465 10 5657 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1385/19940517d_00622.pdf 28a85fda4ec9fea2c23f925418868f47 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA (2 0 ,1-1:74bit 1:1 1Q u iLÌ 64/47\roT 9\745 ii(Z,-?0/u-e5 Eva-5- , y �L'ALCALDE DE BARCELONA ' Nt 1:*M  FLic-Avid orc-himj) Ñui p l LO I oD..) N 1 (I BLES - De- 6-0 U-P\O 0 P\\ :CÛ4 P4 çç G LA al141 /i\in-o4) kO LGA -Fu ,Dik 60 1 TM k y Lí 9U1 _VE Aí 19 1 elb/21/,\J3 uartt--) 015>1-(-Td71.; Tz-mtvabn.; KiSs Uur 4-10-0 p7k14-c n`MT7k (:~ d It( 674}1\Laks- Er)ki ccy7\-u (m UAT (,6\w/) �C6i\JJ ONTD ito tftri-of if !¿-9-\,) (1, 1k1 f? () 5 o A) Qu 0)3W LA5 ree- s JN, 1-t-i) N 1`) ,T 4 Q u 1?---0 P MI-11 1/0 1 U NA: Ch)N 7?"1/14 Tlz \-/ OP,fraf eJjuiioç 145 11-t/41d 00 /to LADS ¿lb: pfL - 1 kr) tver (51/7 ) d O b' , A VUTI--1)-0 Ukto --T) 4 f3 1 " rLes oJr u4 Seb 0w0 0,1it r fb 0)( ‘"" PUESQD ‘t-L. (otud �L'ALCALDE DE BARCELONA LA f\'IL) beunikk DE-¿- Dfc1107)1, t\Í•05 r 7A-49-A-0 si LA, ghj 6(77U-1\r LO&-ID cz-NíS c.9 u_51)11)-b ur-- 174? o(2. A j ¿1,1 s' rolv c)Ç kit 1 ai 5 Q DEsvikd IN:nErP Pcfk 771-U y £/a4 rpieSr �‘417:' 151 <ir-e/1, 1'2/1, czitlictliti'4.(.7 t 6--/UL C1). Crt-jfk4. E 8-L 6-W egt /ifut Drkir Tiz 4-N �L'ALCALDE DE BARCELONA 4-34,1L.0 pd CA N Vb's )1,ó. oh 0 fklit Pv'Es5 t\sí 2 ruo POI 1:\uist--5-PIA n TÇ 6-7) Afs n- U.7.--L-911X-ODY soityl'at-o k1N5L-K P L171 1 C4 LA o $ bc /(f rOÑ\n-\\(4 t\i in C-41-A 7-411 '6' ') ReigA" PC) 57)kr-1 Fiio\ílt7\r2 -`7 çü(5- eA_LpdyibAre5 Iku-P-69/1 0J-7...4 174 LI Cok 6;Un74--.9 úsfutü kn umehiR) L-PI- o c if u) u-z. o E- �L'ALCALDE DE BARCELONA t_97 C(1) d )/rous F5-04 /k7\if/01177.-/fc‘J))//--4çL» D -irt-91-c-2\fut1/v/,(Ltvvp( kv u--y. FF 114 Aro-P M Pdn. l/hL4/20 1// iy( L,-K14E C_M91 rzr k-KS 45-P ",--A,J õftCftL1 ei c 1L61 fl 1- 114-7-1-) r ro E E'u( Ç utz. \irb 1 M 4-Qu( lu p 1M1\ LÇÑ c/ty\lyn'-v7 TI.: o Inc-- A �L'ALCALDE DE BARCELONA M Z-V 1Y-ÑIA-5-~(Çz ,711)54190\12r u4,0 ¿itly3c3 Gt4.si» ( Ou" 1 LA- (7\)172) UNtti\i E, '57 r 0-7?rvi4~ -- rU (4)71,4 LA 7L3 q« s A-10 (.," Lru n.o() ir\-, 07v CdruPti Irç PcA71--104_ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4291 Title A name given to the resource Sessió plenària Comitè de Regions, Comitè Econòmic i Social Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Principi de igual dignitat de tots els nivells de govern de cada país. Nova lectura del tractat . Article 146. Europa de la diversitat i de la unió. Finances estatals, regionals i locals. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Europa, Brussel.les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Municipis Euroregió Acció política Territoris Comitè de les Regions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1314/19930316d_00540.pdf 8fa10d522aeac5baa20eb7928227c78d PDF Text Text COMUNICACIO DEL SR. PASQUAL MARAGALL, PRESIDENT DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EURO'A. Estrasburg, 16 de març de 1993 (Sessió Plenària de la CPLRE) �- tt, Señora Secretaria General, Señor Presidente de la Conferencia, distinguidos amigos, Es para mí un honor dirigirme al Consejo de Europa, que fue la primera institucióli europea que reconoció un papel Os' jv a los poderes locales y regionales, con la creación en 1957 de la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Hoy, más de 150.000 municipios y más de 1.000 regiones y administraciones intdrmedias trabajamos por la construcción europea en el marco de la CPLRE. Como ustedes ya saben, u o de los objetivos prioritarios del Consejo de Municipiols y Regiones de Europa ha sido siempre la creación, en el seno de las instituciones europeas, de organismos representativos de las diversas administraciones territoriales y con capacidad de incidencia en ellas. En nuestra larga convivencia, desde 1957, también hemos expresado en algunas ocasiones divergencias con los órganos del Consejo de Europa, pero siempre con un espíritu abierto y colabonador. �El Consejo de Municipi.os y Regiones de Europa ha manifestado en numerosas ocasiones que el Consejo de Europa y en particular su Conferencia Permanente de Poderes Locales y Reg4onales representan un foro irreemplazable de diálogo para la construcción de la Gran Europa, especialmente para los Estados que no son miembros, o que aún no lo son, o que incluso no lo podrán ser, de la Comunidad Europea. Por su parte, el Conseja de Europa siempre ha estado asociado a las grandes manifestaciones del CMRE. El Secretario General del Consejo de Europa ha sido invitado .egularmente a intervenir en nuestros grandes congresos, por ejemplo`2,:9 en los Estados Generales que este año se realizarán del 20 al 23 de octubre, precisamente en Estrasburgo, a invitación de su alcaldesa, nuestra amiga Catherine Trautmann. Quiero aprovechar esta Ocasión para manifestar a la Secretaria General del Consejo de Europa, Sra. Lalumière, nuestro deseo de que acep te dirigirse a los casi 3.000 electos locales y regio Hales de toda Europa que se reunirán en esta asamblea bajo el lema "La Europa de los �ciudadanos". Precisamente con ocasión de nuestros últimos Estados Generales, celebrados e i Lisboa, el CMRE una declaración diciendo que!"El Consejo de Europa debe convertirse en el principal foro de diálogo y de cooperación entre la Europa central y oriental y la Europa esta tarea la importancia de occidental", subrayando par la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Creo sinceramente que nadie, en la actualidad, discute este hecho y que el Consejo de Europa cuenta con la plena confianza de los Estados de la Europa Central y Oriental, como la institución más capaz para reunir al conjunto de los Estados democráticos en torno al proyecto de la Gran Europa. La adhesión a las c nclusiones auspiciadas por el q i Consejo de Europa puede fac litar enormemente el proceso i de/larmonización jurïdicaydlo modernización en definitiva, de los países de esa área. A la vez, el Consejo de Europa tampoco olvida su dedicación hacia el Sur en particular hacia el Mediterráneo, como lo demue stra nuestra próxima cita en 3 �3 g, Conferencia de Regiones Taormina en el marco de Mediterráneas. Como Presidente del CMRE y como Alcalde quiero hacer referencia a la Carta 4e la Autonomía Local, como expresión de la profundizaOión de la democracia. No puedo olvidar a todos los grandes municipalistas que la hicieron posible y en especial al q e fuera alcalde de Charleroi, Lucien Harmegnies. Convencer a los Estados de que la reafirmación de la democracia necesita municipios y regiones con poder político y financiero fue una tarea ardua. Pero nosotros sabemos lo que queremos y los esfuerzos que debemos desarrollar, y lo estamos consiguiendo. Quiero animar desde aquí al Vicep*esidente del CMRE y amigo Van Cauwenberghe a continuar su labor vigilante por el cump limiento y ratificaciónde la Carta. El artículo 4, párrafo 3 de la Carta de la Autonomía Local dice: "El ejercicio de lat responsabilidades públicas debe, de forma general, implicar preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos". 4 �Este texto sienta las bases, con exactitud, del principio, tan preciado para nosotros, de la subsidiariedad (o proximidad del poder). La política es subsidiaria de la sociedad, es decir, no debe intervenir cuando la saciedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, la región, o e1. estado federado, no deben intervenir cuando al municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo este principio, ta poco los gobiernos federales, o estatales en su caso, q la Nación-Estado, deberían intervenir en la solución 4. cuestiones supramunicipales que las regiones, por sí mismas, puedan solventar. Y aún, en lo alto de la escila europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura, sin Perder de vista, naturalmente, el objetivo de la eficacia que justifica la cesión de ti competencias a la Comunidad. �Esta es la sustancia del principio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía Local, ratificada por un gran núméro de estados, y el Tratado de g .a0o1.á4 .som Maastricht 4nismo, que confiamos que entre en vigor en el curso de 1991, !:^,,, ►c omlx J ll_.ü t Ct. c^‘ ¿-4,3 1. -(•t ' (t ct^ ¿4 5 t'^ C ^^t- L-k`> f t.2 ¿el_ t que también la declaración No puedo dejar de mencionan de Maastricht, en su artículo 198, fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea en él seno del Comité/Regiones, otorgándole#, de momento, una función consultiva. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del C nsejo de Municipios y Regiones de Europa, la estrategia a seguir. Y esta no es otra que la de posponer hasta 1996 ( año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y Poderes Locales y hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. La forma actual del Comi té deiRegiones no debe considerada definitiva ser y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en éste deberá dilucidarse en el seio como foro del comité mismo, concebido paritario de encuentro de aquí al 96. �El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sin0 que ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con el presidente y los vicepresidentes de la Asociación de Regiones de Europa, se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del Comité de las Regiones. Es una lástimarque_hoy_no puedan estar aquí entre nosotros \ji, \ , __L'u-1----j ¿( L^ 4 v ., ‘,,141G1,¿C», , Desde ahora, y hasta 1996, 'dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el apel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que e ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce a los poderes regionales y locales como elementos estructurales y estructurantes del sister9a político. Pero ya hemos visto que, en la práctica, los escenarios trilaterales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello, significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: �16/0j . '42 09:08 '$4027453 GAB.REL.TERRITU. más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece cpn fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar a sus representantes, en nombre de esa misma dignidad, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que rho se justifique ante la sociedad como imprescindible. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. Por eso propongo que el principio de la subsidiariedad se llame también de la proximidad. Esa es la auténtica cuestión en juego. Es precisamente en relación a este principio de proximidad que debemos entender la refor iMa de la CPLRE, que hoy 8 Z 010 �abordamos en esta sesión plenaria. Bengt Mollstedt como Presidente, el buró y ..a comisión permanente han desarrollado una intensa labor en estos meses, con el respaldo del CMRE y del ARE. Todos estamos de acuerdo en la necesidad de una CPLRE fuerte, eficaz y con credib'lidad. La reforma significará unamejor definición del papel de la Cámara, distinguiéndolo del de las Asociaciones nacionales y europeas de poderes locales y regionales. Su misión será la representación colectiva oficial de municipios y regiones d 4 la Europa de los 26, y la garantía de su compromiso ccbn el Consejo de Europa. La reforma del estatuto del Consejo de Europa prevista en la Conferencia de Jefes de Estado y de Gobierno, que celebrará en Viena, es una ocasión inmejorable para dotar a la CPLRE de un estatuto leno como uno de los principales del Consejo se órganos de Europa, junto al Comité de Ministros y la Asamblea Parlamentaria. Pero la reforma no debe hacese en detrimento de la unidad de la CPLRE. Su funcionamieliito en dos secciones, una para 1 9 �los poderes regionales y la otra para los locales, facilitará nuestro trabajo y, sin duda, lo mejorará. La existencia del bureau y la comisión permanente integrada por miembros de ambas secciones, garantizando la igual dignidad de todos los niveles de las entidades territoriales, legitimará ¡todas las propuestas que se eleven al Comité de Ministros. Como Presidente del Consejo l de Municipios y Regiones de Europa quiero reiterar ante esta Sesión Plenaria el compromiso de nuestra organización con esta reforma y nuestra posición dialogante tiara la consecución de nuestro objetivo fundamental, el reforzamiento de la Conferencia. Permítanme finalmente abordar algunas cuestiones de interés más general y a las que somos especialmente sensibles en tanto que ciudaclanos. En primer lugar, el martiio de Sarajevo y de otras ciudades de Bosnia y de l ex-Yugoslavia. Durante los JJ.00. de Barcelona pude reunir al Alcalde de Sarajevo y de Zagreb y Dubronik, y hubiera deseado la presencia también de la Alcaldesa deiBelgrado. El 26 de julio el Alcalde de Sarajevo nos conmovió a todos, a las varias �decenas de Alcaldes preseftes en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, con su llamamiento a la solidaridad. Creo que hemos cumplido. En el terreno humanitario hemos enviado convoyes de alimentos, medicamentos, etc. Pero noj es suficiente. En Praga la Asamblea de delegados del WIR.E acordó enviar delegaciones de Alcaldes 1 0 sumarse a prolluestas de este tipo. Creo que debemos por lo tanto apoyar con todas nuestras fuerzas la magnífica iniciativa de la Alcaldesa de Strasbourg de Sarajevo los próximDs días 4 y 1 de abril • -..a • 4 _. • q. ! paos, ) cGnasuin _,^.^., 1 En segundo lugar, deseo enfatizar algo a lo que todos ustedes son muy sensibles:jlas ciudades y las regiones europeas no podemos encerrarnos en nuestro mundo, en Europa. Seríamos cómplices de las miserias y de las tragedias del resto del mun3.o, si nos desentendiéramos de ellas. Junto al Alcalde de Rio de Janeiro hemos hecho un llamamiento a las ciudades para que actuen en la vida internacional y que para, ello unan sus esfuerzos y unifiquen sus organizaciones. La ciudad del medio ambiente y el desarrollo y la ciudad del deporte y la amistad, Rio y Barcelona, se han dirigido a las Naciones Unidas para que nos reconozcan como ifnterlocutores y próximamente 11 �. , 1b44rS 42 U`J:11 '(a 4 U Z / 4 0 S 4 uAli KEL. lEKKi lU. r sis recibidos por el Sec etario General Sr. Butros Gali con este objetivo. Lo haremos acompañados por los presidentes de IULA y de la FM U, con los amigos Triglia y Sampaio . Ustedes ya saben qur el CMRE y su Presidente apuestan fuertemente por la unión de las dos principales organizaciones de poderes locales del mundo. Somos conscientes, sin embarga, que en nuestras ciudades existen hoy también los probliemas del tercer mundo;, la marginación y el miedo, la pobreza y la violencia. Por esto reclamamos un compromiso cce los organismos europeos y de los Estados con los problemas de las ciudades, que no son exclusivamente nuestros, sino del conjunto de nuestras sociedades. Pero este compromiso no corresponde exclusivamente a las ïnstïtucicnes públicas, también debe ser asumido por los agentes económicos, sociales y profesionales. Por ello estamos preparando una Conferencia de Eurociudades y Euroempresas que nos permita alcanzar acuerdos y definir obligaciones mutuas sobre calidad de vida, medio ambiente, comunicac&ón, etc. Por último, deseo terminar esta intervención con una confesión sobre los valores ïntimos que nos mueven a actuar. Y deseo hacerlo traduciendo libremente a Havel: 12 01 4 �16/03.:42 09:12 V4027453 GAB.R L.TERRITO . todos tenemos varias pertenencias, desde nuestra casa al mundo. Somos de una ciudad, dei un país, de una nación, somos europeos. Pero Havel dic que la pertenencia que pone en primer lugar es u----ue-irlo, su municipio. Una pertenencia que nos da identidad gJque nos abre a todos. Esta pertenencia constituye el civismo, la cultura política más propiade Europa. El amigo y presidente Havel ha sido invit o a inaugurar nuestros Estados Generales. Les invito a todos ustedes a participar en esa magna reunión del civismo que tendrá lugar en octubre próximo aquí mismo, en Estrasburgo. 13 1015 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4220 Title A name given to the resource Sessió Plenària de la CPPLRE / Discurs del President del CMRE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els governs no haurien d'intervenir en la solució de qüestions supra-municipals que les regions per elles mateixes puguin solucionar. Carta Europea Autonomia Local: art.4. Tractat Maastricht: art. 198. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palais de l'Europe, Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats CMRE Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1002/19860220d_0054.pdf d72dbb94901befd7ce1ff6b401760c93 PDF Text Text - - - Ajuntament de Barcelona CONFERèNCIA DE L'EXC. SR. ALCALDE A LA SESSI6 SOBRE "HISTòRIA I PROSPECTIVA" A LA CAMBRA DE COMERÇ, DINS DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI 20 Febrer 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA ,MUNICIPAL �P."‘„ -2- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : SENYORES, SENYORS: QUAN L'AMIC FIGUERAS EM VA CONVIDAR A PARTICIPAR EN AQUESTA SESSIó EM VA ANUNCIAR QUE LA COMPARTIRIA AMB EL PROFESSOR PIERRE VILAR. AIXó NO HA ESTAT AIXí I HO LAMENTO, ENCARA QUE, D'ALTRA BANDA, EM SENTO UNA MICA ALIVIAT. A- 1,Lev G L-`(^^T^ PERQUE NO HAURIA DEIXAT DE SER UNA GOSADIA PER LA MEVA PART PARTICIPAR COM A CONFERENCIANT EN LA MATEIXA SESSI6 QUE EL DR. PIERRE VILAR. ELS MEUS MÉRITS ACADèMICS NO ESTAN NI MOLT MENYS AL NIVELL QUE MMEREIX EL PROFESSOR VILAR COM A COMPANY DE TAULA. PER NO S6N ELS MEUS McRITS ACADèMICS ELSQUE M ^ HAN PORTAT AQUI, SINE LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. I L'ALCALDE DE BARCELONA S'HAURIA SENTIT PLENAMENT SATISFET DE PARTICIPAR EN LA CELEBRACI6 D'AQUEST CENTENARI DE LA CAMERA AL COSTAT D'UN DELS ESTUDIOSOS MFS INSIGNES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL. �■j Aj ntament de Barcelona -4- Gabinet de Comunicació Ref.: UNA HERèNCIA QUE TINO DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES ECONòMIQUES, TOT I QUE L'ESTUDI DE LES EXPECTATIVES I DE LA INFORMACI6 HA EVOLUCIONAT MOLT, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EM VA QUEDAR GRAVADA, ÉS QUE LA REALITAT DEPN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS LES ARRELS; NO DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE NOMÉS SON DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE EST JA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM PRESENT DEPèN TAMBÉ DE TAL I DE TAL COM SOM. EL COM VOLEM SER O ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT SEGURAMENT EXPLICAR, SI NO ÉS, NO ES PODEN PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I DE LA PERCEPCI6 QUE ELS 1P3 CIUTADANS VAN TENIC DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. DETERMINANT DEL HAURIEN NO HAGUT QUE SI EL PASSAT FOS SEMPRE EST PASSANT EN EL PRESENT NO HI ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES Exp. 82-86 •IMPREMTA MUNICIPAL I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS �j, '1;2* Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT. TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN • QUè ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR. I SOLVENCIA EN EL QUE, A . MÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS i PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PER e- ) QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR —SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR—SE A UNA TRADICI6 DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA MOLT CLARAMENT EN EL TRACTAT SOBRE EL DINER TREATISE ON MONEY> r I TAMBÉ EN ALTRES ARTICLES MOLT INTERESSANTS DELS ANYS 20 I 30, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCIó DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. P.EYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTNCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. . Exp. 82 86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : A MI EL QUE M'INTERESSA REMARCAR AVUI, ÉS QUE ELL INSISTIA EN QUE LA IMPORTàNCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAïSOS, LES CIUTATS, TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS, I EN TOT CAS ASSUMIBLES, I QUE ES POGUESSIN ACONSEGUIR. AIX6 FARIA UNA MICA DE MOTOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. ERA KEYNES QUI DEIA AQUELLA FRASE FAMOSA EN EL SENTIT QUE UNES AMPOLLES PLENES D'OR ENSORRADES A UNA DETERMINADA PROFUNDITAT SERIEN ELEMENTS MOBILITZADORS DE MOLTES ACTIVITATS. KEYNES INTERPRETAVA LA HISTÈRIA DE LA HUMANITAT EN FUNCIó TAMBÉ DE COM AQUEST TIPUS D'OBJECTIUS, I LA QUANTITAT DE DINERS QUE HI ANAVA ASSOCIAT, FINS t -1-I5T/-EN L'EVOLUCIó HISTÈRICA. . VA ARRIBAR A FER UNA INTERPRETACIó DE LA HISTÈRIA NO JA DEL FUTUR, SINO DEL PASSAT, EN EL SENTIT DE MOSTRAR COM EL DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, EL SUCCESSIU DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, ES PODIA RELACIONAR AMB èPOQUES DE GRAN AUGE, DE GRAN ACTIVITAT ECONEMICA. I COM, PER EXEMPLE, MINES COM LA DE SIERRA MORENA S'HAVIEN TANCAT I S'HAVIEN TORNAT A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OBRIR CONSEQÜENTMENT, O D'UNA FORMA CORRELATIVA, A L'EXISTNCIA D'UNS PERIODES DE GRAN ESPLENDOR D'AQUELLA SOCIETAT EN CONCRET, FOS L'IMPERI ROMA O L'ESPANYA DELS àRABS. ARA BÉ, I AQUí ÉS A ON ANAVA, SERÉ UNA MICA CRíTIC DE4 KEYNES I D'AQUESTA INTERPRETACIò QUE ES BASAVA, EN PART, EN BONA PART, EN ASSOCIAR AQUELLS DOS FENòMENS DE L'EXISTèNCIA D'UNA QUANTITAT DE DINERS I D'UNS OBJECTIUS IMPORTANTS EN EL FUTUR. PERA' AQUESTA INTERPRETACIó LA FEIA D'UNA MANERA MECLNICA, D'UNA FORMA CAUSAL I SENZILLA:HI HAVIA EL DESCOBRIMENT DE LES MINES, HI HAVIA UNA QUANTITAT DE DINERS I HI HAVIA UN CREIXEMENT ECONóMIC, I D'AQUESTA TEORIA, L'ESCOLA MARXISTA, VA FER UNA CRíTICA MOLT INTERESSANT PERQUE VA DIR: MOLT BÉ, HI HA UNA CORRELACI6 ESTADíSTICA ENTRE AQUESTS MOMENTS DE DESCOBRIMENTS I ELS MOMENTS DE GRAN ACTIVITAT ECONòMICA, PERA..., QUIN ÉS L'OU I QUIN ÉS LA GALLINA?; QUINA ÉS LA CAUSA I QUIN ÉS L'EFECTE?; QUè ÉS EL QUE DEMOSTRA QUE LA QUANTITAT DE DINERS O EL DESCOBRIMENT DE LES MINES ÉS EL QUE PRODUEIX Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —7— Ref.: �-8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ACTIVITAT, ETC?. QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES? QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VA DESCOBRIR AMÉRICA? NO QUINS EFECTES VA TENIR, QUE JA HO SABEM, SINE PERQUÉ HI VAN ANAR. ES UNA FET CASUAL? ÉS LA PERSONALITAT D'UN HOME? ÉS UN IMPULS IRRESISTIBLE D'UN SECTOR DE LA SOCIETAT? QUè ÉS EXACTAMENT?. LA INTERPRETACI6 D'AQUEST SECTOR ÉS LA DE QUE AQUESTS GRANS DESCOBRIMENTS, AQUEST CICLE D'OBERTURA, DE FIXACI6 D'OBJECTIUS QUE ESTIMULEN FINS I TOT LA CREACI6 DE MASSA MONETàRIA, ESTà RELACIONAT AMB L'EXISTèNCIA D'UN DESIG INSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ALESHORES ES MANIFESTA EN FORNIA DEL DESCOBRIMENT I QUE PRODUEIX COM A EFECTE, DESPRèS, UNES CAUSES MÉS O MENYS SECUNDARIES EN ELS PREUS, QUE PROVOQUEN UNS BENEFICIS I UNA SITUACI6 MOLT MÉS DISCUTIBLE. EN TOT CAS, QUè HI HA ABANS DEL DESCOBRIMENT? ABANS DEL FET FISIC, ASSOCIAT DESPRS D'UNA MANERA UNA MICA MECáNICA AMB EL CREIXEMENT ECONòMIC, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Reí.: H1 HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. Hl HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR-SE 1 QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS • DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE REALITZAR UNA TENSI6 . ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 ÉS V1LIDA, QUE ÉS PREEXISTENT , I AQUESTA ESCOLA DEMOSTRA QUE PRECISAMENT AL "TRESCENTO", AL S.XIV I ALS INICIS DEL S.XV, MOLT ABANS DE QUE ES PRODUYSSIN ELS DESCOBRIMENTS, EN AQUEST CAS EL DESCOBRIMENT D'AMÉRICA, QUE VA PROVOCAR LA REVOLUCI6 COMERCIAL MUNDIAL I QUE VA CREAR EL MóN MODERN EN DEFINITIVA,AL "TRESCENTO", COM DEIA, HI HAVIA UNA SOCIETAT AME UNA DEMANDA INSATISFETA p,\12:. D'ACTIVITAT I. DE LES IDEES. peAl L- fv-Pi bu 'Cr ESTEM EN UNA CIUTAT QUE DURANT MOLTS ANYS HA CA 9--5C,' VISCUT AMB UNA SUPERESTRUCTURA SI VOLEU, AMB UNA b L'-g(L)' CAPACITAT D'APLICACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR, io.44 . W , Xious V.M. 1 1 o POTSER, A LA QUE LA SEVA BASE, TANT SOCIAL COM CULTURAL I EVIDENTMENT POLITICA, PERMETIA. I AIX6 HA 144- i7D 3c-; FET QUE AQUESTA CIUTAT, REPETIDAMENT EN EL CURS DE A LA HISTERIA, S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR 1 CAP A JEMNAA L'ESPAI, BUSCANT UNA CAPITALITAT, UN PROTAGONISME A01412,41// v;vt4 3 c itom) -12k,4 1,5 b t.7 (141-IsZ D L' V5 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL 1.-5 /-J-(A4,1 Pl\t"V 1,1 1->t,iy-v 1, u K,Q5 , U c.ck iv1,1 L7S A. A-cr- • �—10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : QUE LES SEVES CONDICIONS LI PERMETIEN DE TENIR I QUE TANMATEIX LI EREN NEGADES PER RAONS DE CARàCTER /y5 POLíTIC, ECONóMIC, O LES QUE FOSSIN. I AIXí, ALS 0 DEL SEGLE PASSAT, UNA GENERACIÓ ESPLèNDIDA VA .LLENYAR EL SOMNI DE LA BARCELONA DE L'EIXAMPLE I VA DIBUIXAR EL SEU SOMNI A L'ENTORN D'UN PROJECTE QUE VA SER L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 88. UN PROJECTE QUE EN BONA PART VA SER POSSIBLE GR.CIES A AQUESTA CASA. AMB L'IMPULS D'AQUESTS ANYS ES VA PASSAR D'UNA BARCELONA QUE ERA UN CONJUNT DE CASES EMMURALLADES A UN - E isIAAMPLE QUE ES VA ESTENDRE PER TOT EL PLA DE BARCELONA I VA SALTAR. MÉS ENLLà EN UN SOLA GENERACIÓ. EL SEGON GRAN IMPULS QUE VA REBRE BARCELONA PER CONVERTIR—SE EN UNA CIUTAT MODERNA VA SER L'EXPOSICIÓ DEL 29. D'AQUESTA EXPOSICIÓ HEM REBUT LA URBANITZACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC I LA PLACA ESPANYA, EL METRO I L' HERèNCIA DE LA PRIMERA GRAN ONADA D'IMMIGRACIÓ DEL SEGLE, QUE SI D'UNA BANDA VA PRODUIR GREUS PROBLEMES D'HABITATGE, D'ALTRA VA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 :Y44 —11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONSTITUIR UN I1PORTANTíSSIM ELEMENT DE RENOVACI6 DE LA NOSTRA POBLACI6, QUE JA MOSTRAVA UNA CLARA TENDèNCIA A L'ENVELLIMENT. AQUESTA BARCELONA . QUE VA SO.P,TIR DE L'EXPOSICIó DELS 29, LA BARCELONA DELS ANYS TREINTA, JA VA MANIFESTAR LA SEVA VOCACI6 DE CAPITALITAT, JA VA SER Pr CAPDïtiANTERA DE LA INNOVACI6 CULTURAL L'IMPACTE QUE VA PRODUIR EL PAVELL6 MIES VAN DER ROHE —LA RECONSTRUCCI6 DEL QUAL INAUGURAREM AQUEST ANY— VENIA AFAVORIT PEL NUCLI D'ARQUITECTES RACIONALISTES QUE EN AQUELLS ANYS ES VA CONSTITUIR A BARCELONA, EL GATPAC, AVUI PODEM CONTEMPLAR L'HERèNCIA D'AQUELLS HOMES A LES OBRES DE SERT CASA BLOC, DISPENSARI ANTITUBERCULOS, Lfr CASA DEL CARRER MUNTANER— FELIÇMENT RETROBADA A LA FUNDACI0 MIRóe NO OBLIDEM TAMPOC QUE LE CORBUSIER VA FER PER LA GENERALITAT EL PLá MACIá. D'ORDENAC.I6 'DE L'AREA DE BARCELONA, INCLOENT LA CIUTAT DE REPOS . I VACANCES DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �,: luz • • )a -12- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació GAVA Ref. : CASTELLDEFELS . J^ v^N^ ^ ^ ,^ ^s ^-^^^^ S ^ ^.^ o %^ ^^ ^^SM os) NDv e ^^ . f ^ ^ ^^ Jc PP^' {^l E:^l ^ ^ ^ ^^^v^^ ^ 1^ D-11. A^NS NçE PENSO QUE A HORES D'ARA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT FER UN PAPER SEMBLANT, VOLUNTATS I D'ENERGIES. DE CATALITZADOR DE AL4 A1-491A'0-57 RECORDARAN VOSTèS QUE LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VENIR A LA CAMERA DE COMERÇ PER PARLAR DELS JOCS OLIMPICS AME JOAN? MAS CANTI HI HAVIA UNA TRENTENA D'EMPRESARIS. EN EL MOMENT D'ENTRAR JA VAIG TENIR OP L'IMPRESSIó QUE TENIA UN ARGUMENT DOEBb65 QUE NO L'HAVIA PENSAT I QUE ERA QUE CENT ANYS ABANS, M ÉS, ANY MENYS L'ALCALDE RIUS I TAULET ANY De áLTTTT TTT # REUNIT ALS MUNTADES I A TOTS ELS GRANS HOMES D'EMPRESA D'AQUELLA ÉPOCA PER DIR-LOS APROXIMADAMENT; "SENYORS, HAN DE DONAR SUPORT AL PROJECTE DE L'EXPOSICI6 UNIVERSAL DEL 88". I AIX6 VA SUCCEIR, I NO DISCUTIREM EL MES O QUIN VA SER L'ANY EXACTAMENT, PERO ERA APROXIMADAMENT CENT ANYS ABANS DEL MOMENT EN EL QUE EN JOAN MAS CANTI I JO ENTRAVEM A LA CAMERA DE COMERÇ. I EFECTIVAMENT AQUEST ARGUMENT ELS IMPRESIONà I VA ACABAR, NO DIC Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DE CONVEtvCER-LOS PERQUE JA ^p P �–13– Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : N'ESTAVEN ABANS, PER6, D'ALGUNA FORMA, ES VAII DESVETLLAR UNA BONA DISPOSICIó QUE HI ERA, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT, I QUE DESPRèS AMB CARLOS FERRER ¿-cof00 wo0ES -ans- as De reS SALAT HA TINGUT UN REFLEX ESPLèNDID EN EL TERRENY MATERIAL I DELS NúMEROS. PER AIXó DIC AQUí QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA-TENSIó SOCIAL PRèVIA, UNA TENSIó CULTURAL PRéVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR –SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE EST BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER–HO, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. NORD–SUD VOLDRIA PARLAR ARA UNA MICA DEL FUTUR DE BARCELONA –TAMBE DEL FUTUR DE CATALUNYA – A L'HORA D'EUROPA. ARA, MES QUE MAI, PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMà ÉS UNA CATALUNYA EUROPEA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ¿COM ES VEU AIXò DES DE. BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS .QUE LA INTEGRACIó EXIGEIX. PER A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PR.CTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTIó. VOSTÉS EN Sal TESTIMONIS D'EXCEPCIó. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECíFIC D'UNA .MPLIA ZONA GEOGR.FICA TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR CON EL NORD DEL SUD, EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINGUT UN EXIT MOLT NOTABLE, NO A, ÉS UNA REGIO DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, n`^i NV V" r/ ^ tLV A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULOUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC ROSSELLó I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA, n `/4 "C LA INCORPORACIó D'ESPANYA A ECONòMICA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • e'Ç LA COMUNITAT EUROPEA. PRODUIR. UN RADICAL CANVI �a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIò PASSARá, HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER UNA ZONA DE PAS. I UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EN EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA BUSSINES WEEK DE LA SETMANA PASSADA, ES CLASSIFICAVA ENTRE LES REGIONS EUROPEES QUE E T AN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. AQUI ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRòPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIò EUROPEA EN TRANSFORMACIò. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS/ UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIò UNIVERSITàRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. JO SÉ QUE CAP PíiBLIC COM VOSTÉS, CAP LLOC COM AQUESTA CASA ÉS MÉS ADIENT PER FER ARRIBAR AQUEST MISSATGE. JO ELS VULL DEMANAR EL SEU AJUT, L'EMPENTA QUE AQUESTA CASA, HA DEMOSTRAT DURAN ^1 TOTA LA SEVA Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL -15Ref: : �L' -16- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació HISTERIA PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU DE SITUAR A BARCELONA AL LLOC QUE LI CORRESPON EN EL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. VULL FER ESPECIAL ESMENT DE LA IMPORTANCIA QUE TÉ PER BARCELONA ACONSEGUIR QUE EL NOSTRE AEROPORT SIGUI UTILITZAT PER TOTA AQUESTA REGIó COM A ENLLAÇ DE VOLS INTERNACIONALS, ESPECIALMENT CAP A AMÉRICA I -AFRICA. EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AERIES VOSTES HO SABEN PERFECTAMENT° HA TRASTOCAT GREUMENT EL PAPER DE PORTA D'ESPANYA, DE TOTA LA PENINSULA, QUE EL PORT DE BARCELONA HAVIA REPRESENTAT EN L'EPOCA MODERNA. ARA, AQUEST ROL L'HA ASSUMIT L'AEROPORT DE MADRID D'UNA MANERA GAIRABE HEGEMONICA I RECUPERAR EL PROTAGONISME DE BARCELONA EN AQUEST TERRENY ÉS UN REPTE EXTRAORDINARI. PER ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU LA CONSOLIDACIO D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS ENTRE BARCELONA I EL SUD DE FRANÇA ES FONAMENTAL. ,/4 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL G±o e MV1.‹I J �Ajuntament de Barcelona -17- Gabinet de Comunicació Ref.: SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ÉS, JUNTAMENT AMB EL PAíS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITJANES QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ÉS BARCELONA I LA SEVA àREA. A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS TENEN ENTRE 5000 I 10000 50 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 2 .0000 I 50000, 7 ENTRE 100000 1 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS 500000 8 ENTRE 50000 1100000, DE MIG MILI6 D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTeN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERE) TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL POT �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18— EL SISTEMA CATALà DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CIUTATS, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARI SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTI BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR—SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA L1NIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I W(Yik QUE PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLACAR AMB LA VALL DEL PO A ITILIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALI LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA • INDUSTRIAL M É S IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 O 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �♦ Ajuntament de Barcelona -19- Gabinet de Comunicació Ref.: NOSTRE CONTINENT. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXIÓ ENTORN DEL CARàCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXISTèNCIA D'UNA REA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN REA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI T S °B- CATALUNYA. AQUí, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REALITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, DE SANTA COLOMA, O DE BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCI6 TRADICIONAL DE LA BARCELONA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCI6 QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. RECONEIXEMENT DE LA MÉS EVIDENT, L'EXISTèNCIA D'UNA EL CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACI6 UNàNIM. CATALUNYA HA DE CON è IXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• , h Ajuntament de Barcelona -20- Gabinet de Comunicació Ref. : I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACI6 EUROPEA. AIXò ÉS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONí. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBà IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HIST¿RICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR in-110WA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE ÉS BO PER A BARCELONA I LA SEVA REA ÉS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I ABSORBENT ÉS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPONENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRàFIC DE L' àREA EST PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —21— TENDéNCIA CANVII. L'ESPAI FíSIC DE L'àREA ESTA ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACIó URBANíSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMí DE LA RECONSTRUCCIó, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANíSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICIó D'UN MOTOR. ACTUACIONS METROPOLITANES VULL ATURAR—ME UNA MICA EN LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIó DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMà. ABANS, PERò, RECORDARÉ QUE RECENTMENT HEM POGUT DESENCALLAR AMB L'ADMINISTRACIó CENTRAL ELS CONVENIS NECESSARIS PER FER UN SEGUIT Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —22— D'OBRES INDISPENSABLES PERQUÉ AQUESTA CIUTAT METROPOLITANA PUGUI FUNCIONAR. EFECTIVAMENT, HEM TINGUT OCASIó D'EXPLICAR AMB DETALL AL MINISTRE D'OBRES PúBLIQUES QUINA ÉS LA REALITAT DE LA NOSTRA XARXA VIàRIA ARTERIAL, DE LES NOSTRES COSTES, DE LES NOSTRES PRIORITATS URBANïSTIQUES. HAIG DE DIR QUE EL MINISTRE VA ESTAR iT RECEPTIU, TOT I QUE, AL MEU ENTENDRE, NO S'ACABA DE VEURE QUE LES NECESSITATS SóN ABSOLUTAMENT VITALS, HI HAGI JOCS OLïMPICS O NO. TAMBÉ HEM ACONSEGUIT DESENCALLAR EL CONVENI AMB RENFE PER A L'AIXECAMENT DE LES VIES DEL POBLE NOU, QUE VAM FIRMAR LA SETMANA PASADA I QUE ÉS IMPORTANTíSSIM PER A LA REHABILITACIó D'AQUEST BARRI I PER A LA FESOMIA DE TOTA LA CIUTAT, COM VEUREM MÉS ENDEVANT. LA BARCELONA DE L'ANY 2000, 0 PER FER SERVIR UNA DATA MÉS SIMBóLICA PER NOSALTRES, LA DE 1992, NO PERTANY AL MóN DE LA PROSPECTIVA FICCIó. SER PRODUCTE EXP. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �.7r Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —23— D'UNES ACTUACIONS, D'UNS PROJECTES QUE JA ESTAN EN MARXA, QUE PODEN COMENÇAR A VEURE. COMENÇARÉ PEL MASSiS DE COLLSEROLA. COLLSEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GrOGRàFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLSEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE TÉ LA CIUTAT METROPOLITANA ÉS TRANSFORMAR—LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE ES VEIEN SEPARADES PEL MASSíS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITà ÉS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARíTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU QUE CAL NO VEURE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -24- UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACIò URBANA, DE LIMITAR—LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACIò LLIGADA A LA VILA OLíMPICA. ES TOT AIXò, PERò ÉS MOLT MES, I EL FUTUR DE CATAI. (UNYA HI ESTà IMPLICAT. AQUESTA OPERACIò IMPLICA RECUPERAR LA CONDICIò DEL PORT DE BARCELONA COM A. PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICA.CIò INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXIò (AEROPORT, AMPLIACIò DEL PORT, ETC). LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURARà, D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL HI HAURA LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA. IMPLICARà QUE PER PRIMERA VEGADA L'EIXAMPLE ESTARà CONNECTAT DIRECTAMENT AMB EL MAR. ES PODRà ANAR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -25- CAMINANT DES DE LA SAGRADA FAMíLIA, PER EXEMPLE, A LA PLATJA EN :%0 i MINUTS. I D'ALTRA BANDA COMPENSAR LA TENDéNCIA DEL CREIXEMENT DE BARCELONA CAP A PONENT, TORNANT A ESTABLIR LES POLARITATS URBANES QUE PREVEIA EL PLA CERDà. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLSEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITá, PASSAR DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACI6 DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRI. LA CONNEXI6 ENTRE LA CAPITAL I LA RESTA DEL TERRITORI, A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT„ • UN ALTRE PROJECTE FONAMENTAL PER AL FUTUR DE BARCELONA ÉS EL PLA D'ACTUACI6 A LA CIUTAT VELLA. AQUEST PLA ÉS UNA ACTUACI6 INTEGRAL QUE S'OCUPARà DELS ASPECTES DE SEGURETAT, SOCIALS, SANITARIS I URBANíSTICS. HEM VOLGUT DONAR A AQUEST PLA LA RELLEVàNCIA QUE ÉS MEREIX I HEM POSAT AL SEU FRONT UN REGIDOR, AMB RANG DE TINENT D'ALCALDE, AMB DEDICACIó EXCLUSIVA, QUE ÉS PAU CERNUDA, UN GRAN CONEIXEDOR DE LA ZONA. Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �S V Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -26- L'ASPECTE MÉS SINGULAR D'AQUEST PLA ÉS POTSER L'ACTUACI6 URBANíSTICA, 'QUE MALGRAT NO HAVER OBTINGUT LA DECLARACIO D'AREA DE REHABILITACIO INTEGRADA, ARI, PER PART DE LA GENERALITAT S'EXECUTARà A BASE DE DIFERENTS PLANS ESPECIALS.LA FINANCIACI6 POT ARRIBAR PER DIFERENTS CANALS, PRIVATS I PaBLICS, CATALANS I NO CATALANS, ESPANYOLS O ESTRANGERS. LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA ÉS UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA PENDENT. LA CIUTAT VELLA FS DE FET LA MARE D'AQUESTA BARCELONA QUE HEM VIST EIXAMPLAR-SE EN EL BARRER SEGLE. ES TAMBÉ LA MARE DE LA BARCELONA MODERNA, EFICIENT I AGRADABLE QUE VOLEM PER AL FUTUR. PER TANT ÉS UNA MICA EL NOSTRE DEURE DE FILLS NO jj ,^^^ t.i•1^ íl iJ L ABANDONAR LA CIUTAT VELLA AL PROCÉS DE DEGRADACI6 QUE ESTA PATINT. QUE, A MES S'ACCELERA A MIDA QUE PASSA EL TEMPS SENSE QUE-S'HI ACTUï. LA SITUACI6 DE CIUTAT VELLA FA QUE DINS EL PLA D'ACTUACI6 DEL DISTRICTE, PRESENTAT EN EL CONSELL PLENARI DEL 27 DE DESEMBRE, ES CONTEMPLI UNA COORDINACI6 POLICIAL QUE ITtPLICARà LA RELITZACI6 D'UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— PROGRAMA PERMANENT D'ACTUACIONS CONJUNTES ENTRE EL COS SUPERIOR DE POLICIA, LA POLICIA NACIONAL I LA GUàRDIA URBANA. LA REFORMA DEL MODEL DE PATRULLES I DEL DESPLEGAMENT POLICIAL, LA REALITZACIó SISTEMATICA D'OPERACIONS ESPECIALS I LA INCORPORACI6 D'UNA BASE SE DADES SóN ALTRES DE LES ACTUACIONS QUE ES CONTEMPLEN DINS EL PLA D'ACTUACI6 DE CIUTAT VELLA. LLIGAT AMB AQUESTA ACTUACI6 INTEGRADA A LA CIUTAT VELLA TENIM LA INTENCI6 DE AJUDAR AL PORT DE BARCELONA A PROMOURE AL PORT VELL COM A ZONA DE LLEURE. AIXó ESTARA RELACIONAT AME L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL MOLL DE BOSCH I ALSINA I LA SEVA CONNEXI6 AMB EL CINTUR6 LITORAL. TOTES AQUESTES ACTUACIONES CONFIGUREN, DONCS, UNA CIUTAT REEOUILIBRADA URBANíSTICAMENT, BEN CONNECTADA AME EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA, CONDICIO QUE ÉS, D'ALTRA BANDA,INDISPENSABLE PER LLIGAR BARCELONA I CATALUNYA AL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- AMÉRICA. LLATINA LA PROJECCIè INTERNACIONAL DE BARCELONA, PERè, NO S'ESGOTA AMB LA SEVA VOCACI6 EUROPEA. AQUEST úLTIM ANY HEM ASSISTIT A UN REVIFAMENT DE L'INTERèS DE BARCELONA PELS PAÏSOS D'AMèRICA LLATINA. TAMBÉ EN AQUEST PUNT LA HISTE. RIA DE LA CAMBRA REFORÇA I CONFIRMA LES MEVES PARAULES. ELS HOMES DELS ANYS 1880 QUE VAN FUNDAR AQUESTA CASA CONEIXIEN MOLT BÉ LA IMPORTàNCIA DE LES AMÉRIQUES. I NO TAN SOLS PER MOTIUS COMERCIALS. MOLTS D'ELLS HI HAVIEN VISCUT, O BE EREN FILLS O NETS DE FAMíLIES CRIOLLES. BARCELONA ÉS TAMBÉ LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS IMPORTANT POBLACI6 ORIUNDA D'AMÉRICA LLATINA, BARCELONA HA DE DESCOBRIR L'IMMENS ATRACTIU POTENCIAL QUE LA CIUTAT TE PEP. ALS POBLES D'ALLà. HI HA MOLTS I MOLTS EXPORTADORS QUE TREBALLEN A TRAVERS DE ROTTERDAM O LONDRES I QUE SI ENS CONEIXESSIN MILLOR, SENSE CAP MENA DE DUBTE UTILITZARÍEN EL NOSTRE PORT COM A PORT D'ENTRADA A EUROPA, PER RAONS IDIOMáTIQUES, DE SIMILITUD DE COSTUMS, D'ESTRUCTURES Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �".074k Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JURiDIQUES.... ES TRACTA QUE ENS SABEM FER CONEIXER I, NATURALMENT, FER QUE ELS NOSTRES SERVEIS SIGUIN PROU EFICI ENTS PER FER —NOS COMPETITIUS DE DEBE AMB ELS PORT S NORDEUROPEUS. AQUEST ÉS EL SENTIT QUE TENEN LES VISITES DEL PR ESIDENT DE MEXIC, DEL PRESIDENT DE L'URUGUAY I LA M E S RECENT, PRIVADA, DEL MINISTRE IGLESIAS, UN E NAMORAT DE BARCELONA. EM. PODREU DIR QUE L'ACTUAL SITUACIó DE L'ENDEUTAMENT D'AQUELLS PASOS NO FA GENS ATRACTIU EL RISC D'INTESIFICAR — NE LES RELACIONS. PERE CREC QUE UNA VISIS A LLARG TERMINI HA DE SER NECESS à RIAMENT OPTIMISTA I CONSTATAR L'IMPORTANTíSSIM PAPER QUE AMÉRICA LLATINA HA DE JUGAR EN EL MóN DEL FUTUR. FINAL VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'A.LLE QUE ESPEREM PER AL FUTUR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 9 — Ref.: �.a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FA UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MFS PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT. DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó E CONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE SóN ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE LA MATEIXA MANERA SALUDO LA INICIATIVA DE LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL -30Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAMERA DE CONSTITUIR UN SERVEI DE CREACI6 DE NOVES EMPRESES, QUE, D'ALTRA BANDA, COL.LABORA ESTRETAMENT AMB LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL DE L'AJUNTAMENT. PENSO, DONCS, QUE UNA VEGADA MÉS BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIONS EMPRENDRAN AMB AVANTATGE EL CAME DEL REDREÇAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I HEM CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUi VULL ANIMAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PERQUE SEGUEIXI MOLTS ANYS MÉS COM A CAPDAVANTERA DE L'ACTIVITAT DE LA CIUTAT, DEL PAIS. BARCELONA NO US FALLARà, EN PODEU ESTAR SEGURS, EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA ÉS RADICALMENT ATRACTIU. FA UNES SETMANES, EN UN DIARI D'AQUESTA CIUTAT, UN ARQUITECTE BRITàNIC QUE FA MOLTS ANYS QUE VIU ENTRE NOSALTRES AFIRMAVA QUE NO HI HA UNA ALTRA CAPITAL AL MóN ON Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ES REGISTRI UNA.SITUACI6 DE CREATIVITAT COM LA —31— Ref.: �1111 * Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: -32- QUE VIVIM ARA MATEIX AQUí. APROXIMADAMENT EL MATEIX ÉS EL QUE DEIA UN ESCULTOR NORDAMERICà QUE ESTA FENT UNA OBRA, DESINTERESSADAMENT, PER AL PARC PEGASO. NO ES TRACTA D'OPINIONS AïLLADES. BARCELONA EST EN UN MOMENT DOLÇ DE CREACIò, DE VITALITAT, D'INTERCANVI QUE TÉ UN RECONEIXEMENT MOLT SUPERIOR MÉS ENLLà DE LES NOSTRES FRONTERES QUE A LA PRòPIA CIUTAT. BARCELONA ESTà EMERGINT. S'HA PRODUÏT JA UN FENOMEN VISIBLE DE RETROBAMENT DE LA CIUTAT PER PART DELS CIUTADANS I UN REVIFAMENT DE L'ORGULL DELS BARCELONINS. ES UN FENòMEN POSITIU, QUE HA ESTAT AMPLI, PLURAL, SENSE RESERVES. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3908 Title A name given to the resource Sessió sobre "Història i Prospectiva" / Conferència dins el Programa Commemoratiu del Centenari de la Cambra de Comerç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Comerç Història Sociologia Model social Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1600/0000000763.pdf f9dd8de905eda4956fc61f96fad9f2c6 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Catalunya i els bascos canvien l'Estatut, canviarà el sistema espanyol Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Espanya Model social Acció política Federalisme Euroregió Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1617/0000000778.pdf cf72ce9907938a75cdb39279351c52e3 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si España no cambia llegarà la desafección de Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Finançament Catalunya Espanya Identitat col·lectiva Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1599/0000000762.pdf 5c2c06f3b9e3f24e5d29087c1ae09ca7 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si esto sale bien hay para 25 años pero nunca cerraremos el modelo de Estado Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Ramírez, Pedro J. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Constitució Catalunya Espanya plural Identitat col·lectiva Finançament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1610/0000000771.pdf beaceb460a9e1385fa8480f10e54dcfd PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si fracassa l'Estatut, fracassa Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes