<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=47&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-07-31T13:40:32+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>47</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>4980</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2717" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1501">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf</src>
        <authentication>aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43089">
                    <text>Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president

2003
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Josep-Lluís Carod-Rovira
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco

Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller

Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Presidència
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Educació
Treball i Indústria

Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera

Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller Primer
Treball i Indústria
Educació

Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera

Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació

Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller

Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques

2004 (Març)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella

2004 (Novembre)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella

2006 (25 abril)
Jordi William Carnes i Ayats
Manuel Balcells i Díaz
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras

1

�Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Vendrell i Segura
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Jordi Valls i Riera
Marta Cid i Pañella

Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera

Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació

Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller

Agricultura, Ramaderia i Pesca
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Salut
Benestar i Família
Treball i Indústria
Educació i Universitats

2006 (16 maig)
Jordi William Carnes i Ayats
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Sabaté i Ibarz
Antoni Castells i Oliveres
Marina Geli i Fàbrega
Carme Figueras i Siñol
Jordi Valls i Riera
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="29">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39354">
                  <text>12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39355">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39356">
                  <text>Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43090">
                <text>Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43091">
                <text>Arxiu Digital Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43092">
                <text>2019</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43093">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43094">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43095">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43097">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43098">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47084">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47085">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43100">
                <text>Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43101">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2716" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1500">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf</src>
        <authentication>1c902ec599b1b009a884ff1037536eab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43075">
                    <text>Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)

Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS

Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances

Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.

Àmbit / Àrea

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals

1

�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge

Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA

2

�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura

Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU

Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA

3

�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU

Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis

Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

President Comissió / Regidor Ponent

Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ

Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ

Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ

Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge

4

�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES

Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme

Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

President Comissió / Regidor Ponent

Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES

Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="32">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39361">
                  <text>09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39362">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43074">
                  <text>Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43076">
                <text>Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43077">
                <text>Arxiu Digital Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43078">
                <text>2019</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43079">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43080">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43081">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43082">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43083">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43084">
                <text>Ciutat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43085">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43086">
                <text>Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43087">
                <text>Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43088">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1432" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="957">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf</src>
        <authentication>7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42630">
                    <text>Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la
Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona.
Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent.

Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i
catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller
Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies,
Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest
Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap
de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però
cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans
d'aquesta ciutat.
És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És,
en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que
Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que
comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va
obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment,
molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de
ser la millor ciutat olímpica.
Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per
fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de
cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la
ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en
els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com
aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia
a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país.
És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través
deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant
com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni
Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots".

�Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa
olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber
pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze
ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a
Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts
va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS.
I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només
un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica
Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país
vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles
anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i
concretament per la ciutat de Barcelona.
Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat
tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep
Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel,
Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i
Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs
i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de
continuar seguint.
Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç,
que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a
pretext també per transformar-se ella matebo.
Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President,
Joan Antoni Samaranch,
I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes
encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes
les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam
aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era
impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important
com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels
comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a
candidats, a vendre la nostra candidatura.

�Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta
mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici
dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de
l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va
destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia
xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo.
I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI
també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert.
El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té
un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan
desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els
ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel
COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un
record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben
asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite.
Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense
dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo,
cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells".
En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber
no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de
complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot.
Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té
el dret, després
P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment,
de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de
no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes.
Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de
ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens
recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic,
demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència
en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en

�aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest
altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la
complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de
posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al
segle XXI.
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19626">
                <text>4338</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19627">
                <text>Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19628">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19629">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19630">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19631">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19633">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19634">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21277">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21279">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41045">
                <text>1995-02-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43660">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19635">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1177" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="494">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf</src>
        <authentication>7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42168">
                    <text>PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL
MARAGALL EN L'ACTE DE :
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT
HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN

SALE DE LA REINA REGENT,
16 DE NOVEMBRE DE 1988

�MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN.
MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
HONORABLES SENYORS CONSELLERS.
IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT.
DISTINGIDES AUTORITATS.
SENYORES I SENYORS.

PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD
HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES
PODEN FER A UNA PERSONA.

PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA
AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU
PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA
HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM
DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL.

AQUEST ÉS

EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT

COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS
VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS.

COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE
EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A
DEIXAR-SE DOMINAR.

�COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE
FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET
PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA.

EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT
SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I
ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I
SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE
CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT
VIGENT.

DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I
ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y&amp; RICA I PLENA,
,.‹91
POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA
SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE

ÉS

ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA
HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA
CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS
PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT.

UN PAíS MAI NO

ÉS

PETIT SI ELS SEUS HOMES

SCSN

GRANS. AQUESTA

SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA
MILLOR CONFIRMÀCI6.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16999">
                <text>4083</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17000">
                <text>Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17001">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17002">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17003">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17004">
                <text>Saló de la Reina Regent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17006">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17007">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23492">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23493">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23494">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23495">
                <text>Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40790">
                <text>1988-11-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43414">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17008">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1128" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="662">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf</src>
        <authentication>5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42335">
                    <text>Ajuntament
de Barcelona

Par aule s

de 1 ' Excm.

1' a torgament de la Me da

Sr.

Alcaide,

Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye

Alcaldía
Gabinete de
Comunicación

Pascual Mar agal ,

1 la de la Ciutat al Molt

Honor

en

e Sr.

Josep Tarradel las

Barcelona, 15 de desembre 1987

�P de Barcelona

Ajuntament 1 11

Ref.:

Gabinet de Comunicació

OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS:

FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST
SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN
EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA
I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?.
SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA
EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA.

LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA

FOU AQUELL

DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN
PRESENTS TOTS ELS CATALANS.

L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT

ERA

L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA
LEGITIMITAT

I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE

CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE
LA NOSTRA VIDA

NACIONAL.

�Ajuntament 1Vde Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC,
L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN
LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES
ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A
CATALUNYA.

SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA,

LA GENERALITAT

RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT
QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU,

LA NOVA ETAPA DE

L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA.

SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA
COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA
D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE
LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA
CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS
AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS .

�Ajuntament , lo . ' de Barcelona

Ref.:

Gabinet de Comunicació

PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU
L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE
HIST¿RIA

NO

PERDONA ELS

FALSOS

1

PAíS LA
ESTRILS

ENFRONTAMENTS.

PER SOBRE DE TOT,
PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT,
LA

DE LES SEVES
UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó

INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE
CATALUNYA.

AQUESTES

ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT

US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT.

EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER
CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE
RESTARA LLARGAMENT V1GENT.
GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16499">
                <text>4034</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16500">
                <text>Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16501">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16502">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16503">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16504">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16506">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16507">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23768">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23769">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23770">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23771">
                <text>Tarradellas, Josep, 1899-1988</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23772">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23773">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40741">
                <text>1987-12-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43365">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16508">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="222" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="78" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf</src>
        <authentication>f6db845535106444e028057a836e214a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41825">
                    <text>Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La
Caixa"
Palau de la Generalitat | 25/10/2005

Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional
Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé,
Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats,
síndic.
Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en
l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan
seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un
acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne,
potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en
aquest Palau de la Generalitat de Catalunya.
És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que
tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè
distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social
d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre
el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix,
tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La
Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte
protocol·lari.
Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els
ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional;
ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics,
temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de
canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa.
I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la
incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest
temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions
sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents,
els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora;
del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i
de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys,
no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint.
Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut
d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que
pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem
amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb
normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics
compartits per tothom.
El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha

1

�debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt
notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com
ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts
generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i
d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un
nou Estatut.
Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment
nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també,
diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que
havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin
insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir
insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que
calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui
aprovat en tot allò que és fonamental.
Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu
veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després
de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui
substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum
aquí, a Catalunya.
Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves
funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social
dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en
les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri
econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i
d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem
volgut ser.
De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions
econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del
que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la
prosperitat general.
És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les
institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els
haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull
que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni
consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la
seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més
eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona
mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem.
Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa.
No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar,
deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat,
2

�efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és
el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en
el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé
doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest
escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons
Monetari Internacional.
Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el
naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una
disputa importante entre los intereses europeos y los intereses
americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las
negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del
tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el
resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el
desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera
de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un
Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco
Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el
fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió
la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación
europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el
hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al
contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra
Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente,
digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director
gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de
eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era
Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted
lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más
efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo
que la presencia de usted, de un español competente, al frente del
Fondo Monetario Internacional va a servir para ello.
Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el
codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha
contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna
estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i
la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de
Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea
inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una
institució que representa fidelment una manera de fer i una manera
d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses
i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de
l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de
Catalunya.
I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un
compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa.
3

�Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta
institució centenària; independència que, per altra banda, ve
garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més
liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats
Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions
financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les
claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho
respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden
fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo
de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la
Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta
independència.
Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o
menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser
més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que
la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt
especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en
que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més
oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les
autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara
reiterar alguna cosa més.
Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les
exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que
sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del
sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara
ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és
lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la
proximitat.
Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys
intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que
quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho
farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan
justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant
d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles.
Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha
demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la
resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que
històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de
no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una
persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de
l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas
ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un
Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació
dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?.

4

�I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i
el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit
competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim
plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les
competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica
de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat
el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de
bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan
ben entès, ens comprometem a modificar-lo.
Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de
mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del
mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al
mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear
especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que
aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de
les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin
continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari
Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables
espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles
entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el
primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir
realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè
el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot.
Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en
començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari,
s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir
una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera
d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva
capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència
acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa
un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és
l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui
respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al
mercat, a tots. Per molts anys.

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7814">
                <text>1704</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7816">
                <text>Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7819">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7821">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7822">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7823">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7824">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7825">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7826">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7827">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7828">
                <text>Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14250">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39054">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39055">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40080">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40250">
                <text>2005-10-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47120">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7815">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="242" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="98" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf</src>
        <authentication>f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41845">
                    <text>Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a
Gregorio López Raimundo
Palau de la Generalitat | 17/01/2006
Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida
política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble
de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva
gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement,
recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps
de resistència i de reconstrucció.
Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de
l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en
equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica
justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa
Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell
equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell
sentimental, polític i humà.
La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita
tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i
nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la
perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de
renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels
que eren buscats per la dictadura.
Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va
ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la
clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que
havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del
qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir:
"Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López
Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi
compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño
defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la
historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y
mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros
camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que
estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser
profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el
carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del
mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas
aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo
catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo".
Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present.
Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó,
a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué
de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de
vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull
dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho
pregunto.
Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de
la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a
Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la
teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de
Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia
estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap
a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud.

1

�Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos
cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser
homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat,
de la democràcia i dels drets socials dels individus.
El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica
com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles
d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves
polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política.
És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem
après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una
proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap
Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la
pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps
imposa sobre les lleis.
Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar
Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar
comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan
conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita.
Moltes gràcies Gregorio.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8057">
                <text>1724</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8059">
                <text>Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8062">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8064">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8065">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8066">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8067">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8068">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8069">
                <text>López Raimundo, Gregorio, 1914-2007</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14270">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39014">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39015">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40064">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40270">
                <text>2006-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47125">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8058">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1369" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="898">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf</src>
        <authentication>19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42571">
                    <text>Ref.:GUIó 05/94
Data: 13/01/94

GU

Per:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JGP)
Réception à la Chapelle Saint -Dominique.
Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan
17/01/94, 12:45 horas.

Proposta de paraules de l'Alcalde
Sr. Alcalde de Perpinyà,
Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i
Barcelona,
Senyores i Senyors Consellers Regionals,
Senyores i Senyors Consellers Geierals,
Sr. Prefecte del Pirineus Orientals,
Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà,
Sr. Cònsol General de França a Barcelona,
Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà,
Srs. Presidents de Cambres i Associacions,
Senyores i Senyors,

Moltes gràcies Sr. Batlle.

Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de

�la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà.

En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ...

Durant l'acte de salutació

i!

de presentació

del

Conveni-marc i del programa de cooperació entre les
ciutats de Perpinyà i de Barcelona,
l'esplèndid

Hotel de Ville,

d'expressar el meu agraïment a

tingut

celebrat a
l'ocasió

Batlle i al Consell

Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar
oficialment Perpinyà.

Crec que aquest és l'inici d

na nova etapa en les

relacions entre les dues ciutats,

Els catalans de la meva genera ió, igual com molts
altres espanyols,
Perpinyà,

tenim un 1eute particular amb

amb les seves institucions i els seus

ciutadans.

Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa
nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens
atreia per la seva llibertat política i cultural i la
seva abundància material.

(Menció

a Federica Montseny: la Catalunya de la

�llibertat. La Catalunya llibèrtària)
Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i
generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el
seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament.

Ara que compartim les ma eixes

llibertats

i

possibilitats, ara que formem part del mateix projecte
europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre
naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven
tant

del Mercat Unic eut.opeu com de

les

característiques de les dues ciutats.

I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els
anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a
Europa (1986) va afirmar:

• • • • "pas un cul de sac".

Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva
voluntat de formar part de la mateixa área regional que
Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats".

Mesdames et Messieurs,

Les Pyrénées ne son plus une barrière physique,
culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté
Européenne.

Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en

�train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il
l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la
monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de
défense commune tout en respectant les diverses entités
nationales.

les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais
heureusement pour nótre plaisir

"Boulevard

des

Pyrénées"

utilicé par les journaux
un
plus

a

toponyme qui

"El País" et "Le Monde"

pendant

été
dans

1992

et

es Jeux Olympiques

de

supplément spécial lors des événements de
particulièrement

parler

nous pouvons par contre

encore comme montagne,
d'un

t besoin, ils existent

Barcelone,

D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées
sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à
Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud.

Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel
Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est
aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le
noeud central d'un espace subcon inental plus large qui
comprend Toulouse, Valencia,

Saragosse,

Bilbao,

Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre

�Milan.
Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement
une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge.

C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les
nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur
de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique
et culturel des nombreux intéréts que nous partageons.

Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que
disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent
les cohésions territoriales.

Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion
compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a
Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et
incluant Palma de Mallorca.

Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des
anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont
Perpignan faisait part.

Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions
de personnes que partagent une des cohésions les plus
claires d'Europe. Plus on est loro du centre de

�l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en
Europe.

C'est de cette dimension humaine et de population que
nous devons tenir en compte pour nos projets
économiques et culturels.

En dessous de cette grandeur
pas.

ne

Ils

intercontinental,
l'objet

de

les

justifient

chiffres ne sortent

pas

un

aéroport

TGV -Oont votre station est

un

l'un de

nos principaux

accords

d'aujourd'hui-,
un grand centre de distribution alimentaire, des
Universités et centres de recherche compétitifs. Ils
ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste,
l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison
de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne
que

nous tous ensemble offrons

n'existe

m'eme pas

aujourd'hui.

la possibi4ité d'entrer dans les

circuits culturels internationaux.

Par dessus cette dimension on perd d'autre part le
bénéfice de la cohésion.

Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera
d'hors, elle est déjá, entre les territoires.

�Senyores 1 senyors,

Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona,
al costat de les altres grans ciutats dels nostre
entorn, per aprofitar les economies d'escala i els
avantatges de la cohesió territorial i convertir
l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un
territori competitiu.

Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem,
probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al
nostre futur.

Sr. Batlle de Perpinyà,
Digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,
Gràcies per la seva atenció.

(LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1")

A !I_ D I

A

. ....

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18973">
                <text>4275</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18974">
                <text>Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18975">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18976">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18977">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18978">
                <text>Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18979">
                <text>Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18981">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21652">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18982">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21647">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21648">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21649">
                <text>Perpinyà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21650">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21651">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40982">
                <text>1994-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43601">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18983">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="188" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="44" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf</src>
        <authentication>c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41791">
                    <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona | 14/12/2004

Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor
Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera
de Cultura, autoritats, amics, guardonats.
La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la
Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una
cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en
la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara
tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir
viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua
d'aquest país.
Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el
català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC
en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser
millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la
dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però
també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i
lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment
(a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir.
No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el
reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui
tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada
dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns
quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar
l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre
interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.
Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i
modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per
reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines
més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos
civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a
unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris
que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i
l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut
cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i
distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho
permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts
1

�cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i
present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el
que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que
dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i
que volem reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el
Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones,
artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els
vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per
la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la
preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen
entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre
excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit
cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració
del nostre país, allò que premiem.
D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a
més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i
col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn
una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya.
Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que
defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més
enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un
conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el
progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que
avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari,
esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de
la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits
que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un
moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de
saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un
moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de
ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans
també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones
que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i,
una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies
per les vostres vides.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7349">
                <text>1670</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7351">
                <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7354">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7355">
                <text>Auditori de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7356">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7357">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7358">
                <text>Ètica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7359">
                <text>Cuevas, Tomasa, 1917-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7360">
                <text>Núñez González, Miguel, 1920-2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14216">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39121">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39122">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40101">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40216">
                <text>2004-12-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7350">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="231" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="87" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf</src>
        <authentication>8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41834">
                    <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005

Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i
amics. Bona nit a tothom.
Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra
presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un
any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del
nostre país.
El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que,
cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en
els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i
la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les
terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un
sentiment comú.
Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen
per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i
simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que,
d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit,
d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i
moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la
força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan
diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el
què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un
reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d'
altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un
referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la
drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes,
tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució.
Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van
obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a
interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un
reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el
món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la
política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera
dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran
qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i
modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu.
D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té
aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties.
Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor.
Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la

1

�capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica,
científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra
vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara
en endavant.
Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb
cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som
més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet
aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives
culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats
d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels
reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les
dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment
cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots.
Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia.
Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el
més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les
condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant.
L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania
que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny
en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys
anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides,
per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de
la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert
sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així.
Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va
assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en
una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa
30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir
l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya
han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a
casa, la cimera Euromediterrània.
En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys,
hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la
història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la
trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud
del Mediterrani.
Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha
coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces
polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la
direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida
que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte
sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a
comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria
2

�l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda,
genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs,
andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una
amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer,
principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels
homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot,
castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país
d'excel·lència.
Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis
compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla
mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i
cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui,
encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir,
alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar.
Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les
coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions
d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem
en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a
un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I,
sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la
mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment
o col·lectivament en tots vosaltres.
Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7929">
                <text>1713</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7931">
                <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7934">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7935">
                <text>Museu Nacional d'Art de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7936">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7937">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14259">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39036">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39037">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40071">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40259">
                <text>2005-11-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7930">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="290" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="146" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/290/20060925.pdf</src>
        <authentication>2234b5093d4cb9358bc09f5d8674c9e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41893">
                    <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006
Gran Teatre del Liceu. Barcelona | 25/09/2006
Aquest acte s'ha allargat però crec que no ha tingut ni un segon que es pogués perdre, pels noms
de les persones que han estat guardonades i per l'esperit amb el qual s'han donat els guardons.
En Jaume Arias sap millor que ningú el que és la llibertat, el que és el pluralisme, el que és el
projecte europeu i les seves paraules han dit més, em penso, del que jo podria dir.
El que fa uns anys, no gaires, era un ideal, avui és una realitat. Un país, Catalunya, amb llibertat,
una nació, Catalunya, en llibertat expressant-se tal com és, dintre d'una nació de nacions que es
diu Espanya i que l'acull com a tal. I un govern que, tot i durar 1.000 dies com n'hauria pogut
durar 1.300, doncs ha fet segurament més feina que no pas la que es pugui fer normalment, i no
estic assenyalant ningú, en més temps.
Catalunya és una societat per sobre de tot europea. Ho són les seves empreses i les seves
institucions. I ho són també els seus sentiments. Quan diem això no hem de pensar tanmateix que
Catalunya és solament un país i un poble que mira cap al nord, com d'alguna forma anys enrere
semblava que era, un país fixat mirant cap amunt, mirant cap al nord. Ho deien els nostres poetes
i ho deien amb raó. Nosaltres hem de mirar al nord i al sud, a l'est i a l'oest. Hem de mirar per
descomptat els nostres veïns que ens poden ensenyar i ens han ensenyat molt, però també els
podem ensenyar nosaltres algunes coses a dia d'avui. I també hem de mirar cap a l'est i hem de
mirar cap al Mediterrani.
Jo crec que es pot dir avui clarament que a través de l'aprovació del nou Estatut d'autonomia,
Catalunya contribueix modestament a construir l'Europa de la proximitat, això que els tècnics
juristes en diuen la subsidiarietat, que és un nom estranyíssim i difícil de dir però que està
carregat de significat, que vol dir que allò que és més a prop és el que mana, i el que és més lluny
és el que ha de respectar, salvant evidentment la unitat de tots.
Avui, a més del sentiment patriòtic, hi ha una evidència de país, una evidència de pàtria, diguemho clarament.
El Govern de la Generalitat de Catalunya és per això que distingeix amb un esperit profundament
confiat, amb la seva autoritat per fer-ho, unes Creus de Sant Jordi a alguns dels millors exponents
d'aquesta evidència que és el nostre país i la seva gent. Les dones i els homes que reben la Creu
de Sant Jordi demostren que el poble de Catalunya vol preservar la vitalitat que se'ns ha transmès
i fer-la créixer. I vol honorar també els seus amics, no mirar solament cap endins sinó també cap
a l'entorn.
Aquest és el sentit profund dels premis donats a 63 personalitats i a les 15 entitats guardonades
amb la Creu de Sant Jordi. El missatge d'una Catalunya rica i plena com diu l'himne nacional,
d'una Catalunya que manté viu el batec de la ciutadania i és cada cop més reconeguda com vol
ser en una Espanya plural, pròspera, i amb un Euskadi en pau.
El missatge d'una Catalunya atenta al món a través del periodisme i la història, i sensible a molts
mons i moltes històries possibles a través de l'art i la cultura, que moltes vegades s'han convertit
en el nostre vehicle d'expressió, a manca d'uns altres.
No hi ha dubte avui que, sense alguns dels premiats, ni el món editorial de Catalunya seria el que
és, ni hauria pogut contribuir a difondre algunes de les millors pàgines de la literatura
iberoamericana. La secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, recordarà
perfectament quan vàrem ser a Guadalajara a Mèxic, i com allà d'alguna forma ens vàrem
retrobar amb aquells que havien vingut aquí quan estàvem sota la dictadura i aquí havien trobat
una manera de surar des del punt de vista professional, amb els editors catalans. Després han
tornat a Amèrica i a Amèrica s'han fet famosos no solament en el seu país sinó arreu del món,
aquella literatura iberoamericana que va néixer aquí a Barcelona.
També expressem el missatge de la Catalunya que creu en la ciència i la tecnologia; i que les fa
avançar.

1

�Totes les persones premiades i les entitats que han merescut un guardó han donat, crec, un
accent a la vida del nostre país més enllà del moment específic que estem vivint i són persones
que simbolitzen els anhels i les aspiracions de la nostra societat, de la Catalunya dels 7 milions i
pujant, de la Catalunya de la cultura, la proximitat i la ciutadania, de la Catalunya europea, de la
Catalunya del segle XXI. Que segueix creixent i s'ajunta amb els territoris de l'Europa
Mediterrània, avui dramàticament incapaços de fer les paus i ajudar el sud, el seu migdia. Si
haguéssim de definir quin és el territori del món que està més per sota de les seves obligacions,
és la Mediterrània amb tota probabilitat, l'espai euromediterrani. Perquè Europa s'ha fet mirant a
l'est i mirant al nord i ara ha de mirar cap al sud, i ha de mirar cap al sud perquè el seu problema,
i el de tots, dels més importants del món, està situat aquí.
Podem afirmar, doncs, que Catalunya té moltes coses per fer que les farà, que gaudeix d'una
societat civil capaç justament de donar la base a un govern fort, que això no són dues coses
contradictòries sinó dues coses que s'alimenten, i que aquest acte d'alguna forma demostra més
que cap altre, per què la cultura a última hora en els moments més difícils ha estat la nostra
bandera i ho seguirà sent.
Bona nit a tothom.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8591">
                <text>1771</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8593">
                <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8596">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8597">
                <text>Gran Teatre del Liceu. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8598">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8599">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14318">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38921">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40032">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40318">
                <text>2006-09-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8592">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="249" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="105" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf</src>
        <authentication>c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41852">
                    <text>Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al
mèrit laboral
Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006
"Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora
que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem
una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que
votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó
el redreçament de tot Catalunya".
Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les
paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi
havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre
país.
L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser
estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura.
L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la
modernització de tot un país que havia estat silenciat.
L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la
del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple
d'èxits.
He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien
de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim.
Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el
seu nom.
Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil
en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya.
Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler.
Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis.
L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han
contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país.
Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és
l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que
un país sigui el que és.
I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el
context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin
convertir en realitats.
Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al
despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa
Catalunya.
Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes
quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben
diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya.
Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i
mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o
enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de
l'administració, de la indústria, de les cooperatives.

1

�No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina
Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del
millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país.
Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública.
Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots.
També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes
aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha
construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa
sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però
no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem.
I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha
de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat.
Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la
gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més
cohesionada; cap a un país modern i de progrés.
Moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8140">
                <text>1731</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8142">
                <text>Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8145">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8146">
                <text>Reials Drassanes. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8147">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8148">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8149">
                <text>Macià, Francesc, 1859-1933</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14277">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39000">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39001">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40058">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40277">
                <text>2006-02-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8141">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="237" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="93" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/237/20060109.pdf</src>
        <authentication>27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41840">
                    <text>Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme
Manuel Vázquez Montalbán
Palau de la Generalitat | 9/1/2006

Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors
Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta;
Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però
en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán.
Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva
banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que
m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest
xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les
poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps,
d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té
Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la
riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que
probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas,
barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té
molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més
de Quevedo.
Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens
permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a
dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos
grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes,
que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán.
En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant
premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la
premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i
també el degà del Col·legi de Periodistes.
Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un
recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més
significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX.
Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la
qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una
facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té
o no es té.
Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va
impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra
civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a
l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern
catalanista i d'esquerres també promou.

1

�Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències
trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot
plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna
forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa.
Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània,
donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu
mestratge. Moltes gràcies Pernau.
Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en
català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable
del futbol en català.
Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per
la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja...
Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més
que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma
"futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera
tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una
veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a
Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio.
Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva
categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país.
Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat
renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma.
Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot,
periodisme de rigor.
Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un
model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla
davant la trivialització, l'excés i la manipulació.
Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les
empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són
requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp
que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova
gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme.
Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre
guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern
de Catalunya.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7995">
                <text>1719</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7997">
                <text>Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8000">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8002">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8003">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8004">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8005">
                <text>Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8006">
                <text>Pernau, Josep, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8007">
                <text>Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14265">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39024">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39025">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40067">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40265">
                <text>2006-01-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47124">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7996">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1313" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="842">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1313/19930314d_00539.pdf</src>
        <authentication>db1b86a7333e59caec51787f84e452b7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42515">
                    <text>CERIWONIA DE LLIURAMENT DEL PREMI "HOME DE
L'ANY DEL MIPIM", EDICIó 1993.
Cannes, 14 de marg de 1993.
1

Monsieur le Président du MIPIM,
Mesdames et Messieurs.

1.

D'abord je vous remercie sincérement de

m'avoir nommé "L'homme de l'année du MIPIM" de
cette édition 1993.

Je reçois donc ce prix, conyaincu que vous le
décernez à l'effort extraórdinnaire de la
ville de Barcelone, qui a su comment profiter
courageusement, de façon imalinative, de cette
grande occasion de la célébration des Jeux
Olympiques d'Eté.

2.

Les villes changent gráqe à un ensemble

divers de facteurs,

maiO elles changent

surtout, gráce aux gens qui y habitent et de
leur volonté de changement, ieš

à

des

moments bien précis. C'est Ce qui s'est passé
à Barcelone, ces dernières ahnées.

�3.

Parmi Çtoutes les personnes qui

ont

participé à ce changement, permettez-moi( JIÉ
devant une assistance spécialisée
come celle que vous représéntezau
de

urd'hui,
^ Aoél

citer certains des secteurs

Cis`t

(1)

N^

Les entreprises prives gui p're-rttrent des
-94/e hvu.4^C`
rQ.
risques et
t ^^^^ économique ^,

ç^S

(dans ce cas; les promoteui's immobiliers,les
financiers et

-b-,

3(,a fr.lJ"earf

1}

dwa

acourte et

ïlongue

(15 Les

architectes et lestechniciens de la
,t

a

construction qui proposent le design et les
nouvelles technologies,

et qui permettent

ainsi que le produit immob1lier se situe à
l'avantgarde d

.

(c) Le consommateur final /

qui gráce à sa

demande (bureaux, logements, voies de
communications terrestres, télécommunications)
stimule et rend possible l'effort en question.

A Barcelone, nous avons eú de la chance,
parce-que nous avons pu =compter sur des
représentants pertinents de chacun de ces
secteurs : ,%9-1^—k,^(,c. j's
,)L9A ')'("0/1/91: eAI

^

CIA.

e,14•:1-1&amp;

^a-C

„^.w

1^

ck,c }je2-trUS

1

Pi

ik

@^t`S ;

^G^► L .

�4. 11 nous faudrait, peut-étre, cependant,

én

~aterre, renforcer quelques-~ aspects
ZMokl:
a) L'investissement immobi ier de courte et
longue durée.
b)

cj

La
(.44/1

grande

UN- Atk

de bureaux

entreprise des services qui cL
04..0

mè res carrés

14.10-4,1

elOftn544414~

4/1,Mktleit~

5. Ce que l'on peut souligney. de

„Y(
ea41,0,

énergie

générée par les Jeux Olympiques correspond á
un double effort :
I) L'effort politique de travail commun de
toutes les forces politique* et de la part de
toutes les institutions. (Les trois niveaux de
gouvernement que nous avons én Espagne : celui
de l'état, IG gouvernement eutonomique et le kívk4•1•V--t.ffilfCtil1t---)
ont datkQt911 /ensemble
titeks.a.„,4e
municipal

.9~,t7 II) L'effort social de collaboration entre
le secteur public et le secteur privé.

�Ceci a pu étre constaté à travers toute une
série d'activités :
(a) La promotion de la Cité 91ympique.
tjUit'

(b) La ~011#141~~a Tour des Télécommunications de Collserolaáj
(c)

Tt

C'QP

LuL

La promotion des logements du quartier de

la Vall d'Hebrón.

r'•1

1

I

A

r

(d) Le nouveau réseau hoteli ir de la ville.

1

.- ..

60 frl 1

.tno

(e) Le nouveau réseau d'équipements sportifs.

cu+ k, N

dcw.)

LO()

(f) Le réseau complémentaireides espaces verts
et de loisir ,

ovv-1 )

k.'

.4.t., sil?ciLot...

(g) Les boulevards périphériques de la ville. ( l' ohei 11-01,11()
ukA,Jc

,

(h) La réforme du Port de Batcelone,9,, i G -u.,,,,,,-e„,,
tk

i

&lt;.-- terv -t- t)Q.

(i) La nouvelle structuratio de l'Aéroport de

)417P-l'it,

Barcelone.

eu*Andt)t--

5 ami"

6. Barcelone a fait un pari celui de dev nir
une p us grand ville et

p10

puissantell. La

ville en sol correspond à una agglomération de
4 millions d'habitants pdmir

lesquels

la

commune de Barcelone est deTenue le quartier
central.

Cet agrandissement de l'espace urbain et la
puissance de la ville perme tent aujourd'hui

pt")

MAL

aljte 011"--

• cut,,:ti ¡V

e

b(foL4-t.t,kaÁA4- C1LH

A
CILOY14 (tvt.g

t'r

�d'attire les aatlarr~.. de services ce.ltm
taux de va ur ajoutée élevé qui dans d'autres
circonstance se seraient abstenues--te--terit

eit )(iNk
\

d'ayo

frnyt oittc/.1

.

onobrega

- "

114-rmá--42 remplires édifices de bureaux

7r

-41errm
-1W

l'Idtm

ongent l rue Tarragona,

q
f de ' la Diagona

ouiles deux grandes

tours de la Cité Olympique.

litvt

OM

7. Barcelone continue

)

"9" /1-1)

ari

(Id

futur, à

travers l'agrandissement dulport de la Zona
ckti--›( Í/' %/f

Franca et celui de toutes les infrastructures
du Llobregat,
et l'élargissement d

i`c141.3‘
2~ade

des congres

fes
-Aglz~zenr'érewimzu
-P-ct"-

Le futur qui permettra également de prolonger
la Diagonal jusqu'à la mer t la redéfinition
du centre de Sant Andreu, district situé au
nord-est de la ville.

Je peux vous assurer que ce ne sont pas les
projets qui nous manquent, à Barcelone. La
ville ne veut pas s'endormiro bercée par la
gloire olympique.

(V( -12-,

d_ t5414¿itzvt'l
,

�41,,A

41411

8. En ce qui concerne la dWIVií;mobiliére, je
veux vous transmettre un message d'espoir. Les
--frOMA

fi-141,a'

villes ne vont jamais cesser de ..se~abil~ et
elles seront toujours le premier facteur de
l'activite
ensemble,
probablement

Nous
faire un

devrons,

effort pour étre

plus attentiÉs aux nouvelles

necessités

et aux sollicitations de l'usager

final, et

équilibrer le taMdem produit/prix

par rapport aux besoins de ce dernier.
,9-L1

qtlki

n 041

' t

zJ;1.)endant aucuri doute : le futur

Mais,

appartie t aux villes, les villes sont faites
pour

et

constamment.
créativité

Les

pour

étre

villes

rénov

t'..-"-ar

J91

t innovation continuel L'Europe

est un systéme de villes.

9. Je vous remercie à nouveau de ce prix.

Au

fond, vous, vous croyez en les villes.

Je vous remercie de votre présence. Et je
1\14.4buZIM.lie

tiens particuliérement à remércier les hommes

AA/401.11C

d'affaires, les opérateurs ìumobiliers et mes

Ç.ir 4 ' 1

assesseurs qui ont bien voulU étre la aussi au

Tx.el,k,f(k •

WAA1-9~kiwtht&lt;a'vr
1\A ilAkitk uAikt -1-14 ik

vtr4 /1\?-

It -ti a A

otaiv isvu)ùtÁ

citit

N Ira_

�cours de cet acte.
Je profite de l'occasion pour vous dire,
vous tous, qu'il faut vous rendre à Barcelone
pour connaitre cette ville 1 si vous ne la
connaissez

pas déjà

venez
faire
sa
„ —r,..t.,t,^ ctiv3►^^ L
connaissance en tant que touristes in tant L
d'affaires,

pour y faire

des

affaires, pour y construireu pour y investir.

Vous découvrirez une des villes les plus
dynamiques du monde, et qui sait très bien que
le futur se construit jour après jour avec la
collaboration de tous les secteurs de
l'économie et de la société.

tv e e C f

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18392">
                <text>4219</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18393">
                <text>Lliurament del Premi "Home de l'any del MIPIM'93"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18394">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18395">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18396">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18397">
                <text>Edició en català i francès.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18398">
                <text>Hotel Majèstic, Cannes, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18400">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21977">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22820">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22821">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22822">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22823">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40926">
                <text>1993-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43548">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18402">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="987" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="522">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf</src>
        <authentication>25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42196">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
-Gabinet de Comunicació

Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del
títol de "Ramblista d'honor"

9 d'octubre de 1985

Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�ESTIMATS AMICS:

US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM
CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS
SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS
REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA.

PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE
LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA
MEVA PERSONA.

LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM
QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT
DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE
RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL,
INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA.

TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA
RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA
MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE
ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT
PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA.

2

�L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI,

COM HO HEU ENTES AIXI

VOSALTRES.
I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM
FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN
FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX.

LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA
CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA.

VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE
1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I
ATRACTIVA.

NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE
TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS
JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS
ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE.

I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA.

IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE
MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL
MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS

3

�D'ART.

AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA
DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS.
PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA
RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT.

JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME
PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS
ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA
SENSE ESTIMAR LA RAMBLA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15065">
                <text>3893</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15066">
                <text>Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15067">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15068">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15069">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15070">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15072">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21800">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24531">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24532">
                <text>Les Rambles</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24533">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24534">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40600">
                <text>1985-10-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43224">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15074">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1261" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="791">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf</src>
        <authentication>86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42464">
                    <text>PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL
PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN.
(Barcelona, 14 de novembre de 1991)

�SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA
OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT:

AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA
VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA
GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS
NOSALTRES.

EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà
DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL
RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR
EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A
AQUEST RECONEIXEMENT.

EN REPRESENTACIÓ

D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI

L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU

A AllAWI. ELLS VAN
N \DI
PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I
VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN
EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA
INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA
TOTA GUERRA.

AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA
FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS,
LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES.

�Itr

ZnALAilltX

DES DE BARCELONA VAM F

NECESS4--

2»j'

LIMITASS-; MODEST,

eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS

DIES, VAIG ADREÇAR-ME
NA

,

A4

i

LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA-

DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE

CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC
QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM,
QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA
COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES
NASCUDES EN EL MEDITERRANI.
LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES,
DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM
TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA
DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE
FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG
ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS.
LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT
MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR
LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ
ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST
SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA
CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES
DEL MEDITERRANI.

MOLTES GRàCIES.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17857">
                <text>4167</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17858">
                <text>Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17859">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17860">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17861">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17862">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17864">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17865">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23069">
                <text>Violència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23070">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23071">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23072">
                <text>Fundació Alfons Comín</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23073">
                <text>Ben Jelloun, Tahar</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23074">
                <text>Azzawi, Dia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40874">
                <text>1991-11-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43498">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17866">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="254" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="110" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf</src>
        <authentication>b1e15035a105038bcee92a02db3108c3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41857">
                    <text>Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere
Casaldàliga
São Félix do Araguaia | 09/03/2006
L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit.
Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir
alguna cosa més:
Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a
l'altra cara de la terra, a la cara amagada
I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi
Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha
un sol món mal desenvolupat
Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les
àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon.
L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha
obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences.
Mereix el premi internacional també per això.
I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els
altres. I això a mi m'ha emocionat
Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere.
I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès
aguantar les tempestes de la misèria
Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8196">
                <text>1736</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8198">
                <text>Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8201">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8202">
                <text>São Félix do Araguaia (Brasil)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8203">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8204">
                <text>Casaldàliga, Pere, 1928-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46991">
                <text>Premi Internacional Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14282">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38990">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38991">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40055">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40282">
                <text>2006-03-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8197">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="244" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="100" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf</src>
        <authentication>e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41847">
                    <text>Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg
Paul Dayton
Palau de la Generalitat | 18/01/2006
I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you
produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is
absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words.
Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui
lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que
ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem
sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys.
Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va
convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un
acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i
que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle
científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i
també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat
de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten
explorar i conèixer.
Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que
sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo
aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que
a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber.
En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els
horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop
més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la
ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la
totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes
compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat
entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure
conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés.
Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del
progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en
països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci
oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat
de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin
Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin
cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents.
Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement
central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous
equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament
assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin
plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que
només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions
amb què la societat catalana es presenta al món.
I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat
d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga.
Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I
voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la
institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el
compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les

1

�persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit.
Moltes gràcies i moltes felicitats.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8081">
                <text>1726</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8083">
                <text>Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8086">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8088">
                <text>Bioètica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8089">
                <text>Medi ambient</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8090">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8091">
                <text>Dayton, Paul</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8092">
                <text>Margalef, Ramon, 1919-2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14272">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39010">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39011">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40062">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40272">
                <text>2006-01-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47126">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8082">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1338" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="867">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf</src>
        <authentication>980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42540">
                    <text>DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,

LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD
FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN
RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF
MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND.
THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT
FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE
MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR
EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE
OLYMPIC GAMES.

BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA
EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES
WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF
THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY
WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN.

SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE
RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND
SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT

1

�OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE
COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK.

AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR
ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT
THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF
THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY
IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.

THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS
SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT
WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE
DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE.
WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS
TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND
GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE.
SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC
SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN
RIGHT.

I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN

2

�REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF
DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO
BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY
CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.

IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR
INVITATION TO WORK HERE.

BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE
FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL
CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH
OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR
AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED
SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A
FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE
BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A
GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING
SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN
IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY,
MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN
CONTROVERSY.

I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE
TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY,
CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN --

�WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--,
AND RICHARD SERRA.

WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO
IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE
VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA
HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE
MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD
OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH
CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING
KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN
WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".

THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER
AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU
ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY.
AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS
TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A
CULTURAL CAPITAL OF EUROPE.

THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR
GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES
RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF
COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL:

�JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST
CULTURAL VITALITY.

THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE
CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY
J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL
EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S
GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT
WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS
RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN.
NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A
RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME
AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN
QUALITY,

MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF
YOU, FOR THIS.

THANK YOU.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18654">
                <text>4244</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18655">
                <text>Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18656">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18657">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18658">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18659">
                <text>Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18661">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21997">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22666">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22667">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22668">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22669">
                <text>Hunt, Bryan, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22670">
                <text>Lichtenstein, Roy, 1923-1997</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22671">
                <text>Pepper, Beverly, 1922-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40951">
                <text>1993-07-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43572">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18663">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="223" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="79" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf</src>
        <authentication>217b28c9815c2616095117de4d8a356d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41826">
                    <text>Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat
2005
Palau de la Música Catalana | 25/10/2005

Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que
es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una
època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el
seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest
modernisme, es correspon també a l’època del naixement del
catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de
recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment,
artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent.
Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit
amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un
exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra
economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha
fronteres que ens protegeixin.
Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de
l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert
un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que
parlem de món obert.
Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català
és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple
d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar
aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer,
ho esteu començant a fer, ho esteu fent.
Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició,
rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia.
Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent
anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra
d’aquest magnífic Palau.
Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball,
que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context
internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem
aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver
de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat
que és el capital humà, que és el que val més de tots.
Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta
per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a
l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva

1

�l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera
eficient.
Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic,
prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els
emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia
competència amb els altres.
Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació.
Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són
molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la
qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport
institucional a la innovació.
Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor
diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar
l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del
rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen
als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen.
La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les
coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de
noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les
deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es
pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem
d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de
generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès
amb el seu teixit industrial.
L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també
és molt important, és tan important com l’Estatut.
Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit
industrial de diverses maneres:
a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que
vam fer.
b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb
860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM.
c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any,
per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37
milions d’€ per finançar 615 projectes.
Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2
milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos
2

�anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a
modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai
s’havia fet tant.
Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem
preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat:
Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs.
Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb
garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast.
Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió
en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris,
Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi
ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors
potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un
Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent.
La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació
social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de
reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses
contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc
arribaríem gaire més lluny.
Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat,
la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals
de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de
Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una
aposta que hem de guanyar.
Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una
mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí,
a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició
del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que
en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès
amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de
quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em
fan ser, aquesta nit, molt més optimista.
Moltes gràcies a tots i moltes felicitats.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7829">
                <text>1705</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7831">
                <text>Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7834">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7835">
                <text>Palau de la Música Catalana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7836">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7837">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7838">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7839">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7840">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7841">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14251">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39052">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39053">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40079">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40251">
                <text>2005-10-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7830">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="226" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="82" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf</src>
        <authentication>6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41829">
                    <text>Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005

Conseller, autoritats, amigues i amics,
Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu
després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem
perdut peu.
Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap
a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la
Internacionalització.
Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i
oberta que ens ha convertit en un país en marxa.
Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar
d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar
també aquests sectors.
Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa
més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de
creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre
bases més sòlides que no pas les que teníem abans.
Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al
nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les
exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que
indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat
obert.
Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses
internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He
estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat
comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys
es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya;
Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos
Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i
recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores
era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació
en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè
efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a
casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres.
Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir,
l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va
originar una competència entre territoris, que és lògic per altra
1

�banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat
endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat.
Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que
és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que
s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també
important que les grans empreses internacionals, que estan
assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un
bon indicador de la marxa del nostre mercat.
És important, d'altra banda, constatar l'increment de les
exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions
industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet
que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap
a sectors justament d'alt valor afegit.
La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme.
Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més
competitiu a llarg termini.
- Consolidar el creixement del PIB
- Incrementar la nostra productivitat.
Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són
pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè
contemplen destinar
- més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la
Internacionalització de l'Economia Catalana.
- i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per
nosaltres és en aquest moment el dèficit més important.
Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció
d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780
milions d'euros.
Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós
d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal.
Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les
persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern.
Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui,
hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84
% de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui.
I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28%
de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les
empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per
a la Internacionalització 2005-2008.
2

�Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies
contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir
estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i
la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem,
les tenim.
Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai
comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important
del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix
el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja
no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a
efectes econòmics, el que els hi estic dient.
El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha
canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que
exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per
enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per
objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut.
Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de
convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya,
compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya.
El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible
gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució
de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap
mena de dubte.
Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha
de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo
considerar:
1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper
als ciutadans.
Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa,
a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto:
- Però vostès que estan fent? Què fan?
- Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de
vostès.
... I em pregunten:
- Vostès quants son treballant?
- Doncs 150.000, i vostès?
- 4 .000
4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap,
una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors
3

�públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament,
el deute públic ni la seguretat social.
En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la
proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat
curt, s'ha quedat xic, el sector local.
Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement
estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim
serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen.
Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests
punts fonamentals.
2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives
amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de
protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la
diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la
resta no val.
3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de
Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya
plural i de l'Europa ampliada.
Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el
potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de
l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i
res més que un instrument, justament per això.
Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran
magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia
internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses
premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs
de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que
afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició.
No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran
estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat.
Perquè el nostre és un partenariat generador de futur.
Moltíssimes gràcies, bona nit.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7867">
                <text>1708</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7869">
                <text>Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7872">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7873">
                <text>Pavelló italià de la Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7874">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7875">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7876">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7877">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7878">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7879">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14254">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39046">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39047">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40076">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40254">
                <text>2005-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7868">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1213" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="743">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf</src>
        <authentication>faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42416">
                    <text>ALTEZA,
LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA
LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA
PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN
INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO
PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS
OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR

¡ CUMPLIDAMENTE

EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE

ESTA CIUDAD.

LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS
VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD.
BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA
ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE

LAS

;V,) L

tle

INQUIETUDES -1)11
.1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2
TODA ESPAÑA.
N

tU

-C / Ì

i•

ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS
ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN
INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE
EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA
TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y

�QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA
CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS
A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES
IBEROAMERICANOS.

ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS
OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE
CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS
I

ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A

L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL
SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè
TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES
CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES
BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS.
BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A
L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB
EL SIGNE DELS TEMPS.

LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL
TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE
BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS
EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA.
PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY,
STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA
LLIURES ELS HOMES.

�BARCELONA CONEIX UN MOMENT

D'UNA

INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ
D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN
PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ
URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL
COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA
CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA
ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL
MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó
COL LECTIVA,

COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS

CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS.

BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE
VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE
HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT
ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ,
D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN
DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT.

PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI
INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL
DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA
DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y
CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES
BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE

�HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE
LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE
PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA
EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD
DE BARCELONA.

MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL
NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS,
ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17370">
                <text>4119</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17371">
                <text>Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17372">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17373">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17374">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17375">
                <text>Llotja de Mar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17377">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22504">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21911">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22498">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22499">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22500">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22501">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22502">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22503">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40826">
                <text>1990-01-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43450">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17379">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="216" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="72" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/216/20050918.pdf</src>
        <authentication>569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41819">
                    <text>Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005

Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte:
tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no
tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist.
Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no
pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest
país no para i que continua la creativitat en tots els camps.
Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb
una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja
havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit,
tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada
Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel
reconeixement.
Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè
celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors,
això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i
més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants
esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels
Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la
llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas
també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que
s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la
dignitat, una invitació a extreure més de cada persona.
El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i
la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què
la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de
l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la
seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues
les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal.
L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a
estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada
imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens
aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el
nostre pensament a través de l'art i la creació.
Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona,
d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha
guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera
obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra.
Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus
valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de
1

�deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la
normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la
normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la
creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure
d'obligacions, d'alguna manera.
Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més
llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors
condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem
treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions,
enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de
persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que
marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat
de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la
història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar
endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar
la talla.
Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon
que del primer.
Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens
podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida
esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas
protegida o ajudada o estimulada.
És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense
crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb
tota l' ambició cultural que això demana.
Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest
acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns
moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de
televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la
satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure
aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a
Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina
Mieras.
Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si
aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i
si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a
Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat
creativa. És cosa nostre treure'n els fruits.
Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit
abans.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7730">
                <text>1698</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7732">
                <text>Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7735">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7736">
                <text>Teatre Nacional de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7737">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7738">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7739">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7740">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7741">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14244">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39065">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39066">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40085">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40244">
                <text>2005-09-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7731">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="266" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="122" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf</src>
        <authentication>21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41869">
                    <text>Lliurament dels Premis Primer de Maig
Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006
Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels
punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna
de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment
de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en
aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de
Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va
decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un
gran moment i una gran decisió.
A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el
1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills
que han fet obres importantíssimes.
A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics,
de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan
Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja
no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament
criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú,
de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir.
Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant
importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la
desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge
extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el
moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta
línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre,
acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la
seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona.
N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i,
per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva
obtenció.
Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de
benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà
on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que,
per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot,
es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes
dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els
carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena
i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a
Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en
aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part
per la recuperació de l'Alemanya democràtica.
La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va
ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir
en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat.
I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de
Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar
el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però
vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia
Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem,
no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una
herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en
què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament
ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de
resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l.

1

�Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs
preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas
el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós,
el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit
avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de
la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una
gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que
volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat.
Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de
Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les
aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de
Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a
votar de segons quina manera.
El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant.
No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al
principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les
possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia
de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la
desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el
millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en
detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari.
No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència
harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no
hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí,
conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a
pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè
l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar
una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som
federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns
mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc
s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta,
aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat.
Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou
Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts,
aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses
alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han
votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del
partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser
per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu.
Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de
vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per
tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó
que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre
les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del
govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la
dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural.
Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich
Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les
llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que
estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de
la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat
identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni
per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca
petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut
del 1979.
L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a
les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem
fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes

2

�que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres
parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà
on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això.
Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà.
Moltes gràcies.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8325">
                <text>1748</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8327">
                <text>Lliurament dels Premis Primer de Maig</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8330">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8331">
                <text>Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8332">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8333">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8334">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14294">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38968">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38969">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40046">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40294">
                <text>2006-04-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8326">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1349" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="878">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf</src>
        <authentication>fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42551">
                    <text>PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB
MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES
MAJESTATS ELS REIS
Saló de Cent, 24 de setembre del 1993

Majestades,
Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades
tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a
Tenemos también recuerdos más
la nostra memòria.
recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas
cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy
bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de
esta ciudad y de este país.
1

Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio
Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta
ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un
catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes,
respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad
Majestad? que se impone por su lógica. Este es el
discurso de Barcelona.
Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del
Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo,
no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York,
y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes
contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte
expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo.
Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y
en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar,
quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital
europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y
Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como
la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del
año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea.
Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro
aliento.
Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón,
cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades,

�anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar
a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un
momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había
habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema
democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia
adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había
ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos
semanas antes había habido un atraco en el Banco
Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero
de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también
un ataque a la democracia, cuando seguramente no era
más que un vulgar atraco espectacular.
Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo
del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo
Alcalde joven, progresista, hablando en público, y
pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de
futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento,
decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la
ciudad y el país, Cataluña entera y España entera,
empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en
el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década
prodigiosa que hemos vividos
Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor
de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva
York, con motivo del otorgamiento por parte de la
Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a
nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que
Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con
vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó
realmente sobre las causas; y las circunstancias de su
proyecto.
Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría,
con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde
lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y
llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del
Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días
nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino
alegrías, precisamente, porque detrás de esos
sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la
recompensa de esta década de esfuerzos.
Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere
más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más
porque está inscrito en su programa vital, porque ha
sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe
reposar, después de los esfuerzos de los grandes
acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por

�Señor, nos vais a ver pidiendo,
tanto,
pronto,
exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos.
Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca
fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el
pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al
volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de
Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los
consellers recibían al Rey -que era la única persona
que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde
y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos
I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la
escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo
que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega
a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran
estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas
en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos
porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas
ellas, por cierto, quizás con una sola excepción,
presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más
dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento,
que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió
cambios, pero se ha mantenido siempre.
Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales
Barcelona en este momento siente profundamente
vibraciones que tiene que expresar. A principios de
siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII,
aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta
ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al
balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els
turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era.
Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo
física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor,
Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere
una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la
necesita,
no
sólo por 'orgullo sino también por
necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas
especialidades que no están contempladas en la ley
general, ni española ni catalana -es lógico que no lo
estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen
de nuestra ciudad una ciudad especial.
Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por
el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El
arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos
preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano,
porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además
de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de
todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a

�tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y
porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y
para Cataluña.
Nos preocupa la situación económica. Estas grandes
fábricas, Señor, que han sido buena parte de la
historia de nuestra ciudad y que a veces están en
entredicho.
Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes
superiores para ayudar a os inferiores a cumplir.
Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está
cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando
exista una fuerza internacional que impida conflictos,
y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad.
El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo,
estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y
Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera
fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado
sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los
municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien
para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene,
Señor,
40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un
conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres
palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto
lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía.
Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva
etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en
cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por
un Estado.
Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir
és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu
la medalla d'or que
nostre
guardó més preuat:
simbolitza una década prodigiosa i una altra década que
segurament amb els dolors del
començant,
está
naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat
més
més equilibrada,
i en totes, més segura,
catalana
i
más
respectuosa i més respectada, més
internacional al mateix temps, sota el vostre el
regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora.

��MAJESTADES,

HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS.

LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA
Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO.

UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO
ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL
PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO
Y SEPTIEMBRE DE 1992.

COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE
DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO
REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE
CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES.

DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE
BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO
OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA
CIUDAD Y LOS REYES.

1

�LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA
CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA
COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA
HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA
DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA
ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE
NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL
ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME
CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN
DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE
EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS.

VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA
ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR
G

PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL
FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE
UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER
DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS.

PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR
D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL
D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA
COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA
NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL
REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI
RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX

�EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY.

SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL
1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA
PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA
CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA.

EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL
D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE.

ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT
AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA
CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA
CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI
DE 23 DE SETEMBRE DE 1992.

PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES
AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE
EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE
LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE
L'ORGULL

LEGíTIM,

L'OBERTURA

DES DE

LA

IDENTITAT,

L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ,
LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES
PASSADES.
MOLTES GRàCIES.

�L'ALCALDE 1W BARCELONA

J

r

ti a45
,42.0

pbei,

un,

(WLC,4

1 cfL

'
LusL,,j

a,
C51}-

L-7
(
t~)
Qi47-(/
,

�L'ALCALDE DE BARCELONA

ete
4

-e X)

_,Utx,e:¿--7-

1,(C

C
Aibt- ZL.,

/f) ettkg&gt;
ft_442A,

á &amp;t.
frt

„Q.

/9T)

1f)„, )54

�L'ALCALDE DE BARCELONA

jlÁQ

�L'ALCALDE 1)E BARCELONA

uu)
"U u juk
C

u,(sd_N r

7

AAÍZA

5,
j_QAAA_J-vit

y ,AG.-tkA'n

Lid
AQ

Pit&amp;-9bitrt._

SNkjU4

(--&gt;G3 GLC9--ç

�L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA

ikS k 9 o

k

--r^t

^1 i ^C^

(r/F AJV

LA

c

Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc

UN

^
D c LO 5 .^
t &gt; ►N 1^c.^^^

c ^

_
tm t3,

ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^
c.ñ! LA

ir

oci
ks

Pti ut,i..i -4 12174-1,

trthI3Le

E-9-4

n

^^ ^

TkA

/yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v

O

dti

t

1

CP UY Wdcos')

cMuGC-149

( (n/1K&gt;CI+t7

–

= - -.

Cf .

C0

ft LEMAdi rts Y

N) utA") t`V5

tt."l

19 u G 1 1-zI

U uk hy4 S Th"¢ c-/

5yrtti,a
.i,

o

uN1

j SkS

t

pi

c&gt;
t,t KA PCG`^

t_o&gt; J v°Gop

Ma

vt^S OLI ^

oh;

• ..

^

4-

0t n c cl,.o"r04.--Y--I459
JOU " t) I /E- Go S ïro

y se r; E ai ^r^^
C°

14

i i cN U

) o r1),/11.0-1;

vtKtV

t■) -romo

c uR t- -^ o nc•

^C

S

no/kit-1_

^ J ^ y^ ; E

Dk;

Z.. cuo % ÑDs e

c' ^ o üo0J

Ji bt ReP'i...t JmS'e

,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it
r

y\o

^'^ C irm

cr ‹ ^'►^/M ti

k)E t1-1uctt°5

c.—j.lTp IS C. E S

R^ ^ Q U^ ^W ^ ^

4^-c.E tio NA
4tg 5A

LA- Ir

'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4

.1V11Y vG-M^^t

^ c rve
D® , 5-7 )(71 tg t2 ^
‘ 14

11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d.

CL. 0-70..“)9

s^ n^ ^` ^t^p ^
Ces •};-,

4t

Pa t.)) .,e' tA D PtIk

niz

r

V` ^A ^}Cr+^111 be- e
t

^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^

V7T-O
CilZ 11E711 p D o

ig

tujnu)o ^c

i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro

y

Wf

�^

L'ALCALDE DE BARCELONA

~

waPut

.rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t

D)-U !"

LK

qv b

rb

L O S 110.i

5

^

0

.Sltrol"
..1.20p=zirriwizl

L

1—

T12

(.^ cA

hcL

t

h ^ 1 tJ ^ iPo

LA

A.r L n Í^.
z

i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI
1

N

ea th,te

^S c^.) n á
-

L Cm*5

C-S it S`

-,i¡1' ^

1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS
i¡t-N

4

viil L°

qVt 1H1.ÇA^o 15H
ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^

4,:„7 l4 h ^

^tv
1

c..g. Irrri.,n,s by

l t` ,

E[ y n NO) ^

u r s-t4

k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1

tJ^^ Cr m1.0) a

^^

f- 01, l.^y Y

Pr

1-44

474-S , o

uo ,

r

-

1) G

.

t-

Re~

C.,o.^ ^i

S) ^ U ^Ï

trC^v ^

S

^

[M v 5- 05

1t { crU

94t^-4 D (

ço N

-

e-Mi

R3 -1 ci-

Li c-) -(

re Lprz

c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^

1

1

-

o(q..

An.

¡M

^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt
/4t.tiw¡ll`...`...
` .^.,. tDc^1

`et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj&lt;S 4Mihrt t=c,CN
Cf_j) C-s-c
.
U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^
t

1-1N

4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57

pg
^ °`k. L-4

Pel-kb 4ï.k1 O U(54

4

i►^ ()kaki

^ ^ ^}

t i-t
r

aCe

D t L (J0 *3 --firQle C^il t
f

:^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in

\Ivti

-

rn14

5

-Ifkyrilift.~-3-7 "
1

°5 S

P

y

r

F.IDS

cl,^ ^ d l,()

7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl,

UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c)

7° pky.

L

`90nA-,41-t q 22, r M 1171 11,

-

NQ

E

^1- ^ v ctiS t.^ y

P

tS ruv D dy L.A
i

g

,

ij p i S C ^ í1 ^

c7

e

\tn,t VIO

P1=7

r

At13 R

,

n

c_-)r.

ó--n o

Sy

r\►= 1-+.

�L'ALCALDE DE BARCELONA

ik
c__a, hAib\ ›e es.

u t.)

4

LA o o LV 1»1&gt;ÓÇ

Lo5-

ib~S

10- 9121 4 -10

cok,

Íc.

r

ni4ð)rth.,01

IL

noLl 1.4)5 M!~,

Dí t-h

s- rb

E

-121)11 hA4

Q U¿.- OS D

; 0.4

6e-

c.4b

'

thim

Adt ts I)

t,

PoSisiVI:f

,tvztv

A tn-cit

l' b

tive-5

¡Piten E

—

/

t•J

,

NU•-5--Ito
p

11-'

'-j GL

DI'

AA)

PCL 54.on-L

114 4

'1)-eti P0,3 o

pc-r/Tb--

tl

(J)1..c1

t

U NY/4

h-

7-b---"c

D PINI

A

oc-

EL

N
/11-14■JVie(- y14-

e)

(Nci 015
1- cp-b

)DL-t)

1\15V0

ilr&lt;L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4

IIEVISE= At.-1■)(4,1)1

�L'ALCALDE DE BARCELONA

1-54/1"

uAlt-rk-9-- 9

c&amp;In 91-k 1rt
3çTE9
(0 m

tp).

"VA. ifif)
etk w\J

bv\I PTA/

(,Z k-k

k.

1-1
NOS(--('

4N 7

l'‘P r

9 0 E--

1-)S' v eTti

ÁÀ3 ocreilitiht4-

st- vicri

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18769">
                <text>4255</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18770">
                <text>Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18771">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18772">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18773">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18774">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18776">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22413">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22003">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22409">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22410">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22411">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22412">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40962">
                <text>1993-09-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43583">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18778">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1412" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="937">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf</src>
        <authentication>2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42610">
                    <text>Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994)
•rt•

Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de
Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les
circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots
ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la
projecció de la seva capacitat professional 1 artística els
ha dut fronteres enllà.

Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr.
Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome-

nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general,
d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la
medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa
ben poques setmanes.

Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida

Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va
viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires,

�després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els
braços oberts i amb un bon èxit de públic.
1

Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir
també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la
família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall
de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets.

Avellí

Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim

"Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant
del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme
forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part

la guerra (de la qual ens ha

deixat testimoni literari en el primer volum de les seves
memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá.
Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació
irrepetible: Ramon Xirau
-\71;NLAVw--

c-elebrarem el

centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere
Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les
seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns
d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien
falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots,
que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana
que no havíem pogut conéixer,

�Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui
no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent
del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la
seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat
de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992
amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic,
renova aixi el seu homenatgé.

Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon

gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un
nivell artistic i professional altissim. Amb accents
britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un

personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i
treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu
soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona
tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves
generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella
de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc
els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la
història d'aquesta ciutat.

�El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del
seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions
de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix
d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que
vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons
que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del
qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una
ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa
espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la
paraula sàvia de Vilanova,

Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau-

í
la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció,
al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a
Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes
que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns
Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la
cultura.

Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més
internacional. Ella, com d'altres companys de la professió,

�estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici
del mon teatral barceloní

molt particularment, del món

operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys,
amb un èxit inqüestionable.1

Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú
l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera
més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els
caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves
distintes professions, les seves distintes sensibilitats,
les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és
justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una
ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots
els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara
continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva
diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat
més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha
moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la
seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon
testimoni. Sapiguem ser-ne dignes.

Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19420">
                <text>4318</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19421">
                <text>Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19422">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19423">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19424">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19425">
                <text>Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19426">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19428">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19429">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21405">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21406">
                <text>Ciència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21407">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21409">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21410">
                <text>Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21411">
                <text>Closas, Alberto, 1921-1994</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21412">
                <text>Correa, Federico, 1924-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21413">
                <text>Vilanova, Evangelista, 1927-2005</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21414">
                <text>Espert, Núria, 1935-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22058">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41025">
                <text>1994-10-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43640">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19430">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1330" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="859">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1330/19930521d_00561.pdf</src>
        <authentication>ba67ba00cf452b6961d8908630e5e2ca</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42532">
                    <text>Ref.:GUIo 107/93
Data:
21/05/93

Per:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JGP)
Lliurament Premi "IEldefons Cerdà" atorgada pel
Col.legi de Camins, Canals i Ports.
Gran Saló Palau de MOntjuic, 21/05/93. 22:00 hores.

S'adjunta una proposta de parailes de l'Alcalde elaborada a
partir d'unes notes del Sr. Angel Simon, gerent de l'AMB.

1

�LLIURAMENT PREMI 'ILDEFONS CERDà"
Col.legi de Caminé, Canals i Ports
Gran Saló Palau dé Montjuïc
21/05/93, 22:00 h res.

(Agraiment a la Junta Recto ta del Col.legi
d'Enginyers de Camins, Canáls i Ports de

Catalunya per l'atorgament

de la medalla

Ildefons Cerdà 1993, la màx una distinció de
l'entitat)

Rebo una distinció que m'ho ora pel nom que
porta i pel valor simbòlic que té. La rebo,
doncs, amb una gran satisfacc.

i amb la plena

consciència que la rebo com a Alcalde de la
ciutat i que la ciutat la com arteix.

Perquè, realment, la tranSformació de la
ciutat que ha tingut com a désencadenant els
Jocs Olímpics, no ha estat un treball d'una
persona, ni tan sols d'un equip, sinó un

treball,

un

compromís

una

compartida per molta gent.

il.lusió

especialment,

per col.lectius de profes ionals que han
participat en el projecte de forma activa i

esforçada, en primera línia, com és el vostre
cas, el del Col.legi d'Enginyrs.

�De fet, entre tots hem somnia i hem treballat
per la Barcelona que avui ten . m. Per això crec
que, com a Alcalde de la

ciutat, recullo

simbólicament el premi, però sento que també
el comparteixo amb vosaltres

amb molta altra

gent.

Es cert que Barcelona no ha ja canviat mai
tant des del Pla d'Ildefons C rdà com ara. Són
dos moments emblemàtics de 1
urbana que tenen aspectes en

nostra història
omú, la profunda

transformació de la fesonomia de la ciutat, de
la seva estructura, però és Ciar que també hi
ha una diferència evident entre aquell passat
i el present.

En temps de Cerdà, cap al 1860, (el 7 d'agost
de 1859 un decret reial aprov el Pla i el 31
de maig del 1860 un altre dec et el confirma),
Barcelona va canviar en una perspectiva urbana
progressista,

perquè

Cerdà

que creia en el progrés,
present
demostra

ra un il.lustrat

que sabia copsar

el

com

ho

per a

la

amb una orientació dp futur,
la

seva proposta g obal

ciutat - aleshores polémica, avui admiradaque deia adéu definitivamént al passat,

3

�expressat per les muralles,

però també per

molts perjudicis, i s'adaptava a les noves
exigéncies d'un món urbà i inOustrialitzat. Es
innegable que l'Eixample

el símbol

d'aquella transformació, i el sorgiment de la
Barcelona-ciutat moderna.

el nostre temps també hem

derribat

muralles, diferents que aglielles,

però no

En

menys constrenyidores.

AvuL, la

Barcelona

metropolitana s'ha alliberat de les barreres
que la constrenyien, que entraven ja en
contradicció amb la seva puixánça urbana.

Les Rondes han aconseguit vertebrar
comunicar un territori que se sent un, perquè
és un continu urbà que constitueix una única
identitat respectuosa i enriquida amb la seva
diversitat, la que aporta cada una de les
poblacions que integren l'àmbit metropolità.

Crec que aquesta és la gràcia de la ciutat
metropolitana, que

s'ha creat saltant per

sobre de molts constrenyimen

una realitat

urbana que s'ha anat gestant entre tots, amb
Barcelona però també amb

Hospitalet,

�Badalona, el Prat i Santa Col ma,

Les Rondes manifesten que la transformació que
necessitava Barcelona i que hem de proseguir
es

basa,

fonamentalment,

I

en les

grans

infraestructures. Hem de tirar endavant nous
projectes vitals com el Pla dél Delta, perquè
ara pensem en altres termes.

Pensem amb una perspectiva me .kopolitana. I no
només això, pensem com a civadans que viuen
un present amb una dimenió territorial,
económica, política i global, en definitiva,
diferent que en el segle pass t.

Avui estem involucrats en nolis projectes com
el de la unificació europea.

1

I Barcelona se

sent cómplice directa, com fotes les grans
ciutats, en l'objectiu de ¡a Unió Europea.
Aquest és el present i en ell les
infraestructures ocupen un 1 oc central per
respondre a les nostres necelsitats actuals,
al cap

a la fi una ciutat

lloc, un territori.

és, en primer

�I les Rcn4me, a més, mostren altres coses. No
només són un7r

gran

de

comunicació, són també l'ex ressió material
d'un canvi de mentalitat ue enmarca una
concepció diferent de com s'há d'intervenir en
el territori. bes--Re~'hfin concebut com a
gran infraestructura que respécta i millora el
seu entorn, que forma part d l ell i, per tant,
s'hi

integra

minimitza it

l'impacte

mediambiental que tota áctuació humana
comporta.

Perquè ara, transformar la ci'lltat vol dir, amb

una visió de futur i de prípgrés com tenia
Ildefons Cerdà -que ja intuï i buscava una
fusió amb la naturalesa- integrar la ciutat en
l'entorn natural. Vol dir te ir una concepció
mediambiental que regeixi tot0s les actuacions
i aixó implica millorar

1 medi ambient

-malmès en etapes de creixemetit desordenat- i
preservar-lo en les noves intiervencions. Avui,
transformar la ciutat vol dir respectar,
crear, no destruir.

La ciutat ho és tot,

és

combinació

harmònica del medi natural i èl medi urbà. Es

�una
entre

nova
el

definitiva,

forma de

ciutadà i
la

relació,
l'entor

de

complicitat

urbà.

integració dl ciutadà

Es,

en

i

la

ciutat-territori.

Crec que Ildefons Cerdà se s tuaria avui en
aquesta línia de pensament.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18570">
                <text>4236</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18571">
                <text>Lliurament Premi Ildefons Cerdà atorgat pel Col.legi de Camins, Canals i Ports</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18572">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18573">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18574">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18575">
                <text>Palau de Montjuïc</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18577">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21992">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22709">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22710">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22711">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22712">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22713">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22714">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40943">
                <text>1993-05-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43564">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18579">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1204" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="734">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1204/19891106d_00338.pdf</src>
        <authentication>0bd37c13d42c06a3db7a59f046bf62d2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42407">
                    <text>Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol

LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL "ALFONS COMIN"
SISENA EDICIO

Dia:

6 de novembre de 1989

Hora:

18'30 h.

Lloc:

Saló de Cent

ORDRE DE L'ACTE

- Apertura a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual
Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui denla la
paraula a:
- Senyora M I Lluïsa Oliveras, Presidenta de la Fundació
Alfons Comín, que farà la lectura del veredicte del.
Jurat.
- Lliurament del Premi a càrrec de 1' Excm. senyor
Alcalde i de la Presidenta de la Fundació.
- Paraules d'oferiment pel Professor senyor José Ignacio
González Faus.
- Discurs del senyor Ignacio Ellacuria, Rector de la
Universitat Centroamericana de San Salvador.
- Cloenda de 1' acte a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual
Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.

�Palabras del Excmo. Alcalde de Barcelona
Pasqual Maragall

Queridos amigos, Sr. Rector, miembros del Patronato, unas breves palabras
para clausurar este acto declarando el orgullo de esta ciudad por ser su Salón
de Ciento la sede de tan bella dedicatoria, de tan bella premiación, bella por
el nombre que lleva y bella también por la persona y por el objeto que ha
merecido este año el premio.
Alfonso Comín fue para muchos de nosotros, muchos de los que estamos en
esta sala Sr. Rector, como para usted también, un amigo y al mismo tiempo
un ejemplo, ustedes y el Profesor Faus, antes han hablado de autoridad y
razón, y razón y fuerza, yo creo que en Alfonso Comín se dio esta mezcla
de razón y de autoridad que hace que la razón convenza, usted ha dicho en
algún momento que quizá la persona humana no es totalmente racional, o
lo ha dicho quien le ha precedido en el uso de la palabra, en todo caso sí es
cierto que la razón muchas veces no se impone puramente por métodos
racionales sino que necesita seguramente de una magia, de algo que se
dirige a lo irracional en nosotros, y que realmente nos impele a aceptarla,
y en Alfonso Comín había este "algo", yo tengo que decir que para mí
entonces estudiante, algo más joven, la imagen, la palabra y el ejemplo de
Alfonso Comín repitiendo cosas que yo sabía, lo hacía de un modo singular,
con una magia que estaba seguramente en su mirada y en su palabra y en su
perfil que convencía de aquella razón que ya conocíamos pero que no
habíamos admitido.
Quiero pensar que en El Salvador se va a imponer la razón también, y muy
en primer lugar por los enormes merecimientos de la Universidad que usted preside, Sr. Rector, y la de tantos salvadoreños que sabemos han luchado
y han dado su vida por la libertad y la igualdad.
Y quiero que sepa también que en esta ciudad, como en muchas otras
europeas que viven en el privilegio de la riqueza del primer mundo, aquel
donde no hay problemas, hay problemas, y hay miserias y hay también
sinrazón.
16

�Tenemos que saber nosotros desde estas ciudades del primer mundo, de
Catalunya, de España, de Italia, de Francia, que muchos males que a ustedes les amenazan de una forma violenta, de una forma sanguinaria, nos amenazan a nosotros de una forma más sutil igualmente inaceptable.
Sepan ustedes que desde esta solidaridad vamos a seguir muy de cerca lo
que suceda en Centroamérica.
Sabemos que estamos en un momento crucial y usted nos lo ha explicado
mejor que nadie, creemos que la Fundación Comín se está honrando
también de la importancia de la belleza del gesto de las personas a quien
honra ella misma.
Los premios que da la Fundación Comín están identificando momentos y
personas e instituciones que luchan realmente por esta razón y esta autoridad de la razón.
Muchas gracias a todos por estar presentes hoy, y muchas felicidades a la
Universidad Centroamericana de San Salvador.
lves palabras
ser su Salón
5n, bella por
jeto que ha
;estamos en
smo tiempo
autoridad y
esta mezcla
ha dicho en
racional, o
o caso sí es
&gt;r métodos
go que se
aceptarla,
e para mí
jemplo de
singular,
' rayen su
o que no
én, y muy
d que usn luchado
has otras
do, aquel
también

17

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17279">
                <text>4110</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17280">
                <text>Lliurament Premi Internacional Alfons Comín en la sisena edició</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17281">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17282">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17283">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17284">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17286">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17287">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23350">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23351">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40817">
                <text>1989-11-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43441">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17288">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1357" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="886">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf</src>
        <authentication>da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42559">
                    <text>Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en
la Presentació del Premis Barcelona-Economia.
Saló de Cent. 13.10.93

t

és, abans que res i abans de tot, un gran amic
Andreu Mas Cu-11G4-1
de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi
compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus
d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents
d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que
no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a
més a més d'estudiar economia.
Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb
mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van
sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés,
en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I
no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià
Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en
aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va
poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant,
brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres
circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de
vista polític ï social.
L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de
vista polític i social. Això=li va portar unes determinades
conseqüències, no agradables en aquell moment.
Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també
vam fer: Andreu Mas va estar a'
Es un dels primers,
junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha
estat un nucli de pensament econòmic català important, des
d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més
d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les
coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que
aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola
potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar
nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia
difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del
saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se
amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts
dels actors en aquest joc.
Andreu Mas
era per mi , us ho dic amb tota sinceritat,
l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i
era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada.
Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que
jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria
aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general.

�Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de
l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot
cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un
model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què
les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es
donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri
general com a model de referència.
Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més
prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell
moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic,
ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb
els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials
que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant.
La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses
enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una
base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només
quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes
d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en
aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de
la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses
significatives per la realitat.
L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes
doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals,
respecte als aventatges i perills i les debilitats i les
fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim
present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit
han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però
que confirmen les coses que ell havia dit.
Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu
"la competència no és només la competència en senyores que van a
comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que
aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no
és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra
teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha
endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la
teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la
hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les
funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones
que influeixen, segurament, en el joc dels demés.
Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país,
tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres
premis així com d'altres de caràcter internacional.
Andreu Mas té la Paraula.
(Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ")

�Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu
comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que
hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el
campus universitari pot ser una de les formes del gènere que
Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de
concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de
concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova
de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que
us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que
el conferenciant que acaba de parlar.
Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més
de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla
d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus
universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no
urbà sinó fonamentalment urbà.
Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees
suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem,
les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres
articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i,
a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta
ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que
s'han sentit en aquesta sala en molts mesos.
Moltes gràcies Andreu Mas.
(Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa
premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde)
( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve)
( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia)
Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és
una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra
societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una
prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el
fracàs de les nacions i dels països.
Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un
sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem
sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta
-com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la
realitat- en les paraules d'Andreu Mas.
Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe
empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que

�hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin
autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi
ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que
s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint
aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem
però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia
abans,
práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals
i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó
l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur
assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i
aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una
ciutat s'hagi especialitzat.
Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar,
perqué em sembla que és de rigor.
En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit
paraules enormement significatives per part de persones també
enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia
i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest
moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria
farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra
vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una
revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de
revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un
gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta
revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per
l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi
Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si
no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi
Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar
produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van
convertir en un teixit important , tan important que segurament
és el teixit, la malla básica, d!'aquest país.
Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que
l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el
Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la
petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a
la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç
que s'ha fet és importantíssim.
No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest
joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada
a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo,
el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de
combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem
tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit,
però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un
esforç al darrera
aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç.

4

�Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica
tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant
personals, però en tot cas significatius per a molts de
nosaltres, jo creo que per a la majoria.
Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal
estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el
problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera
del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona.
En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de
l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i
de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha
titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera
página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut
disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159
- en l'any 1992.
Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser
ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr.
Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la
data- aquella primera publicaci&amp; pionera, per saber que la ciutat
real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom.
Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho
són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1
millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de
Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és
la realitat.
S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan
a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i
tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure
si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que
no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o
menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del
Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la
Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del
municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la
República, però durant el franquisme es va probibir aquesta
annexió- .
Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços
de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem
que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic,
que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui
un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha
d'estudiar com a tal.
L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de
Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte
de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment,
nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc,
perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en
darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és
un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però

�ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc
cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de
l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió
de Barcelona.
L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà
a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea
metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que
,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic
exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió
econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-.
Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la
nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens
preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de
regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó
també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus
límits municipals - com les pròpies rondes que passaran,
finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre
vida quotidiana-.
Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol
habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat,
no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig
per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i
que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes
especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les
ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan
poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells
que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a
Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a
Pensylvania-.
Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no
evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord
amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els
països mediterranis, la centralitat té un importància, i les
arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té
defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té
altres virtuts des del punt de vista de la permanència.
La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any
1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena.
Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en
aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un
nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim,
de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té
una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi
diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que
Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia
perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó
s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un
entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el

�d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell
que hi arriba.
Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem
intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred
Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el
doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una,
inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una
frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que
es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en
què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven
en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al
segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats
catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és
a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per
no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i
dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva
manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans.
I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es
van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les
ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de
València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre
sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser
demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala,
que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell
escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic
de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de
Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i
tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de
Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I
per què?
Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona
tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent.
I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit
del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien
ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la
paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser
lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien
"..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre
desig. Moltes gràcies
Ordenador Docu/Marta
r

��19.97,-1n-i7 13:50
0++

ÑREH

ECO-10111111 1 EMP f

1

AJunl31r1C`I11 de

Barcelona
Área d'Economia I Empreses

Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels
Premis Barcelona Economia

1.

Sobre la

Revista "Barcelona Economil"

Expressa la voluntat de l'Ajuntament:
De fer un seguiment atent i detallat de la
conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat.

b)

Analitzar en profunditat aspectes específics de
l economia urbana i projectes de promoció
econòmica de la d,iutat .

Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els
darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís
Hansen.
1
2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve

Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)

Esforç de recerca continuat.
Internacionalització constant, sense perdre el
carácter català del capital.
Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer)

3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia

Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)
(4)

Oberts al diàlegIde tots els rectors socials:
foro democràtic, per la democràcia.
Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit
més noble del teisme, contra el proteccionisme
competidor de 1-autarquia.
abans
moment,
Acció
en
tot
europeista
(dificultats
ara
(franquisme),
durant,
i
Maastrich).
Acció per la çompetitivitat de les empreses, en
base a la millor gestió í. eficàcia empresarial.

Z:30C2 barcelona
Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1
Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25

�1993-10-13 12:51

AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'.

Ajuntament de Barcelona
Área

4.

Sobre

d'Economia i Empreses

els Pre m í s en general

Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a
base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"'
d'il.lusió i de paciéncia.
Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics.

ALCALDIA
Ragistrw d'l,r+erada

1 h0ti'i333
N4

c\

Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana
Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25

��Premis "Barcelona Economia"

Intervenció del Sr. Joan Clos

1.

Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona
Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres.

2.

La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys,
la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona
sobre aspectes específics de la realitat económica urbana
i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha
esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per
tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull

reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma.
Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període.

3.

No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la
promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí
avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada
a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea.
En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres
volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies

econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces.

�4.

Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia,
adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions
que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la
promoció de l'àrea econòmica de Barcelona.

5.

Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany,
tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer
nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell,
x

professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El
professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema
íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta
tarda: "Algunes idees

Sr. Mas Colell ..

sobre l'economia de les ciutats".

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18850">
                <text>4263</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18851">
                <text>Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18852">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18853">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18854">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18855">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18857">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22009">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22595">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22596">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22597">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22598">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22599">
                <text>Mas-Colell, Andreu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40970">
                <text>1993-10-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43590">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18859">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1420" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="945">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf</src>
        <authentication>c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42618">
                    <text>'Proposta per a la intervenció de

Alcalde

LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI
INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT
INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES
INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA
GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA
EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE,
UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL
NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU.

EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE
PRENDRE

COM

UN CRIT A LA SOLIDARITAT.

SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN
COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA
SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS,
PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN.
AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE
NOSALTRES.

BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT
EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN
LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA.

�HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT
AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI
LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA
CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS.

AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM,
TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN
DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES
I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN
HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA
CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS
HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE.
EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE
L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET,
{
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS
II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA.
HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL
DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS.

LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE
TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I
NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT,
LES NOSTRES POSSIBILITATS.

INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE

�EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB
BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES
AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN
CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR.

DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI
LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA
COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES
D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA.

AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI
ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I
ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA
MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN
CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA
ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE
r
PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM
SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS
D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT
CIVIL.

EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES
ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA
PRACTICA.

�La Guia d'ONGs

ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA
QUE AVUI PRESENTEM.

AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT.

EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A
LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES
EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL.

LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE
AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL
DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA
SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA
REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON
PRESENTS 51 ONGS.

L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE
SENSIBILITZACIO I INFORMACIO.

�BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT
ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS
S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A
RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN
TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS.

AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST
MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO
EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT.

LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT
AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA
COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA.

MOLTES GRACIES

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19503">
                <text>4326</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19504">
                <text>Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19505">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19506">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19507">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19508">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19510">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19511">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21358">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21359">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21360">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21361">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21362">
                <text>Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41033">
                <text>1994-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43648">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19512">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="715" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="380">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/715/19960206_LV.pdf</src>
        <authentication>6d641988e0bf032a75b1734449abf304</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42054">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

06/02/1996
La Vanguardia, p.025, Sociedad

Lluís Carreño
Autor: PASQUAL MARAGALL
LA HISTORIA, NOMBRE que a veces utilizamos para referirnos al futuro, dirá que ciertas
personas hicieron tales y tales cosas. Difícilmente dirá la verdad. Kundera ha dicho hace poco
que no es lo mismo "lo que realmente ocurrió" que lo que el historiador dice que ocurrió
realmente.
El tiempo deforma la lente con que miramos. Lo que interesa va variando y, sobre todo, se
destiñe el fondo de la imagen, quedando sólo los caracteres más centrales y prominentes. Pero
estos no son siempre los que fueron decisivos.
Lluís Carreño acaba de morir, aún joven y fuera del centro de la imagen y, sin embargo, fue
decisivo. Lo fue en persona, en singular, y lo fue en equipo.
En persona lo fue dirigiendo con coraje el Consorcio de Información y Documentación de
Catalunya, "la Mixta", como se le llamó primero: la Comisión Mixta de Estadística. Hoy es el
Institut d'Estadística de Catalunya. Digámoslo claro: el Institut lo creó Carreño. Gracias a
Gorina, Serratosa y otros adelantados primero, y gracias a Ramon Trias, en su fase de conseller
d'Economia, después. Con él firmé la paz institucional que traspasó la institución del campo
local al autonómico. Y gracias también, sobre todo, a Isidre Canals, a Vegara, a Raimon
Obiols, a Capellades, a Bravo, a Flors, a Casco, a Núria Bozzo... y a tantos otros profesionales
que, en equipo, generaron el "know how", que es lo más difícil, en la Escuela Industrial.
En equipo también Carreño, después de su etapa en la Corporación Metropolitana de
Barcelona, creó y sostuvo, con Ludevid y otros, la red de ciudades C-6: Barcelona, Montpellier,
Toulouse, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca.
Sí: Carreño ha sido un metropolitano, un gran ciudadano de esta metrópolis que lucha por ser
alguien en un mundo de capitales estatales.
En el cuadro de las lanzas de Velázquez, él no sería, sin duda, el caballero que se inclina para
recibir las llaves, ni el que las da, sino uno de los que lo rodean. Pero podría ser que fuera tan
importante como aquéllos.
Sin duda, el esfuerzo titánico de la metrópolis Barcelona desde 1965 a 1995, desde el Esquema
Director del área hasta la Barcelona de los doce millones de pasajeros en el aeropuerto y cinco
millones de visitantes anuales, desde la Barcelona provinciana hasta la envidiada por Londres que nos imita en su logotipo- ha dejado huella en un par de generaciones.
Huella trágica, a veces, como hoy.

86 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10848">
                <text>1177</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10850">
                <text>Lluís Carreño</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10852">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10854">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10855">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10858">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10859">
                <text>Carreño i Piera, Lluís, 1933-1996</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10860">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10861">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14729">
                <text>Àrees metropolitanes </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21726">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14403">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40385">
                <text>1996-02-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10849">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10851">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="953" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="487">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf</src>
        <authentication>d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42161">
                    <text>Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth.

London's Green Paper:
the view from Barcelona
Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since
1984, and leader of the city often cited as the
ideal model , sets out his reaction to
the Government's proposals for London.
h en in June 1996 Richard
Rogers and Norman Foster
invited me to a memorable session on
the future of London's government at
Westminster Hall (organised by the
Architecture Foundation) I couldn't
foresee what was going to happen, but
the atmosphere and the enthusiasm
were superb . Indeed, the character of
the developments to come is
unmatched in my recollection of similar political phenomena.
Add to this the following facts: on
July 16th, 1997 the Plenary Session of
the municipal council of Barcelona
approved unanimously the bill for a
new Charter for our city; and around
the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of
Italy is made up of cities, provinces,
regions and the state (no capital's');
all components on a similar footing.
Don't we live then in the midst of a
devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which
began back in 1978 with Proposition
13 in the Californian elections of that
year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's

W

Planning In London October 1997

Summary of the
Govemment's Green Paper
on London Government

Newleadership for London, the
Government's proposals for a
GreaterLondonAuthority, a
Consultation Paper can be
obtained fromthe Stationary
Officeand costs£7.10. It has a
foreword by the deputyprime
ministerwho saysthathe
hopesit 'willgeneratea great
debatein London'. Londoners
are invited to respond to 61
specific quesiionsposedby the
GreenPaper. Comments
should be sentto the
Govemment Officefor London
by October24.
Outline (Chapters I and 2)
The GreenPaperproposes a
Mayorand Assembly, both
direc~y elected. Togetherthey
will makeup the Greater
London Authority (GLA). The
Mayorwill be the executive, the
Assembly willscrutinise the
Mayor. The precise relationship
between the two and how differences between themwill be
resolved haveyet to be worked
out.
The functions of the Mayorwill
include
1 proposing the budget
2 devising strategies and action
plans
3 promoting actionto implement London-wide strategies
4 beinga voicefor London and
5 makingappointments to various bodies.
»&gt;

referendum and the July 29th Green
Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth
and scope of the devolution process,
not only in the United Kingdom but in
Europe at large.
I refer the reader to the texts,
speeches and conclusions of the
European Summit of Regions and
Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and
the quality of the expectations existing
in this area of governance (internet
access: http//:www.europa.eu.int/
index/htrn),
I will comment on the Green Paper
chapter by chapter and add, in bold
characters, some comments relating
the London proposal to the Barcelona
model.
First a note on style. New leadership for London - The Government's
proposal for a Greater London
Authority - A consultation paper is an
outstanding piece of new governance
style. Clear, candid , practical, open...
and on the Internet. The authors
deserve and will get a robust feed-back.
Chapter 1 - The strong sense of
identity of the five million citizens of
London, the lack of a clear voice for it,
the fact that too many decisions
regarding the life of such a substantial
and complex community were taken
by central government and shadowy
committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much

in tune with the spirit of the times: to
make things closer, simpler and
accountable.
Still the fact that all 'this is important not just for London but for the
nation as a whole' would probably
deserve more than a simple list of the
facts that make London important for
all of Britain, i.e., the size of the
metropolitan economy, the gateway
character of the city for the nation,
etc... Possibly, it is more than enough
for Londoners to approve the proposal,
though it might be not enough for the
rest of the British citizens to accept it.
I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for
them but for Britain in general. The
case for that is well made out all
through the document: What about
formalising it from the very beginning? National governments are not
made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new
London government are consistent
with the so-called 'Barcelona model'
which has been so well presented by
Richard Rogers and Norman Foster
and referred to by Tony Blair.
'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects
it goes beyond and improves the
Barcelona model: the coherence of the
proposal with an overall philosophy of
the government about best value targets is lacking in the Barcelona/
Catalonia/Spain case (recall that the
Page 5

�MARAGALL
Barcelona Metropolitan Area authority
was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in
London of the GLC); the modesty of
the objective of being 'influential' on
the decision-making of a range of both
public and private actors is striking for
a Latin observer, be it Italian, French
or Spanish: we keep on believing that
it is Law and only Law that changes
things! The very same debate and the
way it is opened is much superior to
the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our
'bottom-up' procedure.
Chapter 2 - The five key roles of the
Mayor seem only a consequence of the
10 criteria for the new government,
but they are really innovative. There is
not such a strong figure in other
megalopolis but at the same time
other megalopolis have mayors with
many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know
Giuliani well and knew Koch very well
and their way of doing things. They
have a police force of about 40,000
strong under their direct command,
something that the new LondonMayor
is most likely not to have. Yet the
London mayor of the year 2000 seems
to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of
Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side
effects (pollution and the like) than
New York or Mexico City mayors actually have.
The mayor/assembly relationship in
the GLA seems to me well handled.
The smallness of the assembly will
strike many. It sounds comfortable for
the new mayor and for the taxpayer,
but the absence of local representatives
in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack
of direct local executive power of the
GLA, if I have understood it well.
In Barcelona the metropolitan
municipality is a body freely decided
and constituted by the mayors and
councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected
president. The two functional bodies
created by the 1987 law (Transportand
Environment, including Water and
Waste) coexist and work together with
the municipality. Its powers were
severely limited by those of the
Page 6

»&gt;
In all thesefunctions the Mayor
will be scrulinisedby the
Assembly and the Assemblywill
also scrutinise the activities of
otherpublicly-funded bodies
and may also initiate its own
enquiries and reviews. The
Green Paperproposesthat the
Assemblyshouldhave 24-32
members.
The new authority willcover the
areaof the 32 Londonboroughs
and the Cityof London.
Electing the Mayor and
Assembly (Chapter 3)
Threeoptionsare suggested for
the methodof electing the
mayor:
the first-past-the-post system,
which meansthat the candidate
who gets the mostvotes
becomesmayor,eventhough
he or she may have received
lessthan half the votescast:
the secondballotsystemunder
which, if nonegets morethan
50% of the votes cast on the
first ballot,a limitednumberof
candidates go forwardto a second vote:and
the allematvevote system
wherevotersselectany number
of candidates in orderof preferenceand, if no candidate
securesan overall majority of
firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout
and and his or her secondpreferencesare lransfered to the
othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall
majority.
In discussing the methodof
electingthe assemblythe
Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies
and the electoral system. The
constituencies could be the 32
boroughsor they could be 24
groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they
could be largermulti-member
constituencies, or evenone single London-wide constituency
The optionsin choosingthe
electoral systemdependon the
size of the constituencies. If the
constituencies are singleseat,
the elections would be eitherby
the firstpast the post systemor
by the alternative vote system. If
the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom
the first-past-the-post system:
the listsystem,which requires
electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party,
so that independent candidates
standno chance,
the additionalmembersystem,
whichallows a proportion of the
the seatsto be allocated on the
first-past-the-post system,with
the remainder allocated to parties on an all-London list,and
the alternative vote system,
wherevotersare required to put
candidates in orderof preference.
It is suggestedthat elections of
mayorand assemblyshould
take placetogethereyerythree
or four years. The Government
»&gt;

Autonomous Community of Catalonia.
The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million
people. The Metropolitan Region of
Barcelona, only a planning device up
to now, contains 4.2 million people.
Chapter 3 - Not opening the issue
of boundaries is a wise decision. In the
June 96 meeting at Westminster Hall,
Peter Hall suggested the South East
region as the new London area but
with a central London council of the
Barcelona central city size (1.5 to 2.0
million inhabitants) and its elected
mayor presiding automatically over
the Metropolitan Assembly. I liked this
formula then, but I lack the data needed to go further in this debate.
I understand that the Green Paper
refers to a London government of
around five million citizens and 32
boroughs plus the City Corporation.
The ineligibility to vote for London
workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially
larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population.
How many costs induced by the
midday inhabitants are the midnight
inhabitants ready to pay for? The
drama of many American large cities
lies there: rich suburbs use the central
city during the day and forget about it
when it comes to paying taxes. The
central city or parts of it tend then to
specialise in very low income families,
as well as in congestion and decay, on
top of high costs and high rates.
London would do a lot of good to
many large cities if its new
Government were to be clear and fair
about free-riding and tax-base sharing
with the rich suburbs.
The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My
opinion about combining rnayorship
with other elected positions is biased:
the Catalan Parliament in which I
served for two terms is but a place of
consensus building (or dissent) about
asking more of the traditionally greedy
centre of the Nation-State. No other
real debate occurs there that can help
a mayor.
On the length of terms: mayoral

jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three
terms of respectively five or four years
are nevertheless better than an unlimited number of terms.
'Candidates with access to substantial resources should not be able to
draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the
ways and means of guaranteeing that.
Wewill copythem.
Chapter 4 - 'Integrate strategic
land-use planning with economic
development, regeneration, transport,
environmental and other strategies':
There is a crucial combination of different abilities and disciplines in
obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of
local versus national or central action
is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities'
needed.
The Green Paper states that the
London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date.
The Barcelona experience vis a vis
other cities in reference to the general
plan is that an existing plan is better
than a perfect plan. The lesson of our
experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed
Barcelonato think out just every detail
of what had to be done: access to sea
and waterfront, beltway, museums
(which ones precisely), which kind of
peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What
is happening today in London, from
the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square,
is strikingly similar. It is incredible the
amount of things that can be achieved
in these conditions in a short space of
time. The so-called Barcelona miracle
is that of doing in ten years what was
thought of in forty. Projecting and
consensus building is the most time
consuming of all phases in the
improvement of a city.
The roles of the Secretary of State,
the GLA and the boroughs seem well
devised. I would not be surprised
though, that both central and local
governments wanted more for themselves and less for the Greater London
Authority.
Art. 4.18 of the Green Paper seems
to me a statement on transport which
would be difficult to improve. Same
Planning in London October 1997

�Cassidy foresees a hands-on

mayor with power
ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to
the concept of an elected mayor to put London on a par with other great
world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A
format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael
Cassidy.
Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government
spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political
monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to
independentcandidateswho are outside the main party machines.
In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even
at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional.
Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing
requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a
location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with
ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will
need instant access to the nest of TV companiesat Millbank.
In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory
Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the

T

thing with art. 4.19 and the points that
will or should be the object of the
white paper announced for next
spring.
Making transport authorities
responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to
pedestrian means of moving around is
a well formulated policy which can
change the quasi-military approach to
transport typical of our great cities,
which by reaction evolves into
extreme privatisation and later on into
decay.
We all in Europe expect a lot of
London's resolution to tackle these
issues with your new-found vigour. I
always thought that without an Euroforum of those producing cars and
those producing urban roads no way
out existed. Yet someone has to force
the other one into sitting down
together. It seems to me that now the
new British attitude towards London
is going to provide such a push. Awelcome push.
Small and clean cars should be
given advantage in using the centre.
An almost empty, larger than 4 meter
long car looking for a parking place
whose cost is not much above the cost
of a subway fare, is a stupid thing to
permit. Yet cars represent freedom in
many senses and for many people, spePlanning in London October 1997

»&gt;
believes thatcampaignfunds
shouldbe strictlylimited.
The functions of the GLA
(Chapter 4)
. The Green Paperproposesa
verywide remilfor the new
authority: itsfunctions 'allcome
underthe generalheadingof
sustainable development - giving all Londoners an improved
and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic
and socialgoals'.It shouldbe
'equipped to thinkstrategically'
and 'ableto organise action',
"working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA
are considered underthe following heads:
Land-use planning role
The boroughswill retain their
planningfunctions - preparing
theirboroughUnitary,
Development Plansand exercisingtheir development control
powers, butthey willdo so within a framework set by the new
authority. It willdo this eitherby
givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government
Officefor Londonand the
LondonPlanning Advisory
Committee and operating largely independently of the
Secretaryof State.It mightbe
givenlts own development control powersover certain types of
development such as waste,
minerals, majorroadsand
development by the boroughs
themselves.
Transport
The Governmentintendsto
publisha national transport poli»&gt;

mayor's office, as will those of the
Government Office for London. It seems
highly unlikely that individual planning
applications will hit the mayor's desk, but it
is entirely possible that capital-wide policies
will be developed which the boroughs will
Michael Cassidy is former
need to accept, such as relating to high
buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy
&amp; resources committee.
River Thames and promoting economic
development.
I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for
London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London
First have recommended new initiatives, giving them the necessary support
and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set
aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs.
In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a
huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to
the daywhen London has its first electedvoice.

cially those in need of them or newly
using them.
London should convene the great
meeting of car-makers and mayors
that will pave the way to the future: I
would certainly be there, (even if no
longer a mayor), as someone interested in cities' improvement.
Chapter 5 - The extent to which
the GLA should have access to local
taxation will depend on the willingness
of local authorities to admit the benefit
of a strategic and combined approach
to London's environment and future.
The willingness of central government
bodies to accept it seems guaranteed
by the very same production and tone
of the Green Paper.
Revenues will increasingly depend
on convincing people that intentions
and actions are well founded. Cities act
because externalities exist that the
market cannot internalise and nothing
other than a city's government can put
together the relevant information.
Such actions should lead to strategic
added value. Thus, city incomes will
have to be closely linked to the ability
of each city to put forward and 'sell' its
goals.
Every large city in Europe will end
up having its own law. London is having its own. We all welcome you back
into the family of local governance.

»&gt;
Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport
strategyfor London. This willbe delivered by a
newlycreatedLondonTransport Authority (LTA),
separate but underthe GLA in that its members
wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe
accountable to the GLA.
Economic development and regeneration
The Government intends to publish proposals for
Regional Development Agencies for each region
in England. Londonwill haveitsown London
Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe
framework and direction for long-term sustainable
economic regeneration. The LDA willco-ordinate
action,
Environmental Protection
The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise
reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies.
Culture, media and leisure
It is intended that the GLA shouldplaya leading
rolein developing the cultural mediaand leisure
sectors: the extentto whichit shouldtake over
some of the functions of existing bodiesshouldbe
decided on a case-by-case basis.
Police
A new policeauthority for the Metropolitan Police
areais proposed, withthe GLA appointing all but
one of the elected members, the otherbeing
appointed by the districts outsideGreaterLondon.
Fire services
The LondonFireand CivilDefence Authority will
be reconstituted as a boardresponsible to the
GLA.
Other Pan-London Bodies
The extentto whichtheseshouldbe brought
underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin
mindthe needto be strategic, stream-lined and
clearin purpose'.
Financial Arrangements
The GLA willbe subjectto the financial regimefor
localauthorities. Existing arrangements for funding
London-wide services (police, fire,transportetc.)
willbe retained. As to otherexpenses, the Green
Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by
localtaxpayers or central government. Viewsare
soughton how some budgetary fiexibility couldbe
achieved. No directtaxingpoweris suggested.

Page 7

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14711">
                <text>London's Green Paper: the view from Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14713">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14714">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14715">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14716">
                <text>Londres</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21784">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14717">
                <text>3 p.,  n. 23, october 1997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14718">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14719">
                <text>Planning in London</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14720">
                <text>1997-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14721">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14722">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14723">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14724">
                <text>Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14725">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1298" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="828">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf</src>
        <authentication>6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42501">
                    <text>Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos
y las ciudades en la construccióT de Europa"
Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz
20.15 hores.
1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO.
- EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE
SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO
LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO
CON FUERTES OBSTáCULOS.
HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO
EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA
QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE
DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN-

i

TES DE COLABORACIÓN.

- NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA
SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL
SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS

r.

IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A
DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P

A G` ik",`

--k

TEGE.

�LAS CIUDADES DE EUROPA, EN

AMBIO, FUERON LAS QUE CREA-

RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA,
PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN

(5

rei,

FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN,
BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER.
EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE
SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES
CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO
QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA
LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE
EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO
TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO.
LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS
INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A
LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES
TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A
PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA,

UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE

INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA
ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT.
LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES
DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES

�CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL
TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO
CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO

ÇONSTITUíDO

Y CRISTALIZADO.

NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO
CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS.

D

EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS
TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO
CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO:
LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS
REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA,
FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES
DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA
UNIÓN EN LA LIBERTAD.
EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA
EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO
(ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE

PO

TANTO TIENE POTESTAD DE

OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA
PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953
SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES.

3

�1.4

.;1 74, sffi,

1411-

ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE
MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS
NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES.
DESDE BARCELONA, CAPITAL D

CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD

Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME
ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL

EN

EUROPA.

r

0 Pd L»
(
EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi

CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15
AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO.
HOY, ADEMáS DEL
!
/
REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A
SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA.
EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN
BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y
SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA.
LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO,
DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN
PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS
CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA
ATMÓSFERA URBANA.

�HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS
QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA
A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON
LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y
SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS
ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU

COMO CIUDADANOS EUROPEOS, •
NACIONALIDAD.

L

Q .9

jJ

EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR
Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO
CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA
DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL
MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA.
LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE
INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS
QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN
PERSONAL.
EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS
PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL
AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO
DE PARTIDA DE UN HUMANISMO
PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA

-ID

SINO ES UN ENGAÑO Y UN

S TAJANTE EN ESTE SENTIDO.

�HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES
NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA

CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y

TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN
PRESO COMO

FUÉ

ÉL, SU CELDA.

PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE
SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA",
HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL
ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS
OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER
PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU
CASA".

2.

LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO.
DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS

A L

SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS

MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE
ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A

LA

DINáMICA DE LA SOCIEDAD.

CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL
ESTADO A HACERSE

MáS

CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A

OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE.
TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES
NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN

�CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS,
NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL
NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA
Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE.
APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO
O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL
ESTADO

A1--C-ÚJISADANO,

O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO

DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE
PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR
SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO
ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN
DE LAS PERSONAS.
ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS
MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO
HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y
HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO
EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO.
EN EL EDIFICIO DEL ES

ONF TO ENTRE LOS

PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD
----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO,
DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A
DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS

MáS

CERCA DE VOSOTROS", PERO

LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA.

117

�NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A
SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS
CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE
LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE
AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y
SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON
DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL.
LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE
LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS
O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON
CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE
CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM

OS, ORDENADOS, DOTADOS DE

PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT

, BIEN EQUIPADOS. ES DECIR,

UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE
/12 NACE AHORA.
r

LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO-

(

SO SENTIMIENTO.
EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y
CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS;
Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE
SIGNIFICA.

AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA

�3.

CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN

ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO.
NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS
INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO
MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES
ECONÓMICAS EN TODA EUROPA.
JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL
EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS
QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES
BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN
POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO
Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN.
TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS
OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES
PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE

LA ECONOMÍA CON PROYECTOS

COLECTIVOS.
BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA

DEL PLAN

ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI
TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA

-CIUDA EN

EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL
FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18234">
                <text>4204</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18235">
                <text>Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18237">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18238">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18239">
                <text>La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18240">
                <text>Hotel Gasteiz, Vitoria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18242">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22280">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22904">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22905">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22906">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22907">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22908">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22909">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22910">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28331">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40911">
                <text>1992-12-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43534">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18244">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="708" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="447">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/708/19940529_LV.pdf</src>
        <authentication>bdbcd38c20e5be0ccfd37eb4591563aa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42121">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

29/05/1994
La Vanguardia, p.029, Opinión

Los cinco puntos de Barcelona
Subtítulo: EL LARGO Y PACIENTE esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha
fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal. LA CIUDAD QUE SE consagró ante
el mundo por los Juegos Olímpicos está aprovechando todas sus oportunidades.
Autor: PASQUAL MARAGALL
Con los primeros meses de 1994 se hace visible el esperado proceso de reactivación económica
y Barcelona destaca en el conjunto del país con el impulso de nuevos proyectos, así como la
recuperación de algunos que estaban pendientes. Barcelona no ha tocado techo. Bien al
contrario, la ciudad sigue proponiéndose nuevas metas.
En las últimas semanas hemos asistido a una serie de acontecimientos reveladores de ese
impulso ciudadano que alcanza a todas sus instituciones y entidades. Hace pocas semanas, ha
sido la inauguración de la nueva sede de la Bolsa de Barcelona, en un paseo de Gràcia que va a
revitalizarse como centro de negocios. Pocos días antes había sido la firma del plan del Delta
del Llobregat, nuestra gran baza estratégica como ciudad y como país.
Podríamos seguir con numerosos y muy diversos ejemplos. No quiero dejar de señalar que, tras
la demolición del último chiringuito de la playa de la Barceloneta, el gran paseo marítimo de
Barcelona, desde la Vila Olímpica hasta el Port Vell, podrá ser por fin una realidad.
Cuando la Business School de la Universidad de Chicago, con cuatro premios Nobel entre su
profesorado, decidió ubicar su sede europea en Barcelona, nos pareció una gran noticia. Ahora
que las obras están muy avanzadas y hemos visto en las páginas del londinense "The
Economist" los anuncios de su sede de la calle Aragó, junto al paseo de Gràcia -muy cerca, por
tanto, de la nueva bolsa-, tenemos la satisfacción de comprobar cómo las mejores previsiones
se van cumpliendo. Barcelona se va configurando como una gran plaza europea.
Lo importante es que Barcelona tiene un programa de futuro, con cinco objetivos perfectamente
descriptibles que expresan la fuerza y las posibilidades únicas de este momento. La Barcelona
consagrada ante el mundo por los Juegos Olímpicos, con su transformación urbana y su
prestigio organizativo, no está dejando pasar su gran ocasión. Está aprovechando todas sus
oportunidades.
Europa es la más firme oportunidad de Barcelona, el punto número uno de su programa de
futuro. En el aspecto institucional, la presencia organizada de las ciudades en Europa significa
un cambio cualitativo. El grupo de Eurociudades, las redes de cooperación al estilo del grupo
C-6, y la fuerza de las organizaciones de poderes locales, como el CMRE hoy presidido por
Barcelona, muestran la importancia creciente de las ciudades. Ello ha que- dado patente en la
constitución del Comité de Regiones de la Unión Europea. Barcelona está en las instituciones
comunitarias no sólo por vocación, sino también por interés. Hay que estar en Bruselas, de la
misma forma que hay que estar en Madrid. El Comité de Regiones va a tener una gran
influencia en la distribución de ayudas muy elevadas para el desarrollo regional y municipal,
gran parte de las cuales están destinadas a España. El doble puente aéreo con Madrid y
Bruselas ya no dejará de marcar en el futuro nuestras agendas.

70 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Cada vez más, viajar por Europa deja de ser sinónimo de viajar al extranjero. Europa es el
marco común de trabajo con nuestros socios en la Unión y con las ciudades amigas.
De esta Europa, Barcelona aspira a ser su puerta sur. Este segundo punto del programa de
futuro de la ciudad está ya en marcha desde la firma reciente del plan del Delta del Llobregat
que, a efectos de inversión y de repercusión económica, es casi como otros Juegos Olímpicos: a
medio plazo 400.000 millones de pesetas de inversión y generación directa e indirecta de
100.000 puestos de trabajo.
El plan del Delta es un instrumento para el desarrollo estratégico de Barcelona que llega en un
momento crucial. Para convertir nuestra área en la puerta de entrada a Europa de los productos
de los pujantes mercados asiáticos, nuestro puerto está hoy en mejores condiciones que nunca
para aprovechar la ventaja de la ruta mediterránea por el canal de Suez frente a las rutas
atlánticas que arriban a los puertos alemanes y de Rotterdam.
Nunca Barcelona había estado tan a punto de acercarse a este objetivo, ni había contado con
una estrategia de tal alcance, con el apoyo del Gobierno, de la Generalitat, de los poderes
locales del Baix Llobregat y del Area Metropolitana. Del Llobregat al Besòs, el programa del
futuro de Barcelona tiene su tercer punto en las transformaciones del área Sagrera-Sant AdriàBesòs. En torno a la vieja estación de la Sagrera está en marcha un gran proyecto de renovación
ferroviaria y ciudadana que descansa en la construcción de la estación del tren de alta velocidad
(AVE) y de la segunda estación central de Barcelona. Siempre el referente de Europa: la Unión
Europea ha escogido el tren de alta velocidad Madrid-Barcelona- Montpellier entre las diez
grandes prioridades continentales de transporte.
El área de Sant Andreu-Sagrera es un inmenso espacio urbano, al nordeste de la ciudad,
lindante al norte con los distritos de Nou Barris y Sant Andreu y a levante-sur con la Vila
Olímpica, áreas que han sufrido una enorme transformación urbana. Hacia el mar las
operaciones urbanísticas del final de la Diagonal, como otra nueva villa olímpica, y hacia el río
los proyectos de recuperación de éste como parque urbano dibujan un nuevo horizonte para esta
parte de la ciudad y un gran impulso para Barcelona entera y para el norte del área
metropolitana.
El año 2001 es un horizonte razonable para la comprobación de los resultados de la segunda
gran transformación de Barcelona. Este es el año en el que Barcelona, como punto número
cuatro de su programa de futuro, aspira a ejercer como capital cultural de Europa. En este
plazo, Barcelona habrá completado sus grandes proyectos culturales, sus museos, su auditorio
de música, su Teatro Nacional y su Liceu reconstruido.
Para la cita del 2001, la red de cable de fibra óptica toma un especial protagonismo. El antiguo
proyecto de Barcelona Cable, formulado en los ochenta por la empresa municipal Iniciativas,
SA en una muestra de anticipación, se halla en vísperas de reactivación, ahora que el Gobierno
finalmente se propone legislar sobre la televisión por cable y los otros servicios que por este
medio se pueden transmitir. Poner el cable en la cita de la capitalidad cultural europea no es
una mera cuestión de oportunidad, ya que el cable es una gran apuesta de futuro en Europa.
Barcelona está presente en la comisión Bangemann, así conocida por el nombre del comisario
europeo de Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones que la preside. Como ciudad,
nos importa estar en este grupo de trabajo que ha de unir las tres grandes tecnologías de este
siglo: la telefónica, la televisiva y la informática.

71 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

El cableado de las ciudades va a hacer de cada ciudadano y de cada empresa un consumidor
potencial de servicios comunicacionales de alta calidad, convirtiendo los televisores, los
ordenadores personales y los fax en una fuente de riqueza informativa y de libertad de elección.
La nuestra es una de las ciudades más densas de Europa y puede aprovechar esta densidad
urbana para hacer más rentables los nuevos sistemas de información.
Europa, plan del Delta, Sagrera-Sant Adrià-Besòs, 2001 cultural y, como quinto punto, la
aprobación y aplicación de la Carta Municipal de Barcelona, a modo de constitución o estatuto
interno de la gran ciudad.
El largo, paciente, prolongado y realista esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha
fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal que la ciudad ha de elevar al
Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputados. No es la carta óptima. Es la posible, la
mejor posible. Lo importante es que Barcelona haya podido finalmente dotarse de ese
instrumento necesario para su buen gobierno y desarrollo.
Calidad de vida, ejercicio pleno de la autoridad en la vía pública y en todo lo que afecta a la
seguridad y bienestar de los barceloneses, justicia municipal, urbanismo autorregulado, y, sobre
todo, civismo. Con una atención especial a todo tipo de delegaciones de los poderes superiores
a favor del Ayuntamiento, el poder más cercano al ciudadano.
Otra vez la referencia europea: a eso se llama, desde que se elaboró el tratado de Maastricht,
subsidiariedad. Que los problemas se resuelvan en su gran mayoría en el nivel de
administración más cercano, siempre que no sea menos eficaz, y se está demostrando que casi
siempre es más eficaz y, en todo caso, más participativo y controlable.

72 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10737">
                <text>1170</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10739">
                <text>Los cinco puntos de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10741">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10743">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10744">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10747">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10748">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10749">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10751">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10752">
                <text>Carta Municipal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10753">
                <text>Europa </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21720">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14396">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40378">
                <text>1994-05-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10738">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10740">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="992" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="528">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf</src>
        <authentication>08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42202">
                    <text>Los ciudadanos en las urbes del año 2000
Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España
en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es
presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de
España"

Barcelona, 8 de Novembre 1985

�-2-

Introducción

Señoras, señores:

La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la
amabilidad de invitarme a participar en este seminario,
mü ho gusto he

p

.

Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de
la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro
que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el
fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece,
apenas quince años.

Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año
2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción
científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente,
que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las
estamos construyendo ahora.

Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al
enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad
del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy
especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de
Barcelona.

También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre
el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces:
que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro
presente depende también en gran medida de nuestras expectativas
para el porvenir.

�-3-

Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que
deberán jugar las administraciones locales en la vida de los
ciudadanos.

Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual

Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la
ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en
el cine y la televisión.

Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar
ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de
los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de
ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo
una de sus mejores expresiones artísticas en la película
Blade Runner, que sin duda recordarán.

el polo opuesto nos ntramos
ontramoslos que vaticinan el fin
de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para
ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que
se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con
terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y
siniestra,

fruto de las fantasías de algunos

entusiastas

bienintencionados de la informática.

Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a
un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su
evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que
desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos
esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero

�-4-

creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad
moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles
o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas.

El pasado

El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la
extensión de la división social del trabajo. Más allá de la
incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la
primera división social del trabajo es la división campo-ciudad.
En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el
campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y
prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases
improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y
funcionarios.

La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de
la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se
consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de
unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy
por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones
determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva
entre los hombres.

En el límite inferior de esta interpretación estaría la
teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de
explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de
explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector
productor y comercializador de viviendas.

�-5-

En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas
al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una
corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo
XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de
nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la
ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización
de la vida cotidiana.

Las teorías más extremas entre las que postulan la
conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad
señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es
contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse
identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida
social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades
netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la
civilización que se postula en muchos casos como

"estado

natural".

La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y
habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades
de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido
corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad
como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses.
señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de
la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI,
confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la
estructura social.

Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las
ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías

�-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del
capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de
las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas
a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que
permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían
estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes
áreas metropolitanas..

Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión
con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el
hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un
largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada
para sus

f

fines, dejó de cumplir sus objetivos

satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión
cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes
ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una
cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases
dominadas.

Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre
había sido el escenario de la explotación industrial más o menos
estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes
urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con
comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La
ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se
li !
luchar no ya
algo por lol que hay que
convierten en
individualmente, sino colectivamente.

Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la
primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible

�-7(US

ctud-ctoIJ1

fp ,.iD-40- 1

-

(lk^

ott 1, (t i )

clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de
alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos
abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder
adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante
a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos
atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia
de segregación racial importante, el retraso de la motorización y
la mayor combatividad proletaria.

La recuperación de la ciudad

La crisis económica que se inició a mediados de los setenta
introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La
crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo
abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud
conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales,
que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad
central como lugar de residencia.

En nuestro país, además, esto ha coincidido con la
democratización de las estructuras político-administrativas, y
muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia
decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano.

Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial
del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba
escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento
de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de
opinión al que acabo de referirme.

�-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano",

decía

el

editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos
democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la
acetación de una política municipal, del signo político que sea,
pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad
urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años
(...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante
los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra
el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de
defender lo propio".

"La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la
vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como
lugar de referencia histórica / de una historia marcada

Y

compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un
enunciado".

Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana
en EEUU y Europa, el editorial decía:

"Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas
veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha
entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas
convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio
urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente
a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de
inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras,
mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío,

Y

e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo

�-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos
céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo
ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la
compra de suelo nuevo".

Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un
nuevo tipo de especulación:

"Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas
financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la
ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no
ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes".

Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que
p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos
responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades.

Urbanismo en Barcelona

En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política
urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los
elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos
interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el
futuro es recuperar el pasado.

Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo
algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad
urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con
la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al

�-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas
carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como
conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban
más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años
mas.

En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de
considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir
del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo
el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del
Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar
el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a
asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas,
de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso
más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se
convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de
vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona
residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a
la otra.

En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad,
hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo
crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a
aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años.
Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de
estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución
fácil.

Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia
la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática.
Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este

�tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de
momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los
espacios comunes.

La Barcelona del futuro

Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso,
pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que
estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona
del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro,
lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad.

Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no
parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva
en los medios culturales internacionales prreocupados por el
urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se
está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los
cimientos de la Barcelona del siglo XXI.

En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha
respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste
con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un
cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en
nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España
es la de un ritmo trepidante.

Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas,
s, les costará
ouizás víc
timas, de las actuaciones urbanística
admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es
de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una

�-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa,
y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han
ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años
próximos, han sido elogiadas por su dinamismo.

La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una
Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel
de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer
traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una

5

arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido,

de lo que es Barcelona.

Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la
capital,

el

"cap i casal",

de una Cataluña moderna

y

desarrollada. Será también una gran capital de España y una
metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será
una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso
desde todos los puntos de la ciudad.

En el programa de actuación municipal que vincula la
ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres
direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir
en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la
potenciación de los servicios uranos y de los servicios
personales, respectivamente.

El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia
decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha
seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía
de

la calidad y la salubridad del medio ambiente y

la

alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad

�^

. ..

-13-

urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la
consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y
la potenciación de otros servicios municipales tradicionales
1N`
como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias.

Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación
que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año
2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se
trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar
y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir
el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el
Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de
la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se
dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física
del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la
consolidación de una red viaria suficiente y eficaz.

Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre
las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir
Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están
relacionadas.

La operación más importante de la recuperación de la fachada
marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del
Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/
separan este arrio del mar, la conversión de una zona de
industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia
enorme para toda la ciudad.

En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en

�-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El
centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por
el

Paseo de Gracia

rehabilitación )del

paf_

y
(c

Pote

r

po r la Diagonal

arr a.

(;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc`

Con

la

0-.4._

Nou, con la apertura de Carros I, que

4J'

será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte
de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos,
podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora.

Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el
Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la
proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje
institucional que creará un centro que compensará la actual
gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste.

)

Las nuevas tecnologias

Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás
con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que
tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías .

En Barcelona también en este campo estamos preparando el
futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga
de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de
una red de cable de fibra óptica.

En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini
red experimental que dentro de un año puede estar ya en
fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales.

�' l^

-15-

En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente
arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de
redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca,
de transmisión integral de voz , datos e imagen.

El papel de los Ayuntamientos

Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los
Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año
2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado
para el mensaje que quiero hacer llegar.

La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos
democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico,
los ayuntamientos son el subsector que responde con más
flexibilidad a los retos de una administración moderna.

El sistema democrático local es

el

más adecuado para

producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación
de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política
de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de
ineficacia.

Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo
schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como
empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de

�-16ingresos y en su vida personal.

La administración local es la administracion que esta mas
cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la
actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos.

Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia
mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre
ayuntamientos.

El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede
producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/
puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su
ayuntamiento vecino som mejores que donde vive.

Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion
local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora
muy superior a la que es normal en otros niveles de la
administración,

en los que competéncia electoral - se basa

fundamentalmente en ideas generales. La comprobación
cumplan o no escapa casi

que se

otalmente en la experien cia de la

vida social del ciudadano como individuo.

En esto el tado es diferente al sector privado. La critica
del empresariado al (tado se basa en la comparación con el
sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar,
cosa que no puede hacer con el

&amp; tado.

En el sector local, sin embargo, este tipo de critica
liberal no es tan valido en la med

que esta comprobación de

calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada

�-17

dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que
punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos
que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta
haciendo mal.

Por eso creo que una visión optimista del futuro, que
excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente
participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones
que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas
que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren
los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a
la seguridad ciudadana,por ejemplo.

s)7\

�AJUNTAMENT DE BARCELONA

Barcelona, 4 noviembre 1985

Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes
Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se
celebra en Barcelona.
Me satisface enormemente que la Federación haya escogido
Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de
nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas.
Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con
ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna,
eficiente, creativa y acogedora.
Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que
nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España.
Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una
feliz estancia en nuestra ciudad.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

R;^^í::i i ^ïE
!!!!
1

Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL

¡!t

R

E ^:';
1

:^

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15115">
                <text>3898</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15116">
                <text>Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15117">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15118">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15119">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15120">
                <text>Facultat d'Econòmiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15122">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22205">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24507">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24508">
                <text>Sociologia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24509">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24510">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24511">
                <text>Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24512">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40605">
                <text>1985-11-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43229">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15124">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="887" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="311">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/887/0000000975.pdf</src>
        <authentication>6e301669aace5fc61dbba01eaacb5256</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41995">
                    <text>29

EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008

sociedad

cultura

deportes

Los directores
de periódicos
prevén despidos

El Premio
Kandinsky reconoce
la estética soviética

El Madrid
se enfrentará
al Liverpool

OPINIÓN

Los Estados Unidos de Europa, reinventados

H

ace 25 años, en diciembre de 1983, el periódico
francés Le Monde publicó una entrevista con el historiador Fernand Braudel sobre la
identidad europea. Llevaba por
título Il faut réinventer les EtatsUnis d’Europe. España aún tardaría tres años en ingresar en la
Unión, entonces compuesta por
diez Estados miembros: Alemania, Bélgica, Dinamarca, Francia, Irlanda, Italia, Luxemburgo,
Países Bajos, Reino Unido y Grecia. Yo llevaba un año de alcalde
y miraba hacia Europa con las
mismas esperanzas que Braudel
evocaba. Mi amigo norteamericano residente en Brasil, Norman Gall, al frente hoy de la Fundación Braudel, y casado con
una catalana, me sigue informan-

pasqual
maragall i mira
Frente a la crisis se
necesita más Europa,
no un regreso al
individualismo estatal

do por Internet aún hoy de lo
que por el mundo sucede. Gall,
como el propio Braudel, es uno
de los pocos humanistas globales que no hacen simplemente el
ridículo, sino que, como decimos
en catalán, hi toquen: que entienden de qué va la cosa.
Braudel en 1983 explicaba la
identidad europea desde la cultura europea, entendida como
una y plural, como hecho compartido.
Lo ejemplificaba diciendo
que un francés situado en Italia,
Rusia, Polonia o Alemania, no se
siente extranjero; que las sensaciones experimentadas son reconocibles y con referentes histórico-culturales comunes. A diferencia de lo que le ocurriría en
países como la India o China,

donde te sientes desorientado,
distinto de verdad.
Cada país europeo representa una Europa particular, decía
Braudel. En aquel momento describía la Unión como únicamente económica, y por tanto muy
beneficiosa, fundamental, pero
no aún la Europa unida que él,
yo y sin duda mucha gente soñamos. La Europa unida y popular
(del pueblo) necesitaba una base
donde desarrollarse. Era preciso
que sus gentes viviesen y circulasen libres por el continente. Para ello, concluía en su reflexión,
para construir la Europa cultural y ciudadana, hacían falta varias cosas: una estructura política, un Gobierno Europeo, un
Parlamento Europeo con mayores poderes y una defensa euro-

pea común. Ya entonces decía
que un país europeo solo no podía hacer frente a los retos que
se le presentaban. Hacía falta
reinventar los Estados Unidos
de Europa. ¿Qué ha pasado desde entonces, dónde estamos, hacia dónde vamos como Europa?
La 200.000
Unión Europea
la formaUnas
personas
serían
mos 27 Estados
miembro
aún
jugadores
patológicos
en yEspaaspiran
a entrar
más
países
euña,
y hasta
600.000
más
pueden
ropeos.
Tenemos
un Parlamenser
jugadores
problemáticos,
seto Europeo
e instituciones
comugún
los últimos
datos conocidos
nitarias
que Chóliz.
representan,
respor
Mariano
Hay asociapectivamente,
a losdeciudadanos
ciones
que hablan
cifras muy a los
Estados
miembro.
Tenecho
mayores,
pero
él indica
que
mos un
Único “El
y una
éstas
sonMercado
las más fiables.
núUniónde
Económica
Monetaria,
mero
afectados ycrece
según
conhace
la adopción
2002
del eulo
la ofertaende
juegos
de
ro como
única, realidad
azar
con moneda
premio inmediato”,
exconsolidada
Tenemos
plica.
Chóliz, ya
quehoy.
pronto
publila páginaalsiguiente
cará el Pasa
libroa Adicción
juego de
azar, insiste en que “el 60% de
los adictos son hombres, y el
40%, mujeres”. “Sin embargo”,
apunta, “sólo el 10% de quienes
acuden a pedir ayuda son mujeres; el resto se trata de hombres”. Según Chóliz, la enfermedad “está mal vista en general,
pero aún peor si afecta a una
mientos
del sistema
y
mujer, porque
se rechinan
contempla
rugen.
más como que ella se juega el
Sin embargo,
la aportación
didinero
de la economía
familiar”.
versa
y diferente
de la música de
Casas
internacionales
las
compositoras
el
apuestas
virtuales enriquece
como Bwin.
universo
musical,
abre loseloídos
com o 888.com
plantean
juea
formas
de pensar
la músigootras
como
un reto
o un ocio
casi
ca
como así
están que
demostrancreativo,
lo lo
mismo
sucede
do
pocas compositoras
queya
a
en las
su versión
física (algo que
duras
se abrenAsimismo,
paso; en
se da penas
en Madrid).
suma,
enriquecen,
airean, cuesinundan
todo de publicidad,
y
tionan
hacen más
saludable
colocany banners
en cualquier
una
musical que asaltan
por otro
partevida
de Internet,
a
lado
necesita
como aagua
de mayo
cualquier
usuario
la mínima.
esteSegún
impulso,
puesBlanco
por más
que
el Libro
del juenos
queramos
engañar,el
una
go, sólo
han aportado
2%vida
del
musical
que
sólo se
dinero al
sector
delmira
azara sí
enmisEsma,
a cal
y canto,
acaba
pañacerrada
en 2007,
pero
sus perspecpor
de inanición,y cuando
tivasmorir
son halagüeñas,
pese a
no
muerte
súbita. que anunquedehay
autonomías
Laregulación
Ley de Igualdad
parician
de lasexige
prácticas
dad
entre
mujeres
online,
esohombres
aún estáy por
ver. en
todo tipo de organismo público,
y algunos privados, con capacise
enganchó
a ellas,
comoy recodad
de gestión
y decisión
espege
en su corrosivo
testimonio.
cialmente
en los cargos
directi“Viví
en gustaría
un coche,
la
vos. Nos
ver deshice
paridad en
empresa
familiar, me
intenté
las programaciones
musicales,
matar”,
Hoy está yrecual menosadmite.
de los festivales
cenperado
en su Galicia
natalcomo
y es
tros públicos,
que es casi
monitor
la Asociación
Galledecir en de
todos,
pues España
es
ga
Jugadores
de Azar
(Agaun de
país
cuya cultura
musical
vija).
“Los principales problemas
ve fundamentalmente
de las subestán
en la de
Red”,
opina,público.
“todas
venciones
dinero
las
grandespues,
casas
deparidad
apuestas
Queremos,
ver
en
patrocinan
a equiposdedelos
fútbol
los cargos directivos
cencomo
Real Madrid,
el Sevilla
tros deel gestión
que rigen
nuesotra
elvida
Valencia,
conY lo
que
se nor-a
musical.
así,
negadas
maliza
de un—¿o
modo
pesar deelsujuego
existencia
tal
brutal”.
“Algunas
te danque
crédivez por ella?—
queremos
las
to
para jugar
entrada,
incluHildegard
dede
Bingen,
Barbara
so
te garantizan
un 15 % de
las
Strozzi,
Mariana Martínez,
Elisapérdidas”,
insiste.
Algo que,
sebeth Jacquet
de la Guerre,
Louigún
Fernández,
al joven
se Farrenc,
Fanny“tiene
Mendelssohn,
como
principal
receptor”.
SeClara Wieck,
Cécile
Chaminade,
gún
la valoración
de Juan
José
Pauline
Viardot, Alma
Mahler,
Lamas,
directorMaría
de Agaja,
“haLili Boulanger,
Rodrigo,
ce
diezGarcía
años la Ascot,
edad deGermaine
la persoRosa
na
que venía
a pedir
Tailleferre
—sólo
por ayuda
citar aera
las
de
entre
30 y 40 años,
ahora es
mejor
recuperadas
y documende
entreestén
19 y 20
años”. Un protadas—
normalizadas
y la
blema
que, según
la criprogramación
de avance
sus obras
no
sis,
“será peor”.
se produzca
sólo en conciertos
monográficos “8 de marzo”, aunque también.

200.000
adictos

Compositoras, una lucha por la igualdad

Ú

ltimamente hemos asistido a dos manifestaciones,
aparentemente opuestas,
de una idéntica situación: me estoy refiriendo al silencio al que
fuimos sometidas las mujeres
compositoras en el extra de Babelia dedicado a la música contemporánea del pasado 27 de
septiembre, así como la media
página que, en este mismo periódico se nos concedió, el jueves
23 de octubre, a raíz del concierto Fémina Clásica organizado
por Fundación Autor. Tanto un
caso —el silencio— como el otro
—la fuerza de la imagen con siete compositoras en torno a un
piano y el acertado titular ¿Discriminadas? Rotundamente, sí—,
obedecen a la misma situación:
las mujeres en la música y más
concretamente en el territorio
patriarcal por excelencia, la comres
e indican
que puede
produposición,
continuamos
siendo
pácir
ludopatía.
haytemidos,
que tejaros
exóticos,Pero
mitad
ner
vistamimados
de lince para
verlo.
mitad
paternalista“En los
últimos
tiempos
hay
mente,
como
“nenitas”,
en ninmuchas
que
gún caso máquinas
en igualdad
de recaucondidan
hasta
500 euros
más
al
ciones
con nuestros
colegas
varomes
cada
indica
un reprenes, sin
launa”,
mayoría
de edad
necesentante
empresarial
este
saria, y a los
hechos me de
remito.
sector
prefiere extra
no revelar
En elque
mencionado
el prisu
nombre.
crisiscon
no diverse ha
mer
artículo“La
arranca
notado,
porque lapor
gente
quetamessos comentarios,
cierto,
tá
desempleada
pasa tiempo
en
bién
muy discutibles
—pero eso
el
jugándose
dinero
a ver
ya bar
es territorio
de otro
artículo—
qué
tal”,
En49opinión
de
donde
sonañade.
citados
nombres,
este
delninguna
ramo, hay
vaentreexperto
los cuales
mujer;
rias
claves
que
el doseguimos
con
lasexplican
fotos, donde
de
minio
del mercado
de las mánuevo brillamos
por nuestra
auquinas
en pleno
sisencia ytragaperras
así, sucesivamente.
Terglo
XXI. “Uno,
quesiete
ahora
acepminamos
de leer
páginas
tan
billetes”.
“Dos, quealelpensajackde cultura
dedicadas
pot
o premio
gordo
ha pasado
miento
y creación
musical
conde
120 eurosena nuestro
240 euros”.
temporánea
país
“Tres,
que, si
la de
partida
manteniendo
unbien
regusto
tiemmínima
es dedonde
20 céntimos,
pos remotos
la mujerahoera
ra
puedesdel
jugar
al doble
o al
descanso
guerrero
o in eccletriple,
a 40 odesgraciadamente,
60 céntimos”. Sesiis taceant,
gún
esteno
testimonio,
tiempos
tan lejanos.aparte
No voydea
los
salones de
juegoFreixas
y de los
extenderme,
Laura
ya
casinos
mercado se ha
discontestó “el
magníficamente
en Carpersado”.
“Los bares de copas y
tas al director.
de gasolineras,
losdenominador
pubs univerAsí, el común
sitarios,
los bares
de barrio y
es recurrente:
sistemáticamente
los
clubes
alterne
partimos
de de
cero,
cuandosela han
reaconvertido
en nuestro
bazas pasado
clave”,
lidad demuestra
apunta.
rico que debe ser reconocido y

marisa
manchado
La aportación de las
mujeres enriquece,
airea, cuestiona y
hace más saludable
la vida musical

Las tragaperras
dominan porque
aceptan billetes y
ha
subido el gordo
FORGES
Los grandes casinos
físicos españoles
organizan torneos
virtuales de póquer
“Ciertamente, no faltan locales de alterne que han llegado
a incorporar especies de salones de juego”, apunta el psiquiatra especialista en conductas adictivas Juan José Llopis.
“En ellos, aparte de los clientes, las prostitutas se dejan el
dinero, ya que pasan mucho
tiempo muerto allí”.
Según Llopis, “el auge de la
cocaína ha encajado con el del
juego virtual y físico, y, como
ha sucedido con el alcohol, ahora nos encontramos ambas
adicciones encajadas”. Esto
mismo se ha señalado recientemente desde diferentes asociaciones de ex jugadores, que

divulgado. Hay quien en su atrevimiento ignorante todavía afirma: “¡Pero si no ha habido compositoras!” o incluso yendo más
lejos, “Sí, ha habido, pero son
‘menores’, no alcanzan la suficiente calidad”. Aquí hemos tocado el núcleo de la cuestión: el
sistema patriarcal puede permitir alguna compositora en el pasado, incluso que haya podido vivir de su trabajo, pero existen
olimpos de poder a los que las
mujeres, todavía hoy, taceant, como la Academia, o la Escuela, y
la Historia; sí, con mayúsculas,
pues el Poder del Saber “de verdad”, el “bueno”, todavía es cosa
de hombres.
El canon musicológico impone sus reglas, menos mal que
Susan McClary nos abrió los
ojos y los oídos, a la musicología feminista, todavía escueta
alertan
sobre
consumo
“lúen nuestro
paísun
pero
no por ello
dico
y de
fin de
del
menos
firme.
Lossemana”
conservatojuego.
Por llenos
ello, hay
moday
rios están
de una
mujeres
en auge de organizar timbas
ilegales de póquer en plan after
hours, cuando cierra un bar. O
incluso en chalets apartados,
en las que el jugador participa
de una especie de “todo incluido” con droga, prostitutas, comida, bebida. “Estas sesiones
pueden durar una noche o todo
el fin de semana, según lo que
se pague al organizador, y hay
bastante dinero encima de la
mesa”, apunta Llopis.
Y es que si bien el juego, con
la amenaza de la escasez, reverdece por la posibilidad de conseguir dinero a toda velocidad,
también lo hace como dispensador de adrenalina. Los grandes casinos físicos españoles
organizan torneos de póquer
auspiciados por casinos virtuales de Internet, la mayoría radicados en paraísos fiscales o en
el ámbito anglosajón (la regulación online aún no existe en España). Hasta se dan campeonatos de póquer para universitarios, ya que ellos se han convertido en grandes jugadores en
los últimos años. Siguen el
ejemplo de Raúl Mestre, un es-

las aulas de composición; sin
embargo, en la programación
al uso dominan los varones,
siendo las mujeres la excepción. La docencia de la música,
en los niveles elementales y profesionales es mayoritariamente
femenina; cuando llegamos a
los Conservatorios Superiores
las grandes posiciones son ocupadas por hombres. Esta desigual proporción se debe sin duda a la inercia del sistema patriarcal, a pesar de las medidas
correctivas introducidas como
la Ley de Igualdad. Así, el valor
de la diferencia, la riqueza de
lo transversal en oposición a lo
lineal y la abundancia cualitativa de la diversidad quedan legislados. Estos conceptos, que
están ya en la calle además de
en la boca de todos nuestros políticos —transversal, diversiLas tragaperras
son
dad, diferencia—
cuando se tralas reinas
los juegos
ta de aplicarlos
a lade
mitad
de la
preferidos
población, de
lasazar
mujeres,
los por
cilos españoles. / getty images

tudiante de Químicas que empezó jugándose 0,50 euros en
la Red y que, según él mismo
confiesa en su página web, se
percató “de que en el póquer se
podía ganar mucho dinero por
el hecho de que una inmensa
cantidad de gente estaba dispuesta a apostarlo sin tener
idea de lo que hacía”.
Empezó a usar estadísticas
y a ganar torneos de más de
50.000 dólares. Hoy, según él
mismo relata, vive holgadamente y juega en diferentes
convenciones mundiales. “Él
es el modelo para muchos”, explica otro jugador español universitario, aunque reconoce
que lo normal es que para que
uno gane, tiene que haber muchos que pierdan.
“Yo mismo también jugué
por Internet, pero a las tragaperras”, explica David Fernández, autor del libro Diario de
un ludópata, recién publicado
por Éride Ediciones. Ahora David tiene 25 años, pero a los 21

+

.com

E Especial
Marisa
Manchado Torres es comClaves del
sorteo de del
Navidad
positora
y vicedirectora
Conservay cómo
seguirlo
en de
vivo.
torio
Teresa
Berganza
Madrid.

�30

EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008

OPINIÓN
Eluana Englano
Cuenta la historia que el filósofo
italiano Cremonini se negó a acercar su ojo al telescopio de Galileo
para no verse obligado a admitir
la existencia de los planetas mediceos. Cremonini revive hoy en la
sonrisa de Il Cavaliere. Berlusconi, desafiando una sentencia del
Tribunal Supremo, prohíbe la
muerte digna de Eluana Englano,
en estado vegetativo irreversible
desde hace 17 años. De esta manera, Il Cavaliere se niega a aceptar
que la vida no es propiedad divina. Se niega a ver la realidad para
no alejarse así de su tribuna de
Padre Salvador.— Francisco Garcia Castro. Estepona, Málaga.

Ayudas a la banca
Las intenciones del Gobierno de
promover la dinamización de la
economía a base de ofrecer avales y garantías millonarias a las
entidades financieras, es una medida que nace muerta, ya que si
no se empieza por investigar a las
propias entidades, a sus directivos, y a exigir a través del Banco
de España que los bancos y cajas
de ahorro, se vean obligados a
que la concesión sea real y efectiva de préstamos e hipotecas a particulares, profesionales y pymes
como condición imprescindible
para obtener el aval del Gobierno,
sólo servirá para propiciar más
de lo mismo, que los bancos saquen más tajada de la situación
actual.— Antonio Calvo Mínguez.
Ibiza.
El señor Morante está acertado
en su carta del día 15 de diciembre al preguntarse por qué el Gobierno no avala directamente a
los peticionarios de crédito. Pero
también debería preguntarse para qué quieren las entidades financieras las inyecciones de liquidez que el Gobierno les ha proporcionado, y les seguirá proporcionando, si no van a dar crédito.
Asimismo, debería preguntarse
este directivo por qué las propias
entidades financieras han sido

Los Estados
Unidos
de Europa,
reinventados
Viene de la página anterior
moneda, bandera y un himno, la
parte coral de la Novena sinfonía, de Beethoven, cuya letra, de
Schiller, tradujo mi abuelo Joan
Maragall al catalán: Joia que ets
dels cels guspira / engendrada
dalt del cel. Tenemos la libre circulación. Tenemos incluso un
Comité de las Regiones, que me
honré en presidir durante dos
años y vicepresidir otros dos.
¿Qué más hace falta para ser
realmente los Estados Unidos
de Europa? Quizás una selección nacional europea de fútbol,
que podría ganar incluso a Brasil (sobre todo si nos dejaran poner a Messi en el equipo, aunque con Henry y algún otro de
sus compañeros tendríamos bas-

Cartas al director
El sablazo piramidal
A diferencia de la SGAE, que nos roba a todos por
igual, Madoff robaba sobre todo a los ricos. El
hecho es sobresaliente si se tiene en cuenta que
este mangante ha logrado burlar a personas, empresas e instituciones extremadamente versadas
en asuntos económicos, que tienen a su disposición mecanismos de defensa, control e información de los que el ciudadano de a pie no dispone.
Atendiendo a la cantidad robada y a lo selecto
de las víctimas, uno esperaría encontrar un complicado sistema de ingeniería financiera puesto al
servicio del delito, algún timo nuevo e innovador,
tan manirrotas en las concesiones de crédito hace tan sólo unos
pocos meses. Y ya puestos a preguntar, este señor podría preguntarse si el Gobierno debería, ya
que va a crear múltiples oficinas
receptoras de solicitudes de crédito, aprovechar dicha infraestructura en captar depósitos e inversiones de solicitantes para conceder de esta manera los créditos
directamente, y no los avales a dichos solicitantes.
Seguramente eso es lo que nos
preguntamos muchos, si bien nos
gustaría preguntar, sobre todo a
los directivos de la banca, algunas
otras cosas sobre esta crisis y no
sabemos dónde ni a quién hacerlo.— Eduardo Matiacci. Madrid.

Madre Maravillas
El monje Hilari Raguer publicó el
pasado día 15 un muy amplio artículo en su periódico, con el título E1 trasfondo de una lápida, donde afirma que “el esperpéntico
proyecto de colocar en el edificio
de las Cortes una placa en memoria de la madre Maravillas se ha
disuelto como azucarillos en
agua”. Como humilde promotor
de tan “esperpéntica” iniciativa,
me permito hacer las siguientes
precisiones.
1. Como cuestión previa, no deja de ser llamativo que sea un
monje católico quien se permita
calificar así una decisión claramente respetuosa del hecho reli-

tante). Hemos intentado establecer una Constitución, pero las
dificultades propias de ser tantos y tan distintos a la hora de
ponernos de acuerdo la han frustrado, llevándonos al Tratado
de Lisboa. A pesar del no irlandés, de momento.
Son grandes y notables éxitos
comunes. Pero seguimos lejos
de los Estados Unidos de Europa que Braudel defendía 25
años atrás.
Hace un año un mandato del
Consejo Europeo, encargó un informe sobre el rumbo y los objetivos de la Unión de cara al horizonte de los años 2020 a 2030 a
un Consejo de Sabios o grupo de
reflexión sobre el futuro, formado por personalidades de reconocido prestigio político y académico y presidido por Felipe González. El informe debe estar listo en junio de 2010 (aunque Felipe ya ha anunciado que intentará que sea antes), pero el mandato citado especifica que el grupo
no deberá abordar cuestiones
institucionales, sino trabajar en

brillante, inédito, por lo que no es posible evitar
cierta decepción al comprobar que Madoff ha utilizado el viejo y usado sablazo piramidal, el de toda
la vida.
Hemos visto salir tranquilamente a este criminal de los juzgados. Tranquilamente, ha vuelto a
su casa gracias a una decisión judicial incomprensible, que evoca lo dicho por otro famoso delincuente al sostener que Estados Unidos es un país
maravilloso donde basta tener dinero para ser
inocente.— Jacobo Saucedo Jiménez. Dos Hermanas, Sevilla.

gioso y que la Mesa del Congreso
de los Diputados adoptó con el voto unánime de todos sus integrantes presentes y pertenecientes a
la práctica totalidad del arco parlamentario español —PSOE, PP,
CiU, PNV—.
2. El acuerdo ni tenía ni tiene
ningún “trasfondo”. A veces, don
Hilari, le buscamos tres pies al
gato cuando sencillamente tiene
cuatro. Quiero decir, que mi propuesta y la decisión de la Mesa no
tiene otra pretensión si no hacer
“normal en el Congreso lo que es
normal a nivel de calle”: las calles
de Madrid y la práctica totalidad
de las calles del mundo están llenas de placas que evocan un sencillo hecho histórico biográfico,
como el de recordar que entre los
muros de un determinado edificio nació, vivió o murió un personaje que por diversas circunstancias alcanzó notoriedad pública.
3. Este hecho, en concreto el
de nacer en un edificio hoy dependencia del Congreso de los Diputados, se dio en una persona, María Maravillas Pidal y Chico de
Guzmán, que al convertirse, el
año 2003, en santa Maravillas de
Jesús, alcanzó notoriedad pública. La Constitución prohíbe expresamente cualquier discriminación por creencias religiosas.
Resulta sorprendente por radicalmente inconstitucional, que una
mujer cuya relevancia pública se
derive directamente de su fe religiosa se la discrimine por este
hecho.

4. No es mi pretensión hoy debatir con don Hilari sobre historia de la Iglesia y de la Guerra
Civil española, simplemente quiero confiar en que sus estudios
sean más solventes que los que se
derivan de ese artículo lleno de
flagrantes inexactitudes y errores
de bulto con relación a la vida de
la madre Maravillas.
5. Sólo me permito una reflexión final en voz alta: ¿Cómo se
explica el autor que esta monja,
según él, tan aislada y tan desobediente al Concilio Vaticano II, sea
considerada, en tanto que fundadora, como la santa Teresa de Jesús del siglo XX, como reiteradamente consta en sus procesos de
beatificación y canonización, y haya merecido ser considerada santa por la Iglesia católica?— Jorge
Fernández Díaz. Diputado por
Barcelona y vicepresidente tercero del Congreso de los Diputados.

el marco que establece el nuevo
Tratado de Lisboa. 2010, 2020,
2030… Europa es compleja y por
ello lenta. El mundo no va al mismo ritmo. El mundo va rápido,
los ritmos económicos exigen
respuestas inmediatas. Los conflictos internacionales y sus víctimas no pueden esperar más.

blicaba, también en este periódico, un artículo en ese sentido.
Falta un liderazgo al servicio de
una idea, la idea de la Europa
Común, donde los ciudadanos,
recuperando a Braudel, seamos
libres e iguales, cada cuál con
su acento y sus manifestaciones culturales, hermanas y distintas.
Hacia esta dirección remaba
el plan de Bolonia para conseguir un espacio europeo de educación superior único y homologable, con universitarios y después profesionales europeos de
verdad, circulando y ejerciendo
libremente por toda Europa.
Animo a nuestros líderes y
pensadores a que aceleren el ritmo de la construcción europea.
A Felipe y su grupo de reflexión
a que no espere a 2010, a que
levante la bandera europea bien
alta y proponga medidas de presente. La crisis puede ser una
muy buena oportunidad.
Recientemente me he adherido, junto al mismo Felipe González, Prodi, Santer y otros desta-

Falta un liderazgo
al servicio de la
idea de la Europa
de los ciudadanos
Como subrayaba Lluís Bassets hace unos días, cada Gobierno se ha vuelto hacia su Estado.
La Alemania de Merkel parece
paralizada a nivel europeo por
sus problemas internos. Si el
país del himno no está por la
labor, ya me dirán.
Quizás haya también un problema de liderazgo, en el mundo y en Europa. Sanguinetti pu-

¿Por qué renunciar?
Aquellos que tanto critican a los
socialistas catalanes por votar a favor de los Presupuestos del año
que viene, que me expliquen cómo
deberíamos pasar el año 2009 en
un contexto de crisis económica
como la que vivimos, y que ya han
advertido que será peor, con unos
Presupuestos del Estado prorrogados. Decir no a los Presupuestos
supone decir no al dinero previsto
en inversiones y en aplicación de
políticas como la Ley de Dependen-

cia, que ya se ha visto que la dotación inicial es del todo insuficiente.
¿Y esto es defender Cataluña?
Entiendo que necesitamos un
nuevo modelo de financiación para Cataluña, y de hecho no se han
roto las negociaciones que se
mantienen con el Gobierno español, pero eso no quiere decir que
debamos renunciar al resto.
Entiendo también que los 25
diputados del PSC podían haber
hecho más presión sobre el Gobierno de Madrid, pero ésta no es
la única manera de conseguir
una buena financiación. Parece
que se da por hecho el fracaso
para conseguirlo, y es aquí donde
se equivocan del todo.— Pilar Tataret. Granollers, Barcelona.

Derecho a casa
Dos niños de un año y tres meses
han muerto en el incendio de su
infravivienda junto al Salobral.
Mientras por el centro miles de
personas buscan regalos de navidad, en la otra cara se dan estas
situaciones. Al parecer, los dos
niños fallecidos y su familia se
habían vuelto a instalar en este
poblado porque formaban parte
de los desafortunados que no fueron realojados en una vivienda
social. No cumplían los requisitos: haber residido en Madrid
más de dos años o no doblar el
salario mínimo interprofesional.
La Constitución, que cumple ahora 30 años, dice que los españoles tenemos derecho a una vivienda digna. Hay que reflexionar si
la Ley Fundamental es mero papel mojado o tiene sentido hoy
en día.— Rosa de Lera. Madrid.
Los textos destinados a esta sección no
deben exceder de 15 líneas mecanografiadas. Es imprescindible que estén firmados
y que conste el domicilio, teléfono y número de DNI o pasaporte de sus autores.
EL PAÍS se reserva el derecho de publicar
tales colaboraciones, así como de resumirlas o extractarlas. No se devolverán los
originales no solicitados, ni se dará información sobre ellos. Una selección más
amplia de cartas puede encontrarse en
www.elpais.com.
CartasDirector@elpais.es

cados líderes europeos, a una declaración promovida por una
asociación de la que formo parte, Nôtre Europe, fundada por
mi maestro europeo, Jacques
Delors.
Se titula Face à la crise, un
besoin d’Europe. En ella se apela a la necesidad de más Europa para afrontar la crisis económica. Al final de la declaración
proponemos que para las próximas elecciones al Parlamento
Europeo (junio de 2009) cada
familia política europea presente un candidato a presidente de la Comisión Europea, y
que estos candidatos debatan
entre sí, ofreciendo directamente a los ciudadanos europeos la oportunidad de conocer sus visiones e ideas y dando mucha más visibilidad y
proximidad a los que nos representan en Europa. Sería un paso más. Decisivo.
Pasqual Maragall i Mira, ex presidente de la Generalitat de Cataluña y
del Comité de las Regiones.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13449">
                <text>4445</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13451">
                <text>Los Estados Unidos de Europa, reinventados</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13452">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13454">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13455">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13457">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13458">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13459">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13460">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13461">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13462">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13463">
                <text>Braudel, Fernand</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14532">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40514">
                <text>2008-12-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13450">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="570" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="158">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/570/llibre_gobiernosGencat.jpeg</src>
        <authentication>6deee8604fc804dfcbad7fe507cd975e</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8731">
                <text>Los Gobiernos de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8733">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8734">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8735">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47012">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8736">
                <text>Anguera, Pere, 1953-2010</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8737">
                <text>Duch i Plana, Montserrat, 1959-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8738">
                <text>Editorial Síntesis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8739">
                <text>2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8740">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8741">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8742">
                <text>Estudi rigorós, amb diverses aportacions inèdites, que ofereix al lector una visió sintètica i a la vegada analítica de l'ús del poder i les seves realitzacions en la gestió pública dels governs autònoms catalans.&#13;
&#13;
Els autors exposen els precedents de la reclamació d'autogovern i les consecucions i fracassos d'aquest, els partits polítics protagonistes i les biografies dels seus sis presidents: Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. El llibre conclou amb els debats sobre el nou Estatut i l'elecció del president José Montilla, de l'actual govern tripartit.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8743">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37134">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="660" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="174">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/660/LosLimitesdelCrecimiento_AvancesdelSaber_v3_1976_PM_LD.pdf</src>
        <authentication>45fb70382c46cf30b8dc8734c45438df</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41900">
                    <text>�--------------_

..

La evolucióu d(' la TielTa - La urqu itr-cíuru dr- la célulu
La cvulucióu vista a tnlV(~S de las protdnas - El porvcnir
humano - El horuhre progranwdo - NlWVOS métodos psieotenlfH~utieos- La IHlI'apsieología - Nuevos caminos de
la psicologfu - La cl'isis nroueturiu y el dólur - Las elll[JI"esus mulfinuciouules - Los límites del crecimiento - El
mundo del espacio - El problema de las energías - Tecnología de los sensores remotos - Perspect ivas actuales
del problcmu (le la herencia - Nueva tccnología médica
La medicina preventiva y social - Avances en sexualidad
El hombre y los sistemas ecológicos - El urbanismo - La
microelectrónica hoy- La época actual- La comunicaci ón
y la cultura de masas - La contracultura , ¿una nueva cultura? - La educación revolucionaria del presente - El futuro y el método prospectivo - La liberación femenina
Las migraciones en la actualidad - Aportaciones de la
literatura textual- Tendencias en la más nueva narrativa
hispanoamericana - Las fuerzas latentes del teatro
Cine 70: crisis y transición - El arte hiperrealistu - La
música culta y popular - El turismo - El valor del deporte
en el mundo actual
Con 36 láminas en color y 900 ilustracion es en negro

TOMO JII

E DI T () tU A L LA BO B, S.
11A HC ": Ul i\"A - :,\1.\ IJ II I U -111

¡\.

E ~ {IS ..\lltES -nucn rÁ - &lt;:'\H ,\ (; .\~

1 .I SII(J '\ -" I~ .'\I CO -'III "\· n:'III Efl - I."

IleI-1I10 I I E

J -\ "\ EIHO

1() 7 (Í

•

�L.l e\'olueiúll (I(~ la 'lie rr« - La a"quil('dura d(~ la e(~llIJa
La cvuluci ón vista él trH"(~~ d( ~ la~ pn»t(~írws - El porvellir"
Iuunano - El homhr« IU"ognllllado - Nuevos métodos psicotcrupéuricos - La IHlnlpsieología - Nuevos caminos de

la psicología - La crisis 1Il0,,(~ta ria )' cl tibiar - Las enlprcsas multinucionales - Los límites del crecimiento - El
Inundo dcl espacio - El problema de las cnergías - Tecnología dc los sensores remotos - Perspcctivas aetualcs
dcl problema de la hcrcncin - Nlleva tecnología médica
La medieinu preventiva)' social - Avances en sexualidad
El hombre r los sistemas ecológicos - El urbanismo - La
microelectrónica hoy- La época actual- La comunicación
y la cultura de masas-La contrucultura, ¿una nueva cultura? - La educación revolucionaria del presente - El fu-turo y el método prospecti \'0 - La liberación femenina
Las migraciones en la actualidad - A portaciones de la
literatura textual- Tendeucius en la 111ás nueva narrativa
hispanoamor-icuna - Las fuerzas latentes del teatro
Cine 70: crisis y truusición - El arte hiperrealista - La
música culta y popular - El turismo - El valor del deporte
en el mundo actual
Con 36 láminas en color y 900 ilustraciones en negro

T O ]',,] O II 1

E I)f'}'O I{IA L LA
IIAH CEI.O!'\),-" I ,\IJIUI1-1l1 E'\ IIS

non,

S. A.

\IIlE::i-nor:OIÁ- c.\nAC'\ :;

L1SHCI'\-'1 1~XIl ~1I-'\1I1 'IE\ Illl-:ll -I .lllrO-llICl IJE .I :'\ :'\"EIHO

1'J7()

I

. I

�Primera edición : 1976

© Editorial Labor, S. A. - Calabri a, 235-239. BARCELONA - 15 (1975)
Depósito Legal-B . 4H')3· ¡ 97(, (111) . Printcd in Spain

LS.B.N. Obra completa: 84-335-0003-[
LS.I3.N . TOlllo 1I1: 84-335-0008-2
S. A. -I'rovenza. x!l. BARCELONA - 15
S. A. Arte sobre papel. Paseo Carlo-, 1. 157 -BARCELONA - 13

TAI.LERES GR,\FICOS IUERO-AMERICANOS,

Impresión Offset:

GR""OS.

�COLABORADORES

Dlj~

LOS l'Ol\10S III y IV

ELSA ARANA FREIRE

Ores . MOHAMED JAALDI

Abogado y periodista

y JOSÉ RODRÍGU EZ ARAN DA
Dispensario de Psiquiatría e H igien e Mental. C órdoba.
Directo r : Prof. Dr. Carl os Cast illa del Pin o

JOSÉ LUIS L ARANGUREN
Profesor de la Universidad de Santa Bárbara, California
JOSÉ CERCÓS
Compositor

ÓSCAR COLLAZOS
Periodista y escritor

ALBERTO COUSTÉ
Periodista y escritor

ENR IQ UE LAFOURCADE
Escritor

ELlSA LAMAS
Abogado y escrito ra

Dr. EST EBAN LAMOTE DE GRIGNON
Méd ico res idente del Servic io de Me d icina Pr eventiva y
Soci al del Hospital Clínico y Provi ncial de Barcelon a

MIHAI ENESCO

PAS CUAL MARAGALL

Licenciado en Derecho y periodista

Profesor d e la Un iversid ad Autó nom a de Bar celon a

SEBASTlÁN ESTRADÉ RODOREDA

Dr. JUAN MASANA RONQUILLO

Profesor en la c átedra de Tecnología espacial de la E.T.S.I./.
Barcelona. Universidad politécnica

Médico psiquiatra

ANDRÉS MERCÉ VARELA
ERNESTO FONTECILLA

Periodista y abogado

Ex Profesor de Bellas Artes de la Universidad de Chile,
arquitecto y pintor

AMANDO DE MIGUEL

JOSEP M.' GANZER BRUNA

Catedrático de Sociología de la Universidad de Valencia.
Doctor en Ciencias políticas

Ingeniero Industrial

RODOlFO NÚÑEZ DE lAS CUEVAS
JOSÉ LUIS GARCÍA VEGA
T écnico de Turi smo y peri odista

JOAN MANUEL GISBERT
Inve stigador teatral

GAS PAR GÓMEZ DE LA SERNA

Do ctor Ingeniero Geógrafo. Director General del Instituto
Geográfico y Catastral
y

GERMÁN LÓPEZ DE LEMOS
Ingeniero de Caminos. Departamento de Programas
Espaciales de aplicación cartográfica del /.G.e.

Director de la Mi sión del e.I.M.E. en España

Dr . JAIME PALAU

FRANCISCO GRANELL TRÍAS

D irector del Instituto de In vestigaciones de Biología "¡¡-undamental, Centro Coordinado del Con sejo Superior de lnve sligaciones Científicas. Uni versidad Autónoma de Barcelona

Doctor en Ciencias Económicas, Licenciado en Derecho ,
Profesor de la Univer sidad de Barcel ona y Director del
In stituto de Economía Americana

JOSÉ lUIS GUARNER
Escritor

ROMAN GUBERN

Dr. EDUARDO PETlTPI ERRE
Doctor en Biología, Profesor de la Universidad
de Burcelona

JOSÉ LUIS PINillOS

Escrit or cinernatogr ñtl co

Catcdr útico de Psicotogla de la Universidad Co mplute nse
de Madrid

RüBERT L H EIlBRONER
Profesor de Eco no mía de la Cátedra Norman Thomu s
en la New Sc hoo l Ior Social Rcsearch de la Grad ua tc
r;a cull y of Political Scicn ce

Ex Delegado General de la Rccherchc Scientifíque el
Tcchuiquc. Par ís. Pre sidente del Consej o de Administración
del e. N. H. 2000. Par is

PIERRE PIGANIOl

�VI

COLAIlORAIX1RI:S DI: I.OS

FRANCISCO

SERI~A

nl~l(JS

III

y

IV

TAI.IXR DI:. AI{()U ITI:CTURA

MESTRES

!la rcclonu

Doclor cn Ciencias Físicas. Profcsor adjunto de Elect"inic"
de la Universid ad de Barcelona

JA IME TERRADAS
I'rofesor ugrcg..i do de Ecologia de la Universidad Autónoma

ANTONIO SKÁRMETA

de Harcclunu

Escritor. ex Profesor de Literatura de la Universidad de Chile

JUAN ANTONIO SUB IRANA TORRENT

Dr. LINO TORRE
Jefe del Servicio de Cirugía del Hospital de Nuestra Se ñora
del Mar de Barcelona

Catedrático de Tecnología Quimica especial orgánica de
la Escuela Técn ica Superior de Ingenie ros de Barcelona.
Colaborador del Patronato Juan de la Cierva (Genética)

Profesor de Geofísiea de la Universidad de Barcelona

AGUSTÍN UDÍAS VALLlNA

Equipo té cnico
Proyecto editori al
y coord ina c ió n general
Diseño, m aqu eta y co m p a gi na ció n
Ilustración
D ibuj os , esq ue m a s, cor r cccí ói.
y direcci ón lécn ica

MAURICIO WACQUEZ
ANTON 10 SELL É S
LUIS paLANCa
DPTO . D E Pn O D U C CIÓ N D E' L A EDITOIUA I.

�ÍNDICE DL~ lVLATEUfAS
(TOMO 1lI)

..

�LA !&lt;:\,OLUc\ÚN

Introducción

LA TIERRA. EL O({IGEN DE LOS CONTINENTES.

pOI

. . . . . . . . . . . . . • . .. . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . _

Del núcleo terrestre
Evelucién de

m:

1;,

:I(

límite de la

A(al~1ÍN LJI)iA.~ VAl.UNA

_

.

lllaJ:n~tos(cra

2
3

Tierra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

El orillen de los continentes

12

Paleomagnctismo y deriva de los continentes

12

Inversión de los polos magnéticos y extensión del suelo oceánico, 16.
Sismicidad de la Tierra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Teoría de la tectónica de placas

19

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El mecanismo de la tectónica de placas, 20. -

Evolución histórica de los continentes, 24.

LA ARQUITECfURA DE LA CÉLULA, BASE DE LA VIDA, por JUAN ANTONIO SUlllRANA TORRENT
Introducción

28

Niveles de organización en biología, 29. La célula tipo y sus organelos

Progresos de instrumentación y sus límites, 29.

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estructura general, 33 . - El citoplasma, 34. - Cloroplastos y mitocondrias, 37. microtúbulos, 41. - Núcleo y cromosoma, 42.
La diferenciación celular

_

Aspectos gen erales, 43. -

33

Ccntrlolos, cilios y

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

Un ejemplo de diferenciación celular: el espermatozoo, 46 .

La integración celular

49

La comunicación entre organelos, 49. -

La comunicación entre células, 51.

Consideraciones fina les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

LA EVOLUCiÓN VISTA A TRAVÉS DE LAS PROTEíNAS, por JAIME PAlAU
Tíempo )' evolución

_

_

_. . . . . . . . . . . . .

56

Evolución de las especies. 56. - El substrato de la evolución biológica, 58. - El ácido dcsoxirribonuclcico, 58. - Evolución del ácid o dc soxi rribonuc!cico, 59. - El código gen ético y la s íntesis de protc ínas, 60. - Profundi zando en los fenotipos, 60.
La estructura de las proteínas

_

__

_

-

63

Las prote ína s como trazadoras de la evolución , 63. - Evolución de Jos centros activos de las proteínas,65. - Proteínas que evolucionan, 66. - Proteínas que IlO evolucionan, 67. - lsocnzirnas, 69. - Árboles
filo gcn ético s de proteínas, 71. - El futuro de la ev o luci ón molecular, 72.

EL PORVENIR I fUMANO, por
El talante de nuestro tiempo

_

ROUERT

L. HE1L1lRONLR
_

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

78

Los desafíos externos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

82

Sistemas soc íocconómicos

9/í

_. . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

�x

í N D IC E DE ,\1 ..\ 1UUAS
l'úg .

La dimensi ón políticl __

_. . __ . . . . . . . .. .

115

Rcftcx iones sobre el por venir humano

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

122

EL IIOMURE I'ROGI{AMAJ&gt;O, por JOSI, LUIs L. ARANGUIlEN
Dcfinición

132

Las etapas pre vias de la predestinaci ón y de la pr ogramación, 132. - Providencialismo secul arizado,
134. - La educación programada, 139. - El hombre programado, 137. - La crítica moral, 140. - La
crítica doctrinal, 141. - Conclusión, 143.

NUEVOS MÉTODOS PSICOTERAPÉUTICOS, por MOHAMED JAAIDI y Jos é RODRíGUEZ ARANDA
Introducción e historia

_

_

_. . . . . . . . . . . . . . . . . .

146

Psicoanálisis o rtodo xo, 146. - Psicoanálisis infantil, 148. - Psicoterapias an al íticas, 150: Curas anacliticas, /52 .. Curas reeducadoras o de apoyo, 153 .. Curas anacliticas estrictas, /53. - Disidentes de Freud,
153: La psicología individual de Adler, 153 .. Psicologia analit ica de JUIIC, /54 .. Terapi a volitiva de Orto Rank;
/ 55. - Los culturistas o neo freudianos, 155. - Otros tipos de psicot erapi a, 156: Psicot erapia ex istencia/isla, 156 ..Psicot erapia /lO directiva de Rogers, 156 .. Psicoterapia de g rupo (o múltiple}, /56 .. Psicoterapias
breves, /5 9.

LA PARAPSICOLOGÍA, por ALllERTO COUSTÉ
Introducción

162

A la sombra de los mago s en flor . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . .

163

El asalto a la ciencia . . " .. ..... . . . . . . • . . . . . . . . . . . ' "

. . . . . . . . . . . .. . .

164

Los trabajos y los días . . . . . . ... .. . . . .. . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . ..... . . . . .. . . . . .. . . . . • . . . . . . . . .. .. . . .

167

Los fenómenos psi . . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

171

Del lado de all á _

...

173

_

_. . . . . .

179

Innovacio nes en el ca mp o de la med ida, 179. - la enseñanza de la inteli genci a , l 82. con d ucta, 182. - La psicol ogía y la existencia sa na, 184.

La terapia de

__

_. . . . . • . . . . . . . .. . .

"

,

. . . . . .. . . . .

.. . . . . . .

N UEVOS CAMINOS DE LA PSICOLOGíA , po r Jos é LUIS PIN[LLOS
Progresos metodoló gicos

__

_

_

__

_

_

LA CRISIS MONETARIA Y EL DÓLAR , po r MIHAI ENESCO
La crisis actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . •

188

Los orígenes de nuestro sistema . __

189

_

. __

_..

. __

_

_. . _

__

_. . . . .

El dólar, moneda internaciona l, 190. - 1945-1973, un de sa rro llo industr ial sin precede ntes, 191. primeros añ os dc la posguerra, 191. - Los d ólares empiezan a so bra r, 193.
Hacia la crisi s: las caus as . . .

..

..

..

Los

.

Estados Unidos abusan de los privilegios que les confiere Brcuon Woods, 195. -

193

Los eurodólares, 196.

�í NIJI C E D E ~lA ITRIAS

Xl

Los curodól ur cs y la infl:lciún

.

198

El pruhl c rnu de la inflación, 19H . - i.Cll;U c~ so n las ca usu« de la in fla ci óu ", Il)~. - No todo~ los capitales
so n intluciuni sta s, 200. - Los ca pitules i n ll ac i o n is l a ~ , 200. - Los c ur odó l.rrcs y la in Ilación. 201. -- El
de sorden de 1971. 20 l . - La rcva luaci ón con tra la iullaci ón im po rtada.. .• 202. - oo . &lt;1 la de valu ación
medidas an tiinestadoun iden se, 203. - - El dilem a en Eu ro pa ; i.cstabilidad d e lo s valores monetarios
flaci oni stas 1, 204. - La in Ilación, problema n úmero uno, 206.

°

Los eurod élares y el fin del sistema mooetario

206

Eurodólarcs y oro, 206. - 15 de agosto de 1971; el dólar ya no es convertible, 206. - Washington 1971:
primera devaluación de Estados Unidos. 207. - Un nuevo sistema; ¿oro, dólar o derechos especiales
de giro?, 209. - El oro como moneda internacional: una discusión vieja de muchos años, 210. - El oro,
¿garantia contra la inflación ?, 210.
Derechos especiales de giro: la posible moneda internacional.... ... ..... ..... ........ ............ . .. ...

211

¿Qué son los derechos especiales de giro?, 211. - Los pr incipios del nuevo sistema monetario, 212. - Los
problemas del nuevo sistema, 213. - ¿Se impondrán realmente los DEO como moneda internacional?,
216. - Divcrsidad de estructuras políticas y económicas: dificultad para llegar a un acuerdo internacional, 217.

LAS EMPRESAS MULTINACIONALES, por FRANCISCO GRANELL TRíAS
210

Introducción
La internacionalización de la economía, 220. -

¿Q ué es la empresa multinacional?, 223.

Inversión internacional y empresas multinacionales

225

Los movimientos internacionales de capi tales, 225. - La evolución de la inversión internacional, 227.
Situación y perspect ivas de las inversiones intern acio na les y las empresas multinacionale s, 229.
La actividad de la empresa multinacional
La intcrnacionali zaci ón y diversifi cación de activid ad es, 234. Organi zación y gestión de las empresas multinacionales, 238.

234
La inv er sión en el extranjero, 237.

El impacto de las empresas multinacionales sobre la socied ad moderna
El papel desarrollador de las empresas multinacion ales , 240. de las empresas multinacionales, 243.

239
Objeciones a la funci ón desarrolladora

Un arreglo para la coexi stencia futura . . . . ,.. .. . ... . . ... . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . .. . . . . .. . . .. . . .... . . . . . .

LO S LíMITES DEL CRECIM IE NT O , por PASCUAL MARAGALL

244

247

EL MUNDO DEL ESPACIO, por Sm AsTIÁN ESTRADÉ RODOREDA
La conqui sta de la Luna . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . .. . . . . ... . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. ... . . . . . .. . . 1J2
Eta pas de la conquista lunar
Eta pa balí stica , 273. -

_. . . . . . . . . .
Eta pa orbital y de al unizaje es tá ticos, 273. -

Gestación del desembarco lunar tripulado
Proyecto Mercury, 275. -

273

Etapa de explorac ión mó vil, 273.
.

275

Pr oyecto Gé mini s, 276.

Vuelo tripul ado a la Luna

276

Los vuelos Apel o

279

Vuelos tripul ado s a partir de la d écada de los sesenta

279

�X[(

í Nlll C E DE M ATER IA ;)

Estucioncs orbitales Salyut

_

-

Skylah, laboratorio en el ciclo . . ,

Programa ASTP

,

,

,

,

281

, . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . .. . .. .

28 I

,..,

,....................

Space SIIUUle, la lanzadera del cspnclo

,..,

284

,.......

285

,
,. . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .
Construcción de centrales productoras de energía, 285. - Construcción de habitáculos, 285. - Ciclos
ecológicos, 286. - Centros de observación astronómica, 287. - Maquinaria de servicios, 287. - Comunicaciones, 287.

285

La Luna como estación orbital de la Tierra

Nuestro conocimiento de la Luna

,

Un testimonio cósmico singular

,

La llamada del cosmos . . ,
Venus, 288. - Mercurio, 289. jados del sistema solar, 291.

,,
,

,

,

,...

287

,. . ..... .. . . . . .. .. . .. . . . .... .... .. . . .. . . .. . .. . .. .. .

288

,
Los asteroides y Júpiter, 290. -

,.... ..
Los planetas má s ale-

288

, . . , . . . .. . .

291

Los satélites al servicio del hombre
",. . . . . . . . . . . . . . . . . .
N ave gación, 291. - Mete orología, 29 1. - Astronomía, 291. - Comunicaciones, 291. - Entorno espacial, 293. - Geodesia y geofísica, 293. - Aplicaciones en gener al, 294. - Apli caciones militares, 294.

291

Objetivos quc sc van cumpliendo

294

Marte, 289. -

No hay que olvidar la Tierra

,

,

,

,

,..... ...... ........

EL PROBLEMA DE LAS ENERGíAS, por JOSEP M.a GANZER BRUNA

297

TECNOLOGíA DE LOS SENSORES REMOTOS Y PROGRAMAS ESPAClALES PARA EL ESTUmO
DE LOS RECURSOS NATURALES Y DEL MEmO AMBlENTE,
por RODOLFO NÚÑEZ DE LAS CUEVAS y G ERMÁN LÓPEZ DE LEMOS
lntroducción sobre percepción remota

,..........

322

Tipos de sensores remotos ,. ,
,
,
,. . .. . .. .. .. . .
C ám ar as fot ográficas, 324, - C ám ar as multibanda , 325. - Cá ma ras de tele visión, 325. - Equip os de
barr ido mult iespectral, 325. - Radares laterale s, 327. - Radares de d isper sión, 329. - Radi ómetros
de microondas, 329. - Lid ar, 3] 0.

323

Tr atamiento de la información

, . . . . . . . . . .. . . . . .

331

~ . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
Et-Pro grama EOS, 340,

]3 5

Programas espaciales
El Progr a ma E RO S, ]37. -

,

,

,

,
,
El Programa ER TS, 3] 9. -

,
El Programa E R EP, ] ] 9. -

Aplicación a recursos naturales y mcdio a mbiente
C artografía tem áti ca, 342. - Ocean ografía. Investigac ion es pesqueras, ]42. námi ca lito ral , ]45. - H idr olo gía, 345. - Agr icultura, vegeta ción, 345.

341
Urbani smo, ] 43. -

I' ERSPECTIVAS ACT UALES DEL PROBLEMA DE LA H ERENCIA, por EDUARDO
Generalidades
,..,
,
Experimentos de Mendcl y Morgan, 350.
El probl ema de la herencia de los cnracteres cuantitutivns

Di-

l' ETlTl'I ERR E

_

,

,

350

_

J54

�íNDIC E D E ~I A II:IUA S

XI[L

Naturulezn quiruicu dd matl'rial hercditariu. Sil coustaucia y l": ll'a l'ida d .1&lt;' uH"lifit-aciúu
i.CÚUIO SI' l'xl,n'.sa la i"formaciúu f.:clIl·lit-a
Estructura fiua del geu: análisis

g~uico

:1

_

,

.

355

nivel mnlccular " Síotcs¡s dI' las prntcinux y CÚlligo gClIl'lico ., ... .. ,

35')

en los f"glls JO I'U las hal'it'ri:ls

361

El efecto coordinado de bloques por genes: el opcr ón de las lmctcrias

364

El control gen ético de 1:1 diferenciación celular en los or/::lIlisuIOS slI(lcriorcs

366

Los genes en las poblaciones naturales, Mecanismos genéticos dc 1:1 evolución

368

NUEVA TECNOLOGíA MÉDICA, por LINO TORRE

. .-

Medicina y mundo

374

Campos de aplicación

376

Reanimación vital, 376 . - Reanimación respiratoria, 377. - Reposición sanguínea, 377. - Avances en
traumatología, 378 . - Progresos en anestesia-reanimación, 378. - Nuevos medicamentos, 379. - Radiaciones y medicina, 379. - D isminución de las enfermedades infecciosas, 380. - El cáncer puede curarse,
380. - Procedimientos, 380. - Cirugía moderna, 381. - Tecnología y quehacer médico, 384 .

LA MEDICINA PREVENTIVA Y SOCIAL, por EST([JAN LAMOTE DE GRIGNON
Consideraciones teóricas

o

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

En ferme da d y prev en ción, 388.- Historia y pr evención, 390. 392. - Aspectos sociales de la medi cina preventiva, 393.

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

388

•

Los pilares de la medicina pr eventiva ,

Panorámica actual de la medicina preventiva

395

Enfermedades infecciosas, 396. - Enfermedades metabólicas y endocrinas, 399. - Enfermedades cancerosas, 402. - Cardiopat ía coro naria, 404. - Hip ertensión ar teri al , 405. - Enfermedades de la civilizaci ón, 405.
Conclusiones

o

AVANCES EN SEXUAL IDA D, po r
Sexo y a ctua lida d . . _

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

407

•

J UAN M ASAN"

_

' . . . . . . ..

. . . . ..

410

La res pue st a sexua l hum ana, 411 : RESULTA DOS : Fase de excitación, 412 .. Fase de meseta , 4 12 .. Fase
org ásmic a, 4 15 .. Fase de resoluciou, 4 15. - Mecan ismos resp o nsa bles dcl dimorfismo sex ua l, 4 19: C ro mosomas, 4 19 .. G ánadas )' ¡' o r Ill OI/OS, 42 1.. Ambient e exterior, 413 . - Alteraciones sexuales, 424 . - Afrodisí acos, 429: Fcromouas, 429 .. Ne urotransmisores , 430 .

E L H O IVlBR E y LO S S IS TEl\IAS ECOLÓGI COS, po r J AI MI _ TERRADA.~
Ecologia y hiosfera

_

_

_

_

_

o

•

o

•

•

_

•

o

Los árbo les y e l bosque, 434 . - La nuiquina ecol ógica, 435 . - La biostcra, 436 . - N uestro pa dre, e l
501,436. -- Lo s seres vivo s y la energía, 437 . - Cúmo funciona un ecosistema . 438. - Evo lución y a da ptac ión, 442 . -- Las estrategias de la vida, 442. - Suc esió n. 44 3. --00 [ , plll la c illll, 443. - Rel acio nes e ntre
ecosistemas, 444. - Sistemas y subs iste mas . 445. -- U hom bre c u las cadenas de a lime ntación, 446 .
Desarro llo de la ag ric u ltura, 448 . - El ecosiste ma ind ustrial. 448 . - El I'el iglll de la po blació n, 449 .
La con tami nación , 453. - La erosión, 4 54. - - Recu rSl's no rcgc ncru blcs, 456. - - Per sp ectivas futuras, 457 .

434

�XIV

ÍNDICE DE ~1t\ rERI /\ S

EL lJnHANISl\lO,
lirh:llli.slllu y

e&lt;:ulI\()rflllu~ía

1'01'

&lt;:1

TAl LI'R Ill ' ¡\1('.'lJlII:CHIltA,

_

_

La forllla lid entorno artificlal . El aspecto social y la rccuica,
El análisis 1'11 e) urbanismo actual

Burcclonu

_. . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

·H;~.

Distinción entre análisis y proyecto, 46~ .

-

,

4(,0

,.. .. ....... .. ..... . .. . .. . ...... . .. .

464

¡\ 1I:ilisis físico, 464: La ciudad como .I'iS/ "1I111 (01' 11111/ , 465 : CO llfi}: lIl'C1citÍl/ ti" las ciudades, .166 : El distrito,
.¡61J : 1:1 barrio, 468 .. Espado urbano ('1/ cl harriu, '/(j &lt;) : 1.0.1' espacios ('1/ 1'1 distrit« ,1' e l/ 111 ritutud. .¡70: Elenteuto s arquitcct áuicos en barrios, distritus ... rimkuk:» , 471. - An:ilisis histórico-social, 472 : Anúlisis hist áriro, 474 : El siglo XX : e/ urbanismo relariuna 111 [arma [l sica con 111.1' aspectos sociales, 479.
El proyecto de la eeomorfología y el urbanismo en el futuro .,

LA MICROELECfRÜNICA, por

,

,

,. . . .

FRANCISCO SERRA MESTRES

Introducción
Los circuitos de válvulas

483

488

,

Descr ipción de una válvula, 488 . -

,

,

_

,

488

,.

489

Ventajas e inconvenientes de las válvulas, 488.

La necesidad de circuitos más pequeños. El «estado sólido»

,

,

,

, _ . , _. ,

Los primeros elementos de circuito de la nueva generación. La base científica, 489. --El primer diodo y
el primer transistor, 490. - Factores que intervienen cn la aparición y comercial ización del tr ansistor,
490. - Las técnicas de fabricación de componentes semiconductores. La técnica «p lanar», 491. - El
primer paso hacia la disminución de tamaño, 493.
Los microcircuitos o circuitos integrados ,

_

,

, .. , _

_

,

,.

493

¿Qué son los microcircuitos ", 493. - Tipos de circuitos integrados, Técnicas dc fabricación, 493.- Los
circuitos integrados y los ap aratos electrónicos domésticos, 497.
Producción de un aparato electrónico

,

Evolución en la concepción de un di seño electrónico, 499. -

,

,

,

,

,

,

Producción de un aparato completo, 499.

499

�íNDICL~ DE LL\l\HNAS EN COLOn
(TOi\IO 111)
Pág.

1. La Tierra

_. . . .

11. Producción, hambre y población

..

..

....

. . . . . . . ..

.....

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

IIL El porvenir humano

16
80
96

IV. La parapsicología. .... .... ... . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
V. Crisis dc la moneda

168
200

VI. Las empresas multinacionales

22j

VIL El hombre en la Luna

_. . .

?:S 8

VIII. California y México desdc cl espacio . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

328

IX. Cataluña desde el espacio

336

X. Aragón desde el espacio

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

344

XI. Castilla desde el espacio

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

344

XII. Corazón-pulmón artificial. ... ... .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

376

XIII. Quirófano moderno

384

XIV. Inmunología....... ............ ... .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. . .. . .
XV. Cirugía cardíaca.
XVI. Ecología

448

XVII. Urbanismo .. ...... ..... . . .. .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XVllI. Microelectrónica

392
400

_

, . . . .. .

..

......................

.

..

464
496

�·
LOS LIMrrES
DEL CRECIlVllENTO
POR

PASCUAL MARAGALL
Pr ofeso r d e la U niv er sidad Au tó no ma de Bar celona

!l!&amp;L

�LOS LÍMII T S

"

111'1

( ' R I :C I ~ l l l:. N

ro

..

-" ::.-,....

~

. ..'

"-

;::: .'"
" . ..
!. - '!

Fig . 1.

Los rico s con sumen ca da vez ma s ce reale s (casi una to ne la da al año por per sona en N orte am éri ca) . e n su mayor ía
inver tid o s e n la pr odu cci ó n de prote ín as a ni males como la carne y le s huevo s. Lo s re curso s ag rícolas -ti er ra, a gua , fertili zante s- nece sar io s para ali me ntar al norteameri cano m edi o so n cas i ci nco veces m ayore s qu e l os ut i li za do s por el ci udadano
me dio en la I ndia, Nigeria o Co lo mbi a. Lo s pai ses desarrolla dos ga staron mas ce rea l para pie nso del ganado e n 1970 que el
cons umo human o to ta l de C hina y la India . El nivel actu al de re se rv as mundia les de cerea les ha ca ldo po r deb aj o del nivel
de l a pro ducció n de un mes (Emma Roth schdd, New York Rev,ew 0 1 Books . 19-I X-1974 . comentan do e l l ibr o de Lester R Br ow n

1" the Human Interesf : A 5 tra ter¡V to S tabil ize World Po pu /ation ) (Arc hivo )

DESARROLLO Y LíMITE
El arg umento sim ple en qu e se ba sa la posibilid ad
de qu e aparezc an límites infranqueables al crecimient o ec onómico con siste, en ese nc ia, en supo ne r
qu e el cr ecimiento de los recurso s material es es geomé trico O, 6, \/, 12, 15... ) Y tien e un límite relati vo ,
e n tanto qu e el creci mie nto de 'los habitan tes del
globo. y de sus necesid ad es, es expo nencial (3, 9, 2 7,
lo: 1, 243 .. . ) . Mi entras la re lac ió n rccursos/Iiabitantes
es a lta --{) la d en sid ad demogr áfic a baja- au nque
su te nde nc ia es a l descen so de sd e el principio, ese d esden so no rcsu ltu a me nazador. Pero a partir d e un

momento da do esa relación sobre pasa mu y rápida y
es pec tacula rme nte en su des censo el u m bra l de las
necesid ad es mínim as de recu rsos para so b re vivir.
En particul ar, la a pli cac ión de es te esq uema nu mé rico a la situaci ón eco nó mica mund ial se fund ament a e n lo s iguie n te:
1) Los recurso s mat eri a les exis ten en cantid ade s
fin itas e n la t ierra, ta nto por lo que se refiere a rese rvas d e p cl r ólco o de cob re, por eje m plo , como al
ag ua o e l suc io para p rod uc ir lo s a li me ntos nccc sari os a la s uhs istc nc iu hu ma na.

�I.OS I.ÍJlIITES DI:I . CRLCIJlll1 :NIO

r'q ?

La an u rn l

d"~ (;ndt~I1 Cl í'

re c ie~p en e l
~; n
t úcnl c o
que r.a l a Clf!l l t Ú
las dos décn r!as arH(!r lore s
llcne Que vcr con e l r c s ut (mto de la nu en a de VuH ·
nnrn
un ej ér un o dolado de

ele l

u

nr

oq-

c

-

lodo s los r ec u r sos tecntco s
imaginables ( sensore s rem o tos, sis te m as aut om áticos de
respu e s t a aé rea,
e le me ntos
quimi co s par a la defoliación
siste mát ica de las l onas sel ·
váticas
dominados
por
el
FNL, bombas anlipersona) fue
a la retirada por
un ejército ba sado en el tra bajo simple y en una ideologia sólida. (P . J. Griflilhs.
Magnum-Zarooya.)
forzado

2) La tendencia al crecimiento de la población
no tiene un límite técnico. El des arrollo de los
servicios de medicina y sa nida d ha elevado las ta s as
de crecimiento del mundo por término medio. Y aun
con tasas constantes estaríamos en el caso de un
crecimiento exponencial,
3) Los límites institu cionales y sociales a ese erecimiento de la población o bien so n de carácter catastrófico (las guerras mundiales de nuestro siglo) y
en ese caso no entran en los cálculos, sea por el
«pacifismo» declarado de los mismos, sea porque
una guerra total equivaldría hoy a la aniquilación;
o bien so n límites unid os al de sarrollo económ ico
(limitación de la natalidad observad a en lo s países
desarrollados) y ese desarrollo económico mundi al,
esperado por los optimistas científicos sociales del
xiglo XIX y sus seguidores, no se ha producido.
No es tan corriente señ ala r que , aun a niveles
r cl.uivamcntc mode stos o medios de renta por habi tante. los países social istus muestran tasas d e crecimi ento demográfico inferiores a la s de los pai ses
ca pita lis ta s a l rasados . como muestra la tabla l .
Las tasas de crecimiento de los pai ses tanto ca pitalistas avanzados corno social istas, en esta tabl a,

oscilan entre uno y 1,5 %, en tanto que las de los
países capitalistas atrasados se mueven entre 2.4
y 30/0, siendo la tasa media mundial de 2,1 % .
En cualquier caso, bien porque no se ha generalizado el desarrollo econ ómico sin más (como inclu so Lenin creyó que iba a suceder), bien porque
el sistema capitalista sigue dominando en buena
parte del mundo atrasado, estamos enla fase del erecimiento exponencial de la población en que, según
los más pesimistas, las necesidades de recursos de sbordarán muy rápidamente las disponibilidades.
CRECIMIENTO económico equivale a aumento
del flujo de recursos y prestaciones consumibles por habitante y unidad de tiempo.
Siendo finito el stoc k de recursos materiales
incorporados en la producción corriente, a q uel
flujo no puede a um enta r a la larga s i la población crece más deprisa que la habilidad
de los hombres para obtener un mayor rendirnicnto de ese stock. Esa habilidad es un
aspecto de lo que se llama « pro greso té cnico».
Otro aspecto sería la habilidad para su stituir
trabajo humano por trabajo mecánico (o de

�el{ I:Cll\lIENTO

I.OS LÍ MI ITS DEI.

250

Tahla I
Tasas de crecimiento ..- couómico
y lit' la I'ohlaciún
TWiG anual

media c/c
crecimiento
Pobíuctán
de la
noblocíún
(1968)

[,NB

( 1968)

per cápita

(/961-68)
(en %)

(en dolares}

(/961-68)

730
524
238
20\
123
113
101
99
63

1,5
2,5
1,3
1,4
2,6
2,4
1,0
3,0
2,4

90
100
1100
3980
100
100
1190
250
70

60

1,0

1970

(m manes)

URSS· ........
Estados Unidos.
Pakislán .......
Indonesia ......
Japón .........
Brasil .........
Nigeria ........
República Fede-

media de erecimiento del

pe" cáplt a

Pof.fj

República Popular China" ....
India ..........

Tllwantlal
I'NB

ral de Alemania

(e"

%)

0,3
1,0
5,8
3,4
3,1
0,8
9,9
1,6
-0,3
3,4

• El Banco Mundial, de cuyo Atlas, 1970. proceden estos datos,
estima que [os valores del PNB para la URSS y China contienen
un amplio margen de error. (En el caso de China parece evidente
el error. P.M.)
Fuente: The Lirnits lo Growth, Potofnac editicn, 1972. p. 49.

Fig . 3 .

Exposición Internacional de Osaka . ·Si la diferencia
entre la renta media de los paises ricos (2400 dólares) y la de
los paises pobres [180 dólares) era en 1970 de 2200 dólares,
en el año 2000 llegara a 3320 dólares. Para esa misma fecha,
de los 6000 millones de habitantes calculados que tendré
nuestro planeta, 1500 serán mucho más ricos que ahora, mientras los 4500 millones restantes no parecen tener otra perspectiva que la pobreza. (Alejandro Muñoz Alonso, Cambio 16,

9-VII-73)

Miles de mil I.
de habits

POBLACION MUNDIAL

Estimacio· Provaccio
nes ONU nes ONU

6
5

I

-

-

4

3

2
Fig
..Los paises en vías
de desarrollo ya tienen hoy
en di a un problema de 50brepoblación y no necesitan
esperar el dia de la catastrote señalado por el modelo
del
MIT·
[W
Beckerman,
Uruvorstty College of London.
1972)

----

1

O

1700

~
~

1750

Fuente: 1he Linuts lo Growlh

1800

~

1850

V

1900

/

i
1950

2000

�251

1.0S LÍMITI :S DEI. C/{rCI~lIrN ro

Fig S Lo s antro n ólo q o s e s hin po ni endo a l de scub ie rto
la CKls te nci a de pu eblos prtmitlvos (como las tribus Ta ·
sed ays d e Fil ip ina s) cu yo s
recur so s tecn ol ó gicos le s per o
mrur tan produc ir ba st ante p or
en cima de la s es t r tc tn a n ecesldade s de subsiste nc ia , y
que sin e mbargo no se preocup an por obt ener tal e xce den te. La organización soc ial

de estos pueblos es con secuentemente poco co mpli cada y la existencia de clases
sociales no viene determi nada en ellas por una divt sl ón del trabajo llevada al
máximo con el fin de aumentar la efi ciencia. Sobre
esta aportación de la antropologia adquiere más fuerza
la convicci ón de que las socied ades human as no est án
nece saríamente som etidas a
los dictados de una s tecno loqias que van de sarrollán dose por si mismas. stn o
que pueden optar por una s

y des cartar

las máquinas) o simplemente prescindir de
ciertas prestaciones en su mayoría consistentes
en trabajo humano. Esto, en último t érmino,
supondría también un ahorro de recursos materiales: la tierra y los fertilizantes incorporados a la producción de alimentos para tales
trabajadores, ya innecesarios. Pero en una
perspectiva de crecimiento acelerado de la
población, esta solución no es realmente una
solución. En el límite, con el trabajo total mente automatizado, nadie trabajarla -pero

ot ra s . (Archiv o .!

todos querríamos comer igualmente-o Es decir que el progreso técnico que aquí cuenta (y
que debe ser más rápido que el progreso de
la población) se circunscribe al citado mejor
a pro vechamiento de recursos materiales finitos: sust itución de materias primas escasas por
otras menos utilizadas, nuevas fuentes de energía, etc.
La carrera entre pro greso técnic o y población fue
ya plant eada por John Stu art Mili co mo la clave a

�I.OS l.í~lIl T S 0 1'1. C1( I' C I ~ lII' Nr()

:?52

la so luc ión d el d ilc ma m. rlt h us iuno q ue ho y se re-

plant ea . El problem a de los lím ites nat urales del ere c imie nto , que a par cci ó cla ra me nt e en Inglaterra tr as
las guer ras napol eón icas y la con sigui ent e carestí a
del trigo, hab ía sido pospuesto por la bu rgue sía br itáni ca gracias a un planteamiento doble, estructurad o en forma teóri ca por Ricardo en lo que con stituyó la cumbre de la economía política clásica:
Por un lado debía privarse a la clase terrateniente.
de un consumo excesivo y canalizar el producto exced ente (el restante tra s la satisfacción de las ncoesida des sociales mín im as) hacia un a clase capitalista
di spu esta a enriquecerse ----'Cs decir, invertir- m ás
qu e a co nsum ir sin lím ite. Por otro lado Inglaterra
teni a que organizar el mundo de modo que sus manufacturas obtuvieran en cambio, en el extranjero,
m ás de ·10 que su limit ad a superficie agrícola podía
ofrecer en el mercado interio r campo-ciudad. Los do s
planteamientos se resumían en un o : liberalizar la
importación de tri go y arruinar así a los terratenientes menos inversores a través de la baja del precio
interior de este producto.
N aturalmentc este proceso tiene a su vez unos
lími tes, aho ra de ca rácter mundial. Se trataba en
real idad de traslad ar a un ámbito más amplio un
pro blem a que sigue siendo el m ism o, La capacidad
del mundo exterior (c ultr a ma rr p ara los ingleses)
para a bso rber manufacturas inglesas a un pr ecio
favorabl e no era infinit a. Y aun suponiendo resuelto
este pr obl ema ---que la expo rta ción de capital inglés trató de resol ver a partir de 1870 abriendo nuevos mercados, y ex plotando m an o de ob ra barata y
materias primas in si/u- , el gran problema, la redondez de la Tierra, su finitud, seguí a agazapado a
la espera. En realid ad nunca I1egó a planteársele a
Ingl at erra en estos t érminos, El surgimiento de nuevas p oten ci as acabaría mucho antes , para desgrac ia

Fig 7. La pesadilla o c ci d ental de qu e producir y conta minar viene n a se r l o mi sm o y l a convicc ión de q ue
lo d o

el

a pa ra to

socia l.

en

sus r o l es aperen tcrnen te m ás
inocuos . partrcipa en la tar ca
dc stru cu va tanto de l os re cu r so s naturaies escasos c o mo d e l as pobracione s y ri queza s de los pueblos atr asado s . pue rlc v e r se como uno
de l o s fac t o r e s exp li cativos
d el a uge de l as r eli g i o ne s
y act itud es cu lturales de or.ge n orien ta l que po ne n e l
ac en t o e n la p astvtda d . e l
gr e gari sm o y la eva sr ón ( A rc hivo)

F i g . 6. Lo s electro domést i co s no h an se rvi do só lo para simpli f ica r e l t rabajo de l a ca sa , Han se rv i d o ta mb ié n para rodear a la muj er de la clase medi a-al ta, en l os p aís es má s
ade l ant ado s . d e un ento rn o p ar e c i d o a l q ue e nc ue nt r a el
hom b re en lo s ce n tr o s pr od uctivos a u to ma t iz ado s , co rnpensa nd o a s í e l se n ti m i en to d e frustración d e l a mujer c ap aci tada p ara e l tr abaj o pe ro e xclu ida de é l p or e l sis t e m a
so ci a l d e va lore s dom ina nt es . ( A r chivo. )

�I .OS l.ÍM I T ES DI :!. CR I,C I ~ 1 11 N I O

de Ingl "l erra. co n la posihil idad de a ume ntar indclillid:unenl e su b ie nesl "r a trav és del intercambio
int erna cion al. ¡, st a situa ci ón es la base de lo que
1Ioh sou , l l i lfcrd i ng y Lenin de scribieron co n el
nombre de int prrinlismo.
Tras la s do s guaras mund iales originadas por esta
contrad icci ón. a Ingl aterra ha sucedido Norteamérica en un papel similar, y a la simplicidad de un
mundo unívo co primero, bajo dominio británico, y
objeto despu és de pugnas entre las grandes naciones
emergentes y el imperio en decadencia, ha sucedido,
duranle los qu ince o veinte a ños sigu ien tes a la segunda guerra mundial, un mundo bipolar (capitalista y anticapitali sta).
Los teóricos se replantean hoy, por tanto, las cuestiones del período Malthus-Mill pero a escala planetaria, con la inmensa m ayor complejidad de un
mundo que ya no es homogéneo (y quizás ni siquiera
bipolar) en cu anto a sistemas económicos, sociales y
políticos.
Dos grandes direcciones d e respuesta se vislumbran
al dilema tal como ha sido planteado por los científicos occidentales (yen p articular por el informe
del MIT o informe Meadows, encargado por el Club

253

de

R,,",a cn I')(,X y q ue lle va el t it ul o d e est e
uahnj o) :
[ ... ] el di lem a sl,l o es grav e si se olvida la
pot el\l:i:di d :I&lt;1 del f'rn greso técni co --e n el se nti do
u ntes aplIllt;ldo;

[ . . . 1 se trala de un fal so d ilema, reflejo del
terror dc la s m inorías bicncst antes del Oc cidente
industrializado ante el crecimiento de las masas
depauperadas de los países atrasados - y de
su combatividad política-. Del mismo modo
que esas masas ~'C han de liberar de la dependencia económica respecto de Occidente y del
atraso. deberán a lca nza r el tipo de comportamiento social que caracteriza a las culturas m ás
ricas y que se suele asociar con una natalid ad
inferior.
A la primera dirección de re spuesta podríamos
llamarl a optimism o tccnolágico, a la se gunda optim ismo social o in stitucional,
Frenle a estas variantes del optimismo, la línea
origin al de gente se nsible a los interrogantes levantados por la finitud d e los recursos (línea que cabría
denominar tlmitaciouisto), ¿qué soluciones apunta ,
qu é escen arios prevé como posibles?

Fi g . B. L a introd ucción d,a.
medida s in cipientes de s ao
nidad p úbü ca en lo s pai :::e s
atra sados , al hacer de scen -

der

la

ta sa

de

mortalidad

en lo s m i sm o s si n a fectar e l

ritm o de la

.

.."':' ~ .. .J
..

' fD""

~ :'

.'

1

nat a lid a d.

agr a-

va , d e sd e e l punto de v i st a
de l experto o c c idental , los

p ro b l emas

de l

sub des arro ll o

y en último termino l o s del
m undo entero Pero lo s p aise s so ci ali sta s. aun entre l os
menos d e sarr ollados, mu e st r a n tIpO S d e crecimiento d em o g r af ic o mucho m e n o s Inte n s o s . (Archivo. !

�2 5~

LOS i .i xu n x DU .

CR ' (" I~III

x ro

l'a h l:t
({.(T11 rsos lIalu r;'llt's fl O

U 'IIU\O;'lh lt: s

X

"

10

flliJ icc!
t 'XPO-

JIU/ice
es t át ico:
miO s de

doroci án de
las reser vas
a l ri t mo d e

Reservas
g íobcü es
co noc id as

Re cursos

Ta .m
prevista d e
c recim ien to
1% 0""01)

cOI 'sumo

actua l

m ·,,';a/ :
l ndirc
mi o s de
ex n odurac írin
nen c ial
d e la s
calcu lad o
re se vas
para
o / rit m o
res ervas
de
conocidas
mult íco ns umo
pl icadas
c recie"te
pr e vist o por cinco

Co nsumo
raíles o lÍ, I'fl.'i
CO II mayores
reservas
1% del /ot a/
mundi al}

Princ in oí es
pro d uc to res
(% d el tot ot
mundial)

Prin cipales
consum idores
1% d el total
m und ial)

EE . UU .
en
pa ree n/aif

del
Consumo
m undial

Al/ a Medio Ba ja
Al um inio

t.17x 10' t

100

7,7

6,4

5, 1

31

55

Au s tral ia (33)
Gu ine a (20 )
J am a ica ( 10)

J a m ai ca (19 )
Surina m (1 2)
U RSS (20)
EE.U U . (13)

2300

5,3

4,1

3,0

1I1

150

EE .UU . (32)
U RSS-Ch ina (53)

23

3,3

2,9

2.5

IX

50

EE .UU. (27)
Canadá (20)

Cobalto

4,8

10'Ib

110

2, 0

1,5

1,0

60

148

C obre

308 x 10' t

36

5,8

4,6

3,4

21

48

Carbó n

Cinc

5

10

X

11

t

123 xlO't

X

Cromo

7 ,75 x 10' t

Estañ o

4,3 x 10' Ig t

Ga s natur al

420

3,3

2,6

2,0

95

154

17

2, 3

1,1

O

15

61

Canadá (23)
U R SS (11)
EE .UU. (8)

Rep . d el Congo ( 3 1)
Zam bia ( 16)

Re p. del Co ngo (51)

EE .UU . (28 )
Chi le ( 19)

EE.U U . (20)
U RSS (15 )
Z a m b ia (1 3)

R ep . de Sudáfrica (75)

URSS (30)
Turqu la ( 10)

T a ila nd ia (33 )
Ma lays¡a ( 14)

M a lay sla (4 1)
Bol ivia (16)
Tailandla (13)

EE.UU . (42)
URSS ( 12)

42

44
E E. U U . ( 26 )
Japón (1 3)
URSS ( 11)

26
32

E E .UU. (3 3)
URSS ( 13)
Japón (1 1)

33
19

E E.U U. (24)
J ap ón (1 4)

24

1.14 x 10 " p . c .

38

5,5

4,7

3,9

22

49

EE .U U . (25)
UR~~~.

E E .U U. (58)
URSS (18

63

Grupo del
platino
429 x 10' t ro y oz

4,5

3,8

3, I

47

85

Rep . de Sud áfrica (4 7)
U R SS (47 )

U R SS (5 9)

130

31

24 0

2, 3

1,8

1,3

93

173

U R SS (3)
Suram ér ica (1 8)
Cana d á ( 14)

URSS (25)
E E . U U . (14)

R ep , de' S u dá fr ica (38 )
U RSS (25)

URSS (34 )
Brasil ( 13)
R e p. d e Sud á fr ica (13)

Esp a ña (JO )
It al ia (2 1)

Espa ña (2 2 )
It a lia (21)
U R SS (1 8)

24
40

Hie rro

Manganeso

Mercurio

1 x 10

11

t

8 x lO' t

3,34

X

97

10' Ir-ascos

13

3, 5

3,1

2 ,9

2,6

2, 4

2,2

46

13

94

41

Moli bdeno

10,8 x 10' lb

79

5,0

4, 5

4,0

34

65

EE .UU . (25)
URSS (13)

E E.UU. (64 )
Canadá ( 18)

Níque l

147 x 10' lb

150

4,0

3,4

2, 8

5J

96

Cuba ( 25)
Nueva Caledonia (22)
URSS ( 14)
Ca n ad á ( 14 )

Canadá (42)
Nueva Caledonia (28)
URSS ( 16)

Oro

353 x lO' troy

Petróleo

4 55

Plal '"

Plom o

Tun g st eno

X

Ol

10' bbl s

5.5 x la " tr oy

91 x 10' t

2,9 -: 10' Ib

OL

EE.UU . (28)
U RSS (24)
Alema nia occ, (7)

28

14

38
26

11

4. 8

4, 1

J,4

9

29

Rep . de S udáfr ica (40)

Rep. de S ud áf r ica (77)
Canadá (6)

31

4,9

3,9

2,9

20

50

A ra bi a Saudit a (17)
Kuw e it ( 15)

E E .U U . (23)
URSS (1 6)

Pais es co m u n ista s
(3 6)
E E.U U. (24)

C a n a dá (20)
Méx ico ( 17)
Perú (1 6)

A leman ia

( 11)

26

EE .UU . (3 9)

URSS ( 1))
Aust ralia ( 13)
Ca na d á (11)

EE,UU . (25)
URSS ( 13)
Alem an ia occ . ( 11)

25

Chi na (7))

C h ina ( 25)
U RS S ( 19)
E E, U U . (14)

16

26

40

4.0

2,4

1, 9

2,7

2.0

2, 5

1,5

1,7

2,1

13

1I

28

F ue n te : ril e L imits (o Gro wth, Po to r nac cd ition, 19 71. 1'1'. 64-6 7.

42

64

72

EE .UU . (33)
U RS S ( 12)
J a pó n ( 6)

33

EE.UU . (26)
OC C.

22

�LOS

I ¡i\11 /1 S IlII

2'i'i

(1{I TIi\111 NIO

LAS MATERIAS PRIMAS - Previsible agotamiento

.

Carbon í111

.

,

.

~

Hierro
Cobalto 60
Ni uel 53

Platino 4
nesro 46

EN AÑOS

F;g . 9. .A las compañías no les interesa en contrar petróleo en todas partes, aunque les interese guardar en todas parles vastas
concesion es de expl otación . La estrategia mund ial de l os p etroleros dispone la existencia de " p ais es reserva", en donde teóri- ca mente no hay ptr ól eo . pero su el e aparecer por arte de birlibi rloque cada vez que hace falta [. .. ] . Buena parte del ju ego
petrolero e s un juego semánti co . Las reserva s pueden ser " calculadas". y en ese caso son muy poco de fiar. o "confirmadas" .
es decir, divulgadas por la compañ i a explotadora. [ .. .1 Asi, poco antes del derrocamiento de Allende la compañia estatal chilena
ENAP encontró un va sto yacimiento e n la Tierra del Fuego, " c alc ul ado" en 471 millones de barriles. Para que el descubrimiento
sea

"confirmado"

sera

necesario esperar a que

la

junta militar encargue a alguno de

los siete grandes que verifique las

afirmaciones de los geólogos chil enos- (Cambio 16, 29·X-7 3) .

,

;

•• _ - - J

r

Fig . 10. En l a actualid ad. los
p ai se s sub desarro ll ados y en

vía s

de

d e s a rroll o

--es de-

c i r , l o s que trad ici o nalm ente
han s i do f ue nte de mate ri as
primas- co nsi de r an a te n tamente la s po atburdades de
la indu strialización , para as¡
abandonar s u condici ón de
cuasi coloni as de los paises
desarroll ad o s Sin Industrias,
aquello s p ai ses se ve ría n c o nd enad o s a se g ui r i nt e r c amb iando d e s ven taj o sam e n t e sus
m ater ia s pri mas por bie ne s

manufa c tur ad o s

(ArchIvo)

�25(í

LOS

l.íl\lIl T S

Il E L

(. .. ] el «c rr..'Cimiento cero » de la po bl a c i ón ,
predicado (y si fuera preciso im puesto, seg ún
los más radi cales) entre las musus "tr" sad as, y
ado ptado co rno moral coh ere nte en los ['"í ses
ava nzados .
(. . .) la rclrocesión a un mundo dividid o en
nacionalidades agresivas, dom inadas a su vez
por minorías autoritarias: fascismo, paro, hambre, guerras. En último término la gran guerra
atómica como brutal restablecimiento del equilibrio entre el hombre y el medio natural.
(. .. ) una rad ical ·transfo rmació n del modo de
vida, centrada no tanto (o no sólo) en la autolimitación demográfica como en la contención
de las pulsiones de consumo y destrucción de la
naturaleza inherentes al crecimiento económico:
programas anticontaminación, conservación de
energía, responsabilización ecologista, reciclado
de productos usados [...) «a ntidesa rrollism o».
Dos conceptos económicos son út jl es para entender el tratamiento que puede hacerse de los límites
del crecim iento en la línea de la cultura co.ivencional :
el concepto de renta y el de bien libre (o precio nulo).
RENTA, por contraposición a sala rio y beneficio, es la retribución obtenida por la mera
po sesión de un factor productivo escaso. En
la economía política clásica del siglo XIX se
supon ía en general el salario ligado a un m ínimo técnico o social, de sub sistenci a, relativamente fijo. El beneficio se formaba aparte
y por encima de ese coste del trabajo com o
. retribución del capital empleado en la movilización del mismo trabajo, incluyendo materias primas consumidas, desg aste de maquinaria, etc., y tendía a igualarse en todos los
sectores de la economía gracias a los desplazamientos del capital entre secto res diversos.
Pero el ' excedente así apropiado por los capitali stas (excedente por encima de aquellas necesidades de sub sistencia del trabajo) debían
éstos repartírselo con los po seed ores del fa ctor
tierra. En la medida en qu e el cre cimiento de
la población impulsa se a la pu est a en cultivo
de tierras cada vez peores, se genera rían un as
retribuciones cad a vez má s elevadas para los
propietarios de tierras mejores, pues las expl otaciones agrícolas en ellas instal arlas venderían
a los precios alt os fijados por las explotaciones
m arginales, y los propietarios se ría n capaces
de captar esa díferencia de pr eci os grac ias a
la competencia entre ca p ita listas arrenda ta r ios
por las me jore s t ierra s. Éste es el pr oceso
clá sic o de gener aci ón de rent as, pen sado en
prin cipio para explicar la existencia y el vo lumen de las rentas del su elo ag rícola y el
su bsue lo minero.
Evidenteme nte en el extremo este crecimie nto de las rentas detendría el pr oceso de cr ec imiento económico , al reducir a cero el nivel
do beneficios obtenible sobre un os salarios monetarios crecientes con el pre cio del trigo (si

("1 (1

(" \ l\l ll ' NTO

bien fi jos e n términos real es) y bloqu ear por
tan to el móv il de la acum ulación de capi tu l.
Los eco no m istas llam ados neocl ásicos (segunda mit ad del siglo XIx ha sta nue stros dí as)
s upusie ro n que a largo pl azo el ca pita l no
sería cap az de apropiarse de todo el producto
excedente por encima de (as necesid ades estrictas, o lo que es lo mismo, que el tr ab ajo, en
determinadas condiciones, sería capaz de obtener algo más que lo requerido para reproducirse. Trabajo y 'capital empezaban a ser puestos en el mismo plano, como factores cooperantes en la producción y retribuidos cada
uno según su respectiva contribución o productividad. Se pasaba.por alto el carácter derivado del capital (como producto de trabajo
acumulado), se , partía de la ..base de que su
relativa abundancia impedirla -Ios efectos que
su posesión monopolística Por. 'un a cla se soci al
producía en el esquema ' clásico (es decir, el
tratamiento del ,beneficio como. un residuo),
aparecía como receptor de una retribución residual el empresario, el sujeto'que combinaba;
. sin poseerlos necesariamente, los factores pri. marias, trabajo y capital, y finalmente se generalizaba el concepto de renta para describir
. toda retribución desligada de una contribución
al producto y dependiente en cambio de la
escasez, temporal o permanente, fortuita o
provocad a, del factor productivo en cuestión:
rentas de monopolio, de localizaci ón, etc.
Un BIEN es LIBRE (su precio es nulo) cuando
su obtención, o su reposición una vez obtenido,
no implica ningún cost e. Hasta nuestros días,
éste es el caso del aire que respiramos, por
ejemplo . Pero la gratuidad de un bien, su
carácter no económico, no es una rel ación
hombre-naturaleza de carácter intemporal, sino
que varía históricamente. En determinad as 'socied ades primitivas los m etales preciosos no
ten ían un valor económico, sino en todo caso
m ágico o r eli gio so: su coste de obt enció n er a
baj o para las limitadas ca ntida des en que er an
«de mandado s» y ' su utiliza ción ro mo medio
de cambio no se hab ía generalizado -en re alidad, ni la idea misma de intercambi o, equivalente segú n un patrón cu antitativo, existía en
modo a lgu no.
D e este m odo, el h echo de que un re cu rso
se a lib re o no hay que comprobarlo en la co ntabil idad, por así decirl o , de los agen tes eronómicos invo lucra dos en el sistema eco n ómico
de qu e se trate, sean éstos pú blicos o privados .
En el siste ma eco n óm ico fisiocrático ---que es
el precedente inmedi ato de la econ om ía pol ítica ca pita lista desarrollad a en la Fran cia prerevolucionaria del X VIII- hay un a tendencia a
no conta bilizar como cos te de las explotacion es
agrari as el pienso de los caballos, qu e se supone o bte nido autom áti camente durante el proceso productivo sin gra ndes costes adicionales;

�I.OS

i .i M ITES

DEI. CR ECI MIENTO

257

•&gt;

....-.::..::-

Flg. 1r. Las inversiones de las empresas multin acionales en
los paises atrasad os tienen cada vez menos que ver con
el mercad o interior y las necesidad es de esos paí ses. S ícco
M ans ho lt ha c al cu lado qu e un 80 % de aq uellas invers iones
no contribuyen para nada a la satisfac ci ón de la s necesidades esenci ales, como es la producción de alimentos. En
opinión de Mansholt, las compañías multin acionales deberian
vende r a los paí ses pobres del mundo más program as de
producción de alim entos y de construcción de vi v ie ndas y
menos rec eptores de tel evisi ón y otro s product os de lujo .
(Archivo .)

lo mismo ocurre en este sistema con el estiércol empleado en la producción. Son recursos
qu e se dan por descontado, y que sólo empiezan a ser escasos (y por tanto económicos)
cua ndo la sustituc ión de la energía animal por
la mecánica los hace o bjeto de una actividad
productiva específica o cuando, en el caso
de los pien sos, la genera lizac ión del co nsumo
de carne eleva indirectamente la demanda
de los mismos.
En cierta form a el de sarrollo de! ca pita lismo,
o si se quiere de la economía, puede verse
como un proc eso del am pliació n suce siva del
campo de lo económico, de lo escaso - y por
lo tanto de lo su sceptible de apropi ación-o
Est e proceso corre paralelo a otro de signo
contrario: la a m pliació n ininterrumpid a de (as
pot enc ialid ad es produ ctivas. El propio crec imiento de la pobl ación determina por un lado
la a pa rició n de necesid ad es nuevas, o e! au mento de las t radi cion ales, y por o tro lado signifi ca un inc reme nto de la cap acid ad para
sati sfacerlas. Lo característi co de la situación
pre sente, ta l como la ve n los limita cionisi as

Fíg . 12. La -batalla perdida- de l os min eros del carbón por
mejorar sus cond icione s e n una indus tria en crisis t om a un
nuevo aspecto con e l aumen to de pre cio de los prod uct os
compe ti tiv os, co mo el fue l . ¿C uá l se ra aho ra e l argumento
de l os em presarios (o de l Esta do ) pa ra res po nde r a aque llas
re ivi ndicaci ones? El en care c im ient o de los re cur sos natura les
de los paise s atrasados estre cha e l m argen de mani o br a
de e mpresarios y G ob ier nos en Jos pa ise s ava nzados . (Archivo . )

(y no sólo ellos), es prec isam ente que el primer tipo de efectos del cr ecimiento de la
población (la e xtensió n del campo de lo eco nómico) de sbord a a m pliame nte al segundo tipo
de efect os, dada la ba ja p rod uctivida d rel ativ a
del trabajo simple, es decir, de la pobl ación
puesta a trabaj ar sin más . El ele me nto cru cial
en esta diverg en cia es pr ecisam ent e la limitació n de los recursos no re prod ucibles: la utilizaci ón a costes bajos de estos recursos requiere tina ac umulac ió n en orme de dosis indivi-

�25~

LO S LÍMITES f)LL CRI ·.CI,\:J EN

d ua les de trabajo s im ple ( los mil es de horu s
de trabajo que se requ ieren para formar, no
s ólo la maquinaria sofistica da, precisa par-a
extraer nuevos recursos y los instrumentos
mec án ic os y elemento s quím ic os requerido s po r
una agricultura m ás product iva, s ino para
formar también a lo s hombres que han de
manejar todos estos elementos); tal acumulación puede verse como superior al incremento de población que la h a generado con
su presión sobre el stock de recu rsos terrestres. Ahí está el problema .

La ideología limitacionista tiene varias vertientes,
varias salidas posibles: una de ellas es francamente
agresiva (aunque de apariencia paternalista). Agresiva para los intereses de los países atrasados poseedores de recursos escasos. El pl anteamiento gira en
torno del concepto de renta: esos países. en la medida
en que «exploten» su privilegiada situación, imponiendo precios elevados en el intercambio de sus
recursos por manufacturas o tecnología industrial,
serían los responsables de la recesión mundial previ sible, pues los países avanzados, donde tal variante
del limitacionismo se cuece, se verían obligados a
re stringir su propio nivel de consumo para pagar la
factura crec iente de materias primas y energía. Esta
re stricción iniciaría entonces una cadena de olas
contractivas en los intercambios internacionales y en
último término empobrecería a los más pobres. Éste
es el lado paternalista del argumento, si bien contiene un a amenaza apenas vel ada en el efecto boom eran g can que termina la hi storia.
El lado más agresivo del mi smo argumento es el
utilizado por el actual secre ta r io de Defensa norteameri cano, Schlesinger, en enero de 1974, al vaticinar que los países consumidores de petróleo (eufemismo para las grandes potencias occidentales y
J apón) podrían verse impelidos a intervenir militarm ente para asegurar el su m in istro de crudos: de la
abo lició n del arancel so b re el trigo, favorecida por
Rica rdo , a este tipo d e amenazas, los medios utiliza dos por el capitalismo industrial para enfrentarse
a los « re n tistas» del mom ento h an ido, pues, variando.
Un enfoque histórico de 'la mi sma cuestión, utilizando la idea de transi ción de bien. libre a bien económico, ofrece resultados muy distintos. Los países
occidentales han utilizado h asta ahor a el petróleo
co m o bien prácticamente libre (d e 50 a SO % de su
pre cio p ara el consumidor est á co nstitu id o por impuesto s ca rgado s por c ad a Es ta do de los países
co m pr ado res). La situación de fuerza relativa tanto
en el ca m po militar com o en e l económico (monopoli o por parte de la s cinco gra ndes empresas petroler as a m er ica nas, m ás British Pctrolcum y Royal
Dutch-Shell , inglesa y a ng lo -ho la nde sa respectiva ment e) h an permitido a los gra nd es pai se s o ccidental es inte rca m b ia r cant idad es m asi vas de petróleo por
un cu po limit ado de m an uf actu ras y se rvicios , el
s ufic ie n te para hacer agr ad able la vid a d e lo s jeq ues
ár a bes y m inorías gob e rn antes de lo s paí ses productores.

ro

La cx plot aci ón monopolisti ca de los recurso s escasos se cu nvicrt¿ c n ro n c cs en una acu saci ón ca rente
de h ase teórica. La s u b id a del preci o d e aquéllos
se ría ca si ex clu sivamente un fen ómeno s in to m ático
-&lt;:0 1110 la fiebre lo es de un a infección- y en sí
mi sm o m ás bien sa lud a ble: un a mejor as ignac ió n de
recursos podría derivarse de la compensación de elementos monopol ísticos en lo s dos lados del mercado; la explotación masiva de los recursos humano s y minerales de los países pobres, dejaría de
fun cionar como un a prima a la des idi a tecnológica
de los últimos años en el campo energético y Un
lógico racionamiento de lo disponible se impondría
UNA IDEA central de la economía como
estudio de la asignación de recursos es precisamente la de que un precio bajo suscita el
consumo generalizado y que la perentoriedad
de ese consumo (absoluta y relativamente, es
decir, sin y con relación a la. posibilidad de
sustituirlo por otro similar) es la que fija un
límite a la propia caída del precio y restablece
el equilibrio. Equilibrio significa aquí la posibilidad de reproducir este consumo en períodos su bs igu ien tes. En el caso de los productos
que in corporan componentes primarios escasos
(o no reproducibles como, por ejemplo, los
crudos) este equilibrio debe ser móvil al alza,
pues hay implicado un proceso de agotamiento, y só lo puede ser contenido por la aparición
de sustitutivos que antes resultaban excesivamente co stoso s y ahora aparecerán en la zona
de lo económico (rentable). Pero cuando el
tingl ado montado y las inversiones comprometid as en torno al producto en cuestión es
complejo, voluminoso y rígido, lo s costes inherentes, o su sustituc ió n por otro, pueden ser
tan a ltos que el alza del precio de equilibrio,
a partir d e un momento determinado, puede
ser rápid a y fuerte, sin límite aparente.
Éste es e l caso del petróleo en rel ación al
complicado s iste ma occ id e ntal (y soc ia lista)
de tran sporte por carretera y automóvil y de
producción d e materiales sintéticos para el
tex til , química final, etc.

En est a perspectiva es cuando apreciamos la modestia de los avances tecnológicos h abidos y su carácter unil at eral (máximo aprovechamiento de recursos
exi stentes medido en velocidad, pot encia , poder dest ruct ivo, et c.. pero escasos a van ces e n las líne as que
imp lican poco uso de re curso s natur ale s, m en os ri esgo
de acc ide ntes. etc .). Al propio tiempo co nsta tam os la
grav edad de dej ar la estrategia d e la rel aci ón hombrem edi o e n m an os de un os poco s g ra ndes ce ntros de
decisi ón -ll ám en se multina cionales, a ltos est ados m ayores o comi tés cenlral es- c uyo ca m po de intereses
no es lo sufi cicn tcmc nt.. a m plio para prev enir irrespo nsab ilid ad es Ilagrantes. Un eje m plo de estas últi11l,I S es ~I m o ntaj e de un s istcrna de tra ns po rte y un a
ser ie de ind ust rius b.ixicus sobre la base de un re-

�ros 1 .í ~11 rlós

I&gt;U . CIU 'CII\1\1 :N

ro

259

Fig. 13. El cam po de lo no eco nóm i co se va haci endo más pequ eño: e l ai re que re sp ir amo s, e l agu a qu e beb emo s, el esp ac io
vis ual y e fectivo .. . todo s estos fac tores que hasta hace bi en poco se daban por de scon tados. empie zan hoya tener un precio .
Preci o que los gra ndes con sum id ore s de es t os re cu rsos (e spe ci alm en te la gr an industria ) no pagan en ab soluto, a men os que
la libertad de l mercado sea modificada por intervenci ones consc ientes de los grupo s soc ial es a través de meca ni smos
po li tica s democr ático s. De ot ro modo , a la ex plo tación en la fabri ca se suma la exp lot ac ió n en el co nsumo, es de ci r, la
deg radació n de las co ndic io nes de v id a que se pue de n obt ene r c on un mi smo salario . La preo cupación por es tos pr obl ema s
: I ~ n e su ori ge n ta nto e n la co mbativi dad de lo s trabaj ad ore s c omo e n la ge ne ra liz ac ió n a las clase s media s de es te ti po de
-moobreci rni ent o de la c al i dad de v i da. (Arch iv o .)

curso cu ya du ra ción no se ga ra n tiza para m ás allá
de 20 a ños - el c aso del pe tr óleo-e- y con unos
cos tes de recon versi ón de los qu e muy poco se sa be,
. (Ce r IO qu e son elevados,
"Q ué mejo r entonc es qu e los efectos de la m ayor
,.;l hició n d e los pa íses produ ctores so b re el precio
d:: sus recu rso s? Só lo así pued e evitarse un ajus te
c. uast róü co . Pr ecios más alt ox, red ucció n d el co nSU l1l 0 , vent aja para la
inv estigación de proce sos y
recursos sust itut ivos, mayor duración de las reservas existentes. Todo ello d ebe contribuir a una

transición menos ab rupta a modalid ade s distintas d e
produ cci ón y consum o.
Si esto es así , la resistencia du ra y a largo plazo
de los Gobiern os occidentales a esta cla se de tr a nsici ón (up arte del regate o a cario pla zo , que es aqu í
un e pife nó me no ) só lo puede enten derse 1) por s u
ap ego a intereses ind us tria les en cris is y 2) por el
d isgusto co n que ve n la redi stribuc ión de poder econ ómico y polirico implicado en la tran sición ha ci a
un aumento de precios. Nadie daría un céntimo por
los buenos sentimientos de los altos funcionarios oc-

�2(ÍO

LOS 1.i 1.111'1.S 1)1.1. (,RI:CI"lll .'1 m

cidcntulcs, cuando deploran la «c xccsi v.n conccntr.rci ún de dólares en manos de los jeques árabes. No es
la suerte de las poblaciones dc cs(os paíscs lo que
les preocupa. sino la preservación dc un cquif ibrio

mundial en el que estas últimas no tienen nada que
ganar.

El mecanismo intencional es seguramente más complicado que esto. Una redistribución a escala mundial
de poder económico, en e¡ sentido apuntado, implica un estrechamiento del margen de maniobra de
los grupos dominantes en los países avanzados, y
sus Gobiernos, en el regateo doméstico (lo que los
marxistas llamarían lucha de clases) con las masas
productoras. Esto es importante de entender. en una
cierta medida el 'tratamiento que los países avanzados han podido hacer de la fuerza de trabajo y los
recursos naturales de los países pobres, el considerarlos como bienes prácticamente libres, o con un precio
mínimo, ha sido uno de Ios puntales de la transformación de la fuerza de trabajo occidental en un
bien económico. Mejor dicho, esa transformación,
producto de un proceso consciente de organización y
lucha por parte de la clase obrera industrial avanzada, ha podido ser contenida dentro de unos límites razonables gracias a aquella disponibilidad de
energía y materias exteriores.
Ya Aristóteles consideraba a los esclavos como
parte de la naturaleza, lo que le permitía reducir a
un mínimo el campo de la economía social y condenar 'la expansión del fenómeno mercantil. Algo
semejante estamos viendo ahora, cuando los herederos de la ciencia social europea del siglo xtx, basada en el utilitarismo, condenan desesperados los
excesos hedonistas de los propietarios del cobre, el
petróleo o el café y su excesiva fe en los precios
de mercado.
Un mundo se viene abajo, una determinada distribución mundial de poder. La ampliación ininterrumpida del campo de lo económico topa con unos
límites, primero sociales y políticos, luego (solamente
luego) técnicos. Pero los grupos favorecidos en el
actual reparto de poder tienen interés en presentar
en primer lugar estos últimos. No es sólo que el
petróleo se acabe y esto confiera un poder a sus
productores. como nos dicen. Es que el incipiente
poder que a estos productores confiere una distinta
distribución mundial de fuerzas (y particularmente
la aparición de naciones no capitalistas) les permite
plantear una negociación más dura en el establecimiento de unos precios que hace tiempo deberían
estar en alza. Y el tipo de progreso tecnológico de
los países avanzados no parece de momento capaz
de obtener recursos sustitutivos al ritmo que requcriría la ambición, históricamente consolidada, de
sus masas productoras.
«Hemos utilizado el ordenador como instrumento para mejorar nuestra comprensión
de las causas y consecuencias de las tendencias aceleradas que caracterizan el mundo
moderno, pero no se necesita ninguna familiaridad con los ordenadores para comprender

o discutir nuestras conclusiones (... J- Nuestro
propúsilo es abrir el dcb.uc.»
«Por el momento [as siguicntes conclusiones
se deducen de nuestro trabajo:
1. Si las tendencias actuales de las cinco
variables siguientes
población mundial;
industrialización (o capital);
polución;
producción de alimentos, y
agotamiento de recursos no renovables
continúan sin cambios, se alcanzarán los lírnites del crecimiento en este planeta en el curso
de los próximos cien años. El resultado más
probable de este hecho será un declive más
bien repentino e incontrolable tanto de la
población como de la capacidad industrial.
2. Es factible alterar estas tendencias del
crecimiento y establecer un estado de estabilidad económica y ecológica sostenible hasta
un futuro remoto. Ese estado de equilibrio
global podría diseñarse de modo que las necesidades materiales básicas de cada persona
fuesen satisfechas y que todos tuviesen una
oportunidad igual de realizar su potencial
humano.
3. Si los que poblamos el mundo decidimas luchar por este segundo resultado en
vez de aceptar el primero, cuanto más pronto
empecemos a trabajar por conseguirlo, mayores probabilidades tendremos de éxito.x
«Al construir el modelo, seguimos cuatro
etapas fundamentales:
1. Ante todo reseñamos las relaciones causales más importantes entre los cinco niveles
(citados arriba) y dibujamos la estructura de
sus interrelaciones fundamentales... pensando
que sucesivos refinamientos, debidos a un conocimiento más detallado, podrían añadirse
después, una vez que el sistema simple quedara
claro.
2. Entonces cualificamos cada una de las
relaciones con toda la precisión que nos fue
posible, utilizando datos mundiales donde los
habla disponibles y datos locales característicos en el resto de los casos.
3. Calculamos con el ordenador la operaClan simultánea de todas estas relaciones a
lo largo del tiempo. Verificamos entonces los
efectos derivados de introducir cambios numéricos en los supuestos básicos para hallar
los determinantes críticos del comportamiento
del sistema.
4. Verificamos finalmente el efecto de introducir en el sistema global las diversas 1'0lít icas que actualmente se proponen para mejorar o cambiar el comportamiento del sisterna.»

Extraído

de

D.

H.

MEADOWS.

D. L. MEADOWS, 1. RANDERS,
W. W. IlEHRENS: The Limits fa
Growth.

�I.OS I j 1-11 r I S () I l .

("f{

H 1,\ 111 N 1(1

261

pelníko. la cner~ ía uuclcn r, la s fibras s inté ticas. el alumiui o. ctc .»
(1)
La su pos ic i ón de q ue el pro greso técnico
no tien e por qu ~ most ra rse tan p oten te en el
períod o l'nO-2070 co mo lo fue en el 1H701970. no tiene en cu ent a que 50 % de la investigación y de sarrollo de productos se rel acionan con fines militares y de prestigio, y menos de dos por ciento con problemas agrícolas,
umbicntulcs e indu striales urgentes. El taisscz
inno ver es tan obsolet o hoy como el laissez
passe r .

Fig. 14. i Estamos entr ando e n la fase de rendimientos decrecie ntes en la inves tigación? ... El trabaj o cientí fico med io
en eco nomía e s leido p or 1,3 persona s, lo que supone que
la inmensa ma yor ia de los mism os es le ida só lo po r sus
autores y el co m it é de sel ección.- ( L W ilkins on, cita do por

E J. Mi shan y por Julio Seg ura en ... En tomo al cr e cim iento
econ ómico », Informac ión Comercial Española, mayo de 1973.
pagina 160 n.). (A,cI' ivo .)

Las críticas que el optimismo tecnológico
y social dirige a la sequedad de las conclusiones del informe del MIT so bre los límites del
cr ecimiento pueden re sumirse as í:
1) « Exces iva ate nc ió n a los límites fí sic os
del crecimiento omitiendo cambios en los valores, cambios que quizá sean los elementos
d iná mi cos m ás importantes del sisterna.»
2) «Los lím ites sociales y políticos al crecimiento pueden ser más importantes que lo s
físicos.»
3) «Es correcto favorecer nu evas técnicas
qu e no dañ e n e l medio, pero no est á ju stifi cado un crecim iento nulo: las re stricciones no
so n en re ali d ad tan estrict us.»
4) «E l pro blem a no est á en escoger e ntr e
crec im ie nto o n o creci m ie nto, si no en d eci di r
la co m posi ció n de la produ cción y su d istribuci ón .»

5) «E l in form e del M 11', co mo M althus,
sub estima el p ro greso técni co: incl uyendo va riables indi cativas del mi smo , todas las ca tástrofes pr evi st as quedan pospuestas. Una prcvisión hecha en l S70 no habría incluido e l

En el campo form al las críticas se convierten
en Un proceso general contra los modelos rnatemáticos tratados con ordenador:
1) Estos modelos proporcionan una aparienci a de conocimiento de lo que se ignora.
2) Desprecian en general los el ementos no
cuantitativos.
3) Pasan por a lto complicados problemas
de agregación (así cu ando se hacen previsiones
de población mundial o de producción industrial, sin distinguir entre países adel antados y
atrasados y, dentro de éstos, entre paí ses con
y sin importantes recurso s naturales, etc.).
4) Presuponen un a rigidez muy marcada
de a lg u nas de sus características, precisamente
como requisito d e la p ro yecc ió n de las características variables.
5) In corporan presupuestos políticos ingenuos pero no di scutibles por parte de gente
no ve rsad a en el lengu aj e matemát ico.
6) Representan en definitiva un int ento de
su stitu ir conocimientos por matemáticas y comprensión por cálculo.
(Extraído de Thinkin g ab out the
Future, A critique 01 «T he Limits
t o Growth», Su sse x University
Pre ss, 1973.)

L1. si m pl ic idad de los a rg um entos puramente técnicos, basad os en pro yecci on es d el futuro en término s físico s (población, recu rsos primar ios, producción industrial. polución ), no es tá d el tod o ju stificada.
Son pr eci sa s 10 qu e lo s c ie ntíficos so cia les llaman
«variables (o ecuaciones) de comport amiento» para
poder ha blar coherentem ente sobre el futuro. Y estas
relacion es adicionales incluyen tanto los distintqs
tipos de progreso técni co co mo las re lac io ne s de
poder en tre di stintos s ubg ru pos hum anos. L as pró="
yecc io nc s f ísicas so n útiles tan só lo en cua nto represent a n un determin ad o «esce na rio » - q ue sabe mos
que c o nd icio n a rá el
n unca se d ará así, tal c ual compo rt a mi ento tant o inno vati vo co m o político (y
tan lo int e rior CO IllO inte rn acion al) de los grupos hu m anos e n p rese ncia. co m po rt a m ie nto q ue a s u vez
incidir á so l -re e l esta do de la s va ria b les purament e
Iísic. rs: im ug in cmo -, por eje m plo el efe cto, ya cit ado,
del de sarr ollo económi co (obtenido qu izá gracias a
una nuis a lta valora ción de los recurso s primarios
en pod er de los pa ise s a tra sa dos) sobre el c o m p o rta -

�2ú2

L OS LÍ.\lIT I' S DI 1. ('IU CIí\lI ENr&lt;l

m ient o dcmogr áfic o d e los mism os pa íses

-p~rsl'~ c­

li"a oplimisla - 0, al contr.u iu, la acclcrución dc l
proceso de: expoliación de recursos naturales rcxult.uue ele una

por

parte d e

guerr a d e ; I g lc~i\"l n su hre estos paí sLs
los m ás a va nzn d ox - p&lt;: rs r ~ c l i v : l no

dcscart ahl c per o con un lim itc cla ro en el equilibrio
de pod er entre g ra nd es potencias, cap italistas y no
cnpita listus -c-, o bien, por último, el mi smo tipo •Je
e fectos producido no por una guerra abierta, sino
por la modificación interior de los reg ímenes políticos de los países productores a po yad a por algunas
grandes potencias y sus testaferros en la zona en
cuestió n,
Esta incl usió n de variables so cio po liticas, que ya
está pre sente en las teorías del imperialismo de los
primeros 20 años de este siglo, tiene inconvcnientes , desd e luego. La nitidez de los modelos ba sados
e n rel aci ones principalmente físicas y demográficas.
co m plica das {Id injinitum gracias a l uso de ordenad ores e lec tró n icos , pero relativamente si m ples al fin
y al cabo, desap arece para da r lugar importante en
el diagnóstico al criterio de los científicos en 10 que
concierne al tipo de rea ccio nes sociales previsible
a nte det erminados cuadros de parámetros naturale s,
físicos o primarios.
El bizantini smo de las polém ica s en el interior de
la más ac red itada de las escuelas globales de c ie nc ia
so c ia l - l a escuela marxista- es una prueba de la
inutilidad de muchos de los esfuerzos en esta línea
má s inclusiva. Es posible que al verse obli gado a
«escoge r» un o o va rios mod elo s de comportam iento
soc ial re lati vamente s im ples pa ra no cargar exc esiv amente el a ná lisis -sobre todo s i tenemos en c ue nta
la inf eri oridad del instrumental técnico con qu e normalment e operan las escuelas no ortodoxaslos
teóricos s ituados en est a línea tiendan a un cierto
(y paradójico) conservadurismo de categorías a na líticas fund ament ales. Así por eje m plo, en el an álisis
marxi sta más corriente, e l papel de los Estados nac io nales, o de las cue st iones es tr ic ta me nte militares,
queda a bso luta m ente subordinado a la vitalid ad de
una hipotética so cied ad civil (que hoy llamaríamos
«m ultinacio nal» ) independiente y. por asi decirlo ,
pr evia a cualqu ier ac ontecimient o en la esfera estata l, Esto. má s de cin cu ent a añ os de spu és del an áli sis
clásico del imperiali sm o y cuaren ta después de Keynes
y de los fascismos . es realmente d ifícil d e comprenderAun así. sin embargo. es m ás que probable que
un análi sis del tipo que he llam ado «inclusivo» (inclu sivo de rela ciones soc iales ) se a mu cho menos
peli gr oso y mucho m ás hon esto qu e el «ma lt hus ianismo co n orden ad ores» e n que co nsiste n los e je rc icios del tipo del de MI T : menos peli gro so po rqu e
la exac titu d de sus result ados no está deformad a por
1" ilusi ón de ver acidad que pr oducen los mo d elos
pasad os por máquina ; es decir, que el prin c ipi o
gar"age in, ga rbage o u t (no sa lc del mod elo m ás de
lo qu e po nemo s al pri nc ipio) e n que tod os es tos
e je rcic ios se basan , es mu cho m ás a pa rente e n el
cas o .. de los a n ál isis inclu si vos. Y es más q uc prob¡¡ble qu e anál isis de este tir o sea n los quc es té n
a la orde n del día y los que oc u pa r án mayorm ente

a lu ~ ~ ic " t ifi t:'{ tS spc ia lcs e n ad cl .uuc , una vez qu e el
cscc n.ui, prudu cido por los ;Ina listas de s is te m as ha
ll.un:«!o la .u cución so bre la existen cia pre sumible
de una ser ie d e lím ites al crecimiento. Sig ile s ie ndo
c ierto en c u ulq uiu r GI S,) que la inici ati va del deb ate,
y por (;1I1l0 su Iorm a d c aparici ón, habrá est ado en
manos d e expe rtos co nvenc io na les. Hi stóricamente
esto pud o 110 haber sido así : los tem as de la economía política de Rosa Lu xcrnburg, por ejemplo, no
SO I1 ajenos al tipo de preocupaciones que hoy airean
esos expertos --espe cialmente la insistencia de aquélla en la ne ces idad pa ra el capit ali sm o de una constante incorporación de á reas aún no sometidas a la
economía mercantil- . Lo mi smo podría decirse
quizá de la afirmación de Trotsk i (en 1938) de que
las fuerzas productivas del mundo habían dejado
de crecer- Pero la casi total de spreocupación de los
marxi stas por la positividad de estos argumentos los
ha con vertido e n general en argumentos, como decía,
sim pleme n te más honestos.

«Tras muchas discu siones, hemos decidido denominar equilibrio al estado de población
constante y capital co ns ta nte. Equilibrio signific a balance o igu aldad de fuerzas opuestas,
En. los términos dinámicos del modelo mundi al,
las fuerza s opuestas so n 1 as que producen el
aumento de la pobl ación y el capital (tamaño
familiar de seado a lto, po ca efectividad del
control de nat alid ad , alt o ni vel de inversión)
y las qu e provocan su d escen so ( Ia lta de al imentos, polución , a lta tasa de depreciación ti
ob sol esccnci aj . A sí pu es, la d efinición básica
de est ado d e eq uili brio gl obul es qu e la poblacióll -" el ca pit al sean esen cialmente estables,
cotn pensándo se los [actores que ti enden a su
aum ento )' di smin ución, gracias a 1111 con/rol
cuidadoso de los misnt os»
¿C uá les so n las condiciones precisas para
producir este result ado? ¿A qué niv el se produciría este equilibrio y co n qu é grado de
bienestar?
Co nd ic io nes :
l . La pobl ación se cst ubili zn igu al and o la
ta sa d e nacimientos a la de mo rtalid ad en 1975.
La ca pac ida d indu st rial se ad m ite qu e crecerá
naturalment e ha sta 1990, despu és de lo cual
se est abiliza también a través de igualar la tasa
de inversión a la tasa de depreci ación.
2. Para ev ita r una escase z de recursos no
ren o va bles, se supon e qu e el uso de recursos
por u nida d de produ cción industrial se reduce
hasta un cua rto de su va lo r en 1970 (és ta
y las cinco políticas sigui entes se introdu cen
en

1975)_

3. Para reducir aú n más el ritmo de a go tn rnic nro de recursos y el de po lució n, se d espla znn las prefer enc ia, eco nó micas de la so c iedad hac ia IlI S xervicio s del tipo de la edu cación y los de san id ad en d etrim ento de los
bien es rn.uerialcs producid os en [.ibrica (cambio que se o btiene inrro d ucic ndo u na rela ción

�l.OS

1.

2.

Previsiones MIT (versión simple)

Lo que ocurrirá si no cambia ning un a ten d enc ia. De 1900
a 1970 los datos son históricos. A li m ent os. producción in .
dustrial y población crecen expon en ci al m ent e hasta que los
recursos limitados provocan un ír en o n f crectrmento Industrial. Población y polución siguen creciendo hasta la calda
final ,

3.

crxru

LÍMI1 TS DI 1. C R I

263

NHl

Previsión MIT (con el doble de recursos)

Lo que ocurrirá si se descubren reservas de recursos hasta

el doble de las hoy conocidas y las demás tendencias no
cambian . El crecimiento industrial puede proseguir por un
tiempo mas. Pero el aumento consiguiente de la polución
sobrepasa los limites de saturación. Aumenta la tasa de
mortalidad y disminuye la producción de alimentos.

Equilibrio mundial (1)

4.

Equilibrio mundial (2)

¡-.~.:::::.:; - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - '

:

:

~.

II

' - - . ~U rt.ol)t.

l~

l - :::: ~ ~ ¿

~

zz
¿
¿¿

1

~

I

~

z

ce

'
o;

. .~
e:--

~

........P'O.uei6"

I

.........~!-.~!.-.~~- - - ~•.!!..' !.•..!!-•.!. I!!.!..~~.~!!.!..~!..• .!.•..!!

o
o

AÑOS

5t:

I

oc

Z

I

~;: Z

...... pob4lK:iÓl1

z. z
~ :E:=.:~::&gt;=

~~~8

I

'HlI...co6n

1

Z

I
?; ~ _

---...... r rod u.c:ciOn ,"du~t1.aI

,

~

I

I
I

_

"""

zzz~~~~~
.

1
I

:

.•..•...•.•.• ~

I

..

o
o

•••• ·····~ - - - - - - - - - ..!!..·.! !..·.! !.. _ - - - - - - - - - _ol
o

N

2

Lo que ocurrirá si se aplican las politicas r eseñadas en
la página 262 . La producción industrial per cáptta alcanza
un equilibrío a un nivel triple del promedio mundial

o

o

A ÑOS
Lo que ocurrirá

SI

N

los frenos al aumento de la población

y del capital se producen con los retrasos naturales en
el sistema El nivel de equilibrio de la población es superior y el de la producción Industrial per cápita inferior al
cuadro 3

en 1970.

Fueme rile LlfTllh to Grovvth . Potomac ed.non 1972 pp '29 lJJ 1GB v 112

1

Z

: :0: ~ ~
I

•••••

-

Z

¿

1
I

~ I

ev"'-r..t,bI.....per eápaa

I
I
I

Q:o: rrr:t
a::.c r.""a:::
I
.............
I

c:r:.CI::

¿

I

a::: O:: ocC::

(Ca:

Zoc
cece Z

:

I
. ~ a:Q

zzzz

I

f
I

1

--...........
zzz

I
l

I

I'

.~

l Z

1 z Z z z z

NQT,' N

T.l'"j de n&lt;llalid"d M - Tasa dr:' mur1dl,\lnd R

Scrvic-os pcr cápila len

,f{~,In~S/&lt;Jrlo¡

�264

!.os

!.íMI n ·s DI l . ("1{ 1:(" 1,\ 111 NTO

F ig . 15 Un n de las ce nse c u e nctas de la p o luc ró n de
lag os y m are s es la re ducción del grad o de c o n c ent ra ci ón de oxigen o en el agua
En el mar B álti co . por cjernplo, la con centración de o xt -

geno ha

descendido

de

tal

modo que . a ciertas profundidades, prácticamente ningu na fonna de vida acuática es

viable . En el lago Dntario
ha podido comprobarse cómo
al aumento del grado de utilización del mismo en calidad de vertedero final de
re siduos municipales, industriales y agr ícolas , corresponde una d isminución del
volumen de capturas de pe·
ces. (Sin/es·Rolger.)

que d a los serVICIOS «desea dos» pc r cáp itu
como función creciente del nivel de rent a).
4. La polución genera d a por unidad de
producción industrial y agraria se reduce a
un cuarto de su va lo r en 1970 .
5. Co mo quiera qu e las cua t ro políticas antcriores darían como resultado un ni vel de
alimentos pcr c ápita más bien bajo, a lg u na
gente seguiría mal nutrid a si la tradicional desigualdad en la distribución persistiera. Para
evitar esta situación se valora muy alto la

producción de alimentos s uficientes para todos.
Por tanto, se re orienta el capi tal hacia la produ cción d e a limen tos aunque tal inversión
se ria con sid e rada «unt iccon órnica ».
G. El ace nto pue sto en un a agricultura muy
ca pita liza d a. s i bien nece sari o para produ cir
ulimcruos bust.uucs, co nd uc iría a una rápid a
erosión del sucio y ugot umie nto de su fcrtiliclad. imposibilitando la cstubihdad a largo
plaw del sect or agrario. Esta política implica
pues. por eje m plo. la utili zación de capital

�!.OS

I iM IITS DI I

('1(1 ( '1~111 N

ro

265
Flg, 16.

A Itnale s del siglo

pas auo los Ingleses se po r c a laro n de que la cnpa ctd ad
del mundo e stertor (ultramar
para ellos) par a co ns um ir mn nUriJClUr8S
británicas
a
un
precio r&lt;Jvoruul e par a l os la bncantes
no
e ra
infinita
Otros paises pr e te ndi a n par licipar en e l monopolio in-

dustrial
mundial ;

británico
para

de

ello

ámbito
pusieron

aranceles a la importación y
protegieron el desarrollo de
sus industrias nacionales. pri-

vando 8 los ingleses de mercados para sus manufactures
y amenazándoles en los de
terceros paises. La reacctén
británica consistió en su stt tu ir librecambismo por imperialismo con el fin de asegurarse políticamente el do minio de esos mercados, asi
como los recursos naturales
de los mismos paises. Las
demás potencias siguieron la
misma linea . Hoy todo el
mundo deplora la voracidad
con que los países avanzados
consumieron recursos natura-

les exteriores en su ascenso
como grandes potencias. (Ar-_
chivo ,)

para obtener abonos a partir de de sperdicios
orgánicos urbanos que serían así devueltos a
la tierra (lo cual reduciría también la polución).
7. La detracción de capital de la industria
para dedicarlo a servicios superiores y prod ucc ió n de alimentos, y al reciclaje de recursos y control dc la polución (de acue rd o con
los seis puntos anteriores) conduciría a un
nivel final bajo en el stoc k de capital industrial.
Para corurarrcstar este efecto se incrementa la
vida media del capital industrial, lo que irn-

plica un di seño mejor de cara a su duración y
reparación, y menos capital desechado por
causa de obsolescencia (desgaste económico,
por ejemplo, de la maquinaria, debido a la
aparición de maquinaria más moderna).
Nivel de bienestar:
«La pobl ación eslabilizada mundial es só lo
ligcrarncnte superior a la actual. Hay m ás del
doble de alimentos [la cápitu que en 1no por
t érmino medio, y la vida media es casi de
70 años. La producción industrial pcr cdpita

�I OS

l.í~'ITI ·.S DLI

C Rl ( ·1,\111

"ro

esl;; b.rst antc por en cima del nivel actual , y
los se rv icios [la c ápita se han tripl icado. El
i ugrcso medio por person a (producción industrial, alimentos y servi cio s) es de unos 1~00
dólares - a pro xim ada mente la mitad del ingrcso medio actual en Estados Unidos, igual
al ingreso medio europeo y tres veces al actual
ingreso medio mundial-o Los recursos se van
agotando aún gradualmente, tal como tiene
que ser en cualquier supuesto realista, pero el
ritmo de agotamiento es tan bajo que da tiempo a la tecnología y a la industria a adaptarse
a los cambios en la disponibilidad de recursos.»

cco uo m in ""I itica de 101111 Stuar t M ili (li b ro IV,
capítu lo (¡ : «So b re e l esta do es tacio na rio» d ccl ara ba
que

Extraído de D. H . MEADOWS,
D. L. MEADOWS, J. RANDERS y
W. W. BEIlRENS: T/¡e Limits td
Growth ...

¿Es que Mili no pensaba en la posibilidad de que
la economía de 'los países atrasados dependiera de la
de los más avanzados y viceversa?

¿Por qué es precisamente ahora cuando nos damos cuenta de que existen unos límites al crecimiento económico? Tratándose de un fenómeno a
largo plazo tampoco puede considerarse clima algo
totalmente nuevo. Las respuestas a esta cuestión sólo
pueden ser tentativas; el tiempo dirá qué papel cumple esta polémica. Pero pueden aventurarse algunas
conjetu ra s.
En primer lugar, tal descubrimiento de los límites del progreso no es, como se ha dicho , Un fenómeno nuev o en el pensamiento occidental, sino más
bien recurrente. Trataremos de ver a qué obedecen
esos ciclos de pesimismo económico, si es que existen
reglas válida s en general para los mismos.
En segundo lugar, parece claro que el limitacionismo se in serta dentro de un «malestar civilizacional»
más amplio. por utilizar términos de Robert Heilbroner. (V. el trabajo «El porvenir humano».)
Antes de examinar estas líneas de expli cación con
mayor detalle adelantemos dos hechos que en todo
c aso parecen fundament al es:
h a de sa pa recido , a l menos momentáneamente, la
fe cie ga en la innovaci ón que caracterizó en
buen a parte las décad as de los 50 y 60. Exist en indicios de lo que los economist as ll aman
rend imientos decrecientes en el campo mismo
de la investigación y el desarrollo de nuevos
productos;
se extiende la certe za de que el modo de vida
de la delgada capa de la humanidad, que ha
sumi nistrado hasta a ho ra modelos y motivaciones de mejora , tanto a los sectores atra sados y
op rimidos de Oc cid ent e como a las m asas de
los paí ses pobres, no es un modo de vid a gene ra liz a ble: el mun do no d a para t anto , o más
exacta m ente, no da par a eso.
Ya e n dos ocasiones, por lo menos, lo s economi stas bri t:íni cos se pronunciaron por la conveniencia (no ya la posibilid ad) del estancamiento económico. H emos citado una de ellas: en lR48, e! año
de la rev olu ción social e n EUropa, los Principios de

« El m ejor estado de la naturaleza human a
es aquel en que, no habiendo pobres, nadie
de sea se r más rico».
«El aumento de la producción - sigue Milles sólo importante en los paí ses atrasados del
mundo; en los más avanzados, lo econórnicamente necesario es una mejor distribución, para
lo cual es indispensable una más estricta contención dcmogr áfica .»

«Por razones de independencia nacional --dice
por una parte- es esencial que el país no caiga
muy por deb ajo de sus vecinos en estas cosas
(incremento de la producción y acumulación).
Pero en sí mi smas -añade- carecen de importancia, en tanto el incrernenjo de la población
o cualquier otro motivo impide que la masa del
pueblo participe de modo alguno en 'los bene,
ficios .»
[Qu e produzcan ellos, los países atrasadosl, viene
a se r la consign a de Mili, mientras Inglaterra se concentra en aplicar todos los resultados de! progreso
técnico a reducir la jornada de trabajo antes que
a crecer en producción y pobl ación. Lógicamente,
com o e! esquema ricardiano había puesto de relieve,
la duración de la jornada de trabajo en Inglaterra,
el bienestar de las masas, dependía de los términos
de intercambio de las manufacturas allí producidas
en el mercado mundial, donde se cambiaban por alimentos y materias primas. Esto iba quedando olvid ado en un siglo qu e no vio ninguna gran guerra
internacional (de spués de las n apoleónicas y a salvo
del interludio bélico franco-pru siano de 1871) y sí
en cambio la apa ric ió n de una nu eva clase, el prolet ar iado indust ri al. pr esionando por una redistribuci ón de la rent a en los países av anzados. Lo único
importante, en el campo intern ac ion al, era «no caer
muy por deb ajo» de los dem ás 'países industrial es.
Lo s atrasados no planteaban aún ningún problema.
Poco menos de un siglo más tarde, en 1930, Keynes pronunciaba en Madr id- una co nfere ncia sobre
« Las posibilidades económica s de nuestros nietos»
(publi cada lue go en sus Essays () 11 Persuasion) , El
pr obl em a de la fu erza rel ativa de lo s países indust ria les de Eu ropa occ ide nta l h abía ya provocado la
primer a gu erra mundial. y d ado paso a la cri sis de
los a ños 30. La re ce la de Kcy nc s, con el Imp er io
b rit ánico um en a zndo de muerte, era una versión m od ern a de la utopía mil liana:
1)
2)

3)

Control de nat alidad.
Impedir las gue rras.
Confiar en la ciencia y en la innovación.

�I.OS

t.ixu u

S

DI l . &lt;"I{I-.C I,\ 111 N l o

Fig . 17. -P ar a los Ideólogos del catastrofismo demográfico se trata de " c onvencer" a l o s habitantes d el su bdesarrollo de la
conveniencia de i niciar la "transición" bajando la fe cundida d I . J. Lo s trab ajo s act uale s e n este impo rta nte ca mpo de "avoda
al tercer mundo" se d iri gen haci a la este ril izac ión irreve rsib le tanto de varone s como de muje res . [... 1 El loco inter és por
soluc io narles a los paise s pobr e s su atra so por v ía demográfica nace de una v is ión politi ca bastante si mple: una de mografía
galo pante puede ayudar a que se pr oduzca la exp losión c apaz de acabar con un sis te ma que mues tra bien a las cl aras su
" capaci dad para re so l ver e l problem a del desarroll o - (J Legu i na, Cambio 16, 2-X-1972) (Archivo )

4) Dejar que la ac um ulac ió n de ca pita l se a s irnplcmcntc un a rcsu lta ntc de la d if erencia entre producción y co ns u mo : no ya e l móvil del s iste ma
·~ l) n ó m i co .

.Cu ál es el s ig ni fica do d e esta receta '! Qui zá pucin terpre ta rse as í: « No queremos má s pobres llal11 an ou a la pu erta. No explotem os a fas nacio nes
po bre s hasta el punto de justifica r su rebelión : que
las cosas sigan s im pjc rncn te tal co m o están . Pu est o
qu e no tenemos los recursos para mantener nu estro
~ .l

imperi o por la fuerza, tr at emos de pacificar e l mundo».
Ho y nu est ra arma es la cienc ia, la tecn olo gía. En
cu an to a la esc ena nacion al , empecem o s a tomarno s
las COS; IS con calm a. El exc edente di spon ible para
in vasión deb e ría ser un su b prod uc to de la a ctivid ad
económica. no su moti vo . Y só lo un a pequeña parte
del mi sm o debería ir a par ar a los rentistas (en
este caso el ca pita l finan ciero) mientras que la mayor
parle tien e que canalizarla el empresario, la ernpresa csuua]. aun si la privada no se av iene a tra hajar con redu cidos o pequeños márgenes de beneficio,

�2M';

I.(!S l.iMI

«Cuando la acumulación de capital

110

n·s DEL CKLCIMIEN ro

sea ya

u na cuestión de importancia social decisiva [.. .]
- pc nsa ba Keyncs - se producirán graudcs cam-

bios en el c ódigo rnoral ».
I.a obsesión por el crecimiento dejará de estar justificada . «Olvidar el mañana» y «Vivir para hoy»

serán por fin algo más que frases lanzadas con mayor o menor impotencia al paso de los comportamientos económicos (ahorro, previsión, regateo) que
realmente moldean nuestra sociedad.
«Pero, ¡cuidado! -añade prudentemente Keynes-, todavía no ha sonado la hora de todo
esto. Avaricia y usura y precaución deben seguir
siendo nuestros dioses por un tiempo aún. Pues
sólo ellos pueden guiarnos por el túnel de las
necesidades económicas hasta la luz del día.»
Tanto Mili como Keynes, pues, hacen coincidir
pesimismo económíco con optimismo moral. Algo
de esto estamos viendo hoy en algunos sectores del
limitacionismo. La diferencia crucial entre ayer y
hoy está en que ya no es posible la ingenuidad con
que tanto Mill como Keynes condenaban al resto
del mundo a «apañárselas»: a crecer con una condición que ninguno de los actuales países avanzados
encontró en su camino, a saber, el respeto a los
derechos adquiridos.
En el estancamiento económico como solución de
los problemas de la humanidad se juntan por tanto
utopías reformistas con intereses defensivos de los
imperios que han pasado su mejor hora. Esto es
tan válido para Aristóteles y la Grecia del siglo III
antes de Cristo, como para la Inglaterra de entreguerras y como lo es hoy para el mundo occidental en
general y Estados Unidos en particular.
Durante los años 50 y 60, con una cúspide quizás
hacia 1967-1968, el mundo occidental vivió en la
convicción, casi entusiasta, de que ninguna barrera
podía oponerse al progreso material, basado fundamentalmente en la investigación científica y en el
de sarrollo de nuevas tecnologías. En Estados Unidos
se suele hacer coincidir el desencadenamiento final
de esta ola de entusiasmo científico-técnico con el
lanzamiento del Sputnik por la URSS en 1958, la
constatación más o menos simultánea de la potencialidad bélica de esta última nación y la enorme
canalización de recursos públicos y privados que estos dos fenómenos suscitaron, en Estados Unidos,
hacia la investigación, las universidades, los programas espaciales y el desarrollo de productos relacionado s con la defensa.
Curiosamente uno de los resultados de esta amplia atención concedida a la ciencia ha sido más
bien inquietante: «hemos aprendido de nuevo que
no sa bemos nada», En campos muy diversos se ha
ido e xtend iendo la desconfianza respecto de la solide z o la bondad de los productos, los procedimientos
y las instituciones, Los efectos sec u nda rios empiezan
a se r conocidos y temidos en más de lo que se va lo ra n los efectos deseados - ta nto en el caso de las

medicinas como en el de la producción industrial
o el c rec im ie n to' de [as ciudades, en la utilización
de energía nuclear como en los tratamientos psicotcrápicos y los métodos educativos.
«Viv imos en un mar creciente de productos
químicos canccrígcnos .»
«Nuestro mundo está cambiando y, especialmente en los últimos 40 años, el medio
en que vivimos ha sido alterado hasta un grado
extraordinario.»
Según una estimación de la OMS, 85 % de
los casos de cáncer «se derivan de causas
ambientales».
«El aire que respiramos contiene gases y
partículas que nunca antes habían penetrado
en pulmones humanos. Los alimentos contienen productos químicos calculados y fabricados para mejorar su sabor, frescura y apariencia, pero extraños a nuestros intestinos,
hígados, riñones y sangre. Tocamos, ingerimos,
inhalamos, absorbemos una cantidad creciente
de materiales sintéticos y agentes químicos que
han existido desde siempre en la tierra pero
que nunca habían formado parte del entorno
humano inmediato.»
«Los cánceres que hoy estamos viendo tuvieron su origen 15 o 35 años atrás. Y los
agentes cancerígenos nuevos que estamos introduciendo ahora en nuestro medio no empezarán a producir efectos hasta pasadas unas
décadas. La prevención del cáncer del año 2000
está a la orden del día en 1974.»
Dr. E. C. HAMMONO, vicepresidente de epidemiología y estadística de la American Cancer Saciety; y Dr. 1. SELlKOfF, profesor
de medicina comunitaria en Mount
Sinai School of Medicine, Nueva
York.

L, obsesión de que producir y contaminar vienen
a ser lo mismo es muy expresiva de este estado de
cosas. No es ajeno a ello un hecho doble, específico de los Estados Unidos: la profunda implicación
de todo el aparato productivo norteamericano, y
especialmente las grandes- empresas, en una guerra
que ha aparecido progresivamente a los ojos del
pueblo C0ll10 una guerra imperial y represiva, la de
Vietnam; y en segundo lugar (aunque no es menos
importante) el hecho de que esta gu erra (de un
ejército científicamente destructivo contra otro basado en el trabajo simple) haya termin ado en una
retirada próxima a la derrota .
El paralelo de esta situación e n el terreno cultural ha sido la crisis de la utopía liberal norteamerican a acerca de la solución de tus problemas raciales y en general de las desigualdades soc ia les por 'la
vía de la educaci ón. Que esta crisis sea más o menos
definitiva es otra cucstj ón, pero lo cierto es que el

�LOS LÍMII TS DI'I. CRI:C1MII'NTO

'Ilpacto de las revueltas r aci alcs de Watts, Ncwurk,
,'!c':lera, fue tan fuerte como el de la ofensiva del
Telh en 1')(¡X -y aproximadamente sirnultá nco.
La agonía posterior de la conciencia nortcamcricana en ambos campos, con la subida de Nixon al
poder y la implantación de políticas de fuerza cada
vez más abiertas (desde el desmontaje del sistema de
«Wel fare» o Asistencia Social hasta el bombardeo
de Hanoi) puede observarse en la escena política y
cultural de aquel país, convertida en un enfrentanicnto entre unos centros de poder faltos de la legi. -uidad ideológica de 'los años del kenncdysmo, y
,,,da suerte de movimientos que cabría denominar
de rechazo y desconfianza tanto como de protesta:
la revuelta de los consumidores, la antipsiquiatría, la
pasividad de las religiones orientales que se extienden por las universidades o los mítines de las minorías de accionistas de las grandes empresas, que se
oponen a la producción de artefactos y procedimientos destructivos (como las bombas antipersonal desarrolladas por Honcywell para la guerra de Vietnam).
Lo más nuevo, pues, del pesimismo actual es que
.: extiende a [as posibilidades de la .tccnotogla, al
:'lcnos en los dos extremos del espectro ideológico.
Contra Mill y Keynes, que creían que el crecimiento
iba a ser difícil pero también innecesario, dado el
poder enorme de la ciencia aplicada a la producción,
tanto los sociólogos radicales (Jenks, por ejemplo, con
su crítica demoledora de la efectividad del sistema
educativo norteamericano) como Nixon (con su crítica práctica, por la vía presupuestaria, del mismo)
estarían de acuerdo en que hay que volver a una
':;::rta humildad en el terreno educacional y en las
....eranzas depositadas en la investigación.
Entre ambos extremos los liberales (en Estados
Unidos) y reformistas (en Europa, incluyendo las
esferas dominantes eh la URSS) siguen creyendo en
las posibilidades que brinda la innovación y el estudio ante el dilema del crecimiento en un mundo finito.
Pero es difícil mantener ya por más tiempo el
supuesto de neutralidad de la ciencia. Quién más,
quién menos, todos los optimistas se pronuncian por
un nuevo tipo de sociedad, por un nuevo tipo de
-laciones entre la esfera intelectual y la productiva,
un reconocimiento del hecho de que si bien las
.crzas productivas y la tecnología moldean las relaciones sociales, éstas han determinado en primer
lugar el tipo de fuerzas productivas, su estructura y
la clase de ciencia que conviene desarrollar.

269

\.a const atución de que cl modo de vida de lO o
de 20 % de la población de Occidente que ostenta
posic ionc» de poder y riqueza no puede en modo
alguno generalizarse en el futuro a la mayoría de
la población mundial, es la contribución más significativa de los limitacionistas, el principio del despertar del sueño que la cultura convencional de Occidente (incluyendo sus ramas críticas tradicionales)
ha estado fabulando quizá desde el siglo XVIII.
En nuestro país, un biólogo como Faustino Cordón
(&lt;&lt;\.a ordenación de la biosfera al servicio del hombre», Revista de Occidente, 12H, noviembre de 1973)
predica la dimisión de los expertos y técnicos para
dejar paso a la superior visión de los científicos.
Pero es más corriente hallar reacciones, quizá sólo
provisionalmente, que abandonan las promesas de
la ciencia y la tecnología en conjunto para adentrarse en la búsqueda de soluciones políticas en el más
amplio sentido de la palabra. Preconizar, por ejemplo, una ciencia aplicada a la simplificación del
utillaje productivo y a capacitar al individuo para
moldear su entorno inmediato (Ivan IlIich) parece
una salida política por excelencia, en la medida en
que parte de subordinar el desarrollo de la ciencia
a un designio social predeterminado.
Lógicamente, si el máximo al que puede llegar la
humanidad es a un nivel de riqueza por habitanteaproximadamente igual a la mitad del nivel presente
en Estados Unidos: 1) un gran fraude histórico ha
sido cometido; 2) es de esperar que Estados Unidos
intenten por todos los medios mantener una cierta
desigualdad, a riesgo de ver reducido su propio bienestar drásticamente; 3) el sistema capitalista, basado en la atribución a una minoría de buena parte
de los frutos de la expansión económica como medio
de movil ización del potencial productivo, deja de
ser un sistema practicable, o por así decirlo, interesante para la humanidad.
Estos argumentos que, como es obvio, deben intranquilizar a los beneficiarios (y a los ideólogos) del
actual sistema mundial económico y político --a)lllO
muy bien expresa el tono urgente y dramático del
limitacionismo-, no pueden, sin embargo, dejar totalmente tranquilo a nadie, y menos que a nadie
al socialismo tradicional concebido como método de
acumulación acelerada en un mundo hostil y aun
como sistema de distribución más racional de los
frutos de un crecimiento nunca puesto en cuestión,
excepto en los países más atrasados.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9960">
                <text>1789</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9962">
                <text>Los límites del crecimiento</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9963">
                <text>Contribució de Pasqual Maragall a l'enciclopèdia de l'editorial Labor Avances del saber.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9964">
                <text>Avances del saber</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9965">
                <text>Tomo III Ciéncia, Técnica y Cultura. P. 247</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9968">
                <text>1976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9969">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9971">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14348">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9961">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="655" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="177">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/655/BoletinAnalisisUrbano_1975_n1_PreciosSuelo_PM.pdf</src>
        <authentication>53038f1144a1c7d6f1bf392081467dab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41903">
                    <text>�����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9894">
                <text>1637</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9896">
                <text>Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el área regional de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9897">
                <text>n.1 Verano 75, p. 27-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9898">
                <text>Boletín de análisis urbano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9903">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9904">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9905">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9906">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9907">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10022">
                <text>Giménez Yuste, Mario</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14343">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10065">
                <text>Article publicat conjuntament amb el seu company Mario Giménez, al butlletí del "Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona".</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37258">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37259">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40334">
                <text>1975-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9895">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44956">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2735" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1523">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2735/InfComEsp_197506_n502_RadAme_p210_PM_BD.pdf</src>
        <authentication>1750de3a859b5306fdd2b6d100bd52e2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="44011">
                    <text>PASCUAL MARAGALL
Universidad autónoma de Barcelona

Los
radicales
americanos
Educación y
estratificación
laboral

e

REO que las polémicas entre economistas neoclásicos y economistas radicales
tienen casi siempre algo de frustración. Es
como si los primeros fueran conductores de
a¡¡tomóvil en la cuneta tratando de arreglar
una avería y los segundos fuesen peatones
incapaces de ayudar, poco interesados en el
tema. En lo que sigue vamos a resumir algunos de los argumentos que los radicales
desarrollan frente a las averías de la economía neoclásica, especialmente en el terreno
de la educación y la estratificación de la fuer
za de trabajo. No pienso que haya llegado
todavía el momento de incorporar unos argumentos y otros a un marco más o menos
común, susceptible de verificaciones empíricas válidas para todos. Sólo ocasionalmente
se producen intercambios productivos entre
la escuela neoclásica y sus críticos, éntendiendo por :productivo" cualquier ejercicio
que confirme o refute limpiamente aseveraciones ajenas.
El camino seguido por las ideas radicales
en el campo que nos ocupa puede sintetizarse en los siguientes pasos: 1) Steve Marglin (7) pone de relieve que la división del
trabajo en el sistema industrial norteamericano de principios de siglo para acá obedece
a razones de control, dentro de la fábrica o
empresas, más que a razones de productividad; 2) Samuel Bowles (1) trata de demostrar cómo el sistema educativo realiza la fun• Estas notas fueron preparadas inicialmente
para una charla en el Colegio de Economistas
de Barcelona.
210/ICE-JUNIO 1975

ción de legitimar esle control, cuya fundamentación no p uede hallarse ya sólo en los
requisitos tecnológicos; Bowles y Gintis (2)
llevan a cabo una ulterior investigación en
el mismo sentido, integrando una crítica de
lo que llaman el IQ-ism (la ideología que
quiere que los éxitos académicos y económicos de un individuo son explicados por su
coeficiente de inteligencia -lnte/ligence
Quotient- obtenido por comparación de la
edad mental con la edad cronológica del mismo); 3) Gintis (4) empalma con las corrientes europeas de marx:ismo influido por
el existencialismo (A. Gorz (5) y grupos italianos corno lJ Manifiesto y desarrolla una
teoría americana de la alineación; 4) Christopher Jencks (6) demuestra, desde una perspectiva no necesariamente radical, el fracaso
del movimiento de escolarización en producir una mayor igualdad de ingresos en
Estados Unidos; Bowles y Gintis (3) abren
la vía hacia una nueva teoría de la empresa,
basada en sus estudios anteriores, caracterizando a la empresa no ya (no sólo) como
una unidad en la asignación de recursos, sino E:omo un sistema político.
El orden de los pasos reseñados no sigue
necesariamente el orden cronológico. Obedece más bien a los requisitos de mi orden
de exposición.
Pasando ipor alto la aportación de Marglin, que merece una atención especial, y
aparte del tema que aquí nos ocupa, veamos qué es lo que dice Bowles (1) acerca
de las relaciones entre el sistema educativo
y la producción.
1.

El sistema educativo satisface la necesidad de los empresarios de contar
con una fuerza laboral capaz y disciplinada y de ejercer sobre ella un
control social efectivo.

2.

A medida que la importancia-del trabajo cualificado y educado crecía, las
desigualdades presentes en la escuela
se tornaban importantes para la reproducción de las diferencias sociales de generación en generación.

3.

Las desigualdades de clase en el sistema educativo de los Estados Unidos no han disminuido en los últimos
cincuenta años.

4.

Y este último hecho no puede explicarse exclusivamente por las desigual-

�EDUCACION
dades constatables en el control de
las Comisiones de educación (organismos electivos por distrito escolar
y que dirigen la orientación general
de la enseñanza y la contratación de
profesores en el distrito).
El esquema, puesto de relieve por Bowles,
es un circuito que, partiendo de la existencia
de una estructura de clases, termina en el
reforzamiento de la misma, vía "desigualdad
de poder político" -+ "desigualdad en la
educación" -+ "legitimación y reproducción
de la estructura de clase".
Nótese, ante todo, que todo el argumento
se desarrolla sin referencia alguna a la explotación, en el sentído marxista. De lo que
se trata es de la existencia (o mejor de la
persistencia) de unas relaciones sociales de
producción entendidas en forma positiva:
"estructura autoritaria, tipos prescritos de
comportamiento y respuesta característicos
del lugar de trabajo" --(1) pág. 3-, estructura jerárquica típica de· las grandes empresas, definida en cada estrato por la cantidad de control de cada uno sobre el trabajo realizado por uno ·mismo y .por los demás -idem, págs. 10 y 22-; "sistema de
derechos y responsabilidades, obligaciones y
recompen sas~ que gobierna la interacción de
todos Jos individuos implicados en la actividad productiva organizada" ---{2) pág. 74--.
En estas condiciones, el esquema, en principio, es aplicable tanto a las sociedades socialistas avanzadas (típicamente la URSS) como a los Estados Unidos. Así lo dejan entrever algunos radicales en ocasiones (Bowles, por ejemplo, en (1), pág. 22; Gintis (4),
pág. 12; Bowles y Gintis (7), p ág. 75). Lo
importante, parece, no sería tanto la explotación, que depende del nivel de salarios,
como la copresión, o la alienación --como
diría Gintis- implícita en las relaciones c;¡ue
los individuos establecen entre sí y con los
medios de producción, en la empresa. Aunque explotación y alienación, como veremos,
no son independientes.
Las funciones del sistema escolar, analizado en su evolución histórica en Estados
Unidos desde mediados del XIX en adelante, son reseñadas por Bowles del modo
siguiente:
1.

L a escuela sustituye a la familia en
la transmisión de cualificación labo-

ral, a medida que el sistema de fábrica se impone, a lo largo del XIX .
2.

La generalización de la enseñanza
básica p uede trazarse históricamente
como una respuesta al aumento de
la combatividad política de los trabajadores, o, como en el caso de Inglaterra (1867), como garantía tras
la emancipación electoral de los obreros. La burguesía está, en esa época,
convencida de que la educación suaviza las reivindicaciones obreras.

3.

La escuela prepara a los hijos de la
clase obrera para el trabajo de fábrica al enseñar: disciplina y puntualidad, sumisión a una autoridad extrafamiliar, responsabilidad individual
por el trabajo realizado, aceptación
de la autoridad estatal (el maestro);
en fin, una ideología de contenido
burgués*.

4.

La escolaridad es particularmente importante en América para integrar las
sucesivas oleadas de inmigrantes rurales de E uropa. (Pienso que este
factor 1puede ser decisivo para explicar el adelanto de los Estados Unidos sobre Inglaterra en la aplicación
de la ensefi.anza elemental universal.)

5.

A medida que el trabajo a destajo
y los incentivos ligados al producto
van siendo sustituidos, la escolarización se va haciendo imprescindible
para motivar a los trabajadores en la
aceptación de tareas cada vez más
carentes de sentido.

6.

La escuela, por último, funciona como un medio de asignar a los jóve-

• Bowles (1) p. 6, cita a uo economista norteamericaoo -Thomas Coopcr, 1823-, que
di~ lo siguiente "La exteosión de la educación
a toda la comunidad tenderá a quitarle a la
gente de la clase obrera la idea, que se ha metido eo las cabezas de nuestros mecánicos y que
prevalece cada vez más, de que el trabajo manual es mal remunerado en la actualidad debido
a la colusión de los ricos contra el pobre.; de que
el trabajo puramente mental es comparalivamen poco valioso; de que la propiedad y la ri.queza no tendrían que ser acumúladas y transmitidas; de que cobrar interés sobre los préstamos y benefic.ios sobre el capital es injusto. La
gente equivocada e ignorante que toma estas fa.
lacias l)Or verdades aprenderá, cu.a ndo tengan
oportunidad de aprender, que Ja institución de
la sociedad política tuvo su origen en la protección de la propiedad."
ICE-JUNIO 1975/211

�nes sus puestos en la estructura de
clases.
Al movimiento en favor de la "common
school" (enseñanza universal e igual para
todos) de mediados del XIX sucedió, al cambiar el siglo, el movimiento "progresivo" en
favor de dar a cada individuo la enseñanza
que necesitaba. Ahí comienza el desarrollo
de las escuelas profesionales, que funcionan,
junto al bachillerato superior (high school)
como un medio patente de reproducir la estructura social. Es característico el hecho de
que, para 1900, muchos hijos de trabajadores llegaban ya, en Estados Unidos, al bachillerato superior. La diversificación del
trabajo en la fábrica, que se iba desarrollando en jerarquías cada vez más amplias y
complicadas, exigía una estratificación paralela del sistema educacional, y a ello respondía el movimiento progresivo con todo
y su carga de humanismo paternalista.
Si a .principios de siglo se intentó mantener la "high school" como institución diferencial para los hijos de la clase alta, hoy,
nuestra BOIWles, es el College *, y especialmente el College de cuatro años (por contraste con el Junior College de dos años)
el que sirve esta función. ·M añana será la
Graduate Facu/ty (q segundo ciclo universitario, que en Estados Unidos adquiere bastante autonomía respecto del .primero). Parece como si se tratase de una "escala móvil" de la éducación, cuya función no estaría tanto en enseñar determinadas habilidades o transmitir determinados saberes, sino
en mantener un abanico de saberes y credenciales suficientemente amplio y diversificado como para duplicar el abanico de
puestos ofrecido por la jerarquía productiva
y desarrollado por la estructura social.
Naturalmente, la prueba de esta hipótesis
debería basarse en la evidencia correlativa
de un progreso más lento de la estructura
de requisitos imprescindibles para la producción. Este es un punto no aclarado por
los radicales. A veces, como al principio de
Bowles (1), parece que la importancia económica de la cualificación y los saberes productivos está tecnológicamente determinada
(en ello se basa precisamente la obsolescencia de la familia, al iniciarse el proceso, en
tanto que institución socializadora del niño).

* El College americano corresponde aproximadamente a nuestro primer ciclo universitario.
212/ICE-JUNIO 1975

Otras veces parece como si se insistiese en
que los saberes adquiridos fuesen importantes, sí, para obtener el puesto correspondiente en la jerarquía productiva, pero en modo
alguno para desempeñar tareas productivas
una vez en el puesto.
La evidencia presentada por Bowles no
va tan lejos. Muestra: 1) que los hijos de
los padres situados en lo alto de la pirámide reciben más educación: 50 por 100 de
los bachilleres (o 40 por 100 de los jóvenes
"en edad") van a los College; pero sólo de
25 a 35 por 100 de los hijos de obreros;
2) que los hijos "afortunados" reciben no
sólo más sino mejor educación (puµto en
qu e Bowles empieza a librarse de la im putación de que su trabajo se preocupa sólo de
la igualdad del acceso a la educación) y que
además las di ferencias en el tipo de educación --clases reducidas y libertad de elección para los hijos de los ricos, clases masivas y organizadas entorno a criterios disciplinarios para los de los obreros-- tienden
a reproducir el tipo de diferencias entre los
desempeños en lo alto y en la base de la
jerarqu ía 1productiva; 3) que los resultados
obten idos en la escuela difieren entre clases
sociales pero no explican por sí solos las
diferencias de asistencia a los College, que
sería la explicación cómoda.
Hasta cierto punto, sugiere Bowles, los
padres obreros intemalizan en sus preferencias el tipo de elección (o mejor la falta de
ella) que se les ofrece en cuanto a qué clase
de educación necesitan sus hijos, "reflejando quizá (en su preferencia por los métodos
educacionales autoritarios) sus propias experiencias en el trabajo, que les han demostrado que la sumisión a la autoridad es un
ingrediente esencial de la capacidad de un
individuo para obtener y mantener un empleo seguro y bien pagado". _
De este modo, sigue el argumento, el sistema educativo prepara efectivamente a los
niños y jóvenes para su adscripción futura
a roles sociales que varían significativamente, de lo alto a la base de la jerarquía productiva, en autonomía e independencia. Los
hijos de las clases dirigentes aprenden seguridad en sí mismos; los de los obreros,
obediencia. Bowles supone, además, que si
los matrimonios tienden a producirse entre
gente de la misma clase (pues normalmente
se incuban en las escuelas y Colleges) tienden a consolidarse subculturas de clase ca-

�EDUCACION

racterizadas cada una por un determinado
tipo de rasgos psicológicos, que son los que
cuentan a la hora de hallar un puesto en la
estructura productiva.
Este desarrollo correlativo de las dos estructuras (social y productiva), vía sistema
educacional y subculturas de clase, halla refuerzo en la estructura política. Las clases
dirigentes, dada su desigual proporción de
poder político, determinan: 1) los criterios,
y 2) el tipo de financiación del sistema educativo, contribuyendo a perpetuar las diferencias. Es importante en este sentido la
tradición norteamericana de financiación local de la educación, puesta que, dada la segregación racial y por rentas en el mercado
de suelo y vivi&lt;indas, los recursos por alumno entre distritos escolares difieren grandemente*.
En cuanto a los criterios (de admisión y
graduación) en las distintas fases del sistema
• En el estado de Texas, por ejemplo, los gastos por alumno en 1969-70 iban de un máximo
de $ 5.334 a un mínimo de $ 264. Ver estos datos
e información sobre la demanda de Juan Serrano contra el Estado de California por haber tenido que cambiar la residencia para dar enseñanza decente a sus hijos, estimada por el Tribunal Supremo del Estado, en P. Maragall: "Problemas de economía urbana. New York, 1971-72",
Boletín del GTP, Ayuntamiento de Barcelona,
número 28, págs. 40 y ss.

escolar, no es preciso que las clases altas
controlen directamente las Comisiones de
educación. Basta con que definan la aptitud o excelencia en términos de variables
en las que los hijos de las clases altas tienden a ser más aptos o sobresalir más (por
ejemplo, aprovechamiento escolástico). De
este modo la responsabilidad ,p or los resultados desiguales obtenidos en la escuela parece ser ajena a la clase alta y residir en
todo caso en la carencia, por parte de los
jóvenes de las clases inferiores, de una subcultura adecuada. Al mismo tiempo, el sistema de "pruebas objetivas" (que apareció
a principios de este siglo para mitigar la
franca desigualdad del "movimiento progresivo"), al permitir el paso hacia arriba de
unos pocos jóvenes procedentes de las clases inferiores, contribuye a fortalecer las virtudes legitimadoras del principio según el
cual hay que premiar la aptitud sobresaliente {"reward excellence").
Bo:wles se pregunta si, de acuerdo con los
estándares convencionales de eficiencia (maximizar el valor añadido), no podría ponerse
en cuestión este principio ("reward excellence") para conseguir el mayor incremento
posible en las capacidades individuales
-seleccionando quizá a la gente con notas
medias, o bajas, en las pruebas de admiICE-JUNIO 1975/213

�s10n a los Colleges- en vez de maximizar
el ".producto bruto" a base de admitir a los
mejores. "Si la ganancia incremental es el
objetivo, resulta todo menos obvio que haya
que escoger a los de arriba" (Bowles (1), página 25 n. y pág. 29). El .problema planteado es más propio de la teoría de la organización que da la asignación de recursos: "Considérese lo que ocurriría con la disciplina interna de las escuelas si el objetivo
de los estudiantes fuera terminar los últimos
en la distribución de notas."
En ésta, como en otras ocasiones, la fuerza del sistema establecido estriba en ser el
único consistente con la búsqueda de un óptimo dado el sistema de incentivos disponible. Pero nada indica que no puedan pensarse otros tipos de incentivos, ni que el óptimo actual presente sea precisamente el optimum optímorum.

B OWLF.S
y Gintis (2) completaron el
análisis anterior integrando el papel
del IQ-ismo en el esquema, a través de un
análisis estadístico de las relaciones entre
procedencia de clase, coeficiente de inteligencia (IQ) y éxito económico del individuo.
Con ello trataban de refutar las versiones
más crudas del IQ-ismo (Hernstein, Jensen),
que afirman su transmisión hereditaria y la
asociación causal del coeficiente de inteligencia con el éxito económico.
Procedencia de "clase alta" y "alto IQ"
son dos variables que correlacionan bien estadísticamente. Por otro lado, "clase alta" y
"éxito individual económico" también se
asocian satisfactoriamente. De ahí la posible
confusión. En su tratamiento de los datos,
Bowles y Gintis muestran que la procedencia social es la variable clave: la asociación
estadística entre .procedencia de la clase alta y éxito económico se reproduce casi exactamente si se eliminan las diferencias de IQ
infantil entre disti ntas clases socales; es deci r, 'Para individuos del mismo nivel cognoscitivo .pero distinta clase social, la asociación
de esta última con el éxito económico es
casi la misma que antes. En consecuencia
"la transmisión intergeneracional del status
social ·y económico opera principalmente vía
mecanismos no-cognoscitivos" a pesar de
que el sistema escolar premia los coeficientes
de inteligencia elevados y de que el IQ y
214/ICE~UNIO 1975

la procedencia de la clase alta están asociados.
Uniendo, entonces, la demostrada irrelevancia del mecanismo especfficamente genético (que operaría vía IQ) en la reproducción de generación en generación de la desigualdad económica con: 1) la irrelevancia
de los logros cognoscitivos en la contribución
de Ja escolaridad al éxito económico individual, y 2) el hecho de que la mayor parte de
la asociación entre IQ y éxito económico
puede ser explicado por Ja común asociación
de estas variables con la educación y la procedencia de clase, puede concluirse que el
coeficiente de inteligencia no es un importante criterio intrínseco para el éxito económico individual. Lo cual parece privar de
base a afirmaciones como las de Jensen acerca de la "inevitable asociación entre status
e inteligencia sobre la base de que la sociedad premia el talento y el mérito", o de
Hernstein sobre la "virtualmente hereditaria
meritocracia", producto· presunto de la reforma liberal de la enseñanza.
De todos modos, el coeficiente de inteligencia juega, a nivel ideológico, un importante .papel en el sistema norteamericano de
estratificación social, que es una resultante,
en opinión de Bowles y Gintis, de la jerarquía productiva. En efecto, como las muestras arriba citadas indican, el IQ es un factor decisivo en la legitimación de las relaciones sociales de producción (idénticas, como vimos, para Bowles, al sistema burocrático de estratificación en la actividad productiva). El análisis procede así:
1.

La producció.g. capitalista es más to-

talitaria, en su organización" de lo
que los modos de organización de las
otras esferas sociales (familia, relaciones interpersonales, leyes, política)
harían prever. Y es falso, como muestra la evidencia hlstórica,. que ese
carácter totalitario sea "naturalmente" admitido por los individuos implicados. La jerarquía burocrática no
es, ni ha sido históricamente, una
construcción que no haya necesitado
de violencia de algún tipo para imponerse.
2.

De ahí el papel del IQ-ismo. Esa
ideología fuerza el tipo de adhesión
preciso: es indispensable que la gente acepte lo impuesto como natural.

�El mecanismo de asignación de la
gente a los puestos en la jerarquía
y de recompensas diferenciales a esos
puestos debe tener visos de igualitariedad. El IQ-ismo cumple su cometido: 1) al proporcionar una justificación técnica (tecnocrática, según
nuestros autores) de la jerarquía productiva, y 2) al proporcionar una explicación meritocrática del encaje entre individuos y puestos en la jerarquía. Los atributos principales para
cada empleo pasan a ser, en esta visión, de tipo cognoscitivo y psico-motor. Como corolario, debe pensarse
que un sistema así, basado en la eficiencia, debe abjurar de toda consideración referente a casta, raza, sexo
u origen étnico.
3.

4.

Pero el IQ-ismo no cumpliría su pa.p el si su aceptación se limitara a los
círculos académicos y dirigentes. Y,
en efecto, esa ideología se abre paso
en la mente del pueblo, a pesar de
que el coeficiente de inteligencia no
es determinante de los logros ocupacionales y de que pocas ocupaciones
requieren factores cognoscitivos para
obtener la plaza, pero gracias a la
asociación indirecta entre unas y otras
variables.
¿Cómo se adueña tal ideología de la
mente popular? A través de la experiencia escolar de los individuos.
El sistema escolar, con su objetividad putativa, su orientación meritocrática y su ·eficiencia técnica en la
oferta de las necesidades cognoscitivas
de la fuerza de trabajo,, va imprimiendo en la gente la convicción de que
su individual coeficiente de inteligencia ha sido adquirido en una competición abierta y equitativa, y de que,
además, el éxito económico depende
de aquel coeficiente. "Cuanto más
fuertes son las asociaciones estadísticas entre IQ y nivel de escolaridad y
entre IQ y éxito económico, y más
débiles son las relaciones causales entre las mismas variables (entendiendo
por asociación estadística el coeficiente de correlación simple, y por "relación causal" la derivada parcial de
de una variable con respecto a otra)
mejor cumple la ideología del IQ su

.papel legitimador". Es decir, mejor se
resigna cada uno a su suerte y a aceptar el abanico de "suertes posibles"
tal como está definido por la jerarquía laboral.
5.

El análisis histórico muestra, a través
de la sucesión de movimientos en fa. vor de Ja enseñanza universal e igual
para todos, el movimiento "progresivo", las pruebas objetivas, la introducción de criterios de eficiencia en
la evaluación (Carnegie) y el Eugenies Movement (que presentaba visos
de seriedad científica a la pretendida
conexión entre carácter moral, inteligencia y valor social, sobre una base
biológica común), que el actual relacionar la escolaridad,, el coeficiente
de inteligencia y el éxito económico
proviene de un esfuerzo consciente
dirigido en .parte a administrar y legitimar el nuevo orderi económico basado en la división jerárquica del trabajo.

En base a lo precedente, Bowles y Gintis
"(rechazan) la noción de que el sistema educacional funciona o ha .funcionado alguna
vez primariamente para producir las aptitudes cognoscitivas que la modernización del
sistema económico iría tornando escasas y
por tanto valiosas". "La capacidad cognoscitiva no es un bien particularmente escaso,
y por tanto conlleva una mínima retribución
intrínseca." "Las aptitudes cognoscitivas adecuadas, concluimos, son generadas como un
subproducto de la presente estructura de la
vida familiar y la escuela."

e

ABE entonces preguntarse: ¿Qué es lo
que realmente determfaa las posibilidades individuales de tener éxito?, no siendo
ya el IQ un elemento ex.plicativo poderoso.
¿Cómo se transmite realmente de padres a
hijos Ja probabilidad de éxito en una sociedad en la que ya no basta la mera transmisión de capital físico o monetario para explicar la diversidad de escalones de la
jerarquía que se van reproduciendo? Contestar a estas preguntas obliga a estudiar el
otro extremo de la cadena: cuáles son los
criterios de contratación de los empresarios
y cómo esos criterios conducen a unas deICE-JUNIO 1975/215

�des sólo puede reforzar los tipos de conciencia desarrollados en la sociedad global."
Es preciso, pues, estudiar los criterios en
virtud de los cuales los empresarios contratan, conceden plazas fijas, promocionan y
pagan a los trabajadores; estudiar a continuación los procesos a través de los cuales
estos criterios llegan a ser aceptados como
justos· y estudiar por último cómo los individuos adquieren los atributos correspondientes. Se trata pues como decía, de andar
el camino andado, pero en sentido inverso.
Aquí me limitaré al primer trecho, el más
trascendente desde el punto de vista económico, y también, claro está, el menos reiterativo.

mandas consistentes con los mecanismos de
reproducción de las características personales que se han ido estudiando hasta aquí.
Yendo todavía más lejos, habría que determinar, a partir de un modelo racional de
comportamiento del empresario, cómo se
definen los empleos cuyas características deben encajar con la oferta de características
producidas por el sistema social y educacional, y ver entonces hasta qué punto es justa
la hipótesis de que la estratificación productiva determina la social-escolar.
Para obtener un empleo, suponen Bowles
y Gintis, es preciso pasar dos pruebas: 1) ser

capaz de desempeñarlo y desear el puesto;
2) poseer las características de raza, sexo,
edad, educación y comportamiento precisas
para que la asignación de esa persona a ese
puesto "contribuyan a. fortalecer la impresión de que el orden social de la empresa es
justo".
Esa posibilidad o capacidad para operar
correctamente, .p or hipótesis, depende de las
experiencias de cada uno en la familia y la
escuela. La empresa no es en modo alguno
una agencia socializadora completa y autosuficiente; su capacidad para moldear la conciencia de los trabajadores, y su comportamiento, de forma adecuada a sus necesida216//CE-JUNIO 1975

Lo primero que hay que preguntarse es
cómo se definen los roles laborales. El objetivo central de los capitalistas, tanto individualmente como colectivamente, es perpetuar su posición de clase. Para ello deben:
1) definir una estructura adecuada de roles
productivos, tal que permita mantener sin
discusión al capitalista y la dirección en lo
alto de la pirámide, 2) conseguir beneficios
adecuados a largo plazo, sin lo cual la empresa dejaría de existiJ: *. Así pues, "se persiguen los (máximos) beneficios tanto para
mantener el status de clase como en su calidad de fuente de ingresos".
Creo que puede interpretarse este pasaje,
crucial del trabajo de Bowles y Gintis (2),
páginas 83 en el sentido de que el sistema
no funcionaría si los beneficios de equilibrio
a largo plazo (aw1 siendo distintos de cero)
no permitieran una retribución significativamente más alta en la cumbre de la pirámide. Pero la existencia de un límite inferior
(mayor que cero) para los benefios no inquietaría a la economía neoclásica en la medida en que ese "límite inferior" pudiera explicarse como salarios de dirección, producto a su vez de la escasez relativa de la capacidad directiva, como talento distribuido
desigualmente por la naturaleza (física o social). Lo que hacen los autores radicales
aquí es sugerir que capitalistas y dirección,
al tener en sl!s manos la selección de técnicos, pueden definir los roles productivos de

* Bowles y Gintis (2), pág. 83 n., rechazan
la idea de que la maximización de las ventas o
del empleo sean objetivos sustancialmente distinguibles de la maximización de beneficios de una
economía --dicen- "mayormente competitiva
como es la de Estados U nidos" .

�EDUCACION
tal manera que: 1) sea imposible, o difícil,
que se .produzcan coaliciones de trabajadores capaces de elevar el nivel de salario por
encima de aquel punto crítico a partir del
cual las diferencias entre ese nivel y la retribución de los empresarios se hagan peligrosamente reducidas, y 2) sea imposibble a los
trabajadores, dada la fragmentación (tecnológicamente innecesaria) de sus tareas, adquirir una visión global del proceso productivo, en cuyo caso la capacidad diferencial
de los directores pasaría a ser comprendida
en su auténtica falsedad.
En todo caso, los sub-objetivos de los empresarios para perpetuar su posición social
serían: 1) la eficiencia técnica (definir los
puestos de trabajo dados los inputs); 2) el
control (a la vez mantener la elaboración de
decisiones en lo alto de la escala y mantener
los costes laborales en línea con la economía
en su conjunto), y 3) la legitimación de la
jerarquía productiva.
Estos sub-objetivos pueden no ser compatibles. Existe una ya abundante literatura demostrando que la recomposición de tareas y
el trabajo en equi,po aumentan la productividad, y es aquí donde la perspectiva de ?intis (4) y Marglin (7) enlaza con la lmea
europea de preocupaciones que ante~ citaba *. Y es precisamente cuando el pruner y
el segundo objetivos entran en contradicción
cuando más preciso se hace obtener el tercero.
Las relaciones entre superiores, subordinados y colegas "no deben violar las normas
de la sociedad global". "Y es precisamente
por esta razón que un superior debe cobrar
más que un subordinado,, cualquiera que sea
la escasez relativa de los dos tipos de trabajo." Y es también por esta razó~ que, en
condiciones normales, los empresanos no colocan a negros o mujeres por encima de los
• Quizás sería más correcto decir que cada
vez más algunos socialistas europeos se basan en
ta aportación empírica americana. Así el trabajo
de A Oorz (5) se basa en los trabajos de Geanlon, McGregor y Argyris. Las fuentes de evidencia citadas, por Bowles y Oinlis son Victor H.
Vreem "Industrial Social Psychology'', en The
Handbook of Social Psychology, vol. V, in Gardner Lindsey and Ellist Arensen (eds.), 1838, Y
Gintis (Mr. D . Thesis). Actualmente este tema ha
pasado a ser objeto de estudio ~e los Sin~ica­
tos, que, sin embargo, Je ~a~ el titulo desden.o~~
de "la cuestión del abumm1ento en el trabaJO ,
y del Gobierno, que ha editado un masivo estudio,
Work in America.
.

blancos, o de los hombres; ni dan posiciones de mando a los jóvenes sobre los mayores (sí sobre los viejos), ni les parece deseable desasociar la autoridad jerárquica del nivel educativo, mientras los títulos académicos legitimen la autoridad, de acuerdo con
los valores sociales dominantes.
Provistos de este incipiente marco de hipótesis para una nueva teoría de la empresa,
Bowles y Gintis están en condiciones de preguntarse por las características de la demanda de trabajo. Cinco conjuntos de características del trabajador parecen relevantes:
1. Los atributos cognoscitivos: cualificación técnica y operativa (saber escribir a
a máquina, contabilidad, ingeniería química
o car:pintería). Sin embargo, el punto central
de los radicales es precisamente que este
subconjunto no es el fundamental.
2. Rasgos de personalidad: tacto, perseverancia, docilidad . ..
3. Modos de autopresentación, como
lenguaje y vestido, "distancia social" admitida respecto de las otras posiciones sociales
y hábitos de identificación entre colegas.
Esos atributos son valiosos para los empleadores en su intento por estabilizar y legitimar la estructura de roles productivos en la
organización.
4. Características adscriptivas: raza, sexo, etc.; tienen un valor similar.
5. Credenciales educativas: nivel y prestigio de la educación. Con el mismo valor.
Lo que todavía no se ha investigado suficientemente, según Bowles y Gintís, es cómo
estos cuatro rasgos no-cognoscitivos del trabajador están relacionados entre sí. Pero
puede presentarse un principio de evidencia
empírica para la imporancia de cada uno de
ellos. Ante todo, sin embargo, es preciso definir las características esenciales del orden
burocrático:

1.

Derechos, deberes y privilegios de los
individuos se determinan al margen
de las preferencias individuales o de
cualquier decisión cooperativa de los
trabajadores.

2.

Las relaciones entre individuos se caracterizan por ser jerárquicas e interdependientes.
ICE-JUNIO 1975/ 217

�3.

4.

Dentro de la regla general de control
desde artiba existen ámbitos sustanciales, pero limitados, de decisión autónoma por los trabajadores.
La determinación de los roles laborales por la rentabilidad y la compastibilidad con el control desde arriba implica que los obreros no pueden estar motivados por las satisfacciones obtenidas en el trabajo.

Los rasgos de personalidad característicos de la demanda de los empresarios se corresponden, entonces, en cada caso con la
posición del puesto de trabajo en la jerarquía. Richard Edwards (8) ha demostrado,
a través de puntuaciones simultáneas de una
muestra de trabajadores (Boston) por parte
de sus compañeros y por parte de los supervisores, cómo los más próximos a obtener
una propuesta de promoción por parte del
supervisor reúnen una serie de características, nunca mayormente cognoscitivas, que
pueden resumirse así: para los niveles más
bajos, el simple "respeto por las reglas"; para los más altos, a los que se permite" juzgar cuando y en qué circunstancias pueden
prescindir de la letra de la ley, "internalización de los valores de la empresa"; en fin,
para los niveles intermedios, la posibilidad
para sus superiores de fiarse de ellos (dependibility).

En cuanto a la auto..,presentación, Goffman (Th:: presentation of Self in Everyday
Lije) ha mostrado cómo el cumplimiento del
papel asignado exige de cada uno una prestación "dramática" adecuada. Así el médico debe no sólo curar, sino difundir ese
aura de infalibilidad que conviene, etc. Se
trata, como decimos aquí, de "vencer convenciendo".
De las características adscriptivas (raza,
sexo, edad) y sobre todo del credencialismo
ya se ha hablado aquí suficientemente. "El
empleador individual, cuando actúa individualmente, tiende a tomar los valores sociales y las creencias dominantes como datos,
y los violará sólo cuando sus beneficios a
largo plazo parezcan asegurados."

E Nbién
vista de lo expuesto,, y a la vista tamde la masiva bibliografía radical
sobre el tema de la estratificación laboral y
el papel de la educación en el mantenimiento de la desigualdad social derivada de
218/ICE-JUNIO 1975

aquella estratificación, no se acaba de comprender qué puede decirse (o qué es lo que
se quiere decir cuando se afirma), que los
radicales no se han preocupado del tema del
capital humano *.
El material que hemos resumido ha sido
originado precisamente (ver en especial el
último apartado de Bowles y Gintis (2), titulado "The failure of liberal Social Reform, etc."), por un deseo de criticar de arriba a abajo la teoría liberal meritocrática de
acuerdo con la cual los saberes obtienen recompensa. Tras el fracaso de las reformas liberales, suele seguir, como sucede ahora en
los Estados Unidos, una época de auge de
las doctrinas genetistas. El esfuerzo de los
radicales aquí reseñado va justamente en el
sentido de ofrecer una alternativa adicional
para explicar aquel fracaso, fracaso que se
constata en trabajos como el de Jencks (6)
sobre la incapacidad del sistema liberal de
los años sesenta para alterar significativamente el grado de desigualdad de la sociedad americana.
Pero las derivaciones del análisis aquí presentado, como es patente, van más allá de
este empeño coyuntural. Se trata, especialmente en el caso de Gintis, de comenzar
a construir una teoría crítica de las sociedades dominadas por la burocratización característica de las organizaciones de gran escala. La implicación básica de los radicales
analizados es que no hay avance posible hacia la igualdad sin una sustitución (radical,
claro) de la jerarquía productiva determinante de la alienación en el trabajo (Gintis)
y de la estructura social desigual que infunde y traspasa todos los subsistemas aparentemente útiles para corregir las inequidades
iniciales, como el subsistema educacional.
Tanto si se piensa que el excedente económico es ya "excesivo" (Gintis), por lo
que resulta factible experimentar con nuevos tipos de organización productiva --que
sus trabajadores reclaman- aún a riesgo de
perder ciertos grados de eficiencia, como si
se piensa que, como señalan los estudios
antes mencionados, una recomposición de
tareas, un mayor grado de descentralización
de las decisiones en caso de tareas .poco ruti-

* Ver, en este sentido, el número de INFORMACION COMERCIAL ESPA1'10LA dedicado
a los radicales americanos (abril 1974, número
488, esp. los artículos de R. Ortega y A. Pastor.
En este número, aparte de un texto de Michael
Zweig, quizá, no muy importante, no me parece
que haya una lectura seria de esos radicales.

�EDUCACION
narias, más complejas y desusadas (Vroom,
Gorz) aumentaría la productividad, es obvio
que nos movemos en la dirección de considerar que el sistema económico no está ya
suficientemente determinado por las constantes tecnológicas y psicológicas que tradicionalmente lo enmarcaban. Puesto que
está demostrado que una u otra voluntad
social organizada interviene en la determinación de los valores que adopta el sistema,
piensan los radicales, es llegado el momento
de enterrar la separación entre los deseos de
cambio y las restricciones de una ciencia económica supuestamente neutral.
Todo esto, como mostraba Hymer en sus
cursos en la New School, no es ajeno a la
penetración en Norteamérica de esquemas
que valoran en mayor medida que el marxismo tradicional la incidencia de los subsistemas superestructurales (y en nuestro caso el
sistema educativo) en la configuración de las
relaciones fundamentales del modo de vida
social.

¿Hasta qué punto estas esperanzas están
justificadas sólo coyunturalmente? ¿Hasta
qué punto responden precisamente a una situación provisional del capitalismo norteamericano, cuya crisis, tanto si deja de serlo
como si se hace más seria a plazo medio, habrá propiciado sólo pasajeramente la ilusión
de que cualquier cambio es posible?
Seguramente es pronto para hallar respuesta a estos interrogantes. Constatamos,
de momento, que existe un movimiento relativamente general (también en Europa) que
trata de subvertir el orden tradicional de las
determinaciones (tecnología-vida social) admitido casi sin solución de continuidad desde el siglo XVIII, con las excepciones pioneras del Bloomsbury keynesiano y la más
conocida de la Escuela de Frankfurt. Todos
parecen estar de acuerdo en que "el medio
es el mensaje", en que la ciencia no es neutral, en que la tecnología es el producto, y
los medios (de producción) el fin perseguido.

BIBLIOGRAFIA
(1) Samuel Bowles: "Unequal education and
the reproduction of the social division of labor",
Review of Radical Po/itical Economics 3, Fall/
Winter, 1971.
(2) S. Bowles y Herbert Gintis, Texto sobre
la estratificaión laboral y educación, distribuido
en la Conference en Labor Mark et Stratification,
Harvard University, March 16-17, 1973. Tomado
de un artículo publicado en Social Po/icy, nov./
1972 y en/ feb. 1973, págs. 73-96.
(3) S. Bowles y H. Gintis, "Towards a new
theory of the firm", ponencia presentada en la
Conference on Labor, etc. Desconozco si las ponencias han sido publicadas ya. Para este artículo he trabajado sobre mis notas.
(4) H. Gintis, "Alienation and Power'', RPPE,
4, 5 Fall 1972.
(5) André Gorz, "The prison factory", New
Left Review, M ay-June 1972.
(6) C'hristopher Jencks, lnequality. A Reassesment of the effect of family and schooling in
Americe, Basic Books, New York, 1972. Para
una crítica liberal de Jencks y su colusión con
la reacción antiliberal nixoniana, ver John
D'Owen, "Inequality" , en Cha/len ge. (The Magazine of Economic Affairs), March/ April, 1973,
pp. 59-62.
(7) Stephen Margin, "What do bosses do",
manuscrito no publicado, Department of Economics, Harvard University, 1971. Una porción de
este manuscrito está vertida al francés en un
libro de lecturas sobre el tema.
Bibliografía ad icional del grupo radical de
Harvard sobre el tem a :
S. Bowles, "The efficient Allocation of Ressources in Education", Quarterly l oumal of Eco-

nomics, May 1967; "Cuban Education and the
Revolutionary Ideology", Harvard Educational
Rcview (HER), 41, Nov 7 J ;"Schooling and
inequality f rom generation to generation", l ournal of Po!ifica/ Eco110111y, May-Juoe 72; "The
genetic inheritance of IQ and the intergcnerational Reproduction of economic inequality",
H 111ward Lnstitute f.or Economic Rescarch, Septiembre 72; "Contradictions in U. S. Higher
Education", en Jnmes Wcawer ed. Reatlings in
Polilical Economy, Boston, Allyn and BacOJl,
73?
S. Bowles y H. Gintis, "The ideology of progressive reform", en Henry Rosemont y Walter Feinberg (eds.). Work, Tecno/ogy and Educa/ion, Urbana, Illinois.
S. Bowles y Henry Levin, "The determinants of
scholastic achievement: an appraisal of sorne
recent evidence'', Journal o/ Human Ressources, 3 Winter 68.
(8) Richard Edwards, "Alienation and Inequality: Capitulist relations of production in a
bureaucratic enterpri se", Ph. D. Dissertation, Harvard University, July 1972.
Herbert Gintis, "Alienation ad Power: Towards
a Radical Welfare Economics", Ph. D. Dissertation, Hervard University, May 1969; "New
Working Class and Revolutionary Youth", Socia/ist R evolution J970; "Toward a Political
Econorny of Education : A R adical critique of
lvan Ilich's D eschooling Society" H. E. R., 42,
1, Feb. 72; "Education, Technology and the
Characteristics of Worker Productivity" American Economic Assocation Preceedinr:s, May 7 1;
"Power and Alienation", in James Weaver ed.
R eadings ...
ICE-JUNIO 1975/219

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44012">
                <text>Los radicales americanos: educación y estratificación laboral</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44013">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44014">
                <text>1975-10-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44015">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44016">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44017">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44018">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="44019">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="44020">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="44021">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="44022">
                <text>Bowles, Samuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="44023">
                <text>Gintis, Herbert</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44024">
                <text>Article sobre la relació entre l'educació i el món laboral, en el context nord-americà. &#13;
n. 502, p. 210-219</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44025">
                <text>Información Comercial Española: revista de economia del Ministerio de Comercio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44026">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44027">
                <text>Secretaría General Técnica del Ministerio de Comercio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44028">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44142">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1280" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="810">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1280/19920725d_00493.pdf</src>
        <authentication>04bc2a161de46e272392a1aabb614cf5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42483">
                    <text>LOS SIMBOLOS DE NUESTROS JUEGOS
Hoy, al caer la tarde, empezará algo nuevo. Barcelona
será el centro de las miradas del mundo entero, que asistirá
por televisión a la inauguració4 de los Juegos Olímpicos de
Barcelona. Miles de millones de espectadores descubrirán
nuestra ciudad, que dará la bienvenida a 15.000 atletas y
directivos, con una ceremonia inaugural que conjugará sabiamente nuestro arte y nuestros símbolos, en un gran espectáculo de comunicación.
La ilusión de esa presentaclón de Barcelona al mundo se
ha visto distorsionada por una aittificiosa polémica sobre la
"catalanidad" de los Juegos Olímpicos. El surgimiento de la
campaña mal llamada de "catalanilación" de nuestros Juegos,
al calor de una contienda electo#al vició la recta final de
preparación de los Juegos y le dió un tono inevitable de
politización partidista.
Esta campaña intentó introd4cir una semilla de división
en el proyecto contemporáneo de este país que ha contado, y
cuenta, -en Catalunya y en toda España- con el apoyo más
amplio entre los ciudadanos. No renuncio a analizar públicamente, después de los Juegos, como en esta ocasión han
dañado la imagen de Cataluña quienes se ufanan de amarla más
que nadie.
Entre los promotores de la polémica sobre la presencia
de los símbolos de Catalunya e los Juegos ha habido dos
posiciones, diferenciadas básidamente en el grado: la de
sectores nacionalistas radicales muy minoritarios y la de
otros sectores nacionalistas pretendidamente moderados, que
no se sienten huérfanos del apoyo de la propia Presidencia
de la Generalitat de Catalunya.
Las actitudes que en algún momento ha mantenido el
propio presidente -sus afirmaciones sobre la necesidad de
catalanizar" los Juegos, su apoyo y comprensión recientes
a nuevas campañas y las afirmaciones aún más recientes
atribuyendo la catalanización a la presión ejercida sobre
el COOB- me han disgustado persdnalmente y han dolido en el
Ayuntamiento de Barcelona, por las acusaciones que implicaban, absolutamente falsas. Acciones posteriores del partido
que gobierna en la Generalitat promoviendo que los ciudadanos sólo cuelguen en sus fachadas la bandera catalana han
tenido un carácter de confrontación gratuita que ha

�incomodado a muchos ciudadanos.
A pocas horas de la ceremonia inaugural de los Juegos
Olímpicos, creo preciso que la Opinión pública conozca algún aspecto significativo de las relaciones institucionales
sobre la presencia de nuestros smbolos en los Juegos.
A principios del pasado curse político, inmediatamente
después de las vacaciones de verano, visité al President de
la Generalitat para plantearle uPa larga serie de cuestiones
de gran relevancia para Barcelong en la que era necesaria la
colaboración o, como mínimo, la !coordinación con la Generalitat de Catalunya.
En aquella reunión, una de esas reuniones que el President y el Alcalde de Barcelona mantienen con una frecuencia

lamentablemente menor que la que sería de desear, planteé a
Jordi Pujol con la formalidad yola solemnidad que la cuestión requería una revisión del conjunto de cuestiones relativas a la dimensión político-representativa de los Juegos
con la intención de completar - y quizás corregir -, al más
alto nivel, la labor de coordinación que se mantiene en el
seno del Consorcio que es el COOB.

Pedí en esa ocasión la opinión del Presidente de la
Generalitat sobre dos asuntos de la mayor importancia: las
ceremonias principales de los Juegos y la intervención que
el Alcalde de Barcelona, como P r esidente del COOB, había de
realizar el dia de la inauguración de los mismos.
Sobre la primera de las cuestiones, obtuve una respuesta
positiva del Presidente de la Generalitat que me hizo participe de su impresión optimista` sobre la solemnidad, el
relieve institucional y la atmós f era general de satisfacción
ciudadana que era previsible que reinara en las ceremonias
olímpicas. La confianza con que expresó su previsión sobre
la ausencia de protestas radicales en el Estadio Olímpico
contrastó con un cierto temor sobre otro tipo de incidentes
en la calle.
Me extendí en mi consulta sobre el contenido que, a su
juicio, podía tener la intervención del Alcalde de Barcelona. Era, a mi juicio, muy relevaste que el Presidente de la
Generalitat pudiera expresar supopinión sobre lo que creía
que ha de decirse en una oportunidad en que tres mil quinientos millones de personas estalrán siguiendo desde todo el
mundo lo que sucede en Barcelona.!
Como ya he dicho, obtuve del Presidente de la Generali-

tat una impresión de satisfacción explícita con el plantea-

�miento y diseño de las ceremonia olímpicas acordados en el
seno del COOB, que no ha sido corregida ni matizada por
ninguna comunicación posterior.
Por lo que respecta a la seg nda cuestión, el contenido
de la prevista intervención del Alcalde de Barcelona en la
ceremonia inaugural, el Presidente me indicó que me contestaría posteriormente. Esta resptlesta, casi un año después,
todavía no se ha producido.
Pasqual Maragall

Alcalde de Barcelona y

Presidente del C0013192.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18051">
                <text>4186</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18052">
                <text>Los símbolos de nuestros Juegos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18053">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18054">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18055">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18056">
                <text>Despatx</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18058">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18059">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22976">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22977">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22978">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22979">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40893">
                <text>1992-07-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43517">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18060">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="863" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="287">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/863/0000000602.pdf</src>
        <authentication>4cad01bdfe889975932efd7a6797599d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41971">
                    <text>Madrid se ha ido
Article de Pasqual Maragall publicat a El País
Hace un par de años escribí un artículo en este diario indicando que Madrid parecía estar
olvidándose de España. Parecía embarcada, Madrid, en una aventura americana (que por
ende empezaba a flaquear); en un vuelo hacia la globalización. ¿España? España era tan sólo
el lago donde ir a pescar empresas para consolidarlas en otras de mayor tamaño y para
proyectar el resultado en el mercado global, que era el importante. España pasaba a ser un
conjunto de puntos más o menos cercanos al centro, a la capital: "Todo a tres horas de
Madrid, como máximo", era la consigna del Gobierno.
El magnífico paisaje pintado por la Constitución, una España plural, con idiomas, pueblos y
nacionalidades unidas en un proyecto común, se iba como destiñendo para permitir la
aparición de la auténtica, inmarcesible e incombustible pintura de fondo, la de la España
radial, díscola, difícil y necesitada de una mano firme en el centro para dominar sus
demonios; si bien ahora una mano tan económica como política, tan "liberal" como antes
dictatorial, tan obvia e inocente de todo pecado como nunca antes lo había sido. Ya ni se
necesitaba repetir la frase del XVIII, en aquella pragmática sanción que procuraba la
desaparición del catalán "sin que se notara el empeño": las cosas irían en este sentido, en
efecto, casi sin percibirse.
"¡Es el mercado, estúpidos!", nos decían desde Madrid a los catalanes y otros periféricos que
cuestionábamos la actitud del Estado.
Pues bien, las cosas han ido evolucionando a peor. Primero porque la economía y la política
globales se han complicado. Y segundo porque el Gobierno español, y en concreto su
presidente, soñando ya en su retiro, se desabrocharon el cinturón antes de tiempo, y se les
cayó el firmamento encima a partir de la primavera de 2002: cumbre europea sin gloria,
decretazo, huelga general, cambio de Gobierno para echar a los culpables, más cambios para
aprovechar la ocasión (ministros, presidentes autonómicos, alcaldes, presidente del Senado lo nunca visto, al menos en Europa y Norteamérica), Perejil, chapapote y guerra de Irak. De
todo.
Pero Aznar reaccionó, hay que reconocerlo. Aplicando la vieja máxima: a lo hecho, pecho.
Más de lo mismo. Más antiterrorismo, más antitodo. A la guerra si hacía falta. Fuimos a la
guerra y la gente se echó a la calle. La mayoría silenciosa, por definición, se quedó en casa.
Se "ganó" la guerra, y aunque siguieron los desastres, los periodistas muertos en combate,
los soldados muertos en accidente aéreo, los trenes chocando una y otra vez... llegaron las
elecciones y el partido del Gobierno no se hundió. Sólo pasó de primer a segundo partido en
España, de segundo a tercero en Euskadi y de tercero a cuarto en Catalunya. Menos desastre
que el que los desastres anteriores anunciaban.
Y en eso llegó Tamayo. Madrid volvió a ser tema. En Alcorcón se prevé doblar la población son 160.000 personas y se proyectan 30.000 nuevas viviendas en una sola operación
urbanística-. Parece que existe otro proyecto semejante en Chamartín. Cada uno de esos
proyectos mueve un billón de pesetas. Lo que se gastó en Barcelona en diez años en torno a
los Juegos Olímpicos, incluyendo las obras públicas y privadas, estadios, transportes,
tendidos de red de fibra óptica, museos, rondas de circunvalación, hoteles, alojamiento de
10.000 atletas y 15.000 acompañantes, etcétera, era algo menos de un billón de pesetas del
año 1992. En Madrid se podría emplear el doble en ampliar dos barrios.
Calculen ustedes cuánto pueden gastar en comprar voluntades y torcer procedimientos los
que quieran llevar a cabo esos proyectos. Cueste lo que cueste, siempre será ridículo en
comparación con lo que se espera ganar.
Es cierto que Ruiz-Gallardón mantuvo esos proyectos en suspenso. Pero también lo es que
Simancas propuso algo más concreto: sustituirlos por otros totalmente distintos, basados en
vivienda pública.
Es cierto también que la Federación Socialista Madrileña no tiene fama de ser la más perfecta
de las federaciones del PSOE. Tarradellas volvió de Francia recordándonos los problemas de
esa federación durante la República. Tierno fue un paréntesis. Madrid fue una fiesta de

�democracia y libertad. Pero Tierno no cambió el partido. Leguina lo intentó. Le toca a
Zapatero hacerlo.
Pero volvamos a la política. La hazaña de Aznar al meter a la derecha en la Constitución no
le ha salido gratis a España. Su empecinamiento nacionalista -la otra cara de la monedaamenaza con dar al traste con unos equilibrios que han funcionado bien durante 25 años. Su
insistencia en la Unidad con mayúsculas, en vez de la unión con minúsculas, desde abajo, y
su terquedad en hacer la bandera más grande y de plantarla en un islote perdido, que es un
poco símbolo de lo mismo, de un deseo mal expresado de jugar en la liga de las grandes
potencias, han alentado al independentismo y han devuelto la bandera republicana a las
calles.
Recapitulemos: Madrid fue una pieza esencial del cambio a la derecha de 1996. El PP ganó
entonces por tan sólo 300.000 votos sobre 30 millones. Pero en Madrid comunidad ganó por
600.000. Por decirlo así, España no había abandonado a los socialistas, pero Madrid sí.
El resultado fue recibido con alivio por muchos, incluso por sectores liberales de la derecha
que temían, con nosotros, que la agresividad de Aznar ("¡Váyase, señor González!") iba a
llevar las cosas adonde ahora finalmente han llegado. Recuerdo, y los invitados recordarán
también, que un mes antes de las elecciones nos reunimos informalmente en el Palacete
Albéniz de Barcelona representantes de varios partidos políticos españoles, de izquierda,
derecha y nacionalistas, y llegamos al acuerdo de reclamar el necesario respeto a las
instituciones y al diálogo, ganase quien ganase. Se publicaron incluso dos artículos en este
sentido, uno en Madrid y otro en Barcelona.
En el año 2000, ETA decidió por nosotros, y no ingenuamente. Terminó la tregua un mes y
medio antes de las elecciones. Y tres semanas antes asesinó a Fernando Buesa. España
entera -salvo Catalunya y el País Vasco- abonó entonces la dureza antiterrorista de Aznar.
El ciclo se cierra. El día 1 de julio de 2003, Aznar se ha casi despedido del Parlamento. Asistí
un día antes al debate con Zapatero, durísimo, a cara de perro. Aznar se retira fiel a su
principio. Sólo faltaba el "¡Váyase, señor Zapatero!".Madrid, el Madrid político, no está en su
mejor momento. Y ahora me pregunto: ¿cómo es el PP madrileño? No lo sé con precisión,
pero intuyo que no debe ser una cofradía piadosa. En todo caso, tal como van las cosas, es
probable que tengamos antes de dos meses alguna respuesta a esos interrogantes.
Es preciso que los ciudadanos de toda España tengan una idea clara de lo que pasa en
Madrid. Porque si no hay una reacción en toda España frente a la deriva de la política en la
capital, podemos pagarlo muy caro.
En Catalunya el efecto de todo lo que está pasando en Madrid va a ser menor que en otras
comunidades. Aquí estamos a las puertas de un cambio que se masca en todos los ámbitos.
Tras las elecciones municipales, el 71% de los ciudadanos catalanes tienen alcaldes
socialistas, el 17% alcaldes nacionalistas y el 5% alcaldes republicanos.
Pujol, aliado de Aznar, conviene recordarlo, desde que le apoyó en julio de 1995 pidiendo, y
consiguiendo, la dimisión del vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra, se ha despedido
también del Parlamento y también con malos modos. Con su abogado personal, su juez
preferido y su empresario modélico en la cárcel o pagando fianza para evitarlo, considera
desagradecidos e inútiles a todos los demás, lógicamente.
Si Pujol no lo ha hecho antes, el día 22 de septiembre se autoconvocan las elecciones para el
16 de noviembre. Pujol puede especular con que el PP le inflija al PSOE y a la izquierda un
correctivo severo en Madrid a finales de octubre. Pero no cuenta con que, aparte de que no
está claro cómo el resultado madrileño vaya a influir aquí, ese resultado puede no ser en
octubre el que ahora se predice. Veremos qué ocurre en verano. El verano es la noche de la
política.
Yo confío en que la sociedad civil madrileña reaccione y se plantee seriamente cuál ha de ser
el papel de esa comunidad en la política española; y para empezar, cómo debe Madrid
regenerarse políticamente.
Cuatro años más de deriva como la de los dos últimos y España perdería el norte. Y nunca
tan bien dicho.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13103">
                <text>1351</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13105">
                <text>Madrid se ha ido</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13106">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13108">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13109">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13111">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13112">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13113">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13114">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13115">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13116">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13117">
                <text>Centralisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13119">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22790">
                <text>Capitals (Ciutats)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14508">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40490">
                <text>2003-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13104">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="870" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="294">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/870/0000000568.pdf</src>
        <authentication>3d511cc662468f94474283d36c78ba13</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41978">
                    <text>Madrid se va
Pasqual Maragall i Mira
El País 27/02/2001
Se tiene desde la periferia la sensación de que Madrid se va de España. Que juega otra liga, la liga
mundial de ciudades. Una especie de síndrome Figo, muy acusado, cómo no, en Barcelona.
(¿Cómo dejamos escapar a este tipo?: esa es otra).
Tenemos la impresión de que Madrid se mide con Miami, con Buenos Aires, con São Paulo. Que ya
no le interesamos. Que España, para Madrid, es ahora tan sólo el lugar donde ir a buscar
pequeñas y medianas empresas en venta para mejorar posiciones, sector por sector, antes de dar
el salto al otro lado del charco.
Eso en el terreno económico, que ha pasado a ser no ya el decisivo, sino el único que cuenta. En
el subordinado terreno político, se nos dice, se hace sólo desde Madrid un modesto
acompañamiento del proceso económico dominante.
Antes Madrid era la capital política, y Barcelona y Bilbao, y luego Valencia, las capitales
industriales y económicas. Ahora figura que es al revés. Ahora Madrid es ante todo la capital
económica, la capital de la innovación y de la nueva economía, mientras que el poder político se
ha descentralizado: Cataluña tiene su Generalitat, Euskadi sus fueros y sus conciertos, y la
Comunidad Valencia su Zaplana, con su IVAM y con sus rápidos trenes y carreteras a Madrid (¿qué
más quieren?).
El gasto público, sin contar pensiones ni amortizaciones de la deuda, ha pasado de ser central en
un 85% y local en un 15% (1980) a ser central en un 51% y descentralizado en el otro 49%,
aproximadamente repartido en un 32% y un 17% entre autonomías y entes locales (1998). Y aún
falta por repartir la competencia y los recursos de Sanidad y Educación a la totalidad de las
autonomías de la vía lenta. Eso va a terminar pronto en un 40% / 60% entre centro y periferia.
Realmente, ¿qué más quieren estos chicos?, deben de pensar en Madrid.
La definición, no sé si decir madrileña o popular de España, es la siguiente: España está formada
por un conjunto de puntos a distancias diversas de Madrid. Y la definición del objetivo de la
política territorial es, como sabemos, acortar esas distancias. Todas las capitales de provincia a
menos de X horas de Madrid en un plazo máximo de Y años.
Madrid es el aeropuerto transoceánico de España y el mercado español no da para otro más. Ésa
es la tesis del Ministerio de Fomento, que está al frente de algo mucho más importante que los
destinos de España. Está al frente de sus redes de infraestructuras, al frente de sus webs. Tiene el
lápiz de España en la mano.
La tesis Cascos de que el mercado no da para más es interesante, tan interesante que debería ser
contrastada. Los catalanes le estamos diciendo a Cascos que para estar seguros de que el
mercado no da para un segundo aeropuerto transoceánico le dejemos decidir a él, al mercado.
Que no sea Cascos, sino el mercado, quien decida si el mercado quiere o no otro aeropuerto
transoceánico. ¿No sería más seguro?
Los catalanes (excepto el desorientado Pujol, a quien esos temas no han interesado nunca mucho,
y el enternecedor Trías, que amenaza al PP con no votarle ¡a partir del 2004!), los catalanes
normales y corrientes, de derechas y de izquierdas, preferirían que el mercado decidiera esas
cosas y entonces veríamos si es verdad o no que quien decide es la economía y no el Estado (es
decir, AENA, el amo público de los aeropuertos).
Cuando Narcís Andreu, recién nombrado presidente de Iberia, viajó a Barcelona por primera vez,
llegaba convencido por los aenitas de entonces de que los catalanes no volaban. Le demostramos
que los catalanes sí iban a Nueva York pero pasando por Madrid, como los extremeños, los
gallegos y los aragoneses, y se dio cuenta en seguida del lío en que se había metido.

�Gracias a Narcís Andreu y sus sucesores Iberia proyectó un hub o centro transoceánico de
redistribución de vuelos en Barcelona. No sirvió de nada porque AENA se opuso, como ahora hace
Cascos siguiendo sus indicaciones.
Hay que terminar con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España diversa que
defendía Bono hace poco en el Club Siglo XXI de Madrid. Por el bien de España. Por el bien de
Cataluña. Por el de todos. La sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les
diga a golpe de urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está
hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar un proyecto
común. Común, no impuesto.
Preferimos, como dice Pedro Nueno, que la capital de Hispanolandia sea Madrid a que lo sea
cualquier gran capital americana. En serio. Por muchas razones. También por interés propio. Nos
pasa con Madrid lo que a los bilbaínos en el 92 con Barcelona. '¿Sabes dónde se hacen los Juegos
Olímpicos?', te preguntaban. 'A 500 kilómetros de Bilbao', te respondían ellos mismos antes de
que pudieras reaccionar.
Hoy sabemos que los JJ OO del 92 y el formidable salto adelante de Barcelona han sido un acicate
importante para que Madrid se haya catapultado en el espacio global. Madrid se ha superado a sí
mismo, y es bueno que sea así. Los catalanes, y creo que todos los demás, queremos un Madrid
vivo, no un Madrid receloso o acomplejado. Un Madrid optimista.
Ahora bien, que nadie se lleve a engaño. El éxito de Madrid se está constituyendo en móvil de un
formidable segundo salto de Barcelona hacia el 2004, con Cascos o sin él, a pesar de Pujol o con
su ayuda, y en todo caso, gracias a Clos y a su equipo. Pero también, y sobre todo, gracias a los
empresarios, medios de comunicación y ciudadanos individuales y asociados que construyen con
ambición, y con una creciente seguridad en sí mismos, los proyectos de la ciudad del siglo XXI.
Que incluyen una Barcelona capital del diálogo entre las culturas. La Barcelona de Lluch.
Seguramente habrá que arriesgar más, aceptar más publicidad y transparencia de las empresas,
admitir que la empresa familiar sólo crece si en alguna medida se abre hacia otros horizontes,
tener proyectos mediáticos y culturales muy sólidos y aceptar que los países y comunidades de
pequeño tamaño deben desarrollar una teoría y una práctica de la sinergia público-privada, si
quieren ser alguien en el mundo. Lo que el sociólogo Manuel Castells llama modelo Finlandia. Pero
eso es tema para otro día y tiene muchas otras facetas.
De momento, podríamos sustituir el síndrome Figo por el síndrome Aimar e irnos a Valencia de vez
en cuando a ver jugar a uno de los grandes del fútbol mundial, suponiendo que Cascos nos ponga
el AVE Valencia-Barcelona, saltándose la consigna del gran jefe: todo a dos horas máximo de
Madrid. Y si no ponen el AVE, iremos en Euromed. Si Madrid se va solo por ahí, puede ser que un
día se encuentre que los demás vamos todos juntos por otro lado. El Madrid del Gobierno, claro.
Porque el Madrid de Tierno no creo que esté metido en ese viaje.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13213">
                <text>1376</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13215">
                <text>Madrid se va</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13216">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13218">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13219">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13221">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13222">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13224">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13225">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13226">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13227">
                <text>Centralisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21769">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14515">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40497">
                <text>2001-02-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="744" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="416">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/744/19980404_LV.pdf</src>
        <authentication>24e87ea20d83772f7c084b5a541053db</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42090">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/04/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Manhattan. DESDE NUEVA YORK
Autor: PASQUAL MARAGALL
"Flood-tide below me! I see you face to face!"
Walt Whitman. Manhattan
Cuando llueve, Manhattan se colapsa y uno se reconcilia con su intuición. ¿Cómo es posible
que millones de personas entren y salgan de miles de pisos en cientos de rascacielos y se
muevan por la ciudad sin chocar unos con otros, por anchas que sean las avenidas y por
eficiente que sea el metro?
Sería interesante saber cuántas decenas de miles de ventanas hay en Manhattan. Son las
ventanas que el cámara de Woody Allen nos hace fisgar en sus "travellings" oblicuos y lentos,
que ordenadamente muestran sus cocinas chiquitas, gente solitaria, animales domésticos, miles
de libros, señoras en bata, yuppies veloces cruzando enormes oficinas llenas de ordenadores al
mando de gente guapa, y casi siempre algún asesinato o por lo menos un robo. Finalmente una
persona en la acera da muestras de ansiedad moviéndose arriba y abajo mientras espera a
alguien que no llega, o cargando bártulos, libros o paquetes imposibles de un lado para otro.
La persona es generalmente una mujer más bien bella, ya no tan joven, una neoyorquina
cualquiera, Annie Hall o Dianne Keaton, o más joven y opulenta como la Sorvino, nuestras
héroes contemporáneas (heroínas es peligroso) luchando contra los demonios del día: el atasco,
el estrés, la ignorancia total o el exceso de sabiduría, el tiempo que huye, la prisa, la inutilidad
aparente de cada uno de los movimientos que suceden a ritmo de vértigo en una ciudad que no
se inmuta, que repite cada día el rito de llenar y vaciar las decenas de miles de habitaciones con
sus correspondientes ventanas.
Todo ello contado con sorna, entre risas y breves llantos, con humor, por supuesto. Con la
seguridad de saberse esta ciudad el centro del mundo, el teatro del mundo, el punto de cita. En
Brooklyn Heights, junto al River Café, donde han construido un pequeño muelle cuadrado de
madera, elegantemente bordeado por una baranda con pasamano niquelado (como si fuese
Barcelona), en la que pueden leerse unos versos de Whitman, uno ve la proa entera de la isla de
Manhattan y tiene la seguridad de estar en la mejor platea que existe. Dan ganas de aplaudir.

130 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11313">
                <text>1207</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11315">
                <text>Manhattan. DESDE NUEVA YORK</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11317">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11319">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11320">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11323">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11324">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11327">
                <text>Cinema </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21740">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14432">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40414">
                <text>1998-04-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11314">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11316">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="375">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf</src>
        <authentication>98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42049">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1 Y 2 DE ENERODE 1983

LA VANGUARDIA•

JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]

1992: ocho ciudades

postulan los JJ.00.

Juegos Olímpicos:
objelivo de todos

Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara

Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu

—

Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—

El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona

Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28

9 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10182">
                <text>1135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10184">
                <text>Manos a la obra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10189">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10192">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10193">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10195">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10196">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26616">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26617">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40343">
                <text>1983-01-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10183">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10185">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="937" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="360">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/937/Maragall_afirma_978840309402.GIF</src>
        <authentication>8d83499492bab3669840e83de13333fb</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14041">
                <text>Maragall afirma: articles 2000-2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14042">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14043">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14044">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14045">
                <text>190 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14047">
                <text>Aguilar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14048">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14049">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14050">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14051">
                <text>Recull d'articles publicats per Maragall a El País de 2000 a 2003. Publicat en català i en castellà. &#13;
&#13;
Sinopsi a la contracoberta:&#13;
&#13;
Maragall pertany a una generació que, per formació i per vocació, mira el present buscant-hi, en tot moment, una idea, un concepte, una veritat per poder-les afirmar. Enfront de la realitat que li ha tocat de viure, davant el món globalitzat, davant els reptes que Catalunya i Espanya tenen plantejats, davant les veus volgudes o amigues d'altres que lluitaren per la llibertat i per la pau en el nostre país, Maragall reflexiona, argumenta o proposa. Maragall afirma. &#13;
&#13;
La seva mirada plural, que va des d'un record íntim fins a la reflexió sobre la darrera, incomprensible i absurda guerra que el nostre món acaba de viure, es mostra sempre disposada a acceptar altres mirades, al capdavall, a afirmar la seva esperança en el present. &#13;
&#13;
Maragall es mostra, en aquestes pàgines, convençut que Catalunya té, davant seu, un futur carregat de promeses i ha de tornar a creure en sí mateixa.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14052">
                <text>ISBN: 9788403094024</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14053">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14056">
                <text>També en castellà, ISBN:	9788403093997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14582">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14054">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4417" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3227">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4417/FMHP_01564.JPG</src>
        <authentication>ec4773afc1958469f238a95d28176144</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="67824">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67825">
                <text>15/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67826">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67827">
                <text>Museu Marítim de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67828">
                <text>Maragall amb assistents a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67829">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67830">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67831">
                <text>Mediterrània, Regió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67832">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67834">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67833">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4418" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3228">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4418/FMHP_01565.JPG</src>
        <authentication>b67c4a2378a6ab5018ef2c881f80e213</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="67835">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67836">
                <text>15/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67837">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67838">
                <text>Museu Marítim de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67839">
                <text>Maragall amb assistents a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67840">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67841">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67842">
                <text>Mediterrània, Regió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67843">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67845">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67844">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4419" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3229">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4419/FMHP_01566.JPG</src>
        <authentication>a19ce56c7e853ca319f39b04c136e9cd</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="67846">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67847">
                <text>15/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67848">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67849">
                <text>Museu Marítim de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67850">
                <text>Maragall amb assistents a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67851">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67852">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67853">
                <text>Mediterrània, Regió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="67854">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67856">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="67855">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4049" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2859">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4049/FMHP_01195.jpg</src>
        <authentication>660a0b96e5d54ed17a22eeac56f8fd33</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="62558">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62559">
                <text>2006-11-05/2006-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62560">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62561">
                <text>Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62562">
                <text>Maragall conversant amb l'equip de protocol</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62563">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62564">
                <text>Senegalesos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62565">
                <text>Cooperació intergovernamental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62566">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62567">
                <text>Embarcacions de fusta</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62568">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62569">
                <text>Masllorens, Àlex, 1956-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62571">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62570">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
