46 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf 77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26 PDF Text Text ;ca - ^^ ^\ ^^^ ^ Avui és un dia important per a la nostra ciutat. La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya, suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya. Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la seva vida pública. La participació gremial en el Consell de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat. ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial. Però, si la història, el nostre passat, ha de ser en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com �2) la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics. Es per això que deia que el nostre present ha d'anar configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones, de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs, la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta - iniciativa, i els meus millors desigs. Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con tribució fiscal important per al nostre País en moments difí cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que suggereixin els vostres representants per tal que les accions públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat. El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del �3) comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me nudes que poden semblar insignificants, però que com la his tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen un pes específic i una projecció política que va més enllà dels nostres límits territorials. Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin, en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu suport. Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de pal.liar els efectes negatius que Vs I/derivavencom es el cas de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot en els espais més recollits, pugui ser progressivament una realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís i demanem també que continuï aquesta col.laboració. Al començament feia referència a la importància que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor, �4) com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració entre la Casa de la Ciutat i la Confederació. Per últim, voldria expressar-los els meus millors desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec tiva. ^ t & ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ (' C1W ' /N 11,)~44,1 l 177 /¿.4 Lb(~- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3880 Title A name given to the resource Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Acció política Model social Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4 PDF Text Text ^^ OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES. POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI COS. ^--^+ LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES; QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA- �ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE 1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227 JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS. EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA S- cR i PC ON is G- UNA Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis' az !VAS' AN11 GU/ VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE VI 2oc Y /1J- 0 C/J Y t-U e W( nO ie Dz LA FACULTAD DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA, NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS. ^-^ CLZ al-V CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j �NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN ESPAÑA. PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL Y MJ.1W . NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES; MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES TOS FINALES DEL SIGLO XX. AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS, REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S DOCE PAISES QUE RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA r -y Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI. ~~ ^,• ^y F,- FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN ALGO NO �• 4. CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE TE ESPAÑOL. SI, ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS, , GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA, RUSIA HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900, EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE - t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO PRIVADO. LA SE CELEBRARON LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS. / f( LA C.6u BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr wM L-.. ho) wDa- i .M17o2iD a ^ Ç-' ^^ ► i^. y' ¡. ^'^^^^.^ ^ ^' y) "^:¡. ^.^. %i ^5, ^^ .^ ./^ . ii^►r,^'.i^. ii1. / /^: ^" !:^'í í F /: DP4Mis-nsm-,) í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^ / PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS, EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS, ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD. LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1 CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE CISAMENTE EN LA CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE I' ,'-í / �5. MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS. LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES, LOS PRIMEROS QUE DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE MI, 0i3U l_Q\ICjA ic, jjAqb AL CoMo M Zk -YYZRA+vD , eL M y2 ou "M 'iC pzSTZ UI fz1luo EN a ueR 0n` cC^ �6. NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50 METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931, MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN. NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE. A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992. EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA �7. PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS, DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992. EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992 DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD RIAMENTE EN LAS DE CONCEDER LOS JUEGOS DEL 92, A BARCELONA. , L® cUM?16,01 , EX •TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? 5 Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE �( 8: ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA. ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992. PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL. BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD ESPAÑOLA. �9. CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE 50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES, NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI "-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS. CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV. Pes, ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992. EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM- �10. PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA, PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976. j _ c MD EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE, CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA, EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0. ►M - ES A roh RI A S IDirh ¡ IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN �11 . MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—' ((N TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO. EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000 METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS nrchs 1>e DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC. ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO, �12. DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES, Y DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO. A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR AMPLIAS VIAS DE COMUNICACIÓN, LIS SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI"" PU t U CAS, Cc ie Ls TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL, EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES "CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL "MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA" LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR. �13. r Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú cákYdR Cioni CicLtS vtJ ` ►^ t^^ Ui C~IS.UIThT LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI –DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y a, CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA, AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA, EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ, DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS. �14. EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO. C ‘i ^ ----^ ,.^^. QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO t ^ UN occim cc^nl .'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1 NAL, HACE ".LIBERAR í^S TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR el. /21.1)f3 ps u\ GA`hl 0E NtA,t1 CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO. PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER VAN A V A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO A TODA LA CIUDAD. NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA �15. COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA, Ztl rÍ ►: a" ^! a►: 3̀ , ^.• . ,.^ü•% ^ ^.^ íi Í E . . .. i ^ .... 10301. i•,V/i _ 4 QUE DOTARÁN AL BARRIO DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU PREPARACIÓN. NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS, MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO �16 . SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU LAR ATENCIÓN. PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO, TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO. EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS. �17. OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR", EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS. COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS, SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER. DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE, SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE. CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE �18. POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA CAR L/ CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20 OCASIÓN EN QUE ' C LA UNANI MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS, SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA COSA OLIMPICA. LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO. LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE, EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO, LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS VEO EN ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO. �19. LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR, AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR. DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA. AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO. CdMv G.51"&„ NUESTRA GENERACIÓN LA QUE NOS SEGUIRÁ, JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLIMPICOS3LA PROPIA ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO �M 1300) MASA DEL I4 PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE, UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE NO DESARROLLO.` 20. LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS. LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS: SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN �TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR— 4 1»- SE) SE EN UNA TAREA QUE "`"' (CAPAZ DE E USIAS MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS (1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE NUESTRO PAIS. OSCD"¿-5 A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA— , CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI— COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES. �Z Me( Zo l991.5 22. Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS CIUDADES. PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO; ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151 MILLONES DE PESETAS EN 1983 -h6► PUESTO de ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO �23. CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN FALISMOS NI LIGEREZAS. k^ .X ‘ ' ^ AS uN ii i p► 0 aC v INN at . EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN TODOS LOS ÓRDENES. 6t 5 b = 1, ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI DO REVELADORES. PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992. SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU- �24. BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES, EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA, COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO. UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE 1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR TICIPAR. EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS. ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS. �Q223/.^7:2 22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22 '^uoaaa^2^ ^^ 7 poa? 2L?? "TP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3881 Title A name given to the resource Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Academia Olímpica Española, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Relacions Internacionals Espanya Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Catalunya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf 210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f PDF Text Text Governar una ciutat no és tan sols gestionar uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles polítiques que estan d'acord amb les demandes ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera estreta, política i administració, e ficàcia en la prestació dels serveis diaris i aprofundiment de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que sorgeixen de la concentració urbana. Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps: la tendència a un increment de la delinqüencia, l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions. �F La preocupació per aquesta problemàtica de la seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades des de mitjan 1983 per a establir, en el marc de les competències que tenim atribuïdes, unes actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i que varen culminar el desembre d'aquell mateix any amb la constitució de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana. En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora, existia una plena consciència de la complexitat i novetat en alguns casos dels problemes plantejats, que no admetien respostes simplistes, ni molt menys fonamentades en criteris purament especulatius. Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el necessari distanciament respecte de la incidència de la gestió administrativa quotidiana. �4. La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més un paper pilot que es concreta en un nou tarannà sobre el tractament dels problemes de la seguretat. L'experiència oberta per la constitució del Consell de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris. Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix un sistema de prioritats que socialment i políticament han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes. Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat que produeix. En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic. �5. Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva. Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i estrangers,... Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps. Però també persegueix la participació ciutadana en un marc ampliament representatiu. El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració voluntària, és veritat. Però també es veritat que les absències o la dimissió de responsabilitats en una �3. Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades en els seus corresponents informes, materialitzaran la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions i la seva adequació en el temps i als recursos de les diverses administracions. Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les alternatives que es formulen, refusen les solucions esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un esforç d'investigació social sense presendents a Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals. Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un punt important de sortida que estableix els aspectes bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita sense dubte important, dins d'une experiència ja en curs. �6. qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen amparar-se en certs projectes no gens definits o en propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació. A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han de preocupar més les qüestions de fons que no pas les de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en general han d'anar orientades a donar resposta a les demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria. Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin- gut la elaboració de les propostes dels informes, als qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi vament uns resultats satisfactoris. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3882 Title A name given to the resource Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf 1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b PDF Text Text L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en y changeant 1'environnement. Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle. Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu. Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent. Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources, on risque de courir un grave danger : L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer, et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement. Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut �actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel. Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet accroissement économique a été le secteur industriel. Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981 par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé. Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau. Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures. Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique. A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale. Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes. �Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée. L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire. En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements. Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin méme. Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen", appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des formes de vie correspondant au modèle consommateur. De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer la population en tant qu'une ressource de base pour le développement, à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur. Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens, aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession et avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays en cours de développement qui voient un très considérable secteur des citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom -breus oc, ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre �propice un développement autonome qui préte une plus grande attention à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée. Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays sont attraits par les formes de vie de consommation, y contribuant de si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com ou le tourisme. Cette tendance tombe dans le -municatosle, intérscomeaux, sens de primer l'usage des technologies impor- tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin. Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous -dévelopmnt. I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele. Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont été traitées prudemment tout au long de l'histoire. L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement, nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il existe le risque de ruptures graves à moyen terme. L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses. �Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions. A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées. Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société. Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les mesures d'assainissement de l'environnement. I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet sont les suivants : - La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées pour les ressources. - Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire. - L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le champ de protection de l'ambiance. - La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel. - La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie extérieurs. - L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au démembrement centrifuge favorisé par les tensions zone. politiques de la �- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre les pays du bassin. A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement. J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport. Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche. Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus il y a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle. Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA. Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire. La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en est une preuve. Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus difficile. C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder l'environnement. �Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de surveillance et de controle des différentes versées dans la mer. Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé -nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes et aux éxigences du changement. J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen. La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel. La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique de développement. Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures. La planification du développement et la protection de l'ambiance moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de 1'autre. Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les �problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie. La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité. Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu. Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire. Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3884 Title A name given to the resource Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marsella, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Medi ambient Indústria Economia Turisme Model social Acció política Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf 8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5 PDF Text Text ^ ^^' ^^^^ ^ ^^^^=^a ' ^^ ' ^ ^^^^^^^N^ -_ ' ____-Barceloná is the second largest city in Bpain. Its . population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of ' ' a' about 3.100.00^ over area of 476 souare 4iIometres. ^ Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f ep CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region ' the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea of Soain. ` ^^ . Catalonia ' ' is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater | \ than 10.000 oeooie. T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn tne Mediterrane^n Basin. Barcelbna ` was the first olace in Soain ^o exoerience the Industrial Reyolution, latec'^ecame a p re^omin^ntly financial an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e ^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed peo^ le , we have a high density of research centers and aaove a^l, we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of ^ioht ^or renovation and ^rooress. ^ ' �Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano . to . ' 6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e now linke are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty five minute flioht from Ibiza, Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of the South. To a Germen. or Bwedish eve ' e for • instance ' Barce l ona is sou^thern `ed M terraheancity. i For most Spaniards, on the dther rand, B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial, • trustwortny.• We wart to sdvantage of this orivileoed p osition to •act as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas • reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r an^ Soanis^ ^ne • 'don ^+^storv ^ ^ = ^ata`o^ia Sar^elona an^ have al*a ys - dcor w:icn was o p en to new . orth and losen to ne ídeas comind =rc^. 31:4atn' are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as is the States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC. S oa i n, as tne States was for Eurooean deople. ove south p f c rehce , doors t" great Sc:tnern famices in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^ ^e r French oeooIe wno becae Catalans,Just as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later. Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_ the wcst •o.f which is the Cite p f Barcelona. '- he reaI ° �scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the strict boundaries of theMetropolitan Prea. The sbecific authprity for the promotion, management and of -urdan planning and service producticn execution is the "Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan planning ano oroviding services, another imoortant function of the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds: ^e d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration, ano financiaI aid. The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of Barcelona l :d ¡p f t^a^ budget. arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting • Barcelona as the host ofthis year`s meeting, Spain, Càtalonia ^o1itical recent years, and Barcelona have w i tnesseC ityoortant and social changes. We have unerdore orp c ess of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia, together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which most strong l y feel their regional ïoentit i es' lt is time to give :N4ow it is time to contin:e that orocess. the degree of self gove rn^e nt that moóern cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB. ^ During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne �Fellows will see what we have done and what we ave not; what we wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona. The program of the Conference deals with a broad spectrum of issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban renewal oroJects, coastline developments and port poiicy. The orogram also includes some tours that,I hooe, will give the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing hère. is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona ano a Fellow, to qive my warmest wel6ome • to the 15th Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc arl the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine. ^he H,:eon ^ e of Barcelona are very pehind aII forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy• uroan design and reindustrialization, with a focus on nih technoIogy, city. an the. improvement of the quality in thíS �TFie 1992 Glymcic Lames p lace i n . Barceloria: sei, ve which i have no doubt wi ï:. ta:<e • us a oint of reference in our ai,r, reach those. c7oals. ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1 ^ corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us, cEt to know 'us arid put your trust in us. " _cual Maraca:i l i Mira. Mayor or Barcelona ano,' 5 President of the CLt �° . . PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th. ' 19^1. He is màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3) ' ^ and a ^boy(^). de He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad ` Barcelona (1965),^ were he was a ^rominent le^der of underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e ^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h. From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^ works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and values. ^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the founders of the Catalan Socielist Partv (PSC). In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative ` reform. When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense, ^ in November 1982, Paso^al Maragall succee^eó ^im and was ^ ` reelected Mayor in 1983 . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3886 Title A name given to the resource 15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona) Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf 70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff PDF Text Text TEXT DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SOPAR DEL CLUB LIBERAL. La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985. �APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.' FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE �LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA. I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA. NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS. EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA 2 �POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE LA CONVIVèNCIA POLÍTICA. D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1 SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I, QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS. EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB 3 �LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA- PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR. EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS. VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN HEREU MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE 4 �ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5 COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS, ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL, EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN INTERIORITZADES. LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT 5 �I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS. PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC. PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL NIVELL CONSTITUCIONAL I JURÍDIC COM COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS, EL DELS QUE éS AVUI UNA APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA. 6 EN �SITUACIó A CATALUNYA VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS. I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC. TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT D'AQUESTA CONFERéNCIA. 7 �EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC, RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS CORRESPONENTS. A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA. PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C PROFUNDAMENT LIBERAL, COM EL SOCIALISME CATALà 8 HA �RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA. ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL, EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE L'INTERVENCIONISME. AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA 9 �DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5 DEFINITIVA. QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT. EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA 10 �EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME. EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA MICA D'HISTÒRIA RECENT PER A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES. PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME ARA A REALITATS MéS CONCRETES, COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I EL TARANNA QUE IMPLIQUEN. EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS SUBJECTES POLÍTICS I DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME, ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT, ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC. 11 �TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA. ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ. VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES 12 �PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6. AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL. I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT. 13 �ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT, PERÓ LA REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT. LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT , L'EXALTACIÓ DE LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN UN SISTEMA DEMOCRáTIC. 14 �H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL DOCTOR ROBERT. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT PERMANENT. LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS PENOSOS. M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA 15 �IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE MALLORQUI, EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL. VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA PURESA D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5 CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT? O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O 16 �UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI HO DECIDEIX? éS MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS DE LA POLÍTICA? NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ SOBRE EL FET QUE QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC MANTENEN QUE ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES OPINIONS DIVERSES. NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT. 17 �CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5. EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES PARLA DE LA NECESSITAT D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA. ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES. UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE PREVEU UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER 18 �SI é.S PERTINENT LA PRESENTACIÓ DE RECIIIRS. POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A RECONSIDERAR EL DECRET , PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT. UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES 19 �NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN L'AMBIT DE LA GESTI6. CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A 20 �PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, 65 EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL. HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS 21 �DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACIÓ. LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES SUBSTITUCIONS DE PERSONES. ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I 22 �DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA. LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5. COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT PER MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS 23 �CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS.. EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA CENTRALITZAT. LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL CONTRARI , M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS TRETS DEL NOSTRE SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I HO HE FET DES DE LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL QUE NO HE TRACTAT COM UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES 24 �DIVERSES. ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI AMB UNA GEMEC-. PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT POSITIU5, . ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55 25 �REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ, DIVERSITAT I PLURALISME. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3889 Title A name given to the resource Discurs en el Sopar del Club Liberal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Platja d'Aro, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Liberalisme Política Socialisme Acció política Club Liberal de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències