47 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1100/19870608d_0022.pdf 69b1ccc8bded19c708a842dbd473d92b PDF Text Text ACTE FINAL :PARC DE LA CIUTADELLA Barcelona, 8 de juny de 1987 65 �0 PRESENTACIÓ DE L'ACTE ANNA CASTELLS Amics, amígdes grácies per haber víngut. Avui és un dia molt important per a tots nosaltres. Junta, ara 1 aquí, estem donant testimoni d'una idea, d'una ji. lusió, d'una esperança. Estem donant testimoni de4 la força í l'empenta del socialísme a Catalunya. Avuí, que pot ser un gran día, ,que millor per començar que fer-ho amb el company amic, amb JOAN MANUEL SERRAT.. El dimecres no nomes elegírem els nostres , alcaldes 1 regidora. També votarem per el.legír els homes í dones que des d'Europa lluítarap pel futur, els postres representants al Parlament Europeo. El company Fernando Moran encapçala les candidatures socialistes, candidatures que4 a Catalunya tenen un nom propi JOSEP VERDE I ALDEA. L' entrada a la comunitat europea ha estat feta amb un govern 'socialista. L'home que va ser un deis autentics protagonistes d'aquella fita histórica és el que els socialistes-presentem com cap de llista de les eleccions al Parlament EuropOeo, FERNANDO MORÁN. 66 �Durant aquestes setmanes hem demostrat que el socialisme a Catalunya és cada cop més lésperanga de molt.s catalans, que el partit deis socialistes de Catalunya és una força viva que aplega l'entusiasme de molts i molts catalans. Amb vosaltres, el primer sdecretarí del partit deis socialistes de Catalunya, RAIMÓN OBIOLS., Durant aquests dies hem vist com candidats hi han. molts, però alcalde de Barcelona només hí ha un : PASQUAL MARAGALL. 67 �Barceloníns, ciutadan• í ciutadanes de Barcelona (aplausos, saludos) ha arrívat el moment, han pasat 4 anys desde aquell.diá a la Plaga Catalunya en que s'acabava una campanya electoral com aquesta en que els socialistes ens enfrontavem amb una diada com 69 �la que vé demà passat amb una cita amb el futur . Us torno la ciutat, condicions, • s retorno la ciutat en bones - en minor a condicions, modestament, millor que mai, modestament. Aquell cop, fa quatre anys, ja us en recordareu alguns, vaig començar amb un vera de l'Espriu ï després en castellà us vaig dir unes paraules de respecte als immigrants, unes Paraules d'alerta!, de respecte i de cordial exigencia, us vaig dir (i ara us , ho diré en català i m'entendreu la mar de be), us vaig vostres fills i els vostres néts i els meus fills i els meus néts parlarán. el mateix llenguatge ".(aplausos) I avui en català us ho dic i m'enteneu perfectament.Ja han passat 4 anys ja ha començat a pasar el temps i els vostres fills -són una mica más grans us ho dic amb el cabell una mica más gris i amb l'esquena una mica mes carregada i amb unes guantes cicatrius al cor també, peró amb el cor jove i amb el cor plé i amb la maduressa i la tranquilitat que abans no tenia i que avui ja tinc de saber de cert el que a leshores solament intuia" .Us dic, com us deja, hem estat 4 anys al servei del poble de Barcelona (aplausos).Us rétornem, i dic us retornem, perque ha estat tot un equip de companys companyes a traballar, un equip ingent, un equip molt gran, un equip divers, un. equip que s'estima, us retornem Barcelona mes jove, mes guapa ,, si senyor comdiuen els nens i cóm diuen a Mallorca, mes guapa, però també més gran, més madura, mes serena, más confiada en ella mateixa, que això és lo mes important, más Confiada en ella mateixa, mes segura de les seves forces, más segura de la seva força, mes convençuda de que tot allá que resta per fer, 70 n'hi ha molt per �fer, es farà, más convençuda d'aixó má s segura que res no és fácil, pero res no es impossible,•que el mar ja és més a prop,que. la serra já es una mica más riostra, que el gris ja es una mica mes verd, un xic más verd, que la Barcelona Vella está tocant amb els dits un futur diferent, está perseguint, apasionadament un futur tan esplendoros com el seu passat, com gloriós va ser el passat, passat del qual tots en sou fills. Barcelona va. neixer en aquesta Barcelona Vella, es va escampar per la plana i avui es torna cap aquell lloc on sortia per mirar la Barcelona Vella com el lloc on hem de reconqUerir el nostre pasat i dibuixar el nostre futur. \ Sábem, de cert, am más confiança i amb mes seguretat que els barris són ciutat, que mereixen ï comencen a tenir . i que tindrán del tot, (perque ja es veu, perque ja es toca, perque está a la cantonada, perque ja hi son, perque ja comencem a tenir), la qualitat de vida urbana que la dreta solament s'ensuma? perque llegeig en els llibres perque m'ha aentit de parlar però que no coneix de prop. Danos que vagin a veure la Vía Júlia, que vagin a verure el Paro del Clot si es que' mai han anat, que vagin a la Plaga d'Angel Pestanya que vagin a la Plaga d'en Lairet que s'inagurará ben aviat, que no está inagurat, que s'esperin que encara vénen més, molts mes; que vagin a Can Robacols, al Clot; que vagin a la Plaga de Navas, al Poble Seo; que vagin a les Estrelles Altes que ni s'ensumen on 'es; ala jardins de Can Sabaté de la Zona Franca; que vagin a la Plaga de Mossén Clapes de San Andreu i parlo de les coses mes petites más desconegudes, ja no parlo deis grans noms, ja no parlo de l'Espanya Industrial, del paro de la Pegaso ó l'Escorxador, 71 �d'aixO ja no en parlo; que vagin, que vagin al Pont del Molinet, que vagin al Paro de l'Esperit Sant, que vagin a Torreblanca, que n'hi han dos de Torreblanques i no ho saben, n'hi ha una que está a San Just, St.Feliu St.Joan... Després .n'hi ha una altra a St.Cugat tots dos els ha fet. Qui els ha fet? (la Corporació). La Corporació Metropolitana! 1 que vagin, que vagin a veure el Parc de les Planes i ja veureu el día que s'inaguri el Parc de les Planes aquest també, l'hem deixat per inagurar, un día d'aquests, que vagin a veure el Parc de les Planes i que vaguin el día que s'inagura perque •veurán la "festassa" que hi ha. Será una festa del poble. Será una festa masiva de l'Hospitalet, de Barcelona que ja ha de tot el Baix Llobregat, del Baix, Baix com diuen, el que está dintre de l'Area Metropolitana i de tota i us clic que hi haurán els 27 alcaldes en allá. I el día que s'inaguri el Parc de les Planes a finals d'aquest mes de Juny, a primer, potser, del mes de Juliol, será una festassa direm el que haurem de dir. Avui no ens embalem, avui no ens embalem (aplausos). 1 ja veurán si van el que s'ha fet al Bligon de Ferreries, a Montcada. I si van que no esta pas tan iluny, (jo hi he pasat aquest mati) aquí a Cristofor de Moura, davant de la Mina, que això la dreta si que sap lo que és, perque la dreta la sensibilitat social de la Mina, sap lo que és, oi? Perque la Mina és un puesto per ana a fer una mica de missió, una mica de catacisme, com qui diu, amb tots els perdona. Doncs que vagin, davant de la Mina, hi ha un carrer que es diu Cristófor de Moura que amb en Parpal fa dos anys vam anar un dia amb una pala (hi ha la foto en algún diari) i vam tirar la paret d'una fábrica que hi 72 �havia que guardava el pas de Cristòfor de Moura cap al rio Besòs i era la Bultaco i en aquella máquina que vam possar-lli amb el Jordi Parpal ens va tremolar una mica la ma abans de tirar aquella paret (que, per cert, quan ja es bellugava la máquina i queia la paret va sortir un fulano que estava dintre replegant tot el ferro que hi havia (risas), que ara m'en recordo). Be, dones aquella fábrica la vam tirar a terra i allá van dir: "però ' escolteu, qui hi vé aquí". Hi vé Cristofor de Moura que segueix que pasa per sota de la vía del tren i el pont ja está fet. Iavui en dia, qué hi falten per anar- fina a dintre de St.Adrià (porque tot aixib ja es St.Adrià)? Qué hi falta? Falta el Pont sobre el Besòs. I aquest pont está concursant amb arquitectes de valia internacional. I está adjudicat i s'està commençant a fer i dintre de poca mesas podreu anar de Cristofor de Moura al Poble Nou fina al bell mig de St.Adrià, fina al bell mig de St.Adrià de Besòs. I jo us dic que això es més important per la Mina i per la calitat de vida de la Mina que totes les ?, que totes les bones obres que pugui fer la dreta d'aquest país. Molt més important perque vol dir que la Mina ja no será un "ghetto". Vol dir que- s'hi podrá pasar. Vol dir que és ciutat, que s'hi pot anar, que s'hi pot pasar i no es vol pasar es segueix enclavant es travessa el tren i es travessa el riu. Aixó es fer ciutat, això es fer ciutat, i no el que aquesta gent es pensa d'enviar serenos i d'enviar bisbans? i d'enviar guardies veïns que no saben ni per a que serveixen. Que está insait en els programes nostre de fa, no 4 anys, de fa 8 anys quan amb el Narcis Serra començavem. Aquell programa l'han copiat i. encara no saben en que consisteix.Doncs que vagin 73 �a la Mína,que mirin Crístofor de Moura que pasin per sota la vía del tren, que treguin el nas a Marina -Besòs si es que sabren ho que és, que mil-in el río Besòs i que comencin a veure el lloc on un pont atravessarà per anar des des fons fina al cor de St.Adríà perque St.Adriá, que ha sigut un deis municipis més castigats pel creixement de Barcelona, porque s'ho ramenjar tot está pie de vies í pié de carreteres i plé de postes d'alta tensió i plé de fábriques d'electricitat i de ximeneies d'incineradores, d'escombreries, St.Adriá es mere:1x ser també alguna cosa més que tot aíx6, ser una part de la ciutat metropolitana i ho será us hu ben aseguro que ho será, porque els hi ayudarem a ser-ho, perque estem oblígate a fer-ho, perque ningú ho pot impedir. , Perque si el creixement de Barcelona va crear la Mina Lora del seu terme, la Barcelona d'avui que generosa és - i que ja té el manfdo del seu propi destí ha de torna en allá a dír: "us tornem la calítat que us vam treure". Això es el que hem de fer (aplaudíments). Pero no ens embalem, no ens embalem que ja hi haurà temps deparlar-ne de tot aixó porque encara tindriem de fer-los anar cap a la Salut i cap a la Cros de Badalona, que ene voliem prohibir de comprar-la, imagineu, la Cros de Badalona, al costat del mar, allá que tantos vegades hem vist passant amb el cotxe els que hem anat a la platja, de menuts, fa perque ara tothom agafa anys .d'aixó... per l'autopista. Pero fa anys passaven pel mig de Badalona arríbaven a Montgat havia una pila de fàbriques que impedien que un veiés el mar, que es veía com a esdetxes entre fábrica i fábrica i allá hi havia la Cros, i allá hi ha la Cros. I en Joan 74 �Blanch que es l'alcalde de Badalona a aconseguit que la Cros s'en vagi, que la Cros s'en vagi i alto será platja! us ho ben asseguro, desde Badalona fins al Turó de Montgat! tot allá sera platja i platja accesible.(aplaudiMents) I les cases de Tiana, no segueixo, no segueixo, escolteu, no em vull perdre pels viaranys deis temes que possem una mica nerviosos als nostres adversaris, als benvolguts adversaris (rises). He dit que aquesta ciutat, aquesta ciutat, tornem-hi, la ciutat petite, la Barcelona municipal está convenguda per primer cop en molts anys que pot. Que pot. Que dir que si, que dir rotundament que si no es perillòs, ni és traidor, que jugar el partit de la història amb serenitat y amb geni, amb ràbia continguda amb mètode és molt millor. Que per guanyar de debó aquesta ciutat ha viscut molts anys, inclús jo diría moltes décades inclús, potser, fina i tot, molts segles amb allá del "Ay, qué patirem?" i aixecar --se cada día amb la idea que patirem aquell día, que cada día és dílluns i plou com sí diguessim, cada dia. I jo us dic que aquesta ciutat en aquest moment comenga a pensar que lo millar és un divendres, potser plourà, pero potser no, i potser demà sortirà el sol, tant s'han val si surt el sol com si plou perque aquesta ciutat confía en ella mateixa que de lo més important. Aquesta ciutat ha recuperat un temps í pot anar més enllá i pot superar l'eufòria per anar a una etapa duradera de la seva história. Aquesta ciutat cap que de molt millor que per guanyar de debò els jocs de la història s'ha d'haver sabut superar una derrota i una altra, cense desfer-se. Que soportar la seducció de l'èxit i de la victòria només de a les mans dele elegits. Que demá, demà, ens podrem despertar sabent que el nou dia ene porta un día de 75 �reflexió tranquil.la iq Ue l'endemá el dia cris durà cap al tard el gust dolç de la victòria. Us ho dio! A l'.endemà (oració) que será la de tothom, que será la de tothomt Com ha dit en. Raimon Obiols, perque aquesta és la ciutat de tothom. 1 que l'altre tindrem descans, tindrem descans. 1 el seguent el treball i el treball i el treball per fer de Barcelona una ciutat més gran, més justa, mes ella mateixa, més la Barcelona de tothom que tots volem. Perque la ciutat, deiem nosaltres fa uns anys, fa. 4 anys, la ciutat és la gent, però la ciutat diem ara, i no ens ho amaguem, la ciutat eón també les pedres. Deixeu-me explica±' -us això una mica. Sán les pedres que la gent va possar l'una sobre l'altra i la patina del temps, sobre les pedres í el desgast de • la pedra com aquell peu de St.Pere del Vaticà que está desgastat, que no té dits, casi, que té una altra forma. La clutat també es això i l'esgrafiat que el temps va esborrant. 1 encara més important, l'esgrafiat que estem tornant a fer, que estem recuperant. La ciutat és també això i el mil colore del modernisme refert, que haviem perdut i que feien que quan un. tornava en aquesta ciutat pensava això es la grisor, això és la negror avui trobem el modernisme lluit, casi violent, de vegades, de les cases del Passeig de Gràcia, deis vitralls restaurats, aquells vitralls que quan erem menuts eren els vitralls tristos i bruts de les cases de les tietes i que avui tothom mira com una obra d'art, perque he són, perque ene permeteu veure 1 reflectiu la Barcelona deis nostres amors i és la cíutat deis monuments repossats. El monument al Doctor Robert, aquí al costat. Pero abans, deixeu-me dir --vos una cosa. Abans, 76 �deixeu-me dir-vos que, de primer, no ene atreviem am les pedres, a parlar de les pedres, ni a tocar-les. No . gossavem. Creu la história. Creu els simbols. Creu el passat. Creu la liturgia del poder, d'un poder que mai no haviem tingut. Que el poble nomès havia observat però no havia mai tocat. I ens refugiarem amb la gent. Que si que era nostra. En la mirada del poble, que si que era nostra. Que si que ene era amiga. Ens era amiga, fine 1 tot quan era crítica. Això la dreta no ho entén. Maí. La mirada del poble, la crítica li recorda l'origen de la seva riquessa. Li recorda que l'altra cara de la ríquessa es la míséría í té vergonya i té po de vegades. Té po del que veu en quella mirada. En el fons hi veu, 1 s'egluíSvoca, en el fons hi veu un odi justificat, pensa ella, contra la seva riquessa. I té vergonya. I no sap que no és odi. No ho sap la dreta. El poble reserva l'odi per ocassions mes importante. No per la nostra dreta, pobreta, que mai no ha fet res de bá ni massa res de dolent, tampoc, en els darrers anys. No per ella, no. Per ocasione més importante. Nosaltres, avui, no tením po de les padres, mo de la hístóría, ni del poder, que sabem que estem possant lentament, lentament, confiadament, metodicament, al serveí del poble. Sí. Lentament, poc a poc i amb bona lletra. I per qué lentament? Perque no hem de permetre que aquest pas, que aquesta transició del poder es malmetí, que es malogri, sí, nosaltres demanem de vegades paciència Però donem sempre les pistes de per on anem i a ori anem, que constí. El que ene vulguí seguir des de l'esquerra des del bell somni de la ciutat llunyana ens pot seguir. Perque nosaltres deixem pistes. I deixarem mes pistes sí convé. Totes les que calguin. Perque ene puguin seguir. Desde l'esquerra. Que 77 �ens vagin seguint. Deixarem més pistes per saber a on anem. Cap la Barcelona somniada, cap a la nova Icária. Cap a ciutat justa, la ciutat confiada. La ciutat deis prodígís. Pero no deis prodigis d'un dia. No deis prodigis d'un any, sino a la ciutat prodigiosa, que vol dir simplement LA CIUTAT, amb mayúscules! Cap allá és a on anem. Al lloc deis ciutadans. Aquesta es la definició . de ciutat. El lloc deis ciutadans. Allá en no hi han ni senyors ni servents. Ni amos ni esclaus. Ni profetes ni infidels. Allá on hí ha sencillament ciutadans i ciutadanes. joves. I nens i nenes. Penseu bé ámb aíxó. I nens i nenes. Allá és a en anem nosaltres. A la ciutat. A la ciutat on totohom és diferent totohom és igual. A la Barcelona que els segies han somniat i que mai haurieu trobat. A la Barcelona del futur, que ja és present. Que ja comença. Que no és un invent. Que ja és aquí. Que té un nom. Que té un sol nom BARCELONA. (oració) I alguns dirán, í alguns dirán aix6 es poesía. I això es lírica. I tant que si. I vosaltres direu: "I no hauriem de parlar del Doctor Robert. Aquí al costat hi ha el monument al Doctor Robert. Que hi ha qui díu que és el monument més maco de Barcelona, ni ha qui diu de Catalunya, hi ha qui diu d'Espanya.és un gran monument. s un gran monument. I al davant d'aquest monument l'altre día, venint per la Gran Via, jo vaig veure un cartell de color blau,d'un altre senyor benvolgut empresari. "Que hi possin cartells perque aquí el que hí parla al cartell, és el monument,aquí, el monument parla. El Doctor Robert está parlant en veu alta i está dient: "Soc aqui". I aquesta es la Barcelona que s'ha refet í l'han refeta aquests senyors que l'han refeta 78 �l'ha refeta l'equip socialista que la governat.Caplaudiments) Aquest monument parla. Les padres parlen, tambo (oracíó) les pedrea parlen, els carrera parlen (aplaudiments). Aquest també da el llenguatge de Catalunya i el llenguatge de Barcelona. Amics, parlem de fets i d'obres, no de paraules í de lleis. Parlem de fets i d'obres quan parlem de Catalunya com ha fet en Raimon Obiols que ha dit :"reservo al nom". 1 parlo de les coses i parlo de societat. Parlem de respecte a Catalunya. El monument al Doctor Robert. Qui l'ha fet? El monument al Pte.Companys. Tomba del President Companys. Fossar de la Pedrera. Qui l'ha fet? Homenatge a Catalunya, l'exposició que ara mateix está al Japó L que va a estar a Londres durant molt temps amb el nom d'Homenatge a Barcelona. Tan se val! Homenatge a Catalunya, homenatge a Barcelona. Qui l'ha Let. Amb l'ajuda de la Generalitat, pero amb la iniciativa de l'Ajuntament . Cátedra de català a Nova York. Barcelonallova York. Oui l'ha fet?. Fundació Caries Pi i Sunyer. Qui l'ha fet? I quí l'ha prohibit? Porque no está inscrita. No he> sabeu? No está inscrita, hi falta un et i ut. Li falta un segell, una políga. Encara no está inscrita. Diari de Barcelona en catalá. El Bussi-. Qui l'ha fet? Qui l'ha fet? Mireu, no seguím. Nosaltres no volem parlar en abstracta de Catalunya. D'un concepte. Volem parlar de fets lentament. Amb bona lletra. 1 casi us diría, la rotulacfió en català, deis carrera, lentament, eh?. Amb bona lletra, sense provocar a ningú. Porque hi ha gent que ha volgut trabar una falta en tot això i han hagut d'anar a buscar, han hagut d'anar a buscar ola rétols de quan en l'època de 79 �l'alcalde anterior, Socias, va començar a rotular alguna carrera en català 1 ho feien migmig. I ho feien migmig. I deixareu mig en catalá i mig en castellá. I per tant encara quedaven alguna al bell mig de Barcelona. Aquest han. trobat. Nomes aquests. Lentament amb bona lletra. Amb la confiança de la gent que se sap forta. No amb l'atabalamentB de qui no creu del tot en la. seva força. Barcelona i Catalunya. Se n'ha parlat mássa. S'en ha parlat molt. Tots hem parlat potser una mica massa. Nosaltres, abans de que plogui, nosaltres volem fer un oferiment. Volemoferir un enteniment (no parlem més de pactes, que de pactes ja han hagut tants que no s'han acompleit. Del pacte cultural: Rigol va marxar; el pacte territorial:en Macià Alavedra va marxar), No parlem de pacte, parlem d'enteniment. Nosaltres oferirem un enteniment a la Generalitat de Catalunya, í evídenment també a l'Estat, pero a la Generalitat per comengar. Qui fa qué? Que hem de fer? I com ho hem de fer? I quan dic:"qui fa qué?" cm refereixo a les competencies i quan dio :"com es fa?", cm refereixo a les funciona qui dirigeix, qui planifica, qui tecnifica, qui inspecciona. Per una banda. I per una altra, qui gestiona? Perque la gestió es a baix. Més empresarial a baix. En els nivells de govern que són ala Ajuntaments quan son prou grana com el nostre. Que saben que toquen cada dia (per d.ir -ho en un llenguatge que a la dreta li agrada) el mercat, precíssament. El públic. La gent, lo que la gent vol i lo que la gent no vol. Com ho fa? I guinea coses hem d'intercanviar? Pel bé de Barcelona i pel bé de Catalunya. 80 �Aixóloferirem el dia 11. No el 12 ni el 13 ni el 14. El día 11 ha oferirem. Perque Barcelona vol la concordia, Barcelona vol la concordia. 1 jo us asseguro que la tindrà. 1 la tindrà per la Força deis, Fets. 1 per la força deis vote. Per la força de l'avidéncia. 1 nosaltres demanem ademes d'oferir. Demanem; al poble, que perseveri en la seva confiança, que la deserrotili, que la faci créixer, que la converteixi en una civilitzada arrogància. Que Europa es l'arrogància civil i legitima deis pobles confiats en la seva història també en el seu futur. 1, demanem oferim a les classes mitjes, als joves emprenedors que confiin, que arrisquin, que demaneu ajut per engegar. Només per engegar. 1 tíndrán l'ajuda. T penso en els joves cense feina, cense socis. Només amb amics, que no substitueixin el risc per l'amistat deis que están amb elle. Al revés. Que facín l'alianga entre el risc í les-seves amistats. Que junts arrisquin. O que sois arrisquin. Es igual. Pero que cerquin obstinadament la sortída. Que no es repenjin els une en els altres sinó que s'ajudin mutuament a sortir. A tota máquina. Endavant. Ele ajudarem a sortir. Us ho asseguro. Els ajudarem (aplaudiments). Hi ha que no entén, hi ha que no entén que un Ajuntament socialista tingui iniciatives empresarials. 1 reuneixi empresaris i els hi digui als joves que han de ser emprenedors. Escolteu. Es tracta de fer front a l'anemia d'una economía que tot just comença a desvellar-se.. Escolteu. 1 enteneu-me bé. Jo die poc a poc. .Es tracta de que ene neguem a ser solament, subrayo? solament, ele productors de serveis assistencials per guarir les ferides, •• les ferides que el sistema crea. He dít solament, perque, sobretot, fem ser4veis socials. Sobretot, fem 81 �serveis personals :Ala joves, ala veliz, ala malats, ala infanta. Peró sabem que cal també actuar sobre les causes de l'atur i la marginació. No solament sobre les consequeneies. I això a la dreta lí cou, no ha entén o no ha vol entendre, porque en el repartiment de " y ola" histories figura que a. ella lí toca crear i produir_ a nosaltres distribuir el que han creat. Doncsa, no. Nosaltres volem crear i distribuir, animar i assistir. Fer menys pobres i ajudar als pobres que hi ha. Estiumar produint i estimar repartint. Les dues coses! Que quedi calr! (ovacio). Qui ha dit ? que aixó no es pot fer? Qui ha dit que això no pugui ser? En quin llibre está escrit que això está prohibit?. Nosaltres parlem de futur. Parlem de la ciutat i parlem de futur porque sabem que és la manera de bellugar el present. això está dit per tot arreu. Ho han dit tots ola poetes. Ho ha dit l'Evangeli. Ho ha dit sempre totohom. El futur ha, d'estar present en el present. Inclós en el passat. Es belluga el present quan la gent té un futur. Quan la gent hi creu. El futur es el millor ingredient d'un present deficitari. De il.lusions í em camvi pie de possibilítats. La clutat viu un cicle, com el cor, de contracció i de distenssió. D'integració i d'expansió. Hem estat acumulant í ara ens comencem a expandir, justament amb els municipis de l'entorn metropolitá. Volem una Barcelona culta. Volem una Barcelona endins. Revitalitzar la ciutat. Retornar al jovent al centre i a la Barcelona Vella. Volem la Barcelonagran, si senyor. La Barcelona gran. L'hora de Barcelona. Volem la Barcelona de sempre. I m'explico. La Barcelona deis treballadors que en són la seva 82 �base, que han sigut la seva sa y a, la. seva, histbría.• Els treballadors que han resistit, que han lluitat, que han fet aquesta ciutat contra tots els règims, contra tots els overns, contra totes les amenaces (a.plaudiments). Aquests treballadors i també a les classes mitjes emprenedores (aplaudiments), les classes mítjes que saben estar al costat del poble i que no tenen po del poble. 1 que també confían i que també participen d'aquesta confiança. ara ja acabo. Petque acabo que hem de tornar a començar de seguida. , Si dimecres voleu, ciutadans, la ciutat llunyana, será més a prop. Si dimecres parleu, ciutadans, la Barcelona de sempre reempendrà el pas, positivament, amb confiança. La ciutat, la riostra ciutat. tasca la ciutat! Visca Barcelona! Visca Catalunya! ( ovació). 83 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4006 Title A name given to the resource Discurs electoral final de la Campanya Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Benestar Social Acció política Barcelona Model social Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf 164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA ELECCIONS MUNICIPALS 87' Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987 (Aplaudiments) 29 �- HEM GUANYAT!!! ( Aplaudiments) - HEM GUANYAT UN ALTRE COP (Guapo!) - Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a • tota Espanya per guanyar ara), (1 efectivament ho teniem pitjor que. però hi ha una ciutat on els socialistes han fet l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell moment "LA BATALLA DE BARCELONA". r la vam guanyar. I, aquesta vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui la tornarem a guanyar.. ( Ovació) - I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat' no va per aquí! Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al futur. Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys, 30 �realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix que fa molt temps que és el no esperava. Avui podem dir que Partit del poble de Barcelona. El el Partit nostre deis treballadors!. (Ovació) - El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona, que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors de classes mitges treballadores sap interpretar, en aquest moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de Barcelona! (Ovació) (Visca l'Alcalde-Ovació) - Mireu, deixeu-me parlar. (Ovació) - Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots estem molt cansats. I vull dir un parell de coses. Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal (aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon, al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara Madrid. haguessin tret Vallecas s com si a Madrid Villaverde, u haguessin tret Canillejas í tots els barris obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe 31 �-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de Barcelona avui. De fet, som la ciutat central, el centre d'una gran aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té tres milions d'habitants. (Ovació) - I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del territori, igual de gran des del punt de' vista deis habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest moment. is un fet únic! (Ovació) - Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les dades. Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué? Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà temps de fer la interpretació del que ha pasaat, bàsicament perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol, enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols, 32 �el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1 aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas! (Aplaudiments) Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran, hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo que hem de din, perquè és evident, que els professionals d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment). (Ovacio6) - Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules 33 �de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions. .Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser abans d'ahir, no? (Si) - Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les acceptarem! (Ovaoió) - Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya. (Visca Maragall!.•Viscal) - Ara acabarem, ara acabarem. Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele 34 �dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática de Barcelona. Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar) d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen la seva problemática i els seus projectes. (Ovació) - Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ± el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament, totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a viure a Torre Baró! 35 �(Aplaudiments) - I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana. (Aplaudiments) - Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti! (Aplaudiments) - I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura! (Aplaudiments) Deixeu-me acabar. Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes! (Ovació) - Entre ella, entre ella (bis 7 vegades), en representació d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí. (Aplaudiments) - Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat. Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig estar ahir a la tarda. 36 �(Aplaudiments) - Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera, Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la me y a victória a l'Antoni Jutglar. (Aplaudíments) - 1 finalment, a la memória de Marta Vegara Figueres. El nom d'una esperança. (Ovació) - El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut generosa, catalana i avançada. VISCA BARCELONA! (Ovació) (Visca, visca, visca Catalunya socialista!) - Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes són; n'hi ha que són nacionalistes n'hi ha que no ho comunistas lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA! (Visca!). (Els Segadors). (Ovació) 37 d'altres, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4007 Title A name given to the resource Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Manila, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Benestar Social Acció política Barcelona Model social Administració local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf 00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09 PDF Text Text 29-6-87 NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS �. v) GIAN uu\j-/._; 71 ( 11 -} Ç-19(Anz 1 uf_c.,147~ 64,11.64-1 7À U tv < 4 ¿I b/1/-"‘", --(-)4. ~-1) Gtr , ii\J ALLp 1,1A-t1 1-44L, <4' 71 1,4)cvÁ, eüttiabC-Al 114.A."1 A (11-( ..74 1:), Ovt/t:` Cr4-144_,2 71: M f , _,//1 " 111:14 Cal r 4 (-1 jc. ( 5 ' �4,1 (97- j (-k("3`•4- ce..2.-/s tfe /fe ç)-4 'tí - níA (A' e(Citrl;) 1G t e, ve i's-L Coi > �-(,d f ,¿,t, iVt 1 4 Á., 5 fruo,..rf ita.„ 1,4 b/ 4tI 0,(4,1".¿ #5 (4 1.4.4C1-44 / v-¿¿<4.4 ci 1 14.1 tcif- írT U rtt) (J' /1-) tid 9.,u1,4) c /- Ciwuti 1/ u T&-ti urwe fAy- /11)(cuS 4- if« ce ci t-r) [74 e.i4 LA Çk 14.40KL) 5004 :- -ryrk ipt j( l'ficra; t N C9 /k (A litrA Ch hit II A/ •Of (nm „LA..., 1 4 14.4.9-1/1.494"1 Irtj /, #‘114--,11 Pk1 111".4 ¿I /(t ( " PA4. 1 r /74-‘941 vi (tí-, 4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t; yvv 44-'1 Lit cAlub...ái c, 1.<1 I 1-4-, "11 ,5W (V a-vt\ d k..1--0 kuo..4),A.":4 cr{,1 4. ti. e-, a( ~1. c... (4. f d<-4 �)0.,t 11:4-1-vt,ty: ' 4: 1 1 . 5 44.-{„Lb igL LL.k-W n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2 C14-.1ii, ah F14- t¿ / Le ij 1711U ,t< ram-uu-k Lsr/,;(-7 4-1 5 7 d-t..4 t-II C 4A1 (44./41,14 • G4, cLÁ • ,j)(4...„4 (A-11- ,if,449.! 1 1_ 1tL ctt 14 ttp. LJL 0,‘-v1.1 ti ItÁru>1.—. 4,1-<4 1t--1 CL% ,Ltt, u 4 -1.44 C 6L4Y Guth li (ya, L.-14ti //(/`) “tak' t( (1,12)41,12-1.A.-, oLt (4, CA <-44.- .,1:0■-■. 44.4 �(-1.-6A---¿ ( C4 ) Le „p 9 c>i iryi. 41 Cru .¿„¿., ai ti/U' , GL4LLIfawd, Irom mit, -AA^ CC 1:,e-j-11 t CíVt, i/W.,14›-Lkii /t/tA.- U-4 `-kl 1/tAA vtivt44 ti) ííw �tè- 14-i¿Zç 5 t'o t/tLA C'\( fk" • Cco N (t-a, t~; trrL‹ ( JI AA.> 1,_¿1-4/ Uy-- 1/', ( 5- ¿AA (e' 1 4" (1, vt e ,SÁ-vtr-v„ cta, ( . C5 -Árr IrelitrLs. 1,1 L4,4—, (y /U"urt/s otfi:,\ (fc--e ) \v„..k (44 zi ''Uti/," - �(1, h 'C'LC4.¿< 1 ðv""--- Ótv, Ni t ¿'t..~ -, ).--tA_.¿., / foi,..,,, 1 -A—z ct 1). 9-1 (44 *14.1.4.4 ~t'ir j r 5:,..,..1. 114-g-Ln eLLs- IzZA.,/i-e' , Á 71.2, t),„, Ltt t f el • j cp- ‘;‘-7,■_ ri Gr...-.¿í< 14,1 ÇA 1--evk Ce C44.44 �, L I ( (OLt. tic< • rbrr-' s ctfi,f Vð 1.4 1\-€1,Qu( ) - . rUt.c 7 1 t (0k410 ,k PU, /4-LIA -1 F • CÁ‘^íijth CLIA, •44 ‘.4 2,4 ,4 CÁkì- Lf- o (,),1",/,' C42^', 14 il/L,L4, 21 ai L L c.1 .91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17 C , t UA...tt„,x<,C"t<...,4 y: c (4,41 Le A kt_ke‹.)3 ,L, ceu–y,t>ai ufa.4.;„ L.1 (A..w¿ f1,1,,*t ) U-It.L L44 , �V& r. (el ( 1f /4-5 cc-,-71 ^ x u() 71,4-,' vt",t,u : cul C'17) -1' (LI., r r - C LAA i.ç-1.4 if s L„„it(_<_, G o `--vt, — 5 L iteu. C- ???z P3 V( 9 co-Ctru,v, i S 114 trv ,- "r241-1, i; r&v t O 1.1i p t 1 ' L-gileql u 1111— 4 19 k1 ilr,t fl 11.-w rk. /Uf 4s-dLS 4L-(-4-•'j � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4008 Title A name given to the resource Notes Senyor alcalde per diferents discursos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Ajuntament de Barcelona Investidura Barcelona Description An account of the resource Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf 4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0 PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C f14 Y2 L.'Z ^D l A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ r1 J ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 t(,t,v (43 c1 v C, eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t L^ t= P irn C_ 4-Y1 (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ `^ v ^. / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA A 120 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – v i ^ PC i ^N bel_ L Yf ci ‘14-7-\1 tML7 ún G^^ /14O> Pn`vr , ¿ ^^c^ ^b o t PC^2 • )cos ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U (47l cw.071 r' – e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 /7A 4h,t 1-2-4212-t5 it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j II- /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ jjL L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ItyLfrucik 4 ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; u") cr^A.L.^r1vL: S (^uc V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. 5 ICAttj4714"' ic-- • (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} ,,,-,1—‘1,42{- Q., _9) çv...t.ti„eidbb «,utfle ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D M cMLt,r71 u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U usTÆ ,te-ibt t-gv 02? ue5 i; 5 9-) Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi O)» Z q vviii 4 Jt- tup T17J7r) /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S cía( f-1"Nb ei"1 P c' t5 ïyritz -S ^^ c.04P L^ -t- 0E uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 G/1- ^^^ ^ bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ , ^^^ ^ G^ 41,1)(^ ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) �t-' ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Dia: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica' 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor -edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asséguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) - Humanització de la ciutat (gent-pedres) - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total • decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és be) i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �A-UOvrAt--Yrrs /ta-i v l^ ('Y Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD U ^ C.t3 ^Vl l % Dtt m/-1 (ivt , ( trv f11-t /-21.JZ l Q v u- GrJ)\i I^ L "^^^1 S 0`7 bi,nL C2¿»01-- ^}lS 1 C^ ^ it4 fl(C,iP43 11■1 r u-n iv t fit-19 S 17)- e-55rt 12- L' Us -TY í^l ^ ^^ 1^.. ^ift L^M J n; eirt/117 lb Ce-rl`"C) ^1 ^ L`YL C-Ç , , 7 ^j b V ^ L4 Gt u PM- a i nt Tz-rNisik ur+11 L- y U -Due- f^ 17 C° Da ïrkAv ü th L A,^,-d cf.),N l As-rd-1 A-P 4-ç (j)L'`h (.1) Uc> ^j 11/1-5tv"D U u Vkik tDG L-TV 6-1W c/►1!) rrn p 0.51L-ffrow S 3 ^1^1(a.) {Ç pu--1 ^ ué d( c-zs t x t (A (-^ f ï c, ínf L t"-Y? L-f-Y J^ iJn( it C,-?c rÜ-J074'4 ói 'N s C!}--41 ci-o ^ c;^1J + a' c-k)f �J4 'c fi. M'- k-- 7 9 i Jut ANittr— LA- id Lit cp1---s-21-t.~ 4.. .174--my ^L^ f' Pc91 L4 v1.04 e AA L^ utm ppty\fT G1 < ti1,244 /2,0 c.43 1 4 oeL S Po (-Ç viZ L A U<^^ ffik_4 \ u_71Ní Mc- r A i2 C GO/Usi-74 r ^ ^^ ^y► Ar 4-11‘) ^ d^ 1 ^^ ^c p` v Vi c Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^ dNyS p AK thf\P pipu r Lfz_ t-v Cy\) A2-)Lck3 vN /14 oirZy-11 ryc P A Q G em b oerPc'ci Ldt II O c.--^7 u r\l") 4 UVi rL L¿,../ ^ vw^ c2 ub G°v ntmit DkullA COL " (-(-(----1-9 -9. LLA"-i- A- C. c ^^ '4-1) 1 bG-rJ k_i(,^iv> �U p c,,,) 6 kv u ti á1A e- n-w 5 c)(74114 . o L4 ^ t p rtinr dt C 'C- 3 Cn^ l ^C US vul, 91D-3c trut/tlit c^v3 i' r t ^ c= r^tç D') co au 6 7-4 D erS 01 uní 41-im g rYI 1ái Vt_ , 1D^ 14-4-u O1 L4 ^ ^^ t ^s v e- ty1 `'L" M0 G .J1. L C , P/MJ; v (^ S d Ul.v1DCoZS TYlAz- grv-iyS ^3 >^^ v11-' ¡n VN CA" \-) c 1,t17/1- r t3sPux, 1 1. ^ ,^" ,, ^ ^ Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^ G v 111- (f›,) r O evi atrnaI L-^ P r Cp.31l.1 Thiv iiRÁ cgt_ ,x Prutz+ S: D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-» 9' ' 4"1-\[ bg\ V'r L. G¢ t^ ^^Yl^ 4--biAjpo /41,/, 7.1 g f^ 7 S O `: nenk 161-ft4 C2 Ik,t 4 -5 L i < M c'Yvt _ ^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu 91-0 4 C¿nP cl/t Z-Lv£ E iff-L. c,-w 7 .S 1' tl4 r ' L 0 lA_ /tu uc,:s b �1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_ L^ v iAl\i S e'S Di , b Z4 U O esn • c;-^ P 23 cw E C D r itu G^Uitct'y4 47( ( () 4l^ lid-ni' tLtvLi-3 ^^^7 1,14'W v G3. Q ueen'') S u-N A x 4v 4--77,msMA4 ,5 4-71-/Liç uz e--5- ^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1 J t/?/ 4- ( -L- h C;oA vt,o 1,1,u41) A- Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn-- CÁ u/rK fN14v -~ 1) e- t,e-` (---21-7\J Dvr u ^-91i0 TI-114 PÍt. 1Y1. 17 e.— (.)^ 4-- 1.,ue,-1 i ►2 KG-1 c, i.,-^zn k ,t-DDIAinui r J ft19, C,r I9Jvc UÓ' JGt,,, ,_ Ct^S , Gol( �No P U c .^^ vlut,`Q4it- j r " s r^ ^ ^^ ^t c^s Gt L- -ce)t.- 7,4-1)4 1.-1v 7 Dc- C--t Lic-Drkt s^ ^ C.t)"^L i -^ 011-t) Lyy,1 c7/.715.t.a 7)1 ,n G ^ Al Ufva,^^^ ^ 1G ó ^-p ¿yw 7-7/ViM Q ^ us -~ 1,1-74vn¿i114 G, u n1-0,"b OZ /V D O b ,L4 ^x^ 9 l^ h- (m4 ^ :Je-- *4L^^1-i- ^ . x^ JA- 1,1 oT (` es• dví ÍZ`YL im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS S( sm D l e- r1/l G-`h/F cr U 74-t/J /j'LF3 /1-¿-~ ^ eh Q LA`- rCrY3P 4 6-}17/f) �g- n bki„) ^I^O lUt P C i rN i H b e--L_ 7. 01 k,D S s L–`Yf (-7"3 1Prie\1 1114/(>2 Prk/r G14 uriGI - ^ t 1.^ ^ v ^ ¿ v 14 ityi v-z A-1,1 b G'I^1DtGt lwc)71141.7U t - ne-w xI s heL 8 2, A s,* ~Pu 6P ^ 4/14/72-111A–t) t- e-\) u -1- cLt Li óv o 41,4;6^t a^ t.-"Pl.lMC527 – ^% C.-5 c W-19 1 C' 471c-W,07] ÚgrrrA{- c17.r 1^ /fij^, ^j pu b, S A i4 G- S. t---(7v- ^ej ? U4 N1-S /a2 (-)1C-S hit ^---^ Pn,c.--v c;v P m, Uhfç C'kt C:5 i #11'21:1 7-41" I ^ C. AA'1,., (- 27 M " CL i Yl - Pe--`b •rtc.^ Yu< AA 1 C^ et_. que:I t'L ^^ul.r3 1-14,00- L r5 Pulo ive-5 q v ^-WA 911- c.–c,c-:s ^:" ^ (rvl ° G4- ^r-r.rnv i C O 6t,--K i 4 u^' bi4 61,-`7„► u r `U Ult C..epA, iN l^C ^i%t^Vl .1t9v n A-1 r" 4- 1 L^ C4`--s.C'3 ^ V frs.s4 �/tt b°17)1 arkfr t-70,\J Imi-11--7) ' )c e 10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^ cyz t_^.fC71 /¿h ^ L^nl L ^3 i/14. litmik ( Ui , d-c.c7 h t`7T77►t "ir c'3v ï 71. 421 - et, p c c tkJ T US p é c /t4 vs rnh 211.-.- ¡ cs71. 3v^ t-&-t) t YL t^` rirt_4tyvupnr Tv-X-- r L-'Yt v (›--)` S A- Z^1 ^-^ -5 iÍr eni A —n1 l ojlad-e-.-g s1 l it4C-'Yxf YS A/ c.iierSZir1/4„ p 2^^ c C^ t–s N^zi3ss^ T7t7-5 >r 4,6-r S Á/ C.^^^ , ^c-^ ^3I ,Z,i(3 t^^ ni-), f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW ^L S at CA-wit e 4-- Ld4 Jo kit o o(' 1 zrrik C.rnv Al ) (,{ A-11\M- (7 u érgv tit? ve'') ^ t S al-13" ^ ^ " C,I/t c?g-u up p fru ó fü rtr- kikvviS t fi LL5 42- egli sp-kr n' ^D cy,tf®Jt,, 70114.,6-14-4 d cul 1-7 4 LYt ç i a Gc>g■.)! /^ �f»,1,< 1 ^ ^^ ^^ Gu^ 111 t-f-5 (s94-t oftru kv-0 De– 1-1irvna4 .)at v,n) O' di« LA CA r ^^11/ ^ 77t 1 ih /N ^^ L' i ft1 51711 ^^ S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t L U N C.e.sn7 UAM ‘71/1 Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u cz c 0-1-z-S^ 4 mvs^t,c.^ ('/u)Pr ? S ^c2 c.,07,f cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S V ►^ kt nLrïz / -7, -á ^ FJ G^ ú S ^ P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4 277t 41J Pt Am r1'^-t-r5 O 'vi -4W U ik 911-714- N7tho 4 him5 ^ 2^` x ^, CoA:tJ- f5r1v c S Q u^ f C' , ^ F4-- ^ t^i /RAg ,v r DsA /1 c2via-1vf Punja» v) Pue 17:--9(11 ns ^ D F-141J ^^^ r c/h0 í1Z4 11\27. 71-11 " A-Yk A A , ous - Ap s Ni krA bJ i /^^+-UkL Arn_ GU b1 il tk) A 4t7714;-5 Us F-A /v c)) 7ak rS A f 11 1 0 `+ -7r c'S T2^^ A-;-1 D LL5 ,9//`N cr 4-h)yS, (,,}° ■ Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21 A 69` r /vi GA-7 fu 4 411/L-1-si ftz G( u k,f7 t'iR-c-iiin- --t7A-Nr- P 01-0 pr 3 r J o C. u u o r^r1 C.v Aij [2 s Po+--a c. cid,/ e-5 �D r4 ,k--Ary -ux pt-lu2N5 R- fru \ kf (). C71,1 -71 4-tRA- 4.b- - C-Lcb-01, y 5 e cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu 414, cu 4.7 ,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC °O 44 / 4 d., - fi-t-tc~( ,(/ (4- utic, v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-( c,i4ÁÁ; cú(a; d-11 21/ ( (11M/1(44‘6•- Ci,>V A co-44,4. kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;. -k\--ountA[ je 4 ttc c‹,r:14,, d (4.440-4/G Ct Hm. kJ I'l"r" vrAi w tt _114-t, .4( j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_. - 4 í4 }>-'5 (iPc44 fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe îìt / m14 _ Pydr- 1""-(»44- L Lr u.21t, (£1.„ c,/ Cj--<_,eculur CA-ui ( 5 34 �pS ÔcitJ r 71--na dult,t( r cdL--t-N k -? d-tA -t-ukr-157-1:1( , C4 Afp-i- kk cti-0 _s jicAuLd 2;u1LA p itZ/1/1-7 ,-24ttn,t' elAip 0:r - vi«) ae.trz u& - E7c-e z,oT) u L.E .7Y LL ï1 _Jet e( " c/tb fljz rkplA S&Æ s FIrti 4 í1 c? b í\--"S 111/ A/0 i 4 x. 4 /r1 R Alitl• IL-1 Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h 1=1- rte-rh c r 4vA5N-bA4 1 " -7t-wehS Dvt. LÇ - - CV h.) L4( A-tA rirr Ley,s Thi uNf o J A/7M.4 UttQt 441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt (1,0h-7k-L ,,J9 frw t qatle it-44-vbn9' _ )21¿■ — de c.; d-.\ cbt_ 1‘ Gte umz: vLL: 1 62.t: �f2 7Z^l3A ^ v Ul 'VD A-9 0eL,Loa üLRz s t'11.J 11-1,, O t^ r7. ^D ^ ^i^T ) D U N f ^l Na ^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5 f-PmV/1-10 ti ( l-10-7k) br(T-71-5— Pum_ C.uus ^JS ^1 n^S r /`2 7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^ b-Yv r1.,^J \Ove: lJs . (7!4 t-UÇ ^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú L-YN - i{ MéS ryv 9 rv p e S c---)v ¿g.-U 414 cl-v7-- CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a ' Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5 P"t1^s J vt7- Evs , /'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/ _iYht°11-NfrQv ^ (N t ` f 40'45".... .151 l.L- rv9-5,-9vti p n-v p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1 ^/Lc:1--• L ^- k \XC. uviik c Q roa- ^. IN- to.7J1ewuv i-t. uU)'z,, )9 42— Prf5" PU291-1714 CA-M71- JE ^ tJt" Por- ,. ^- .( DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v �fs iM Du Q LA79 411-- if\--zy rho u-4k c (..€n' I 1. ue- \))0( Áry~, j (444? ',bu e:7 AR-7 v-71/&- -i--- f-agittiro &"- L--Ç A-• t t-gv 0-0 u e5 lit& f 1,-2 917_ dr-Z-U t/L fUcc en' A-VÇ9i n_c( cAz-- Li c (.5---114 Q ›C �)4 4-M duí pvt-Lid,wt 4 FI:m411 c e-1J i 41- ItZ U ^^ N Oc- urS C'. S ?Z—^t c,'^ 7`oH- S -&-qtt J-U-19n,^.' rYt dU^2^ u ('o^U de AGLtG^^^2R / i ^/ u". U UlA r vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/ ^ f if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^ /(4 k C ^r, ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^ ^ p t C/1 ^ z. T r CL&I ut tif"; WA1 11/' r-44— 5-Y‘ (sf—e/ t s^. A6kte d, c �) ffi.drut2huik /txt ffiJsik ti el, .K 111-)J1. 12-I p c L6i uJ C (-B1 G-~ 1-vx. -1"- i- ^-t dl )t-f r S rtaitotc? t-ohín dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit o`_ C`no T E^^ -)-(2-71 ^^ UP ^ (L)O (,^a^^ z (Ab f^,^,/ 1 ^ 14 KM P (5-n fiU viAit 4 Jt" "11D v -cAtz.. s, Av n)ruÚ f 1- 2\f-b ti") É--1, ^ e ¿A f -t'c-S ' L-7;^912-S éu //uS Fi NtÁ t) A-r«._ cirim n A,1/42_.1 jém c ZAJ /Gt--5-7K– ^C L^ I. GU, - 771 c4 th" l^ T^7JZrJ (' c^ 1-01A--kit c.-2u T ^ ^.;^^ luz) .4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172). \ i*" 9-1 De- ("-A-51-1-t Lel 6:5 b-r1 /p /J/ 5-11 Gw f ,L at-JZ,i). t-09244-Js !7w ci-vn e-3 p n4) } efl-i2 =5- m.ri ~ firJl fe t-- Pc-t- PiteJci--JV s P4_-01-vt-~-3 ó CitY/%zr AJ'/tt �^ cr- Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_ tfic-)n a v^ ^ ^n p •W /fuel! 4 ^ P 1 1 N ^r ^c7 L1t A-N /In 494 cc2p 1/4- (_Yxl n4a-m cci- Co--›si A P(191. o/5e. i`)1/4-J5 C.-'^vLL.,,t rui 190 jo tbtl Atit..-Yoc) h e- L A /3494 L22- o 11, u t^--Ç jitjn ^ ^`_, j ^ P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA Ld>10/4 OC 1N o t-S a,1 Ah' 1- ,q.-Am. v d-^S Z^ 6 1 )( 1 L") Ezc- L^ 1,1L-rAIVvict- r22 r N 1.5-Y 3t av ,r1 ^j^l [ P ^r �mg/ C tSw7a1 bCW ru`c-`-5 L-_ 0,15 M A VA Jtrl-z- rirk 14 Q J tiv P L4 fC ~_ Itc9i) S r ¿A-5 Fcg4, A-A4 r át PE No J /hti+. t9V TYL-c^ t Ul^s kt_c.^ áxiog ee-u.c (75 /4- © a) ^ /W-il C0z4J7,4- LLU 4"11 Dyt,os ift-ITY.tF, ). 14641->t Gíl2c9 L^v S ¿>5 P L ^(.-^^ . DA-- (' ^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5 kt- f^ `1-10-1,1- ^t , 6^e ^ c^-`5 i I v e -)' c-u (-°‘° 4v e GDV 11,\J ç't ^. -^ i 7)1-1-- %ify0 6^P E ' r- rut otC x¿ <00-14-n 31,- /F-- t^^n17)4 c-S , C A- cl ^ ïP'hy i A L4 rt-r t /46/1)-1 0-61-,‹ C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4 Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri Uc• L'S Í LA-1497 °e¡ c^t m44- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4009 Title A name given to the resource Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Autogovern Eleccions Acció política Barcelona Ajuntament de Barcelona Investidura Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf 707b682583046e6c4a856b8af431fd5e PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses ḏ (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat ḏ - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives ḏ i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme,ḏ la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, f14 Y2 L.'Z ^D l l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ J r1 ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 c1 v C, t(,t,v (43 eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t P irn C_ 4-Y1 L^ t= (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ `^ v ^. itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA 120 A 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – i ^ PC i ^N ‘14-7-\1 bel_ḏ ciḏ L Yf tML7 ún G^^ ¿ ^b o t ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 (47l cw.071 r' – /14O> Pn`vr , v ^^c^ PC^2 • )cos /7A 4h,t 1-2-4212-t5 II- it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 jjL es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A ItyLfrucik 4 rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; cr^A.L.^r1vL: S (^uc u") V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. ICAttj4714"' ic-- • 5 (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} Q., ,,,-,1—‘1,42{- _9) çv...t.ti„eidbb «,utfleḏ ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 M cMLt,r71 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U t-gv 02? ue5 i; 5 9-) usTÆ ,te-ibt Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh O)» Z r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi q vviii 4 Jt- tup T17J7r) ^^ c.04P cía( f-1"Nb ei"1 0E P c' t5 ïyritz -S /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S L^ -t- uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 ^^^ ^ G/1- bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ ^^^ ^ G^ 41,1)(^ , ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987 Subject The topic of the resource Investidura Barcelona Alcaldes Ajuntament de Barcelona Govern Acció política Model social Description An account of the resource Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1104/19870701d_00227.pdf 18a30a1cced7f3efa0b4be34e6d86903 PDF Text Text 1P: (15 SALUTACIó La Festa Major d'aquest any és la primera que es celebra després de l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs Olímpics ens ajudaran a transformar Barcelona. Barcelona canviarà molt en cinc anys. Però per molt que canviï Barcelona la Vila de Gracia sempre será la Vila de Gracia. I encara ho serà més. Perqué una part de la transformació que volem donar a Barcelona és la recuperació de la p ersonalitat dels seus barris antics i consolidar la dels barris més nous. I p er aquest objectiu Gracia és un exemple. I vull pensar també que per molt que canviï Barcelona la Festa Major de Gracia es continuarà celebrant. Perquè per molts barcelonins la Festa Major de Gracia és també una Festa Major de tot Barcelona. La Festa de la Mare de Deu d'Agost. Des d'aquestes pàgines de "Carrer Gran", mostra viva de l'esperit d'iniciativa i associatiu de la Vila de Gracia, em complau desitjar-vos a tots una feliç Festa Major. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4010 Title A name given to the resource Salutació de l’Excm. Sr. Alcalde al “Carrer Gran” Festa Major de Gràcia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila de Gràcia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Festes majors Barcelona Model social Vila de Gràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1105/19870714d_00228.pdf b07110f848584b16535d7e8fe3fed70f PDF Text Text Paraules d e l'Excm. S r. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'Obertura del Simposi IuternariuuaI d' Obr es P^bliqoes. Palau de Conqressos, 14 de juliol 1987 �S3§YORS: Sa PRIMER LLOC REBIN V>Sm§S LA n§S EN CORDIAL 33NVIKG9D¿ A BARCELONA. ¿t MATEIX TEMPS VULL AGRAIR A LA 1NT 1?JACIOBAL BAR . D'OBRES PGBLIQUES QUE HAGI FEDERaCI6 ESCOLLIT COM A SEU DE LA SEVA PRIMERA REUNI3 FORA DELS ESTATS UNITS, C¿IG DE DESTACAR ESPECIALMENT LA PRESENCIA DE LA OS I/ INT22SaCI0NAL D'AUTORITATS LOCALS (Iºt») I DE LA y 3S3RàCCI} INTERNACIONAL D'ENGINYERS MUNICIPALS EN 3'0RG ANI23áCi/ D'¿gU£S? SIMPOSI, PENSO QUE EL PES CREIXENT QUE LA OBRA PÚBLICA DE LES &DOIwI5I22CICdS LOCALS I METROPOLITANES ÉS UNA 2A TIE2SI2CT/ 2/S DE LA IM2O2çàNElª QUE ESTAN ªDOOIRI3m LES CIU$àTZ 3M t'A lIMACi3 £C()§3mIC& MUNDIAL, �-3- PER AIX ESTIC COiúVENÇU`F.' QUE UNA RL'UNIÓ COM LA QUE ENCETEM AVUI TÉ 1 .:ivA TRASCENDeNCIA QUE VA MÉS Et;ïLLa DE MÓN PitOFF;SSIOPdAL DE L'ENGIN^íERIA CT:VII.,. L'1.: 'i?: `'='AMI3f,^ AQUEST SIï:POSI HA DE SER MOLT Pá:C)1' I`ï c)'i , ,P':^^^.L:, PA `ICIPANTS I PER LA NOSTRA j . i' FI .I'IViF T , EN AQUESTA CIUTAT, EN ACUESTA AREA ,•^ i.'I'r'4i^);^ METROPOLITANA ELE CO vGR'^S,`-.'SISTI.^S TROBARAN EXEMPLES P '1c. TIU7 BEN CANDENTS DF?LS PRINCIPALS PROBLEMES QUE ",CT _.", LES O RES P1SF3LIQUES I QUE SÓN OEJECTI? DE DEBAT ^T .SIMPOSI. BARCELONA, P :R LA SEVA PART, POT TREURE DEL SIMPOSI UN INESTIMABLE AJUT PER REALITAR EL GRAN ESFORÇ QUE SUPOSA NO NOMÉS L?`': PREPARACIÓ DELS JJOO DE 1992, SINO LA REALITZACIÓ DELS PLANS QUE DONARAN A BARCELONA LES I vFL AESTRUC'.TUPCS T OE ENCARA NO TÉ. Ci ) PCHE T:f'..P-FE iv T, �—4— I:NTECRAEJo I COORDINACI6 ENTRI. DIFERENTS ADMINISTÏZACIONS I INS'I'ITUCIONS IMPLICADES EN ELS MACRO PROJECTES ; L' ADAPT.?ACIó I'uBI.sIOUES A DE LES NOSTRES D'OBRES EMPRESES COMPI:,TèNCIA D'EMPRESES ESTRANGERES, SOBRE TOT DE LA COMUNITAT ECOlvUICA EUROPEA; LA TRAS F} Rk4(`IA INTERNACIONAL DE TECNOLOGIA D'OBRES P ï 1 B I_, .I C'} i 1 ES. TOTS TR.S. ?'ACTORS HAURAN DE SER TINGUTS MOLT EN COMPTE EN Eh PERIODE QUI' TOT JUST ACABEM DE COMENCAR. DES DE LA PERSPECTIVA DE BARCELONA HI HA UN ALTRE FACTOR s?Ui? VOLDRIA DESTACAR. L'ALTA C( }=t=SC INC IA QUE EL C IUTADá DE BARCELONA DE L?}. NECESSITAT DE FER UNES OBRES RESPECTUOSES AMB ' ^`? + L'ENTORN. PúRLIQUES �OWA CONSCIèNCIA QUE PROVÉ DE LA MEM5RIA RECENT DEL BARCELONi QUE VA VEURE COM EL SEU H:4.BITAT ERA DESTROSSAT. EN ELE ISLTIMS ANYS, DES DE L'AJUNTAMENT I LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, HEM ACONSEGUIT - EN ELS RECUPERAR GRAN PART DE LA CONFIANÇA DEL CIUTAD á T5CNICS MUNICIPALS. AIX5 HA ESiAT DEGUT A QUE MOLTS DELS POLÍTICS MUNICIPALS PROCEDEIXEN DELE MOVIMENTS VEINALS MES COMBATIUS. PER5 TAMBÉ HA TENGUT UNA PART GENS NEGLIGIBLE EL FET DE QUE ELE PROJECTES MUNICIPALS I METROPOLITANS S'HAN REALITZAT AM/3 UN ENFOCAMENT INTERDISCIPLINARI. AMB AQUESTA SUGGERNCIA, NO EM QUEDA MÉS QUE DESITAR-VOS UNA FEBIC ESTADIA A BARCELONA. �-6- ‘...ENYORS ^ ";,I"_,F'.t. I . .10L'i'F;S GR. r3C: SIN?POS I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4011 Title A name given to the resource Simposi Internacional d'Obres Públiques / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Model social Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1106/19870731d_00229.pdf 94e9734c8ee57cb849a6c2cf322ad3ab PDF Text Text "ESPANYA. 92: UNA PERSPECTIVA". CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. 1-1CALDE, PASQUAL MARAGALL, AL CLUB LIBERAL. PLATJA D'ARO, 31 DE JULIOL 1987 �SOVIET HE PENSAT QUE A CATALUNYA ENCARA TENDIEM A CAURE EN EL VICI D'AOUESTA INTROSPECCI6. DEDIQUEM ENCARA MASSA TEMPS A DISCUTIR SOBn EL QUE ÉS j 1, CATALUNYA , ! A -S . RE E1.19UE ,i 1.. 1s qíVo 1. I I •1 \ í - : n 1 1 . . ESIE PANYIA-It TENfM ENCAR í MASSA = ! i OBSESSIó P,ELS 4AMS/I \PEI,S\ADP-ECTIU$: iNAC;f6,\NACIONAAT,\REGI6, 1 \ y ESTAT PAISOS, NORD, .5,. Y31), PRINCiP \j• \ í \,..,../ , PENÍNSULA... ENS Hi DEDIQUEM MOLT MIS D'ALL6 QUE LA SITUACIó REAL JUSTIFICA: NO NI HA DESGR&CIA, PER1LL, OPRESSI6, AMENAÇA PESANT PROU SOBRE "HL C [SiP" PER JUSTIFICAR UNA TAN GRAN ATENCIó A NOSALTRES MATEIXOS. POTSER JA QUE ENS TROBEM ENTRE LIBERALS CALDRA PARAFRASEJAR UNA DE LES SENTaNCIES MIS CITADES DE MARX: JA HA PASSAT EL MOMENT D'INTERPRETAR LA REALITAT; DEDIQUEM-NOS A TRANSFORMAR-LA. �PER AIX,5 HEI DE FER SERVIR LA FITA, EL REPTE DE 1992: TRANSFORMEM BARCELONA, TRANSFORMEM LES NOSTRES CIUTATS, TRANSFORMEM CATALUNYA, TRANSFORMEM ESPANYA, PER FER-LES MILLORS, PERQU SIGUEM MÉS FELIgos, MES LLIURES, MÉS PERSONES. TI CATALUNYA I L'ESPANYA DEL 92 PER A MI ÉS EVIDENT QUE, PEL NOSTRE INTERéS, PER L'INTERéS DE CATALUNYA ENE CONVÉ QUE LA NOSTRA TRANSFORMACIÓ SIGUI SOLIDARIA AMP LA D'ESPANYA. ENCARA MÉS, HEM DE SER CAPDAVANTERS EE . EN LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA. SABHM QUE CATALUNYA NOMÉS HA POGUT SER LLIURE 1 PRÒSPERA CUAN A ESPANYA ¡JI HA HAGUT UN RÉGIM DE LLIBERTAT 1 PROGRÉS. �NOSTRA P ARTICiPACIó EN LA TRANSFORMACió D'ESPANYA, LA REPETEIXO NO P,S TAN. SOLS UNA OUESTIÓ DE SOLIDARITAT: ÉS, SOBRE TOT, UNA QUESTió VITAL PER A NOSAL.TRI. ESTEM PREPARATS PER A LIDERAR EL PROCÉS? CONTINUA SENT CATALUNYA L'AVANÇADA DE PROGRÉ,S? LA PRIMERA PREGUNTA 14' INCLINO A CONTESTAR QUE Sí. A LA SEGONA NO N'ESTIC TAN SEGUR. L'INTERVENCIONISME M'AGRADARIA EXPLICAR-LOS QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE CONSIDERO NECESSARIES PER RECOBRAR AQUEST PAPER. ÉS UNA FETA CATALb.. DES REFLEXIÓ D'UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA: LA DEL SOCIALISME �FA DOS ANYS JA VAIG TENIR L'OCASI6 D'EXPRESSAR LOS ELS MEUS TEMORS PER LES TFNDaNCIES INTERVENCIONISTES 1 ESTATISTES QUE APUNTAVEN A CATALUNYA. UN AFANY D'INTERVENCIONISME QUE ERA PALèS EN LA MANERA DE ELE D 'OPCIONS POLÍTIQUES QUE ES RECLAMAVEN HFRE\w S DEL PENSAMENT LIBERAL. DOS `JESPRS,„.cE.) ANYS E'INTERVENCIONISME, NACIOIALITZA2 S'HA CATALUNYA TRADUYT DOLOROS ENDINS, EN UNES CONSTATAR QUE L'OBSSESSICS PER MESURES POLÍTIQUES DESAFORTUNARES LES CONSEQÜ'éNCIES DE LES QUALS SERA MOLT DIFÍCIL Esm:EnAR. FA DOS ANYS VAIC, DEFENSAR EL COMPONENT ."LIBERAL” DE L' OPCIÓ POLÍTICA SOCIALISTA EN- LA QUE MILITO. • �CREC CGE VAIG AUNTAR, QUE LA POSICIó SOCIALISTA RESPECTE DE • - L'ESTAT, DE L'ESTAT EN ABSTRACTE, HA DE GUANYAR GRAUS DE LLIBERTAT I D'ESCEPTICISME. AQUEST ÉS UN ALTRE SENTIMENT PROFUND DEES CATALANS I DEL SOCIALISME CATALá QUE NO VOLEM AMAGAR EN ABSOLUT. AOUESTA PERSPECTIVA S'ADIU DEL TOT AMB EL NOSTRE MUNICIPALISME TEóRIC I PRáCTIC. UNA PERSPECTIVA DES DE LA QUAL _ • PEESEM QUE CALDRTA ERE -I NO ES FA PROU- UNA CRÍTICA SENSE PIETAT DE L'ASEIXIANT INTERVENCIONISME NACIONALISTA: S'INTERVENEN LES CAIXES, ES PREPARA LA INTERVENCIó DELS YOSEUS, JA S'EA FET EN EL CAS DE LES El RES, LES CAMBkES DE COMERÇ, LES CAMBRES AGRáRIES. ES NACIONALITEEN LES COMARQUES A TRAVÉS DEL PARTIT, PER CONVERTIRLES EN TOP EL CONTRARI DEL QUE SQMNIAVEM: EN ENGRANATGES D'UN APERREE NACIONAL DE DOMINI PUNTIELISTA DEL TERRITORI 1 D'UN REPARTIR D'INSPECC)6 DIRECCIONAT DEL DINER PúBLIC; FINANCERA LOCAL, ES CREEN (JbOSSOS ES MEMYSPPEEN ELE MECANISMES AUTONa:TICD DE DISTRIBUCIó DE RECURSOS DES DE L'ESTAT AMB L' EXCUSA �COMPETCIES PER A CATALUNYA; ES TANOUEN AMOS I TELEVISIONS LOCALS TOT LLOANT LA SOCIETAT CIVIL; ES PROHIBEIXEN LES SAMARRETES DE LES ESCOLES PER UNIFORMAR TOTHOM AMB UNA SAMARRETA -6UTCA AM3 L'ESCUT DE LA GENERALITAT T UNA PETITA InscRI p ció DEL NOM DEL CENTRE; EL MATEIX ES FA AMB LES POLICIES LOCALN SEMPU AME UNA FINALITAT LLOABLE DE SIMPLIFICACIó, ES CLAE, PER3 SEMPRE UNIFORMANT, MAI PRIMANT LA SINGULARITAT). EN FI, S'INTENTA CONTROLAR EL BARÇA I ALTRES CLUBS. DAVANT UN I FORNA:- )0 D'AOUEST ALLAU DE MISSATGES LA PRó l)IA ESQUERRA SE SENT ORDENANCISTES I A _VOLTES, DESARMADA: NACIONALITZAR NO HA ESTAT JUSTAMENT EL SEU PROPI LOT D'ORDRE? �LA VISIó DELS SOCIALISTES NOSALTRES CREILM QUE IGUALTAT NO VOL DIR UNIFORMISME SINó JUSTAMENT YIPERNCIA: DIFERaNCIA PER COMPENSAR LA DESIGUALTAT D'OPORTUNITATS, PER¿S TAMBÉ DIFEKMCIA PER A QUE S'EXPRESSIN TOTES LES SINGULARITATS, VAL A DIR, IGUALTAT DELE INDIVIDUS, NO IGUALTAT CONTRA L'INDIVIDU. ACUESTA IDEA CREC QUE LA POT SUBSCRIURE QUALSEVOL, SOCIALISTA, O NO, QUE CREGUI EN LA DEMOCRACIA. CREO QUE ÉS DEL TOT COUEENT AME L'IDEARI PER. SEMBLA QUE NO LIBERAL. ÉS LA VISIó PREVALENT AVUI A CATALUNYA. PER AIX5 OLE TINC ELS REUS DUBTES DE QUE CATALUNYA CONTINUY SENT L'AVANCADA DE PYJGPÉS A ESPANYA. �SI tT.fr MO, L'AVANTATGE COMPARATIU RESPECTE A. LA RESTA D' IEIEPANY QUE `Ï'F`il EM A L'INICI DE LA TRANSICIó IIA QUEDAT MOLT I?EDUi'T. ï.^ LA RESTA D'ESPANYA ES NOTA MÉS DIFERèNCIA IENTRE LA SOCIETAT ACTUAL I LA DE FA 10 ANYS QUE NO PAN NOTEM AVUI A ^iiTriL^:'^s._._. CATALUNYA. AQUÍ ENCARA CONEONEt•1 EL RESPECTE INSTI T UCIONAL AMB EL TEMOR UN RESPECTE I UN TEMOR, REVERENCIAL. S'APLIQUEN BEN .Eï,I,!:C`!'LVAMI:P1':C. REAC: C IOI D'ALTRA BANDA, QUE COMPAREU, SI NO, LES TREMENDES QUE VA DESENCADENAR UN ARTICLE D'EN PEP SUBIRóS PUBLICA EN UNA REVISTA TRIMESTRAL iO EL RESPECTE RELATIU QUE lt NOMENAMENT D'UN FISCAL CAP DE L' AUD I ó NCIA TERITORIAL) EL AME LA `EhT[J ; :ï, TAT AMB QUE S'ACULLEN LES CONSTANTS SORTIDES DE TO DEL— (OLUMMSTES `I.ABITUALS I D'UN DELS DIARI AMB MÉS DIFUSIÓ A CATALUNYA. DIRECTORS ADJUNTS DEL �AMICS MEUS, CRE1.7 QUE AIXÒ ÉS MOLT PERILLÓS PER A CATALUNYA. MS ANTIGUES I AMB LES NOSTRES INSTITUCIONS, QUE SENS DUBTE SóN - ... MÉS TRADICI6 QUE GRAN PART DE LES D'ESPANYA, CORREN EL PERILL DE OUEDAR ENCARCARADE9 SOTA TONES D'UN MOLT POC LIBERAL RESPECTE INSTITUCIONAL. coNTERTrR LA CAMBRA CATALANA EN EL LLOC DE DEBAT I DE CRÍTICA D'AOUEST IDMENS JOC DE MANS EN QUE S'ESTA CONVERTINT LA 1 POLíTTCA NACIONALISTA LS 7 01 UN UN REPTE QUE DEMANA GOSADIA 1 HABILITAT. 1, SOBRETOT, RESOLDRE AME COHER¿NCIA EL GRAN PROBLEMA DE L'OPCió CONTINUADA -.„., ENTRE EL FER COSTAT A UNA MAJORIA ARROGANT, SIMPLEMENT HABIL EN LA cREArI6 DE PRC,BLEMES I INEPTE EN LA SEVA SOLUCIó, O BÉ, L'OPOSICI5 7RONTAL, A DESGRAT DEL COMPONENT NACIONAL EVIDENT D'ALCUNES DE. LES PROPOSTES AVANÇADES DES DE LA MAZORIA. �CREC QUE EN AQUEST PUNT ESTEM FENT EL QUE CALIA FER. PERÒ LA TASCA ES ',LARCA. AVUI CATALUNYA TÉ TOTS ELS NÚMEROS PER A ENTRAR AMB BON PEU LO LA. COLLA EUROPEA CAP A LA SUPERVIVèNCIA ECONCS•ICA I LA INTEGRACIó POLÍTICA QUE S'ALBIRA. HI HA UNA COLLA. DE SECTORS SOCIALS D'EUROPA., NO SOLAMENT ECON3MICS, TAMBÉ CULTURALS, URBANíSTICS, TECNOLóGICS I ACADèMICS, ON ES FACTIBLE GUANYAR-SE UN ESPAI RESPECTABLE. ANALITZEM AOUESTES POSSIBILITATS AMB ATENCIó. ANALITZEM TAMB AH MB DETALL LOS NOSTRES PROBLEMES, QUE SóN MOLTS, EN EL CAMP DE L'ADMINISTRACIó PÚBLICA, 1 EN EL TERRENY DE LES DESIGUALTATS SOCIALS, nuE AFECTEN YISIBLEMENT EL NOSTRE POBLE,› �nEcTnTm ALESHORES ST EL OUE CAL ÉS UN CONTINUAT ENFRONTAMENT AMO EL GOVERN ESPANYOL, COM A EXPEDIENT PER A ANAR TIRANT DE VETA. EN L'OBTENCIó D'ADHESIONS POPULARS SENZILLES O SI T.S AVIAT 1'10 PREFERIBLE TRIAR AUTÒNOMAMENT ELS CAMPS D'EN7RONTAMENT AME EL GOVERN ESPANYOL, DESENVOLUPANT-LOS AMB R1GnR, PER11 SENSE OBLIDAR NI RES SECTORS DE DESENROTLLAMENT POSITIU DE LA. POLÍTICA CATALANA NI LES GREUS MANCANCES QUE EL GOVERN CATALA RE DEMOSTRA. HEM DE SER SOBRE TOT CONSCIERTS QUE UNA POLÍTICA --•••••D i AMBIGiJEITAT PESPECTV DEL MARC ESTATUARI O CONSTITUCIONAL -QUE ÉS DIFERENT O UNE POLÍTICA DE PRESSIó SELECTIVA I TENAÇ EN ELS TEMES PRIORITARIS- POR DUP. A SITUACIONS EXTREMES PER PART DE SECTORS MAJORMENT JUVENTLS QUE ()UANT SENTEN "AMENAÇA A L'AUTONOMIA" . . • LLEGEIXEN "PLANS S -ANISTRES CUROSAMENT PREPARATS PER ANORREARNOS", '1 _UAN SESTEE "N6VOLS EN L'HORITn DE L'AUTONOMIA" LLEGEIXEN "IMPOSSIBILITAT TOTAL D'UN FUTUR PRC5SPER 1 LLIURE". �AQUESTS SECTORS ESTAT. AVUI PERPLEXOS DAVANT LA BOGERIA DESTRUCTORA QUE EL NACIONALISME RADICAL HA INTRODUÏT A CASA NOSTP NECESSITEN UNA EXPLICACIÓ D'ALGUNES COSES QUE NO ENTENEN. NECESSITEN QUE ALGÚ ELS DIGUI QUE QUAN FRANCO VA ESCRIURE ED: 1:^ L4 .'. EN EL BULLET'í OFICIAL "LAS PROVINCIAS TRAIDORAS DE GUIPU%COA Y VIZCAYA", EN DECRETAR L' ABOLICIó DE L'ESTATUT BASC, DECRETAVA `I'fMBn INEXORABLEMENT MÉS DE MIG Si;GLE D'ODIS I VENJANCES t^.'R! E'.'A?ii::; :A An. EST AFx"GIT ADMINISTRATIVAMENT INNEC:(_ESSARI PROCEDIA DEL FET QUE L'ESGLÉSIA BASCA VA FER COSTAT AL NACIONALISME BASC FRONT DEL I3r:NDOI, "NACIONAL" ESPANYOL -"TRAINT" AIXÍ LES ESPERANCES DE SOLIDARITAT DE CLASSE QUE NODRIA LA DRETA ESPANYOLA DEL 36. �COSES TETES ELLES QUE. NO VAN SUCCEIR MAJORMENT A CATALUNYA, 00 L'ESS 3 .1A VA. PATIR LES PITJORS PERSECUCIONS DEL BàNDOL REPUBLIC. ES PIPRESCINDIDLE EVITAR QUE EL CLIMA CREAT DES D'ALTES INSTANCIES DUGUI, UN OCASIó DE LES NOSTRES FESTES I DIADES NACIONALS, A LA. RATLLA QUE VOREJA EL PRECIPICI I L'ESPIRAL DE LA VIOLNCIA. JO SóC 00 CONVENCUT DE QUE DIFÍCILMENT CAUREM COM A POBLE EN AQUEST ESPIRAL: PER8 LA POSSIBILITAT, PETITA O GRAN, Hl ÉS. CONVÉ, DONCS, RECORDAR-HO I EXIGIR DE TOTHOM UNA ALTRA VIA QUE LA DE L'AMBIGÜITAT CALCULADA SOBRE EL NOSTRE DES fi PER A MOBILITZAR ELE NOSTRES SENTIMENTS AUTONOMISTES 1 MOLT EN PARTICULAR ELS D' UN JOVENT QUE TROBA PEINA AME DIFICULTAT I FACILMENT, 00 CANVI, EL CAM1 DE LA CRÍTICA ALS SISTEMES (EDUCATIUS 1 PRODUCTIUS) DE LA SOCIETAT ADULTA. �-18- SI SABRM TROBAR CAMINS EN AOUESTA SELVA, I DECISIó PER A . . • TRANSITAR-LOS, EL FUTUR DE CATALUNYA NO TÉ SECRETS I SERá UN FUTUP P1R5SPER I ESTABLE. ENTRAREM EN UNA DE LES FASES CREATIVES DE LA. NOSTRA HISTUIA. TOT H1 SEMBLA PREPARAT. RER¿) EN AQUEST PROCÉS , IMPORTC T A NING11 NO POT PASSAR PER ALT LA U5 TÉ PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR CON AOUESTA FUNCIó IlE QUE -1S ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR --COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL—, F5 COMPMSA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTaTICA CONFRONTACI6 ENTRE LA METR6POLI BARCELONINA 1 UNA IDÍLICA CATALW4M COMARCAL 1.1",S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR. UNA CAPITAL AMB UNA . .PPES(; NCIA AL M' t'. CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJEC T R-SE AME POTNCIA PRÒPIA. �ULS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES • • . . . • • • • . . . CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA 1 PINS I TOT DE LA POLÍTICA. s . ITA OIT SOVINT QUE, SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FÓRA UNA NACIÓ; QUE LA COMPARACIÓ AME REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRÒPIA (BRETANYA, CÒRSEGA, OCCITANIA, ETC.) MOSTRA CLARAMENT QUE LA INEXISTNCIA D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. AIX6 PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, .PERÒ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS, AL CAP I A LA FI, PERQUa CATALUNYA ÉS PROU NACIÓ COM PER HAVER-SE DROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 AIXÒ QUE EN DIEM UNA ORAN CAPITAL. ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS BU EFLACIONATS AME LA PRODUCCIÓ PRIMARIA D'ALIMENTS I DE MATÓSIES PRIMERES, 1 APLEGATS EN UN TERRITORI REDUYT 1 DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIÓ 1 DE REPRESENT7\CIó DEL PAÍS. �MOLT CONSCIENT OUiE LA SEVA BARCELONA T-#I.S T()R,IC;A L'INSTRUMENT ".: SER LA PLATAFORMA D' EXPRESSI& DI: JUrTIFICACIÓ CATALUNYA, QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT PER EXPRESSAR-SE I RELACIONAR-SE AME L'EXTERIOR. AQUEST f7S UN DELS OF3JFECTIUS QUE BARCELONA `i' FIA DE PLANTEJAR EN LA ?E;2SPF;C`iIVA DEL 92 I DELS ANYS QUE SEGUIRI^N: EL REFORÇAMENT D ; i C SEVA CAPITAi,ITAT. ESPANYOLA .I. DE LA SEVA CAPITALITAT CATALANA, EUROPEA=.. PEROUé CAL TENIR BEN PRESENT QUE BARCELONA ES TROBA EN PLFE "CARRER :Ion " D'EUROPA. EL PAPER FUTUR DE BARCELONA PASSA PER ESDEVENIR EL CENEE NEURALGIC D' ALL () QUE EN DIEM EL "NORD DEL SUD" D' E ROPr>, UNA AMPLIA REGIÓ QUE COMPRèN EL MIGDIA FRANCÉS, EL NUED ?' ITàL1A _ EL MEDITERRANI ESPANYOL. �S'EA DE POTENCIAR BARCELONA COM A CENTRE DE GRAVETAT D' ACUESTA áREA TERRITORIAL INTERNACIONAL, LA CUAL TI UN PES CULTURAL NOTABLE, ULTRA LA SEVA POTENCIALITAT 1 TURÍSTICA, I USTà PERFECTAMENT INTEGRADA EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS. NOMÉS UN REC()NEIXEMENT I UN PERFECCIONAMENT DEL CARáCTER unBa DE CATALUNYA PODRá PROPORCIONAR-NOS UNA INCORPORACIÓ A EUROPA QUE; ENE PERMETI JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER I, AUTORA, ORIGINAL. ES UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTITUDS QUE SóN INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CON ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACIó DE LA PLURALITAT, L' I NTERÉS PER. LES AVANTGUARDES I, AL MATE IX TEMPS, PEL RIGOR EN L'ADMINISTRACIó. I NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VER AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L'IDEAL DE SOCIETAT N'IS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT 1 CAMP JA NO ExisT21x TANT. AIXò NO HAN OIT MOLTS. ¡JO VA DIR, PER EXEMPLE, MARX, I NO EA DIT MOLTA MÉS GENT. �L ,..FuRePA EN T,.7 DUAL ACABEN D' ENTRAR ÉS, PER DEFINICIó, EL CONTINENT D=IFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA, EL QUE NWALTRES ENTENEM PER CIUTAT, És UN INVENT BáSICAMENT TUIROPFU. I NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA URBANA EUROPA TAN TAN- CARREGADA D'HIST5RIA 1 DE PROBLEMES, PER5 TAMBÉ DE POSSIBILITATS, LA ,IOSTRA PLENA INTEGRACIÓ EN EUROPA, EN EL MÉS AMPLI SENTIT DEL TERNE, EL MOSTEE CAMí CAP AL PROGRÉS, CAP AL FUTUR, PASSA INEXCUSABLEMENT BEL PLE RECONEIXEMENT, ARREU DEL MOSTEE PAÍS, DE LA CAPITALIT7I2 DE BARCELONA, AiXí CON PER LA DEFENESTRACIó DE LA FALSA LOEN DE LA .*:ONFRONTACió ENTRE LA CAPITAL 1 LA CATALUNYA COMARCAr,, NO EME-HO AiXí F6RA UN GRAN _ERROR D'INCALCULABLES CONSEOONCTES NECATIVES PER A TOTS, PER AL PAIS I PER A LA SEVA cApTy -e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4012 Title A name given to the resource Espanya 92: una perspectiva / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Catalunya i l'Espanya del 92. - L'intervencionisme. - La visió dels socialistes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Liberal, Platja d'Aro Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Liberalisme Socialisme Autonomia Model social Acció política Territoris Description An account of the resource Manquen les tres primeres pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf e6279dd59fd0568c72fffc808900527c PDF Text Text N° 8 BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL JULIOL/AGOST-1985 CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTA MAJOR DES DE LA CASA DE LA VILA PREGÓ PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, AMB MOTIU DE LA FESTA MAJOR DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Amics de Castelló d'Empúries: Vull agrair-vos l'oportunitat que em doneu d'estar amb vosaltres el dia de la vostra festa. Per a mi és una satisfacció i un honor, no només com alcalde de Barcelona sinó també des del punt de vista personal. Aquestes terres estan lligades als records més feliços de la meva infantesa í adolescència. Molts i molts estius vaig recòrrer aquests paisatges, a peu o en bicicleta, aprenent a estimar aquesta terra com la van estimar els nostres pares í els nostres avis. Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí en aquesta ocasió. Barcelona, com Castelló d'Empúries, és una ciutat que estima la llibertat i que per tant admira i respecta els que han lluitat per la seva llibertat. La vila de Castelló d'Empúries ha donat al llarg de la seva història moltes proves de l'amor per la llibertat. El Comtat d'Empúries, del qual aquesta vila és cap i casal, volgué mantenir sempre la seva independència, enfrontant-se amb el Bisbat de Girona, amb la Casa de Barcelona i amb els invasors francesos. Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el regnat de Jaume II representà el desafiament del Reia la casa Comtal d'Empúries. l afegia: «...Ara, quan contemplo la silueta del castell del Montgrí des d'un punt o un altre del país, veig en les seves parets seculars un acte de voluntat reial, el testimoni mut de l'emanació d'una vasta sobirania; però, malgrat tot, com a empordanès, sento una gran admiració per aquest linatge de senyors del feudalisme». Jo, si em permeteu, també em considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc veure com és de profitós per a un barceloní, i amb més motiu si és l'alcalde de Barcelona, conèixer la trajectòria d'aquesta vila. Perque en podem treure molts exemples de l'amor per la llibertat, com he dit abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del poder. Ens recorda els perills de la prepotència i ens ajuda a situar en el seu just terme /'apreciació del paper que hem de jugar com a capital de Catalunya. Segueix a les pàgines centrals �PONT VELL 3 ve de primera pàgina DES DE LA CASA DE LA VILA' Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que des de Barcelona o des de Castelló han deixat el record del seu amor per totes dues poblacions: el cronista Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que, a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a Castelló, on escriví la seva «Crònica Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual encara roman; En Sebastià Sunyer, l'amistat del qual amb Picasso ha quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu del carrer Montcada de Barcelona. Castelló d'Empúries és, d'altra banda, un paradigma del que és i ha estat Catalunya. La història de les lluites d'aquesta vila per aconseguir la seva emancipació i la del seu comtat ens recorda les lluites de la pròp/a Catalunya, «el comtat gran», per mantenir la seva identitat. La pròpia configuració de la vila, presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església de Santa Maria, és un compendi de la seva història. Els noms dels seus carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de la vila ens ensenya com Castelló ha sabut adaptar-se als canvis dels temps, en variar l'orientació de les seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant –«Castelló, vila major, tot són jutges i notaris...», deia la cançó ramaderia i agricultura, després, l finalment, el turisme. Potser ara que ens acostem a l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem superar alguns dels problemes que ens afecten. Catalunya es troba que, en plena crisi ha de mantenir una sèrie de realitzacions fetes en una època en que es pensava que el creixement econòmic havia de durar per sempre. Doncs bé, no ha estat així, i aquí rauen els problemes que tenen els municipis. Vosaltres ho sabeu molt bé. Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials i els 25 km. de canals navegables, els 2.500 punts de llum suposen un volum de gestió que ajuntaments molt més grans i amb més mitjans que el de Castelló no sé si haurien resolt amb l'eficàcia que ho heu fet vosaltres. Vosaltres coneixeu també les conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu acceptar aquest nou repte i en sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços. Perquè el dinamisme d'aquesta vila s'ha avançat a la resta del país. El vostre alcalde m'ha explicat que ha concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els últims quatre anys. Heu sabut recuperar i mantenir, però, el respecte per aquest fabulós patrimoni arqu/tectònic de la vila. Demostreu d'aquesta manera una gran sensibilitat, a la vegada que heu sabut donar una utilitat pública a aquest llegat de la vostra història. És sorprenent com en un àmbit que en principi sembla tan diferent al de la meva ciutat es pot trobar inspiració per alguns dels problemes que afecten Barcelona pel fet de ser una gran ciutat metropolitana. Castelló d'Empúries, l'enorme vila que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis. Em refereixo a la complexitat que suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees molt deferenciades d'utilització del sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un problema que semblava limitat a les àrees metropolitanes de les grans ciutats americanes, unes capitals profundament dividides entre un centre que entra en crisi i una perifèria pròspera i residencials. Aquest és ara també un problema de Barcelona, en el sentit que es pot provocar una confrontació insolidària entre aquells que es beneficien de la centralitat –de ser al bell mig de la ciutat–i els que tenen espai per a viure amb més amplitud allunyats dels aspectes més negatius de la vida ciutadana. És un problema que potser també se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat. Davant d'aquesta situació el meu missatge és el mate/x que he intentat comunicar en aquelles ocasions on es parlava dels problemes de cohesió metropolitana: solidaritat. L'esforç de solidaritat, també de solidaritat fiscal, és imprescindible per a evitar que es trenqui la consciència de pertànyer a una mateixa població. La solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns. El vostre potencial de riquesa, el vostre dinamisme, el fet que no teniu el problema de l'atur en el nivell de gravetat que és normal en altres llocs, ens permet d'encarar el futur amb optimisme. El futur de Castelló, el futur de l'Empordà i el futur de Catalunya. Amb aquest esperit optimista podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han de ser d'alegria, de germanor i d'amistat. Amics de Castelló, que comenci la festa! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4013 Title A name given to the resource Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Vila, Castelló Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Història Municipis Gestió pública Barcelona Acció política Empordà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1108/19870825d_00231.pdf 75014b7c65d9b7f8e3c1e1ab31857161 PDF Text Text Q;,^^.^.^. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, a les Festes de Torroella de Montgri Torroella de Montgrí, 25 d'agost de 1987 �+IÍ Ajuntament 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE TORROELLA: M'HEU FET L'HONOR D'OFERIR -ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LES VOSTRES FESTES. MOLT SOVINT HE VINGUT AQUí COM UN EMPORDANS MÉS, PER LES FESTES, PER LES SARDANES, PEL MERCAT. A MÉS DE BARCELONí, M'AGRADA CONSIDERAR-ME JOSEP P EMPORDANÉS. MEU PAISATGE B STa COMPRES EN A P VAN IGDI "EL ES NA ". PER¿ CREC QUE SI M'HEU CONVIDAT A FER DE PREGONER ES MÉS PER LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. EN NOM DE LA CUTAT QUE REPRESENTO US AGRAEIXO LA DISTIItiTCIó. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè BARCELONA, COM CAP I CASAL DE CATALUNYA QUE ÉS, VOL MANTENIR LES RELACIONS MÉS FRATERNALS AMB TOTES LES CIUTATS, VILES I POBLES DEL PAíS. UNES CIUTATS, VILES I POBLES, QUE, COM ÉS EL CAS DE TORROELLA SóN TOTA UNA SINTES DEL QUE HA ESTAT I ÉS TOT CATALUNYA. UNS MUNICIPIS, LA VITALITAT I LA PERSONALITAT DELS QUALS SóN EL FONAMENT DE LA BONA ARTICULACIó DEL TERRITORI DE CATALUNYA. BARCELONA DEU MOLT A L'APORTACIó DE TOTES LES COMARQUES CATALANES. AQUESTS DIES, LLEGINT A GAZIEL, HE ^---^ POGUT RECORDAR L'APORTACIó DE L'EMPORDà: UN CONTINGUT FEDERAL, CATALANISTA I OBERT, COM CORRESPONIA A LA GENT DE LA PLANA I LA RIBERA. TORROELLA HA VIST A LA SEVA HISTòRIA, LLUITES, PESTES, PIRATES. HA VIST CANVIAR EL CURS DELS RIUS, ELS CONREUS DELS SEUS CAMPS, LES DEDICACIONS DE LES SEVES o �I1111l Ajuntament ' IV de Barcelona Gabinet de Comunicació GENTS; HA VIST L'ENORME CREIXEMENT DEL TURISME. TOT AIXò HA QUEDAT REFLECTIT EN LA FESOMIA DEL MUNICIPI. NO SEMPRE COM HAURIEM VOLGUT. L'AFANY PELS GUANYS IMMEDIATS VA SER POC RESPETUOS AMB EL PAISATGE DE LA NOSTRA COSTA. r1é PERò, TORNANT A PLA, "LA COSTA BRAVA, SI SE SAP MIRAR AMB ULLS D'AUTENTICITAT CONSERVA ENCARA TOTA LA SEVA GRAN BELLESA, EL SEU INCENTIU I LA SEVA FASCINACIó, INTACTES". EFECTIVAMENT, TOT L'EMPORDà ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT. UN LLOC PRIVILEGIAT QUE ESTA VIVINT UN MOMENT CRUCIAL. ARA QUE L'ECONOMIA ES REDREÇA, QUE POT TORNAR A HAVER CREIXEMENT, L'EMPORDà ES PODRIA DECANTAR CAP A UNA ESPECULACIÓ QUE MALMETI MÉS LA COSTA, PER UN URBANISME �tififfi Ajuntaznent '(FIÍ+" de Barcelona Gabinet de Comunicació DE DENSIFICACIò, REPRENENT ELS HàBITS DELS TEMPS PREDEMOCRàTICS . 3^^ L'ALTERNATIVA, PERò ÉS UN p56' LA S TOSCANA: UNA COMARCA DENSA, PER EQUILIBRADA. TENIM AQUí UNES POSSIBILITATS INFINITES: BONES COMUNICACIONS, EL ROMàNIC, I "EL ROMà", LA GASTRONOMIA; FIEU SABUT CREAR•UNA TRADICIò DE FESTIVALS DE MUSICA; TENIM EL MAR I L'INCOMPARABLE MARC NATURAL: L'EMPORDANET VERD, ARRODONIT I SUAU I AMABLE. AMB AQUESTS ACTIUS CAL NO ESPERAR A QUE ^ J L'ESPECULACIò ENS POSI A LA DEFENSA. ARA TENIM PODER DEMOCRàTIC LOCAL PER A FER UNA ALIANÇA AMB ELS SECTORS POPULARS, MENESTRALS I EMPRESARIALS MÉS INTELIGENTS I DISPOSATS A PROGRAMAR A LLARG TERMINI. ^ �IIIIl Ajuntament 11 1I' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI TENINT LA IMMENSA AVENTATJA DE LA VIDA COMARCAL EFECTIVA DE QUE GAUDEIX L'EMPORDà. PO SEMI PER EXEMPLE LES FESTES MAJORS, UNA DARRERA RUPIà, PARLAVà, PERELADA, LA BISBAL, I .^^ VULPELLAC, TORROELLA... L'ALTRA: LLS, EL JOVENT HI VA CADA SETMANA AMUNT I AVALL, AMB LES SEVES MOTOS. (SI NO FOSSIN TAN PERILLOSES! EL CASCO!) I LA GENT GRAN SURT A BALLAR I A VEURE EL JOVENT. TOT AIXò ENS PERMET APOSTAR PER UN CREIXEMENT QUE :MANTINGUI LA QUALITAT DE VIDA QUE TÉ L'EMPORDà. c I DES DE LA MANERA DE VIURE DE L'EMPORDà FER UN MANERA DE VIURE DE TOT EL PAíS. 5 �Ajuntament '4111" de Barcelona Gabinet de Comunicació DES DE LES APORTACIONS DE TOTS PODEM FER UNA CATALUNYA VARIADA I EQUILIBRADA. NO PUC OBLIDAR L'APORTACIó QUE TORROELLA VA FER A LA RECUPERACIO DELS NOSTRES SIGNES D'IDENTITAT: EL PAPER QUE AQUESTA VILA VA TENIR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SARDANA. LA SARDANA LA VA REFER I CONSAGRAR UN ANDALGS D'ALCALà LA REAL —MIREU SI NO ÉS SIMBòLIC — AFINCAT A FIGUERES, EN PEP VENTURA. EL SEU COL.LABORADOR EN LA CREACIó DE LA SARDANA LLARGA VA SER EN MIQUEL PRADES, QUE, ENCARA QUE VA NEIXER A VERGES, DES DE PETIT VISQUÉ AQUí. VA SER A LA PLAÇA DE TORROELLA ON ES VA BALLAR PER PRIMER COP EL 1884 LA SARDANA SEGONS AQUESTES NORMES. —7— Ref.: �Ajuntament `VIII p W de Barcelona —8— Gabinet de Comunicació Ref.: I NO OBLIDEM LA CONTRIBUCIó AL DESENRROTLLAMENT DE LA SARDANA D'EN VICENÇ BOU I GALí, DIRECTOR DE LA COBLA DELS MONTGRINS DES DE 1909. EL MAR, LA MUNTANYA, EL TURISME, LA SARDANA, NASCUTS AQUí, NASCUTS ALLà, NASCUTS A ANDALUSIA TOT AIXE ÉS CATALUNYA. CATALUNYA NO POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES SEVES PARTS. NO POT CONTRAPOSAR SINO AGERMANAR: DE BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA A L'EMPORDà, DE L'EBRE AL PIRINEU. AL CIM DE STA. CATERINA EL CASTELL DE MONTGRí ENS RECORDA TOTA UNA HISTòRIA DE CONTRAPOSICIONS: EL PODER REIAL I EL PODER DELS COMTES D'EMPüRIES. PERE TAMBÉ ENS RECORDA QUE EN POLíTICA LES COSES NO SóN MAI ETERNES: EL CASTELL VA DEIXAR DE SER NECESSARI ABANS QUE NO S'ACABES. 79- ti �ÏI, IIIII ;+ untament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AVUI ES DIA DE FESTA I NO ENS EM DE POSAR MASSA SERIOSOS. PERS SI QUE VULL DEIXAR — VOS AQUEST MISSATGE DE FRATERNITAT, DE SOLIDARITAT I D'UNIó DES DE BARCELONA. VISCA LES FESTES DE TORROELLA DE MONTGRí. o - 9— Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4014 Title A name given to the resource Festa Major de Torroella de Montgrí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torroella de Montgrí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Cultura Medi ambient Territoris Model social Torroella de Montgrí Empordà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf 2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de la Seu d'Urgell Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987 �URGELLENCS, AMICS TOTS: INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN I ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA. ÉS UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA. UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó • LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA. BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE PRESENT I AMB EL FUTUR. ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA �INTEGRACI6 A EUROPA. SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR EL SEU SISTEMA DE CIUTATS. LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA. VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA. HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO ENTENGUI. SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU. UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE C �X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO. DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES COSES PODEM DIR. UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6 DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM. L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6 INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA SEVA POSADA EN PRàCTICA. JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA, �BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6. LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL MÉS àMiPLIA. ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6 HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT. PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA r 1-4GvJ CIUTATS COM EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí. LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó. �ÉS L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU. CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES ENTRE BARCELONA I TRACTA DE FER CONY POSICIONS, CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS. LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER ENTENDRE ACTITUDS. A ÉS DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE PROFIT POLíTIC O ECONòMIC. CATALUNYA NO SEVES PARTS, POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES • ' DE EL PIRINEU, va l L'EMPORDà, ^- BARCELONA, L'EBRE. EL �-6- TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS, L'EC (i_, IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE. V tom - /M C LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR. DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL. HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A GUST. WiÉ Cen g47/VM fW S 4 ul ALL. p',1ri.^e-A) QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA �-7— INTEGRITAT. DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA. BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92 HA TINGUT A LA SEU. MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE, IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK. ^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i • LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME, 7 EL FA BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR �DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS. TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT. I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ. AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS. NO ESPEREM MÉS. VISCA LA FESTA MAJOR. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4015 Title A name given to the resource Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource La Seu d'Urgell Festes majors Història Territoris Barcelona Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926" "Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986" Viena, 1 de setiembre de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR. OR, SEnORAS Y SENORES: ES UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES GRACIAS LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS, DEL MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA 'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA DARS CONOCER EN EL MUNDO. fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE. �Ajuntament de Barcelona A Gabinet de Comunicació 'O 21 Ref.: SAUDi. àeEm }5 DE UN ARTISTA, DE UR ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES 9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA ESL A. PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS LARCELO 22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS. INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE Siu a/ »Ü S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL. • C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO VIVI/ .±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA ?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA 9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S TARDE, PICAS , 2I2} Y TANTOS OTROS. �Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS" RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER. ¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS 1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA 2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS 2O D2ECCE' P?COS. ¡ S IA QUE MUNICIPALES "MONUMENTALIZAR LA PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS AC .A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES, EUROPEOS DEL ESPAÑOLES, 2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA. �Ajuntament < f de Barcelona Gabinet de Comunicació PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN AM): _S RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES :POSIBLE SE EUROPA. VI ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y NOSOTROS tlA:A 3ÚS SOD222IS:O. OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA MEJOR UNA «&PO SIE13K 22ª2E GzUD{? BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS OE 22EIO SIGLO. �Ajuntament ir de Barcelona Gabinet de Comunicació POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA. PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN r TEC:0 POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ. nucHAs � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4022 Title A name given to the resource Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Kunstlerhaus, Viena Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Urbanisme Europa Barcelona Gaudí, Antoni, 1852-1926 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1110/19870906d_00235.pdf 265ca5df495c03f3eca0daf7554eb161 PDF Text Text ^r Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al 8th European Congress of Neyrosurgery Barcelona, 6 de setembre de 1987 1 �Molt Honorable President, Mr. President, Ladies and Gentleman: I am very pleased to give you my warmest welcome to Barcelona. Barcelona has been always an open city. She likes to receive new people, new ideas, new cultural influences. This is how Barcelona has grown in history and won a reputation of culturated, liberated city. We are proud of our mixed heritage that you can perceive in our streets, from the varied urban landscape to the languages we speek. The city governemnt purpose is to enhance Barcelona's ability to become an international seat for debate and cultural and scientific exchange. I am sure this congress will be an important step towards this objectives. You are well acquainted with the medical tradition of this city. Not a few barcelonians appear in the highest landmarks of medicine history. 2 �Barcelona is also the only Spanish city with a large supply of municipatilïty owned hospital and health services. So I hope you will find yourselves in a familiar atmosphere and the congress benefit of it. I have no dubt Barcelona will learn from the congress. Let me wish you then a very happy stay with us. Thank you very much. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4016 Title A name given to the resource Paraules a la 8th European Congress of Neurosurgery Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Ciència Sanitat Congressos i conferències Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1118/19871108d_00236.pdf eb630caeafee445dd38b822a97c36981 PDF Text Text EN Ajuntament de Barcelona Preqo de l'Excm. Alcaldía Gabinete de Comunicación Pía. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 0707 Télex 54519 Laye Alcalde, Pasqual Maraqa11, a les Fires Festes de Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurni d'i,uloia, 8 de sef,ebre 1987 �4011 1,, de Barceiona Gabinet de Comuruczwio Aitintament FíH F., I `„,, (4),A9] 11, (•,:„ U:jj■ I VUIT '111 • ;.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació : }I'JiLL,Y.1.11;.7, ■ : T: nui • �Ajuntarnent Liì de Barcelona Gabinet de Comunicacid ., I ' „ ,, 1 • flUR " ° 1 ' .1 , �Ajuntament 1jj3de Barcelona Gabinet de Comunicació [ Y ' • .1, '.1 �Ajuntament ^:;-^ cíe Barc €sls Gabinet de Comunicad,. •.^> :.'•4,;_^'.^,!- e �Aiuntarnent de Barcelona Gabinet de Comanicacid 9 Ref.: 9 f"' 1 1 , �Ajuntanient ll jJ de Barcelona Gabinet de Comunicaci,') U1I R, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4024 Title A name given to the resource Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El fènix de Catalunya. Aspiració a acollir el hoquei sobre patins. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Història Territoris Model social Sant Sadurní d'Anoia Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c PDF Text Text r L'ALCALDE DE BARCELONA Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou. Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran. Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai. Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble Nou. I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins ara. Molt bones festes. Pasqual Maragàll � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4017 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Poble Nou, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Poblenou Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1123/19871122d_00238.pdf 141671b776f4c0ddd0d7d37d14036d37 PDF Text Text P. IqV Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, con motivo de la comida ofrecida al Cuerpo Consular Barcelona, 22 de septiembre 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SRES. C6NSULES, QUERIDOS AMIGOS: DE NUEVO TENGO EL PLACER DE REUNIRME CON USTEDES PARA CELEBRAR LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA. EN EL ANO TRANSCURRIDO DESDE LA ANTERIOR FIESTA, HEMOS COMPARTIDO MOMENTOS QUE SERSN DE GRAN TRASCENDENCIA PARA LA CIUDAD DE BARCELONA. EL AO PASADO LES HABLÉ A VDS. DEL INTERÉS DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO EN DAR A BARCELONA UNA MAYOR PROYECCI6N INTERNACIONAL. LES MENCIONÉ LA IMPORTANCIA QUE PARA NOSOTROS TENÍA LA CANDIDATURA OLÍMPICA. POCOS DÍAS DESPUÉS DE AQUEL ALMUERZO, BARCELONA OBTUVO LA RECOMPENSA DE SUS ESFUERZOS AL SER DESIGNADA CIUDAD ORGANIZADORA DE LOS JUEGOS DE VERANO DE LA XXV OLIMPIADA. DESDE ENTONCES LA PRESENCIA DE BARCELONA EN EL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PANORAMA MUNDIAL HA AUMENTADO ESPECTACULARMENTE. AQUELLOS DE USTEDES QUE YA HACE UN CIERTO TIEMPO QUE SE ENCUENTRAN ENTRE NOSOTROS HAN SIDO TESTIGOS EXCEPCIONALES DE LOS PROGRESOS QUE SE HAN REGISTRADO EN EL ROL INTERNACIONAL DE BARCELONA. EN ESTE ISLTIMO AÑO SE HA REGISTRARDO UN INCREMENTO IMPORTANTE EN LA CANTIDAD Y CALIDAD DE LAS ACTIVIDADES DE ESTA CIUDAD QUE TIENEN UNA DIMENSICSN INTERNACIONAL. NO QUIERO AHORA IMPROVISAR UNA RELACI6N QUE RESULTARÍA, FATALMENTE, PROVINCIANA Y CONTRADICTORIA CON MIS PROP6SITOS. DÉJENME TAN SIGNIFICACI6N SOLO DESTACAR UN HECHO DE TANTA COMO EL NOMBRAMIENTO DE DOS NUEVOS C6NSULES GENERALES DE CARRERA DE DOS PAÍSES DE TANTA IMPORTANCIA COMO JAP6N Y LA REPúBLICA POPULAR CHINA. LOS PR6XIMOS AÑOS VAN A VER UNA DE LAS MáS IMPORTANTES TRANSFORMACIONES QUE BARCELONA HABRá EXPERIMENTADO EN SU HISTORIA. �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: YO LES INVITO A TODOS USTEDES A VIVIR INTENSAMENTE CON NOSOTROS ESTA TRANSFORMACI5N. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERAS, SON LUGARES DE ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO, DE COMUNICACIóN. BARCELONA QUIERE ESTAR ABIERTA A TODO EL MUNDO, NECESITA DE TODO EL MUNDO. Y AltN MS EN ESTE PERíODO CRUCIAL QUE VIVIMOS. NADA IEJOR QUE LA AFLUENCIA DE IDEAS, DE PROYECTOS DE TODAS PARTES PARA ENCONTRAR BUENAS SOLUCIONES A LOS PROBLEMAS QUE PUEDAN SURGIR. PARA ELLO, QUERIDOS AMIGOS, SU AYUDA ES INESTIMARLL. DEBO AGRADECERLES EL APOYO QUE EL AYUNTAMIENTO HA RECIBIDO DE USTEDES EN SUS CONTACTOS INTERNACIONALES, Y EN PARTICULAR, EN MIS VIAJES PARA LA PROMOCI6N ECON6MICA DE BARCELONA. �4 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació YO LES PIDO QUE ACTUEN TAMBIÉN COMO MENSAJEROS DE BARCELONA EN SUS PAíSES. QUE PROCLAMEN EL DESEO DE BARCELONA DE RECIBIR EL ESTíMULO DE TODOS LOS PUEBLOS PARA SUPERARSE A SI MISMA. QUISIERA ACABAR DANDO LA BIENVENIDA A LOS HONORABLES SEUORES C6NSULES QUE ACUDEN A ESTA CELEBRACI6N POR PRIMERA VEZ. ESPERO QUE LLEGUEN A SENTIRSE DEL TODO BARCELONESES. TAMBI1N QUISIERA DESEAR LO MEJOR A AQUELLOS QUE MARCHARON O HAY DE MARCHAR. MUY ESPECIALMENTE A MI QUERIDO AMIGO DON RODOLFO OLAVARRIA, DECANO DE ESTE CUERPO CONSULAR, CON QUIEN HEMOS TENIDO UN TRATO INTENSO QUE HA DADO LUGAR A LA FRUCTíFERA Y ESTABLE COLABORACI6N ENTRE EL URUGUAY Y BARCELONA. EN ESTOS DíAS QUE PARECE ABRIRSE UNA NUEVA ESPERANZA PARA LA PAZ MUNDIAL ME COMPLACE DESEARLES, UNA VEZ MáS, UNAS FELICES FIESTAS DE LA MERCED. Ref.: �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES Y SEÑORAS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. a w Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4029 Title A name given to the resource Dinar amb el cos consular / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf fa489635cc196cce37a58c8c85910212 PDF Text Text : 20r5 económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona. Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Barcelona, 28 de setembre de 1987 �INDEX 1. 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI 2. LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT 3. JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC 4. PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT 5. CONSORCI DE LA ZONA FRANCA 6. INICIATIVES S.A. 7. SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES 8. CONCLUSIONS �SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS: GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM. NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA. Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S" AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT EN TRANSFORMACIó. ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL BENESTAR SOCIAL. �ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC. EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE, COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU. FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS, DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA 1 `^`^ 9'^ ' zf^ r/ 2 00. L..) ,f:tnti r ^,, 'L rí(. C .•^7 �1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR. �L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA, PER5 REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5 MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA MOLT NEGATIVES. DES/DE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMáTIC, DE L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUáRDIA --URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES �TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS. L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR. I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC �7 DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA. S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACI6 ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT A1 Ci �CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT yEIEM A E) 1 d NO L'AJUNTAME L'ATUR. OMÉS TÉ UNA MICA LES DE PROP , /I TÉ 4OMPFNCIDS /PE1 / MPLT.áNCIES ÉS EVIDENT QUE LLUITAR/ ITRA R LLUITAR CONTRA CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. 11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL �MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS ENLL1". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE AMBIT D'ACTUACICS. AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, POGUESSIM NOSALTRES COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT, " GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, AkifrifH2.4W3,, MSTAii,--430,0H T O , 4D-B ALS EE.UU.; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 SENTIT MÉS GLOBAL, PRDUA DE ECON¿MICA DE LA CIUTAT EN EL A PARTIR D'UNA SITUACICS POBLACI5 I DE CRISI, DE D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR POGUÉS DONAR? ECONCSMIC �JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC \EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. �ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5. SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA �-14- PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL, QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN EMPRESA D'INICIATIVES. PROJECTE D'UNA �PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA PON é ' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES FINAN Ç ADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL McSN ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT �ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6 D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU. �-17- HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é ESTEM, QUE ns EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO. EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE D'AQUÍ, AUTOMITICAMENT EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM w\l/11— �ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS, A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE. �—19-- CONSORCI DE LA ZONA FRANCA UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS INDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE 1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT. EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS. �UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR DE LES SEVES DE L'IREA DE BARCELONA, - A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA INDUSTRIAL CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �INICIATIVES S.A. ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN PRETENíEM EL MERCAT , A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6 DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1 SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL. PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj) 1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT. EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES SOVINT MAGNIFIQUES, LES IDEES, APORTADES PER CIUTADANS AME INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA �ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 �—24— ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS I A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. AIX(7) S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar _ SEVA PARTICIPACIó. JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORT IDA . A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA r �LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS RE;RESENTANTS DELS CIUTADANS. DES D'INICIATIVES S.A. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. �QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMíLIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI. COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENS1TAT PER_A ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN EMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE �-27- TELECOMUNICACDS? TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT ,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS. PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'& EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQU'¿. EXISTEIX RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. ALGUN 1 �SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE / L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA UNA MILLOR EXPERIENCIA DEFINICI5 DELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE AMB ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS. PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6 ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC DE BARCELONA NEIX DEL REMARCAR QUE NO PENSEM QUE EL I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN CONTINUUM. LA REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES TRADUEIX �-29- MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT. SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL. PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS. H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL, PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT. A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA, EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS �-30- DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA. LA AIXí, TERCERA TININCIA D'ALCALDIA ÉS L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV PúBLICA, JOVENTUT I ESPORTS. --- EDUCACI.C), SALUT AQUESTES IREES, MIS CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA 3A. TINèNT D'ALCALDE. LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS: PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI --------,------' ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL ASSISTENCIAL. �AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS, MATERIALS 1 PRESSUPOSTARIS PROPIS DEL MUNICIPI PER, TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC. I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL. (SEGONA DISSENYATS PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS, ELS UNA VEGADA PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS D'ACTUACI6: INFSNCIA, JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES CiVICS, DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES, D'INFANTS, DE CARSCTER SECTORIAL, ÉSSER CAPAÇOS, DEIA, DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6 MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5 NO NOMÉS INSTITUCIONAL SINO DE VOLUNTARIAT. D'ALTRA BANDA, LA ECON6MIC 1 PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS �AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,. y_c 17\1- 1/\ (75 A-c e/1-7JY_ - PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL. HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE �DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACI6 DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER REFERNCIA A LA MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CAR1CTER GLOBAL. �CONCLUSIONS EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT. HEM VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS NOUS I COM HA RECONVERTIT ELS VELES. HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES PRCSPIES DECISIONS. �SON SENSIBLES JA MESURA EN QU HO ÉS HO 1S. PER ('S LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'? SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLISSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS AL DAVANT, EL LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. MILLOR DE LES SOLUCIONS CON¿.IIXER TENIM PEROU ¿ '- ns LA ESTA EN CONDICIONS DE QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT. CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS, ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS. ESTA BEN SITUAT EL SECTOR PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC, �DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL. fs EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6 D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF CRISTALL, SCSN TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE ' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE COMPETITIVIIAT, NO PERQU é LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6, SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR. �C;(1 SERVEIS, PER, SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS ESTAT. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICI6, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA �COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT, H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA. NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. 1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ' / 1 1 ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A �-39-- CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES 4 L 0,)•,-/M-e, MASSA ALIEnATS, NONÉS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, D'AUTOOCUPACI5 TAMBÉ, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES ARTESANIES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA TAMBÉ, EMPRESES FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS D'OCUPAR. SENYORS, SENYORES, AQUESTA ES UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES j<l) r DEL PAÍS 1 DE T ra- �-40- ,w11\1) 1 US HE D'EXPLICAR CO UN ENS P1SBLIC HA SA-173-6-T ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI DEL CIUTAD. L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT. UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA. JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL. L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA. PER ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ. AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6.. NOMS EM QUEDA SIGUI BEN PROFITOS. DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4030 Title A name given to the resource Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Competitivitat Benestar Social Model social Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/684/19871017_LV.pdf 3d56dec3c566b57f6e0dd7258a0c9827 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30LA Deportes1 VANGUARDIA SÁBADO, 17OCTUBRE 1987 Hoy se cumpleelprimeraniversario deladesignación deBarcelona comosededelosJuegosOlímpicos de1992 Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona y presidente del COOB’92,consideraqueun año después de la designaciónde la ciudad como organizadora de los Juegos Olímpicosde 1992, bían efectuado acerca de las los catalanesya han dado mues- obras, la infraestructuray losastras al mundo de su grancapaci- pectos organizativosvan cumdad de trabajo. SegúnMaragall, pliéndose en lospiazosfijados,y todas las previsionesque se ha- sólo lamentaque en las pasadas elecciones municipalesuno de los candidatosno fuera, en opinión del alcalde,objetivoen sus críticas a Barcelona’92.Maragali pone especialénfasis en el hecho de que un año despuésde la elección,los barcelonesessi— guen manteniendohaciael tema olímpico el mismo entusiasmo que demostraronel primerdía. Maragalidicequela ciudadhademostrado ya quesabetrabajar Pujol, Maragali y Serra durante la celebracióndel 17 de octubre de 1986 “De momento, hay colaboración entre todas las instituciones” Pasqual Maragail. alcalde de gos, porque había quien, guiado Barcelonay presidente del Comité por su asesor de imagen, insistió Organizador de Barcelona’92 (COOB’92),está satisfecho de lo que se ha hecho a lo largo de este último año ycree que “duranteestos doce meseshemosdemostrado al mundo que sabemostrabajar y organizar unos buenos Juegos Olímpicos. “Hemos demostradoque sabemos trabajar. Hace un año, el noventa por cientode losciudadanos no hubiera creído que en estos meses lograríamosexpropiar miles de metroscuadradosen la Villa Olímpica y rebajar quince metros el fosodel EstadioOlímpicopara en decir que todo iba mal”. Sin citarlo explícitamente,Maragall fue crítico con Josep Maria construir las gradas”. Maragail explicó que los últi mos docemesesse han empleado. principalmente, “en pulir la orga nización de los JJ.00.”, aunque resaltó que “esta labor no nos ha impedido seguir trabajando en otros temas,sobretodo en la reali zación de las obras relacionadas con los Juegos”. Críticas a Culleil El alcalde se refirió a las elec ciones municipalescelebradas el pasado mes de junio, comicios que, dijo, “afectaronsólo de pala bra a la organizaciónde los Jue “La gente quiere los Juegos,pero también pide que las calles estén limpias” Calle!!, concejal de Convergencia i Unió (CiU) y ex candidato a la alcadía, de quien dijo que “hasta se empeñó en decir que el Comité Olímpico Español (COE) estaba enfadado con nosotros,cuando la verdad era otra”. El alcalde,sin embargo, consi deró que la beligeranciaverbalsobre la organizaciónde los JJ.00. “no se volveráa reproducir aun- que causaroninconvenientesa al- las calles estén limpias. Hemos lo- más importantes y necesarias para siguió— deberán presentar proque convoquencomiciostodos los gún candidatoal cargo”. grado que en la ciudad se sigan ha- la celebraciónde los JJ.00., que yectos de categoría y no olvidarse años, porque las elecciones muni Remarcó, empero, que “todas ciendo cosas al tiempo que orga supondrá la inversión de unos de que van a enco’ntraruna dura cipales no volverán a producirse 60.000 millones de pesetas. competencia”. hasta 1990 y para entonces ya es- las instituciones tenemos la misma fizamos unosJuegos”. “Los cinturones son básicos Restó importancia a las críticas idea sobre cómo deben organizartará todo acabado”. para Barcelonay se está retrasan- formuladas por algunos empresase los JJ.00. De momento,existe Ilusióncolectiva Maragail insistió en que las ms- colaboración”. do su construcción por falta de nos sobre la representaciónde este tituciones que forman parte del Maragail afirmó que la celebra— El alcalde opinó que, a pesar de voluntad. El asunto es importan- cólectivo. que financióel cincuen— COOB (Gobierno Central,Gene- ción de los Juegos Olímpicos ser- este fenómeno,“la ilusióncolecti te, porque estas vías deben estar la por ciento de la candidatura ralitat, COE y Ayuntamiento de virá para reorganizar Barcelona y va por la celebraciónde los JJ.00. acabadas antes de la celebración olímpica, en el Comité Organi Barcelona) mantienen el consenso explicó que “estamos haciendo no ha descendido.La actitud que de los JJ.00.”, añadió el alcalde. zador. en los aspectos importantes referí— obras que, o no se habrían hecho mantiene ahora el barcelonéses Respecto al proyecto“BIT’92”, “No deben pasamos factura dos a los JJ.00., pero criticó que nunca o se ejecutarían en un día positiva, porque demuestra que que establecelas necesidadesin —indicó—, porque el mundo em “algunas personas, en ocasiones lejano, y sin que ello le cueste de- ha subido su capacidadde exigir”. formáticas de Barcelona con mo- presarial está representado en el particulares, manifiesten su desa masiado dinero a la ciudad”. Calificó de “parada” la actitud tivo de los JJ.00., Maragailseña- COOB por personas que provie cuerdo de formamal educada. Dijo, sin embargo, que “en este que mantiene la Generalitat en la ló que su ilusiónes que “lo realicen nen de este sector, como Joan “Cuando debíamoselegiral di año que ha pasado desde la nomi negociación del convenio para la las empresas españolas, pero para Majó, LeopoldoRodeso el propio rector general del COOB —aña nación se ha producido un fenó construcción de los cinturones ello suoferta ha de ser buena. Javier Gómez-Navarro,actual sedió se utilizaron procedimientos meno que ya esperabamos: la gen —vías rápidas de circulación—, “Las empresas españolas que cretario de Estado para el Depor impertinentes, de forma pública, te quierelos JJ.00., peropide que una de las obras de infraestructura quieran obtener el ‘BIT’92’—pro- te.” — Alas 13.29horasdel l7deoctubrede 1986,enel palacio de Beaulieu de Lausana, el presidente del Comité OlímpicoInternacional,Juan AntonioSa- Un objetivode todoslos ciudadanos maranch, abrió el sobre que contenía la papeleta con el nombre de la ciudad designadasede de los Villa Olímpica de Poblenou y también en el Anillo nal que nadie, en tnodo alguno, por acción u omi Juegos Olímpicosde Verano de 1992.El máximo Olímpico de Montjutc. Asimismo, en marzo del Sión, puede permitirse el lujo de desaprovechar. dirigente olímpico hizo una pausa eterna. .. “Barce lona”, anunció por fin, y los miembros de la delega ción barcelonesa destacada en la ciudad suiza saltamos de nuestros asientos y nos confundimos en un aluvión de abrazos y felicitaciones mutuas. El mismo día, a la misma hora, la voz de Samaranch se escuchaba en toda Barceona, en todo el país, a través de los altavoces de los receptoresde ra dio y de televisión. La ciudad entera estalló en un incontenible sentimiento de júbilo y euforia coleetivos. Por fin, casi setenta añosde anhelosolímpicos se veían materializados. Por fin, la vocación ohm pica de la ciudad obtenía su justa recompensa. Hoy, cuando se cumple exactamente un año de aquel histórico 17-0, la lógica euforia de entonces ha dejado paso ya a las realizaciones concretas denvadas del proyecto olímpico de la ciudad. Se están secuencia, de combatir directamentre las causas que la originan. Hay un factor diferencial evidente: mientras que desde una perspectiva conservadora bienestar social y promoción económica son conceptos incom patibles, el Ayuntamiento de Barcelona actúa con el convencimiento opuesto, combinando actuacio nes de promoción de iniciativas económicas con las de fomento del bienestar social. Los Juegos Olímpicos no constituyen, sin em bargo, una ecuación mágica capaz de despejar por sí sola todas las incógnitas de futuro que la ciudad tiene planteadas. Los Juegos han de ser interpreta das como un factor excepcional de dinamización y catalización de iniciatis de desarrollo y progreso, pem esas iniciati’us deben surgir del propio cuerpo social del país. La cantidad y la calidad de las iniciativas y los proyectos que todos seamos capaces de generar y llevar adelante serán, pues, los factores de los que dependerá la dirección que tome Barcelona en el horizonte del 92. año que viene habremos cubierto el nuevo Palacio de Deportesy acabadolasgradas del EstadioOlím pico. En efecto, Barcelona está experimentando Con su enorme impacto, los Juegos Olímpicos, no pueden ser ajenos a una cuestión de suma im la política de promoción económica de —dehecho, empezóa experimentarlotiempoantes portancia: la ciudad, que debe ir acompañada inseparablede la designación olímpica— un innegable proceso de una política efectiva de bienestar social. de revitalizaciónen diversosámbitos: económico, mente Desde una óptica progresista, este planteamiento tecnológico, urbanístico. deportivo, ciudadano, no contiene ningún contrasentido, al contrario de promocional, turístico... lo que reiteradamente se apunta desde otros secto Todas las sociedades necesitan marcarse objeti res. Lo que sucede es que ante los problemas sociales vos a medio y largo plazo que sean, a un mismo más perentorios, estos sectores se han limitado his tiempo, objetivamente realizables y unánimemente tónicamente a destinar dinero de forma puntual, en asumidos por el conjunto social. Este es el único cierta manera con la finalidad de neutralizar su modo de avanzar con garantíasde éxitohacia el fu- mala conciencia. tuno, de respondersatisfactoriamentea las expecta tívas de progreso,de dinamizare impulsar las iniLas actuaciones que nos proponemos se basan, ciativas de desarrollonecesarias. por el contrario, en la profundización en los proble Y esta es, precisamente, la gran aportación de los mas y la actuación sobre sus causas últimas. Desde cumpliendo losplazos en la adquisicióndel suelo y Juegos del 92 al futuro de las sociedades barcelone nuestro enfoque se trata, en definitiva, de intentar. en las obras ferroviarias necesarias para la futura se, catalana y española. Una oportunidad excepcio desarticular los mecanismos de la miseriay, en con- 1 PASQUAL MARAGALL 1 MIRA Alcalde de Barcelona;1] fábrica elHIPERde lapiel. R.C.D.ESPANYOL;0] ;1- Unanueva forma deconseguir lasmeiores prendas depielaprecios únicos, contando además contodos losservicios. * napa,d oble faz, peletería El partit d’avuia l’Estadi de Sarriá,CampionatNa cional de Lliga, entre R. C. D. ESPANYOL 1 REAL MADRID començará a 21.15 hores siempre alme/or precio/calidad rel.6995499 hPE. ‘Pi y 1 1 Ayúdanos a salvar una1ida! ñÁ ASOCIACION PRO RESPETO ALAVIDAHUMANA Bonaplat& 42 10 T 20471uy 4173964 08034BARCELONA 20 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1146 Title A name given to the resource Un objetivo de todos los ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Jocs Olímpics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf 831a52c7aff0869de317314ef2973702 PDF Text Text SW* :hm Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli Saló de Cent, 26 d'octubre 1987 �SENYOI<ES I YORS: AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL PRCTOCOE,. EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I EUROPEA. IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC. AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE US LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6 LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS. REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL 1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE �VA OCUPAR DURANT DEU ANYS. VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I NOSLTUES. BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA MATEIY.A. CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN PAÍS MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES, CAPITAL D'T J1A. BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE L'EXPERIMENTACI5 AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA, DEL �PISSE'TY. PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL. BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX LONDRES-PUHL-PIAMONTE. EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES. ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá. NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS. LA NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME DIE-HO, DESINTERESSADA. �DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA. AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA INTERNACIONAL AUGMENTI. JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ) DEL NOSTRE INTERèS. HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA. É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4021 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Carlo Tognoli Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Europa Relacions Internacionals Administració local Barcelona Milà Territoris Acció política Model social Tognoli, Carlo, 1938- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf 110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776 PDF Text Text A A, SIS NOTES SOBRE EL •OLITIC I EL_CIENTWTP JORDI mnR.1.5? Novemore 1:967 V 1252,M5TW,L._ 9Pdi S-4- fi V �° EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES) 1^ AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC: EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS. FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960). AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL "DILEMP: O POLICIA O FOLLIA" , ^^^ INTRANSIGENCIA EXTENUAwTDE LA MESURA". L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET. �2. D OLITIC8,_ DRET I CIENCIES SOCIALS LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO... LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA ` CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS. NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS, ^ 7ECNICS O PROFESSIONALS. �• _ 3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO PREFERIDA DEMOCRACIA DE ^POTERE IN PUBLICO". LA REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT). L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS SOCIALS, DEMOCRATICS IMPULSATS P E RO SO NINDISPENSABLES. ELS PROCESOS GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS, PER FORCES POLITIQUES. DIRIGITS DES D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS, LA COL.LABORACIO AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS. LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS. �º A º,5 4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i, ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC: L'OPCIO PER LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA. PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS MECANISMES... LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA. AVUI, UNA DIMENSIO FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS, MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN Q UE ELS ALTRES NIVELLS QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL �FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS. �5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE - POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS I BUROCRATA DESPRES. - FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA ADMINISTRATIVA. EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER) A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I CADA DIA. B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE PROJECTES COL.LECTIUS. C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO., EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL SEU ROL: �A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES INICIATIVES. B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I PRIVATS. C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I ELS RESULTATS OBTINGUTS. HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL "POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA DIALECTICA EN L,ACCIO. PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL "CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT. ¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS, ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS "POLITICS", POSSIBILITEN ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS .. ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE UNS I PILTRES? SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA INTEL.LECTUAL. �AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS. AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS AJUDARA A CAmVIAR, A INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU° HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS. �6. SJEM p ERMETEU, UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C% EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA, CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME... PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO nC" L'ULTIMA MODA CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL. ABANS D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC, AHIR ELS D EL TERCER MON, AVUI PER UNA ESQUERRA INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS UNITS, MITIFICATS ^EL SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA, NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU. NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES, REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT �ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES REPLITPTS. LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE LES REALITATS EXTERIORS MITIFICADES. "DAS DORT IS mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR SCHILLER. SIGUEU D'ACI. / �IL-k ./1.3 ^^. ^ iw9— cY9t ; ^^. �¡ o Gh c¢ _ ^ sl ^,t, C7.-^ -, ^r^ JUM (,,.G, Crirj1,` ^ VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F . Li ()Club 1 i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3 ,( W a^, ^ ^ ^j ti _ (4rut, p(a_rj( tm-i, ( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j A,,d t44 ,^, `„^ c t i ^ Ch¿O-Lz. o& G L r'o l-,c 0, Lt( frtioa . o 9t` C^u„ • (,^,,,,,,,,^ 4c,44-7314 )2A, <AA., 71-9^` ^^ ^° q fi^ ^ x^ cut,k L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_ ci" !!!! ^ _^^ ^ G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C ^nn `^/1 ^ (^i u-ti¿t"' g vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A (AfC4,vVe Nn‘ v^ / o ^ YL O3( Ca A-, ^e r "t•-----k Le ot‘seA, v;^ esu,.a . ) (c,)(e utrb." ° c,t.ev, " a j ^ e L cu,, 10-itt) C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j ", ^ ^(^^ (^GLkelL é2C.ï ia^^{ r (rve -c ) r^r-^ ^ït. /^ GLto(f^^ N-O cy^ C._ ^`r "k ^ ,..4..w^ e t¿ e ^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e LÚA- ' ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U tni.-1/A (it f ^ .^^^ w r 1^, �2 v '7 4,1,-z„ I 6) ^/ ^ cR,r cv C^ 100 t-`^ 1") (A vv.~- (.0"5 0-•; ' `1-6^ d.) ^1 ^ t(f)VtÁ^, ^ lN^^^ /1 1 0,it;,(A—Lcumlí,-- 01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V) ^^ ^^-^ ^^ i^^^, ^/lM w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1 ^^ 5 4 Ut l/^ "' v^ Y ^ .Lv^ o^-S , l.^.lt,r ( 1 ^4^^.J,l,, c4AP`i-^- 11 G Am f ^.^^ - ^G^` 1 G^ —^ j^ 5^ cl) vvov- Gl/t4163" ^ ^.^^ v,_ ^^ „^,;,,, „ G 1`" "-e ^ ^ ce_,( d,(^ v ' o ^ ^ %^ PAAA o ^(/3 ^ 0A-14/v1 L í^"., llV^. t ,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ ) n, ^, ,, t ^, ^,, ^a^^,^^^1`e. `.^^^ ^ M 157.1 —^ Fit&^ ^ ^.ah ^,^ ^— ^^^ �-trl e--K__ _01,470c,) % Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6 /Lt,o ^ . i-tA-kJA,t,„ i,^t vz-(1-k_ Ib^ ^ ss, ^ (uf^, aPc (-^ Cvl h o (C-9'-'°¿4 /J-M' ^ .^ Lee. ^ ^ ^ wj ^ c M, ° u-U .. ea ^ ^^^ a^ ^wL ^ l 119) 14_, /1,t-6(t) ^ ^ ^ G^ . ^ ,n^ y ^ ^ ^ ^ ^ (1A-;&,14,9 ^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^ (1) µilifivvn't 1.04,L-0 910(1 C^^ ‘‘ 1 ot/i citAv."§1c,„) ^r í G, ^4 y h 4' ÇA ^,^ 1 .... rs-.) 4/t4A-uV,.ti 171,5 Co,v,14 (.4„0:. )71,/ k t,f, e ' t^tM 5 ITz4^ dt.) ^ ^,►i^ ^ 11 , onA ^ . A,m4:-, k a 00-'‘ cavtiac-di--¿ %e C,ItA uic<vro(e itib UJ clon`i- . uf.- cv)+A/vviS J`^^ o+ti• •, /I')^ /1/x;^ a^-^ /I) ^.^Q kutc, (A IL, v1 liti A4-1^/ p.( ^451k-v,r d.-te CaL iG, c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y 14/ to,, < (4-:"' y -u ^^ ^ .1) ro 1 / Lo/ a 6- l^`^`I vY"`^ L ^ I 6 Zátaizidp 9 SPA �IV1 t i`7 V 1 k- cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿, towitcdn '^1 ' 1 ^/ V N `^ k ^ V-' V` ^V^ ^/ 1 (.A.P■J yfrx W) (/`-' 1/41,-2-12," ^ ^ C ^ ^ r!/^^ w " : (G ol d¿i 1 J tír W3 `' t.r ^ I ^^U 11 ncA_ j 1 ^^ J^^w , ^) ^-4-^ ^^^ ^ 4 r^-^ V"_ _ P ` ^^ . , „ ,,Q ^s^ ^ 12a Pti la ,fl/' n' ) d^ ( ^ ^,/ ^ ^ ‘&-- ^ i^ —^^ ` ^^°^^^ ^ d^ AA/ ^^ cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k I.Mk_ n'y) Ci" ^ ^^^ ^ ► ^ ^^r^ ^^ v _ ^ r ^ ^`^^^ �UN? C.aii/t t l í¡ s Lit-n/\_ 1 jf -(AAft:"1^ ^ ^ (3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^ - , t rG,^ ^ Q ^G c, ^^ /, _t _ ce , Avt4 ! "Jlarb-- 4^ ,^ (M14 544° o Veik di f)jgkiti‘^ dr) 1C- ll(^ 0 QA, } ( )1.' ? I " zcz. ( 4' 1 ^— 1), /6 ( 11 9■c-0-- ° p14tn-.^^^-, - j^Vt.^.^ ^ l p 001 ^ i^ ^c^ ^ n. (4,-,1"5" �512 eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-) ort-Q ^^fÇ 1 ^:,^ (AA^ _\ 1. V (/') (r/aNk--5 ► ei,i,p é c.(Iv : 1 Á_ ^ G S, -- MOJA "eacb--, ? ^ '`M I ^^ ' fiWte, ^c, 3-/m)hd. a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^ cite 'irr )49 mi tnind-,¿0Y ) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^ ^^^^^^ ^ ^^^^ ^ ^ ^^ ^^ ^,, ,t<,^.^ q ;e. (A, "PAJA) 4Aetan ic ct:54A SAI ,-1 -ALew"át 1 9A0 ncte"_. (f4- ^ ^--- =- ^, ^ ^^ ^ , ^ ^ ( ^v .– ^ ^ u;^T ^^^ ^^ A 4,1-G,^; ^^o/^ ^ ^ ^ C..Q-_ ^^^[ \ ^ Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,( e,t,, u Gtt. t'CZ. rt-Lcutz fiu^ ^l L^ Pil S cu,s (S c^ ^ I akvy, à coi. l rztg„ cít i Y s c^ cirw4„ loi:/fi,-vç .a, I k.o ckA ) �^ ^^ y ^ v^w q ^^ U,WO CA 4 LJJJ1& .a41./1-0 diAo: /eN11)1/P ^ f' 1". 1`°tiv" a„,„._.[ ^^,c.^-c r^ ^ ,,,^ ^ ^^ ( ^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^ 73,t161a, ^ P^^. ►^^r^^ /11{ ^-^i,^^ ^S fN , u^ 4 ^f ^ ^, ^ 2^^^^ ^ que: ^^^ s^ t-t-^-c^ a ^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v e-- Q vi- S ^ I^ü11Y1.^S^^ ^ ^ ^^`^` ^^et-pia pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9 Hv Ñ p k _ — ^ ^ 0,1-5,41 P-)/1-1^4^L c .^ a_ ' ^ ^^ 4 ^ ^ .^^ ^ Cit`' j ,/ kl) \G0^162 1^,^^ ai ^^ lr.1. �II , ^ 1 . (o 14Á4r; ^,. ^^^f w ? P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku ( y 171 07 (tAx": Ce‘-` ,1 t ‘ c (Al ^ < << 111 J6-1., "O 4,1--rt, J._ bi/la hitAA) tq w.> &e e Issr ut„/ U(. Calitif4 t4. o ¿-v) ra Z ceyt T-c61 cAncs r M ol o (D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,( nbuynA C (buo /-~ .m4 , 5 utuim,„,, Fiou91-1- DrF-m'irawi PP7 17S UEu n,^; �fo Lv q u te c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft) ^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su 77 Pu urt9 ) /J(1171( 2 M uugo .Sc- Av-no esnv7l1 AIY E&11) ft LO 74 0-'11 Lo Qu p ElutArdj ^^ CN1 Frt clar LS G/--9,12.- 2r3Pow " t',J -2 601116-0' pt_d ^ r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4 ku rbov s?v C.vék,1 í^^ viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs *U " �. ^^ , ^ ^ d,^, ^o ^4P^^ nM ^' ctivu4Z(4;-,;) Go-k^ I QA2 kuu pu-) ny ,lA i.-em cu,, u-voArriv– <<4 , ne-0 A nian#Arr') a— wktujx. a~s Ipa veit/kY 1/L2 a-, a,wt4 r ^,, �o! n Co ro Treh-- P iaj¿ 74-9 ` t2:5 m !tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V ^J4-J4 44 /-c, Gt b , /, ^C57v^ de-fa v eig F 1-3-7v.^^ g , M l^9 ^ ' f7^ N f t-ti-,, ^i Pcrl^i ^ ^ ,Q ' I C%^ D4 e5- iZo 1/_01 - -4 e_rfi®r o ^ P 1-N! ts-pi2 -s> 4( ^ 1. ‘29 ^` C ^l 1hr1C^ s^^ ^+ V^^^EI . ' ^ ^^ n -^.p C^,,La Ci ( l j /-75 W ^ / 4 14/1&MAA4rII, _ 1 '^^ r o f/e/J! a , 0,1 l^'rat '^ ^^ vi/t, 41/4‘)/Lck) % (4! dLl L ^ ^v C-Z5 ^ ^^ b -11U ^ t I^V ^ S ^^ ^oc^s ^ 91-(=1' u? Uit\i Citft c4-15,1 \ , ^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4 b ^ cJE. ^^^s^^ fov«4ïc )41 1(-01171- ^ �tt,csva uv citz thik ^-^ /(x-ahuvnt- z Grt.^irrc4 ^. sr ^A J6Itt- ópAXTrcli f ° tnk Pv uiN 71 cok ottl<1°- e. A ((LA '^ /t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_ itpai a Kijrd E-rM-21 e.41A-4. ^ rG S'r /%t esv ^r V,P:44 1,91,4,L s o 0 u-- Y-1 lcr 41.4 (Á TIZA Poa vr , 1(4, /^, s-►- c, D "44(,,bKiu14.e-- "4 W-4 C.,, i^^('^^. ^v'^4i1hr A ti %d c m, " ct,t R N2 f^-^C ? U/1 ^k^ C^c.^%^,5 V 42,) vels (1-/(.4, hGu,,-y 11• 0,1,,g, e i (krA,.A; (AA.nA- ■Lc. —^® ^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 : , ^^^ " ^^' �4 "--‘ (titr\ix". r2.9A¿% ^, ^ " ^ Zttl2A..oV^ a ^ /d¿,Gcgy ^` r 11)141b--( ` Wa 11, u„., , «4 hnmszg, Tbuktew ut.)( ¿t, Ve cM4__ k ^° r GrA.L"-e•v,- _fiztu,kutc-- °^ CL.~ C^I v, cti ,a4 /WIA< i)~ 11"24.(iut, f 1 ol) :^^,,;^^^ra »tA" Rewr uce AC-L . (k5 ^^^^ ityul ^ ^^ ^ ^^ ^^^ ^4 ^o`^^ �^ 4.12)(ÁmArbiln-))...e_ a VIA ^ ^ <^.^^ It\ iAyi �s, _ v4 _Jc sz piAis Q^^= ^ ^C Si413er) 1^-V r- NvM r ^7 LA_ --ryzrYvt74- kAJ 1(1),-) r-re--0--e- LtAnvAi4L4._ Vni ^« ^ g (1'rJ S, G ^^ LemA4,; /_51wad^,., P/14-a-r4 �kLe5^LSY'Vt,.^ C ^ r^ T.1.534 9/vir 2NT-tnt oír- 01)1 it/W'rtaótz"--- SA,14 u e-LfD ^ LA e%) FenAe ^r 1), ibTS y) T\ST c^ ^1 ^^ ^^ t ^,,.^^ ! P !1V (15-o~ &rixem-9.,10-4 hvuir N/0 ^^^p. ^^ ^ ^ ^ ^^ -¿-)5^i^, ^ r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf /; �1t0 „ p R^ -`''^ ^ , / .etA órkv (Jo a_ KAkv ,/ - /, ," ^^ Q^ ®V ^ cA Z^ ^^ ^ ^^^ q 't ^ ke (^ 1.)(Ár ^^ ' c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^ ^ ^ï ^ ^ ^'` If ( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&, ^ ^^ 4^^ 187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale /tAA 4 4-¿-. i/t&Á.l: ) cc,1. vimk (7-1)1A1114 Vitj _ 7 r ^Q (ÍF JC" Glf‘/<;- /6_ 1M Rt c tlwh-)V I. - ri,t&4k- Gom Gkatni_ u,^.^ h^,.a c;p_ATT-4w7- nom- .)/( ¿-0/a,„ s(uo (Ups-eArb---- (t-N kAdLe o-51 L )41~ c-PA)t^e- 0CG,& (Ct_Me-z �^ ^Cf^ .-3 ^ ^ ^ ^-^u^-^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^ ,^` 7Z(9 a_ 19' (55 Ait,d5 ^//^^^ ^r G" 1¿,& ^^ ^^ ^ ^ ^ .^ ^ ^. 9/taucrol..r ».‹ Geé`c.(01.4 rzknik 4r-u.Aitc'et, (4144( �,,,kautÁr T cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_ ,,pit& C-krésizsp/-x mas/P5- /ffliJelith- Ak-ofk/Ok (k.ma &CA 1)(4141 G4t4f& caitmlwv4 d,„e Me~-k_ t~„ ^ LA) n 2rvkAjn A l'Ami I r(-((_, ç kiLe cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^ USA D �44 u cabut) ,' lea„ x (2,eft-,9 eit.Jurd,Loz. ct) ( ar cooec. ^,n..Q ra, ^ I com-„A„, . ^» A e 4AMiv E-% r t ^. ^ -Qi^i31'^ , k_ vt; ^ ^ GUA_ D1„ U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' / rt 4 Ai ^ -c r^ , ^ ^ 0.1., 0(c~,t C,0 -W Á TI a 6, "-C-,' Ct vL-4 (UPA /11 9Aj? �j "21 9, 4 ( S G 1 ^ á c ^ ^, q-?^-^t L44-1 (A.tAnAtk x ^ , 11/1 r t& I COje/ dir ^^ k s ^^ u...)^ ^ t'a0"-rz–,^ i, ^ á ° .S'f'^ ,rQ , cy.A. ps ^^-(a`^ c ' ^ C.^ ^^ ^ _ ^c^ J ; ^ d\ ^^-^` ^.^ l‘a ^ 1-f9 �cet (s? Gej (-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb ^^ c -41,4„m J2-5 (Ma_01.1Arvt M ,,^^^a? c4;4,,-) 2 ut45 2/) rzt... c^ D% u"( Akt/L, w^,o wt ^^ , , ^ ^ ^. ^ ^ " t 41\r^`--^^ ^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s .2 ---/),L-4 L ou,s.)cp,4 Le A ei) { ciklu^cuit.„n rA , ^r ^ ^ ^ ^ •¡ ^^.-c- cx%1---) G ^ e^.e 9 uvu. Q »44- ^ %` ( ceE,Q., ) i , u-L1-,, C U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é. ^ l^ r -_ G^ )14 Ç, , A. ^ 41 kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ? C.m,fr (,e^ ^-E ^. cdA /l ^¡` Ni ,e ^ Gto (tec k4.r0i1 N-D (^A ^^^^ v C,^IQ^Uc ^ ^ /^ ° �14)L( D to 1-1-7 v-e3ATT cf--\14" cr) ^ Cumiki ^-^ J/D QvG v EU 12,1; cf),. ()` c^.f, a^^^ ^^ `e^.^,° (9-evAL-tMA144 xx2 ufLizAtAL Let' ks„, / 3 C,'‘e^. ti, ( wt- ^ Çvi /trovvi, ru^-)frç' (.444,-3ir ^ ^^ d( ^^^ ^ ^^ ., ^^, ^^ ( (\Ah&. adv-ak K, A hil ott,f;-( oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^( ^ t^^ �/11 ()«k (A,Un t k N2-4 5 -\"- 1 c.-1514k r ,e4A, ' iz,r) + ('çCo, )1/4-U1A--4~, 1tiL( .^---^^, f (^,^`°^ ^ çC V--A- ..^^, )`, ^1^C^2 ^^ C^ ^r cZ c^ l^ f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^ ^.^ c ^ tvtL twuts4 v,( e d ^^^ `tom vAAJL AAAA • cg.(?)A,\A-( ¡ â^ pr^ .e C^s íhC. ^ ^ ^ u,^, 71,tAgJk. �r- , X2-LaGPA,, v A- c ^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ ( ^^ ^ " ^..^ ctu:trs5 ^ Czyd\.-li.1 ceitA4_ J u?, V ^ 24? O V1-40c4,/ , jN ^/^/l^ ^ w ^ { ^ S^ Ce__ 04 a V V ^ ^^ V_ Gb2ÁNNU 4't ^ 30 r ^^-^,G^ G^S^ ^icU^ ^r ^ij6)i', $pÐ (kmAi Í- 1 o /-q a,t.a- l -t-v=z 41, 1 (A) 4-7 (cm, ^ 9t_ Gt,tA ^^G.^ r r^ k,; r!'e. P^t.^C d 1/^ oU,1 ^ fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \). , r /t.nbtiul (wt cÁA,Lci- r c.^ r ^ Gtt^ ! ,,.^. ^ Le4 ^, ^ cti^ ^ ^M \^ `° Í mi.^ `^( t ^.i [ ( - e ^ kncac c 1/ _ l P, ^ 1 ^ 0 Vt zj fa,:s �7 utÁ c t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot - pt Q-D-G' CZL 2J2 c‘. iIt c.. (.4 LeD_ ix\ pJva¿i ko c;i9Gte¿Aite w C AA a 1"-t. f` ` ‘'Y 124 kL0 t .1 U/u, 14 ' let .;. d6,4, i 'll1 -7 ^ , c peAlo ( ihmmA t ^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^ ^ , ^, OAM CV-44AA-If ^^1 A ^ ^-^ C)u R.S6. d "y ÇAA4 af ,440,4 / „- 11-eA't howt5L. ^ •1 �Vr U^'^ ^ ^c 0 ‘1'1' ^`^^^^ ,,^. l¿zu ^ ^ ^^ ^ `-^ Lwce d 2 I ¿oo 2, 40. 000 c) Cz 4-it-Adt4; (,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb {fica cradt.+.uLA-. V7-J^+`( '' ael)1194n C,a /^ 4 l ^P k:/;57,1 v ` 11 193J, efti\ 9/4 f(q:44- ctxy_;) L a Juat,) ty•n(-- 0(1~4- rvyi k te cot j trAAAi tt 1414 ‘1) " (' ami ^1^ r < ^^ ^ ^^ ` l )2,t,k Liuk. r /►¡/^/ /^ l^ Y I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v` ^V ^ ^P^,^-^ ^.- r ,^,u^ ^ . . ^ ^ (m)fir~ ^ ^ ^s^^^^^ r ^ rc j j oto La.). f A /Y v {/^ ^ v^.r] IvA^/-^¡r^J 1 ^ G/ z/t.t.e. (curse., ^S. ^ ^1 iVue,p‘r ^^^^i^ Gc ` rr ^ (.d-od`'`' cl etiArtk, ç(Guit ^ ^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^ J^ ^ 1E1^ ^ ^ ^ ^^^ `^'`"`^ 4,^ ti 21k ^^^ `^ ^,^ �19 cnrífie I(Jt‘itc,.(L'Ik o t. t -^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ ( yo(7-_,„( c c-tA^A,1,c,c^ :.^ c^.- r U,1 1 Vjt ctt 1.101~-v( b5v,krbuk to, fr AA1 h. va_ OÁAA-t G,k.a. nou C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q ,i r Unesa , >: :^ ^ va.( t-,A;n.4A/\ (7- 1 . AolAtatm.4. pn+Am rcLA d'eU ) (4~ ufevt-‘0, Cru,,. kw4 et4 P'1-1 ^,^ C-(ú �/ ^ N ^ r ^ :^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t Q ^ ) ^ ^ ( ^ et- , ri UNi tr5 LeNi^-^ ^ ,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r ^ rit\r; 41-- ^1^t ^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^ 1)' tS P ur ', (.r 9ülthloilL ~ Irtu L^ CkyL A l^^ ^^C^ nG - `^. I^ ^{ ^ i^ ^^ r ez- 0-) A Ud, ^^-y ^ q 7 J--- 4,A-m157yr eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm Pmr.ftd. p,N, L`Z-N."65 1--(.,uLbt f f ^ ^ CA ^^ ^ ^ ^ �^ ^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^ Du5 p /wiç U ^ TLX, 70`0Ár ^^ ^^1^'^ 0V/i1,.11 hc( 4 CA <"4 L^^^ CCnl/ D' t-c_ u rywh,in ^-5--c..ti1 n _ NI CL je-tw)vJ hf o LUsxts pykr ^`► 1 pro u ^ A e' Av T j ^^ #443 P( l\r5 L ` 1--z,c)Kivkj btf".- vT 453 A (,(-M/ u.-.- L'I-JuNiTZ-kair ( i �p (51,1_,0 auivn /12417i1bV4INIlr i ^ ^--s 01-guLdç-V k tA<C1&.t,-u^ y.,o t TM) rt,fZ h4-71 A ^^^ - k'lf5 b¿Z 4 ,F-4k, LW F(-o f) 4-0 o,t. r, jyt) _1 ^^4\IrtrJ q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul) ^^s &-L¿^.. f cv^ im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J LS Pa o n.i1. 0(/ P i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"( Dtgl- TICL ^ A-1- rnd. c7, A-Q ucs r kitt 4-x - Pc.s3tz PEUt/L4 Aro lUn '` " @A:7 :7 P11-17 va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^ Av u? �4 ue (.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr L`^ R5-,) ^,, ^o /^(^ o ÍQUcI^ ci-D 4.1 CAT/14,1 t., .^ 14 OL1'JÍ» c? u rtt,J otis t-/ c / PoovKP c Po txl& ^r (If\s^ ^ ^- WwuQ U\-/P11, Gn t?u^-.siq; t 15 114 v nrr f^r /n(JJ Z6Nu sOu'71-- ir c^ O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^ L es rkr e LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_ .^ evLot 3 cm 4- g b\ u^^ Pro A "( ' ---F©ki (),( (,( 6,v^.c_v® A i' f -h) iites(rU kti Unr4 /4 ci93`^kt( mp ^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^ D! o Civ sl i 6 LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^ CYX l^^l ^ ^7 E2 /^^ E}1- 4 ~1 1,414b �t ^^ t5t5^ )ç) o d,n_s fl\rhx73, ADYL-5' - i^-Q cMu S l^ t1 P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27 -K1 11 D 6rx,i_atkucri c,9 , r ^.., ,,.^ 4 V c LA--yu, ` uN tw r -SL o' 1 s PE-h, t C-t/'L.p3 C^J 1..° ) t-f 7kU n/4- D ' ft-k,flu1¿"( P A-1- ors-1 +'-sz. . D . "ift,c,b Jvtu'álC.4- Is P c^kf1.¡-pt erts ^ (^nIJ vrj1 0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44 4 egv Q v^ Pk°ru►volmtA/1" ^ Agmi9xc rvr urv De2-r \r` /^ l rt. ewoé fe.. wv-r— ^ , G2 14:c7 O e Ttsrr-7'74-e. !n P dsf t.i' ^ p rh L^ Pe' -i1:6A4 tn 719,1 (*:-QJ^.^--r vr)-115 c-c-5 1 1 9?c331-rrk--1 1Dc_,1-11,Ltgkfi c) pa r} br/x3 s p cnit ^^ ^^ l Nrk-o ro 4'4'14 b r\p) per ^c^^ ^ ^ L 4' ^^-^ pçv u94, A "^^.^ a^ p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0 LA-ft /tyl - t..^ l'o GU n,^j^ /^ ^ P' Ú AM (vt_ ^rTvi 0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4025 Title A name given to the resource Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mètode pel pensament i mètode per l'acció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Polítiques, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciència Política Model social Description An account of the resource Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1120/19871113d_00230.pdf 82304e49118264aa64da1337ca432296 PDF Text Text +11111 I^r ^ Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'acte d'entrega dels Premis Onda Saló de Cent, 13 de novembre 1987 �ELS PREMIS ONDAS SóN AVUI UNA REFERèNCIA IMPORTANT PER A TOT EL MóN DELS MITJANS DE COMUNICACIó I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. PRIMER, PERQUè AQUESTA CIUTAT TÉ UNA GRAN TRADICIó EN MITJANS DE COMUNICACIó I TAMBÉ PERQUè AQUEST PREMI ES UNA MOSTRA D'UN CAMí QUE ENS ALLUNYA DEL PERILL DEL PROVINCIANISME, AL QUE ESTEM TANTES VEGADES PERILLOSAMENT ABOCATS. EN ESTE úLTIMO AÑO, QUERIDOS AMIGOS VISITANTES, BARCELONA HA RECUPERADO, EN LA LENGUA PROPIA DEL PAÍS CATALáN, AL MáS ANTIGUO DE SUS DIARIOS. NO HA SIDO LA úNICA NOVEDAD, PERO Sí LAS MáS SIGNIFICATIVA. BARCELONA, AL MISMO TIEMPO QUE HA ASISTIDO CON SATISFACCIóN AL DESARROLLO DE UN CLIMA DE PLURALIDAD Y COMPETENCIA ENTRE SUS MEDIOS DE COMUNICACIóN MUCHO MáS INTENSO QUE EN AÑOS ANTERIORES. TODO PARECE INDICAR QUE ESTE PLURALISMO SE CONS OL IDARá . LA MISMA EMISORA DECANA, CONVOCANTE Y ANFITRIONA DE ESTOS PREMIOS, HA AFRONTADO EN ESTOS uLTIMOS MESES �-3- UN RETO APASIONANTE Y DECISIVO DE CARA A SU FUTURO. SON SIGNOS POSITIVOS, MUY ALENTADORES QUE DESDE LA ALCALDíA DE BARCELONA SALUDAMOS CON ILUSIóN. EL AÑO ANTERIOR, LA ENTREGA DE LOS PREMIOS ONDAS COINCIDIó CON LA EUFORIA CIUDADANA POR LA OBTENCIóN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS. ESTA VEZ NOS ENCUENTRAN USTEDES ENFRASCADOS EN TAREAS ORGANIZATIVAS FUNDAMENTALES Y DECISIVAS PARA ASEGURAR EL ÉXITO DEPORTIVO Y CIUDADANO DE ESTE MAGNO ACONTECIMIENTO QUE TENEMOS A MENOS DE CINCO AÑOS VISTA. NOS ENCUENTRAN PUES, ESTE AÑO, ATAREADOS Y OPTIMISTAS A LA VEZ, ESPECIALMENTE PENSADO EN LA INFORMACIóN Y LA COMUNICACIóN, PARA LAS QUE EL RETO OLÍMPICO SUPONDRá AVANCES DECISIVOS. NUESTRO OPTIMISMO SURGE TANTO DE LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO COMO DE LA COMPROBACIóN YA SEÑALADA DE LA MEJOR DEL PANORAMA DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIóN Y DE SU PLURALISMO CIUDADANO. ELS PREMIS ONDAS HAN TINGUT TAMBÉ UNA GRAN VIRTUT EN LA SEVA CONNEXI6 AMB LA NOSTRA CIUTAT, QUE HAN ESTAT �CAPAÇOS DE COMBINAR AMB L'àNIM EMPRENEDOR DELS CATALANS. I D'UNS MODESTOS PREMIS HEM ARRIBAT AVUI A SER UNS GUARDONS QUE ABARQUEN UNA AMPLI VENTALL TEMàTIC I INTERNACIONAL. CONGRATULATION TO YOU, TO ALL THE ONDAS WINNERS. BE WELCOME TO BARCELONA. WE ARE HAPPY TO HAVE YOU AMONG US. WE HOPE TO SEE YOU AGAIN NEXT YEAR AND, OF COURSE, IN 1992. JE VOUDRAIS VOUS REMERCIER, MES AMIS, DE VOTRE PRÉSENCE AUJORD'HUI ET VOUS FELICITER PAR CES PRIX INTERNATIONAUX QUI SONT TRIS APPRECIÉS PAR LA VILLE DE BARCELONE, PAR LA MAIRIE ET PAR TOUS SES CITOYENS. MOLTES GRàCIES A TOTHOM I ENHORABONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4026 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ondas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Mitjans de comunicació Societat de la informació Model social Periodisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1121/19871117d_00246.pdf a6459a0865609ccc42b11affab667342 PDF Text Text F.^ ¡^ t f 1111 A1cai^lta Ajuntament d e Barcelona Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye "Prevenció de la Inseguretat Urbana". Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual "-`aragall C<,rqr.essos, 17 d e novembre 1987 �PREaM.HUL SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SR. SECRETARI GENERAL DEL CONSELL D'EUROPA, SR. PRESIDENT DE LA CONFERéNCIA PERMANENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA, SR. SECRETARI D'ESTAT DEL HOME OFFICE, SENYORES I SENYORS: BARCELONA EST COMPLAGUDA D'ACOLLIR AQUESTA REUNIó DEL CONSELL D'EUROPA. ES UNA SESSIó QUE TÉ AL MATEIX TEMPS LA DIENSI6 DE PROMOCIó DEL CONTACTE INTERNACIONAL QUE TANT PLAU A LA CIUTAT I L'INTERS DE REFERIR-SE A UN PROBLEMA QUE, COM ÉS EL DE SEGURETAT, AFECTA SERIOSAMENT EI,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE TOTES LES GRANS CAPITALS. CREIEM QUE NO ÉS UNA CASUALITAT QUE ES FACI A BARCELONA I QUE AQUEST FET NO ES DEU TAMPOC, NOMÉS, A �T'ESFOLC DELS DOMES DEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA QUE HAN PROMOGUT LA COMF3RxClª, CONFERNCIA SOBRE EL PROBLEMA DE E22 LA INSEGURETAT URBANA A BARCELONA SUPOSA LA COGXINaCI j D'UN TREBALL, COMENÇAT JA FA UNS ANYS, QUE HA APORTAT ALGUNES PFFLEXTONS INTERESSANTS EN LA LÍNIA DEL QUE ARA VEUREM ()UF S Ta F 3\T A TOT EUROP A. QUE EN ELS §LTIMS QUATRE ANYS S'HA (3 GEVI TAM SET 2 BARCELONA UN ESFORÇ DE RACIONALITZACI\ DEL P OHL 2à QUE ENS PERMET AFRONTAR-LO AMB SISTEEATITZACI\ QUE SERA EL PLANTEJAMENT LA BASIC 3'a9UEETA CONFER LACIA. «¿ COEFERÇNCIA QUE AVUI IUAUGURER, PROMOGUDA PEL CONSELL D'EUROPA, REFLECTEIX L'EXPECTATIVA DELS PODERS ?C2 3 AVANT EL FET DE LA INSEGURETAT. QUAN T'AJUNTAMENT DE BARCELONA VA OFERIR LA NOSTRA CIUTAT COM A SEU I ELS EITJANS ORGANITZATIUS PER A DUR A TERME LA CONFERNCIA, DESITJ\VEM QUE ELS TEMES QUE ES TRACTESSIN �APORTESSIN ORIENTACIONS I FOSSIN UN MITJA DE REFLEXI6 SOBRE UN PROBLEMA QUE CONSIDEREN NECESSARI AFRONTAR AMB IRCACI ACI . CONFERNCIA, COM A ELEMENT D'INTERCANVI LA D'INFORMACI5 ENTRE RESPONSABLES I EXPERTS DE LA VIDA LOCAL I DE LA SEGURETAT URBANA, ES JUSTIFICA PER SI MATEIXA SENSE NECESSITAT DE MÉS CONSIDERACIONS. ÉS D ;?S I'I'JABL F, PERN, QUE ELS TREBALLS APORTIN NOVES PROPOSTES QUE AMB LA FLEXIBILITAT EXIGIDA PELS DIVERSOS P'ODELS DE GOVERNS LOCALS, S'ORIENTIN CAP A LA CONCRECIó, EN EL TEMPS, DE POLíTIQUES QUE TINGUIN UN SENTIT DETERMINAT. EI!S ;UI TENIM RESPONSABILITATS EXIGIM APORTACIONS TRADUïE?LES A LA REALITAT, PASSAR D' ALLó EMPíRIC A ALL CO`\GREI', D'ALL5 ABSTRACTE A ALLò REAL, PER PODER PRENDRE MESURES CORRECTORES DAVANT EL CONFLICTE SOCIAL. PER AIX5 DEMANA UN PAS PRECíS, L'ANàLISI, LA REFLEXI6 DAVANT EL PROBLEMA, L`S SEVES CAUSES, REMOTES I PRòXIMES, LA �FORMULACIó DE PROPOSTES I, PER óLTIM, L'ADOPCIó DE '-?E ST1 RF; . DONCS i?,F, ESTIC SEGUR QUE DE LA CONFERENCIA EN PODRED EXTREURE ORIENTACIONS QUE SERVIRAN DE BASE PER PRENDRE, TEJA POSICIó DAVANT DETERMINATS PROBLEMES QUE CREEN IN SEGURETAT . ;PI:f?BL:.M,'>. F` RELATIVITZAR. LA _;r, A SPi'.CI'S SEGURE.TAT-INSEGURETAT NO ES POT SEGURETAT ÉS LLIBERTAT EN EL SEU DrIANTIU, ,JA QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI MATEIX OPTE OP.ETS INDIVIDUALS. I, PEL FET QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI DE DRETS INDIVIDUALS, ELS PODERS T, OC ^r ^4 CEO A PART INTEGRANT D'UN TOT, L'ESTAT, HAN , D'ASSUOIP UN PAPER EN ELOUPE T AT ESSENCIAL EN LA L' aMBIT DE LES TASCA D'OFERIR RESPECTIVES SEVES COTPETNCIES. ELS GOVERNS LOCALS NO PODEN MANTENIR-SE AL _1ARGE C IU"í'A.D AGENTS il 1 -A . EST PROBLEMA, PEEQUE AFECTA DIRECTAMENT EL EL SEU PAPER TAMPOC NO S'HA DE LIMITAR A SER D' TRANSMISSIó D'INQUIETUDS I NSTJ^NC IES . BUN AL CONTRARI, COPS A D'ALTRES A CONSEQÜéNC IA DEL �PROPI PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL, HAN D'EXERCIR UN CONJUNT A D'ACTIVITATS INSEGURETAT EN ORIENTADES PREVENIR LA FL MARC DELS SERVEIS QUE DESPLEGUEN PER AL C IUTAD1 . VULL ASSENYALAR AMB AIXò QUE LES DIVERSES ACTIVITATS I SERVEIS QUE DESPLEGUEN ELS PODERS LOCALS HAN DE M'IR UN COMPONENT OBLIGAT QUE POSSIBIITI, NO JA LA EALITZ,ACIE) DEL SERVEI, DE L'ACTIVITAT, SIN E) EL PLE GAUDI, PEE I' RT DEL CIUTADà, DEL SERVEI QUE ES PRESTA. SI ES FA ARQUITECTURA O URBANISME S'HAN DE PREVENIR LES POSSIBLES CAUSES QUE PUGUIN PRODUIR INSEGURETAT. SI ELS PR OPS ITS D' ORIENTEN A OFERIR ACTIVITATS LGDIQUES, S'HAN D'O ACTITUD L _ ;IR LES GARANTIES NECESSaRIES. HA D'ESDEVENIR UN PRINCIPI AQUESTA GENERAL. LA PREEVFECI5, COM A INSTRUMENT I MITJà PER GARANTIR LA SEGURETAT, ,S UN ELEMENT IMPRESCIà1DIBLE A INTRODUIR EN EL GOVERN LOCAL. LES POLÍTIQUES LOCALS NO PODRAN ENTENDRE'S SI NO GARANTEIXEN AL C IUTADà EL DRET A FRUIR- �NE PLENAMENT. EL CIUTADà VOL PASSEJAR EN SEGURETAT, O SIGUI EN LLIBERTAT, VIURE EN SEGURETAT. EN DEFINITIVA, QUE LA CIUTAT, COM A CENTRE DE RELACIó, DE TREBALL I DE LLEURE, LI OFEREIXI LES GARANTIES PER AL LLIURE EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT EN ELS DIFERENTS PLANS EN QUE ÉS DESENVOLUPA. NO ES TRACTA DE PRESTAR UN SERVEI DE SEGURETAT, SINó D' I IPREGNAR LA POLÍTICA LOCAL DE LLIBERTAT, TOT CONVERTINT LA SEGURETAT EN UN ELEMENT INCORPORAT A LES ACTIVITATS DELS GOVERNS LOCALS. AVUI, LES POLITIQUES SOBRE SE GURETAP TRASCENDEIXEN L' àMBIT SECTORIAL PER CONVERTIR-SE EN L'EIX DE LES POLITIQUES GLOBALS QUE CAL DUR A "ERIE; NO SóN UNA PART D'UN TOT, FORMEN PART DEL TOT, PER NO COI A PART, SINó COM A SUBSTANCIA DEL TOT, PERQUó LA SEVA FORMULACIó PERMET GARANTIR L'EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. D' AOUi OUF ELS GOVERNS LOCALS HAGIN DE RECLAMAR O �D'EXERCIR, SI FS EL CAS, AQUELLES COMPET p NCIES QUE PERAL TIN FORMULAR UNES POLÍTIQUES DE SEGURETAT. QUE PERMETIN LA INCORPORACIó DEL CIUTADà I DE LES INSTITtiCIONS A UNI A TASCA COL.LECTIVA DE DEFENSA DE LA LLIBERTAT T DE' PLE EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. PI'EVELC Ió, P ARTICIPACIó SOCIAL, SóN ELS COMPONENTS ^. . "' U^, PAREA MEU S'HAN D'ASSUMIR AMB URGéNCIA PER PROMOURE `•T TE RLATIVES QUE POSSIBILITIN ALS GOVERNS LOCALS PRESTAR AL C IUTAD1 ELS SERVEIS QUE RECLAMA, EN UN LAr C LO COUFLICTIU I D'ACORD AMB LES GARANTIES QUE EXIGEI_ PER AI, SEU EXERCICI. ELS PODERS LOCALS HAN DE DEFINIR ")E 'MANERA CLARA LES SEVES POLÍTIQUES EN AQUEST CAMP; INCORPORAR EL C IUTADà A AQUESTS TEMES I CREAR AQUELL`: (CANS QUE PERMETIN IMPREGNAR LES DECISIONS DELS PODERS LOCALS DE LES GARANTIES DE SEGURETAT QUE ELS CIUTADANS RECLAMEN. ELS VELL S ESQUELES D'ORDRE PüBLIC - AQUELLS QUE ES VALEN NOMÉS )EL PODER COERCITI U - HAN ENTRAT EN CRISI. EN �UNA SOCIETAT CANVIANT I DINàMICA, ON HA IRROMPUT AMB MAJOR FORÇA LA INSEGURETAT, FS IMPRESCINDIBLE CREAR UNS NOUS ESQUEMES ORGANITZATIUS. 71 TRACTA, EN DEFINITIVA DE DESPLEGAR EN COORDIN_ACIá AMB ALTRES PODERS, QUE TAMBÉ TENEN COMPET è NCIES EN MATERIA DE SEGURETAT, UNA POLÍTICA DE PREVENCIS QUE GARANTEIXI EN MAJOR GRAU LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS. PS T R ACTA DE FER DE LA CIUTAT UN ESPAI M S SEGUR, MÉS LLIURE. DE PROMOURE UN ORDRE CIUTADS, AMB CAPACITAT DF ' I OBILITZACI6, PER AFRONTAR CONJUNTAMENT, INSTITUCIJ v'S I CIUTADANS, UN CONFLICTE QUE AFECTA A TOTS. EN AQUESTA LÍNIA, FS PROPIS IT DE L'AJUNTAMENT PARCELONA PROMOURE UN DE PROGRAMA DE PREVENCIo DE LA DFLIP (1^:'`?CIA QUE i`.RTICULI, DE MANERA CONCRETA, LES IDEES CC .ACABO D'EXPRESSAR. I AIXò COM A EXPRESSIS DE LA VOLUNTAT POLÍTICA D'ESTABLIR UN SISTEMA QUE, COORDINANT ESFORÇOS EN L'ORDRE INSTITUCIONAL I INTEGRANT ELS CIUTADANS A LES TASQUES QUE S6N COMUNES A TOTS, PROMOGUI �UNA MAJOR SEGURETAT COM A REPTE DE LA LLIBERTAT QUE F;ST}?rI Ot',I;ICAi'S A GARANTIR. LLENENTS PER A T RACTAR UNA POSSIBLE PROPOSTA D'ADAPTACIó DEL MODEL POLICIAL - FAREM ARA UNA REFERèNCIA AL PROBLEMA DE L'ARTICULACI6 DE L'APARELL POLICIAL UNA R FER è NCIA I EN EL NOSTRE PAíS CONCRET. NO SER CONJUNTURAL NI RITUAL SINE REFLEXI6 QUE ELS TREBALLS UNA PREPARATORIS I LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS DE LA CONFER E NCIA ESTIMULEN. - NOSALTRES CREIEM QUE LA CREIXENT IMPLICACI6 DE LES CIUTATS EN LA TASCA DE POTENC IACI6 DE LA SEGURETAT HA DE TENIR UNA CGRR.ESPONDNCIA EN POLICIA[ A A.fU}ST:". - L'ADAPTACIO DEL MODEL R EALITAT. EL M ODEL D' ORG AN ITZACI6 POLICIAL, AMB TOT EL QUE IMPLICA, REFLECTEIX D'UNA MANERA MÉS O MENYS ACURADA L' ESTRUCTURA U' ORGANITZACIó DEL PODER EN UN PAíS. �LA CONCLUSIò POT NO SER ABSOLUTAMENT PRECISA PER ÉS EVIDENT QUE, COM A MíNIM, NO ES PRESENTEN MASSA CONTRADICCIONS BàSIQUES. LA REGLA, PER TANT, ÉS QUE A UN SISTEMA D'ORGANITZACI6 UNITáRIA DEL PODER HI CORRESPON UN PLANTEJAMENT ESSENCIALMENT UNITARI DE L' ORGANITZACIó POLICIAL I QUE ELS ESQUEMES FEDERALS TENEN EN COMPTE AQUEST SISTEMA .DE DISTRIBUCII5 DEL PODER EN EL SEU MODEL POLICIAL. HI HA, A MES UNA ALTRA REALITAT QUE ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE: LA REALITAT DE LES GRANS AGLOMERACICNS 111'4 S QUE EXIGEIX UN TRACTAMENT ESPECíFIC, EN DIFERENTS GRAUS, EN EL MODEL POLICIAL TANT SI ÉS FE PASE FEDERAL COM UNITARI. AI,Xò_ EXPLICA QUE LA ki ry A REALITAT DELS SISTEMES DE POLICIA SIGUI OPERATIVA TANT A PAïSOS FEDERALS COM ALS ESTATS UNITS O CANADà, COM EN PAÏSOS UNITARIS COM EL REGNE UNIT ON LA �POLíCIA METROPOLITANA DE LONDRES ÉS L'EXEMPLE NIÉS CLAR DEL PLANTEJAMENT METROPOL ITCZ . FSTADi:)TIOriES - LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS PREVEUEN UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQUèNCIA I SEGURETAT EN GENERAL. - BARCELONA S'OFEREIX PER A IMPULSAR, PER A LIDERAR AQUEST ESFORÇ EN EL MARC DE L'INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I TENINT COM A REFERèNCIA EL TREBALL QUE S'HA REALITZAT PER A L'ENQUESTA URBANA DE NACIONS UNIDES. EL PROBLEMA DE L'OPERATIVITAT DE LES ESTADíSTIQUES URBANES ENS PREOCUPA I, D'UNA MANERA ESPECI' L, EN AQUEST TERRENY CONCRET DE LA SEGURETAT. •. TERRITCRIALITZACIO I DESCENTRALITZACIÓ A LES CONCLUSIONS ES PARLA, MOT ENCERTADAMENT, DE LA NECESSITAT DE TERRITORIALITZAR L'ACCIÓ POLICIAL. ES �UN ELE1ENT IMPRESCINDIBLE DE LA NOVA ESTRàTEGIA QUE NOSALTRES EM INICIAT, AMB RESULTATS POSITIUS. ELS AGENTS DL LA NOSTRA POLICIA SóN UNS BONS CONEIXEDORS DE LA PROBLEMATICA DE SEGURETAT DELS NOSTRES BARRIS I PODEN FER-HI FRONT AMB MIS EFICáCIA. PEPA HEM DESCOBERT QUE LA MERA DESCENTRALITZACIó POLICIA,, N O ;S SUFICIENT. ES NECESSARI ANAR SENSE PèRDUA DE TEMPS A UNA TERRITORIALITZACIó DEL CONJUNT DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT QUE INCLOGUI, MOLT ESPECIALMENT, LA TEERITORIALITZACIó DE LA JUSTïCIA, TANT EN LA SEVA VESSANT ESTRICTAMENT JUDICIAL COM EN LA FISCAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4027 Title A name given to the resource Prevenció de la Inseguretat Urbana / Conferència dins la Reunió del Consell d'Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Drets civils Administració local Acció política Model social Territoris Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1122/19871120d_00249.pdf bc2c3e6813be64908b0615ff47a5e33b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la inauguració del Forum Col.lectivitats Territorials Europees per la Seguretat Urbana Palau de Pedralbes, 20 de novembre 1987 �SENYORES I SENYORS: POSEM EN MARXA AVUI FINALMENT UNA INSTàNCIA PERMANENT D'ENCONTRE PER A QUE LES CIUTATS EUROPEES PUGUIN DEBATRE ELS PROBLEMES DE LA SEGURETAT I INTERCANVIAR LES SEVES EXPERIèNCIES. EM SENTO MOLT SATISFET QUE AQUESTA REUNI6 INICIAL SE CELEBRI A BARCELONA, PER LES MATEIXES RAONS QUE EXPRESSAVA EN REFERIR-ME A LA CELEBRACIó EN AQUESTA CIUTAT DE LA CONFERèNCIA SOBRE LA INSEGURETAT URBANA. BARCELONA ES CONSCIENT QUE AQUESTA ELECCI6 ES EL RECONEIXEMENT D'UNA TASCA, CURTA EN LA SEVA DURADA PER INTENSA I AMBICIOSA, PER SAP TAMBÉ QUE AQUEST PROTAGONISME SIGNIFICA UN COMPROMÍS. BARCELONA L'ASSUMEIX I HO FA AMB IL.LUSIó. PER COMENÇAR, BARCELONA VOL TRENCAR AQUELLA QUE ERA TINGUDA �COM UNA MENA DE REGLA D'OR DE LA SEGURETAT EN EL SENTIT QUE EL MILLOR ES EL SILENCI I QUE PARLAR DE LA SEGURETAT ÉS UNA MANERA D'INCREMENTAR LA PERCEPCI6 D'INSEGURETAT. NOSALTRES ESTEM DISPOSATS A ASSUMIR ELS COSTOS DE PARLAR DE LA SEGURETAT. HO HEM FET AQUESTS DIES I HO SEGUIREM FENT, PER UNA PURA RA6 DE RESPONSABILITAT. SEGUIREM PARLANT DE LA SEGURETAT A LES NOSTRES CIUTATS I MIRAREM D'ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES CIUTADANS ASSUMIMEIXIN LA NOVA ACTITUD PARTICIPATIVA, ACTIVA, RESPONSABLE QUE EL PROBLEMA EGIXEIX. EL PASSAT JUNY, EL SR. GILBERT BONNEMAISON ENS VA FER LA PROPOSTA DE CONSTITUCIó DEL "FORUM DE LES COL.LECTIVITATS EUROPEES PERA LA SEGURETAT URBANA". BEN AVIAT VAM TENIR LA SATISFACCI6 DE COMUNICAR-LI EL NOSTRE ACORD ESSENCIAL AMB ELS OBJECTIUS I TASQUES DEL FORUM, EXPOSATS AL MEMORàNDUM SOBRE LA SEVA CONSTITUCIó. COMPARTIM LA CONCEPCI6 QUE S'HA EXTÉS A EUROPA PEL �CORRENT DE MUNICIPIS QUE AVUI ES REUNEIXEN EN AQUEST ACTE FORMAL DE CONSTITUCI6 DEL FORUM. COMPARTIM LA IDEA BáSICA QUE CONSIDERA LA PREVENCI6 COM EIX SUBSTANTIU DE LA SEGURETAT. AMB OCASI6 DE L'ACTE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA SOBRE PREVENCIó DE LA INSEGURETAT URBANA QUE HA ACABAT AQUEST MATí, VAIG EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE L'ALCALDIA DE BARCELONA D'AVANÇAR EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜéNCIA. AQUEST PROGRAMA INCLOURà TOTES AQUELLES ACTIVITATS PROMOGUDES PER LES REES MUNICIPALS EN EL TERRENY EDUCATIU, CULTURAL, ESPORTIU, ECONóMIC, AMBIENTAL, ETC., QUE PODEN TENIR UNA TRASCENDèNCIA EN LA INSERCI6 SOCIAL. MOLTES DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERéNCIA DELS úLTIMS DIES PODEN SER DE GRAN AJUDA. PER AQUEST PROGRAMA INTEGRARà TAMBÉ LES DIFERENTS FORMES DE SOLUCI6 DISUASORIA QUE ELS SERVEIS DE LA GUàRDIA URBANA PODEN DESPLEGAR, PER Sí MATEIXES O EN COORDINACIó AMB ALTRES �SERVEIS POLICIALS, PROFUNDITZANT EN INICIATIVES JA APUNTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA. INCLOURà IGUALMENT ACTUACIONS DE CARàCTER REHABILITADOR DIRIGIDES TANT ALS DELINQUENTS, PER REDUIR ELS NIVELLS DE REINCIDéNCIA, COM, SOBRETOT, A LES VíCTIMES, PER REDUIR ENTRE LA POBLACI6 UNA POSSIBLE SENSACI6 DE DESPROTECCI6, I PER TANT, UNA DE LES VESSANTS DEL SENTIMENT DE INSEGURETAT. ENTENEM PER TANT, EL TERME "PREVENCI6" EN EL SENTIT MÉS AMPLI I GENèRIC, COM A RESUM DE TOTES LES FORMES D' INTERVENCI6 DIRIGIDES A EVITAR LES CONDUCTES DELICTIVES I REDUIR EL SENTIMENT D'INSEGURETAT. PERò, COM VAIG REMARCAR EN LA MEVA INTERVENCI6 DURANT LA FASE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA, AQUEST PLANTEJAMENT NO ES CONTRAPOSA A LES ACTUACIONS COERCITIVES, NI A LA RECERCA DE LES FORMES MÉS ADEQUADES DE COORDINACI6 ENTRE ELS SERVEIS POLICIALS QUE OPEREN EN �-6- LA NOSTRA CIUTAT. BEN AL CONTRARI, ELS EXIGEIX COM A PUNT DE SUPORT IMPRESCINDIBLE: LA PREVENCI6 NO POT DESENVOLUPAR-SE FRUCTíFERAMENT EN UN CLIMA D°IMPUNITAT. PREVENCI6 NO EQUIVAL A PERMISSIVITAT. VOLEM DESTACAR TAMBÉ UN ALTRE PUNT QUE EL FORUM SIMBOLITZA: AQUESTA ESTRATéGIA PREVENTIVA, A MÉS DE REQUERIR UN ESPECIAL ESFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS, EXIGEIX DE LES MATEIXES UNA ACTITUD D'ESTíMUL DE LA MÉS AMPLIA PARTICIPACI6 SOCIAL. AQUESTA PARTICIPACIó HA DE SIGNIFICAR LA IMPLICACIó DE LES DIVERSES ENTITATS I ASOCIACIONS QUE ACTUEN COM A MODELS SOCIALS I, DE CREIXENTS SECTORS DE LA POBLACI6, A TRAVÉS D'UN AMPLI VENTALL DE VIES I MITJANS, DIRECTES I INDIRECTES. EN LES JORNADES SOBRE GRANS MUNICIPIS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL DAVANT DE LA DROGA, CELEBRADES EN AQUESTA CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 1986, DESPRÉS DE POSARSE DE RELLEU QUE EL MUNICIPI HA DE CONSTITUIR UN NUCLI BASIC D'INTERVENCIó EN EL CAMP DE LA SEGURETAT, ES DESTACAVA QUE EN PLANTEJAR-SE ELS PROBLEMES DE LA �PREVENCIó ERA IMPRESCINDIBLE LA COORDINACIó, TANT INTRAMUNICIPAL COM ENTRE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS AMB PRESèNCIA EN L'àMBIT LOCAL. PER AIX6 NO ÉS SUFICIENT. EN LA NOSTRA OPINI6, LES ALTERNATIVES NO ES PODEN EXAURIR EN UN SIMPLE ESFORÇ DE COORDINACI6 INSTITUCIONAL, QUE POSI EN RELACI6 UNS INDIVIDUS I EL SEU ENTORN, AMB UNS EXPERTS LLIGATS A L'ADMINISTRACIó. CREIEM NECESSARIA LA PARTICIPACI6 CIUTADANA, COM ELEMENT DETERMINANT PER ACONSEGUIR UN ENFOCAMENT COMUNITARI CONTRA LA DELINQÜèNCIA I LA INSEGURETAT, MÉS ENLLá D'UNA DINàMICA DE TRACTAMENTS INDIVIDUALITZATS. L'ALCALDIA DE BARCELONA, MITJANTÇANT EL SEU COMISSIONAT ESPECIAL PER A L'ORGANITZACI6 D'AQUESTA ASSAMBLEA, EL SR. JOSEP MARIA SOCIAS HUMBERT, HA EXPRESSAT AL COMITÉ INTERNACIONAL PROVISIONAL SORGIT DE LA REUNI6 DELFORUM A PARIS, LA FERMA INTENCIó D'ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA Y LA RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL �D'INCORPORAR -SE A LES TASQUES DEL FORUM. LA POTENC IACIó DEL FORUM ES UNA TASCA DE SIGNIFICATIVA IMPORTàNCIA PER A LA VIDA DELS MUNICIPIS, COM ES DESPRèN DE LES LíNIES D'ORIENTACIó PROPOSADES A LA NOTA INFORMATIVA PREPARATòRIA DE LA PRESENT REUNIó. EN RELACIÓ AMB AQUESTES LíNIES D'ORIENTACUó PER A 1988, VOLDRIEM DESTACAR ALGUNS PUNTS QUE SUSCITEN UN INTERèS PARTICULAR DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. JA HEM INSISTIT EN QUE SEGUIM AMB LA MáXIMA ATENCIó LES ALTERNATIVES LOCALS D'ACCIÓ EN EL PROBLEMA DE LES DROGODEPENDèNC IES . VULL RECORDAR TAMBÉ QUE UNA DE LES CONCLUSIONS FONAMENTALS DE LA CONFERèNCIA PREVEU UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQÜèNCIA E INSEGURETAT. EL FORUM POT CONSTITUIR UN EFICAÇ MITJà PER CANALITZAR AQUEST ESFORÇ. �D'ALTRA BANDA, LES LíNIES D'ORIENTACI6 DEL FORUM RELATIVES A PROBLEMES COM EL DE LES ALTERNATIVES SUBSTITUTòRIES DE LA PRES6, LES REPARACIONS I ALTRES ASPECTES COM L'AJUDA A LES VíCTIMES DE LA DELINQÜèNCIA, ETC. PLANTEGEN EXIGèNCIES QUE, AL NOSTRE PARER, CONDUEIXEN A RESALTAR LA NECESSITAT D'UN AVANÇ CAP A UNA MAJOR TERRITORIALITZACI6 DELS SISTEMES DE SEGURETAT. AQUÍ_ ÉS IMPRESCINDIBLE INCLOURE LA TERRITORIALITZACI6 DE LA JUSTíCIA, EN LES SEVES VESSANTS JUDICIAL I FISCAL. CONJUNTAR LES ENERGIES D'UN GRAN NOMBRE DE COL.LECTIVITATS LOCALS D'EUROPA PER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D'ESTUDIS, PROGRAMES LOCALS D'ACCI6 ENFRONT DE LA INSEGURETAT URBANA I PLANS DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜNCIA, ÉS UNA TASCA SUGGESTIVA EN LA QUE ENS COMPLAU IMPLICAR-NOS I PER A LA QUE PROCURAREM LA MàXIMA IRRADIACIó. �Ref.: M.58 / 87 Data: 17/11/87 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Conferència Prevenció Inseguretat Urbana Qüestions a tenir en compte: - El dinar del Palauet Albèniz tindrà, un cop més, una xifra molt gran d'assistents que farà impossible tot intercanvi polític. - Es convenient, per t an t, preveure reunions amb Marcelino Oreja i John Patten. - Pel que fa a John Patten, el viceconsul Peter Evans va confirmar anit que estaria encantat de parlar amb l'Alcalde abans de dinar. - En relació amb aquesta reunió es pot remarcar que hi ha hagut succesius contactes però sense que s'hagi concretat res encara. - Novembre 1985. Visita de l'Alcalde al Home Office. - Febrer 1987. Visita Guerau Ruiz Pena, Angel Abad i X. Roig a Scotland Yard i altres forges de policia. - Abril -Maig 1987. Visita de Julian Delgado i X. Roig a Scotland Yard. - Octubre 1987. Visita dels responsables d'International Military Services (Consulting del Ministeri de Defensa) a X. Roig. Exp. 1.206 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4028 Title A name given to the resource Forum Col.lectivitats Territorials Europees per a la Seguretat Urbana / Paraules inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Municipis Acció política Model social Territoris Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1125/19871201d_00250.pdf c2622f45cd1ac1598d375e0f30e58ae1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Presentació del llibre Ref.: Manuel Vazquez Montalban sobre Barcelona. Excm . Sr. Alcalde, Pasqual Maragal l . Barcelona ler. de desembre de 1987 �Comentari i idees ÉS UN LLIBRE DENS, ATAPEïT. ÉS UN RECORREGUT PAM A PAM, RAC6 A RAC6 PER LA CIUTAT I LA SEVA HISTòRIA. A MESURA QUE LA HISTòRIA ES VA FENT PREXIMA, AUGMENTA LA INTENSITAT DE LES REFERèNCIES, FINS ARRIBAR A SER GAIREBÉ UNA CRENICA DE LA CIUTAT. HI HA UN CONSTANT ANAR I TORNAR DEL PASSAT AL PRESENT QUE COM A ESTIL NARRATIU ACONSEGUEIX DE DONAR UNA UNITAT A LA HISTERIA I AL SENTIT DE LA CIUTAT. �CADA UNA DE LES DIGRESSIONS DEL LLIBRE ÉS UNA PROPOSTA DE RECORREGUT, SIGUI GASTRONòMIC, SEXUAL, SENTIMENTAL O IDEOLòGIC, PERE N'HI HA UN D'ESPECIALMENT RECOMANABLE I INEVITABLE QUE ÉS EL DE L'ESTATUàRIA PERQUè ÉS, EN ELLA MATEIXA, HISTÈRIA DE LA HISTÈRIA I HISTÈRIA DEL BON GUST. "HEM DE FER TOTS EL MINUTS DE SILENCI QUE CALGUI DAVANT EL DESCONSOL DE LLIMONA, A LA PLAÇA D'ARMES DE LA CIUTADELLA, UNA ELEGIA EN PEDRA A LA DEPRESSI6 NACIONAL EMBLEMàTICA". ÉS TAMBÉ LA HISTÈRIA DE LA SEVA GENT, DE LA GENT QUE HA FET, I DESFET, LA CIUTAT. LA CLASSE TREBALLADORA MEREIX UNA CONSIDERACI6 ESPECIAL AMB LES SEVES LLUITES, HEROÏCITATS I ERRORS. DES DE LA "ROSA DE FUEGO" DELS ANARQUISTES FINS A LA RESISTINCIA AL FEIXIME I LA SUPERVIVINCIA SOTA EL FRANQUISME. �DESPRÉS DESTACA EL PROTAGONISME DELS ARTISTES I DELS INTEL.LECTUALS QUE HAN FET DE BARCELONA UNA REFERèNCIA CULTURAL OBLIGADA. DE L'ALIANÇA ENTRE CLASSES POPULARS INTEL.LECTUALS HA RESULTAT UNA "BARCELONA PROTAGONISTA DECISIVA DE LA RECONSTRUCCIó DE LA RA6 DEMOCRàTICA" . EL LLIBRE ÉS UN EXERCICI D'ERUDICIó. HI SURT GAIREBÉ TOT EL QUE HA ESTAT SIGNIFICATIU EN VIVèNCIES CULTURALS I POPULARS DE LA CIUTAT. DES DE L'ODA A BARCELONA "HE PUJAT A LA MUNTANYA PER MIRAR-TE/BLANCA I ESTESA EN POMPA DE CARREUS" FINS AL "BAIXANT DE LA FONT DEL GAT...". I TAMBÉ VERDAGUER, MARAGALL, I CARNER I FERRATER MORA I GOYTISOLO. �NO ÉS UN "PUPUR RI". ESTà TOT MOLT BEN LLIGAT. TÉ UNA UNITAT. SóN RETALLS DE BARCELONA QUE ENCAIXEN I COMPO SEN EL FRESC SOBRE LA CIUTAT. HI HA TAMBÉ LA PLEITESIA OBLIGADA ALS MITES DE LA CIUTAT: "LA RAMBLA DE BARCELONA ÉS LA METàFORA MATEIXA DE LA VIDA..." "EL PASSEIG DE GRàCIA ENCARA ÉS LA MILLOR ARQUEOLOGIA DE L'EIXAMPLE..." L'URBANISME ATREU L'ATENCI6 DE VAZQUEZ MONTALBAN DES DE LES PRIMERES PàGINES EN QUa ENS PARLA DE L'URBANISME BURGaS I MILITAR DEL SEGLE XIX FINS A L'URBANISME DELS JOCS OLíMPICS I DE L'ACABAMENT DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC. HI HA UN ELOGI DIFòS PEL MODERNISME QUE A CATALUNYA "VA SER L'EXPRESSI6 D'UNA INTENCI6 PROGRESSISTA, D'INSTAL.LAR-SE EN EL PROGRÉS". L �I DESPRÉS L'ELOGI DE LA FASE DE LA RECUPERACI6 CRíTICA DEL PENSAMENT SOBRE LA CIUTAT I LA SEVA FISONOMIA: CODERCH, BOHIGAS, MARTORELL, MORAGAS, SOSTRES, CORREA, MILI. I ARA "LA INSTAL.LACI6 EN EL PODER MUNICIPAL DELS SOCIALISTES VA SERVIR PERQUè MOLTS INTEL.LECTUALS I PROFESSIONALS CRíTICS DEL PERíODE ANTERIOR POGUESSIN DEIXAR DE "PENSAR" LA CIUTAT PER COMENÇAR A FER-LA". BARCELONA HA ESTAT L'ESCENARI DE MOLTES DE LES OBRES DE VAZQUEZ MONTALBAN. PEPE CARVALHO HI DESPLEGA LES SEVES HABILITATS DETECTIVESQUES I GASTRONòMIQUES, I, FINALMENT AQUEST LLIBRE ÉS L'OBRA QUE REBLA LA "BARCELONOFILIA" DE VAZQUEZ MONTALBAN. HAURà DEIXAT BEN POC QUE DIR. FEINA HI HAURà PER DIR ALGUNA COSA MÉS SOBRE BARCELONA. LA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA CIUTAT VIVA QUEDA, DONCS, ACURADAMENT ENRIQUIDA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4031 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Manuel Vázquez Montalbán Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Barcelona Model social Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1126/19871209d_00251.pdf 107d23d638906f40d41e5a964b191e28 PDF Text Text PARAULES DE CLOENDA DE L'ACTE DE PRESENTACI6 DEL LLIBRE "EL JARDI DELS GUERRERS" I DEL PROGRAMA DE REHABILITACI6 DE "LA PEDRERA". EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL. BARCELONA, 9 DE DESEMBRE DE 1987 �A BARCELONA S'HA FET UN GRAN ESFORÇ DE REHABILITACI6 D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS. PER ADONAR-S'EN, NOMÉS CAL PUJAR O BAIXAR TOT CAMINANT PEL PASSEIG DE GRàCIA. PERò, N'HI PARADIGMàTICA. HA UNA DE REHABILITACIó QUE ÉS SENSE AQUESTA SEMBLAVA COM SI NO S'HAGUÉS FET RES A BARCELONA. LA REHABILITACI6 DE LA PEDRERA ÉS EL QUE LA GENT ESPERABA PER CREURE-S'HO, QUE AIXò DE LA REHABILITACIó VA DE DEBE. CAL FELICITAR-SE PER LA INICIATIVA DE LA CAIXA DE CATALUNYA, PEL QUE COMPORTA DE SENSIBILITAT PEL PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE LA PEDRERA JA ES MÉS QUE AIXó. LA PEDRERA ÉS UNA DE LES APORTACIONS DE BARCELONA AL PATRIMONI ARQUITéCTONIC DE LA HUMANITAT. �DE LES MOLTES SIGNIFICACIONS I LECTURES QUE ES FAN DE LA SIMBOLOGIA DE LA PEDRERA, LA QUE LA COMPARA AMB LA MAR ES POTSER LA QUE MÉS S'ADIU AMB LA BARCELONA QUE TORNA AL MAR. L'AJUNTAMENT HA ESTAT TRADICIONALMENT SENSIBLE AL VALOR REPRESENTAT PER LA PEDRERA, DES DEL 1909 EN QUè ACORDà QUE L'EDIFICI TENA CARàCTER MONUMENTAL I, PER TANT, NO S'HAVIA D'AJUSTAR ESTRICTAMENT A LES ORDENANCES D'ALESHORES, PASSANT PER LES DECLARACIONS DE 1961 I 1979, FINS A LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL D'ARA EN LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES. QUAN L'OBRA ESTIGUI ENLLESTIDA, ELS BARCELONINS PODREM GAUDIR PLENAMENT DE LA PEDRERA DE SEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4032 Title A name given to the resource Cloenda del Programa de rehabilitació de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Art Urbanisme Barcelona Model social La Pedrera Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1127/19871211d_00252.pdf 012300acf2d5ecbd5452eda189009fb4 PDF Text Text jMU ulv\ac p VI L/11- R111/0 1/911111- KA t . re fie\fb\l' )9\ 4 Jí ç 77t„) k 7A euN A [/E1/11 k-714i71r 797? / 1. (1 q/ty dt 7CW /vi (-,7-7 Pi/1, r //44-1 j 6Y2-1 \,11 t}tt-Pli 11,111 6(,)11-x)›-vni. cf 4-21, )/(h9Cti-t),AiW g /7/)//t (2/)02, wv 447 II:- 1)14' ( (J /, i3 /./IT) i. 9)43 re6/1/2 me-5 . f'/- 4e-c 42-o ku -g e:mf ¿¿1 réiurCvumii Alty elç //: o ti:. LTÍ/Pj-14- r cm,(7?-Névm-r5 ti,r7t,71,0 cil z_ ¿24 ey..,1") J (\f ,./19,1y DE: fbs--1 -4 .-b,11 h eulf- r/I-040-11- i f-rb)-7 0T / 1/ - ¿4 ,tif /75-ri,77)7 Dc5 (--i'(57V d7 -7) 7Z.-5 fl,(7/2-5 /9 1.: 071 Di? esc9-,/ < t7tz et uzji- D �( L.-.77v J? uL,JAi P-h17‘477499 u min,54 u W ‘1 u) S-c1)/111 L 7 /7121 )1-1w7 – /-,Afw ;--0 pi) g í, P2_1/ v ( 124-_,,,„ ir7Af (..Vue-5 fry fry‘i»hír r¿fl'I/1 tv,) 6-' 4 < j.7/7Z(,)At'S (1» ::11( Y s• W54 cf~ O Th (os- PCJL C Jett. e- 1)r171/1 (t)(jez UW 5- 1111u.éy C; fr» 4z6ttf Pc14 4//lu"J-1) UN f /'141,/ 1'6 rb' l 04 4 4-1( - , f(/91,&'511 7- *1vMM (t.» E-;Z 1a1..7JYM4 Q-9,,t uy, T Z-Ov )1)17 -:117- £:;71.12 e' CL L T Cç r en,/ 11-(917 t —~ (..;5 dl 1- 1 0 OC r ( 4, fkl/('y'.JT D€97 (4- (J rii>17?) A173 o A eljn (0:«/I , ityv (-(7) -et rn-L'Ltsr-PH.' c) JiJ 14 , 14 foz- e )1 bou:' s v #1-11 ,firt. t7 /1170( ri-olv'PDX 0 CA/ o �ik4-' 077 9 7Vs. .11, ç \j A 7214 1? /Lo 6,-,!-Pc:- 1 5-2 1Z 4L1 'fi — c A ic-ibl , c,,,, w7n,iP,u p (,- suAli. b A ( `c9. 7 J.49-,17-rzy i 25 .._ ¿ e ofi ',-.: f P-__--fi) t.) Itl al<' t ) 6 27tç'_ -17'17;:,7-7-7 4:-Y-5,>9 7 ill'i t: - rj1-11)rs ,0 E 711)1 itilv-i'›4- " g PL6-e:11-1--5 Olf(4 ¿zi 6-- 1 tA f'1\}M d- I'77 1 1:1( Í 111 41-4:- A'/»'(7'd ii° 1j^ ib tel? C-5 61911/-- 9 /4 ¿ ‘-'---f (ÁIT. tr/ /r.3 ( / -,(7M pe- 1-47A (5" coU-" Le-5 dp/olb ory-5 ch7Int.7 t:C/1 C-1S 6). 7 1 7-) 7-7N / 4 711611". jS2 4 (5 errs el? nt-5c-i (:)",) tri 11><' h(40; beP of)4A, So,cP11))1._LJ a ./ (..i31), crit,^ t-91-6-1 4E-45'7- ri-19-5 Jì Áuc- íj,I1)2, Th , ‘,1 LIA) LeS Mi4d. Et-' S CM+ (v .4) p - r FÇ: uirni Pn LLcor,1),1-1.7 • ce.--5 4. , o) Tu )":-(91,57 Fvullo; L" F;t7hi J TZ›ziti-v t. L'f ) 1) ; ¿en i?Vffi h '91 c-sy L4 Ifit If P/ c„-les evt6 JE3/Ki- E 1NSP /4 ijyPÇ /1_9,114,11,Cit, .j0 j.+' by-L5 (d O( 117:k OPC:1-1 ttb 1-11 ,- uhfcityult 4 1 r 'Ttv,You'-> D67- L-5 �t._ A tr- r1L-DcP4 L IA-U oiz= rcm, c i _ UC- f )1 t C-7 f Aik; e) („1„,i7-vw iç (--.J r)Z (53 ( cui -cm.191_ D e - 1 I TDP LA ,M, CM7L0,, 2 /}'?-1A. eS1 çi( pue /711.Í;T.) ;r >51-4 it/t.c* \ ti/414775- C.19 11 P / AA, h-Di iliru CS Ð1'1 b.",i (-4(4 '5;7 ('`'iti( çc11, 024 6,vb Cürvelytii-k: (frb ocç_tr!,c-1,; czwl-,s- 114 císn tirkfs COIJA4-1p r4-1) ( 5/71 1‘/P7 Ckv7 ¿nr(Ptlisif c,/, c=:" L4-,( kv' /9,441'U fie ct,40.1 (Ab / o,1 77 71 • 7/ 1:14,73 c l/N 5 íq 4 S- ,ti c•- •7¿-:k %,/,) ven' fült-/es (-5-t-frt9A, Moo,43 ev L c"v91-- 4Z- f í 1715- AÍS,:ic ¿.21-7-" ivzzZ ¿1) (A5 2 po(/471- ) (014fic9P/4- 109/5- c69QP))1,1-)7‘4, (-9-17-C ,1,00t9/A4, f p alz(r,i'0-2,J.) 7 N �/-4 Pe- 4,u /lh,-/ j)75 s'" 1 (,1.6c- Qu c /SÏ c; Pc fe Ai O 4-/ 4- uc LA L-j\, UZ„ u 11) -11 PuCA (176154-01 O' 4k-21)k.S1 so.,J 7)7Wv9/11-?D 4 itlif.)? () r U/1/17,4 1-.1/ c45 fli - c p,21/uf741(i (- A 01, ,1--us ‹,1 ( b. _binz ut'Uni77-- c-h"T>1. bh,7777rrt_ Pbit+c-t) Pkiic; L f\)) p 5.1 C-,5 M-74 <,:471 - /pRiti-rhyibkl» K/C< f /I CA/7 DIA r:111 -5 C-zr> ‘17_, P / I '71-0 z 7rYL. /iIkt / c--q_ / ( A ù6 iffr 14 es-e-y -; (-S/7%er ,(40\fr. rT 7)/9~ kit e 'S rtt -c-c)C Ai/ 69-1 9c9/ Ay \)-71 rteli fr)C" P /14 b Pl./17-AT? --1‘ u' / vUhl b\qt..bKiN,rttti\37n-7c., LYV N/1j:- ci 2 r,/,,, \_) ho 44H-5> :11141' CrY4 Uhl 1»6 L1.1) C lk Aíc prt Ac- QueI14-1\- 134 G i7) u ',1 S '„Liet7.¿.-4 C"C D C- L eg'‘- f ih,fr( /7/ rk( �r"--) A). 7i4 W11- 5-11 c2-(17j- tJ A) (9 /1 11, 1)1 g iA-7 ó(1. M/fic-71_ ti- ,K1107\ f )&)-7..° norv(771z-1- Da.\&) jUa c (J'Oh t'S j k c.:9-1}7 rtfl. `c S P4---t ti/V -TD -7 P620-ST 7V1/1/31.72z(1 G:714/7cdt. 1/1 AvA fu/vi/lb h_ / / ii ( e) (-(Y4 e vi ç1 y / L4154.: 7,),\ 21_ /ur-Y (77,t1J)vir, 5- P C-S-17th Ivü ft,L Lf7,1c -v,i (C f ez_ (1,1 ((Tv ( n 4 Taj: ,5) (1)( c-hr A/A7 cm)/ 1 Ai o pC-2(dAía,-. 5f7 bse-- tch_ _,) (0-‘faz-r2-5- Airti1jL9-1s7 LSPD I )/-14e'viir ,D biS (9 a s- . L €7 v [2,-12p ()lit 111( i7/ 47292 (4>v u a 7.,tY/11 72)`f t-i / �fr://um-vr L-57 - 'el 1,, se-r4 O rt -y, 7 C 4- ., —05> 4-2 A c.ww9vil 1,105 r) /11 5 f9C'), c-1(1 a v &Id 7777V1i- PU ¿y() 77 -)A Cod/ e. e-701y.J 4-77 t-7421, 311 . () /I( 4) ti"' cro 15"5 (-919 ' ti> 4y-14:21 i7 e- t- t2- o cí ru f on‘ ec».:r At. ‘_ A PjbuG :irt,t PL ( -9Vi 4-z-9,:k‘r Ttz: 1" -ti 7A (.‘ -1/1 4 u 77fiz-4,771-T ü t viv7 L)CL 41-3 P.11-11--1‘)( e1nj f en U ezi iu Í ot/litivi-- C---)Çn) Á) 4 ukj) 0\1 C Vs' st.--)07A ç'? ¿I) ,1‹ 1) f217 6 u o u e-- ¿-)190- Ally> ó *71-- s ()a/NI 7-¿.47/ 17 Afr 10 a St?7; šf2-44 J4 cr.i 01;r1k-9/ PS ï C‹)11,(, /c (J )c}1-i ft7 4 E-Z' u(-'J rAJP\ c flf$4p7Z-3 ¿r;<1 [,),C fn(-1 c I til`-'5 1)4 72 cs?,) , 1?-t-v1 !9/1)C-t 4- c. erkf 791 frn. 43(1, vn-c.4 6)\11)11 '7,(17 ' v \ 779- dlpile57) 717. ), C c fA_ /1.4 1 pyC4 th,-3-nR4 4j u94 'LIL A) L TU" 6:114:\` � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4033 Title A name given to the resource Paraules en l'acte de la Fundació de "Barcelona centro de promoción para el futuro" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf 5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Par aule s de 1 ' Excm. 1' a torgament de la Me da Sr. Alcaide, Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Alcaldía Gabinete de Comunicación Pascual Mar agal , 1 la de la Ciutat al Molt Honor en e Sr. Josep Tarradel las Barcelona, 15 de desembre 1987 �P de Barcelona Ajuntament 1 11 Ref.: Gabinet de Comunicació OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS: FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?. SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA. LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA FOU AQUELL DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN PRESENTS TOTS ELS CATALANS. L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT ERA L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA LEGITIMITAT I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE LA NOSTRA VIDA NACIONAL. �Ajuntament 1Vde Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC, L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A CATALUNYA. SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA, LA GENERALITAT RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU, LA NOVA ETAPA DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA. SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS . �Ajuntament , lo . ' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE HIST¿RIA NO PERDONA ELS FALSOS 1 PAíS LA ESTRILS ENFRONTAMENTS. PER SOBRE DE TOT, PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT, LA DE LES SEVES UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE CATALUNYA. AQUESTES ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT. EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE RESTARA LLARGAMENT V1GENT. GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4034 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Autogovern Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Medalla d'Or Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1129/19871216d_00254.pdf 8253d1dc8bbfbbaf39d4f858aa2d82b1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la sisena conferència del cicle EUROPA' 92 Saló de Cent, 16 de desembre 1987 �uq nq Ajuntament 11[$ de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCM. SR. MINISTRE, SENYORES I SENYORS, AQUESTA ÉS LA SISENA CONFERèNCIA DEL CICLE EUROPA'92, QUE ESTEM CELEBRANT A FI D'APORTAR DISTINTES PERCEPCIONS, DES DE LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES I DES • DELS ESTATS MEMBRES, SOBRE LES QÜESTIONS QUE CAL RESOLDRE PERQUè FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1992, L'EUROPA COMUNITáRIA ASSOLEIXI EL MERCAT INTERIOR UNITARI, QUE CONSTITUEIX EL PAS INELUDIBLE EN LA INTEGRACIó EUROPEA. AVÜI TENIM L'HONOR DE REBRE EL MINISTRE D' ITàLIA PER A LA COORDINACIó DE LES POLíTIQUES COMUNITàRIES, PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA, INSIGNE JURISTA, QUE HA ESTAT PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ITàLIA, I QUE UNEIX AL SEU DOCTE CONEIXEMENT DEL DRET COMUNITARI UNA CLARA VOCACIó EUROPEISTA. ÉS PROU CONEGUT, PER¿ NO PER AIX6 MENYS OPORTú DE SER RECORDAT, EL COMPROMIS ' EUROPEISTA D'ITàLIA, QUE Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTA UN FACTOR DE CONSENS PERMANENT POLíTIQUES I SOCIALS T LES FORCES . IQ W3 SI HI HA TANTES COSES QUE UNEIXEN ELS POBLES DELS NOSTRES PAïSOS, TINGUEU LA SEGURETAT, SR. MINISTRE, QUE L'EUROPEISME QUE COMPARTIM N'ÉS UNA DE LES MÉS -^ I SIGNIFICATIVES. LA INTEGRACI6 EUROPEA CONSTITUEIX UN PROCÉS COMPLEX I LABORIóS, PERQUè CAL ARA HARMONITZAR I UNIR TOT ALL6 QUE SEGLES DE DESENVOLUPAMENT SEPARAT HA FET DIVERS I, A VOLTES, CONTRAPOSAT. LA LABOR TèCNICA I JURíDICA QUE ENS ESPERA PER A ARRIBAR A TEMPS A LA CITA DE 1992 ÉS ENORME. REALITZAR — LA ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA COMISSI6, DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DE LES INSTàNCIES CORRESPONENTS DELS ESTATS MEMBRES. �Ajuntament ''^^IIr+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació PERE SENSE UNA VOLUNTAT POLíTICA CONSEQÜENT AMB L'OBJECTIU FINAL DE LA UNIò EUROPEA, PREVIST A L'ACTA úNICA, SERà IMPOSSIBLE L'èXIT EN UN TAL ESFORÇ CONJUNT. BARCELONA, CIUTAT EUROPEA PER GEOGRAFIA, HISTòRIA, CULTURA I CONVICCI6, PARTICIPARà SEMPRE QUE PUGUI EN LA TASCA COL.LECTIVA DE LA INTEGRACIò EUROPEA. TÉ LA PARAULA EL PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4035 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Antonio La Pergola en la 6ena Conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1130/19871217d_00255.pdf 2f92ab37697a1b0aac30af4c902cb5cf PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragal1 i Mira, amb motiu de la visita a la ciutat del President de la Renïlblica Portuguesa Barcelona, Saló de Cent 17.12.87 �Ajuntament 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació LA PRIMERA EXPRESSI5 DE L'HOSPITALITAT D'AQUESTA CASA ENVERS L'IL.LUSTRE VIS ITANT QUE AVUI ENS HONORA. HA DE SER, JUSTAMENT, AGRAIR-LI LA SEVA PRESNCIA. SR. PRESIDENTE: `PoP. -1- OGv 5 -7 UNA GRANDE HONRA PARA ESTA CIDADE, PODER RECEBER VOS SA TXCRLNCIA NA SUA PRIMEIRA VISITA DE ESTADO A ESPAN TA. PARCELONA COMPREENDE E SABE AGRADECER ESTAS DEFERKCIAS QUE, POR MUITAS RAZoES, TOCAM FUNDO O CORACO DAS SUAS GENTES. EL ENCUENTRO DE HOY, DEL DR. MARIO SOARES, JEFE DEL STADO POPTUGUfiS, CON LA. CIUDAD DE BARCELONA, TIENE UNA ESPECIAL SIGNIFICACI5N POR EL TRASCENDENTE CAMBIO DE CIRCUNSTANCIAS QUE SE HA. PRODUCIDO EN NUESTROS RESPECTIVOS PAISES DESDE LA ISLTIMA VEZ QUE USTED, SR. PRESIDENTE, ACOMPAÑADO POR SU ILUSTRE ESPOSA, ESTUVO Ref.: �áElli^'. Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA ANTES DEL 25 DI ABRIL DE 1974. SI ANTES DE AQUELLA FECHA COINCíDIAN LOS PUEBLOS DE ?ORTUGAL Y DE ESPAÑA EN LA COMfiN D };SGRACIA DE VERS I; PRIVADOS DE LAS LIBERTADES, Y CON ELLAS DEL PRECIADO DON DE LA CIUDADANíA, QUE LES HABíA SIDO TROCADO POR LA TRISTE CONDICIóN DE SiBDIi'OS, DESPUÉS DE AQUELLA FECHA, H UY CELEBRADA ENTONCES EN CATALUNYA, PUDI M OS COMPARTIR, FINiaL+'"i?N`C't-., U N COI°iúN DESTI N O EN LA LIB;R"AI Y LA DEMOCRACIA QUE NOS HA CONDUCIDO A LA INCORPORACIóN S Iï'•`4UL'1'NEA E N LA COMUNIDAD EUROPEA. SIDO PS TF: UN RECORRIDO NO EXENTO DE 'ZIF'',srOS Y SACs`:ITICIOS, nUF? HEMOS AFRONTADO, SIN EMBARGO, CON ?`,UD A C.I;1. Y ESPERANZA PORQUE EL i,MPï,i^^:0 VALÍA. LA PENA. LA INTEGï AC I6N EUROPEA CONTARá_ ASí CON LAS APORTACIONES SUSTANTIVfS, DE LOS PAISES IBÉRICOS, SIN LOS CUALES LA I ?TEGRAC ION HABRÍA QUEDADO GRAVEMENTE �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMPUTADA •:^ SR. PRESIDIM; ,DES D'AQUESTA BANDA DE LA, PENíNSULA, A TOCAR D'UN MAR VELL D'EXPERINCIES I E'RTIL BRESSOL DE CULTURES, LA DIVERSITAT D'EUROPA, I SINGULARMENT LA DIVERSITAT DE LA PENINSULA, P,S SENTIDA CON UNA GRAN RIQUESA DE LA CIVILITZACTe; comunA. PER CS PERÇ2U LA DIVERSITAT SIGUI PROFITOSA NO HA DE SEP. VISCUDA COM UNA SEPARACIJ). EN UN TEMPS EN 04 LES DI STIN C lES GEOGR71FIQUES HAN ESTAT DOMINADES, SUBSISTEIXEN : , TANMATEIX, MOLTES SEPARACIONS. PERMETI'M, SP. PRESIDENT, QUE EMPRI LES PARAULES D'UN POETA. CATALZ1. ?grj›.-1111, DEIA W1b141.5.C-. "?5,. A COMENÇAMENT DE SEGLE, REFERINT SE A "AQUELL PORTUGAL TAN PROPER I TAN LLUNY" QUE 4 �Ir de Barcelona Ajuntament1•41 Gabinet de Comunicació "NOSALTRES, ELS CATALANS, AMB ELS PORTUGUESOS GAIREB1" "NO ENS CONEIXEM :1 A FE QUE ENS CONVf: CONi=1IXE'NS" "PERQU¿;: SON. ELE DELS DOS MARS, I BEN SEGUR QUE ENE HEM" "DE DIR MOLTES COSES", I PER A DIR—LES "ELE DOS" "LLENGUATGES TENEN UNA PROFUNDA SEMBLANCA DE DOLCESA," "AMB LA VARIETAT QUE 1,40x DE LES CLARES ONES DEL" "MEDITERPANI PER UN COSTAT I DE LES ME OBSCURES I" "DILATADES DE L'ATLANTIC PER L'ALTRE". rTES S,---;M LES COSES QUE, MS QUE PODER—NOS—LES NS HAN ACLATARAT PEL PES U' UNES CIRCUMSTANCIES ADVEES DE LLARGA DURADA. TER(—) LES HEM SUPERADES, I AVUI ESTEM EN CONDICIONS DE REEMPENDRE LA COMUNICACIr; ENTRE NOSALTRES AME UNA INTENSITAT QUE ENS PERMETR1 RECUPERAR EL TEMPS PERDUT EN fi SEPARACI(5 IMPOSADA. Ref.: �Ajuntament lWde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I AQUESTA COMUNICACI¿ L'UEM DE SABER TRADUIR EN FETS DE CULTURA I DE COMERC, QUE DES DE SEMPRE S6N ELS QUE mPs UNEIXEN ELS POBLES. C g`ç PORQUE, SR. PRESIDENTE, HOY LAS CONDICIONES QUE SE DAN SON MS FAVORNELES QUE NUNCA PARA PODER ESTRECHAR LOS LAZOS ENTRE AFEAS VERTIENTES DE LA. PENÍNSULA. NUESTROS PAISES COINCIDEN CON JUSTOS TiTULOS DE DEMOCR j1CIA Y NETOS PROPC7>SITOS DE ZODEPNIZACILN - Y PROGRESO EN ) s E.GROS INTERNACIONALES, SOBRE TODO EN LA. COMUNIDAD EUROPEA A LA. QUE APORTAN UNA NUEVA DIMEN5I6N CULTURAL Y UNA. C0Mi-IN DEMANDA DE SOLIDARIO REEQUILIBRIO ECON5MICO Y SOCIAL. NUESTROS PUEBLOS HAN ENTERRADO YA VIEJAS INCOMPRENSIONES, LAS MáS DE LAS VECES FOMENTADAS INTERESADAMENTE POR QUIENES PREFERÍAN MANTENERLOS EPARADOS. fl �Ajuntament ' I,^de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L A CIUi)AD DE BA;;CI?LONA, CAPITAL, DE CATALU:CdYA Y POR LLO CAP I JAI, '.'; )ITI3R_F:áNF::A Y L.UROP E A, Fii.),( LANT'Aï)A D Ç)UIi:RF Sia:P-, LA T E RE ENCUENTRE) OÇ;'. n USTED BIEN SABE, SR. PRES ID ENTE , LOS CATALANES SON GE"3`I'.`:^: DIN3;:]:C A Y I, M PR E NDI,DORA . LAf? ARTES DE LA C: U L_z T U Ft1! DEL COMERCIO HAN SIDO TRADICIONALMENTI' LOS VALORES S(?IsIZI:, I,OS QUE HAN AS E NTADO SU PROYI:CCION 'y" ... t^ !: E R on. YA `+'a'I; HOY UN IF=''_PORTANTI, I'LtIJO DE izELACIONES ENTRE BARCELONA Y P IJ i-.i:: ri ^1 i3 LI S BOA , CIUDADES QUE SON, A LA VEZ , Dr, ENT R ADA Y DI`, SALIDA A GRANDES RE A S CULTURALES Y I;CóNC)MICAS. ACRECENTEMOS LOS MEJOREMOS LAS COMU N ICACIONTS, ';a !?N^_A^ _^ • .. ?:'LI.),^Ci.>, F^^i^i^-3-S AMBAS CIUI?AD;. S PARA ESTABLECER UN NUEVO EJE, DE PELACIóN DENTRO DEL SISTEMA DE CIUDADES 7 �Ir' de Barcelona Ajuntament ,„11w1 Ref.: Gabinet de Comunicació EUR .TE0 QUE FACILITE SU CONEXI6N TRASATUINTICA. PT: 20 LOS CATALANES SON TAMBI1N GENTE ACOGEDORA. BARCELONA SEIJ1 ESCENARIO EN 1992 DE UN ACONTECIMIENTO DE EXTRAORDINARIA ATRACCI5N Y RESONANCIA. POP PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA SE CELEBRARSN EN LA PENÍNSULA. UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. NUNCA LOS HABRáN TENIDO USTEDES TAN cimc-A. CONSID1RENLOS TAMBI1N PRUIMOS EN TODOS LOS 5RDENES. EN OTRO ACONTECIMENTO DE 1992 DE RESONANCIA UNIVESAL - EA CONMEMORACICSN DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRILENTO DE AM.nRICA - LA. CIUDAD DE BARCELONA STITUiFt UNA REFERENCIA. SIGNIFICATIVA: LA ACOGIDA. SOLEMNE DEL NUEVO MUNDO DESDE LA VERTIENTE MEDITERRÁNEA DE LA. PENÍNSULA REPRESENTANDO AL VIEJO MUNDO. 8 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: USTEDES DESDE LA VERTIENTE ATLENTICA PARTICIPARON CON MERECIMIENTOS INDISCUTIBLES EN LA PROYECCIC;N UNIVERSAL DE LA PENÍNSULA. SEAN ESTOS DOS HECHOS UN MOTIVO MES DE APROXIMACI5N ENTRE AMBAS VERTIENTES. SR . PEES ID ENTE, o 50-e• -.. SEJA BEM—VINDO A BARCELONA, ONDE ENCONTRARE SEMPRE UN ACOLHIMENTO MIGO E GENEROSO. MI . IIVINGUTS A LA MOSTEE CIUTAT, OLTES GRICIS. 9 A CASA SEVA - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4036 Title A name given to the resource Visita a la ciutat del President de la República Portuguesa Sr. Mario Soares Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Portuguès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf 426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa. Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu. Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa. Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea. Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea. Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa. � Miguel Angel Martínez: Europa i Europes. � l ·i''/ � Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns. Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats. Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a· ,.. , _/· �uroP.,a, ��; ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes. . .: COL·LABORACIONS: Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa. Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra. Francesca Forte: Per una esquerra moderna. Peter Glotz: El malestar de l'esquerra. James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès. Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament polític. Una conversa. ' l Núm. 10111 2/3 - Vol. Ill l �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in­ ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni­ L'Europa de les ciutats Pasqual Maragall tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec­ tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió. No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa. Antoni Gutiérrez Díaz Eurodiputat comunista Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi­ cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn­ cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador, la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és Europa. Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma­ terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals. Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter­ dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora­ ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí­ tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal­ pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però 104 105 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA L'OPINIÓ SOCIALISTA ------ és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits: se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant­ per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu­ les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro­ tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver­ peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent, d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro­ en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po­ potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al­ blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps pensar que Europa no és una cosa abstracta. van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el trajecte real, de l'Europa del futur. LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com­ pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri­ tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro­ fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em­ el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa­ penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual, rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics, tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella. entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres­ La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble­ corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha­ en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin­ gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor­ entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro­ mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul­ cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques­ tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri­ ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa. cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada APOSTAR PER LES CIUTATS país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro­ Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni­ és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga­ tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu­ nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi­ bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al- 106 107 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con­ � tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1 Federalisme i reforma social a Europa Isidre Molas haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man­ tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums, Ir� agi�o que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia­ ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix. de ser quasi nets en matèria conceptual. IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di­ ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever­ EUROPEISME I FEDERALISME sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi­ L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat. L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit (fa molts anys, no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per­ què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante­ jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor­ tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions, han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta i amb una vocació federal. Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem­ pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria. ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei­ xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep­ tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po­ lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà­ cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment existents. La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti­ ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta­ ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors, Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que 108 109 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Europa de les ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Ciutats Acció política Territoris Barcelona Description An account of the resource 4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea. Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1131/19880101d_00256.pdf f709841d83dfd0ee9c8e872633eb871c PDF Text Text 217 L'ALCALDE DE BARCELONA La Campanya per a la millora del Paisatge Urbà és una vella aspiració de Barcelona. Tenim un patrimoni arquitectònic únic que cal preservar com a senyal d'identitat i orgull de la ciutat. Pera tenim també altres senyals que identifiquen la nostra quot idi an ei tat que cal així mateix recuperar: una façana restaurada, una paret mitgera convertida en un element estètic, un espai on la natura torna a florir, i els vitralls, les persianes, les reixes, els jardins, tots els valors que enricueixen i donen qualitat a la imatge urbana. Aquest és el sentit de la Campanya. Pensada amb una visió integradora de la ciutat, amb sensibilitat cultural, oberta a tothom i ben vista pels ciutadans. Al llarg de l'història, els barcelonins hem demostrat amb escreix la capacitat cretariva i realitzadora; ara que l'esdeveniment del '92 ha encetat noves possibilitats i ha mobilitzat una gran il.lusió compartida, la posem al servei de la dignificació del nostre espai urbà. La Barcelona que rebi els Jocs Olímpics serà una ciutat diferent. No només gràcies als nous equipaments sinó també per la recuperaci® progressiva de tots els aspectes que configuren la seva imatge. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els primers resultats ja son aquí. La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbá está fent camí amb l'empenta d'una ciutat, plena d'entusiasme i energía, que treballa en un projecte col.lectiu de futur. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4037 Title A name given to the resource Presentació de la memòria 1987 de la Campanya Millora del Paisatge Urbà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1132/19880105d_00257.pdf a349f874aee896dccd30b8567e9ab8df PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A SES MAJESTATS ELS REIS D'ORIENT DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA . ESTIMATS REIS D'ORIENT, QUERIDOS REYES MAGOS, AQUEST ANY 1988 US VENIM A REBRE EN NOM DE TOTES LES CIUTATS D'ESPANYA 1, PER TANT, US PARLARE NO SOLAMENT EN EL MEU IDIOMA PROPI, QUE ES EL CATALA SINO EN EL COMU DE TOTS ELS ESPANYOLS, QUE ES EL CASTELLA. EN BARCELONA SABEMOS QUE, COMO SOIS MAGOS Y TENEIS PODERES MAGICOS, ESTAIS AL MISMO TIEMPO AQUI Y EN MUCHAS CIUDADES DE TODA ESPAÑA, DE `PODA CATALUÑA, EN L'EMPORDA, EN LA TERRA ALTA, EN LAS COMARCAS METROPOLITANAS: ELS VALLESSOS, EL BAIX LLOBREGAT I E' BESOS; INCLUSO EN LOS DISTRITOS DE BARCELONA, EN HORTA -GUINARDO, EN SARRIA, EN TRINITAT VELLA, EN SANT ANDREU, EN LES CORTS, EN SANT MARTI Y EN MILES Y MILES DE BARRIOS Y PUEBLOS: EN TRIANA DE SEVILLA, EN ALUCHE DE MADRID, EN EL CASCO VIEJO DE SAN SEBASTIAN, EN EL PALO DE MALAGA, EN TORRERO DE ZARAGOZA, EN LA PLAZA BARCELONA DE SALAMANCA, EN SANTIAGO DE COMPOSTELA, EN EL BARRIO DEL CARMEN DE VALENCIA, EN EL ESPOLON DE LOGROÑO, EN FIN.... QUE ESTAIS EN TODAS PARTES Y A TODAS PARTES VAIS PARA REPARTIR ILUSION A LOS NIÑOS Y NIÑAS Y TAMBIEN, AUNQUE NO LO DIGAN, A LOS MAYORES. �DICEN QUE NO SOLO DE PAN VIVEN LAS PERSONAS Y QUE DE ILUSION TAMBIEN SE VIVE. PERO YO PEDIRIA QUE JUNTO A LA ALEGRIA QUE VAIS A DEJARNOS NOS DEJEIS TAMBIEN DOS COSAS: 1. TRANQUILIDAD, ES DECIR, PAZ ENTRE LAS PERSONAS Y LOS PUEBLOS. 2. Y QUE SEPAMOS REPARTINOS EL PAN QUE TENEMOS CON EL TERCER MUNDO (QUE VOSOTROS CONOCEIS BIEN) Y, LO QUE PARECE MAS FACIL Y ES BIEN DIFICIL, CON EL CUARTO MUNDO,QUE SON LOS MARGINADOS QUE TENEMOS AQUI BIEN CERCA. QUE NO TENGAN QUE ENFRENTARSE A NADIE PARA GANARSE EL SUSTENTO. QUE SEPAMOS AYUDARLES Y SE DEJEN AYUDAR, EN LA ERA DE LOS DESCUBREIMIENTOS QUE SE INICIO HACE QUINIENTOS AÑOS Y QUE TODAVIA NO HA TERMINADO. "DESPACIO" EN CATALAN " POC A POC" : US PARLARE POC A POC I TOTOM (TODOS), I TOTOM M'ENTENDRA: ESTIMATS REIS D'ORIENT, EN NOM DE TOTS EL NENS I NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA I DE TOT ESPANYA, �US DONO LA BENVINGUDA MES CORDIAL, LA QUE SURT DEL COR, I US ASSEGURO QUE LA JOIA (ALEGRIA) QUE ENS DEIXEREU AVUI MIRAREM QUE ENS DURI TOT L'ANY, BEN AL FONS, BEN AL FONS DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES �—S (-- ---, .--,› \—) e_, (75 N cz,. V.-) kte. r-__ T.- r -, ....., n .--' < 1----- `'-.. -, ,, ----) ___, L--- I • C - (-1'.. -1 , Cf Ai (--,-- J ---&-.) \•-> e?.. -■-"P ->s• •-•. ( r, ■..---, ,....> `•--- r-- --.2, l' _.--- \-, rz. r-(7.r\ ----▪ - •-' ,- n‘ -'(=t N -17-, ___1 -■4. 7 (-- r4 (-■ %) - N, C.., r' C ( Z 1, r:-. (.. -I- •1''v •, 4^,-) (,-- -...,-., k--cy- P,',1 (-- (-3 r7" (--‘, •'' --- .1' n r--- ----- ri'■ r- 1-7, ..-7Zy ."' ? Ç.I‘) (s -., -. -. r'' P`, I II> 14 Ilk 111."A 11..:% -;-- • -.d.!' • !\) C:t\ .„(-) --‘ k:_,. il; 1 CI'v --(--. * 1,--, ,-,-,,, ..xn % \_, --: ç,,,i r.' v ç• q .-Ç-(\, .--(7, .. .1%"• V\i r- ‘ffi‘ 1 c----- .--> , Ni-, r,--› \t — (T•, r•.. t n (-, - > \..... 5-__. ' 1 - --? 7-' n --- , ›., '`Z7 (7.I –1.(5', Z .,, _W '`--) t 9 fl �^ ^ ^ U _. L. \^ C ^ -^ ç 4 ^ (^ "1 ^' ^ (7,^ N ^ - I ,.\ , ^ ^ ll , ^ ^, ..-) ^ I ^ n ^ ¡J^^\ c ^ ^ ^ n ^ ó ,„ ¿_ \_., ^ ^ r r c._ ^ , ^ ^ ^, ^ -.1. ,r(z ^ ^^ ^ -,r \,\ `n^ r ^ ^ r N ^ C R,^^ ^ ^n ^ ^ -', ^ 2, ? , C) ^ 1 2_ ^1 ñJ (Tr- ti r. ^ ^ ^ ^C ^ ^ ^^ n^ ^ 9 -0 --Z__)(_ r71 (---,n ^^ n ^ c' ^k `- ^ ^ n ^ ^ ^ ^ 1) ^ --(Z1- 1 rt ^ \'')\,-IN.(--^^^-. ^ V ^ ^ -->^ 4 `-^ rr ^, C `^ r^ r^- J 1 ,^ ^ ^ , ^ �?. rì N ri'' .,--, ?. \.., (--- --1 c rc 1 ¿ --1 , (I) N C'....—N > ‘(-- n (---) 1 _.• Cr Z (--, \--, ›. Z a z7 c, n r' TI --I 1\ \,, r--7zJ ( ) 5,--\ .›. (---- o L.. - 1 0 c-:--.z; \., , <„.. c © 7-5,1 (;) ,z7 f• v--7Z -7 á 71 r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4038 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Cultura Model social Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf 4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1 PDF Text Text Ar o r)-(J) g/i-e /taii4 -t/ 44,-~ sr^ Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent. Barcelona, 13 de gener de 1988 �-2- CatalA. ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI AQUÍ A BRUNO KREISKY. LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA HOSPITALITAT A PERSONALITATS IL.LUSTRES. 1 LA PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL . ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA. FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS CRUCIALES DE SU HISTORIA CONTEMPORáNEA. SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL. SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON CastellI �-3- LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO. SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL DESARME HA HECHO DE j 1, UN MILITANTE DEL PACIFISMO. SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA CONVENCIDO. POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA. AncT1j,:s THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT UORLD POLITICS' SITUATION. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3978 Title A name given to the resource Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Kreisky, Bruno Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1133/19880125d_00259.pdf 8010f8f8610e1b07a8406335caf8d0f7 PDF Text Text r^ : 220 (11 CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DE APERTURA DEL ALCALDE DE BARCELONA DE LA REUNION INTER- EMPRESAS DÜSSELDORF-BARCELONA Düsseldorf, 2.5 de enero de 1913b 9;30 horas La Ciudad de Barcelona ha sido siempre una metrópoli empresa- ria l y EspaBa abierta. En ella se inicio la Revolución Industrial y en siempre se ha mantenido extraordinariamente atenta los negocios internacionales. Desde hace algunos aElos, el Ayuntamiento que presido, ',nto con otras entidades aquí representadas (como la Asociación de Empresarios de Catalurla, la Cámara de Comercio de la ciudad, o la Feria de Barcelona), ha desarrollado un notable esfuerzo de promoción económica a nivel internacional. Ni qué decir tiene que la reciente nominación de Barcelona como Sede Organizadora de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992 nos ha ayudado notablemente en este esfuerzo. Ha contribuido a colocar Barcelona en mente el mapa para muchos ciudadanos del mundo. Dentro de este esfuerzo de promoción, el "Consorcio dr. la Zona Franca", que c^ la Agencia de Desarrollo Económico de Barcelona, ha empezado a organizar reuniones entre empresas locales y empresas extranjeras, con el objetivo de intentar facilitar el establecimiento de " . 3oirt-ventures" tan amplias Como sear,r` pu- sible^. L a primera experiencia se celYi.>ró en mayo de] aiïo pasado entre 13 empresas de Milán y 13 de Barcelona, con un gran i.xito. Ello nos ha llevado a hora a repetir el intento con las empresas de Düsseldorf. Nuestra intención es repetir, esta experiencia en octubre próximo en Tokio, y, en ulteriores ocanronc,s con otras ciudades como Amsterdam, Lyon o Birmingham. �2.• La organización de este tipo de encuentros requiere, para que sean fructíferas, un lento y laborioso trabajo de selección e intercambio de empresas. Desde aqui quiero agradecer el excelente trabajo realizado por los equipos que han trabajado, desde Düsteldorf y desde Barcelona, para hacer posible esta Jeunión. Quiero, asimismo, agradecer a todas las empresas alemanas aquí presentes su interés por esta Heunión, y a todas las empresas de Barcelona que nos acompañan su confianza en nuestra organización. A todos les deseo éxitos en sus conversaciones, en la certeza de que lo que es bueno para ustedes lo es asimismo para el desarrollo del área económica de Barcelona. Muchas gracias y buen trabajo. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4039 Title A name given to the resource Reunió empreses Dusseldorf - Barcelona / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1134/19880126d_00260.pdf 686bb70f6c2c491fca786691f487e22e PDF Text Text CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN DUSSELDORF (26/1/88) Y MUNICH (27/1/88) Seloras y Sertores: 1 ; En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de 1 toas las entidadee económicas aqui represenLadas (Asociación de Uprcsarios de Oatalufla, Cámara de Comercio de Barcelona y seria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presenei4 en este acto, Con franqueza debo confesarles 0A que estoy amplia- mente convencido de que existen poderosas razones para que empresas consideren el área do Barcelona corno una seria op(z5n a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta malana, técnicos de Arthur Anderscn Dresder Bank van a detaliar algunos aspectos del. por y 4 y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres 1.141kap-de empresas alemanas que han invertido ya en nuestra área -1 (el SeMor Orlob de HERBEWDS ESPAÑOLA, el Sr. Kriutt de PALEX y el Sr. Castcllá de GRUPO FREUDENBERC) tendrán ocasión _iláJW,~4.41,..de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera caT 1,an sólo, a modo de introducción, desta- diez razones que me parece que tienen.suficiente peso para jutificar la consideración de .7. "Opción Barcelona". Veamos„-p~T estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espallelai El crecimiento del Pro'Jucto Nacional Bruto Espa¿lel ha sido --t en 1987 del 4,5%, bien por encina de .a Teflia de los paises �2. IJv de la CEE. Por otra pe te el diferencial de inflación de España respecto al res o de paises de la CEE se ha reducido deforma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa qu la lucha contra la inflación está consiguiendo en Espaha éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Viepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Sreet JoUrnal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo", Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 3;5 millones de consumidores. Barcelona, por SU uhicaoilm gegráfiea, cercana a la frontera con Francia, con excelentes ao0sos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores esparloles, en franca expansión. Es asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Orlente y de América Latina. Cataluï1a es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consurho tanto doméstico corno industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura inliustrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del muhdo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopIsta, de la frontera francesa. Posee 1 un aeropuerto internacional conectado a las principales metró1 polis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y fflodernizado. El puerto de Barcelona compite per el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aO'oximado de 1,6G: dólares ame canos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de nus industrias. Los ayunta- �milntos del área ^de Barcelona están desarrollando un gran es- fuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de meses, del Parqut Tecnológico del Vallés en el que, además de ur p a (a 30 Kms del centro de Barcelona) excelente ubicación, se ofrecen a ia$ empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tec_noloifa y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ein incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministrvdores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa; Barcelona es el corazón de la industrialización de Espada. HaCc 200 a n os que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se:hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde cl trabajador manual hasta el director do fábrica, están disponibles , a^^ser contratadas, a un salario razonable y i on altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaíia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades ron un elevado número de estudi antes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de �4. centros de investigaci ón aplicada en nuestra área (Micrueletrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscali dad razonable. Los impuestos que pagan lar, empresas nacionales y extranjeras en España y, _ecv, -i Lré en nuestra área, resisten bien la competencia con otros p aises de Europa (Nuestro 35%, de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de paises de la CEE). Por otra parte, ci Impuesto sobre la Renta de las Per s onas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y del norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de basta millones si consideramos el área metropolitana Lla estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de- valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través de sus 40 salones a más de' 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a ]a inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea; a) Puede obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubica en una dr. las numerosas Zonas de Urgen- �te Pei ndustralizacióra del área de Harcelona. b) Puede obtener deducciones fiscales de importanc i a por creación de lugares de trabajo (0, b millones de Atas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 15%). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a trav6s del Banco de Crédi to Indus- trial. d) ruede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en tárminos de calidad de vida. Muchos de ustedes 1/entro de ella, Barcelostra área como turistas. .tíentro conocen ya nuestra na es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y y la tradición cultural del centre del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Ol mpi.cos de 1992. Como ocurrió en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos corc ya y el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juega s constituyen no sólo una concreLa oportunidad de negocio para muchas empresas, sirg o un estímulo para el desar•ro llo de innumerables proyectos empresariales püblioo ; y privados. Es momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más alba de 1992. Un momhnto _jce puede ,aprovechar su empresa. �1)6ci-.7. La "Barcelona Development Agency". Una iiltima razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en presídir. La BOA está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y Contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo indus- trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser potenciales "partners", suministradores, o clientes. c) .;obre el potencial docente y de investigación de nuestra Universidad y centros especializos, d) Sobre los incentivos a la inversión industrial. e) Sobre cualquier otro aspecto que pueda necesitar su compañia. Todo un equipo humano, especializado y profesionalizado, es7z5' al servicio de su empresa para hacerle las cosas más fas- En suma, pues, cree honestamente que existen algunas cazonos' para considerar nuestr. Quiero expresarles, en 111,,:* . =_-± de la ciudad des económicas que me acompai'lan en este calurosamente bietriendos la inEstalaci6n de su 7i y de las entida acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para empresa. Barcelona, que fué siempre un ciudad abierta, les recibirá con cordialidad y calor. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona DUsse:1 Munie , 26 de enero de 19B8 (9:30 h) de enero de 1985 (9:30 h) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4040 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l'Area Econòmica de Barcelona a Dusseldorf (26-01) i Munich (27-01) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bones comunicacions amb Europa; port, aeroport, etc. Serveis a empreses. Area Metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf i Munich, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Alemanya Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Àrea metropolitana Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1135/19880128d_00261.pdf 079b244a98b4eddc8f58d8b6bb577736 PDF Text Text 221 PALABRAS DEL EXCMO. SR. ALCALDE, PASOUAL MARAGALL, CON MOTIVO DE LA CONFERENCIA DEL DR. JORGE BATLLE EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Barcelona, 28 de enero de 1988 �SON MUCHAS LAS SIMILITUDES ENTRE MONTEVIDEO Y BARCELONA. EL DR. JORGE BATLLE AL HABLARNOS DE AMBAS CIUDADES COMO CENTROS DE INGRESO Y PRESENCIA EN EUROPA Y AMÉRICA HA DESTACADO UNA COINCIDENCIA QUE COMPARTO SIN RESERVAS. SE TRATA AHORA DE PODER TRADUCIR ESTA COMÚN CIRCUNSTANCIA EN FORMAS OPERATIVAS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACIÓN. ESTAMOS EN ELLO. POR MI PARTE SI TUVIERA QUE DESTACAR ALGO DE LO MUCHO QUE NOS UNE, LO HARÍA CON DOS NOMBRES PROPIOS QUE SINTETIZAN LA INTENSIDAD DE NUESTRA RELACIÓN CULTURAL: MARGARITA XIRGU - DE LA QUE ESTE AÑO SE CUMPLE EL CENTENARIO DE SU NACIMIENTO EN MOLINS DE REI - Y TORRES GARCÍA. AMBOS SIMULTANEARON A TRAVÉS DE SU ARTE LA REPRESENTACIÓN DE NUESTROS PAÍSES. LA MEMORIA COLECTIVA NO OLVIDARá TAMPOCO A LA LEGIóN DE DEMóCRATAS QUE SE CONVIRTIERON EN ANóNIMOS EMBAJADORES DE NUESTROS RESPECTIVOS PAÍSES, GRáCIAS A LA HOSPITALIDAD QUE LES OFRECIMOS EN SUCESIVOS MOMENTOS DIFÍCILES, HOY, POR FORTUNA, YA SUPERADOS. QUEDARá, INDELEBLE, EL MúTUO RECONOCIMIENTO. CUANDO ME HONRÉ EN VISITAR URUGUAY, EN ABRIL DE 1985, ENTRE LAS GRANDES SATISFACCIONES QUE ENCONTRÉ FIGURÓ LA ACEPTACIÓN POR EL DR. BATLLE DE VISITARNOS EN BARCELONA. �HABRá SIDO ÉSTE MáS QUE UN ENCUENTRO CORTÉS. PERMÍTAME QUE LO CALIFIQUE DE REENCUENTRO EMOTIVO ENTRE USTED Y SUS AMIGOS DE ACá. SEA BIENVENIDO, DOCTOR, A LA CIUDAD DE BARCELONA QUE LE ACOGE SINCERAMENTE COMO A UN AMIGO QUE REGRESA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4041 Title A name given to the resource Paraules en motiu de la conferència de Jorge Batlle intendent municipal de Montevideo i senador d’Uruguai, a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Uruguai Batlle, Jorge Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1137/19880208d_00264.pdf f96df7c44f1f5669fdc0b63eed259a32 PDF Text Text le Ntalv il Ajuntament Discurs de l'Excm. Sr. de Barcelona Alcalde de Alcaldia Gabinet de Comunicació Barcelona al Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e City Council de Toronto Toronto, 8 de febrer 1,988 ^, w �HONORABLE MAYOR, CITY COUNCILLORS, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A GREAT HONOUR, AS THE MAYOR OF BARCELONA, TO ADDRFSS THESE WORDS, TODAY, TO THE CITY COUNCIL OF TORONTO. TRIS IS NOT AN ORDINARY EXPERIENCE. THESE CONTACTS ARE NORMALLY HELD BETWEEN MAYORS. ALTHOUGII THESE CONTACTS ARE, MOST OF THE TIMES, POSITIVE, I FEEL GRATEFUL FOR HAVING THE OPPORTUNITY AND THE HONOUR TO TALK. TO THE REPRESENTATIVES OF THE CITY ON THE WHOLE. IN DEMOCRATIC COUNTRIES THE CITY HALL IS, IN MANY WAYS, A PRIVILEGED INSTITUTION. IT ALSO HAS, INDEED, S OME INCONVENIENTS. FOR THE C ITIZEN S, THE CITY HALL IS THE CLOSEST ^►- �—3— POLITICAL AND ADMINISTRATIVE REQUEST. THIS HAS TWO POSITIVE EFFECTS FOR DEMOCRACY: 1) IT GIVES US THE CHANCE TO HAVE A BETTER KNOWLEDGE OF THE PROBLF.MS AND NEEDS OF THE CITIZENS. 2) IT A.LLOWS THE CITIZENS TO HAVE MORE FREQUENT AND INTENSE CONTROL OVER TfiE :^UNICIPAL POWER AND BEHAVIOUR. THESE EFFECTS ARE ALSO POSITIVE WHEN THE CITY HALL PARTICIPATES IN ECONOMICAL AND SOCIAL ACTIVITIES WHICH ARE OF THE CITY I"_dTEREST. WE IIAVE SOME OF THESE EXAMPLES IN BARCELONA. AS FOR THE INCOI`1VENIENTS, WE SHOULD KEEP IN MIND THAT SOME OF THE DECISSIONS THAT CONCERN THE CITIZENS — AND SOI•4ETIMES THESE ARE VERY IMPORTANT DECISSIONS— ARE ' OUT OF REACH AND CONTROL OF THE CITY HALL. THAT IS WHY WE BELIEVE IN PROTECTING THE MUNICIPAL �—4— AUTONOMY AND IN KEEPItiG A CONTINUOS DIALOGUE I'dITH TIIE OTHEP. PO[v'ERS AND ADï•IINISTRATIONS IN ORDER TO REDUCE THAT INCONVENIENT TO THE LILIIT. I DO THItdY. THAT THE CITIZENS OF TORONTO AND BARCELONA HAVE SOME SIGNIFICATIVE RESEMBLANCES. IN TIIE F IR ST PLACE, DYNAM I SM . MANY CITIES SIr°IPLY ACCEPT WHAT HISTORY HAS LEFT THROUGH THE YEAPS AND THIS IS ALL THEY HAVE. I BELIEVE THAT THIS IS NOT THE CASE OF OUR CITIES. THEY ARE THE CAPITALS OF WEALTHY REGIONS BUT THEY ARE NOT THE CAPITALS OF THE NATION. THEY HAVE THE SAME EXPENSES AS THE CAPITALS OF THE STATE BUT THEY CAN NOT ENJOY THE ADVANTATGES THAT SUCH ` STATUS :'IAY OFFER. THEY ARE CENTERS OF URBAN AGGLOMERATIONS WITH A �SIMILAR DEMOGRAPHIC IMPORTANCE: AROUND 3 MILLION I NHABITANTS . AND THEY ARE IMPORTANT CENTERS OF COMMUNICATION . I HONESTLY B1LIEVE THAT WE CAN EXCHANGE OUR EXPERIENCES IN SOME OF THESE MATTERS. NE FEEL VERY INTERESTED BECAUSE WE ARE SURE WE CAN LEARN MUCH FROM TORONTO. AS YOU KNOW, BARCELONA IS GOING THROUGH AN EP.'THUSIASTIC STAGE IN ITS PROGRESS. WE HAVE GREAT EXPECTATIONS IN FRONT OF THE 1992 OLYMPIC GAMES WIiICI-I WE ARE ORGANISING. WE KNOW, THOUGH, THAT THIS IS ALSO AN IMPORTANT COMMITMENT . IT IS A GREAT CHANCE FOR BARCELONA TO DO NEARLY EVERYTHING IT HAD BEWI LEFT TO DO AND WE EXPECT TO DO IT • RI G H T . �BUT PIE ARE ALREADY THINKING ABOUT THE DAY AFTER TIIE GAMES BECAUSE WE WANT TO KEEP ON 47ORKING WITH THE SAME DRIVE THAT :';E HAVE NOW . CITIES ARE CENTERS OF VITALITY AND CREATIVITY. THERE ARE COMMERC IAL CENTERS BY DEFINITION. IN MOST CASES FROM THEIR BLGINNINGS IN THE OLD MARKETS AS IT WAS THE CASE OF TORONTO AND BARCELONA. THEY ARE SPOTS OF FREEDOM FOR COMPARING IDEAS AND FOR PPRTICIPATION. CITIES IIAVE COMMON PROBLEMS BUT NOT DIRECT DIFFERENCES BECAUSE THEY DO NOT HAVE BORDERS TO DEFEND OR SOVEREIGNTIES TO BE RESPECTED. THAT IS THE REASON WHY CITIES CAN UNDERSTAND ONE ANOTHER SO WELL. �I AM CONVINCED OF THE FACT THAT CITIES WILL PROGRESSIVELY INCREASE THEIR RELATIONSHIPS. THIS WILL IMPROVE THE ATMOMPHERE OF INTERNATIONAL RELATIONSHIPS AND WILL BE A CONCRET CONTRIBUTION FROM THE CITIES TO INTERNATIONAL PEACE AND COOPERATION. LET'S SET TORONTO AND BARCELONA TO WORK IN THIS DIRECTION. LET'S MAKE THESE TWO CITIES AN EXAMPLE OF HARMONY AND COLLA BORATION. A PATTERN FOR A POSSIBLE WORLD CITY SYSTEM IN THE FUTURE. THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR KIND ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4043 Title A name given to the resource City Council de Toronto / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració pública Municipis Administració local Barcelona Territoris Acció política Model social Toronto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1138/19880209d_00265.pdf af4f1f77bf18a5f3d1223bcc57d813f2 PDF Text Text P: 225 -1~ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasctual 11araaall, al Casal de Catalun y a a Toronto (Canadá) Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, ESTIMATS AMICS TOTS, AQUESTA VISITA D'AVUI AL CASAL ÉS LA REALITZACI6 D'UN DESIG LLARGAMENT SENTIT. NO CAL QUE ELS DIGUI QUE CONTACTES COM AQUEST ESTAN PLENS DE SIMBOLOGIA. CATALUNYA DEU 1OLT ALS MILERS D'ANCSNIMS AMBAIXADORS QUE TÉ REPARTITS PEL MóN. VOSTe' S EN Sal J/JA PART, D'AOUESTA REPRESENTACI(5. UNA PART DISTINGUIDA PF2OU LA PRESèNCIA CATALANA A TORONTO, I EN GENERAL AL CANADà, HA ESTAT SEMPRE UNA PRESe- NCIA 'IOLT QUALIFICADA I APRECIADA. EN JOSEP PIJOAN N'ÉS UN EXEMPLE, ESPECIALMENT SIGNIFICATIU. DURANT LA SEVA ESTADA A TORONTO VA SABER COMBINAR LES ACTIVITATS CREADORES DE RIQUESA AMB LES �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicacio ACTIVITATS CREATIVES CULTURALS. TOT UN SIMBOL! ELS VULL AGRAIR SINCERAMENT EL QUE HAN FET PER ESTABLIR UNA P ELACICS CREATIVA I PROFITOSA ENTRE CATALUNYA I EL PAÍS QUE ELS ACULL. I ARA, -7:S CLAR, ELS VULL PARLAR DE BARCELONA. LA CIUTAT QUE TOTS VOSTèS SEGUR QUE PORTEN EN EL COR. S'ESTAN FENT YOLTES COSES A BARCELONA. S'ESTAN RECUPERANT ELS ANYS PERDUTS, ELS ANYS DE DESIDIA, DE DEGRADACI5. s' ESTA ENDREÇANT LA CIUTAT. JA COMENÇA A LLUIR. I ENCARA. QUEDEN MOLTES COSES PER FER. PER FER LA CIUTAT GRAN, EQUILIBRADA, SOLID á ' RIA I OBERTA QUE DES ITGEM. ARA TENIM LA GRAN OPORTUNITAT. ELS JOCS OLíMPICS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ENS AJUDARAN A TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE DE CIUTAT S OMMI ADA. PER BARCELONA ÉS MÉS QUE ELS JOCS OLIMPICS, PER MOLT ESPLENDOROSOS QUE SIGUIN. JA ESTEM PREPARANT LA BARCELONA DEL '93. LA BARCELONA DE L'ESFORÇ SOSTINGUT, DE LES REALITZACIONS CONTI NUADES . PEP.QUè NO PASSI EL QUE VA PASSAR EL '88 I EL '29, QUE DESPRèS DE LES CELEBRACIONS QUE TANTA IL.LUSI6 HAVIEN DESVETLLAT, ENERGIES QUE TANTES HAVIEN MOVILITZAT, LA CIUTAT VA DÁCAURE. HAVIA QUEDAT ESGOTADA; SENSE RECURSOS, SENSE IDEES, SENSE NOUS HORITZONS. i VOLEM EVITAR QUE AIX3 NO TORN E S A PASSAR. I TINC �.-juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'ESPERANCA QUE HO ACONSEGUIREN. AMB L'ENTUSIASME I AMB L'AJUDA DE TOTS. DELS CATALANS DE DINS I DELS CATALANS DE FORA. PER AIX , ELLS VULL DEMANAR EL SEU ENTUSIASME I EL SEU SUPORT PER LA BARCELONA D'AVUI, LA DEL '92 I LA DEL '93. EL SEU SUPORT EN LES INICIATIVES EMPRESARIALS, LES RELACIONS ECON6MIQUES I CULTURALS. EN TOTO ALL6 QUE PUGUIN FER PER BARCELONA, DES DE LES SEVES ACTIVITATS PROFESSIONALS, DES DE LES SEVES AFFECCIONS. ESTIC SEGUR QUE NO OBLIDEN BARCELONA(SáPIGUEN QUE BARCELONA NO ELS OBL IDA. MOLTES GRàC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4044 Title A name given to the resource Club Català o Casal de Catalunya de Toronto / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Territoris Toronto Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf 5c807c4b0332f054261b562b1a196bec PDF Text Text < Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy Br an dt "La Tcura organizada". Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament X 411+' de Barcelona Gabinet de Comunicació LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA ENTRANYABLE. EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A BARCELONA. _ EM nIE SABí t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0 FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE. TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_ QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS. MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU Ref.: �• Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES. BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR; PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR. BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES Qo S 4 1 k25 I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN ÉS QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES. BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA: HA FET COINCIDIR . . u UTOPIA A TRAVèS DE L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT. MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES. ff ¡^ 3 �+la Ajuntament ` or de Barcelona n Gabinet de Comunicació Ref.: – 4 ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE / v-6`v,om 714- LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN (-~ cart--)4,) uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I INDISSOLUBLEMENT. LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR. BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES — J ru+r- cmdt I 1 c.dy I `^^ V– MESU RES . BRANDT LES PROPOSA. Ac-r,Lut. C9 011-1-but; tr-ir vall° da) �Ajuntament `1III ' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — 5 EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS INDECISOS. QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA". QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS PERDUTS EN L'ARMAMENT. QUE CAL CREAR UN "FONS DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE. DvO 9"NS ^,ai AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT AVANÇA EN EL SEU LLIBRE: ^— `^ �S ,.fIIIII Ajuntament 11111r de Barcelona Gabinet de Comunicació NO ÉS Ref.: — 6 QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM SALVAR EL FUTUR. DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN \ PARLA SOVINT L'ESQUERRA. COM DIU RAIMON OBIOLS: "L'ACCIó, SOCIAL I COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES". BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN DE TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A TOTS. EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA. �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-346 L. 2587600 II Excmo.señor Pascual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça Sant Jaume, s/n li 08002 Barcelona ai Barcelona, 5 de febrero de 1988 Querido señor Alcalde: I^ Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18 de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana. Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo, hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller, dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9). Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ; l acto tendrá lugar una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún invitado especial. í , Q, / p0(7,12 N c i1 41. ` t Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también k C' (,t,),p, aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite. Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la guardia municipal en uniforme de gala. En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones aparecerán en la prensa los anuncios del acto. fl Reciba un saludo muy cordial, y �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600 08009 BARCELONA Excmo. señor Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça San Jaume, s/n • 08002 Barcelona Barcelona, 29 de enero de 1988 Querido señor Alcalde: Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas 18,30 está prevista una rueda de prensa. Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia • desde su propio despacho. El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias. Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por determinar todavía el restaurante. Reciba un cordial saludo, 11 L2 9 01 1988 ,.:, r-r00,1 �" _ _ i ^ ^ . 3D/ 2$‘01' A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet per indicació d'en Salvador Sarquella). Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar personalment amb l'Alcalde. La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò. El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte . política del programa con lo relacionado conila presentación del libro" i resumeix el missatge en 3 punts: - el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i només es veuria alterat per un motiu important (per exemple, que Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt) - separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres temes i tractar-los separadament en aquest dinar. - parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat. Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr. Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid son: - 91-458.09.60 91-458.19.87 91-259.07.87 El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores. El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol correctíssim. V ~ ^3 21.~ �^- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4045 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Círculo de Lectores, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Literatura Ètica Societat Filosofia Drets civils Acció política Model social Brandt, Willy, 1913-1992 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències