTE DE LA CIUTAT AMB EL MAR. EL PROJECTE DE REFORMA DEL PORT VELL, UN PROJECTE QUE JA COMENÇA A SER UNA REALITAT, PERMET AQUEST RETROBAMENT, HEM D'ESTAR SATISFETS PERQUé BARCELONA HA SABUT REINTEGRAR AQUESTS ESPAIS PRIVILEGIATS, AQUEST VELL PORT, A LA CIUTAT. I PERQUè EL PORT AUTÒNOM I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS, HAN ESTAT SENSIBLES A LES DEMANDES CIUTADANES I HAN ENTèS QUE CALIA APOSTAR FORT EN AQUEST ESPAI. A MES ELS HEM D'AGRAIR QUE ACCEPTESSIN EL �LIDERATGE QUE LA CIUTAT HAVIA DE JUGAR EN AQUESTA REFORMA. LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS LA PRIMERA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES QUE ES DUU A TERME AL NOSTRE PAÍS. BARCELONA ESTà SEGUINT, TAMBÉ AMB LA REFORMA DEL PORT VELL, ELS PASSOS D'ALTRES CIUTATS D'EUROPA I D'AMéRICA. HA RECUPERAT EL MAR EN EL SEU CENTRE HISTóRIC. VOLDRIA DESTACAR, A MÉS, QUE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIó D'AQUESTS VELLS MOLLS FORMA PART D'UN PROJECTE MOLT MÉS AMBICIÓS PER A LA CIUTAT: LA RECUPERACIÓ DE TOT EL LITORAL, DES D'AQUEST MOLL DE BARCELONA EN EL QUè ENS TROBEM, FINS AL RIU BESóS. DURANT AQUESTS ANYS BARCELONA I HA SABUT JUGAR FORT ENS HEM ARRISCAT EN PROJECTES MOLT AMBICIOSOS. EL FUTUR CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS DE BARCELONA, UN EDIFICI EMBLEMáTIC DISSENYAT PER UN GRAN ARQUITECTE, N'ÉS UN. LA TRAMA URBANA CIUTAT ARRIBA AVUI AL VELL PORT. L'AJUNTAMENT TAMBÉ VOL SER PRESENT 4 1 EN EL PORT DEL �FUTUR, AQUEST QUE ARA ESTà CREIXENT CAP A PONENT, UN PORT ALTAMENT COMPETITIU AMB UNA GRAN ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES AMB SERVEIS INTEL.LIGENTS. UN PORT QUE ASPIRA A SER EL PRI ME R DE LA MEDITERRàNIA. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4169 Title A name given to the resource Col.locació primera pedra del World Trade Center Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recuperació del litoral barceloní. Gran zona d'activitats logístiques amb serveis intel·ligents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Acció política Barcelona World Trade Center Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf 712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d PDF Text Text 1' (9 AíOG/22) CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA Pati Llimona, 4 de desembre de 1991. Moltes gràcies Sr. Regidor. Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren. No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament, sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem d'aquell moviment de vaixell. Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests �que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació la dels problemes, pel fet de incidència econòmica global negativa. Tots ho sabem. Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de tirar endavant la millora dels punts territorials on es concentren justament l'atur i Ils problemes. Imaginem el que hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en el que això hagués estat. Aquest és una llança que jo trenco en favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del nostre programa, del nostre cor diria -, i del nostre cap, a la mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es porten en aquest districte per part de tots els que som aquí. Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat Vella i dels altres barris de la ?iutat. �Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el camp de l'educació. No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts, per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes recents i les mes agosarades. Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia, se'n continua parlant i llençant araules que no tenen eficàcia. Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura 3 �que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional, sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic. Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres som artesans que hem trobat algun en trobem alguns, justament empresaris, no tots ni molt menys, tirar de si renovació. Ara, d'invertir en desllorigadors de la endavant. vostès vostès aquest i així és molt difícil Nosaltres volen, de la som els rehabilitació s'han d4 fiar de nosaltres, equip humà que ara vosaltres, els que seieu en aquesta sala". 4 misèria, és aquí, artesans i de o la vostès han -que sou �Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès, senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més. Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això, perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació. Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les lleis i dels plans no ens serveixen. Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a Ciutat Vella rehabilitat, 160.00 Ptes/m2, com a mínim, comptant la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!): "Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo. �¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot, de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb accions que siguin realment resolutives. El segon punt és el que jo diria sistema dibuixar jurídic. un La el dogmatisme progressista igualtat o és igual jurídic d'igualtats sistema a l'uniformisme sobre del i el territori -imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat a perpetuar-se; és, potser, igualitarista, enormement progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan més en el "caldo" són vostès que 2ii viuen cada dia. Penso que els interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser �capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament; que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per arribar a la igualtat. S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís, del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes fiscals com en els sistemes judicials. Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució. Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que no hi és aquest remei, no hi és erqué està lluny. També perquè és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la uniformitat. �Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic, que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet, justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs, segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a prop. Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització. Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic. 8 �Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un procés molt llarg, però, en tot as, hi ha un moviment en aquest sentit. Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat, del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte. Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola. Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest sentit, sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres. Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt important i molt lloable, i per nosaltres enormement �encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a més, no és qualsevol equipament que ve a animar el barri, és un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el sistema educatiu, cap aquí. Jo me'n recordo que alguns de nostres vells republicans, l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat, utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu feien? Bé, doncs, agafaven les infraestructures escolars buides pel drama immens que va representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven. Però bé, ara no es tracta d'això ara es tracta justament que les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del punt de vista del funcionament d la societat. Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la voluntat que tenim l'equip irigent en aquest moment a 10 �l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon, tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la nostra conciència. Moltes gràcies i molta sort. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4170 Title A name given to the resource Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Comerç Ocupació Habitatge Barcelona Model social Ciutat Vella Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1265/19911219d_00469.pdf 8550696d79871f76ed14b0ca9ff5a8c8 PDF Text Text LA RéGION, DEMAIN DAN$ L'EUROPE Soirée à la Salle J. Mermoz Toulouse Le 19 décembre 1991, 21 heures. �2 INTERVENTION DE PASQUAL MARAGALL, MAIRE DE BARCELONE Estimado presidente de la Comisión Europea, Estimados Ministros de Educación Nacional y de Turismo, Señoras y señores, Estimados amigos y amigas, No es casual que el Alcalde de Barcelona se encuentre hoy aquí, entre ustedes, para participar en una "soirée" sobre el futuro de la región en Europa. Además de la amistad y el respeto que siento por los otros intervinientes en el acto, así como la camaradería política que me une con ellos, mi presencia aquí es una muestra más de la integración práctica a la que hemos llegado en la Europa Comunitaria. Al Alcalde de Barcelona no le resulta nada extraño estar entre ustedes. Y, de hecho, mi presencia en ciudades como Toulouse y Montpellier es frecuente. Igual como la de Alcaldes y ministros franceses en Barcelona. Estimados Amigos y Amigas, los Pirineos ya no son una frontera sino un "carrefour". No nos separan, sino que nos unen. Toulouse y Barcelona ya están sólo a cuatro horas de autopista y cuando se inaugure el Túnel de Puymorens aún estarán más cerca. �6 las culpables- sólo tienen solución en el marco europeo. Un marco que con el Mercado Unico Europeo, que tendremos a partir de enero de 1993, nos va a situar en la necesidad y en la obligación de colaborar para sobrevivir. En esto las ciudades son poco distintas a las empresas; las ciudades tienen que competir para salvarse, y tienen que aliarse. Ha llegado el momento en que las ciudades tienen que decir "aquí estamos", y tienen que decir en Bruselas, delante de la Comunidad y del Parlamento: "El presupuesto que ustedes aprueban cada año no tiene nada que ver con la realidad europea. Ustedes aprueban un presupuesto cuyo 65% se destina a Política de Subsidios Agrarios, muy respetable, pero que tiene muy poco que ver directamente con las preocupaciones de más de la mitad de los ciudadanos de Europa, que son habitantes de las grandes ciudades europeas y que tienen otros problemas, que se llaman universidad, delincuencia, educación, droga, tráfico, cultura accesible, competencia tecológica..." Este mensaje se ha empezado a o en Europa, pero sólo se ha empezado a oir. Cuando se dice: vamos a sustituir la Política Agrícola Común, basada en el sostenimiento de los precios de los productos agrarios, por una política de rentas dirigida a las personas del campo y de la ciudad, pero básicamente del mundo rural a fin de equiparar sus condiciones de vida a las de los habitantes de las �3 Las relaciones entre nuestras dos ciudades y sus gentes son buenas y se intensificarán. Me atrevo a decir que ese es el destino inevitable y a la vez deseable de Europa: que sus ciudades estrechen relaciones entre si, que constituyan una tupida red de flujos y de intercambios. El ejemplo de la relación entre Toulouse y Barcelona se puede multiplicar por diez, por cien, por quinientos. Porque Europa es, sobre todo, un sistema de ciudades cada día más apretado, más denso, más conectado en todos los órdenes. Digo en todos los ordenes, tanto en la creación de riqueza y de cultura como en la solución de los grandes problemas, la mayoría de los cuales son comunes a las ciudades a partir de cierto nivel de población, que se puede situar en torno a los 100.000 habitantes. En muchos casos, esos problemas comunes no tienen solución, si no es en el campo de la definición de estrategias y de estándares que vengan producidos por la síntesis de la civilización europea. Y que en el marco de la Comunidad Europea -que pronto será, finalmente, la Unión Europea- se concreten en normas y propuestas comunitarias. �4 LA CIUDAD COMO CONTENEDOR DE PROBLEMAS Nosotros tenemos la convicción delque un territorio bien tratado, bien regido, bien gobernado, bien financiado en sus asuntos públicos, es capaz de absorber una cantidad de problemas muy considerable; mucho más considerable de lo que, a veces, a primera vista, parece lógico y razonable esperar de ese territorio. Un territorio es capaz de absorber una cantidad de conflictividad muy grande, si está dotado de los elementos adecuados para su gobernación y para la financiación de sus necesidades. Ahora bien, las grandes ciudades tienen un umbral de absorción de problemas, pasado el cual es inútil pedirles que sean capaces de absorber más problemas. Si algo es una ciudad, es un lugar que no admite islas. No se pueden admitir parcelas aisladas, incomunicadas, dentro de la ciudad. Si la ciudad existe, es porque se vive mejor juntos que separados. Y nos gusta mucho vivir separados, nos gusta vivir con espacio y con espacios verdes si puede ser, nos entusiasma a todos. Y, sin embargo, acabamos viviendo juntos. Cada vez son más los ciudadanos de Europa que tienden a vivir en grandes ciudades, porque viviendo juntos solucionamos de una forma más productiva, más barata, más eficaz muchos de los problemas que tenemos como especie, como Humanidad. �5 Y, sin embargo, esto produce sus propios costes, costes muy importantes. Pero, si la ciudad no es capaz de hacer frente a estos costes de una forma sensata, su propia razón de ser desaparecerá. Si la ciudad no soluciona los problemas de transporte, de accesibilidad, de comunicación cultural y física entre las diversas partes que la pomponen y entre sus ciudadanos, está condenada al fracaso. Ultimamente existe una cierta literatura negativa sobre la ciudad, que, si me lo permiten, quisiera rechazar con argumentos. La gran ciudad no es la causa de los problemas de la gran ciudad, de lo que comunmente llamamos problemas urbanos. La ciudad no es tampoco ni siquiera la solución de esos problemas. La ciudad es el "container", es el contenedor de los problemas que no son los suyos, sino que son los de la humanidad. La gran ciudad es el lugar donde la humanidad pone suá problemas porque no sabe dónde más ponerlos. Pone sus problemas de marginalidad, de soledad, de desigualdad, de inseguridad ... Existe lo que podría denominarse, en efecto, un "malheur de banlieue", que llega a extenderse, en una especie de metastasis, hasta el centro mismo de la ciudad. El argumento es, pues: los problemas de las grandes ciudades -que no son imputables a ellas, en el sentido que las ciudades sean �7 ciudades, en ese momento, -digo- se está poniendo el dedo en la llaga. Porque a esas condiciones de vida sí que tienen derecho todos los campesinos de Europa, mucho más, creo yo, que a ver el precio de su cosecha protegido por encima de lo que es un precio mundial inapelable. EDOUARD HERRIOT: "TOT OPOSA ELS,ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". Los estados van a seguir detentado un poder muy notable, esto es evidente, al menos en una primera y larga fase de la unidad europea. Incluso se puede afirmar que son los Estados los que, con renuncias admirables -a veces injustamente no reconocidas-, estan construyendo la unión de Europa. Su protagonismo es total, tanto por lo que ceden como por lo que todavía se niegan a aceptar. Y, sin embargo, estoy convencido de que la Europa del próximo siglo va a ser, sobre todo, la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades. Para que Europa sea la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades se requiere una gran confianza entre los países. Se requiere la posibilidad de que las diferencias que nos separan nos unan, y, por tanto, que seañ reconocidas como una riqueza y no como una dificultad. Y se requiere también lo que podríamos llamar un "principio de lealtad europea". Todos hemos de interpretar los cambios que se �8 tienen que producir en la distribución territorial del poder como una contribución a la construcción europea, no como una oportunidad para mejorar posiciones particulares. Las grandes ciudades no sólo hoy ya concentran a la mayor parte de la población europea, sino también sus potencialidades de desarrollo económico y social, elte innovación tecnológica y de desarrollo educativo y cultural. Barcelona ha sido una de las seis ciudades que creó el movimiento llamado Eurociudades, que se ha consolidado en poco más de dos años como un importante "lobby" dé ciudades que buscan soluciones conjuntas para problemas parecidos. Las ciudades que han creado este movimiento creen que la Europa actual no ha reconocido su papel de forma suficiente. La Europa actual ha tenido un crecimiento en torno a los problemas primarios, en torno a la agricultura, en torno al carbón y al acero... Pero ahora Europa debe volver la mirada hacia sus ciudades, hacia lo que constituye su sistema circulatorio sanguíneo. La ciudad de Barcelona ha llegado también a la conclusión de que para ser alguien en Europa, en este sistema de ciudades que es Europa, hay que robustecer losilazos de nuestra ciudad y de nuestro subsistema local con el sistema total. Para ello, Barcelona ha impulsado junto con otras ciudades una red denominada C-6, integrada por se s ciudades: Valencia, Zaragoza, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse y la propia Barcelona, �9 que suman el volumen de habitantes que, a nuestro parecer, es idóneo para poder ofrecer a los ciudadanos exigentes de nuestros municipios el tipo de servicios que creen que tienen derecho a gozar. Les he querido hablar preferentemente de las ciudades y de Barcelona, que es mi ciudad. Creo que es el papel que me correspondía en esta soirée de hoy. Pero quisiera terminar mi intervención hablándoles también de las regiones. Desde el punto de vista administrativo y político existe una evidente diferenciasen el reconocimiento que los Estados europeos otorgan al hechcii regional. No es lo mismo un "Land" alemán que una "Regione" italiana, o una "Comunidad Autónoma española" que un "Conseil Regional" francés. La historia explica esas diferencias. Ahora bien, las diferencias no deben ser una excusa para ignorar el hecho regional, ni para pensar que la región no sea necesaria para compensar las identidades: A más europeo más Midi-Pirinées. A más europeo, más catalán. Sólo así mantendremos un equilibrio justo y humano en la Europa unida que estamos construyendo. Estimados amigos y amigas, voy a concluir diciendo que es la hora de Europa en el mundo, la hora de las regiones en Europa y la hora de las ciudades en los Estados. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4171 Title A name given to the resource Intervention de Pasqual Maragall, maire de Barcelone "La Région, demain dans l'Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els Pirineus ja no separen sinó que uneixen. La ciutat com a contenidor de problemes. Es la hora d'Europa al món, de les Regions a Europa i de les ciutats en els Estats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Municipis Cooperativisme Acció política Regions Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1266/19920131d_00472.pdf 8e13c407f637c8fc1b44dea2d68eb84f PDF Text Text LA CIUTAT I MEDITERRàNIA Conferència $e l'Excm. Sr. Alcalde a la Societat Cercle Artístic de Ciutadella. 31 de gener d 1992 �EL MEDITERRANI La fascinació de la paraMla i l'ambigüetat del concepte: on comença i fins on arriba el Mediterrani? La teoria fitològica que va crear la vella ciencia árab deja que "La Mediterrània arriba lfins on arriba la olivera". Per qué no? també fins on arriben l'ametller, la figuera, el magraner ¿I no se sentirá la darrera sentor del Mediterrani amb la darreFa vinya terres endins d'Europa? El Mediterrani és inseparable del discurs sobre ell mateix, carregat de loquacitat mediterrània i de contradiccions mediterrànies: l'esplendor i la Oordidesa, la lógica i el fanatisme, la democràpia i la demagógia, la llibertat i l'autarquia, la tirania Orient i Africa. 2 la universalitat Occident, Europa i i �Per parlar de ciutats de debò, s'ha de parlar del Mediterrani. Aquí vpn néixer i aquí tenen la seva expressió més , sólida. Aquí hi ha encara el centripetismel dominant que explica les ciutats tal com lés va entendre, per exemple, Sert. Organitza es entorn d'un cor, o "core", que deja ell n el seu anglès de Harvard amb arrel catala . El cor que aquí, a Ciutadella, formen la Plaça Vella, els carrers Major, ses Voltes i dé Mahó i els de Santa Clara, Nou, el Santísim, Castell Rupit i Artrutx. La fugida anglosaxona al suburbi i a la televisió, que convelrteix la ciutat en artefacte per ser utiliitzat de día i que de vegades l'abandona tota ment a la seva sort, no es produeix aquí de la mateixa forma. La cultura de sortir a prendre la fresca al 1 ! portal de casa les nits d'estiu -tan balear, tan mediterrània- havi resistència d'oposar 1 a l'aclófament davant , 3 alguna la �televisió. El contacte urbà és imp rtant en si mateix i els llocs on es produeix són una mica sagrats: la plaga, el café, el mercat, la casa deis avis. Avui potser la discoteca i el barri, un altre cop. No del Itot l'escola (o la universitat) per la crisi de dimensions d'identitats que está travessant. També els camps d'esports i de botlxes, i els cines -els pocs que queden. Si en algun terreny té sentit parlar de la Mediterrània, a més Idel geogràfic, és 1 precisament en aquest, el de les ciutats. 1 Aquí s'uneixen els batecs de la mar i de la ciutat en un sol batec ,, el del "Mediterrani ciutat", que diu Xavier Febrés quan ens proposa conéixer la kediterrània fent el periple de les seves ciutats. �SINGULARITAT DE LA REGIó MEDITERRàNIA Una regió de gran diversitat i densitat cultural, reuneix tres àmbits de civilització. Les tres grans relig ions monoteistes han sorgit a les costes del Mediterrani. Els tres llibres sagrats, les Sa grades Escriptures, el Talmud i enl oc hauran estat tan meditats com sota el cel del Mediterrani. Cap altra àrea geogràfica de1 món no haurà aportat tanta civilització. Però tampoc cap altra egió no haurà viscut tants conflictes. Potser hi ha hagut massa densitat civilitzatòria acumulada en un espai tan reduït i tan diverk. Jerusalem, ciutat santa per a tres religions, n'és el paradigma. Avui a la regió es lanteja gairebé la totalitat dels problemes de la política internacional i de l'ecbnomia modernes, amb una cruesa i una passió que sobten els que no �coneixen les expression0 tan sovint extremes de la vida mediterrnia: alliberament i submistió, tot i res, generositat i indiferència ... SUBDESENVOLUPAMENT Només Líbia arriba al 40% del producte social brut per habitant de la CE. Tots els altres països, en especial Egpte i el Marroc, es troben molt per dessota D'aquest promig, amb la sola excepció d'Isral, que arriba a 2/3 del promig de la Comunit4t. El creixement del PSB dels països del Magrib, de l'ordre del 3 al 6 -que no està gens malament-, va ser anul.l4t pel fort creixement demogràfic durant la dèclda dels anys 1980. Les collites ja no ón alimentar la població, suficients per la industrialització està centrada en els mercats interiors i el 6 �deute exterior es menja els ingressos de les exportacions. Algèria, exportadora de gas natural i petroli, a penes cobreix les obligacions d'un deute de 27.000 milions de dòlars. LA DEMOGRAFIA El 2.025 s'haurá duplicat la població a Turquia, Algèria i Egk pte, mentre que al Marroc i a Tunísia augmehtará un 50%. I i Això significa que la totalitat del creixement demográfic a la regió mediterránia pujará possiblement un 95% a 16s ribes del Sud i de l'Est, i només serà d'un 5% a la CE. Fins països al 2.000 s'espera que la població veïns de la CE, mediterránia, creixi ubicats a en milions 50 la deis regió de persones, cosa que significa un increment del 20,2% en comparació amb la de l'any 1990. 7 �Durant el mateix període, la població de la Comunitat deis Dotze bossiblement a penes augmentarà 2,5 milions de persones. Cada any els nostres veïkis necessiten 800.000 nous llocs de treball. A la Comunitat només se'n necessitaran 1,5 mijlions fins al 2.000. Quines sortides tenen? Contenció del creixement demográfic, una certa emigració i l'ajuda occidental ("Dona'm peix, i ensenya'm a pescar"). Diverses veus, individu ls i col.lectives -el Consell Europeu, per exemple- s'han pronunciat a favor de la solidaritat europea amb els pobles del Magrib. Gianni de Michelis a Barcelona, l'octubre paSsat, amb motiu de les jornades de la Fundació Bertelsmann sobre "El 8i �repte del Mediterrani", fins i tot va gosar quantificar-la: 0,5% del. PIB de la Comunitat Europea per al sud del editerrani, a partir del 93. LA CONTAMINACIó Són 18 països costaners mb diferents nivells de desenvolupament de l s infraestructures i de sensibilitat pel medi ambient. Moltes són les causes abocaments industrials e la contaminació: residus agraris, concentració urbana, moorització (entre 1970 i 1980 s'ha duplicat aproximadament el parc automovilístic, i tornará a duplicar-se fins al 2.000 -la tornada de la Costa Brava d'un diumenge d'estiu produeiX efectes contaminants que es fan sentir fins a Groenlàndia-, turisme (si al 1984 van ser 55 milions els visitants que es desplaçaren a la egió del Mediterrani, al 2.000 seran uns 160 m lions ). �Però el Mediterrani no està mort. El "Fòrum sobre la Mediterrània" reunit a Barcelona, al desembre de l'any passat, va concloure que la situació, si era preocupiant en algunes zones el nord de l'Adriàtic, e1 mar Negre i tot el litoral València industrial de Gènova, Marsella, Barcelona- no era alarmant en general. CONFLICTES Les crisis i tensions ex stents a la regió són de vital interès per a uropa. El conflicte del Golf Pèrsic va ser v Lscut intensament a la regió, per la proximita geogràfica -el mar i el cel mediterranis van $er inevitablement els camins que portaven al conflicte- i per la proximitat cultural i religiosa dels pobles del nord d'Africa apb algunes de les manifestacions del confí cte. Després del Golf, Iigoslàvia. 10 Conflicte �profundament mediterrani: ètnies, religions, llengües ... un passat que retorna. El triomf -momentani?- dels particularismes sobre la idea comunitària. Ara, Algèria. El camí a la democràcia barrat. Novament la suma de contradiccions. fonamentalisme comuni ari solucions al fracàs de que Un proposa a modernitat negant la modernitat. La demo ràcia utilitzada per implantar el rebuig permanent de la democràcia. L'intent d r salvar la democràcia futura suspenen les elecpions d'avui. I, al fons, els vells conflictes: albanesos i iuguslaus, grecs i turcs palestins i jueus. DIàLEG I CONVIVèNCIA La diversitat preciosista, generadora de particularismes recurrepts, causant de tants conflictes, porta indefigiblement al diàleg i 11 �a la convivència. Cap predomini no serà mai definitiu al Mediterranl., ni tan sols serà possible per més d'una o dues generacions. Diàleg entre el laicisne i la religiositat, entre religions, entre è nies, entre el Nord i el Sud, entre Europa i A rica. Diàleg, doncs, per a la seguretat i la pooperació, per a la convivència, en definitiva. Fa poc més d'un any, el setembre de 1990, el Ministre Fdez. Ordoñez ramb el suport del seu col.lega italià, Giailni de Michelis- va presentar formalment, curant la celebració d'una reunió internacional a Ciutat de Mallorca, una proposta per crear un fòrum permanent de cooperació entre els països de la regió mediterrània. Un fòrum inspirat en l'experiència de la conferència sobre la seg retat i la cooperació a Europa, però adaptat 12 les característiques �de la situació al Meditelrani. Barcelona, candidata la seu de la CSCM. Aspiració de Barcelona exposada a Fdez. Ordóñez, De Michelis,i Mitterrand, Enrique Barón, ... L'OFERTA DE LES CIUTATS Es indiscutible que les ciutats -i amb elles els ciutadans- són les primeres a patir les conseqüències, traduïdés en víctimes i destrucció, dels enfron$aments armats. En la memòria de tots nosaltre4 estan els sofriments immensos de les ciutats sota els bombardejos (Guernica, Varsòvia, Rotterdam, Coventry, i si ens quedem en Dresde, Berlín l'àrea mediterrània, l ciutat torturada de Beirut conforma una lalpentabie il.lustració dels efectes dels conf] ictes en les ciutats. El cas de Bagdad, i en menor mesura de Tel Avivi i altres ciutats j t eves i saudites, s'ha de recordar aquí també. 13 �No fa pas gaire, amb motiu de la presencia de l'Alcalde de París, Jacqaes Chirac, en el Saló de Cent brillant vocació en qué de Barcelona, conferencia, on dictar precisament mediterránia d'Europa, les va ciutats podrien sobre una la vam coincidir fer accions d'acompanyament situade en el terreny de la civilització, en el terteny de la cultura, en el terreny de la recreac " de la convivencia. Són, aquestes, accions de complementarietat per les quals les ciutats estan especialment ben preparades, i disposades ja que si, com deia, són les primeres a patir els conflictes, són també les primeres 4ì beneficiar-se de la normalitat i de l'increm nt dels intercanvis. El diàleg de ciutat a iutat, d'una riba a l'altra de la Mediterrán a, crearía una xarxa de comunicació diversificada i de fluxos de relació que ajudaria a cOnéixer-nos millor i a establir ponts que nomé 14 poden ser que útils. �Cada ciutat de la Meiiterrània, mitjana, gran o hauria de tenir la seva ciutat germana de l'altra religió o de l'altra ètnia. UNA OPORTUNITAT QUE PORTA EL NOM DE BARCELONA La treva universal delp Jocs Olímpics també serà una treva al Medit rrani. A Barcelona, ciutat mediterrània, s'hi Comitès Olímpics representats tots el nacionals del Mediterrani olímpica enllaçarà serb trobaran La fraternitat i croats, turcs i grecs, àrabs i jueus. Hi haurà una acumulació d'energies favorables a la convivència que s'h d'aprofitar. Després dels Jocs, Barcelona, co ha passat amb altres ciutats olímpiques, 4onservarà un temps l'aureòla de l'esperit o ímpic. 15 �Barcelona invertirà les rendes de convivència que li deixaran els Jocs Olímpics en el foment de les relacions entra les ciutats de la Mediterrània. El Centre Abraham ... 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4172 Title A name given to the resource La Ciutat i la Mediterrània / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Conferència sobre la Seguretat i Cooperació Mediterrània, CSCM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Cercle Artístic de Ciutadella, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Benestar Social Demografia Territoris Model social Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1267/19920325d_00474.pdf c030f0f73a839cdd5544810853c89c33 PDF Text Text DUES FILLES D E CIUTAT Montserrat Roig fa dir a "Nata hia", protagonista d"'El temps de les cireres ", una frase que jo l'entenc com una declaració de principis sobre tota la sev obra. Diu així: "Jo també creia que aquesta ci tat s'enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la port m a dintre". La protagonista s'ha passat do ze anys a Londres, del 1962 al 1974, i a l'hora del retor descobreix una ciutat que "s'havia tornat sorollosa", c desorganitzada, com "un immens cadàver esventrat" -diu-. I desfigura de cop tots en front d'aquest caos que els paisatges enyorats de l'adolescència, el personatge no dubte en proclamar aquell "acte de fe", la fidelitat al qual ha fet grans moltes filles i fills d'aquesta Barcelona "c Dvarda i crudel i grollera" que deia el poeta. Montserrat Roig portava dintr com la seva, com el nodriment seu la ciutat i aquesta fou B àsic de la seva millor obra de narradora ._i novel.lista, per b5 que en el seu intens treball periodística, Barcelona emergeix, també, sovint, com una fita fonamental, com el recordatori necessari per a no oblidar quin era el marc urbà de l compat cultural, social, polític, profundament ètic de i'escript ra. Maria Aurèlia Capmany, l'aitr figura a la qual avui retem homenatge també dugué dintre seu, grontxant-se a la seva mirada, arrapada al seu metabolisme, la ciutat de Barcelona. Més encara: Maria Aurèlia apmany representa, per ella mateixa, un segment important 'aquesta Barcelona nostra. Quan no hem pogut avesar-nos a l'absència de la paraula de Maria Aurèlia -una paraula serena i agoserada, lluminosa i punyent, polèmica i tendra-, r ecordem els mots i, sobretot, �les actituds d'una personalita t entranyable i potent. I e].s uns i els altres, els mots i les actituds, ens parlen d'una decididament bel.ligerant, activament, barcelonina bel.ligerant amb una ciutat q^je és també "vana i coquina, i traïdora i grollera" que digué el mateix poeta. Tots saben que Barcelona no fot per Maria Aurèlia Capmany tan sols ].'espai que 1i subministr à material per a la seva obra literària. Ella va veure i v iure i sentir la ciutat com aquella entitat mòbil, canviant, escenari de conflictes diversos. Vul l recordar que qu n encetarem plegats la primera de les converses que aplegaria la col.lecció "Diàlegs de Bàrcel.ona" que ella s'inventà, va insistir-me en la necessitat d'entendre la ci tat, no pas com va fer-ho Descartes, que la veia com un 'pla establert prèviament en el qual tot concordà, sinó com u organisme viu amb variants i amb evolucions". Jo li deia -érem el. 1984- que avia arribat "l'hora de crear" i ella m'advertia de la neccpsssitat de fer-ho tenint en compte "els modes de vida, la cultura (...) de la ciutat que és el fet de viure d'una manera determinada, creativa i comunicativa". Recordo, per ej omple, com m'aconsellà de fer de les places -aquests indrIts que de vegades susciten controvèrsies perfectament banals- no només "els punts de concentració amb motiu de gran $ esdeveniments" sinó "un lloc d'esbarjo quotidià", un espai profundament vinculat a la nostra personalitat col.lecti va. No voldria que aquesta recomenació i'oblidessim mai. Montserrat Roig i Maria Aurèl a Capmany: dues barcelonines d'excepció, dues generacions ben distintes agermanades per una passió ciutadana, expressada, també, de distintes maneres. Voldria, amb poques paraules, trametre la impressió que jo tinc d'aquestes escriptores dues concretament, a com viuen i sen ten Barcelona. en relació, �En el paisatge literari de Mo tserrat Roig, Barcelona ocupa un lloc preferent, un lloc q u es tradueix en grans primers plans, que és com les coses es veuen bé, i que ella va reseguir amb minuciositat, s nse deixar cap estança, cap racó, cap perfum, diria jo, pe Tanmateix, però, hi havia explorar. 1 desig de la perspectiva general, de la visió de conj unt, de la "panoràmica ", per emprar de nou un terme cinamatogràfic. I des d'aquest punt de vista, em permeto d'aconsellar tothom que s'interessi per les fesomíes de la ciutat, la lectura de "Barcelona a vol d'ocell." que Montserrat Roig va escriure el. 1984. Els textos que acompanyen les fotografies magnífiques de Miserachs, són d'una precisió admirable; sór, textos que descriuen i que interpreten i que ajuden a comprendre la petjada de l temps damunt la closca de l.a ciutat i el sentit dels canvis que ha conegut el conglomerat urbà. Montserrat Roig, però, i com dic, el. 1984 ja havia acreditat a bastament, la seva vàlua .1. terària en la descripció dels paisatges bercelonins i dels segments ampliats de l.a ciutat. Ella era una mestra de les distàncies curtes. "Molta roba i poc sabó..." (1971), "El tenps de les cireres" (1977) i "L'hora violeta" (1980) són el que se'n diu històries de ficció, llibres merescudament premiats i que ens ofereixen càlides, emocionants històries de ficció. Però si una cosa no és gens fictícia en aqueste narracions i novel.les sinó fruït d'una capacitat desc iptiva, penetrant i exacta, aquesta cosa és la ciutat mateixa i, específicament,. l'Eixample barceloní. Estic convençut que qual.sevo. persona o investigador que vulgui entendre l'evolució i la realitat més pregona del que és i del que ha estat el. nostre Eixample i més específicament encara, l'Eixample modernista, haurà de tenir en compte les pàgines magistrals que Montserrat Roig dedicà a les anades i vingudes dels seus personatges per les cases d'aquest sector 3 - �de 1.a ciutat. Com Mercè Roc g reda, que ens explicà Gràcia d'una manera resplendent, Montserrat Roig ens ha descobert els secrets d'una Barcelona senyorívola construïda, pastada per una burgesia de tombant de segle, que els nous temps havia d'encerclar en múltiples contradiccions. A través de les protagoni mes, femenínes i feministes, Montserrat Roig ens ha explicat la topografia de l'Eixample, la seva arquitectura abocada les onades verdes dels plàtans però també la seva estratificació social i la seva atmòsfera única. 1 em plau recordar que aquesta capacitat i vocació per descobrir-nos un món que imprimeix caràcter a tota la ciutat, prové, em sembla a mi, d'un barcelonisme heredat d'aquell patriarca de "les Roig", d'Un senyor de Barcelona que fou Tomás Roig i Llop. A l cap i a la fi, l'escriptora és un empelt poderós d'una generació barcelonina que, les que han precedit la meva han menystingut excessivament i que a nosaltres ens pertoca de reiv.ndicar. De la casa del senyor Tomàs Roig i Llop, la Montserrat va aprendre el seu barcelonisme de la seva mare, l'esperit de revolta aplicada a causes tad justes com la conquesta de la llibertat de la dona. Tot aquest perfil de barcelonina, artista, intel.ligent i mili tant -un perfil necessàriament simplificat- el trobem, crec jo, en un text que no consta entre les obres majors de l'escriptora però que no em resisteixo a recomenar. És aquell que du per títol "De finestres, balcons i geleries " que es publicà el 1989 en el conjunt de relats "Barceldones". És el que en una de les primeres línies ens diu que "primer pertanyem a una casa. Després, conquerim el carrer" I el recomano perquè a caval 1 de com és l'interior de les vivendes i de com s'hi mou 1. seva gent, esdevé l'expressió definitiva d'un barcelonisme, el de la Montserrat Roig, �fonamentat en la dignitat per sonal i civil. I he de referir-me -un tr mit gairebé superful atesa la dimensió de l personatge- al barcelonisme de Maria Aurèlia Capmany. Costa poc de fer ho, perquè és d'una obvietat aclaparadora, i alhora costa molt perquè es manifesta en gran part d'una immensa produccié, literària on trobem més d'una cinquentena de llibres publicats. Com en el cas de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany prengué Barcelona com a motiL central de moltes narracions. I ho feu amb el propòsit ambiciós d'entendre tota la ciutat, de eopsar-ne les energies centrpetes i perifèriques de tota la nostra urbanitat. A una de les seves novel..l més reeixides, "Un lloc entre els morts", premi Sant Jordi 1967, la figura d'aquell Jeroni Campdepedrós assoleix la dimensió d'un mite per explicar-nos, gradualment, com era la Barcelona dintre-muralles, la que havien anat construint senyors i menestrals i que al llarg dels segles XVII i XVIII arribà a exhaurir totes les possibilitats de creixement. Maria Aurèlia "pensava" efectivament, en tot Barcelona. I probablement per això, després d'aquella gran novel.la, s'empescà un altre relat per interpretar la dialèctica entre la Barcelona central i la Ba*celona dels barris. Em refereixo a aquell. "Feliçment, jo sóc na dona" que va escriure el 1969 i en la qual, la protagon sta, la "Carola", trepitja la ciutat entre el barri de Santa Catarina i Sant Andreu i tots ells erms que hi havia entre els dos indrets. Si hi ha hagut una veu, més enllà de la deis urbanistes i sociòlegs, que hagi entès 14 transformació de la Barcelona d'aquest segle, amb les pulsions i misèries de la gent que la feu créixer, aquesta persona és Maria Aurèlia Capmany. D'aquell diàleg al qual m'he referit, recordo la passió amb �què m'explicava els desastres que s'han perpetrat a Barcelona a causa del que en deia "].'ús i l'abús del terreny". Parlava amb passió, també, dels error comesos i de les expectatives s malmeses i, sobretot, s'entu ^ > iasmava parlant de la gent: de la nostra burgesia dimissioná ria i de qüestions tan punyents com és ara la de ].a integra ció de cultures que avui se'ns presenta amb nous registres i noves interpel.lacions. Em deia: "hem d'establir el gador exacte de l diàleg i de d l'oferta integradora". I terjia la raó, una raó que hem de posar al primer rengle de les nostres preocupacions col.lectives. 'Aquella estudiant de l'Instit ut Escola, veïna durant anys de la Rambla, es va deixar t 'mptar per l'Eixampie. Primer, Balmes, després Mallorca-Er ric Granados. Justament, quan vivia aquí, li vaig proposar que assumís la responsabilitat de la gestió cultural qu e correspon a L'Ajuntament. I convidada ara per un deure globalitat de la ciutat, és cívic, a reflexionar sobre la 4 dir, a traduir en activitats i serveis una reflexió de sempfe, Maria Aurèlia torna a sentir la crida de dintre-murall.es,hla dels carrers i places del seu Jeroni Campdepedrós. I s'ins al.là a la Plaça Reial perquè, a la fi, no deixava de creure n la capacitat de renovar-se que ha demostrat la Barcelona Ve 1. més a més de grollera, trafdora i covarda, e l poeta veia la Barcelona nostra com una civat riallera i Maria Aurèlia era A el testimoni vivent d'aquesita condició ciutadana. La seva ironia, la seva murrieria 4iue traslladà a la novel.la, a l'assaig, al seu millor teatre, als nombrosos articles de batalla, es tranformava fàcilment en una alegria desbordant. Tinc ben present quan em digué aquell disbarat de la Virreina. "Si la ciutat vo 1 premiar-me, deia, quan sigui vella, que em deixi viure al Palau de la Virreina". El desig no s'acomplí però tl 6 fet que de la Virreina hagin �sortit i surtin des del 1984 totes les grans iniciatives i reptes culturals que es planteja ].a ciutat, es deu a Maria Aurèlia Capmany i a un capteniment que esdevingué emblemàtic d'un barcelonisme que ens segueix alliçonant cada dia. Barcelon a, 25 de març de 1992 A g v ^. Q_ ^\ Q t Y16k o v ^1.1 V't i¡s-!abi 7 t � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4173 Title A name given to the resource Acte homenatge a la senyora M. A. Campmany i Sra. Montserrat Roig Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aula Magna. UB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Literatura Barcelona Model social Roig, Montserrat, 1946-1991 Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Feminisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-03-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1268/19920410d_00477.pdf 23994500d750fad5609011232ad02486 PDF Text Text Conferència de Premsa sobre la caalanitat dels JJOO 10.04.92, divendres, a les 18:00 ores. Sala Lluís Companys NOTES PREVIES - El guió que es proposa correspon a la primera fase de la proposta estratègica del documeht del Gabinet "Polèmica simbols" (08.04.92): recuperació del terreny perdut, resposicionament i aclariment previ i sòlid dels plantejaments municipals per trethcar la lògica defensiva i partidista i recuperar la iniciativa. - Els diaris han començat des d'a1ir, i avui s'accentua, a descriure una situació de pacte. Si la situació es va resolent, encara que sigui provis.onalment, els diaris tenen l'avantatge que no s'hauran de pronunciar. JP s'està retirant i passa a f r un paper de moderador "no entenc perquè s'ha de fer tan d'enrenou ", etc-, però al mateix temps deixa la porta obert a noves reclamacions, tal com recull un subtítol de "La Va.4iguardia": "Pujol reconoce que la catalanidad de los JJ.00 "está garantizada", pero insiste en no renunciar a "lograr alguna cosa más". - Es tracta de fer una intervenció indignada, digna i positiva davant les actituds de pcplitització dels Jocs Olímpics que es valen del pretext de la catalanitat. - Anunciar que en dies vinents hi haurà una nova conferència de premsa en ocasió del compte enrere dels darrers 100 dies abans dels Jocs. - Es tracta de reafirmar l'autoritat del COOB i del seu president com a màxims responsabl(ls del Jocs. - Desmentir la idea que ara es fa la "catalanització" perquè hi ha pressions. - Deixar clar i rotund que no hi *a cap dubte -ni ha existit mai cap dubte- que el grau de catalanitat dels Jocs serà el màxim, és a dir, el normal. L'Alcalde, com a president del c00B, i l'Ajuntament en nom de la ciutat han estat i són e s primers garants de la catalanitat dels Jocs. �** Es recomana no respondre en el torn de preguntes aquelles que s'apartin dels temes del guió i insistir en les respostes en la reiteració de la línia ,rgumental. És convenient també acotar e l. torn de preguntes a un nombre limitat d'intervencions, en un espai màxim de 10 minuts. TITULARS PREVISIBLES - Maragall recorda que la catalanitat dels Jocs sempre ha estat clara. - Maragall garanteix la catalanitat dels Jocs - Maragall rebutja la polititzacio dels Jocs - Maragall rebutja el mal estil de fer política amb els Jocs - Maragall fa una crida a la responsabilitat. - Maragall considera ofensius catalanitat dels Jocs. - Els dubtes sobre la catalanita fe" política. 2 els dubtes sobre la són producte d'una "mala �GUIO 1. Dolgut per una falsa polèmica. - He assistit amb relativa sorpresa a la politització postelectoral del Jocs Olímpics, duta`a terme per alguns partits i organitzacions amb el pretext d'aconseguir quelcom que sempre ha estat garantit: el màx m grau de catalanitat dels actes i les cerimònies olímpics. Algú pot creure, sincerament, que l'Ajuntament de Barcelona no ha d'assegurar que els Jocs siguin la máxima expressió de la nostra personalitat? Algú pot creure, de debó, que jo mateix, com a president del COOB, no sòc una garantia S uficient de la catalanitat dels Jocs? Estic dolgut amb els qui han inventat una polèmica artificial i enganyosa. Estic dolgut, sobretot, perquè 11 an cregut que podien jugar amb la credulitat dels ciutadans a S'equivoquen. No poden enganyar a ningú. Lamento que s'hagi produït una polèmica inútil, que ni tan sols beneficia als partits polítics i les organitzacions que amb tanta irresponsabilitat l'han promoguda. 2. No a la manipulació política dels Jocs. - M'he mantingut en silenci sobre la questió fins que no hi ha hagut la reunió mensual de la Comissió Permanent del COOB, en la que totes les parts components del COOB -Ajuntament, Generalitat, Govern i COE- han coincidit de nou en la ratificació del tractament màxm dels símbols catalans, segons l'esperit constitucional. La catalanitat dels Jocs està garantida des de bon començament, pel consens i la una imitat. - He decidit convocar aquesta conferència de premsa amb l'únic propòsit d'expressar la meva indignació i la meva pública protesta pels actes de manipulació política dels Jocs Olímpics que s'han produït després de les eleccions. �Ningú no té dret a posar en q estió la catalanitat de l'organització dels Jocs. Ningú no té dret a valdre's dels Jocs per a fer política de partit, disfressada de catalanisme. Ningú no té dret a trencar el consens i la unanimitat, ni a destorbar el bon treball en l'organització dels Jocs. Els qui posen en questió la catalanitat dels Jocs s'estan valent del nom de Catalunya i de la il.lusió dels catalans pels seus interessos partidistes. Assistim ara a un fenòmen que coneixem. Els qui han atiat el foc de la polèmica acaben de decidir que aquesta s'ha d'acabar. En una societat civilitzada i iaonable -i democràtica- no podem permetre aquesta manera de fer les coses. Les polèmiques s'acaben quan tots e14 qui hi estan interessats han pogut dir la seva opinió i, encara més, quan els que han estat insultats o injuriats han pogut expressar el seu criteri i donen la seva versió dels fets. 3. La més gran ocasió de Barcelon a. ï de Catalunya. - Tothom sap que els Jocs Olímpics de 1992 són la més gran ocasió que Barcelona i Catalunya es projectin a tot el món com una ciutat potent i com un país important. Ningú no té dret a posar bastons a les rodes c'aquest gran projecte. Tothom sap que estem treballant amb molta seriositat per quedar bé davant del món, per donar la millor imatge del nostre país. Per primera i única vegada en molts anys els catalans som els organitzadors dels Jocs Olímpics. És una antiga aspiració, que produeix una profunda eioció i que suposa una gran responsabilitat. El dia 25 de juliol d'aquest an , més de 3.000 milions de persones de tot el món veuran l'a te inaugural dels Jocs de Barcelona per la televisió. Serà el millor espot publicitari que mai hagi tingut Catalunya. Durant quinze dies, totes hores, es repetirà per les televisions de tot el món la imatge de la gran cita de la fraternitat universal a Catalunya. 4 �La nostra llengua, la nostra baldera i els nostres símbols hi tindran la màxima presència. Ens hi vàrem comprometre l'any 1986 i ho farem. Els qui ho posen en dubte estar enganyant als catalans i estan ofenent les íntimes convicc: ons de tots els qui treballen per l'èxit dels Jocs. Hi ha molta gent que estan treballant amb gran esforç i amb gran il.lusió perquè els Jos siguin el gran éxit que tots desitgem. Hi ha milers i milers de voluntaris que hi aporten la seva col.laboració desinteressada. Aquest és el gran exemple de Catalunya: la bona organització, a feina ben feta. - És molt greu i d'una gran irresponsabilitat política que precisament, ara, en la recta final dels Jocs, es busquin elements de desestabilització. És una greu irresponsabilitat política intentar desestabilitzar els Jocs, utilitzant el nom de Catalunya. Si algun partit, alguna organització juvenil o preteses associacions olímpiques ho proven, els catalans els ho retreurem, no els ho perdonarem. 4. La catalanitat máxima, la cata anitat normal. - El grau de catalanitat dels Jocs és del 100%. És el grau de catalanitat de la Catalunya dei4ocràtica. Com a català i com a catalanista em sento profundament indignat que una vegada més s'hagi posat en dubte la catalanitat d'un projecte de tota la ciutat, compartit àmpliament per tot el país". I aquesta irresponsabilitat recau sobre aquelles persones que, amb interessos partidistes q personals intenten apropiar-se d'uns símbols que són de tots. Ningú no pot apropiar-se dels s ímbols que són de tots els catalans. Tinc la impressió que s'està jugant amb els símbols de Catalunya. La catalanitat dels Jocs és un fet molt important, històric. �S'hi ha treballat amb profundi'tat des de fa anys en el si del COOB i, amb l'esforç de totg, s'ha aconseguit per a Catalunya el que mai no hauríem pogut ni somiar. No es pot convertir, ara, a uest fet històric en una absurda polèmica. Aquesta polèmica desprestigia Catalunya, i em dol. 5. Crida a la responsabilitat i al bon govern. - Com Alcalde de Barcelona i coro a president del COOB faig una crida a la responsabilitat, sobre tot a la responsabilitat política. Demano que no es promoguin du»tes ni inconcrecions sobre el que està fora de tot dubte: l rotunda catalanitat dels Jocs de Barcelona. Ho demano sobretot als qui tenen responsabilitats de govern a Catalunya. Demano el bon govern de Catalunya. No s'hi valen el doble llenguatge, ni les dobles actituds. Si s'està d'acord en l'organització, no es poden obrir desconfiances fora de l'organització. Demano responsabilitat de govern. També demano responsabilitat a tots els qui pretenguin a tots els tenir un paper important a la poli tica catalana, partits i organitzacions que vul guin tenir el respecte i l'agraïment dels catalans. - No descarto que se segueixi alimentant la polèmica, a través d'altres organitzacionE, amb aparents bones intencions. Fins i tot des de la responsabilitat del govern. Hi estem acostumats. Jordi Pujol ahir va acceptar el decàleg olímpic proposat per Raimon Obiols al Parlament. Peró també ha dit que no descarta obtenir més coses. Aquest llenguatge fa mal a 1 a col.laboració i a la confiança. Anuncio des d'ara que no entrarem en el joc de la polèmica permanent, de les falses polèmiques patriòtiques. El patriotisme es demostra fent la feina ben feta. 6 �No farem el joc als qui no saben fer res més que valdre's del nom de Catalunya. Demano a tots els catalans, i en especial als milers de voluntaris, que no facin cas d'aquestes veus que per interessos partidistes intenten sembrar confusió en un projecte carateritzat per 1'entus^asme. Demano, un cop més, com a màxiih responsable del COOB, que no se'ns destorbi en el moment mes delicat, que es tingui respecte amb el treball que s'est fent. El pitjor que podria passar seria que fessim el ridícul com a país. No oblidem que tot el món està pendent de nosaltres. 6. Els Jocs aniran bé. Tots els detalls sobre els símbols que s'han anat coneixent aquests dies havien estát previstos, ebossats, dissenyats, treballats i programats -o s'estaven programantper a les cerimònies i actes culturals relacionats amb els Jocs. Tots ens havíem compromès a mantenir aquests detalls en secret, perquè l'efecte sorpresa de les cerimònies és molt important i positiu. Ens hem vis obligats a revelar alguns detalls. Per una polèmica que, els ho ben asseguro, he considerat en algun moment una p ovocació entre infantil i infame. Hi ha més sorpreses previstes. Naturalment. I espero que ara a ningú no li passi pel ca p d'organitzar un altre espectacle ridícul per obligar-me a revelar-les. Confio que funcioni, ho reclamo, la confiança institucional que he caracteritzat el funcionament de l'esquema organitzatiu en tots els aspectes relacionats amb els Jocs. El nostre compromís té una data fixa: el 25 de juliol. Aquell dia ningú podrà discutir-hc. Que ens deixin fer bé la feina. Per patriotisme. Que no ens atabalin amb polémiques inútils i falses. 7 �Els Jocs aniran bé. Els Jocs aniran bé. Tot està quasi a punt. problemes falsos. Hem de quedar bt davant del món. 8 No fem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4174 Title A name given to the resource Sobre la catalanitat dels Jocs Olímpics i Intervenció sobre els símbols catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Lluís Companys, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalanisme Model social Identitat col·lectiva Símbols Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1269/19920411d_00478.pdf 719380598b6c07067547ea45c5f80d38 PDF Text Text C {' t.) (-1 Li-Ps L' C,1> C,- 1..31'N +^ ^ I. AGp►u,Q- . ^P+a2 Excmo. Sr. Presidente: En nombre de la ciudad, me es muy grato daros la bienvenida a Barcelona. El Presidente de la República Oriental del Uruguay es en esta ciudad el más alto representante de un país con el que Barcelona y Catalunya tienen unas profundas relaciones. No se trata en ese caso d el recurso a una fórmula retórica. Entre Uruguay y Barce lona o Catalunya, o entre vive con naturalidad una Montevideo y nuestro país se relación que es fruto de la hist a r ia, y que ha dejado huella en vuestros nombres, en los nombres o en las biografías de algunos de los hombres y mujeres más ilustres de vuestro país. Pero Uruguay ha sido también para nosotros el símbolo de unos valores que aquí en elona son apreciados muy especialmente. Me refiero a una nera civil de organización de la convivencia, a un talante progresista, innovador Y larizado la historia de tolerante que ha marcado y sin Uruguay. Este Salón, señor Presidente, es el símbolo más notable que se encuentra en Catalunya civil. Constituyó la la relevancia del poder de una de las primeras sede 1 �manifestaciones de democracia parlamentaria, probablemente la más antigua del continente. Es significativo para nosotros que, una vez más, un presidente de Uruguay haya deciddo incluir a Barcelona en su visita a España y que, como vuestro antecesor en la Presidencia de vuestro país, haya hecho el gesto de visitar este Salón de Ciento. En aquella ocasión, hice una referencia a los nuevos lazos que la historia reciente de nuestros dos países había tejido con las emigraciones deri adas de la falta de libertades políticas. Era para nosotros, en aquel momento, un timbre legítimo de orgullo constatar como nuestros dos países, y muy especialmente, l s ciudades de Barcelona y Montevideo, habían saldado sus c entas respectivas de agradecimiento al acoger a hombres y mujeres que en un momento de su vida tuvieron que abandonar sus países. Como sabéis, Barcelona tien hermanamiento con Montevideo. Es una relación especial de na relación que supera los formalismos propios de estas con xiones entre ciudades para constituir una plataforma real de reflexión, de apoyo mutuo, de lanzamiento y ensayo de ideas algunos de los grandes proyectos Podéis estar seguro que e Montevideo o de Uruguay, como el ambicioso plan para la Construcción del puente de Colonia son seguidos desde aquí con el cariño de los asuntos propios. �No hay muchos otros casos n que el presidente de un país pueda entender tan cabalmente la significación que tienen las ciudades en el mundo moderno. Y esa oportunidad nos satisface porque tenemos la l'eguridad de hablar un mismo lenguaje si nos referimos al fenómeno urbano,_ de tanta trascendencia en Europa y, excepcionalmente en el contexto americano, en el caso de Uruguay. Creemos, señor Presidente, que las ciudades no son la causa de los problemas que en e las se proyectan, a veces, con una dimensión hiriente. Las ciudades son un espejo, un escaparate de los problemas de la sociedad en su conjunto. Pero son también un lugar privilegiado para la experimentación de soluciones, para impulsa alternativas, para generar ideas innovadoras... Y más allá de ese valor nstrumental, las ciudades pueden hacer y hacen una contri ución sustancial a la civilidad de los países. En ningún Otro caso sería más evidente esa incidencia que en la relación entre Montevideo y Uruguay. Las ciudades crean ciu adanos que viven, asumen y aman la diversidad, la pluralidad de las ideas, la relatividad de las fronteras, la compatibilidad entre culturas distintas, la curiosidad por los demás, la matización de la propia estima. Yo mismo, señor President', que viví con emoción el encuentro con Montevideo y con Uruguay puedo proclamar con �satisfacción la profunda identidad que en este sentido existe entre Barcelona y vuestro país. Tengo la absoluta seguridad de que en las pocas horas de vuestra estancia en Barcelona habréis podido encontrar las referencias, la interpretafción global que os habrán hecho sentir tan en vuestra casa como un barcelonés puede sentirse en Montevideo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4175 Title A name given to the resource Paraules davant el President d’Uruguai Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Lacalle Herrera, Luis Alberto Barcelona Territoris Model social Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1270/19920424d_00479.pdf de175132c55a953b97e6304e09e135af PDF Text Text P\°1-1ç) (X) Ref.:GUIó /92 Data: 24/04/92 GUIó Per: Pasqual Maragall De: J. Badia X. Roig ASSUMPTE: ACTE DE SUPORT A JOSEP PUJADAS, ALCALDE DE GRANOLLERS "COMPANYES I COMPANYS; AMIGUES I AMICS, "COM DEIA EN MANEL RO'ES FA UN MOMENT, AQUEST ACTE ÉS MÉS QUE UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT A L'AMIC I COMPANY JOSEP PUJADAS. PERÒ ÉE, SOBRETOT, AIXò. I CAL DIR-HO, D'UNA MANERA CLARA I C(NTUNDENT: FINS QUE ELS GRANOLLERINS DIGUIN UNA ALTRA COSA, L'ALCALDE LEGíTIM D'AQUESTA CIUTAT ÉS EN JOSEP POADAS I NINGú MÉS! FINS QUE LES URNES NO DEMOSTRIN E CONTRARI EL NOSTRE ALCALDE ÉS AQUEST HOME QUE TENIU L DAVANT. "I HO ÉS PERQUé S'HO H GUANYAT, PERQUè HA FET, DURANT ANYS MOLTA FEINA I BEN FETA AL SERVEI DE LA CIUTAT I AL SERVEI DE TOT EL VALLèS DES DE GRANOLLERS. I SERà, PER TANT, ABSOLUTAMENT INJUST QUE UNA MANIOBRA BRUSCA I BRUTA COMPORTI AQUEST TRENCAMENT DE LA VOLUNTAT DEMOCRàTICAMENT EXPRESSA4 PER PROP DE DEU MIL HOMES I DONES DE LA CIUTAT DE GRANOLLERS ARA FA 11 MESOS. �-2"MIREU, JO, COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A RESPONSABLE MàXIM DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA, HE RECLAMAT I RECLAMO INSISTENTMENT LA COL LABORACIÓ I L'ENTESA INTERINSTITUCIONAL. ELS HOMES I DONES DEL PSC QUE TENIM RESPONSABILITATá EN ELS DIFERENTS GOVERNS LOCALS A CATALUNYA SABEM COD1 COSTA QUE SE'NS RECONEGUI QUE TAMBÉ NOSALTRES SOM GE ERALITAT I QUE TENIM, NO JA EL DRET SINO PER DAMUNT E TOT EL DEURE DE TREBALLAR PER CATALUNYA. I QUINA RE POSTA TROBEM, MOLT SOVINT? DONCS TROBEM LA NEGATIVA P1RSISTENT I TOSSUDA, TROBEM UNA OBSESSIÓ PERMANENT A SOSTREURE'NS COMPETèNCIES I A ESCATIMAR-NOS RECURSOS PERQUè ELLS POSEN, MOLT SOVINT, EL PARTIDISME I LA SUBMISSIÓ PER DAMUNT DE LA LLEIALTAT INSTITUCIONAL. "I BE; ELS QUI TENEN I MANTENEN AQUESTA ACTITUD SóN ELS QUI ENS ACUSEN A NOSAL'RES DE TENIR UN MAL ESTIL DE FER POLíTICA; ELS QUI RENEGUEN DELS SEUS COMPROMISOS SóN ELS QUI RECLAMEN CONTT*NTMENT EL CONTRARI DEL QUE PRACTIQUEN. NO PODEM PARAR NI UN SOL MOMENT DE DENUNCIAR AQUESTS DOBLE JOC AQ JEST DOBLE LLENGUATGE. NO PODEM PARAR FINS QUE LA DENNCIA SIGUI UN CLAM QUE ELS FACI AVERGONYIR DE LA SEVA ACTITUD. "NO ESTIC DEMANANT PA1 QUE S'ADOPTIN ACTITUDS D'INSUBORDINACIÓ PERÒ Sí QU CREC QUE CAL MARCAR CLARAMENT �-3LES DISTàNCIES ENTRE LA INSUBORDINACIÓ I LA CLAUDICACIÓ. PUJADAS VA GUANYAR I REVALIDAR L'ALCALDIA DE GRANOLLERS EN UNA JUSTA CONFRONTACIó DEMOCRàTICA. ARA PRETENEN QUE AQUESTA RESPONSABILITAT PASSI A UNA ALTRA PERSONA QUE ESTá DISPOSADA A SOTMETRE LA VOLUNTAT MAJORITàRIA DELS GRANOLLERINS A UN INTERèS PARTIDARI, UTILITZANT, PER FER-H0, UN SUPORT ABSOLUTAMENT ANTINATURAL. "QUE HO TINGUIN CLAR: PODEN FER UNA ACCIó LEGAL; PERO MAI NO SERà LEGITIMA L LEGITIMITAT LA DONA LA VOLUNTAT POPULAR DEMOCRàTICAMEN MANIFESTADA. I LA LEGITIMITAT, AVUI, A GRANOLLERS, L TÉ EL CANDIDAT I ALCALDE SOCIA- LISTA, LA TÉ EN JOSEP PUJADAS. I SERà CONSEQÜENT, PER TANT, QUE NO ES RECONEGUI LA LEGITIMITAT A QUI NO LA TÉ. SERà CONSEQÜENT UE NO SE SIGUI LLEIAL AMB QUI ES FONAMENTA EN LA DESLLE ALTAT PER ACONSEGUIR EL PODER. "PODEN OBTENIR EL REpONEIXEMENT D'UNA O MÉS FORCES POLÍTIQUES, PERÒ HO FARAN A COSTA DE LA DEGRADACIÓ DE LA CREDIBILITAT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I DE LA DIGNITAT DE LA CLASSE POLÍTICA EN GENERAL. "PUJADAS HA TREBALLA PER ACONSEGUIR QUE GRANOLLERS PARTICIPI PLENAMENT DE L'EMPENTA I LA DINAMITZACIó QUE EL PROJECTE OLÍMPIC H DE CATALUNYA A MÉS DE SIGNIFICAT PER A MOLTES CIUTATS ,A DE BARCELONA. NO DESITJO, COM �-4- A COMPANY SEU, COM A KILITANT SOCIALISTA, VEURE COM DESPRÉS DE LA CURSA D'AQUESTS ANYS, A GRANOLLERS PUJA UNA ALTRA PERSONA AL òDIUM EL PROPER MÉS DE JULIOL. ELS QUI HI HAN TREBALLAT TANT, AMB PUJADAS AL CAPDAVANT, NO S'HO MEREIXEN. "QUE SàPIGA TOTHOM QU NO ESTEM D'ACORD AMB AQUESTA TRAMA INJUSTA I MAL ORD DA. QUE SàPIGA TOTHOM QUE ELS GRANOLLERINS I ELS SOCIALISTES VOLEM QUE EL COMPANY PUJADAS SEGUEIXI ESSENT L'ALCALDE DE GRANOLLERS. AVUI, DEMà I PER MOLTS ANYS MpS." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4176 Title A name given to the resource Acte de suport a Josep Pujadas, Alcalde de Granollers Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Democràcia Acció política Granollers Pujadas, Josep Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1271/19920508d_00483.pdf 07c6d6e0f171994a411e80820f6f0fcd PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Tossa de Mar Diumenge 28.06.92. Envelat de la Plaça Nova. AMIGUES I AMICS DE TOSSA, AMIGUES I AMICS DE TOSSA, REPETEIXO, GENT DE BON TRACTE, I D'AQUELL COMPLIMENT QUE SURT DEL CR, QUE US DIGUÉ UN DIA EL POETA, 1 N---POETA--9EEA.__T.QTS^ENS F MOLA' FAMi AR: ESTIC CONTENT DE PODER COMPARTIR AQUESTES HORES AMB VOSALTRES, EN L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR D'ESTIU. r vl`s í1711,i TOSSA, ALS QUI L'ESTIMEM COM SORPRENENT CADA r(,,""- 3A. G .T-E.RS , ENS CONTINUA UE L-I;-E S'HI HA D'ANAR EXPRÉS TOSSA NO^ÉS EN UN LLOC DE PAS, NI ADMET MIRADES SUPERFICIALS ) S'HI AN HA DE VENIR I LA VI$.LA lI2ECOMPENSA EL VISITANTS AMB EL SEU CARàCTER INCONFUSIBLE. NO M'ENTRETINDRÉ EN L'EXERCIÇI DELS ADJECTIUS 1 DE LES METàFORES. HI HA MAGNíFIQUES I 1OèTIQUES DEFINICIONS DEL 1 POBLE, DITES PELS ESCRIPTORS RELLEVAIITS DEL PAíS, FINS I TOT PELS PINTORS. DEIXEU-ME'N EVOCAR DUES: PARADjS LAU, SEGONS CHAGALL LA FLOR EL RAM, SEGONS LA CANCO POP _ ._, UL,^R^ �PER L'ALCALDE D'UNA CIUTAT COM BARCELONA, TOSSA ÉS UN l PROTOTIP DE CIVILITAT, UN PòSIT DE CULTURA I DE CIVILITZACIó. A TOSSA UN SE SENT FORMANT PART D'UN PAISATGE TREBALLAT PEL TEMPS I PELS HOMES. AQUí HI HAGUÉ UN PORT I UN CASTELL, PERPETUAT EL SEU RECORD EN L'ADMIRABLE MONUMENT`DE LA VILA VELLA, TANT S( [ CONSERVAT. AQUí HI VA VA PROSPERAR LA PESCA I LA NPVEGACI_ó. AQUí ES VISQUÉ LA PRIMERA ILLUSIó DEL TURISME, D'UN TURISME CULTE I REPOSAT, PROFUNDAMENT CíVIC. LA LLUM DE TOSSA HA CRIDAT ELS ARTISTES I LA SEVA PAU RECòNDITA HA ESTAT REFUGI DE FUGI'x'IUS DE LA INTOLERàNCIA. TOSSA NOS HA POGUT ESCAPAR, El ELS DARRERS DECENNIS, DE LES TENDèNCIES MÉS AVARICIOSES I MENYS HUMANITZADORES DEL FENòMEN TURíSTIC. PERó EL POBLE MANTÉ LA SEVA PERSONALITAT, EL SEU ORGULL, LA SEVA DIPONIBILITAT A TORNAR A FER VALDRE LA CULTURA I LA MESURA. AQUEST ÉS L'ATRACTIU DE TOSSA, EL MIRALL QUE ENS OFEREIX, L'EXEMPLE. VINC I TORNO A UNA CIUTAT Q1JE S'ESTà SUPERANT, QUE �S'ESTà RETROBANT. VEIG AQUEST MATEIX ESPERIT DE RETROBAMENT I DE SUPERACIÓ, DE CONFIANÇA EN LES PRòPIES POSSIBILITATS, EN ELS CARRERS I EN ELS HABITANTS DE TOSSA. ELS JOCS OLÍMPICS ENS HI HAN AJUDAT, TAMBÉ PODEN SER UN ESTÍMUL PER VOSALTRES. SóN LA GRAN OCASIÓ DE TOTS. PTEU LA CONFIDèNCIA DE L'AMIC I DE L'ADMIRADOR, MÉS QUE EL DISCURS ,DE---P@Li C, EN AQUEST ACTE ÍNTIM COM ÉS SEMPRE L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR. TENIU ENCARA UNA FESTA MÉS íNTIMA, LA FESTA DEL PELEGRÍ A L'HIVERN, ADMIRADA ARREU / ENCARA QUE POC CONEGUDA. AVUI EL PETIT LAPSE DE LA FESTA QUE COMENCEM ÉS LA PORTA DE L'ESTIU, AQUEST ESTIU TOTS TENIM MOLTAIFEINA.1 HEM DE QUEDAR BÉ DAVANT DEL MÓN.1HI QUEDAREM. QUE TINGUEU UNA BONA FESTA I QUE TINGUEM UNS BONS JOCS OLíMPICS j 9 U t 7775 { m K ! e--1\ \-1"-)'-.T:11"1 Pe ,y (cZ) cV20P0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4177 Title A name given to the resource Festa Major de Tossa de Mar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Envelat Plaça Nova, Tossa de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Model social Territoris Tossa de Mar Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1273/19920612d_00481.pdf e2cce6ef013063ee57e06f73b71eca9d PDF Text Text PARAULES D'INTRODUCCIO DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. MARIO SOARES, PRESIDENT DE LA REPUBLICA DE PORTUGAL ALSALO DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 12 de juny de 1992 �- 2 EL MOMENT ÉS EXCEPCIONAL I L'ORADOR INQÜESTIONAf BLE: PORTUGAL ACABA D'AQUí A POCS DIES EL SEU PERÍODE DE PRESIDèNCIA COMUNITàRIA I QUI AVUI ENS PARLARá ÉS UN DELS PROTAGONISTES DE LA HISTòRIA RECENT, NO JA DEL SEU PAíS -QUE AIXò ÉS ABSOLUTAMENT OBVI-, SINó D TOT EUROPA. MàRIO SOARES HA PARTICIPAT ACTIVAMENT -QUAN NO ENCAPÇALAT PERSONALMENT- EN ELS PRINCIPALS PROCESSOS DE RESISTèNCIA, LLUITA CÍVICA, REVOLUCIó, RECONSTRUCCIÓ, MODERNITZACIÓ I ESTABILITZACIÓ DEMOCRàTICA MOLT PROBABLEMENT AQUESTA SIGUI LA SEQÜèNCIA LòGICA- DEL SEU PAíS. EL PRESIDENT SOARES SENT UNA ESTIMACIó SINCERA PEL NOSTRE PAíS I HA DEMOSTRAT REITERADAMENT UNA ESPECIAL SENSIBILITAT1ENVERS BARCELONA. SAP I CONREA L'INTERèS I L'ATRAdTIU MUTUS QUE CARACTERITZEN LES RELACIONS ENTRE AQUESTS DOS POBLES, AQUESTS DOS EXTREMS D'IBèRIA, qE LA VELLA SEPHARAD, QUE AQUEST ANY DE 1992 HA VOLGUT RETROBAR-SE ELLA MATEIXA, DE MANERA PACÍFICA I MIRANT ESPERANÇADA EL FUTUR. �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DIGNíSSIMES AUTORITATS BENVOLGUTS AMICS. UNA VEGADA MÉS LA CIUTAT DE BARCELONA I MOLT ESPECIALMENT AQUEST SALó DE CENT QUE ÉS EL BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRàCIA PARLAMENTàRIA AL CONTINENT EUROPEU, S'ENORGULLEIXEN I HONOREN REBRE LA VISITA D'UN CAP D'ESTAT. AQUESTES MATEIXESlPARETS QUE AVUI US ESCOLTARAN ATENTAMENT HAN AFEGIT AL SEU CABAL HISTòRIC SECULAR LA VEU D'ALGUNS DELS PRINCIPALS DIRIGENTS POLÍTICS D'EUROPA. AVUI, PERò, A L'HONOR S'HI AFEGEIX L'EXTRAORDINARI INTERèS PER SENT II R NO NOMÉS LA VEU CORTESA I AMABLE D'UN AMIC, SINó TAMBÉ LA REFLEXIÓ DEL PRE- SIDENT DE LA REPúBICA DE PORTUGAL SOBRE EL FUTUR DELS POBLES IBèRICS EN EL NOU MARC QUE DESCRIU L'EUROPA DE L'ACTA ÚNICA. �AHIR MATEIX VA VOLER SALUDAR UN VELL AMIC D'AQUí, ANTONI TàPIES, AMB QUI NO FA PAS MASSA VA COINCIDIR A LISBOA MATEIX, I UN ALTRE VELL AMIC DEL SEU PROPI PAÍS, JúLIO RESENDE, UN MESTRE PINTOR QUE ACABA D'EXPOSAR A LA COMARCA D'OSONA, AMB LA COMPANYIA, ENCARA, D'UN ALTRE ARTISTA IL•LUSTRE, AQUEST COP DE LA PARAULA, EUGÉNIO DE ANDRADE. DE FET, LES RELACIONS ENTRE ELS NOSTRES DOS POBLES SÓN ANTIGUES I HAN CONFLUÏT EN DIVERSES OCASIONS EN LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA IBèRIA DIFERENT, RESPECTUOSA DE LES DIFERENTS NACIONALITATS QUE HI CONVIVIM, AMB UNS ACCENTS DISTINTS PERò AMB UNA MATEIXA TONADA. EL POETA (JOAN MARAGALL), EN EL SEU HIMNE IBèRIC, ESCRIU: TERRA ENTRE MAR, IBèRIA, MARE AIMADA, TOTS ELS TEUSIFILLS TE FEM LA GRAN CANÇÓ. EN CADA PLATJA FA SON CANT L'ONADA, MES TERRA ENDINS SE SENT UN SOL RESSò. EL MATEIX POETA HAVIA PROPOSAT A UNAMUNO LA CREACIÓ D'UNA REVISTA, ANOMENADA "IBèRICA", ESCRITA EN TOTES LES LLENGÜES PENINSULARS. JO HE FET SERVIR LA MEVA. SENTIM ARA LA PARAULA DEL PRESIDENT SOARES EN LA SEVA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4179 Title A name given to the resource Introducció a la conferència del President de la República de Portugal, Mario Soares. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Europa Soares, Mario Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1274/19920708d_00486.pdf bb19f2e6942f0428a5a30826cd3b8a16 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDEE DE BARCELONA DAVANT DELS CáNSOLS ACREDITATS A BARCELONA. SALó DE CENT, 8 DE JULIOL DE 1992. Honorable Degana, Honorables Cònsols, La preparació de la ciutat per acollir la Familia Olímpica i els visi ants durant la celebració conjunt dels Jocs ha requerit dels més variats l'esforç sectors i de nombrosos professionals i vol ntaris. Vostès, el Cos Consular acreditat a Barcelona, han participat en aquest esflyrq d'una manera singular. Han establert el pont entre la ciutat que coneixen i els nacionals deis paísos que els han acreditat moltes dificultats Em consta que administratives tècniques, d'una banda o d l'altra, han estat vençudes gràcies a la spva perseverancia i eficaç intervenció. En poq4ies paraules: han fet vostès de cònsols en el sentit més tradicional i profund de l'antiga institució consular que ha estat sempr present en la �vida d'aquesta ciutat. D'aquí a 17 dies s'iniçiarà esdeveniment per al qual la preparat. La història el gran iutat tant s'ha contemporània de Barcelona haurà estat marcada positivament per tres dates, 1888, 1929 i 1992, els esdeveniments de les quals hn fet possibles les transformacions i la din mització que la ciutat necessitava en cada un deis moments. Es notori -és visible es p d la dir- que la cita del 92 haurà servit pr a posar la ciutat al dia i deixar-14 en condicions d'aspirar al lloc que ambiciona en l'Europa integrada del mercat únic del 1993. D'aquí a 17 dies Barcelona s rà el centre de l'atenció del món sencer.1 Aquest és un privilegi de les ciutats olímliques, que ara, amb els avenços extraor inaris de la comunicació, adquereix un ca ácter universal. Impressiona considerar que les 2i cerimònies �d'inauguració i cloenda del Jocs Olímpics podran ser seguides per mes de 3.000 milions de telespectadors. Les ciutats atreuen l'atenci0 per dues raons extremes: per les manifestacions de la pau, i els Jocs en són l'exponent m xim, i per les conseqüències de la guerra, de la qual les ciutats han principals. Hiroshima estat sovint Gernika, han les víctimes Covettry, Dresden esdevingut immarcescibles símbols de la tragedia de la uerra. Barcelona afortunadament atrelrá l'atenció pel primer motiu, però no pot l oblidar que en aquest moment hi ha ciutats q e l'atreuen pel segon, com és el cas de arajevo, ciutat ¡ germana olímpica que va orgInitzar els Jocs d'Hivern del 1984. He demanat al Ministre d'Afer Estrangers, Sr. Javier Solana, que el Goverib espanyol faci 3í �gestions a fi que la vella tradició de la treva olímpica, Mediterrània, que va s'apliqui néixer a la hovament a la Mediterrània durant la celeb ació dels Jocs Olímpics en una ciutat mediterrània. Si la petició d'una treva olímpica pogués comptar amb el suport dels governs que els han acreditat a vostès, tindria aleshores una gran força moral. La comunitat internacional reunida a Barcelona amb motiu de l'expressió mé elevada de la pau, que és la convivencia en els Jocs, está legitimada per demanar a les arts enfrontades que respectin una treva olímpl.ca. Per primera vegada d'ençà e la fi de la Segona Guerra Mundial, durant els Jocs de Barcelona es donaran tes condicions internacionals perquè aquest$ siguin els Jocs més universals deis darrers temps. Barcelona voldria que fossin els Jocs que segellessin la reconciliació i ajudessin a l'aproximació entre els pobles en un món qu s'ha fet petit, �i on els problemes ja són comuns a tots els pobles, són, en defini :iva, problemes d'humanitat. Després de la XXVè Olimpíada celebrarem els Jocs Paralímpics i després la ciutat retrobarà un ritme més normal, però q e no deixarà de ser viu. Será el moment d'ap ofitar la ciutat per disfrutar-la i també per tilitzar-la amb les millares que s'hi han incrporat. Alguns de vostés ens deixaran després deis Jocs, cridats a altres càrre4s professionals. Hauran viscut aquí una experiencia intensa i tindran un record especial Sle Barcelona per haver estat cònsols en una iutat olímpica. Estic segur que allí on vagin Barcelona tindrá uns amics. Nous Cònsols vind an a Barcelona i el cicle de la relació de la ciutat amb la institució consular continuar �Voldria, per acabar, expreshar a tots vostès el reconeixement de la ciutatt, el meu personal i el del Consistori que pr¢sideixo per la labor que han realitzat, comprensiva i eficaç, en aquest període apassionant de la preparació de la ciutat per als Jocs Olímpics, així com anticipar-los l'agraïment per l'esforç professional que encara hau an de fer les properes setmanes. �Ref.:GUIó 135/92 08/07/92 Data: GUI Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Reunió amb el Cos Cjnsular acreditat a Barcelona. Salutació abans dels Jocs (08/07/92). - S'adjunta la proposta de paraules de l'Alcalde. - Estan previstes les intervenc!Lons de la Degana i del Cònsol General d'Itàlia, com a president del Comitè d'Assumptes Olímpics del Deganat, amb la cloetda de l'Alcalde. Hi haurà un brindis per l'èxit des Jocs. - Durant els darrers mesos els Cònsols s'han vist sotmesos a una gran pressió, alguns evidentment més que d'altres, però, en general, tots s'han hagut d'esforçar per atendre les peticions que arribaven dels seus països réspectius. Molts Cònsols no han tingut l'oportunitat de poder ac4edir a l'Alcalde, com volien, davant les dificultats inevitablés que trovaven. Per aquestes raons, semblava convenient que l'Alcalde dirigís unes paraules al conjunt del cos consular i departís després una estona amb ells. - La notícia podria ser: "L'A calde demana als Cònsols que informin els seus governs de les gestions sobre la treva olímpica". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4180 Title A name given to the resource Reunió amb el Cos Consular acreditat a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Acció política Diplomàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1275/19920715d_00489_0001.pdf 18d7680477237f89c75c2dcd18b301d1 PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan sols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de nosaltres mateixos, de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perquè sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè representeu l'art, l'alegria i l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats siguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, atletes, acompanyants, membres de la familia olímpica, espectadors, etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els propers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la i fer-la néixer en tots ells. - Per a tots nosaltres, per a tols els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir mes ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generositat en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti curiositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'éndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar 1 per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aquest gran festival olímpic en què tota la ciutat es transformarà per uns dies i que no és altra �cosa que la suma i compendi de tot allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar en una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i inigualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperançada, admirada per propis i estranys, lloada pel carácter dels seus homes i dones, cap el 2.000. - Amics, els Jocs ens posen a totš davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin peró també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb la vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcie$. �Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per 'Simpatia per Barcelona" Dim cres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan ols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de posaltres mateixos,.de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perqué sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè ±epresenteu l'art, l'alegria l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats iguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, a letes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els ptopers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant mágic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la :er-la néixer en tots ells. �- Per a tots nosaltres, per a to s els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generosit4t en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti c riositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una meda la que vagi molt mes enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'ndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, delsseus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aque4t gran festival olímpic en qué tota la ciutat es transformará per uns dies i que no és altra cosa que la suma i compendi de tct allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar eí1 una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i intgualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb u record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra grin jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está qu aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperalilcada, admirada per propis i estranys,, lloada pel carácter dls seus homes i dones, cap el 2.000. �- Amics, els Jocs ens posen a tot davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin però també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb l vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcies � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4181 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" - Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante. 21.00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Almirante Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Art Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1276/19920715d_00489_0002.pdf 140c8e6308efca68a558545202077e1d PDF Text Text MISSATGE kwoosereenerrisi~11 DE L'ALCAL E DE BARCELONA A TOTS ELS DE GRANS MAGATZEMS I PETITS pENE ESTABLIMENTS, CAMBRERS I ALTRES PROFESSIONALS DEL Mo~asillwaid~ SECTOR DE LA RESTAURACI I L'HOSTALERIA. �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, Ha arribat el moment. Tot allò que vosaltres sou i representeu, és a dir la cara més amable d'aquesta ciutat, passarà a primer pla, tant com els records que els atletes facin a les instal lacions olímpiques. El vostre és un compromís molt gran. Tant, que goso afirmar que tots plegats som a les vostres mans. Si doneu el 100 de la vostra capacitat d'atenció, simpatia, seducció, bon humor i orgull de viure en aquesta 'èxit assegurat en una part ciutat, tenim el 100 importantíssima del repte dels Jocs Olímpics. Una part que ens toca de prop i que depèn de nosaltres i vosal- tres: la de l'atenciç a tots aquells homes i dones k d'arreu del món que vénen a competir o a veure les competicions. Milers i milers de pe sones, atletes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors, etc., han arribat ja í aniran arribant a Barcelona durant els �elativament poc entre nosaltres propers dies. Estaran i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la simpatia per Barcelona. Demostreu-la i feula néixer en tots ells.; Per a tots nosaltres,1 per a tots els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms més segurs però no tancats en però no més altius, nosaltres mateixos. Al'; contrari: L'hospitalitat, la generositat en el tracté, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti cu'iositat per conèixer-nos, la simpatia sempre, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. Hem d'aconseguir que tothom s'endugui un record meravellós de Barcelona, de la se a gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per comprar. Un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. t Us demano sobretot que emprengueu aquest moment excepcional de la nostra vida cololectiva com una immillorable inversió per al futur. No vulgueu abraçar-ho tot d'una revolada. Estigueu segurs i convençuts que molts dels qui ara vindran to4naran si els tractem bé. - 2 �A les vostres mans esta que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, e projecti esperançada, admirada per propis i estranysd lloada pel caràcter dels seus homes i dones, cap el 2000. í Amics, els Jocs ens posen a tots davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. però també per nosaltre Pasqual Maragall Per ells, pels qui vinguin mateixos. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4182 Title A name given to the resource Missatge de l'alcalde de Barcelona a tots els dependents de comerços, de grans magatzems i petits establiments, cambrers i altres professionals del sector de la restauració i l'hostaleria Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1277/19920718d_00490.pdf c8899aa49e47e8979b6eb92569fa49db PDF Text Text EL NOSTRE NORD/SUD: COOPERAC7ó I SEGURETAT EN LA MEDÏTERRàNIA (Escola d'Estiu del PSC, 18 de juliol de 1992.) Els europeus hem tingut trapicionalment una visió "culturicista" de la Mediterrània. Ens ha atret i commogut la seva diversitat. El "Mare Nostrum" és l'origen de la civilització europea i el bressol de .les tres grans religions monoteistes. Tot aikò és cert. N'hem parlat durant segles i en continuarem parlant, d'aquesta Mediterrània que enquimera els nostres poetes. Ara, sense negar-la, ens hem d'ocupar d'una altra mediterrània: la del conflicte i la inseguretat, la que ha esdev ngut un problema per a ella mateixa i un motiú de preocupació per a la Comunitat Internacional. Aquesta Mediterrània conf4ctiva es venir, però no m'hem fet cas incontrovertibles no veia Les dades eren les hem interpretar a temps, ni amb generositat. sabut �El mar ja no és només una frontera política i cultural, sinó, sobretot, una frontera económica, un immens Rio Grande. Els països mediterranis dp la Comunitat Europea representen el 81 pe p cent del PIB de la conca mediterrània, mentre que els del sud solament un 10,3 per cent. En l'actualitat, els Estats europeus mediterranis compten amb el $1 per cent de la població (190 milions), da+ant els Estats árabs que sumen un 34 per cent (129 milions), Turquia, un 15 per cent (567 milions), Israel i Palestina solamen quatre. Però, d'aquí a tres dècades als 380 milions del total d'avui dia s'hauran suMat 170 milions d'habitants mes, el 68 per cent d'ells del món àrab, el 22 per cent de Turqyia i tan sols un 10 per cent d'Europa. �El cáracter potencialment explosiu de la pressió demogràfica del Sud i l'Est de la Mediterrània l'augura una dada espectacular sobre la piràmide d'edats. Mentre que en els paisos del nord de la Mediterrània els joves menors de 15 anys representen entre un 20% i i un 25% de la població total -a España el s altres paisos percentatge és del 24,6%-, se situa entre el 38,5% de Tutquia i el 48,3% de Síria, passant pel 45,4 % d'Algèria. Per sota del fet demogràfic està el fet social i econòmic del subdesenvolupament que es produeix quan l'increment de la població, amb el lògic creixement de demandes socials i laborals, no va ac mpanyat d'un desenvolupament de la producció, que, fins i tot, és, amb freqüència, negatiu. En tots els paisos àrabs de la conca mediterrània, la taxa de cre: xement anual del PIB entre el període de 1915-1980 y el de 3 �1980-1986 ha disminuit a quaDi la meitat. A aixó s'ha d'afegir el contrast de creixement de la força del treball entre el nord i el sud. La taxa per a l'Europa mediterrània entre el 1990 i l'any 2000 es preveu e 11 per cent, mentre que per a Tunisia, Marroc i Algeria será d'un 31 per cent. ixò suposa que anualment són necessaris 250.000 llocs nous de treball a Algeria, una mica més al Marroc i quasi 80.000 a Tunísia. En total, 600.000 llocs a escala del Magreb. S'ha calculat en 50.000 dólar el cost de cada nou lioc de treball. Si ho lultipliquem per sis milions de llocs de treball en 10 anys, resulta que d'aquí a l'any 2.000 seran necessaris 300.000 milions de dòlars, en una regio sense capacitat d'estalvi ni gaire atractiva per a l'estalvi exterior. Si a això s'afegeixen les enormes taxes d'atur ja �existents i uns règims polítics incapaços de trobar solucions, ens adonarem de la magnitud del problema. Conseqüència d'aquests desequilibris ha estat sempre l'emigració. A pesar de les barreres físiques, polítiques, religioses, culturals, els joves emigren, alguns aib els papers en ordre, la majoria com poden. Franca té quasi 800.000 algerians, 430.000 marroquins, 190.000 tunisians Itàlia i España encara tenen xifres reduïdes ce magrebins: no passen dels 100.000, però això canviarà, i aviat. Per contra, a Alemanya estan censats ja 1,5 milions de turcs, Bèlgica, alguns a Holanda i a centenars" de milers de marroquins i turcs. No és difícil preveure que la regió mediterrània serà l'àrea més conflictiva de la dècada dels 90. �Quines polítiques s'han d'artj_cular? Les que acabin de concretar-se hauran de ser polítiques col.lectives, comunitáries. El bilateralisme no hi té cabuda. I abans de l'ampliació de la CE s'hi hau-an d'incorporar, en aquestes polítiques, els països l'Associació Europea de Lliure Canvi. de Tot dient que les ajudes en forma de transferències de capital tenen un iímit per a la part que les concedeix i són insuficients per als destinataris. Per tant, caldrà forçar 1 imaginació i la voluntat. Sense oblidar que e desplaçament de certes activitats productives cap al Sud, per aprofitar-hi els millors costos de situació, pot perjudicar les eonomies menys desenvulupades de la Comunitat, entre elles la nostra. Recordem l'adagi d espullar un sant per vestir-ne un altre. Gianni de Michelis, quan va ser a Barcelona el desembre passat, al Saló de Cent, va proposar �que 1'1% del PIB de la Comunitat es destinés a ajudar l'Est d'Europa i el Sud de la Mediterrània, un 0,5% per cada regió. Aquesta mesura, ben vista per la Comunitat fa uns mesos, no té ara el vent econòmic a favor. Qué es pot fer, doncs? En ot cas, s'ha de trencar l'espiral de desesp rança que está penetrant la regió, sobretot el Magreb. A Algèria, ho estem veient, la . oventut té només tres camins: el conformism , que vol dir acceptar la pobresa, finte risme islàmic o l'emigració. 1 una manera de fer arribar un missatge d'esperanca, que els doni a entendre que compten, que no han estat ob idats, és obrir un procés de negociació comprengui els grans paquets drets humans, cooperació l'estil del que va ser la ultilateral que de problemes: seguretat, a nferéncia de la �Cooperació i la Seguretat a ropa entre l'Est i Oest. Val a dir que una conferència similar pels problemes de la Mediterrània 'erà més dificil, més complexa, que el model de referència. i Malgrat l'escissió político-ideològica entre l'Est i l'Oest hi havia mét en comú -una mateixa civilització industri41, cultura racionalista, uns que el diplomàtics- entre una mateixos Nord i mateixa hàbits el Sud d'Europa. Aixà, no hauria de frenar l'obertura del procés sinó que l'hauria d'ac elerar. Com més aviat ens hi posem millor. El 20 de juny passat va acabtr a Màlaga la I Conferència Interparlamentàri41 sobre Seguretat i Cooperació a la Mediterr nia, que havia �estat inaugurada per Félix Pons el dia 15, hi assistiren uns cent parla4nentaris de 25 paisos, tots els de la regló menys Israel, Algèria i les repúbliqus iugoslaves. Iniciatives com aquesta fan amí. El procés que demana la Mediterránla no pot ser estrictament intergovernamental. Les ciutats també hi tenen molt a dir Barcelona candidata a seu d la conferència � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4183 Title A name given to the resource El nostre nord/sud: cooperació i seguretat en la mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu del PSC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Demografia Ocupació Territoris Seguretat Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1278/19920723d_00491.pdf f832e2e1e47e5a8df2297a9b808acb8d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN LA INAUGURACIÓ DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT Dijous, 23 de juliol de 1992 Lloc: Jesuïtes de Sarrià 19:00 hores �Nota prèvia: L'Alcalde serà l'única autoritat que farà parlament a l'acte i, a suggeriment del regidor Trillas, s'han inclòs paràgrafs en castellà, francès i anglès. El text s'ha elaborat a partir d'una proposta prèvia preparada per Francesc Trillas. �AMIGUES I AMICS DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT, BENVINGUTS A BARCELONA. BIENVENIDOS, BIENVENUS, WELCÓME. ES UN HONOR I UNA SATISFACCIO, COM A PRESIDENT DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS I COM A ALCALDE DE BARCELONA, INTERVENIR EN LA INAUGURACIO D'AQUEST CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. ES MOLT IMPORTANT PODER CELEBRAR AQUEST GRAN ENCONTRE SIMBOLIC DE FRATERNITAT ENTRE 500 JOVES VINGUTS DE TOT EL MON, COM A ACTIVITAT PARAL.LELA ALS JOCS OLIMPICS. ES MOLT IMPORTANT, EN UN MON TAN INTERCONNECTAT COM EL NOSTRE, ON L'ACTUAL GENERAIO DE JOVES ES LA MES VIATGERA DE LA HISTORIA. ELS JOCS OLIMPICS SON UN ACTE DE FRATERNITAT ENTRE LA JOVENTUT. �EL MOVIMENT OLIMPIC HA VOLGUT REFORÇAR EL COMPONENT DE MISSATGE DE PAU ADREÇAT A LA JOVENTUT A TRAVES DELS CAMPS INTERNACIONALS PER AúJOVES. ELS JOVES BARCELONINS QUE HEU PREPARAT AQUEST CAMP HEU ENTES LA GRAN POSSIBILITAT` QUE TENIEM A L'ABAST. US VULL AGRAIR L'ESFORÇ QUE HEU:'FET, QUE ESTEU FENT. EM CONSTA QUE EL BON TREBALL pE L'ORGANITZACIO ES FRUIT DE LA MAGNIFICA TASCA DE MOLTA GENT, ENCAPÇALATS PER EN JOAQUIM FRADERA I EL SEU EQUIP, DE LA COL.LABORACIO DE TOTES LES INSTITUCIONS I, SOBRETOT, DELS JOVES QUE HI HAN COL.LABORAT COM A VOLUNTARIS, ACOLLINT MEMBRES DEL CAMP A CASA SEVA O PARTICIPANT EN LES ACTIVITATS OBERTES. ESTIC CONVENÇUT QUE EL VOSTRE TREBALL I LES VOSTRES APORTACIONS HAURAN VALGUT LA 1ENA, DE LA MATEIXA MANERA QUE ELS MILERS I MILERS DE VOLUNTARIS OLIMPICS, LA MAJORIA D'ELLS MOLT JOVES, ES POT DIR AVUI QUE SON L'ANIMA I EL /SOMRIURE DELS JOCS OLIMPICS. MOLTES GRACIES A TOTS. VULL TAMBÉ TENIR UN RECORD PER A TOTS ELS JOVES I INFANTS QUE NO PODEN SER AMB NOSALTRES, A CAUSA DE GUERRES COM LA DE IUGOSLAVIA O DE SITUACIONS DE 2 �POBRESA, EN ALTRES PAïSOS. BARCELONA NO ELS OBLIDA. L'ANY QUE VE CELEBRAREM A BARCELONA L'ANY DE L'INFANT. PER PREPARAR-LO, L"AJUNTAMENT MOSTRA EN AQUEST MATEIX RECINTE UNA EXPOSICIO SOBRE LA REALITAT INTERNACIONAL I EL PAPER DE` LA JOVENTUT. DUREM AQUESTA EXPOSICIO PER TOTA LA CIUTAT, I ALS CENTRES D'ENSENYAMENT. [CASTELLA] COMO ALCALDE DE BARCELONA, QUIERO DAR LA BIENVENIDA A TODOS LOS QUE VENIS DE LEJOS. AQUI ENCONTRAREIS UNA CIUDAD ABIERTA Y HOSPITALARIA. ME CONSTA EL INTERES DE LOS ORGANIZADORES POR DAR UN CONTENIDO ECOLOGICO AL CAMPO DE ESTE AÑO. LA PROTECCION DEL MEDIO#AMBIENTE NOS PREOCUPA Y NOS OCUPA. LA CIUDAD OE BARCELONA PARTICIPO ACTIVAMENTE EN LA RECIENTE CUMBRE DE RIO DE JANEIRO PARA PROMOVER1EL COMPROMISO DE LAS CIUDADES DE TODO MANTENIMIENTO NATURALEZA. MUNDO POR DEL EQUILIBRIO DE EL LA �HAY QUE HACER TODOS LOS ESFUERZOS POSIBLES PARA GARANTIZAR LA PRESERVACION DE LOS RECURSOS NATURALES QUE HEMOS RECIBIDO Y QUE DEBEMOS TRANSMITIR A LAS NUEVAS GENERACIONES. LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICION INTERNACIONALISTA. HACE MAS DE MEDIO SIGLO, CON MOTIVO DE LA OLIMPIADA POPULAR, MILLARES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO ESTUVIERON AQUI CON SU ENTUSIASMO Y SU IDEALISMO EN FAVOR DE LA LIBERTAD. MAS RECIENTEMENTE, EN 1985, BARCELONA ORGANIZO, CON MOTIVO DE., AÑO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD, EL CONGRES) MUNDIAL. o- HOY, MILES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO, PUEDEN VER EN BARCELONA UN SIMBOLO DEL DEPORTE, PERO TAMBIEN )E LA FRATERNIDAD, DE LA PAZ Y DE LA TOLERANCIA. NUESTRA INTENCION ES QUE ESTO NO ACABE AQUI, SINO QUE LOS JUEGOS Y L CAMPO INTERNACIONAL DE LA JUVENTUD DEJEN UNA HUELLA PROFUNDA Y PERMITAN A LA BARCELONA DEL FUTURO SER UNA DE LAS CAPITALES DE LA JUVENTUD SOLIDARIA DEL MUNDO. �AQUEST I NO ALTRE ES EL SENTIT QUE TE, PER A Í NOSALTRES EL MURAL GEGANT QUE PINTARA EN JOSEP NIEBLA I QUE S'UBICARA DEFINITIVAME'1T, A PARTIR DE LES FESTES DE LA MERCE, A L'ESTACIO DEL NORD, COM A SIMBOL PERMANENT D'UNA CIUTAT JOVE QUE ASPIRA A UN MON MILLOR. [CASTELLA] EN ESTE AÑO'92 LA CELEBPACION DEL CAMPO TIENE MAS SENTIDO QUE NUNCA. [FRANCES] i DEVANT DES PROBLEMES DU MONDE D'AUJOURD'HUI, LA JEUNESSE VOYAGERE, SOLIDAIRE ET OUVERTE ^ QUI EST REPRESENTE '',DANS CET CHAMP DE BARCELONE C'EST LE MEILLEUR ANTIDOTE CONTRE LA TEMPTATION DE L'INTOLERANCE ET DE LA VIOLENCE. [ANCLES] THE MEN AND THE WOMEN OF YOUR GENERATION WILL BE THE RESPONSIBLES OF THE PEACE IN THE FUTURE, IN THE WORLD. yOU ARE THE GREAT HOPE FOR THE PEACE AND THE FRIENSHIP BETWEN THE HUMANITIE. �ESTAREM TOTS MOLT ATENTS ALS RESULTATS I AL CONTINGUT DEL FORUM DE DEBAT JUVENIL, QUE INAUGURARA ELS DIES VINENTS EL PRESIDENT DE LA COMTSSIO EUROPEA, JACQUES DELORS. QUEDA INAUGURAT EL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT. MOLTES GRACIES. �Tandon #7 Joventut.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4184 Title A name given to the resource Camp Internacional de Joventut / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesuïtes de Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Joventut Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1279/19920725d_00492.pdf dec6c51cecfe678fc62e13d00e396afb PDF Text Text r • \^ \ t -15),.`_R c .RCi.4 (.111,Z, 1,141,1.j¡U C.S CIUTADANS DEL MÓN, FA 56 ANYS S'HAVIA DE FER UNA OI.IMPiADA POPULAR EN AQUEST ESTADI DE MONTJUiIC. EL NOM DEL PRESIDENT DE L'OLIMPí 1ADA POPULAR ES GRAVAT ALLà DALT, A L'ANTIGA PORTA DE LA MARATHON. ES DEIA LLUíS COMPANYS I ERA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. AVUI L'ESTADI ESTà REFET I LA CIUTAT TAMBÉ, AMB L'AJUT DE TOTHOM, QUE JO AGRAEIXO. I TINC L'HONOR DE SALUDAR —VOS A TOTS I DONAR— VOS LA BENVINGUDA A BARCELONA, Al AQUELLS QUE SOU AQUÍ I A AQUELLS MILERS DE MILIONS QUE ENS VEIEU O QUE ENS SENTIU D'ARREU DEL MÓN. I HO FAIG EN NOM DE L'ACTUAL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I EN NOM DEL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, ALS QUALS M'HONRO A REPRESENTAR. SENSE LA SEVA INTERVENCIÓ I LA DEL VICE— PRESIDENT NARCÍS SERRA AQUEST MOMENT NO HAURIA ARRIBAT MAI. — 1 — MX000001 tif �AQUESTA CIUTAT NOSTRA, AQUESTA CIUTAT OBERTA QUE ES BARCELONA ES AVUI LA VOSTR. CIUTAT, LA CIUTAT DE TOT EL MON. VULL FER ESMENT DE LA CARTA QUE HE REBUT DEL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, EN LA QUAL SE'M DEMANA DE FER UNA CRIDA PUBLICA PER AL COMPLIMENT DE L'ACORD !DEL 17 DE JULIOL, RELATIU A UNA TREVA '.A L'ANTIGA IUGOSLAV IA. PODRIA SER LA TREVA OLIMPICA DE LA TRADICIO CLASSICA, I POSTER L'INICI DEL ' AL SENTIT COMU I AL COMPORTAMENT CIVIC. AVUI LA NOSTRA CIUTAT REPRESENTA CATALUNYA, f LES 16 CIUTATS SUBSEUS, TOT ESPANYA, L'AMPLI MON IBEROIAMERICA QUE ES RETROBA AQUI, I MOLT ESPECIALMENTr EUROPA, LA NOSTRA NOVA GRAN PATRIA. I HO FA GRACIES A L'ESFORÇ DE 60,000 TREBALLADORS, LA MEITAT DELS QUALS SON VOLUNTARIS, A QUI AGRAEIXO EL SEU ESFORÇ I DE1ICACIO. 2 MX000005.tif �BARCELONA, QUE AMB ALBERTVILLE FA DEL '92 L'ANY EUROPEU DELS JOCS, VOL SE PER DAMUNT DE TOT, UNA CIUTAT EUROPEA, ORGULLOSA DE COUBERTIN 1 ELS SEUS, DEL ISEU ESPERIT INTERNACIONALISTA, QUE HA PgRMES EN EL NOSTRE SEGLE -EL SEGLE DEL PROGRES I DE LES GUERRES, DE L'ARROGANCIA DELS MOTS I DE LA IMPOTENCIA DELS CORS- DE RETROBAR-SE CADA QUATRE ANYS PER FER ESPORT, PER iJ. LUITAR SENSE VIOLENCIA I PER PARLAR UN LLENGUATGE COMU. QUE AQUESTA FESTA SIGUI TAMBE LA DELS HOMES I LES DONES, LA DE LES NACIONS I L S CIUTATS DE TOT EL MON 1 QUE SIGNIFIQUI L'IN CI DE LA PAU DURADORA QUE LA JOVENTUT MEREIX ASSOLIRA. VISCA EL JOCS OLiMPICS! • TINC L'HONOR DE PRESENTAR EL PRESIDENT DEL COMITE INTERNACIONAL OLIMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH. 3 MX000009 tif � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4185 Title A name given to the resource Discurs d'inauguració Jocs Olímpics Barcelona 92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Europa Commemoracions Companys, Lluís, 1882-1940 Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Traducció al català del discurs original pronunciat en diferents idiomes durant el discurs (català, castellà, francès i anglès). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1280/19920725d_00493.pdf 04bc2a161de46e272392a1aabb614cf5 PDF Text Text LOS SIMBOLOS DE NUESTROS JUEGOS Hoy, al caer la tarde, empezará algo nuevo. Barcelona será el centro de las miradas del mundo entero, que asistirá por televisión a la inauguració4 de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Miles de millones de espectadores descubrirán nuestra ciudad, que dará la bienvenida a 15.000 atletas y directivos, con una ceremonia inaugural que conjugará sabiamente nuestro arte y nuestros símbolos, en un gran espectáculo de comunicación. La ilusión de esa presentaclón de Barcelona al mundo se ha visto distorsionada por una aittificiosa polémica sobre la "catalanidad" de los Juegos Olímpicos. El surgimiento de la campaña mal llamada de "catalanilación" de nuestros Juegos, al calor de una contienda electo#al vició la recta final de preparación de los Juegos y le dió un tono inevitable de politización partidista. Esta campaña intentó introd4cir una semilla de división en el proyecto contemporáneo de este país que ha contado, y cuenta, -en Catalunya y en toda España- con el apoyo más amplio entre los ciudadanos. No renuncio a analizar públicamente, después de los Juegos, como en esta ocasión han dañado la imagen de Cataluña quienes se ufanan de amarla más que nadie. Entre los promotores de la polémica sobre la presencia de los símbolos de Catalunya e los Juegos ha habido dos posiciones, diferenciadas básidamente en el grado: la de sectores nacionalistas radicales muy minoritarios y la de otros sectores nacionalistas pretendidamente moderados, que no se sienten huérfanos del apoyo de la propia Presidencia de la Generalitat de Catalunya. Las actitudes que en algún momento ha mantenido el propio presidente -sus afirmaciones sobre la necesidad de catalanizar" los Juegos, su apoyo y comprensión recientes a nuevas campañas y las afirmaciones aún más recientes atribuyendo la catalanización a la presión ejercida sobre el COOB- me han disgustado persdnalmente y han dolido en el Ayuntamiento de Barcelona, por las acusaciones que implicaban, absolutamente falsas. Acciones posteriores del partido que gobierna en la Generalitat promoviendo que los ciudadanos sólo cuelguen en sus fachadas la bandera catalana han tenido un carácter de confrontación gratuita que ha �incomodado a muchos ciudadanos. A pocas horas de la ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos, creo preciso que la Opinión pública conozca algún aspecto significativo de las relaciones institucionales sobre la presencia de nuestros smbolos en los Juegos. A principios del pasado curse político, inmediatamente después de las vacaciones de verano, visité al President de la Generalitat para plantearle uPa larga serie de cuestiones de gran relevancia para Barcelong en la que era necesaria la colaboración o, como mínimo, la !coordinación con la Generalitat de Catalunya. En aquella reunión, una de esas reuniones que el President y el Alcalde de Barcelona mantienen con una frecuencia lamentablemente menor que la que sería de desear, planteé a Jordi Pujol con la formalidad yola solemnidad que la cuestión requería una revisión del conjunto de cuestiones relativas a la dimensión político-representativa de los Juegos con la intención de completar - y quizás corregir -, al más alto nivel, la labor de coordinación que se mantiene en el seno del Consorcio que es el COOB. Pedí en esa ocasión la opinión del Presidente de la Generalitat sobre dos asuntos de la mayor importancia: las ceremonias principales de los Juegos y la intervención que el Alcalde de Barcelona, como P r esidente del COOB, había de realizar el dia de la inauguración de los mismos. Sobre la primera de las cuestiones, obtuve una respuesta positiva del Presidente de la Generalitat que me hizo participe de su impresión optimista` sobre la solemnidad, el relieve institucional y la atmós f era general de satisfacción ciudadana que era previsible que reinara en las ceremonias olímpicas. La confianza con que expresó su previsión sobre la ausencia de protestas radicales en el Estadio Olímpico contrastó con un cierto temor sobre otro tipo de incidentes en la calle. Me extendí en mi consulta sobre el contenido que, a su juicio, podía tener la intervención del Alcalde de Barcelona. Era, a mi juicio, muy relevaste que el Presidente de la Generalitat pudiera expresar supopinión sobre lo que creía que ha de decirse en una oportunidad en que tres mil quinientos millones de personas estalrán siguiendo desde todo el mundo lo que sucede en Barcelona.! Como ya he dicho, obtuve del Presidente de la Generali- tat una impresión de satisfacción explícita con el plantea- �miento y diseño de las ceremonia olímpicas acordados en el seno del COOB, que no ha sido corregida ni matizada por ninguna comunicación posterior. Por lo que respecta a la seg nda cuestión, el contenido de la prevista intervención del Alcalde de Barcelona en la ceremonia inaugural, el Presidente me indicó que me contestaría posteriormente. Esta resptlesta, casi un año después, todavía no se ha producido. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona y Presidente del C0013192. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4186 Title A name given to the resource Los símbolos de nuestros Juegos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Despatx Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Identitat col·lectiva Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1281/19920728d_00494.pdf 3f2809b9e612db7368f4b498254212a3 PDF Text Text SALUTACIÓ AL M. HBLE. PRESIDENT D LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A L'EXCM. SR. PRESIDENT I MEMBRES DEL CIO, REPRESENTANTS DE LES EMPRESES COL.LABORADORES I IL.LUSTRES CONVIDATS. BARCELONA HA ESTAT DES DE SEMPRE UNA CIUTAT INDUSTRIOSA, OBERTA A LA INICIATIVA EMPRESARIAL I ON LES COMPANYIES DE CASA I DE FORA PODEN PRESUMIR D'UN DECIDIT SUPORT ALS GRANS PROJECTES CIUTADANS. QUAN VAM PRESENTAR LA CANDIDATURA OLÍMPICA, UN SEGUIT D'EMPRESARIS VAN OFERIR LA SEVA CONFIANÇA I LA SEVA DECIDIDA CONTRIBUCIÓ AL QUE ERA, EN AQUELLS MOMENTS, UN SOMNI DE FUTUR. BONA PART D'AQUELLES PERSONES QUE VAN COL.LABORAR TAN ACTIVAMENT SóN AVUI ENTRE NOSALTRES. JUST AFTER BARCELONA HAD BEEN NOMINATED, THE ORGANISING COMMITTEE BEGAN TO RECEIVE GENEROUS OFFERS OF COLLABORATION. FROM THE START, TOP INTERNATIONAL COMPANIES OF EVERY SECTOR DECIDED TO ASSOCIATE THEIR PRESTIGE AND THEIR MEANS WITH THE OLYMPIC GAMES. �I MUST ACKNOWLEDGE SUCH ANTICIPATION, AND THANK ALL THE PARTNERS, SPONSORS AND!SUPPLIES WHO BELIEVED IN BARCELONA'92 FROM THE1VERY OUTSET. 1 THROUGHOUT THESE YEARS, YOU HAVE STRENGTHENED YOUR LINKS WITH US, PROMOTING AND EXTENDING THE OLYMPIC IDEALS ALL OVER THE PLANET. LA MAYORÍA DE LAS EMPRESAS REPRESENTADAS AQUÍ, Y ESPECIALMENTE AQUELLAS RADICADAS EN NUESTRO PAÍS DESDE HACE TIEMPO, HAN COLABORADO MáS ALLá DE LA CESIÓN DE RECURSOS MATERIALES. LA ENTREGA DE LAS MUJERES Y LOS HOMBRES DE ESTAS EMPRESAS HA FACILITADO, GRACIAS A SU INAPRECIABLE APORTACIoN HUMANA, QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS CONTARá CON EL APOYO DE EXCEXJENTES PROFESIONALES. FINALMENTE, QUISIERA ANIMAROS A PARTICIPAR DE ESTA FIESTA. COMO REPRESENTANTES DE LAS EMPRESAS QUE HAN HECHO POSIBLE LOS JUEGOS, EL COMITÉ ORGANIZADOR OS RECIBIRá EN TODAS PARTES CON LOS BRAZOS ABIERTOS. Y OS PUEDO AFIRMAR CON TODA SEGURIDAD, ANTES DE CERRAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA, QUE LA CIUDAD NUNCA OLVIDARá VUESTRA PARTICIPACIÓN. HEMOS SELLADO YA UNA AMISTAD PARA SIEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4187 Title A name given to the resource Paraules a les empreses col.laboradores dels Jocs Olímpics Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Finançament Comerç Model social Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1282/19920808d_00495.pdf b09e09f22e60e6e50456a4256dd171b8 PDF Text Text PARAULES EN LA CERIMóNIA DE RECEPCIÓ DE L'ESTaTUA "L'ETE ll D'ARIS IDES MAILLOL CON LA VENIA DE SUS MAJE TADES. BARCELONA ACEPTA AGRADECIDA EL OFRECIMIENTO GENEROSO Y SENSIBLE DE LA REPRODUCCIÓN DE LA ESCU TURA "L'ETÉ" DE AR1STIDES MAILLOL. SERá LA PRIMERA PIEZA DEL GRAN ARTISTA DEL ROSELLÓ, CATALUÑA, LA TIE RA HERMANA DE QUE LUCIRá EN UN ESPACIO PÚBLICO DE ESPAÑA. DESDE SIEMPRE BARCELONA HA HECHO UN ESFUERZO PARA CONVERTI* MUCHAS DE SUS CALLES Y PLAZAS EN UN MUSEO PERMANENTE DEL ARTE ESCULTÓRICO. LOS EMPRESARIOS DE LA VUDAD, QUE TAN ESTRECHAMENTE HAN COLABORADO EN LA TRANSFORMACIÓN DE BARC LONA CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICO DE VERANO DE �1992, HAN CONFIRMADO ESA TRADICIÓN APORTANDO UNA MUESTRA REPRESENTATIVA DEL ARTE SERENO, CLáSICO Y MEDITERRáNEO DEL MAESTRO MAILLOL. AQUí EN MONTJUïC, FRENTE AL PALACIO NACIONAL, EN UNO DE LOS PUNTOS MáS SIMBÓLICOS Y FRECUENTADOS DE LA MONTAÑA, LA ESCULTURA PODRá SER OBJETO DE LA ADMIRACIÓN QUE MERECE. MAJESTATS, US AGRAïM QUE HAGUEU VOLGUT HONORAR I TESTIFICAR AMB LA VOSTRA REIAL PRESèNCIA AQUEST ACTE ; SENZILL, SENTIT, D'AQUESTA DE RECEPCIÓ PER LA PERÒ CIUTAT REPRODUCCIÓ ESCULTÓRICA QUE EMBELLEIX I ENRIQUEIX BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4188 Title A name given to the resource Recepció de l'escultura "L'Eté" de Arístides Maillol Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Maillol, Aristide, 1861-1944 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1283/19920809d_00496.pdf c4829b064ed36e1e3c03dc75d769cba3 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA, ALCALDE DE BARCELONA I PRÉSIDENT DEL COOB'92, A LA CERIMONIA DE CLAUSURA DELS JOCS D'ESTIU DE LA XXV OLIMPÍADA BARCELONA, 9 D'AGOST DE 1992 �AMICS DE TOT EL MON: BARCELONA HA VISCUT UNS DIES IRREPETIBLES, GRACIES A L'ESPORT I ALS ESPORTISTES, GRACIES ALS VOLUNTARIS, GRACIES ALS PATROCINADORS I GRACIES ALS SERVIDORS PUBLICS QUE HAN VETLLAT PER LA BONA MARXA DE TOT. PERO TAMBÉ GRACIES AL GENI CREATIU DELS SEUS CIUTADANS I A LA PRESENCIA DELS QUI, BARCELONINS ó FORASTERS, HAN OMPLERT DE VIDA ELS MAGNIFICS ESCENARIS DE LA CIUTAT. ELS JOCS SON COM UNA GRAN FESTA MAJOR DEL MÓN. HEM ESTAT, PER UNS DIES, UNA CIUTAT FELIÇ. UNA CIUTAT ORGULLOSA D'ACOLLIR GENT DE RACES, LLENGUES I CREENCES DIVERSES. [PERO FINS I TOT A LA FESTA HI HA DOLOR. COM EN LA MORT DEL NOSTRE AMIC BALLESTEROS, BOMBER JUBILAT I ENTUSIASTA. AQUEST VELL LLUITADOR PER LES LLIBERTATS SINDICALS, VOLUNTARI OLíMPIC A L'AEROPORT -QUE NO VA PODER SUPORTAR TANTA FELICITAT I TANTA TENSIó- RESUMEIX EL NOSTRE RECORD PER A TOTS AQUELLS QUI NO HAN POGUT VEURE AQUEST DIA, COM EL BON MINISTRE FERNáNDEZ ORDÓÑEZ I EL BON CIUTADà OCTAVI PELLISSA]. BARCELONE A ÉTÉ ENTHOUSIASTE ET SOLIDAIRE DANS UN MONDE QUI MONTRAIT AU GRAND JOUR SON CóTÉ INSTABLE ET DÉSÉQUILIBRÉ. LA GUERRE N'A RIEN VOULU SAVOIR DI LA TRéVE OLYMPIQUE. LES ACORDS DE LONDRES N'ONT PAS ÉTÉ APPLIQUÉS, LES ESPOIRS DE PAIX FORMULÉS PAR LE PAPE DANS SON MESSAGE AUX JEUX ONT ÉTÉ DÉÇUS. L'ESPRIT D'ABRAHAM, L'ESPRIT DU DIALOGUE ENTRE LES RELIGIONS A RÉGNÉ à BARCELONE, MAIS IL N'EST PAS PARVENU à IRRADIER LE MONDE. THE BARCELONA GAMES HAVE SHOWN THAT IT IS POSSIBLE FOR PEOPLE TO COMPETE AND SHAPE A WORLD WHERE THE ONLY SYMBOLS OR FLAGS ARE THOSE WHICH ARE FREELY SHARED, THOSE WHICH CO-EXIST DEMOCRATICALLY, AND WHERE THE WHITE FLAG OF PEACE FLIES ABOVE ALL OTHERS. THE VHITE FLAG FORMED BY THE SYNTHESIS OF ALL THE OLYMPIC COLOURS, THE COLOURS OF DE RAINBOW, THE COLOURS OF DE FIVE CONTINENTS. �PEDIMOS, EN NOMBRE DE LOS JUEGOS DE BARCELONA Y DE SU ESPÍRITU ESPECIAL, úNICO, IRREPETIBLE, QUI LOS PRÓXIMOS SEAN MEJORES, QUE EL DEPORTE NO TENGA QUE SUFRIR LA ARROGANCIA DE LA CULTURA, NI LA CULTURA LA DEL DINERO, NI LAS CIUDADES LA DEL COMERCIALISMO. NOS HABÉIS HECHO TOTALMENTE FELICES DURANTE 16 DíAS. PROCURAREMOS SER UN POCO MáS FELICES DURANTE MUCHOS AÑOS Y AYUDAR A OTRAS CIUDADES DE EUROPA Y DEL MUNDO 4k AFIRMAR SU PROTAGONISMO Y SUS AMBICIONES. SOM LA CAPITAL DE CATALUNYA, UNA ANTIGA CIUTAT DE LA NOVA ESPANYA PLURAL I DE LA NOVA EUROPA QUE S'UNEIX I S'EIXAMPLA. UNA CIUTAT IL.LUMINADA PER LA FLAMA D! OLíMPIA I D'EMPÚRIES, QUE ARA TRASPASSAREM ALS JOCS PARALíMPICS1 AQUI HEU TROBAT MILERS D'AMICS. AQUI HEU TROBAT MOLTS VOLUNTARI$ DE BARCELONA, QUE SEGUIRAN LLUITANT PER MILLORAR LA CIUTAT. EL CIVISME I LA URBANITAT SERAN LES NOSTRES BANDERES. VOSALTRES, ELS QUI HEU VINGUT ]E FORA, SOU ELS NOUS AMICS DE BARCELONA. AJUDEU-NOS A EXPLICAR QUE LES CIUTATS TENEN FUTUR. [A L'OCTUBRE A PRAGA 'I A FINALS D'ANY A RIO, LES CIUTATS D'EUROPA I DEL MóN FARAN SENTIR LA SEVA VEU.] A BARCELONA HI TENIU AMICS PER SEMPRE AMIS POUR LA VIE / FRIENDS FOR LI'E / AMIGOS PARA SIEMPRE GRACIES A TOTS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4189 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde a la cerimònia de Clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de la XXV Olimpíada. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Festes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-09 Description An account of the resource El discurs inclou els idiomes oficials als JJOO del 1992: català, francès, anglès i castellà. El document reprodueix cada fragment en l'idioma emprat originalment. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1284/19920828d_00497.pdf 89330d7d398080ba95f38f54920fa1bc PDF Text Text INAUGURACIO VILA PARALIMPICA 28 d'agost 1992, 18:OOh. �(Proposta d'intervrnció de l'Alcalde) AHIR I AVUI HAN OMENÇAT D'ARRIBAR ELS ATLETES DELS JOCS PARALíMP1CS. AQUESTA VILA ELS ACOLLIRà AL LLARG DE LA SE JA ESTADA, OFERINT EL MàXIM DE FACILITATS PERQUè PREPARIN LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS JOCS I DISPOSI1T DE CASA PRòPIA A BARCELONA. I ESTEM SEGURS QUE St'HI SENTIRAN COM EN LLUR PRòPIA CASA. LOS RESPONSABLES DE LA VILLA Y LOS DE TODA LA CIUDAD HAN REALIZ DO UN ESFUERZO HISTóRICO PARA ADECUAR TODOS LO LOS DEPORTISTAS. ESPACIOS A LAS NECESIDADES DE PARA GARANTIZAR SU ATENCIÓN Y PARA ELIMINAR BARRERAS Y OBSTáCULOS QUE PUDIERAN ENTORPECER SU MOVI IDAD. BARCELONA LLEVA '$A MUCHOS AÑOS TRABAJANDO PARA ELIMINAR TODO TIPO DE BARRERAS Y ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL TRABAJO I IODÉLICO REALIZADO EN ESTA VILLA NO TARDARá EN EXTINDERSE DE FORMA GENERALIZADA A TODOS NUESTROS B A IOS. �IN OUR WORLD, `'['ROUBLED BY THE ERECTION OF OBSTACLES AND FRORTIERS, THE CONTRIBUTION OF THE PARALYMPIC ATHLETES WILL BE OF PRIME IMPORTANCE. THEY WILL HELP US t0 PROVE THAT CITIES CAN BECOME AN IMPORTANT FOCUS OF EXCHANGE AND DIALOGUE; THEY WILL SHOW HOW DETERMINATION AND ACCOMPLISHMENT CAN OVERCOME THE BIGGEST HURDLES; THEY WILL BE PROUD STANDARD BEARERS O COMPETITION AND ENDEAVOUR WITH THE MOST NOBLE OBJtCTIVES. AQUESTA VILA, OBE TA AL MAR, EN PLENA CIUTAT, QUE VA SER FA UNES S TMANES LA LLAR DE LA FAMILIA OLÍMPICA I QUE ARA HO ÉS DE LA PARALIMPICA, ÉS EL MILLOR TESTIMONI EL QUE L'ORGANITZACIÓ I LA CIU- TAT VOLEN OFERIR ALS ESPORTISTES QUE DES D'AVUI RESIDIRAN AQUÍ. LA MEVA MÉS CALOROSA BENVINGUDA, DONCS, ALS JOVES DE TOTS ELS POBLE I CULTURES QUE CONVIURAN A VILA PARALIMPICA D BARCELONA. LA �• • ACTE D'OBERTURA DE LA VILA PRALIMPICA Data: 28 d'agost de 1992 18:OOh. Assistents: Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 President de la Fundació ONCE Personalitats (a definir) Conseller Delegat del COOB'9/ Director dels Jocs Paralímpi s Director de la Vila Paralímp ca Equip directiu dels Jocs i d la Vila Paralímpica Personal Vila Paralímpica Altre personal COOB'92 a traés dels caps de les unitats Patrocinadors i sponsors Empreses vinculades a la Vils Paralímpica Directors principals medis d! comunicació Veïns del Poble Nou Institucions vinculades als Jocs Paralímpics Premsa i fotògrafs Tots els convidats rebran un invitació formal (targetó) amb accés a pàrquing per a aquel s que es consideri oportú. Esquema de l'acte: A mesura que els invitats vagin arribant a la plaça sota les torres Mapfre i les Arts hauran de presentar la seva invitació i se'ls dirigirà cap al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Les personalitats que tingul..n privilegi d'aparcament se'ls rebrà a l'accés del pàrquing i se'ls acompanyarà al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Els fotògrafs acreditats podran accedir a la Vila dues hores abans de l'acte. Inici de l'acte: El director de la Vila Paral_ mpica rebrà l'Alcalde i altres convidats a la porta d'entr e da de la Vila i els guiarà fins a la Plaça de Cerimònies. Execució d'una fanfara pre-enregistrada anunciant l'inici de l'acte. �4 Discurs de benvinguda a la Vila Paralímpica per part del Sr. Armand Calvo, Director de la Vila. Discurs del Sr. Miquel Durap Campos, Director General de la fundació ONCE. Discurs de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona. Lliurament de la bandera ECC per part de l'Alcalde al Director de la Vila Paralímpica. El Director de la Vila entrega la bandera a una parella de voluntaris que es dirigiran a l'asta d'honor on s'hissarà amb els acords de l'himne paralímpic. Visita guiada per la Vila Paralímpica: Visita en comitiva per tal de veure les instal.lacions especifiques Paralímpiques, acabant a la Plaça de Cerimònies on l'Alcalde oferirà un aperitiu als convidants, donant l'acte per finalitzat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4190 Title A name given to the resource Inauguració de la Víla Paralímpica. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila Olímpica Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Discapacitats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1285/19920830d_00498.pdf dbe5bfd5c0ae35e6425f9860b4d14818 PDF Text Text PRESENTACIO DE LA TORXA PARALIMPICA Plaça de la Catedral 30 d'agost de 1992, 21:30h. -%^ Xa.^ ÍCá,ai!Ci C $t—z, �(Proposta per a la intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual. Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92). LA FLAMA DE BARCELONA'92 ÉS ENCARA ENTRE NOSAL- TRES. EL FOC D'OLíMPIA, SÍMBOL DE PAU, D'AMISTAT I DE SOLIDARITAT, ICREMARà PER ALS JOCS PARALíMPICS AMB LA FORÇA DE SEMPRE. QUAN ES VAN ACABA ELS JOCS OLÍMPICS, VAM VOLER RECOLLIR REVIURE'L I PRESERVAR EL TESTIMONI DURANT AQUESTS DIES DE DEL FOC PER SETEMBRE QUE VOLEM FER INOBLIDABLES. UNA LLáNTIA DE SEGURETAT HA CREMAT SENSE fNTERRUPCIÓ, AL LLARG DE LES ÚLTIMES SETMANES, A LA CASA DE LA CIUTAT, I ARA TORNA A LES NOTRES PLACES I ALS NOTRES CARRERS, PER ENGRESCAR DE ITOU ELS HOMES I DONES D'AQUESTA TERRA A PARTICIPAR AMB ENTUSIASME EN AQUEST GRAN COMPROMÍS PEL QUA TANT I TANT HEM TREBALLAT TOTS PLEGATS. �BARCELONA, CATALUNT I ESPANYA VAN SABER DEMOSTRAR DAVANT EL MÓN SENCER, ENTRE EL 25 DE JULIOL I EL 9 D'AGOST, EL SEU EI}TTUSIASME PELS IDEALS QUE REPRESENTA EL FOC OLÍMPIC. LA NOSTRA GENT VOL AQUESTA FLAMA PERQUè VOL tA CONCòRDIA, LA CONVIVèNCIA I PERQUè CREU EN L'ESPERIT DE SUPERACIÓ. A PARTIR D'AVUI, EL SIGNIFICAT DEL FOC OLÍMPIC SERá MOLT MÉS CLAR NO IDOLATREM NI LA PERFECCIÓ FÍSICA NI LA VICTÒRIA DE LA MATèRIA SOBRE L'ESPERIT. LA TORXA P4RALÍMPICA, SENSE CAP MENA DE DUBTE, MOSTRARà EL NOSTRE ANHEL COL.LECTIU PER L'AFANY DE LLUITA, PER LA PARTICIPACIÓ, PEL PODER LA REALITZACIÓ PERSONAL. DE LA CREATIVITAT HEM DIT QUE AQUEST FLAMA QUE ENCENDRIA PASSIONS. LA PASSIÓ INTEGRADORA, SOCIALMENT ENALTIDORA DELS VALORS HUMANS. IL.LUMINA TOTS PER IGUAL, JUSTA LA PASSIÓ QUE MÉS ENLLà DE I ENS LES DIFERèNCIES I ELS DESEQUILIBRIS. LA PASSIÓ PURA DE L'ESFORÇ QUE, PARTINT DE LA DIVERSITAT ENS FA IGUALS EN LA NOBLESA DE L'ESPORT. LA PASSIÓ D'UNA ) ARCELONA I D'UN PAÍS INQUIETS, PREOCUPATS PER FER POSSIBLE UNA SOCIETAT DE TOTS I �PER A TOTS. UN REPTE TAMBá APASSIONAT, VISCUT AMB FORÇA I AMB CONSTàNCIA, QUE SUPERA ELS OBSTACLES I LES FRONTERES, I 1211E ES RETROBA EN LES ESPERANCES I LES IL.LUSIONS. BENVINGUT, MISSATGE ABANDONIN. FOC QUE 1 ESTIMAT. DE TU ES QUE EL TEU CALIU I DESPRèN MAI NO EL ENS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4191 Title A name given to the resource Presentació de la torxa olímpica / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la Catedral, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Esports Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1286/19920831d_00499.pdf 14b7a5df35e0130059c665aee84293ec PDF Text Text OBERTURA DEL CbNGRES PARALIMPIC Hotel Princesa Sofía 31 d'agost de 1.992, 9:00h. CC\nre(2, 1;1-7,3 �(Proposta d'intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92) PRESIDENT OF THE BARCELONA '92 PARALYMPIC COUNCIL, PRESIDENT OF THE ICC, DISTINGUISHED LADIS AND GENTLEMEN, I WOULD LIKE TO SiPART WITH A FEW WORDS IN A FAMI- ^ LIAR AND CONFIDENT AL TONE. WHEN THE OLYMPIC GAMES WERE AWARDED TO BitIRCELONA, SOME YEARS AGO, WE WONDERED FOR A TIME WHETHER THE PARALYMPIC GAMES SHOULD BE HELD IN bUR TOWN. OUR NOMINATION CONTRACT DID NOT ESTABLISH SUCH A COMMITMENT, AND WE WERE ANXIOUS TO ASSESS IF OUR ORGANISATION, OUR CITY, WOULD BE PREPARED TO HOST A SECOND EVENT 0r SUCH PROPORTIONS IN A SHORT PERIOD OF TIME. �WE CAREFULLY CONpIDERED ALL PROS AND CONS, AND EAGERLY DECIDED TO ASK FOR THE PARALYMPIC GAMES. TO BE HONEST, W HAD SOME PRACTICAL REASONS -EXCELLENT FACILITXES, EXPERTISE, EFFORT-SHARING-, BUT THE MAIN MOTIfiJES WERE PURELY STRATEGICAL FOR THE FUTURE OF OUR bITY. FIRST, THE CELEBRIIITION WOULD NOT BE COMPLETE AND TRULY UNIVERSAL W THOUT THE PARALYMPICS. SECOND, OUR PEOPLE WERE ASKING FOR THEM, BOTH FROM ASSOCIATIONS AND GROUPS FOR THE DISABLED AS WITHIN SOCIETY IN GENERAL. FINALLY, WE REACHED THE CONCLUSION THAT WE NEEDED THE PARALYMPIC GAMES. EL TIEMPO NOS HA CONFIRMADO QUE BARCELONA Y EL PAíS ENTERO NECESITAN LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES NUESTRA GRAN OCASLóN PARA SITUARNOS AL MáS ALTO NIVEL EN UN TERRENO QUE, POR DESGRACIA, SIGUE PADECIENDO NOTABLES DEFICIENCIAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO DE FORMA CONSTANTE, PERO NOS QUEDA AúN UN LARGO CAMINO POR RECORRER. �NUNCA SE HABíA AFRpNTADO, EN NUESTRO PAíS, UN RETO SIMILAR AL DE LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES UNA OPORTUNIDAD IDEAL, PUES, PARA ENTRAR POR LA PUERTA GRANDE EN EL DEPORTE DE ALTA COMPETICIÓN PARA PERSONAS CON MINUSVALíAS. PERO ES MUCHO MáS QUE ESO: ES EL MOMENTO óPTIMO PARA IMPULSAR EL GRAN SUEÑO DE DEVENIR UNA CIUDAD AUTÉNTICAMENTE HABITABLE, DE ACAB1R CON LOS OBSTáCULOS FÍSICOS Y DE HACER POSIBLEIY FáCIL LA MOBILIDAD DE TODOS, REPITO TODOS, SUS HABITANTES. 1 BARCELONA ES UNA; CIUDAD MUY COMPACTA, QUE EN MUCHAS ZONAS H CRECIDO MáS VERTICAL QUE HORIZONTALMENTE. tOS TRANSPORTES PÚBLICOS, LAS { ACERAS, LOS SEMá1'OROS, LOS PáRKINGS, DEBEN SER ACCESIBLES PARA GAl2ANTIZAR LOS DESPLAZAMIENTOS DE TODOS LOS CIUDADAN((OS. CELEBRAR LOS JUEGOS PARALíMPICOS REPRESENTA, EN ESTE SENTIDO, INFRAESTRUCTURAS PONER A PRUEBA NUESTRAS Y OFRECER UN MODELO PARA CONCENTRACIONES URBANAS SIMILARES A LA NUESTRA. �ELS JOCS PARALíMPTCS ENS SÓN NECESSARIS TAMBÉ EN UN ALTRE SENTIT. ENS AJUDEN A REFORÇAR EL MISSATGE QUE, DES DE FA ANYp, ESTEM TRANSMETENT. CONSOLIDEN LA IDEA DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA COM A COMUNITAT OBERTA, DECIDIDA A APOSTAR PER LA INTEGRACIÓ I LA COVVIVèNCIA. VOLEM ACONSEGUIR, EN EL TERRENY DE LES REALITATS SOCIALS I POLÍTIQUES, EL QUE AQUESTS DIES PRETENEM OBTENIR EN EL TERRENY DE LES REALITATS FÍSIQUES. LA SOCIETAT QUE j)EMANA LA PRESèNCIA I ACOLLIDA DELS ATLETES MIN4JSVàLIDS ÉS UNA SOCIETAT QUE VALORA I ESTIMA ;LA DIFERèNCIA. LA PROESA DE L'ATLETA QUE, MÉ ENLLà DE LA SEVA PROBLEMàTICA FÍSICA, ACONSEGUEIX BATRE RèCORDS, CONTÉ I TRANSMET -MÉS ANLLà DE PATERNALISMES INNECESSARIS I INADEQUATS- UN MSSATGE D'àNIM I D'ESPERANÇA. EN UN MÓN PLE DE pESIGUALTATS, SOVINT PARALITZAT PER DISPUTES FRON'ERERES I PER DISCREPàNCIES QUE SEMBLEN INSALVABLES, L'AFANY DE SUPERACIÓ DE L'ESPORTISTA PARAL.MPIC APORTA UNA GRAN IL.LUSIÓ. ENS ENSENYA QUf EL TREBALL ABNEGAT, LA DETERMINACIÓ I LA FORÇA DE LA VOLUNTAT PODEN - 4 - �ASSOLIR FITES QUE A VEGADES ES DONEN PER PERDUDES. VOLDRIA AGRAIR, DpNCS, A TOTS AQUELLS QUI HAN FET POSSIBLE QUE BARCELONA COMPTÉS AMB AQUESTA OPORTUNITAT HISTòRkCA: ALS REPRESENTANTS DE LA ICC I DE TOTS ELS ESPORTS PARALíMPICS, QUE ENS HAN BRINDAT LA SEVA EXPERIèNCIA I EL SEU ENTUSIASME. ALS RESPONSABLES D L'ONCE, QUE ENS HAN AJUDAT AMB L'ORGANITZACIÓ MATERIAL DE L'ESDEVENIMENT I QUE ESTAN AJUDANT L'ESPORT EN GENERAL I L'ESPORT DE LES PERSONES AMB MMNUSVàLUES EN PARTICULAR, AMB LA SEVES PODEROSES PROPOSTES DE FUTUR. A TOTS VOSALTRES, MOLTES GRàCIES. LA CIUTAT I L'ORGANITZACIó FA N L'IMPOSSIBLE PER ESTAR A L'ALÇADA DEL QUE VS MEREIXEU. ESTIC SEGUR QUE US SENTIREU COM A CASÀ VOSTRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4192 Title A name given to the resource I Congrés Paralímpic Barcelona'92 / Paraules Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Congressos i conferències Drets civils Discapacitats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1287/19920910d_00500.pdf 06bd0f663242535ecc194fc2eacfcc22 PDF Text Text 4 Ref.:GUIó 183/92 9/09/92 Data: GUó Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (J. Guillamet) Assumpte: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant dei l'Onze de Setembre al Saló de Cent, I1.1m. Sr. Joaquim Nadal. - L'ACTE QUE AVUI CELEBREM JA TÉ ÚNA SÒLIDA TRADICIó. REFLEXIONAR SOBRE LA HISTORIA DE BARCELONA I DE CATALUNYA, EN LA VIGíLIA DE L'ONZE DE SETEMBRE I EN AQUEST S IALó DE CENT, ES UN EXERCICI DE MEMORIA I DE FUTUR, QUE S'HA DEMOSTRAT FRUCTíFER. LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL COMENÇA AIXI, DE MANERA SERENA, REFLEXIVA I ENCORATJANT, EN EL MATEIX LLOC, AQUEST SALó DE CENT, DES D'ON S'EXERCI EL COMANDANENT DE LA DEFENSA DE BARCELONA I DE CATALUNYA EN LA GUERRA DE 1714. - ENS HAN ACOMPANYAT EN ANYS ANTERIORS, EN LA VIGíLIA DE LA DIADA, DESTACATS HISTORIADORS ESTRANGERS I AMICS DE CATALUNYA COM JOHN ELLIOT, GEOFFREY J. WALKER, KICHEL ZIMMERMAN I HENRY KAMEN. VàREM COMENÇAR-HI A TENIR, L'ANY PASSAT, ESPECIALISTES CATALANS, AMB NúRIA SALES. LA VEU DELS �- JOAQUIM NADAL 1 FARRERAS, A QU1I ENS DISPOSEM A ESCOLTAR AQUEST VESPRE, ÉS UNA PERSONALITAT DESTACADA I RESPECTADA DE LA VIDA CIENTíFICA I POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS. ABANS QUE ALCALDE DE GIRONA, QUE PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I QUE DIPUTAT AL PARLAMENT, CàRRECS, TOTS TRES, QUE EXERCEIX AMB GRAN ENCERT, EL DOCTOR JOAQUIM NADAL ÉS HISTORIADOR I CATEDRàTIC DE LA UNIVERSITAT. A MÉS DE LA SEVA DEDICACIÓ DOCENT EN LES UNIVERSITATS DE LIVERPOOL, AUTòNOMA DE BARCELONA I UNIVERSITAT DE GIRONA, EL PROFESSOR NADAL ÉS AUTOR DE DIVERSES OBRES SOBRE LA CIUTAT DE GIRONA, SOBRE EL COMERÇ EXTERIORRD'ESPANYA, SOBRE ELS SEGLES XVI I XVII A CATALUNYA I SOBRE L'ONZE' DE SETEMBRE DE 1714. JOAQUIM NADAL ÉS EL CODIRECTOR, AMB PHILLIPE WOLF, D'UNA NOTABLE "HISTòRIA DE CATALUNYA ", 1982, DE PUBLICADA EN FRANCéS I EN CATALà EN Í LA QUE AQUEST ANY 1 1992 N'HA APAREGUT L'EDICIó CASTELLANA. ÉS AUTOR, ENCARA, DE DOS LLIBRES1SOBRE GIRONA, COM ALCALDE. HISTORIADOR I ALCALDE, CATEDRàtTIC I DIPUTAT, INVESTIGADOR I POLÍTIC. AQUESTA CONJUNCIÓ DE 'ACTORS FAN DEL NOSTRE CONVIDAT D'AQUEST VESPRE UNA DE LES PERSONALITATS PÚBLIQUES MÉS INTERESSANTS I ESCOLTADES DEL NOSTRE PAÍS. - ABANS DE DONAR LA PARAULA AL CATEDRàTIC I ALCALDE JOAQUIM NADAL, DEIXEU -ME DIR QUE ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE COMEMMOREM �cte \Y Ar\O-Ags(V (L'ONZE DE SETEMBRE —QUE COMMEMCIREM L'ESPERIT DE LLIBERTAT, DE / PATRIOTISME I DE CIUTADANIA QUE VA SOBREVIURE LA DERROTA DE 1714— i DES DE LA SATISFACCIÓ EXTRAóRDINáRIA D'UNA GRAN VICTòRIA HISTòRICA, COM HAN ESTAT ELS JOCS OLíMPICS DE BARCELONA. UNA SATISFACCIÓ PER L'éXIT I PÉL RECONEIXEMENT QUE HEM TINGUT. TOT EL MÓN HA FELICITAT BA}CELONA I CATALUNYA PER HAVER ORGANITZAT, I NO SÓN PARAULES MEVES, ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTòRIA. AQUEST ONZE DE SETEMBRE ELS ctATALANS TENIM DRET A MIRAR EL FUTUR AMB MÉS CONFIANÇA. — A CONTINUACIÓ EL DOCTOR JOAQUIM NADAL I FARRERAS EXPOSARà EL TEMA "BARCELONA DESPRÉS DEL COMBAT. EL PAPER D'UNA CIUTAT DE CIUTATS EN LA FORMACIÓ DE LA CATfflAJNYA MODERNA". TÉ LA PARAULA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4193 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant de l'Onze de Setembre al Saló de Cent, Il.lm. Sr. Joaquim Nadal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Festes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1288/19920914d_00501.pdf 3f008c11936415bf2f568097b508213e PDF Text Text MAJESTADES, CIUTADANS, S'ACABA L'OLIMPÍADA MES COMPLETA: LA DELS JOCS, LA DE LA CIUTAT I LA GENT; LA DELS JOCS OLÍMPICS I ELS JOCS PARALÍMIIICS . COMENÇA L'OLIMPÍADA DE DEBO, LA DE LA VIDA DE CADA DIA. COMENÇA LA TFFRCERA ETAPA DEL PROJECTE BARCELONA'92, LA QUE ENS HA DE PERMETRE EXPLICAR, RENDIBILIITZAR, HISTORIAR I DIGERIR EL PROJECTE - ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT, DES DEL PUNT DE VISTA NACIONAL DE CATALUNYA, D'ESPANYA I D'EUROPA. I DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU. SOBRETOT DE L'ESPORT DE BASE I DE L'ESPORT DIFERENT. �DE L'ESPORT QUE HEM VIST AQUESTS DIES I QUE HA CONQUERIT TOTALMENT LA NOSTRA ATENCIÓ, NO SOLAMENT PEL CANTÓ DE L'EMOCIÓ, COM CRèIEM AL PRINCIPI: TAMBÉ PEL CANTó DE L'ESPECTACLE I DE LA DE L'ESFORÇ I DE BELLESA —O LA DURESA— LA VOLUNTAT DE SUPERACIÓ. HEM VIST PARTITS DE BàSQUET I DE TENNIS, PROVES ATLèTIQUES I DE NATA ch Ó... QUE ENS HAN FET VIBRAR TANT O MÉS CiUE EN ELS JOCS CONVENCIONALS. ELS PATROCINADORS HO HAN D'ENTENDRE: EXISTEIX UN PÚBLIC, UN GRAN PÚBLIC, PER A L'ESPORT PARALíMPIC. GRACIES 1 PUBLIC! VOSALTRES TAMBÉ HEU TRIOMFAT!. c 2 �HABéIS SENSIBILIDAD UNAS DEMOSTRADO DESCONOCIDA, UNA NUEVA DIMENSIÓN DEL ESPECTADOR, QUE COMPORTA UNA PARTICIPACIÓN AFECTIVA DE MAYOR CALIDAD QUE EN EL ESPECTáCULO CONVENCIONAL. Sí: TODOS SOMOS IGUALES SÓLO PORQUE CADA UNO S ES DIFERENTE, PORQUE CADA SER HUMANO, MáS QUE CUALQUIER OTRA ESPECIE VIVA, úNICO, COMO DIJO STEPHEN INAUGURACIÓN, Y TAMBIÉN TIENE ALGO HAWKING EN LA PORQUE SE HA DEMOSTRADO QUE TODOS SOMOS VáLIDOS Y NUNCA TOTALMENTE VáLIDOS O N O TANTO COMO QUISIÉRAMOS. ESTA ES LA MARAVILLOSA CCIóN DE ESTOS JUEGOS. SE HA ENSANCHADO DE ESPIRITU EL CONCEPTO DEL SER HUMANO PARA MILES DE PERSONAS. SOMOS MAS RICOS QUE ANTES. 3 �I THEREFORE MAKE A PLEDGE IT THE NAME OF THE CITY OF BARCELONA, WHICH TODAY IS THE RICHEST CITY OF THE WORLD IN JOY AND HUMAN HERITAGE, TO STRIVE FOR THE CAUSE OF CULTURE AND URBANITY, OF A MORE SENSIT VE EUROPE, BOTH INSIDE AND OUTSIDE, FOR THE CAUSE OF OUR ABILITY TO COPE WITH DIVERStTY, AND THEREFORE FOR THE CAUSE OF PEACE AMONG DIVERSE PEOPLE LIVING IN MIXED TERRITORIES AND UNDERSTANDING AND RESPECT AMONG PER$ONS WITH DIVERSE CAPACITIES. THIS SHOULD BE OUR CIVIC COMPROMISE WITH OURSELVES. WITHOUT ARROGA CE, WITHOUT THE HELP OF ANY GLOBAL REASON WORKING ON OUR BEHALF. 4 �IN THE NAME OF THE ORGANIZNG COMMITTEE ITS WORKERS AND VOLUNTEERS, AND IN THE NAME OF THE CITIZENS OF BARCELONA, WE WANT TO TELL YOU: FAREWELL, AND IF EVEN YOU Gd AROUND THE WORLD AND WISH TO COME BACK, YC1U WILL FIND HERE FRIENDS FOR EVER AND FEEL ATI HOME AGAIN. ( EN NOM DEL COMITè ORGANITZADOR, DELS QUI HI HAN TREBALLAT, DELS VOLUNTAjRIS I DE TOTS ELS CIUTADANS DE BARCELONA, UÈS DIEM ADÉU-SIAU (HA S TA SIEMPRE) T, SI ALGUN DIA, DESPRÉS DE DONAR LA VOLTA AL MÓN, VOL EU TORNAR, AQUí SERà SEMPRE CASA VOSTRA. I ARA, PERMETEU -ME QUE P SI LA PARAULA A JOSÉ MARIA ARROYO, PRESIDENT DE LA FUNDACIó ONCE. - 5 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4194 Title A name given to the resource Discurs de clausura dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Barcelona Discapacitats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1289/19920923d_00502.pdf 5447e1fe5fc5a06ae2e9d8b3ad445208 PDF Text Text 6? ^ PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE E LA PRESENTACIÓ DEL PREGONER DE LES FESTES DE LA MERCè, EXCM. SR. JOAN ANTONI SAMARANCH DIMECRES, 23.09.92. 20:00 HORES. SALÓ DE CENT. - EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR Dp LA MERCè D'ENGUANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ. AQUESTES PARAULES, SENS DUBTE, 'HAURIEN POGUT DIR DE MOLTES DE LES PERSONALITATS QUE HAN PRECEDIT EN AQUESTA COMESA A JOAN ANTONI SAMARANCH. LA DIFERèNCIA ÉS QUE EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ GAIREBÉ ENLLOC D L MÓN. JOAN ANTONI SAMARANCH, EL PRESIDENT DEL COMITè OLÍMPIC INTERNACIONAL, ÉS EL BARCELONÍ QU* HA ASSOLIT UNA POSICIó PÚBLICA MÉS DESTACADA A NIVELL INTERNACIONAL; ÉS EL MàXIM DIRIGENT DE L'ESPORT MUNDIAL. - NO HE DE PRESENTAR, DONCS, A JOAN ANTONI SAMARANCH I MENYS DAVANT DELS SEUS CONCIUTADANS. �NO HE DE DEIXAR DE RECORDAR LES DADES BàSIQUES DE LA SEVA BIOGRAFIA, COM ÉS COSTUM EN AQUESTS CASOS. SóN MOLTS ANYS DE DEDICACIÓ A L ESPORT I A LA POLíTICA, COM A JUGADOR, SELECCIONADOR I PRESIDENT FEDERATIU D'HOQUEI SOBRE PATINS, COM A REGIDOR D'ESPORTS D'AQU*ST AJUNTAMENT, (DEIXEU-M'HO SUBRATLLAR, REGIDOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, L'ANY 1956, DESPRÉS DE L'èXIT DELS JOCS DEL MEDITERRANI) COM A DELEGAT NACIONAL D'ESPORTS I PRESIDENT DEL COMITè OLíMPIC ESPANYOL, PROVINCIAL DE BARCELONA I COM A PRESIDENT DE LA DIPUTA PROCURADOR EN CORTS, COM A MEMBRE DEL COMITè LíMPIC INTERNACIONAL I DESPRÉS VICEPRESIDENT COM AMBAIXADOR D'ESPANYA A MOSCOU FINS ACCEDIR L'ANY 1980 A LA PRESIDèNCIA DEL MàXIM ORGANISME DE L'ESPORT MUNDIAL. 2 �PRESIDENT DES DE 1987 DE L'ACTUA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I INVESTIT, ENCARA NO F UN ANY, DEL TíTOL NOBILIARI DE MARQUèS DE SAMARANCH, EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY ACABA DE TENIR EL PRIVILEGI I LA SATISFACCIÓ DE PRESIDIR LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA, LA SEVA CIUTAT, QUE ELL MATEIX HA QUALIFICAT, AMB MÉS CONEIXEMEN I AUTORITAT QUE NINGÚ, COM ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTò IA. BARCELONA, CATALUNYA I ESPANY ESTARIEN EN DEUTE AMB JOAN ANTONI SAMARANCH, PEL SOL FET DE REPRESENTAR DIGNAMENT EL NOSTRE PAíS DAVANT DEL MÓN EN L'EXERC CI BRILLANT I EFICAÇ DEL SEU CàRREC. HO ESTAN PER MÉS MOTIUS. LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLIMPIC S DE BARCELONA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE, PROBABLEMENT, SENSE LA SEVA PRESéNCIA AL CAPDAVANT DEL COI. L'AJUNTAMENT AIXí HO VA RE CONèIXER EN ATORGAR-LI, L'ANY 1987, PER ACORD DEL CONSELL PLENARI, LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT. EL SOL ARGUMENT DE LA SEVA PROVADA DEDICACIÓ A LA CAUSA DE L'OLIMPISME I L'ENCERT AMB QUè HÁ DUT LES REGNES DEL COI DURANT AQUESTS DOTZE ANYS VA DONAR A LA CANDIDATURA DE BARCELONA LA �OPORTUNITAT DE SER CONSIDERADA AMB EL MàXIM INTERèS I OBJECTIVITAT PELS MEMBRES DEL COMITè. SAMARANCH HA AUGMENTAT EL PRESTIGI DE L'ORGANITZACIÓ OLíMPICA ARREU DEL MóN I SOTA LA SEVA PR4SIDèNCIA ELS JOCS HAN PRèS UNA NOVA IMPORTàNCIA COM LA PRIMERA M4 NIFESTACIó ESPORTIVA DEL MóN I COM A OCASIó DE TROBADA, DE PAU I DE FRATERNITAT ENTRE ELS ATLETES I ELS PAïSOS. AVUI ESTEM MOLT CONTENTS DE TENER-LO AMB NOSALTRES, EN AQUEST SALó DE CENT, UN UN ACTE íNTIM I OLEMNE ALHORA COM ÉS L'INICI DE LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT, DE 1.44 SEVA CIUTAT. TÉ LA PARAULA 4 �?CR 24 de setembre de 1992 Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebraciíí de l'ofici amb motiu de la festivitat de la Patrona de Barcelona Vull agrair, en nom del Consistori i davant la Mare de Déu que dóna nom i color a la Festa Major de Barcelona, a tots els ciutadans de totes les creences i actituds, de totes les procedències, el seu capteniment en aquest estiu que tot just s'acaba. I que s'acaba emportant-se'n una ciutadana prototípica de Barcelona, i deixant-nos tristos; tristos però confiats que l'esperit barceloní que ella mateixa també encarnava ha viscut, està vivint i viura moments esplèndids, en què la generositat s'imposarà a la gasiveria, la prudència a la precipitació i l'austeritat anirà acompanyada de la col.laboració de tots per aconseguir les fites significatives que la ciutat avui pot pretendre. L'arquebisbat ens ha ajudat fer del Centre Abraham un lloc de trobada momentània de totes les religions, però també una referència de fut r per a tots aquells que creuen que la única via de so ució dels problemes que ens enfronten en el Mediterrani i el Sud-Est d'Europa passa per una actitud positiva de 1 s idees i les creences, i d'aquells que les administre , envers les actituds de concòrdia que han d'anar creixent abans d'imposar-se lentament però amb determinaci4. Aquest és l'esperit d'alliberament i de pau de la Mercè, tal com el veiem els barcelon4ns de tota mena, i és també l'esperit de Barcelona. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4195 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Joan Antoni Samaranch. Pregó a les Festes de la Mercè 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Esport Acció política Barcelona Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1290/19920924d_00503.pdf 5963e8816388eb89f737330bc21c5135 PDF Text Text soA BAN MISSATGE DE LES FESTES DE LA MERCE La Festa Major de Barcelona - {la Mercè - té aquest any una significació especial. Aquest any ens sentim, tots p Legats, satisfets i descansats d'haver complert amb una responsabilitat històrica, d'haver passat l'examen dels 4rocs Olímpics davant del món amb una nota molt alta. Encarem el futur amb una nova il.lusió, amb un nou orgull, amb una nova empenta que ens dóna confiança davant les dificultats que viu Europa i q.te viu el món. Vull aprofitar l'ocasió de la 'esta Major de Barcelona per agrair -i fer-ho amb l'accent 41e la familiaritat d'aquests dies de retrobament en la celebració de la Mercé-, per agrair de nou, repeteixo, a tots els barcelonins, a tots els ciutadans, la seva col1laboració en l'èxit dels passats Jocs Olímpics i Paralí npics, que ha estat el gran èxit de Barcelona. En tant que Alcalde de Barcelona vaig adreçar un Ban Olímpic a tots els ciutadans. proposar -nos Vaig remarcar com havíem de que Barcelona fcbs, 1 durant els Jocs, una �referència esperançadora per a molts ciutadans d'Espanya, d'Europa i del món. Com Catalnya, la seva història i el seu present, podien beneficiar-se de l'interès i afecte que suscitaria en moltes persones el descobriment d'una realitat humana i nacional, riça i singular. Com l'Espanya democràtica i plural en podia Sortir reforçada. Barcelona no podia fallar i els barcelonins no hem fallat. Tothom recordarà els Jocs Olí11pics de Barcelona com els grans Jocs d'una ciutat i com; els grans Jocs de la gent. Aquesta és sens dubte una gran aportació de Barcelona, específica i intransferible, que potser trigarem anys a veure igualada: la humanitat diària de la vivència dels Jocs. Tot ha anat tant bé com era ra nable esperar i encara més. I això ha estat possible gràcies a la col.laboració i a la participació voluntaris, entusiasta espectadors, de l tots pissejants, els barcelonins: treballadors i servidors públics. Ara que els Jocs han passat, ens podem alegrar d'aquesta medalla que ens ha atorgat unànimement l'opinió mundial a través dels mitjans de comunicació. Els Jocs Paralímpics ens han confirmat encara una altra cosa. Barcelona no tan sols és capaç de lluitar pels grans objectius i de respondre reptes més ambiciosos. 2 �Barcelona és capaç de lliurar -se generosa en la solidaritat i en el compartir la joia dels discapacitats, que som, en el fons, tots nosaltres en algun moment de la nostra vida; en molts moments.. Si els Jocs Olímpics de Barcelona han estat els millors de la història, com se'ns ha di , jo crec que tenim dret a pensar que Barcelona ha esta pels Jocs Paralímpics la seva entrada a la història i l'inici d'un futur diferent. Gràcies, doncs també, barce onines i barcelonins, pel vostre entusiasme i la vostra participació en els Jocs Paralímpics. Ara el nostre rep.e és fer també de Barcelona una ciutat paralïmpïca, cada dia. En aquestes Festes de la Mercè que avui comencen, retrobem la ciutat renovada, per al nostre ús, per disfrutar-la cada dia en les seves novetats, per continuar-la millorant. Ara s'imposa l'austeritat, perÒ una austeritat que no està renyida amb els nous projectes. De les tres etapes de 1'èxi realització i explotació dels Jocs • rendibilització, concepció, aquesta �última, la que comencem ara, no és la més fàcil, però és l'etapa més engrescadora. Perquè és la que tenim al davant i perquè permet comprovar si l'acció de la ciutat permet canvis en les seves actituds. Si ara no som capaços de convertir Barcelona en una referència sòlida, estable 1 respectada, pels nostres productes, pels nostres serveis, per la qualitat de la vida entre nosaltres, per ser una ciutat equilibrada i solidària, pel nivell alt de:tles nostres actituds... No ho farem mai. Entenc que tothom té dret a posar l'accent sobre allò que manca, sobre el que no tenim encara i sobre les nostres obligacions i dificultats, i no solament sobre les coses positives, les satisfaccions, els nous recursos i el nou orgull ciutadà. Demano només que s'aportin noves idees i noves solucions a les mancances; que no es mIlmeti l'equilibri difícil entre la tendència a la desijusió després de la ilusió satisfeta - que és una tendèn la natural - i la confiança en les nostres pròpies forces. �Aquesta confiança és avui mép forta que mai. 1 no ho és solament per fer uns grans 1$ dies, sinó per fer uns magnífics 15 anys. Aquesta confiança ens ha de fer entrar en el nou mil.lenni amb d'identitat, d'obertura a el nivell d'exigència, l'exterior que perseguim obstinadament des d'aquell Onz de Setembre de 1714 en què tot va acabar però en el fons tot va començar. Hem de voler ser la millor ciutat d'Europa. La millor ciutat en cultura, en urbanitat, en educació, en serveis, ixò Ano és només el que en acollida i en tecnologia. nosaltres esperen. És el que Europa espera de nosaltres. Europa depèn molt de les ciutats. Europa no es pot fer sense les ciutats, i molt menyl contra les ciutats. S'obre, doncs, una etapa decisiva de la història de Barcelona. Grans moments ja els haviem tingut, però grans davallades i grans períodes etàrgics també. Reaccions formidables a grans derrote, reaccions formidables a grans les hem tingut, però ictòries - manteniment d'un alt esperit d'exigència més enllà dels moments de prova no han estat freqüents. 5 �És justament això el que ens cal per demostrar que les nostres victòries no són efímeres ni un fenòmen aillat, sinó esglaons en un procés imparable de millores per a la ciutat. Us convido a viure, en aquesta Festa Major de Barcelona de 1992, l'alegria de l'èxit i 14 confiança en el futur. Que els barcelonins siguem, tots i!cadascun, els protagonistes de la millora i del progrés dO la ciutat, els vigilants del nou patrimoni aconseguit els vetlladors de la gran virtut del civisme. Convido també a tots els ciutadans a ocupar pacíficament la ciutat, com ja es va fer dui. ant els dies dels Jocs. Per fruir de la Barcelona que no coneixem encara i que ens sorprendrà amb el seu atraciu i la seva bellesa. Us convido a visitar, per exemplcp, el Jardí Botànic que ja mostra la seva futura ubicació o les noves piscines de Can Dragó, o el Parc Zoològic, que celebra el seu centenari. Que els ciutadans siguin amfit4ions i vigilants, alhora, de la urbanitat i de la qualitat de vida. Que els propis minusvàlids siguin els impulsors més decidits de les transformacions de la ciutat neva en la ciutat apta per a tothom, no solament en benef: ci propi sinó de tots els ciutadans. I que els vol ntaris esdevinguin amics �permanents de Barcelona. Hi confiem. De nou gràcies a tothom. Gràcies i endavant, esforç i confiança en el futur. Bona Festa Major. L'ALCALDE Barcelona, vint-i-quatre de setembre de 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4196 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebració de l'ofici amb motiu de la festivitat de la patrona de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Basílica de la Mercè Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Relacions Internacionals Lideratge Competitivitat Ciutats Acció política Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1292/19921001d_00505.pdf 155ef31b6519d942bfd6f34cec59e01a PDF Text Text E U R O P A MUNICI^AL Discurs del president del CMRE, Pasqual Maragall, a I'Assemblea de Praga '1. Vull saludar, agrair i retre un homenatge ala ciutat de Praga i també vull saludar especialment les delegacions d'Hongria, Polònia. les txeques i les esiovaques que avui s'integren al CMRE, a més de totes les altres delegacions d'Europa central i oriental que es troben amb nosaltres. 2.M'agradaria recordar els anteriors predecessors, Henri Cravatte, de Luxemburg, que va presidir el CMRE durant 25 anys, i Josef Hofmann, que ha presidit el període històric que ha fet del CMRE la gran organització representativa dels poders territorials, amb les seves 40 associacions nacionals de 24 paisos europeus i al que agraeixo que continuí treballant per al CMRE com a vice-president primer i membre del Bureau. Al Bureau ens acompanyen presonalitats que han marcat, així mateix, la història del CMRE, com John Chatfield, que actualment presideix el Consell Consultiu dels Poders Locals i Regionals de la Comissió Europea, el ministre Louis Le Pensec, primer vice-president amb Hofmann, Urrmberto Serafini (membre fundador) i els alcaldes de Charleroi, Graz, Tesaiònica, Sousel, Drammen, La Haya, Frederiksberg i Haifa. 3.Sóc conscient que el gran patrimoni polític, cultural i organitzatiu que avui posseeix el CMRE és obra de moltes persones, deis vicepresidents i membres deis òrgans estatutaris, el Comité director i l'Assemblea de delegats, del Secretari General (al davant del qual va estar tants anys Tomas Philipovitch i alhora Elizabeth Gateau), deis presidents, secretaris generals i responsables de les seccions nacionals, dels animadors i participants actius de les comissions i grups de treball. Però, sobretot vull emfasitzar el que és, al meu parer, la base més sólida de la nostra força: la nostra capacitat d'associació i d'intercanvi, el dinamisme de les nostres organitzacions regionals i nocionals, la disponibilitat de tots nosaltres per intercanviar experiències per cooperar i, sobretot, la nostra vocació comuna de ser protagonistes del projecte europeu, de la construcció d'una Europa unida i federal. 4.Per al CMRE, autonomia local, entesa com a reforç de les institucions i dels poders més immediats, més pròxims al ciutadà, i Unió Europea, han estat dos projectes que han anat indissolublement lligats. La Carta de l'Autonomia Local va ser, segurament, una de les primeres i més importants iniciatives del CMRE. Aprovada com a convenció pel Consell d'Europa i ratificada per la majoria d'Estats europeus, més de 18, avui té valor de tractat internacional i és, per tant, la llei de més alt rang en cada un dels nostres paisos, que protegeix i desenvolupa els nostres drets. Aquesta Carta sabem que avui serveix de marc de referència principal a l'Europa central i oriental, on s'han r ealitzat recentment eleccions municipals lliures, a la República Federativa Txeca i Eslovaca, a Hongria i a Polònia, i aprofito per saludaria integració de les associacions de ciutats i ens locals de tots aquests paisos en el CMRE. També s' ha donat aquest pas fonamental per a la democràcia que és la constitució de governs locals representatius a Bulgària, a Croacia Eslovènia, a Rumania í a Albània. 1 R d'nnfuhra da 14ili9 El CMRE, seguint el criteri d'acceptar en el seu si les associacions de municipis de base democrática i que els seu$ paisos formin part del Consell d'Europa, es cpntinuará ocupant de donar suport i d'integrclr els governs locals d'Europa central i oriental. i^No ens hem tancat mai en l'Europa comunitárfja, com ho prova el fet que del CMRE en formen part associacions i ciutats de paisos mediterranis no comunitaris més recentement, com resultat de la importantíssima fusió amb 141LA, dels paisos escandinaus. Ara som canscients del gran repte que represento pera nosaltres la incorporació de les ciutats i del conjunt d'ens locals d'Europa central i oriental. Una prova de la impo rt ància que li atribuim és la conferència que inaugurem aquesta tarda "Junts, a l'est i a l'oest, per construir Europa i la democràcia local". No desitjo estendre'm més en aquesta qúestió, ja que ;d'aquí unes hores participaré en la taula rodona amb els meus companys de Berlín, Praga, Budapest i Varsòvia. Només vull afegir und cosa més: no hem esperat a formar part tots de la Comunitat Europea per unir-nos cortn a municipis i regions. Això és l'expressió d'una realitat, l'Europa de les ciutats, antericjr a l'Europa deis Estats, i d'un mètode: la unió política i econòmica és possible perquè lés persones, els actors de la vida civil i les institucions que els són més properes, es troben s'entenen. Europa ens necessita per unir-se,! però nosaltres necessitem Europa. Hem esnhentat el reconeixement legal internacional de la Carta d'Autonomia Local, prova que rrnifesta que el projecte europeu és vital pera nosaltres. Europa necessita els seus gover 'is locals, les seves ciutats, s'ha d'arrelar mé$ a elles, perquè és on es construeix la ciutadania europea. Però els municipis, les ciutats i les regions necessitem Europa per reforçar la nostra autonom!a, desenvolupar les Ènostres potencialitats i projectar-nos cap a° l'exterior. 5. Si em permeten, però vull recordar la importància del comprorn del CMRE amb la Unió Europea i, especialment, amb la Comunitat Europea. No nomép per raons històriques, no únicament perquè fins fa molt poc, la gran majoria dels seus membres pertanyia als paises de la CE i enca lla ara constitueixen la seva base més nombrase i d'on provenen gran part deis seus recursos. El nostre compromís amb el projecte d'Unió Europea té les seves raons fonamentals en a nostra cultura específica, en els nostres interessos propis, en els nostres projectes de futur com a governs locals, com a ciutats i regions. Tot això ho podem sintetitzaren una pardula: subsidiarietat. O, pera molts de nosaltre$, federalisme. Concebem una Europa federal, amb institucions comunitàries representatives i fortes que assumeixin les competències que ens permetin a cada un de nosaltres exerdcir millor les nostres. Una Europa federal és und Europa descentralitzada, on municipis i regions exerceixen tetes aquelles competències i uncions segons la seva capacitat, on els Estats deleguin cap avali al mateix temps que cedeixen una quota de sobirania amunt. El principi de subsidiarietat no l'utilitzem cdntra Europa, sinó a favor cl" Eu ropa. La unió europeo progressarà i es consolidará si els ciutadans. des deis municipis i regions, se senten partícips del projecte europeu. La principal urgència de la situació actual és la construcció de la ciutadania europea. 6. Crec, en consegúència, que el suport donat al Tractat de Maastricht perla secció francesa del CMRE arran del recent referèndum i les manifestacions favorables a aquest document que molts de nosaltres hem expressat estan justificades. No és que no reconeguem les insuficiències d'aquest tractat, especialment perquè la dimensió intergovernamental hi és més present que la federal, i no és que no entenguem les preocupacions socials o culturals que hi havia en l'origen de molts NOES al Tractat, però creiem que, malgrat tot, la ratificació del Tractat ens fa avançar i que el contrari ens faria retrocedir. Ara bé, coma CMRE, el que importo és definir progressivament les nostres posicions bàsiques en relació a la construcció d'una Euorpa federal, descentralitzada i solidària. Per això, permetin que avanci algunes propostes, no perquè siguin acceptades íntegrament o perquè siguin votades, sinó per contribuir a elaborar les nostres posicions com a CMRE mitjançant el debat democràtic i la interpretació que cadascú, segons la seva situació i el seu tarannà. en faci. Crec que hem d'emfasitzar la valoració del Parlament Europeu, que ja s'expressa amb una certa timidesa en el Tractat de Maastricht. El Parlament ha de tenir més capacitat d'iniciativa, de decisió i de control. Seria desitjable la seva evolució cap a una Cambra més a rt iculada amb el territoris, la qual cosa seria més fàcil si les regions fossin les circumscripcions electorals. El Consell de Ministres, expressió de la intergovernamentaitat, es reforça a pa rt ir del Tractat de Maastricht. Esperem amb molt interès els resultats de la pròxima reunió a Birmingham i la confirmació que s'avançarà en una concepció de la subsidiarietat que no es limiti als Estats. Entenem que en l'etapa actual, l'acord entre els Estats, representants pels seus governs nacionals, és el motor principal de la Unió Europea. No oposem l'Europa dels Estats a l'Europa de les regions o dels municipis. Com tampoc s'han d'oposar l'Europa económica i l'Europa social. En tots dos casos, cada una necessita l'altra. A allò que ens oposaríem seria al monopoli d'un sol tipus de poder sobre el conjunt de les institucions europees. Creiem que hem de tenir especialment en compte l'article 146 perquè obre la porta a la presència de regions o "landers" en aquells casos en qué, per raó de la naturalesa federal dels seus Estats, tenen competències que en altres paisos són del govern central. Aquest article pot estimular !'evolució del Consell de Ministres, que pot adquirir cada vegada més el caràcter de Cambra representativa que celebri les seves sessions públicament, com ja s'ha sol licitat des del Parlament europeu, menys el de govern executiu que té actuaiment. Perquè em sembla que no hem de compartir la crítica fàcil, a vegades demagògica. a �EMÚÑICI^AL la Comissió de les Comunitats Europees. Segurament es pot millorar el seu paper amb una concepció més àmplia. mes favorable q la descentralització, de la subsidiaríetat. Hem d'evitar, evidentment, que es caigui en un excessiu afany reglamentista. Hem d'afirmar, però. d'una manera rotunda que els euroceus. per avançar en la nostra unió, necessi'em un execuitu fort, independent. accessible responsable davant del Parlament i del Consell de Ministres. Un executiu que dirigeixi, concebi i impulsi l'acció comunitària però que també sàpiga delegar l'execució i la gestió en les entitats més properes a la ciutaàan^a. És cert que la Comunitat Europea ha patit històricament un dèficit democràtic. Ara és el moment de superar-lo de forma irreversible gràcies no tant al Tractat de Maastricht en ell mateix sinó a la sensibilització de l'opinió públ ca i a la mobilització dels actors públics i privats, pollics. professionals. econòmics, socials ^ culturals. Les instituc ons europees haurien de respondre a aquest interès mitjaçant reformes com les del sistema electoral, la motor participació de les regions i dels municipis en la vida comunitària i la convocatòria a organitzacions corporatives. econòmiques. socals o cuiturais. 7_ Volem destacar alguns as pectes de I'actual procés d'Unió Europea que ens nteressen atots nosaltres, municipis ^ reg ons, especialment, tant els que pertanyem a la CE com als que no hi pertanyen o encaro no s'hi han ïncorporat. Ens referim a l'esbós de ciutadania europea que representa la concessió de drets ooiítics en l'àmbit local i comunitari a Tots ets Que posseeixin la nacionalitat d'un país de la CE. Així mateix, també és important pera nosaltres la voluntat de reeguilibri territorial i de redistribució social que expressen els fons de cohes ó. Fínaiment, per bé que evidentment no és el que té menys importància per a aquesta Assemblea. cal fer referènc a ala creac ó del Comité de Regions, és a dir, ei Comitè de paricipació institucional del conjunt dent Lats looals i regionals en la CE. uem dit que aquests as pectes ens !floressen a tots. fins i tot als que no són membres'ae a Comunitat. En primer lloc. perquè contribueixen a consolidar la Un ó Euro pea. a arrear-la entre la ciutadania Només si consoiiaem la unió podrem ampÏiar-la para) lelament i integrar tots aquells aue, com moits dels aue m'escolten, aspiren a integrar-se en e. futur a una Europa unida. Una Europa poc ,neda serà menys atract va. tindrà menys capacitat d'integració i, no ho oblidin, de cocceració. En segon lloc, perquè la creacó del Comitè de Regions, l'embrió ae c^utadan^a europea, ^ els fons de cohes ó expressen un Mètode ae ter Europa ^ creen un precedent aue generará necessàriament uno a nàm ca aue ens afecta molt d rectament És la dinàmica de la partnc.oació deis ccters públics no estatals, el reconeixement de status -inclòs en la sevo dimensió políticaeuropeu ais memores de la soc,erat cwd i I'aceeotac ó de la solidar tat i ce la +guaïtat com coiectius de la política comunlydra. w'uil recercar, perd. la nostra posis ó sobre ai!Ò aue en el Tractat de ^Maastricht ens afecta més directament. el Comité de Req.ons, qu na és la situaaó çcruai en reicció a aquest tema. articie 198A diu que ei Ccm tè dé+.Regions esun Comitè de caracter corsuitiu integrat Der Jepresentants dels ens regionals locals' a pretens ó d'exctoure els mun cipis i altres ens locals a favor únicament de les regions. s'oposa a la lletra ^ a l'esperit del Tractat, ens condueix a un conflicte qUe pot paralitzar la constitució del mateix Corirtè i, en qualsevol cas, ens debilita. EI reconeijcement d'un sol nivell territorial atempta al p rmcipi de subsidianetat i ens sembla impensdble que hom pogués fer un pas enrere quant a la composició de l'actual Comitè consultiu. ¿Com arrelaríem les institucions comunitàries si s'exclouen de l'únic organismes al que poden accedir -amb funcions estrictament de consulta- ets representants més immediats deis ciutadans? Els municipis, els ens local, les ciutats, estarem en el Comitè de Regions. I estic seguir que hi tindrem una posició d'acord amb la nostra representativitat. Ens consta que entre els líders de les regions, inclosos els de I'ARE, preval ja una posició que jo mateix vaig exjosar en la meva preso de possessió com a j resident del CMRE el passat 8 de maig. Conliderem el període 92-96 com a constituent mentrestant conmencem a treballar conjuntament, regions i ciutats, en el Comitè de Reigions. Quan es revisi el Tractat de Maastricht, a partir del 96, amb l'experiència de qua{re anys de treball i també en funció de les possibilitats que s'hagin obert pera totes o aigunos regions de participació en òrgans comur-litaris de codec sió. podrem replantejar la Qúestió. que en ,cap cas pot ser per anar endarrera, sinó endavant La propera setmana, s vostès hi estan d'acord. em dirigiré a l'ARÉ per proposar una trobada entre dues delegacions del més alt nivell per prosseguir un adostament de posicions que, mitjançant el diáleg, fins ara informal, la ha començat a produir-se, S'ha de reconèixer que e6 redactat del Tractat de Maastricht conté filtres ambigúitats. com les que fan referència a la condició dels membres del Comitè de f egions i a la seva designació pels governs rjacionais. Els membres del Comité de Regions han de ser electes o responsable$ davant d'assemblees elegides i la seva designació s'ha d adequar a la proposta que facin les assoc acions representatives dels ens locals i reg ons de cada país. Aquesta és Ija pos ció del CMRE i i'únca que ens sembla !l coherent amb els principis d'autonomia locoI i amb la intenc!ó ael legislador de Maastric nt Resum^nt, no hi ha oposi< tió entre ciutats ^ regions, no nem de permet e que ens oposin. Ens complementem en els !nostres paisos i ens necessitem mútuament a Europa. En el futur, si Europa avança en un sentit federal, és possible que !es regions. totel o algunes. aaqu reixin una posició diferent, }cotser estigu n presents en òrgans de codecipó. però això no es farà en oerjuaici de la participació de les c utats. dels municipis i del conjunt d'ens lacais en la Comunitat Europea ` perquè entre tots ho haurem aconsegu t i Europa ens necessita a tots. El que segur que nolconvé a Europa és mitificar el seu Componen rural, Que ca! respectar però que no és mdlontan, n atribuir a les entitats aue representen preferentment aquest component I'exclukivitat ae la parficlpació territorial en la CE. ï Acuestes mate xes gúe$tions es plantegen en ei Consell a'Europc, en'el marc ae la Conferènc a ae Poders Locals i Regionais. creeque hem de trobar soluciáns coincidents 8. Ara veiario parlar conll, a ciutadà, com a habitant d'una c utat ^ com a alcalde de !d mateixa. Alguns ce vostès re presenten reg^ons. a altres comiats, aepartaments c províncies. Molts de vostès, seburament la majoric, representen municipis; grans o petits. Ara bé. tots nosaltres. sigui quina si gui la nostra residència i l'origen cel nostre mandat. passem una part de la nostra vida i desenvolupem una part important de la nostra activitat en ciutats grans. en capitals nacionals o regionals, en els centres urbans. Repassin p les seves agendes el mes passat i el proper mes. Encara que només ens referim a les nostres reunions, del CMRE o en les que hi participa el nostre Consell, veuran que els dies passats ens vam trobar a Istanbul, a Heildeberg, a Gtaz. a Brussei les, a París. a Frankfurt o a Estrasburg. Avui ens reunim a Praga. Les properes setmanes alguns de vostès coincidiran a qualsevol de les ciutats esmentades o a Budapest, Berlín, Arnhem, Nottingham. Birmingham, Nicosio. Salamanca. Porto, Lisboa. Florència, Milà, Madrid o Barcelona. Estic citant únicament ciutats i no totes les ciutats on hi ha reunions convocades. Amb això no pretenc emfasitzar la importància de les ciutats capitals. o grans o potents o atractives, en detriment de la resto. El que vull dir és que aquestes desenes de c utats fortes són la nostra força, són una de les grans bases d'Europa. Les "eurociutats" són la nostra 'force de frappe . les nostres multinacionals, les nostres naus capitanes. Representen un patrimoni extraordinari que la història ens ha llegat, un instrument excepcional de progrés econòmic i cultural de desenvolupament democràtic per al futur. Europa s'ha pogut caracteritzar com el continent de les ciutats, com un sistema de ciutats, o simplement es parla de l'Europa de les ciutats. No totes són grans. però totes tenen vocació de "centralitat", centres d'intercanvis, liocs de trobada, punts d'innovació. agents aue estructuren reg ons metropolitanes cada vegada més extenses a les que proporcionen un valor de marca cop a enfora i uns equipaments i serveis que fa servir una població molt superior a la resident. Tots els necessitem. tots els utilitzem, tots volem que siguin eficients i atractives, integradores i amb signes d'identitat propis. Però les. ciutats també són el nostre problema, un dels nostres problemes principals. Per una banda, perqué ens serveixen de continent, de lloc de concentrac ó dels nostres problemes socials culturals: atur. immigrac ó i marginació, pobresa soiedat, inseguretat i criminalitat. Per una alfra banda, i sobretot, perquè l'ús intensiu que `em de tes nostres c utats és un factor multiplicador dels seus problemes: congestió del tràns t i access bilitat, contaminació de l'aire i escassesa d'aigua. degradació de centres històrics I terc antzac ó excess va d'àrees res dencials. A iots ens interéssa que les nostres c utats estiguin ben comun cades, disposin d'uno divers tat de centralitats ^ ens garanteixrn bons nivells de aualitat de vida urbana d'eficàcia dels servis públics i privats Ens interessa perquè d'això de pén el seu dinamisme econòm c, la seva capacitat de generar llocs de treballi riquesa i la seva ntegració sòciocultural. Tot a xò és el que nteressa als europeus ï ha d'impregnar les polítiques comunitàries. la que tots aquests problemes tenen uno dimens ó europea _es ciutats reauereixen la concertació ae poiítiques europees. nacionals, reg onais ^ locals i la transferènc a o delegació de competenc es i de recursos segons 'a aapac tat de cada una. Crec que nem ce superar antigues concepc ans de l'autonomia local de caràcter prorecc,cnisto r unformista. Hem d acostar per ta concertació interadministrdtiva, per la cooperació público-privada i per I' atribuc ó a les ciutats de règims jurídics i econòmics espe- �O NE 1[ÚÑICIPAL culs segons les seves característiques i les funcions que compleixen. No és un privilegi, al contrari. És el reconeixement a' una diversitat que ens serveix a tots 1 de la conveniència d'utilitzar el dinamisme de les nostres ciutats en benefici de tots nosaltres. Com a CMRE, no només hem de prendre nota d'aquesta diversitat sinó que també hem de donar suport a les demandes i a les iniciatives que sobre aquesta base expressin cada tipus de municipis o d'entitats territorials. Iniciatives noves i interessants. com la proliferació de xarxes ae ciutats. d'associacions de municipis de base macroregional o per la seva homogeneitat o interessos comuns. la posada en marxa de projectes conjunts i els intercanvis cada vegada més freqüents entre representants i tècnics d'entitats territorio/s. són exemples de la vitalitat del nostre teixit local. 9. El CMRE és alguna cosa més que un moviment polític europeista de municipis í regions. També és una organitzac ó que estimula la cooperació entre municipis i ens locals, que dóna suporta les xarxes de ciutats i a totes les associacions especialitzades. Cap d'aquestes iniciatives ens fa la competència ni ens debilita: totes ens enriqueixen i totes compten amb el nostre suport segons la seva impo rtancia 1 tes nostres possibilitats. Així ho hem fet amb el moviment de les Eurociutats. • En els nostres nous Estatuts hem previst que els representants de les principis xarxes de ciutats i d'assot acions locals especialitzades podran formar part dels nostres òrgans o ser convidats a les nostres reunions estatutàries. El CMRE ha impulsat una cooperació intermunicipal accessible a tots els seus associats. Hem patrocinat més de 6.000 agermanaments hem gestionat més del 80 per cent de les ajudes comunitàries aestinades o agermanaments i a la cooperació bilateral (indosos alguns centenars amb paisos menys desenvolupats). Som conscients que, si bé els p rogrames de cooperació multilateral tenen més visibilitat política. en molts casos la forma d'optimitzar recursos d aconseguir resultats pràctics s'obtenen per mitjà de la cooperat ó bilateral. Per a!xò també hem de desenvolupar aquesta aimensió en l'execució d alguns programes comunitaris ambiciosos, com l'ECOS. des/ nat precisament ala cooperació Est-Oest. En el moro deis programes d'intercanvi del FEDER hem fet possible que més de 600 g overns locals obtinguin subvencions per realitzar-los. Es uno línia d'acc,ó Que tant la CE com ei CMRE i tots nosaltres. em sembla. considerem de gran interès. Encara que els seus efectes no es vegin mmeaatament. tots sabem t' estímul que representa per ais nostres eleves els nostres funcionaris el coneixement d'altres experiències i 1"eiaboració d'alguns projectes conjunts. Cal reconèixer i felicitar l'esforç realitzat pels serveis centrals del CMRE auant a l'activitat ce la CE informació i anàlisi de regiaments I úirectíves. fins 1 tot abans ce la seva abrovac ó definitiva, gesnons davant aels serveis comun taris per donar suport ais nostres projectes La tcrmalttzac,ó recent de les Comissions és ei mètcae adeauat per ter quelcom aue Coda ala serà més mportant • elaborar criteris •Croces:es comunes tant ce caràcter regional com. sonreror. sectorial. Per mitjà de les Comssions+hauríem de cocer disposar en cada cas deis recursos més qualificats Des t1 Y d , wwAJo.. A .. 115119 faria que tots vostès contribuissin al millar funcionament de les nostres comissions: Política Urbana i Regional. Medi Ambient, Assumptes Socials, Hisendes Locals, Transports. Informació i Comunicació, Ciutadania Europea i Electes Locals i Regionals. Els canvis produits a Europa, tanta l'Est com a l'Oest, i el paper molt mOs rellevant que adquireixen els municipis i els'altres ens locals i regionals en la vida europea. tant comunitaria com extracomunitdria, el creixement deh CMRE coma resultat de la seva fusió amb IULA i de la incorporació de les associacions escandinaves i ara de les d'Europa central i oriental, a més de la necessitat de desenvolupar tasques molt més complexes i de gestionar un pressupost més elevat (en els últims 8 anys s'ha multiplicat per vuit), ens ha obligat a replantejar-nos l'estructura, el funcionament i els recursos de la nostra organització per fer-la alhora més agil i eficaç sense menyscabar per això el seu caràcter representatiu i participatiu. , Crec que s'ha fet un esforç molt meritori per elaborar la reforma deis Estatuts i que hem de felicitar la Comissió i el seu president, el senyor Meyers. per haver-la dut dterme satisfactòriament. Em sembla que la millor felicitació serà aprovar-los com un iot. Scc conscient que es tracto d'un treball delicat cl"arquitectura institucional que no suporta canvis unilaterals. Els nostres òrgans col•lectius principals es mantenen: l'Assemblea (le delegats i el Comitè Director i, encara que la seva composició s'hagi reduit, crec que será suficient per garantir una representada adequada de territoris i de cultures. Com a president, puc assegurar que treballaré cÓnjuntament no només amb la Secretaria General, sinó també amb el Bureau, que més que un òrgan directiu nou i reduit, l'han de veure com un factor de multiplicació per 10 oper 12 de la figura d'un president que no está segur de poder tenir la mateixa dedicació que ha tingut el meu antecessor, I"amic Hofmgnn. També desitjo manifestar que espero poder comptar amb un vice-president en cada país que sigui el representant ordinari del CMRE i del mateix president. 10. El nostre àmbit assopiatiu no es limita a l'Europa comunitaria. El CMRE aspira a una Unió Europea més ampliq que avui aquesta Assemblea anuncia amb 1a presència de tots vostès. Perd el nostre món no acaba en el continent europeu: les nostres ciutats saben mirar més enllà. Actualment, el planeta és una suma d"interdepenaències, l'economia s'ha mundialitzat, la desaparició deis blocs ha enderrocar els murs política-militars i les naves tecnologies de comunicdció ens fan còmplices de totes les injustícies de iotes les catastrofes. Les ciutats. per la nostra pròpia naturalesa de ralitats obertes a itots els intercanvis, no poden tancar-se en urt marc geogràfic rígid, per ampli que sigui. Hem d'acceptar una quota de responsabilitats Mundial. hem d'assumir certs deures de cooperació amb paisos .1 ciutats menys afortunades que nosaltres, a vegades p er culpa nostra. Aspirem a esaevenir interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals, en primer Iloc de les Nacions Unides, dels seus organismes com UNESCO. FNUAP, HABITAT, etc., i dels seub programes, com PNUD. La Conferència de Río 92 ens va permetre per primera vegada a tes associacions internac onais de ciutats i ems locais, com IULA FMCU al front, aparèixer cbnjuntament i conquerir un espai propi en IaConferéncia i en la gestió deis programes que se n'han derivat. També s'han iniciat experiències de cooperació de ciutats del Nord i del Sud en el marc de programes finançats pel Banc Mundial. Aquesta presència inte rn acional ens exigeix una estreta col laboració, una coordinació permanent i, si és possible, alguna forma d'unió entre les associacions de ciutats continentals i mundials. Com a president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. però també com a membre del Comité Executiu de IULA i president. delegat de la Federació Mundial de Ciutats Unides, és un objectiu al que atribueixo la maxima impo rtància. La nostra prioritat ha de ser promoure les relacions més estretes entre IULA i FMCU, les dues organitzacions mundials més importants de molt, fins arribar a la unificació. Avui és un objectiu possible. ja que les diferències històriques entre ambdues organitzacions ja no'aenen raó de ser. L'actitud oberta i el tarannà dialogant dels presidents de IULA i FMCU, els nostres amics Trigiia i Mauroy, converteixen aquesta tasca unificadora en quelcom viable i que es pot escometre immediatament. El CMRE, per la importòncia decisiva que tenen els municipis i els ens locals europeus en ambdues organitzacions mundials 1 perquè en cap cas pot dimitir del seu paper de màxim representant de les associacions europees, té una responsabilitat especial, més gran que qualsevol altre. en la consecució d'aquesta unió. El món actual ens desafio a unir-nos. Es la nostra aposta estic segur que la guanyarem. 11. Per acabar. vuil referir-me breument a una qúestió que estic convençut que és extremadament dolorosa per a tots nosaltres: la guerra que enfronto els pobles i ciutats del país que fins fa poques setmanes anomenàvem Iugoslàvia, la destrucció de Dubrovnik, el suplici que viuen ara mateix Sarajevo i tantes altres ciutats grans 1 petites. Estic segur, i crec que tots vostès compartiran aquesta opinió. que el progrés de la humanitat s'ha realitzat mitjançant la cooperació i la creació d'estructures caaa vegada més àmplies, més complexes, més difersificades. El progrés va unit a l'associació i a I'intercgnvi, a ia Integració de les unitats existents en unitats majors. Així ha passat de la família als çlans; després es van constituir pobles i ciutats, paisos i nacions. Ara estem realitzant aquest gran projecte que és la Unió Europea. La creació d'una associació major no significa en cap cas la desaparició de les unitats que la formen. A Europa existeixen les famílies, els pobles, les ciutats, les regions. els paisos i les nacions. Creiem que la millor garantia per al progrés de tots ells i per a lo seva convivència és la Unió Europea. En canvi. la ruptura dels vincles associatius superiors, si no són substítuits per uns altres. esdevenen un perd) pera cada un i una amenaça per atots. Actualment, la gent 1 les ciutats de I'ex-lugoslàvia desafíen !a nostra raó i ataquen el nostre cor. El discurs associatiu 1 lo solidaritat, I"ajut humanitari, han estat ja les nostres respostes Però no n'hi ha prou. Cal que trobem altres formes a intervenció que contribueixin a aturar la guerra, a ailar els més agressius r a protegir els més dèbils. Una iniciativa que proposo aquí es la constitució immediata d'una aeiegació d'alcaldes i de representants ae municipis i regions i que visitem properament Sarajevo. Zagreb i Belgrad amo un missatge ae pau Praga, 1 d'octubre ce 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4198 Title A name given to the resource Discurs del President de la CMRE a l'Assemblea de Praga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Concessió de drets polítics en l'àmbit local i comunitari, voluntat de reequilibri territorial i redistribució social. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Cooperativisme Associacionisme Ciutats Acció política Territoris CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf 6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos y las ciudades en la construccióT de Europa" Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz 20.15 hores. 1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO. - EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO CON FUERTES OBSTáCULOS. HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN- i TES DE COLABORACIÓN. - NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS r. IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P A G` ik",` --k TEGE. �LAS CIUDADES DE EUROPA, EN AMBIO, FUERON LAS QUE CREA- RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA, PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN (5 rei, FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN, BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER. EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO. LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA, UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT. LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES �CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO ÇONSTITUíDO Y CRISTALIZADO. NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS. D EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO: LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA, FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA UNIÓN EN LA LIBERTAD. EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO (ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE PO TANTO TIENE POTESTAD DE OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953 SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES. 3 �1.4 .;1 74, sffi, 1411- ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES. DESDE BARCELONA, CAPITAL D CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL EN EUROPA. r 0 Pd L» ( EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15 AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO. HOY, ADEMáS DEL ! / REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA. EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO, DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA ATMÓSFERA URBANA. �HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU COMO CIUDADANOS EUROPEOS, • NACIONALIDAD. L Q .9 jJ EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA. LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN PERSONAL. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO DE PARTIDA DE UN HUMANISMO PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA -ID SINO ES UN ENGAÑO Y UN S TAJANTE EN ESTE SENTIDO. �HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN PRESO COMO FUÉ ÉL, SU CELDA. PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA", HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU CASA". 2. LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO. DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS A L SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A LA DINáMICA DE LA SOCIEDAD. CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL ESTADO A HACERSE MáS CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE. TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN �CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS, NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE. APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL ESTADO A1--C-ÚJISADANO, O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN DE LAS PERSONAS. ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO. EN EL EDIFICIO DEL ES ONF TO ENTRE LOS PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD ----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO, DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS MáS CERCA DE VOSOTROS", PERO LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA. 117 �NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL. LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM OS, ORDENADOS, DOTADOS DE PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT , BIEN EQUIPADOS. ES DECIR, UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE /12 NACE AHORA. r LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO- ( SO SENTIMIENTO. EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS; Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE SIGNIFICA. AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA �3. CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO. NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES ECONÓMICAS EN TODA EUROPA. JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN. TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE LA ECONOMÍA CON PROYECTOS COLECTIVOS. BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA DEL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA -CIUDA EN EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4204 Title A name given to the resource Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Gasteiz, Vitoria Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Ciutats Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1299/19930119d_00518.pdf 8880679e602f879caf34162b2dfa8fd0 PDF Text Text PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA PRESENTACION PUBLICA DEL ACUERDO ENTRE SOGO Y TRAVELSTEAD. (Palauet Albéniz, 19 de enerolde 1993) Sr. Yamada, Sr. Travelstead, Sres. Cónsules, representantes económicos y medios de comunicación: Aunque ustedes saben bien que1estamos delante de la solución de un problema estrictamente privado, de una inversión privada, el Ayuntamiento de Barcelona ha querido estar presente por la significación especial que esta inversión privada tiene para nuestra ciudad y para su futuro. Ustedes saben que la ciudad de Barcelona enfocó el año '92 como el año en que una serie de "cuellos de botella" de nuestra infraestructura tenían que ser resueltos. Uno de ellos el aeropuerto, el otro. el sistema viario y un tercero muy importante, el sistema hotelero, para hacer realmente eficiente un sector en el cual esta ciudad ha sido importante desde mucho tiempo antes, pero que tenía unas ciertas dificultades de dimensionamiento. Y este sector es la organización de ferias y de congresos, la atracción de turistas en general, de turistas para una destinación específica de Barcelona, que no contaba hasta hace muy poco con la oferta hotelera suficiente ni en cantidad ni en calidad. De ahí pues que para nosotros la disposición de esa oferta hotelera fuese un elemento estratégico que había que conseguir de una forma muy especial. Se está consiguiendo, no sólo por esta inversión sino también por otras enormemente importantes. Pero a mí me place subrayar que ésta tiene desde el punto de vista de la ciudad un carácter estratégico importante por su ubicación en el mapa de la ciudad, por su ubicación junto a la Villa Olímpica, por el hecho de representar la atracción al centro de la ciudad y a una de sus partes más antiguas, de buenos elementos de futuro y buenos elementos de expectativas de inversión. Miren ustedes, las situaciones económicas difíciles yo creo se resuelven de dos formas; se resuelven con medidas económicas macroeconómicas, con mejores políticas económicas y financieras, con cambios en las expectativas globales internacionales, pero se resuelven también, y éste es el campo en el cual nosotros nos movemos, tanto el Sr. Yamada, �como el Sr. Travelstead, como la ciudad de Barcelona, se resuelven, digo también, como suma de soluciones parciales a problemas particulares. Cuando uno analiza la salida de una recesión o de una crisis se encuentra finalmente que una serie de puntos negros han sido solucionados y que esta solución es la base precisamente de esa salida. Yo recuerdo perfectamente -el Sr. de Nadal, aquí presente, lo recordará mejor que yo- y ustedes también lo recordarán, como en el inicio de los años '80 la salida de una solución difícil, mucho más difícil' yo creo que la actual, fue acompañada de una serie de soluciones concretas a problemas concretos: Consorcio de la Zona Franca, TABASA, presupuestos de liquidación de deudas municipales, problemas de transporte ... estos problemas se fueron solucionando en aquel momento y dieron lugar a la década o a la semidécada de crecimiento importante que hemos vivido. Pues bien, yo creo la solución de problemas como el que hoy se está abriendo camino para su fase final, para su fase de aterrizaje, va a ser la única garantía y la mayor garantía de la solución global. Como éstos van a suceder más pero en todo caso le doy a este momento y a la solución de este problema, un valor muy paradigmático. Nos habíamos propuesto quel después del '92 teníamos que ganar la batalla de la rentabilización del éxito del '92, batalla que parece ser tanto o más difícil que la de la propia producción del éxito, y ustedes me comprenden perfectamente. Hay un después de los éxitos que es difícil de rentabilizar, y yo creo que tenemos que estar agradecidos al Sr. Yamada y al Sr. Travelstead porque analizando las cosas ya con la tranquilidad y la distancia que da este momento, los dos habrán contribuido de forma decisiva a que Barcelona pueda contar con este equipamiento de gran calidad. Yo estoy seguro de que éste será uno de los grandes hoteles de Barcelona. En este sentido me complace saludar la presencia entre nosotros del Sr. Sigi Brauer, representante de la compañía Ritz-Carltor, que ha sido des del primer momento para mí una garantía de calidad en el final del proceso, es decir, en la explotación. Conozco los hoteles Ritz-Carlton, los hemos utilizado en nuestras estancias en Estados Unidos, y sabemos que esto quiere decir calidad, una calidad muy especial. Miren ustedes: para la ciudad de Barcelona que no se ha jugado ningún dinero público en esto -al contrario, la ciudad ha ganado dinero, no ha pagado dinero por este �proyecto, ha vendido unos terrenos- no se les escape a ustedes que éste era y es un proyecto emblemático. Y bien, la garantía mayor para nosotros ha sido la presencia de la inversión americana y del capital japonés. Ustedes saben muy bien, y me lo admitirá en el Sr. Yamada y el Sr. Travelstead, que hay un cierto efecto columpio, "seesaw", entre diversos países potentes internacionales en la economía, a veces unos están arriba mientras los otros están abajo y viceversa, y lo importante en un gran proyecto como éste es haber podido reunir a dos países de la mayor potencia, sino las mayores potencias. Creo que ésta es la mejor garantía para el proyecto y la mejor garantía para nosotros, para Barcelona. Pero no es inmodesto que yo diga, me parece, finalmente, que para que estas alianzas se Pen y estas garantías existan, tiene que haber un lugar interesante donde invertir y este lugar interesante, en este moento, es Barcelona. m 6 Tenemos que decirlo así. Barcelona está posibilitando en este momento que se hagan esfuerzos importantes de "landing", de aterrizaje, de señalización, cosa que no está ocurriendo en otras ciudad e s de Europa y tenerlos que lamentarlo, y yo quiero agrladecer muy especialmente a los bancos IBJ, Industrial Bank of Japan, y Banco Bilbao Vizcaya, que han estado enormemente colaboradores en toda esta situación, y muy en particular al Sr. Travelstead, que inició este proyecto, que nb es un inversor de "pelotazo", que no es un inversor especMlador, que ha construido un proyecto serio, y que ha encontrado los aliados necesarios p ara que este proyecto ser realizara finalmente. Estos aliados son el grupo Sogo. Tengo la mayor de las admiraciones por el Sr. Travelstead, en cuanto que ha importado entre nosotros una cultura nueva de construcción, no es nada' fácil importar una cultura de construcción a un país nuevo y eso se lo debemos de agradecer. Y la mayor de las admiraciones, también y muy en especial hoy, por el Sr. Yaimada y su grupo, puesto que han sabido unir esfuerzos en un terreno tercero, a una cultura distinta, y estar ellos detrás en último término para echar adelante el proyecto. Creo que todo esto es un acontecimiento de una cierta significación tanto en el campo de la industria de la construcción y la promoción como en el terreno de los equipamientos de nuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4205 Title A name given to the resource Presentació pública de l'acord entre Sogo i Travelstead Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. JMM / Guió 9/93 / Memo 10/93 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Infraestructures Urbanisme Competitivitat Barcelona Acció política Travelstead Sogo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf 109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9 PDF Text Text DSPC-C. 43 ¡ CSJB 1 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 1 Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període Dimecres, 3 de febrer de 1993 Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 Presidencia de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas 1 Sessió m)m. 5 1 SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DEL 1992 El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas, 1 acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr. Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau. Hi són presents les diputades els diputats Sr. Borras, Sr. Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr. Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G. Socialista; Sr. Benach, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr. Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular. <I>Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr. Pasqual Maragall i Mira. l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Cinta núm. 1 1 <B>Compareixenc;a del ~resident del COOB'92 <B>per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics <B>recentmen} celebrats El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a, que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• , per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho l permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable. En tot cas, permetim, molt l breument, fer una brevíssima introducció sobre el que represertta la sessió d 1 aquesta Comissió ! d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per tothom d 'una manera extraordinariament positiva --en paraules del ¡ president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---..... que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant, amb la perspectiva --ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia, solidaritat, organització, partipipació, afirmació d'identitat, voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan complicat, tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per 1 . la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels 1 Jocs. 1 Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya; sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir orgullosos. 1 El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment, de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat ¡, �DSPC-C, ~3 L CSJB~ 3 de f.brer de 1993 1 D7C40430 celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a la nostra ciutat. 1 Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a sis mesas vista o set mesas vista ¡de la celebració d' aquests Jocs 1 puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor Pasqual Maragall. 1 Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment, naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona., la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i del mateix Parlarnent. · . Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual· Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que considerin que han de fer. 1 Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la paraula. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies, senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara ' és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja an~l i tzar un proj ecte , sinó e ~ca tir-ne les conseqüencies i glossar-ne una mica les conclusions. ¡ M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir, senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i.. de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent. I m' t;a semblat que podria dit unes breus paraules sobre l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta desmuntant aquella organització 1--potser aquest és un punt l interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs. Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels t ¡ \ 1 ¡ · ¡ Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través ¡ . �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 / ! D7C40430 d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en l 1 organització, sense comptar les forces de seguretat, eren comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella. Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta succeint. El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president, que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en ! l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la ciutat de Barcelona. La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara coro a gerent de l'ambit de la via pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem 1 vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen Sanmiguel coordinara a partir d'~ra. El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director d'esports del Comité Olimpic nternacional, i el senyor Miquel Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB --en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb ~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area. . Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan, de fet, fent el que en podr+em dir les feines de liquidació comptable i economica del mateix omite Organitzador. Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i, com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a 1 1 Ajuntament «els coronels», un conjunt de cornissionats de 1 ' 1 1 alcaldia per a ternes específic _ que tenen a 4 veure amb el control �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja, del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde, Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos. Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo, ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació internacional, i s'incorporara ~robablement, en definitiva, en aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans, és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa normal dels serveis públics de la c~utat. Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions, 1 també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el 1 • • • senyor Acebillo (?) , de l'I'st1tut Mun1c1pal de Promoció Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en fase, en aquest moment, de liquidad ió. Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar, pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de ' persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de 1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi, en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de l'alcalde, o nornés posant «alc~lde», sabien ells que aquests miss~tges podien arribar, i efebtivarnent van arribar i en una quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas, dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent. 1 Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser 1 1 [ 1 !s �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f~brer de 1993 1 07C40430 1 reiterat i construit com a sistema normal d'actuació, d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és· evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología local. i' Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment, un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra indústria i el nostre <I>soft<D> 1 la nostra capacitat de generar sistemes d'informació complexos. Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre 1 d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions que es produien des de les subs · s i des de cada una de les <I>venues<D>, des de cada una de es 'instal.lacions en el Centre Principal d'Operacions. Cinta núm. 2 Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació informatica i de processament de ~ades més important que existia sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment fundada --després venuda-per Ross Perot 1 aquest famós multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a <I>back up<D>, ésa ir serveix ... , pot servir coro a centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és, per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir. Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de 1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa, 1 ó �pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo cree que a la llarga quedaran ce les més sorprenentsl com les més punyents. Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de restauració que s 1 anomena <I> Batcelona events<D> 1 pero no «a ven<;:» d 1 avan<;:ar, sinó en angles <I ' events<D> 1 esdeveniments. Aquesta operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és una operació que pretén teni en un rnateix esquema tota la prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots els grans esdeveniments i le+ grans celebracions de caracter artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens doni cada una de les programacio~s. Destacaría en tercer lloc el~ cinc dies inicials com un període ¡ <I>horribilis<D> --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de i transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques viles de 1 residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que cada dia fan les companyies ¡l de transports metropolitans de Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora, 1 # ¡ 1 J 7 �de 1993 1 D?C40430 DSPC-C, 43 1 CSJ B perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• , que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment, i a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del finan<;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant, durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una exper1encia enormement estressant li' complicada, els cinc primers dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport. Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia plantejat com un dels temes ¡ logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo rnateix, quan els meus técnics em d~ien que les escales medmiques, ¡ rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per unitat de temps que es va de~ensar que podrien portar, i efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de les <I>vedettes<D> dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una certa qualitat artística o estetica. ! Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem arribat a allistar el dia 17 d'bctubre de 1986 com a element 1 fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a ' fer el que realment pot fer en ~inze di es i que no podría fer, evidentment, si no comptés amb¡ aquest escreix, arnb aquest multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--, dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i una certa continuitat. Vestes saben que hi han diverses organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es proposen seguir, continuar i que, obablement, seran també fills o hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les nostr(Js prestacions publiques o, en· tot cas, benevolents o voluntar1.es. I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament la mateixa logística d' organi tz a¡ció, més la presencia d 'uns responsables singulars, com el 1 senyor Coll, al front de l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa 1, • 8 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430 organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia 'organització i una assistencia de públic de la mateixa magnitud, om a mínim, que els mateixos Jocs. cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament del públic. Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia d'infrastructures. En els estadis, en totes les instal.lacions ! ·'~esportives distribuides al llar<} i. 1' ample de Catalunya seguint les 1 vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a Granollers, a l'Hospitalet, a iladecans, a la Seu, al Muntanya, a Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades, com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la d'Hospitalet arnb el beisbol o de ... , en fi, alguna més: la de Vic amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet és aconseguir noves insta1.14cions, reforc;ar les existents en centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a 1 Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus. Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de Barcelona i de 1' area?, que es tal vi en entre deu minuts i vint l minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc, perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen ~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant, destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han aconseguit. Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar tota la inversió. És a dir, < anal i tzant els benef icis obtinguts, beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava 14 J, ¡ 9 �DSPC-C, 43 1 CSJB /~ 3 de feb er de 1993 1 D7C40430 que la taxa de retorn era tant important que en dos anys, practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura 1 recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el temps estalviat. ¡ Cree que el funicular, les es~ales, els <I>park-and-ride<D> exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb !'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i de l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn. En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs. Aquí tenen els «Benvinguts als <I>~ atalan Games. »<D> .Aixo és una doble pagina del <I>Tirne<D>. <I>«Les 'flus grands Jeux du siecle<D>»: aquesta ja, practicarnent, és un ~ opic. En tot cas una rnolt interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que diu --del <I>New York Times< O> em pjenso que era--: <!>«Barcelona, the city won the Games, and not the a[thletes.»<D> És a dir la ciutat va guanyar els jocs. <I>The real winner was Barcelona, not the athletes<D>: l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1 precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero també Barcelona va agafar els Joc com a legítim pretext per transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho i ha aconseguit. 1 En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners; - uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts. El Sr. PRESIDENT: Sí, sí. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del ' 1 Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una forma molt grollera, si ¡ vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls, comptant diners i especie, ¡ contribucions en especie de patrocin~dors que al rnateix ternps eren t subrninistradors en alguns casos, qpe pagaven el seu patrocini 1 ¡ dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el l l 1 • • 1 ¡ 1 10 l 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993 D7C404JO COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin, dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el 1 COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que és el que JO espero que succe1ra. Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92. Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa>> que en diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs, pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes gruixuts, en termes molt aproxf mats, l'Ajuntament n 1 ha posat lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--, que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat. Cinta núm. 3 La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns 250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat. L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de 4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo, i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell, representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos fiscals del sector públic, en el se~ conjunt. Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran negobi per al país i que els seuk beneficis han finan9at, fins i . f tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el • 1 mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he 1 ~1 �1 .: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30 parlat que el COOB no només va .limentar, . transportar, dirigir, acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a ' més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem 20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no beneficí, si almenys excedent. Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als ' responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per ter<;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en el protagonista de les seves ¡ propies obres, que altres administracions, el mateix Min ~st eri d~Obres Públiques, la General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen 50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha 1 sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la directora d' expropiacions del Holding, aquest equip que él la 1 dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig, un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot 1 plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del total del terme municipal. molt important l'operació d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments, pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar. Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000 milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no 1 1 Éf 12 �DSPC-C, 43 j 1' 1 ' CSJ B 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament, les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es van fer els cornptes i que ~ep r esentarien en aquest moment , aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant, efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000 milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i 1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com el que els he dit, de 270.000 milfons, perfectarnent defensab1 e . 1 A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir, els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys, i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens 1 permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r . Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar , i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar i obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a expropiacions, necessaries perj construir les rondes, a quest comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut --verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de 1 finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests compromisos, ni per part de 1 la Generali tat respecte de la ' Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del Holding, que per encarrec --fora del seu cataleg, eh?, per encarrec-va haver de fi~an9ar totes aquestes o bre s i 1 113 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de 1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh? També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns ¡ acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns ' compromisos en mitjans de transport, ~om el funicular, etcétera, que no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar <I>fifty fifty<D> per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la forma que jo els he dit, sense, racticament, increment de les anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb • t un allargament de set anys, set 1 anys sobre el període que s'havia previst. Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de f festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000 ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són importants, els problemes de Barcelc economics, són uns al tres molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és el tema d' avui. En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree 1 que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i vendre. Vendre la marca 92, vendre marca Barcelona 92, com deia ' el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha de posar un la botella sota l' aixelia i córrer món». Nasal tres en 1 ~ 1 ' 1h aquest moment estero corrent món, i 14 ro 1 estero fent des del punt de �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30 vista de la promoció turística, ho fent des del punt de vista de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention Bureau, que esta assistint a cad un dels congressos mundials o reunions internacionals que es fan per decidir on van els congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat. Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han existit. Moltes gracies. El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? <I>(PaJJsa.)<D> Quinze minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts. Se suspen la sessió. <I>(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es repren a un guart d'una del migdia deu minuts.)<D> El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió. Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el procediment quasi més agil i més ad~ent sera que doni la paraula als r grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo tampoc hi tindria cap inconvenient. 1 Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup. <I> (Pausa.) <D> D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el diputat senyor Pujol. El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo president 1 senyores diputades 1 se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t ! dels Jocs, exit de tates les yes sants, comen<;:ant per l'equip executiu, el voluntariat olimpic¡, els esportistes i el poble espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i vull remarcar la felicitació ~ersonal perqué no seria just ¡ ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria sigu~, escruixidora. Escruixidora ¡des de tots els angles de la societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista de casa nostra i d'arreu. , Cinta núm. 4 lp �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 ~de ebrer de 1993 j D7C4043Q Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs. Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que neix enguany. ¡ Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil catalana i han donat vida a una 1 veri table <I>entente<D> cordial entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs Olímpics han comportat, també, 1 un endeutament financer de l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del PERI. Resten oberts, després dels Jocs Olimpics, tot un seguit · 1 d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en les infrastructures esporti ves? I, < ina sera la demanda especifica, si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta ! a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona? ' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura del projecte olímpic espanyol. Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular, entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit nostalgic de l'exit obtingut i el qual tots ens enorgullim, assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per a Catalunya i per a Espanya. En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem 16 l �< DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430 1 que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes comunitaries en atracció d'inversionj . I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la pressió fiscal en els propers anys j a que la peti ta empresa, el comer<;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via impostes, que segurament no es podra aguantar. Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats. El Sr. PRESIDENT: Gracies, s~nyor Pujol. En nom del Grup d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda Oranich. 1 · La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació; 1 pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol ! personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen<;a li vaig dir que persones coro ell 1 i t~mbé altres persones que van compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna manera, la propaganda de Barcelona , per tant~ de Barcelona com a capital de catalunya al món. I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite 01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i, per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva, s inó t~t al centrar i. [ S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord. Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també ho ha fet veste 1 des del nostre unt de vista 1 alguns aspectes constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser 1 ¡ ·1 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de 1 f~brer de 1993 1 D7C40430 no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero, entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics. Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és ! insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que ' la tingués i que, des d'aquest pu~t de vista, aprofitéssim aixo, perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia. Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat. Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la torxa olímpica. Voldria també dest<jtcar tot el tema de la qüestió tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree que es va resoldre d'una mane~a també magica, perqué per qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que, d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió. Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1 com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1 dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment, senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant ·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa. 1 ¡ .1 18 �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r de ~ l993 1 D7C404JO cree que a1xo, senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo era quelcom que vos te sentia, e jo sentia, que sentien també altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en aquest tema. Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que correspon. Cert és que hi poden h< ver problemes després dels Jocs. Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el ! cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés 1 a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el problema existeix. Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna, qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte ! al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del· funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre 1 jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no la seva continuitat. Si voste 1 fa després alguna interve nció , m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic, 1 com el dels llocs de treballs, com jaquest. ]9 �DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430 1 També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría --potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema. I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne, etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no que canviés la situació a nivell internacional. Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan<;: positiu i esperem que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que és Catalunya. Gracies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach. 1 El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada, i afegir-me, amb mol t de gust, a a més, a la que j a sernbla tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics celebrats a Barcelona. Insisteixo, enes, en aquesta felicitació, que la faig de tot cor i, t, en representació del Grup Parlamentari del meu partit. Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des 1 de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que podría tenir diversos apartats, i una conclusió final. He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha } mé.r 20 �QSPC-C. 43 1 CSJB / 3 de_febrer de 1993 1 D7C40430 1 tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics és extraordinariamP.nt alta. 1 Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora ' en les seves infrastructures. sensible de Barcelona i de Cataluny'a Cinta núm. 5 Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista ' infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota 1 aquesta infrastructura i saber •¡ adequar la societat a aquesta infrastructura. Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la seva infrastructura, i aquest esfor9 moltes vegades ha estat, basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el que queda clar és que hi ha ha ut un esfor<; per part d 1 al tres ' ajuntaments 1 que no ha est~t l'Ajuntarnent de Barcelona, d 1 infrastructura, i que els Joc ~ Olímpics també han servit per millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en 1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han estat un aven<; important en el con~unt del país. A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany ' de números, perc sí una dutx~ rap~da, una dutxa rapida en el sentit 1 que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de com han anat els números del ¡ Comite ~1 Olimpic i del que ha �l. DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió ! pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs. En definitiva, la pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona, fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals? Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~ aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de l rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes, bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és. Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural, que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb a1xo, tot i amb a1xo 1 alguns as~ectes culturals han quedat qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas, sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e. Bé, entrant en la valoració lpol i ti ca, hi han diferents qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem de cel e):>rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més 1 importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros l anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que hi ha hagut amb motiu dels Jo9 s. Probablement, un dialeg institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions J ~ 22 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430 1 1 d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells 1 reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions. Abans he fet referencia a un t~ma mol t concret quan parla va dels 1 diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs es pogués allargar. 1 Pel que fa, també dintre ¡ la valoració política, al tema estrictament esportiu, probab ~ ement no se n'hagi parlat i, probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és !'estructura espo.rtiva del j país, probablement hagi estat l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas, un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics, dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens ' dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu. Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el ¡ país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de catalunya, que 1 d' al tra banda, al dir que, dones 1 va ser un dels #principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es · va venir a anomenar la pau olímpica, la pau olímpica, que representava un cert pact~ d diferents forces, instituci ons, diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant i penso que tots pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits. Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no podem acusar ningú d ' haver 4et cap traició, pero l'esperit, l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de l i, J i '! '1 1 23 �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de feb~er de 1993 1 D7_C4_04 30 Barcelona representaven una ocasi , una oportunitat d'or per plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural, tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite Olímpic propi. : Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un periode prudencial de temps, ens sembla que és el moment també, ara 1 que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar d'aquest tema» . 1 Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització, han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament civilitzat. 1 'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política, des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la soeieta;t que no en podien gaudir. ls Joes Paralímpies només per aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació que tenim tots plegats en aquest moments i especialment les ' insti tucions, aj untaments 1 consellsj eomareals 1 la Generali tat, evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar encara més la societat no sigui desaprofitada -i, 24 en aquest sentit, �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fem vots perque cada vegada més, enes 1 hi hagi aquesta normalitat social que van representar els Jocs Paralímpics. Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran operació política en els Jocs, un enorme festival esportiu. Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i un enorme festival esport iu, plobablement les valoracions que , podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca siguin diferents, pero, en tot cas, tampoc és el moment de discutir-he. Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament, nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que ! • s'ha de vendre la marca de Barcelo~a 92. Permet1 1 m, pero, un mat ís, 1 s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona 92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital d'un país i aquesta marca també s'ha de vendre. 1 Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode ' llarg que han representat els Joqs Olímpics per a la histori a de Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar, 1 no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a . capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port per vendre aquesta Barcelona 1 j per vendre aquesta Barce lona, evidentment, en un context amplq en un context de país que és Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie ! que hi podríem caure en el tema de~s Jocs. Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament: 1 m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest 1 cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o ' diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país. Moltes gra8ies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, enyor Benach. En nom del Grup · Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés. ~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats, senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall, a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar, dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els Jocs? ¡ ~5 """ �DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430 Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes. La primera: que han representat els Jocs? Els Jocs han representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9 i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important, histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures. En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--, sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i ha obert els seus bra<;:os parque, través de les subseus i no únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es projectés arnb for<;:a. Cinta núm. 06 És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la Renaixen<;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for<;:a que ho ha fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han estat presents en el que es p~t qualificar corn 1 'operació catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys . lloc, els Jocs han 1 representat 1' impuls de la . En quart rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i la imatge que . n'ha restat, a antguarda d'aquests movirnents creatius del rnón. En cinque lloc, els Jocs han representant l'irnpuls de la solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de consciencia col.lectiva, de just t cia en relació amb aquest 1 col.lectiu, s'ha enfortit i ha assolit uns nivells 26 que pocs haviem ·--. �DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de ebrer de 1993 D7C40430 sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres 1 aquesta a tots, ha representant 1' impuls consciencia de justicia en relació amb aquest col.lecti tantes vegades menystingut. I darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament, encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota la seva historia deportiva. 1 Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit. En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en aquesta voluntat de cooperació. En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic referint. r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris ' --i no únicament a través del ' voluntaris, sinó de tota la societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades. ! I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer 11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran projecte col.lectiu; que són !capaces de fer-ho amb rigor administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb una utili tzació dels recursos ¡economics, humans i financers. Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors. En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els grans proj ectes és més rendib~e que 1 'enf'rontament; que la cooperació i que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les picabaralles partidistes. { En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un 1 ! 1 27 �repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics? Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm d'dimpulsar? Cal, en aquest ¡ sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic, en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en el qual hem de pensar - -i el Par~ament és un bon lloc, és un ! magnífic escenari per fer-ho--, hem de reflaxicnar sobre que fer amb ¡ el país en el f utur . 1 I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista, felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i i president del COOB. Senyor Maragall, la nostra més sincera enhor~bona. El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc Codina. El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona, president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones, ' també ens en sent i m una mica corres~onsables; encara que --deixi 'm que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui, al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas, senyor president, moltes felicitats. ~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no només per aixb , sinó perqué, ~1 llarg de l es diferents compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat 1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar recollint, de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de • 1 ( ' 1 28 · l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C404~0 haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen<;:a a conduir per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de vista estetic 1 és cert. Les escales mecaniques 1 els autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar. Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets. Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa nostra, que en altres acitivat ~ --mai d 1 aquesta dimensió, evidentrnent, tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la punta en els Jocs, 1 Cinta núm. 7 cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur. Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt. I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari; lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu, ' que va·ser la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com en els <I>Special Olyrnpics<D>, en un~ mesura molt més petita, perqué el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del j 30 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d públic, dones, no fa altra cosa ebrer de 1993 ~e t D7C40430 reconéixer !'actitud de civisme del poble de Catalunya, especi~lment, i logicament, també, de 1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un comportament absolutament civilitz~t i correcte. Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori í i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona 1 pel que han estat les ¡ obres dels cinturons, el cqnjunt. Escolti, extraordinari, excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies a la voluntat, l'aportació, 1 la col.laboració entre les insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n, només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i ' molts anys que no havia ... I no p~rlo dels deu ni dels quinze anys, sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts. Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han canviat. Era impossible que tot dat alunya en rebés els beneficis, ¡ obviament, pero una bona part, o ciutats molt importants de Catalunya els han rebut. Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat, i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el 1 senyor alcalde va tenir --jo aix ~ ho :n he destacat cada vegada que �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 . 1 D7C40430 n' he tingut oportuni tat--, dones y una actuació · absolutament col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar l molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el director del <I>holding<D>: «Home, ~oncs, per que no feia un altre tipus d'habitatge més social?>> La taó que se'ns va donar la vam compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els números i aquí, del que es tract~, també, és que els números surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord, o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números ' --que en aquest cas, dones, seguram~nt, no socialrnent eren del tot favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop: s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud; també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem l sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no ha quedat del tot prou ben resolt. Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta, que no mor avui, que continuar~ al llarg de tata aquesta legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque, encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava tampoc de passar balan<;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis ' benef icis. . . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat d'impostos, diriem, generats l'actuació del <I>holding<D>, per l 1 32 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 l, . ~ ,. · ~ 1 d ~ D7C40430 exemple, amb ingressos que anat a 1' Ajuntament o als ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona operac~o, que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia --suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir, precisament, aquest esperit i !aquesta col.laboració i aquesta permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall. Senyor Maragall, és un suggeriment, evidentment; no estem en ' ' condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden . dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú. Hi ha hagut comentaris --jo no hi entraré, aquest no és per mi ¡ el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions ! de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa ¡ anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre; l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni els vull entretenir més. 1 Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals, fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han ' estat un moti u perque les insti tilcions --totes-- hagin col.laborat d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des 1 d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat manifesta, explícita, anem to1s a una, anem en positiu •.. ~omentaris, és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les capacitats de decisió, evident~ent, no han nascut en aquesta CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació. ·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat, veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé, \ �1 DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430 com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc hospitalenc, pero, vaja, de rnolt a prop--, pero em sembla extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología, vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant. ¡ També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels <I>Special Olympics<D>, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs / minuts, no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem debatre, comentar ~ al flnal ¡ tel~c~tar-nos --~ al f1nal felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran ¡ • obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica per a entrar-hi amb més detalls. 1 Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés. 1 El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina. Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en 1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els portaveus. Senyor Maragall, té la paraula . 1 ' El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva, no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... <I>(Remor de veus.)<D> Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda \ postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir 34 �DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de f~brer de 1993 1 D7C4043Q convergencia i Unió al president <Jel COOB pel que han representat els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes que el president anava enumerant. 1 Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones --amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han demostrat la seva valua person~l i professional, s'han anat recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la mateixa Administració de l'Aj~ntament, · o a la Corporació Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era just que, qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera; sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que aixo no hagi estat res més, dones ~ que un <I>impasse<D> durant uns dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca 1 professional. . ¡ En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon, dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones, ho celebrem. 1 I ens ha parlat de 1' opera ció <fTorxa», que jo voldria, en aquest punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta of>eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del poble de Barcelona, i arreu on e va passej ar. És cert que a la resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants. Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un sentiment catala absolutament des la maxima llibertat d'expressió personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment. Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies <I>horribilis<D> en referencia al transport, els ¡ cinc primers dies. s 1 entén ¡ a"' 4e perfectament, es comprenen perfect~ment ¡ 2~ les dificultats que hi devia �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30 1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)>, en fi, tornar a la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament. 1 Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix, sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores --Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es podía dir», sinó que es va dir, eh? jo, no com a Pasqual Maragall, . sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya, i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat organitza. ! l Cinta núm. 8 Tot aixo era discutible; ha an t bé, jo me'n felicito --ho representant de la repeteixo-no personalment, sin~ com a institució que represento. . t Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les 1 institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions. Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament . .. Deixin-me dir un parell de cose$, que segur que no responen a ¡ tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria que en quedés constancia, 1 no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte de les expectatives que hi havien. El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt l ¡ �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme, aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple; pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no? Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit, pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces hoteleres de quatre i cinc ¡ estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és ! una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de ' la Trinitat i en el moment de tr~ure'l ja practicament ens van atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.» I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia el seu risc, s'ha guanyat, ! eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim. En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1 l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh? Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés un <I>quantum<D> de sastre del def~cit que podía suportar, deixant el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va. també brand ir com una amena<;:a. j Per al tra banda, 1 1 excés de catalanització; ens deien des d 1 ~spanya: «aixo seran un jocs 1 36 l �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 D7C40430 excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en diaris d' aquesta ciutat que sectors empresarials van acusar l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué ! el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's, eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so que sera bo que les ciutats 1 que ens segueixin siguin creixefitment exigents respecte del comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los -~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs 1 d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que havia aixo de produir. ! La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978 --em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat 1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí: Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est punt. Barcelona esta pagant ¡ els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh? Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per sota del 2%, ho vam prometre, ~h? En les últimes eleccions, programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i Partit dels ' Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m, eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si, ~=:~::~~:~ :m: ~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~ no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir. Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se ! haga>> --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot 37 ¡ ¡· �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430 plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils. Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha 1 dit--, tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre sobre aquest punt. ¡ El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu perque de museus en tenim ví~t- i -quatre en aquesta ciutat --vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són un o dos, aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués ' de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi ' olímpic es convertira, es va convettir ja, abans dels Jocs, i molt més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant, aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada pel senyor Codina. S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si calia o no calia. El metro calia; nosaltres vam ... --calía, i tant, ¡ que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--, pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria, ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb escales mecaniques, a peu en fun tcu lar etcétera, que norrnalment els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el 1 1 1 ¡ metro ens preocupa per al dia D m~s ! 38 un, ~h?, per a 1' any següent, �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430 l' per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la . . v~tal~tat permanent. ! Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un ~ diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i 1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim, abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara. Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels espectacles em penso que ha sigut considerable. La <I>pax<D> olímpica hauria j de seguir, la <I>pax<D> olímpica que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.>> No, no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die <I>pax<D> olímpica --i aquí s'ha dit--! o col.laboració institucional, diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia. Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del . ! tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica, quasi diría, per al futur. ¡ Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no, aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per ··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo ~ 1 . '9 �DSPC-C de 1993 43 D7C40430 1 pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir. Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~ eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no podem garantir que sigui l'any 200d, no?, i aixo em sembla indicar ¡ una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones, ja no és un temps extraodinariament larg. Hi va haver una explotaciq excessiva, una politització excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van haver intencions, segurament si tothom les pot ten ir les intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests 1 fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no? ¡ Cinta núm. 09 Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació esclatant de catalanitat, en el seu onjunt. Tinc alguns records amargs, de ... , si, bé, per exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la 1 torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no? Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ... Mireu, la gent té mol tes maneres d 'expressar la seva catalani tat, i ser barceloní una manera d' expressar la catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi, molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans d'aquella ciutat. 40 �pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Ara, curiosament --i ara és tall d'anecdota, i només us ho comunico com una curiositat--, jo vaig rebre una carta d'una conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa ! Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un t magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant 1 del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir, esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura, dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari, perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si. Hi ha moltes virtuts, jo cre<t:, a extreure, i moltes lli<;:ons, l també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~ del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~ diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la 1 vinguda d' estrangers a Barcelona $1 di a 19 per mor de 1 'Olimpiada 1 Popular, no? En f i són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment; jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no 1 ! 4 �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que ' un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •.. <I>(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la intervenció del senyor Maraga ~l.) <D> ... en el cementiri de Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir, s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona, és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la «gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, · la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem malarnent , fins i tot nurnérica~ent... Madrid té tres milions d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori ' fins i tot més xic, eh? Madrid !té sis-cents quilometres quadrats --Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants ~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--, i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de ' segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo --i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué ¡ ¡ 1 ~2 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser organismes menys polititzats, mFs tecnificats, més gerencials: comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig . aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan 1 venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans. Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no, passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors. Per acabar, corn aquí ha di t ami e Sobrequés --com aquí s 'ha di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar --perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de Justicia, on ara hi han aquests putjats <I>horrendos<D>, eh?, tan lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91 del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don Manuel Girona, que era el ... en fi, el president del comite de finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant; 1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys, al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura, en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment, l r• l 1993~D7C40430 ' 1 11' 1 �OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430 pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una «ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al nivel! que havien d'estar, jo cree e és el moment perqué Barcelona es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el que en definitiva rnés ens distir corn a poble i rnés actius positius ens ha de reportar. Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran pretext per f er-ho . 1 Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat. El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall. 1 Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre 1 del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem tingut una informació densa i uha valoració important sobre la celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al ' senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys, diputades i diputats d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total, sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona. Gracies. ¡i S'aixeca l a s essió. <I> (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu minuts . ¡ J' .' ~4 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4206 Title A name given to the resource Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Govern Barcelona Gestió pública Balanç Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1301/19930209d_00525.pdf 4b7ee3b5a74e9123691aff169379f105 PDF Text Text i 10 Paraules de l'Alcalde en l'acte de salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars deis centres de Secundaria. Saló de Cent. 9/2/93. Fa malta il.lusió veure que esteu al Saló de Cent, que representa moltes coses. Per aquí, al terra i als bancs on seien els que se'n de j en els consellers, hi ha els símbols deis oficis; n'hi de pescadors, de sastres, de tonelers, de fusters... tots els oficis estaven representats en aquest;saló. Aixó vol dir que, quan es va ter el Saló de Cent, el 1390 -quan es va acabar, tot i que després va ser renovat per en Doménech i Muntaner a principis d'aquest segle-, aquí s'hi reunien els oficis de la ciutat, peról estic segur que aleshores els estudiants no s'hi reunien. En primer lloc perquè d'estudiants quasi no n'hi havia, perquè el pas de la familia al treball pràcticament era directe i l'aprenentatge es feia gairebé tot sobre la base del treball matefx, al propi taller. Que avui vosaltres seieu aquí, i que prengueu possessió de casa vostra, que ho és perquè ésIla casa de la ciutat, a mí em fa molta gracia í penso que és molt positiu. Vosaltres heu de contribuir, per la vostra banda, a que aquesta ciutat vagi millor i que sigui el que ha de ser. Una ciutat metropolitana, és a dir, que té un entorn que ha de civilitzar i ha de minorar. Una ciutat catalana, que és capital, no d'un Estat però si d'una cultura, la nostra. Una ciutat espanyola, i això és important perquè és una referencia molt important dins de la Península Ibérica, que ha de reivindicar el ser-ho i que té part de la seva força pel fet d'haver estat precisament l'estrella del nord d'aquesta península -no ho oblideu mai, això-, perquè hi ha malta gent que ha vingut de fora per fer aquesta ciutat tal com és. I una ciutat europea, en definitiva la porta europea de la Península Ibérica; porta en els dos sentits: el punt en el qual Catalunya i la resta d'Espanya s'han abocat cap a Europa quan han pogut, i el punt a través del qual Europa s'ha fet present entre nosaltres. �Pel que jo he vist en els instituts, quan hem anat amb el Francesc Trillas a visitar-los de tant en tant un dimecres al matí, el diàleg entre els estudiants ciutadans i la ciutat és més possible que no pas fa un temps, quan pràcticament no existia. I a la Marta Mata, a en Trillasli a mi ens agradaria que realment es pogues dir que aquesta es una ciutat en la qual els estudiants compten. I això segurament depén molt de nosaltres, que sapiguem escolar, i depón molt de vosaltres, que en defnitiva sou els que haureu de parlar i contribuir amb la vostra part a que aquesta ciutat sigui la millor ciutat de Europa si pot ser. Moltes gràcies i malta sort. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4207 Title A name given to the resource Salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars dels Centres de Secundària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Civilitzar i millorar l'entorn metropolità. Barcelona com a porta europea de la Península Ibèrica on Catalunya i la resta de l'Estat s'han abocat cap a Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1302/19930217d_00528.pdf 0f0d51df9909efa56abac0ad563c2e71 PDF Text Text /0/93 VISITA DE L'ALCALDE A L'ESCOLA IPSI Moltes gràcies. Gràcies per la { invitació. De debó. En nom de l'Ajuntament de Barcelona, en nom de la regidora d'Educació, Marta Mata, vull agrair al vostre director i a vosaltres mateixos aquesta invitació i la vostra presència. M'agradaria parlar poca estona perquè després vosaltres pogueu parlar, així que aneu-vos imaginant quines preguntes fareu. Segur que del diàleg en surt molta més llum que no pas del sermó. Els sermons de tant en tant s'han 3e fer, però jo penso que és millor la conversa franca i amigable. Jo m'havia preparat un texte molt important, però deixarem el texte de banda. També m'havia dut aquest llibre, que és el "Manual d'Urbanitat" que acaba de sortir, que es diu "Civisme i Urbanitat" i que us l'enviarem. Marta Mata n'ha coordinat l'edició, i hi han participat mes de 150 persones que han donat la seva opinió sobre com millorar el civisme d'aquesta ciutat. Per què Per què ens hem plantejat la pkrioritat en el civisme ? després dels Jocs Olímpics el que nosaltres pensem és més aviat en els petits detalls que en les obres ? Doncs perquè tenim la impressió que la ciutat, des del punt de vista de l'urbanisme, ja està feta -encara que hi ha coses a millorar-, però des del punt de vista de la urbanitat -l'urbanisme seria l'obra, l'urbanitat seria el comportament- hi ha Inoltes coses a millorar. El que succeeix és que abans .11rbanitat volia dir una imposició, més o menys de dalt a baix, dunes normes educatives que la gent havia de seguir, d'un sistema de comportament que la gent havia de respectar. I avui estem convençuts que la urbanitat només pot néixer del diàleg. Creiem que la ciutat de Barcelona s'ha guanyat el dret a poder dialogar amb e.s seus ciutadans. En aquest moment hi ha molts poders públics que tenen la impressió que dialogar amb els ciutadans és difícil. La gent parla molt d'abstenció -sobre tot entre la joventut-, en les eleccions i en general en tot allò que representa decisions polítiques. La gent, els vos res pares, els amics, les vostres famílies, segurament de tan en tant parlen de desencant, de falta d'il.lusió, de passotism, de no participar o de participar des d'un punt de vista crít c perquè n'hi ha molt pocs que participen. t 1 �Nosaltres creiem que a Barcelona, com a ciutat, com a col.lectiu, sempre és difícil la relació entre el col.lectiu i l'individu que forma part del col.lectiu, entre la ciutat, que és el conjunt, i entre els ciutadans, que som Cadascú de nosaltres i vosaltres. I creiem que Barcelona té una sort, i és la d'haver viscut un període de la seva història ei el qual el fet de formar part de la ciutat ha estat físicament i psicològicament molt viu, molt palpable. Tothom s'ha vist, com a ciutadà, davant d'un esdeveniment mundial que ens posava davant dels altres, davant de tot el món, davant de 3.500 milions de telespectadors. I de vegades és el fet de tenir un altre que ens miri e l que ens fa pensar que nosaltres som algú. Nosaltres tenim la impressió de formar part d'un col.lectiu quan aquest col.legiu, ciutadà, social, nacional o familiar, té algú que ens mira. Si jo estic amb la meva dona i els meus fills, i estem sols a casa, potser tenim una discussió, però si al davant tenim una altra família o una altra gent que ens mira, tendim a sentir-nos dina família. A Barcelona li ha passat una mica això: tothom l'ha mirada i de cop i volta tots ens hem sentit Barcelona. I això ens dóna legitimitat, em penso, per,, des d'aquest col.lectiu ciutadà, adreçar-nos a cada ciutadà i demar-los una cosa que normalment no es pot demanar, o si és pot;demanar però normalment té pocs efectes, que és, precisara nt, participar en el civisme. Participar en l'educació, en e : sentit d'un tipus de comportament que sigui urbà, que sigui cooperador, que sigui positiu. Ja sé que tot aixà té un aspepte de sermó moral, però, torno a dir, ens ho hem guanyat. Barcelona s'ha guanyat el dret de parlar als barcelonins, i l'Alcalde,i que representa a la ciutat, us ho ha de dir. Qué vol dir urbanitat i civismé ? Quins efectes pràctics tenen ? El dia 15, hi havia un article molt divertit a La Vanguardia mireu si el teniu per casa o aquí a l'escola-, d'un escriptor que es diu Llorenç Gomis, que es titula "Delante de un montón de pipas". E11 explica que ha tj.ngut una discussió amb un grup de ciutadans, sobre urbanitat is civisme, i sobre si aquesta és la gran obsessió de la ciutat en aquest moment, però que el dia següent va agafar el metro i el primer que va trobar va ser un pila de closques de pipes.: I es preguntava com es podria convéncer la gent que no tirepsin les closques de pipes al terra del metro. Deia que hi havia moltes maneres, però que segurament la manera millor, deia, seria utilitzar els noms que a la gent li agraden, i en comptes d'urban.tat, que pot semblar un terme una mica passat de moda, o fins i atot de civisme, parlar d'ecologia, 2 �perquè potser a la gent li agradarà més sentir parlar d'ecologia, una paraula que està molt més de moda, que no pas d'urbanitat o civisme. I, a última hora, també és ecologia no tirar les closques de pipes, perquè l'ecologia és la relació entre nosaltres i l'entorn ciutadà, entre nosaltres i l'entorn social en el qual vivim. Per tant, per què no dir-ne "manual d'ecologia urbana' , ? Se'n podria dir perfectament. Vivim en un entorn que és en una part natural i en una altra part construït, artificial, convencional. Natural perquè ens l'hem trobat, com a país, com a ciutat, com a especie humana; ja hi era quan vam arribar; el pla de Barcelona, abans que s'omplís de cases, ja hi era, i van ser després els humans que s'hi van instal.lar els que el van transformar i van fer aquest plànol tan atapeït, que pràcticament és tin tapís de cases des del mar fins al Tibidabo -Barcelona és la ciutat més densa d'Europa, té a la vora de 20.000 persones per quilòmetre quadrat-. Jo crec que aquests fets ens obliguen d'alguna forma a ser més ecologistes, més curosos amb l'entorn, perquè justament el compartim més. Hi ha gent que té molt més espai per persona; si mireu aquestes pel.lícules americanes que surten a la televisió, el que ens admira més sempre són aquells cotxes que van per una avinguda on quasi no es veu ningú i tot són arbres, jardins i casetes baixes, amb la gent que s'hi passeja alb una certa tranquilitat. Després surten uns monstres terribles, i la policia fa el que fa, i tot són lladres i drames familiar, però l'escenari natural sembla sempre una mena de postal molt bonica. Nosaltres creiem que tenim une ciutat encara més bonica, i la prova és que els americans, quan venen aquí, i aquest estiu n'han vingut molts, en tornen enamorats. I diuen que Atlanta ja pot fer-ho bé, però no serà mai com Barcelona perquè Barcelona té, a més dels Jocs, la gent, la ciutat, l'escenari, la gent que es comunica al carrer, cosa que a Amèrica potser no passa. En aquest escenari atapeït i dens, nosaltres ens hem de repartir millor l'ús de l'espai i del temps. Hem de vigilar bé que tot plegat funcioni de forma sincrpnitzada. Es a dir, que tots poguem ser lliures, que cadascú pugui fer una mica el que vulgui, perquè en definitiva la ciutat també és això, llibertat -sinó no hi forem, ens aniríem a viure sols a un poble-, però que aquesta llibertat de l'un no malmeti 14 llibertat dels altres. Això està molt ben explicat en aquest moment és la priorita l'Ajuntament després dels J l'olimpíada de la urbanitat, aquest llibre, i jo diria que en de la ciutat i la prioritat de cs olímpics. Es per nosaltres una continuació de l'esperit de �voluntaris i de l'esperit de quedar bé davant del món, però, en aquest cas, quedar bé davant dp nosaltres mateixos. Abans dels Jocs, quan vam haver de recórrer el món dient que Barcelona era una cosa molt important per tal de guanyar la nominació olímpica, vam pensar en aquell eslògan que es deia "Barcelona, més que mai". Justament perquè Barcelona era segurament "menys que mai", perquè durant els últims anys del franquisme i la crisi dels anys 70 la ciutat no acabava de surar, no acabava de rutllar. Vam haver de dir: no, barcelonins, sou molt més del que us penseu, sou "més que mai". Això va agafar molt i va ajudar molt. Però ara ja ens hem demostrat que érem més que mai, ja hem demostrat que d'alguna forma érem els millors -si m'ho permeteu dir així, perqul no ho som, tot i ser evident que som bastant bons i que la gent ens reconeix-, i el que ens ha de preocupar més no és que tothofn digui que Barcelona és la millar, perquè això no passarà, encara que, això si, estem ja molt ben classificats per sempre. Què hem de fer com a ciuta ? Doncs, mirar-nos una mica introspectivament. En comptes de mirar tant a fora i preguntarnos què diran, que això també ho hem de fer, el que hem de fer, per millorar i justament per seguir admirant el món, és millorar coses internes i relacions humanes de la ciutat que altres ciutats no han sabut arreglar, de manera que la gent pugui seguir dient que Barcelona és la millor però per unes altres raons, no per una gran organització olímpica sinó per una gran organització de la vida de cada dia. Que la gent pugui dir: Barcelona demostra realment que les ciutats tenen salvació, que no ha estat un llampec en un cel serè, que no ha estat un moment determinat d'eufòria i de glòria, sinó que realment és una ciutat capaç de millorar la qualitat de la vida urbana, que dóna esperança a les altres ciutats, que vol ser la millor ciutat d'Europa o almenys la millor ciutat no capital. Perquè a Europa hi ha ciutats'que són una mica "trampa", si em permeteu; no en el sentit que Onganyin algú, sinó perqué tenen al darrera tot un país. Són les grans capitals de grans països que han estat imperis, com París, Londres o quasi Roma, ciutats que no són la ciutat, sinó un escenari posat per tot un país perquè el veiem: tot França està darrera de París, tota Itàlia està darrera de Roma, tot l'Imperi Britànic és al darrera de les meravelles que podem veure a Londres. En canvi, les ciutats-ciutat, les ciutats que no són capital de cap imperi -Barcelona no h* ha estat mai; va tenir un gran moment en l'Edat Mitjana, però'no hem estat mai capital imperialsón ciutats que es fan a si mateixes. Nosaltres voldríem que 4 �Barcelona mantingués la flama, la torxa de la qualitat de la vida urbana de totes les ciutats cine es fan elles mateixes i que no depenen de l'Estat per ser-ho. Això és una mica difícil d'aconseguir, i contra nosaltres lluita la rutina, la inèrcia i molté altres factors, però jo crec que tenim un gran factor a favor, que és la joventut. Barcelona és una ciutat molt vella, té dos mil anys, i al mateix temps molt jove, és a dir, que ha sabut engrescar-se amb temes nous. Es una ciutat que té il.lusió, que té capacitat d'aprenentatge. Ha estat una ciutat de pas, de marca, de barreja, on hi ha vingut gent de tot arreu i amb parles diverées -com deia l'Espriu-, que ha sabut assimilar. Jo recordo que fa uns anys es discutia si el fet de tenir el català com a llengua i el castÓllà com altra llengua no ens feia ser diferents, i psicològic ment fins i tot menys forts que altres ciutats o altres països en els quals només hi ha un idioma i per tant els nens no tenen cép dubte, tenen menys dubtes i són més categòrics. Però també es va descobrir ben aviat que un país que té un idioma i a més en é un altre, i fa que en la seva infància pugui pensar de dues maneres, és més versàtil, més capaç d'enfrontar-se amb la diveritat. I, per tant, més capaç d'adaptar-se al canvi. L'altre dia jo preguntava com es que Holanda, que és un país tan petit, s'ha convertit, i conçretament Rotterdam i Amsterdam, en la gran capital de la distribuçió de quasi tot. Allà, en els seus ports, en els seus aeroports, en les seves centrals de comunicacions, hi arriba tot, i d'allà torna a sortir tot cap a punts diferents de tot el continent. Fins i tot em deien que hi ha mercaderies que per despatyar-se a les seves duanes i fer tot el que cal perquè una mercadéria de l'extrem orient es pugui vendre a Europa, un cop és a Barcelona ha d'anar a Rotterdam i després tornar aquí. S'han convertit en el centre perquè, segons em deia algú amb malta gràcia, són un país petit i el seu idioma no l'entén ningú. I això vol dir que ells han hagut d'aprendre idiomes. Es un país en el qut tothom s'ha vist obligat a parlar en idiomes que no són el seu. Nosaltres tenim un mica això: som una ciutat en la que som capaç s d'aprendre i fer-nos entendre, i penso que això és una virtut. El vostre director ha dit q Barcelona és un deure. Jo em preguntaria si a més d'un deure no és precisament també un gaudi, una capacitat de gaudir. Nosaltres la ciutat la veiem, en aquest moment, tant com a deure -éé un deure, una obligació, alguna cosa que ens obliga- com una cosa que ens dóna, que ens dóna companyia, que ens dóna aMics, possibilitats de lleure, 5 �d'aprenentatge, de diversió, de marxar i tornar amb molta més emoció. Barcelona no és noms una obligació, sinó que és un plaer. Nosaltres veiem la Barcelona de després dels Jocs com un plaer. Hauríem de ser capaços d'assabprir aquesta ciutat, de gaudir-ne, perquè l'hem deixat molt millok del que estava abans, i això és ben evident. Malgrat que hi ha algunes dificultats -sempre n'hi ha-, hi ha una certa unanimitat en què a la ciutat ara dóna gust de viure-hi, de passejar-hi, de descobrir racons que de vegades no hem conegut. En essència, us volia dir que jo compto molt amb vosaltres perquè aquesta ciutat segueixi sent ciutat capdavantera, que segueixi sent ciutat olímpica. Olímpicá en el sentit de l'olimpíada de la qualitat de vida. Perquè la'qualitat de vida l'obtindrem amb vosaltres o no l'obtindrem. nosaltres sou els que marcareu les pautes, els que posareu leS modes, els que creareu un nou llenguatge que els altres esc9ltaran -o no s'escoltaran, depén de la qualitat que tingui-, i és en aquest sentit que es demano ajuda. I us demano que m'ajudeu, que ens ajudeu a fer de Barcelona una ciutat que 1a gent pugui seguir mirant amb admiració. PREGUNTES DELS ASSISTENTS: - No creu que amb això de les olimpíades hem volgut ser una mica falsos ? Per exemple, amb allò d'aquelles senyores que hi havia a Les Corts, sembla que haguem volgut ensenyar una ciutat, no tal com és, sinó que quedi bé de c ra a tothom. Penso que la pregunta és adegizada, i nosaltres també ens ho vam preguntar. També ens vam preguntar si havíem de fer coses extraordinàries per un fet extraordinari. La veritat és que vam decidir que si, que algunes cotes s'havien de fer. Jo tenia la confiança, francament, i agafant l'exemple que tu dones de la prostitució a Les Corts, que les coses s'havien fet d'una manera que no es que ma*xessin dallà per després tornar, sinó que marxaven per no tornar. I no en el sentit que no tinguessin un lloc per estar,perquè l'han de tenir mentre això no estigui prohibit -que no hob està-. Jo pensava que el lloc on havien d'anar, un lloc a prop de Mercabarna, seria menys conflictiu, en el que hi hauria menys contacte entre la sensibilitat d'uns i altres. �Els problemes de la ciutat són problemes de sensiblitat barrejada, en què determinades persones no els agrada veure determinades coses d'altres persones, que per altra banda són perfectament legítimes, o que ho són defectes sinó malalties, com és el cas de la drogaddicció: a ningú no li agrada veure un drogaddicte estirat al carrerl i tanmateix no és un delicte. A molta gent no li agrada veure la prostitució, i no està qualificada com un delicte; és senzillament una cosa que la urbanitat demanaria que es pboduís d'una forma que no molestés els altres, és a dir, que fóssim capaços de conviure amb fenòmens que no ens agraden i que existeixen. Algun error hi ha hagut, i el pas és que al lloc on van anar, que jo crec que és millor -amb Iota franquesa-, no ha estat el definitiu, sinó que han tornat allà on estaven. Jo crec que ens vam equivocar en una cosa: quen van anar prop de Mercabarna, en comptes de dir Mercabarna vam dir Zona Franca, i la Zona Franca és tota la barriada; en dir Zona Franca, va passar que els habitants del barri, que està molt lluny de Mercabarna, van entendre que tot aquell fenòmpn els venia allà, a casa seva, i per tant s'hi van oposar. I en oposar-s • hi van provocar que aquesta fos una solució transitòria quan hagués pogut ser una solució definitiva. Estic amb tu en què no es bo fer determinats gestos mentre no es puguin mantenir, només pel fet que ens vinguin a veure. Durant la història, això ens ha donat mots mals de cap. Per exemple, no sé si heu vist o heu llegit que l'han començat a enderrocar el que se'n diuen les ""vivendes del governador", unes que hi ha a sobre del barri de Verdum, tocant a la Via Favència, que són horribles i que hi són des del 1952, quan es va fer el Congrés Eucarístic Internacional. Aleshores, el Congrés Eucarístic havia de fer una missa al capdamunt de la Diagonal, les barraques que hi havia allà les van tirar a terra i le gent que hi vivia la van posar a les "vivendes del governador". Són unes vivendes ínfimes, de 30 metres quadrats, i ara allò és molt difícil de desfer; perquè tothom té dret a una vivenda són moltes famílies; com es fa, això, qui ho paga... Allò es Va fer malament, perquè hi havia el Congrés Eucarístic i perquè ningú no ho veiés van traslladar unes persones a un lloc on ara estan vivint en baixíssimes condicions i que costa molt d'arreglar. Jo estic molt d'acord amb la pregunta, i lamento que la resposta que he pogut donar és només positivament parcial. (M'agradaria saber si és veritat que estarem pagant els Jocs Olímpics fins a l'any 2007). �Si que és veritat. Conteu que Les inversions que s'han fet d les rondes, els meus nets enca de fer noves. Per tant, és potser aquí no va ser encerta tot en déu anys. d'aquí al 2007 hi ha quinze anys. raran molt més de quinze anys. Per a hi passaran, i no s'hauran hagut ust que duri quinze anys. El que va ser pensar que es podia pagar Perquè us feu una idea, les autopistes de peatge es paguen en trenta anys, i nosaltres seguim pagant peatges per anar a la Costa Brava o cap a Tarragona. I per què paguem ? Perquè amb aquests peatges es paga el manteniment, però el manteniment d'una autopista no és pas tan car; amb això s'està pagant l'amortització dels crèdits que es van haver de fer per construir les autopistes. Amb el túnel del Tibidabo, exactament igual. En canvi, els Jocs els haurem de pagar en quinze anys, que jo crec que és un període raonable. - Neteja del Port i les seves gües. A mi em diuen que les coses han millorat una mica. No sé si és veritat o no. En tot cas, ]p m'apunto a la idea que la millor solució perquè les aigües del Port siguin més netes evidentment és la depuració. D'aquests diners que s'han de pagar en quinze anys, n'hi ha molts, em penso que uns 25.000 milions, que es van gastar en col.lectors. Es a dir, en les grans clavegueres que porten, no només l'aigua bruta, sinó l'aigua de pluja. I també s'estan gastant molts diners en depuradores. Això vol dir que l'aigua que s'està abocant en aquest moment al port és una mica menys bruta -no dic més neta- que abans. A més, hi ha una altra cosa a la que jo em vull apuntar, i és que s'hauria d'obrir una nova bopana al port. Allà on és el Club Natació Barcelona, al principi de l'escollera, està pensat, com a projecte no aprovat encara però si dibuixat i calculat, que es pugui obrir un nova bocana del port a fora mar. Aquesta bocana hauria de ser transitable, és a dir, amb un pont levadís perquè el tràfic de camions pogués alar a la punta de l'escollera quan calgués, o que hi poguessin passar les bicicletes, o amb un túnel subterrani que uneixi la ciutat amb l'escollera. Si s'obre una nova bocana, la circulació de les aigües serà molt més important i la millora de la qualitat segà definitiva. Es podrà fer això ? Fer-ho Val 7.000 milions, que no és una xifra menyspreable, però jo prec que es farà. Heu de tenir en compte, i enllaço amb el que Teia abans, que el fet de pagar en quinze anys tot el que hem fet no vol dir que no es pugui fer res més. 8 �El problema de Barcelona no sói les inversions olímpiques, perquè totes elles tenen un rendiment, Tenen un rendiment molt positiu, i fins i tot econòmic i social, que vol dir més riquesa, i més riquesa vol dir també que hi ha més impostos que es cobren per part de les administracions, i. que per tant poden permetre pagar el que costen les obres. El problema són les despeses que l'Ajuntament té amb una colla de serveis que Barcelona està fent, perquè històricament ha volgut tenir com a municipi, com a 0iutat, i que són serveis que cap altra ciutat no té, o més ben dit, serveis que en altres ciutats hi són però són pagats per l'autonomia o l'Estat. Barcelona té quaranta escoles, 24 museus, té orquestra simfònica, conservatori superior de música, un labora ori municipal que fa de laboratori de referència de Catalunyad té quatre hospitals, escoles d'oficis, té palaus -tots ells de la ciutat-. Si aneu a una ciutat capital d'Estat, tot això, que hi és, és propietat de l'Estat, no de la ciutat. Ell problema de Barcelona és qui paga les escoles, els museus, els hospitals, els palaus, etc., que normalment en altres ciutats els paga l'Estat o l'autonomia. t I amb això està que moltes vegades em sentiu parlar que s'han de reunir a tres bandes l'Estat, la Generalitat i la ciutat per resoldre aquesta qüestió. I quan resolguem aquesta qüestió, aleshores inversions com la de la bocana seran molt més fàcils. I encara us diria més: serà possible que, en comptes de quinze anys, poguem reduir el termini de pagament de les inversions olímpiques, perquè tindrem un sobrant, un estalvi, que podrem aplicar a redimir les càrregues, a amortitzar aquestes inversions abans d'hora. - Infrastructures i esportius, les que equipalltents de l'Ajuntament vol treure un ren iment i això porta problemes per a alguns usuaris, pels preus la disponibilitat. Diu que van parlar amb el Sr. Truñó i els va dir que aquestes instal.lacions s'havien d'amortitzar, i que es van sorprendre perquè són instal.lacions municipals. Posa l'exemple del camp "Carlos Pérez de Rozas". En beisbol, fa quatre anys, hi havia només el camp "Pérez de Rozas", que estava a sobre de l'Estadi, no a sota com ara. Per fer la plaça rodona de l'Estad , la que queda al darrera, es van menjar un troç del camp i es va haver de fer en un altre lloc, i es va fer en un lloc molt millSr. De totes maneres, els Jocs Olímpics no es van fer allà, sinó a l'Hospitalet i a Viladecans. LtHospitalet, que no tenia camp, ara �té un estadi magnífic, i Viladecans, que tenia un campet però no tenia estadi, ara ja en té. Ara et trobes que aquest esport minoritari, que pot arribar a ser majoritari algun dia, té dues instal.lacions més que abans i una tercera que ha millorat molt. Tot això s'ha de pagar, i pagar vol dir amortitzar. Jo sóc molt partidari de que de les instal.lacions esportives que s'han fet poguem dir a la ciutat que s'amortitzen elles mateixes, o que, almenys, no perden diners pel manteniment. Perquè la gent està obsessionada en saber qui mantindrà la Barcelona olímpica; qui mantindrà les rondes, els estadis, els carrers, etc. I nosaltres els hem de poder dir que tot això, d'alguna manera, es manté sol, i sobre tot els equipaments esportius i els estadis que tenen uns usuaris. El que normalment no es fa perquè no es pot arribar, és amortitzar en valor de la inversió, és a dir, pagar els interessos aquells de quinze anys que abans hem dit. No sé, concretament, en el cas del "Carlos Pérez de Rozas", però em fa l'efecte que el que t'estan obrant és el cost del manteniment, no el cost de la construcciO. I això s'ha d'entendre que és bastant lògic. Abans hem dit que la ciutat és llibertat, però la ciutat també és convivència, i el plaer dels uns no ha d'impedir el plaer dels altres. Jo crec que la ciutat té l'obligació d'oferir una sortida als esports minoritaris, i ara, en el cas del beisbol, ja en tenen tres quan abans només en tenien una. En segon lloc, la ciutat té dret a que els qui practiquen aquest esport s'espavilin i busquin espónsors que els paguin els costos. A mi m'agrada molt el beisbol, però, suposa't com a jugador de tennis jo prefereixo que els del beisbol també s'ho paguin. Si jo vaig a tennis, he de pagar al me*i club una entrada i unes quotes importants, ï igual si faig natació, per tant, els del beisbol que també s'ho paguin. Si tu em poguessis demostrar tlue et toca pagar més que els que fan altres esports, aleshores tindries raó. Però, si no, has d'entendre que tota la resta de ciutadans preferim que vosaltres també feu un esforç. Busqueu patrocinadors, busqueu solucions, perquè la inversió que hagi de fer la ciutat sigui la mínima. - Com Alcalde de Barcelona, `a alguna cosa per la independència de Catalunya ?? Si i no. Començaré pel no i després et diré el si. No, perquè no ens toca; l'Alcalde de Barcelona no s'hi de ficar, en això, no és 10 �el tema pel qual em van elegir. A mi m'han elegit per governar aquesta ciutat, no per demanat • la independència de Catalunya ni l'entrada d'Espanya al Mercat Comú. Per tant, jo no me n'he d'ocupar, i l'Ajuntament no se n'ha d'ocupar. Si, en el sentit següent} Jo no sóc partidari de la independència de Catalunya; Si m'ho pregunten en un referèndum votaré que no. Jo sóc més partidari d'ajuntar-me amb els altres que no pas de separ-me. I si em dius "ens podem ajuntar tots però sense passar per Espanya", doncs no hi crec. Jo crec que Catalunya, per ajuntar-se amb àmbits més grans, s'ha d'ajuntar primer amb els que té més a prop. I, per dir-t'ho molt concretaient, jo sóc fill del meu pare i de la meva mare -com et pots imaginar-, i ara us diré de qui és fill el meu pare i de qui ésIfilla la meva mare. El meu pare tenia un pare i una mare, l el meu avi patern era nascut a Barcelona i es deia Joan Maragll -és bastan conegut, era poeta-, i es va casar amb una senyora.. ... ... valencians, encara que amb ells no els agrada perquèsdiuen que no són valencians i són de Monóver. Si jo t'he de dit la veritat, jo em sento hereu de tot això, i per tant no m'agrada separar-me d'Alacant, o de Jerez de la Frontera. Jo prefereixo que Catalunya estigui unida amb tot això, i el mateix que em passa a mi els passa a molts ciutadans d'aquesta ciutat. Ara, que Catalunya tingui autonomia: la màxima possible. Es a dir, que cada Comunitat Autònoma es pugui governar: al màxim. I quasi us diria més que cada ciutat es pugui autogovernar, al màxim possible. Per tant, defensa de Barcelona, si; per això m'han elegit. Defensa de Catalunya i de la seva autonomia, també; no m'han elegit per això però lluitaré tot el que pugui per fer-ho. Defensa de l'Estat espanyol davant d'altres, també; perquè és la meva família més ampliada. i defensa d'Europa, per descomptat; jo sóc europeista. Crec que 1a història va més en el sentit d'ajuntar-se que no pas en el de separar-se. Aquesta és la meva idea. - Tema de l'escut de Barcelona Això és un error, un error molt comú. Jo m'he fet fer una investigació molt aprofundida d'aquest tema. L'escut de Barcelona és un escut de dos creus de Sant Jordi sobre un camp de quatre barres, que aleshores queden dividides en dos i dos. Hi ha gent que diu que n'hauria d'haver-hi quatre i quatre, que és l'escut de vuit barres, que dic jo. 11 �Això no ha estat així durant 11 història, ho ha estat durant un temps. Concretament, a partir de mitjans del segle XVIII i durant el XIX es va utilitzar molt l'escut de quatre i quatre. En canvi, l'escut original, del segle XXV, el de Jaume I, era de dos, de tres, de quatre, de cinc, però la major part de vegades de dues barres. Ara m'he fet fer una exposició, que ja la veureu perquè l'exposarem segur al Col.legí de Periodistes i el dia de Sant Jordi a l'Ajuntament si, com Sembla ser que farem, tornem a fer una jornada de portes obertes.'Ensenyarem les fotografies de tots els escuts que hi ha a la Casa#Gran, a la planta noble, on n'hi trenta, quaranta o cinquanta,!amb una nota que expliqui de quina època és cadascun. Trobareu qué la gran majoria d'escuts, i com a més antics més, són escuts de quatre barres, és a dir, dos i dos. Es a dir, que històricament l'escut és aquest. Per últim, hï ha una qüestióque és gràfica. Des del punt de vista del grafisme, que és mlt important de cara a la imatge, quan tu fas un escut amb les vuit barres -quatre i quatre-, la barra queda tant prima que queda descompensada respecte a la creu. El més maco és quan la¡creu i les barres tenen el mateix gruix. Si tu veus una creu 'rermelia d'un gruix determinat, i després veus les barres de només mig gruix, queden com una mena de fideus, que dic jo de vegades, una cosa molt primeta que no té el gruix de la barra. Gràfica*tent no es veu, i com més lluny et poses, o com més petit és, més perds la visió de les barres que són, i el tipus de color quelqueda és el taronja, barreja del vermell i el groc; queda esbaï, no es veu. Segurament en el segle XIX ai ò no tenia cap importància, però avui, quan la imatge és tan im ortant, els grafistes et diuen que ha de ser com és. - Creu que a Barcelona li passarà com a Montreal ? No. Montreal va ser un fracàs 4. Barcelona ha estat un èxit. I ara explicaré per què. I no és perquè nosaltres siguem fantàstics i els canadencs siguin uns desgraciats. El que passa és que des de Montreal fins a Barcelona han canviat radicalment els ingressos qu4 pot obtenir l'organitzador dels Jocs. Dels drets de televisió, que a Seül van representar 300 milions de dólars i a Los Angeles uns 200, i tot i que ens van dir que això anava de baixa, nosaltres en vam obtenir 400 milions de dólars, només de la venda dels drets d'imatge dels Jocs per televisió als Estats finits. Per tant, els Jocs han sortit e econòmicament a Barcelona perquè 12 �el valor d'aquestes imatges ca ll a vegada és més gran. I a Atlanta encara serà més, perquè nosaltres a la televisió europea ho vam vendre per 90 milions; no hi ha una única televisió europea a la que se li pugui vendre, però com que progressivament es va creant, resulta que el que nosaltres vam vendre per 90 milions els d'Atlanta ja ho estan vennt per uns 250. Per tant, no és només mèrit nostre, no és que els de Montreal fossin molt dolents. En segon lloc, Montreal va fer unes coses de gegantisme innecessari. L'Estadi de Montreal, que és un d'aquests que es poden cobrir, l'han acabat l'any passat. Amb nosaltres ha estat al revés. Quan vam proposar l'Estadi se'ns van fer crítiques, com que era massa petit -ha esta l'estadi olímpic més petit dels últims vint-i-cinc anys, és per 55.000 persones i es pot ampliar fins a 65.000-, però ha funcionat perfectament, demostrant que es poden fer uns Jocs Olímpics en un estadi que no sigui de 100.000 espectadors, que és el que ens demanaven. Per tant, primer, hem tingut sort. Els ingressos són més alts i les despeses són més baixes; iosaltres hem fet una cosa molt més modesta. I a la gent li ha agradat, el que és el millor. La gent ha considerat que el gegantisme en el fons tampoc no els agrada. Si mireu les fotografies de Seül, de la inauguració, veureu un estadi molt més gran i que imposa molt més, però Barcelona, que ja té el camp del Barça amb Més de cent mil persones, per què volia un altre estadi de cent Mil ? Per tenir-lo buit ? Doncs no. Nosaltres, amb un estadi de 55.000 anem la mar de bé. - Molts dels aquí presents acoltumem a sortir per la nit, i ara se'ns ha posat la por al cos amb un seguit de tipus indesitjables, els skins, gent que no tenen cap tipus de sentiment. No es pot fer alguna cosa per evitar aquesta gent ? Si que es pot. Jo em vaig fer Éer un estudi d'aquesta qüestió per part de la policia municipal, i durant un temps van fer un seguiment molt acurat d'aquests grups. Resulta que a Barcelona n'hi ha escassament 200, d'ski*s, però passa que s'ha corregut la veu de tal manera que sempre giie hi ha bofetades la gent diu que són els skins, i moltes vegades no ho són. Abans també hi havia bofetades amb altra gent que, beguts o com sigui, anaven a fer gresca d'una forma violenta lerò amb una altra organització o classificació, però ara la gen de tot això en diuen skins. Si un taxista es baralla amb un que no li ha pagat, d'això en diuen els skins; si a la sortida de l'Up & Down -dic l'Up & Down per dir algun, però podria ser el Otto Zutz o el Zeleste- ha 13 �passat no se què, són els skins; i moltes vegades, pel que em diu la policia municipal, no són estrictament grups d'skins. Hi ha un cert increment del grau de violència urbana, això és veritat, i jo crec que això es pot combatre. S'ha de combatre sobre la base que la gent es convenci que hi ha una responsabilitat compartida amb aquest tema. No és només un problema de policia. La gent es pregunta com és que la ciutat de Barcelona ha pogut fer tantes Poses en tan poc temps, i ha pogut perquè hi ha hagut una sintonia de la gent. I quan la gent sintonitza i tothom actua en un mateix sentit, hi ha un factor multiplicador, és a dir, la quantitat de coses que es fan és molt més gran que les que aquella ciutat teòricament podria fer. I a la inversa. Quan no hi ha sintonia, quan no hi ha harmonia, quan no hi ha sinèrgies o vibració en comú, la incapacitat de la ciutat es multiplica, la incapacitat per resoldre els problemes més menuts. Tu ja pots posar ai carrer els 2.000 guàrdians urbans que hi ha, que són molts menys que el nombre de bars en els quals hi ha gent fent xerinola un divendres a la nit. Per tant, es tracta que en cada bar hi hagi unes normes de conducta, uns hàbits, unes lleis fins i tot no escrites de vegades -que són les que funcionen-, que port$.n les coses realment pel camí del civisme i de la urbanitat. Jo crec que cal que la gent pe4di una mica la por, i per això dic que hi ha tan pocs skins, per punxar el globus de la por i de la obsessió en què hi ha una gras massa de gent skin que ataca per les nits. No n'hi ha tants. Moltes vegades el que hi ha és un gamberrisme, el que hi ha són altres tipus de fenòmens, i el que és important és que la gent $'hi pugui regirar una mica. Que davant de la persona que porta el seu gos a cagar emmig del carrer, hi hagi quatre senyores que li facin un crit; que no només li cridin a l'alcalde quan se'l troben pel carrer -cosa que d'altra banda està molt bé-, sinó que ho facin també davant del tipus que porta el gos. I això és un problema psicològ.c, és un problema d'atrevir-s'hi, és un problema que la ciutat tingui aquell plus de ciutadania que tenen les ciutats suïsses, en el qual si tu tires el paper d'un carmel al carrer et ve una senyora vella corrent al darrera i et diu que "li ha caigut aquest *aper". Això és el que volem que passi a Barcelona, tant am la violència urbana com amb la brutícia. - Com veu el futur de Barcelon 14 �Jo el veig francament bé. Veig que Barcelona està molt més ben situada en aquest moment, davant de la situació econòmica difícil, que no pas altres ciutats. Sempre passa, inevitablement, que després de tot gran èxit, de tata gran festa, hi ha gent que li dóna pel pessimisme i diue#i "ara ho tenim tot fomut", el que abans era fantàstic ara és horrible, ens ho hem gastat tot, no ens queden diners, no tenim ànims, etc. La veritat no és aquesta. La veritat és que a tot Europa hi ha una recessió econòmica, i les ciutats que estan reacciofiant millor són aquelles que tenien una inèrcia positiva, una empenta que encara els dura. I aquesta és la situació de Barcelona, ren la qual hi ha una barreja de dos sentiments: la gent diu que hi ha crisi, però per sota la gent se sent molt orgullosa que tots els seus amics de fora, per exemple, diguin "sou fantàstics, ho heu fet molt bé". Hi ha més pessimisme a dintre que a fora. A fora, Barcelona està considerada en aquests moments com una de les ciutats-referència en el món. I nosaltres el futur el tenim bé en un sentit: si sabem vendre Barcelona, en :l bon sentit de vendre; si sabem col.locar el producte Barcelona bé, si sabem explicar-nos, enviar els nostres enginyers i arquitectes pel món. Jo ahir vaig estar a Bilbao, em van ensenyar els grans projectes de Bilbao per al 2000, i jo els vaig dir que si volien gent que en saben, que vinguessin a Barcelona. Nosaltres hem de vendre la tecnologia que hem après fent tot el que hem fet. - Pregunta sobre el respecte per la política. Jo t'explicaré una història q e em va passar quan encara no era alcalde, quan era tinent d'alcalde, i em penso que era 1 últim acte públic en què va estar el que era alcalde abans, el Narcís Serra. Va ser un acte a Sant Andreu, hi havia una tarima amb les autoritats i la gent passava *el davant. Els ulls els quedaven més o menys a l'alçada de les sabates dels que érem a la tarima. I hi havia un regidor que portava les sabates brutes. Vaig veure una senyora gran, jo diria que una persona senzilla, el que abans se'n deia "de condición humilde", i quan va passar i va veure les sabates del regidor li va comentar a una senyora que anava amb ella: "mira quines sabates mé$ brutes". Per què, això ? Perquè aquella persona farà el que pugui amb els seus diners, però el que vol és que la persona qye la representi vagi dignament vestida. Això per mi va ser una lliçó. Jo duia el cabell molt més llarg que ara... I vaig pensar que m'havia de vestir de forma que la gran majoria de la gent, no tomés els de la teva ideologia, la 15 �teva classe social, el teu grip humà, et trobin bé, que tota la gent trobi que els representes bé. Jo crec que normalment lá gent té respecte dels seus representants, és l'actitud ms normal. I, a més, no distingeix massa de partits. i Un vegada, al Carmel, vam an r a inaugurar un casal de joves, i pel carrer va venir una senyor . Em va felicitar, em va abraçar, tenia un gran respecte per mi,i i després em va preguntar: "y el señor Pujol cuándo viene n . Aquella senyora se'n fum que un sigui d'un partit o d'un altre, per ella el més important és que són gent que la representen, i en lquest sentit manifesta un respecte que jo crec que és correcte. - Pregunta sobre Ajuntament i tpeneralitat. Això és la democràcia, fill mei. Ahir em van preguntar sobre això a Bilbao, perquè els bascos én general són més monocolor. Em preguntaven que com és que h4. ha sectors de catalans que voten socialista a les eleccions muiicipals o generals i després voten convergent a les autonòmiques. A Barcelona hi ha tres grups: uns que voten sempre socialista, uns que voten sempre convergent i uns que van de banda a banda, els "bígamos", que en diuen. I això sorprén una mica. Jo crec que a Catalunya som mol.t pragmàtics, i hi ha molta gent que davant de cada elecció reacciona d'una manera diferent, no li agrada posar tots els ous a la mateixa cistella. Això és el que en Borsa, al mercat de valors, en diuen repartir el risc. Es una actitud molt catalana. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4208 Title A name given to the resource Escola IPSI / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. S'hauria d'obrir una nova bocana al port, al principi de l'escollera. Això ja està pensat com a projecte, no aprovat però si dibuixat i calculat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola IPSI, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Benestar Social Lideratge Acció política Model social Barcelona Escola Ipsi Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències