46 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1057/19861113d_00169.pdf bb07ad2e9b4902254590844be7e62863 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maraqall, a la presentació econòmica de Barcelona Chicago, 13 de novembre 1986 �THANK YOU MR. MOELLER, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A PLEASURE TO BE HERE IN CHICAGO TODAY. BOTH CHICAGO AND BARCELONA SHARE THE MEMORY OF THE GREAT ARCHITECT MIES VAN DER ROHE WHOSE CENTENNIAL YEAR IS ENDING NOW. THE BARCELONA PAVILION AND THE BARCELONA CHAIR WERE HIS FIRST WORLD WIDE KNOWN WORKS, AND IT WAS IN CHICAGO WHEN HE GAVE THE BEST OF HIS CREATIVE MATURITY. I WOULD NOT BE FAIR HAD I NOT RECALLED HIM IN MY FIRST VISIT TO CHICAGO. NOW I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION -MAKING PROCESS. TO BEGIN WITH, I THINK IT IS WORTH BRIEFLY MENTIONING SOMETHING ABOUT THE PRESENT ECONOMIC AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, AS A WHOLE, TO SET THE CONTEXT OF THE DOMESTIC ENVIRONMENT FACING BARCELONA. SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 39 MILION NATIVE CONSUMERS �-3TOGETHER WITH 43 MILLION VISITORS A YEAR WHO SPEND IN EXCESS OF 7 BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S GDP IN 1985 WAS APPROXIMATELY 190 BILLON U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, AND INFLATION IS RUNNING AT 8%. BOTH OF THESE MEASURES BEING EXPECTED TO SHOW FURTHER IMPROVEMENT IN THE NEAR FUTURE. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER �-4° STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND OF THIS YEAR. DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATALANTIC DEFENCE. CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. �-5THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA MADE UP OF 27 MUNICIPAL COUNCILS WITH A COMMON URBAN AUTHORITY: THE METROPOLITAN CORPORATION OF BARCELONA. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE METROPOLITAN AREA, AS A WHOLE, HAS A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN-SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE-CYCLE PROCESS ". �-6- HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �-7BARELY FOUR WEEKS AGO BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: "DISREGARDING WHATEVER MAY HAPPEN NEXT 17 IN LAUSANNE (THAT WAS THE DAY AND CITY WHERE THE OLYMPIC DECISION HAD TO BE TAKEN), THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �-8- IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED LAST YEAR INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �-9MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY WILL BE CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS TO BE A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS L,AST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. AMERICAN INVESTORS HAVE CONSISTENTLY BEEN AMONG CATALONIA'S TOP FIVE FOREIGN INVESTMENT SOURCES AND THEIR PRESENCE HAS BEEN VERY POSITIVE. �-10- NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE METROPOLITAN AREA IS DEVELOPING A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY �DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILAt3LE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. �-12- THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 250 ACRES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE -EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME �-13TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. I'HANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3963 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciatives SA. Empreses d'alta tecnologia: Olivetti, Hewellet Packard, Siemens. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chicago Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Economia Autonomia Competitivitat Barcelona Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a la Graduate School of Design (Harvard) Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986 �IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN, TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS FRUITFUL CAREER. WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF INTEREST. I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER TO THAT QUESTION. URBAN POLICY IN BARCELONA BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER HER BY YOURSELVES'. THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES. THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM �_3_ VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL MONEO. NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6 YEARS. THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN URBAN POLICY. ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A GENERAL PLAN. THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL ACTIVITIES COEXISTED. �-4- THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY, HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY, IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS. BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE PHYSICAL FORM OF THE CITY. HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY. I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA. THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN, IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND "MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS. �-5- BARCELONA, CATALONIA, SPAIN NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD. AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES, THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN, DIFFERENT TO SPANISH. THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA. THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE. A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN. �-6- THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY. I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES. YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP. �-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí. MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50 YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES. I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN. �-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND INDUSTRIALIZATION. CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA, PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH. MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD. THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST �-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP. FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE STILL IS SHELTERING. THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS 1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER. THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY IMPORTANT URBAN PROJECTS. IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER MONTSERRAT: NúRIA. �-10- IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA. THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION, WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP LLUÍS SERT, AS YOU KNOW. LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM, A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT. HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS, CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN. �WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE, BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU. NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY. SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES ORGANITATION. A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH EUROPE AND THE REST OF THE WORLD. HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE? �-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED: "CATALONIA HAS COME BACK HOME ". AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL CULTURES. WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN. I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE. LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED "HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT SURPRISE OF THIS EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO �-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí, MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY. FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES. BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES FORM LONDON TO MILAN. THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN INCREASING CHARACTER OF PASSAGE. �-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN. WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM. MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG CITY. BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE, LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY. �-15- BARCELONA TOWARDS 1992 BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT CENTURY. THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES. THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS I HAD SAID BEFORE. NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE A SIMILAR THRUST. OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY. THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY. �-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL TOWNS BEYOND THE HILLS. BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA. THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS. �-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY, "WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE. BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING SEA. ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND OBVIOUS SOCIAL BENEFITS. BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE. THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA, ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE SEA FROM THE REST OF THE CITY. �-18- THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE SEA. THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES"; SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE". THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION OF PIERS. WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400 ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW �-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND RECEAT:CONAL AREAS. URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS. RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE. THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL TRACKS.. �-20- POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES. THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT, HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE. MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED BUILDINGS AND LAND PLOTS. THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA", OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH �-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT. THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE. AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE REST OF THE CITY. THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY 14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS TERMINAL AND SPORTS FACILITIES. �-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL, SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS; SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS FOLLOWING THE GAMES. I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE "EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE" OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY. �-23- THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND A POPULATION OF 116.738. IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS. BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION. BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY. WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST. THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE POPULATION DENSITY DECLINE. �-24- A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES, ESPECIALLY IN EUROPE. FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY, MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION. CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS. THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES. EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT, UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A �-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE. ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF STAGNATION THEORIES. THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER, MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL. IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS. FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN COMMUNITY, THE COMMON MARKET. �-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES. THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN DUMPING EXPORTS. I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC. "YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100". THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION. WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT. IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS �-27- AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN THE WHOLE OF THE POPULATION IS. IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT PRODUCED YEARLY. A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF CITIES. CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION, FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM. KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE, YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS. �-28BARCELONA AND THE AMERICAS BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT, AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD. BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN RESIDENTS. WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM. �-29A LOOK AT THE YEAR 2000 LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY. CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN. THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME TIME LIVEABLE CITY. WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION, THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION OF EXOTISM. �-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY ANSWERED TO THE CHALLENGE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3964 Title A name given to the resource A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Història Federalisme Relacions Internacionals Infraestructures Europa Barcelona Model social Ciutats Estats Units Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1059/19861121d_00172.pdf 37d9dfa5179e99d1a58c89209ebe4160 PDF Text Text -111.1,11;'1 (11 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Exrm. Sr. Alcalde, Pasqual tlaragall, al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Boston, 21 de novembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Corrainicacw MR MAYOR, DEAR FRJENDS: HAVE EXPRESSED ' MY WORDS FOR A LONG LASTING AND FRUITFUL RELATIONSHIP I CS\ THIS 1101-n“Nr; BETWEEN OUR CITIFS, BOSTON AND BARCELONA. WOULD LIKF TO REVIEW THOSE WISHES NOW, AFTER THIS PLEASANT LUNGH AMONG FRIENDS. BUT LET UF THANK YOU FIRST OF AEL BY THE ATTENTIONS I NAVE RECEIVED AND, ABOVE ALE, BY THE FRJENDSHIP YOU HAVE SHOWN TO ME. TARO ThEM NOT ONLY AS A PERSONAL DEFERENCE TO r I, FUI' AB \N p ulAcn TC THE CITY I NAVE THE HONOR TO TFPRESEITI. NAVE JUST COMPLETED A SHORT TOUR THROUGH THE STATES TO EXPLAIN THE INVESTMENT OPPORTUNITIES THAT BARCELONA CAN OFFER TO AMERICAN INDUSTRY AND FINANCE. THE TRIP HAS BEEN EXTREMELY INTERESTING, AND �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicad() SOMEHOW EZHAUSTIMZ, WE HAVE PURPOSEDLY LEFT BOSTON AS THE LAST STAGE OF OUR TRIP, SO WE COULD FEEL AT HOME AFTER TEN PRESSED DAYS. ANO WE WERE RIGHT. TSE WARMTN ANO FEELING WE HAVE FOUND HERE HAVE NADE UP FOR THE TIRING DAYS WE HAVE JUST PASSED. BARCELONA. IS NOW GETTING READY FOR THE 1992 OLYMPIC CMALLENCE. UF WOULD LIKE YOU TO SHARE WITH US THE OPTIMISTIC CIIMATF, THE VIBRATING MOMENT BARCELONA IS LIVING NOW. THAT 15 WHY I WOULD BE VERY GLAD IF MAYOR FLYNN WOULD COME SOON TO BARCELONA. UF ALSO EXPECT TO COUNT ON BOSTON HELP TO SOLVE SOME OF TSE ORNAN AND TECHNOLOGICAL PROBLEMS WE FACE IN �Ajuntament de Barcelona Ciabinet de Comunicacje) OUR EFFORTS TO GET THE CITY READY FOR THE GANES ANO POR THE YEAR 2000. Y;;ITH MY HOPE OF A BRILLIANT FUTURE FOR BOTH SISTER CITIES AMD TER HAPPINESS OF THEIR PEOPLE, LET ME RAISE MY CU? ANO OFFER MY TOAST TO TER FRIENDSHIP OF BOSTON AND BA':CFLONAp latnÉz991110AA~1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3965 Title A name given to the resource Paraules al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Boston Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Boston Alcaldes Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1060/19861124d_00174.pdf 61764968e8a116c3cbd319a6152a42be PDF Text Text Intervenc Corieren-' l'Exc , c 'ae, Paagual Mara2ali a la erial .onsead 'iva priquez Barcelona, 24 de nave. re de 1986. �2492 CARDENAL SILVA HENRIQUEZ HA .ECI VICARIA DE SOLIDA IDAA, EL PREMIO , EN NOMBRE DE LA T' RTAD PRINCIPE DE ASTURIAS. ARZOBISPADO DE SANTIAGO DE CHILE. DEC:R LA VICA RIAES DECIR CHILE? DERECHOS HUMANOS, PAZ, VIDA. COMO DECIR EL CARDENAL ES HABLAR DE MONSEROR SILVA HENRIÇiUEZ. E- CR COMO AN CE DIEZ AROS LA VICARI:A DE SOLIDARIDAD' , POCOS D T AS DESPUES DEL GOLPE MILITAR, CREO COMITE PRO PAZ CON TODAS LA IG :AS CHILENAS. LA VICARIA DE SOLIDARIDAD HA SIDO Y ES EN ESTOS TRISTES AROS PARA ILE L. PROTECTORA DEL PUEBLO CHILENO. MAS ,-)E UN CUARTODE MILLOS DE PERSONAS HAN SIDO ATENDIDAS POR LA VICAR IA Y SUMAN MAS DE :0.000 SUS INTERVENCI �2•3 JUDICIALES. LOS DETENIDOS Y DESTERRADOS Y SUS FAMILIARES HAN ENCONTRA D PROTE -ION, y LA VICARIA HA DENUNCIADO VALEROSAMENTE LOS CASOS • P TORTURAS Y DE DESAPARICIONES. LA AYUDA HA SIDO MATERIAL, JURÍDICA, MORAL, Y EN SU RECINTO, EN EL QUE TRABAJAN UN CENTENAR DE PERSONAS, TODOS QUE HAN PRECISADO AYUDA Y PROTECCION HAN ENCONTRADO APOYO Y AMISTAD. PARA NOSOTROS FUE ABSOLUTAMENTE 1984 IMPULSAMOS UNA CAMPA1A RE- QUE NATUR 9CUANDO A FINALES DE AYUDA A LOS DETENIDOS Y ADOS POR EL ES. DO DE SITIO Y A SUS FAMILIAS, CAMPANA RECI 10 P APOYO DE LA FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS / CANALIZAR NUESTRA AYUDA A TRAVES DE LA VICARIA .LIDARIDAD. �P NTONC 7'S PUDI M OS VERIFICAR DIRECTAMENTE COMO TODAS LAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y POLITICAS, TODAS LAS FAMILIAS QUE SUFREN LA REPRESION, TODOS LOS SECTORES DEMOC,ATICOS DE CHILE, RECONOCIAN Y SE RECONOCIAN EN LA ACCICN DE L VICARIA DE SOLIDARIDAD. REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA QUE. VISITO CHILE EN DICIEMBRE DE 1984 Y EN MAYO DE 1985 PUDO VISITAR, CON LA AYUDA DE LA VICARIA, LA MAYORIA DE CAMPOS Y LUGARES • DE RELEGACION, DESDE 1 I' , EN EL SUR, HASTA PISAGUA Y ATACAMA EN EL NORTE. L' LA CO,L:A-BOR DE // ANISMOS DE , LID .. T DA n L1 =7 DERECHOS TODAS PARTE: EN ESTOS MOMENTOS QUIERO RECORDAR A DOS PERSONAS QUE •ESTOY SEGURO NOS ACOMPASAN ESPIRITUALMENTE POR SU VINCULACION A �LA VICARIA DE LA SOLIDARIDAD Y POR SU VINCULA„I - ' A ESPAÑA, A CATALUNYA Y A BARCELONA. ME REFIERO AL FUE VICARIO DESIGNADO POR EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. EL ESPA (71 -- DE LA FUENTE, IGNACIO EXPULSADO DE CH E POR LA JUNTA MILITAR HACE AHORA DOS AÑOS Y QUE ACABA DE PUBLICAR UN HERMOSO LIBRO SOBRE LA VICARIA, ETAR O EJECUTIVO DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, EL CHILENO-CATALAN ENRIC PALET CLARAMUNT, BRAZO DERECHO DEL ACTUAL VICARIO, QUE NOS ACOMPAÑA, MONSEÑOR SANTIAGO TAPIA, Y NUESTRO PRIMER INTERLOCUTOR EN SANTIAGO. PERO ELLOS Y TANTOS OTROS HAN PODIDO DE T-7 R, OLLAR SU NARIA LABOR SOLIDARIA POR EL IMPULSO Y APOYO QUE HAN RECIBIDO DEL CONJUNTO DE LA IGLESIA CHILENA Y REPRESENTANTES MAS INSIGNES. VICARIA DE SOLIDARIDAD NO P YISTIRTA SIN E CARDENAL SILVA HENRIQUEZ Y SIN L4 LABOR CONTINUADORA DEL ACTUAL ARZOBiSPO DE SANTIAGO, EL CARDENAL �.6 FRESNO. EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. ARZOBISPO DE SANTIAGO Y PRESIDENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL DE LA IGLESIA CHILENA DURANTE MUCHOS AROS, HA SIDO Y ES UNA DE LAS VOCES CON MAYOR AUTORIDAD MORAL DE CHILE, DE AMERICA Y DEL MUNDO. Y LO CONTINUA SIENDO AHORA ., RETIRADO YA DE SUS CARGOS Y RESPONSABILIDADES FORMALES. LO ES PORQUE SIEMPRE HA ES. PROMETIDO Y UTILIZO TERMTNnS QUE COMPARTIMOS CON LA CAUSA DE LA -P ", DEL "DIALOGO Y DEL RESPETO A LOS OTROS", DEL "DE1 LIBRES A SER PARA TODOS".. Y SIEMPRE HA ESTADO CON SU PUEBLO, Y _EC T A , M P NTP CON LOS POBRES Y LOS PERSEGUIDOS, CON LOS JOVENES, CON LOS TRABAJADORES, CON LOS PROFESIONALES INTELECTUALES. EL CREO TAÌBIEN LA VICARIA OBRERA, APOYA ORGANIZACIONES TRABAJADORAS Y CONTRIBUYE A FORMAR A SUS CUADROS. �/ Y A EL SE DEBE TAMBIEN LA CREACION DE LAS VICARIAS JUVENIL Y UNIVERSITARIA, Y DE LA ACADEMIA DE HUMANISMO CRISTIANO, CUYO MARCO DESARROLLAN SU ACTIVIDAD UN CO4JUNTO IMPRESIONANTE DE CENTROS Y EQUIPOS DE INVE SOCIALES. ENSE g ANZA Y APOYO A LAS ORGANIZACIONES EL CARDENAL SILVA HENRIQUE2 ME PERMITIRA Y ESTOY SEGURO QUE AGRADECERA QUE RECONOZCA Y RESALTE OTROS MERITOS, y COLECTIVOS ESTOS,. ADEMAS DEL SUYO PROPIO, EN LA LABOR DE LA VICARIA DESOLIDARIDAD. EN PRIMER COLABORADOR E S LUGAR DEL LA CONJUNTO DE TRABAJADORES Y VICARIA, DE SUS SERVICIOS Lu.SMA MUCHOS DE ELLOS HAN PAGADO MUY JURIDICOS Y ASISTENCIALES. ACOMPAIIANDO CARO ESTA GENEROSA DEDICACION A LA SOLIDARIDAD. AL CARDENAL Y A.MONSEROR TAPIA NCS HA VISITADO EL ABOGADO GUSTAVO. VILLALOBOS, UNO DE LOS RESPONSABLES DE LOS �2á.9- SERVICIOS JURIDI OS DE LA VICARIA, 4 EN SALIDO DE LA Y CARCEL DONDE HA ESTADO VARIOS MESES, ACUSADO DE PRESTAR AYUDA A UN HERIDO QUE SE PRESENTO EN LA MISMA VICARIA. nno ES UN CASO AISLADO. LOS CASOS DE COLABORADORES DE LA VICARIA OBJETO DE DETENCIONES, MALOS TRATOS, AMENAZAS Y HASTA SECUESTROS SON NUMEROSOS. EN 1985, UNO DE SUS MIEMBROS DESTACADOS, JOSE MANUEL P.RADA, FUE SECUESTRADO, PRESUMIBLEMENTE POR UN GRUPO CARABINEROS APARECIO DEG OL L DO UNOS DIAS DESPUES, JUNTO A UN SINDI TA Y A UN DI--GENTE POLITICO DE LA OPOSICION. Y. EN SEGUNDO LUGAR, QUISIERA DESTACAR A UN PROTAGONISTA ANONIMO, EL PUEBLO CHILENO EN SU CONJUNTO. LA GENEROSA LABOR C IGLESIA, VERDADERA PROTECTORA DE LA SOCIEDAD CIVIL FRENTE UN ESTADO USURPADO POR LA VIOLENCIA, LA EXTRAORDINARIA ACTIVIDAD DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, LA INDISCUTIBLE AUTORIDAD MORAL DE LOS CARDENALES SILVA HENRIQUE2 Y FRESNO PARA DEFENDER A SU PUEBLO Y ENFRENTARSE �.9 A LA DICTADURA, TODO ELLO ES POSIBLE PORQUE EL PUEBLO CHILENO ESTA DANDO A LO LARGO DE TODOS ESTOS INTERMINABLES AÑOS UN _,CR i= "r B I E EJEMPLO DE VALOR Y DE DIGNIDAD, DE CAPACIDAD SOBREVIVIR, PORQUE AMAN LA VIDA, Y DE PERSEVERANCIA PARA NO ABANDONAR NI UN SOLO INSTANTE SUS EXIGENCIAS BASICAS DE PAZ Y DE IBERTAD, PARA PROCLAMAR DERECHO A LA VIDA. A VIDA, COMO TITULO LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, UNA MEMORABLE JORNADA, EN1984. CON ESTAS PALABRAS QUISIERA RECIBIR HOY AL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. GRACIAS A LA VIDA CANTO VIOLETA PARRA. EXPOSI , - U- A PRINCIPIOS "CHILE VIVE" COMO SE TITULA LA EXPOSICION AÑO CELEBRAREMOS -N MADRID, EN BARCELONA Y EN OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS. LA VIDA QUE USTED. MONSEÑOR, DEFIENDE Y REPRESENTA PARA SU �PUEBLO ES _A VIDA QUE DESEAMOS A TODOS LOS CHILENOS. PARA QUE PRONTO REENCUENTREN LA DEMOCRACIA Y LA CONVIVENCIA PA:7:57:CA. QUE MUY PRONTO NO SEA NECESARIO RECLAMAR LA VIDA PORQUE YA NO MANDARAN REPRESENTANTES DE LA MUERTE. GRACIAS A MUCHOS CHI Tz- Nn, P ERO TAMBIEN Y MUY ESPECIALMENTE GRACIAS A USTED, CHILE VIVE, ESTA PRESENTE CON NOSOTROS Y NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE RECIBIRLE. MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE HA HECHO Y HACE Y MUCHAS GRACIAS POR ESTAR AQUI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3966 Title A name given to the resource Presentació a la Conferència del Cardenal Monseñor Raúl Silva Henríquez Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Religions Seguretat ciutadana Relacions Internacionals Acció política Model social Xile Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1062/19861205d_00175.pdf 70de5c014bcba10bd22a712b3564f141 PDF Text Text Onl 10, Ajuntament de Barcelona Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Gavà, 5 de desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMICS DE GAVà• AMB MOLT DE GUST HE ACCEPTAT LA INVITACIó .PER PRONUNCIAR EL PREGó DE LES VOSTRES FESTES D'HIVERN. LES FESTES SóN SEMPRE UNA OCASIó PER DIVERTIR-SE, PER DEIXAR AL COSTAT PER ALGUN TEMPS ELS PROBLEMES QUOTIDIANS. I LA MISSIó DEL PREGONER ÉS ANUNACIAR-NE EL COMENÇAMENT, PERQUè LA GENT S'ENGRESQUI. PER NO ESTARà DE MÉS QUE ABANS D'ACOMPLIR AQUESTA TASCA US INVITI A REFLEXIONAR SOBRE ALGUNES CARACTERíSTIQUES D'AQUESTA VILA. LA HISTòRIA DE GAVà ÉS TAN RICA I INTERESSANT COM LA PRòPIA HISTòRIA DE CATALUNYA. NO VULL COMETRE LA GOSADIA DE EXPLICAR-VOS LA VOSTRA PRòPIA HISTòRIA. PER PERMETEU-ME RECORDAR, SI MÉS NO, DE LES GUERRES CONTRA JOAN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL II, AQUELLS ANYS TURBULENTS QUE VAN DONAR AQUELL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INCREIBLE JAUME MARC I BALLESTER, EL NOM DEL QUAL HONOREM TAMBÉ EN AQUEST ACTE. PER TOT CATALUNYA PODEN TROBAR EXEMPLES D'AQUESTA REBEL.LIA, D'AQUESTA VOLUNTAT INDOMABLE DE SER UN MATEIX. PER A CADA LLOC ES MANIFESTA AMB LA SEVA IMPRONTA PARTICULAR. GAVá HA CONEGUT MOLT VIVAMENT L'EVOLUCI6 D'UNA SOCIETAT AGRÍCOLA A UNA D'INDUSTRIAL. UNES EXCELENTS TERRES DE CONREU VAN SER INVAïDES PER LA INDúSTRIA. UNA PETITA VILA ES VA CONVERTIR EN UNA CIUTAT INDUSTRIAL. I LES CIRCUMSTàNCIES EN QUÉ AIXò VA SUCCEIR NO VAN SER LES MÉS FAVORABLES. DE MANERA QUE, ENCARA QUE EL PROCÉS SENS DUBTE ERA INEVITABLE, LA FORMA EN QUÉ VA TENIR LLOC VA PRODUIR ELS DESGAVELLS URBANÍSTICS QUE HEM HEREDAT. AQUESTS PROBLEMES URBANÍSTICS ELS CONEIXEM A TOTA L'AREA METROPOLITANA. HEM DE REFER LES NOSTRES VILES, ELS NOSTRES POBLES, ELS NOSTRES BARRIS DESTROÇATS PER Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —3— Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUELLS QUE ES VAN ENRIQUIR AMB LA COMPLICITAT DEL PODER I APROFITANT LA NECESSITAT DELS QUE NO TENIEN MÉS QUE LES SEVES MANS PER TREBALLAR. SóN PROBLEMES QUE NOMÉS ES PODEN RESOLDRE SI ELS AFRONTEM ENTRE TOTS. SI ACONSEGUIM MANTENIR LA FORÇA QUE ENS DONA SER .L'àREA METROPOLITANA MÉS IMPORTANT D'ESPANYA. ELS INTERESSOS QUE VAN ARRUINAR ELS PAISSATGES, QUE VAN CONTAMINAR L'AIRE, QUE VAN CONSTRUIR HABITATGES INDIGNES SU ELS MATEIXOS QUE ARA VOLDRIEN TRENCAR ELS INSTRUMENTS QUE TENIM PER ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI. PER DONAR A LES NOSTRES CIUTATS I ELS NOSTRES BARRIS LA DIGNITAT URBANA QUÈ MEREIXEN. VOSALTRES, PERò, NO US DEIXAREU ENGANYAR. BARCELONA NO VOL OFEGAR NINGú. BARCELONA NECESSITA DE TOTA L'àREA, COM TOTA L'àREA NECESSITA DE BARCELONA. QUALSEVOL INTENT DE CONFRONTACIó, DE DIVISIó SERA INiiTIL. I ARA ACABO. TORNO A FER DE PREGONER, A CRIDAR —VOS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè VINGUEU A LA FESTA, A L'ALEGRIA, A LA GRESCA. ELS OUE SABEN TREBALLAR, ELS QUE SABEN LLUITAR, SABEN TAMBÉ DIVERTIR-SE. I VOSALTRES EN SABEU. AIX5 DONCS, ENDEVANT LA FESTA! Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -5Ref.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3968 Title A name given to the resource Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gavà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Territoris Model social Gavà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1063/19861210d_00177.pdf 85806475004e07ea15870432a2163512 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PR ES I.DNCIA SEÑOR: No quiero dejar de aprovechar esta ocasión única para expresar, de forma clara y rotunda mis convicciones sobre vues tra contribución al objetivo olímpico. Creo que es de justicia y que es necesario destacarla en este preciso momento, cuando la euforia inicial de la designación ya ha sido superada y cuando se ha iniciado un laborioso y a la vez fascinante proceso de construcción. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Barcelona'92 es un sueño que se está plasmando con el esfuerzo de todos, en una atractiva y compleja realidad . Una etapa de ilusiones está cediendo ahora, al momento de las verdades. Y la verdad, la realidad, es el apoyo masivo de toda la sociedad española. Un apoyo que surgió de forma temprana y espontánea, un apoyo que hoy ya es absoluto, un apoyo que promete ser espectacular durante los Juegos de Verano de 1992. �3 AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA gran verdad seguirá siendo la de las metas comunes, la de los objetivos globales, la de las aspiraciones compartidas. Toda la ciudadanía se volcó a favor de la Candidatura barcelonesa; el mundo del deporte, la iniciativa privada, los medios de comuni cación, técnicos y especialistas de todos los campos, las instituciones,... todos se aunaron en una voz unánime que fué precedida y culminada, desde el primer momento por VOS. �4. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Quiero recordar, la reacción de VUESTRA MAJESTAD al conocer la designación de Barcelona. La energía y profundidad humana de vuestras palabras me emocionaron y me hicieron vibrar en los más hondo de mi persona. Era evidente que habíais hecho mucho más que cumplir con vuestro deber; habíais cumplido con vuestros sentimientos. Y ahora yo, en representación de toda una comunidad que reconoce vuestro sentir, tengo que deciros que también, en aquel momento, con vuestra alegría representasteis la de todos los españoles. �5. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA SEÑOR, Permitidme que repita aquí la frase que pronuncié ante el entusiasmo de los barceloneses al llegar acompañado por el Presidente de la Generalitat y la delegación que representó a Barcelona en Lausanne: "Lo que es bueno para Barcelona, es bueno para Cataluña y lo que es bueno para Cataluña, es bueno para España". Y a VOS, SEÑOR, os corresponde hoy continuar dirigiéndonos por este camino. Y por ello, �6. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA quiero pediros públicamente, -tal como se ha solicitado a Vuestra Casa- que, como Rey, como deportista olímpico y como ciudadano, sigais al frente de Barcelona'92, aceptando la Presidencia de Honor del Consejo de Soporte a la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Madrid, 10.XII.86. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3969 Title A name given to the resource Discurs davant S.M. el Rei Joan Carles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Rei com a President d'Honor del Consell de Suport per a la Organització dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Esports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1064/19861211d_00176.pdf bed9187dc1d106618dcefac32936419a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Presentació de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall per al catàleg de l'Exposició "Espais'i Escultures: Barcelona 1982-86", Fundació Miró- 4À- 12 Ba rcelona, rlre de 1986 Exp. 705/84 - IMI'AEMTA MVYICIPAi. �..Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'exposició que presentem és un resum visual del que ha estat la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona en els últims quatre anys. No sabria dir si la practica urbanística impulsada per Oriol Bohigas i J.A. Acebillo ha induït una teoria o si aquesta va ser. prèvia. El que si puc assegurar és que la tasca dels urbanistes municipals ha estat un element importantíssim en l'esforç que tots hem fet per llençar internacionalment el nom-de Barcelona, per retornar al nostre paissatge urbà la seva dignitat perduda, per crear un ambient de controvèrsia i de debat en una societat catalana amenaçada pel conformisme, l'-uniformisme ideològic i la por a la confrontació. L'urbanisme dels quaranta anys previs als ajuntaments democràtics fou tan miserable que calia emprendre actuacions d'una certa .potència urbanística raer trencar la monotonia i l'asimetria heredada. Era una decisió arriscada i fins i tot perillosa, però penso que va ser encertada. Amb la recuperació de la memòria cultural no n'hi havia Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-3- 1 } Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació prou. Les ciutats no viuen només d'una mena Ref.: litúrgia del record. Per això vam p referir correr el risc de crear uns espais amb una forta impronta personal dels seus autors, abans de mantenir la mediocritat ambiental que haviem heredat. Com a Alcalde i com a Barceloní, espero que aquesta exposició . desperti • 1'intèrès dels seus visitants, barcelonins i no barcelonins, per conèixer millor la nostra ciutat, per descobrirla o redescobrir-la. I que el debat continui. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3970 Title A name given to the resource Presentació de l’Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, per al catàleg de l'Exposició "Espais i Escultures: 1982-86", Fundació Miró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Urbanisme Model social Acció política Fundació Joan Miró Escultures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf 44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881 PDF Text Text +IIIV 411+ Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES" A CORNELLà DE LLOBREGAT Cornellà, 12 de Desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía. La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo, activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto. Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades metropolitanas en Europa. El proyecto que me estaba él explicando y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones. Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas metropolitanas. Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúñtament de Barcelona , * Gabinet de Comunicació Ref.: conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos, para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no, yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del todo. Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de ciudades basicamente. Si algo és es esto, precisamente, en relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a 300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro lado a 300 Km. está Munich. Entonces quedan cuatro ciudades en este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una joya histórica, son la creación de la humanidad, como una especie de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España, en menor medida en el Norte de Italia, etc. Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo, y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo, que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo curioso es que la Europa política es una construcción agraria y primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ReF3 - Gabinet de Comunicació seguramente que los campesinos lo pasen mal. No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el 40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se lo exportamos subvencionado para que se lo coman. Esta es la situación y en este sentido empieza a haber dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser, no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria, no es sólo un problema. También es una ventaja y hay que saber aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido históricamente de más vital. Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las ciudades. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 4- En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a través, por los medios de comunicación también, he visto con una alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo hay como una preocupación en un centro en el que todos nos encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área hacia municipio, que es la tendencia tradicional. Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana. Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida, no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana. Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. como la �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ReF:5 - perspectiva como valor, como valor central, al final de las perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage, aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y nosotros podríamos llamar "los retales". Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva, orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son nada, esos terrenos urbanos, típicamente y definitoriamente metropolitanos que no son ni calles, ni casa, ni campo y equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera, entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- 6- incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que hay que entender y quizá valorizar. Todo esto es un tema que aun está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba el de una contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera corona y luego está la segunda corona, todo esto ¿visto desde dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto, así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él, que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su comportamiento incluso de experiencias anteriores. Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana exista. El problema de la identidad de las periferias puede plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 7 - un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del ingreso. Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él. Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y • las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad. Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local, sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta. Se está produciendo en este territorio de una forma muy embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal, por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació esto es enormemente positivo. ReF-: 8- No sólo desde el punto de vista económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede generar en torno a un proyecto de este orden. El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana, pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de ideas positivas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:: 9- Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que reivindicar. Cuando ya no sólo el área metropolitana se está reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia, no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y en la Ley de Bases de Régimen Local. En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría, típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �aa Ajuntament de Barcelona ReF 10 - Gabinet de Comunicació pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de autocensura mental metropolitano. o literaria ahora se reserva al hecho No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se habla del fet Metropolità. Es un tema un poco casi tabú, parece mentira pero es así. Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo enriquecimiento. Para mí hay un dogma en la vida política local y es que nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos, y que la Ley no prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley, hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas son mudables, los principios seguramente no tanto, o más lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la autonomía local. Y habla que sólo se le puede quitar a un Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref7:l l- competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir, porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía de la voluntad municipal para realizar el servicio a los ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la colaboración. Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al nivel de los comportamientos políticos dominantes. Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el camino difícil de suprimir entidades metropolitanas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Y no me cabe �r.. :i.< de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- l2- la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una adscripción territorial a un municipio a unos entornos territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos del cambio de la faz política europea en los próximos años. Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la construcción de ciudades metropolitanas en Europa. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3971 Title A name given to the resource Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà del Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis Europa Administració local Territoris Model social Cornellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1067/19861216d_00182.pdf 8f510f483396c5cef563481edbb270b6 PDF Text Text ^^ _ ^ \ .:^ , : _ _- -----_. E, C6M^ ^ ^ L K ^K• fv, (hiC^(C...^ ^it PAR AVI t^I /III y reNw1 : c° ((4) u.`` , "EMPRIUS" (441 ^ Barcelona, 16 de desembre de 19 1 ,.I^ �Gràcies a en Juli, gràcies a en Roman Planas, gràcies a Emprius per haver-me convidat i gràcies a vostes per haver admés el tracte d'aquest horari una mica intempestiu en el qual m'hauran de sentir amb un acompanyament de mïisica de fons que està molt be, la música sempre hauria d'estar present. Jo els hi diré molt breument, perqué després puguin en tot cas preguntar, tres pensaments sobre el futur, però sobre elements del futur, jo m'havia anotat aqui algunes de les coses que penso que avui estan sobre la taula. Una sobre Catalunya, encara que breument, perque ja veureu que soc partidari de que no se n'ha de parlar tant. Un altre sobre el Socialisme que es la meva ideologia. I un altre, en tot cas, sobre l'escenari internacional en el qual ens movem. Els catalans i els que no ho són, i els socialistes i els que tampoc ho són, pero, en tot cas, es un escenari en el qual estem obligats a estar i a coneixer. Sobre Catalunya jo diria -com avançava ara mateix- que jo crec que no se n'ha de parlar massa i que justament aquesta hauria de ser una de les divises d' una actitud sensata de futur en aquest pais. Es a dir, no abusar -ne, aix6 que s'en diu en totes les religions, no abusar d'alló que es justament important dalló que es justament sagrat. En segon lloc diria, i poden comptar que els pensaments que deixaré anar son una mica provocatius perquè desprès en podem 2 �discutir, pera, jo crec que no se n'ha d'abusar. Crec que -com deia d'una forma una mica retòrica- Jack Kennedy, en el seu moment, doncs ens hauriem de preguntar que podem fer pel pais i no tant doncs que pot fer el pais per nosaltres. Crec que Catalunya esta servint per massa coses i que p otser la gastarem i que aquest nom no s'hauria d'utilitzar tant. I, en tot cas, crec com un gran poeta de finals del segle passat i principis d'aquest que, a última hora, diguem dintre de la part i el tot i un pais que confia en si mateix, doncs, ho acaba descubrint i utilitzan amb sabiesa aix6, aquesta veritat. I deia aquest poeta als empJ4irdanesos, els hi deia en aquell moment -curiosament-, es discutia ja la qüestió de l'Europa. Era un moment en el que es va discutir -ara no recordo exactament l'any- era sobre l'any sis, potser, i es discutia com haviem de ser europeus, si erem europeus o no ho erem. I a q uest senyor va dir que, evidentment, nosaltres erem europeus, els catalans, però que la millor manera de ser europeus era ser bons catalans, era ser catalans. En definitiva, que el imperi més gran que ha vist la historia, que es l'imperi roma, la gent els deien romans, doncs de la mateixa manera nosaltres catalans. I que els anglesos, i els alemanys i tots plegats quan eren a Europa ho eren perque justament er anglesos i alemanys i no 3 se �n'amagaven, d.iquess im. Aleshores a q uest pensament es més aprofondit en aquest context i aquell escriptor acaba dient que en definitiva si es cert q ue que dintre d'allò q ue és més proper í més xic, més petit, més la part hi ha el tot i que per tant serem europeus a mesura que serem catalans -continua ell-, diu, per que barcelonins, no seria prou encara. Diu encara, es a dir, que hi ha d'haver-hi un moment de futur, potser, en que aix5 si que sigui prou, justament. 0 Aleshores adreçant-se als emp^/rdanesos els hi diu: mireu que ^0 l'Empdà arribarà un dia empordanesos que serà millor que us /0 diquen emp/rdanesos potser que no pas catalans. interessant per vosaltres i per Catalunya. 19 (o un dia p erdès l'Emp, rdà ja yo Serà més Perque si Catalunya seria mai més Catalunya. En canvi /(h si l'Empr dà es quedés sol, a la volta, Catalunya podria tornar a existir. Dintre d'aquest pensament tan bell, tan maco, el mateix escriptor continua dient tambè que se li podria dir potser que per_qué en cometes de parlar de Catalunya no par_laf d'Esnanya, perquè en comptes de dir catalans no dy espanyols. I diu oh! és que ser catalans, dir-se catalans es la millor manera de dir-se espanyols. I ho diu amb un esclat de confiança que jo trobo avui a faltar entre nosaltres. Jo crec que aquest tipus de confiança ens hauria de fer més aviat forts que no xas febles, justament. Saber que la millor manera de dir -se espanyol per un català es dir-se català. 4 /o �Crec que aixó, en aquest moment, falta en aquest pais i estic convençut a més de que falta, és a dir, que és una mancança que tenim però que no durarà, que no durarà. Que aviat ens trobarem una situació diferent en la qual els tabus, els tC‘lI temors, les pors, l'exces de -jo diria- dt ¡ autocensura, de vegades, que hem d'utilitzar al parlar, doncs hauran passat. Hauran p assat p erque serà més comode i millor doncs parlar francament, dir les coses que un pensa. 1 les coses que penso que la majoria de la gent pensarà aquí a Catalunya seran justament aquestes. Jo crec que sobre aquesta base de confiança, que Catalunya acabarà tenint el paper que es mereix dintre d'Espanya i que, contra el que de vegades podem pensar, no està acabant de conseguir, justament, perquè afortunadament els altres podes 4{) .(M4 s'estan d,`^e espabilan(bastant més detjos` que nosaltes ens pensem. Aixó us ho dic p erquè, no només perquè sigui una intuició sino perquè vaig sentir els 17 Presidents Autonómics passar pel Saló de Cent, l'any passat, aquest curs passat i cada un ha anat explicant la seva i Deu n'hi do les coses que han explicat i Deu n'hi do la investigació cientifica, per exemple, que es fa a Astúries, posem per cas, cosa que segurament doncs fa 15 o 20 anys no es feia i fa 50 tampoc. La mecanización de procesos discontinuos en la producción de no se que, aixó es el que està fent en aquest moment la Universitat juntament amb la Comunitat Autónoma del Principat 5 �d'Astúries, amb una certa / , amb una certa pretensió, i amb uns certs lligamens amb les empreses que . en saben d'aix6. Aixó està passant / no ho saben, pero aixó esta passant. De manera que per acabar aquest punt, jo crec que aquesta Catalunya de demà, un demà no massa llunyà, serà més confiada amb ella mateixa, més confiada en els altres i la condició per ser-ho es que, evidentment, dintre de casa hi haqi més confiança, i haqin menys que hi hagi més tranquilitat, que hi haqi més diàleg, que hi hagi més debat, en el sentit de la paraula, no debat que esta a la frontera d'alió que es prohibit, d'alló que no s'hauria de dir, sino un debat franc, pluralisme, versus el monisme, diguessim, lo que seria una concepció monista única, unicista, unitarista de Catalunya que seria la nostra mort a la / No hi ha cap ser viu, cap ser comp lexe que prosperi sobre la base de la simplicitat, tots prosperen sobre la base de la complexitat. És cert que a vegades un excès de complexitat pot ser fatal i és cert també que en moments extraordinariament dificultosos per un ser viu hi ha una certa especialització a vegades aquest ser viu que es dedica justament a defensar -se, aleshores és un ser especialitzat, el que és evident és que el que provoca més mortandat entre els sers vius es la manca de complexitat, la manca de diversitat. També com el pais nosaltres hem de esperar ser un pais plural, un pais complexe, un pais com a mínim dual, com a mínim dual, i el dualisme de Catalunya apareix a cada cantonada. 6 �Es evident que hi ha una certa comoditat posible de .negar aquest dualisme, de ignorar-lo o fins i tot de tractar -lo de reprimir. Estem vivint en torn a debats com ara l'Ordenació Territorial, intents aquests fets, són intents, fracasats d'avant mà, totalment, perque la realitat supera sempre aquest tipus de cotilles mentals, les quals intenta evitar que la realitat justament s'expressi. Jo crec, estic segur de que aquest pluralisme senzill, que és el dualisme, Barcelona-reste, per exemple, ciutat-camp, doncs acabará per imposar -se, no hi ha manera de q ue no sigui així i si voleu una explicació q ue hauria de ser al menys, potser més agredolça en aquells que en aquesta qüestió potser no estan tan d'acord amb mí, una explicació posible es justament histórica, no de futur sino histórica. Els grans moments de Catalunya han sigut aquells en els quals Catalunya ha tingut un poder com a Catalunya i a més ha tinqut defensors de Catalunya que no han sigut Catalunya mateixa. A veure si m'explico. Ha deixat que hi haguessin ciutats i poders locals que defensessin Catalunya en profunditat i -jo diria- amb valentia, va ser el cas del Consell de Cent, va ser el cas de 1714 (?), q ue ja sabeu que qui va defensar a última hora l'honor de Catalunya va ser el Conseller en cap per que era un advocat, a última hora, no havia estat pas elegit per fer la g uerra, tanmateix, la va fer. Va ser elegit per un any, perquè nosaltres erem elegits p er un any, no com ara que son doncs 4 o 8 anys, de vegades, aixó pot ser totalment excesiu, 7 �sino per un any, i aquell home que aquell any li havia tocat, que era de Moià, i que s'havia casat amb una pubilla de S. Boi, en R. Casanova li va tocar agafar la bandera de Sta. Eulàlia, posar-se al baluart de la ronda, del que ara seria la Rda. de S. Pere, i defensar allà fins que va ser ferit l'honor no de la ciutat, no només de la ciutat sino de Catalunya i ben que li va anar a Catalunya gràcies que va tenir doncs aquest defensor. Un pais ric, un pais potent, és un país que més a més de tenir la seva defensa convencional, diguem així, te la defensa infinitiva de cada un dels seus ciutadans i de cada una de les seves parts components, de cada una de les seves ciutats. Cada una d' ellas, les més importants, hauria de ser capaç de defensar l'honor de tothom, aquest es el cas de Catalunya, aquest és un argument històric per defensar el que jo crec, en definitiva, serà el futur. Sobre el Socialisme voldria dir que potser el socialime de Catalunya té la responsabilitat, o m é s bé la possibilitat, per no possar-nos trascendentals, té la possibilitat de defensar una cosa que sembla mentida pero que els socialismes encara no han defensat que es la necessitat o la possibilitat de que desde una óptica socialista que jo defineixo com una óptica d'igualtat, bàsicament, í de llibertat -jo definiria així el socialisme: igualtat i llibertat- des d'aquesta óptica, defensar justament la possibilitat d'una critica aferrisada de l'Estat i entenent l'Estat com a concentració de poder, no com interés general, sino com a manifestació corpórea d'aquest interés general amb unes persones i amb uns mitjans materials que fan cada vegada aquest interés general, més ben dit no el interes general, sino els seus 8 �representants, materials i personals, es converteixin justament amb enemics de molts interesos particulars. Jo crec q ue hi ha una tradició aquí a Catalunya molt antiga, p otser fora del camp del socialisme, pero també dintre del camp del socialisme -com sabeu, no va ser una tendéncia molt dominant entre nosaltres- i aquest es un tema que explica moltes coses del nostre passat, del nostre passat com a Catalunya i del nostre passat com a Espanya, el fet de que Catalunya no lligués justament aquest socialisme, no es pogués crear una peninsular en torn al socialisme en la esquerra, doncs molt bé, aquell socialisme que potser va ser poc, en tot cas si que va anar per aquesta línia, l'anar q uisme també, el sindicalisme / no ens hauria de costar tant en el fons d'admetre que la nostra obligació, que la nostra contribució al desenrollament del socialisme en un moment crucial -ara diré perqué- del socialisme hauria pot ser justament aquest, lo de defensar que hi hagués formules de mercat, las de competició, las de risc, las de desiqualtat necessària, per incentivar, són idees perfectament recuperables desde una óptica socialista, radicalment socialista, radicalment igualitària. Els p ensadors socialistes més profons i més complexos, en Marx, doncs veian clarament que la igualtat entre persones diferents és la diferència, doncs justament, la uniformitat. Bé aixó sería només una frase, en tot cas, perque per dir fins a quin punt es possible de trobar dintre del socialisme referéncies que ens portin, aprofunditzant aquesta linfa que hem penso que es una linia en la qual nosaltres podriem col.laborar. molt important colaborar, i perqué 9 Perquè es és important al �moment del socialisme. Es important perquè el socialisme avui esta revisant Europa, esta revisant les seves bases doctrinals, les bases doctrinals del socialisme, les escrites, le ks vigents per dir-ho així-, son bàsicament la Declaració de Frankfurt de 1951, quan passada la 2a. Guerra Mundial els Partits Socialdemòcrates europeus van decidir d'escriure negre sobre blanc que és el que pensaven de la guerra freda, de les dues potències alinear-se en el mon occidental i amb la llibertat d'empresa i de mercat, però tambè evidentment, defensant les conquestes de la classe obrera des de 1920 en el després s'en va dir l'Estat del benestar, doncs molt bé. Avui la Internacional Socialista està revisant, esta començant, esta en un procès molt llarg de revisió d'aquesta declaració i s'escau a més que el President del Comité de Revisió és el President del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, que després de la mort d'Olof Palme, desgraciadíssima, s'ha convertit possiblement en la personalitat que pot fer de fil conductor de l'etapa del futur del socialisme europeu, segons molta gent. De manera que és evident que aquí, per primera vegada en la historia del socialisme espanyol que no ha sigut particularment ric en matèria d'aportacions teóriques i doctrinals, en relació a materia d'aportacions practiques sí, doctrinalment no, hi ha la possibilitat de que el socialisme espanyol contribueixi d'una forma important al socialisme europeu i per tant a tot el socialisme mundial. I en aquesta contribució jo crec que aquí a Catalunya nosaltres hi hem d'aportar-hi potser doncs aquesta vessant. 10 �f fl Jo soc un convençut de que la desconfiança del ciutadà respecte de l'Estat es legítima, es profunda i que, com a socialista, hem raca i estic en contra de que estigui purament en mans de la dreta. Crec que els socialistes no han de deixar, senzillament, que l'interes econòmic sigui el que monopolitzi la desconfiança envers l'Estat. Evidentment, la desconfiança envers l'Estat en mans de dreta es una mica sospitosa, des del punt de vista sempre, perque el diner es sobre tot un poder. I l'existncia d'un altre poder, en aquest cas, formal que és el cas de l'Estat, és el cas formal, p ot no ser benvinguda en el camp del poder fàctic, seria justament el diner. Per tant, q ue la dreta s'oposi a l'Estat és com a mínim natural, i com a màxim suspecte. Ara és la esquerra la que s'ha de plantejar seriosament el problema de la desconfiança respecte de l'Estat i de les límits que ha de posar en el Estat. la consecució de l'interes general no representi Perquè una materialització d'un cos que s'autonomitzi i es converteixi en una opresió respecte del ciutadà. Penso que aquí tenim tot una feina a fer que es molt nostra en la forma -podriem dir- i que la nostra tradició possibilita de plantejar amb tota profunditat i amb ens tota radicalitat. Jo crec q ue idees com les de iniciativa, idees com les de risc, per exemple, son idees que repeteixo no poden i no tenen que quedar en mans d'aquells que voldrien que aixó fos sempre associat a la idea de benefici privat, fins i tot que la idea 11 �d'empresa, diria exactament el mateix, no ens enganyem, molts de nosaltres esten i hem estat i estarem en el futur en la frontera de ser uns traballadors asalariats, el traballador, el mateix empresaris, en definitiva, promotors de idees. I hem penso que es una extranya esquizofrènia q ue en aquestes circumstàncies haguem de renunciar a l'idea d'empresa com idea de / n'estem en empreses de tot no tipus p úbliques no es una empresa l'Ajuntament d'alguna forma, no ho son els JJ.00, no ho son tantes cooperatives i tantes companyies teatrals. Però es que la Trinca no es una empresa i es pecat , fer el q ue fa la Trinca, no ho es, des del punt de vista del socialisme no ho veig. O és que tantes i tantes produccions culturals o econòmiques que a vegades son públiques o que a vegades son p rivades no son coses que nosaltres hauriem de defensar. Per tant, perdre-li una mica la por en aquests termes, que per mi son termes que desde el punt de vista polític són, no tenen cap contingut, cap valor especial, no són ni d'esquerres ni són de dretes. I això no hem fa està en a mi, personalment, encara q ue això cada un pot pensar el que vulgui de ser profundament radical, pero en el qual (?) hi ha altres coses, per exemple, en el tema de la igualtat (?). Jo soc un convençut de que amb el "cuento" de la competició, amb el "cuento" de la llibertat de mercat i amb el "cuento" -ara diré perquè dic "cuento"- amb el "cuento" de la llibre competició, el que est à succeint moltes vegades és que la llibre competició s'impedeix. S'impedeix perquè aquells que han arribat a tenir justament una retribució diferencial, per la fortuna que van tenir, per la herència que van cobrar o per l'encert que en un moment donat de 12 �la història van aconseguir_, si d'aixó n'han tret un benefici, aquest benefici els hi permet normalment de tractar d'impedir crue els altres el tinguin. Es més, la seva tendencia natural es justament aquesta, tractar de limitar la mesura en la qual altres poden arribar a gaudir la mateixa situació diferencial. no, ^i mes perque si tots arribessin a gaudir_ la mateixa situació diferencial, diferència no hi hauria. De manera que en nom moltes vecades d' acuesta llibertat, d'acruestñ comp etició, d'aruest dret a la diferncia, el que s'intenta és delimitar el dret de diferenciar als altres i aquí es cuan jo crec que hi ha el taló crue es el p unt clar del p ensament de la dreta i aquí és on jo crec que en nom de la mateixa llibertat de competició, de llibertat de diferncia, des de la esquerra, sempre li can q ue es pot anar més allà. Par 6ltim i en un tercer nivell de pensaments provocatius, aquests si que realment, es un p ensament provocatiu sense mes, jo crec que a nivell internacional estem entrant i fa temps que ho crec, no es des que ho diguem per / sino bastant abans, este m acostant -nos amb una nova eta p a de les que podr iem definir com és a dir, rue pot despr é s durar o no durar, aix6 es una altra niiestió. a mi em sembla i no sabria explicar p er_nue, per aixó dic que es purament un tema perquè seria el resultat de comp utar una colla de qüestions entre les quals ni jo mateix soc conscient, aixó del que en dirien nas o intuici6. Es una manera de computar moltes alhora sense tenir -les que explicar una per una. �Jo tinc la intuicio i crec que molta gen te la intuicio, de q ue ens acostem a un moment mundial, en que evidentment que pot passar al contrari, p erque hi han moltes variants que poden originar situacions molt contradictories en aquesta Pero que és possible que es produeixi una situació en la qual apuesta demanda insatisfeta de fraternitat a nivell universal que hi ha, que es evident que hi ha, buscarà una manera d'expresar-se en el mercat polític mundial i trobarà algun tipus de solució, ni que si g ui temp oral. Per que tampoc crec que aixó sigui una cosa q ue hagi de durar per sempre. Sort que amb aixó no som ni catastrofistes per sistema, ni o p timista tampoc per sistema, pero si que en penso que entrem en una fase on la tindrà un pes i un gran valor. No més dir -vos que la gran p assió que a nivell mundial hi ha p els JJ.00. evídentíssimament. te que Els veure amb jocs olímpics aixó, evidentment, festa són una de fraternitat que dura 15 dies, i en la qual doncs els homes i les dones tenim una possibilitat que és el que realment ens agrada que és tenir la nostra bandera, la nostra bandereta, per poder comp etir i guanyar, tractar de guanyar i anar contre els altres, competir, jugar i al mateix temps ser amics d'aquells amb els quals competim. Aixó es la definició de benestar a nivell social, internacional. La gent el que vol es justament competir, assistir a l'espectacle de la competició, veure com uns guanyen i altres perden i a més a més celebrar-ho tots plegats. Aixó es lo que jo diria la gran festa de 14 fraternitat �universal, que si té tant éxit, tanta demanda, i tant públic, tantes ciutats ho volen i tantes televisions ho volen retransmetre a tot arreu del móm es justament perque es un sucedani jo diria de lo que la gent vol a nivell real, no a nivell de 15 dies, sino a nivell de 15 anys, de tota la vida. La gent el que volen tota la vida és aixó, poder competir í demostrar que cada un és millor i aixó s'està en aquest manifestant moment a nivell molt important per tant internacional p otser que no dugui en lloc, pot ser que qualsevol dia i en qualsevol recó del món s'ensengui el que ha de ser la guerra que seria la última i no ho explicarie ningú, potser perfectament i es evident que aquesta sola p ossibilitat de canviar tot el sistema / de pensament, tots els ciutadans del món, els més joves naturals que nosaltres mateixos per nosaltres es un joc encara, mal admés, aixó és segur i es Cert peró també és possible, repeteixo, també és possible Crec que aquesta fase diferent qu'entrem en una fase diferent. de les relacions internacionals tindrà una influéncia a Espanya, al cos administratiu, en primer lloc, a Europa se'n gaudeix d'aquestes situacions, Europa va malament sempre que hi ha tensió, sempre que hi ha tensió. Es més, jo diria que interpretacions una mica agosarades i mal intencionades volen que la guerra del 73 i del 74 i les situacions que han sortit de l'abaixament de preus mundial o sigui de materies primeres o sigui de petroli han sigut promolqud.es, no es que hi hagi ningú que les hagi creades, però 15 �de fet corresponian a un interes dels altres que no eran a Europa, aquells continents que tenen molt, molta terra i poca població en relació a la terra que tenen. Doncs Europa que té aquesta característica de ser molt p oblada, de dependre molt de la seva propia productivitat, de la seva p r_opia densitat hi tó molt a guanyar en una situació com aquesta. I dintre d'Europa en's hem d'anar pensant au'Espanya i que Catalunya puguó i aqui a Barcelona aue farem. Nosaltres tenim la bandera que la podem utilitzar és la bandera del 92, si no tinquessim aquesta, n'inventariem una altra, / no só pas quina, dien que alguna cosa tindria que pensar perque altrament no estaria cumplint jo crec amb la meva obligació, en aquell moment. En tot cas, ho hem aconseguit i d'aixó ens en podem qaudir, desde luego, com sempre, doncs amb moderació. Aixó es tot. 16 �PREGUNTES: P.- R.Alcalde.- Hi ha moltes coses sobre aquesta denominació, n'hi ha moltes de diferents, no. Hi ha una que és molt important, que és els cinturons, la xarxa arterial -se'n diu també- i aix6 jo recordo que a l'any 1965 -el 62 hem penso que era-, ja estava dibuixat, es a dir jo quan era estudiant d'econòmiques i quan vaig acabar la carrera em vam donar una mena de publicació molt allargaçada en la que hi havia la xarxa arterial aquesta ja hi era a l'any 1965, i ara que ha quedat de tot aix6 es el barranc que hi ha que es diu Vía Favència, no sé si ho heu vist alguna vegada, allà a la Guinaueta i a Canyelles. Doncs tot aix6 s'ha de fer, i s'ha de fer immediatament, ja no podem esperar molt més, entre altres raons perquè els habitants d'aquella zona es consideren, amb raó, doncs que se'ls esta prenent el pèl, d'alguna forma. Ja fa molts anys que tenen aquell barranc allà possat i que no s'hi fa res mes. Aix6 s'ha de fer, però ara lo que hi ha és que en les transferències que s'han produit de l'Estat a l'Autonomía, una de les transferències i en Narcis Serra és el culpable en el sentit 17 �p ositiu, és justament la xarxa arterial que es va produir en els / es va produir i aquesta transferéncia obliga a pensar que avui en dia, saben que es aix6 es feia per conveni, aix6 abans es feia per conveni, un conveni entre l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona per un altre o bé la Corporació Metropolitana si parlem doncs del cinturó litoral, fora del terme municipal de Barcelona. I eran convenis que repartien 65% l'Estat i 35% el Sector Local d'aquí, sigui Ajuntament o sigui Corporacié Metropolitana. Quan es va transferir aix6, evidentment, va passar a ser la Generalitat la que va quedar encarregada de fer el 65%, però la Generalitat com ja sabeu fins ara no tenia diners i ara que en té dubto que els possi també. De manera que aquest es el problema que teniu, que si nosaltres anem a l'Estat, l'Estat ens diu que aix6 encara que vulgués no ho pot fer-ho per.qué legalment està transferit, i la Generalitat ens ha dit fins ara, encara no tenim la resposta definitiva, ens ha dit fins ara que efectivament ho té transferit però no te diners per fer-ho. De manera que aquest es l'impasse que s'ha produit. La realitat es que finalment els advocats municipals s'han trancat el cap i la gent d'hisenda de l'Ajuntament i així com han perdut una sentència horrible avui amb els funcionaris després de no se quants anys de pleitejar, en virtut de la qual cada funcionari de l'Ajuntament de Barcelona li toca la loteria (?) per 4 anys retroactius per 50 mil o 60 mil pessetes, la q ual cosa es una gran quantitat de diners, com us podeu imaginar, i en 18 �canvi els advocats de l'Ajuntament de Barcelona descobert que el conveni en virtud del qual l'Estat havia de fer les obres, amb un 65% i que va ser traspassat, tenia una duració en el temps i aquesta duració ja ha acabat. De manera que en aquest moment no hi ha ningú que tingui ni cap obligació ni cap possibilitat també de fugir-la. Es a dir ara ens hem de tornar a seure amb una taula l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i la Corporació Metropolitana í acabar decidint quina part hem de pagar cada un. No ens espantem perque això ja s'està fent als mesos anteriors. Tot i amb aquest interrogant jurídic que hi havia, de fet la negociació econòmica ja s'ha fet la negociació econòmica ja s'ha fet i avui en dia està molt avançada. a l'Estat Jo us p uc dir que ja va arribar amb uns posicionaments bastant favorables, ara fa cosa de un mes, la Generalitat s'hi esta acostant bastant, aquest matí he estat amb el President Pujol, per parlar entre altres coses justament d'això, i jo veig que això està bé, està madurant rapidament, de manera que una inversió que representa una quantitat de 75 mil milions, ap roximadament, que vol dir fer el segon cinturó, que es una U mirant el mar, més el cinturó litoral que es una U mirant muntanya i que es creuen. la Això d'aquí fer-ho representa aquesta quantitat. Si l'Estat hagués de fer el 65%, doncs hauria de fer, aproximadament, uns 50 mil milions i el sector / hi ha troços que estan fets hi han trocets que estan fets, per exemple, al mes de febrer-mars inaugurarem un 19 �tr_oç q ue està fent-se, 65% Ministeri d'Obres Públiques, 35% Corporació Metropolitana de Barcelona, que es el troç que va de , al Port de Barcelona. Molins de Rei al N'hi ha troços ara, doncs aquest que passa per del cimentiri, etc., aixó estarà acabat al mes de març. Doncs al mes de març si un vé de Molins de Rei en 18 minuts es montarà a Colon. I si un viu a Terrassa doncs en 25 minuts i estarà, lo qual es molt positiu. Evidentment q ue falta aleshores molt, falta doncs que aquesta finalització del Cinturó Litoral que avui s'acaba de .... salti dintre del Port, de casa d'en Carles practícament passi Ponsa, s'ensorri, o sigui que per sota de Colom i empalmi en lo que es ara aquesta construcció semi deprimida, com diuen els enginyers, que hi ha al Moll de la Fusta. Si ara en el Moll de la Fusta, que s'inaugurarà el dia de Reis al matí esteu convidats el dia 5, el dia abans de Reis, doncs hi ha una calçada semideprimida que es diu que es deprimida efectivament no té sostre diquessim, però / doncs aquesta calcada empalmarà amb la continuació del Cinturó Litoral dirigirà (?) que saltarà cap al port i que s'en per justament abocar en el Moll de la Fusta i que 20 �continuarà per l'Avgda. Icària, cap al cimentiri del Poble Nou, i cap al Poble Nou i després ja cap al riu Besos i pujant fins a la Trinitat Vella i a radera de la presó hi haurà una anella de conexió i allà s'acabaria el Cinturó Litoral. Bé_ tot aixó d'aqui es la part del Cinturó Litoral que està p er fer, esta per acabar de fer. I es una part d'aquests famosos aconteciments L'altra part es la que va justament desde aquesta anella, més ben dit, desde una anella que es diu K. Marx, el que passa es que hi ha molta gent que no ho sap, allà al Pg. de Valldaura cap a munt o al final de la Ctra. d'Horta, de la Avgda. del Pq. del Vall d'Hebró, passat el velodrom, arribem a una gran plaça rodona amb una mena d'anella que esta suspesa, diquessim a l'aire, sobre la Via Favència, sobre aquest barranc que us deia. Doncs aquesta plaça rodona es diu K. Marx i des d'allà, evidentment, ha de continuar per la Vía Favència, pel barranc fins a la Meridiana, passar per sota de la Meridiana, saltar al Besós, travessar Sta. Coloma de Gramanet, passar per un troç de Badalona i anar a sortir a Mongat més amunt de Monqat, de manera que finalment a Mongat es podrà viure a partir d'aquell moment, perque ja sabeu que ara no es pot viure a Mongat, perque la Ctra. i la vía del tren ho destrocent tot. D'aquesta forma els cotxes sortiran abans d'entrar pel casc urbà. Aixó es l'altre p art que queda. I encara hi ha una tercera part que queda per fer que es desde la Residència, allà on s'acaba el trocet de cinturó que hi ha, ha de continuar per darrera de la Bonanova, passant pel Monestir_ de Pedralbes, sense tocar -l'ho, va aleshores cap a la / d'Esplugues, atravessa la Diagonal i s'endins 21 �pel barranc aquest de Can Cervera cap a l'Hospitalet i Cap al Prat de Llobregat. Aixó es el segon Cinturó de Ronda. Tot aixó d'aquí q ue sembla somniat aviat es farà, es farà abans del 92. I estem molt aprop d'arribar a un acord sobre com ho hem de parar-ho. El que ja no acaba d'estar tan clar es que tot aix6 d'aqui / alguna ajuda, però d'aix6 ja en parlarem un altre dia. Aquest es un tema molt important jo creo que esta madurant rapidament, després de molt temps de madurar molt lentament. P.- L'altre dia en un debat bastant interesant sobre si la dent votava o no votava, al voltant de la disminució de la p oblació a la ciutat de Barcelona i com aixó es en aquesta ciutat, sobre tot si la considerem estrictament en el seu cas actual, les previsions que alguns de nosaltres estem fent ara p el 92, al final d'aquest segle (?) ens podem presentar al final d'un segle amb una estrictament terciaria gent de fora la cient vis q ui a dintre de la ciutat ? 22 ciutat �R.Alcalde.- A q uesta pregunta de Joan Clos que és el Regidor de Sanitat de l'Ajuntament. Jo crec que les politiques actives p erque la gent visqui al centre de la ciutat son corrents a EE.UU. i encara més a algunes ciutats europeas on realment hi ha hagut una disminució de població molt important i un envelliment de relació, molt important, és el cas de Rotterdam, és el cas de Viena, a Viena en diuen Pensiónopolis per q ue bàsicament hi viu una gent gran que no tenen ja habilitat de poder desplaçar-se, cambiar de residncia, suposem, i, els joves tambè se n'en marxat, una mica d'aixó està passant aquí. Però un factor que cal tenir en compte o dos, si vols: primer que estem al Mediterrani, que per tant els valors de la centralitat (?) són encara més grans aquí que no pas als països anglosaxons, sempre té més valor per nosaltres diguem per la civilització i després que Barcelona es la ciutat més atapeida d'Europa, 18.000 habitants per Km2, doncs (?) la segona després de l'Hospitalet, encara ho es més. Igual que Paris, una mica més que Paris, perquè Paris té exactament els mateixos parametres (?), 100 Km2 i 2 milions aproximadament, nero no té el Tibidabo que es una tercera part del terren y municipal, de manera que el grau d'atapeïment de Barcelona es el més gran d'Europa i un ( 9 ) no fa mal diguessim, no fa mal desde el punt de vista dels standars urbanístics, desde el punt de vista de la base econòmica ja sería un altre cosa. Per tan jo crec que si que s'haurà de fer una certa política (?) de manteniment però no tant d'atracció de població com de mantenir una oualitat que a més s'està produint una mica per ella mateixa. 23 �El que en diuen la gentrificació del centre s'està produint actuí sense buscar-la, a l'Eixample clarament, en la Barcelona Vella encara no, aixó ( 7 ) però es produirà i si no (?) d'avui 2 anys i després al Poble Nou es produirà també, s'està produin a nivell de preus ja, desgraciadament primer a nivell de preus, es a dir, que finalment es podria arribar a nivell d'edificació i de vivendes també en el Poble Nou, d'una forma bastant espontània. P.- Suposo aue en el Projecte Olímpic, evidentment, el tema de sequretat ja es compte però em sembla (?) que ja comença a ser una realitat, pot canviar d'alguna mesura el projecte olímpic i en tot cas en quin sentit ? (2) R.n1.- no es per l'any 92 es p er demà passat, es per avui, es per ahir. De manera que a l'any 92, potser ja estava previst, ja estava p revist que a l'any 92 i hagués d'ave r doncs unes mesures molts especials i hi seran. I són al dossier aue vam presentar a Lausanne, el dia abans (?), cue és el que ens van examinar després oralment, diquessim el dia 16 d'octubre, ja hi es, ja està previst molt bàsicament, quina ha de ser la organització de Barcelona i aixó ja hi haurà de ser. I d'altra banda com cue hi ha hagut experiències similars, sobretot dins el cas de Los Angeles, etc., nosaltres tenim una bona informació de com ha d'anar tot aixó, ja ho montarem, ja s'organitzarà aixó. 24 �El tema de la seguretat avui desgraciadament es un problema / que ha crescut amb una certa virulència en aquí, darrerament, molt notablement abans de la nominació ( 9 ), (?) dels Jocs, dos o tres una setmana abans, 4 o 5 dies abans i amb una certa anterioritat i doncs ahir, un altre dia, jo crec que d'aixó de dir-ne conclusions pel 92 es molt agosarat (?) perque qui sap com estarà la situació del terrorisme internacional d'aqui al 92, portant 5 anys i mig, quasi 6 anys, aixó va variant molt. D'altra banda i d'alguna forma, sempre que hi ha una desgràcia hi ha consols (?) n'hi ha un que és pensar que a última hora tot aixó que s'està produint es una rebrincada per una acció policial que per una vegada comença a ser, sembla ser efectiva a França, és una resposta d'unes accions policials que s'han produit a França i que alguna cosa deuen tenir des del moment que exinexen o provocan aquesta resposta. De manera que aixó també fa pensar(?) que aquest tema, encara q ue no soc un expert ni molt més, és un tema que esta canviant de caràcter i aixó ens ha de fer que siguem molt cautes respecte de les posicions que ens puguin fer com a, no saben com estarem al 92 (?), en tot cas el que si que saben és en el 92 que hem de fer en q ualsevol situació, aixó està bastant previst i es desarrollarà en tot detall. Jo avui he estat explicant doncs que aquí a Catalunya pràcticament hi ha 500 empreses franceses i ho dic perquè no es p rodueixi a q uella cosa tan lógica pero tan absurda de pensar que si hi ha empreses franceses doncs tots hi tenim por. 25 No es el �cas perque si fós aixó les probabilitats de que passi res en (9) qualsevol relativament baixes de les empreses franceses (?), (9) són moltissims, 500. P.- En aquests moments hi ha un tema molt important en el pais (?), a Catalunya, que es la divisió territorial, penso que hi ha dos grans (9) el de la dreta, de crear i un altre tinus de preocupació que és la de centralisme .... / tant a nivell de la Barcelona R.M.- Sobre el tema del contra-poder, jo no més vull donar dues xifres perque veieu fins a quin punt aixó és un contra-poder. La Corporació Metropolitana té 300 funcionaris, ho dic perque, el Greater London Council que van suprimir fa poc en tenia 30.000 i perquè la Generalitat en té 80.000, que jo sapique, ap roximadament. Ts a dir, que ja em direu 80.000. De la manera que és un contra-poder de 300 contra 80.000, que no hi han estat mai en contra viu dir que es més aviat una il.lusió d'un periodista d'aquesta ciutat, editorialista a mes, que va editorialitzar fa un temps amb motiu del 10è aniversari de la Corporació Metropolitana fa un any i mig, aproximadament. 26 Algú �s'he li va acudir el fet simpàtic(?)' de bufar unes veles en un pastel que tenia 10 veles i això va provocar una editorial en un diari molt important d'aquesta ciutat en el que es deia jo els deia axis, el contra-poder. Jo crec que realment això està fora de lloc doncs parlar de contra-poder, es fora de lloc des del punt de vista polític i es fora de lloc sobre tot ademes, perque el punt de vista polític encara admet diguessin una interpretació subjectiva, encara admet a ixò, pera les xifres crues no, son les xifres que son i si un organisme de 300 funcionaris contra 15.000 de l'Ajuntament, són 14 a l'Ajuntament de Barcelona, (?) ho p regunto a l'Alcalde de Vilanova que son aquí però podeu comptar que son bastants, de manera que de contra-poder res, no n'hi ha el que sí que es cert es que la Corporació Metropolitana va neixer a l'any 1964, en cara que s'oblida de vegades que el terme aquest Metropolità data de 1953, es a dir, que portem 30 anys dels 27 municipis aplegats, primer com a el que deia(?) el Plano Urbanístico de Barcelona y su Zona de influencia i després com a Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns, Corporació metropolitana. i finalment com a I el que se es que aquesta Corporació que va neixer una mica contra natura si voleu, no se si contra natura o en favor de natura, pero de moment en el que qualsevol cosa que (?) doncs havia d'estar marcat en un moment en que baixa (?) encara que va tenir la casualitat i la sort de que el cap d'Estat en aquell moment estava malalt i va firmar el Decret fundacional de Cap d'Estat interí, es a dir Joan Carles, va neixer durant la flebitis. Aleshores allò va neixer i jo us hacs de dir q ue va. neixer fill d'aquest moment final del Règim franquista de la mà de pràcticament tots aquells que a nivell urbanístic i jo diria inclus polític, començaven a comptar, suposem en Miquel Roca, que en aquell moment era l'assessor 27 �jurídic de l'Enric Massó, que era l'Alcalde de Barcelona, aquest hi va pintar molt, amb el decret, o el meu cap quan jo era funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que es deia i es diu Antonio Carceller, Assessor Jurídic del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, aquests també van ser bastant autors de tot aixó. I a més van ser autors també doncs Albert Serratosa, el Joan Anton Solans, i aniriem seguin. Evidentment que tothom pensava que amb una situació de / (9) les coses serien diferents, peró no hi cap mena de dubte que alló va ser una mica una pica en Flandes(?) , com és diu, va ser una mica una petita conquesta democràtica, de progrés. Es lògic que en la situació actual ens replantegem com ha de ser, pero no es lògic que ens plantegem com ha de ser evidentment la seva supressió. Aixó sería suicida desde el punt de vista barceloni i suicida desde el punt de vista català, absolutament. Si / Catalunya (9) renunciés a tenir un organisme de de la seva Corporació Metropolitana, de la seva capital, per diguessim deixar de competir, per dir-ho d'alguna forma amb les altres qrans ciutats europees i espanyoles p er descomptat. Si de con i volta aquesta Corporació que té 3 milions d'habitants deixés d'existir com a organisme local, seria com, tan com sacrificar jo crec, alió que alguna vegada algú va definir com la "force de frappe" de Catalunya. El que avui pesa molt, doncs molt bé Catalunya no pot renunciar a la seva "force de frappe", aquesta frase es del President Pujol fa 15 anys. I jo crec sincerament que el President de la Generalitat aixó que 28 �us estic dient / sino que li he dit que no hi veg cap mena de convicció profunda, can en l'acció que s'està portant entorn d'aquest tema en contra (2) de la no hi ha convicció en contra, i per tant combinant aquest factor amb alió q ue us deia abans de (9) que les ultimament sempre no veig possible ni probable diquessim que un resultat de supressió i d'aniquilació es pugui produir. A no ser que ens afrontem realment amb una mena de petita guerra civil moral, que (9) no crec que ninqu desitgi aquesta és la ningú del tot sempre hi ha dintre del nostre cor, algún trocet de cor que ens ho diu. Perque no fem aquesta guerra ! que seran majoria els altres troços de pais Perà crec que diuen que aix6 no s'ha de fer i no es farà. El que sí que s'ha de fer es anar per la vida i el senderi del bon criteri i obrir, deixar les coses una mica com estan i obrir en tot cas procesos de canviar-les per perfeccionar. Quan nosaltres vam anar al Parlament de Catalunya a exposar les raons de la Corporació Metropolitana, p ràcticament, no pràcticament, tots els grups es van posar a favor, tots, van entendre que allà eran raons, que ha sigut l'element més important de la Ponencia de la Ordenació Territorial que ningú no havia portat tanta documentació com en a q uell moment s'estava aportan i aixó es (9) per Aliança Popular com per Esquerra Republicana , com per sobre els socialistes i Unió Democràtica, Converg è ncia no, perque no hi era, aquell dia no hi era ningú de Convergència Democràtica en .. ( 9 ), ningú, es a dir n'hi havia un que va estar a la p rimera p art de la sessió que va ser destinada a la carta municipal de Barcelona i despr é s va marxar, per que havia de 29 �marxar. De manera que, jo crec que aquestes raons s'acaben imposant, crec que efectivament com diu la Maria Rosa doncs s'ha defensar de moment alió que hi ha, s'ha defensar que aix6 es pot sustituir de moment per una cosa major pero no pas per no res. Em sembla que la Corporació -rieu, rieu-, ha fet per exemple el Plà de Costes, el Pla ( 9 ), i el Pla Cantallops bé representat la materialització practica molts anys , després del que el Pla Macia volia per la ciutat de vacances del Prat del Llobregat, del Delta del Llobregat i a més l'altra banda de la Costa de Barcelona fins S. Cugat. El Pla de Costes es un somni, el Pla de Costes son 30 km. de costa ben ordenats i sabem el que s'ha de fer, que 'ha de fer l'aeroport que s'ha de fer el riu, que s'ha de fer (9) a la Mutra(?) aixó en Lluís us ho explicarà millor que jo. I que s'ha de fer que passa amb les indústries de Mongat i de Badalona, que passa amb (?) una per una tot estarà, tot estava (9) previst. I estava previst d'una forma al Poble Nou i que (9) la Vila Olímpica, de quina manera i que s'ha de fer amb el tren. Tot es un somni que els nostres pares, diquessim, la generació dels anys 30, doncs en allà van dibuixat, i no ho van poder fer. I ara esta dibuixat, i no només dibuixat, ara està operatiu, esta operacional, esta practicable, diquessim entre tots. La Comissió d'urbanisme de Catalunya doncs ha fet una de torns(?) al meu entendre molt d'ells no massa justiticats 30 (9) �pero tampoc es un terna que ens axi d'espantar. / no es tan dolent, a ultima hora. I jo crec que la CIM que ab an s del 1969 era encara una cosa que ens incomodava a tots d'alguna manera avui en dia si preguntem als Tinents d'Alcaldes, molt us costarà trobar-ne un que us digui que (9) no ho vol i si hi ha alqü no vermell, com un tomaquet. vermell, i ben Perquè realment tots estan a favor i p er una r_aó ben senzilla com que bàsicament consisteix en pocs recursos de les zones més riques, diguessim, es posan De manera que avui en día els 27 Municipis votaran a favor, l'altre dia de la setmana passada vam tenir un Consell Metropolità en el que sabeu que els Alcaldes no hi són tots perquè la Llei tamhè te aquests errors (?), nosaltres hem demanat ja 20 vegades que el Parlament de Catalunya o el Consell Executiu aix6 ho arregli, doncs no s'acaba d'arreglar sempre, amb la cosa de que territorial acaba reclamant. Doncs no s'ha arreglat i els Alcaldes no hi son tots però venen al Consell i de fet el President del Consell doncs els hi dona sino vot que no ho tenen / , si veu. I a més votant indicativament per saber doncs quina es la seva opinió en general. L'altre dia quan es va revisar doncs el Pla de Costes justament en vista de que havia aquestes modificacions que la Comissió de Catalunya havia 31 �fet es va preguntar als 27 Alcaldes que en pensaven i tots 27 incluits Alcaldes de Convergència / tots van votar en favor del Pla / Corporació Metropolitana i una mica en contra de les modificacions de manera que es preparin. Si algü es pensa que aquesta guerra es pot fer, guerra que no serà, tothom està d'acord, no hi haurà guerra, no hi haurá. haurà, jo crec que aixó s'ha de fixar que la No hi (2) que dius tü, jo crec que efectivament existeix i es un àmbit (?) interessant per moltes coses. Lo segur es, ademés de la Cor p oració que es un ámbit de Municipis amb un radio de 18 km. . lo que en diuen la regió metropolitana, que ja té doncs Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró. Ni han que posan més a més S. Celoni, com S. Sadurni, com petites que també compten. Doncs aquesta regió es evident que per moltes coses es tan més real que no pas la Corporació Metropolitana, pero clar, començant tot aixó, seria absolutament contradictori, no tindria cap mena de I hem d'agreir-n'e unes autoritats en materia d'aigiies, en materia de 32 �transports, en materia no d'urbanisme, de gestió urbanística, pero sí de grans infraestructures urbanístiques segurament. I en aquestes autoritats hi te que manar la Generalitat, absolutament clar, i la CMB hi ha de ser, aixó es lo que jo sempre he defensat. Peró la gestió s'ha de fer local, la gestió local es molt millor que la gestió nacional, sempre quasi sempre, excepte en els temes con la redistribució de la renta Ara tot alló que es gestió de la les grans giiestions aquestes. ciutat o de territori, tot alió que es la gestió diaria aixó es fa a la gestió local i si els Ajuntaments decideixen que volen posar en comú les competències que tenen per la vida local en forma d'Area Metropolitana doncs que ho facin. . / centralisme barceloníi en tot cas sapiques que com he dit abans Barcelona ja no creix. / s'ho menja tot i etc., peró a base de perdre 50.000 habitants cada quinqueni, o sigui 1.550.000 o 1.600.000. I la p ropia Area Metropolitana com (?) la Corporació Metropolitana no creix tampoc de manera que s'haura de canviar de document. Es cert que hi ha aquell terrorisme (?) jo ho he dit I aquest terrorisme ens donar al principi, abans ho he dit. molt joc i molt debat, segur. Ara aniquilar-lo no, aniquilar-lo no. Es aixó més o menys no ?. 33 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3973 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui al Club Emprius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1068/19861228d_00183.pdf 22162815108b3a690118420619f425f3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PUERTO RICO: "PROMOCIÓ JJ.00. 92" Barcelona, 28 de Desembre de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HONORABLES Y EXCELENTISIMOS SEÑORES: ES PARA Mí, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCI6N SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. AL ESTAR HOY AQUI CON USTEDES , QUIERO AGRADECERLES VIVAMENTE LA DISTINCION QUE HAN OTORGADO A BARCELONA AL DEDICARLE ESTA JORNADA CON MOTIVO DE SU PROCLAMACION COMO SEDE DE LOS JJ 00 DE LA XXV OLIMPIADA. EL DÍA 17 DE OCTUBRE DE 1.986, UNA FECHA QUE YA ES HISTgRICA PARA MI CIUDAD Y PARA ESPAÑA ENTERA, BARCELONA VEÍA CUMPLIDOS SUS ANHELOS OLÍMPICOS AL SER ELEGIDA SEDE DE LOS JUEGOS DEL 92 POR LA ASAMBLEA DEL COI CELEBRADA EN LA CIUDAD SUIZA DE LAUSANNE. Y SERÁ PRECISAMENTE EN EL AÑO 1.992, CUANDO BARCELONA ACOJA EN SU SENO A LA GRAN FAMILIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, QUE TODOS LOS PUEBLOS LATINOAMERICANOS CONMEMORAREMOS EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE LOS PRIMEROS ESPAÑOLES A ESTAS TIERRAS. SI EN 1.492 SE PRODUJO EL ENCUENTRO ENTRE DOS CONCEPTOS DISTINTOS DE CIVILIZACI6N Y DE ESTILO DE VIDA, ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -2- CONMEMORACIóN DE AQUEL ENCUENTRO QUE DI ó LUGAR A UNA NUEVA CULTURA, O MEJOR DICHO, A UN CONJUNTO DE NUEVAS CULTURAS. EN 1.992 ESPERAMOS A LOS 160 PAÍSES DEL MUNDO, PERO LO HACEMOS CON SINGULAR AFECTO HACIA QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y TENIENDO UN PASADO COMPARTIDO, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. Y PARA UN ESPAÑOL Y MáS SI ES CATALáN ESTA AFINIDAD SE ES AGN MáS SENTIDA EN PUERTO RICO. AL PODER EXPRESARSE EN NUESTRA LENGUA COMGN REALIZO UN HOMENAJE A LA VITALIDAD CON QUE USTEDES HAN SABIDO CONSERVARLA. DE LA MISMA MANERA QUE EN CATALUÑA HEMOS SABIDO CONSERVAR NUESTRA LENGUA CATALANA. TODA ESPAÑA SIENTE COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.992. ESTOS SERáN EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA EN EL MOMENTO DEL REDESCUBRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMáS CONTINENTES, EN EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACÍFICO Y A OTROS MUNDOS ENTONCES IGNOTOS. UNA VEZ MES, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PAPEL SINGULAR EN LA IMPORTANTÍSIMA EFEMÉRIDES DE 1.992. ELLO NOS DAR á A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON USTEDES LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -3- TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLÍMPICOS. Y ESA AVENTURA TENDRá SU EPICENTRO EN LA CIUDAD DE BARCELONA. UNA CIUDAD QUE, AL IGUAL QUE EL PAÍS DEL QUE ES SU CAPITAL, CATALUNYA, TIENE UNA VINCULACI6N HIST6RICA CON LATINOAMÉRICA, SOBRE TODO A RAÍZ DE LAS EMIGRACIONES ECONóMICAS O DE LOS EXILIOS POLÍTICOS EN LAS DOS DIRECCIONES. EMIGRADOS O EXILIADOS CATALANES, O SU DESCENDENCIA, HAN ALCANZADO PAPELES DE PRIMERA FILA EN LA VIDA ECONóMICA, POLÍTICA Y CULTURAL DE MúLTIPLES PAÍSES LATINOAMERICANOS. EJEMPLO PRECLARO DE ESTOS EUROPEOS FUI EL CATALáN UNIVERSAL, EL GRAN MSICO QUE FUE PAU CASALS. AQUÍ, EN ESTE PAÍS AFABLE, EN ESTE PUERTO RICO ENTRAÑABLEMENTE HUMANO Y ACOGEDOR, CREó Y MURIó PAU CASALS, QUIEN SIEMPRE DEJó CONSTANCIA DEL AMOR QUE PROFESABA A ESTA TIERRA Y A SUS GENTES; UN AMOR SINCERO Y TOTALMENTE CORRESPONDIDO. ENTRE CATALUNYA Y LATINOAMÉRICA HAY MUCHAS FIBRAS COMUNES TEJIDAS A LO LARGO DE LOS AÑOS Y AL AZAR DE LOS AVATARES POLÍTICOS, SOCIALES, ECONóMICOS Y CULTURALES RESPECTIVOS. CUANDO VIAJÉ A MONTEVIDEO, BUENOS AIRES Y SAO PAULO, HACE AHORA ALGO MS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —4— DE UN A -40, DESCUBRÍ ALLÍ MUCHOS DETALLES DE HISTORIA CATALANA, ASÍ COMO UN SENSIBLE IMPACTO DE BARCELONA. PASEANDO POR LAS CALLES DE MONTEVIDEO, HICE UNA OBSERVACIóN A MIS ANFITRIONES URUGUAYOS SOBRE LA SIMILITUD DE DETERMINADOS EDIFICIOS DE AQUELLA CIUDAD CON ALGUNA TENDENCIA ARQUITECToNICA CATALANA DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DE ESTE SIGLO. ME CONTESTARON PRECIPITADAMENTE QUE NO PODIA HABER NINGUNA RELACIóN, QUE AQUELLOS EDIFICIOS ERAN OBRA DE UN ARQUITECTO URUGUAYO LLAMADO VILAMAJ6... NATURALMENTE, ERA DESCENDIENTE DE CATALANES. AHORA REPITO ESTA EXPERIENCIA AQUÍ, EN ESTE MAR CARIBE DONDE NUESTROS APELLIDOS ME RECUENDAN LOS LAZOS QUE NOS UNEN. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS D'AS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACI6N OLÍMPICA. YA EN EL AÑO 128 DE NUESTRA ERA, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS JUEGOS DE LA 227A. OLIMPIADA, UN CIUDADANO BARCELONÉS, LUCIUS MINICIUS NATALIS, VENCÍA EN LA CARRERA DE CUáDRIGAS, LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ESPAÑOL EN UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. COMO VEN, EL ESPÍRITU OLÍMPICO DE BARCELONA NO ES ALGO NUEVO, IMPROVISADO O MERAMENTE ESPECTACULAR. EL ESFUERZO Y EL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —5— ENTUSIASMO, INDIVIDUALES I COLECTIVOS, DE LOS CIUDADANOS BARCELONESES NOS PERMITI6 HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVIMIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFESTACI6N INTERNACIONAL PACÍFICA MaS IMPORTANTE EN ESTOS FINALES DEL SIGLO XX. LA INQUIETUD DE BARCELONA, DE CATALUÑA, DE ESPAÑA, POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FEN6MENO OLÍMPICO, YA SE PUSO DE RELIEVE CUANDO EL BARGN DE COUBERTIN LANZó, EN 1.894, SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. ENTRE LOS REPRESENTANTES DE LOS DOCE PAISES QUE RESPONDIERON A LA LLAMADA DEL RENOVADOR DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, Y SE REUNIERON EN LA SORBONA, EN PARÍS, EL 23 DE JULIO DE 1.894, PARA FUNDAR EL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, TAMBIÉN HABÍA UN ESPAÑOL. NO FALT, PUÉS, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO. M.S TARDE, CUANDO LOS MODERNOS JUEGOS OLÍMPICOS SE PUSIERON EN MARCHA, TAMBIÉN ESTUVO PRESENTE EL DEPORTE ESPAÑOL. EN LOS JUEGOS DE 1.900, EN PARÍS, YA PARTICIPE UN DEPORTISTA ESPAÑOL. FUI EL MARQUIS DE MEJORADA DEL CAMPO. FUÉ SIN DUDA, LA CONSECUENCIA NATURAL DE UNA REALIDAD. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -6- EN LOS PRIMEROS LUSTROS DE ESTE SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS Y NAuTICOS, EL CICLISMO, LA HÍPICA, EL FllTBOL, ERAN DISCIPLINAS DEPORTIVAS FIRMEMENTE ARRAIGADAS EN BARCELONA. LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES FUERON SEGUIDOS EN BARCELONA NO SóLO POR LOS PERIODICOS DE LA CIUDAD, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. HASTA TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACISN DE UN BUEN NUMERO DE CLUBS Y FEDERACIONES DEPORTI °VAS EN LA CIUDAD. DESDE ENTONCES, EL ESPÍRITU OLÍMPICO NO SE SEPARARÍA YA NUNCA JAMaS DEL CUERPO SOCIAL DE BARCELONA. FUÉ ENTONCES TAMBIÉN CUANDO LOS BARCELONESES APRENDIERON QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHÍCULO EDUCATIVO MaS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MaS IDENTIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORA Y PROGRESO DE LA SOCIEDAD. POCO DESPUÉS SE FUNDARÍA, PRECISAMENTE EN LA CIUDAD DE BARCELONA, EL COMITÉ OLÍMPICO ESPAÑOL. POR TODO ELLO, NO FUÉ SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPE POR VEZ PRIMERA DE FORMA OFICIAL EN UNOS JUEGOS OLÍMPICOS, EN AMBERES, EN 1.920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ OLíMPICO INTERNACIONAL, EL BAR6N DE COUBERTIN, EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -7DE BARCELONA LA SEDE DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.924. NO SE LOGR5 ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DESANIMARON LOS BARCELONESES. LA CIUDAD VOLVI6 A SOLICITAR LA ORGANIZACIóN DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS, LOS DE 1.936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y LOS ACONTECIMIENTOS POLÍTICOS QUE VIVI6 NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1.931 MOTIVARON LA SUSPENSIóN DE LA TRIGÉSIMA SESIqN DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE DEBÍA DE CELEBRARSE EN AQUELLAS FECHAS EN BARCELONA. FINALMENTE, LA DECISIóN DEL COI RESPECTO A LA SEDE OLÍMPICA DE 1.936 FUÉ FAVORABLE A LA CIUDAD ALEMANA DE BERLÍN. NUEVAMENTE, BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JJ.00. Y EN 1.966 PRESENT6 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1.972, QUE FINALMENTE SE ADJUDICARÍAN A OTRA CIUDAD ALEMANA, MUNICH. A PESAR DE AQUELLOS REVESES, EL DEPORTE ESPAÑOL SIGUI(5 AVANZANDO Y BARCELONA NO RENUNCIÓ JAMáS A SU VIEJA ASPIRACIGN OLÍMPICA. ASÍ, EN 1.981, EL ENTONCES ALCALDE DE LA CIUDAD, NARCÍS SERRA, RECOGI6 EL SENTIR POPULAR Y LA HONDA TRADICI6N DEPORTIVA DE LA CIUDAD Y ANUNCIÓ LA INTENCIÓN DE BARCELONA DE ORGANIZAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE CUATRO AÑOS MS TARDE DESPUÉS DEL VERANO DE �Ajuntament de Barcelona 3abinet de Comunicació Ref.: -8- 1.992. EN FIN, ME PERMITIDO ESTE RELATO HISTORICO PARA INTENTAR COMUNICAR A USTEDES LAS PROFUNDAS RAICES HISTORICAS DE BARCELONA CON EL OLIMPISMO, PARA QUE SEPAN USTEDES QUE BARCELONA AGRADECE QUE SU VOCACION OLIMPICA SEA RECONOCIDA. Y POR ELLO ES GRANDE NUESTRA SATISFACCION POR EL SIGNIFICADO DE ESTE ACTO. EN ESTA ISLA CRISOL DE CULTURAS, EL ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TAMBIEN HA SIDO Y ES LUGAR DE ENCUENTRO DE PUEBLOS, QUIERE HACER UN HOMENAJE AL IDEAL DE FRATERNIDAD QUE EL OLIMPISMNO REPRESENTA. HONORABLES Y EXCELENTISIMAS SEÑOAS Y SEÑORES, MUCHAS GRACIAS EN NOMBRE DE BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3974 Title A name given to the resource Discurs de Promoció de Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Puerto Rico Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Puerto Rico Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/581/llibre_realidadsueno.jpg 26431e0f378c179fc97167e4c43a6753 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La realidad de un sueño: Barcelona, sede de los Juegos Olímpicos de 1992 Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Mercader, Jordi, 1956- Publisher An entity responsible for making the resource available Grijalbo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: La realidad de un sueño es una crónica de los seis años que precedieron a la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos del año 1992. Escrita cuando aún era palpable la euforia por el histórico momento que vivió la ciudad el 17 de octubre de 1986, pero cuando se podía vislumbrar ya el brillo de las espadas desenvainándose. durante años, las indiferencias, las discrepancias, los errores fueron ahogados por la necesidad de ofrecer al mundo una imagen idílica de unidad. Fueron seis años caracterizados por la discreción, virtud impuesta por el COI, el árbitro de la carrera por la nominación olímpica. Partiendo de los últimos días vivdos en Lausana, el libro recorre los momentos felices, los días negros de la candidatura, los esfuerzos de los promotores para lograr el triunfo, los trabajos de trastienda, las primeras obras, los argumentos históricos que apoyaron la reivindicación actual y una síntesis de la oferta de Barcelona, del dossier olímpico que a la postre resultó vencedor. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/942/perbarcelona.jpg 06522ff067960a04cb24b341695f33bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Alcaldes Acció política Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Description An account of the resource 251 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Aquest llibre és un recull d'articles i discursos que Maragall ha elaborat els últims anys al voltant de tres grans temes: el fet metropolità (amb referències a l'olimpisme i al 1992), els temes pròpiament municipals i unes reflexions sobre Catalunya. Clou el llibre una sèrie de treballs sobre personalitats i paisatges. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Cara i creu, 52 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8429726098 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf 04a058df1cf18437cff8aedf632569cc PDF Text Text , . .^..,^^^ *,a^► Ajuntament de Barcelona MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI Excmo. Sr. Alcalde: Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me es muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un mensaje de felicitación en mi nombre y en el de toda la ciudad de Barcelona. Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada en el mural de la plaza. En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos el intercambio entre nuestros países, entre para nuestras sociedades. En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada vez más import ante. Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una fructífera cooperación cultural. Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3975 Title A name given to the resource Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Azuchi Ciutats Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona asi como mi más cordial y amistoso saludo personal. Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental de la historia europea y mundial, es un punto de referencia obligado para Barcelona. Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz y la libertad. Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos. La presentación de la candidatura de Barcelona para los Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986 �HOJA N.° EL ALCALDE DE BARCELONA y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras relaciones. En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el entendimiento de todos los pueblos del mundo. Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín y a todos sus conciudadanos. Pasqual Maragall i Mira � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3976 Title A name given to the resource Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Territoris Berlín Ciutats Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf 69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d PDF Text Text ^ (“4174.441: ^c^Ïous), 54c, lu^^^ ^cr^ l3 CC^ ^9 /'G` BARCELONA Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira utoridades, autoridades representantes de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la corporación municipal, amigos: Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e intervenido todos y cada uno de los presidentes de las; diecisiete comunidades autónomas que conforman el mapa autonómico español. Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas intensas que han servido, entre otras cosas, para conocer en profundidad la España –o mejor dicho– las Españas diversas. De esta manera hemos podido asistir, semana tras semana, a la elaboración de un cuadro, ahora ya completo, del cual destacan la diferencia de los problemas que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se A refiere a la ilusión y esperanza para resolver estos problemas. La gran asistencia de público a lo largo de todas estas semanas ha puesto de manifiesto que nuestra ciudad continúa siendo una ciudad abierta. Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se define sobre la negación del resto de pueblos, sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta es una de las bases de la solidaridad, que ha tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación. Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias, DAjtCELQN �don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad para que las diferentes comunidades autónomas interpambien sus experiencias sin necesidad de recurrir a contactos a través de la capital. Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas por la regulación de problemas tan graves como son los problemas del agua, en el caso de los ríos Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la Diputación General de Aragón, señor Santiago Marraco. Ha quedado claro que consistía en un problema técnico más que político. Es decir, que consistía en decidir con precisión el precio del agua en función de su uso industrial, agrícola o urbano. Aquí tuvimos una primera impresión, una primera gran impresión, al ver como un tema que tiene todo este historial a sus espaldas, todo este sentimiento, en el fondo, en el Salón de Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de futuro, encontrarle una salida. No puedo dejar de mencionar tampoco el respeto con que nos han visitado todos y cada uno de los presidentes autonómicos. Respeto que se puede simbolizar en el homenaje que han hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda floral a la tumba del Presidente Companys en el Fossar de la Pedrera. También he de citar la clara conciencia que los presidentes que nos han visitado tienen del alcance de su autonomía. Tanto el presidente de la comunidad autónoma de Madrid, como el de la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en este sentido quiero destacar las palabras muy claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien nos habló de la legitimidad autonómica creada a partir de la Constitución de 1978, así como de la ventaja que supone el autogobierno autonómico, y perdonen la redundancia, que es el mejor en tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe demostrar día a día mediante la eficacia. Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra. España ha sido, históricamente, una realidad difícil y contradictoria para todos sus pueblos y regiones. No hay, no ha existido nunca, por una parte Cataluña y por otra, enfrente, España. España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido desfavorable para Cataluña, y ha creado una incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste ni ha consistido en una confrontación España- Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder político central y las aspiraciones democráticas, progresistas y autonómicas que a lo largo de la historia se han manifestado en los pueblos de España, y muy particularmente en Cataluña. Hay que reconocer que la unidad española iniciada hace casi quinientos años, quizá por la época en que se hizo y por las fuerzas y las ideologías que hasta una época reciente la han hegemonizado, no ha sido un factor de progreso e integración como lo significaron por ejemplo la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros países de Europa y América, tampoco la unidad representó el logro de un nivel superior de libertad. Hoy, sin embargo, en España vivimos una oportunidad histórica singular: la construcción de un estado plurinacional y democrático que reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros, Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir. En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y diversa. La España de la diversidad, como decía la semana última el presidente de la Xunta de Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el protagonismo que les corresponde. Y somos conscientes de que este proceso es difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y recursos económicos. De la misma manera que no es suficiente la democracia política si no hay democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo político que se expresa en las elecciones y en los partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que desarrollar la democracia territorial. Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de agravio y de reivindicación específica, sino que tenemos que hacer propuestas válidas para la construcción de un Estado más descentralizado y más autonomizado y más eficiente, basado en unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora. Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer propuestas que, siendo válidas para nosotros, valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de Madrid y de Valencia, para todos. No vayan a pensar que no somos conscientes de que hoy en Cataluña y en Barcelona no �recibimos del Estado todo lo que necesitamos. No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de justicia, sino también porque España necesita que Barcelona y Cataluña progresen porque a la sociedad española le conviene que este motor funcione, porque todo el país irá mal si a uno de sus principales pulmones le falta el aire. Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no se pueden sentir discriminadas en España. Si alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos, tiene que damos confianza en nuestro papel. Y nos da, nos ha dado también un sentimiento de responsabilidad. El proyecto de Barcelona para 1992 es un proyecto para toda la ciudad, para todos los ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto para toda Cataluña y para toda España. Ya hemos superado la época de vernos a nosotros mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior. Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para la catalanidad, antes al contrario. Barcelona, una vez más, se coloca delante de un proyecto que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían estado tan presentes en el mundo Barcelona y Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años. Y nunca habremos encontrado, en España, un ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros. Si buscamos enemigos exteriores acabaremos convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si sabemos ver los amigos que esperan nuestra mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy nos miran con cordialidad y con una pizca de admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan en nosotros, entonces quizá por primera vez en la historia moderna de España recibiremos la solidaridad de todos los pueblos de España. No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la victoria de Barcelona a una opción o incluso a una institución política determinada. Es una victoria de todos, de los barceloneses, de los catalanes. Y es también un hecho positivo para España y que nos permite afirmar los vínculos entre unos pueblos que han vivido siglos de relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos. Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda Cataluña. Una oferta basada en la confianza de que será bien recibida y en la esperanza de que tenemos proyectos de futuro comunes. Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los que en ella viven, con los que sufren la ciudad y la construyen cada día con su trabajo y sus ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser. A veces se ha hablado de la inmigración como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza, la marginación, la represión social y política que obligava a la gente a marchar. Y problema en el país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura, por el alud de los que llegaban. • Con el primer aspecto estamos de acuerdo. La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los países de origen. La emigración obligada es un fenómeno muy general que han conocido todas las épocas y todos los países. Pero no es justa. No es una expresión de libertad, pues la libertad sería tener la posibilidad de quedarse o irse. Cuando la emigración se convierte en necesidad no hay libertad ní justicia. No queremos tampoco negar los problemas generados por la inmigración en las tierras de llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su crecimiento a la inmigración. Una ciudad que durante los años sesenta recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada de pueblos que han visto cómo su población se doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000 habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha pasado a tener 100.000, o sea que no se ha multiplicado por dos ni por tres, sino por diez. También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos ciudadanos libres y responsables. No era éste el caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos, han habido de afrontar en este sentido una herencia dificil. Cierto es que la población que acababa de llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra cultura. Venía con su lengua, que también es nuestra, y con su cultura, que hoy también es nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién llegados, que han tenido que pagar un precio doble: tener que abandonar su tierra y muchos elementos de su cultura, los más ligados a su �W.1!11:2,. país de origen, y el de encontrarse en un país que le acogía, pero con trabajos mal pagados, en periferias urbanas marginales y que hablaba en otra lengua. Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de. Barcelona un 50 % de las familias son de habla castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de los ayuntamientos y de la Generalidad, de la escuela, de los medios de comunicación, pero sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de Cataluña nacidos en otras tierras. Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse una casa, para tener escuelas y transportes, para urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta, de que todo era muy difícil, más difícil porque nos faltaban derechos que nos protegieran y libertad para actuar. Y no encontrábamos ante nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes. Entendimos que muchos de sus problemas tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin un sistema político y democrático no se podían integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo. También de alguna forma nosotros, algunos de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a conocer de cerca lo que pasaba en la España profunda que se empobrecía enviando a su gente más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el presidente de nuestra comunidad el día que se inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos a los que habían venido aquí, para ayudarnos mutuamente a construir un país más solidario, tolerante y libre. El Once de Setiembre o el día de San Jorge han sido y son fiestas de todos, de los que hemos nacido en Cataluña y de los que han venido de fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y con un grado de civilidad superior al pasado, lo debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su lengua. Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido nunca amenazadas por la llegada e instalación en nuestro país de aquellos que han venido a vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura catalana eterna a la que tiene que integrarse el inmigrante, si no quiere quedar marginado. La cultura de nuestro país, como la realidad de nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se va haciendo con las aportaciones de todos en dos lenguas, aunque consideremos nosotros que la lengua propia de Cataluña, no la más propia, la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y también incorporando algunos rasgos culturales que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos. Igualmente, los que quieran venir a Cataluña tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización lingüística se tendría que remachar con una campaña valiente contra los temores que nuestra particularidad engendra fuera de nuestra tierra, por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues, que combatir la falacia de que el catalán es una barrera. No lo es. Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros, ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo sois porque os ha costado mucho llegar hasta aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas posibilidades que los catalanes de nacimiento. Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una manera especial. Sin renunciar del todo a ser castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os hace más completos a vosotros y nos enriquece a nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a recibir la solidaridad de los pueblos de España. Ésta es la realidad. Quisiera hacer un recordatorio de lo que me ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos, como un resultado, también importante, de este ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo que considero un enfoque equivocado por lo que se refiere a aquel sentimiento nacional que se define en base a un agravio. En este sentido, este ciclo de conferencias ha servido para explicitar que las diferentes comunidades autónomas se enfrentan a un problema grave en lo que se refiere a la financiación que proviene del gobierno central. Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el presidente de Extremadura, quien decía a sus propios ciudadanos: «No basamos, decía él, nuestra identidad, la vuestra, puramente en la referencia al exterior, al enemigo exterior, en los obstáculos que se nos han puesto como país. Veamos nosotros mismos dónde tenemos los errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también. Como Vds. saben, el sistema de financiación de las comunidades autónomas se reguló por la LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las �Comunidades Autónomas, que estableció, ahora se cumplen cinco años, un sistema transitorio. La diferencia fundamental entre este sistema transitorio y el proyecto o el proyectado sistema definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo de los servicios traspasados. En cambio, ahora se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad autónoma en relación con el resto de España, es decir, lo que se conoce como pobreza relativa. En el fondo de las diversas propuestas no solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino también de qué capacidad de gestión sobre tales recursos gozarán los gobiernos autónomos. La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta dependencia financiera respecto al gobierno central. La solución a la desigualdad de los recursos tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las regiones y nacionalidades con un nivel más bajo. Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los territorios respectivos, especialmente a través de los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e IVA. Por otra parte es inevitable la articulación de subvenciones generales a través de un fondo de subvenciones. También es ineludible considerar la revisión del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos años tuvimos la garantía de que una vez que se hubiera llegado a un sistema de financiación definitivo de las comunidades autónomas, seria posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo autonómico de cooperación local. Y en aquel momento se hizo depender precisamente de esto, de la solución del sistema de financiación autonómico. Pues muy bien, estamos todos es: perando remachar el clavo de lo que es la auto` nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos. En definitiva, la cuestión de la financiación autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes problemas políticos que tenemos planteados. Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de manifiesto nuestra capacidad para transformar un estado tradicionalmente centralista en un estado autonómico. Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada día o muy a menudo porque es la ciudad-capital del área metropolitana y de Cataluña. Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un futuro esperanzador, definido ya por proyectos e ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos, estamos obligados, pero también preparados, para establecer unos acuerdos de solidaridad con el conjunto de Cataluña, con el entorno metropolitano y con los barrios de Barcelona. Un compromiso de solidaridad con Cataluña: institucional y político, pero también cultural y moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña. En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones. Y lo hago con la convicción de que tenemos que construir el país entre todos y que podemos definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos Olímpicos y para la lengua, para la convivencia libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los valores de progreso, de libertad y tolerancia, de integración, de solidaridad, una vez más tienen que ser valores comunes. Un acuerdo de solidaridad con la ciudad metropolitana, extramuros municipales, con los municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona y hoy hermanos que conviven libremente en la misma casa. No hace falta dar garantías, la práctica de estos años es aleccionadora. Barcelona ha defendido, en la Corporación Metropolitana de Barcelona, la existencia y la presencia de todos los municipios, de todos los alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social. Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su territorio circunvecino. Hoy no nos podemos desentender de este tipo de situaciones, ni de la solución de los problemas creados. Hemos crecido juntos, aunque los costes y los beneficios no se han repartido igualmente, ni entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy somos una unidad de trabajo, de consumo, de vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri- municipal y por lo tanto descentralizada. Tene- �mos que mantener esta diversidad municipal e incluso descentralizar más el municipio central, que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo. Pero no podemos ni debemos renunciar a la posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta posibilidad, en un marco democrático, requiere una institución política representativa de una entidad local que represente a los municipios y los ciudadanos que son el sustrato comunitario y la razón de ser de la institución. Y un compromiso de solidaridad, una vez más, con nosotros mismos, con Barcelona, con todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de 1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos, es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos. Y esto no se puede hacer únicamente desde el Ayuntamiento, desde un organismo central. la Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente una Barcelona descentralizada, próxima a todos los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos. Esta Barcelona, en la medida que es solidaria con Cataluña, con su entorno metropolitano, con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener para con unos cuantos solamente. Y cuando se niega a alguien se acaba negándola a todos. Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también con los demás. Creo que a lo largo de la historia hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país abiertos y solidarios con el mundo, con Europa, con el Mediterráneo y con América, y muy especialmente con España. Y también hemos aprendido que cuando existen circunstancias políticas que lo hacen posible, como ahora. es decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros. — Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no debe haber, conflictos entre España, o Castilla, o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o entre la Barcelona del centro y la Barcelona de la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos haciendo. Mientras otros se pueden preguntar y se han preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si eso era bueno o no lo era, si era intencionado o no lo era; mientras algunos viajaban por España para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado, construíamos -me atrevo a decir- las bases del edificio de la democracia y de la autonomía. Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio. Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a veces con acento, que no era un acento de la tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil, cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova. Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y tenemos que hacer una composición de lugar. Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario. Asistí a una encuesta de la TV en la que se preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en 1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí. Les preguntaban por lo de Barcelona y también respondían todos que sí, que era bueno. En cambio, entre los mayores ya no había tanta mayoría. Por qué? Porque tenían más presente el peso, la losa de un pasado que no ha sido un pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado de amabilidad de unos con otros, que no ha sido un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer bien, nosotros no.» Animados además, por una cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto -y que creo que se debe criticar- el titular «Barcelona'92 - Sevilla O». Venía a decir sutilmente que esta incapacidad local se enfrentaba a una teórica omnipotencia de los catalanes, y seguramente indicaba con sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una respuesta -una vez más- de agravio, en este caso de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía. Otro factor que pesaba sobre esta generación mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad creyendo que de alguna forma tenía que explicar que si bien en L929 un dictador nos había arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta vez no ocurriría así. También tenía que decir que estábamos dispuestos incluso a perdonar un error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado. Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929 fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de aquellos señores, porque seguramente no hubo capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos siempre la idea de que Barcelona fue la primera ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió, �en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la estamos apenas comenzando ahora nosotros. Y estas cosas del pasado pesan y se deben tener en cuenta. Y yo creo que la composición de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en 1986, después de este ciclo, después de haber oído a los diecisiete presidentes de comunidades autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno, es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos: ¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos los que indicamos primero a España cual había de ser el camino del desarrollo económico a finales del siglo XIX. Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el presidente Ardanza anunció su oferta de un pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi no había votado la Constitución, que se había abstenido. Y dijo claramente también que el Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del estatuto no agotaba toda la virtualidad de los derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo que se consigue —decía él— sea siempre algo que ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se espera de fuera. Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en Cataluña, sino que incluso hay una relación entre el catalanismo, una parte del catalanismo histórico y este galleguismo. Y citó unas frases de Cambó en las que este político confiesa su catalanismo a partir de haber escuchado no sé si a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon una coincidencia incluso física. en Barcelona se produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y como que el estatuto de Galicia se redactó en Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat. Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena guerra civil. Hoy me atrevería a decir que Cataluña es, moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí con humildad, pero con su orgullo, para pasar su examen de autonomía, y perdonadme el juego de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to- dos ellos una referencias inevitables, obligadas, de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que citar y respetar. Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas. Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el público se identifica con aquel nombre. Hay algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un sentimiento. Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se puede ser no autonomista sin que pase nada. Se puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica de Andalucía su relación con lo que llamamos España no es conflictiva, sino que justamente España es la prolongación natural política de aquella Andalucía. Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y con una gran corrección. No se puede decir que Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho menos. Ni que sea reducible a una categoría de clasificación. Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus derechos forales. Y Madrid con su acento de distrito federal, que pide perdón pero que ya se afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la democracia y que lo demuestra con hechos. Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad que en cierta manera ha sido devorada por la propia nacionalidad mayor, la española. El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo: «Somos hijos de la razón, somos hijos de la Constitución. no del sentimiento», pero también dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.» ,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo de la razón, hijo de la Constitución. Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior. Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer hacia afuera.» Hemos oído palabras similares al presidente de la Rioja y al de Murcia, a todos. Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre todos la España de la diversidad, como decía el presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos de España que tenemos que saber desarrollar? �Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes, Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria, por la nuestra, es físico, como lo es el de cada uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz, los olores, los contornos, los vientos, los colores, hasta los alimentos que comemos, son los nuestros. La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve, cuando uno la siente, sabe que está en su casa, porque ve aquella luz. Y de los olores se podría decir lo mismo. Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o los viñedos del Penedès, sabe que está en casa. Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–, también sabe que está en casa. Y con los contornos se diría lo mismo. Unos son quebrados y otros son suaves, como los del Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas. Otros contornos son duros, pero cuando uno los ve, sabe que está en su casa. Y con la música de la palabra pasa lo mismo. Aun sin entender las palabras, oímos su música de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa. Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí son los que aquí. No son exactamente los que hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía, jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos. Pero justamente somos un pueblo demasiado sensible para amar solamente nuestros vientos; demasiado exigente para beber sólo nuestra agua, que además es poca. No somos un pueblo conformado con lo que da de sí un país tan pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará. Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más. Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad real, tangible, diaria. La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no nos hace menos ambiciosos, sino más. Yo creo que Barcelona ha demostrado que suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que nos dejen representar y se sentirán pagados. Que confíen en nosotros, que no desconfien tanto unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro camino hacia adelante. Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso. Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto. Y también a ver que no haya ningún tutelador más, que quede claro, que sobrecompense, que sobredimensione lo que teóricamente nosotros mismos nos tomamos de nuestra parte. Y nosotros mismos también tendríamos que ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida que no es la vida que nuestros conciudadanos quieren. Ahora tenemos una gran oportunidad de cara al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta ahogada por el espíritu del negocio; veremos si nos anima el espíritu de empresa en el sentido más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir hablando de solidaridad. Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los restos de nuestro patrimonio histórico, que es mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años. Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a pesar del paro. La mayoría de los barceloneses quieren ganar más y quieren ser más solidarios. Es nuestro destino, ¿no? Pues asumámoslo. asumámoslo. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3977 Title A name given to the resource Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalanisme Espanya plural Autonomia Nacionalisme Territoris Model social Espanya Solidaritat Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf fbceb86730314c40dedd994a38472c66 PDF Text Text Balanç de l'any 1986 És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt de l'any. Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del 1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A. Samaranch el 17 d'octubre. És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc. D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys d'Ajuntament democràtic. 71 �L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat. ¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat. És ben cert que tenim un seguit de problemes sense resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N? tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits propis de la marginació. . . . . Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista, que ajudarà també a vèncer les dificultats. Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que en les meves previsions pel 1986 comptava amb la consolidació del ritme d'activitat produït en gran part per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva , creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~.. Em complau constatar que les meves previsions s han acomplert. . El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri. Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a «trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada. Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre. Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14 d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del que havia estat la licitació pública en el primer setembre de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la central i l'autonòmica havien baixat un 47 %. Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe. L'últim paràgraf deia, i cito textualment: «L'únic element que permet una certa esperança, en aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats ha tingut ja tres efectes positius: » 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català. 72 73 �»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se. . »3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats existents en el terreny de les infrastructures i equipaments. »Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la recuperació del sector està creat. Només calla voluntat política per prendre decisions.» Com poden veure la meva insistència en els aspectes subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic. Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel compromís del 1992. . . Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense. I darrere dels aspectes més visibles de la promoció olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­ nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara. La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies, ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts. La generació del 1888 va ser la que va donar el salt definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del món. 74 L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports i els serveis urbans. La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam entrar a 1 AJuntament. La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera. L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència. Després d acabar J any podem dir que les coses estan una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del 1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~ tat al mar. També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE per construir la torre de comunicacions . .Però ens preocupa encara la realització d'un seguit d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites. L any 1986 ha estat també el primer any de vigència del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75 �mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió per al futur de Barcelona com a capital europea. Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a suscitar-se en els fòrums internacionals. S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que mereixen per part dels poders púb!ics. , ., . D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la fallida financera. Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres coses es reclamava la presència de les ciutats en els fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats. Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam . a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu, haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï pagant els excedents agraris. Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha de subvencionar per despres poder exportar a prusos que quan els visitem es queixen del que estem fent. 76 El treballador industrial o de serveis o terciari de les ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents. Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec que les cmtats europees han de pesar una mica més. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet que, als parlaments, el territori estigui representat no només la població. ' Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals estan formats de manera que el pes del territori i, per tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació. _E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. , El que és propi d'Europa són precisament les ciutats. Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és també la seva riquesa. ~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats Units del novembre. 77 �Ha quedat resolt fmalment el model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a dir dels ajuntaments i les diputacions. A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es va comprometre fa més d un any a constituir un fons de cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució. . La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis. Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és una primera mostra de cinisme -des del meu punt de vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al govern local que està entre mi i la societat civil». Per tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de comarques. En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc. ¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que 78 se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà. José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest mes, expressava la seva admiració pel sistema de la Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a més, l'expressés amb fets. ' Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte per les competències municipals no és exclusiva d'aquí. N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals, que va ser oportunament contestat per la Federació de Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant que s'hi respectés la jerarquia normativa. M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia ~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de deljctes justificava. Es molt possible que aquest fenomen fos també una manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia. Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir un comentari molt significatiu, i és que immediatament després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai, de la seva geografia. Això és molt positiu. D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això 79 �encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora ~~a. , En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de la passivitat i del pessimisme. . . . . El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s; Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10 total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes és a dir, un 14% més del previst. . ., El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?; però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10 més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986. La superació de les previsions és resul~t sobretot de la consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta com he dit abans. . Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­ sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació. 80 . Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses mumcipals. , Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades. Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats. . En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del 1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~ pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends. Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del ~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real. . Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius d msatisfaccw. P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta. 81 �L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~ cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr -amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada. . t t Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~ considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­ nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la ciutat. · D L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per . sortir de l'impasse. La principal realització va se~ 1~ firma del convem amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­ ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat. . ., Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10 del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que han estat subvencionats en aquest mecarusme. . .. D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a experiència pilot per les comunitats europees. El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res. També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del Centre per a l' Autoocupació de la Dona. 82 Tothom admet que la reactivació de la construcció és u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només ~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat ~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de transformació. Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana. , Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars. Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­ ca, el Carmel, entre altres. 1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que anomenem les arees de nova centralitat, que engloben le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de dt:senvolupament central per a la iniciativa privada: Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries Renfe-Meridiana. ' ' El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre. Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem- 83 �ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­ ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs; les grans exposicions com la dels mestres moderns de la col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque, «Trésors de Barcelone» a Lausana. Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­ ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles, grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­ val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton, participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc: En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­ tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir problemes i resistències, i males imatges. El que volem, però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar el preu d una mala imatge, el pagarem. Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus com a eina per a la conservació i millora del patrimoni: al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo. gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc. L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats, Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu. . Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos: la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi 84 h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res. AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui, contmuarem construmt una Barcelona· culturalment oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos ~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i la conservació del patrimoni cultural amb el foment de la creació i de l'experimentació. Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els presidents, començant pel president de la Generalitat han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~ pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia. L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions del fracas electoral d una determinada opció de dretes com el rebuig a tot un país. Barcelona vol representar el conjunt vol representar Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de les causes de la seva vocació de projecció internacional de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics. Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats. Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom d'uns altres. I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli- 85 �daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris, l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició olímpic per tot Espanya. Crec que no ens podem permetre de desaprofitar aquesta oportunitat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 87 86 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf 5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Notes per Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, "Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi d'Economistes de Lleida Al f avel l cr ciPe Vidre. cels Ca v r‘P s U tA' Çn s Lleida, 16 de gener de 198.7 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INDEX Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - RAONS D'UN ÉXIT pàg. 1 - ELS JJ.00., CATALITZADORS pàg. 5 - ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS pàg. 7 - REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME pàg. 8 - CATALUNYA NECESSITA BARCELONA pàg. 9 - CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS pàg. 11 - REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL pàg. 13 �• 9 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RAONS D'UN ÉXIT DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6 DE JUSTíCIA HISTòRICÀ. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6 FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona —3 Gabinet de Comunicació — Ref.: DE LA SEVA >EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA. PERO TAMBÉ HAN JUGAT OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT I A TOT CATALUNYA. GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES REES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE DIC. DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT. EXP. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —47 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —5 — Ref.: ELS JJ.00., CATALITZADORS LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES ESFORÇOS. PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR T INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS. SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL I DETERMINANT DEL QUE ESTA GN i CvL:kva �Ajuntament de Barcelona —6— Gabinet de Comunicació PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE 'HAN PRODUIT A LA HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. í QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC. A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona — Gabinet de Comunicació 7— Ref.: ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT.. ÉS L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES HISPáNICS. q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik 9 S, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL 1Le r Q-7 be c_o4e-GÇ P-(4,,, �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME. IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES. MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA. ¿AEROPORT DE LA SEU? Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL - 8- Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació CATALUNYA NECESSITA BARCELONA LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE AL MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà, ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT. CONSEQUENTMENT, HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �Ajuntament de Barcelona –10– Gabinet de Comunicació ABONAT TOTES. Ref.: LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA MILLOR COMUNICACIó I SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA PROSPERITAT DE BARCELONA, COM EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL PROFESSOR VILAR ENS MOSTRA COM COINCIDEIX HISTòRICAMENT DE BARCELONA I COM QUAN HAN FUNCIONAT AMB LA PROSPERITAT DE CATALUNYA LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. r c7 p^^ ^ Cp.rs ^ G.) Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL -7 CL^ �Ajuntament de Barcelona -11- Ref.: Gabinet de Comunicació CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I LA SEVA —12 — REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �rv Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —137 Ref.: REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?) ceib\A-C__ i (I diet/.7 (r)(/),-N (i> C, ck Irrio, (9, t)-?-Z . tPt M21) ‘ (AA t& Cuç(S).— 9L, crb 4;fT),QA. c>.,,&,A,,_4.,z) .f&,, A) "1- (kAA ()ÁAÍ ,/(-4 e) (i)-) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. C IÁRAA 'j ~hfkA---X ¿26s 2 �Ajuntament de Barcelona Data: Gabinet de Comunicació Alcaldia 23/1/87 Comunicat De Xavier ROIG A Assumpte: Julián .DELGADO Visita del Alcalde a Lleida Te adjunto un programa de la visita que el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el próximo lunes dia 26, por la tarde. �CoLlegi d'Economistes . ^ de Catalaanye —....vew.,: Lleida, 20 Gener 1987 Excm Sr. Pasqual Maragall Alcalde-President Ajuntament Barcelona.Distingit Sr.: Em plau traslladar-li programa definitu dels actes programats amb motiu de la inauguració de la seu social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a 1'ensems, presidència. 7,15 hores tarda inauguració seu social, carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9 8,-- hores tarda conferència sota el títol. "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 9,30 hores vespre sopar col.legial al \e \--:.ba-, '' Restaurant Sheyton. ej q^ a A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde ciutat de Lleida President Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat. Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al püblic la conferència. Reiterem el nostre agrament per la seva amable disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala. Ben cordialment. gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e• Presidért N o R^I Corni ssió__Lle__c^.^. , ; , ^.! ^1 ...i.,:9' '__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ .. _^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22 L!EIÇ( ,! leci �4 Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA 18:00 H. Sortida de Barcelona 19:15 H. social Inauguració de la seu d'Economistes. Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a. Tel. (973) 26.80.89 20:00 H. Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 21:30 H. Sopar col.legial al Restaurant Sheyton c/ Avgda. Prat de la Riba, 49 Tel. (972) 24.00.33 Col.legi A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde de Lleida President de la Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al públic la conferència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3979 Title A name given to the resource Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Economia Lleida Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed PDF Text Text ^^. "A juntament de Barcelona LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL. Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �y- Ajuntament de Barcelona zp Gabinet de Comunicació GRACIAS ADRIáN. SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS, SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES, QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO PROFESOR. LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS. EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 • Ref.. �i Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació — — INTENTÉ CONVENCERLES DE QUE EL SECTOR LOCAL ES EL SECTO R GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES, ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA. DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES, LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO. EN LOS DOS ANOS QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA. Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN. A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN. Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL —4 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA 04. LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA • CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL. LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL. EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y, FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS DOS NIVELES DE GOBIERNO. Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL -5Ref.. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR CON LA NORMATIVA AUN VIGENTE. EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EM EL CONJUNTO DEL SECTOR POLíTICO QUE ANTES HE MENCIONADO. PARTICIPACIóN QUE, NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL Y ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE. EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES INADECUADO PARA ADAPTARSE CON FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS ADMINISTRACIONES Esp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O ES INSUFICIINTE. O ES INEXISTENTE. �Ajuntament de Barcelona —7 Gabinet de Comunicació Ref.. INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER" DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA SOLUCIóN SATISFACTORIA. . ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA: DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES PRECISO ATAJAR. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-8 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ADMINISTRACIóN OTRO ASPECTO Y REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS QUE CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN DICCIONES QUE MAGNíFICO EJEMPLO DE LAS CONTRA- PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS Y SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA. LA ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE RIGE POR UN Y DECRETOS CONJUNTO DE QUE SON NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE FRENA SU PROGRESO Y QUE LOS AYUNTAMMIENTOS, QUE ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE. PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS QUE EN LA SUPERACIóN DE ASPECTOS SE HA MEJORADO. TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES. -DEBEMOS RECONOCER QUE ESPECIALMENTE EN LA EN ALGUNOS. SUPRESI6N DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y UNIVERSALI Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació Ref.: DAD DEL PRESUPUESTO. PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE CONTROL FINANCIERO Y DE EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS ANTERIORES PRINCIPIOS. POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984. TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL, CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE Exp. 1.207$5 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —loRef.. Gabinet de Comunicació CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL. TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA 4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS. LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS, Y COMO DEFENDEREMOS, CON LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -11 Gabinet de Comunicació Ref.. EL GASTO DEL SECTOR LOCAL CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL. - HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR CIENTO.. (v DE MANERA ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS VENIDOS PROPUGNANDO. 50 ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES- MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —12 Gabinet de Comunicació Ref.: DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT. INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT PúBLICO. (CUADROS 2 Y 3) (C Sit ^ Z "A ^ SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN PIJO SUPERAVITS, TRANSFERENCIAS ADMINISTRACIONES: SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO QUE REALIZA CORRIENTES, EL ESTADO A DE ESTAS DE CAPITAL, SUBVENCIONES, ASUNCIONES DE DEUDA, ETC... EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —13— Ref. Gabinet de Comunicació DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS IMPORTANTES DE OBLIGACIONES CRÉDITOS, (DEUDA). ALGUNOS INTERNACIONALES, OTRO TANTO OCURRE CON Y LAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS. EN 1986 EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO DISMINUYENDO). Exp. 1.207$5 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA UNIDAD DE. CAJA. FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR PROYECTOS ESPECÍFICOS. PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL USO DE ESOS FONDOS "ATADOS". Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —14Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN AUTON6MICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —15— Ref.: �Ajuntament de Barcelona —16— Ref.: Gabinet de Comunicació 3. LOS INGRESOS LOCALES, EL FNCM Y LOS TRIBUTOS PROPIOS EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN 275.044 30% 1986 A MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL EXPERIMENTó EN 1985 IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN. EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA REDUCCIÓN DEL nano VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO EN Exp. TAN SOLO 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 3 DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR. PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE 19 POR CIENTO. EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE PESETAS. HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS ;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE, EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL —17 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES. EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO • R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU DÓLA DE CAMBIO DEL ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —1 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL. 1) EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE - RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y SUFICIENCIA FINANCIERA. 2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA— DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL. 3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —19Ref.: �Ajuntament de Barcelona —2OR'ef.. Gabinet de Comunicació RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE. 4) EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL. 5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS. Exp. I.207 .85 - IMPREMTA MUNICIPAL. - �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POR UN MODELO EL MODELO ALTERNATIVO -21-Ref.: DE FINANCIACION LOCAL BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA QUE LAS FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES: LOS INGRESOS PROPIOS. ES DECIR, IMPUESTOS, TASAS, CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS; LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN QUE r'IUN IC IP AL; EL ENDELIDAt1IEï•wTO. SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament.de Barcelona Gabinet de Comunicació EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA MUNICIPAL. LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU VOLUMEN. EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE. NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL —22 itef.: �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO:1) SUBVENCIONES EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO (O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR. EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO. Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA MUNICIPAL –23 -Ref.: �, • Ajunrament de Barcelona Gabinet de Comunicació SI LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA DEL GOBIERNO CENTRAL. SI SE QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS ECONóMICAS, TIPOS ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO. HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL —24-Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN). SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL GASTO PúBLICO TOTAL. LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO. LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 5-Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN DETALLE HACE DOS AROS. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2 6-Ref.: �':Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR SU OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS. ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO TAIIBIFN SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS REPRESENTANTES MUNICIPALES. ES Exp. 1.20%-85 - EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN IMPREMTA MUNICIPAL —2 7itef.: �--Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE CIUDADANOS. Exp. t.207•85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 8-Ref.: �«Ajuntament de Barcelona ss Gabinet de Comunicació —29Ref.: LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA. EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL, PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA QUI? DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL -30itef.: �— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN. UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN.. A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR FN SU ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE CONSIDEREN OPORTUNOS. LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN. Exp. 1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -31 itef.: �"Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -32 -Ref.: NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA.. LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI– TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS EN CUANTO AL VOLUMEN. Y CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES. EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL, SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació – LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO DE CONTENIDO. PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE POSIBILITA - INMEDIATO Y TANGIBLE DE EL CONTROL, LA MEJORA, DEL MARCO LA VIDA COTIDIANA Y EL TRABAJO. DE TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO). PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS Exp. 1..07$$ - IMPREMTA MUNICIPAL 3 3 itef.: �Ajuntament de Barcelona . Gabinet de Comunicació SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS. ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS. NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL. AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS CONCRETOS. NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y Exp. 1.287-85- IMPREMTA MUNICIPAL. -34 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS, NO SE CAMBIA DE LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS. I L CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO. ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —35^Ref.: �'''Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -3 6 Ref.: ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS. ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA QUE EN REALIDAD NO ES TAL, SINO MáS BIEN UNA OPCI6N. HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS AYUNTAMIENTOS. LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO. Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �...Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —3 AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS. NO HAY rMOTIVOS PORQUE, PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. EL OBJETIVO DE REBAJAR -LA PROPORCIóN DEL DÉFICIT RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-. LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO. LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN. Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - í Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN PUESTO DE ACUERDO. ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN. HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN POLíTICA", A SECAS. PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL —38 Ref.: �- •Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació –39 -Ref.: PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA. PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL, HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN Éi,. SUS HABITANTES NO LE VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE ?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO " áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL. ESTAMOS EN • UN EMPEÑO EN UNA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL MOMENTO • SIMBóLICO -PARA DERROCHAR TAREA DE PROGRESO: NO SÓLO NOS ENTUSIASMO Y ACERCAMOS AL �+Àjuntament de Barcelona -4 0-R ef.: Gabinet de Comunicació QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA ÍRP.UPCIóN. AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL, TANTO E r LO ECO 6MICO COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS ACU?ULADOS . sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6- RICA SE OLVIDASE EI. PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES Exp. 1.107.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �'tjunfament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOCALES, LA ORGANIZACI6N —41—Ref.: Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS. MUCHAS GRACIAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Sumario Páginas 2 -4 5-7 Constitución y suficiencia financiera 8-10 Admón. y Reglamentación obsoletas El gasto del sector local - 11 11 Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Lo que dije hace dos años - - 12-15 Déficit v endeudamiento del sector local 16-18 Los ingresos locales, el FNCM. 19-20 Los grandes principios..." 21-22 Por un modelo... 23-26 El modelo."Suvbenciones 27-28 El Modelo. Libertad de elección 29-32 La CTU 33-35 La economía... 36-41 Es el momento... �... .^ • ^- r I^í rJ `+_I 0) iJl ►^ Cq ',u Cxl • 'LI • ►^ h.} Ch. I •-• I •.,, 1 1 CI) I I I 1 r+ '•ú CQ h) 1 1 1 '•+j F-• CO W 1 ^I .•+] I C11 I .f-u I ^ 1 1 1 .r .- • • Ut :+^ :+: .. v] u7 CJ1 I •1 •il I 0) Cr. _ �^ ^ -13 n a a 5a/ ( w O• o r I ▪ O% I I zm `0 O7 r n m N aa a a Úl (J1 .p m I '-' ►1 `0 I W ▪O1 N `10 -n z 9 o r 1 .A v w ;... ".15 I r I `0 I OD I w N a m ▪ m N rF P.1 N v •A on ▪ `0 I I I I `o 0.? 1^ Iv ^ n n 51.• o �a a Ai Rl w It) üi tR) I I I I ■-• •0 W .- o ^ m` n o o a o a a A^ r 40 N W I ... I `4 Cl? I I N -11 3 A+ n a ro 1 I .r r.• I 1 ►'o 1 CO IW 1 ►J I ^o 1 Co I .A D Co �I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS (En términos de estructura presupuestaria) 1986 (Millones de pesetas) GASTOS CAPITULOS Gastos de personal Gastos en bienes corrientes y servicios Gastos financieros TOTAL 3.306.889 1.067.456 1.002.229 Total operaciones corrientes Inversiones reales CAPmJLOS Impuestos directos Cuotas de la Seguridad Social Impuestos indirectos Tasas y otros ingresos TOTAL 3.271.883 2.940.019 2.691.445 841.852 Transferencias corrientes: Transferencias corrientes: A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro) • INGRESOS 4.829.091 10.205.665 1.115.145 De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro) Ingresos patrimoniales Total operaciones corrientes Enajenación de inversiones reales 316.453 274.913 10.336.565 17.995 Transferencias de capital: Transferencias de capital: 64.533 A otros sectores (empresas) 665.354 De otros sectores (empresas) Activos financieros Pasivos financieros 95.066 230.862 Activos financieros Pasivos financieros 59.440 1.695.660 Total operaciones de capital 1.837.628 Total operaciones de capital TOTAL GENERAL 2.106.427 12.312.092 TOTAL GENERAL 12.174.193 �1.986 PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES (Millones de pesetas) GASTOS INGRESOS CAPITULOS Comunid. Autónomas 67.539 1. Impuestos directos 172.151 2. Impuestos indirectos 3: Tasas y otros impues146.850 tos 4. Transferencias corrien1.150.028 tes 10.549 5. Ingresos patrimoniales 6. Enajenación de inver2.065 siones 7. Transferencias de capi240.250 tal Corporac. Locales 356.780 118.194 269.161 508.713 38.545 8.610 78.369 Total consolidado CAPITULOS 424.319 1. Gastos de personal .... 290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios .... 416.011 3. Gastos financieros .... 4. Transferencias corrien1.492.867 tes 49.094 6. Inversiones reales .: 7. Transferencias de capi10.675 tal Comunid. Autónomas Corporac. Locales Total consolidado 727.677 486.111 1.213.788 219.491 22.071 310.383 79.945 416.509 345.892 179.222 429.857 225.902 +571.794 137.398 154.805 529.874 102.016 242.203 268.619 TOTAL OPERACIONES NO TOTAL OPERACIONES NO 1.869.038 1.436.368 3.089.532 FINANCIERAS 1.789:432 1.378.372 2.951.930 FINANCIERAS ÚLQ_ LA,ZL �ro b ,2 b ro ,8 I-- 1grt 'el M. Pi p O o U) Ñ UOi a • ^ '-< ^ in b1-1 ^ H- ~ 2 Ñ•b r Ó (n O Ó ri ^ H- ^ 1-1- n ñ G O+ Ól ^ G ^ G • N -4 -a -1 pp _a. •W Ol 1^ 01 J W O ^ -1 4. 01 1.0 _... • OO 4. ^ W O .... ^ N Ni ^ N � ^ Ul N O _á Ul N Ni W Ul 4. CD O 00 O _a ^ _a LO 0O W ..-.. -4 J N J ▪ U1 J J --a O ` CD OO CD O a 11 O 1 t3 F--' _á O 4. Ul ^ QO (D (Drr - a• U1 O eT ▪ W -a .^ N DD J CD J a IV Ul _á l0 00 01 -á 61 01 CO --a J 4=. 1/ 1 Ni _a CD 0O --a 4. -a rf• 9 _ Ni (n OW Mi(D .^ Ul CO ---1 N ¢ F-, O ■A N--a W Ol O Ol W. 1^ (D 4. O Ó u) -1pl lD F--' OO (DUl N . . Uo CD J ^ Ñ J --I al ---1 .^ J W CD .....1 N 11:2 4. 00 W A 01 tD Ol �D -o Ó r a v 7 O m 7 a n m N r• .• O a a N a 7 m r a o Di m -e. ro N a D ^ Ó ^ n ^. a a a D oz z (11 D tl m "O D w ..... 7 f,. m N D rr o• 7 Ó v o n n r• H o 7 z m D O N r o n a a N m N c n ►..• o. U) 11 i-i N Z n ^. tu m D o -1 p-^ 11 r-{ z" D' Z n n ►-e m 33 0 U) Fi m X/ 0 U) no m U) z D ta l z < 0 0 a D ^ a o B < M7 7 a Q r• M• a aa za O n w ■• + O W N O 7 A a 1 r •A I r I ■0 I OD I O ^ m ^ n H 0 z m U) /-i O. r ^ O OD N 1 w O- 1 r -A U 1 l r 03 I w 1 F- r IN I -0 z z n ^ m 73 U) * 1 (.wll ^ Ú •A r Ó OD J w W •r •A •.1 r .I r O r N O A O r r w m r O O r r •4 .:12• 1 1 I O` .A r. Oh •A r • G r r 00 .1 IA ' L` O -41 J .1 UI `O O O J ^ 1 r 3 UI O r I ?• m •O7 I I Í ►+ `O IJ ^ I r Í. ^ I G.) 1r 1 `0 I w I A O] 0 .0 1 I I J IsJ O J 0 J N G IJ • r 1 40 I 00 I UI �r 1 1 ^0 r W UI J N N J r tJ .0 0 I -J 1 1 F+ -O N O' •A UI UI N r_g 0" ^0 W UI W Q• W UI .43 O. I I W I • ^ O ^ I-. N O' O Ol -0 O' I W I O W µ UI I ^•' ^ f` W J ^0 A .A -II Ñ -11. Ó N . -O 00 Ó W UI 00 •0 O r- J UI W G1 0• UI DO µ 1 I ►I- 0 I O7 I tJ .• 43 i^ ,-• Í 0^0 I -it, I I ^ m ,0 �-o -n n o '3 o m x o 1 fi U ro O -7 r• o al n r• 0 7 n 1 r• O 7 ro ^ 0 7 ro UI r r o o n v ro ro N N W N O 41. •P O W W W W o• J J O W cn N ? ñ W W ^ UI ^ W -4 W tY. µ UI UI UI o o ■-• UI J o '•- ►+ IV J J ^ ,o µ OJ o^ r ■• ji -0 cn • p ñ O W • ■• ñ O W Ctl I •1 -0 1 00 O W 07 O O' r f• UI N t-J m •- O ■0 J o• 1' o, -O r 0" p N 03 0• N 03 4 U -4 W N 0• r r UI ^ CJ r UI A N ■0 r 03 W r N N W W .I -4 41 W 11.1 UI 03 O 42. 00 UI 41, 03 J 0 Q` W 03 ►' ? J 0` .P 0• 0 N CJ U W ,p •P N J cn cn O 03 O 0l 1- 0 03 0 ►-N -4 o" N 0 N ►•` 1.- N W 0' ,0 1- I s1J I m I tJ J 1 ^- � tJ I W 03 . I F-I^0 i^ CO f-- J 03 03 -12. O] 03 N .0 ,0 -A A I 0• 41. 0. O N m CJ CJ Iµ I 03 10 W CJ r_n tJ UI W O -0 f- W •P ►. O 0 0] W I r` 1 -0 I m I U1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3980 Title A name given to the resource La revisión del sistema de financiación local / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Finançament Autonomia Territoris Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf 7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36 PDF Text Text DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR S.S.M.M. LOS REYES. MAJESTADES Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría. en la de en SEÑOR En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº, corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap". La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es malo recordar la historia para aprender justamente de ella. Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l 11 Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual territorio metropolitano. La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino, transformó la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de tres semanas. �Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el Principado, como era la autorización del comercio con América, fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una era de recuperación económica importante . También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año. Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el crecimiento de la Ciudad . Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una Cataluña autónoma. Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s, compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo, 11 Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos, también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento". Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato. Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima, como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r el Cinca. �La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida . Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la vida i que cal saber valorar en el seu just nivell. Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya. La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de Barcelona . Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat. Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una historia valuosa per tot el món mediterrani. Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya. �MAJESTAD Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a la confianza desde tantas desconfianzas pasadas. Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza. Muchas gracias. 19 de enero de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Medalla d'Or Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Monarquia Espanya Description An account of the resource Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403 PDF Text Text Josep Vicenç Foix * Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era, alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la "Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista de Sarrià. Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha desenvolupat a fons a la seva història. Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat, ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx present. Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure. Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso. Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi. Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament. Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü, sino que era una cosa nova. En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní. * Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3981 Title A name given to the resource “Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Missatges institucionals Literatura Model social Foix, J. V., 1893-1987 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1005/19860307d_00108.pdf df7da9d13eb13f0b159f51cd6a3aab67 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CATALONIA AND SPAIN.-- Text of the lecture given by Pasqual Maragall i Mira, Mayor of Barcelona, at St Antony's College. Oxford, March the 7th 1986 �( 'o1 iTn Ajuntament Tlir de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Mr. Warden,ladies and gentlemen: Thank you very much for your kind words of welcome. I would like to thank you also for the opportunity I have to talk in this house. I am glad to bring for you the warmest regards of a former student of this House, Mrs. Patricia Hutchinson, now HM Consul General in Barcelona. There is a debt that many Spaniards have and I want to acknowledge here. We owe Professor Carr his contribution to the History of Spain, which filled serious gaps in our education. During the years of Franco's dictatorship we had to rely on foreign books to imrpove our understanding of our own country. Furthermore, I want to acknowledge the works of other authors, such as the British Gerald Brennan, Stanley Payne and Hugh Thomas or the American Gabriel Jackson and Edward Malefakis, and, obviously, the French Pierre Vilar. I would not be fair, however, if I did not pay hommage to an emminent former guest of this House, Jaume Vicens Vives who, appart from his contribution to Catalan and Spanish history, represented so many people with enough faith in the future of the �+11111 Ajuntament ''!lIIW de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: country to go on working in spite of lack of freedom. He was my professor in my first years of university. He was who opened our eyes to Spanish History and explain us how the Spanish Golden Century was also the Century of the "sopa boba". Among other paradoxes, one of the outcomes of Spain's last forty years is the amount people who, under diferent circumstances, would have never gone into politics. In Britain, for instance, politicians are more or less professionals. In Spain, on the other hand, the iniquity of the regime made a great deal of men and women change their vocations and devote themselves to fight injustice. Thus, had Franco's rule not existed, President Gonzalez would be probably now a lawyer in Seville; Defence minister Narcis Serra would be teaching monetary policy, which he learned partly in London School of Economics, President Jordi Pujol perhaps had put into practise his Medicine degree and I myself would be teaching International Trade or Urban Economics thanks to the MA I got at the new School fo Social Research, in New York, after trying Oxford through Jose Antonio Martinez Alier. I do not regret things as they are. I love my city and I enjoy being mayor, every minute of it. And it is very likely that my achievements on the academic field would have never allowed me to give a lecture at St Antony's College whereas o �¡±11111 Ajuntament !III+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: politics has provided such privilege to me. I didn't go so much beyond Quesnay and Ricardo, at Jonhs Hopkins in Baltimore. Nevertheless, this particular upbringing makes us fall very often under the temptation of academic amateurism. So I ask for your benevolence if I surrender to that sin. However, I am going to indulge myself in a way that seldom do I permit myself at home. I will talk about my grandfather, and I will not hide how proud I am of my name. I cannot do it in Catalonia: I might be blamed, quite reasonably, of using a national glory for my own political benefit. As you well know, Joan Maragall, my father's father, was.not only one of the greatest poets Catalan literature has produced, but also a qualified spokesman of the prevailing feelings that an enlightened Catalan bourgeoisie had in his years- end of last century beginning of this one. I will try to give you a brief survey on the past, the present and the future of the relationship between Catalonia and Spain. Still, I would not dare to explain what others have done better and with much more authority than I could. , But I think it might interest you to know about the point of view of an insider who has both the privilege of being the mayor of Barcelona and the privilege of coming from a family that, in a way, summarizes �-5Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: the recent history of my country. Nevertheless, and however passionate this discussion is, I am a little worried about our persistence on this analysis. As Pierre Vilar wrote, " Reflection of a nation on itself is always a sign of unhapiness, of danger, of impending menace over the community. Spain's passion of meditation on itself, after 1600, after 1898, after 1939, reminds of a great history of an unhappy consciousness". I do not think there is any essential menace on Spain or Catalonia, in our days. I do not think it is good for us to be still broodíng over our essence and existence. But perhaps it is a good thing for politicians to stop from time to time and think a little over the object of their activity: their country. Joan Maragali wrote in 1898 a poem called Oda a Espanya, Ode to Spain that represented the feelings of a catalanism concerned about the idea of Spain. That poem is a plead for a Spain as a mother of many different peoples who ignores them. Maragali said to Spain: "cry, mother, hear your children, who speak to you in another language, come to the sea". The last line of the poem is a goodbye to Spain "Adeu Espanya!", which is of course terrible. And that is what the catalanist movement did and Spain practised. We ceased to ask for an understanding with Spain except for the begining of the Republic and started to look on a �^+ÍI Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: separate destiny as a solution for Catalonia's troubles. The development of Barcelona Now let me talk about Barcelona. Barcelona saw a fantastic development from the mid XIXth Century. Up to 1859 Barcelona was closed within the walls the perimetre of which had not altered from The Middle Ages. In 1859 was aproved the Plan del Ensanche, the "enlargement plan", developed by Ildefonso Cerda. The walls were pulled down and the city spread over the surrounding plain and reached the nearly villages: Sarria, St. Gervasi, Gracia, St. Marti. My grandfather, by the way, was born in 1860 in the very heart of the medieval city. Later he went out the walls, to the Ensanche and finally to St. Gervasi. In a sense he followed the growth of the city. In just 50 years his generation expanded more than previous generations for 10 or 15 centuries. I recall Ricardo's "Low Price of Corn ", 1815, where he said that increases in population would increase the supply of land so that rents would not rise. I was not exactly so in Barcelona. Land prices went up, and only in downtown, round the City Hall, moderatly down. 1888 an Universal Exhibition was held on the grounds of the old citadel, ominous symbol of centralist opression, built by �+mu Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Phillip the Vth and demolished shortly after the walls were pulled down. The Universal Exhibition underlined the definitive assertion of the city developed by Cerdà, as well as a demonstration of catalan bourgeosie's faith on modernity, progress and industrialization. Catalonia rejected Spain, but did not retreat herself into the contemplation of its griefs. Quite the contrary, catalanism emerged then as a way to assert our European character as. opposite to being Spanish. Is is relevant to remember that in those years your empíre was still going. Ours not. The end of our rule over Cuba, Puerto Rico and the Phillipines, .in 1898 give our 98 Generation: Baroja, Machado, Azorin, Juan Ramon Jimenez and clare say, Picasso and Casas, who had an influence on Spain culture in a way similar to Bloomsbury's: Keynes, Virginia Woolf. Catalonia was open to the cultural trends coming from Europe and was able to give them a personal interpretation. At the same time that Paris, Vienna, Praga, Brussels, Glasgow and London knew the art nouveau the secession or modern style, in Barcelona modernisme flourished with extraordinary strength. Modern style architecture had in Barcelona a field to express itself as no other city of Europe had. You can still admire the results �raiiii Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: walking on the streets of my city and looking at the incredible façades that Catalan bourgeosie had the courage to build. This creativity was sustained throughout the years before the Civil War, in spite of social unrest and in spite of Primo de Rivera dictatorship. First World War brougth to Catalonia Picasso, who carne back, Picabia. But it also brought money. Catalan industriality took advantatge of Spain °s neutrality to make good business out of selling goods to both Allied and Central Powers. That could explain some of the neutralist feelings that Catalan bourgeoisse still is sheltering. The 1929 Universal Exhibition, gave Barcelona the most important thrust to modernity since the previous 1888 Exhibition. The 1929 exhibition was bold enough to host and show to the world the Mies Van der Rohe German Pavillion, which we have just rebuilt, by the way. It was in this time when Arnold Scheinberg began Moses and Aron in Barcelona. his daughter is named after the second most popular virgin in Catalonia after Montserrat: Nuria. �-9Ajuntament ''Ill+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Architecture was again the field where Catalan capacity catch the signs of the times was more evident. Racionalist architects flourished in Catalonia. Josep Lluis Sert and members of GATPAC - architect group made Barcelona the centre of interest of European architects. The Republican Generalitat entrusted Le Corbusier the design of a new development plan of Barcelona metropolitan area. But there were also other fields where Catalonia showed her dinamism. Catalan Parliament voted a Local Government act that in some aspects was even more advanced than the Spanish Municipal Law of 1985. The Spanish Pavilion of 1937 Paris Exhibition, where Picasso's Guernica was first showed, was disiped by Josep Lluis Sert. Later carne what it carne. And for decades Catalonia was to many Spaniards a symbol of resistance to fascism, a place where one could feel an European atmosphere. However strong the dictatorship pressure was, Catalan's love freedom created and environment less opressive than in the rest of Spain. �-10IIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: Nationalism and catalanism In spite of the Spanish Constitution, in spite of the Catalan Statute of Autonomy, there is still an unsatisfied, strong nationalist sentiment prevailing in Catalonia. The boundaries of this nationalism are rather fuzzy, as are the political solutions that would satisfy it. Most of the people would accept the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy as they are provided that Central Government interpreted them open -mindedly without any witch -hunting based on apparent threats to the unity of Spain. Other people would like to reform the Statute, to give more powers the belonging t Spain. Generalitat without questioning Catalonia's And, finallly, a minority asks for an independent Catalonia or rather, ' independent "Països Catalans" Catalan countries- that is to say, a Greater Catalonia including the Balearic Islands, Valencia and the Roussillon or French Catalonia. As I say, separatism or independentism is now a minority trend in Catalonia. But it is a very popular ideology among young people. This phenomenon has not been studied closely. Does it come from the fact of being the only way young people have to contest the political system? That would presume that young people independentism is the way young people take to let out �:IIIII Ajuntament 1111IF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their natural trend to revolt against the establishment, since it is almost the only ideology that does not fit into the Constitution. A Catalan who claims to be a Catalanist but does not like nationalism in general, and this is my own position, finds himself in a somewhat difficult position. For in Spain there is also an efervescence of Spanish nationalism. When the Socialist Party carne into the Government after the 1982 general election an American newspaper reported the constitution of a government of "young nationalists ". In Spain this expression sounded rather shocking. Put it really made a point. Franco spent forty years identifying himself as Spain and labelling as un-Spanish or bad Spanish those who opposed his regime. Not surprisingly, the idea of Spain as fatherland was not very popular among democrats. Recall the "farewell Spain!" The Socialist Party tried to recover Spain, as the heritage of everyone and not a monopoly of the right. Obviously a certain amount of nationalism is there. There are more reasons now to be proud of being a Spaniard than they were under Franco. I would like to explain now my position regarding nationalism. I do not feel like a "nationalist", in the classic o �-12- NWIF E111111 Ajuntament 1 III+gir de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació meaning of the word. I think nationalism may be a right issue in a precise time, but it may not be justified other times. In Catalonia strict nationalism could have been justified when Franco's dictatorship was a menace to Catalonia's own being. Nowadays I think extreme nationalism is a mistake. Catalan. nationalism now takes the feeling of belonging to an identity for a political code. I would rather choose the word "catalanism" than "nationalism". "Catalanism" was, by the way, the term our grandparents used. Nationalism calls for a generic position, and I am not interested in generic positions. Nationalism is a mixture of hetereogeneous trends which have in common the fact or the feeling of being victimized by an alien force. Catalanism, on the other hand, refers to a definite, specific fatherland. They are two different formulae, though they have overlaped through history and have been used in a indiscriminate way. Now, in 1986, we can establish the difference, and I think we must. Catalonia has enough political maturity and the legal framework to be something more than a nation standing on the defensive. I think there are grounds to talk on behalf of an open Catalonia with aims that go beyond the mere survival, the �a -13II ÏI Ajuntament ' VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: mere defence. There is however among nationalists a temptation to go back to the bunker, within the walls so to speak. But I do not think they will manage to prevail. Catalonia and Spain I would nót like to convey the message that for me Catalonia has no adversary. I do not underrate them. But I do not think they are the paramount problem of Catalan national feeling. There has been always in Catalonia a trend to see others as responsible of our troubles. Former President Josep Tarradellas broke this line of thought. President Tarradellas helped us to see things from a wiser outlook. President Tárradellas taught us to accept us as we are. He pointed that those who had opressed Catalonia had a long government experience behind and elements of legitimacy we had to acknowledge. Hence his attitude towards the King and the Army that could have been a surprise, coming as they were from and old Republican. As I suggested before, now that the idea of .a opressive and totalitarian Spain belongs to the past, Catalonia can and must participate into Spanish politics and help to finish the construction of Spain's unachieved reality out of heart and �-14:+11111 Ajuntament ''IFif de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reason, not only out of calculation and selfishness. But Spain has first to admit that it is still under construction. Catalonia, however, cannot go to Spain to be paid for its old griefs, and, on the other hand we cannot pretend tat nothing has happened. But both Catalan and Spanish people have to make an effort of unsderstanding. Those attitudes will prevail,according to me, in Catalan political life. That does not exclude the revival of important minorities pleading for independence, especially among young people, as I said before. In a sense, I would like better independentism than nationalism. It has a frankness which is missing in nationalism. I like "Visca Catalunya lliure!" - "long live Free Catalonia!"is a positive cry, unlike "som una nacio!" - "we are a nation" which is now a negative slogan. I do not think, nevertheless, that Catalonia would make a good business out of independentism. Professor Sole Tura explains it brilliantly in his last book, Nacionalidades y nacionalismos en España. Catalonia and Barcelona The nationalist party that is ruling now the Catalan Government, has attempted sometimes to confront Catalonia to Barcelona, appealing to an alleged Barcelona centralism which was supposed to menace the pure essences of Catalonia. But, as �-15REM Ajuntament ''11V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Professor J.M. Bricall used to say, Catalonia without Barcelona would be just a national curiosity as the Alto Adige, the Italian Tirol, is. That does not mean that Barcelona has made Catalonia. In fact the converse proposition is true. And it is also the best proof to show that Catalonia is a nation. Catalonia has been able to build a city which has all the characteristics of a capital of a State. Catalonia created Barcelona because she had national power enough to do it. Thus Barcelona is a result of Catalonia, not a cause. Of course, there has been also a feed back process. Were not Barcelona a dynamic city, Catalonia could not have been a dynamic country either. The richness of Catalonia's national identity comes from its plurality. This plurality is the reality of Catalonia. A somewhat tortured reality, but a reality. Spain as a concept, on the other hand, has not managed to become a full reality. This is changing now. Spain is beginning to come to terms with its own plurality. And the same goes with Madrid. Madrid was for the rest of Spain only a capital, a bureaucratic centre. Now Madrid has learned to be a city, a human collectivity. And I have to acknowledge here that this was the great success of the late Mayor of Mdrid, professor Tierno Galvan. All this changes are a positive challenge for us Catalans. �-16+11111 Ajuntament r de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We can feel more comfortable within a plural Spain than in a monolitic one. And Barcelona has to strengthen its imagination to compete with Madrid as the prime centre of cultural and economic creativity. The plurality of Catalonia has always acted as a politic stabilizer, as well as a political motor. The history of Catalonia is the history of a set of counter-balanced powers. And one of this powers is, and has been, Barcelona. The old government of Barcelona, the Consell de Cent or Council of the Hundred, coexisted perfectly with the Generalitat. And sometimes the Consell de Cent stood for the defence of Catalonia with more determination than the Generalitat did. One of the decisive dates of Catalan history, as you know, is the eleventh of September 1714, when Barcelona surrendered to the troops of Phillip the Vth, the first Spanish Bourbon. That marked the end of Catalan liberties under the Crown of Spain. The hero of that day was Rafael Casanova, who was the prime councillor, the Lord Mayor, if you allow me this anachronism. If the past saw different powers working. together for Catalonia I think the best guarantee for the future of Catalonia is a synthesis of a set of particularities , a set of people which have in common a national identity built on the basis of �-17+fll Ajuntament 191W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their diversíty. Putting that into political terms, the best for Catalonia is having besides its first institution, the Generalitat, a net of local governments intending to work as a whole. As Shakespeare said, "city is the people ". Living with authonomy There are two outstanding facts that date a process of degradation of political atmosphere in Catalonia. One of them was the anti LOAPA campaign, in 1982. As you remember, 'LOAPA' stands for °Organic Law for Harmonization of Autonomic Process'. The campaign had a revival later, after the Constitutional Court ruled against that law. The anti LOAPA campaign had no visible effect on 1982 general election nor on 1983 local polls. But it did had an important part on Convergència attitudes in the 1982 demonstration for the llth of September. For the first time after Franco's death the Catalan - political parties marched separately. And, what was worst, some shouted violently at socialist leaders, accusing them of traitors and collaborationists with Spanish centralism. That was a symbol of a political schism in Catalonia, a ^ w �-18E IIIII Ajuntament 11II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: schism that is not closed, yet. The Banca Catalana affair was the other element that marked the rarefactíon of our political environment. Another key factor in today's Catalonia is the new regional TV Channel, TV3. TV3 was a palpable result of the catalan Government policy, a project everyone could identify with. It is the only TV channel that uses Catalan as the only language. That had obviously an influence on the results of 1984 regional polls, which were held shortly after the start of TV3. Other things which are "odd" happen in Catalan Parliament. The majority ruling Catalan Parliament has been passing a set of laws aimed to extend the control of new Catalan bureaucracy over every single aspect of Catalan life. These laws have a trend not at all liberal, in spite of the alleged liberal faith of many. In fact, these laws are within the old Spanish tradition of centralism and state interventionism. Our Statute of Autonomy stands for a descentralized structure of Catalan Government. The Generalitat was to play the �-19- Ajuntament "VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: role of giving advice, planning, supervising the lower levels of administration. The present major_ity has showed an increasing mistrust on the basic levels of government, that is, local governments. The executive is recovering powers the central government had passed to municipalities during the first years of democratic governments in Spain. From the local government we are seeing, amazingly, how we could end up having less powers under an autonomous Catalonia than we had after 1977 general election and before the Statute. So, the alleged aim is to strenghthen the country. The result is weakening it. When Central Government handed over the Catalan Government some of its powers our first reaction was a cry: "That's not enough". And soon we have magnify the transferred apparatus, making state interventionism appear again. �-20- 7 +IIIÍI^ Ajuntament 1 111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Barcelona, Catalonia and Europe Catalans have always felt at home in Europe. And so president Pujol said in Aachen: "Catalonia has come back home ". Luis Racionero has pointed out, back in the Xth century Romanesque monasteries in the Catalan Pirenees were an European cultural enclave acting in a way as a bridge between Greek humanistic heritage, Arabic and Provençal cultures. What will happen with Catalan culture, with Catalan nationality as Spain joints Europe? One may think Catalan nation and other natiónal minorities will expand as the State-Nation loses power. Others do not agree with this idea. They says that far from that Common Market tends to enforce the State structure of Spain. In any case, I am convinced that European integration will be positive, both to Catalonia and Barcelona provided we do not become a "curiosity" after leaving NATO. The relevant question, though, is wether European integration will mean plain interchange or increase of dependence. I think Barcelona has a lot to offer to Europe. We have just closed the London exhibition "Homage to Barcelona". The great surprise of this exhibition was Ramon Casas'paintings. What we wanted to do with the exhibition, and we intend to continue �—21— 4 Y Ajuntament 111.11 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : doing, is to explain to the world that people as Picasso, Gaudi, Miro, Dala. or Pau Casals are not isolated personalities growing spontaneously on a grey landscape. We would like to make understand that we have had a favourable environinent that has made such geniuses possible. Europe has something to discover in Catalonia, and conversely. From the point of view of regional and urban economics, which was my own academic subject before going into politics, Barcelona has also an important role to play in the European system of cities. Barcelona is to become te link that will attach the Iberian Peninsula to the urban European axis that goes form London to Milan. There is a region defined roughly by the areas of Bordeaux, Toulouse and Milano wich holds an enormous economic, scientific and cultural potential. Until Spain's coming into the EEC this region has been a border region, a cul -de -sac. From now on it will have-an increasing character of passage. Barcelona wants to attract the gravity centre of this region towards the Catalan system of cities. And to do so, Barcelona has to compete with Toulouse, which is a fromidable centre of high techology industries, and Marseilles, whose port fights with Barcelona and Genoa for the first place in the Mediterranean. �-2201111 Ajuntament 11111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We have called this region the "North of South" of Europe. Within this regions the connections between their cities are already natural. We have only to enhance them, to facilitate them. Montpellier is the city that first made a move on this direction. M. Freche, the mayor of Montpellier, was the first French politician to welcome the enlargement of the EEC. Montpellier has understood that is easier for them going to Barcelona than to Paris. Barcelona is the nearest big market to Montpellier, the nearest big city. Barcelona can be a capital of the North of the South of Europe. This area has an "art of living", so to speak, tat is very attractive to the North: climate, landscape, leisure. At the same time te main cities of the area have an important economic capacity. Catalonia has to recover the power of invention the creativity, the spirit of enterprise that made her the most dynamic region of Spain. And she must do it with Spain, not against Spain. We Catalans have to come to terms with our own history. We have to acknowledge that our future is narrowly linked to the future of Spain. We have a privileged part in this future. Spain does not exist. Catalonia does even if it is a tortured �-23- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reality. Spain never cristalyzed. Catalonia has to be the leader the transformation of Spain. The leader of the process that will make Spain become an European nation, that will make Spain cease to be a kind of reservation of exotism. We do not want that in the future learned and serious papers as The Economist have reasons to talk about our institutions as it did in its last editorial: "a tricorn and blunderbuss army ". The role of Catalonia is crucial. And so is the role of Barcelona. I am sparing no effort to keep Barcelona moving. And the city will answer, is already answering to the challenge. �^ d2^ 85 k/rElLcc J NS L. UT 4 L Ddcvn,s b"b?(frn.j) a(.Ad.0.4( vrwY 117 reS.,,ds il vTc,(.ttt-s~, (aow ^, ^^,t (44)1 dvytiihtti I-4 e wkl VY:.,^ Vá^ \^^ ¡ 9AC4 (G( h VS ^Mw /^,- ( l^A^^ ^^ N1/4 slir^ B,JY 'el <4 ^C ^^kc f lor, J (n ^ ^ ^j^p l C Q.I.y, C44.1 RM^ W (^ ^ ^^ ^ .1)„& II/G4/ "b4-4 (43 f•1 Nut ^ ^ ^,t ^u^^ ^K Aw^o ^i ( ►ti( k^/`^Gt r ^^ ^ r n:.1 4/æ4,,, ^yYn(^eZ ^¡l( ^ ^„^ç ^ J (G*( (.(.CC (y) ¡MAMA be-4) áok 115 c^c VF^ f çOce . r frSu4c^L^ APAw S^^t.t..-0 ( ^ r • ` U` .*44 tz."44tA•t,e9 Zig Q,,,/^ ^ 1/ S#444.4 1 in ¡^. .^,^^ ^(d^slc^, L h0iv." y.0,11 41 Gatim.4^ (/t/ e 1tct, S,C4456I )1n 14,-1 44.41*e( prIfitGlY (ti w,-1 Thnfi ""V » 71'1 r ^^^rt ^ %tY (40.4( f e( Dtairtu árr b^o kw S ^,^ 6211(411-4 1 ^^^ /u C4 4A ^ ^ �j ^o i7 L..G. 2:tt frn cy4t«-A-111/45 tu. S'gto^( ^•,,t ,\ (C ^ro C ( Gt,GKaFed ¿o»&c.( 1\4±- Y►^ Wu,c,+ ^ Gri, Gt,v3 lQ / r‘)°l (4c4 ` ^ IkCKcu_ ^ ^fJ , ^ 1' wys Ln,.T atac,i`fl ^ ( ^ ^c v r ^ G (.^ 0( Oi., c I k l^ a.11", ¡, 112•1^ Tk °^ fi 14,J 5t11( c t^.,.,.^,,^ Di r` . f 1( h ^ ^ -I Ter-7,1 C' ( i 0v.r.^11tr'ç Gin' 5:0431k, f a, _ /1,40(4 ^.c. c! /Y►'t c^l ^^'^"' %^■ 1149c ( ^S . ^/ /^^^ V'l ^ fkWWy, I^ f ur.^¡^,(^ óllco 4N(n ^..^1^ l B'r ^ vt J , 1)4.41-r w^^er^,^ ^w ^. C V¡t(^1 1^•1^, ^ ` fibutc.71 w. C!. GCed 1-m.r,1. II- a,,% /( -ex/14 il" "-t<-(1-1 W l,w t.c,k a 5.144 t. II K.vaA,V ^ ,• Le 'ib a c., c ^-►( l ueLt « . 001 , g l° owir14v147 rt. V Iz ^4, 1 ^i t ^ c>^ ^^•`'^^^(^ lc.e cc^ l7vvc_ 14,o‘11( r^ u^ ¡^ ^1 ^yui^lS ( b'(t;jot^,.a^ ^ l^ V (.4,4 ^ .lcw, °Y (M.or`Wvt S 1-) t, �dbm L (I 1,1( k,tivv 5197~4~1,,,Ozegti ^— ¡ ØV\ tNt .e4,3ctroru,i.,, f&1&'I Í ,S fk-evistk T+ Nrst G,(4 lArp(ck wPet ti-- (i, fu414<< ``bok, 4d triuy xt ^ lA^^^^ ^^crt )1,4, v(1 çt4i14 `s frevt12.(i1 (b uw-tc-L, 2 A t\j,_ Itiwht-t41- kfuji t^ avá T i( ifi 1 Iriok 6,,,mLSS vv" d^ (e b.hti {^c^,^^ aw ^ (^h^( <(4,1/i P^f^ ^ ^t cw(r^ ex^ t4 ^ ^^t6^C ^^ ^^.-^ h ^• 63 1-- 5,1^ t,s th, l\us i‘ w( ^ 4,(LAW 1-I453. km( ^d ^^ ^N 8^^, vtomd 40« 1\,4. Jtudtd uv% ^ v^ ^ I^ ` ^ ^l k^ )41 t pirt4-17 vr tí, 11 (4 1(.444,/,, (.444,(,• GrP^^`, ¿zt ¡W r t1 .. 4, , ^` 3 AiNitj 1,414.1z, 54t4ht t" A vt wWi►L— - 01 / Ct.rf o `s 4~1 wx f M 3^ /,g r¡ i sti4vvri ► w^ ck-syy, 6 ^ ^ y, Ctt41 ittce. 1/tu" U G\ jleíYil,J‹.. C vi tu t.. ( s vww ^ (4. t)., tov 1c t << << tond rtex , Wt t1ke, S6A" cm" VIKLt Or-- "VVt glr( g (4.e1,. ^ ^ vc \11444.1." Çtoj,ot+n 5,-//4 rr CrC t tl-ep-orce ( Í) w1 / �Ú • -A- '1\41( tc-t t,e.w I^Pc^, t -v C < (,tm ^ ( ^, 1a. ^^ rS ^ 11,44 ^` kf.( Ítv3 . 044,14 .4 ket c/c f)r`l }Gd,,, W.ck (ce.ca( i l 1c.1xs^^c,,.^t /1\,t^ r^ Ltrw‹,'‘ . ts a c ti•- ' n? s 1)-o-tsbi rrk,w, .71—e LT' ^G ^^ `i : 14.1 64 7G^cAitc4 ^, c � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3911 Title A name given to the resource Catalonia and Spain / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Loapa, afer Banca Catalana, TV3, Estatut d'Autonomia, Gatpac. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. St. Anthony's College, Oxford Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Autonomia Acció política Model social Territoris Catalunya Espanya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Description An account of the resource Text de la classe impartida per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Anthony's College d'Oxford. Amb notes manuscrites de Maragall a les últimes pàgines. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1076/19870313d_00192.pdf c6ba2f888b6ca4dadf2ff3de10e24e68 PDF Text Text untarn.ent de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de l'Alcalde al Consell de Suport Barcelona 92 Barcelona, 13 de març 1987 �MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT (...) QUAN EL 19 DE SETEMBRE DE L'ANY PASSAT VA CONSTITUIR-SE AQUEST CONSELL DE SUPORT VAIG DIR QUE SI L'ENCERT I LA SORT ENS ACOMPANYAVEN I BARCELONA ACONSECUíS EL QUE TANT FERVENTMENT DESITJAVA, EL CONSELL DE SUPORT ES CONVERTIRIA EN EL GRAN SENAT QUE REUNIRIEM ANUALMENT, O QUAN L"OCASI6 HO ACONSELLÉS, PER A DONAR COMPTE DE L'AVENÇ D1L NOSTRE PROJECTE. TAMBÉ VAIG DIR QUE SI NO ACONSEGUIEM EL QUE VOLIEM AQUELLA SERIA LA PRIMERA I üLTIMA REUNIó I LA MàXIMA EXPRESSI6 D'UN ESFORÇ SOLIDARI PER LLENÇAR AQUESTA CIUTAT I AQUEST PAIS CAP ENDAVANT. �AVUI, SIS MESOS DESPRÉS, ENS PODEM FELICITAR DE QUE NO FOS AQUELLA LA PRIMERA I üLTIMA VEGADA. AVUI ENS REUNIM PER DONAR COMPTE DE LA CONSTITUCIó DEL COOB, L'INSTRUMENT QUE ENS PERMETRà TREBALLAR AMB TOTA EFICàCIA PER CELEBRAR UNS JOCS COM TOTS VOLEM. PERD TAMBÉ VULL APROFITAR PER INSISTIR EN ALGUNES DE LES COSES QUE VAIG DIR A LA REUNI5 DE SETEMBRE, LLAVORS VAIG AGRAIR ALS EMPRESARIS, ALS ESPORTISTES I ALS REPRESENTANTS CIVICS EL SUPORT QUE ENS HAVIEN DONAT I TOT EL QUE HAVIEM APRÉS AMB ELLS. ARA VULL REBLAR AQUELL MISSATGE, PROJECTANT-LO MÉS CAP AL FUTUR. JO VULL DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE AFRONTIN LA CONSTRUCCI6 DE LA BARCELONA DEL DEM AMB ESPERIT D'EMPRESA MÉS QUE DE NEGOCI. �AMB MENTALITAT DE CONSTRUCTOR, DE FER COSES, DE CREAR, D'EMPRENDRE, MÉS QUE DE TREURE UN PROFIT IMMEDIAT. NECESSITEM UNA BARCELONA RICA EN INICIATIVES, EN IDEES, QUE ARROSEGUI TOT CATALUNYA DE LA QUE ÉS CAPITAL EN LA CONSECUCI6 D'UNA SOCIETAT MÉS MODERNA, MÉS CREADORA, MÉS FELIÇ. VOLEM QUE AQUESTA EMPENTA AJUDI A FER DESAPAREIXER DEL NOSTRE PAIS L'ESPECTRE DE L'ATUR, DE LA CRISI, DE LA POBRESA. �VOLEM QUE ELS NOSTRES JOVES TINGUIN L'OPORTUNITAT DE PRACTICAR L'ESPORT, QUE LA NOSTRA SOCIETAT VEGI L'ESPORT COM UNA PART DE LA CULTURA. VOLEM QUE BARCELONA TINGUI EL NIVELL DE QUALITAT URBANA I FUNCIONAL QUE NECESSITA I MEREIX COM A CAPITAL DE CATALUNYA 1 CAPITAL D'ESPANYA QUE TAMBÉ ÉS. �AQUESTA CIUTAT I AQUESTA CASA TENEN UNA LLARGA TRADICI6 DE BONS GESTORS DE TèCNICS COMPETENTS QUE SABRAN EXTREURE DELS RECURSOS ATORGATS LA MILLOR UTILITZACIó . VOLEM UNA CIUTAT OBERTA AL MAR. FAREM QUE LA VILA OLÍMPICA SIGUI EL CATALITZADOR DE LA GRAN RENOVACI6 URBANA QUE ENS FARà ASSOLIR AQUEST OBJECTIU. I VOLEM QUE ELS MUNICIPIS DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, DE TOT CATALUNYA TINGUIN L'AUTONOMIA I �ELS MITJANS SUFICIENTS PERQUE TOTES LES FORCES DINAMITZADORES QUE EL PROJECTE OLÍMPIC DESPERTA PUGUIN SER CONDUïDES A BON FI. SEÑORAS Y SEÑORES, MIEMBROS DEL CONSEJO DE APOYO: HACE SEIS MESES LES PEDí QUE DEJARAN QUE BARCELONA REPRESENTARA A CATALUÑA Y A ESPAÑA. HOY REITERO ESTA PETICIóN. ESTA VIEJA NACIóN QUE ES CATALUÑA QUIERE PARTICIPAR PLENAMENTE EN EL PROYECTO DE UNA ESPAÑA NUEVA, DEMOCRÁTICA, PLURAL Y DIVERSA. UNA ESPAÑA ORGULLOSA DE SU DIVERSIDAD, QUE NO NECESITE REAFIRMAR CONTINUAMENTE SU UNIDAD, QUE HA DE DARSE POR SUPUESTA PARA QUE ARRAIGUE SIN PRODUCIR RECELOS. �BARCELONA SE SIENTE PROFUNDAMENTE SOLIDARIA CON TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y MUY ESPECIALMENTE CON SEVILLA, QUE TAMBIÉN HA FIJADO EL 92 COMO HITO PARA SU RENOVACIóN. BARCELONA QUIERE COMPARTIR CON SEVILLA LA AQNDADURA DE ESTOS CINCO AÑOS. QUIERE AUNAR ESFUERZOS, INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS, COLABORAR EN PROYECTOS COMUNES. AMIGOS MïOS, EN 1992 SE CUMPLE EL QUINTO CENTENARIO DE LO QUE HE LLAMADO EN OTRA OCASIóN LA IRRUPCIóN MUNDIAL DE LAS ESPAÑAS. PERO, EN LA MISMA DÉCADA, EN 1998, SE CUMPLIRÁ EL CENTENARIO DE LA PÉRDIDA DE LOS úLTIMOS DESTELLOS DE AQUELLA IRRUPCI6N. �EL CENTENARIO DE UNA GENERACI6N MARCADA POR LA REFLEXIóN ENSIMISMADA SOBRE ESTE PAÍS. EN ESTE CENTENARIO ESPAÑA ESTARÁ PLENAMENTE INSERTADA EN EUROPA Y EN EL CONCIERTO MUNDIAL. Y DEBERÁ ESTAR CULMINADA SU TAREA DE RECONSTRUCCI6N Y MODERNIZACIóN, ESPOLEADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR RETRASOS ACUMULADOS. BARCELONA QUIERE SER LÍDER DE LA TRANSFORMACIóN DE ESPAÑA. CREO QUE ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE DESAPROVECHAR ESTA VOLUNTAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3982 Title A name given to the resource Paraules al Consell de Suport Barcelona'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Competitivitat Acció política Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf 1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI DE' PERIODISTES DE GIRONA., Girona; 14 de març de 1987 �+uui •Ajuntament "1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA. • AVïJI PRECISAN ELiT I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS- COVEI -DE BARCELONA; UN CONVENI -------" PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I . _ OFEREIX 9^?.L• i.? : Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC•• DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA. PART, PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^ ^(// ^.. . ^ ( (/¿/1'nJ^VIÍ/ 3^VV' V ^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^ ^ 1 U- /VI` /^L^.n• - ."'^ ¡'^ /^^J.({ Y , •^ ^ ,^ ^^^ o /1^ .. ^' ^ • . ^^^^Li^^^ . ^ ^^ . . �-4- Ajuntament Gabinet de Barcelona de Comunicació.. Ref.: LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA, RE AL ITAT URBANA. OÑ\ .CO§&z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\ ªJ g 22AJ2rfSZ I % ` ^ < < \ NO EM REFEREIXO .T !< SOLS A •LES « . RELACIONS INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS, UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç. .AQUESTA\ 2£O2I\I2^^ JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5 ¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX? S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS, GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA 22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA. UNA 2&223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET \JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT �-^ —5— fIIIÍ( de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA. I AIXò ÉS UNA , L:-,S CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS: ^ SOVINT HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT r„ Dr' i'áADI?I1 ALCALDE BAi.RT._:CO, NOSALTRES r , ,:'^I• c, Uï-J,^ n .- .;?;.)3 ':OLTA ci [. PE DEPENEN ' ..^ S O, CI 1L '..L ^T, SINO • CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA r ^^^ %r _.__ _^^S C^, NEGUCIACIOriS ` T .i 7 ..,rt . ^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;" AME ATS . ',:L FET DE VIURE I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS 'ATFI"A SOBRE MOLTS DE MADRID. NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP r\ L A n DELS D'ESTA .: ' ±m -T^-^r^^ DI? 1 -^ T?r.^ D Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,, Pï^.O!,L_,..:'S n T = COL.LEGA DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL — , . { APIS C SE ',.,^ _.._..7.^ `, "i.I?'dI,^1R'.,5, Tr7, .iEU DE PODER VEURE ALCALDES, PET FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? . EL TC-}i, QUE I?r?_rO'R C>U,?. L i^- T^.I^^.ò 1 Oc:. n - ;,,i Ii,:[,_ i`^ ,.E. .. ^ •P Ç'•^ ."^ . DESENCALLAR TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL- i VULL TT1.L[IS^ ..<< -., rnr^ - ^-) ^ ^ r• i ^m ^.t^ ^;;•:,_,CI-)o^ICt^., i?^ SI VOLF[J, çnkiit-uln �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE PROFESSIONALMEN T Sl2Ai! O991Ca2 E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA U m3^IIÇ^&C13,. CO2 }S EL =U CAS. IS BEN EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS . .. ^ . . {^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ<222 ¿2^2\ &22 ¡ za\^; A \}2\O& ^ 2&T2IK, \ \ AL CICLE Ç \^ «S222S DE LA CATALUNYA DEL FUTUR"-.r A GIRONA, DEBAT ª DEL 8 DURANT EL E CRó2NA± If.TERRITORIAL. CATALUNYA APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡' LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa 7s25I2&2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA ^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS cI2T¿PAUS, PETITES I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A MIS PER LA 2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES �Ajuntament "11W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TA1:E%. - RESULTAT ENCERTADES • POLíTIQUES, O NO. MORES I, D' UPES .• D^TE P.HINADFS. D' -ORDT;ïdACIo UNA • POLÍTICA D' A.ï?.A, T ) •^t T n 'r \Tn tT ' ¿^ f'1 ! l . HAURIA_ PRIMER, T ,l D;;' ^!^ 1T;^^L C_:^ A O,_:JLClIU: TERRITORIAL OETENIR . VIDA_ EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE T C(^-:-,;J•.J^.,^ P^=^í.^, : AME EL r ^ DEL `' " ??OSSI:I,ï ?S PER A__, ^ SACRIFICIS PERi A. I SEGOi', ^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA, r, ENTESA LA CORRECTA CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o L,, ' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB J ^^^ ?., CIUTATS ._1 GRAN DE CIIi_ nii^^.'.SG°^%\^ r-^^-'r _.-^TO r-' O.ï )T ._. ,L • TERRI I SOCIAL;) 'ï;`'Lii;^^U<<.:-^.T ?T T C e^^ï.._I; O ^_^^.P^r _d :Ii'í POSSIDT . PEP. EUROPEA:, DE RESULTATS HABITATS, •I-i.A D' EST.AR PER ALS SEUS tl.' ^`A`11:I1. IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN .:_^:._^. i^:7r-^ ^--^ ^^A EUROP *UN EN -EL :U;.OP '-^ , '.)T^ ' ,,GIo D'UNA_ EL T TAL • ;'C( l'•;o1.;ICS n D^, m ^ ïl_ DE or' SEVES ^C PARTS. C,7-._n 1.._^CU''.^ >. ^, L1:,. CO[':. AOUEST CONJUNT SI°"^T^..... ^^.. a; C-ili I'' .I n ird ';:^ ._. [Ji CONCENTRADA T__^Cr^ •^..^^ADA ^^ 7^I._,._,. r"' ^( ..._r_i:` ^^m,'^^^ .:v -* -T . CO ^^ SEVA )^'^^^_-_ :;C_I^^ ' L,,.. r"•.E L.;T �–8- Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació LA. A.nUEST BONA Ref.: CONNEXIo DEL DE CIUTATS CATALd AMB TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1 L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE LA JA SISTEMA r^'^^)PnI J IT^;'?. J_! ^ r f- TJ_ Cl ^^)_.. 1\!.. FInS .I TOT DÉ: I:^,A^`C")• L J O'. '^^ . DE P c-YW c:~1,143–, ¿k LA. CAPIT?^,I, PEROU ;^''TOI: DE T^ n ï:;'^^ P ,^L . ^ ¡. Dj Ui'i DEL SEU PL'!^1:=^ .I, TERRITORI, f A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS m ..^ .;." ,. =, L ^ ^', i^tJ i^_ m 1 n',._. n I NO SOLENT ENTeS I`:TCOM CO COIIP?J.i,iïENTAi VERS n IOP.. IJ °`^r E^, ^. E . ^ ^j w JUGA (rn. /j-1-T cz-In EL UNA IS, SIN6 CZ í~ i u n/! tit-c.t5^ , - ^-^ t,,_ ^ �1 -9IEIIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA .NO ^r, CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA' CONTRAPOSICIC; 9 L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, L' ALTEA, '"BARCELCHINA" ANTIBARCELONINA, CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.- N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA jA SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUNS COHCEPCIONS . , SI ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA. • UNÌ 1S CERT, En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S 'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA, COCEPCIó • URBANA, MÉS DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA M1B. TRADICIONAL, PAIRALISTA, .11.1S • CONSERVADORA. . .ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE �—l UAjuntament '' iiI de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE L' .-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY POTSER, .HISTòR ICA EL .^., GOJ ° SIGNE. DE LA ..JA rUP SIGUI, J?N . ITICi PER A CATALUNYA.. QUE MENYS CATALUNYA, ^ ^ ^ i?IiIGíI SIGUI DEL LA SEVA FILOSOFIA POT UPA O:PCS•ICI&, O DUES OPOSICIONS. FILS- CONCI;PTES • „' T C:;^"Ci^T?^ :.`i DF c:T^. .t;,,T.?., I` `^`" i • TERRI T ORIAL DE A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S L R.1: -,, Ai?1LISI PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL TII'.TGL FINS EN L' ESPECULACIo, DE "i P_.P.:PAíS ." I i i.'. .^• CONTRAPOSATS, DE MOLT :í0.^^ "('IUTAT " COM T n_ U E LïJ, T `"'' it ^, ^ DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA I FIES I - TOT HAN DE - LA POL1TICA. • LES i-> -^ r. ^_^ _,T1T1,^: . ;,,Ói? r; T1•l.^ T,.1.J.) -. (^ T ¡^T.ir ^-' (+ ' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l 7 -^ LES PARTE, ^:, L...,.-. lil UNA ^ I EN ;`-''"^..' J ?^i^^.i '' " l. 7 QUEE POSEN _ n m^ CAPITAL—PA1.^ 1n ^•' c r ,; 7^ 1ï.ç._^—CATALUNYA, i T. ^O_s^,i..^_^,LC . F . .rV 1-.TSI 3LL,,_^ I r7 m-,rí -rr^ n'T - -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'• O 'II:.._^ FINS I 1^ .^ TOT 7 1^l VEC^ADES ,EQUIVALENTS. ¡¡ DIT rnVl FoPT, UNA l l -i :^). 1- I. ^l. I ^i ' ':^ t nrr ^^ C 'T^ IJ . ;T:uS^ CC BARCELONA, .CATALUNYA 1`1O ' P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES . �Ajuntament '1111+ de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació . DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.') CORRESPON - AGLOMERACIó URBANA DE GRAN D'UNA 'I? LA INEXI.:;TiNIA MOSTO: . CLARAMENT • ARE LA FET I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_ ^ tT •'}1-'v.•T Ct^^.^^C^! ,,, CORRECTE, . ^,^ ^. ^>r^;^_^,.,; .^; :l I AI`{ó P`1C`^n DIR, AME r" Pt,^' ^.^.oTAMBÉ ES POL i D'- ENCERTAR, Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn .• y,--t -, Ç)U,F. . SI i* T, BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ," QUE :E`? • DIr.''•r-^ï ^^' T,^'_o t,._EN ACONSEGUIT LA F Or ._:,cl^ ^ _^ CAPIT?.L, . _ Y-)Vaul, ï";S 1\ ' DI:'., • SOCIALS UNA GRAN ^, DE Jï ='. ^T D .CONJUNT ÇL?S:'t^^„S I DE :10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6 GRUPS PRIMàRIA R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN •Uid AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó I T_,? RT T O'?I -. "7 .-i -i-• i,.El UZ`.i' I ';F 'S, I . Da?L ... r' ^ n-^^?r''; T•?`.RCrLO 'A Z :OLT COMSCIï::NT QUE T n-^ ^r .Ió ^:.I * : S _'o SER- LA PLATAFORMA -: ^ ;^-(, ._^. ^ . ^^` ,;-rr^ra I ^:^ IC^. J.. .. LA. SENA D' i:,XP'r.E.S SIO ^ ^ DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT • - �—12— Ajuntament 'I!II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR.. !UI; ES EL BEN . EVIDF%?T EN TOT CAS F,S,. COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE -QUE . DE LA NO SE'N ` POT TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE n SORGEIXEN .E SOP.CEI Ei — DE .^. QUE I LS SóN L^" '^C` ^ ^_íi' 0,. t_!,__ iC T,• ^ vL•. ,^ LES DE_: :i3í. -.I`',., LA ^ I r, t^_. "= .. S^_' :oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL 1 i r,a. R MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó. PER • i^i'.? _1PL:-; , LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER " n `^ ..^. T' ,.rZ:^r, r n^_:,..: T ^II O .L:', T,TERRA ^^.: ^ i..^. "'C71 ç UTA CONCEPTE úTIL I PER .., , .«CELOivA ENTRE T^^ ;i; O LA NDR.=; DETEP.`'III-?ADES ENTENDRE i ..•.CTITUD_, I I .•. ^ 'I"^ CANVI,. ^; C>T O D'UN L' ?l ACTUAR ^. - A PARTIR D'ELLES. NO U l CONCEPTE A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT I';CO''IC TD uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC, ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT . UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL I �-13- es ■ ^ Ajuntament 1111W de Barcel Sa Gabinet de Comunicació PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 < talK ¡ :PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\ S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20 DE PUNT A g 2C23S32IA2222 LA ÜUS HA D'IMPEDIR, •y\&Ç, t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES \ CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS - DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S • 22U2&AL. 2o :f S < LIa . - . RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT DEL Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S& I§CO2202AC13 EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S, JUGAR « UN : 22222 C&2OAzzEÇ22 I : ÇǃGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE -\\ RABLES DE LA CULTURA RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A / URBANA; - . . . c02 ARA \t'cOS? 22t DEBAT, »`§SÇIgªGI5 DE LA )tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR, 7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13, �—14— :ER111I1 Ajuntament 1111* de Barcelona Gabinet de 'Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT no VOLDFI.; ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON ( '., ^^' T S_s ^? ^.: ^• Sz P..TU ^Jrr _. U;.? . . : ^_T^ C ^ `', ^ i. ^ . Aï:^SOLU7.' . r;: . . "`,13154; JO CREC ° UT? LI—IDEAT DE SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P . I ^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA Ic0 - .:`A • DIT, NO EXISTEIX TANT. P E i. EXEMPLE, MARX, I UNA COSA QUE JIEM • DE ^?IT .`OLTA - -".. SL'.T,^.^_,^ QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? . ^;^ TJ' oPTI' .t J r. ,_ I ^MOLT .iT ^ <^ i-`:; I T^T. Ui:T ^ ^ iJ^ r,;^à:.^, _ S D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES ;-` i, T ;, ^ SERVEIS-.QUE n T '.,^ EN . EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT , t.T^;jf.l ,, T^I^:.T .^-- POSSI;3ILITAT • r) UN D Tr MIi•;FAT DE C`.? EI > i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^ 7.-), T^^',ITT._`^, ALTRA ARA EN PA D E° , COSTOS .DE CO N ( : ., , DIFP•1: D,. LA i:IVELL DE t;::IP1`1S.. I PER - _.SOLA EIJ ^ (' -lA.TOTA I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? < DE PAGAR QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. �-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona Gabinet de Comunicació ^l ' T ^ U='OP Li^. ^^iT \^ QUAL r-_i 1 \nrnr.._: ^^... ^ 7r:, , I)^ `S T =^ICi:T .t,T C.n T. ._ .r, ^iI:- - _-,. ._EF^ ..'ICIo _ -, .'.m LP1 ^^ r . T'` _^.^ P ER. ^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS. ^ QUE :JOSAL TRES ^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL T ^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^ ^_-^ - ,;r " -. r . _i..a,T,c. ^_ ? P –. r._- CIUTAT ES UN I _.V TM TJ:`.1 C. r^ n ^_,C10^., T `^. TROS ti. O^ EUROPA D'AQUESTA ^ iT m:1`,1 T n ;^ Y, S, PROBLEMES, AD< D' I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL UZs^?i.,;, I .^ CARREGADA ?% t-: POSSIP.ILITATS. 'L ^^_ ^^ ; R EORI^^, LA T_'ADICIO i"AW: : ", L . cw77f(1-3 - 1,CI?, , t;UPF.`VIV ce ',.:S F A PENSAR E.. ÉS QUE DINTRE AQUEST _^S T ESPERIT -DE ELS f? w Ts DE : S FER-LES F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR T^.r S ^ •i! ^i Li•. ^^•m ï^ r, REPRESENTAT ESTIGUI ^EP ^ E^^^.I-O^?I QUEEL TERRITORI ^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__ -^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^ . _. ^ P,^`^T 1 ^^içu^^ ï_?L^ _,, I :> é C RITICO. mr _ _.: _ I,^.T ,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^., EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I ' L z4 .SUb-l^ ^ ^^^,^l l/ AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE L E S )POLI T IO U iT S, L^ IDEA ' JVA LA ' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, , LI^O A • 7:^SPRi;S ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U.. ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS T-m -,T ^ ° ^,O?:, ,0^.^_^l ,^.^ ?JOS ALTRES GRECS, ;^LVT DELS COSA QUE COSA TOT EUROPA, ^. NO d^^tS' �–16– Ajuntament ' V III'+ de Barcelona Gabinet de Comunicació EL A ..TOT SEGtJRAi:?.E% T VFGADE Ref.: S • MIS r'ó1 ,, 1. •' TZ ^A;^íEi^dTS nu., S ó ';: ;, UN TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS CONSERVADORS QUE LA POP,LACIó QUE HI-VIU... • C._ LES ^S LLEIS • QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT l' i'ï`t GENERAL, 171.!! 1 C ^^ `•f^`c•^`"` GENT, /.11^ LA L..i ` 1 3T•nn,.-^r,. O1< .7 QUECa^T" T_^o QUE CONSERVADORES L'IEs PENSA. • v PER. Que? -, ^j,.Jl\ iJ e ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS DE - FETS TANT, 1[':.11 , D F OF`::A Eï? ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER ;^-;?^ r U ;;? `^, .'.1 ^ ^. DE ':^,I .. ` ^^Ei FORA _ J.7 riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL . <.,IXó ÉS ELECTORALS ESTAN . ;' ..FAi-i,.:. F AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA `_n '. '^' . ^T' CC •; ..,.I ,.0 _o, , ^-,_..A F,E, ^r , U x- T O UNA ^ _E._.." TORNA LLEI A CATALUNYA.- un . • QUE1IIAGI t^UE i_; S If LP ^_ .'`^ ''.T •, JO PL,. -^(; TEN I• CADA VEGADA QUE T „I T ;:rT r^ n r 7 -,_ cJ ii, H I^_ UNA T;s 12±1 AQUEST. ,1O FI ^i. I^,ORsAL, ' FS 1'ACTOlc URii!?.• TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET, i ICIó ^nR.AD, Iï•^iRCIA .P." LA. ^-^m AQUES T A REALITAT. .'C!.< (Y-1 (7Jl tc- 7DL,'V '_' l^" 1›,,t—o t k StrI/J› f' ‘ mhA b2-15(‘- _ l �—17— .~., Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE I DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL covran DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN. L'ADUIMISTRACI DE LA COSA PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN SORTIT . EN W. UEST PA1S, A CATALUNYA,- SóN LLEIS • I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,. DESCOMFIAMCA • I TRASPUEN. .UNA TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN AUTW-Zfl,' .I•QUE És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS.. T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE - RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á I LA LLEI. DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA EST .7:1 AGRUPADA LE Po r )I;";7. -zs :.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN ALGUNA .COSA �— V( — Ajuntament ''i0+' de Barcelona Gabinet de Comunicació P ER QUE OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL .7 C' DIU, S 1T i^ï^ T. ?^ ^ . r • r-^ L'ESTA_,. i^d1F:^E EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^ PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà. rS COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI. DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL pUF. S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL _ .,^_, ^^^ T_ ....,. A^ QUE I, ^_:_^ ES ^^^i IS?'l. ^.iJ LI ^_,_..^-^L ^ r '^ .^.•.0.^ ` ,T P^.ln _ .. ^ ',,^ ..._^.'^._ - ^^ I Tr^_ _'• l/ ^ ^ T^^^, m^•I^ ^_L ^ S - J. 1`T ` (1 ? _OLl MOLT CENT rr^;^._ ^..^i.FIÁ EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE HI tiA MÉS Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN.. I QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS ^ LE Pn1>>'ER,.., QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI T^r,-"`.nIïE _. ^lr, ^ ^?;S `"O m; , FAVOR.. A hAVO _^ EL^ r. ^ ^...1:._..i.T_^ .^;T^=^ ... í^^,'i'7.,T CAS C^ ..._=, D^^ T)EfiP"°1;`ï D`r,•250 . Pï^L COV^'r:;'' .._ . CATAI c^ ^ .I (?UF• DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-. �4 –19–. +iiü Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació ,CONSIDEREM FACI EL OUE EL GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT, ^ FACI, GOVERN O ido NO SIGUI. SIGUI- UN NON 1n^:^ ^.Tmn '7C, DECLARAREM .^ ^7''^,^•"'^ _. _,...,• Jt. ^^,; ^-:n^. ^. ,^l 'O"'],%•: .._. rQUE . EN CLAR ES_Lr M1 ' A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:, D'UNA . AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL . GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) , Q UE ^^T.Ló 1,S /\ ni ^ T QUE ;L^, 1_,S.La ' ^.%T^,1' t''Im^ IV.^ ^r ,_.., t T ' COTïT7OL7,:; GO`'yT T=RT', 'íILLOi•'•... r QUE ^ (^> -: i^S EF•.L,C± ^ .T.^ rn It.i, LíE ._, ^^ ,-^LLO T PROP, CUr1 ES ALLo I ELE i'I' I-Tm,AT:= O.'v í,,-? D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ, EL "S EL C UAL QUE ES EN POT NIVELL Di, VOLDRIET-'I ELS Pu'3LICS ANESSIN Í^T ^r ?,._.,i ' nT _. I..^. . . .__ DELS-,RECURSOS ^CU 1 ,_ ^P è^ J.F', _ L A:. _ r ^JOn CIUTADANS i'1\T:A'r:, LA , i AJOT<I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE . Pï I_ ,...,J,JS'L('rC.',T^S. `^^T T •P ,';'nUè :MÜEST NIVELL AQUEST NIVELL - _ ,. T,.^OD^^ I SI T rn ^1 . CPITICAR, .r^___IC::.F., NO . ¡'.T ] NO PS AQUELL ESTAT L LUTTYà; ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES T-? 1 T^TI i-i<, ES ^,^.,'rr'.;-,^,7 ,. :.)..^.i. •.U i„ .L_^._< D__. SEGUIDA_ DE A J; _. ^ ?r ^?Uj:CIE < Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT, ' - T m 1 c•. ? CITJ, :OJ._ 1 r a. r i .^ ;_'. ^ SE'LS ELSFiJL^^.., "' r ^._.^. °*^^ .`.T, ^. r'(?*_...'^^^ _ .•, EL CIT3 T C.,., `'^_^'- -U^, ;?L uns.^. r.i r^ ,- _ DE ES-- íC)TJr 1' . %IÍ,J r^aCIL DE r, ^. ^ r ^ JNA j' PROP. i:S �r –20– Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pr^ ^^ T * A i^ ^,zl- i–r'.E ^ LA z. _,. O^Ta,'::I A TORNAR VULL1- I,rJ_ P,,P. c1 . . T J T1'-'^^^^ CAT^..J^ • PERSCITATJP"'•FNT rUNCIO .'1i LA CAPITALITAT- . DE T 'LO,;A . LAl L;; I D'APARADOR –COM ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR P<<IS. ., LA A '-7IPOTTIC e .ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA T COï i^' ^'.C^'^r"T-:'.CIo GENT DEL ENTRE LA'. I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL . r -;r, T -^ c , n -Cr. BASE ^J T )__ C ^'^ 1. ??A^', L'1-n, 1J.. UNA V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..' TE TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^, 7.'OSi^_ :^ - Q UJ, REAL. ^1^:'1IJ . ELS^ TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA . UNA CAPITAL QUE . P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A PUGUI P,^'.1^? ^.,^ .'^,._ ^ T,–,,}; ? T'C`T' ' r^ n I .:^, r^ .i11 _ ^ Or r» 0..CIA r^r^ ;^ ^ j. ^A]. r I:o I,,. r-i ^^ T' ^ ^ JOC ^ %TJ ^ 1, P IC 7 . _^.L .^'?-^_.1..,-^? �-21+mii Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA MES ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL. ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR 0,- GnC`.^.'1 j ` T f^I^ CGL.L.c,C.^ lti ç._ .•-1i_^L-? T f^ JEC ^.IIJ, DE. T'l :. GR.REiIv 7, ,-L E ï>i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA, L' Ur:};A,NI S:'ir, ^) DEFI'?ICIó F_L • D E . LA. ^' • T'T^^,^'^C'I"S _ P.. 7 i^ i-^^7 I INDUSTRIALS ^ T T CUOLek10UES . DES r^r•T 1 ^1 D ^.niT,-,,, _i_ T r; F ;. PUNT Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS. -- ^,-:n EXCEL.LENT m REi._iC T R T A T t D'AQUESTA D DES JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT. L I:) AK –EXPECTATIVES OPTIMISTES _ ., COi: ^;^• CONSOLIDAR __ COL.LECTIU, PESSIMISME L'EXCESSIU SIGNIFICATIU OUP FORA DE COr"1, r;T L I.,TA, BARCELONA I ES ,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES •^ P ^ POC'RAï:,A 7 Tn • Ci L'ATRACTIU i^.';1^t fV OL^_.^ 'T C' ^ I'S DE ^^^\ :^ D:, ._i,.CJ'r;CT T:.^:, DE -I^^>. S^U : ;_: '''>,?_ .• T 1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó . TTTlT..S T^ <^^,:Li,^_,lt-, T • SER, r^T T':'T ^.F^S L;PO^.^..^t'!.^. QUE DE T 1 T i, ^':Tf^ln ^ DEL ^^r,0 DEL ïl(^^ 2 É O POT S, ^ ') I FET D'ORGANITZAR F_:(J, EL V^. -.T,;T-'nT,CIO P'; . ^:^. PROVES ^iT,iP1 T^Tc'r - 'J _'-'S -;^'.TJ ,.._... ri ^: 9 O :Di:.S. DETERMINADES. Iï'. ^^^ ;., O ^T 'LA ' LES �Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de.Cómunicacib POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN • • UNA UNES • QUANTES POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi. COMPETICIO:'?S ESPORTIVES, Pi 1 in ' /^ -,m_ T T '^llü1 H.. 'TT ^_ T,^ yllo ('iL.^ uLTI; PUGUI SER. LA • CONCENTRA CIó TERRITORIAL DELS • r SCEr~?ARIS D.E CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA •. OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL C OI L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS. ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A m^ .,.__, •,.^r;rm C` ^ h^ P_.1 ^ Ti' ..^ .CAPACITAT :!S'., DIcT nJJ'.; DEPA.SSE.3 T,' *.1 EVIDENT ^^U^, QUE _''IT::AR -.. :?-',IT ^ .UNS EFECTES TIENEN IrdICIATIVES DE I UNA Ur^ DiSErVOLUPAMENT ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. . il ' PERFECTAMENT I ;ò S'HA . ^11 ,T,_. t CC^'i^`..F'. :^ ; T"' + C IIJmAT 1 LA NO . EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE �-23Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. -DE BARCELONA L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL T .CT' ACONSEGUIDA PER _,^ HA DI? L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU ^^^• ^^ rn -^, n ^ OL1ï':t ' ^ ^ I,A r^ - _ r R ^ U_^^d FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES INVERSIONS 'TOTS E C OidòmlnUTss NDUSTRIALS A I IMPLANTACIONS ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,- D'IGUAL .:?Pv,TiE '.'.., ?.^ r w Tl PER ^'r .. ^^APOSAR Iti^,C-'S,_.^-..,•.I• TI:LF,COt:UISICACIO; ?S L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS -^ T r T T t=:<^.1.C:.^^Oï:_> AL DIA r -.- EL CAMP DE LES T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS / • . XXI .DE-LA-MA DF, LES AL SEGLE ^.^^ m1^ I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A. CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL T URAL. _ :^TUi,:AL. r:ÒSTRE . :AI,c ;_,,,a,l^c_ NAL NA MARC?^^ ,'mT^n'.TT MOSTEE T PEL QUE? • F;^ A LA CULTURA, ELS JOCS DONARAN. A LA ^^,-,*^ ^^ m DE DONAR-.SE r .^r. DE A CO!^I^_+ 7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1. +. m • FORMA. P:ISIUC; ^, INDi:A 1.997 ' y.tRLU DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE ,C AL NOSTRE »IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989- DE SIGNIFICAR .EL DEFI:'.I?IU RECCNEIXEE 1T �—24— Ajuntament 'IIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A. AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,> L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1 T PEL nC. y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS• ,r.^^ 'If_. rUALIT^ITÍU DL LES c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU ,., ^ CATALANES.. PiZODUCCIOï.'S CULTURALS ^ /. T-+ T^ nn n' ^ L^;..._^:-.^ ^ ^T) ' ^^T/T?^-.-.E'3.1 li1`^ n ^^P^^ , r., ^.^-. ^ , DEPOSAR JOCS ^OL,i:,: i.. _ .^o? /% ! r^ l .,r,)r•, .-rn, ñ ^^-^ ¡ --) ^nt 1^ C ' ^;^T `<^^ '.;^ nn r^C,^s CL:__!E, Pt^^Ó, ,.,,C^LLi,.i'Ei:l. _-^i ... •' Af ^^.^-. !U^n^m ' ,.^.L r ELS ^Lc^ i .^^[. ^ ) r{r+., ^T,^ T , T_.i r ,.T..F .^,1T.1., JOCS NO PODEN SER r ^• .^Or,• r.:, . ^I ç''t?_^,F._., PER .SI LLUNY n. UNA STz^P-:^lA VARETA MàGICA COM r^ TOTS ^ -PROBLEMAS.. i^ ;:PGLF^^•. ^C; ; ^^ ELS . On, ; ^ , ,^^' • Í Dt, Lr:, t EI.,IT1`: R ES T. ^ ^ ,/ 1^IP1=^''ITZ'\DO,: : nTT^ '-T, p,''',i^i_.:: P r^^ A -`T; ^ I .CATALITZADOR DE f LES ^ iJ.^ICIc:.`.iIV^S l: t - J t.:i T^n-,;r^i^: QT. T, .. D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES _ IU . ^IGUI ' 't^i L,C rn ELS ^JOCS SIGUI -""^,^ r' ;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1. . T ,,.^.., , `<¡^^ °.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES P'?J^,IT,-.. "'^1`n _ ._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;. _ ^ VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L. I CAL qUT^ AQUESTA DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE :c',^CIC`^.'AL, , .. ^PF:_: ,^ . PER ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM - �-25— Ajuntament ' 1Itt de Barcelona Gabinet de Comunicació A SER EiiPENYAT . JOCS ELS COP:'TE^IPLA1'S COM !-,C,¡-^ ( 1p.'TpTm ^i 7 DDESENVOLUPA=NT UNA 0 SIT'tPL^,. I^['C''SA /^ r r^ 1 n^, 'ELS D'UNA . CIUTAT. r r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T ,-,.^_.:..,. ..._,_ OBLIDAR — I10, SER - r^ EL. ^• 'PER A L.iaÇi,T^^R r^ JOC.., pT i - T. HIN, - ^d0^ POT =,n., _..,S T .,I, ^^VUI P O DE'' NO `^i-ï:_ïPOC PER tò, OLíP=:PI0 0 ^^, , r I^ ^POP ^^ :^^dT .I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[ EL EN r^^ri•,, . CAS, ;iGr_..L,^.ï^^ ¡, ;:,L.^ JJ.00. r.^ . - ,.^ ^ _:^.C_..,;,^t.xI ^' ^ ,,,• EL ^^ . ASSOLIR Pi:,.. PER , A - ., .^:,_iJ GRAU ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á DIGi.dIPICAR EL ?^ 7 . DE S^.,l^VII. SERVIR r r_Ai' D}s C^1^IEI, ,*1 p. ^ 7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7` ,..^ 1 d ,'t'' PER. A.•ELEVAR dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T<•.Là I DE L'ESPORT -^, ^.,;-^i^ ^,:. ^^T._OL . 1 _ N • SIS ^ 'yPUGUIN i ,° L^7PP. ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE CC`í-^PT:TNCIA 1` LA LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA, jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_ {%• LA . . 1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:. 1 / • ^ AlX ^ ^ POT ACONSEGUIR, INCLEME dTAR EL VALOR DEL �-26- ^■ Ajuntament 'II de Barcelona Gabinet de Comunicaóó Ref.: .NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL, ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&Jzesa JRI,f?I!a TOT DE )2020 §{Ç I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG. 222. LA AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2 202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2 .L'ESPORT DEIXI DÉ ESCOLAR . .. .. COS UNA / \S22. cOU3ID32&? .. "ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE AIS DLA S D'ESTUDI AME LES DEFINITIVAMENT MATEIXES , CONDICIONS DE -LES o2SfS DISCIPLINES &C»D3 ^Ï0b3S A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN SO &t QUE, SOS AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL TA ^ EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL ^ TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG. ^ �–27– E 11111 Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– . I.?E LA DIFUSIó. I r.I.'ò ÉS EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ. T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE - • QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó .D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS ?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA. DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES PODIA r FER – SE DE r, ARRIBARA ^T ELS SENTIMENTS i'OP.^^:, ^.I? ^TL,^ D EL S NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES `nAP':tT? POSITILJ. LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ, r7 CONFIGUPAR .^SOBRE ^,rDE CO:,:FI^Ti,^ C_t rtP. .T ^A BASE P REALITATS DE LES �—28— Ajuntament ''VII +' de Barcelona Gabinet de Comunicació D'AVUI . ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ • AT 1Fi LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA, PER EXEMPLE, TF . NO T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE. ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES . LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA PASSF.TAi •".B L A DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE i Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_. E^1 DIEM DIii•^ EL CARRER n T _^^. EL QUEEN m^;^ `^ m — r r P^"_ L'INTERIOR I .^., MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.^ PITA ( I ?-DÉS AVALL), S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT. ^ C-i 2o/yp . ,^:1-', 6 ^ DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL • QUE ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA, un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE LA DISTRIBU o DJ', U PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O POT . SET: I.C[ OGèNIA . J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS; �-29+IIIII Ajuntament 11111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE U N ES ;=SN UNES COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS T ^^. rJiD:_,._, CP^h CADA VEGADA IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà. " `- .PLENES PL?'i^,;:^ ^ ^ VEGADA MIS C^';Dr.• COMARQUES : góI:L? T .? ;;.5 LES L ^ AL_^r ^-+^ I'_'S. c r, I^i.F.S .• i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1 I . C:i^^. CADA: ^VEGADA TJ E 111?A: 'S EREN D'UN PART IT r^E;^^.PETITS P __ I >POBLES ' PO^-: ^' ENTORN EL QUE JUDICIAL. HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA, LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT- RECORDEM E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL MOMENT LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR C A PIT A L DE LA EIvT DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS. T,I,`.: p S ' IIT. DE TEN IR EN COMPTE .EN L A DIVISIÓ COMARCAL . -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I. ^ TtiTnr m r."_.:^..^. DFI, ^ ^. .,U T :_A .CADASCUNDELS NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE . DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?, .ELS I LES �-30-. +ilill +' de Barcelona Ajuntament 11II' Gabinet de Comunicació COMARQUES S6N LES-QUE SE . I TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN PODRIEN DIR ,_:L CAMPI QUI PUGUI. rT QUE S'HA i; DE r OVL^iZ><. CAS,^T'•.TTC'T.; _ .h.I2I EN TOT ^Ol C.+.^ ;-. ^ NECESSARICRITERI DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS D'APLICAR H A AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I /_;, •._^ AMAT "L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA T ^ ^rn_,..- UNA i^li_L ic.^^Ii,._DA I_ <<_DETERMINADA •CCI^.?^TÍitr.,i:`d AME A.•iE • UN Rr.^LITAT^ -ESQTTELET, riÍ "i> U,''>1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I. m^ DIFERENCIATS r_^`II: ,.^Lh QUE UE n'l'^T'^ , ^rn ^^AQUESTA MOLT ^. 'PAPERS UNS ^,._..,:I ^'? T. z, ^,.-•^^ r, rnlc_.I I ^ï'^ l I-r> ^ lm _ ^-,. ^ ^ I NO DE ^\• ^cc^.- ._I^.> ^., ^,,_ DIVISIó ,.:^I^^^AR. . (^^^`' T i'Zr S, AGRADEN QUE " A TOTS EME AGRADEN CONCEPCIONS L^ • AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT CATALANA ,.^;,,, ;, r,,.i TI:i _,_i^ rni^^ 7\ ,J, .. ,. ..^.I,.L^•L<. Sol'i .:OLT ATRACTIVES, P7ry:^^ ,, 'rr,^ ^ ,., ^r r:(`' ^•T'-, ,r "-T •^.'.,1t^i;.Ii>1,_•; .CUEA? ELS ^-^ t !:.•. A r. NOSTRES ^.L RES SI, DD'UNA Ui^.ï1 ^^n^ PAIo PAIS ^ ^=^:^_ T ^' TmnT ^ r•aT ^ _.0^,_^.!, ^ .,,^ , .^^, ^ r.^ C^^, �»HM I!* de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Re C #22SSN$aC13- EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00. I LA CATALUNYA DE-LES CIUTATS.: MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA H\7& SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE -REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES ° 0 DUES REALITATS- g§3. 222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz «ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§ CULTURAL, ElPUDS2 1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES DE c&225oe7A. TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR- PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi COM - y 32 DEBATS, : -ALCALDE &-/aRJlcIe A - O/2Ñ}\2\ 09Ç- £2 •\\S MOLIES 2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x. EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&tOS JOaºQIm �—31— X311111 Ajuntament 1 1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació FORMA EFICIF.:MT. iX) SABR T.M FER? • AQUESTA LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI . ^ïOLTEil GRàCIF S.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3983 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Administració local Territoris Girona Catalunya Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1078/19870315d-00195.pdf 511cc82ebff37bb3f2128d3fedee3c0d PDF Text Text Presentació Programa Municipal Socialista. Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a les Cotxeres de Sants. Barcelona, 15 de març de 1987 �Aquest matí quan baixava de Rupia, i veia el Canigó nevat, el Canigó blanc, i al davant la Mare de Deu del Mont fosca, allà on hi va estar en Verdaguer per escriure el seu cant del Canigó, pensava, estimats companys i companyes, amics, pensava: Quin país tan ben estimat el nostre! Quin pais tan petit, tan dens tan caminat, tan garbellat, tan cantat en odes i poemes i cançons! Per cada racó, per cada serra, per cada vall, per cada bosc, quasi diria per cada dia del calendari. Quin país tan estimat, quin pais tan mal servit, tanmateix, tan insuficientment administrat! Potser serà l'excés d'estimació, potser la manca de tradició d'autogovern que ens fa ésser massa possessius, potser serà afixo. En tot cas es aquí avui amb vosaltres, quan veig en Ganyet i en Cornet i en Nadal i en Ciurana, la Dolors Homs i la Rosa Martí que està perduda per enllà, la Berta Bada i la Núria Alba... No, la Núria Alba no ha vingut que tenia una inauguració avui. La Núria Albó a la Garriga, i en Pau Nuet i en Jaume Antich, quan veig els alcaldes de la Seu i de Manresa, de Girona i de Lleida, de Blanes i Parets, de Camprodón, de Can Bordon com diuen ells; i La Garriga; també Palafrugell, en diuen Palafrrgell, i també a Ultramort en diuen de vegades Altramon... Jo no sé si és perquè les ciutats de Catalunya com no han tingut durant un temps un idioma escrit i codificat ens agrada a vegades fins i tot de canviar el nom, perquè potser els veïns no ens entenguin, pera, �-3- s una forma d'estimar cadascún dels nostres pobles. Quan us veig aquí és aleshores que entenc que són diversos els homes i les dones; que convenen diversos noms a un sols amor. Perqué la Seu i Manresa, Blanes i Parets i tots els altres són els noms diversos d'una sola cosa, els noms diversos de Catalunya, de la Catalunya que tots estimem. Avui hem vingut, per diverses raons. Per afirmar la vigéncia del municipalisme socialista català, que és un dels moviments més sólids, més interesants, més rics i més característics de Catalunya, i per començar a escatir i a esbrinar, a "dilucidar" diriem en castellà, i a precisar quin es el futur que volem pel nostre país, pels nostres pobles ï ciutats. Avui a Catalunya hi ha un catalanisme oficial. I a Catalunya hi ha també un catalanisme fàctic, de base, amb minúscules si voleu, pera que està estés per tot arreu, que és la llavor no del catalanisme oficial, sino del catalanisme esclatant, dominant, obert, fraternal, de demà o de demà passat. El catalanisme que tots hem somniat a casa nostra, al nostre Ajuntament i a la nostra feina, aquell en el que coincidirien els grans sentiments, els dos grans sentiments: el de pàtria i el de fraternitat, el de identitat i el de risc, el de tradició i el de aventura, el de l'idioma propi i el de l'idioma coma, el dels qui hem estat fets per aquesta terra i el dels qui l'han feta amb les seves mans vingudes de fora a enriquir amb nova saba el vell �-4- arbre. El catalanisme oficial, no ens enganyem, té una base forta, a la gran ciutat, els diners; els pobles petits, el poder. Aquell senyor, aquell constructor o de vegades aquell capellà, aquell propietari i a tot arreu la por, la desconfiança, envers la novetat i envers el nou vingut. L'arrapar-se al terreny i dominar-lo. El catalanisme no oficial, el catalanisme de fet és el del poble, dividit de vegades pels de dalt, esporoguit de vegades i poc conscient de la seva força, a voltes fins i tot obligat pel mercat de treball a ésser cruel amb els altres, i a un pas d'arrenglerar -se sota les banderes que porten els més poderosos. El catalanisme oficial és el que té oficialment aquella bandera. El catalanisme real i de base la porta en el seu cor, a voltes calladament, a voltes amb vergonya i fins i tot. amb la santa indignació que provoquen els usos oficials de la bandera, pera sempre, en tot cas, ben endins, ben endins. El catalanisme oficial, quasi diria entre cometes nacional, és, no ens enganyem, el de la "zona nacional". Allà on abans hi campaven banderes espanyoles i de Fuerza Nueva hi ha ara, hi campa, la catalana, en mans dels de sempre, dels mateixos, que agafen sempre la bandera que millor serveix els seus interessos d'arrenglerar al poble sota el seu domini. Aquests sempre són "zona nacional", sempre utilitzen la �-5- nació contra el poble, sempre utilitzen la nació ideal, contra el poble real i concret. La nació que sigui, la bandera que sigui, però sempre la nació, sempre zona nacional, sempre. El catalanisme oficial, té al darrera, ben segur, alguns serveis a Catalunya, fins i tot, admetem-ho, molts serveis a Catalunya, pero aixó no ens ha de fer oblidar que el catalanisme real í de base en te molts més. I ara us diria exemples, ben concrets i. ben petits i ben menuts. Qui va mantenir la Ràdio Associació, la Radio Associació de Catalunya? Qui forma i qui porta la Lliga dels Mutilats de Catalunya? On estan avui majorment aquells Minyons de Muntanya d'ahir? Qui porta les colles i els aplecs sardanistes? Fins i tot us diria, qui balla millor la sardana, qui ballen millor les sardanes? Els que manen més o els alcaldes que tenim aquí? I us asseguro que us portarieu una sorpresa, si repassessim noms, quines sorpreses no tindriem. Qui entén més de castells i de castellers? Tothom ho sap, ja no ho dic. Qui ha mantingut i ha refet la premsa comarcal catalana, a La Garriqa, a Figueres, a l'Empordà Federal des de fa poc i a les comarques de la Catalunya nova? En fi, qui ha refet el Brusi en català? Qui porta la Coral Sant Jordi, qui porta o l'Esquitx o l'Arc? Qui els senders de llarg recorregut? Qui Rosa Sensat, i les escoles d'estiu, abans d'esdevenir oficials? No segueixo perqué, a més, no voldria perjudicar ningú. Tots aquests no són instruments d'una part de Catalunya, són instruments de tots, i tothom ho sap. Jo només dic d'on van �-6- venir, d'on van néixer. Van néixer en el catalanisme del carrer, en el catalanisme de la base. Vosaltres no em voleu creure, però, això us ho torno a dir, Catalunya sou vosaltres. Compte! I els altres també, els altres també. El catalanisme real, Alcaldes, sou sobretot vosaltres. Potser no sou els fiscals del catalanisme, ni potser els fiscals de res. Potser no sou els sacerdots del catalanisme, potser no sou d'aquells que tenien el catalanisme al cor, temps fa, i cap altre lluita durant la dictadura. Perquè vosaltres lluitàveu, lluitàveu pe r la llibertat, per l'amnistia, pel dret de vaga, pels sindicats, perquè tornés a exitir aquí la Unió General de Treballadors, per la protesta, per totes les causes justes. Pera jo us dic qe heu fet tant o més per Catalunya que els fiscals del catalanisme, avui rodejats i barrejats amb tanta gent procedent d'altra banda, i en bona hora. L'element dominant avui, en el catalanisme oficial, es 1"'anti". L'anti- socialisme, l'antimunicipalisme, l'anti Corporació Metropolitana, l'anti Govern de Madrid evidentment. Que es fàcil; nosaltres també hi tenim coses a dir del Govern de Madrid. Nosaltres, per exemple, parlo personalment, no entenem ben bé del tot la no desconnexió de Radio Televisió de Sant Cugat. No ho entenem, no entenem el perquè. I que consti que l'han votada consellers de tots els partits, també d'aquells que están al.liats amb el catalanisme oficial, i que consti que hi ha �-7- arguments, segurament, hi ha el perill de desmuntar tota la cadena si tothom volgués fer el mateix, etc. Pera no ho entenem i veureu com el catalanisme oficial no en parlarà massa d'aquest tema en el futur, perquè la competéncia no és necessàriament desitjada. I altres exemples, altres exemples hi ha, de coses que no entenem del Govern de Madrid, pera que n'és de fàcil, que n'és de fàcil arrenglerar-se només darrera d'una crítica del Govern llunyà. Pera també hi ha l'anti Barcelona, encara que ho neguin. Mireu, no fa massa dies em vaig assabentar que el Cap de l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona havia fet gestions a Madrid, entorn al Tribunal de Comptes de Madrid, que és qui té la competència per auditar i jutjar els comptes dels Ajuntaments, també dels Ajuntaments de Catalunya, per tal que es canviés el dictamen que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia fet sobre els comptes de l'Ajuntament auditats per una denúncia presentada per l'oposició. La Sindicatura de Comptes no té competéncia, la de Catalunya, per auditar, per sentenciar, diguem. Pera té, aixó sí, una delegació perque es va arribar en el seu temps a l'acord la que el Tribunal de Comptes delegava en Sindicatura de Comptes la instrucció dels expedients d'auditoria dels comptes dels Ajuntaments de Catalunya. I la Sindicatura de Comptes, formada per tots els partits, va decidir unànimament que els comptes de l'Ajuntament de l'any 1983, que eran els que s'estaven analitzant estaren bé. Ho va decidir �unànimament amb els vots de tothom, fins i tot, doncs, dels membres components d'aquesta Sindicatura procedents del partit del qual forma part. també el Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Barcelona . T doncs bé, un cop aixó va ser decidit i enviat a Madrid com a proposta de resolució, perqué legalment és el Tribunal de Comptes qui ha de decidir, aquí és quan el Cap de l'Oposició de Barcelona s'adreça a Madrid, al Tribunal de Comptes, per tractar d'aconseguir que es torni a obrir un expedient que estava tancat, i que estava gloriosament tancat per l'Ajuntament de Barcelona. Anti-barcelonisme, recorreguent alló que sigui. A Barcelona Vella . Sabeu, a la Barcelona Vella, assocïacïó d'una hi ha hagut una campanya de veïns del Casc Antic, que te una justificació. I que a més vull dir aqui ben clarament , per si no s'ha m'havia entes anteriorment, que jo no li he atribuït mai directament, ni molt menys una intencionalitat política anti-equip de govern municipal. Es una campanya que va sortir del cor d'aquestes associacions de veins, i aixó independentment de que després hagi estat utilitzada per uns altres, doncs ho ha estat, ha estat utilitzada per uns altres. Pera aquests altres, heu de saber, que ens han tingut parat durant dos anys i mig la formació de l'instrument jurídic í urbanístic que ens permetría de començar a actuar a massivament a la Barcelona Vella, que és el que Integrada). es diu técnicament l'ARI (Area de Rehabilitació Aixa també està transferit, aix6 sí, i el Conse" �-9- Executiu de la Generalitat de Catalunya té poder per declarar una zona ARI o no ARI. Doncs aquesta zona ARI, ha estat dos anys i mig parada, sense aprovar-se, i aixa és el que ha impedit que els crèdits en bones condicions d'interés, poguessin ser oferts per un programa de l'Ajuntament de Barcelona als habitants, propietaris llogaters de la Barcelona Vella perquè comences efectivament la renovació massiva. No dic que no hagi començat un procés de redreçament, que en molts casos hi és, ja us ho dirà, en tot cas ens ha faltat la col.laboració que esperavem del Govern de Catalunya. I aniriem sequint. En matèria de Serveis Socials i Comunitaris, l'Ajuntament de Barcelona ha anat incrementant la quantitat que ha destinat a Serveis Socials, i la Generalitat de Catalunya ha anat disminuint la quantitat de subvencions que cada any ens va donant. I abans. ho deia l'Alcalde de Terrassa, s'ha s'acabat l'ocupació comunitària, un programa interessant, intel.ligent i compartit, complexe, amb les seves falles, en tot cas que va arribar a tots els racons de Catalunya, en virtud del qual els fons aprovats en el Pressupost de l'Estat transferits a la Generalitat de Catalunya eren redistribuïts en els Ajuntaments meitat per meitat, perquè el programa de Catalunya pagava la mà d'obra i els Ajuntaments hi posaven els matèrials pràcticament amb les mateixes proporcions. Era un programa interessant, pera no era un programa electoralment interessant per al Govern de Catalunya i es va suprimir. I ens deia ara l'Alcalde de Terrassa que hi �-10- havia coses que quedaven afectades per aixó. L'ocupació comunitaria es va suprimir. Ahír vaig estar o abans d'ahir, a un jardí de l'Eixample, a un pati interior de 1'Eixample, més concretament al de la Torre de les Aigües, Diputació-Consell de Cent, Lauria-Bruc, que estem recuperant. Perquè aquesta és la nova frontera de l'urbanisme de Barcelona, recuperar aquests interiors. Que ja és l'únic que ens queda per posar-hi verd i per posar-hi qualitat de vida. Doncs molt bé, s'està acabant l'obra, pero s'esta acabant molt lentament, perqué va caient la finalització dels contractes d'ocupació comunitària que encara quedaven i estan quedant cada cop menys treballadors i ens hem de plantejar que fem. L'ocupació comunitaria s'ha acabat i s'ha acabat perque predomina a Catalunya una actitud que no és una actitud de compartir problemes i de compatir programes . Es una actitud d'anti, es una actitud d'enfrontaments. Jo crec que el catalanisme real des d'abaix ha creat, ha promogut, ha conservat i ha callat moltes vegades. El catalanisme oficial ben sovint, com diu l'Armet, no ha fet altra cosa que esquitxar, esquitxar avals, subvencions, beques, pera aixó sí, sempre sabent quin rendiment polític té cada una d'aquestes qüestions. Algú de vosaltres haura llegit abans d'ahir al diari, o ahir amb penso que va ser, com un anunci publicat a la premsa de Barcelona, una carta adreçada a l'Alcalde de Barcelona �referent a aquest tema que deia abans, havia estat signada per una colla d'entitats, una d'elles una entitat de Nou Barris, entitat q ue declara a continuació que el dia que se li va pasar a la signatura, aquesta signatura d'aquesta carta, havia rebut en el mateix moment, tres subvencions de la Generalitat de Catalunya. En el mateix moment i en el mateix acte. Tres subvencions, signatura. Avals, subvencions, beques, alcaldes d'abans, molts alcaldes d'abans i molts regidors d'abans, 60.000 funcionaris ,avui, té el catalanisme oficial. Escoles, moltes escales, 250 escales a Barcelona, Oficines de Benestar Social, cambres agràries. Aquest és el catalanisme oficial. Nosaltres no, nosaltres hem anat esgarrapant una a una, a costos altissims de vegades, amb retrocessos ï per la via dels fets, de les obres, les adhesions d'aquells que volen realment la Catalunya lliure i fraternal, dins d'una Espanya nova, democràtica i diversa, d'una Espanya no espantada de la seva pluralitat, no obssessionada per la seva unitat, igual com volem una Catalunya de cada poble de cada vila, on en el nom de cada poble, de cada vila, s'hi reconegui també el dring de la patria. En la Ponéncia sobre Organització Territorial, veiem que volen burocratitzar les comarques, quasi diria entre cometes "nacionalitzar° en el sentit antic. En Joan Blanch, l'Alcalde de Badalona va dir un dia: "el dia que a Catalunya s'aprovi per �consens una llei d'Ordenació Territorial, com Déu mana, el govern que haurà conseguit aquest consens, el tindrem per una década o una decada i mitja". I tenia raó. I la Mercè Sala va dir l'altre dia en el Consell Metropolità, quan es va a p rovar per unanimitat la Mancomunitat Metropolitana, que ha de mirar de solucionar alio que es molt difícil de solucionar, pera tirarem endavant, no tingueu por, va dir unes paraules plenes de sentit coma, va dir: "nomès hi ha consens quan la majoria vol". Quan la majoria vol, hi ha consens, perquè la majoria sap que ha d'esser generosa. I pot ser generosa perque té el poder justament, i sap fer els sacrificis que cal fer, perquè s'arribi a un enteniment. Aix6 es el que a Catalunya no hem aconseguit. El Consell Consultiu, sí, !el Consell Consultiu! ha hagut de cridar l'alto en tres o quatre ocasions i més al govern que va enviar les lleis al Parlament. I, de fet, veiem com les comarques es converteixen, en aquests pojectes de llei, en un sistema d'envoltar pràcticament els municipis diguem-ne no addictes, de desmuntar la temuda Corporació Metropolitana i de passada carregar-se també molts Ajuntaments petits. Mireu, a Empordà, sobre seixanta Ajuntaments, noms de l'Alt vint quedarien representats directament a la comarca. I per cert, que parlant del Consell Consultiu, va sortir el seu dictamen fa molt poc i va dir "aquesta llei es constitucional, excepte aixó, i aix6" pera també va dir "l'esmena de l'Armet es constitucional", que és una esmena a la totalitat, que diu: "pensem-nos-ho més, �entenem-nos, estudiem-ho, donem-nos un any, i d'aquí a un any arribarem a una solució". I normalment que ho va fer-ho el Consell Consultiu, perquè l'esmena de l'Armet, a diferència del projecte de llei, va ser aprovada per unanimitat de tots el grups excepte Convergencia i Unió. Hi ha en aquest moment sobre la taula del Parlament, esmenes presentades també per Aliança Popular, també per Esquerra Republicana, que ha presentat una esmena transanccional, demanant que l'urbanisme es quedi a nivell metropolità. Perquè Esquerra Republicana encara té un reflex aquí, popular, un reflex, de tenir en compte que el que hi ha darrera de la desaparició de l'urbanisme metropolità que aquí repetidament és la possibilitat d'un nou urbanisme hem denunciat com possiblement especulatiu. Els de la situació, els de sempre, que no hi creuen en les comarques, que no hi creuen en els municipis, faran unes comarques sense anima, sense il.lusió, unes entitats metropolitanes sense sentit, cares i complicades, encara que ja ho arreglarem, no tingueu por. Nosaltres som aquí, en canvi, per una altra cosa. Som aquí per a construir el futur, des de baix, des de la base, des de la multiplicitat de les nostres viles i ciutats. Per millorar els nostres museus, malgrat les lleis de museus, per construir les seves comarques, malgrat potser, la llei de comarques, per mancomunar els Ajuntaments metropolitans, malgrat el projecte de �-14- s11preS SIo llei nostres mols r p er unir les nostres radios locals, les jáá.ios municipals, malgrat el conseller de torn i el (-'esquadra. „n Pau Nuet cue ho díqui . On ós en Pau Nuet? ha vin g ut? (anlaudiments) Pau! Pau Nuet. Ja us l'explicarè 1'hist6ria d'en Pau Nuet, en Pau Nuet que era del POUM ja el van ensarronar una versada a l'any 1939. Ja el van tancar una ve g ada. 1 l'altre dia, quan li van anar a tancar l'emissora, em va trucar, varem p arlar i em va dir: "jo estic dis p osat a tornar a la presó, perquè ós per la llibertat de comunicació". En Pau Nuet, els alcaldes de Catalunya, el q ue volen Ps tenir llibertat de comunicació, tenir capacitat per col.laborar. Per exemple, en el desenvolupament de les Caixes d'Estalvi, com a Alemanya, com a altres comunitats autónomes espanyoles, malgrat les lleis de Caixes. Llibertat també per fer Serveis Socials, malqrat la disminució de les subvencions que venen de dalt, com ho fan la Francesca Masgoret, i la Rosa Barenys i la Pilar Ferran, malqrat la divisió de la p olítica social de la Generalitat, que està divida en dos. Els joves, la Generalitat els tracta, segons la categoria, joves pobres i joves del.linqüents, els joves pobres són de Sanitat, Convergència Democràtica, els joves del.linqüents son de Justicia, Unió Democràtica. I no s'entenen, no s'entenen mai, nomès quan la Masgoret els crida a capítol a tot dos junts, aleshores s'entenen, si no no, no, aixó es així. Volem llibertat per tirar endavant les nostres fires. Aqui han sortit �-15- dues o tres vegades, a Bossost, em penso també, i a LLeida i per tot arreu, malgrat el Decret de Fires que està suspès per l'Audiència Territorial. I està suspès perquè no és legal, perquè es contra-lleï. Llíbertat per fer Serveis Municipals, malgrat l'incompliment del compromís i la obligació contrets de crear un fons autonòmic de cooperació local, recordeu-ho. Avui el sis o el set per cent dels impostos de l'Estat van directament als Ajuntaments, i el zero per cent dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya van directament als Ajuntaments. Jo us dic, que a els altres països això no passa, i a les altres comunitats autònomes tampoc. Catalunya és l'única comunitat autònoma on no hi ha la preocupació de pensar que si els imposos cedits de l'Estat no van repartits després als Ajuntaments, la gent pensarà que els impostos no han estat ben gastats. Es l'única. Nosaltres estem aquí per anar obtenint, i acabo, aquesta petita Florència catalana d'en Quim Nadal, aquesta maravella que ahir vaig poder recórrer amb ell passejant pels carrers de Girona. En la qual, a més, hem tingut el goig de poguer signar un acord en virtut del qual, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Modern, seran a Girona durant vuit mesos, aquest any i l'altre també, mentre es fan les obres. Estem aquí per anar decantant l'estimat Empordà cap a una �Toscana I i no cap a un Benidorm, com deia l'Armangué de Figueres. estem aquí, perqué justament obres com aquesta tinguin futur, i el tenen, l'Empordà Federal, la tradició federal lliurepensadora, com deien, llibertària en el bon sentit, en el més bon sentit. I estem aquí per anar assistint a aquest procés meravellós de transformació de l'Hospitalet de LLobregat, en una ciutat amb personalitat, sense complexes. Aneu, aneu a l'Hospitalet avui. Aneu a Fira-ciutat, aneu a les discoteques, aneu a l'EPI, a l'Eix de Promoció Industrial de l'Hospitalet de la Carretera del Mig! Aneu a Bellvitge fins i tot i veureu que és activitat! I estem aquí per veure com la Sénia explica la història i el futur de la seva fusta i de les seves carreres de cavalls. I com la Blanes de l'intel.ligencia artificial i del nou Hospital serán una realitat i com la Tarragona de la recuperació arqueológïca i del medi ambient i de l'aigua, que ja ha d'arribar, el dia que hi hagi un govern de Catalunya amb ulls a la cara, va tirant endavant. I el Bossost del turisme i de la política contra la marginació. I la Manresa esclatant de la Fira i de l'Esport i del Centre Cívic que relliga el centre urbà i el nou mercat. Hi ha a Manresa un nou somriure, us ho asseguro; jo hi he estat fa tres anys amb en Cornet i hi he tornat ara i Manresa és una altra cosa. És una altra cosa al carrer, es una �-17-- altra cosa a les cares de la gent, la Manresa de les bases del 92 que cel.lebrarem d'aquí a cinc anys . Estem aquí per veure com la Paeria potent i orgullosa, d'una terra ferma, cada cop més ferma, fa costat amb Barcelona quan s'ataca Barcelona. Estem aquí per veure la Terrassa del rellançament econòmic i industrial. La Terrassa del hoquei olímpic, pero també la Terrassa, i aix6 no s'ha dit, i aquí està el secret segurament de tot, la Terrassa de Can Anglada i la Terrassa de Sant LLorenç i de Can Agut i de l'AEG; la Terrassa de les lluites de l'any 67 a la Rambla, alguns recordaran, uns altres potser ni ho saben, d'un alcalde que ha sabut construir en vint i cinc anys, aixó no s'inventà, des de aquell llunyà 1962, pam a pam la solidaritat i el respecte de tots pels objectius comuns. No es crea un Manuel Royes per decret i no es crea un Quim Nadal per decret i no es crea un Toni Dalmau per decret. Es fan amb el treball de cada día. Nosaltres som aquí perquè ens estimem tot aixó com ningú i perquè som socialistes, és a dir, promotors de la igualtat i de la fraternitat entre les persones i entre els pobles, i per tant convençuts de que si nosaltres ho volem i la nostra veu és escoltada, el futur de Catalunya, d'una Catalunya esplendorosa pam a pam, és un futur possible i no inventat. �-18- Estem convençuts del futur de Catalunya per la nostre experiència que no és cansament sino una fatiga il.lusionada i sempre disposada, com la de la Ma. Dolors Oms a seguir endavant. Recordem que del 79 al 83, vam sanejar i reformar els Ajuntaments, vam crear un nou concepte, els Serveis Socials, els Serveis Personals, aquests no existien, nomès hi havia una cosa que deien Beneficència. Vam pasar de zero a existir. Existeixen avui a tot Catalunya, Serveis de Joventut, Casals de Joves, Serveis d'Assistència Social, Programes Anti-Droga, Serveis de Planificació Familiar, atenció a la infançia, a la tercera edat, Serveis de Medi Ambient. I aixó abans no existia, en absolut, i aix6 va ser al primer mandat. I del 83 al 87, hem fet ciutat, hem fet gestió, hem fet cultura, cultura de categoria i hem fet, a mes, serveis eficients. I hem fet foment, ens hem ficat en el foment econòmic per lluitar contra l'atur. Hem anat mé enllá del que estava suposat que haviem de fer. Aquí és on els cou, quan hem fet I del 87 al 91, que hem de fer? Tot just començar-ne a parlar. Hem de posar, crec, el ciutadà en primer terme. Hem d'estar al servei del poble i entendre que això vol dir estar al servei del públic, que és una cosa molt concreta. Ens hem de posar en el seu lloc, en el lloc del públic, amb la seva cua. �-19- Revent6s m'ho diu sempre, en Joan. En la seva dificultat burocràtica, en el seu embüs de trànsit, o en el seu mal humor del dilluns al matí, en el seu desig de qualitat i en el seu desig, sobretot, d'explicacions. És l'hora dels Ajuntaments. És l'hora d'una millora llargament esperada del finançament local. És l'hora que els poders nacionals se n'adonin que estem disposats a entomar problemes. Que ja els entomem, però que exigim els recursos per fer-los-hi front. I recursos vol dir diners, vol dir diners lliures, per gastar, vol dir també programes compartits, pera programes àgils, no com aquests de la Ciutat Vella, que hem d'estar esperant dos anys i mig mentre no es fa res. I a la Ciutat Vella s'hi fan coses, i us haig de dir abans d'acabar, que s'hi fan coses. El President del Districte de Ciutat Vella, en Pau Cernuda, ha aconseguit que un grup estranger inverteixi 1.000 milions a l'Hotel Manila, en comptes de tancarse, que és el que va haver el perill que succeís. I al Born hi portarem una nova vida comercial. I a la Casa de la Caritat està naixent el futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya, que serà admiració de propis i estranys. I al carrer Pelai, l'empressa municipal Iniciatives, que porta en Raventós, ha adjudicat ja a un grup de comerciants, justament de la Barcelona Vella, la concessió, per resoldre aquella mansana de la dicordia de tants anys, i per fer-hi un aparcament i per fer-hi un hotel, �-20- per fer-hi comerç de qualitat. I el Moll de la Fusta, no cal que expliqui el Moll de la Fusta. I a la Plaça Reial, també hi farem més coses a la Plaça Reial, no només més urbanisme sino més vida, i més vida cultural i més vida artística. Som aquí per tot aixó, per obtenir més franquesa, per obtenir més recursos, per obtenir programes compartits, repeteixo, més francs, mes àgils, per obtenir llibertat de comunicació, des de les nostres ràdios, fins í tot des de les televisions locals. A Milà l'altre dia, vaig posar de l'u al nou, que es tot el que sabia marcar, potser hi havia vint-i-cinc opcions, de l'u al nou, tot eren canals diferents, n'hi havia de locals... Volem també, quan diem que volem recursos, poders en matèries tan delicades pero tan necessitades d'una planificació com són la seguretat. Nosaltres entomem el problema de la seguretat. En bona mesura, no és nostra, però l'entomem, i les seves conseqüències. Nosaltres hi som, i donem la cara. A canvi, volem també el poder de formar el que la llei preveu, i la llei preveu unes Juntes locals. Unes Juntes locals, a les quals l'alcalde hi sigui aquell que coordina, no aquell que mana a la força d'una manera constant. Però si les situacions, si els moments difícils, corn els incendis. Igual en els problemes de seguretat. �Es l'hora de la Catalunya dels Ajuntaments. No us deixeu enredar, el dilema no és, la nació o les clavegueres. El dilema es escollir entre aquells que volen parlar de nació per amagar que les clavegueres no van, i els qui volem parlar de nació i fer clavegueres, fer parcs, fer Serveis Socials, fer places, fer Museus, fer Exposicions, fer esport a l'escola i tenir ordinadors per solucionar els problemes del trànsit. En resum: nosaltres volem nació i volem serveis. Volem oferir una nació al servei del poble. Uns Ajuntaments al servei del pü lic. Quan ho aconseguim, que ja hi som, aleshores sí que al .amunt dels nostres cants, alçarem una senyera que ens farà més triomfants. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3984 Title A name given to the resource Programa Municipal Socialista / Conferència presentació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. COTXERES DE SANTS Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Campanyes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1079/19870318d_00196.pdf 0ecf440df7487734d1e3c67df654826a PDF Text Text ^ Ajuntament de Barcelona EL BIT '92: DE LA NOi^INACIè ALS JOCS OLíMPICS. CONFERèNCIA DE L'EXCM, CONVENCI6 SR. PASQUAL MARAGALL A LA INFORMàTICA LLATINA 1987 Palau de Congresos, 18 de març 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �+IIIII Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INDEX (Per epigrafs) EPIGRAF NO. 1. INTRODUCCIó. 2. BARCELONA, CIUTAT INTERESSADA. 3. NOUS IMPULSOS I ACTIVITATS A BARCELONA. 4. FET DIFERENCIAL A BARCELONA: JOCS OLíMPICS 1992. 5. IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA ALS JOCS. BIT'92. 6. PATROCINADORS. 7. OBJECTIUS DEL BIT'92. 8. DIFICULTAT DEL PROJECTE BIT°92. 9. ESTRUCTURACI6 DEL PROJECTE. 10. RESULTATS DEL BIT°92. 11. RESUM DELS PROJECTES NO INFORMàTICS MÉS INTERESSANTS. 12. RESUM DELS PROJECTES INFORMàTICS MES INTERESSANTS. 13. COST. 14. ACCIONS DE PRESTIGI, 15. LA INDúSTRIA ELECTRòNICA. 16. ESTRATèGIES PER A LA POTENCIACI6 DEL SECTOR �OBM Ajuntainent 1111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació ELECTRòNIC. 17. L'INVESTIGACI6 APLICADA. 18. ESTíMUL DE L'INVESTIGACIó. 19. PARTICIPACIó. 20. RECURSOS HUMANS. 21. IMPULS MUNICIPAL. �r —4 211111 Ajuntament 1 III +` de Barcelona Gabinet de Comunicació 1. Ref.: AVUI INAUGUREN A BARCELONA LA CONVENCIó INFORMàTICA LLATINA 1987. COM ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT NO HE VOLGUT DESAPROFITAR L'AVINENTESA PER A ADREÇAR—ME ALS QUE SOU PARTICIPANTS I PROTAGONISTES: EXPERTS, TèCNICS I PROFESSIONALS DE LA INFORMàTICA, TOTS ELS QUE AQUí US TROBEU. EM VULL ADREÇAR A VOSALTRES AMB UNES PARAULES QUE PENSO TRASCENDEIXEN, SINCERAMENT, EL COM. PROTOCOL DE LA MAJORIA D'INAUGURACIONS. PERQUè HI HA DOS MOTIUS DE GRAN PES PER AIXí FER—HO. 2. EL PRIMER ÉS EL DE PROFUND SENTIT DE LES PARAULES INFORMàTICA LLATINA: UNA EINA DE FUTUR QUE FEM NOSTRA. EM SEMBLA UNA SIMBIOSI PROU IMIPORTANT PER DEDICAR—HI TOT ELS ESFORÇOS. PER INTENTAR AVANÇAR AMB UNA TèCNICA PRòPIA QUE ENS POSSIBILITI ESDEVENIR PROTAGONISTES DEL FUTUR. . 3. EL SEGON MOTIU ÉS QUE BARCELONA PRESENTA UNA FERMA PROPOSTA DF FUTUR. ÉS UNA CIUTAT QUE AL DECURS DEL 3 e �—5— Ajuntament :11111 'V III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TEMPS HA MOSTRAT GRAN INTERES, ÉSSENT DE VEGADES CAPDAVANTERA EN ELS AVENÇOS TECNICS I HA FET GALA DE LES SEVES ARRELS MEDITERRàNIES —GREGUES I LLATINES— AMB AQUESTA CULTURA, 4, MOLTES CIUTATS PODRAN GAUDIR D'AQUESTS AVANÇOS; EL FET DIFERENCIAL DE BARCELONA PERò, SóN ELS JOCS OLíMPICS DE 1992. FET DE TRASCENDENCIA I D'IMPACTES INTERNACIONALS, TANT EN L' àMBIT ESPORTIU COM EN EL TèCNIC. 5. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACI6 DE LA CANDIDATURA OLíMPICA, ES VA PRENDRE CONSCIENCIA DE LA IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA, AIXí VA QUEDAR PLENAMENT REFLECTIDA EN L'AVANTPROJECTE DE L'ANY 83 I CONFIRMADA LA DOTACI6 PER L'àREA DE TECNOLOGIA DINS DEL PRESSUPOST DE L'ORGANITZACI6m PROP DE 30.000 MILIONS DE PESSETES DEL 85, CONSIDERANT ELS AJUTS EXTERIORS QUE PODRà REBRE EL COOB '92. ES LA PARTIDA MÉS ELEVADA. �—6 :fIIIIIL Ajuntament 1 IIÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUESTA IMPORTàNCIA OBLIGA A REALITZAR EL PROJECTE BIT '92—BARCELONA T_NFOR 1.1TICA I TELNCOMU\ICACIOTS 1992— 6, E S CONEGUDA L' UNITAT ASSOLIDA DII`ti7 S L'OFICINA. OL1ï'-ïPICAe TA1j:BE EL BIT '92 ES MOSTRA D'AQUESTA AF IRMAC IÓ : EL PATROCINI DE LA DIRECCIóï''d GENERAL DE E'LECTRóNICF.. E INFORMáTICA, DIRECCIÓN GENERAL DE .CORREOS Y TELECOMUNICACIOi?ES, TELEF 5NICA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VAN PERMETRE REALITZAR AQUEST COMPLICAT PROJECTE PER Ui? GRUP MUL',rIDISCIPLINARI D'EXPERTS AME UN ESFORÇ: QUE VA SOBREPASSAR LES 9.000 HORES. 7. L'OBJECTIU DEL BIT '92 . ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS Ii^.^FORMàTIQUE S I DE TELECOï^'"ïUNICACIÓ PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. UNA PL A.NIFICACIó EN .'rBENIEFICI D'UNES NECESSITATS DESENVOLUPAMENT SOCIALS CIUTADANES I DEL D'UNA TECNOLOGIA PROFITOSA PER A n ^a.^^, I ^^^.^ NOSALTRES, EN AQUESTSENTIT "LLATINA". 8. HA ESTAT UN PROJECTE COMPLICAT I LA;;OR.IóS, �–8 :flllll Ajuntament 'VIII'+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: oJ. VOLDRIA EXPLICAR—VOS 9 QUINA ÉS L'ESTRUCTURACIO DEL BIT '92. EL PROJECTE TÉ TRES FASES: NECESSITATS, ESTRATGIES I PLANIFICACIo. S'HAN TRACTAT LES REES TèCNIQUES D' INF OR•iàTICA, TELECOMUNICACIOïTS, RADIOTELEVISIó I INSTRUMENTACIó, AIXí COM SEGURETAT I ORGTAI`dITZACIó. HA ESTAT UN PROJECTE INTEGRAT AMB VISIó GLOBALITZADORA DE LA TECONOLOGIA. 10. VEIEN QUINS SON FINS ARA ELS RESULTATS DEL BIT '92. COM. A RESULTAT DE LA PLANIFICACIO, S'HA TROBAT QUE EL NOMBRE DE PROJECTES ACONSELLABLES D' E'IPRENDRE PER A DONAR SUPORT - T è CNIC ALS JOCS ÉS DE 99. DE CADASCUN D'ELLS TENIM LA SEVA DESCRIPCIó I EL SEU COST, QUE SERVIRAN COM A PUNT DE PARTIDA PER INICIAR ELS TREBALLS DEL COOB '92. CADA PROJECTE ES DIVIDIRà EN FASES, PER LA FACILITAT DE FASE, CONTROL QUE AIXò REPRESENTA; LA PRIMERA LA DE DEF INICIO, COMENÇAR EN BREU EN MOLTS �-9:fII1IIE Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AQUESTS PROJECTES. TANMATEIX NO TOTS ELS PROJECTES SON IMPRESCINDIBLES. ELS ESTRICTAMENT NECESSARIS SóN 44, PERò EL NOSTRE INTERS ÉS NO ESCATIMAR RECURSOS EN AQUESTA 1REA I, PER TANT, SER CAPAÇOS DE REALITZAR-LOS EN LA SEVA TOTALITAT. 11. EL BIT '92, PERè, NO ÉS TAN SOLS UN CONJUNT DE PROJECTES INFORMáTICS . 18 PROJECTES S6N DE COMUNICACIONS, ENTRE ELS QUALS PODEN ESMENTAR: - L'ESTUDI DE VIABILITAT DE COMUNICACIONS PER SATèL.LIT I ESTACIONS TERRENES, QUE, EVIDENTMENT TRASCENDEIX A L' àMBIT LOCAL I TEMPORAL DELS JOCS. - LA IN STAL . LACIó D'UNA POTENT INFRAESTRUCTURA DE FIBRA oPTICA, QUE. PE RMETRà. LA TRANSMISSI6 DE TOT TIPUS DE SENYALS D'ALTA VELOCITAT, COM LES DE TELEVISI6. - LA SELE°CCIó DE LES CENTRALETES DIGITALS I ELS �r -10!flllll Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEUS EQUIPS TER::vINALS. - EL DESENVOLUPEYE NT D' UNA XARXA EXPERIMENTAL DE BANDF. A1'ÇPLA INCORPORANT SERVEIS DE P.ADIOTELEFONIA, VIDEOGRAFIA, TELFSEGURETAT. - LES XARXES LOCALS A LES INSTAL.LACIONS OLíMPIOUE S . - L'ADEOUACI5 DE POTENTS XARXES DE RADIOCOMUNCICACI6, PUBLIQUES I PRIVADES. - L'EQUIPAMENT DE RADIOTELEVISIo. TRES PROJECTES SÓN DE SEGURETAT, DELS QUALS CAL REMARCAR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IMPORTANT XARXA DE CONTROL I SEGURETAT DE LES INSTAL.LACIONS OLíMPIQUES. HI HA SET PROJECTES D'ORGAtiITZACIO, COM SON EL DE DEFINICI6 DE L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA RADIO I TELEVISIó, EL PLà DE FORMACIó, LA DEFINICIó DE NORMATIVES, ETC. �Ajuntament U11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SIS PROJECTES RELACIONATS AMB INSTRUMENTACI6 I NOVES T-(kNIQUES. 12. PEL QUE FA ALS PROJECTES D'INFORMáTICA COMPTEN AME 55 SISTEMES D'INFORMACI6 I 10 DE HARDWARE I SOFTWARE. ELS 55 PROJECTES DE SISTEMES D'INFORMACIó ESTAN CONTINGUTS EN 6 GRANS GRUPS: * SISTEMES DE GESTI6 EMPRESARIAL. * SISTEMES D'ORGANITZACI5 DELS ESDEVENIMENTS. SISTEMES DE COMUNICACI5 I INFORMACI6. * SISTEMES DE SERVEI. * SISTEMES DE SUPORT. * SISTEMES DE SEGURETAT. AQUESTS SISTEMES NECESSITARAN 4 ARQUITECTURES D'HARDWARE. • 2 LA PRIMERA, BASADA EN UN GRAN ORDINADOR I �—12— Ajuntament "'111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 250 TERMINALS REALITZARà LA FUNCIÓ DE GESTI6 • INTERNA DEL COOB '92, N MINA, COMPTABILITAT..° LA SEGONA, BASADA EN CINC MINIORDINADORS I AL VOLTANT DE 700 TERMINALS REALITZARAN LES FUNCIONS DE GESTI6 OLíMPICA, INSCRIPCIONS, ALLOTJAMENTS. * LA. TERCERA, BASADA AMB UNA BATERIA DE 15 MINIORDINADORS, ES DEDICARà A LA GESTIÓ D' ESDEVENII~:MENTS I COMUNICACIÓ, ESTARà CONNECTADA AMB M.L,S DE 40.000 TERMINALS, OUE FARAN D'AGENDA ELECTRòNICA OLíMPICA. * LA QUARTA, FORMADA PER UNA XARXA DE ORDINADORS PERSONALS. ENCARA HI HA ALTRES PROJECTES DE HARDWARE I SOFTWARE QUE CALDRà DESENVOLUPAR, COM LA SELECCIÓ DEL SOFTWARE DE BASE I DE LES EINES D'AJUT AL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES, ENTRE ALTRES o �-13— +11111 Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PENSO QUE AriB AQUESTA ESQUEï 5TICA EXPOSICI6 HA QUEDAT CLARA LA IMPORTàNCIA I PENETRA.CI6 DE LA INFORMàTICA ALS JJ.00. 13. EL COST TOTAL DE REALITZACI6 DELS 99 PROJECTES ACONSELLATS S'ESTIMA EN 58.825 MILIONS DE PESSETES DEL 85. SI SOLAMENT ES REALITZEN ELS PROJECTES ESTRICTAMENT NECESSARIS EL COST ÉS DE 43.591 MILIONS. L'EVOLUCI6 DEL COST, AL LLARG DELS ANYS, ÉS DEL TIFUS EXPONENCIAL. I ÉS VEURà PAL.LIADA, PER(?), PER LES CONTRIBUCIONS I COL.LABORACIONS EXTERNES QUE EN UN CAS ï1àXIP PODRIEN REPRESENTAR DE L'ORDRE DE 35.034 MILIONS DE PESSETES. 14. TAMBÉ EN EL PROJECTE BIT '92 S'HAN CONSIDERAT DIFERENTS ACCIONS QUE PUGUIN REPRESENTAR UN POSSIBLE IMPACTE EN EL MóN EXTERIOR, PRESTIGIES PER A LA CIUTAT, LA INDúSTRIA DEL PAíS I DEL COL.LECTIU DE TèCNICS. �. _ t —I4— Ajuntament 'lljl¡' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEPENDRAN DE L' ADEQUACIè DELS CONEIXEMENTS EN NOVES Tk_NIQUE S I TECNOLOGIES, TAN ANOMENADES ALGUNES, CODI ELS SISTE`.;ES EXPERTS, LA INTELoLIGèNCIA ARTIFICIAL... I D'ALTRES NO TAN CONEGUDES QUE AL LLARG D'AQUEST TEMPS, S'ANIRAN DESTAPANT. AQUESTES ACCIONS S'HAN IDENTIFICAT TANT PER L'ESTUDI DE L'AVALUACIè DE LES TENDè%áCIES DE LA TECNOLOGIA COM PEL RECULL D'IDEES DE L'EQUIP DE TREBALL I PERSONAL COL.LABORADOR. EVIDENTMENT S6M A MIG TERMINI, N TECESSITEN DE PLANS ESTRUCTURATS PER A DUR—LES A TERME I DEPENEN DE LA CAPACITAT DELS CENTRES DE RECERCA I PER TANT DE LA SEVA OFERTA. DINTRE D'AQUEST APARTAT, PODEN INCLOURE POSSIBLES PROJECTES DE: — ROB& TICA APLICADA. — TECNOLOGIA APLICADA A L'ESPORT. �-15+11111 Ajuntament ''111 P de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: - ACCèS Ar-1ICABLE A LA INF ORMAC T_ ó . - TECNOLOGIES DE TELE-VI SIo : * TELEJISIO D'ALTA DEFINICIO. * PANTALLES PLANES. - IDENTIFICACIo DE PERSONES PER P.ECOivEIXEIaENT VEU I D'IMATGE. - TARGETA D'ACREDITACIó OLÍMPICA. - XARXA EXPERIMENTAL DE BANDA AmPLA. - ESTACIó Dly, TREBALL MULTIFUNCIONAL. CAL REMARCAR QUE SOM CONSCIENTS DE LES VARIACIONS D' INTER èS QUE ES PODEN PRODUIR EN AQUESTES ACCIONS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'IMPACTE DINS D'AQUEST TERMINI DE TEMPS. PER AIXò EL SISTEMA rS PROU FLEXIBLE PER INCLOURE DE NOVES: CAL PROPOSAR.-LES. 15. SI DIRIGIM LA TJOSTR.A ATENCI6 ARA CAP A LA INDúSTRIA ELECTRòMICA, TENIM QUE ESPANYA REPRESENTA EL 0,6 q %DEL MERCAT MUNDIAL DE L ' ELECTRòNICA: I EL 3,6% DE L'EUROPEU. EL CREIXET1ENT MITJà ESPERAT PER AL MERCAT �–16– ofil Ajuntàment 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació MUNDIAL Ref.: 1S DEL 16,5%, SUPERIOR A L'ESPANYOL ESTIMAT EN 10,5 ES UN MERCAT QUE DÉU CONSIDERAR–SE A ESCALA MUNDIAL, 1 ON LES POSSIBILITATS D'INNOVACI6 VAN LLIGADES AL DOMINI DE LES TECNOLOGIES DE LA MICROELECTRCSNICA. SEGONS ELS EXPERTS, DELS ESTUDIS DE LA SITUACI6 ACTUAL I DE LES TEND j5NCIES DEL SECTOR ELECTRCSNIC ES DESPRÉN QUE NO ÉS CAP DESPROPCSSIT ESTABLIR L'OBJECTIU DE COBRIR - EL 80% DE LES NECESSITATS DELS JOCS AMB OFERTA NACIONAL. TANMATEIX AIXí NOM7J:S SER. POSSIBLE SI S'ACOMPLEIXEN CERTES CONDICIONS. AIX1, CAL ASOLIR EL VOLUM CRíTIC A PARTIR DEL QUAL fs RENTABLE LA FAF,RICACI6, AME PREU COMPETITIU, MITJANÇANT INSTAL.LACIONS ALTAMENT AUTOMATITZADES; EL PRODUCTE DEU AJUSTAR–SE A LES NECESSITATS DELS USUARIS; • EL MERCAT POTENCIAL DEU SER INDEPENDENT DELS JJ.00. 1 HA �01111 Ajuntament 1111de Barcelona Gabinet de Comunicació • DE TENIR UNA BONA SORTIDA INTERNACIONAL GR1CIES A UNA EFICAÇ PROMOCI6 INICIAL. PER AIX(.5, PRECISAMENT, LA CAPACITAT POTENCIADORA DELS JOCS OLíMPICS PER A LA INDiSSTRIA LOCAL RADICA EN LA NECESSITAT DE DEFINIR CLARAMENT EL PRODUCTE DES DEL PUNT DE L'USUARI; EN QUE PERMET OFERIR EN POCS DIES UNA PROMOCI6 EXCEPCIONAL PER ALS PRODUCTES I PROPORCIONEN, AME POSTERIORITAT ALS MATEIXOS, UNA REFERèNCIA D'ALT VALOR COMERCIAL. 16. EL COOB '92, PER LA SEVA BANDA ADOPTAR 7-1 LES ESTRATk-IES NECESS3RIES PER A LA POTENCIACI6 DE LA INDI1STRIA LOCAL, ENTENENT PER LOCAL L'ESPANYOLA I TOTA LA LLATINA. ESTRATèGIES• QUE PASSEN PER, EN PRIMER LLOC, ANTICIPAR LA DEFINICI5 DE NECESSITATS QUE PERMETI A LES EMPRESES PODER PLANIFICAR ELS SEUS PROGRAMES D'INVESTIGACI8 I DESESENVOLUPAMENT I LA SEVA PPODUCCIE) D'ACORD AMB ELS SEUS PLANS ESTRATèGICS. Ref.: �-18— +uui1 Ajuntament 111 +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN SEGON LLOC, INTENTAR LA REALITZACI6 D'EXPERIeNCIES PILOTS, QUE PERMETIN AVANCAR RESULTATS SOBRE TèCN IQUES FUTURES. ÉS EL QUE REN FET AME EL PROJECTE BARCELONA EUROPOL I S . EN TERCER LLOC, INTENTAR AGILITZAR LA PRESA DE DECISIONS POLÍTIQUES I LEGALS QUE PERMETIN CLARIFICAR L'ESCENARI DE LES TELECOMUNICACIONS I LES CONPETeNCIES I RESPONSABILITATS DELS AGENTS PARTICIPANTS. QUART, POTENCIAR L'UTILITZACIÒ D'EQUIPS NORMALITZATS I HOMOLOGATS. CINQUè, FACILITAR EL SUPORT DE L'At)MIiISTRACI6, TANT CENTRAL CON AUTONÒMICA, AMB LA POSTA EN MARXA DE PROGRAMES I L1.4IES PREFERENTS DE FIrANCIACIo. SISÉ, FACILITA. L'ACCS A TECNOLOGIES PUTA, AFAVORINT LES UNIONS I ESTABLIMENTS LOCALS D' EMPRESES LÍDERS EN AQUEST AFER. �-19Mal Ajuntament '111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I, FINALMENT, ASSOCIAR BARCELONA 92 AMB EL DOMINI DE LES NOVES TECNOLOGIES, CUIDANT DELS SíMBOLS I ELS RESULTATS. AQUEST EFECTE MULTIPLICADOR DE "LA IMATGE" DELS JOCS, QUE AMB GRAN AVIDESA INTENTARAN CAPTAR GRANS COMPANYIES EN ACCIONS DE PATROCINADORS, SUBMINISTRADORS, OFICIALS, ETC, TAMBÉ CAL SER APROFITAT EN EL TERRENY DEL PRESTIGI TICNIC I INDUSTRIAL DEL PAÍS. AQUEST, _És UN DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS. 17. ELS JOCS PODEN SER TAMBÉ UN ESTíMUL PER A LA INVESTIGACIò APLICADA. TOTS CONEIXEM LA HISTòRICA SITUACIò DE DEBILITAT PER UNA MANCA DE POLÍTICA CIENTÍFICA I INDUSTRIAL, D'ESTÍMULS, DE RECURSOS ECONòMICS I HUMANS I PER DESCOORDINACI6 DELS ORGANISMES IMPLICATS EN AQUESTS AFERS. D'ACORD AME ELS INTERESSOS INDISPENSABLES DUES ACCIONS: EUROPEUS, S6N �—20— +11111 Ajuntament '11 II+! de Barcelona Gabinet de Comunicaciti -- Ref.: COORDI AR OBJECTIUS. N — ESTABLIR PLANS I PROGRAMES SUPRA—NACIONALS. SUGGERIR PODRIEM DOS TIFUS DE • PROJECTES D' INVESTIGACIÓ : - ELS RELACIONATS AMB LES ACCIONS DE PRESTIGI, COM: * AGENDA ELECTRòNICA, * ROBÒTICA APLICADA O * IDENTIFICACI6 DE PERSONES, VEU I IMATGE. — L'ALTRE TIPUS SERIA ELS RELACIONATS AMB EL DESENVOLUPAMENT D E SISTEMES D ° IrFOR.MACI o, ES A DIR: * RELACIONATS AMB HARDWARE I SOFTT^IAREe - COMUNICACIONS PER SATèL,LITe * 'iICROELJCTRòïTIC.T o * T RT-'.CTAb`'IENT DIGITAL DT^ LA Ii? 'ORTiACIo * XARXES DE FIBRA òPTICA, ETC e �9 -21o311111 Ajuntament 11I[f de Barcelona Gabinet de Comunicació 18. Ref.: EVIDENTMENT, UN DELS OBJECTIUS MUNICIPALS ES ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI UN IMPORTANT CENTRE D'INVESTIGACI6 I PRODUCCI6 D'ALTES TECNOLOGIES, EN AQUEST SENTIT CONSIDEREN MOLT IMPORTANT QUE AQUEST PROGRAMA D'INVESTIGACIó ES CONVERTEIXI EN LA INSTAL.LACIó PERIíANENT DELS CENTRES CREATS I D'ALTRES DE COMPLEMENTARIS GENERANT UN PROCÉS MULTIPLICADOR I CONTINUAT. UN DELS EFECTES ESPERATS IÉS LA CONNEXI6 EMPRESESUNIVERSITAT. D'AQUESTA CONNEXI6 SORTIRAN EQUIPS HUMANS QUE PODRAN ÉSSER PUNTA EN TOTA UNA SèRIE DE CAMPS I DETERMINAR LES LíNIES ESTRATéGIQUES D'INVESTIGACIó. (Ref . . J. Itla j o - Universitat Po_litócnica) AIXí ES PERMETRà ASSEGURAR UNA ESPECIALITZACIó EN DETERMINADES REES QUE PUGUIN ÉSSER ALTAMENT COMPETITIVES -EN EL MERCAT MUNDIAL I DEFINEIXIN BARCELONA �-22- Ajuntament 'VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: COM EIX DE REFERèNCIA. 19. LA COL.LABORACI6 EMPRESARIAL EN L' àREA DE TECNOLOGIA DELS JOCS NO QUEDAR., REDUÏDA úNICAMENT A LA PARTICIPACI6 DE LES EMPRESES DEL SECTOR, LA REUTILITZACIó I EXPLOTACI5 POSTERIOR D'EQUIPS I SISTEMES ESTENDRAN EL NOMBRE DE BENEFICIARIS. PODRAN TROBAR APLICACI6 I CAMINS COMERCIALS TOT TIPUS D'EMPRESES, COM L' ADMINIS'T'RACió O ALTRES ORGANISMES. AIXí, I TAMBÉ PER MOTIUS FINANCERS, SERà ACONSELLABLE LA PARTICIPACIó DES DE L' INICI DEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOLS SISTEMES D'AQUELLES ENTITATS Pa'LIQUES O EMPRESARIALS QUE DESPRÉS DELS JOCS VULGUIN APROFITAR O BEiEFICIAR-SE DE LA UTILITZACI6 DIRECTA O COMERCIALITZACI6 DELS SISTEMES INFORMàTICS, TERMINALS, EQUIPAMENT DE TELEVISI6 O COMUNICACIONS. 20. ES EVIDENT QUE OBJECTIUS TAN AMBICIOSOS NECESSITARAN DE MOLTS ESFORCOS: NECESSITAREM DE TOTHOM. �1 —23 - I:f.IIIIR Ajuntament ''^^l' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ES UNA LABOR DIFíCIL I INGENT LA QUè ENS ESPERA. BENVINGUDES SERAN LES IDEES, PROPOSTES, OFERTES, QUE PUC ASSEGURAR NO SERAN DESESTIMADES, SINE) ESTUDIADES AMB INTERèS. QUAN ALS RECURSOS HUMANS CREIEM EN AQUEST MOMENT QUE CALDRAN, EN UNA DEDICACIE) DIRECTA ALS 99 PROJECTES CONVENIENTS PER ALS JOCS, 770 PERSONES PER ANY, DISTRIBUïDES DE LA SEGÜENT MANERA 300 EN APLICACIONS 40 E N SEGURETAT 30 EN ORGANITZACIó 200 EN HARDUARE I SOFTWARE 200 EN COMUNICACIONSo NO ES POT OBVIAR EL PROBLEMA DE LA MANCA DE RECURSOS HUMANS. LA. SOLUCI6 NO PASSA PER LA IMPORTACIE) TEMPORAL DEL PRINCIPAL GRUIX DE TCNICS, SINE) PER GARANTIR — NE LA PRESèNCIA CONTINUADA ARA I ACABATS ELS JOCS. �-24- lag Ajuntament ''(III+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UN DELS GRANS PERILLS PER L'ESTRANGULAMENT DEL BIT T. LA INDaSTRIA INFORMàTICA ACTUAL ÉS LA MANCA DE TCNICS PREPARATS EN QUANTITAT SUFICIENT. S'HA DE FER UN IMPORTANT ESFORÇ EN FORMACI6 I S'HA D'INICIAR ARA MATEIX CAL INSTRUMENTAR DE MANERA POSITIVA EL TERCER GRAU DE FORM=ACIÓ PROFESSIONAL, CREAR FACULTATS DE TcCNICS MITJOS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS, AMPLIAR LES POSSIBILITATS DE LES ACTUALS FACULTATS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS A FI DE QUE EL NOMBRE DE PROFESSIONALS QUE EN SURTIN SIGUI MOLT 1JS AMPLI. CAL TAMBÉ, I DE FORMA •I MMEDIATA, CREAR CENTRES D'ESTUDI PERQUé PROFESSIONALS D'ALTRES DISCIPLINES PUGUIN INCORPORAR-S E MITJANÇANT D'UN PROGRAMA ANUAL O BIANUAL AL CONJUNT DE TèCNICS CAPAÇOS DE DESENVOLUPAR ELS PROJECTES PLANTEJATS I, ALHORA ALS CENTRES D'INVESTIGACI6 PERMANENT QUE S'ANIRAN INSTAL.LANT A �• -25Ajuntament +1111, 'VIII V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA. 21. CAL AFEGIR L'IMPULS PU_LS MUNICIPAL QUE A TOT AIX6 S'HI DONAR3, SENSE DEFALLIR, JA FA TEMPS QUE L'AJUNTAMENT VA APOSTAR PER LA' MODERNITZACI6 I INFORMATITZACI6 DELS SEUS SERVEIS. AL NOSTRE "STAND" D' INFORMAT PODRAN VEURE ALGUNES DE LES NOSTRES REALITZACIONS: SISTEMA DE CARTOGRAFIA AUTOMTICA, REGULACI6 AUTOMTICA DE TRaNSIT, SISTEMES DE GESTI5 TERRITORIAL, PERZ, A MAS DE LES ACTUACIONS DIRECTES SOBRE ELS NOSTRES SERVEIS, BEN ACTUAT TAMBÉ PER VIES INDIRECTES, VULL CITAR-NE, ESPECIALMENT, LA PARTICIPACIG DE LA EMPRESA MUNICIPAL INICIATIVES S,A, , EN ELS PROJECTES DE LA TORRE DE COMUNICACIONS, DE BARCELONA CABLE, I EL PROJECTE EUROPOLIS, �u. e -26- +IllIIi Ajuntament '911 , de Barcelona +' Gabinet de Comunicació TOT AIKè, S'HA FET PENSANT, SOBRETOT, EN B;?NEFICI D'UNA CIUTAT 1 UNS CIUTADANS QUE HAN SABUT MANTENIR LES ESPERANCES I L' ESFORÇ PER ACONSEGUIR ELS JOCS DEL 92, I QUE PER TANT, EN SON ELS AUTèNTICS PROTAGONISTES. MOLTES GRàCIES. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3985 Title A name given to the resource El Bit'92: de la nominació als Jocs Olímpics / Conferència a la Convenció d'Informàtica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Telecomunicacions Comunicació Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1080/19870323d_00197.pdf 30243a3c1f351ee2f47f08b33e235e46 PDF Text Text 31 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona. Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, organitzada pel Cercle Financer a "La Caixa". Barcelona, 23 de març 1987 �32 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: AGRAEIXO AL CERCLE FINANCER QUE HAGI PROPICIAT AQUEST ENCONTRE AMB TOTS VOSTÉS. • EL CERCLE HA VOLGUT QUE PARLI DELS JOCS OLíMPICS I EL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. ELS CONFESO QUE TINC UNA MICA LA SENSACI6 DE "JUGAR A CASA", SI EM PERMETEN EL SíMIL FUTBOLíSITC. VULL DIR AMB AIXò QUE PARLO A UN PúBLIC CONVENÇUT DE LA IMPORTàNCIA QUE ELS JOCS TENEN PEL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. • UN CONVENCIMENT COMPARTIT AMB TOT EL MóN EMPRESARIAL I QUE HA ESTAT DEMOSTRAT AMB FETS MOLT ABANS DEL 17 D'OCTUBRE PASSAT. HE RECONEGUT PúBLICAMENT, I VULL TORNAR — HO A FER ARA, LA IMPORTàNCIA DE L'ADHESI6 QUE VAM OBTENIR EN JOAN MAS CANTí I JO QUAN EL 1983 ENS VAM REUNIR A LA CAMBRA DE COMERÇ AMB UNA TRENTENA D'EMPRESARIS PER EXPOSAR EL PROJECTE OLíMPIC. Ref.: �33 —3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN REALITAT, EL QUE VAM FER EN AQUELLA OCASI6 NO VA SER CONVENCER A AQUELL GRUP D'EMPRESARIS PIONERS. EL QUE VAM FER VA SER DESVETLLAR UN CONVENCIMENT QUE JA DUIEN D'ABANS, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT. • ERA UN CONVENCIMENT REFLEXE D'UNA TENSI6 SOCIAL, CULTURAL , AANíMICA DE TOTA UNA CIUTAT QUE VOLIA PROJECTAR — SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE ESTAVA BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER—HO. I ELS JOCS OLíMPICS SóN EL MILLOR PROJECTE PER PODER DONAR FORMA, ARTICULAR I CONDUIR LES ASPIRACIONS DE LA CIUTAT: UN DESIG LLARGAMENT CONTINGUT PER AMPLIAR LA NOSTRA PRESéNCIA EN ESPANYA, EUROPA I TOT EL MÓN. I ÉS BO QUE L'IMPULS QUE HI HA DARRERA DE TOT AIXó NO DECAIGUI. ÉS BO QUE UNA ENTITAT DE PRESTIGI COM AQUESTA, CINC MESOS DESPRÉS DE LA NOMINACI6, VULGUI SENTIR L'ALCALDE PARLAR DELS JOCS I DEL FUTUR DEL PAíS. EL QUE AVUI M'INTERESSA EXPLICAR QUINS SON ELS PROJECTES QUE LA CIUTAT NECESSITA REALITZAR. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació UNS PROJECTES QUE HEM LLIGAT ALS JOCS, PER QUE ENS SóN IMPRESCINDIBLES AMB JOCS O SENSE. M'INTERESSA EXPLICAR ELS CANVIS QUE VOLEM DONAR A LA FESOMIA DE BARCELONA, COM VOLEM RECONSTRUIR AQUESTA CIUTAT SITUANT—LA EN EL LLOC QUE MEREIX PER LA SEVA IMPORTàNCIA A LA SEVA HISTòRIA. A GRANS TRETS TOTS VOSTÉS ELS CONEIXEN. PER CREC QUE SERà úTIL REPASSAR AQUESTS PROJECTES, FIXAR—NOS EN ASPECTES DELS QUE NO SE N'HA PARLAT TANT, AVANÇAR EN LA RECERCA DE MITJANS PER FER — LOS MÉS RàPIDAMENT I MÉS BÉ. I EVIDENTMENT, ÉS OBLIGAT QUE EN AQUESTA CASA PARLI DEL MARC FINANCER QUE EL PAIS NECESSITA PER PODER DUR A TERME TOT EL QUE VOLEM. Ref.: �35 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA TOTS ELS BARCELONINS, FINS I TOT JO DIRIA TOTS ELS CATALANS, ESTIMEM BARCELONA I LA VOLEM PRòSPERA, RICA, NETA. • AQUEST ÉS UN SENTIMENT LóGIC, I SURT DE DINS DE TOTS. PER HI HA ALTRES RAONS, A MÉS DE LES SENTIMENTALS, PER DESITJAR QUE BARCELONA MILLORI. EL MUNICIPI DE BARCELONA TÉ UNA POBLACI6 DE 1.700.000 HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 98 KM2. AQUESTS LíMITS, COM VOSTÉS SABEN, SóN UNA FICCIó. LA • CIUTAT REAL ÉS UNA REA METROPOLITANA DE 3.000.000 D'HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 478 KM2 REPARTIDA EN 27 MUNICIPIS. NOTEM, PER CERT, FINS I TOT AMB AQUESTA DEFINICI6, LA DIFERANCIA AMB MADRID, ON HI HA UN SOL MUNICIPI PER UNA POBLACI6 EQUIVALENT — 3.100.000 HABITANTS — PER UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA MÉS GRAN — 607 KM2—. EN QUALSEVOL CAS, A L'àREA METROPOLITANA DE �36 —6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA HI VIU MÉS DE LA MEITAT —EL 52% — DE LA POBLACI6 DE CATALUNYA. PER LA INFLUèNCIA DE BARCELONA COM A MERCAT DE TREBALL VA MOLT MÉS ENLLà DEL TERRITORI METROPOLITà ESTRICTE. ÉS UN MERCAT DE TREBALL QUE COMPREN FINS A 50 MUNICIPIS AMB UNA POBLACI6 DE 4.200.000 HABITANTS. AQUESTES XIFRES, TOT I SER BEN CONEGUDES, VAL LA PENA TENIR — LES EN COMPTE PER RECORDAR LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA EN EL CONJUNT DE CATALUNYA. PERQUè CATALUNYA CONTINUI SENT LA CAPDEVANTERA DE LA MODERNITZACI6 A ESPANYA ÉS IMPRESCINDIBLE QUE LA SEVA CAPITAL, BARCELONA, SIGUI UNA CAPITAL EFICAÇ. LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA, PERò, NO S'ESGOTA EN LA SEVA DIMENSI6 ESPANYOLA. BARCELONA ÉS EL NUCLI FONAMENTAL D'UNA CATALUNYA ESTRUCTURADA COM UNA XARXA DE CIUTATS INTERCONNECTADES. UNA XARXA QUE POT COMPETIR AMB ALTRES REGIONS D'EUROPA I DE LA MEDITERRàNIA, SI A LA SEVA VEGADA Ref.: �37 -7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'INTEGRA A LA XARXA DE CIUTATS EUROPEA. DONCS BÉ, TOTES AQUESTES FUNCIONS DE BARCELONA - MERCAT DE TREBALL, CAPITAL DE CATALUNYA, L1DER DE LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA, CENTRE DE GRAVETAT DEL SUD D'EUROPA- CORRIEN EL GREU PERILL DE NO PODER SER EXERCIDES. NO PODIEN SER EXERCIDES SI BARCELONA NO COMPTÉS AMB AQUELLES INFRAESTRUCTURES QUE HAVIEN QUEDAT ENDARRERIDES RESPECTE EL QUE LA MATEIXA VITALITAT NORMAL DE LA CIUTAT EXIGIA. ENS TROBAVEM DONCS QUE ENCARA QUE PODIEM ACTUAR SOBRE LA QUALITAT URBANA DE L'ENTORN IMMEDIAT, DELS BARRIS, DE LES PLACES DELS CARRERS, ENCARA QUE HAGUESSIM CONSTITUïT 50 NOVES PLACES; ENCARA QUE HEM DESPERTAT LA CONSCIèNCIA DE LA BELLESA DE LES NOSTRES FAÇANES, DE LA RIQUESA DEL NOSTRE EIXAMPLE; ENCARA QUE HAGUESSIM DIGNIFICAT L'URBANISME MISERABLE DE LES NOSTRES PERIFèRIES, MALGRAT DONCS L'ÉXIT DE LA NOSTRA POLÍTICA UBANíSTICA, ENS MANCAVEN UNS GRANS EQUIPAMENTS QUE POSAVEN EN JOC L'AMBICI6 DE LA NOSTRA CIUTAT, LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT QUE VOLEM. �38 —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA CIUTAT QUE VOLEM LA CIUTAT QUE VOLEM JA HEM DIT QUINA ÉS: UNA METRÒPOLIS MODERNA, CAPAÇ DE FER GRAVITAR ENTORN SEU TOTA LA REGI6 SUROCCIDENTAL D'EUROPA, CATALUNYA CAPDEVANTERA D'ESPANYA, CAPITAL DE PORTA D'ENTRADA D'AMèRICA LATINA A EUROPA I AMB LA QUALITAT DE VIDA QUE EL MóN MEDITERRANI ENS PERMET. L'ALTERNATIVA A AQUEST PROJECTE ÉS UNA CIUTAT PROVINCIANA, MÉS O MENYS AGRADABLE, PER SENSE CAP PAPER EN EL CONTEXT ECONòMIC MUNDIAL. LA CIUTAT QUE VOLEM TÉ UNES CARACTERíSTIQUES FíSIQUES BEN DEFINIDES. ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL MAR, AMB UNA FAÇANA MARíTIMA ORDENADA, EQUIPADA I ACCESIBLE. UNA CIUTAT EN QUE LA SERRA DE COLLCEROLA HA DEIXAT DE SER UNA BARRERA PER ESDEVENIR EL PARC CENTRAL DE LA CIUTAT METROPOLITANA. UNA CIUTAT BEN COMUNICADA, AMB UNA XARXA VIàRIA EFICAÇ I QUE NO DESTROÇA EL TEIXIT URBE. UNA CIUTAT AMB ELS BARRIS I CIUTATS PERIFèRIQUES �39 -9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENSE SEGREGAR I AMB QUALITAT URBANA. UNA CIUTAT AMB EL SEU CENTRE HIST¿RIC, L'EIXAMPLE I LA CIUTAT VELLA, REHABILITATS I RECUPERATS. UNA CIUTAT CAPAÇ D'OFERIR A L'EMPRESARI D'AQUí O D'ARREU UNS SERVEIS FINANCERS EFICIENTS, UNS CENTRES D'INVESTIGACI6 AVANÇATS, UNS BONS CENTRES DE FORMACI6 DE TèCNICS, UNES COMUNICACIONS RàPIDES I MODERNES. ELS JOCS OLíMPICS PER SI SOLS NO ENS PORTARAN TOT EL QUE VOLEM PER LA CIUTAT. PER¿ SI QUE INCIDEIXEN MOLT DIRECTAMENT SOBRE ALGUNS DELS PROJECTES CLAUS. DETERMINEN QUE HAN D'ESTAR ACABATS EN UNA DATA PRECISA, 1992. I COM LA CIUTAT ÉS UN TOT INTERCONNECTAT, ALTRES ACTUACIONS REBEN TAMBÉ L'EMPENTA DINAMITZADORA DE LES LLIGADES ALS JOCS. Ref.: �40 —10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MAR. LA VILA OLíMPICA PRENEM COM EXEMPLE LA VILA OLíMPICA. EL NOSTRE OBJECTIU ERA OBRIR BARCELONA AL MAR PEL CAMí MÉS NATURAL. EL CAMí MÉS NATURAL ERA EL POBLE NOU. EL POBLE NOU HA VISCUT AïLLAT DE LA CIUTAT, OFEGAT PEL COLL DE FERRO DELS FERROCARRILS. AILLAT DE LA CIUTAT I TAMBÉ SEPARAT DEL MAR PER LA LíNIA DE LA COSTA DELS FERROCARRILS. AMB LA DECISI6 DE SITUAR LA VILA OLíMPICA AL POBLE NOU HEM PROVOCAT UNA SèRIE DE REACCIONS EN CADENA QUE DIFICILMENT S'HAURIEN PRODUïT SENSE LA FITA OLíMPICA. HEM ACONSEGUIT QUE RENFE MODIFIQUI EL TRAÇAT DE LES SEVES LíNIES. HEM ACONSEGUIT QUE EL MINISTERI D'OBRES PúBLIQUES ASSUMEIXI LA INVERSI6 DEL CINTUR6 LITORAL. EL RESULTAT SER QUE EL POBLE NOU VEURà EL SEU TEIXIT URBà REHABILITAT. NO TINDRà LA BARRERA QUE S'INTERPOSA ENTRE EL BARRI I EL MAR. EL POBLE NOU Ref.: �41 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUEDARà FINALMENT RELLIGAT A LA CIUTAT. I LA CIUTAT GUANYAR UN NOU CENTRE DE GRAVETAT, L'EIX DE CARLES I, SAGRADA FAMíLIA-MAR, COMPENSANT LA TENDéNCIA ACTUAL DE DESPLAÇAMENT DE L'ACTIVITAT CAP A ON ARA SOM, L'EIX DIAGONAL. L'OPERACI6 VILA OLíMPICA-POBLE NOU, HA DONAT IMPULS TAMBÉ ALS PROJECTES DE L'ESTACI6 DEL NORD, PLAÇA DE LES GLòRIES I SAGRERA. I HA AFEGIT COHERéNCIA AL PONT DE FELIP II-BAC DE RODA. Ref.: �42 —12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XARXA VIàRIA ACABO DE FER AL'LUSIó A UN ELEMENT IMPORTANTíSSIM DE LA XARXA VIàRIA DE BARCELONA, EL CINTUR6 LITORAL. FA DEU DIES QUE ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT I DEL MINISTERI D'OBRES PaBLIQUES VAN ARRIBAR A L'ACORD FINAL SOBRE AQUESTA VIA. ELS PUC ASSEGURAR QUE SENSE ELS JOCS OLíMPICS HAURIA ESTAT MOLT DIFíCIL ACONSEGUIR AQUEST ACORD. O, SI MÉS NO, ARRIBAR -HI TAN RàPID. L'ACORD, JA SABEN QUIN ÉS. EL MOPU ES FA CàRREC DELS TRAMS QUE QUEDEN PER FER DEL CINTUR6 LITORAL: MORROT-COLOM, DES DE CORREUS, PER TOTA LA LíNIA DE LA COSTA I REMONTANT EL MARGE DEL BESóS FINS LA TRINITAT. EL COST TOTAL DE LA INVERSI6 ÉS DE 24.000 MILIONS DE PESSETES. L'ALTRE ELEMENT FONAMENTAL DE LA XARXA ARTERIAL ÉS EL SEG6N CINTURó. AQUEST, EN UNA PRIMERA FASE, ANIRà DES DEL NUS DE �43 -13- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA TRINITAT -0N EL CINTUR6 LITORAL ENLLAÇA AMB LES AUTOPISTES DE GIRONA I TERRASSA- FINS A LA DIAGONAL. Ref.: �44 -14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTAT VELLA CREC QUE HEM TINGUT UN CERT ÉXIT EN TRANSMETRE LA NOSTRA CONVICCI6 DE QUE BARCELONA NECESSITAVA UNA INVERSI6 EN INFRAESTRUCTURES IMPRESCINDIBLES PER A UNA CIUTAT DEL SEU NIVELL. LA RECUPERACI6 DE L'EIXAMPLE TAMBÉ HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTS ELS BARCELONINS. PER¿ EN EL CAMí DE LA CONSTRUCCIó DE BARCELONA HI HA ENCARA UNA FITA MOLT IMPORTANT, FONAMENTAL. AQUESTA FITA ÉS LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA. LA CIUTAT VELLA TÉ UN PATRIMONI ARQUITECTòNIC I RICS D'ESPANYA I HISTòRIC QUE LA SITUEN ENTRE ELS MÉS D'EUROPA. L'ENTORN DEGRADAT EN QUE ES TROBA, PERò, NO DEIXA APRECIAR-LO, DE MANERA SEMBLANT COM LA BRUTÍCIA ENS AMAGAVA LA BELLESA DE LES FAÇANES DE L'EIXAMPLE. L'EQUIP DE GOVERN I ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT �45 —15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAN CONVENÇUTS DEL VALOR URBANíSTIC DE LA CIUTAT VELLA. NO TAN SOLS DES D'UN PUNT DE VISTA MONUMENTAL, SINE TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA DE LLOC ON VIURE, TREBALLAR, COMPRAR, FER VIDA QUOTIDIANA. EL NOSTRE DESIG SERIA TRASPASSAR AL MERCAT AQUEST CONVENCIMENT QUE TENIM. I PER AIXò L'AJUT DE TOTS VOSTÉS, FINANCERS I EMPRESARIS, ÉS IMPRESCINDINBLE. L'ESTAT DE DEGRADACI6 DE LA CIUTAT VELLA ES MOLT GREU. EN PERE SERRA, GERENT DE L'AREA DE REHABILITACI6 IMMEDIATA, ESTIMA QUE SóN 30.000 ELS HABITATGES A REHABILITAR. AIXò NOMèS EN HABITATGE. NO CAL QUE ELS DIGUI L'ENORME QUANTITAT DE DINERS QUE AIXò REPRESENTA. PER TANT SI EL MERCAT, SI LA INICIATIVA PRIVADA NO CREU EN LA CIUTAT VELLA, SI NO PARTICIPA EN EL FINANÇAMENT DE LA SEVA REHABILITACI6, NO ES POT FER RES. Ref.: �46 -16- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÉS PRECISAMENT, ALGUNA COSA ES PODRà FER, PERE EL RITME DE DEGRADACIó SER SUPERIOR AL DE RECUPERACIó. I LA CIUTAT VELLA NO S'HO MEREIX. NO S'HO MEREIX I LA HISTÈRIA NO ENS HO PERDONARIA. PENSIN QUE TOT EL QUE BARCELONA HA ESTAT A LA HISTÈRIA, I PER TANT GRAN PART DEL QUE CATALUNYA TAMBÉ HA ESTAT, ES VA FORJAR DINS DEL PERíMETRE DE LES RONDES. DURANT SEGLES I SEGLES, FINS A BEN ENTRAT EL SEGLE XIX. NO POT SER QUE MALBARETEM AQUEST PATRIMONI PERQUè LES ADMINISTRACIONS DEL PAIS NO S'ENTENEN. O PERQUè ELS EMPRESARIS NO SABEN VEURE MÉS ENLLà DEL BENEFICI IMMEDIAT. LA MATEIXA VISI6 DE FUTUR QUE ELS EMPRESARIS CATALANS HAN TINGUT AMB EL SEU SUPORT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA PELS JOCS, LA TINDRAN, ESTIC SEGUR, PER REDREÇAR EL COR DE BARCELONA. Ref.: �47 -17- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BIT '92 TOTS AQUESTS PROJECTES DELS QUE US HE PARLAT -A MÉS DE LA RESTA D'àREES OLíMPIQUES- TENEN PER SI SOLS UNS IMPORTANTíSSIMS EFECTES ECONòMICS. PER HI HA ALTRES CONSEQÜèNCIES DELS JOCS. MENYS VISIBLES, PERQUE NO ES REFEREIXEN A LA "PEDRA", PER NO MENYS IMPORTANTS. ELS JOCS HAN DE DONAR TAMBÉ UN IMPULS DECISIU A LA MILLORA DE LES . NOSTRES TELECOMUNICACIONS I EQUIPS INFORMàTICS. EN CADA OLIMPIADA, LA CELEBRACIó DELS JOCS HA SERVIT DE PRESENTACI6 . DELS aLTIMS AVENÇOS EN TELECOMUNICACI6 I INFORMITICA. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACIó DE LA CANDIDATURA ES VA TENIR MOLT EN COMPTE AQUEST FACTOR. LA CONSEQÜèNCIA VA SER EL PROJECTE BIT '92. L'OBJECTIU DEL BIT '92 ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS INFORMàTIQUES I DE TELECOMUNICACIó PER ALS JOCS OLíMPICS DE 1992, A LA VEGADA QUE D6NA A BARCELONA Ref.: �48 —18— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'EQUIPAMENT NECESSARI PER UNA CIUTAT DE LES SEVES CAP.ACTERíSTIQUES. LA RàPIDA IMPLANTACI6 DE LES NOVES TECNOLOGIES ÉS IMPARABLE. DAVANT D'AQUEST FENòMEN NOMÉS HI HA DUES ALTERNATIVES O TRACTAR D'AFERGI — SE EN LES CONDICIONS MÉS FAVORABLES O DEIXAR — SE ARROSSEGAR I DEPENDRE TOTALMENT DE LA TECNOLOGIA EXTERIOR. ELS JOCS OLíMPIS S6N LA MILLOR OCASI6 QUE TENIM PER INTEGRAR LA NOSTRA INDúSTRIA I ELS NOSTRES TèCNICS EN LA CARRERA DE LES NOVES TECNOLOGIES. Ref.: �49 -19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAIXES AL COMENÇAMENT HE DIT QUE EXPOSARIA QUIN HA DE SER EL MARC QUE HAVIEN DE TENIR ELS PROJECTES IMPRESCINDIBLES PEL REDREÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. UNA PART FONAMENTAL D'AQUEST MARC ÉS LES INSTITUCIONS FINANCERES, I MÉS PARTICULARMENT, LES CAIXES D'ESTALVIS. ENS TROBEM ARA, COM VOSTÉS SABEN, EN UNA SITUACIó DE LLEIS RECORREGUDES I SUSPESES I UN DECRET TAMBÉ RECORREGUT I SUSPÉS EN LA SEVA APLICACIó. NO VULL EXTENDRE'M SOBRE ELS DETALLS DE TOT EL PROCÉS QUE ENS HA PORTAT AQUí. NOMÉS VULL REFERMAR LA MEVA CONTVICCI6 DE QUE LA RACIONALITAT ACABARà PER IMPOSAR -SE. I ÉS EVIDENT QUE NO ÉS RACIONAL UNA SITUACI6 EN QUÉ LA CIUTAT DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT, POGUÉS TENIR DOS O TRES REPRESENTANTS A CAJA MADRID I CAP EN LA CAIXA DE PENSIONS. Ref.: �50 -20- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSO QUE CAL NO POLITITZAR LES CAIXES. CAL DONARLES UNA PERSPECTIVA D'ESTABILITAT A LLARG TERMINI, PER LA VIA DEL CONSENS. I EL CONSENS NOMÉS POT ARRIBAR AMB UNS 6RGANS DE GOVERN AMB REPRESENTACI6 PROPORCIONAL. EN ALTRES PARAULES, SI L'UNIVERS D'IMPOSITORS ÉS SENSIBLEMENT IGUAL A L'UNIVERS DE LA POBLACIG, LA DISTRIBUCI6 DELS 6RGANS DE GOVERN DE LES CAIXES HA DE SER SENSIBLEMENT IGUAL A LA DSITRIBUCI6 QUE RESULTA D'UNES ELECCIONS EN EL TERRITORI CORRESPONENT. CAL DONAR LA MàXIMA TRANSPARèNCIA DELS PROCESSOS ELECTORALS, CAL RESPECTAR L'AUTONOMIA DE LES CORPORACIONS LOCALS PER REPRESENTAR-SE COM CONSIDERIN • MÉS PROCEDENT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO NO TINDRIA INCONVENIENT EN DESIGNAR COM A REPRESENTANT SEU, ENTRE ALTRES, A REGIDORS DE L'OPOSICIó. EL QUE NO POT ACCEPTAR ES QUE L'OBLIGUIN A DESIGNAR-LO. JO VULL ASSEGURAR -LOS LA MEVA CONVICCI6 DE QUE LA PERSPECTIVA ÉS OPTÍMMISTA. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CAIXES CATALANES Sal UNA DEMOSTRACI6 DE QUE CATALUNYA Sí QUE TÉ CAPACITAT FINANCERA. DE QUE CATALUNYA TÉ UNA ESPECIAL APTITUD, A MÉS, PEL NEGOCI BANCARI DE TIPUS COOPERATIU. JO TINC LA SEGURETAT DE QUE LA CIUTAT DE BARCELONA PODRá COMPTAR AMB LES CAIXES PER PODER ESDEVENIR LA CIUTAT QUE TOTS VOLEM. • Ref.: �••' ♦ 52 -22- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINAL PER ACABAR, VULL DIR -VOS ALGUNES PARAULES SOBRE EL QUE HA ESTAT L'EFECTE MÉS IMPORTANT DELS JOCS. ESTIC PENSANT EN L'EFECTE REVULSIU DELS JOCS COM A CAPGIRADOR D'EXPECTATIVES. HEM ACONSEGUIT IMPREGNAR LA CIUTAT DE CONFIANÇA EN EL FUTUR. I TOTS VOSTÉS SABEN MILLOR QUE NINGú LA IMORTàNCIA QUE TÉ PER L'ACTIVITAT ECONòMICA LA CONFIANÇA EN EL FUTUR. JO VOLDRIA ESTIMULAR A VOSTÉS PERQUè CONTINUESSIN APOSTANT PEL FUTUR. ELS DEMANO LA SEVA COL.LABORACI6 PER CONSTITUIR LA CIUTAT QUE VOLEM. • VIVIM UN TEMPS EN QUÉ, AFORTUNADAMENT JO CREC, S'ESTà DEMOSTRANT LA INUTILITAT DELS DOGMES. DOGMES COM LA SEPARACIó RADICAL ENTRE SECTOR PúBLIC I SECTOR PRIVAT. DOGMES COM EL REPARTIMENT RíGID DE COMPETèNCIES. AQUEST ÉS DONCS UN MOMENT úNIC.PER LA COL.LABORACI6 ENTRE TOTS, PER APROFITAR LA MOLBILITZACI6 D'ENERGIES Ref.: �53 —23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE L'IDEA DELS JOCS HA PRODUïT EN LA NOSTRA SOCIETAT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO HA EMPRÉS MOLT DECIDIDAMENT AQUEST CANVI. N'ES PROVA LA CREACI6 D'INICIATIVES S.A. I LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. VOSTÉS JA CONEIXEN LA PARTICIPACI6 D'INICIATIVES EN PROJECTES —I REALITATS— QUE HAN TINGUT AMPLIA DIFUSI6: L' HOTEL MIRAMAR, BARNACABLE, LA MANSANA PELAI— BERGARA, EL DIARI DE BARCELONA. TAMBÉ CONEIXEN EL PROJECTE BARCELONA ACTIVA, DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, L'ELEMENT FONAMENTAL DEL QUAL ÉS EL VIVER D'EMPRESES, SITUAT A L'ANTIGA FACTORIA OLIVETTI, DE LA GRAN VIA. JO VULL FER UNA CRIDA ALS EMPRESARIS, ALS FINANCERS, QUE RECOBRIN L'ESPERIT LIBERAL PROPI DE LA SEVA CONDICI6. NECESSITEM LA SEVA PRESèNCIA EN LA CONSTITUCIó DE LA BARCELONA DEL FUTUR. NO TAN UNA PRESèNCIA ORGANITZADA, COM A GRUP DE PRESSIó POLíTICA, COM UNA PRESèNCIA EN LA SOCIETAT. Ref.: �54 -24- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VOLEM QUE LES EMPRESES GUANYÍN DINERS, SENTIT DE BENEFICIS A TOT CURT TERMINI, SINE NO EN EL QUE SIGUIN PER L'ENTORN. L'IMPORTANT ÉS QUE AQUESTS DINERS EXISTEIXIN, TROBEM ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS ALS I QUE PUNTS ON CALEN. VOLEM L'IMPACTE DE L'ESPERIT EMPRENEDOR EN LA NOSTRA SOCIETAT. NOMÉS RECUPERANT L'ESPERIT EMPRESARIAL, EL QUE SAP PRENDRE RISCOS, EL QUE VOL CREAR, RELLANÇAREM LA CIUTAT, EL PAIS I LA SEVA ECONOMIA, MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3986 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Lideratge Barcelona Infraestructures Acció política Economia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf 0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA Pamplona, 2 de abril 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA. PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA HACERSE /CONOCER MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA PROPIA ESPAÑA. Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN, LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA, Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU CONTENIDO. PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN ES ÚNICA. DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO, ENTRE OTRAS MODA, MUCHAS COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt. A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA �Aluntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e, PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO. Pc17.km),, /11..c;11/ 7z;/)‘:'ç EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO -N ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA /171(7 FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR, COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR. JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA MARÍTIMA, ESTA OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS, �Ajuntament (le Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA. OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES RONDA ----, TERMINACIÓN .-- E DE ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN 1 PRIMERO Y. Pri. un tikAls.t0i: Ckl.:- --' SEGUN'O, ASÍ COMO LA ~),./ P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE l eth a 1-'<*: • 11 • - ET c5 l),IL:1?-; 12 (S C.,<Je..-tf,Prtd) CIRCULATORIAS—QUE EL ----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— - i.-771 114 N (- -1:k;,(VII>c 4 TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~- FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID :_.. á °() ) ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A 1~-Al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (Tornuníeació Ref.: SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE OLÍMPICO s\ LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL ./ ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS BARCELONESES. 'r.e,c 41C Niki] ° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t , i ) 1i 1.:9 : I. ) Iza: , 15i , : í''i (4 vi..«"( ,,,c„, 1-- 1c ; q u Pi.;j111,,.. (11 >- 11' --- PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO. ~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE PERMITIPfi COMPLETAR t'r 1`1141,),, EL DE COMUNICACIONES QUE SERVICIO Y RETRANSMITIR EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES, CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA. EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN ) t - I:- t. k. ,t.., 1:;u3.¿,,*-,1. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y TURIN. 1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta, TODA SU COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA SÓLO ES UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA. EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA 1\ A hl'', 4141' EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA SE VERA NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS. EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO. ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA PARA DIVULGAR 1t1 R-A CULTURA, la/ZUPIA- MANERA DE SER t ThV dk: ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS 1~ t RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A DESARROLLAR DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE CONVERTIRSE EN PUNTO DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS 4'-*1 414 7I1 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicad() ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS, CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS ARTES, EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE CONVERTIR LA CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS. EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA, OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR. DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá CON EL ESPÍRITU OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá 1,11QLINPIcA PARA SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( - CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() CULTURA Y Ref.: EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL OLÍMPICO DE LAS ARTES. LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE IICLUYAN LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL TRABAJO Y EN EL NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ, DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES, DESE GAUDÍ A SERT. EN SEGUNDO LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992. U �Ajuntament de Barcelona < -0a Gabinet de Comunicació - 711 Ref.: r tL R MUY 1 IrPORTNNTES I LA !OPO L Csi)41-' CULTURAL 4rIENE, UNA* EVID NTE QUE ESTErPROYEp ICI 7-tyt) 114- PERO C MO íPi HE/ DICI:iD AD QUE OS JUEGOS NQS10FRECIE l'ARA RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS RAPR6IXE : ! 1 lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y A CONVERCER—HÁCIA ...,, •,, \_., A ESTAR DE MODA YA 9 EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR BERCTItren-A-Y HACIA EdrAIJEMPHAIWIg ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k, 21~6~5-- EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS. ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO, LA SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL 1 1) CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN. LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA. 11 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació t,?. CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS GIMDES A CONTIPÇI NEN! OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES .l t. UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA. ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA I POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD i DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE twQS RECONOZCA NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD. DF LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA ALEGRIA COMO PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS JUEGOS. PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO 12 �Ajumarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO. EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_ QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD, HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA. BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO. 13 �Ajuntament de Bareetona Gabinet de Comunicació. Ref.: EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS. EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES. BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS DF EGB, LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS', EN QUE PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS. QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS ESCOLARES. LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS. TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE "MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA CONTINUAR, DE ESTA FORMA, PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE. Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA TODAS AQUELLAS COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE. EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO DE TODOS. SE HA CONVERTIDO EN UNA PALPABLE. LAS BARCELONA OLÍMPICA, REALIDAD MáS PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A DESDE LOS 100.000 VOLUNTARIOS QUE LA DE TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA. LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS JUEGOS. SE HAN TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS �Ajurn a mera de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE po7, HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS, DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA, Y LO QUE ES BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA. MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN. 6 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE SATISFACCIÓN. CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME ESCRIBIó ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE "LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA SOCIEDAD NAVARRA". NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA , • DE ESPAS1A. NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS, DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA ,,., 1 u -5- l 'S , 1\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3987 Title A name given to the resource Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pamplona, Navarra Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Infraestructures Cultura Esport Model social Barcelona Navarra Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Jocs )ics i la Alcaldia Gabinet de Comunicació Plea. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Catalunya de les ciutats". Conferincia a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot Olot, 4 d'abril de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinei de Cornunicació SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS : AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA. DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN ATEMPTAT TERRORISTA. DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA. I FINALMENT HE VINGUT A OLOT. PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL \OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA INCOMPREMSI6. L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT �-5Ajuntamem Vj de Barcelona Gabinet de Comunicad() CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN . L.LIT I EN LA LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE CIUTADANS, P P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS GRANE. AOUESTA XARZA Tf: UNA' 1GCSGICA CREADA PER LA HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT TAIIEÉ UNES DETERMINADES POLiTIQUE , ET.4CERyADES O NO. DORES D'ARA, UNA POISTICA D'ORD ACI5 TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER, OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT DEL PAÍS, AME EL MíNIM DE SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS. I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL �Ajuntament e :Barcelona Gabinet de Comunicació SISTEMA mns GRAN DE CIUTATS QUE ns EUROPA. EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL, 17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESNQUELET LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA. PEROU PARRE LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL DE MOTOR ICUrJ\CIc DE. DEL SEU TERRITORI, ENTe'S COM UNA wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMB, EL DE PUNT DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR. �–7– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de (omuçiicació LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA L'ALTRA, "E3Ai-??:'EL0'_'I:NA" ANTIBARCELONINA, COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA. N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA f F I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE DT7E4 CCJi:`CE CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN E ST^T OkrOSADE.S. FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA. EN CANVI, ÉS CM' . QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 i xl' S TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA. AQUESTA CONTRAI:'OSICIS FS LEGïTIMA EN EL TERRENY DE �Ajuntament 'Zde Barcelona Gabinet de Comunicació LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA. NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS. ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE LA POLÍTICA. LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O ALTRA DE LES CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA, Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES EOUIVALPNTS. S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES �'-9-- -4.0* Ajuntament Ajuntarnent 9de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.) MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA .GRAN - _ AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI ' BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ? fS CATALUNYA PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN CAPITAL, ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I FFPRESENTACle) DEL PAIS. BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT �—10— Ajuntament Vi e Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR. EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE) D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE CATALUNYA. LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6. PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO 1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC, ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT. IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1 Ref.: �9 Ajuntarnei t de Barcelona Gabinet de Comunicació PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A - RIAMENT LA QUE PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER, L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS GENERAL. NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6 A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR, AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó. �Ajuntament NjLde Barcelona Gabinet de Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN EL QUAL LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. \DI) PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE SAPER. QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM? L'eSPTIM ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. 1 PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST MOMENT. �--13— de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació I Ref.: EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS PER DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA s Í UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU. NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I DE PROBLEMIS, PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS. LA MEVA TEORIA, LA MENA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS DE MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT. AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I �4./„. (i -In Ajuntament»de –14– Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA QUE: VI VID. POHLAC LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER. OUC-.? PERQU ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7. AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA. A , JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDA A RECONFIXER AQUESTA REALITAT. �-15-- Ajuntament »Jfde Barcelona Gabinet de Comunicació LA Ref.: IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS ADONEM DEL PAPER DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA. TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT SOPTIT A CATALUNYA, EN AQUEST RAíS, SoN HAN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA DESCONFIANCA VERS TOT EL AUTONCSM, I QUE 153, QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N ALGUNA COSA IMPORTANT. L �—16— Ajuntament 4h .11, — _Harten) a Gabinet de Comunicació ,• PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL PER. OUé!? QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN. I QUAN NO ÉS AIX1 És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, Ref.: �—17— Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicacso CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA. AQUEST EFECTE SIMbZLIC, .PER¿ DESCOMPTANT SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA - -"tliTE MÉS, QUE ÉS ALLQ ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE. ÉS ALL6 QUE ES POT CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A PARAR, A NIVELLS LOCALS. PER.QU AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa; PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE _ - • PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL, ES IIOLT MS FICIL DE CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-. �—16 Ajuntament ijJìde Barcelona Gabinet de Comunicaciá Ref.: VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7 CATALUNYA PER LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA. 1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS. �—19— Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT N I Vr:I, L, UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR OI3JJ:,t.TIU:3 GRANS. COL.LECTIUS: TERRENY EN EL DE L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, ¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I TECNOLñGI(>Uï?S . DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE 1A SEU' 9 2 . ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92 SER, MIS IMPORTANT QUE FS, O POT E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES �-20— AOW Barceioii a Ajuntament Gabinet de Comunteaciú Ref.: POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE CRIARAN ELS UNA JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN POBLACIS CONCRETA COMPETICIONS ESPORTIVES, PER CELEBRIN UNES QUANTES MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5 uLTIH PUCUI SER. LA CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A. UN ESTAT, NñS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT. AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE �-21- irI Ajuntament 11de Barcelona GabineT. de Comunicació Ref.: t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA DF Y)APCYMOV. +-- �-22- Ajinnarnent Ji de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS . POWN MA4BRATAR SI EL PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR. , , ! NE 'LA . ryíri*I6. / -— ,.. \ I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX / / l nu, , EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ. ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS TA(-B POSITIU. LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿, S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS �-23- 4011v ikjuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE TÍ ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S. LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT. AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA, . CNICA, DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿ ES QUE NO S'ACABA D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3 DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA. JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS; O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá. ¡ �—24— Ajuntainent ple Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES SóN UNES COMARQUES C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES. EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT JUDICI P,L. E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA, L D , SEVA RECORD.''„ FUNCIONALITAT. EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt', FN LA I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI 1 y CA^ATr DrL B P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS. ^ , AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I CADASCUN DELS AJUNTAMENTS.. NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS EE CUFDIN DINTRE AJUNTAMENTS QUE COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN. S6N ELS QUE S6N, I LES �CTI Ajuntament , de Aarceho ra Gabinet de Comurneació I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN PODPIEM DIR. EL CAMPI 1PUGUI. EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I UNS PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA DIVISIÓ TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S, ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SENTIMENTS, Só;:N ;10 PEPE) Ó ATRACTIVES, ;IERVEIXEN MOUEN ELS PER A NOSTRES RES SI, PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFIC I �—26— Ajuntament Z, de Barcelona Gabinet de Comunicadó Ref.: HO SABREM. PER? AQUESTA ns LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3989 Title A name given to the resource Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Territoris Ciutats Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1084/19870407d_00202.pdf a162dd917bb76af416e500a3dcdbb3fe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "EUROPA 92". Palabras de presentación del Excmo. Sr. --Alcalde, PasquaI Maragall Barcelona, 7 de abril de 1987 �EXCMO. SR. MINISTRO (...) INICIAMOS HOY EL CICLO DE CONFERENCIAS QUE CON EL LEMA "EUROPA-92" CONVOCARE A LOS ECONóMICOS RESPONSABLES EUROPEOS PARA QUE NOS DEN SU VISI6N DEL PROCESO QUE NOS HA DE LLEVAR AL MERCADO INTERIOR EUROPEO HEMOS U QUERIDO QUE EL CICLO LO INURE EL MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA, DON CARLOS SOLCHAGA CATALAN, QUIEN AMABLEMENTE HA ACEPTADO NUESTRA INVITACIóN. NO ES NECESARIO QUE LES PRESENTE A USTEDES LA PERSONALIDAD DE CARLOS SOLCHAGA. TODOS CONOCEN SU TRAYECTORIA PROFESIONAL Y POLÍTICA. PERO Sí QUE QUIERO DESTACAR QUE, INCLUSO QUIENES NO COMPARTAN SUS IDEAS POLÍTICAS Y ECONóMICAS �RECONOCERAN EN CARLOS SOLCHAGA LA FUERZA Y LA RAZ6N QUE ASISTE AL QUE ACTA FIRMEMENTE CONVENCIDO DE DAR LO MEJOR DE UNO MISMO EN BIEN DE SU PAIS Y DE LA SOCIEDAD. ESTA CASA SABE LO DIFÍCIL QUE ES EMPRENDER REFORMAS Y RACIONALIZAR ESTRUCTURAS OBSOLETAS; CONOCE LAS DIFICULTADES, LOS SINSABORES Y HASTA LA SOLEDAD EN QUE PUEDEN ENCONTRARSE QUIENES LAS DIRIGEN. ES POR ELLO QUE ESTE ALCALDE PUEDE DECIR: SEÑOR MINISTRO, ESTIMADO COLEGA, QUERIDO AMIGO, ÉSTA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD, ES TAMBIÉN SU CASA. ESTA ES UNA CIUDAD ABIERTA. ABIERTA A LAS PERSONAS DE TODOS LOS PUEBLOS, DE TODOS LOS PAÍSES. PERO SOBRE TODO ES UNA CIUDAD EUROPEA. POR NATURALEZA Y POR VOCACI6N. UNA VOCACI6N QUE NO ES RECIENTE, SINO QUE VIENE YA DE MUY LEJOS. BARCELONA, ADEM5S DE SENTIRSE Y SER EUROPEA, �-4- QUIERE JUGAR UN. PAPEL DE PRIMER ORDEN EN LA ARTICULACIóN DE ESPAÑA CON EL ESPACIO ECONCSMICO EUROPEO. BARCELONA ES CAPITAL DE CATALUÑA Y COMO TAL QUIERE ESTAR EN LA AVANZADA QUE LA MODERNIZACIÓN DE ESPAÑA. EN OTRAS PALABRAS, QUIERE REFORZAR SU CONDICIóN DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE EN GRAN MEDIDA YA ES. BARCELONA NECESITA PARA ELLO DOTARSE DE UNAS INFRAESTRUCTURAS, DE UNOS SERVICIOS QUE NO TIENE O QUE VIENE PRESTANDO EN CONDICIONES PRECARIAS. EL IMPULSO DE LOS JUEGOS OLíMPICOS SERVIR á PARA CONSEGUIR ALGUNAS DE ESTAS INVERSIONES. PERO HAY OTROS PROBLEMAS PENDIENTES QUE DEBEN SER ABORDADOS DESDE ESTADO. UNA PERSPECTIVA DE POLíTICA DE �ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE QUE BARCELONA PIERDA SU CONDICIóN DE CIUDAD AVANZADA Y EFICIENTE. AíSN A RIESGO DE APARTARME DE MIS DEBERES DE ANFITRI6N, PERO CUMPLIENDO, CREO YO, CON LA CONFIANZA QUE LOS BARCELONESES DEPOSITARON EN Mí HACE CUATRO AÑOS, QUISIERA RECORDAR AL SR. MINISTRO NUESTRO INTERÉS EN QUE SE CONSIDEREN LOS PROBLEMAS DE BARCELONA COMO PROBLEMAS DE ESTADO. SOLO ASÍ, CREEMOS LOS BARCELONESES, PODRá ESPAÑA INTEGRARSE PLENAMENTE EN LA EUROPA DE 1992. MUCHAS GRACIAS. TIENE LA PALABRA EL SR. MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3990 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant en la inauguració del Cicle de Conferències "Europa 92" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Barcelona Acció política Solchaga Catalán, Carlos, 1944- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1086/19870505d_00205.pdf 1dbf72d77f0968c2ac365f30e9fdab60 PDF Text Text :II TI. ^' ^^^ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la presentació econòmica de Barcelona Reial Academia de Ciències d'Enginyeria, Estocolm, 5 de maig de 1987 �ti +VIII' Ajuntament 'hIILF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 19„,(^^^ P^ LADIES AND GENTLEMEN, FIRST OF ALL, I HAVE TO THANK THE ROYAL SWEDISH ACADEMY OF ENGINEERING SCIENCES FOR GIVING US THIS OPPORTUNITY TO EXPLAIN THE FEATURES OF OUR CITY TO PROMINENT MEMBERS OF SWEDISH ECONOMIC SOCIETY. I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION-MAKING PROCESS. LET ME BEGIN WITH A BRIEF SURVEY ON THE ECONOMIC iNAPOtiCe . AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, THOUGH IT MAY BE NO NEWS FOR MANY OF YOU. v 11161l 6P 00~41 JanI tArcrt ° ^^ I^^^- / SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 38 NtILION NATIVE CONSUMERS. IN 1986 VE RECEIVED 47 MILION VISITORS WHO SPENT MORE THAN TEN AND A HALF BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S !'cQ^i. r1A4h31. 5^ 1 t§i GOtiivES • ~ay MAS, fas, oca. eomµtTitE C 1.P. (3 . elkR tC c46111 1 684• 1'qM/btet- 411 ^ 1511"00011Taax 450- o _lobo y LLA ^ Ca^[fls Mel) o• C`ICYA �Ajuntament ''+VII* de Barcelona Gabinet de Comunicació GDP IN 1986 WAS MORE THAN 200 BILLION U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, (3% IN 1986 WITH RESPECT TO 1985). THE INFLATION RATE WAS 8,1%, AND THE GOVERNMENT'S OBJECTIVE FOR 1987 IS A 5%. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS 7 VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. Ref.: �—4— 211111 Ajuntament ''II[iJ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND 1457) AXOW ¡YEAR. ,,u DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATLANTIC DEFENCE. �—5— :11111 Ajuntament ' VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA Gi7ITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 r1UNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. — I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. Ref.: �Ajuntament I'IV de Barcelona Gabinet de Comunicació THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF — SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS Ref.: �-7+11111 Ajuntament 'VIII'+" de Barcelona Gabinet de Comunicació TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PÉSSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER bID NOT FORESEE. IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLO ION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO Ref.: �OUT Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A:DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA Ref.: �Ajuntament v de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTÓS, MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING �—10— Ajuntament " 1III' de Barcelona Gabinet de Comunicació THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE. TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RE— LAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED IrJITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES Ref.: �—11- IIII] 'III+' de Barcelona de Comunicació Ajuntament Gabinet Ref.: SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW—COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH—TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF t 7^ I 1 11W th I. �-12— +11111 Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD ^s 4t4telYpY WWWWW» INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS 71 (,^ �-13— ':flllIt Ajuntament 'III+ de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF—EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTIONOF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL APEAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE — EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF �-14Ajuntament 'TJ[f de Barcelona Gabinet de Comunicació SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3992 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reial Academia d'Enginyeria, Estocolm, Suècia. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Lideratge Relacions Internacionals Competitivitat Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf 873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatro del Liceo. Barcelona, 7 de mayo de 1987 �Ajuntament '; de Barcelona Gabinet de Comunicació SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES: EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A NUESTRO QUERIDO TEATRO. RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN. SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA. SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA. Y SATISFACCI6N TAMBIÉN POR LO QUE REPRESENTA DE ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE �Ajuntament ` de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL ORGULLO DE DEFENDER. BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA. PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL DE ESPA ÑA. UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO. EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA. HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN. SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN COLISEO. COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE HAN PRECIADO DE HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA RAMBLA. EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y EMOCIONADO AGRADECIMIENTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3993 Title A name given to the resource Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Cultura Acció política Gran Teatre del Liceu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1089/19870515d_00210.pdf 4bedfe3b451aaa2b1463bee4b4fa16b6 PDF Text Text DISCURS DE PRESENTACI6 - DE PASQUAL LA MARAGALL A LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS 87" Hotel Colón, Barcelona, 15 de maig de 1987 �PASCUAL MARAGALL Fa de bon estar en un Partit en el que aquells que tenim representació pública, perqué hem estat primer de tot elegits pel Partit abans que per els cíutadans com a candidats í aquells que no la tenen í estan en front del Partit en si mateix, és a dir, al front de l'ànima d'allò que nosaltres fem, al front del cor . i del bateo d'alló que nosaltres perseguim situats allá on estem situats, aquests dos fronts es comuniquen amb tanta fertilitat, amb tanta fecunditat, són diálegs diferents, són papera diferents, són rols diferents í, jo us asseguro, us ben asseguro, que poques vegades cm sento tan a mi mateix, com quan sento a en Raimon Obiols explicar el que estem fent. Eh l té la distancia i nosaltres la proximitat, ell té la distancia del temps, representa una tradició de més de cent amys. ' Aquí es va fundar el socialisme, no només català, sinó el socialisme espanyol i el síndicalisme espanyol Raimon Obiols, representa per a mi, sempre, justament aquesta tradició justament, aquesta continuitat de les idees que ens belluguen. Venim, avui, a presentar una llista, no encara a fer campanya. Vením a presentar un equip de persones que esperen l'honor de ser elegita pels ciutadans í ciutadanes de Barcelona per portar aquesta ciutat, en els propers quatre anys. Haig de dir, en primer lloc, que és una llista de continuYtat, que d'alguna manera hereda una heréncía, hereda un llegat de professionalitat, de gestió i d'aprenentatge í d'eficàcia que no cal provar, que está provada ja. Vosaltres sabeu que els quatre 12 �primers anys d'estar a l'Ajuntament, l'Ajuntament socialista va haver de sanejar í va haver de reformar. Es va sanejar financerament l'Ajuntment contra allò que alguna encara diuen. L'Ajuntament está, avuí, sanejat í és una maquínáría, des del punt de vista financer, que está a zero, que está en condicions de tirar endavant i té unes empreses, que moltes d'elles estaven quebradas, una consorcis, com el de la Zona Franca, L unes altres empreses mixtes, 1 tantas i tantes partícipacions en les quals hem hagut, sobretot en els primera anys, de posar ordre que, avui, llueix d'això que els empresaris en diuen "números negres" en comptes de "vermells", que catan al dia. Tenim una experiencia provada al camp de l'urbanisme, no cal que m'hi extenguí, • perque només cal treure el nas per la finestra per a saber-ho. en el camp de • la dinamització cultural, us convido a tots els que sou aquí a que us doneu una volta per aquesta exposició de la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'Hospital del Mar (está bé, ja l'han operat, está molt bé, mirarem d'enganxar-la per a la campanya, perque una campanya sense la Ma.Aurèlía Capmany no és una campanya municipal de Barcelona) la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'hospital, va muntar una exposició a la Virreina, que us recomano que veieu, és aclapadora amb la Larga deis fets i, és aclaparadora també, amb la forga deis projectes. parlariem de neteja, de la neteja d'aquesta ciutat una-, mica bruta, com a oiutat mediterrània. I parlariem de sanitat. Aquí ens tornariem uha mica més 13 �técnics i hauriem de comparar els costos d'alió que en diuen les UBAS (les Unítats Basiques d'Actuació) els llits/dies dels malalts, comparariem amb els hospitals de l'INSALUD i de l'Institut Catalá de la Salut í veurieu qué és eficacia. I parlariem, inclús, de tránsit i de tráfic, aquesta ciutat tan, atapeïda. La llés densa d'Europa, que té més de 18.000 habitants per quilàmetre quadrat, contant inclòs els de Colicerola i els de Montjuïc (que si els treguessim hauriem de multiplicar la densitat per 1,5 segurament). I aquesta ciutat, que és la més atapeida d'Europa •tanmateix, no és la pitjor d'Europa en matéria de trànsit, tot í que está en els darrers anys í mesos, suportant una càrrega creixent preocupant de tráfic, que haure m . de plantejar des del punt de vista de les seves salucions, però moltes se n° han plantejat vostès ho saben, vosaltres ho sabeu. En el camp tecnològic de la informatitzaciá, del seguíment per pantallas s'ha fet, ‘-'esta al límit del que la tecnologia permet en aquesta matèria. I parlariem de descentralització i de com aquesta cíutat va fer 10 districtes per unanímítat, vull recordar que no és tan dificil quan un és generós í está al govern i sap utilitzar , al mateix temps, el govern í la generositat, no és tan impossible dividir el territori amb una mica de "senderi n justament amb una mica de sentit comú, comú a tothom, el que- permet els consensos, la unanimitat i la descentralització. Cada un heu d'anar al vostre districte, que és el vostre ajuntament, í ara ja us ho puc dir, fa una mesos no us ho podía dir. Peró, ara, si us convoco a anar a Sarria, está en obres, a Santa i a Sant Martí, 14 �fa molts anys í no només la familia socialista, doncs aquí la tindreu. I el company Santiburcio que ha representat durant aquests anys ja, des de la seva primera secretaria de Barcelona, el lligam entre Partit i ciutat, entre Partit í Ajuntament, entre Partit i•Grup Municipal i que, avui, per la força natural de leá coses, rep, per dir-ho la sanció formal d'allò que prácticament ja estava fet. Ha sigut l'enllag entre una idea socialista i aquells que estavem destadats a la casa de la ciutat. I encara hauria d'afegir, iaqui no m'estendré, els nous companys amics que han volgut estar •a la llista ni que sigui, no per tenir responsabilitats de govern, sínó per declarar' clarament quina és la seva postura política en aquest moment i en aquesta hora, i que quedi ben ciar que això és un dret constitucional que no se li pot negar a ningú. Vosté com que fa aquella feina millor que no estigui en cap llista; és com si li diguessim: "vosté com que está en aquesta feina val més que no digui el que pensa". Doncs això no és possible acuesta gent no ho ha volgut. Aquí tenim a Caries Ponsa, ex-president del Port, i l'Abad, ex-director general de la Fira actualment, conseller .delegat dels Jocs Olímpica. I el Xavier Rubert de Ventás, que és parlamentan i europeu i que ho seguirá essent. En Joan Majó, que va ser alcalde de Matará í ha estat, també, ministre d'indústría, havent passat per la Direcció General d'Electrónica des de la qual tantes coses va fer per la ciutat de Barcelona, només cal que citi el projecte Barcelona Informática i Telecomunicacions, potser la part més important del nostre projecte °limpio al capdavall, el que quedará més al final i, també, la Barcelona Activa, el fet de que Olivetti decidís deixar el seu edifici a la 16 �Gran Vía, a la ciutat, •i adquirir une nous terrenys de la Corporació Metropolitana en els sOlars del Parc Tecnològic del Valles, per a installar-se en una nava fábrica que será l'enveja de la informática europea. Aquesta és la nostra carta de presentacíó aixó'és el que, realment, hem vingut a fer aquí. Som aquells que hem fet aixà, mes aquests, i tots plegats tirarem endavant la tasca que ens hem fixat. Quina és 7 Avui només és una pinzellada del que hem de fer, ja hi haurà temps, durant la campanya electoral, per explicar amb més detall i no és qüestió d'avangar-ho. Us he de dir que nosaltres volem anar Barcelona enllá, no volem quedar-nos aquí. Ene ho varem proposar fa un parell d'anys en el pas de l'ecuador de l'equip municipal. El 1985 varem dir que en materia d'atur no ene volem quedar aquí, perquè la crisi est à durant mes del que tots ens pensavem, no n'hi ha prou amb lluitar contra les conseqüències de l'atur, s'ha de lluitar contra les causes de l'atur amb la modestia que representa lluitar des d'una ciutat on no es tenen les grane variables, ni les grane palanquee, ni els grans plans d'ocupació, no les tenim. Però tanmateix, amb la voluntat de saber que si ve una onada de prosperitat, com sembla que está venint, Barcelona havia d'estar al capdavant, no perdre aquell tren i, si pogués ser, anar ale vagons de davant d'aquest tren. Això eres cm proposat. amb Barcelona Enllá. Emprendre, com ha dit Raimon Obiols, una política de promoció de la ciutat que tantee altres ciutats en el • món han pres. Volia dir, també, no aturar-se davant de les fronteres que la nostra pròpia rutina, el nostre propi hàbit 17 �podia haver anat creant. Nosaltres quan vàrem entrar a l'Ajuntament, varem veure desseguida, al cap d'uns mesos, que hi havia coses contra les quals ens estrellavem, que nio podiem realment traspassar, hi havia barreres que no podiem realment traspassar des del punt de vista de la nostra acció. Hi havia coses que el primer dia ens havien indignat i el segon dia també, el tercer menys, i el quart ja no sabiem com fer-ho i el cinquè tendiem a oblidar--ho. I, aquestes coses, potser no eren importants, eren brutícies determinades o desarreglos urbanístics molt petits, però a lo millor eren Serveis Socials en els quals ens semblava que hi havíem d'anar, però que no ens hi podiem acostar, perquè estaven massa lluny, i Barcelona Enllà va voler dir, en aquell moment, i vol dir avui no conformar--se davant de la dictadura de la rutina, no conformar-se davant de l'obligació i els compromisos, que la nostra propia acció va adquirir, per la força dels fets. No conformar-se. Anar més enllà. Anar més endins. No només anar més enllà en els entít. de les fronteres, en el sentit de la promoció internacional, que ja sabeu que ho hem fet, valia dir, també, anar més endins de Barcelona, més endins de la seva ànima, més endins dels seus detalls, no hem de permetre, tampoc, a la llarga que s'oris escapin els detalls. I volem tenir la Barcelona gran, no la Gran Barcelona, perquè es confon, amb projectes anteriors amb els que no hi estem d'acord els socialistes, però lli la Barcelona gran, sí la Barcelona de la Carta [Municipal, sí la Barcelona que és germana dels Ajuntaments Metropolitans És una cosa que vàrem conquistar amb prou feina i prou dificultat. Recordeu tots el que era la Barcelona del franquisme, aquella Barcelona en la qual hi havia un alcal.de pér. 18 �a barallar-se amb el del cantó, amb un España Montadas a l'Hospitalet i un Antoja a Badalona i uh - altre que es deia Blas Mu?oz a Santa Coloma, que tots ella eren enemics declarats de Barcelona. Per qué?, perquè a Madrid, en el fons, els interessava que hi hagués aquesta divisió dintre del que és la nostra Area Metropolitana. Dones, ara, no entraré en qué és el que hem de fer, no avui, encara, en el futur respecte de l'Àrea ,Metropolitana. Només us vull dir una cosa: en els quatre anys que hem passat hem fet alió més dificil, í la. resta cm preocupa menys, plantar la llavor de la solidaritat i de la concòrdia. Avui en día a Badalona hí ha respecte per a Barcelona, a l'Hospitalet hí ha germandat amb Barcelona i a Santa Coloma s'entenen amb Badalona i tots els 27 municipis de l'Area Metropolitana han aprés amb dificultat, perque fa quatre, sis anys que encara no eren així, a respectar a la seva germana gran. Aquesta és la realitat i aquesta és la Barcelona gran que nosaltres, pesi a qui pesi, seguirem construint per la via de la fraternitat i per la vis de la col.laboració. És l'hora dele, Ajuntaments. Tenim una mica la impressió, tots plegats, que.a Catalunya també, a Espanya, els grane problemes política s'han anat resolent. No dic que estiguin del tot resolts. No és cert. Però, sí que és veritat que els grans problemes política, amb majúscula, el de la tradició política espanyola, catalana, la qüestió nacional, la qüestió catalana, la reforma agrària, els grane problemes de reforma fiscal, tot aquests problemes que una colla d'anys, l'entrada a fa Europa, la relació internacional, el rol del nostre país en el 19 �món, tot això té un camí, ja, per anar avançant, té un principi de solució. No dic que estigui solventat. No dic que no hi hagin coses per anar lluitant. N'hi hauran. Però, no ene enganyem, en cap moment de la nostra história, com avui, hem podgut dir des de Catalunya, des de Barcelona, amb orgull, que els grane temes de la política del nostre país estan ben enfocats. Mai de mai havia tingut aquesta situació i, és l'hora ara de que el país es torni una mica cap a la política menuda, cap a la política de cada día, cap a la política deis detalls, cap a la política municipal, cap a la política deis Ajuntaments, parqué sinó ens trobarem a l'arribada de l'any 90-92, que el país haurà entrat a Europa, que hi haurà l'Acta única i que estarem, una altra vegada, amistangats inclús amb América, que no ho estavem, que farem els Jocs Olímpics, que 13 farem la Gran' Exposició Universal, que Catalunya tindrà l'autonomia que havia volgut í la riquesa que havia desitjat tanmateix, que el jovent está al carter,. que la gent no está contenta, que la Seguretat Social no acaba de funcionar, que l'ensenyament no de prou. gratificant, que la innovació no és suficient, per, realment fer competencia amb els altres països, que pares i fills s'entenen, peró evidentment hi ha encara problemes socials, no vull entrar en ele individuals familiars, que encara no estan prou ben resolts com perque aquesta entesa dongui tots els seus fruits. 1 aixó de la política de- cada dia. Aixà és la vida quotidiana. Aquella que ene ha de preocupar i, per la qual, hem de cridar l'atenció de tothom, de l'Estat en primer lloc, de la Generalitat deis ciutadans. És l'hora dels Ajuntaments i, per tant, és l'hora de 20 �Barcelona, 'ha de ser l'hora de Barcelona, ja ho és l'hora de Barcelona. Tirem endavant per aquest camí. Qui? Com? De quina manera? Això és molt senzill: qui?, nosaltres ho intentarem; com?, seguint la trajectòria socialista de sempre. Nosaltres farem la Barcelona de sempre, aquella Barcelona somniada, coneguda, llegida, aquella Barcelona de la Ma. Aurélía Capmany en. els seus escrits, aquella Barcelona que els pares ens han explicat, aquella Barcelona que l'históría ens explica plena de problemes, plena d'angoixes, d'ambicions, d'exigéncies, plena de si mateixa. Però també aquella Barcelona que ha sapigut entusiasmar--se en moments del temps, fantàsticament per objectius comuna. Per aconseguir aquesta Barcelona de sempre nosaltres proposem una recepta ben senzilla: el socialisme de sempre, el que va néixer molt modestament, amb gran dificultat en aquesta ciutat i que, tanmateix, va passar períodes d'una enorme dificultat fins arribar al final deis anys 70, en aquests prometedora anys BO, amb una maduració que creiem que albira futurs de gran il.lusió, una ciutat llunyana, que diria l'Isidre Molas, de gran il.lusió. El socialisme (els hí deia avui ala 25 companys perimers de la llista) no és una moral de l'éxit, els hi deja, nosaltres volem guanyar i hem de voler guanyar, cosa que a 'vegades els socialístes oblidem un xic, nosaltres no podem tenir cap mena d',exces de confiança, això no és bo per a ningú,ni da bo electoralment; ni al ciutadà u agrada la gent excessivament confiada. S'ha de lluitar, s'ha de tenir un punt de rabia entenem be aquest punt de rabia no es refereix a la ràbia envers ala adversariá, No és aixó. Un punt de rábía en la defensa de la raó de cadascú, de la nostra raó, de la raó socialista, que la 21 �tením i de la nostra trajectòria, que hem demostrat. Ara bé, nosaltres sabem que si les coses no anessin bé, que aníran bé, però sí les• coses no anessin be, això és molt important, justament perque vagin bé, sabem que no passaria , res, absolutament res, patiriem i ens hauríem de resítuar amb una situació més difícil, però la nostra no és una moral de l'èxit, no és una moral que digui que només el que guanya és bo, això ho deixem per la dreta,.que no té més remei que acollir-se en aquest • tipus de moral. Aquesta no és la nostra moral. La riostra moral és una en la qual hem de tenir l'orgull de demostrar, l'orgull sincer, que es potrgestionar i guanyar sense pagar el peatge 3 d'abraçar una ideología de desconfiança i d'individualisme. No cal. No és necessari. I és per això, que nosaltres afrontem les setmanes que vindran amb aquest punt de ràbia, amb aquest punt de sá orgull del que és el nostre missatge, creo que aquest és necessari perque us asseguro que la ciutat de Barcelona, sinó no s'hí engrescará tant com es podía engrescar•amb el missatge que nosaltres portem. Hi ha una il.lusió de futur molt gran, però que avui m'agradaría comengar a transmetre. Hi ha una il.lusió de futur, nosaltres no ens hem cansat de governar. No ens hem cansat d' imaginar; nosaltres contínuem imaginant í pensant que hi ha coses noves per oferir i que la ciutat, realment, s'anirà acostant cada vegada més a elles. Us donaré un exemple del que pot ser tot això, un exemple per les deu petites Barcelones que hí ha a Barcelona: a la Ciutat Vella volem fer la Casa de la Caritat í la Casa de la Misericórdia en el convent deis Angels í convertir --ho en un gran centre de 22 �cultura, en un gran centre de rehabilitació de tota la Ciutat Vella. A r'Eixample volem fer les illes interiors, aquesta tarda hem inaugurat l'illa de la Torre de les Aigües, entre Consell de Cent i Diputació. Quina meravella veure el que pot ser, realment, [la nava frontera de Barcelona en aquesta ciutat que ja té totes les fronteres esgotades i tots els límits recorreguts í que, tanmateix 'a dintre seu, Barcelona Endíns, dintre del seu d cor, encara té una frontera per conquerir, que són les illes interiors de l'Eixampie, aquí hi ha una de les nostres il.lusions • més estimades, he vist l'illa de l'Eixample oberta, plena de gent, de "nanas°, de gent gran que veía com els "nanas" tindrien una cosa que ella no van tenír, de veure tota els balcon s plena de gent, gran i jove, amb totes les banderes catalanes posades allá, he pensat, realment, estem posant la bandera. catalana al cor de Barcelona, que és 92 22 .una. Aquest és el nostre objectiu a 1'Eixample. A Sants-Montjulc volem fer el Pare del Migdia; és a dir, acabar el Monjuïc que a l'any 29 va començar, peró que ens va deíxar mig per acabar amb edificis que tremolaven una mica. Dones els consolídarem, com ara el. Palau. Nacional, í a més des de l'Anella fins a dalt al Cementiri abaix a Can Clos acabarem per convertir realment Montjuïc, tot ell, en un Pare. A Les Corta hi veurem nèixer Sant Joan de Déu com un gran nou centre tercian, enorme, de gran qualitat arquitectóníca, dissenyat pels arquitectes, potser els minora, Rafael Moneo i Manuel Sdià Morales. aquella Veurem un renaixement del que va ser Diagonal que va créixer i significar alguna cosa i que, després,es va aturar. A Sarriá-Sant Gervasi hi veureu, un día d'aquests, com s'obre La Tamarita, al capdemunt del carrer 23 �Balmes, aquell gran jardí que tantes vegades hem vist darrera de les reixes i que mai hem pogut visitar per dintre, allá estará, obert a la ciutat de Barcelona ben aviat. Recuperarem el Passeig de la Bonanova, que será passeig, si ens fan cas tots plegats, i signen el conveni deis Cinturons de Ronda que 'ha d'arreglar el: problema del tràfic d'aquesta ciutat, que el signarem!. I recuperar per la ciutat el que havien sigut passejos i que, avui dia, només són vies de gran tràfic. A Gracia vetareu la Gracia del PERI, que s'ha aprovat amb tota la satisfacció dels ciutadana. Una Gracia renovada, una Gracia vella i nova al mateix temps, que está demostrant avui dia que pot ser aquest petit cor que Barcelona necessita• per anar tirant endavant. A Horta-Guinardó veureu el Túnel de la Rovira, que ja un dia d'aquests s'obrirà i que no es podrá, del tot, atravessar fina l'altra banda perque encara falta un trog, que no estem fent nosaltres des de l'Ajuntament, però que s'acabarà perque els altres també sempre acaben les obres i que saltará des de la Rambla del Carmel, a la sortida de darrera del Túnel de la Rovira fina al carrer Dante., í saltará aleshores aquella mena de penyasegat que hi ha per arribar fins baix i continuar amunt fina el Segon Cinturó. , Aixà será molt aviat i ho veurem tata. A Nou Sarria tindrem el centre Monturiol, a l'antic Manicomi que queia a terra, que és evident que hi havia gent que lí tenia estimació, perque hi havia estat molts anys, peró no servía a la fínalitat a la qual havia de servir. Allá hem pensat que pot plantar-s'hi, realment, la llavor de la cultura en el barri obrer, en el barri proletari. No n'hi ha prou només en que 24 �l'Eixample estigui bé í que Montjulc estigui bé. Hem de fer, hem d'aconseguir (i aquesta és la nostra il.lusió) que la cultura mes aVangada, la tecnología, la de les noves técniques estigui, justament, "en el cor del barrí treballador i, a més, al costat de la plaga Llucmajor, on veureu neixer, una altra vegada, l'estatua, aquell monument a la República de Pi í Margall que, temps enrera, havia coronat el llapis del Cinc d'Oros, tornará a ser-hi, peró será a la plaga Llucmajor, que és el cor de la classe obrera de Barcelona. A Sant Martí, qué cal que digui, a Sant MArtí i al Poblenou hi veureu la Vila Olímpica. Míreu, abans us he parlat dels fets del passat, deis fets que són la nostra credencial, ara us acabo de parlar dels fets del demà, peró . el demà desseguida. No del demà, alió que es diu, el demà que será d'aquí a uns anys, no.' Aquesta és la nostra credencial de futur. 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3995 Title A name given to the resource Presentació de la Candidatura de Barcelona a les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La Tamarita. Casa de la Caritat. Ciutat Vella. Casa de la Misericòrdia. Parc Sot del Migdia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Administració local Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1093/19870524d_00215.pdf a83a42b3fa22ca30b356bf129e1b9071 PDF Text Text CASTELLAR DEL VALLES 1.25 �Estimats companyes companys. Avuí aquí a Castellar del Valles, en un altre poble que també será socialista com. ha serán altres que la gent nó s'espera com ha será Castellgalí...? a lo millar, si o no 7. 1 altres pobles de la Catalunya Anterior, Ho 1 26 �seran d'altres pobles que la gent no es pensa i que no s'ha dit que ho haguessim de fer perteyen a això que tan desafortunadament una, vegada s'en va dir, no ho dio, però ja sabeu el que vull dir, perque Cataluny& . es catalana, tot Catalunya es catalana començant per Barcelona i seguint per Castellgali que va per Castellar, que quedi ben ciar això, tot Catalunya. Bé está pasant una cosa important en aquesta campanya, que és una campanya que m'ha dit el Raimon l'hem de sentir, i l'hem de seguir perque parla la. veu de l'experiencia del socialista que ell encarna, no perque ell sigui gran, ja sabeu -que n'hi ha que són mes vells que ell, ell és mes jove que d'altres, sino perque a través d'ell repeteixo parla la veu histórica del socialisme) ell ha dit que aquesta campanya hauria de ser una cmpanya a la que parlessim de les coses concretes, deis problemes concreta, masa concrets no, per això, . en que parlessím de coses concretes sense barellarnos oi de coses concretes, de problemes concreta i de solucions concretes a aquets problemes. La campanya electoral municipal . está feta justament per això i jo creec que a cada poble que nosaltres hem estat presenta s'ha tendit a explicar i a dir a la població quina són el nostres projectes de futur, quina és la nostra evaluació del passat i del present i guinea son les coses que han anat bé i aquelles altres que convindria canviar i que fleten per encertar inclús i que•en el mandat que tenim per devant s'han de comengar a atacar. Això és el que nosaltres hem de . comengar hem de començar a fer i hem fet jo creec que a tots els pobles i viles de Catalunya on ens cm présentat. 1 tan mateix hi va -haver-hi un partit que va - dir abans de començar la 127 �campanya no és per parlar de clavegueres, aquesta campanya és per parlar de Catalunya i aquí ja ens posaveu la línea del que no havia de ser pero treieu jo creec i explicaven ben clarament quina és la equació i quina és la concepció que d'aquest país s'en té desde la dreta nacionalista. Catalunya es l'esquerra, més ben dit, Catalunya es lajntament, l'excusa per no parlar de- res, Catalunya és la bandera, és el nom, és l'argument amb el qual amagarem, amaguem, totes les demés coses concrets, les solucions o les - els interesos no solucions concretes als problemes concrets. Que feliços que éstan sempre que poden oneja r . aquesta bandera i poden estalviar-se amb ella utilitzant-la com s'utílítza- el nom de Catalunya per tapar la manca de solucions deis problemas que realment tenim. Mireu que hi ha una apropiació indeguda del nom de Catalunya, indeguda en aquest cas no tant perque estígui utilitzada per ningú en particular sinó perque s'utilitzi indegudament per no parlar deis temes que cal parlar, per no discutir els temes que realment s'han de discutir. I aquesta gent passen, jo diría que d'una forma fatal, d'una forma activa del món de les grana abstraccions í del món deis grans sagrats al món del l'atac personal, al món de la absénoia total de fcontinguts programatics, al món de rebaixar la política a una contesa en la qual lo que es tracta es•enfonsa la persona de k'adversari jo us diré perque això está pasant i els joves això ho enteneu molt millor. Això está pasant per una sencilla raó : aquesta campanya, ells he dejen i ja amb aixó estic d'accord es mes que una oampanya en aquest sentit, perque ademes de parlar ala Municipis de Catalunya, com que el resultat pot ser el que pot ser i ella s'ho imaginen í començan a calcular com hi haurán 128 �de reaccionar tracten d'evitar, primer, un resultat dificil, pero no se n'adoreu, segón de que se están posant en un i en una situació enormement complexa per ells després d'interpretar que és el següent : si efectivament, que no ho és, però si com ells clluen, aquesta campanya Los una campanya per veure qui és més nacionalita, quí s'estima més Catalunya, que és més capital per Catalunya, oi ? si efectivament aquesta campanya Los això, qué passaria ? ! que hauriem d'interpretrar en cas, com será de que les candidatures del socialisme on deia, abans el Raimon, s'imposin a la major part deis pobles importants i viles de Catalunya ? Com hauriem d'interpretar, a leshores el fet que es pot produir i jo creec que es produirá de que el 60, el 70, EL 75 % de la població de Catalunya hagi votat opcions socialistes. Qué hauriem d'interpretar en aquell moment ? Qué hauriem de considerar si en aquell moment, cosa que ningú no fa, efectivament, després de cap elecció, agafessin les paraules d'abans de la campanya i diguessim i interpretessim els resultats en els termes en que les candidatures deis nacionalistes de dretes ens han volgut posar aquesta campanya. Qué hauriem d'interpretar ? Hauriem d' . interpretar evidenment que el poble de Catalunya, fidel al mandat que desde la dreta se l'hi dona, fa una lectura política d'aquestes eleccions mira a veure quin és mes capital per Catalunya, qui és més decisiu per Catalunya i decídeix que es el socialisme és més Capital í mes decisiu per Catalunya que no pas el nacionalísme de la dreta. Pero dit això, deixem-ho correr, dit aíxó deixem-ho correr perque això només es un parany en el qual ells mateíxos s'han posat í que el día 11 de Juny ja tindrem. 129 �ocasió de comentar-i ara anem a lo que realment hem de fer en aquesta campanya í concretament en el día d'avui í que de parlar de quines eón les lineas de projecte, de que es el que nosaltres hem de fer í concretament que esperem de la joventut en el futur. Míreu jo crees que l'experiencia d'aquests anys ene ha dit varice coses importante. Ens ha dit que en aquet país el fantasma de l'atur, el fantasma de la inactivitat, el fantasma de la imposíbilitat de fer front a una situació que diuen té causes que eón internacionals í que van molt enllá, e'está començant a esvair s'está començant a esvair, que no és veritat que els ajuntaments no puguin fer res devant d'aquesta situació, que noes veritat que els Ajuntaments només puguin atacar les consequencies no les causes d'aquesta situació. Hem víst com la joventut de l'Ajuntament de Barcelona í de molts ajuntaments socialistas es plantejaven programes que anaven Mé2 enllà de la pura terapeutica assitencial. ...Només curar-se les ferides que la situació económica estava provocant i anant mes enlla'en el seritit seguent: - primer -explicar clarament al jovent, sobretot a aquell que está en una situció marginal, que es una part important d'ell mateix marginal en els sentit que no entra normalment en els circuts que el sistema mercantil o funcionals ténen establerts per entrar en activitat productiva ), explicar en aquest jovent que hi ha maneres, que s'han de poder trobar maneres d'entrar al mercat productiu, d'entrar en el món del treball desde la situació de originilitat. Que no hí ha un abísm, que no hi ha una separaci ó . fatal, que no es veritable literatura la que ene diu desde la dreta que aquestes sòn situacions separades totalment l'una de 130 �l'altra, la de l'estudiant sense feina,. la del jove que no pot accedir-hi i en cami el món de la gran empresa, on hi han, a través de revistes semblants a aquelles abans deja el Raimon, ens expliquen que els líders, que les grans figures de la societat moderna haurien de ser aquests managers que han triunfat per tot arreu. Un altre món, un món que cada vegada s'eus aparexeria com una cosa imposible d'assolir, en una auténtica religió moderna en la qual per entrar-hi s'ha d'estar iniciat i per iniciar-se s'ha d'haver passat un curriculum que cap de nosaltres podrá mai tenir. Doncs bé, aixó no és veritat, aixó no és cert. Les árees de joventut deis ajuntaments han començat a demostrar que hí ha possibilitats, desde el món del programes d'ocupació.' juvenil, desde • el món deis IV d'autoocupació, de cooperativisme, diviciació empresarial, d'educació, desde el món que el que es preten es perdreli el respecte al món aquest mes sagrat de l'empresa dificil, al món de la producció. Per aquestes vies s'ha demostrat que es poden aconseguir modestament encara, alerta, guanys importants, que es pot animar a la joventut i que hi ha alguna d'aquests joves el camí que va desde la marginitat fina a la producció. I aixió és el más important. I aixd) es allá que hem de desarrotlar, i jo creec que hem de fer-ho no només desde el punt de vista de pogrames concrets, que els estem fent í que els anem millorant, sino també, i aix6 creec que és la gran. lliço que hem aprés anant cap a un camí de mentalitats; predicant també un cami de mentalitats entre nosaltres, ' entre l'esquerra i sobretot entre la joventut 131 �d'esquerres. Jo nlhe trobat en aquestes exposicions que fan les árees de jàventut en les que expreseen, al cap deis anys, suposen, que ée el que s'ha fet en. aquests programes d'ocupació juvenil i de cooperativisme, que és el que s'ha fet, quins eón inclús el productes que ja s'están produint, ni que sigui - transitoriament grácies a aquests programes. M'he trobat normalment que molts deis joves que estaven allá exposant les coses que habían arribat a fer hem demanaven que aquest programe d'ayudes durés mes. Allá que demanaven primer és que la subvenció, l'ayuda, la partícipació del .Ajuntament en la s4áv a posibilitat d'anar fent aquella ocupació temporal o aquell experiment temporal dures más temps, que, en definitive, dures la situació de provisionalítat en la qual estaven segurament, en molts casos tenien raó practicament. Els hi he hagut de dir í hem penco que els hi em de dir "Mireu que el más important no és tant el que es prolongui una situació en la qual l'experiencia • productiva es faci amb l'ayuda del sector públic, mireu que el mes important éa que a través d'aquestes experiencies s'hagi entrat realment en contacte amb les exígenpies de la producció s'els hagi perdut el respecte, per dir-ho així, perque cada ú de vosaltres o agrupats pugueu realment entrar a produir i entrar a Vendra al mercat dificil de la producció privada, bé en el mercat dificilisim del treball en mans del capital prívat. Mireu que això és el mes important í no ho és perpetuan situacions transitories que el que ferien seria crear una petita nova clase de jovent que en contacte amb les noves institucions que hanirien fent la " viu-viu ", per di'-ho d'aquesta manera, evitant el mes dificil de la situació de crisi que estem vivín 132 �pero cense aconseguir arrancar el gros del jovent realment d'aquesta situació. De manera que nosaltres hem dárriscar, hem de probar, hem d'anar experimentant í a més hem de predicar que tete plegats hem d'arriscar, tots. 1 arriscar vol dir, arriscar vol dir, sobretot, ser jove perque es en aquesta edat quan això es pot fer. Arriscar vol dir i ho die amb totes les lletres intentar ser emprenedor en aquells casos en que aix6 sigui posible. Mirar en quines condicione això es posible fer els cálculs els números sumar les voluntats que calen per mirar a veure si aíxó es posible. Peró també evidenment altres alternatíves que eón igualment arríscades i no entren dintres del món de l'empresa iniciativas en el camp cultural, hi ha malta gent que ferá laseva vida i la pot fer inclús molt bríllanment no per la via empresarial, - no per la vía de la producció en el mercat capitalista dele bens i serveis corr4ents, de mercaderies, sino per la vía de la creativitat. Ah I pero de la creativitat que tingui un públic, de la creativitat que busqui no només el reconeixement oficial per la seva genialítat o per la seva qualitat sino tambè el reconeixement que humilment hen de buscar inckúe els genis que encara no ho son de31 públic que ale ha de apreciar com a genis, com a creadors. 1 aquest risc i aquesta creativitat jo creec que l'hem de predicar també. El fet de tracte no sols de buscar entre aquells companys que están a Inetitucions, l'ajut per seguir creant, no sois buscar entre els companys que están als ajuntaments, a lo millor, el reconeixement públic de que allá que s'está començant a fer es interesant com a 133 �minin sino també tractar de llançar-se ben aviat potser en la experiencia difisilisima pero necesaria sempre del reconeixement deis demés, del reconeixement públic, del reconeíxement d'aquells que no ene coneixeu, justament. Això es arriscar í jo cm penco que ara estem en condicione, desde les institucions en les quals el socialisme está present de donar camins per fer-hoi de cridar a la joventut per fer-ho. Creec a més que us han de demanar, perque totes aquestes coses e4s evident que nosaltres sois no les podem fer, a mes d' arriscar, a més de ser empresaris-, de ser. creatius en el camp cultural, us hem de demanar dues coses mes que ene ajudeu a fomentar el teixit de l'associacionisme. Nosaltres creiem que el pitjor dele drames a la nostre societat en crisi es la soletat; tant ho creiem que allá on anem prediquem i ajudem ( o prediquem-als mitjans de comunicació, o les radios munícipals i inclús • a les televisions locals creien profundament que la societat en que vivim la demanda pública mes important que té és la de comunicació. L a gent está sola sovint rematadament sola i necesita comunicació. Peró el jovent té a más una sortida que está mes enllá de la comunicació a través dele • deis mitjans de comunicació, que puguem anar creant, que és i'associar-se, i'anar junts peró, no anar junte en el sentit de repenjar-se, de no fer res,"gracies a que jo no faig res, aquell altre tampoc i ja som dos que no fem res ". No en aquest sentít, sinó en un altre justament d'anar creant la xarxa que permet travesar el desert que el sistema -eStablert exposa davant els ulls en el moment que passem de la infancia o la joventut a l'estat .més adult. Aquest desert, que el sistema capitalista i que el sistema universitari í d'ensenyament no han solucíonat, 134 �que ens posas davant els ulls, quan arrivem a tenir 16, 17, 18, 19 anys, aquest desert s'ha de travessar de la millor manera posible i una de les millors maneres de fer-ho és amb campanyia, amb bona companyia en el sentit de no tractar d'amagar-se de la realitat sino saber que hi ha aquest desert, que es travessa que al final no hi ha nomas un oasis sinó que hi ha el mar, que el final s'aníra a la costa, que al final hi ha realment el món de la producció de la creativitat, en definitiva, el món de la realització personal. Aix'06 és posible i els campanys ens poden ajudar. I aíxó, qui pot predicar-ho ? ; sobretot vosaltres, que sou joves i que sou socialistes, sobretot vosaltres. deixeu-me dir una cosa més. Una cosa mes, que jo us demano avui a aquesta mena de cuidar el jovent, que ens ajuden a que tots plegats col.laborem en aquesta linia, una altra crida que té molt de petició també molt de reconeixement de culpa per part de la societat més adulta. Una cosa que no hem sapigut fer és explicar i practicar el que entrarem exactament per educació per cultura quins components té. Em refereixo a una colla de campa í molt especificament un : el de l'esport, en el que tetes les ideologies. polítiques són culpables de no haver sabut reconeixer l'element formatiu, el cultural, educatiu que hi ha present, justament en aquesta activitat que és l'esport. Desde la dreta l'esport és concebu t . com una solució desde el punt de vista de l'aportliticisme que la dreta predica i practica tan sovint com una soclució de vegades en els problemes d'inserció social. L'esport és vist pels partits de dreta i nho t4enim ben a prop aixe, com el seu gran síndicat• 135 com la possibilitat de �movilització inclús en aquelles manifestacions que, de'tant en tant, s'han de fer en el país, perque hi ha moltes ocasions en les que el país s'ha de movilltzar pel interesos de liders de la dreta quan no hi ha sindicats, quan no hi ha xarxes de partits, quan no hi ha moviments de mases (i a la dreta no ni han ) s'acudeix el sport com sistema de movilítzació. Per la dreta l'esport es a vegades un artefacte brut, que no té contingut polític i que s'utilitza justament desde-aquest apoliticisme que nosaltres saben que no és buit i que té un contingut polític ben ciar, que és el de la dreta. Per l'esquerra, per altra banda, hem de reconeixer, que no hem sigut capaços d'explicar clarament d'apendre nosaltres mateixos la importancia de l'esport dins de la vida social. Mireu, l'esport. als països als quals ens volem assembla en malta sentits, també en el camp esportiu, pero en general, és més una asignatura desenvolupada que no pas un tema exclusivament Éds un tema que está inmers dins del món de la formacló í de l'educavció í de la cultura. Mireu els simbols del socialisme i els del moviment obrer í veureu que tots eón simbols de treball : la falç, el martell, la farga, l'espiga si voleu, i finalment més endavant el llibre, la ploma, és a dir, l'intelecte. Cultura afegida al treball. Aquesta suma és el .socialisme, aquesta suma és, almenys, la deis simbols del socialisme i aquest simbols voleu di.r ( repeteixo) treball i cultura, entenent per cultura la llibresca, la literatura. Mai s'ha entes, mal s'ha dit, mai s'ha util.litzat els simbols esportius, els símbols de l'expresió física, de la competició com a simbols de cultura I. eón cultura i sòn tan cultura que els nene petits quan es van fent grane, veuen que el seu sistema escolar 136 �no els hi dona aixó i que a casa seva els seus pares parlen d'això i a. l'escala no se'n parla i que els seus pares a casa. parlen de política i a l'escola no se'n parla i parlan de diners i a l'escala no se'n parla í parlan d'amor í d'odi i a l'escala no s'en parla comenga a néixer en ella el dubte de si el sistema en el qual están entrant servira'realment per a alguna cosa a la seva vida. Comencen a dubtar realment de que allá que seis estiguí ensenyant sigui realment important. Allá que els adulta consideren que és important. I a l'esport aixá, és l'esport agafa una part . importantísima de la. superficie escrita als mitjans de comunicació social, i de l'audiovisual. Apassiona a la gent. La gent és mata, és baralla. Ahir al Poble Nou, a la Plaga Prím, una velleta se'm va acostar i cm va dir que el sf..0 marit que m'havia volgut saludar i que valía arribar a aquestes eleccions per votar socialista i que patia del cor havia mort un dia sentint un partit de f'tbol i no fa pas massa, amb el BargaMadrid. La gent s'apassiona, els nens ho veuen això es un tema molt important, la gent inclús pat morir té emocions enormement contagiases en aquest camp tanmateix a l'escala, l'espart és una cosa a més a més, una cosa a la qual no se li dona importancia. I és important que l'esport a la nostra societat passí a ser alguna cosa més que un espectacle. És importan que sigui practicat i és important, sobretot, que el sistema educatiu i els sistemes d'assocíaciá juvenil i reconeguin com un element cultural de primera magnitud. I ara els nens tenen molt més del que nosaltres vam tenir, això es cert, ja comengan a tenir unes instal.lacions i . uns projectes i unes posibilítats que 137 �nosaltres van tenir. Però jo us demano í amb això completo la me y a crida de quatre punts, que considereu que aquests temes importants, però aquest d'una forma molt especial estiguin. present sempre sense falsos falsos intelectualismes desde l'esquerra, sense desde l'esquerra, 'que estiguin nostres propostes de reforma del sistema educatiu. Mireu, tením quatre anys per davant. A aquests quatre any s . creec que serán crucials pels nostres pobles í viles í serán crucials per Catalunya. En aquests quatre anys seguidament s'anírá pasant el futur del nostre país s'anirá passant també el decantament derl nostre pais i aquest passará crucialment per la joventut. Per allá per on es decanti la joventut avui, per allá es decantará Catalunya d'aquí a 4 anys i jo penso, d'una manera absolutament cohvenguda, que a les eleccions que tenim al davant, el dímecres que vé, ens juguem el primer acte dáquest procés de decantament. Estío. convençut de que guanyarem i que aixó será l'inici d'un procés de decantament de Catalunya cap al socialisme. Visca la joventut, visca el socialisme, vísca Catalunya Barcelona,24 de Maig de 1987 138 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3999 Title A name given to the resource Míting electoral a Castellar del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema capitalista. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellar del Vallès, Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Joventut Acció política Castellar del Vallès Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1094/19870528d_00214.pdf 929bc6db13866616eb557ad1329728d7 PDF Text Text SOPAR AMB EMPRESARIS HOTEL AVINGUDA PALACE Barcelona, 28 de maig de 1987 INTERVENCIÓ LLUIS ARMET En primer lloc, en nom de la candidatura socialista, presidida per en Pascual Maragall, molt agreits per la seva 84 �asistencia í especialment, agreits per les dificultats que sempre significa fer una convocatoria tan complexa i sempre tan apasionan en el sentit de feta en pocs dies í no amb els mítjans que aguesim volgut. Voldria dir quatre paraules de salutacio avanç de donar entendre al que serán dues intervencions breus per donar lloc a un coloqui. El motiu que ens ha portat a fer aquet, contacte es simple i exclusivament tot allá que hem fet al llarg deis anys, que ha estat un Contacte ben estret amb molts de vostés, avui que hi 1-vasija campanya electoral pel mítg, tenir un contacte normalitzat també amb vostes, es a dir, no estem en la situació de donarnos a coneixa, perque ens hem dot a coneixer; no estera amb la situació de presentarnos per primera vegtada, sino que estem amb la situació d'haver fet unes coses, jo diría, desde ‹ forga encert, se ha permés el nostre punt de vista, ab normalitzar una situació en. el món empresarial que m'ha atraviría a calificar d'exemplar fins i tot a nivel del Estat espanyol. Es a dir, amb l'espaí socialiste de l'Ajuntament de Barcelona amb lo que ha estat la institució Ajuntament de Barcelona presidida per Pascual Maragall en trobat vostés neutraiítat, en trobat vostés objectivitat, en trobat vostés tracta ígual,en trobat vostés estimul a la competivitat, en trobat vostes negativa rotunda al plantejament estrictament especulatiu i en camvi recolçament absólut en tot lo que sigui un plantejament de risc I d'interés. nosaltres en aquesta etapa hem iniciat una política que jo diría, també, que es nova, si hem permeteu l'expressió catalana, és un tant abusarada, que es tracta d'entendre que el sector públic ha de colaborar amb el sector privat; que el sector públic té recursos importants, desicions administratives importants i el 85 �deura de ser fid4e1 a un electorat que l'ha votat, per tant cal que actúi amb els objectius determinats i aquets objectius determinats son compatitius amb una actuació del sector privat. Aquesta convinació sector públic-sector privat l'hem ejercit a traves de mecanismes positius, sensa cap voluntat de intervencioisme, sino amb una estricta voluntat d'estimul,sí hem permetan la expresaió d'exitació a la participació del sector empresarial. Ja no m'extendré en el que ha estat des de el meu punt de vista una actuacció molt positiva, que remercaría deficitaries, racionalitat empreses quasi municipals pero si que eran són empreses amb superavit. clarament Que la administrativa i racionalitat económica. no té ideologies, al contrari, com més exigent vol ser amb el repartiment deis beneficis colectius, més exigent ha de ser amb la racionalitat económica, aixà hem semble que es un tema verdaderament important. Remarcaría aquí el trevall important fet per regidors com Serra Martí, com Merce Sala, com tots colaboradors que avui també es troven aquí entre nosaltres remarcaría també una experiencia puntual, jo diría insol.lita en el bon sentit de l'expressió, que ha fet l'amic Francesc Reventós amb el teme d'iniCiatives empresarials. Jo el que crec que seria diem-ne positiu que haigues una primera intervenció, intervencions curtes, sense se en absolut exhaustives que donesin lloc despres a un. coloqui, en primer lloc per part de Francesc Raventós i en segon lloc per part de l'alcalde Pasqual Maragall Unes paraules molt breus, només se per a dir que potser en aquesta legislatura que s'acaba, 86 aquest periode de �municipal. presidit per el alcalde Pasqual Maragall, un factor important creo que ha sigut, el reconeixement de l'importancia que té en la economía per la bona marxa de la ciutat. Penso que aquet fet lligat amb el conexement ha tingut la seva importancia perque s'ha segut que malta dels problémes que té aquesta ciutat, un problema ímportant com potser l'atur i el que deriva d'ell, la marginació, el tema de crisis ecónomica,etc. Que precisament la resposta estava en donar impolsió económica a crear un clima de relació entre empresaria i administració, es, aquet sentit, pensa, que precisament una de les tasques importants que Pascual Maragall ha desenvolupat durant aquet període, ha sigut aquet espirit, i aquet clima de colaboració entre els empresaris l'administració local-ajuntament de Barcelona. Es cert que volem una Barcelona important, cosmopolita, que tingui un gran pes en tots els sentitis, que sigui el cor i realment un pes fonamental dina a Catalunya í dina a Espanya i dina a Europa i pensem que es tota aquesta voluntat de tener una Barcelona cosmopolita, no solsament ha de contar els aspectes culturals, esportius, socials i mena sino que l'economía ha de jugar tata un pape fundamental. En aquest aspecte ,ínsistím que la colaboracio entre empresaria i administrado local es fonamental per a conseguir aquest objectiu. Per tant í com jo penso que aquí realment a lo que hem vingut es a sentir les ideas í els projectes que te el alcalde de Barcelona nomes dir que aixi fer referendes a Lluis Armet, que amb aquesta nava tecníca de funcionament de les empreses municipals del iniciatives sanejament del de noves en el sentit doncs de tants projectes i tantes 87 �iniciatives que s'han posat en marxa ja, en la activitat economica - per sumar esforços empresaria ajuntament de Barcelona, creo que aquest es el cami que es portara a traves d'una il.lusió de trevall conjunt a que Barcelona agafí el -pes que volem que tingui í, insisteixo a Catalunya a Eespanya í anivel internacional. INTERVENCIÓ PASQUAL MARAGALL Bona nit. Ja vist que. en coloqui d4e manera que avui també es questió se4ntir el que diguin vostes. Sí algun vol interveni, preguntar, demorar esclariments í ha feria gustosament i sino ho faren el. nostres colaboradora Joaquín de Nadal, tinent d'alcalde d'Hacienda; el senyor Reventòs i també Lluis Armet que m'acompanya en aquesta, candidatura si us semble que es el President del Comite Ejecutiu de la Zona Franca del cual ara parlarem també breument. Per ela temes metropolitana evidenment Merce Sala encara segurament per algun altre tema alguna de les altres persones que hi estam amb mi avui aquí. En tot caes, molt breument per en pla una mica de provocació en el dialag, que fa un parell d'anys ens van planteja aquestes persones que ara hi ha aquí i algunes altres que estavan al front del Port en aquell moment, com Carlea Ponsa que tambe hi es aquí, Josep Miguel Abad, que estava en aquell moment a la Fira, en Julio Molinerio que tambe esta aqui ,que estava i esta en la Camara de Comerç 88 �altres ens varem plantejar el seguent dilema, aquesta ciutat ja funciona be desde el pnt de vista funciona millor el desde el punt de vista de la sa y a admínistracio, pero resulta. que compleix els objectius de sanejament í de millor funcíonament que ens havían plantejat, la crisis continua, la ciutat no hi pot fer gran cosa, que la crisis es una cosa que va més enllá, que podem fer? que hem de fer? Ens resistim a pensar que realment no es podia fer res amb materia d'activació económica í de foment. Va se en aquell aquest grup de persones es va planteja, amb una reunió a Llagostera.• Es va planteja trevallar en tres dimensions que varem denominar la dimensió deis mil millions, la dimensió deis 10 mil millíons i la dimensió dels 100 mil millions. Cada una d'elles es purament indicativa com p ara veure. Els mil millions era el seguent, l'ajuntament, grades els esforçcos del Tinet d'alcalde d'Hisenda í de totes les áreas de ajuntament no deixava de tenir deficit, aquest deficit que vam trobar quan vam arribar, que havían trobat un presupost, agravat any 79, sino recordo malament de 20 muí1 millions, s'han van cobra 18 í s'han van gasta 30 í no perque nosaltres fesim que la administra el que hi havia í sapigués on estaven les parts i les taules i_poca cosa mes. Aquest era el inici í en camvi al 85 ens trobarem,al cap de sis anys, que no hi havia deficit contable. Hl havían, sempre í podem haver comptables mes sabis que tinguin el darrera el interventor diguin no, no, pero es aquella partida resulta que encara podiem trabar, com cm dieu el financers, un risc ocult o una cosa, si, segurement. „la n'hi ha d'aquestes coses segurement. Hl han coses, com es diu 89 �incobrables, en efectes si s'has , de cobrar i que despres no es cobrar hi ha tot aquest tipo de coses que sumades, sí les sumen, a mes hetereogen'eas, poden pujar miles de millions. En tot ces no hi havia, deficit i per tant deben plantejar al Tínet d'alcalde Nadal si el seria capaç l'any seguent de que aquells 12 Mílions que invertien cada any a portar n' ha mil per no invertilo en lo que les areas ene diguessin, porque les arcas del ajuntament son molt gastadores i presionen molt pesque es logic, es la seva obligació, sino deixar n'ha mil sensa repartir a ningu, ni a joventut, ni a esport, ni a enseyament ni a Serveis Socials, ni a Urbanisme, ni a obres públiques, ni en lloc. I amb aquest mil tracta de conseguir que es movilítzdn 5 mil milions de capital privat per fer bens serveis privats, pero en ir-iteres general de la ciutat, í aixi es va conseguir, aixo va ser Iniciatives. Iniciatives va sortir de la id ilea de que valía la pena reserva mil milions per en invertirne 5 mil. De fet si en Francesc hi hagues continuat parlan avang us explicava, que ell ha ,fins a 30 dic. del any passat, fins a mitge any on estem ara. Va movilitzar pel ordre de 5 mil milions efectivament, es mil que hi ha pasat, de capital í 12 mil milions d'inversions efectiva, que es mes que no el capital. En cuan al nivell deis 10 mil milions, quedava el tema de que tot i que nosaltres hi hauviem equilibrat el presopost no teniem el presopost que l'alíen), ja el tenim. Hi havia una cosa que es deiam nosaltres una mica com un argument per conseguir cert reconeixement de mes ingresos, despeses de capital tot.' Vostes saben que a Madrifd els museus son del Estat i a Barcelona don de l'ajuntament. i vostes saben que no hi 90 �ha cap ciutat d'Espanya que tingui hospítsals, hi ha algun consorsi amb capital de provincies, pero no son de la Díputacio, no son de la ciutat, no normalment. len cambi, aqui tenim quatre, municipal:, tenim el Hospital deiMar, el Hospital de l'Esperanza que son dos hospitals generis de tamany mitg encara el squíatríc í el geratric, cense conta Pere Camps altres coses que tenim el camp de la sanitat que no son tipicament municipals de sanitta.Iaixi estarem seguint. Els nostres 24 museus, els nostres 4 hospítals, ele nostres 70 centres escolars, el enseyament es nacional en aquest país, sigui 'nacional de l'Estat, sigui nacional nacional de l'autonomía. En el cas nostre es nacional catalá de l'autonomía i el ajuntament te cent-setanta centres escolars, cortan 39 o 35 guarderies i després hi ha una decena d'escoles d'EGB, hi ha una dotzena d'escoles de FP, formacio profesional, hi ha centres • d'enseyament especial, molt acreditats, el castell de San Foix ? que forma minusvalids en jardi n ería i es un exit rotund i altres coses que tenim í varios instituts. Aixo no hí ha cap ajuntament que ha tinguí. Despeses de capital: tot, en tot cas, especialitats d'aquesta ciutat tan especial. Aixi nem seguint í aquesta xifra que fa quatre anys evaluarem en 6 mil mílions de cost de tot aixo que hem fet a mes a mes, avui hauríem de valorar en 12. mil milions. Pero alto que realment es recala a no tenir eren diguem n'ha una tercera part-d'aixo, 4 mil. Pensava que aquest 4 mil realment eren absolutament innegables a la ciutat que a demes eran absolutament imprescindibles perque, evídenment, sino cobravem aquest 4 mil que pasava al presopost, havuan de 91 �rebaixar 4 mil milions d'inversió que consideravan irrenunciables. Aquest es ei problema del 10 mil milions, del nivel del mil, díguem'ne. Que es no el dficit, que no hi tenim, sino la marcca de recursos que tenim per pagué invertir mes. Aixo que ens, permitiría ? Basicament ens permitiría pasar de una inversío de 12 a una ínversio de 20, 22 o 24 mil mílions. Que la. ciutat en aquest móment comengaria a estar en condicions de afrontar, donat el sanejament financier que hem tíngut. Fa uns anys no seria possíble. Mireu, quan jo vaig entrar com a Tínet d'alcalde, no, quan jo vaig estar d'alcalde al any 82, el deute, ara no parlo de déficit 1 cuidado que no us equivoqueu que hi ha gent que ha sigut cargos molts importants i encara confonan el deuta amb el déficit. El déficit es ha de l'any i el deuta es lo que es te tata la vida, que es deu. Doncs aql deute de l'ajuntament cuan jo vaig entrar d'alcalde el any 82 era aproxímadament un cent mil milions, amb un presupost que a les hores teniem de 55 mil milions. Avui en día el deute es de cent mil milions í tenim un presopost de cent mil milions aixo s'en diu ratios favorables. Per tant, repeteíxo, no es un problema el finangarnos,doncs en aquest moment no el tenim, estem sortin el mercat de desgraciadament, • capítals internacionals, pero hem sortit molt be. tenim deutes Tenim emísions d'obligacíons colocades en el mercat, per primera vegada desde l'any 39, perque el franco va arribar va escapça l'emisío del deute del 29, toca fusta, la va escapça,l'hi va tallar el nominal i la bolsa, per tant, va trigar molt en aceptar que es parles de la posibilítat de que hi hagues un titol emes per l'ajuntament. El Nadal ho va conseguiro i ara hi han titols 92 �ja no hi han sí hem voleu busqueulos i us. trovare°. Totohom en te guardats en pany i clau i no es val mes. Tots son síntomes de que nodaltres, segurament, sí tínguessim una mica mes de diners podríem guardarne una mica per la carga financiera i invertir bastant mes del que estem invertin. Jo hem faig creus, perque en veig com es posibles, que amb, el nivell d'ingressos que tenim estiguem Len tot lo que estem Len. Com s'ho fa en Nadal ? Aquesta es la veritat, la situació es aquesta. Per tant el tema deis 10 mil milions np es tan agre sino ens enfunsem, no, no. Es que si no podem fer allá que realment pensem que la ciutat aquesta, que es molt exigent ,exigeix i que es podría que es mereix. En aquí hi ha una patita trompa que el hí víu dir, per aixo molt rapidament. Es que, aquest 10 mil no ho sé, pero una 10 mil milions de mes si que ens el varem donar, ens els va donar en Borrell cuan va entra a. Secretaria d'Estat. El any 82 cuand en Borrell va entrar a secreari d'Estat va fer un autentic mirada per que nosaltres l'hí demoravem un increment molt sustancial de l'aportació del Estat a l'ajuntament a tots el ajuntament í la questío que tenia en Borrell era tan complicada com aquesta. Ell que es un home pragmatic me diu, bueno jo lo que he de fer es equilibra el ajuntament de Barcelona, que tenia a les horas un deficit de 8 , 10 mil • milons. Estavem baixa des de el 12 cap el 8. Doncs jo havia de equilibrar l'ajuntament de Barcelona í que níngu hi perdí. Es un sistema, de dos ecuacions amb dos íncognites que es cuan cobrar' el ajuntament de Barcelona i quan cobraran el demes. Jo u vaig dir, escolta Pep no el resoldras aquest sistema d'equacions no el resoldres perque no 93 �sha t'ayustará a la solució,aixo sera. complícadisim. Val mes que agafeu Barcelona i Madrid i feu un cas . a part, com sempre, feu una sola equacío, una recia general, tothom puja tort i en auqest dos per causes especials. I aquet que es matematíc, ja ho sabeu, ingenier es catedratic i es profesor d'economia matematica es aeronautic. Be, pues aquest es va amb el mateix.Va fe el sistema de derivacions el va treure i el va donar ( que s'havia d' incrementar tot el fons que en aquell moment eran 50 mil milions, si no recordo malament, tot el fons que el Estat repartía als ajuntaments amb 50% per a arrivar a 200 mil milions,es dir 70 mil mes del 50% i que donat aquet increment era factible que l'ajuntament de Barcelona dobles la seva aportació que en aquell moment era de 8 a 10 mil milions hi pases, practicament a 230, dobles 100/0 i'els demes no hi perdesin. De manera que cuan jo dic, i nosaltres varem fer aquest salt de guanyar el que ara son aproximadament, per que ja estem en els 24 mil mílions de fons dels 26.400 millons cada any d'aportació del Estat. Aixó vol dir, que han aumentat, practicament, 16 mil milions, una quantitat molt considerable i que d'alguna forma, si el Pep Borren.. hem sentis ara podría dir, esvcolta no hem demoris, que et doni tant que jo ja et vaig aumentar aquells dos mil milions, indios aquella 12 o 13. Pero clá, allá es va fer com una aportació per el tamany de la oiutat i no tant perque tinguessím una serie especifica de de manera que ens ha permes a nosaltres seguir incordian, diguem-ho francament, amb el tema de la capitalitat, que continua sen britat, perque continua sen britat- que aquest son serveis transferits al darrera, transferits impliucitament. Les fonoses transferencies, 94 • �i la Lanosa valoraeió de les transferencies dones aquest son serrveis transferits historicament, pero que ningu mai ha decidit que s'havian d'acompanyar dones de ' de diners. Aixo pel nivell de 10 mil mílions, ja veieu, mes o menys, quina es la situació i estío disposat a esclarír, les dubtes que puguin hi haver en aquest sentit. I queda el nivell mes pelut que es el nivell deis 100 mil milions i el mes apasionan pel que trevalla. En aquella reunió a Llagostera varem arrívar a la conclusió que a demes de tenir que cobrar, si paguessim, al menys una part deis Serveis de ,i a mes de estalvia mil mílions per a invertirne 5 o 12, que es el que hem fet ja, haviem de mirar de movilitzar un nívelI d'inversions bastant mes important per que aquella ciutat el nívell que anaven funciones. Penseu que el primer mandat fa quatre anys, mes aquests dos primera van ser molt, molt, molt de. fer joventut, serveis socials, urbanisme petit, plagas, carrera, barría, centres cívica. Tot operacions de micro cirugía, diguessim. No varem fer gros urbanisme no varem fer gr'ans obres públíques, no varem fer grands ínversions en tecnología de círculac:Ló, con les ara a fet. Joan Torres en materia d'ordenacio del trafic. No varem Lar grans inversions de capitalitzar els Serve:Ls Municipals, cuartelets de Guardia Urbana, seu de districte, tot aíxo no ha verem fer. Ens varem ,l'ho estavan comengant a . fer a plantejar per el segon l'any 85, se esta acaban. Ara cada districte te el seu cuartelet nou, practicament de la Guardia Urbana y una nava seu. Aixó sòn malta díners. S'ha capitalitzat els serveis obres publiques. hem fet Pero en aquell moment tot just estavem 95 �començant. No haviem fel: el port de Felip II a de Roda, que ja a' esta acaban. No haviem fet, repeteixo, grans obres publiques i pensavem esta molt bé que aquest ajuntament fasi aquest petit urbanisme, petita obra pública, serve3is socíals, la ciutat es la gent , lo important no són les pedres, sino la gent que hi viu, per tant alegrem a la. gent i al final les pedres ja hi sortiran. Aixo va ser els primera anys, pero en. el estiu del 85 ene preguntaren contestavem, es segur que tenim rao ? I es no, perque ? Si aquesta ciutat fínalment no trenca el complexa de que no es podem fer grans obres publiques en aquí al final ene ofegarem. I hem de fer grane obres publiques i hem d'acabar amb el mite de que la gran obra pública val dir una certa mentalitat especulativa, una certa gran Barcelona que ja no estava de moda i de una certa atracció per la grandíositat. No, no. Es que la gran obra pública de una gran ciutat es tan important com el pa que menjem i per tant aquest 100 mil milions ens Leían falta d'inversió en aquest cas. Per fer que ? Per fer el Port, nou, amb una nova bocasa, un poliesportiu, com hi ha a tot el mon, a Baltimor, a Marsella, a Boston, a San Francisco que es que es el actiu que tenen aquestes ciutats, es justament aquest i a Barcelona, no el tenim. Per fer els cinturons, que desde l'any 1962 que catan dibuixats, que jo encara no havia acabat la carrera hi havia aquell llibre•negre que pasava. La red arterial de Barcelona,Ministeri d'Obres Publicas". Ja hi havia el primer cinturo í el cinturo litoral i no s'ha fet conec cap motiu pel que aquesta ciutat tingui la mala diccío fr no poguer fer periferia que totes les ciutats del mon �tenen. Hasta Manhattan que ho te dificil perque es una illa allargada com un dít i practícament no s'enten com el van fer, pero el van fer. El I París que . ho té complicat per que es 1' unica ciutat de que te'la mateixa densitat que nosaltres (dos milions de habitans en 100 Km cuadrats),. exactament igual, ho van fer-ho. I tothom na fet els sacrificis que ha hagut de fer, donas perque es pugui atravesar la ciutat sonsa anar, per, - el migte, es definitiva. I nosaltres no, tenim aquest trocets rídículs de cinturons que van pel carrer Badal, que pasan, pel carrer Muntaner, que semble que hagis de deixer, el cor alla i després 1 d'aquella manera que va arreglara que tampoc no acava de ser una solució i. al final es mora alla a Alfons X el Sabi amb un escalestrí que a ultima hora acabava contra una pared-. Practícament. I el segon cintura exactament igual o casi. Aquella mena de que hi ha devant de la residencia del Vall dHebro qué no arriva tot í que esta dibuixada, fins a. la Meridiana amb que sempre es una cosa respectable en en alla veien que el aquesta ciutat. Per que hi ha un barranc que ha durat 2.5 anys ningu la tocat í.alla hi es. I el forat del Tunel de Valividrera, que encara hi es i ja se estan crían mussarnons, no es que esta crían en alla, pero evidenment no hi passan cotxes. De manera que aquesta maladicció la havian de treure del es la mesura que la esquerra, si es que havia sigut responsable de que aquesta maladicció existía, podía fero, haviem de fero. Día, no, no, ens hem equivocat o simplement no era aixo i ja vam ferho quand diem d'anar. a buscar aquests diners. Aquests diners els hem buscat . En Ponsa va fer un projecte amb 40 97 �variantes del nou Port . Vell de Barcelona, que te fínançament possible, amb algun problema encara, pero que té Línançament possible, que es Lora, que ve a costar 7 mil milions mes del que es podía financiar purament amb la deis , que es calítat malt abundant es podem possar en aquet port Vell amb uns preus de venta molt interesants. S e esta pagant dos i tres millons per un a Masnou o casi, doncs be al Port de Barcelona ja podem ara sumer i es poden. posea mil o dos mil amarres. Ara no ho recordo, Caries os ho dira. De manera que aquests amarres en aquest port magnific pot financiar una conversio del por de Barcelona Vell. M'estío allargant massa., pero penco que aixo m'ho • preguntariu d4espés i aixo, ja os ho resolveixo. Pot financiar la conversió del Port Vell de Barcelóna, aquest tinglados que ni ha abandonat aquell gran magatzem frigorific de la Tot allá amb, com es a San Francisco, com es a Boston o a Massella, botígues 1.8 restaurant, posem. Ara un pas pel Passeig Nacional i al darrera hagí una vidres vegui el mar í entre mitg hí ha unes cadiretes í unes taules í la gent disfruta de la vida, que es lo que es pot fer justament al port. Aixó es pot fer, forma part d'questa capital de díners que es poden movílitzar, per l'atractiu de l'inversio.Amb els cinturons ha pasat igual. Ens ha tocat el Quiza hablo demasiado deprisa, me parece que hay alguien que ha venido de fuera ¿Usted lo entiende ? Doncs els cinturons el final, desporés de dos anys, parque aixo va durar desde aquell estiu fina ara, ja els tenim. Per que hi ha uns .papera que diu aquest ha pagat tan, aquell ha pagat tam í tot plegat arriba a 98 �uns 80 mil milions. Es la inversio singular mes important que s'ha fet en aquesta ciutat mai, dones ja te destinatari per financar-li. unes cues que jo hem resisteixo a que no hi siguin a la fotografía el día que es fírmi aíxo. Perque les cues son resmes que les dues cues que van desde les dues interseccions cintura segon, cintura litoral. Imagineu una U cap avall al mar y una U cap la muntanya. Una va de Molins de Rei a la Trinitat Bella, passa pel Moll de la Fusta i un altra va desde Mongat fins al Prat de Llobregat pasan per la Bolsa del Guell o sigui darrera de la Bonanova. Puja per Santa Coloma, per la Meridiana, atravessa la Meridiana ,Vía Favencia, per la redidencia sanitaria, la bolsa que die jo. Es a dir, per sobre de la Bonanova, monastir de Pedralbes, travessa la Diagonal, baixa per el barranc de Hospitalet cap el Prat de Llobregat í cap a l'aeroport. Donas molt be les dues ±nterseccions es donan : una es el nus de la Trinitat Bella i un. altre a la alçada de Cornellá. 1 amb el regateíx del Ministeri d'Obres Publiques i la Generalítat posi, volem compartir pero potser no tant. Fina a 25 mil milíons si, mes ja veurem. Van quesdar les dues cues, les dues potes aquestes, es a dir, Trinitat, Mongat, Ciutat VellaMongat, Montgat al darrera del Turo, perque la gent no tingui que atravessa en alla mai mes el aquell del Turo de Montgat per entrar a Barcelona i estalviarse el peatge. Dones a la cua Trinitat-Montgat no te encara finançament i la cua Cornella-Aeroport del Prat tampoc. Si aixo ara no he possesim, voldría dir tant com que per util.litzar els ja util.litzats valdría dir que el 92 els atletes que en de correr, el ciclisme, en aquest cas, que es de carrer es el Velodrom de Horta no podría, 99 �anar desde el aeroport fins el Velodrom. Si que podría anar, pero no dret, hauria de donar tota la volta aquesta pel carrer de San Quim, pasa pel cinturo primer. Aríbaria tard per entendrens voldria dir tot que efectivament tot el desviament del trafic de la gent que va de San Cugat per o per anar el Port de Masnou, no hi podría nar, hauriem de fer tota la Meridiana anan fina a la Gran Vía i canviar com poguessin i tirar cap a Masnou, cosa que no té cap mena de sentit, en una área metropolitana com "comme faut" en una ciutat gran doncs que vol esta ben comunicada. De manera que, en aquest convení hí haura les dues mes pero aixi com els demés diuen segón cinturo, paga la Generalitat la Obra Civil i l'Ajuntament es cuida, l'Ajuntament i la Corporació, que ja saben que aqui ha sigut el problema, però en tot cas l'Ajuntament, els ajuntaments metropolítans, no estrem en polémicas, han de pagar els terrenys pels emplaçaments de serveis, que deunido també són díners, no són 25.000 mílions peró són díners i en el cas del Cínturó Litoral, diu, ho paga el Estat i l'Ajuntament paga els terrenys i els desplaçaments de serveis í en les que diu.el Tinent d'alcalde d'hissenda está estudíant el finançament. S'estudiará " una formula financiera para que las entidades contratantes puedan realizar estas obras en el plazo previsto en el anexo " que és l'any 92. 1 jo el que cm negava es que, després de4 25 agrys, el día que se siguis els cinturons no es siguin sencers. 1 que el meu fill, un día quan sigui gran, cm pugui dir "escolta, jo quan vaig acabar la carrera cm vaig trobar igual que tú, que els cinturons encara no sabíem qui eis havia de fer". De manera que hi serán, només que hi quedarán la 100 �ultima fase de la realització de les obres. una .de les altres inversions que s'han de fer en aquesta ciutat, aeropert, ja no hi entro, ho deixo per les preguntes, si algú l'hi interesa, es, potser, l'altra inversió que falta, i algunes de caracter tecnologic que també en Raventós podria després explicar doncs ja les estem llangant sobretot via INICIATIVA : Barcelona Cable, Torre de Comunicacions, etc. però mentalment, conceptuainent, ja velen que hi ha asignats els "rols" dels actors que han de fer aquestes grans inversions. Aquesta és la situació en la qual estem. Per acabar, una paraula sobre els Jocs Climpics. No són, no han estat, no serán, jo creec, el desllogadcr únic de Barcelona, ni molt menys. Els Jocs són la cosa. La cesa és que aquesta ciutat, de cop volta, inclús abans de la comunicació es va decidir a csaminar (aquesta es la impressió que jo tino ( desde la me y a atalaya de l'Ajuntament ), el finançament dels Jocs no un gran deficit. Si volem aclariment, en podem parlar. No té per que ser-ho, ho hem de fer molt malament perque ho sigui. I per últim voldria parlar a un nivell més conceptual. Quan fa uns anys ens plantejavem que hauriem de fer cara a la crisi també ens van questionar alguns deis conceptes que hm heredat en materia es la distribució de papers en aquesta societat, de la joventut , de la gent gran, de la gent que és rica i de la que no hu és tant, de l'empresari i del treballador. I vam, arribar a la conclusió, que hem anat madurant, que la nostra obligació és dir-los als joves d'aquesta ciutat que arrisquin, que han d'arriscar, la qual cosa no vol dir que tots haguim de ser empresaris. Ni que seis hagui de dir a tots que demanin diners als seus pares (si es que en 101 �tenen) i que tractin de posar una petite empresa ni que sigui del servei més lleuger i que tractin de prosperar en el mercat. No necessariament. Però, si que, primer, això es molt possible, potser es un 30% de-les posibilitats que tenen a arribar a esta realment ocupats i ara estic inventant una xifra). Pero en tot cas, aquest tipus de decisió s'ha de pendre tant si deixideixen llancçar-se al món de la producció i de la autoocupació, en definitiva com si volen entrar en una vía de trevall associat, sigui cooperativa sigui a la fr4ontera del • món marginal, drguessim, el que prodrian ser cooperatives o altres formes d'ocupacció de trevall professional a ultima hora que acaba sent bastant semblant a una empresa d'autoocupació o un grup cooperatiu o inclús en el cas de que es plantejesin seriosament a tenir un trevall asalariat. Nosaltres tenim l'obliqació de dir al jovent i els hi diem que fins i tot per ser trevallador s'arriscar. Arriscar en el moment de selecciona quina es la formació que s'ha de tenir per poder trobar al máxim l'encaix d'aquesta formació amb la demanda de trevall del mercat. Avui en día els hi dic i els hi diem a tots, i no només ha diem, sino que ho practiquem,i el Jordi. Gonzalez Arnau, que esta en la ponencia del Serra Martí el que fan es practica una petite escala això en Barcelona Activa i en algunes altres iniciativas que t.enian ( la Barcelona activa són 50 espais pero 50 o 70 empreses de menys de 10 trevalladors que duraran maxim 3anys en aquella localització) - que nosaltres els oferim a preu de cost marxar i espabilar-se en després hauran 'de el mercat. EvidenmenT Amb 70 no arreglarás com deja algún 800.000 llocs de treball vol dir 102 �80.000 empreses.No vol dir 70 empreses i aixó es cert ). De tote manera es una indicació de per on volem anar i es una contribució, si mes no, doctrinal i pedagogica de la joventut de la ciutat, de que sápiga que l'Ajuntament també está camí per anar per aquesta via. El que és practicament segur, i això ho ha dit tothom és que en la formació que ens dóna el sistema tal i com el tenim, el sistema. de formació, el sistema diguem d'educació i formació el més segur es que el 50 % de la gent que tregui el paperet que s'els hi dona no troba una adequació facil d'aquest papar a les fabriques a les empreses a les oficinas, que se i'hi puguin fer. De manera que s'hi l'ha de dir al jove " No esperi vosté que la societat no prepara res, la societat li dona un titol que és necessari però no suficient. Vosté ha d'arriscar i ha de decidir, a mes, que a vosté, li agrada afilar llapis o el que sigui, una cosa i ademas ha d'endevinar que aquella cosa que li agrada fer i que pot fer millor que vosaltres es escasa en el mercat, tant si es empresari com si es trevallador, es escasa en el mercat de treball en aquest cas. I aquesta idea de que s'ha d'arriscar i que el risc no esta renyit amb la solidaritat, al contrari, perque la gran explotació ? que tenim en aquest moment • es l'atur. Aquesta idea es la que anem predioant i no es que la prediquesim nosaltres si no es que la realitat la predica. Nosaltres: ens trobem que això és el que la gent implicitament pensa i creiem que poc a poc la joventut d'aquesta ciutat esta entrant per la via de practicar aquests nous valors. En definitiva, noslatres el que voldriem, desde lo'Ajuntament, és, i això els ofereixo, jugar un "rol" d'arbitres de garantidors o de •atalitzadors del que podriem din un nou 103 �pacte entre la ciutat i els seus empresari . Pacte que hauria de permetre assejar noves formes de reactivacció jo crees que aquet pacte també s'hauria d'extendre a la promoció de Barcelona arreu del. món. C-eec que aquesta es una promoció d'un fons , comercial que és comú a tots, que és nom Barcelona, i. també en aquest terreny estem disposats a col.laborar amb vostés. AixO es basicament tot. TORN DE PREGUNTES P.- Jo sóc Miguel Sáenz de Higuera, presídent de Maquinista. Els prego m'excusin de parlar castellá peró m'expresso molt millor en aquesta llengua. Parlaré català en el futur i hablaré catalán en el futuro porque ya estoy obligado. Mis hijas aquí en el colegio cada vez menos compafie ..ros les llaman "las vascas". Pero cuando veranean en. casa sus abuelos, primos y amigos les llaman " las catalanas". La primera pregunta que yo le quería hacer hace mucho tiempo, al alcalde, por- ser el del Partido Socialista de_ Catalufia. Yo creo que evidentemente Barcelona es mejor, sin duda. Creo que hay una seria de factores que todos esperabamos de un alcalde socialista. Esperabamos realizar obras públicas, una Administración rigurosa, una reducción del deficit de las empresas municipales... Pero a los empresarios hay un facor que realmente nos ha sorprendido de un alcalde socialista. El 104 �alcalde socialista de Cataluña ha sido un facor evidente dinamizador de la iniciativa empresarial. Por ejemplo refiriéndonos a Iniciatrivas,S.A., para una inversión pública. de 1000 y pico millones de ptas., en consorcio con empresas privadas,' con iniciativas privadas, ha sido el factor catalizador de una inversión privada 10, 12, 15 veces superior. Esto implica una simbiosis, una. relación amistosa. y una identidad de objetivos entre la iniciativa privada y la pública. Los empresarios y algunos de ellos hablamos de estos temas nos sorprende que los socialistas que quizá hace 25-30 años los identificabamos como una ecuación socialismo = propiedad pública de los medios deprodución, en estos momentos están fomentando de una forma muy eficaz, de una forma realmente entusiasmante la iniciativa privada. La pregunta es la siguiente : P.- Esto es un factor coyuntural o entraña un cambio con lo cual nos daría más confianza, del socialismo • en los paises , democráticos en áu ideología respecto -a la función que el Partido Socialista debe desempeñar en la sociedad ? R.- (PASQUAL MARAGALL) Jo creo que la clau de la contestació a la primera part de la pregunta és que l'empresari tal com el defineixeu els manuals és una colla de coses : risc, capacitat de treure una colla de quarts invertibles, peró també és una determinada informació. L'empresari té una informació que altres no tenen que porta a la seva realització les posibilitats d'informació que altres tenen, i no fan servir. Hi ha una demanda i no hi . ha una oferta. A última hora,em sembla que és aix6. Doncs molt bé a l'Ajuntament ni ha informació que només té l'Ajuntament davant l'alcalde la podem tenir altres nivells de 105 la �Administració pública i altres nivells de la societat. Però es evident que l'alcalde,de Barcelona té un nivell d'informació que altres persones no tenen. Davant d'això es pot, o bé per un liberal respecte del mercat que en part jo comparteixo ) no fer res i deixar que el mercat per el. mateix algún día hi hagi algú que trobi aquella informació que té, o bé sencillament posar aquela informació o contribucció, ínclús amb alguns diners al darrera amb el ben entes que aquests diners d'aquí a tres anys ela retirarán. Es INICIATIVES S.A. I aquesta informació, qué és ? Aquesta informació és un calaix que jo tino i que tenen els meus col.laboradors de millers de ciutadans ( ara estic exagerant peró us aseguro que al cap deis anys podem ser milions ) que díuenh a "-Barcelona el que haurien de fer, o seria magnific de fer o és pot fer..." Això es constant a Barcelona. La creativitat í la imaginació són infinites i tan mateix els recursos per procesar tota aquesta informació i els financers per pagarla no están disponibles. Aleshores l'Ajuntament Barcelona, l'Alcalde, el que ha de fer és dir vosté .té de Doncs molt bé, si aquesta gran idea aquí va un estudi de mercat i una mica de capital ( només del 20% durant 3 anys ) i vosté s'espavila. Amb lo qual, evidenment, el número d'ofertes ha disminult radicalment parque abans eran coses que la gent pensava que 'eran coses que s'hauria de subvencionar porque la idea tan _bona que merexia una subvenció, ara ja saben que l'Ajuntament els hí dirá : "Doncs si vol fer-ho ja sap que jo l'ayudo a vosté ha fará". Amb la qual cosa el número d'eventuals, inventors o ideadorS de posibles empreses ha disminuït i la qualitatalitat ha 106 �aumentat extraodinariament. I la gent ja vé amb un inici de búsqueda d'alres i de mercats posibles i de funcionament mes índicatius. De manera que el pragmatisme és el que s'imposa í en aquest cas nosaltres al que hem anat es a posar en contribució una cosa que teniem des de fa vuit anys cense preguntarnos massa si això estava d'accord amb el socialisme, amb el liberalisme o en qué. Després si, la Generalitat, en aquesta pregunta que cm fa el Miguel Saenz de Higuera he contestat que això en definitiva lo que s'imposará a Europa„ no només a l'Oest sinò a l'Est, n'estic convençut. A l'Est comença a haver-hí mercats, curiosament a través deis ajuntamens. L'únic deute que hi ha comparable o rendible, volatitzable en el mercat en el deute municipal, és a dír el ajuntament de Budapest, están emitint diners que els particulars poden comprar i és l'Unic títol rentable que els cíutadans de Budapest, de Hungría poden comprar. I jo estío segur que això és el principi d'un proces que s'anírá donant. De manera. que en contra el mercat no hi ha absolutament res í dintre del socialisme hi ha moltes corrents í moltes tradicions diverses. Aquella en la qual estem contra el mercat, com a realitat, com a mecanísme que existeix í que procesa dades d'informació asigna, doncs, determinats recursos, determinades finalitats no hi tenen absolutament res excepte allá que tenim en comú tots, llíberals, socialistes, comunistes, dretes, esquerres é8 que el mercat no tot ho fa bé. Hi ha productes que no els pot fer el mercat, la Defensa i altres i per tant ha de haver-hi una Administració Pública. Per això estem tots d'accord. El que els socialistes no estem d'accord, és que el mercat ademes d'una 107 �realitat sigui un valer i que s'hagi de defensar o idolatra o modificar o planificar. Jo estic conve4nçut de que les diferencies son. incentiu, les diferencies de látribució, per exemple, sán incentiu perque la humana es així, per millorar i per trevallar més í per ser més productius i que, per tnat s'ha de posibilitar que la gent guanyí més perque es pugui bellugar i prosperar. Ja no és pecat aixó, guanyar mes diners que l'altre. Amb el que jo no estío d'accord es que això s'hagi de glorificar com a valor. Això és així. Que hi farem Eh, que he dit ? A partir de aquí començar a glorificar la figura de l'empresari dones perque si no, no s'en produeixen i no hi han grands fotografíes deis empresaria • en les revistes, diguem que són les persones más importants del món, mes que els política i els artistas i els futbolistes doncs de funcionar l'economia del país. Dones no hi acabo de creure. 1 en. segon lloc que aquestes persones que han tingut la fortuna o la saviesa de destacar s'hagin de reunir síndicalment per defensar el seu nívell d'ingresos vcom l'han obtingut, es aixó no estío absolutament d'accord, Je cap manera, perque es una negació del principi en virtut del qual existeixen. Si l'empresari es un individu que té una informació, que que arrisca i guanyar, el que no pot es pretendre, un cop ha guanyat util.litzar un petit poder, diguem-ne polítio que aíxó dóna per justament amb una altres tractes de impedir que un. tercer en aquest mercat , 1 aix6 es el que la vida també, la realitat ? humana es No s'ha de se socialista per reconeixer això. Només que sigui un punt lliberal s'admet. 'tendencia al La 108 ,monopoli vé �inmediatament després tant, de la tendencia glorificar les diferencies diferencies a l'enríquiment. Per No. Jo crec que les que es donen al mercat de són diferencies no justificables moltes vegades totalment pel pur funcionament de les coses del mercat purament i que sempre hi ha un element de poder fe entremig, casi sempre. Que hí ha una certa distorsió deis mecanismes de mercat per factors psicológics, per facors d'estar al .mateix nivel' que els altres per una colla de factors de diferenciació que juguen en la realitat humana peró això ens portaría molt lluny i en tot cas ja veus que el mercat jo creec que és una realitat que l'hem de respectar í d'industríalitzar, saber quina límits té i, en tot cas, no glorificarla com tampoc l'estat. Aixà es una característica no tan nova en el socíalisme d'aquí. Aquest és un país Catalunya almenys que té una tradi ció llibertaria i la. classe obrera ho va ser historicament, justament molt centralista, partidaria de la planificació sino més aviat de la autogestió, deis contractas, té una llarga tradició en aquest sentit que el socialísme catala ha heredat i per tant nosaltres dir que socialisme no és lo mateix que socialització, no ens consta absolutament res. Está ala llibres que hem llegít desde petits í quan a mi s'_em parla de ' nacionalitzacions desde una carta dreta de després a lo millor es califica de lliberal, doncs bueno, jo penco que no tant que de lliberal no tant. Bé i això és tot. P.- Sóc „loan Coma. Sóc representant de l'agrupaciÓ d'empreses petít4es i mitjanes conec forcas deis que estem aquí i amb alguna d'ells i tinc amistat. Be sembla que si som aquí és perque 109 �tenim una certa afinitat, cadascú sabrá a on anar amb el projecte. Però no cm quedaría tranquil si no manifestés algunes reticencies sobre el seu desenvolupament. Desde el punt de vista de la petite i mítjane empresa que represento hí ha , per mi, una notable dificultat que intento superar ínfluít de l'amístat que em mereix algú de nosaltres que tenim càrrecs a l'Administració però que ' no deixar de ser una difícultat subjetiva, que és el díáleg i la participació en els temes. A mi. m'agradaría, tot hi acceptan un sistema complexe, feixuc i moltes vegades difícil gairebé sempre deformat que a mide que aneu asolínt étapes de consolídació que vol dir que s'han superar les de aclimatació, les de coneíxement i les de connotació intentesiu una forma de diáleg en la que els petits empresaris d'una forma col.lectiva i en funció de l'objectivitat de que el plantejamen i haguesi un diáleg amb vosaltre, amb els que representen el poder de de la administració que no depengués de loa relació personal. I ho dic en el sentit de que tothom que té idees les pogués presentar, no perque fossin aceptades si no sencillament perque fossin valorades, valorades en i a més que fossin moment que .puguessin fer incorporades ala projectes. No ja quan están sotmesas ala trámits administratius que no deixen de ser feixucs. Sé que lo que estic proposant no es fácil, però m'agradaría que, si el vostre mandat continua, jo creec que les consolidacions de les coses són bones intentessín també trencar amb aquesta mecánica que és una herencia molt difícil ala que desde abaix intentem participa no ja a nivell polític ni a nívell de la gestió sínó a nívell de la contribució 110 �a l'exeoució de les coses. M'agradaria que diguessin si tenía algun projecte perque aixó en certa manera. deixí de ser una d'alguns que tenim accés a les persones que s'institució una forma, diguessim, operativa i que pogués accedir tothom que vulgui, el que tingui les ganes o el desitg de fer-ho. R.- (PASQUAL MARAGALL) Bé jo el diría que, tenin "INICIATIVES" com "Catalunya activa" que, són coses que s'anuncien ala hi han els telefona pertinents dona son maneres relativament més objectives que lo normal, que el corrent, de que hí hagi gent que té idees i posibilitats de produir amb una certa relació amb algún tipus d'interés general pugui fer-ho en relació al nivell de administració local que es el que estem i per tant • podem comprometrens en aquesta linia. Lo que és segur es que deuen haver-hi més de sistemes, n'hi haurán més però tampoC se m'acut que -aixó sigui una cosa que es pugui. decretar. Nosaltres estem oberts, en definitiva, a aquests tipus de preocupacions de desllizar la relació personal de la posibilitat de contacte amb . l'admínístració,. D'aixó s'en diu desentralitzaciÓ, basicament, i nosaltres si es dir tenir a prop de casa a tothom però no només en aquella persona que té un accés en la cúpula del poder si no a nivell de districte suposem. No ? hí han 10 districtes. Donas molt bé, a cada dístricte estera creant una petite oficina d'animació económica que s'en diuen, d'animadors economics. Lo primer que hem de fer de moment és animadora a. ella . , perque segurament no saben que catan aprenent. Per fer qué ? Bueno donas perque persones d'un nivell molt a la frontera del mercat, segurament, donas puguin trobar la via, m'entens? puguin esta exposats ala tipus de coneixements que calen perque la burocracia 111 �no sigui un obstacle. Jo creec que l'única vía és la multiplicació la desentralització, difuminá aquesta informació al maxim,no Això és el que estem fent als districtes, ens ha costat 8 anys construir uns districtes dignes d'aquet nom, amb funcionaris, amb ordinadors, amb une locals a clients, encara no hem aconseguit que la gent sapiga que hi ha els dístrictes hi que ale districtes el 90% deis serveis de l'Ajuntament es poden o s'han de resoldre, el cene, el padrÓ,. els impostos, les licencies, les grane, les petites... hem transferit l'altre dia per últim totes les les llicencies urbanístiques no només les obres menors que ja hi anven sínó també les majors i les industrials. , El Tinent d'Alcalde d'urbanisme es queda un dret de pernada de poguer decidir que aquella llicencia d'obra major és d'interés general de la ciutat i reclamarla per la tramitació central i això succeirá bastnat al principi, però en tot cas, hi ha, tot aquests tipus de tramitació están a nivell de districte però la gent encara no ho sapi amb refereixo amb això tambe ale pressuntes empresaris o els empresaris que hi ha une centres d'informació i de tacte amb el Ajuntament, doncs, que están a 10 puestos a Barcelona. De totes maneres per molt petites que siguin les empreses í sobrettot si l'han ...... .....,... en algún tipus d'organitzacíá continua assent un tema aportar desde l'Ajuntament central. Però bueno que quedi cair que no estem tancats ni molt menys a que es crein vies noves de diáleg i de comunicació amb nous empresaris. Inclús, bueno, aquest sopar esta una mica pensat per dir-nos amb una certa mes rotunditat que justament volem aquest tipus de contacte d'una forma 112 ja �sistemática, no ? R.- (Reventós) Encara que l'Alcalde ja ha ha apuntat jo penso que contestant, continuar la contestació a la pregunta que sha. fet avans que INICIATIVES precisament va ser creada per donar respostas a problemes d'actuació de projectes importants de la ciutat. Peró m'ha semblat precísament que hi havia una demande de tipus precisament intermedi que fins ara no estava atesa i per això ahir en va constituir Barcelona una societat anomenada "Barcelona Impuls" a la qual i fomen part nous socia aquest nous socis fina tot perque es vegi el el talant elá sectors els que están els mencionaré perque és un tema públic per crear una empresa i ..,....... el risc que intenteu precisament donar d' una manera molt profesonalitzada supor a projectes empresarials que puguin tenir vialitat evconómica í per tant interés empresarial í per tant interés per la ciutat. D'alguna. manera, per un cantó "Barcelona Activa" que ja funciona cubreix aquests projectes mes petits, í en aquest cas "Barcelona Impuls" cubriría projectes de típu intermedi perque veguin la profesionalitat amb que s'asignarán ele projectes els socis de "Barcelona Impuls són ágroaliment, Agromán, Catalana de Gas, HUSA, Timón que és del grup Prisa editora de el Pais =, Caixa d'Estaivis de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, JRDI ? que es una societat francesa e INICIATIVES. Per tant jo diría que els tres segments grans projectes avui dia-tenen unes respostas que es diu INICIATIVES a nivell municipal, segment mig té "Barcelona Impuls" i segment petit té "Barcelona Activa". - Per tant hi comenga ha haver una canals que abans no existien de resposta totalment profesional a 113 �projectes empresarials rentables que siguin d'interés general i d'interés per la clutat. Són les dotze que es l'hora de perdre les sabates sí no marxem.' Moltes • gracies a tothom i reitero, reiterem tot l'equip municipal la nostra disposició de seguir trevallant amb vostés amb mes profunditat, si es pot, per tractar de tirar aquesta ciutat en amunt i tan enilá con els seus ciutadans volen. Us ho agraeixo. Barcelona,24 de Maig de 1987 114 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4000 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui amb empresaris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Avinguda Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Gestió pública Acció política Barcelona Campanyes Economia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Armet, Lluís, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1095/19870530d_00216.pdf 1be19930bf76be0f4dac073ecb143b0e PDF Text Text PLAQA EIVISSA molta gent que el oap i altres que no i només eIs coneixen al barrí. A veure qui em sap dir on és la Plaga de Can BobaooIa ? Aquest senyor d'aquí. Al Clot, si senyora. Peró al Clot sobre la Meridiana. I ara ja anem seguit. Oui sap d'aquí ou están eIs 139 �jardins de Sta.Rosalia ? Aquest está molt a prop, aquí a la Teixonera i el carrer , que ja estan oberts i la Plaga Nova és del Poble Sec. Que hay 36 barrios en Barcelona eh? Deu districtes i 36 barría i cada barí va tenint el seu parc, a vegades va tenint el seu petit jardí. 1 la Plaga Trilla, qui sap on és ? Al carrer Gran de Gracia. I l'Avinguda de l'Hospital Militar que s'ha enjardinat ? I la Meridiana ? la plaga Mossen Clapés que abans. era un desnivell, que és allá on s'agafa el pont del Dragó abano estava plena de cotxes aparcats sobre les voreres, i aquella mena de guals aquells rails que hi havia. Alld ho vam fer Lora vam posar-hi verd. En Germá Vidal que és el president de41 districte de Sant Andreu ha anat posant verd una mica per tot arreu a Sant Andreu i també al costat de la Meridiana. Mireu, ham anat esponjant la ciutat, i a més l'hem anat conectant, perque aquesta ciutat tan gran, que és una ciutat petita en el fons, molt densa estava mal conectada, i hí havia liaos que tot estant molt a prop es trigava molt per anrrivarhi. I així hem anat obrint el túnel de la Rovira que abans us ha dit en Batlle i ara estem obrínt el pont de Felip II í Bach de Roda, que está relativament a prop d'aquí, que casibé uneix Virrei Amat amb el mar. El día que s'obri aqueat pont, que será d'aquí a una mesas, posem sis mesos, des del vell mig del pont de Felip II -Bach de Roda, que tata hi pasarem un día o altra veuren a una banda Virreí Amat que es veu les vivendes .del Congrés d'aquí baix, de Virrei .Amat, l'altra banda, el mar. De manera que el barri de St.Andreu í el de St.Marti que abans 140 no �sabía ben bé on començava í en acabava, es tallen en aquell punt. I allá s'uneix la muntanya i el mar. I al mateix punt es veura millor el carrer Valencia, que travessará lligará amb la Ronda de Sant Martí, allá on abans hi havia les barraques de la Perona, que desde aquellas barraques es tirava tata la porquería que hí havia a la vía del tren. Doncs ara allá ( encara falta un tros) és una Hi ha un bon tros, que és la Ronda de St.Martí, que continua pel carrer Valenfcia. I el carrer Aragó, que si hi penseu, ara quan s'acaba mort en una mica d'aparcament a l'estació del clot, s'acaba allá, continuará. I aquell 4 que s'ha • de fer des del carrer Valencia per agafar el carrer Guipuscoa quan es va cap a Badalona, ja no s'haurá de fer, perque directament des del carrer Aragó agafarem el carrer Guipuscoa, atravessarem el Besós i entrarem a St.Adriá i a Badalona. Aquesta es la Barcelona concreta del futur, pero no la del futur del 92. No. Del futur de molt abans, del 91, que és el que ens interessa-ara, un any abans de tot aixó. No parlem de JJ.00, parlem d' un futur més inmediat. Per connexió, tant, e lliure, capacítat de bellugar-se i de i de conectar amb una altres barría i també qualítat quaitat, qué vol dir ? Qualitat vol dir que a la periferia de la ciutat ha d'haver un urbanisme tan bó com al Centre i ja sabem que això pot quedar en una frase demagógica, pero mireu, els esforços ni són, si mireu ara mateix la Vía Júlia, que ja la coneixen, ( és una avínguda que té dos problemes un , fa un pendent de dalt a baix des del Mercat fina a la Plaga Lluchmajor però també fa una pendent de cantó a cantó, el cantó de dalt í el de baix. De manera que el disseny d'aquesta rambla -( que jo com alcalde anava dient. sempre ala 141 �arquitectes ?V Quan s'acabará la Vía Júlia 7" í cm deieu " Poc a poc alcalde", i jo deja : "no, no ràpid, ràpid, que l'ha vull ben aviat ". I tenien raó els arquitectes, perque s'havía de ter un disseny en el qual les escales que baixen d'un cantó a l'altre havien de combinar dues pendents, la que hi ha al costat de la plaga i la que hi ha de cantó a cantó). I aixó s'ha aconsseguit ningú se'n adona. I ara tothom es passeja tranquilament per la Vía Júlia que es la rambla dele treballador, i té Una qualitat urbamistica, si senyor, í té uns monuments. Si senyor, té aquest monument del Sergi Vilar, aqui a la punta i aquell que hí ha allá a la punta, al final, que encar no está il.luminat perque la F.E.C.S.A. no ens dona llum, per cert; í la Rambla de la. Vía Júlia té una qualitat com la té la Plaga Pestanya, a sota i la tindrá la de Francesc Lairet, que hi ha al damunt. Perque no feu una divisíó - entre arquitectes bons i dolents, els mateixos que van fer les obres més importante també fan les obres del barrí. Aixà vol dir qualitat a 'cota els punts de la ciutat. I podriem seguir perque Barcelona durant aquests anys 'ha contribuít no només a minorar-se ella mateixaq sinó també .a millorar l'urbanisme de l'entorn. Perque a Barcelona hi vinen 1.700.000 habitans pera hí treballen 3 milions. Són tres mílions que van fine a Sant Cugat i Badalona- í St.Adriá fina a Mongat í Tiana, casi. I per l'altra banda al Prat de Lllobregat Castelldefels. I aqueste pobles i aquestes ciutats que durant els anys del franquisme van créixer, però malament, amb un urbanisme que és el pítjor d'Europa no es podían redreçar, no es poden 142 �redreçar i no es podrán redegar sí no és, per molt que és vulgui des del Govern si ele ajuntaments desde abaix que eón aquells que ho veuen cada día no poden colaborar i minorar la seva qualítat urbanística avui en día si aneu per aquests ajuntaments ho veureu : el pare de Can Solei de Badalona, el pare de la Torrerja de Viladecans, el pare,- de Torreroja que eón tres ajuntaments:St.Joan Despí, St. Just i St.Felíu, i el pare de can Planes de l'Hospitalet. 1 anirem seguint : el pont de Ferreríes de Montcada anirem seguint. I tot aíxó, com s'ha fet Tot allá s'ha fet perque els ajuntaments, per primera vegada en la seva hist'toria, s'han entes, perque abans hí havia un alcald4e a Barcelona que es deja, euposem, Parciales i un que es deia Antoja a Badalona, í un altre, Espanya i Montades a l'Hospitalet i un que deja Blas Nnúloz a Sta.Coloma i estaven tots barallats i a Madrid reien, dejen :" fantástic, que es barallin que així no faran res". "Doncs molt bé ara s'ha acabat aixe). I durant aquests anys hí ha hagut col.taboració amb Badalona í l'Hospitalet Sta.Coloma í Barcelona í Cornellá í tete els demés i es veu que hi ha algú que aixó no li ha agradat del tot. Peró jo ús dic que aquests ale que no ele hi agrada aixó perque diuen que es massa poder, jo els hi dic aíxó no es massa poder, aíxó es el poder de vencer la miseria, i aixà es el poder de poder-se ajuntar per fer urbanisme de qualítat í aíxó Barcelona ha ha fet í els barcelonins, malta d'ells no he saben. Resulta que cada familia de Barcelona ha contribuit5 amb els seus impostos municipals perque siguin possible. ás evident que també hi ha quartos que han vingut de dalt i que tots els ajuntaments ni han posat. Peró Barcelona de el que mes ha posat 143 avuí en día podem dir una cosa �de la qual jo em sento orgullós que és : "ha míllorat Barcelona, la Barcelona municipal, la Barcelona petita, la Barcelona ciutat,peró tambè ha començat a millorar l'área en que viuen ele treballadors que formen la mateixa comunitat urbana, la ciutat, gran i això ha sigut tambe grades ale barcelonins. Que consti, que quedi ciar. Aquestes millores que s'han produit jo voldria que quedesin de cara al futur amb una garantia que és, mireu, hi ha gent que diu . :"Barcelona está de moda, Barcelona está llangada, Barcelona tothom en parla Barcelona és magnífica), però escolteu, la seva história, a veure els més grans a l'any 29 ja va existir una exposició universal i a l'any 8 8 de31 segle pasat també va haver una i hem guanyat moites lligues en aquest país í en aquesta ciutat. Peró al día següent de la lliga, qué pasa ? Després de l'exposició, qué pasa ? Jo, el que voldría per tots plegats és que aquest moment d'euforia de la ciutat, que aquest moment d'entusiasme, de falera, -de llangament no és quedes aquí, que Barcelona obrís una estapa histórica i que pases a ser una ciutat europea, simplement una oiutat europea, potser cense tanta eufória cense tant entusiasme pero sí amb la qualitat de cada dilluns al matí, que no tots els dies eón diumenges. Perà que també els dilluns al mati les coses funcionen i si plou les coses funcionen, si hi ha crisi les coses funcionen i si el barri es obrer les coses funcionen i que hi hagi solucione i que la ciutat tingui una mica de resposta per tothom. Ja sé que cm direu que hi ha una crisis económica molt important, però la c crisis económica que ja hi és, nosaltres, des del Ajuntament, que hem 144 �fet í que hem de fer ? Nosaltres a l'any'85 a la meitat del • mandat ens van din :"resulta que l'at.ur no bixa, que continua, que la crisis dura molt més del que en havien dit, que'l'Àjuntament no té recursos contra l'atur, pero no ens podem quedar creuats de braços devant d'aquesta situació i per tant hem de fer alguna cosa i hem d'inagurar aquella n/-lía que es diu ' de promoció económica, de foment, que molta gent es posava amb nosaltres í deja, que fan aquests ara ? Per qué l'Ajuntament es posa a • fer foment i promoció económica i van crear una empresa que es diu INICIATIVES,S.A. aquesta empOresa municipal ha creat 12 empreses, una que fa la T.V.per cable, que l'any 92 ja estará funcionant. Una que fa la Torre de Comunicacions, una que fa uh hotal a Miramar, una altra que fa coses diferentes, una altra que fa mobiliari urbá, una. altra que s'ha posat al diari de Barcelona. En definitiva, qué fa INICIATIVES ?,a agafa ciutadans que tenen ideas i els hi diu " aneu endavant, que nosaltres us donem suport ". I l'Ajuntament, que quedi calar no s'hi vol quedar amb aquestes empreses. Només és el principí. Desprès es retiran les empreses tiri endavant. Ivam comprar, allá a la Gran Vía els hi van oferir uns terrenys al Parc tecnología del Valles que s'obrirá abans í a la vella fabrica hem obert una cosa que s'en diu "Barcelonsa Activa" que es un espai dintre de aquella fabrica per 70 petites empreses de manys de 10 treballadors perque es quedin 2 ó 3 anys. Un hotel d'empreses, es diu. Paguen un lleguen, tenen uns serveis, coménçan allá i al cap de dos o tres anys, qué tot va bé ? Endavant. Que no va bé ? Que, quedei ciar. Si no va bé pleguem. L'Ajuntament no se les quedará. Pero, si va bé.i a lo millor una part important d'elles anirá bè, 145 �suposem la meitat: 35 noves empresas de 8, 10 treballadors anírán, al mercat a crear empleo : Això ho ha fet i'Ajuntament i la veritat és que les estadistiques delo mes de gener, aquestes que diuen que Espanya pasa del 3 míliono de parats tambè ens diuen que a Barcelona hi ha 125.000 aturats, que fa quatre mesos que aquesta xifra no creix a la nostra cíutat i que això representa un 18. % d'atur i que aquest porcentarje, está per sota de la mitja dé Catalunya que és més del 20 %, í está per sota de la mítja d'Espanaya que és el 21 % i l'altres día l'alcalde de Colonia (Alemania), que va venir aquí u vaig preguntar quina era la tasa d'atur - de Colonia i que va dir que la tasa d'atur a Colonia, a Alemania, la famosa Alemania es del 15% no tota Alemania pero sí a Colonia que es una ciutat que també ha patit la reconversió industrial, 15%. 1 tinguem en compte que el nostre 18 % tambè que tambè conta una part de gent que tambè forma part de l'atur i que alguna cosa es -pot fer encara en el treball submergit. Diguem-ho ciar. De manera que si comparem amb Colonia, si comparem amb • Bélgica i amb moltes cutats animem-nos porque tampoc la nostra situació está més endenerida que la d'elles i l'Ajuntament amb això que ja hem fet, hi hem col.laborat una miqueta també paró hi hem col.laborat. L'Ajuntament de Barcelona, la ciutat de Barcelona es nega a admetre que desde la ciutat no es pugui fer res. Que això és només un tema nacional, de l'Estat espanyol í de 1'Autonomia.No, tambè es un tema de loa cíutat, modestament, pero és un tema de la ciutat. Han promocionat la cíutat, l'hem passejat per arreu del món. No perque si, no només per guanyar 146 �els Jocs, sino també perque sabiem que'sí els nostres empresaris no poden invertir prou per crear els llocsa de treball de necesitat, dones que en vinguin de Lora per crear els lioCs de d'empleo que volem pel nostre jovent. Queda oler això 7 Després ene dirán alerta amb les multinacionals, alerta amb la ínversió extranjera. 1 jo us díc res d'alerta. Nosaltres volem empresaris que inverteixin 1 si aquí n'hí ha que ínverteíxin per la plena ocupació de tothom, d'accord, si no n'hi ha els anirem a buscar Lora. Això els hi dic jo als empresaris de la Villa Olímpica, per exemple, que em diuen Volem que els constructors de Barcelona facon La Vila Olimpíca, volem ser nosaltres" í jo els dic:"magnífic sereu vosaltres però us haureu de barellar amb els de Lora perque si.els de Lora crean més empleo, ho fan més barat i més depressa, serán de Lora, que quedi ciar.". Aquí volem ocupació, llocs de treball í no proteccionisme per ningú. Amb els empresaris jo ja estío d'accord í ene entenem. Amb els empresaris, un per un, que venen a treballar a la olutat. Ara bé no hi ha proteocionisme. Han de demostrar que son capaços de crear empleo i no9slatres des del Ajuntament els hem d'obligar tot el que poguem, que es limitat, pero tot el que poguem. De manera que, escolteu, la ciutat s'ha rellançat, c'ha despemjat, ha creat més calítat, més confiança en si mateixa en els ciutadans, però, ara us haig de demanar una cosa; els duros que s'han gastat a fer paros, í a fer vies i a fer equipanents í a fer qualitat, eren bastante, eren suficiente. El que no hi haurà diners és per mantenir-lo i seguí creant tants paros com hem creat fine ara . Aixó de llei de vida. En tenim cent, ham dedicat 80 a lo millar per crear coses noves i 20 ea mantenir, 147 �peró aquestes 80 de novea s'han de mantenir també l'any que vé,oí ? De manera que no necessítarem 20, sine 30 o 40. I si en volem 80 cada any de noves, 'resultará que no en tenim prou. De manera que, quina solució té aixà ? Aixó té una solució que és que els ciutadans col.laborin directament en el mante4niment. És la única solució. En la neteja, en la qualitat urbanística, e4n els parves, en tots el temes, que els ciutadans es senten orgullosos de la ciutat ? Magnific, pero que actuín ern consécuencia. I dsi hi ha nou equipament que el anidin í si hí ha un gamberret que no el cuida que l'escridassin í el reyen i que no em diguin :" home, si es que s'encaren en contra " com han. dit algunes vegades algunes dones. Peró si hi ha tres o quatre ciutadans no s'encareran segons quina cara posin. Perque jo la gent que veig aquí amb 3 o 4 n'hi ha prou per escridassar a uns quants gamberrets. Si o no ,.. ? I aquests que van amb els gossets exactame4nt igual. Tres ciutadans que 11(5 volguín i aquell senyor o aquella senyora del gosset surten corre3ntperque a molts pafsos europeos, del Nord d'Europp. que tant ens agrada comparar agafar-los com a model, en aquests països la gent cuida del seu carrer. I quan hí ha algú que tira un paper lí diuen :flescolti ha caigut aquest paper i allá hí ha una papereta". I quan hí ha una senyora que ha d'atravessar el carreer, 1 hí ha un urbano en lloc de tenirli por l'agafeu pel bracet í 11 dieu "acompayim" perque sabeu que l'urbano és un serbvídor públic, és un servidor del poble. Ho enteneu, aix6 ? Dones això és el que hem entendre en aqui. Aquesta ciutat no només es . salvará, no només s'il.lusionará sinó que será una gran ciutat europea, 148 �modestament, si els ciutadans ho voleu. 1 jo us dic que ens queden quatre anys per seguir en aquesta linia. Estem molt il.lusinats però hi ha una cosa amb la. que tinc un dubte que m'agradaría treure de sobre durant aquesta campanya. Avull saber, que els ciutadans de Barcelona agafaran aquesta ciutat la farán seva, la cuidarán com si Los cosa seva. Si o no ? Doncs moltes grácies. Barcelona,30 de maig de 1987 149 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4001 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Plaça Eivissa, Horta Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Eivissa, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Autonomia Gestió pública Acció política Barcelona Horta i Guinardó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf 66826557814709d25fefa36e49110265 PDF Text Text ZONA FRANCA Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio, un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente 1 50 del �Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido • el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el' brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes. Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...). Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres. cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los veo. No el DNI no vale. A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora y con lo que tiene que ser nuestro futuro. Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas se consiguieron aquellas viviendas, 151 aquellos colectores, �aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que tengan que tener y .que las escuelas del barrio estuve en que el otro día que estaban los de la SEAT y los de la FORD y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que. tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante, porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí, porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y 152 �tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1" el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere que el niño salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao", a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir tanto por el crío.. Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya 153 �deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que se hicieron, las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50 m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el• padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No, no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla. O sea que en la escuela vamos a tener música también y deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos. Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como 154 �antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando, persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc, ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté. I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el president del districte que diu que no i el president de • l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas, ai>ò aniria diferent. L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha 155 �dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo. Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail quadros a casa, tino una que estan esperant per aixó del museus municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts gols,eh? erl Barça va míllorant. Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de plantejar objetius nous. sempre també, minería, casa baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia, torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent . pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de 156 �anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300 i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o 5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,• això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia. Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay. épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien, pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces, cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir. Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán 157 �lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando vayan bien, como van a ir bien el día 10. Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en esta campana es un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar, de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más. Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre los brazos a los que vienen porque saben que su vida y su. crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que es tarde y estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y 158 �e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele ). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,. eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos. Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a. resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que 159 �queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace • que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza. Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se requiere una gestión socialista. Para eso se requiere... Barcelona, 30 de maig de 1987 160 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4002 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Joventut Educació Acció política Benestar Social Model social Zona Franca Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/683/19870605_LV.pdf 5e3b4fe8d1960b8bbfaf7d6fdecfe85b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA , VIERNES, 5JUNIO 1987 E1CCIONES Ei OPINIÓN LA VANGUARDIA25 Barcelona,elfuturoy elpresente talunya La candidatura (PSC-PSOE) del ha Partit basado deissu Socialistes campaña deen Cala confianza en el futuro. Lo que ocurre hoy en la sociedaddependede lo que se espera que ocurra en los próximos años. Unas expectativaspesimistasgeneralizadasse au- futuro habríamos tenido más inversiónprivada y mostrar Barcelonaen los próximosaños. Pero ese toaIimentn. Nadie va a ampliar sus empresas en más empleo.Con másinversiónmetropolitanaten- cambio de perspecthas se ha idopreparando lentauna zona si esperaque allí no va a haber crecimien- dríamos menoscongestióndeltráficoen Barcelona. mente en el pasado. Losocho añ de gobiernosoto, y el hechodeque nadiesedispongaaampliarsus Barcelonanecesitabaquesele dijeraahí estátodo cialista de la ciudad son pasado,precisamenteporempresas deteriorael presentede esazona.Hay me— el mundo, ahí estátoda Europa,hay un futuro estu- que han sido añosdifíciles;peroen todos esosaños nos movimientode dinero y menosempleo.Nadie pendo delante, nodejemosperder estaoportunidad no se ha dejado ni un momento de afirmar en las arregla su casa si piensa mudarse a otro lugar por- de colocarnosbienen el pelotónde cabeza. acciones concrótasde cada día y cada barrio —no que cree que su barrio irá a peor. Y el que nadie Y Barcelonaha entendi4o muy bienese mensaje sólo en la filosofía— que Barcelonacontabacon elearregle su casa degrada también el presente de ese deportivo. El mundo de los negociosy la actividad mentes para un futuro amplio. Nuestrainsistencia, barrio. está cambiandosu perspectivade futuro y eso está y la de otrosmuchosciudadanos,se ha vistorecomPor lo tanto, afirmar que uña personase ocupa modificando el presente.La recuperacióndel En- pensada por Laactualsituaciónde reanimaciónde del futuro y no del presentees un sin sentidológico. sanche como lugar de residenciaes ya un hecho, va la actividadcuyosefectosse notaránen el futuro inEl presentees la preparacióndel futum. mucho más allá de la acción individual de unos mediato, en el presenteinmediato. En Barcelonase ha pasadopor unosañosde pre- cuantos precursores.Lomismoocurrirácon la CiuLas dificultadesdel presentede laciudad proviedominio injustificadode lasexpectativasnegativas, tat Vella si conseguimosque no prevalezcanalgu- nen de unos anos en que ha predominado una viy de ahí viene una buenaparte de lasdificultadesde nas tendenciascatastrofistasque oímosahora. Po- t Sión negatiw del futuro. El esfuerzo de muchos nuestro presente.Con una visiónmás optimistadel cas zonasde Europa van a tenerel impulsoque va a ; ciudadanos se ha centradoen romperesaperspecti- Casi se puede considejar un axioma que somos lo que sabemos.El hombre viveensociedadyseempapadelacultura en la que esta inmerso establectendo— se entre él y su ambiente colectivounas creído que el hombre era capazde elloy relaciones que se podrían clasificar de estaba legitimadopara hacerlo. Y porosmóticas. De esta dialécticaentre el in- que creemosque la verdad es un ideal dividuo y la colectividadnace la aleato- hacia el que tenemos,peroque sabemos ría percepción de la realidad, la inter- —como en la persecución eleática de pretación del mundo, laspautas de con- Aquiles y la tortuga—que no llegaremos ducta, los conceptos. a conseguir. Pero este convencimiento Distinguiéndose de otras cuiturs no nos instala, a los hombres europeos, mucho más conservadoras,nuestra cul- en el fatalismoy el desánimo,sino que tura europea-occidentalpone en duda nos sirvede acicatepara la atrevidabúacontinuamente sus conocimientos y queda que nos conduce a relativizarlas transgrede suscreencias.Desdelos leja- verdades provisionalesy a rechazarlas nos —lejanosen el tiempo y enorme- cuanco ya no nos sirven. De ahí nace la mente actuales en el espíritu—“Todo especificidadde nuestracivilización:vicambia: nada permanece”y ‘El hombre vimos en la libertad de revisar siempre es la medida de todas las cosas”de los nuestro pensamiento, no erigimos en griegos, nuestra civilizaciónno ha cesa- dogma ninguna teoría. do de custionarsesus ideas porque ha Esta característicaconductala descu‘ • troducido u negativa, ha elementos mejorado de añoranza la deeficacia calidad de la cerrazón. dela de vida ciudad, Se enhan los la geshain tión 4e susservicios,sobre todo para señalary para recordar que Barcelonaes una de las grandesáreas urbanas del mundo con capacidady voluntadpara móverse sin preocupacionesde fronteras. Insistir en el futuro de Barcelonaes cambiar el presente. El capital humanoque representaniosjóvenesde la ciudad,a lós que se forma más que nunca y a los que se orientaa moversecon iniciativasen esemun do abierto,es el principal activode esefuturo. El mensajeque estamosaportando en esta cam paña yen nuestraactuación,a la ciudad,consisteen convencerlade sus posibilidades,que predominen los que tienenuna visiónabierta y optimistadel futuro sobre los que tienen una visión pesimista.Sólo decantando la balanzaen estesentidopi.,edelograrse un presentellenode vida. PASQUAL MARAGALL , brimos en todos los campos de la actividad humana, porque emana del propio concepto que tenemosdel hombre. La máxima délficadel nosce te ipsum”ha originado que el hombre, en su introspección, se dé cuentade sus portentosas capacidades: ‘Hay un dios en nosotros”, exclama Ovidio. Y este dios no cesa de crear. Cada teoría científica,cada doctnna política, cada escuela artística nueva, cuando ha aparecidoha signifiçadouna ruptura o una transformación de los moldes culturalesque informabanla sociedad hasta aquel momentoy, mayor o menor, su incidenciaha sido un revulsiyo, o al menos una cogitación,para las ideas y el comportamientodel hombre. . . Pero la historianos enseñaque la vigencia es pasajeray que nuevasteorías,doetrinas y escuelas la convertirán, a Lo sumo, en una variable más de la ecuación diofánticaque formanuestro hagaje cultural. Por este motivo me sorprenden los dogmas filosóficosinstaladoscornoverdades inamoviblesen el pensamientode algunos de nuestrospoliticos y me asquietan los mensajes doctrinarios en boca desus corifeos.Ahora, en época de elecciones, parece que priva el difícil transformismo para agradar al mayor número de ciudadanos;quizásla ambición de conquistary de po-el der comporta en algunos casos el más impúdico proteísmo. Pero gracias a su doble lenguajesabeque su puramen es te formal, es sólo una pasajeraadapta i mediopara cazarcon mas efica cia, es una simple operación de marketing para sintonizar mejorcon la demanda. En estos casos émulos de Jano, el observadoratento puededescu brir con facilidad,detrás del rostro sonriente, la otra cara adusta de siempre.Y ellos lo reconocen.Hay palabras suyas que nos demuestran que permanecen anclados en el dogma.Como cuandonos advierten: “Nosotrossomos un manza no que coyunturalmenteproduce peras, pero que nadie olvide que somos un manzano y que acabaremosproduciendo manzanas”.La caraoculta de Jano ha hablado: nos dice que quiere hacer retroceder la historia. ‘ JOSE? MARIA CULLELL 1 1 IIA FIRA DEL LLIBRE DE BARCELONA Passeig deGraca 29 maig17 juny ‘-iJ , Curso intensivo mes de julio La Radiobienhecho COLEGIO STA. CRISTINk L otoSainz,JuanAntonioCorbatón,ManelCamasy Marc Pesquerocomocomentaristas invitadosenl EurobosketAtnos 87 Y SiroLópez,AndrésMontesy Angel Barrosocomoenv!ados especiales. Con JoséMoría Garcíacomomáximoreporsah!e d e A lo altura queVd. se merece. EGB, BUPYCOU Selectividad Recuperaciónde asignaturaspendientes 28 añosde experiencia Abierta matrículacurso1987-88 Avda.Tibidabo,56.Tela. 417-01-33y 417-42-01 A T E •M A 3 19 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1145 Title A name given to the resource Barcelona: el futuro y el presente Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Planificació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1098/19870605d_00218.pdf 91d0f4f104441dce502cb402dfdac777 PDF Text Text MITING PASOUAL MARAGAL A BADALONA B adalona, 5 d e jumy de 1 987 62 �BADALONA ....Compañeros y compañeras mirad que el socialismo avanza, que el socialismo se pone delante de la locomotora del socialismo español. Empezad a prepararos que éso va a llegar y va a empezar en Catalunya y va a seguir en Barcelona porque el socialismo avanza y avanzará. Mirad, los alcaldes socialistas tienen mucha paciencia, Y tienen mucha cuerda y mucho fuelle y nosotros vamos hasta el final e iremos hasta el final de nuestras convicciones. Son alcaldes no os preocupeis, porque alguien pueda decir no os preocupeis.. ...... slguien puede decir, como me dijo ayer una chica en la calle en el barrio de Sant Antoni en Barcelona, me dijo: "Escolti, senyor Maragall, jo sempre he votat per vostè, sempre he votat als socialistés, però aquesta vegada -tinc un dubte, perquè corn estan barallats la Generalit.at i l'Ajuntament, si vostés. segueixen seguiran les baralles". Muy grave ésto. Molt greu, perquè aix6 és el que han estat buscant. La campanya de la dreta ha estat buscant això: que el poble cregui, a base d'un enfrontament, d'un enfrontament brutal, que vosaltres veu poder veure inclús a les càmeres de televisió en el debat en que jo vaig estar. Busquem punts, també, en l'enfrontament. Per qué hi ha això? Ara us ho explicaré. Perquè el que es pretenia és que el poble de Barcelona i el poble de Catalunya, en definitiva, que estava mirant allò, arribes a la conclusió de que no hí havia enteniment. possible entre un Ajuntament socialista i una Generalitat convergent. 63 Perquè a �última hora això en el cap de la gent, el subconcient podía frenar el vot socialista municipal. Pergue la gent el que vol eón serveis. La gent el que vol eón resultats. La gent el que vol és que els governs s'entenguin, no que es barallín. Per tant es podía buscar hàbilment aquest efecte, que Lela que aquesta noia em diques: "Jo voto socialista, però, qué passarà?". Jo us dio: • Mireu el millor per Badalona, el millor per Barcelona. Inclús us dic més: El millor per Catalunya és que les ciutats de Catalunya (Badalona, Barcelona i totes les demés) tinguin alcaldes orgullosos de ser --ho, alcaldes dignes, alcaldes eficients, però també alcaldes pactistes, alcaldes que sapiguen, arribat el moment, pactar amb la Generalitat, pactar amb les forces de la dreta el que míllor convinguí ale interessos de la. ciutat. Estem d'acord? Aixó és el que ene interessa més. I nosaltres, ja us ho avengo ara, pactarem, en Joan Blanch-i jo pacatrem després. Primer guanyarem, primero los revolcamos y luego pactaremos con ellos y nadie nos va a detener. Y ahora os diré lo que pactaremos. Nosaltres pactarem el futur metropolità. No tenen raó en aquest tema. No tenen raó. Han fet una política negativa, destructiva, lletja, han fet una polítíca, jo inclús diría,. "basta". Peró nosaltres . pactarem el futur metropolítá amb ells. Per qué? Per una senzilla raó. FU_ ha 27 alcaldes, alcaldes metropolítans que ho volen. 64 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4004 Title A name given to the resource Discurs electoral a Badalona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Acció política Badalona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1099/19870605d_00221.pdf 73b6f7a44bc738156735fc032a251d6f PDF Text Text Eleccions Municipals 87 Data: 5 de juny de 1987 PER LA CULTURA, BARCELONA CAP AL FUTUR Els bens, valors i equipaments són un fi en ells mateixos. El plaer de la creac o, la comunicació o la contemplació cultural constitueix un dels elements centrals de la "qualitat de vida". Tota inversió en cultura no és una qüestió d'aparador, sino de servei basic als ciutadans. La política cultural que seguim gira al voltant de dos grans eixos: conservació - millora -difussió 1. barceloní, catalè, universal. del cultural, patrïmoni 2. organització o suport a l'activitat-creació cultural. En el primer, la principal tasca desenvolupada acabar de desenvolupar- es el Pla de Museus. -i per En el segon, cal recordar que l'Ajuntament destina tants diners a les activitats pròpies (720 milions) com al suport a les d'entitats i grups externs (661 milions) . Amb aquesta política perseguím un doble i gran objectiu: L'objectiu d'incrementar la qualitat de la vida, dels seveis, millorant l'oferta i facilitant l'accés al bens culturals per part dels sectors socials menys afavorits. L'objectiu de contribuir a la modernització/rellançament econòmic de la ciutat. La cultura es un dels grans sectors econòmics de futur. El turisme cultural cada cop és més important. Barcelona encara no aprofita prou el seu capital cultural. La millora dels museus, del Liceu, del Palau de la Música, del Grec, del patrimoni arquitectònic, etc., ajudaran decissivament a reforçar Barcelona com centre d'atracció de primer ordre, amb totes les seves consequencies sobre l'activitat econòmica. En una economia cada cop més orientada cap al sector serveis, amb una tendència cap a l'escurçament dels temps de treball, amb uns sectors punta on s'entrecreuen els aspectes mes tècnics amb els mes creatius i artístics (tecnologia/disseny, etc.), la potenciaci© dels equipaments i les activitats culturals ocupa i ocuparè un lloc central. Tot aixó exigeix la reforma o creaci6 d'equipaments �culturals adequats, grans o petits, de ciutat o de districte, monografics o interdisciplinaris. 1 per aixo cal aconseguir el suport de les altres administracions. No pot continuar la política que CiU ha seguit fins ara de fer anar l'acció de la Generalitat pel seu costat, malgrat el que diu el Pacte Cultural i malgrat la col.laboració de l'Ajuntament en projectes com el Teatre Nacional. No pot continuar l'incompliment sistemátic per part del govern CiU deis compromisos del Pacte Cultural (col.laboració al Palau Nacional, al Museu d'Art Contemporani, incrporació al Patronat OCB, etc.), ni la inhibició/boicot a tots els plans i programes muncipals. Pel periode que comença, Completarem el desenvolupament del Pla de Museus: Museu d'Art de Catalunya, Museu de Zoologia, de Geologia. - Realitzarem conjuntament amb la Diputació esperen, amb la Generalitat, el Centre Cultural de la Casa de la Caritat (amb el Museu d'Art Contemporani). ... amb la col.laboracio del Ministeri, el nou - Realitzarem, Auditori (coordinat amb el Teatre Nacional de Catalunya). el Centre Cultural del Nord-Narcís Monturiol. - Començarem reequilibri important dos equipaments suposen un Aquests territorial-cultural de Barcelona. - Completarem el Mercat de les Flors. El 1988 començara l'Olimpiada Cultural que ha de durar fins el 1992. Els equipaments que tindrem, les activitats que organitzarem convertiran Barcelona en deis focus culturals d'Europa i del món. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4005 Title A name given to the resource Per la cultura, Barcelona cap al futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Barcelona Gestió pública Acció política Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències