46 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1318/19930330d_00545.pdf a1fe3a12948655606fb0a3d9ead7d5f9 PDF Text Text PRESENTACIÓ DEL CATàLEG "ARA PER BARCELONA" Saló de Cent, 30 de març de 993. Ja durant els Jocs Olímpics vaig anunciar el meu desig en el sentit qu els voluntaris olímpics i paralímpics segissin treballant per la ciutat un cop finalit ats els Jocs. D'aleshores ençà han anat sorgint diferents iniciatives, moltes d'el es deis voluntaris, que confirmen q propis no anàvem errats quan dèiem que la voluntat d4 participació en la ciutat dels voluntaris no s'acabava a l'estiu del 92. L'Ajuntament no ha deixat de col.laborar, com no podía ser d'altra ma era, en totes aquestes iniciatives, que, al capdavall, són en benefici de la ciutat. I també ha ajudat a les entitats de voluntariat les recuperar per a seves activitats boña part de voluntàries i voluntàris olí ics. A més, com sabeu, vam voler que una plaga la ciutat estigués dedicada vam convidar als voluntari les als de voluntaris, dels Jocs a la festa de l'estació del Nord del passat dia 2 �de novembre, quan es va celebrar el día internacional del voluntaria A partir relacionades d'ara, amb totes les iniciatives la c ntinuïtat dels voluntaris olímpics i paralí pics les canalitzarem a través de l'Oficina de Dinamització deis Voluntaris Olímpics, qUe dirigeix el Sr. Jordi Serra, i que passarà a formar part de la Fundació Barcelona Olímpica, fundació que les diferents institucions co sorciades en el COOB-92 van decidir de crear Aquesta oficina realitzarà ttsques de formació i motivació dels voluntaris, publicació i seguirá fent editará una pont amb les entitats de voluntariat actualment existents. Per a coordinar el treball de l'oficina hi haurà un Consell Assessor, el qual formaran part la Gep ralitae Catenya, el govern espanyol i les Comunitats Autònomes. Així mateix, vull aprofitar l'ocasió per donar a conèixer que hem presentat als voluntaris olímpics i paralímpics com a canditats a un dels __Erg.mjs Prínce d'As úries d'enguany, �candidatura que ha rebut el suport de moltes personalitats i institucions Aquell esperit~ que va animar a les voluntàries i voluntaris olímpics i paralímpics durant la celebració dels Jocs, i que tanta admiració va desvetllar entre la família olímpica i entre els nostres visitants, -i de la ciutat. El nua viul servei catàleg "Ara per Barcelona" que avui presentem n'és la prova. AL, ¿ArQfs21/4)- 1- .2-`,,,.-g w^ ^ ^.^ ^^,^ ^,, i^ t424,/f G^ v J ^^ ^ ^ ^1^x^ ""'^ a^^ ^^^? p _k; ! ` ci¡ ^,C.ti,3U .iU 5Z ^Ç ^^-Z.Qf^`'"'l y o ~J,4),Aá t ru2L ,Q,I L, ./tm ú"u �Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG " ARA PER BARCELONA" DEL PROJECTE "SEMPR E VOLUNTARIS" Dia: 30 de març de 1993 Hora: 18,30 h. LLoc: Saló de Cent ORDRE DE L'ACTE * Obertura de l'acte a càrrec de l'Ekkcm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui dona la paraula a, - Sr. Josep Miró, Coordinador 1e1 Grup de Voluntaris del Consell Municipal de Benestar Social. - Excma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Tinent d'Alcalde de l'Àmbit de Benestar Social. Lliurament simbòlic per part de la Presidència de catàlegs a quatre voluntaris representants del col.lectiu de voluntariat olímpic i paralímpic. Aquests quatre voluntaris estaran sentats a primera fila del públic i es desplaçaran a la taula presidencial a recollir els catàlegs.} * Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. * Recepció al-é-4 G..,..^: ^/a Grn_F2t`A GdTtkA, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4224 Title A name given to the resource Presentació del catàleg "Ara per Barcelona" del projecte "Sempre voluntaris" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Oficina dinamització dels Voluntaris Olímpics. Consell Assessor està format per la Generalitat, Estat i les Comunitats Autònomes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Societat Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1319/19930331d_00546.pdf 47f7569996e9452b174a9faad0127030 PDF Text Text 31.3.1993 CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL A LA FACULTAT DE DRET DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID Para mí es un poco impresionante hablar en la Universidad de Madrid, una Universitat que tantas referencias ha dado a este país en su historia, y para michos seres queridos para mí y que han tenido en ella momentos "menos, momentos malos, como ha vivido el país. En todo caso, momentos que han quedado marcados para siempre en la historia de este país como momentos importantes. i Yo quiero hoy defender ante ustedes la importancia actual de los problemas urbanos y defender 'también el reconocimiento general del papel de las ciudades en la cosntrucción de Europa, como aquí se ha dicho, en la Europa comuitaria. Yo quiero destacar, porque seluida a menudo, que la Declaración de Maastrich, que va a ser ui tratado ratificado por todos los Estados de la Comunidad en el curso de este año, crea una situación que no existía antes, en virtud de la cual, una Constitución europea -porque en realidad se trata de una nueva Constitución-, a diferencia de lo que ocurre en otras Constituciones, reconoce desde buen principio la existencia no sólo de Estados, sino de territorios por debajo de sus Estados. Es decir, hace algo más qu e afirmar cuales deben de ser las relaciones entre los doce Estados que van a crear la unión e incluso entre los ciudadanos 0 cada uno de ellos. Distingue, de entre todas us relaciones, la existencia de regiones, crea un Comité de Regiones. En el artículo 198 dice textualmente que este Comité de Regiones está formado por representantes de las regionesjeuropeas y de los poderes locales. Es decir, crea un Comité de legiones y ciudades, nominalmente conocido como Comité de Regiones pero materialmente descrito como Comité de Regiones y Poderes Lcpcales. Y esta forma hace algo que la Constitución americana no hizo. Ustedes saben que en las Constituciones americanas, las ciudades son creaciones de los Estados, son incorporaciones de ciudadanos, las incorporated towns. No tj.enen creación, no tienen soporte constitucional. No son más, pues, ni menos, que creaciones de los ciudadanos o artefactos creados por los propios Estados. �Europa no, Europa ha creado eh su propia Constitución, que va a suceder o a completar la del Tratado de Roma, un reconocimiento de la existencia de estos poderes y por tanto ellos son poderes, son gobiernos en el sentido anglosajón del término. Y yo creo que es lógico que ésto sea así si Uno se asoma por poco que sea a la ventana de la Historia. Fíjense ustedes qué resonancias tienen los nombres que les voy a decir ahora, nombres de ciudades, cada una de las cuales ha sido en algún momento de la historia no sólo capital de una provincia o de un condado, no sólo capital de una región o de un Estado, sino incluso capital de un imperio, y hay muchas en Europa: está Viena, está Londres, Atenas» Roma, París, Madrid, podríamos contar incluso Toledo... Son ciudades que cada una de ellas ha tenido un ámbito de poder eniel cual no se ha puesto el sol en cada una de ellas y que hoy conviven en un conjunto con ciudades como una ciudad más, en todo caso capitales de Estado como máximo, que forman ese entramado urbano enormemente potente. Visto desde el satélite, es una mancha urbana mucho más densa que la de cualquier otro continente que forman nuestro mundo y que están acompañadas por otras ciudades sin las cuales Europa tampoco podría ser entendida. Si yo les menciono a ustedes Florencia, Pisa, incluso yo les diría Siena, por ir a ciudades más chicas, o Brujas o Manchester o Barcelona o Rotterdam o Amsterdam, o Gotemburg o Bremen... Sin esas ciudades no se comprender&a Europa. Europa es, sobre todo, como ha dicho el alcalde de,Madrid muy bien, un sistema de ciudades, y vista desde la distancia tiene que aparecernos como un esqueleto en que estas ciudades son los nódulos que vertebran realmente el conjunto. Pero podría haber sucedido que ésto no hubiera sido reconocido políticamente por los políticos, por la clase política europea naciente. No ha sido así, afortunadamente el artículo 198 del Tratado de Maastrich declara la existencia de estos niveles como niveles sustantivos de la Constitución europea. Ustedes saben, y ésto entra más dentro de la política del día a día, que en este momento hay gn pulso entre regiones y ciudades por ver cómo se compone este Comité. Bien, el artículo 198 es muy claro, dice ciudades y regiones, o regiones y ciudades, o regiones y poderes locales, más concretamente. Por tanto, hay que entender que se trata de tina Constitución equilibrada, yo entiendo que éso implica equilibrio. �Lógicamente, las regiones,scudándose en el nominalismo del título, ya que el comité se llama Comité de Regiones, tratan de sustentar la teoría en virtud de la cual tienen que estar todas las regiones y luego, en todo faso, las ciudades si es que caben. Y los países más regionalizado$, más federalizados, si ustedes quieren, como el caso de Alemania, han ido a soluciones en los que realmente se contempla la presencia de todos los Estados y no de las ciudades, sino de as ciaciones de ciudades, y aún en términos minoritarios. Como ustedes saben, el Comité le Regiones reconoce a cada país un número determinado de representantes que es más o menos proporcional a la potencia deljpaís, Alemania tiene 24, Francia también, Francia ha escogido tres por ocho, ocho departamentos, ocho ciudades, ocho regiones, ahora veremos el nuevo gobierno qué hace, poisiblemente se vaya hacia una solución de doce y doce, doce regiones y doce ciudadeé más departamentos o poderes que podríamos llamar locales, también en este sentido equilibrados. Esto quiere decir que España tiene que decidirse, tiene que saber que hace con sus 21 representantes. Número que es evidente que una solución del tipo 17 regiones o 17 autonomías y 4 ciudades no satisfaría el espíritu del Tratado de Maastrich, y no lo satisfaria porque, entre otras cosas, no tendría en cuenta que es prácticamente imposible que en su primera formulación, ese tratado dé cuenta de una forma justa al mismo tiempo de una proporcionalidad de poder entre cada uno de los países y de la compagidad interna de sus sistemas locales de gobierno. Por tanto, hemos de irnos acostumbrando a la idea, y esa idea va cundiendo, de que los cuatro años que van del 92 al 96 son cuatro años en los cuales el Comité de Regiones, que todavía no está constituido pero se va a constituir, va a vivir una vida interina, es un constituyente / más que un constituído, y en tanto que constituyente va a tener qne cumplir dos funciones: la propia del Comité, la que le asigna el Tratado, sea consultado en materias de interés de poderes locales y regiones por las instituciones europeas, Comi3ión y Parlamento, y una segunda función que la historia y la necesidad le va a obligar también a satisfacer, que es la necesidad de crear un foro de diálogo entre ciudades y regiones para que entre ellas digan a los Estados y a la comunidad en definitiva cu4l debe de ser en el 96, cuando se realice la revisión de Maastrich, la definitiva constitución de los poderes territoriales europeos, es decir, de sus regiones y sus ciudades. �Esto ha cundido ya como doct4.ina, es aceptada no sólo por el consejo de ciudades que yo presido, que se llama Consejo de Ciudades y Regiones de Europa, pero soy honesto en reconocer que está básicamente compuesto por ciudades y también por la propia asociación de regiones de Eu r opa, que inicialmente tuvo una postura exclusivista y quería no tener poderes locales en el Comité, acudiendo a ese nominafismo excesivo que he anunciado. En fin, yo creo que vamos a hacer camino al andar y que de aquí al 96 vamos a estar en condiciones de construir la auténtica representación de ciudades y regiones en una Europa que es y que va a ser con toda seguridad una Europa regionalista, éste es un movimiento creciente en toda 011a, como en Italia de una forma muy clara en este momento, muy claramente porque ya está constitucionalmente admitido $n España, Alemania y Bélgica, en Bélgica de forma reciente y muy contundente, de forma tan contundente que los Consejos de MInistros europeos, que ustedes saben que se reúnen por (lada uno de los departamentos ministeriales, hay dos sillas#por cada país, y estas dos sillas son ocupadas una de forma permanente por Carlos Buesendorg en el caso de España y otra por el representante del Estado. Pues bien, ya los Estados alemanes, en aquellos Consejos de Ministros que tratan de competencias que son competencia exclusiva autonómica en la Constitución alemana, envían a un representante del Estado y a un representantes de los 16 ""lenders" alemanes, rotativame te. Pero es que Bélgica ha hecho más: aprovechando la circunstancia de que sus regiones son do3, básicamente, si excluimos el Distrito Federal de Bruselas, Flandes y Balonia, va a utilizar estas dos sillas en los Consejos de Ministros de todos los temas que sean constitucionalmente en Bélgica de competencia regional, que son muchos, porque han incluido incluso el comercio exterior y la política agraria, van a utlilizar esas dos sillas para sentar a un representante balón y a un representante flamenco. Y seguramente, el representante del Estado belga está detrás, como parte del equipo pero no en pr mera línea. Por tanto, va a haber una gran diversidad en la forma en que cada uno de los Estados se adapte a la existencia de una Europa que al mismo tiempo es fruto e hija d los 12 Estados y simultáneamente, Europa territorial, la Europ de las ciudades y las regiones o autonomías. �Creo que es bueno decir que Estados Unidos, que no nació con una ideología urbana potente, Jefferson es un representante de un constitucionalismo basado en el pequeño campesino, y es una democracia contractual que juego, sólo con la venida del federalismo de Hamilton se convierte en algo más, pero que queda siempre presente en la raíz del pensamiento político norteamericano, esta especie de gran democracia de pequeños propietarios que idealmente es, que no en la práctica, pero sí todavía en la ideal política. Pero miren, estos Estados Unidos que no reconocieron las ciudades como elementos constitutivos de su esencia, de su sustancia, como nación, como Estado, comol federación, como unión, están cambiando. Por primera vez, pon la elección de Clinton, Clinton anuncia la necesidad de un enfoque regional, dice él, de los problemas de las ciudades. Ojo con las traducciones, porque en cada lenguaje, la misma palabra quiere decir distintas cosas, ya sabemos que liberal en Europa quiere decir una cosa y en América otra, normalmente en Europa quiere decir derecha y en América quiere decir izquierda. Lo mismo podríamos decir de región. Enfoque regional quiere decir, en el caso norteamericano, un enfoque que nosotros llamaríamos metropolitano, es decir, la necesidad de considerar la ciudad como algo que supera al municipio muchas veces, comtl es el caso de Madrid y mucho más todavía el de Barcelona que, como ustedes saben, está compuesta como ciudad real por una ciudad de 97 km2, 600 tiene Madrid, y un área metropolitana de 30 municipios en los cuales viven tres millones de habitantes, como el Madrid, pero con una extensión de 470 km2. De tal manera que yo, a veces, me veo obligado a contestar a la pregunta de que cuantos habitantes tiene Barcelona con otra pregunta, porque por la nochelson 1.650.000, pero por el día son seguramente más de 2.000.004, y este hecho, que ocurre en Baltimore, y New York, y Washington y en Minneapolis y tantas otras ciudades de EE.UU., obliga a una cosa que el purismo político americano no había aceptado, que es el enfoque conjunto de las grandes ciudades como sistemas multimunicipales. No hay más que una pequeía experiencia, precisamente en Mineapolis - Saint Paul, donde,sí existe un fondo fiscal común de todos los municipios del área Otra hecer frente a los costes del centro de la ciudad, no hay ninguna otra experiencia de área metropolitana norteamericana. Existen, pero existen como regiones estadísticas, no como regiones de gobierno, ni siquiera en la mayoría de los casos como regiones de plan. �Clinton cambia ésto, cambia la situación existente, porque Clinton es hijo, en gran manera, del desencanto de las grandes ciudades norteamericanas que han visto degradar su nivel de vida de una forma escandalosa en los últimos doce años, como fruto de una aplicación dogmática de una política que no se ha dado cuenta que las ciudades son algo que; está entre la sociedad civil y el Estado, como decíamos antes. En los tonos grises, en el claroscuro de éso, que a veces; se presenta como un blanco y negro absoluto, están en la sociedad civil, y que no están en la realidad, puesto que en la realidad existen muchas gradaciones del Estado y muy cerca de la spciedad, unos ayuntamientos que son en realidad casi tanto su ciudad como Estado. Eso no lo han reconocido lo$ Estados Unidos, los gobiernos americanos no lo han previsto y ha dado lugar a un empobrecimiento enorme de las grandes ciudades norteamericanas en las cuales, los fondos federales destinados a subvencionar gastos locales, se han disminuido en la proporción de tres a uno, es decir, que si la proporción de ayuda federal dentro del presupuesto de las grande$ ciudades norteamericanas era, supongamos, del 12 % hace 15 años, y en este momento es del 4 %, estamos en estas cifras, del 4 %. El señor Alvarez del Manzanp y yo mismo estamos seguramente teniendo fondos de lo que nosotros llamaríamos federales del 30 % de nuestros presupuestos o alrededor, en las ciudades americanas están en el 4 %, puesto que éste ha sido el resultado de la política imperante de los últimos años. Y ésto ha llevado, entre otras cosas, a un cambio de política que ha hecho que Clinton tenga que enfocar las cuestiones urbanas de otra forma. 4 Nosotros por nuestra parte España tenemos una tradición de colaboración entre las grandes ciudades. En los inicios de la democracia, Narcís Serra y Enrique Tierno lideraron la demanda de solución de las finanzas locales delante del gobierno Suárez, como seguramente ustedes recordarán. Más tarde, y en torno a Barce.ona, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca, la propia Barcelona!y dos ciudades francesas, Toulouse y Montpellier, han formado una red de 6 ciudades que define un territorio de 15 ó 16 millones de habitantes que a nosotros nos parece el tamaño mínimo para ser alguien en Europa, por decirlo de alguna forma. Es muy difícil que las ciudades pequeñas subsistan por sí mismas o incito(' las ciudades grandes, si no se hacen con un hinterland, ea el cual la talla mínima sea suficiente para financiar egos grandes equipamientos y esos servicios sofisticados que sus poblaciones piden cada día, exigen cada día. �Tenemos una población urbana cada vez más exigente y una incapacidad, desde nuestros m nicipios aislados, de servir esa demanada que parece totalmente natural. Hemos llegado al caso de que algunas ciudades se han p.anteado compartir algunos de estos servicios de forma tan espectacular como ese proyecto, que luego no prosperó, pero estoy seguro que acabará siendo, de orquesta conjunta entre Budapest, aga i Viena. Qué maravilla de orquesta, por otra parte. P r No piensen ustedes que sea imposible que en un futuro veamos una orquesta Valencia - Barcelona o una orquesta Barcelona - Madrid. No es imposible pensar en éstoj, y éso que en la tradición, en la cultura local, se entiende queel nombre orquesta va generalmente unido al nombre de una ciudad, no al nombre de una nación. También hay, pero normalmente estamos acostumbrados a hablar de la Filarmònica de Berlín o de Viena o de Chicago. E Sin embargo, es muy posible que, como sucede con las empresas, el tamaño mínimo que tienen que tener esas ciudades para mantener a la orquesta sea ya superior al de incluso esas grandes ciudades que he mencionado, que tanto deban dividirse varias, contiguas, se entiende, para poder mantener esos servicios. E Ustedes verán en Europa y España, progresivamente, ejemplos de mayor colaboración entre las ciudades para mantener sus servicios y desarrollarlos. Madrid y Barcelona han desarrolado un diálogo positivo, ya desde Tierno Galyán, yo recordaré siempre el día en que don Enrique vino con ellpresidente del Real Madrid y del Atlético de Madrid a la Oficina Olímpica de Barcelona a decir: "estos dos señores están dispestos a que sus equipos lleven el logotipo de la candidatura '¡de la Barcelona Olímpica en sus camisetas". Yo creo que eseldía se rompió un tabú que había durado demasiado y hoy me apetece corresponder una vez más a aquel gesto que yo creo que fue un gesto en definitiva avanzado sobre su momento, pero que tiene su correlación en la positiva amistad que en este momento se ha fraguado entre las dos ciudades, sin pérdida de compeencia, como antes se ha dicho. por Yo creo que es evidente, engo yo a aquí a apelar a la generosidad madrileña, y vengo a apelar a élla no sólo por convicción, sino incluso por necesidad. Y trataría de convencer al auditorio de que ésto es bueno no sólo para toda España, y para Barcelona en particular, sino para todo su sistema de ciudades y también para Madrid. �¿Qué quiero decir con apelar a la generosidad madrileña? Quiero decir que hay que distinguir me parece, entre capitalidad y ciudad, hay que distinguir, como muy bien ha hecho anteriormente en rueda de prensa y en un almuerzo que posteriormente hemos tenido con los empresarios madrileños, el Alcalde de Madrid entre la ciudad de Madrid y Madrid capital. Madrid capital, como dice la Constitución, no tiene ni va a tener ningún rival. Barcelona no se va a plantear nunca la demanda de una reforma constitucional para ser capital de España, o co-capital. Ahora bien, el Madrid ciudad, que esdistinto del Madrid oficial, tiene derecho, entre sus pobladores, muchos que dependen, que viven, que están aquí por la existencia de unas determinadas instituciones. Y bien, la Constitución dice que Madrid debe de ser la capital, pero no dice que todas las instituciones del Estado, o paraestatales, o científicas o de investigación, y no digamos ya las privadas de carácter bancario, o de carácter industrial, deban de tener su sede en Mad r id, y de la misma manera que yo ofrezco Barcelona con generosidad respecto de nuestro hinterland, yo creo que Madrid debe de ofrecerla a toda España respecto al territorio español en su conjuito. Y qué hay que pensar respecto al proceso de deslocalización de algunas instituciones que aqu no añaden mucho a lo ya existente y que en cambio, en la dimen*ión de otras ciudades españolas, serían un incremento enormeme te significativo, quizá decisivo. Estoy pensando en el Instituto de Minas, que seguramente debería estar en Asturias, o en la Escuela Naval, que probablemente debería estar en La Coruña o eit Valencia. Y por supuesto que yo, como áiudad olímpica de Barcelona, yo diría en qué ciudad española debe residir el Comité Olímpico sino en la ciudad olímpica de Españ, que es Barcelona. Pero en fin, no voy a hac r de ninguno de estos temas en particular una guerra particular, porque no creo que ésta sea la mejor forma de conseguirlo. Sería, entre otras cosas, imprudente y, seguramente, poco efectivo. Pero sí que quiero que me en iendan. Los políticos españoles deben entender, y los que están en la capital en particular, que hay muchas maneras de equivoc rse, y una de ellas es tener toda la razón y decirla, pero deci la desde lejos. La gente no va a dar la razón a discursos que son intachables desde el punto de vista de la academia o del manual, y que sin embargo se �pronuncian desde la distancia, y va a rechazar estos discursos simplemente por la distancia. La gente quiere política cerca, y preferiría un discurso imperfecto próximo a uno perfecto y lejano. Por tanto, en primer lugar: Madrid ya ha hecho mucho en este sentido, el Estado español ha bajado del 80-85 % de su peso en el conjunto de la Administración pública a un 60 `k. Esto es una barbaridad, ésto es una auténtica revolución que pocas veces se agradece en lo que vale y sin embargo debe de seguir haciendo, pero ahora no tanto o no sólo en el terreno cuantitativo del gasto público, sino en el Iterreno de los gestos y de los símbolos, en ese terreno no Cuantificado, no regulado. Nadie obliga a ninguna institución a estar en determinada ciudad, ninguna ley lo dice. Yo creo, y lo digo con todo el respeto por todos, que las más altas magistraturas del Estadp han entendido ésto mejor incluso que los gobiernos y los partidas, me da la impresión. Me da la impresión de que los gobiernos han sido, y no me refiero a ninguno en concreto sino a todos en general, y van a seguir siendo, y en este sentido es algo de anticipación lo que yo digo, reacios a entender esa realidad. El gesto de acercarse hasta la periferia, el gesto de ir hastal final del país, este gesto que hace por ejemplo el Presidenteide Castilla-La Mancha, que decía una vez en Barcelona, por dónde han pasado los 17 presidentes autonómicos a contar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, a pasar su "examen de Autonomía", y contaba Bono, de una forma muy gráfica, que su Autonomía So era una Autonomía que pidiera legitimidad histórica, que no la tenía pero tampoco la solicitaba, que no basaba n el sentimiento histórico o de nacionalidad pre-existente la necesidad de la Autonomía, sino que su legitimidad de ejercicio, decía él. Y esa legitimidad de ejercició quedaba probada en anécdotas tan claras como, preguntándole en algún pueblo de La Mancha cuanto tiempo hacía que un político relevante pasaba por ahí, le contestaban que Romanones. Qué mejor prueba del acierto de ese "café para todos" como a veces ha sido llamado el Estado de las Autonomías. Sí señores, "café para todos", que quiere decir proximidad y posibilidad para todos los ciudadanos de España de estar cerca de unos políticos significativos, de unos políticos que llevan representación y qu tengan realmente competencia. De ahí que los municipios no eamos antiautonomistas, sino más que autonomistas. Nosotros vascos más allá, nosotros decimos que �hay que seguir acercando la política al pueblo, el pueblo se va a ir aburriendo de tener la política, lo cerca que la tiene, más que en Francia, supongamos, o que en Italia, pero menos que en Alemania o menos de lo posible y va a pedir un sistema de ciudades potente, un sistema de ciudades vivas, un sistema de ciudades que no tenga ya ese 1$ % del gasto público, que tenía ya antes de la revolución autonómica. En el año 80 estábamos al 80 u 85 % del Estado, el O % de las autonomías, que no existían, y el 15 % de los ayuntamientos, o 20 % a "tot estirar", como decimos en Catalunya. Muy bien, ahora estamos en Un 60 - 25 - 15. Por tanto, los ayuntamientos no se han beneficiado, en cuanto que poderes locales de esa redistribución del poder político cifrado cuantitativamente en dinero. No han hecho, y ésto es algo que yo creo que se está convirtiendo en la asignatura pendiente del sistema. La asignatura pendiente del sistema, en esta década, va a ser el llenar de contenido el porcentaje de recursos que los ayuntamientos deben canalizar,' seguir mejorando en autogobierno, en la asignatura del autogobierno. Yo digo sí a la ley de capijalidad en Madrid y sí a la carta municipal de Barcelona. Las dos están previstas, la Ley de Bases de Régimen Local y la Ley de Finanzas Locales. Y digo que España es un sistema urbano global y¡con fuertes polaridades -Sevilla, Bilbao, Valencia...-, si hablásemos de áreas metropilitanas en sentido estricto, quizá también Zaragoza y Málaga, que están en nuestro grupo G-7, que son demás de medio millón de habitantes. No soy partidario de que crezc a n más nuestras dos ciudades, creo que Barcelona y Madrid deben detener su crecimiento en beneficio del hinterland comunitario y del sistema español de ciudades. Soy partidario de que se prosiga el análisis que se empezó en 1971, del sistema de áreas metropolitanas de España y que luego se olvidó. Era nacional porque era más importante, porque era recomponer la diversidad plurinacional, pluricomunitaria de España, de acuerdo, pero se olvidó y ahora se debe proseguir. Soy partidario de que el Parlamento catalán se reúna de forma itinerante por las 4, 5 ó 6 capitales catalanas que se considere oportuno elegir. La Ley del Parlamento de Catalunya dice que la sede del Parlamento es Barcelona, pero añade textualmente "éso no quiere decir que todas las reuniones deban de ser en esa ciudad", sería bueno que esos Parlamentos autonómicos se movieran. Soy partidario de que el Senado, y si no todo el senado, sí la gran comisión que está en ciernes, la Comisión de Autonomías del Senado puede itinerar. Tengo l a secreta, pero pública y conocida �ilusión, de que se reúna en Barcelona algún día, con los 17 residentes autonómicos, hab ando en sus idiomeas. No nos discutiremos por un sistema automático de traducción más o menos, por tanto, vamos a tener efectivamente una Cámara de las autonomías con los presidentes autonómicos presentes, y pienso yo que esta gran comisión debería de poder ser también itinerante. Hay muchas maneras de acercarjla política a la gente, y ésta es una. Pienso que la resoluciones de lo que nosotros llamamos el G7, el pequeño y mini G-7, que es el grupo de grandes ciudades españolas que he mencionado, son a considerar. Nosotros vamos a ir los 7 a ver a los 7 presidentes autonómicos, vamos a ir a ver a Ardanza, y a Leguina, y a Lerma, y a Chaves, y a Pujol. Vamos a ir a verles y vamos a decirles reiterativamente, hasta que el mensaje cale profundamente, que esta década es la nuestra, y que la profundización de la autonomía no puede querer decir otra cosa, en esta década, que Ila traslación o transferencia de recursos y competencias a los Municipios. La petición del presidente de la Federación Española de Municipios, Paco Vázquez, so re el tema de la distribución del impuesto sobre la renta de las personas físicas, coincide en parte con la nuestra, la del G-7, si bien nosotros tuvimos la cautela, que mantenemos, de no hablar de ningún porcentaje, porque parece que aun estan o profundamente de acuerdo en el fondo de la cuestión, es decir, el fondo de la cuestión de que no debe de darse más a nadie sin saber lo que luego tiene que suceder, es decir, ninguno ðe los actos que ahora se hagan de redistribución pueden luego invocarse como precedente para no redistribuir a los ayuntamientos, primera cuestión, y segunda cuestión, no puede obligarse,orque sería políticamente perverso -en el sentido técnico de larpalabra, no en el sentido moralobligar a los municipios a que sintieran las transferencias del Estado a las autonomías como c ntrarias a sus intereses, porque éso sería fomentar una guerra entre municipios y autonomías, y les voy a decir en qué condici nes ésto no sucederá: Sólo no sucederá el día en que las Autonomías hayan constituido en el seno de sus presupuestos un fondo de cooperación local y no cualquier fondo de cooperación local. Aquel fondo de cooperación local que sea tan alto en porcentaje sobre el propio presupuesto autonómico como lo es el fondo de cooperación local en el presupuesto del Estado. Sólo ose día los municipios podrán decir "la administración autonómic no nos ha perjudicado", porque hasta ese día podrán pensa , equivocadamente, porque todos sabemos que en la historia hay tiempo y etapas, y una cosa tiene �que venir primero de la otra la segunda seguir, pero en fin, un municipio puede pensar: "j por qué el Estado a mí me envía menos, con el mismo porcenta e?" Envía menos porque tiene menos para enviar, porque ya lo ha enviado a las autonomías, y por tanto, su denominador, su base, se ha disminuído. Y éso es lo que nos dicen reiterativamente los secretarios de Estado y los ministros de Economía, desdj9 García Añoveros hasta Boyer y solchaga. i( Nos van a decir "nuestra base e transferencias se va reduciendo puesto que ya no somos el 85 % del gasto público neto, somos sólo el 60, y por tanto lo que a usted le queda para que yo le reparta en un porcentaje determinado es menor". Y bien, esta injusticia sólo se reparará el día en que todas las Comunidades Autónomas hayan establecido, en su propio presupuesto, un fondo de cooperación local que ellas reularán en función de los criterios de redistribución que autónomamente se den, pero que tenga la cuantía, exactamente la misma proporcional o relativa a la que tienen los fondos de cooperación local actuales en el Estado. Si no, podrían decir todos ls ayuntamientos: "hemos salido perdiendo". Hay, pues, el punto de coincidencia con la posición de Paco Vázquez cuando dice u no debería de darse el 15 % a las autonomías sin antes asegurarse de qUe el 7 y medio va para los ayuntamientos. Bien. Es una manera de expresar, en el fondo, lo mismo que queremos decir nosotros, pero no es la mejor manera, seguramente. Cada tiempo tiene su afán y cada objectivo tiene su momento. Viene nuestra hora en seguida, así que vamos a esperar, pero vamos a esperar dejando claroe es lo que esperamos, y dejando claro que lo que ahora se hac , repito, no se puede invocar en detrimento de lo que luego vam s a exigir. Es bueno saber que la auténtila negociación autonómica, la que lleve a ese famoso 50-25-25 % de reparto del gasto público neto, deberá de ser a tres bandas. Hemos vivido un periodo, en los años 80 y primeros 90, típicamen t e bilateralista, bilateral para Europa, bilateral de relación del Estado con las autonomías y en todo caso del Estado con los ftunicipios, y casi inexistente en torno a las autonomías y los municipios, por lo menos en algunas autonomías. En este sentido debo decir que tengo un buen recuerdo del ex-presidente de la autonl5mía Castilla-León, cuando lo era, porque me consta que hizo el e$fuerzo de plantear la posibilidad de un sistema de transferencias al municipio de Valladolid. �Desgraciadamente, no llegó a efecto esa redistribución, que habría sido revolucionaria y pos hubiera adelantado mucho camino a lo que ahora estamos pero en fin, no fue posible, porque por supuesto, las circjunstancias del momento seguramente no lo hicieron practicable. pretendiendo, II Es bueno, pues, que se sepa qie la auténtica negociación se da a tres y que de otro modo se va a a los ayuntamientos a ser una cosa que no son, a set antiautonómicos. Nosotros, por pequeños, por cercanos, sombs regionalistas europeos, y somos autonomistas en España, peto simplemente, vamos más allá. Nosotros vamos más allá en el sentido de tratar de evitar que a partir de aquí se cristalic, la situación, se modifique la situación política y algunas autonomías se puedan convertir en el último bastión de un cierto estatismo, curiosamente, paradójicamente. Podría suceder que, si ésto se parara aquí, algunas autonomías de este país se conviertieran en el último bastión de un cierto estatalismo. condenar No sé si ustedes leído un artículo de Raimon Obiols en el periódico situado en la desgracia de Europa. En este artículo, de una forma cartesiana, se explica que la desgracia de Europa ha consistido en una cosa: los Estados han querido ser nación, siempre, y las naciones han querido ser Estado. Hay Estados que han pretendido que la diversidad que existía bajo su estructura, de carácter cultural, de carácter nacionalitario, etcétera, han pretendido que esa diversidad no existía, o que no era bueno que existiera, y la han negado y la han suprimido. Y esta pretensión ha sido vana, porque la histotia les ha devuelto, como estamos viendo en el Este, y les eltá devolviendo con creces y con amargura, además, y con sangre muchas veces, esa negación. habrán Y a la inversa. Muchas peqúeñas nacionalidades o culturas o minorías o regiones han pretendido ser Estado, y esa es la otra cara de la moneda trágica en la que Europa está viviendo durante siglos. Es bueno que digamos, finalmeite, que nada en política -estamos en una Facultad de Derecho y de la Universidad española es la más potente, y este concepto debe de quedar claro- que nada en política obliga a que una nación tenga que coincidir con un Estado y un Estado con una sola nación. Y la lección de cosas de la España contemporánea es, precisamente, que esa identidad no existe. �Quiero hablarles un momento de elementos de carácter fáctico. Antes hacía unas apelacionesla generosidad. En una situación de crisis económica, el Esta o se convierte en algo más que la forma de la nación, o la ferma de varias nacionalidades y regiones, en este caso, en el Estado de las Autonomías. Se convierte también en un estabilizador económico. Ese enorme paquidermo que es el Estado ac úa de estabilizador por la vía de la imposición pública y del gasto público y por la vía también de la atracción enorme que la existencia del Estado tiene sobre la existencia de centrales de empresas multinacionales o bancarias, convierte, pues, ese conjunto de actividades en un estabilizador enorme del ciclo y es lóqgicoentonces que cuando. la reactivación llega y la expansión se dispar , ustedes vean a Barcelona ser la primera de las expansivas, 1 más expansiva de los ciudades, y sin embargo, cuando llega la recesión, la primera en suspensiones de pago. Eso es totalmente lógico, es cosustancial al sistema y yo creo que es bueno que el sistema lo sepa, que cuando menos se plantee sus costes. No digo ya su iniediata solución, porque no es un tema de solución inmediata, pero sí su existencia y la existencia de unos costes que deben de conocerse. Hay elementos positivos, por otra parte. Quiero rebajar un poco quizá el acento que he puesto anteriormente en el afán de existencia estatalista de a .punas autonomías. Hay elementos positivos en ese fenómeno, no hay tampoco que alarmarse, pero en todo caso se puede uno alarmar y creo que no tendría fundamento, en la existencia de un gasto publico importante por parte de las autonomías en gasto público internacional. No es del todo malo, simplemente tiene que haber un elemento, un condicionante, mejor dicho, un requisito. Tampoco es malo que tengan una televisión pública, no es malo. Ha sido competitivo dentro del Estado. La existencia de Tele Madrid, o TV3 o Tele Sur o la TV valenciana. Hay elementos positivos en éllo. ¿ Pero cual es el requisito ? El requisito es la confianza federal. Tiene que haber una especie de ley no escrita en virtud de la cual cada uno actúe dentro de unas normas de una cierta autocontención, sabiendo que su propia libertad pueda aparecer como ofensiva para la libertad de los demás, y digo pueda aparecer, no que lo sea, pero preocupándose incluso de las apariencias, siendo capaz, to creo, de transmitir siempre la seguridad a los demás de que o se está haciendo nada en contra de ellos, sino en afirmación propia y en beneficio del conjunto. �Si ésto hubiera existido desde el primer momento, la querella entre Catalunya y Extremadura no existiría hoy. No existiría por una razón que les voy a decir gen seguida: yo he estado en Badajoz y de cada diez personas me he encontrado una, quizá, o quizá más de una, que eran jubilados de transportes de Barcelona o del Metro de Barcelona. He estado en Cáceres o en Mérida y me ha sucedido lo mismo. He estado en Montilla el Día de Andalucía, hace años ya, y me he encontrado con una chica de 17 años, con acento andaluz, cerrado, dicj.endo "yo zoy catalana". Yo le dije "no, usted es de aquí, es de M ntilla", y me dijo que era de Sant Joan Despí. Ella era catalana, había nacido en Catalunya, y el truncarse de los ritmos migratorios ha hecho que estas personas vuelvan, muchas de ellas, más en el caso de los jubilados, menos en el caso de los jóvenes, per algunos ya hay. Yo les digo qu que la la España federal, p España p , lur p 1 deral, la España confiada en sí misma y en su dj.versidad ya existe en la base, no la tenemos que inventar, no hay nada que decretar, está decretada por los hechos. De manera que lo que sí hay que hacer es no alarmarse de todo éllo, lo queí que hay que hacer es dejar que la historia sega su camino y lbs hechos hagan su propio efecto, y hacerlo desde la confianza. Yo creo que un sistema fede?al sin buena fe compartida es, primero, imposible, y segundo, es carísimo. Es mucho más barato y mejor que el Estado suelte lastre en ámbitos simbólicos, más allá de la estricta negociación económica. Yo creo que la más alta magistratura del Estado, ya 15 he dicho antes, lo ha comprendido mejor que nadie. Me gustaría terminar leyéndoles a ustedes una parte de un artículo que primero tengo gue situar en contexto para que ustedes lo entiendan y no les ofenda su lenguaje. Es un artículo de hace cien años, y verán ustedes que esos cien años se notan en el lenguaje pero que tiene une gran actualidad en el contenido. Este artículo se llama la patia nueva, y fue escrito hace cien años por un escritor catalán que pretendía explicar -fíjense ustedes la dificultad, en el momento del catalanismo naciente- el papel que el catalanismo debíe de jugar en España, y por qué el catalanismo era el mejor españolismo que los catalanes podían desarrollar. Nada fácil. Escuchen bien, no se precipiten, porque hay algunos de los pasajes que pueden ser un poco alarmantes, pero en el fondo hay una enorme buena fe y un enorme acierto. "La patria nueva. Para que el catalanismo se convierta en franco y redentor españolismo, serí menester que la política general �española se orientara en el sentido del espíritu moderno que ha informado la vida actual, no sólo de Catalunya, sino también de algunas otras regiones progresivas. Mientras todas ellas continuen gobernadas por el viejo espíritu, por el espíritu de la España vieja y tradicional, mientras decir política española equivalga a decir absorción, Fraseología y administración contra el contribuyente, entregada por el favor a tantos altaneros mendigos, -por no decir cosa peor-, de levita, es imposible que ninguna región civilizada e esta España sea sincera y eficazmente españolista. Pero cabalmente, estas regio es, se objeta, son las que deben transformarla creando una poli ica y una administración nuevas y adecuadas a su espíritu y sus necesidades, siendo españolistas de una España moderna que ha de ser su obra y que habrán de amar como fruto de sus entrañas. Esto se ha dicho mucho, y parece imposible que no se haya hecho ya, tan natural y lógico sepresenta a la razón. Y como en no haberse hecho y el persist r a causa de éllo debiera vía regiones, parece abominable egoísmo o prejuicio criminal de su parte, hay que decir de una vel las causas de su inacción. Descartemos la solución providencial, la de un hombre que surge y lo arregla todo. Esta solnción cabe esperarla siempre, a condición de no contar nunca con ella. Descartemos también una revolución, porque ni hay fuerzas para hacerla ni mucho menos para resistirla. Una vez hecha, sería el salto a las tinieblas internacionales. Descartado el milagro y el salto mortal, queda la voluntad paciente de los hombres que, sin embargo, bien necesita de la ayuda de Dios y de muchas cosas imprevistas si ha de realizar en España esa maravilla, reedif carlo todo sin destruir nada para que no venga abajo la casa ent ra. Tales han de'sentirse los espallolistas de la nueva España. Han de sufrir desencantos sin desanimarse, tremendos retrocesos y volver a empezar con la misma constancia que si hubieran avanzado. Improperios, calumnias y amenazas de aquellos mismos a quienes quieren redimir y mosprarse valientes sin lucha, y por encima de todo éllo, han de resignarse a no ver fruto alguno de su obra y legarla a no discriminaciones por si pueden llegar a legalizarla, estando al mimo tiempo preparados para que día fuerzas eIteriores vengan a destruirla cualquier definitivamente en sus propias manos. Tales han de sentirse los �españolistas de la Nueva Españ a. Y han de buscarse entre s y encontrarse a través de las regiones, y una vez se hayan encontrado formando legión, han de llenarse de amor por aquello que les repele y lanzarse a confundirse con éllo por si lo ran crear la nueva unidad a través de tantas y tan duras pruebas. Comparado con ésto, una revplución es un juego de niños, una guerra de secesión, un cómodP atajo, una anexión extranjera, fácil expediente, y la aparición del hombre provindencial, probabilísimo milagro, porque es más fácil que salga un hombre que mil y más frecuente y menos azarosa una revolución, una guerra, una intervención extranjera que toda una gran heroica. Así pues, nada tendría de extraño que hubiera en la España viva más autonomistas, más separatistas y más extranjeristas que buenos españoles, porque ser bien español al uso parlamentario es fácil cosa, basta con cruzar e de brazos y dejar que España se hunda al son de los retruécanos, mientras que para ser buen español a secas se necesita ser héroe. Pues bien, el catalanismo, p ra ser españolismo, ha de ser ser heroico y su primera heroicida ha de ser la mayor: vencerse a sí mismo, vencer el impulso de apartamiento en que nació, vencer sus rencores y sus impaciencias y vencer un hermoso ensueño. La juventud catalana idolatra por encima de todo a su Catalunya, no ve tierra como esta tierra, su pueblo como pueblo escogido y la lengua que habla, bella como ninguna. Y ve en esta Catalunya una gran misión, para la cual necesita de toda su pureza, necesita concentrarse y vivir exclus4vamente su vida propia para ser modelo de pueblos en la vida internacional, de una humanidad futura, una humanidad de pequ ñas nacionalidades, puras, que se agrupen por afinidades sin mezclarse, formando una hermosa variedad adaptada a la varia naturaleza de las tierras, con un lazo íntimo de amor que sea la única unidad de todos los pueblos del mundo. Hay que vencer este ensueño, o destruirlo, porque los ensueños de la juventud siempre son fec ndos en realidades. Solamente hay que decir a este juventud que io quiera con su ensueño impedir o maldecir la obra que el momento reclama urgentemente. Que si sigue soñando con intensidad, su ideal vendrá por todos los caminos y que siempre, por unídivino misterio, el camino de la necesidad es el mejor camino dé libertad de todos los ideales. �Esto diremos a nuestros jóvenes. Tres o cuatro inocentes, cuatro locos, cuatro criminales de esa patria, nos contestarán incoherentemente: "pero hay de vosotros, porque nosotros somos los ministros, los consejeros, los generales, los jueces, los directores, los hábiles, loe oradores, los cimientos y los puntales de la vieja patria española". A lo cual contestaremos riendo: "pues nosotros somos 1 s que buscaremos patrias nuevas". PREGUNTAS -P. El atrevimiento que ha tenido al venir aquí, primero, y segundo, el régimen local. Barcelona ha conseguido muchas cosas. Felicitarles por haber conseguido éso, aunque sea a costa de los demás. Lo segundo es que en el año 1993, la financiación sigue. Ustedes continuan pidiendo dinero. La pregunta es cuando van a parar ustedes de pedir dinero no a Madrid, sino al resto de España. -En cuanto al régimen local, y que Barcelona haya ganado a costa de los demás... Barcelona ha ganado a costa de los demás y ha dado a los demás. Barcelona ha dado a Catalunya la posibilidad de que la gente del mundo sepa que existe, la sola aparición en las pantallas de cuatro idiomas en los tableros de anuncios de los estadios le ha dicho a 3.500 sillones de personas, que son las que vieron las ceremonias inaugural y de clausura, que existe alguna cosa que no es exactame4te lo español y que es un idioma y sobre el cual la gente se ha podido preguntar. Y el 99 % de esta gente no sabía ni que existía , s no es que no conociera o no le gustara, sino que no sabía su existencia. Esto es lo que le ha dado Barcelona ha Catalunya. Y a España le ha dado, y perdona la inmodestia, la mayor ocasión de penetración internacional que ha tenido nunca en su historia moderna, al menos en este siglo, la mayor. En ningún momento como hoy, el nombre de España se cotiza en el concierto internacional, sobre todo, y déjenmelo decir con inmodestia después de los Juegos Olímpicos y de la Expo, pero muy especialmente después de los Juegos Olímpicos. La Expo ha sido un fenómeno de una importancia crucial yo creo que internamente, en España, en primer lugar, porque los españoles han conocido España, ha habido muchos catalanes, muchos gallegos, muchos vascos que han conocido Sevilla y que han �conocido los pabellones autonómicos. Luego, una gran venida de ciudadanos del resto del mundo Pero por supuesto, el impacto en la prensa, en los medios mundiales, de España gracias a los Juegos, de sus Reyes, de sus instituciones, de su realidad plural y también de sus características nacionales ha sido única gracias a los Juegos. Creo que todo ésto no tiene palo, no se paga con dinero. En todo caso, en un coloquio reciente le preguntaban al presidente del grupo que dirigió las ceremon$as de inauguración y de clausura, que es un publicista, si se había hecho algún cálculo del valor que las marcas Barcelona, Ca t alunya y España tenían en el mundo gracias a los Juegos. Y dijo él que se había hecho un estudio económico, por publicitarios, y que este valor era equivalente al presupuesto del Estado español en un año. Y en cuanto a financiación, le he dicho a usted muy claramente lo que yo pensaba de élla y por t u nto no me voy a extender. Toda mi conferencia ha sido una contes :ación a su tercera pregunta y creo que bastante precisa. -Pregunta. ¿ Cual será el papel de Barcelona en el marco de los regímenes de Europa, teniendo presente que es usted el presidente de la asociación de municipio$ europeos y el señor Jordi Pujol de la Asamblea de Regiones europeas ? -Bueno, yo estoy en contra de las actitudes exclusivistas, en el sentido de excluir a las ciudades y a los municipios del Comité de Regiones y Poderes Locale$, que inicialmente manisfestó la Asociación de Regiones de Europa que preside el presidente de la Generalitat de Catalunya. Luego se ha producido una modificación en su posición y en este momento admiten la existencia de municipios, si bien están proponiendo para España, no sólo él, sino también el presidente de La Rioja, supongamos también, "la necesidad" de que las 17 autonomías estén en la delegación española, con lo cual nos encintramos con que, por simple resta, quedan cuatro puestos para todts los poderes locales. Esta no es una situación acept+ble y no es una situación aceptada por el presidente del Gobierno español, según a mí me consta. En todo caso hay que ir a una di4tribución más equilibrada que la que esta fórmula indicaría, y yo la voy a defender por convicción, no sólo por interés, sino por convicción profunda. �Europa es algo más que un conunto de Estados, Europa es mucho más que un conjunto de autora mías o de regiones. Siendo todo ésto, que yo lo defiendo,, yo soy regionalista europeo y autonomista, me parece muy bien que las regiones piensen en un horizonte lejano en una especie de Senado de regiones europeas, incluso alguien puede pensar que ésto sea una solución para algunos de los problemas de la plurinacionalidad de algunos Estados de Europa, y sin emb*rgo yo creo todavía más que Europa es su sistema de ciudades que lo es, concretamente, materialmente, físicamente ca4a día, y que si ésto no va, Europa no va. -Pregunta. ¿Cuáles son las competencias que adquirir las ciudades en los próximos competencias también las debe* adquirir los de 500.000 habitantes? Y ¿ ómo se acerca ciudadanos en un municipio? cree usted que deben años, y si esas municipios de menos la política a los -Sobre lo primero, decir qué yo creo que todo lo que llamamos servicios personales de bienestar social, prácticamente todos deben de prestarse a nivel municipal. Mire usted, en las ciudades norteamericanas se ha vivido dramáticamente en el centro de la ciudad porque en ellas, a diferencia de las españolas y de las europeas en general, el centro suele ser la parte más pobre, siendo el suburbio el lugar de residencia de las clases más aventajadas. El extremismo americano en mantener la frontera total entre municipios y no crear ninguna fórmula de solidaridad fiscal hace que el ciudadano de clase media-alta que utiliza la ciudad durante el día la puede echar al cesto de la basura por la noche o estrujarla hasta deja*la seca como si fuera una esponja sin agua, irse a su municipo y pagar en su municipio impuestos más bajos puesto que en su municipio suburbial no tiene ni escuelas, ni niños que necesiten matricularse gratuitamente, ni servicios sociales que atender, ni clubs de jubilados, etc. Por tanto, este hombre que trabaja dentro y vive fuera, no está contribuyendo, a pesar de su nivel de renta, a que la ciudad como tal, la ciudad real, se financie. Yo creo que todas esas competencias deben de cederse a nivel local con una condición: quesiat solidaridad metropolitana, si no, no. Es decir, si los municipios ricos del entorno o como en el caso euopeo los barrios ricos del centro no pagan su cuota aparte de los municipios pobxtes del centro o del suburbio, ni serviscios sociales, ni bienestar social en general, no hay ciudades, simplemente la ciuda1 no existe. �La ciudad nace porque estar justos es más productivo, más barato y mejor moralmente que estar separados, y sin embargo, si se crean barreras entre elementos de la misma ciudad, si se fragmenta la ciudad, esta ecuación cae por los suelos, no tiene porqué existir. Por tanto, competencias, todas las posibles. El principio de subsidiariedad que está en elratado de Maastrich dice que todas aquellas que puedan darse a nivel local sin pérdida de eficacia. Es decir, aquí hay un elemento de creación de filosofía impresionante. La carga de la prueba de la eficacia de los servicios al nivel en que deban ejecutarse recae en los niveles altos, no en los bajos. No son los ayuntamientos los que deban convencer a nadie de que son más eficaces, la gente ya lo sabe, la gente lo percibe, lo tiene cerca, por tanto ya es más suyo. Sherley Williams, que era una ministra británica de trabajo, que fué laborista y luego fué socialdemócrata o liberal calculó que por cada gasto de una libra en creación de empleo en un municipio debían de gastarse tres por parte del gobierno central para conseguir el mismo resultado. Y ésto la gente lo percibe, lo ve es muy encillo de comprender o cual no quiere decir que no haya economías de escala y que no hayan cosas que se puedan hacer más baratas más arriba que sí las hay. Pero tienen que ser las autonomías que les demuestren a los municipios y a la población de los municipios en definit4va que están para algo porque son más eficaces. Y también por el sentido de la equidad. Los municipios cubren terrenos a pesar de todo limitados y por tanto, muchas veces no permiten la redistribución que sólo el Estado puede hacer. Por ejemplo, Catalunya y Extramadura o Madrid y Zamora. Y esas redistribuciones se deben hac r y sólo se pueden hacer desde un nivel más alto. Salvado ésto, odas las competencias para abajo. ¿Cómo se puede acercar el poder al ciudadano y a través de la descentralización, en distritos? Los distritos deben de ir ganando peso. Sin embargo, esas ciudades que han pasado sus quince años manteniéndose en e$e famoso 15 % y amarrando ahí, con un enorme voluntarismo y aproiechando oportunidades, sus Juegos Olímpicos, su año jacobeo, su Capital cultural, su Expo, o lo que fuere, estas ciudades tienen dificultades para redistribuir a los distritos tanto como la gente querría. En los municipios pequeños, yo creo que no ea preciso esa redistribución vía distritos. �Yo no soy partidario de la fzsión de municipios éso, que quede claro. Yo creo que los municipios deben mantenerse, por pequeños que sean, y todas estas leyes que se pretenden cada 5 años o cada 15 para juntar municipios y que sean más grandes y que puedan pagarse un secretario, se pueden conseguir estos efectos exactamente igual con tres municipios que se pongan de acuerdo para pagar a un solo secretario. Y en cambio, el valor de lo pequeño, el valor de la iden idad próxima es importantísimo en política, hoy más que nunca. Por tanto no debería de suprimirse ningún municipio. Pregunta. La redistribución ec nómina en el Estado español. Política centralista - periférica. -Sobre el primer punto, el nuevo rol de las grandes ciudades es evidente que tiene que ven r compensado. Me parece que he entendido su inquietud. Las ciudades medianas y pequeñas no deben desaparecer del mapa, simplemente hay que entender y ya es mucho, porque pasar por las ciudades grandes quiere decir acercarse a las pequeñas cuando uno viene e los estados y de las autonomías. Que no teman tampoco. Europa es un sistema de ciu ades, y España es un subsistema europeo, y cada autonomía e todavía como una parte de este subsistema. Pero hay que conçebirlo siempre como un sistema, y ésto está en la mejor tradición de la economía urbana, y tienen un rol, cada uno de los elementos de ese sistema, según su tamaño, que hay que preservar Las ecuaciones de redistribución deben seguirse haciendo desde arriba, que las ciudades no se las pueden hacer ellas. La gran ciudad puede hacer mejor la redistribución intrametropoliana entre pobres y ricos, puede y debe. Yo creo que es absurdo que el ciudadano de un municipio proletario de Barcelona o de Madrid reciba toda su ayuda, financiada con cargo al impuesto sobre la renta a los ciudadanos que viven en el centro de Madrid o de Barcelona a través del Estado federal. Creo que este viaje es innecesario que buena parte del viaje debe hacerse nternamente, y que además de eso, crea ciudad, para entendernos, !y crea humanidad. De modo que, desde este punta de vista, las cosas funcionan. Desde el punto de vista de relación entre ciudades grandes y pequeñas, es cierto que el mecanismo que he descrito necesita compensaciones, por supuesto que necesita, a nivel del Estado y de las autonomías. Las autonomías tienen mucho que decir en este sentido y en buena parte se pueden acabar confundiendo con un �sistema de contrapesos de la ran ciudad, que tiene de malo el hecho de ser estrictamente el término "contra"", que yo creo que tiene alguna connotación negatj.va, y tiene de bueno el hecho de que la democracia está hecha dé contrapoderes, y en este sentido creo que no sería negativo. En cuanto al equilibrio entre centro y periferia, yo soy un propagandista, un propulsor, n animador de la España hecha desde la periferia hacia el centrol Yo creo que España se ha hwcho demasiado del centro hacia fuera, y no en beneficio de los madrileños necesariamente, de manera que yo les propongo a ustedes que estén de acuerdó conmigo y con las Canarias que España tiene que pasar ahora por un periodo de creatividad periférica. Yo recuerdo que dije ésto en Tenerife, cuando fuí por la llama olímpica, y pergunté cual es la ciudad más lejana de Barcelona por la que pasa la antorcha olímpica, me dijeron que Tenerife, y allí fuí. Y éso dije, y se entusiasmaron, ésta es la España que queremos. Sepan ustedes, que viven en Madrid, que este es el sentimiento de toda la periferia. -Pregunta: Es correcta la estr ctura de coordinación de Barcelona y su área metropolitana? -Primero, hay que dejar bien claro lo que es Barcelona respecto de Madrid en cuanto a área metropolitana. Barcelona es como un conjunto de barrios, como el barrio de Salamana, más los Austria más cinco barrios más, y el área metropolitana es desde el barrio de la Lipa hasta Luche, di amos que son los barrios que yo conocía cuando hacía política Clandestina. Por tanto, Barcelona es en el fondo el centro de una ciudad. Barcelona municipio es el centro de una ciudad mayor, incluso es más ciudad el área metropolitana chica de Barcelona la de tres millones de habitantes que el propio municipio de Madrid, porque tiene 470 km2. Por tanto, es más densa siendo plurimunicipal, es más ciudad, es más densa esa mancha urbana del área metropolitana de Barcelona que el propio municipio de Madrid, porque tiene 600 km2. Por tanto, a la hora de enjuiciar hay que tener en cuenta ésto. En segundo lugar, hay que decir que en la década que ha transcurrido han sucedido cos s muy importantes y muy graves en el terreno metropolitano. a ignorancia americana de los �problemas de las grandes ciudades era ya histórica y ahora ya sólo se ha convertido en enlémica, y yo creo que una de las causas del cambio de tendencia enorme que se ha producido en este país. Pero es que además Miss Thatch r suprimió el gran Londres y ahora Londres no existe. Simplemente no existe. Londres es un nombre geográfico pero no hay ninguna autoridad que responda a ese nombre, no hay ningún alcalde de Londres. Hay un alcalde de la city de Londres que es como del barrio de Salamanca o de la ciudad vieja de Barcelona, menor que el Ensanche de Barcelona. Ahora se han encontrado que quieren ser sede del Eurofed y que no sabían a quien encargarle la promoción de éso y han enviado al Lord Mayor of the city of London, que sería como el presidente del Distrito. Londres no va a tener el Eurofed. Un eminente profesor de Ciencia Política de London School ha defendido afanosamente y con mucha fuerza la necesidad de una personalización de Londres en un ayuntamiento y en un alcalde, porque la gente está acostumbrada a personalizar. En estos diez años, mientra s en América ocurrió lo que ya he dicho, en Inglaterra que como saben, es muy pariente próxima de América en este sentido, el la política, y bajo el mismo imperativo ideológico se ha desecho el gran Londres, no se ha sustituido por nada, han quedado 30 ó 40 distritos, existen asociaciones de estos distrito$ pero no existe una propia ciudad, y por otra parte, se ha suprimido el impuesto tradicional, la contribución urbana, y se ha sustituido por un impuesto de capitación, que la gente pa a no por lo que tiene como valor inmobiliario, sino por ser una persona, lo cual produjo inmediatamente la caída de Mi s Thatcher, es decir, ha sido la revolución urbana la que ha tirado al suelo a Bush y a Miss Tahtcher, yo creo. En España, curiosamente estas olas llegaron ya con menos fuerza pero llegaron, y en Cataluny*, una ley de poco después de la disolución del gran Londres, yna ley del Parlamento catalán, que hace leyes, y precisamente leyes en esta materia, suprimió el área metropolitana de Barcelona, un poco en los mismos términos que en Londres, y la sustituyó, también como en Londres, por varias entidades funcionales: una territorival de transporte y otra de medio ambiente, agua, depuración, etc. Más luego una tercera, que fue voluntaria, lue fue los municipios mancomunarse para coger el resto de lo que había, 'excepro el urbanismo, que fue absorvido por la autonomía y que fue una de las competencias que se me han preguntado a mí antes, que no tiene ningún sentido �que las autonomías aprueben los planes parciales de Madrid o de Barcelona o de ciudades de este orden o de área metropolitana. De modo que nosotros estamos ahora delante del reto en España de atrevernos a decidir esa realidad metropolitana, que yo creo que la inexistencia de esa regulación y de ese foco sobre problemas de este tipo de ciudades es la que más ha hecho para distanciar a la gente de la política, en perjuicio de todos, más del gobierno seguramente, porque gobierno es el representante de la clase política en general, pero la clase política en general. Es decir, la gente siente qie en su vida cotidiana en la gran ciudad tiene poco que ver con la discusión política, y ésto es lo peor que puede suceder, de mode que habrá que ir por ahí. Hay que ir, yo creo, al reconocimiento de cinco grandes áreas metropolitanas de España, que son Madrid, Barcelona y Valencia, que ya las tienen, de alguna forma, Valencia tiene el Consell Metropolità de Vilorta, con 50 municipios, es un continuo urbano, caótico, mal organizado, dode se mezclan las coles con la industria y los trenes con les detrituss, en fin. No hay una autoridad que lo regule, y tiene que hacerlo, no es suficientemente fuerte el Consell, pero Sevilla viene detrás, y Bilbao me parece a mí que también, el Bilbao que apunta al año 2.000 es un Bilbao potente, afortunadamente para todos, que tiene proyectos de futuro y que va a reunir a más de medio millón de habitantes en su entorno, cerca de un millón. Aquí yo creo que va a tener que mojarse el próximo gobierno español, y si bien la Ley de Bases de Régimen Local dice que la creación y supresión de áreas metropolitanas es competencia de las Comunidades Autónomas, qué duda cabe que el gobierno tiene muchas palancas de presión para que este hecho se recoflozca y en todo caso, en último término, tiene la enorme presión que significa el poder subvencionar, como ya está ha4iendo en el yrea Metropolitana de Barcelona y en parte en la de Madrid, a las áreas metropolitanas que las comunidades hayan tenido a bien crear. el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4225 Title A name given to the resource Régimen Local en las grandes ciudades / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Distingir entre capitalitat i ciutat. I|lusió per fer itinerants les reunions del Parlament de Catalunya i la Comissió d'Autonomies del Senat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Dret de la Universitat Complutense, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Urbanisme Unió Europea Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e PDF Text Text "b_ FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA DOSSIER Municipal Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas, també totes les del món. Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al principi, ara fa una pila d'anys. Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho, encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció més gran, que efectivament després va venir. En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any 81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut. Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat damunt les nostres espatlles. També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993 d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil, ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien pensar en una sortida. Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn. Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li front. Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra PAGINA 1 �DOSSIER Municipal la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se per fer efectives les realitzacions previstes. Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van treure i ens donin les fórmules de finançament adients. La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però, en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos. Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot (cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors, però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està passant un moment tranquil, que diguem... I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al seu abast, als seus problemes de cada dia. És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es- PAGINA 2 FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a prop de casa. I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també de l'administració local, que no és el que la gent vol. Estic segur que estem en un moment històric. El moment de l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar lisme. Un municipalisme que no perdi de una fase vista l'avenç de les regions i que recordi d'expansió constantment que els poders locals són la del fet forma més legítima i més directa d'autogonacional en vern dels ciutadans. perjudici de Hem d'anar cap a una situació en la les ciutats i qual Europa existeixi, els estats perdin pes pobles. i les regions i municipis en guanyin. No hem d'acceptar una fase d'expansió del fet regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del poder regional. Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè de Regions està format per regions i poders locals. En aquest punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis. En aquests moments, estic treballant per donar un pas més: que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys, �18 DE JUNY DE 1993 podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats Unides. Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu: «aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges, sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no ho són. És absolutament fonamental que comencem a introduir la dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada, encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat, més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o la seguretat excessiva que de vegades tenim. Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat ens diu «no podem donar més» i s'entén. Podem No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la arribar al Generalitat i les autonomies el O per cent. que fa un parell d'anys D'això fa 12 anys només. En 12 anys, aquest país ha fet possible que una quarta no semblava part del poder de l'Estat baixés cap al mig. possible, el Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25. nya, però abans va haver de perdre una guerra i li van imposar. La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre. Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no DOSSIER Municipal volem posar problemes a altres processos que ens beneficien com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no hem de perdre una cosa de vista. El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents». Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies, des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al contrari. Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament, van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix en invencible. Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials. Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya un país més gran i més ric i no mil enemics. Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré; les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29 d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la Generalitat. Diu el text: «Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni- PAGINA 3 �Municipal tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya, amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la voluntat de les corporacions municipals El clima que quedi impressa en l'articulat de les noves ha de tenir lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31, blea donà per dos l'acte». que cap Amics meus, això aquí no passa. Ja ho representant deia en Joaquim ahir. Això és el que no del catalanisme està passant i no pot ser que no passi. I no va trair. ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements. El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del PAGINA 4 nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia. Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local. És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment que comença la discussió del Pla Territorial. Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord. Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment, sinó amb una legislació que ja existeix. A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4226 Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf 9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA Tifr'D2tiz ^ Ve-04iuz cfwÁpkloktz-/t/liAJur Qi1S urii-AAA"- f raiLAA:ir ruAdA-e ^ ^ 1. ^ r ,¡^ ^ ^ 4Y r'i ^W ^ ^ -- G-g`a,t- c2 N exa4 e_Q OUI`Lt- Gl4-1‘ h ( t..€ ti,■ Lt.0 psAlUm'Am ^^C, t^ nom¢ ^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4 f I ^^ í)CA uVA-C, n (ikL ~ 1-1 A A9,tcL4.-J,^ /(-N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4227 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira INFORMAT Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Produir per vendre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Comerç Model social Informat (Barcelona, Catalunya) Salons professionals Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3 PDF Text Text Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella " Pere Serra Vivendes del Governador Aportacions de capital a totes les empreses mixtes Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado No valen models El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que tiene encima e indemnizar a sus usuarios. Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües �Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (AB). Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella". (21/3/93). Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara reflexió al voltant d'un dels ho ha fet centrant principals instruments peir a la recuperació dels barris del Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també com en altres ocasions, comptant amb la participació de representants externs, ja sigui provinents de sectors implicats directament en el procés de rehabilitació, ja siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats interessades a conèixer él que s'està fent. En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3 tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la participació de tots elm implicats és imprescindible per tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim 1 �trobant, contribuçions desiguals.; per part d'algunes instàncies, difícilment justificables per l'abast del projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres empreses i institucions, és el que regeix. De altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs. El ' fet de comptar aquests dies amb la presència de representants significath d'altres ciutats parla per si mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les seves iniciatives. La validesa i l e encert dél treball fet fins ara es demostra tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de fer especialment adequada PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha generat un volum d'inversions i millores certament espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius �ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes fins al final. En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000 milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000 milions en cinc anys si omptem les inversions municipals, i que encara creix més si fegim les grans infrastructures que han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els nous col.lectors. Dels 300.000 expropiar, quals ja ja han col.laboració l'Habitatge, metres quadrats de sostre que se n'han adquirit uns 200.000, estat amb s'han eiderrocats. 1'IN4ASOL i el es 150.000 dels Paral.lelament, Patronat aixecat prop de 500 pisos, i en Municipal de se {n'estan aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una activitat que ja compren 2.400 famílies. Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels, �el Frontó Colom i tot significatius com aques n seguit d'equipaments cívics tan del Pati Llimona.; O reflectit en operacions clarament en Marxa a hores d'ara, la Misericòrdia conjunt de (davan l'illa de de la Casa Sant Ramon de la i de com el Parc de$ Caritat), Sant el Oleguer, l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó. Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics í privats, sembla prou clara quina és la determinació que decididament ha emprès l Ciutat Vella. La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al contrari, inherent les seves Ictuacions presenten, al funcionamenk de PROCIVESA, com elevades element dosis de sensibilitat social. De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i 4 �hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants com la rehabilitació d' i abitatges. Tant si es tracta d'un enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la resposta i la manera de fer més encertada per tots. No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91. L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi. L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té clara la necessitat de reclamar una major participació de tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal 5 �demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots, i que en alguns vessants requereix passar el relleu. La tots Ciutat Vella, els que hi tota Barcelona, esta agraeix la dedicació de en no treballant, però fa bé conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els perills de reversió. o ens podem permetre donar passos enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem. Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas, però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella al lloc que sempre ha me Cescut. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4228 Title A name given to the resource Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Acció política Ciutat Vella Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069 PDF Text Text OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL EUROPEA" Feria de Barcelona, 22/04/93. Las Administraciones Públicas, y en especial los Ayuntamientos, por su proximidad a la vida cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una dinámica de innovación y a juste permanente, para proporcionar más y mejores servicios con criterios de eficiencia económica, die suerte que sea posible contener el coste de los servicios, e incluso aspirar a reducirlo. Con independencia racionalización de otras administrativa, medidas un de requisito fundamental para alcanzlar esos objetivos de eficacia y eficiencia es la decidida incorporación de una estrategia innovador y moderna en el ámbito de la Contabilidad Pública. La pertenencia al espacio cultural y económico europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la empresa Comisión básicos privada, la Contabilidad General Europea se orienté según establecidos e los aquella de la principios Directiva, aplicando la partida doble según el método clásico 2 �del sector privado. Este tipo de iniciativas s difundían en los países comunitarios, como Francia, , y repercutían en países -con proximidad cultural- como España, que no se incorporaría a la CEE hast 1986. Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del Estado sufría una profunds modificación con la Ley 1977, General Presupuestaria de S de enero de sentaba las bases de la que Contabilidad moderna Pública: - se introducen eficiencia los y eficacia, áriterios de economía, superando el enfoque unidireccional del control de legalidad. - se aplica la técnica d partida doble. - se abre la posibilidad de informatización de la Contabilidad, para fac litar los información necesarios en flujos de toma de decisiones. La extensión de esas innovaciones a la Administración Local, con el consiguiente proceso de modernización y normalización de la Contabilidad Pública, sólo se produciría a través del desarrollo normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas �Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31 de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la contabilidad del ejercicio de 1992. Nos encontramos, pues, en un momento singular en que la contabilidad de configura los entes locales se como un au téntico "sistema de información", flexible y a bierto, en el que, junto a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se da un amplio margen de au tonomía y capacidad de autoregulación de las Entid ades Locales. Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva perspectiva, se orientan hacia un conjunto de objetivos integrados: - disponibilidad de un s istema de información y comunicación comprensivo y abierto a los hechos económicos y financieros de la Corporación. - integración de la to talidad del ciclo de gestión: planificación, eje cución y control. - creación de poderosos instrumentos al servicio de los centros de responsaiilidad, de los órganos directivos, del control de gestión y de la intervención de fondos. 4 �- articulación flexible de los diferentes subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la contabilidad general y el control presupuestario. Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio que se ha considerado oportuno impulsar la puesta en común de las experier cias de los distintos Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6 (Barcelona, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse, Valencia y Zaragoza). Sin duda, existirán y existen disparidades de enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura de los sistemas de g stión que se están desarrollando en estas administraciones. Pero esto no impide que los si temas de información resultantes, en una cultura europea de proximidad, cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten analogías que, en forma "parametrizada", pueden constituir modelos de orientación para los ayuntamientos. Esperamos, que esta jornada de reflexión, contribuya a potenciar l‘ implantación de esos nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión descentralizada de la información y de la autoridad �sobre los recursos, y en el control de legalidad. Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión municipal de dimensión eurdpea". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4229 Title A name given to the resource Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1324/19930427d_00553.pdf 35c9bc3a8be0ec2ed4eadb2cf8702386 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Departament de Prem 27 d'Abril de 1993 INTERVENCIO DE L'ALCALDE A LA JORNADA TECNICA SOBRE EL PLA ESTRATEGIC Demano a la ciutat un esperit d'equip per presentar-nos al món amb complicitat La ciutat té ara una nova dimensió L'Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha dit avui en l'acte d'obertura de la Jornada Tècnica del Pla Estratègic que "Barcelona fa uns anys va plantejar-se posar-se al dia, va fer una opció forta, i ara gaudeix d'una nova dimensió". "De la mateixa manera que hi ha novel.les amb arguments atractius i d'altres amb arguments aburrits, hi ha ciutats sense arguments i ciutats amb arguments interessants - ha dit l'alcalde - Tots plegats hem sapigut tornar a fer Barcelona interessant, amb els esdeniments que hi han hagut i els que han de venir". El món avui té una opinió de nosaltres millor inclús que la que tenim nosaltres mateixos. Per això demano a la ciutat un esperit d'equip per presentar-se al món amb una certa complicitat". L'Alcalde ha fet referència als nous i més bons serveis que ara pot oferir Barcelona, com la capacitat d'accés, l'aeroport, les telecomunicacions, les places hoteleres i l'oferta cultural. També s'ha referit a la Fira de Barcelona "que ja està encarrilada" í als nous espais per a la celbració de convencions i congressos. "Aquesta ciutat - ha dit l'Alcalde - no pot passar amb un sol Palau de congressos. Per la demanda que té necessita una xarxa per a Congresos amb diferents possibilitats : el Palau Firal de les Arenes, el Palau de convencions de la part alta de la Diagonal... i això no vol dir que tanquem la porta a un Palau de Congressos més gran." "Barcelona, ha acabat dient l'Alcalde, fa uns anys no havia crescut més no per falta de demanda, sinó perquè no haviem dimensionat la ciutat. Ara la ciutat ha assolit aquesta nova dimensió i hem de vendre el producte Barcelona al món." Plaça Sant Jaume, s/n. 08002 Barcelona Tels. (93) 402 73 80/88 Tèlex 54519 Laye E Fax 402 73 iR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4230 Title A name given to the resource VI Jornada Tècnica Internacional del Pla Estratègic de Barcelona 2000 / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Competitivitat Barcelona Acció política Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1325/19930504d_00554.pdf 64e2d59d8fc51ebb0fa7b38dc79c50f9 PDF Text Text PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE AMB MOTIU DE LA PRESENTACIO DE LA MEMORIA DE LA CAMPANYA "BARCELONA POSA'T GUAPA" Tot això va començar un dia qué un Tinent d'Alcalde que tenia com a missió una tasca tan aburrida com la reforma administrativa de l'Ajuntament, va veure qué tenia també com a camps de competéncïes les Ordenances noifiscals. No fiscals volia dir les potser menys importants, i remirant aquelles ordenances, aquell Tinent d'Alcalde va trobar que hi havia una que deia que estarien exemptes de l'impost d'edificacions o de constriccions aquells propietaris que netejessin la façana del seu edifici durant la Festa Major. Aquesta era l'ordenança vigent encara l'any 1979, tot com si fòssim un poble d'Andalusia del segle passat. Regirant aquesta ordenança va ser com, primer a través d'una campanya de neteja, que si no recordo malament va protagonitzar l'enyorada Mary Santpere -amb una escombra escombrava les Rambles, alguns de vosaltres to recordareu-, en Ferrer Viana hi va començar. Després, vam canviar l'ordenança de forma que es va dir als ciutadans i es va anunciar en els diaris, que podien fer façanes sense pagar cap mena deimpost. La sorpresa del pobre ciutadà que va intentar-ho va ser que immediatament li va caure al damunt una inspecció i un impost que no havia estat percebut per aquell encara inexpert Tinent d'Alcalde. Així li va caure a l damunt en forma, sinó de sanció, sí en tot cas d'avis per part de l'administració, que estava faltant a una de les seves obligacions; tenia que pagar, no l'impost de construccions, però si l'impost de tanques i valles. Aquell home va escriure al Tinent d'Alcalde i li va dir "aixó que vosté diu al diari no és veritat perqué jo he de pagar". I tenia tota la raó. I aleshores va ser quan es va ¡començar a aprofundir, i és així com les coses es fan. Quan realment es desenpellega tot el mecanisme que fa que les coseses paralitzin per convertir-lo en mecanismes que facin que les coses siguin possibles. �Aquí va comparèixer aleshores ten personatge absolutament crucial, en Josep Maria Serra i Martí. Recordo, perquè ara és el moment de recordar-ho i de dir-ho, que s'havia oposat fermament a aquella campanya de neteja, perquè li va semblar que no era prou adient amb l'organigrama que existia. Era un home de geni, no era només un home de passió i de sensibilitat; també era un home de geni, i sense aquell geni no hagués fel tot el que va fer. De fet, la campanya haurà estat una de les millors expresions de participació ciutadana en allò;que la cultura urbana té com a més genuí, que és el paisatge urbà. La campanya ha significat una mobilització formidable d'energies ciutadanes, traduïda en la recuperació del paisatge urbà,í i que ha produït l'admiració dels visitants de la ciutat. Ellsihan descobert el que nosaltres hem redescobert. S"ha creat un ambient i s'ha arrelat una cultura de la conservació. Després dels Jocs olímpics continuen les realitzacions, Barcelona segueix posant-se guapa. La campanya no acaba, cont.nuarà sota altres fórmules. La il.lusió per la ciutat que, la campanya tant ha ajudat a desvetllar ara ja té un impuls propi i va endavant. Aquella il.lusió que va esmerçar-hi Serra i Martí quan deia, i el cito textualment perquè són unes paraules encantadores, diu, "he hagut d'inventar paraules noves i recórrer en ocasiona al bagul dels records més íntima i personals per posar-me a l'alçada de la il.lusió amb què ens han ofertIcada patrocini." Vull, amb el record d'aquesteÓ paraules, agrair la col.laboració de tots: professionals, mitjans de comunicació, patrocinadors, regidora, empreses, funcionaris -molt particularment els nostres funcionaria, tantes vegades oblidats-, per la feina que han fet. Si vostès veiessin l'espectacle que molts estan veient, que jo veig des d'aquí i del que vostès formen part, entendrien perquè aquesta ciutat, enmig d'una circumstància econòmica difícil, continua essent optimista. La millor força que hi ha, la"més important, la imbatible, és la complicitat. Quan en una ciutat hi ha complicitat, totes les coses són possibles, i Barcelona ho ha demostrat i ho seguirà demostrant. Moltes gràcies, moltOes felici ats a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4231 Title A name given to the resource Presentació de la memòria de la campanya "Barcelona posa't guapa" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Urbanisme Barcelona Acció política Model social Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf 476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453 PDF Text Text LADIES AND GENTLEMEN, WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE, ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST". BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES. THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY 3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH A GLOBAL ADVERTISEMENT. 1 THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS TOOK PLACE IN 1979). �THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT BARCELONA'S FUTURE. WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES, COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM 1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS. HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY, THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS). THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION. NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS (SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND �WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS, OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW. THE PERIOD WHICH OF RECESSION THROUGgOUT HAS WITH THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED OF END EUROPE. SPAIN, COUNTRY A EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS) A A STEADY ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES. BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS, SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY. IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD. CITY'S MOST BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE SIGNIFICANT 00NOMIC, SOCIAL AND ACADEMIC INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN, TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN. THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS PROVED TO BE ONE OF THE MOS EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN �COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED. OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS LARGEST CITY. SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK. THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY HERE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4232 Title A name given to the resource Intervenció al sopar organitzat per el The Economist Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf 04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397 Barri Besòs 11:00 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1 institut hauria de seguir aquest esquema: 0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants, 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de Batxillerat Barri. Besòs. Referència al barri del Besòs. Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona (T-L Mátitim- Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. Barcelona del 2000 sou vosaltres J Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde --- I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 1 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht, -Ha començat la negociació amb els altres upaisos que volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can! via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans) - ona gent M té por i s'aferra a allò mésimmedlJ això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno- fòbia o de nacionalisme exacerbat 3 ,(< )L9 �També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill -Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units. Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen dretts civils. Clinton ha despertat una ran eientre els s seus ciutadans i, en especial, entre els més Arreu, altrament, ls anys 10 "van basats en poder financer, en la cultura d "pelotazo",) , ) perquè el es va produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la forma– -- ció i de l'estalvi. . El canvi de ntre a nivel l internacional passava tot això na a Barcelo') hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or- ganització deis Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. �Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-gos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula deis voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaria relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt be. Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila __ �z--------Olímpica 1-9) (I iapositia 10)Avui, amb l'exc -s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon- seguint obrir(Barcelona al ma, \,-------(diapositiva 11 connectar tots els racons de la ciutat 1 millorar el trànsit 1 amb les(ronde (diaposi 12-14- b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat, tenir més places7-1árcs,) jardins 1 espais públics que ningú, (serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall /, d'Hebron 15-18 --------- i tenir rees m6 i -e- es) dela7ivat on abans hi havia dei- xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241, Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un ,1 port, 1 ,-. (sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29) Ji un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles _ l'existència d'un territori real Molt més ample. 1 Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de 6 �Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una participació activa dérs jóves el la vida i la millora de Vg\'‘,/k\ Barcelona. De la ciutat i de la gent. És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____ pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al 7 �servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco, nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan. Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una concentració que practicament no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg. Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui una ciutat atractiva. �I per això estem aconseguint fér venir gent de fora, que venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n .471, (diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993) El Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut supe Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els iona_una empresa que fa béneficis. (d apositiva diagrama de seco s de la distribució dels essos deliCOOB) 'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro". Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg deis anys. (diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona �és molt atractiva. És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat. I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, un pla de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus e e a ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en die* habitatge assequible. El que passa és que la legislaclió no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- lo �deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. I (Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una _generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball cats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posea al vostre servei des de l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda �als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta. De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de audir de la ciut�)que hem transetormat. (diapositi:Vá J7: Port Olimpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. I Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en s- bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. 2 L També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en la col-l-aberació amb altres ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de :e sempre, a diferencia d'Amèrica. 12 �Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 1 paraula, La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de 13 �fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Baretelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions deis estudiants1 a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació. ) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia. I per acabar també us he de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerancia. Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans 14 �massa fàcils, perquè us enganyen ient-vos que les coses són fàcils. ---------„,...,,,, 7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant deis problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2, ' C1 \I t c,12.., ..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian del món. de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme q d'altres. També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta orgullosa de la seva personalitat L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, barri i de la ciutat. 15 Y- �Diapositives: - Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Serie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barr s - Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebront - Serie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica. Transparéncies: Balanç econòmic resumit del 61)0B-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la coba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4233 Title A name given to the resource Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. Barri Besòs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1328/19930513d_00559.pdf b4d3568fae6d77f9580244d2d5972035 PDF Text Text 1Umkwc, 0lív4A^J^-Hble. Conseller de Comerç, Con E Instituto Nacional del Consumo, í Turisme, Ilma. Presidenta del dignísimas autoridades, señoras y señores: Permítanme que mis palabras, en este acto de constitución de la Junta Arbitral de Consumo de +0na, vayan más allá de las meramente protocolarias, ya que se trata de la creación de un órgano de gran interés para los ciudadanos de Barcelona. En efecto, la Junta Arbitral de Consumo es un órgano especializado de la Admini ración Municipal, que se ha configurado con el máximo de independencia dentro del ámbito del Ayuntamiento La finalidad principal de la1Junta Arbitral es resolver con carácter vinculante y ejecutivd las quejas y reclamaciones de los consumidores y usuarios, formuladas en relación a sus derechos legalmente reconocidos y en matserias de su libre disposición, que sometan voluntariamente las pa es en litigio, de acuerdo con la legislación de consumo y arbitraje. El interés del Ayuntamiento en la creación de la Junta Arbitral descansa en diversas razones: - En primer lugar, completa el4proceso de la política municipal en materia de defensa de consum4idores y usuarios: información (a �través de la OMIC), inspección resolución de los conflictos que afectan a los ciudadanos d Barcelona, acabando con una situación, que se daba con mucha frecuencia, en la que el reclamante tenía que recurrir finalmente a los tribunales de justicia, si quería hacer presalecer sus intereses legítimos en materia de consumo, cuando fra asaba la mediación que realizaban la OMIC o los servicios técnic s de inspección. - La segunda razón del interés municipal está en que la creación y funcionamiento de la Junta Arbitral es fruto de la colaboración del los agentes sociales que actúan en la misma (empresas y consumidores), 4olaboración que democratiza el funcionamiento del mercado de bjenes de consumo y uso, en cuanto sustituye a un poder ajeno a las partes en la resolución de conflictos que surgen en las relaciones de consumo, por un procedimiento en que las dos partes participan de manera directa en la resolución del conflicto, y pueden invocar, con igualdad de medios, los derechos que les asisten. - Finalmente, con la creación de la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, se da cumplimiento 4 las previsiones contenidas en el Programa de Actuación Municipall(PAM), 1992-1995, en el apartado de Garantia anos. É El PAM plantea el asunto de las¡Garantías de los Ciudadanos, no sólo en el ámbito de los Juzgados y Tribunales, sino que incorpora también los conceptos de Justicia, Equidad y Arbitraje �a la convivencia cotidiana de ios ciudadanos y al funcionamiento de las instituciones públicas, especialmente del municipio. Con estos objetivos, definidos en el PAM, se está trabajando en el Ayuntamiento de Barcelona y, una muestra de ello, son diversas iniciativas como la de Consejo Tributario, instituido para garantizar una justicia administrativa más objetiva e independiente, en un campo tan importante como el de los tributos municipales, y el recientemente creado Consejo Municipal de Disciplina Vial, en materia de sanciones de tráfico. La constitución de esta Juma Arbitral de Consumo, para solucionar las quejas y recllamaciones de los consumidores y usuarios, se encuentra en la misma línea de actuación. Con la creación de estos órganos de resolución de recursos de los ciudadanos en su relación con la Administración Municipal, que funcionan con criterios de estricta imparcialidad técnica, y con la constitución de la Junta Arbitral, que funcionará en base a criterios de equidad y a través del arbitraje, se da cumplimiento a las previsiones contenidas en el mencionado Programa de Actuación Municipal. Estamos trabajando también en otra de las propuestas contenidas en dicho Programa, propuesta que aspira a establecer jueces municipales en los diferentes Distritos de la ciudad, para �acercar así la Justicia a ¡.os ciudadanos y resolver, con criterios de equidad, convivencia ciudadana, las controversias derivadas de la en aspectos que, la actualidad, no tienen una solución rápida y e icaz en el ámbito de la Justicia ordinaria. Por todos estos motivos, nos podemos felicitar de que se haya podido constituir la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, que, sin duda, contribuirá a acercair la práctica de la justicia a los ciudadanos. �Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA ARBITRAL DE DE BARCELONA CONSUM 13 de maig Hora: 13.30 Lloc: Saló de Cròniques Dia: ORDRE bE L'ACTE 1 - Obre l'acte l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde Barcelona qui dóna la paraula a: * Il.lm. Sr. Jordi B4ulíes i Cortal, Secretari General de l'Ajuntament per fez4 lectura de l'acord de constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. * Signatura de l'Acord l a càrrec de: - Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. - Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç Consum i Turisme. - Il.lma Sra. M á 'Angeles Amador Millán, Subsecretària del Ministeri de Sanitat, i Consum i Presidenta de l'Institut Nacional de Consum. * Sr. Jordi Sopena i C il, President de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona * Il.lma Sra. M I Angeles Amador Millán, Presidenta de l'Institut Nacional de Consum. * Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç, Consum Turisme del la Generalitat de Catalunya - Cloenda de Pacte a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. �e JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BARCELONA Ajuntament/de Baroua Flaca Sant Miquel s/n Edifici Vell 3 planta Teléfory 402 73 15 / 402 75 04 Fax 402 73 12 JUNTA ARBITRA DE CONSUK DE BARCELONA ¿QUE ES? Es un procediment volunti ari, senzill, ágil i oratuit per a resoldre els conflictes entre litidants sense necessitat de recórrer ìs tribunals de justicia. cuan la venda d'un bé, la prestació d'un servei o la realitzaci6 d' una obra 6na lloc a una reciamació contra un empresari o un prolessional, les dues parts enfrontades poden, en lloc d'acudir als Tribunals, i si hi donen la seva conformitat, fer-ho davant la Junta Arbitral de Consum de Earcelona. Aquesta Junta Arbitral Intentará. en primer 11qc, una avinença entre les parts. Si no l'aconsedueix re0oldrá mitjancant laude arbitral, el qual té la mateixa forca executiva d'una senténcia judicial. ¿OH RECLAMAR? Anant: a una associaci6 de consumidors. a l'O.M.I.C. Cúficina Municipal d'Informaci6 al Consumidor) di Oiutat 4 bis, balxcts. Teléfon 402 75 73. directament a la Juxkta Arbitral de Consum. La Junta Arbitral de Consum de Barcelona té la seu a l'Ajuntament de Barcelona. La entrada és per la Flaca de Bant Miguel, 2-1 pis edifica vell). Teléion: 402 73 15 ) 402 75 04. AMBIT D'ACTUACIO: L'ambit d'actuaci6 de tiaJunta Arbitral de Consum de Barcelona sera el municipi de Barcelona, a'acord amb el Realament de 3Ci d'abril ce 1993 que desenvolupa la Lley 26i84, be 19 de juliol General per a la Defensa de :.c.sinsumidors a Lisuaris. �PRUCEDINENT: Les caracteristiques prfncipals són les sedilents: VOLUNTARI: Només el supósit en el qual ambdues parts, aclIceptib el sistema arbitral com a via de sói.lució al conílicte plantejat, POla en marxa el procediment s'ti arbitral RAPID: Des que !s'inicien les actuacions fins a l'adopci4t d'una s'aludió definitiva passen de 40 la 60 dies lel resultat de l'arbitrStde de reciamacions de consum és ae carácter gaarebé immediati. L'acces al Sistema Arbitral es aratuit per amta4es parts. JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BARCELONA SENZILL: Els trámfts no són complexes. FERITATGE: Una admesa ve ada la reclamaciÓ 1 respostal pel reclamat, les parts es limiten .á compareixer davant de la Junta Arbitral de C.onsum el dia fixat, per la vista. DISTIKTIU OFICIAL: Les Jraanitzacions Empresarlais o Associacions que acceptin sotmetre's a aquest sistema d'arbitratde pudran sol.licizar un "Distíntíu Oficial que rellexi el seu compromis. L'esmentat dfstintiu es posará en un iloc ven visible en eis establiments comercials. SUPOSITS EN ELS QUAL NO ES POSSIBLE L'ARBITRAJE: No podrá ser materia diArbitratoe quan ja nagi recaigun sentencia terma dicnad4 per un utoe o ribunai, o en rec,..amacions reierents 4 materies de: I,mbostos. multes o sancions. . lesions o Malaltie» d,eliczes. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4234 Title A name given to the resource Constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Altres iniciatives del PAM són el Consell Tributari i el Consell Municipal de Disciplina Vial. Proposta en treball: jutges municipals en els diferents Districtes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Constitucions Administració local Justícia Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1329/19930519d_00560.pdf 6bebae0c508cd2714db2eb2f8d53e723 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alçalde a l'Institut de F.P. Lluïsa Cura Dimecres, 19.05.93. Ronda Sant An-zoni, 19. 10:30 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde dlvant deis estudiants de l'institut hauria de seguir aquesj esquema: 0. Salutació 1 introducció sobreel sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a clméixer els estudiants de batxillerat i en explicar-losl'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntamentl b) Interés especial en escolt r les opinions 1 respondre les preguntes deis estudiants 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context deis canvis al nón i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelbna en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants a) Estimular l'exposició púb ica d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. 1 b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cbm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de F.P. Lluïsa Cura. Referència als barris de Sane Antoni, del Raval i de l'Esquerra de l'Eixample, així c m als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample. Proximitat al centre de Barcelona i també als barris antics i necessitats de rehabilit ció. Interés de l'Alcalde a con,Sixer els estudiants de Formació Professional i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntame t. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Bar elona del 2000 sou vosaltres. Interés especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelopa, que és la me ya feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però vol4fria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara ávui, han canviat i estan canviant moltes coses. �Hi ha qui diu que al 1989 van p4ìssar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el de Berlín-, que va ser aleshores quan va comengar el segle XXI. Els régims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més liibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un cl,Ima de tensions creixents, tensions que neixen de la importá cia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en pie procés de ra ificació del Maastricht. -Ha començat la negociació ainb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, països Finlàndia que i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui pom més interdependents els uns amb els altres i està menys c ar que abans qué és el que pot passar; fins i tot el fantasm lat a Europa amb el conflicte de de la guerra s'ha instal'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de c nvis accelerats (tot can- �via, mona els canvis es produeixen més de pressa i gent té por i s'aferra a a ló més que immediat abans) (egoisme individual i eol.lectiu). Per això es produeixen situaciots d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat També s'han produït altres canyis, com l'elecció de Bill Clinton com a president deis Esta s Units. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conser- vador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les 11Dpertats individuals 1 allò que els nordamericans en diuen dr ts civils. Clinton ha despertat una gran éxpectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre es més joves. Arreu, altrament, poder financer, els anys 12 van estar basats en el en la cultura de "pelotazo", perquè es va produir un creixement econòmic m lt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,icom és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, qie ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la formació professional i de l'estalvi. 2. El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelo- 4 �na hem estat el centre de l'aten ió internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Sainara ch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula dels voluntaris fr cassaria. Que hi hauria greus problemes de leguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no g4nyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va ana molt bé. Va anar molt bé l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat du,rant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe dur a terme una transformació profunda de la ciutat en poPs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alquns, per exemple, havien próposat que la vila olímpica deis esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la a Barcelona ens va dinar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila Olímpica 1-9) (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa deis Jocs, helt aconseguit, o estera aconseguint abrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ctutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositivas 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins t espais públics que ningú, (série de diapositives sobre la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir áreas modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aetoport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ns han portat un nou aero- port, (sèrie de diapositivas sobre les itondes 25-29) un nou sistema de vialitat com són les rondes, i amb elles �l'existència d'un territori real olt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la arcelona real, ja no és la ï que va des del carrer Prim fins aBadal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carre Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitqes fins a Montgat i des del mar { fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són m p lt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelo a hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pises de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situac ó econòmica a Barcelona és millar. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més difcultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, estem en condicions de promoure una participació activa dels joves e la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i de la ent. I vosaltres, ¡a sou voluntaris d'alguna cosa? �És clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continua, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació v oluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Olímpis, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant lquest esforç generós al servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, per als joves. e s preus i les oportunitats Ha estat molt important, i ala ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de p rtes en fora. Una ciutat viu del que ven a fo a. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu que així com les nacions eren històricament un sistema tancat les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80% del que fan. Primer de tot perquè una ciuta es defineix per ser una concentració que pràcticament nO té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han dé portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'illgun lloc. I per això les ciutats s'especi litzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indús ria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... �Les ciutats es converteixen en 1 cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors íue el cervell fa en el cos humá: les ciutats fan art, cult ra, formació, informació, informática, capacitat de direcci, esport, comerq. Els Jocs, el seu èxit, han f t possible que Barcelona superi bona part deis seus probl mes històrics i que sigui una ciutat atractiva. I per aixó estem aconseguint fOr venir qent de fora, que venen a buscar els nostres servOis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitat económica que abans. (diapositiva 30: El Comité pressupost del Organitzador 00E1'92 1987-1993) deis Jocs com a tal grans instal.lac ons esportives ha tingut Jocs superávit. Les (l'estadi, el Sant Jordi, el vel drom, el palau d'esports), deis els gestiona una empresa que fa béneficis. (diapositiva 31: diagrama de sec ors de la distribució deis ingressos del COOB) L'economia deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense prece0ents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en Oé se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO o de (subvenciolls poc clares a través del Consell de Gremis de Catalunya), tot això s'ha fet sense cap "marro". �Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb 1'excusa dels Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic desplaçamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta ï demanda) Ara bé, sovint hi ha la queix dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva la demanda d'habitatqe, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la conomia del nostre país va segona dècada dels vuitanta, créixer molt i es van produir casis d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desapa èixer. Però per aconseguir frenar l'ai a dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al me cat. I això és el que hem fet i es em fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatqes), fer un pla d'hotels, fer un pia de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus al centre de la ciutat estan baixant relativament. 10 �Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més qrans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'incremen de l'oferta i també fer algunes operacions del que en dies habitatge assequible. El que passa és que la legislawïó no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatg estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- deixi a afavorir l'habitatge de Moguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. (Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostta és una qeneració molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. 11 �Però í2 confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'están produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de es oportunitats que hi ha per als joves, com el que poset al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveís. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereix l'autoocupaciá, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament de qaudir de la ciutat que hem transtormat. (diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barce- lona ha aconseguit. S'ha demostrt que els problemes de les qrans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han re Solt i en les oportunitats que hi ha, de debó. 12 �Ara bé, és veritat que hi ha alquns barris que no han rebut l'impacte positiu deis Jops Olímpics, tot i que en bona mesura, deis Jocs se n'ha be eficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa= especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. També com a ciutat de moda al m n, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues co es- de ser molt actius en la col.laboració amb altres cinta Ara, l'Alcalde de Barcelona és Itctualment el president del Consell de Municipis i Reqions d' Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'América. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fen en un sentit ampli: des deis programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que la n stra generació, la de la década deis vuitanta i de princips dels noranta, práctica- 13 �ment ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és r conèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la cutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip. de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sa ta Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria d voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 111 paraula. La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcons, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint- cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per lés transformacions que ha fet, per aquestes transformacions l -siguem sincers- tot i que han estat també importants a 1'à E ea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions dels estudiants; a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 14 �3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'aten ió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cOm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. I per acabar també us he de démanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intoleráncia. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyendient-vos que les coses són fácils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espa ya s'està configurant un partit en minúscula, un partit 111) organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. (Acció catalana, acció ciutadans) Els JJOO van ser un bon exemplS de treball en confiança, 15 �de col.laboració entre gent divetsa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme qui d'altres. També van ser un exemple de diàteg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat, L'exemple de civisme i convivèticia de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, de 16 t barri i de la ciutat. �Diapositives: - Série de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris. - Sèrie de diapositives s bre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebronl Sèrie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol (10 la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig arítim de la Vila Olímpica. Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 0 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula ì gràfic.' 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4235 Title A name given to the resource Institut de Formació Professional Lluïsa Cura / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut F.P. Lluïsa Cura Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1330/19930521d_00561.pdf ba67ba00cf452b6961d8908630e5e2ca PDF Text Text Ref.:GUIo 107/93 Data: 21/05/93 Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Lliurament Premi "IEldefons Cerdà" atorgada pel Col.legi de Camins, Canals i Ports. Gran Saló Palau de MOntjuic, 21/05/93. 22:00 hores. S'adjunta una proposta de parailes de l'Alcalde elaborada a partir d'unes notes del Sr. Angel Simon, gerent de l'AMB. 1 �LLIURAMENT PREMI 'ILDEFONS CERDà" Col.legi de Caminé, Canals i Ports Gran Saló Palau dé Montjuïc 21/05/93, 22:00 h res. (Agraiment a la Junta Recto ta del Col.legi d'Enginyers de Camins, Canáls i Ports de Catalunya per l'atorgament de la medalla Ildefons Cerdà 1993, la màx una distinció de l'entitat) Rebo una distinció que m'ho ora pel nom que porta i pel valor simbòlic que té. La rebo, doncs, amb una gran satisfacc. i amb la plena consciència que la rebo com a Alcalde de la ciutat i que la ciutat la com arteix. Perquè, realment, la tranSformació de la ciutat que ha tingut com a désencadenant els Jocs Olímpics, no ha estat un treball d'una persona, ni tan sols d'un equip, sinó un treball, un compromís una compartida per molta gent. il.lusió especialment, per col.lectius de profes ionals que han participat en el projecte de forma activa i esforçada, en primera línia, com és el vostre cas, el del Col.legi d'Enginyrs. �De fet, entre tots hem somnia i hem treballat per la Barcelona que avui ten . m. Per això crec que, com a Alcalde de la ciutat, recullo simbólicament el premi, però sento que també el comparteixo amb vosaltres amb molta altra gent. Es cert que Barcelona no ha ja canviat mai tant des del Pla d'Ildefons C rdà com ara. Són dos moments emblemàtics de 1 urbana que tenen aspectes en nostra història omú, la profunda transformació de la fesonomia de la ciutat, de la seva estructura, però és Ciar que també hi ha una diferència evident entre aquell passat i el present. En temps de Cerdà, cap al 1860, (el 7 d'agost de 1859 un decret reial aprov el Pla i el 31 de maig del 1860 un altre dec et el confirma), Barcelona va canviar en una perspectiva urbana progressista, perquè Cerdà que creia en el progrés, present demostra ra un il.lustrat que sabia copsar el com ho per a la amb una orientació dp futur, la seva proposta g obal ciutat - aleshores polémica, avui admiradaque deia adéu definitivamént al passat, 3 �expressat per les muralles, però també per molts perjudicis, i s'adaptava a les noves exigéncies d'un món urbà i inOustrialitzat. Es innegable que l'Eixample el símbol d'aquella transformació, i el sorgiment de la Barcelona-ciutat moderna. el nostre temps també hem derribat muralles, diferents que aglielles, però no En menys constrenyidores. AvuL, la Barcelona metropolitana s'ha alliberat de les barreres que la constrenyien, que entraven ja en contradicció amb la seva puixánça urbana. Les Rondes han aconseguit vertebrar comunicar un territori que se sent un, perquè és un continu urbà que constitueix una única identitat respectuosa i enriquida amb la seva diversitat, la que aporta cada una de les poblacions que integren l'àmbit metropolità. Crec que aquesta és la gràcia de la ciutat metropolitana, que s'ha creat saltant per sobre de molts constrenyimen una realitat urbana que s'ha anat gestant entre tots, amb Barcelona però també amb Hospitalet, �Badalona, el Prat i Santa Col ma, Les Rondes manifesten que la transformació que necessitava Barcelona i que hem de proseguir es basa, fonamentalment, I en les grans infraestructures. Hem de tirar endavant nous projectes vitals com el Pla dél Delta, perquè ara pensem en altres termes. Pensem amb una perspectiva me .kopolitana. I no només això, pensem com a civadans que viuen un present amb una dimenió territorial, económica, política i global, en definitiva, diferent que en el segle pass t. Avui estem involucrats en nolis projectes com el de la unificació europea. 1 I Barcelona se sent cómplice directa, com fotes les grans ciutats, en l'objectiu de ¡a Unió Europea. Aquest és el present i en ell les infraestructures ocupen un 1 oc central per respondre a les nostres necelsitats actuals, al cap a la fi una ciutat lloc, un territori. és, en primer �I les Rcn4me, a més, mostren altres coses. No només són un7r gran de comunicació, són també l'ex ressió material d'un canvi de mentalitat ue enmarca una concepció diferent de com s'há d'intervenir en el territori. bes--Re~'hfin concebut com a gran infraestructura que respécta i millora el seu entorn, que forma part d l ell i, per tant, s'hi integra minimitza it l'impacte mediambiental que tota áctuació humana comporta. Perquè ara, transformar la ci'lltat vol dir, amb una visió de futur i de prípgrés com tenia Ildefons Cerdà -que ja intuï i buscava una fusió amb la naturalesa- integrar la ciutat en l'entorn natural. Vol dir te ir una concepció mediambiental que regeixi tot0s les actuacions i aixó implica millorar 1 medi ambient -malmès en etapes de creixemetit desordenat- i preservar-lo en les noves intiervencions. Avui, transformar la ciutat vol dir respectar, crear, no destruir. La ciutat ho és tot, és combinació harmònica del medi natural i èl medi urbà. Es �una entre nova el definitiva, forma de ciutadà i la relació, l'entor de complicitat urbà. integració dl ciutadà Es, en i la ciutat-territori. Crec que Ildefons Cerdà se s tuaria avui en aquesta línia de pensament. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4236 Title A name given to the resource Lliurament Premi Ildefons Cerdà atorgat pel Col.legi de Camins, Canals i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Infraestructures Urbanisme Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1331/19930610d-00562.pdf 94df39060242218a256c7ce328a0871d PDF Text Text MAJESTAD, LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS LíMPICOS MARCÓ UN HITO EN LA HISTORIA DE BARCELONA. EL VERANO DEL 92 SERá RECORDADO SIEMPRE COMO UN INSTANTE MáGICO. - FUERON LOS JUEGOS DE LOS MAYORES DEPORTIVOS ESPAÑOLES, ÉXITOS - PERMITIERON LA MAYOR TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD, - FUERON LOS JUEGOS DE LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA ORGANIZACIÓN OLÍMPICA Y LA CIUDAD COMO ESCENARIO. - Y FUERON LOS JUEGOS QUE TRANSMITIERON AL MUNDO LA IMAGEN DE LA NUEVA ESPAÑA, MODERNA, PLURALISTA Y DIVERSA; PLENAMENTE INTEGRADA EN FONDO Y FORMA, EN ESPÍRITU Y ALMA, AL PROYECTO COMÚN EUROPEO. LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y LOS JUEGOS, ENTRE EL áMBITO Y EL ACONTECIMIENTO QUE EN ÉL SE DESARROLLABA FUE UNO DE LOS ASPECTOS MáS DESTACADOS POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES. EL COMENTARIO FUE UNáNIME EN TODOS ELLOS: EN BARCELONA NO SE CELEBRABAN, SINO QUE SE VIVÍAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS. INCLUSO SE LLEGÓ A DECIR QUE NO HABÍAN VENCIDO LOS COMPETIDORES SINO LA CIUDAD. Y EL NOMBRE Y EL ESPÍRITU DE BARCELONA LLEGARON A TODOS LOS RINCONES DEL PLANETA GRACIAS A LA IMPRESIONANTE COBERTURA INFORMATIVA DE LOS JUEGOS. POR TODO ELLO ME SIENTO CONMO\tIDO AL PODER ESTAR ESTA NOCHE CON USTEDES, CON LOS MIEMBROS DEL CLUB INTERNACIONAL DE PREMSA Y CON LAS ASOCIACIONES QUE LO INTEGRAN. �CON USTEDES, LOS CORRESPONSALES DE PRENSA EXTRANJERA, QUE TANTO HICIERON PARA MOSTRAR AL MUNDO UNA CIUDAD RENOVADA Y DISPUESTA A CONSOLIDAR SU POSICIÓN NACIONAL E INTERNACIONAL DE CARA AL SIGLO XXI. Y ME LLENA DE EMOCIÓN, SEÑOR, EL RECUERDO IMBORRABLE DEL ENTUSIASMO EXPRESADO DE MANERA ESPONTáNEA Y SINCERA POR LA FAMILIA REAL EN AQUELLOS DÍAS EXTRAORDINARIOS, COMPARTIENDO CON LA CIUDAD UNA; PRESENCIA PERMANENTE EN TODOS LOS ACTOS Y EN TODAS LAS1COMPETICIONES. ESTE PREMIO QUE SE ME CONCEDE ES UN PREMIO A LA CIUDAD DE BARCELONA, ES UN PREMIO A CATALUNYA Y ES UN PREMIO A ESPAÑA. PORQUE, CON LOS JUEGOS, BARCELONA, CATALUNYA Y ESPAÑA GANARON, PRINCIPALMENTE, EN CONFIANZA EN SI MISMOS, Y GANARON TAMBIÉN, COMO NO, EN PRESTIGIO Y EN RECONOCIMIENTO INTERNACIONAL. ME HONRA DE MODO SINGULAR QUE MIS PALABRAS DE ESTA NOCHE REPRESENTEN A TODOS LOS `, PREMIADOS: A JOAQUIM IBARZ, INCANSABLE CORRESPONSAL EN CENTROAMÉRICA, A QUIEN TANTAS VECES EN ESTOS AÑOS DE PROMOCION OLIMPICA INTERNACIONAL HEMOS ENCONTRADO EN PUNTOS DIVERSOS. A JOSÉ LUIS MARTÍN PRIETO, QUE NOS DELEITA CON SUS PUNZANTES Y DOCUMENTADOS ARTÍCULOS. A LA PROFESIONALIDAD DE LUIS $ARIÑAS AL FRENTE DE LOS SERVICIOS INFORMATIVOS DE TELE 5. A LUZ RODRÍGUEZ, QUE NOS ACERCA WASHINGTON A TRAVÉS DE LA RADIO. AL JOVEN ALBERTO PELÁEZ. Y A LA SENSIBILIDAD DE LUIS MARÍA ANSÓN ASUNTOS DE LATINOAMÉRICA, Y LA DE PEDRO MARTÍNEZ HACIA E HACIA LOS MUNDO ÁRABE. EL PREMIO AL DRISDE POR SU TRANSPARENCIA INFORMATIVA, ES TAMBIÉN UN RECONOCIMIENTO A LA MAGNÍFICA LABOR HUMANITARIA QUE LLEVAN CABO NUESTROS CASCOS AZULES EN �LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. EL ESFUERZO, EL SACRIFICIO Y LA PROFESIONALIDAD DE LOS SOLDADOS ESPAÑOLES ES UN ESLABÓN MáS EN EL CRECIENTE PROTAGONISMO DE ESPAÑA EN LA ESFERA INTERNACIONAL. EUROPA SABE AHORA QUE ESPAÑA CUENTA Y QUE HAY QUE CONTAR CON ESPAÑA. EUROPA TAMBIÉN SABE RECONOCER QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA ALCANZADO UN MERECIDO MAYOR PROTAGONISMO. BARCELONA PUEDE OFRECER AHORA Más Y MEJORES SERVICIOS, UNAS COMUNICACIONES POR CARRETERA Y ACCESSOS A LA CIUDAD MUCHO MáS COMPLETOS Y COMPETENTES, UN AEROPUERTO RENOVADO, NUEVAS PLAZAS HOTELERAS, INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIONES Y UNA MUY NOTABLE OFERTA CULTURAL, QUE SIN DUDA, MEJORARá SUSTANCIALMENTE EN LOS PRÓXIMOS AÑOS. Y ESO NO ES Más QUE UN EXPONENTE DE LO QUE MUCHAS CIUDADES ESPAÑOLAS HAN CONSEGU4DO. BARCELONA TIENE TRES PROYECTOS INEXCUSABLES DE FUTURO: SER LA PUERTA SUR DE EUROPA, CONVERTIRSE EN UN POLO DE ATRACCIÓN CULTURAL Y ECONÓMICA PERMANENTE; Y ALCANZAR LAS COTAS DE CIVISMO Y URBANIDAD QUE EUROPA YA HA ALCANZADO. EUROPA ESPERA ESTO DE NOSOTROS PORQUE BARCELONA, Y EN GENERAL LAS CIUDADES ESPAÑOLAS, SE ENCUENTRA EN UN CONTEXTO MEDITERRáNEO DE MAYOR VITALIDAD QUE LA MEDIA EUROPEA. SI ME LO PERMITEN, QUISIERA APROVECHAR LA PRESENCIA DE LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES PARA EXPLICARLES QUE LAS NOTICIAS DE BARCELONA, Y DE TODAS NUESTRAS CIUDADES, A PESAR DEL CONTEXTO DE RECESIÓN ECONÓMICA, SON BUENAS, SON POSITIVAS, COMO RECONOCíA AYER MISMO LA PRENSA BRITáNICA. �A VECES, EL CLIMA DE PESIMISMO SE TRANSMITE EXAGERADAMENTE, DE UNOS A OTROS, DE LA POLÍTICA A LA SOCIEDAD, A TRAVÉS DE LOS MEDIOS. 1 HE INVITADO MáS DE UNA VEZ A LOS MEDIOS DE BARCELONA A COLABORAR CON LA CIUDAD EN LAEXPLOTACIóN DEL ÉXITO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, A PROMOVER INFORMACIONES DE CARáCTER POSITIVO SIN MENOSPREÇIAR LA INDEPENDENCIA DE CADA MEDIO. UNA APELACIÓN AtEVITAR LA TENTACIÓN DEL NEGATIVISMO FáCIL. AHORA HAGO EXTENSIVA ESTA INVITACIÓN A USTEDES, LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIaN EXTRANJEROS Y AL RESTO DE PERIODISTAS ESPAÑOLES. Y TAMBIÉN LES INVITO A QUE SIGAN CONTRIBUYENDO A DIFUNDIR EN EUROPA Y EN EL MUNDO LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA. UNA ESPAÑADEMOCRáTICA, FRATERNAL, DIVERSA, EN LA QUE CONVIVEN CON COMODIDAD Y LIBERTAD DIFERENTES CULTURAS Y SUS DIFERENTES LENGUAS. LES INVITO, EN FIN, A QUE COLABOREN DESDE SU PROFESIONALIDAD INCUESTIONABLE A QUE ESA CONFIANZA QUE LOS HOMBRES Y MUJERES DE ESTE PAÍS HAN RECUPERADO EN SI MISMOS SE TORNE EN SEGURIDAD PARA SEGUIR AVANZANDO EN LA CONSOLIDACIÓN DE LO CONSEGUIDO, EN EL NIVEL DE CIVISMO Y URBANIDAD, EN LA RIQUEZA CULTURAL Y EN EL PLANTEAMIENTO Y PROPUESTA DE NUEVOS RETOS. MUCHAS GRACIAS. 10 DE jUNIO DE 1993 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4237 Title A name given to the resource Premi Personalitat de l'Any atorgat a PM per la Associació de Premsa Estrangera / Paraules agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona té 3 projectes bàsics pel futur: ser la porta del Sud d'Europa, ser un pol d'atracció cultural i econòmic i aconseguir la quota de civisme i urbanitat que Europa ja ha aconseguit. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Jocs Olímpics Competitivitat Mitjans de comunicació Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1332/19930629d_00564.pdf 9b3ea80747444a51334e8e06e2a8fafb PDF Text Text ACTE D'ENTREGA DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT CIENTÍFIC AL SR. JOAN SARDÀ I DEXEUS Saló de Cent, 29.6.93 TRANSCRIPCIÓ DE LES PARAULES LE L'ALCALDE SRS. TINENTS D'ALCALDE, REGIDORS, SRS. CATEDRÁTICS, ESTIMATS AMICS. QUAN EN EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT ES VA CONCEDIR LA MEDALLA DlOR AL MÈRIT CIENTÍFIC A EM VA VENIR, JOAN SARDA DEXEUS, IMMEDIATAMENT, EL RECORD D'ALLÓ QUE TENIA MÉS ESPONTÀNIAMENT A PROF. ELS RECORDS PERSONALS. RECORDS QUE TENEN A VEURE AMB EL TRACTE QUE VA1G TENIR AMB ELL. TRACTE QUE VA SER SOVINTEJAT, SI BÉ NO AMB TOTA LA FREQÜÈNCIA QUE JO HAGUÉS VOLGUT. PERO EN TOT CAS, RECORD DE L'IMPACTE D'EN SARDÀ EN NOSALTRES, EN MI PERSONALMENT. RECORDS DE QUAN L'ANY 1960, 59-60, VEIEM APARÈIXER UNA NOVA REALITAT. 1 SEGURAMENT TOTS NOSALTRES, AQUÍ Hl HA MOLTS ECONOMISTES, NI HA MOLTS QUE SÓN DE L'AJUNTAMENT I QUE SOM D'ALGUNA FORMA ALUMNES D'EN SARDÀ, L'iARMET, EN JOAQUIM DE �NADAL, EN PITO MARIJLL, EN JOAN MOLINA. SEGURAMENT TOTS, SI ANÉSSIM A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES I COMENCESSIM A MIRAR PAPERS, QUE DE BEN SEGUR HEM GUARDAT, MOLTS DELS PRIMERS RETALLS DE DIARIS QUE TENIM I DELS PRIMERS RECORDS I NOTES PRESSES. TENEN A VEURE AMB LA MÀ D'EN SARDÀ I AMB AQUELL PLA D'ESTABILITZACIÓ QUE VA INTRODUIR L'ECONOMIA, L'ECONOMIA COM A CATEGORIA, L'ECONOMIA COM A FET IMPORTANT, EN LES ÑOSTRES VIDES. HO RECORDO TANT PER LA PART DEL SACRIFICI, DE L'ESTABILITZACIÓ, DE LA :CRISI, COM DE L'EFECTE QUE AIXÒ VA TENIR DESPRÉS EN EL CREIXEMENT I QUE AVUI AQUÍ EL DR. ° SERRA RAMONEDA HA EXPLICAT MOLT BÉ. LUGO MOLT, EN EL MEU RECORD, LA FIGURA D'EN SARDA AMB ELS QUI, EfOIATS PEL BANC MUNDIAL, VAN VENIR A ESPANYA A F1ER EL SEU INFORME I ENS VAN DIR EL QUE HAVÍEM D FER. EL PRIMER QUE VAN DIR ERA QUE HAVÍEM DE FER UNA AUTOPISTA QUE HAVIA D'ANAR DES DE LA JONQUERA FINS A MURCIA, AUTOPISTA QUE ES VA ACABAR FA. TOT JUST, DOS O TRES ANYS. AIXÒ JA ENS INDICA LA RELATIVITAT DE LES COSES EN AQUESTA VIDA 1 DE L'ECONOMIA, EN PARTICULAR. �ÉS EL PRIMER QUE S'HAK/IA DE FER. ÉS DE LES PRIMERES COSES QUE DESPRÉS ES VAN COMENÇAR A FER, PERO MIREU SI HA HAGUT DE PASSAR TEMPS I TEMES PER ACABAR UNA ACTUACIÓ QUE SEMBLAVA TANT SENZILLA I TANT EVIDENT 1 QUE TENIA TANTA RAÓ DE SER DEFENSADA. DESPRÉS RECORDO HAIVER LLEGIT LA SEVA HISTORIA AL BANC D'ESPANYA, I D'HAVER-LA LLEGIT D'ESTRANQUIS PERQUÈ, SI NO RECORDO MALAMENT, EL SR. NAVARRO RUBIO LA VA HAVER DE GUARDAR DURANT UN TEMPS PERQUÈ EN AQUELLA HISTORIA S'HI XPLICAVEN COSES QUE ENCARA NO EREN DE REBUT, ENCARA NO "ERAN DE RECIBO" EN AQUELL MOMENT. NO SE SI VA SER L'EDITORIAL TECNOS QUI HO VA L'AMIC PUBLICAR I PER TANT, SEGURAMENT, TORTELLA ENS EN DE IA FER A MANS UN EXEM PLAR • RECORDO QUE EN AQUELLA HISTORIA DEL BANC D'ESPANYA Hl HAVIA L'EXPLICACIÓ QUE L'OR DE MOSCÚ S'HAVIA GASTAT. ÉS A DIR, EL FAMÓS ARGUMENT DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE ENCARA ENS DEVIEN L'OR DE MOS C Ú NO ERA VERITAT. AMB ELS COMPTES A LA MA, AMB LES COMPRES D'ARMAMENTS O LES COMPRES D'AVITUALLAMENTS 3 �I PER ALTRES CAUSES, ALti.Ó S'HAVIA ESGOTAT. ERA UN COMPTE ACABAT. EVIDENTMENT ATACAVA LA BASE ARGUMENTAL DEL MATE X RÈGIM I, PER TANT, S'HAVIA DE FER DESAPARÈIXER I ES VA TENIR CONGELAT DURANT TOT UN TEMPS. AIXÒ TOT AIXÒ VA FER PATIR EL SR. MINISTRE QUE, SEGURAMENT, DEVIA REBRE TOTA MENA DE CRÍTIQUES I TOTA MENA D14 BRONQUES, PER DIR-HO ALTES DE LES VULGARMENT, MOLT MAGISTRATURES DEL PAÍS PEL FET D'HAVER DEIXAT QUE EN SARDÀ SCRIVÍS TOT ALLÒ QUE HAVIA ESTAT ESCRIVINT ALF SERVEI D'ESTUDIS. L'ANY 1970 JO ESTAVA FENT UN ESTUDI RECORDO QUE EL FÈIEM EN AQUELLA MENA D'EDIFICI UNA MICA ESTRANY QUE Hl HAVIA A ALLÒ QUE ES DEIA AVINGUDA GARCIA MORATO I QUE ERA L'INICI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES ! ECONÒMIQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA. BE, ALLÁ ESTÀVEM FENT UN ESTUDI AMB ALGUNS QUE AVUI SOU AQUÍ, QUE ERA L' ESTUDI DE LES I DELS RECURSOS DE NECESSITATS DE L'ÀREA BARCLONINA, L'AGLOMERACIÓ METROPOLITANA. 4 �QUAN ES VA ACABAR AQUEST ESTUDI QUE JOAN SARDA DIRIGIA ME'N vAiq ANAR AMB UNA BECA A ESTATS UNITS. 1 SARDA EM VA PREGUNTAR, "PERÒ ESCOLTI, MARAGALL, VOSTÈ QUE Hl VA A FER ALS ESTATS UNITS, QUE Hl VOL ESTUDIAR?". VAIG CONTESTAR, "VULL ESTUDIAR DUES COSES, FONAMENTALMENT, ECONOMIA INTERNACIONAL ( VAIG PENSAR QUE AIXÒ LI AGRADARIA I QUE TENIA MES A VEURE AMB LES MEVES PREOCUtACIONS, NO NOMÉS ECONÒMIQUES, SINO PQLÍTIQUES) I ECONOMIA LOCAL". ELL EM VA DIR IMMEDIATAMENT: "ESTUDIT ECONOMIA LOCAL, HISENOA LOCAL, QUE D'AIXÒ EN AQUÍ NO EN SAP NINGÚ". BÉ, VAIG ESTUDIAR ECO!\10MIA LOCAL. D'ALGUNA MANERA ELL TÉ UNA MICA LA CULPA QUE JO, SEGURAMENT, AVUI EST!GUI AQUÍ. ELL TÉ LA CULPA D'ESTAR ON ESTA, PERQUÈ HA SIGUT EL SEU MÈRIT, PERÒ TAMBÉ TÉ LjA CULPA, UNA MICA, QUE JO ESTIGUI ON SOC, I QUE ALGUNS DELS QUE SOM AQUÍ HAGUEM FET EL QUE HEM FET. 1 JOAN SARDA, ABANS D'ENTRAR, HA DIT: "SI AVUI S'HAGUÉS DE FER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ PER ARREGLAR LA CRISI, HAURIA DE SER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ INTERNACIONAL". �EN AQUESTES PARAULES EM PENSO QUE Hl HA TOTA LA SAVIESA, TOTA LA CONCRECIÓ DELS CONEIXEMENTS ECONÒMIÇS D'EN SARDA DEXEUS. PER NOSALTRES VA SER SEMPRE COM UNA MENA DE "PARAIGUA". SABÍEM QIjJE Hl HAVIA ALGÚ QUE EN SABIA MES. SABÍEM QUE ALGÚ QUE ERA CATALÀ, I QUE CONEIXIA LA REALITAT, S'HAVIA IMPLICAT MOLT AMB LA REALITAT, NCLÚS MÉS ENLLÀ DELS PROBLEMES POLÍTICS ClUE Hl PODIEN HAVER. SABIEM QUE Hl HAVIA ALGU QUE PENSAVA UNA MICA PER NOSALTRES. CREO QUE TOTS DESITJARÍEM QUE UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA S'INSTAL.LÉS EN AQUEST PAÍS. I QUAN PARLO D'AQUEST PAÍS ARA PARLO D'ESPANYA. CREC QUE TQTS DESITJARÍEM QUE EN AQUESTS MOMENTS DE dANVI QUE ESTEM VIVINT, S'INSTALLES EN LA DIFECCIÓ DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA ESPANYOLA. ESTIC SEGUR QUE SI FÉSSIM UNA ENQUESTA ENTRE TOTS ELS QUE SOM PRESENTS, I ALGUNS QUE NO Hl SÓN, AQUESTA SERIA UNA OPCIÓ GUANYADORA. SI AIXÒ ARRIBÉS A PASSAR, I SI NO ARRIBA A PASSAR SEGURAMENT TAMBÉ. TOTS PODREM DIR �QUE L'ESPERIT DEL DR. $ARDÁ ESTÁ DIRIGINT LA NOSTRA ECONOMIA EN UN MOMENT MOLT DIFÍCIL. LA SEVA SAVIESA I LA SEVA MODESTIA DE DIR QUE "LES COSES NO TENEN SOLUCIÓ" I QUE ELL "HAURIA DE TORNAR A ESTUDIAR DES DEL PRINCIPI" SERÁ UN BON AJUT PER AQUELLS QUE HAGIN DE DECIDIR. ESPERO QUE HO FARAN I BÉ I ESPERO QUE HO FARAN TOT EL QUE ES PUGUI FER DE BE, I QUE RESPONDRAN AMB AQUEIST PRAGMATISME I AMB HA ESTAT QUE REFORMISME AQUEST PROFUNDAMENT L'ESPERIT DEL DR. SARDÀ. EN NOM DE BARCELONA, EN NOM DE TOTS NOSALTRES. DR. SARDÀ, IVÉOLTES GRÀCIES. BARCELONA, 29.6.93 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4238 Title A name given to the resource Acte d' entrega de la Medalla d'Or al mèrit científic al sr. Joan Sardà i Dexeus. Transcripció de les paraules de l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Economia Acció política Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1333/19930630d_00565.pdf 14a8d99b97bc6587d7e4a1061cb53220 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la Sociedad de Estudios Internacionales Dimecres, 30.06.93. CSIC (Madrid 19:30 hores BALANCE A LA OLIMPIADA DE BARCELONA: UNA LECCIóN DE FUTURO" 0.- HACE CASI UN AÑO DE LOS J300. ¿QUE NOS HAN DEJADO, VERDADERAMENTE? ¿CUáL ES EL BALANCE QUE, UN AÑO MáS TARDE, PUEDE HACERSE DE LA OLIMPIADA DEBARCELONA? MáS ALLá DE LA NOSTALGIA -ESA HUMANA, PROFUNDA Y DULCE NOSTALGIA CON QUE NOS DEJAN LOS GRANDES MOMENTOS DE NUESTRAS VIDAS- LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE pARCELONA NOS HICIERON MUCHO MEJORES, COMO CIUDADANOS Y COMO PAÍS. A BARCELONA, Y A TODO EL PAÍS, EL ÉXITO DE LOS JUEGOS NOS PERMITE SENTIRNOS MáS SEGUROS EN NUESTRAS POSIBILIDADES, MáS MADUROS COMO SOCIEDAD, MáS PREPARADOS PARA AFRONTAR LOS PROBLEMAS, MáS CAPACITADOS PARA ENFOCAR NUEVOS OBJETIVOS, MáS CONFIADOS PARA AFRONTAR EL FUTURO. LOS JJOO FUERON QUINCE DíAS1 LA OLIMPIADA DURÓ CUATRO AÑOS, PERO BARCELONA'92 HA SID EL PROYECTO DE UNA GENERACIÓN. LA OLIMPIADA DE BARCELONA HA SIDO, ADEMáS, UNA GRAN OPERACIóN DE ESTADO. �REPITO ALGO QUE CONSIDERO FUNDAMENTAL: SIN 'ESTE) GOBIERNO NO HABRÍAN SIDO POSIBLES LOS JJOO. ESTE GOBIERNO HA ENTENDIDO MUY BIEN EL PROYECTO DE BARCELONA. REPITO TAMBIÉN LA GRAN IMPORTANCIA DEL CONSENSO INSTITUCIONAL Y DEL APOYO POPULAR. EL ENTUSIASMO POR EL PASO DE LA ANTORCHA OLÍMPICA POR TODA$ LAS COMUNIDADES AUTÓNOMA, COMO SÍMBOLO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE BARCELONA HAN SIDO, CREO, LA GRAN IMAGEN INTERNACIONAL DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA. EN ELLOS SE VIó EL ROSTRO DE UNA NUEVA ESPAÑA PLURAL, CONFIADA Y TOLERANTE. LA REPERCUSIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS EN LA ECONOMÍA Y EN LA VIDA SOCIAL HA SIDO IMPORTANTE TANTO PARA BARCELONA COMO PARA TODO EL PAÍS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LS JJOO HA AFECTADO POSITIVAMENTE AMPLIOS SECTORES DE LA ECONOMÍA. LOS JJOO HAN SIDO UN COLCHÓN OTRA LA CRISIS ECONÓMICA QUE AFECTA EUROPA DESDE HACE MESES. LA CRISIS LLEGÓ ALGO MáS TARDE Y NOS HA COGIDO MEJOR PREPARADOS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LO$ JJOO Y LA CULTURA ORGANITZATIVA Y EMPRESARIAL QUE NOS HAN LEGADO VAN A PERMITIRNOS SALIR MEJOR DE LA CRISIS. LOS JUEGOS OLÍMPICOS SON UNA 4JECCIÓN DE FUTURO EN MUCHOS ASPECTOS: �A) LA UTILIDAD DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS PARA FORMULAR PROYECTOS DE FUTURO. B) LA CONVENIENCIA DE LOS PLANES ESTRATÉGICOS PARA LA FORMULACIóN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO PARA LAS CIUDADES. C) EL VALOR DEL CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN LOS PROYECTOS DE FUTURO Y EN LA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA. D) EL PAPEL DE LAS CIUDADES COMO MOTORES DEL DESARROLLO POLÍTICO Y SOCIAL. y ES SOBRE ESTE ULTIMO PUNTO QTJE HOY QUISIERA INSISTIR DE MANERA ESPECIAL ANTE USTEDES, CON UNA REFLEXIÓN GENERAL SOBRE LA CIUDAD EN LA ESCENA INTERNACIONAL. 1. PERMíTANME, ADEMáS, SITUAR EL1PAPEL DE LAS CIUDADES EN LA ESCENA INTERNACIONAL EN RELACXÓN CON EL PROBLEMA DE LA PROXIMIDAD DE LA POLÍTICA Y DE LA NECESIDAD DE PERTENENCIA. EN SETIEMBRE DE 1992, JUSTO AL ACABAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS Y PARALíMPICOS, RALPH DAHáENDORF Y BRONISLAW GEREMEK PLANTEARON CON GRAN CLARIDAD ESTE PROBLEMA, EN EL LIBRO DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEABA GEMEREK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COMO UN 1 REGLAS E SISTEMA FRÍO, CONSTITUÍDO POR PRINCIPIOS, INSTITUCIONES Y CUYA EXISTENCIAjDEPENDE DEL COMPROMISO DEL CIUDADANO. EL ENEMIGO MORTAL DE LA DEMOCRACIA SERÍA, POR TANTO, "LA INDIFERENCIA, LA PASIVIDAD DE LOS CIUDADANOS, LA IMPOTENCIA �DEL INDIVIDUO FRENTE AL UNIVERSO KAFKIANO DEL PODER". LA NECESIDAD, PUES, DE UN SENTIMIENTO CALIENTE QUE SE DERIVA DE ESTA REALIDAD SE PUEDE CONSTRUIR FáCILMENTE, CONTINÚA GEMEREK, EN TORNO AL MITO DE LA COMUNIDAD NACIONAL O ÉTNICA. DADO QUE "EL SENTIDO DE LA COMUNIDAD TIENDE A ALIMENTARSE DE AGRESIVIDAD HACIA EL OTRO, HACIA EL NO-HOMOGÉNEO", APARECE "LA FUENTE DE UN NUEVO PELIGRO AUTORITARIO, QUE NO HAY QUE REDUCIR A LOS FANTASMAS HISTÓRICOS DE LOS TOTALITARISMOS DERROTADOS". EN EL MISMO LIBRO, DAHRENDORF, RESPONDE A LA PREOCUPACIÓN DE GEMEREK APUNTáNDOSE A LA 11110RíA DE LA PERTENENCIA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRACIA Y LA ECONOMÍA DE MERCADO SON, EN EFECTO, MECANISMOS "FRíOS" Y LO SON DE UN MODO DELIBERADO, DICE DAHRENDORF -"SON UN MÉTODO PAWREDUCIR LOS COSTES DE LOS ERRORES HUMANOS, SU OBJETIVO ES EL CAMBIO NO VIOLENTO"- Y NO RESUELVEN LA NECESIDAD DE PERTENENCIA, DE SENTIRSE EN CASA PROPIA, QUE ANTAÑO SATISFACÍA LA1RELIGIÓN. "NOSOTROS DEBERNOS VIVIR CON LOS CIRCUITOS CONCÉNTRICOS DE PERTENENCIA TAN BIEN DESCRITOS POR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNIDAD LOCAL A LA NACIONAL Y A LA IGLESIA, PASANDO POR DIVERSAS ASOCIACIONES". HAVEL ES QUIEN MEJOR HA DESCRITO EL CIVISMO COMO DERECHO DE CADA PERSONA A SER RESPETADA EN LOS DIVERSOS CíRCULOS DE 4 �PERTENENCIA QUE DEFINEN SU MUNDO 4 EN TANTO QUE CIUDADANOS DE UNA CIUDAD, CIUDADANOS DE UN ES'*'ADO Y CIUDADANOS DEL MUNDO. EL CIVISMO SERIA EL úNICO ISMO OUUE NO IRíA CONTRA NINGUNA DE LAS ESFERAS DE PERTENENCIA 4 YA QUE SE AFIRMARíA EN POSITIVO Y NO EN CONTRA O EN FRENTE DE LOS OTROS. LA NUEVA ESPAÑA QUE APARECIÓ ANTE NOSOTROS DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICO ES UNA REALIDAP DE ESE CARáCTER, CÍVICA, INTERNAMENTE RESPETUOSA, NACIÓN DE NACIONES. (c. t‹4#\ 2. EN EUROPA Y EN ESPAÑA HEMOS *SISTIDO EN LOS ULTIMOS AÑOS ""-----11 A UN FUERTE IMPULSO DEL PAPEL DE LAS CIUDADES. BARCELONA, COMO ORGANIZADOR* DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992, HA ACENTUADO SU PROTAGONISMO EN ESTA LÍNEA -PROMOVIENDO EL GRUPO DE EUROCIUDADES ANTE LA COMISIóN EUROPEA Y LAS REDES C-6 (BARCELO$A, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA, TOULOUSE, VALENCIA Y ZARAGOZA) Y G-7 (BARCELONA, BILBAO, MáLAGA, MADRID, SEVILLÁ, VALENCIA Y ZARAGOZA)CON UN ESFUERZO QUE HA VALIDO A LA ALCALDÍA DE BARCELONA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA. HACE UNOS MESES, ANTE LOS ALCALDES Y CONCEJALES SOCIALISTAS DE CASTILLA Y LA MANCHA, EN PRESENCIA DE JOSÉ BONO Y DE FELIPE GONZáLEZ, PLANTEABA LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR LA FÓRMULA DE TOLEDO: �A) LA SUBSIDIARIEDAD COMO GUiA DE LA APROXIMACIÓN DE LA POLÍTICA A LOS CIUDADANOS. B) EL ESPÍRITU "DE L'EMPORDà" (DEL AMPURDáN) POR LA COMARCA CATALANA QUE HACE CIEN AÑOS FUÉ IDENTIFICADA COMO AQUELLA PARTE DEL TODO (CATALUÑA) QUE MEJOR QUE EL TODO MEJOR PODÍA EXPRESAR SU SENTIDO DE UNA FORMA MáS CONCRETA Y TANGIBLE. EN LA ESTIMACIÓN DE LO PRÓXIMO Y PEQUEÑO SE EXPRESA SUFICIENTEMENTE NUESTRA ESTIMACIÓN POR LO MAYOR Y ENVOLVENTE (EL AMPURDáN POR CATALUÑA, CAT+LUÑA POR ESPAÑA) Y DE UNA MáS SENTIDA. FORMA MáS NATURAL, MáS AUTÉNTICA EN TOLEDO PLANTEAMOS, HACE UNOS MESES, LA IDEA DE LA SEGUNDA PARTE DEL CAMBIO —EL CAMBIO DEL CAMBIO, SE HA DICHO LUEGO— COMO LA ATENCIÓN A LOS PEQUEÑOS PROBLEMAS MáS QUE POR LOS TRASCENDENTALES YA RESUELTOS RESUELTOS O EN VíAS DE SOLUCIÓN LOS GRANDES PROBLEMAS ESTRUCTURALES E HISTÓRICOS DE ES'bE PAíS —ESTO FUÉ EL CAMBIO— HAY QUE HACER FRENTE A LOS PROBLEMAS QUE HOY PREOCUPAN MáS, SOBRETODO EN LAS GRANDES CIUDADES, AGOBIADAS POR SU PROPIO ÉXITO ECONÓMICOS-- A) EL APARCAMIENTO Y EL TRANSPORTE PÚBLICO; EL RUIDO; LA /CONTAMINACIÓN; LA CRECIENTE DESAI1DARICIóN DEL PASEO TRANQUILO /POR NUESTRAS CALLES; EL AUMENTO PE LAS BASURAS. i 1 B) LA INSEGURIDAD; LA CONCENTRACIÓN DE PROBLEMAS EN 'BARRIOS INCAPACES DE SOPORTAR TATO DOLORY SU DEGRADACIÓN; �LA DROGODEPENDENCIA; LA INMIGRACIÓN IRREGULAR Y LAS REACCIONES QUE SUSCITA. C) LA VIVIENDA DE LOS JóVENES Y DE LOS NO TAN JÓVENES; LA VIVIENDA ASEQUIBLE, NO SÓLO LA VIVIENDA SOCIAL, Y MáS CONCRETAMENTE LA VIVIENDA ASEQUIBLE EN LAS ZONAS ANTIGUAS DE NUESTRAS CIUDADES. f DESDE-1987, EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR EXCUSAS, ES HABER PENSADO MáS E EUROPA QUE EN MALASAÑA, EL RAVAL O EL CARMEN. EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR PERDÓN ES NO HABERNOS DADO CUENTA QUE, DEBAJO DEL FANTáSTICO TRASLADO DE MEDIOS ECONÓMICOS A LAS AUTONOMÍAS, LOS AUTÉNTICOS PROBLEMAS DE LA CALLE SEGUÍAN LEJOS DEL GRAN DINERO PÚBLICO. UNA CUARTA PARTE DEL ESTADO SE HA DESCENTRALIZADO EN 12 AÑOS EN LAS AUTONOMÍAS EN UN PROCESO HISTóRICO, MIENTRAS LOS AYUNTAMIENTOS SE ESTABAN EMPEÑANDO HASTA EL CUELLO PARA HACER FRENTE A LA VEZ A ESOS PROBLEMAS Y DAR CUMPLIMIENTO A LOS GASTOS CULTURALES, DEPORTIVOS, SOCIALES E INFRAESTRUCTURALES QUE LOS CIUDADANOS DEMANDABAN Y QUE LA PROPIA DESCENTRALIZACIÓN AUTONóM CA INCITABA A PROSEGUIR. 3. LLEGADOS A ESTE PUNTO, HAY QUÉ HABLAR DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD O, SI SE QUIERE, DEL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD. �LA CALIDAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS AUMENTA CUANDO EL GOBERNANTE SABE REPRIMIR SUS DESEOS BENEVOLENTES DE "ARREGLAR LOS PROBLEMAS" Y ADMITE QUE SEAN LOS NIVELES 1-kUl\'Tik INFERIORES QUIENES LO HAGAN !'---AíLII- CUANDO ESOS NIVELES INFERIORES SE INHIBEN EN FAVOR D* LA SOCIEDAD CIVIL, SI ÉSTA ES CAPAZ DE RESOLVER POR ELLA MISMA SUS PROBLEMAS. ESTO ES LA SUBSIDIARIEDAD Y NO OTRA COSA. iiie~tére---DO. J-..4511/1"1".~ LA CARGA DE LA PRUEBA DE LA EFICIENCIA Y DE LA EQUIDAD TIENE QUE PROPORCIONARLA EL NIVEL SUPERIOR, i NO EL INFERIOR. 1 1 LA IZQUIERDA QUE SE QUIERE CAMBIAR A Sí MISMA ("HEMOS DE SER CAPACES DE CAMBIARNOS A NOSOtROS MISMOS", DIJE EN TOLEDO) DEBE CAMBIAR TAMBIÉN EN ESO.1 EL OBJETIVO MUNICIPALISTA ypEL PROGRAMA SOCIALISTA] ES "AVANZAR PROPORCIONALMENTE" HACIA EL OBJETIVO DE FIN DE 1 SIGLO (50/25/25 % EN EL REPARTODEL GASTO PÚBLICO CENTRAL, AUTONÓMICO Y LOCAL). ESO QUIERE DECIR, APROXIMADAMENTE, ESTAR EN EL 20 % EN 1997. MENOS QUE ESO SIGNIFICARÍA DEJAR LAS COSAS DONDE ESTABAN EN 1992 O EN 1993 COMIENZA, 1.. POR Y EN 1982. IMPOSIBLE. FIN, LA DÉCADA DE LOS AYUNTAMIENTOS O HABREMOS PERDIDO EL TREN DE LA DÉCADA. NO CONCIBO LA POLÍTICA DE CIUDADANÍA EUROPEA SIN UNA POLÍTICA DE CIUDADES, SIN UNA CONCEPCIÓN DE EUROPA TAMBIÉN COMO SISTEMA DE CIUDADES, DE CIU ADES EFICIENTES Y FUERTES. 1 �LO DIGO DESDE EL "REGIONALISMO EUROPEO" QUE COMPARTO Y APOYO, PERO MáS ALLá DEL REGIONALISMO EUROPEO, YENDO A LA MÉDULA DE LA POLÍTICA EUROPEA QIIE HA TENIDO SIEMPRE NOMBRES PROPIOS EN CIUDADES NO CAPITALES DE ESTADOS COMO MILáN, AMSTERDAM, BARCELONA, TURÍN, MUNICH O VALENCIA. LA POSICIÓN DE LAS CIUDADES, CADA VEZ MáS ESCUCHADAS, ES CONSEGUIR DE LA COMISIÓN EUROPEA QUE NO SE PROLONGUE LA SITUACIÓN DE QUE EL 65 % DE LOS PROBLEMAS Y NECESIDADES DE LA COMUNIDAD, QUE SE MANIFIESTAJT EN LAS ZONAS URBANAS, SÓLO RECIBEN EL 25% DE LOS RECtiJRSOS DE LOS PROGRAMAS COMUNITARIOS. EN LA REUNIÓN DE PRAGA DEL CMRE (OCTUBRE DE 1992) SE PLANTEÓ LA ESTRATEGIA DE LAS CI1jJDADES EN UN TRIPLE NIVEL: EUROPA, SUBSIDIARIEDAD, COOPER14IóN. 4. ¿ES COMPATIBLE ESTA ESTRATEGIA DE FUTURO DE LAS CIUDADES CON LA POLÍTICA "CALIENTE" DE LA PERTENENCIA, DE LA IDENTIDAD, QUE GEMEREK CONTRAP NíA A LA POLÍTICA "FRÍA" DE LA DEMOCRACIA? YO CREO QUE LO ES, PORQUE EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO ES LA BÚSQUEDA DEL OTRO, Y NO SU NEGAC óN. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO DEBE BUSCAR LAS RAíCES COMUNES, NO SÓLO LAS RAíCES PROPIAS (PATRIA) Y LAS RAMAS (FRATERNIDAD HACIA FUERA). �5. EL ROL DE LES CIUDADES DE CARA AL FUTURO NO DEBE PLANTEARSE EN EL OLVIDO DE QUE LAS CIUDADES SON CAUSA Y EFECTO, AL MISMO TIEMPO. CAUSA D$L BIEN Y DEL MAL, EFECTO DE LO QUE SON Y NECESIDAD DE CORREGIRSE COMO SON. LOS INFORMES SOBRE EL DESAR*OLLO DE LA HUMANIDAD (IDH) OFRECEN UNA ILUSTRACIÓN PRECISA Y A MENUDO DRAMáTICA DEL CONTEXTO MUNDIAL DE DESEQUILIBRIOS EN EL QUE LAS CIUDADES HAN DE DEFINIRSE. RíO DE JANEIRO, AMSTERDAM YiTORONTO HAN ACOGIDO EN LOS ULTIMOS MESES REUNIONES IMPORTANTES PARA EL FUTURO DE LA HUMANIDAD, EN EL QUE LAS CIUDADES SE MUESTRAN COMO AGENTES DE CRECIENTE IMPLICACIÓN E IMPORilANCIA. RíO Y BARCELONA FIRMARON UNA OECLARACIóN EN 1992 A FAVOR DE LA COOPERACIÓN ENTRE LAS 'CIUDADES DEL MUNDO, COMO INSTRUMENTOS A FAVOR DE LA PAZ Y ' DEL DESARROLLO, DEL CIVISMO Y DEL UNIVERSALISMO. EL PRóXIMO DÍA 21 DE JULIO, CON OCASIÓN DE LA VISITA A BARCELONA DEL PREFECTO DE RfO DE JANEIRO, VAMOS A PROFUNDIZAR, EN ESA LíNEA DE TRABAJO Y DE COOPERACIÓN. AMSTERDAM DIó NOMBRE EN ABRII, DE 1993 A UNA DECLARACIÓN DE LAS CIUDADES EUROPA PARA LA PROTECCIÓN DEL CLIMA, EN LA LíNEA PROPUESTA EN 1991 POR EL IBRO VERDE DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EN CUYA PRESENTACIÓN» AQUÍ EN MADRID, TUVE LA OPORTUNIDAD DE PARTICIPAR EN 1991, JUNTO A LOS PRÍNCIPES DE �ASTURIAS Y DE GALES, AL COMISARIO EUROPEO DE MEDIO AMBIENTE Y AL MINISTRO DE OBRAS PÚBLICAS y TRANSPORTES. EN TORONTO, A PRINCIPIOS DE ESTE MISMO MES DE JUNIO, LAS ORGANIZACIONES INTERNACIONALES DE CIUDADES, SE HAN REUNIDO EN TORNO A LA IDEA DE LAS CIUDADS UNIDAS, COMO COMPLEMENTO Y CONCRECIÓN, COMO APOYO, DE LAS NACIONES UNIDAS. Ç---LAI"--\ ,kiísm '12-1/1Ç � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4239 Title A name given to the resource Balance de la Olimpiada de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La formula de Toledo: la subsidiarietat com a guia d'aproximació de la política als ciutadans i l'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sociedad de Estudios Internacionales, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Barcelona Balanç Subsidiarietat Espanya plural Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1334/19930630d_00566.pdf 0f54c9a724b04e399d60688c37f98bc8 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA ct"Temmi (iewebut4 tu•ígix+ h (AA iik4 Iduve (4j1"4 t'y-1-1(4.4W 11/1 4 4 (11" (» 14.12#14 t r-L‘. “eat 44&,... 'otkotr-- ej‘Alk (.1 �L 'ALCALDE DE BARCELONA e 12/A., coji...-kte4v, 4,2„.„ A • rj cit vo --ZA O t tt; atot.4011.~ LL r, P ItA4Allth #,Licdh "." r< o N C.,y4op 43 4 < tot40/14 C 114 1.124.2/4-t. ¿LA! //tork‹-/-pet �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4240 Title A name given to the resource Seminari en el Curs d'Estiu sobre "La vertebració territorial d'Espanya" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Governabilitat del projecte comú espanyol. Espanya com a territori a vertebrar en una colla d'eixos: costa mediterrania, centre, vall d'Ebre, cornisa cantàbrica i Sud. Vertebració i reconstrucció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Espanya plural Territoris Acció política Espanya Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268 PDF Text Text Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del Vallés Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament. 20:00 hores Nota prèvia Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament. La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les vacances. A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de caire familiar, la meitat del qual de parla castellana. �Guió pel pregó - AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó. GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA. - AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA. -A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA. DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900) DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS. -A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT. BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA. BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA. - CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS. CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS. LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER. LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS. - ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA. LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA. LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES, PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA POLÍTICA. �- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I GENERÓS. EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA I DE LA CONVIVéNCIA. - BONA FESTA MAJOR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4241 Title A name given to the resource Festa Major Barberà del Vallès / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Barberà del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Municipis Barcelona Model social Barberà del Vallès Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1336/19930702d_00568.pdf 56fcc63bed2ee5828f5bcf969d1d3272 PDF Text Text Barcelona, 2 de Juliol de 1993 Paraules de l'Alcalde als. Cònsuls deis països comunitaris Señores cónsules, me van a permitir que hable sentado, pues estamos en una familia reducida, de buenos amigos, de países que se van conociendo cada vez más y me voy a permitir expresarme con mucha franqueza. Yo creo que la presidencia belga va a ser enormemente importante porque llega en un momento y se situa en un lugar muy decisivos para Europa. El lugar porque Bruselas es la capital europea y el momento porque estamos a las puertas de la aplicación de una nueva Constitución. Una nueva Constitución que es enormemente ambiciosa en dos terrenos. Uno, el terreno territorial con la famosa articulación del 98, este reconocimiento de la existencia de una Europa territorial más allá de los Estados, más al interior de los Estados; y otro, desde el punto de vista político, monetario pero también político, la Unión Europea. Y la formulación, por primera vez y de una manera clara de lo que, hasta ahora, había sido el principio filosófico del europeísmo, pero que era no un texto legal, que hasta ahora tenía mas un carácter de tratado, podemos decir contractual, entre Estados, y sin embargo ahora se habla de Unión. Por lo tanto una presidencia muy decisiva. Y, ya más en particular, es *uy decisiva para nuestra ciudad, en la medida -y se deduce muy claramente en las palabras del cónsul belga- queda presidencia belga va a tratar de solventar lo que él primer ministro Cavaco Silva una vez calificaba de "dossier envenenado", el dossier de las sedes. El famoso dossier de las sedes que va rebotando de Lisboa a Edimburgo, de Edimburgo a Copenhague, de Copenhague a Bruselas y a lo mejor en Bruselas se decide. Y aquí Barcelona va a jugar muy fuerte, y yo creo que España va a jugar muy fuerte la carta de Barcelona. Ustedes saben que Barcelona fue candidata inicial al EUROFED, y lo sigue siendo, nunca hemos dicho que no �lo seamos. Ustedes saben que otras ciudades comparten con Barcelona esta aspiración, muy claramente las ciudades alemanas, cualquier ciudad alemana puede serlo, Londres, el propio Edimburgo, e incluso algunas ciudades como la propia Edimburgo han lanzado al ruedo la idea de una capitalidad financiera compartida, entre Edimburgo, seguramente Amsterdam, Barcelona y alguna ciudad del norte de Italia... Nosotros no hemos dicho a esto que no nunca. Pero tenemos la impresión que, desde el momento que nosotros formulamos nuestra aspiración hasta ahora, han sucedido cosas muy graves. Entre ellas una crisis monetaria de profundidad imprevisible quelha hecho que este tema pasase a ser un tema menor en el campo de los problemas económicos y, por lo tanto, muy subordinado a la solución de otros temas más significativos como son la propia presidencia del Bancoy otros de contenido de política monetaria. Por otra parte, Barcelona ha avanzado una segunda candidatura con mucha fuerza. En esta mesa hemos tenido más de uno y más de dos encuentros con la industria farmacéutica española, y en particular con la barcelonesa, para promover la, candidatura de Barcelona a ser la sede de la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos, en la cual tenemos muchas esperanzas, y que el gobierno español tiene en cartera, junto con otras dos peticiones que son la de Medio Ambiente para Madrid y Sevilla, y la de Patentes y Marcas que es también para Madrid. Ya me pueden creer si les digo que el gobierno español está fundamentalmente interesado en la candidatura de Barcelona para la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos. Porque la tradición de la industria farmacéutica en esta ciudad, la presencia de empresas multinacionales importantes, el momento político, en fin, muchas circunstancias, la propia circunstancia post-olímpica, con una ciudad muy bien situada en el camino de las ciudades europeas para competir, llevan a la Moncloa a considerar este tema como un tema prioritario. No se me esconde que ustedes representan intereses de países y de ciudades que también quieren esta Agencia y como es lógico contando con mis bendiciones muy legítimas, aunque hay que tener en cuenta que hasta ahora España no ha tenido ninguna sede y por lo tanto nosotros vamos a jugar fuerte en esta candidatura. �Pero esto es para decirles, más allá de como termine la cuestión, más allá de como termine esta especie de Liga europea o Copa que será con una final en Bruselas a finales de año, la vocación europea de Barcelona. De la cual ustedes son testimonios, lo han sido durante una serie de años, primero bajo el decanato de Patrick Gautrat de Francia y después de Francesco Trupiano de Italia. Yo creo que hemos hecho bien en destacar entre nuestros cónsules aquellos que representáis los doce países de la Comunidad. Efectivamente, cada vez más este es nuestro escenario, }nuestro paisaje natural, nuestra patria cada vez más clara, con regiones, con nacionalidades, con estados,'? con ciudades, pero en definitiva es el terreno en que nos movemos. Nosotros confiamos mucho en el Dossier Delors. Si se nos preguntara nuestra opinión a algunas ciudades, nosotros lo que haríamos sería` canalizarla a través del Estado, que es lo que nos toca hacer y lo haremos. Y confiamos mucho porque tenemos la impresión de que desde la atalaya de la Comisión de la Comunidad Europea se ven cosas que desde otros lugares no se ven y porque en esa atalaya está una persona de capacidad muy probada, de imaginación y energía y muy respetada por todos. De modo que vamos a esperar que efectivamente estos pasos adelante se den en los meses que vienen, en medio de una crisis que nos ha sorprendido a todos por su violencia. Yo les tengo que decir que hace cuatro días, entregamos la medalla de oro al mérito científico de la ciudad de Barcelona al profesor Joan Sardá Dexeus, que ha sido el padre de la economía española, de la ciencia económica española, el creador de las Fácultades de Economía, el que hizo el Plan de Estabilización del año 59 y el que creó la senda del desarrollismo de los años sesenta. El primer economista moderno, liberal, profundo, europeo y un gran especialista en la crisis. Y este señor, que conserva una lucidez pasmosa dijo saya todo lo que yo se no vale para nada, la situación que se ha creado es totalmente nueva para los economistas, tenemos que reconocerlo, tengo la sensación que si aplicamos Maastricht con un excesivo rigor vamos a cargarnos el invento, vamos a tener que ir con mucho cuidado porque a lo mejor nos metemos en una¡crisis que es mucho más larga de lo que nos creemos y fo es de un año ni de dos sino de más y por tanto hay que repensarlo todo, desde el punto de vista monetario, y hay que actuar con una enorme prudencia en la aplicación de fenómenos prereconocibles" . i 3 �El propone una conferencia monetaria internacional nueva, mundial, no europea; él propone un plan de estabilización, de estabilidad, de convergencia europea, conducido conjuntamente por los países europeos, porque un plan de estabilización nacional no puede ir, no se puede ni formular ya. Dándole la razón a Reynes, ya que Reynes propuso en el año 44 -que no es el Reynes de la economía interior, de la demanda efectiva y todo esto que asusta tanto, es el Reynes del Sistema Monetario Internacional-, Reynes estuvo en Versalles en el año 21, estaba en la delegación inglesa y salió asustadísimo y lo explicó en unos artículos magníficos, sobre como los países europeos victoriosos de la Primera Guerra Mundial se estaban cavando la fosa de la Segunda, porque obligaban con el famoso tema de las Germans Reparations a Alemania a un esfuerzo matemáticamente imposible de cumplir y estaban creando la hiperinflanción y estaban creando las bases del nazismo. Y quedó muy impresionado por esta situación de Versalles, antes de terminar la guerra mundial (la Conferencia Monetaria Europea se reune antes de terminar la Guerra Mundial, en el 44), y Reynes salió en silla de ruedas porque tuvo un ataque al corazón de los sustos que le dieron los americanos, porque él creyó que Europa iba a encontrar en América un aliado no sólo en la guerra sino en la paz, un aliado hasta el final, él creyo que se iba a crear un auténtico Banco Mundial, no un fondo donde se pusiera dinero para sacarlo, sino un Banco de verdad que emitiera moneda, una moneda internacional. Y los americanos dijeron que no, que ellos ya harían el Plan Marshal, pero que una moneda mundial no, porque esto sería lo mismo que entregar el dominio que ellos tenían sobre la escena económica a través del dólar. Y Sardà Dexeus decía el otro día, "ahora lo que hay que hacer es otra Baton Rouge en donde se cree un autentico Banco Mundial, no un BancQ,Mundial fondo, sino un Banco Mundial banco a que pueda.dtar dinero, con limitaciones, con control internacional, pero que sea capaz de hacerlo". A mi todo esto me impresionó muchísimo. En los meses que vendrán veremos teorías como ésta, sobre todo por la parte negativa. Sardà Dexeus no dijo que estaba contra el Tratado, como algunos interpretaron, sino contra la aplicación mecánica del Tratado. Si se aplica a rajatabla podemos sufrir muchísimo, más de lo necesario. Nosotros por nuestra parte, como ciudades vamos a intentar construir una red de seguridad, muy modesta, a �nivel civil o de civismo, entre ciudades europeas, que vaya creando, ayudando a crear la ciudadanía europea efectiva, más allá de las leyes, más allá, incluso, de las elecciones, sobre la base de los intercambios, de la relación de la competencia, porque las ciudades compiten, pero colaboran como las empresas compiten y colaboran. En este sentido vamos a buscar la complicidad de los dos grandes partidos europeos y voy a estar el día 12 de julio otra vez en Bruselas a ver a Willy Claes como presidente de los Socialistas Europeos, no como ministro de Exteriores, para pedirle que él y Leo Tindemans, que es el presidente del Partido Popular Europeo ( y si puedo en esta fecha u otra me entrevistaré con el señor Tindermans, en mi calidad de presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa), para pedirles que sean ellos los que traten de avanzar en la interpretación de la doctrina de la subsidiariedad y como debe de formarse el Comité de Regiones, porque de otro modo, los sentimientos de síntesis no van a existir. La Comisión está atada de manos, el Consejo Europeo recibe siempre a los Estados pero no les da la solución. Entonces vamos a pedir a las dos fuerzas políticas mayoritarias que traten de aproximar posiciones en la interpretación de lo que debe entenderse como Comité de Regiones, de su composición ( tenemos cuatro años por delante para hacerlo), y lo que debe entenderse por subsidiariedad. Por otra parte, quisiera explicarles algunas actuaciones que vamos a llevar a cabo, una de ellas es desde nuestra presencia en el comité ejecutivo de Eurociudades, que es un lobbyde las grandes ciudades. Y es que Eurociudades va a llamar a las grandes ciudades europeas a un Davos urbano, y ya hemos hablado con muchas de las grandes empresas europeas, con Fiat, con Philips, con Bosch..., para tratar de llegar a una pequeña reunión, no una cosa enormemente masiva, pero si suficientemente representativa de ciudades de Europa y de grandes ciudades de Europa para preguntarnos tres cosas: una relativa al automóvil y la ciudad, otra relativa al cable de fibra óptica y a la telecomunicación y una tercera sobre temas de medioambiente y reciclaje. También se debatirá cómo quieren las empresas que fabrican coches que sean las ciudades europeas, cómo quieren la ciudades europeas que sean los coches. Tenemos que hablar ya del coche urbano como un producto diferenciado, y lo mismo en el cable y el medio ambiente. Esto va a tener lugar en el verano del año que viene, del año 94. �Mucho antes, en octubre de este año, tenemos los Estados Generales en Estrasbu go, (los días 20, 21 y 22) del Consejo de Municipio y Regiones de Europa. Esta es una reunión de más de .500 personas, presidida por François Mitterrand, a 1a que hemos invitado a Vàclav Havel, y vamos a intentar en estos Estados generales establecer la filosofía municipalista europea de los próximos años. Esta es una gran reunión que se celebra cada dos años. También, como representante del Consejo de de Municipios y Regiones de Europa en IULA, que es nuestra unión mundial, he estado recientemente en Toronto y allí hemos llegado a una Declaración Universal de Derechos del Autogobierno Local. En fecha próxima, dentro de unos meses, el presidente de IULA, el presiente de IUTA que es la otra organización mundial existente y el presidente del'CMRE, entregaremos a Butros Gali para que la ONU la asuma como propia. Al tiempo que conseguimos que estas dos organizaciones, una de matriz francófona y otra de matriz anglosajona tiendan ya a su unificación y sea más próximo el día en que al lado de las Naciones Unidas estén las Ciudades Unidas, una sola organización. Incluso todos los lobbys de ciudades, que hay varios, esta Sommet, presidida por el alcalde de Tokio, sr. Suzuky; Metropolis, presidida por Michel Giraud, que trataríamos también que se fueran adaptando a este movimiento mundial de ciudades. Por último, expresarles una preocupación nuestra, de las ciudades europeas, por la situación de la antigua Yugoslavia. Y la disponibilidad de las ciudades para actuar si el Consejo Europeo lo considera necesario y la ONU lo considera necesario. Ustedes saben que hace un año se reunieron en Barcelona más de cien ciudades para la inauguración de los JJ 00 y escribimos una carta, a través del Ministerio Español de Asuntos Exteriores al que entonces era presidente del Consejo Europeo. No hubo una respuesta clara ni de la ONU ni del Consejo Europeoy por tanto no actuamos. En el mes de abril, el día 2, pe celebró en Sarajevo un aniversario de los JJ 00 de Sarajevo, invitaron al president del COI y este me cedio una plaza en el avión que debía llevarle a Sarajevo. Pero esa semana, ustedes lo recuerdan, fue la de mayor belicosidad, de tal forma que ni siquiera los aviones de la ONU pudieron aterrizar. Yo creo porque sabían algo de todo esto, el caso es que nada se pudo hacer. Luego, Catherine Trautman, la alcaldesa de ,Estrasburgo que es la �presidente de la comisión del CMRE de relaciones con las ciudades del Este, quïsohacer lo mismo, ya casi llegando a un acuerdo directo Con el general Morillon, y tampoco fue posible. Nosotros seguimos estando, y quiero que ustedes lo sepan, interesados en hacer una acción que sirva a un interés le paz, efectivamente. Eso es todo lo que les quería decir. Agradecerles su trabajo, su presencia y animarles a que cada vez más esta reunión deje de ser una reunión informal, que ya lo va dejando de ser, y sea el reflejo de una amistad creciente entre nuestros países, nuestras ciudades y nosotros mismos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4242 Title A name given to the resource Cònsols dels Països Comunitaris / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Constitucions Territoris Acció política Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1337/19930708d_00569.pdf 8d6e52ad6990b3a9b274001ed08dc0c4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'INAGURACIó DEL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT DIJOUS, 08..07.93. PARC DEL NUS DE LA TRINITAT. 20:00 HORES GUIó - SATISFACCIÓ PER LA INAUGURACIÓ D'AQUEST PARC. L'OBRA D'INFRASTRUCTURA MÉS IMPORTANT DELS JOCS OLïMPICS PER LA SEVA COMPLEXITAT, PER LA SEVA UTILITAT GENERAL I PER LA SEVA REPERCUSSIÓ LOCAL. PER LA SàVIA CONJUNCIÓ DE LES AUTOPISTES, EL BARRI I EL PARC. - ORGULL DE CIUTAT: UNA OBRA DE QUALITAT PER A UN BARRI NECESSITAT DE QUALITAT I D'ATENCIÓ. EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ERA LA GRAN REALITAT PENDENT DEL CICLE OLíMPIC. ÉS UNA OBRA MOLT, MOLT IMPORTANT. UNA OBRA PER AL CONJUNT DE LA CIUTAT I QUE TÉ UN PES ESPECÍFIC PELS DIFERENTS BARRIS DE LA ZONA, EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS UN EXEMPLE DEL MODEL QUE HA CARACTERITZAT LA MAJOR PART DE LES NOSTRES ACTUACIONS. ALLÒ QUE NOSALTRES EN DIEM :"BUSCAR DUES FINALITATS A CADA INSTRUMENT, ÉS A DIR, UNA FINALITAT URBANÍSTICA PER SE I UNA FINALITAT URBANÍSTICA D'ENTORN, D'IMPACTE A L'ENTORN". �EN AQUEST CAS ES DÓNA UNA DOBLE FUNCIONALITAT: UNA SOLUCIÓ AL TRàNSIT DE GRAN COMPLEXITAT, LLIGADA AL TEIXIT URBà AMB UNA OFERTA DE LLEURE I DE QUALITAT PEL BARRI. - LA TRINITAT TÉ UN GRAN PROBLEMA PENDENT: EL TRASLLAT DE LA PRESÓ DE JOVES. BARCELONA NO HA REBUTJAT MAI ACOLLIR LES PRESONS QUE TÉ, PERQUè ÉS UN SERVEI A LA SOCIETAT. Hl HA UNA PRESÓ, PERO, QUE NECESSITA UNS TRASLLAT URGENT, PERQUé PESA MASSA NEGATIVAMENT SOBRE EL BARRI: ES AQUESTA. DEMANEM A LA GENERALITAT QUE COL.LABORI A TREURE AVIAT LA PRESÓ DE LA TRINITAT. HEM FET OFERTES DE TERRENYS ALTERNATIUS, QUE NO ENS HAN ESTAT ACCEPTADES. EN FAREM DE NOVES: DEMANEM SENSIBILITAT A LA GENERALITAT SOBRE EL QUE AQUESTA PRESÓ PESA SOBRE AQUEST BARRI. - EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS EL SíMBOL DE LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT PER LA INTEGRACIO D'AQUESTS BARRIS ENTRE SI I AMB LA RESTA DE LA CIUTAT. AQUESTA INAUGURACIÓ ÉS UNA EXCEL.LENT OBERTURA DE LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER ANY DELS JJOO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4243 Title A name given to the resource Acte inauguració del Parc del Nus de la Trinitat / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problemàtica petició municipal del trasllat de la presó de joves de la Trintat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc del Nus de la Trinitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf 980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75 PDF Text Text DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND. THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE OLYMPIC GAMES. BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN. SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT 1 �OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN 2 �REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY, MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN CONTROVERSY. I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY, CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN -- �WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--, AND RICHARD SERRA. WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY. AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A CULTURAL CAPITAL OF EUROPE. THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL: �JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST CULTURAL VITALITY. THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN. NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY, MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4244 Title A name given to the resource Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Barcelona Art Hunt, Bryan, 1947- Lichtenstein, Roy, 1923-1997 Pepper, Beverly, 1922- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1339/19930715d_00571.pdf 2a055a230f395cdfae46439c3c699e50 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la presentació de la "Novíssima Oda a Barcelona" de José Agustín Goytisolo Dijous, 15.07.93. Pati Llimona. 19:30 hores. Nota prèvia La presentació de l'acte será a càrrec d'Esther Tusquets i la del llibre a càrrec de Juan Ramon Masoliver, autor del pròleg, després del qual parlará l'autor de la "Novíssima Oda a Barcelona", José Agustín Goytisolo, abans que l'Alcalde tanqui l'acte. Hi será present, també, Josep Guinovart, autor de les il.lustracions. �Guió - Personalitat de José Agustín Goytisolo, gran amic i poeta, poeta civil i home polític com diu Masoliver al pròleg, que es defineix avui mateix al diari com "un barceloní, català de cultura catalana, que escriu en castellà". - Singularitats d'aquesta "Novíssima Oda a Barcelona": És l'Oda que fa onze. (S'adjunta llista de les deu anteriors) Dedicada a Verdaguer, Maragall i Pere Quart. (S'adjunten els textos de les seves Odes) Dues Odes en una, en català i en castellà. És una Oda didáctica, una crónica poética: una explicació apassionada de la ciutat a través de la seva història. És una Oda a cinc veus (un romá, un àrab, un jueu convers, un oficial de notaria, un arquitecte municipal i un estudiant d'història després deis Jocs Olímpics). Un cant a integradora... la ciutat bimil.lemnária, oberta i "la ciutat, ara ja una gran metrópolis, que propaga cultura i cotesia i que és oberta al mar, al mar i al món". - Llibre a tres mans - pel magnífic pròleg de Juan Ramon Masoliver i el seu apunt de crónica de la ciutat amb les llistes de cognoms barcelonins agrupats per origens (europeus, peninsulars, aragonesas, bascas, francesas, provençals, italians, jueus, àrabs, celtes, germànics). - per la rica il.lustració de Guinovart relligant català i castellà en la poesia deis seus blaus, vermells i grocs. - Una Novíssima Oda, una obra barcelonina, de la vella novíssima ciutat. �DEU ODES A BARCELO\A A BARCELONA J. Rubió i Oi ODA A BARCELONA Jacint Verdaguer CREIXENÇA M. Costa i Llobera ODA NOVA A BARCELONA Joan Maragall EL CARRER DE MIGDIA Rafael Nogueras i 011er L'ADEU Josep Carner ODA A BARCELONA A gust í Esclasans ODA A BARCELONA Pere Quart CANCO NOVA A BARCELONA A gustí Bartra A BARCELONA Joan Brossa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4245 Title A name given to the resource Presentació de la "Novíssima Oda a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Barcelona Model social Goytisolo, José Agustín, 1928-1999 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1340/19930717d_00572.pdf e412829ff67ac494b7d16d11803f408f PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a les Jornades de reflexió i diàleg "El canvi dins del canvi" Dissabte, 17.07.93. Hotel Barcelona Plaza. 09:30 hores. Nota prèvia L'Alcalde participa en la sessió sobre "L'impuls democràtic i la regeneració política", que coordina Joan Reventós. Els altres participants són Eliseo Aja, Jaume Collboní, Ricard Gutiérrez, Ramon Jáuregui, Miquel Llugany, Ernest Maragail, Joaquim Nadal, Ventura Pérez Mariño, Javier Pérez Royo, Margarita Robles, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Margarita Sáenz-Díaz i Miquel Sellarés. Narcís Serra s'incorporarà a la reunió entorn de les 11:00 hores. La sessió és tancada al públic, però oberta als periodistes. El coordinador obrirà la sessió amb una intervenció de 5 minuts, que donarà pas a un debat lliure entre els assistents, i, al final, proposarà unes conclusions que seran presentades a la sessió de cloenda. T,s reserva a l'Alcalde la funció de ponent, amb una intervenció inicial que fixi de manera breu i sintètica la posició del partit entorn d'unes idees bàsiques obertes al debat dels assistents. S'espera que Ramon Jáuregui i Joaquim Nadal, que seuran prop de Reventós i de l'Alcalde, tinguin també una participació important. Els temes proposats en el guió de la sessió són: -Unes institucions més flexibles i properes al ciutadà -Els partits polítics i el seu sistema de finançament. -El diàleg amb la societat. -Renovació del llenguatge polític i recuperació de la dimensió pedagògica de la política. S'adjunta la següent documentació: a) Guió amb les idees expressades recentment per l'Alcalde sobre aquests temes. b) Guió amb les idees expressades per Felipe González al discurs d'investidura (amb fotocòpia completa del text transcrit al Diari de Sessions del Congrés de Diputats). c) Projecte de resolució del Consell Nacional del PSC (3 juliol 1993) 1 �d) Textos recents de l'Alcalde: - Discurs de Tenerife. - Conferència de Toledo. - Article "El cambio del cambio en Cataluña" (La Vanguardia, 13 juny 1993) - "El cambio del cambio en España" (3 articles inèdits) 2 �a) Guió d'idees sobre l'impuls democràtic i la regeneració de la política - La ciutat és la gent, la política és la gent. - Principi de subsidiarietat (que cap administració superior sobre aspectes que pot governar millor governi inferior) l'administració Subsidiarietat = proximitat + eficiència + equitat. - Metáfora deis pisos de l'edifici de l'administració pública: planta baixa local, entresol autonomies, principal Estat, terrat Europa. Prioritat al nivel pel qual pot circular més lliurement el ciutadà. - Proximitat de la política i necessitat de pertinença. Geremek i la democràcia com a sistema fred: perill d'indiferència del ciutadà. Necessitat d'un sentiment calent i mite de la comunitat nacional o étnica: perill d'un nou autoritarisme. Dahrendorf i la teoría de la pertinença de Vaclav Havel. Democrácia i economia de mercat són del.liberadament freds per reduir els costos deis errors humans i no resolen la necessitat de pertinença, de sentir-se a la casa pròpia. Viure en els circuits concèntrics de pertinença tan ben descrits per Havel, que van de la comunitat local a la nacional i a l'església, passant per diverses associacions. - Civisme, segons Havel. És qui més bé ha descrit el civisme com el dret de cada persona a ser respectada en els diversos cercles de pertinença que defineixen el seu món: ciutadans d'una ciutat, ciutadans d'un estat i ciutadans del món. El civisme com a únic isme que no aniría contra cap de les esferes de pertinença, ja que s'afirmaria en positiu i no en contra o davant deis altres. La nova Espanya que apareix durant els Jocs Olímpics com una realitat d'aquest carácter, cívica, internament respectuosa, nació de nacions. - Fórmula de Toledo: a) La subsidiarietat com a guía de l'aproximació de la política als ciutadans. 3 �b) L'esperit de l'Empordà, per la comarca catalana que fa cent anys fou identificada com aquella part del tot (Catalunya) que millor que el tot podia expressar el seu sentit d'una forma més concreta i tangible. La segona part del canvi -el canvi del canvi- com l'atenció als petits problemes més que pels trascendentals ja resolts. Des de 1987, l'error d'haver pensat més en Europa que en Malasaña, el Raval o el Carmen. L'error de no haver vist que, per sota del gran trasllat de mitjans econòmics a les autonomies, els auténtics problemes del carrer seguien molt lluny del gran diner públic. - Exemple d'iniciatives promogudes des del nivell local: judicis ràpids. 4 �b) L'impuls democràtic, segons Felipe González (Idees bàsiques expressades en el discurs d'investidura) * - Les eleccions han desmentit en part el suposat allunyament entre ciutadans i política. - Necessitat d'un nou impuls democràtic: reflexió sobre el moment històric per una preocupació existent a totes les democràcies europees. Procés de desafecció dels ciutadans respecte de les politiques tradicionals, dels partits i dels seus representants. Fins i tot, potser, una certa pèrdua d'apreci cap a elements essencials del funcionament democràtic. Resultat: crítica general i sense matisos dels partits, les institucions i tots els àmbits de la vida pública. - Necessitat de revaloritzar la vida dels partits o de les institucions: - El Parlament, centre real del debat democràtic. - Dotar de poders més grans el Consell general del Poder Judicial per fer que la justicia sigui més eficaç. - Augmentar l'eficàcia, l'agilitat, la transparència de l'Administració ï fer-la més propera al ciutadà. - En aquest tercer punt, atenció especial a la nova etapa de l'Estat de les Autonomies: - La despesa de l'Estat en el conjunt de les administracions públiques ha baixat 20 punts en benefici especial de les autonomies, en un procés que no està acabat. - La introducció pràctica del principi de corresponsabilitat fiscal, compatible amb el de solidaritat, serà plantejat el mes d'octubre al Consell de Política Fiscal i Financera per preparar un acord cara als pressupostos de 1994. - La descentralització no pot oblidar el paper de les corporacions locals en la nova articulació del país, basat en l'acostament {fels poders públics als ciutadans. "Em proposo impulsar un debat polític i els necessaris acords institucionals que permetin definir en aquesta legislatura noves funcions per a les entitats locals. El Govern prepararà un Llibre Blanc i farà ús de la seva iniciativa legislativa per a la modificació del règim local bàsic de les grans ciutats". * (S'adjunta fotocòpia de la transcripció completa en el Diari de Sessions del Congrés de Diputats). 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4246 Title A name given to the resource L'impuls democràtic i la regeneració política / Intervenció dins les Jornades de reflexió i diàleg "El canvi dins el canvi" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Formula de Toledo i l'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barcelona Plaza Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Democràcia Societat Gestió pública Acció política Model social Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1341/19930725d_00573.pdf 00e6e2f6334f9c5ebe99b0bfeaf9db78 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde a l'acte d'inauguració de la Galeria Olímpica. Estadi Olímpic de Montjuïc (25/07/93) BENVOLGUT PRESIDENT DE LA GENERALITAT BENVOLGUT PRESIDENT DEL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL BENVOLGUT AMICS ARA FA UN ANY, EN AQUEST MATEIX ESTADI, UNA MULTITUD ESPERAVA AMB EMOCIO QUE EL PEBETER FOS ENCES AMB LA FLAMA OLIMPICA. UNA FLAMA QUE S'HA MANTIGUT VIVA EN MOLT DE NOSALTRES I QUE ARA TORNA A COMPANYAR-NOS ENCESA EN AQUEST PRIMER ANIVERSARI. JUNTAMENT AMB LA FLAMA, ENS ENVOLTEN AQUI MOLTS DELS ALTRES SIMBOLS QUE VAN FORMAR PART D'AQUELLS INNOBLIDABLES DIES. LA GALERIA OLIMPICA QUE ARA INAUGUREM HA DE SER EL LLOC ON ES VAGI FIXANT LA HISTORIA OLIMPICA DE BARCELONA. HO HE DIT EN ALGUNA ALTRA OCASIO : LA MILLOR HERENCIA DELS JOCS ES EL NOU ESPERIT DE CIUTADANIA QUE HAN DESPERTAT EN TOTS NOSALTRES I QUE ENS PERMET AFRONTAR EL FUTUR D'UNA ALTRA MANERA. M'AGRADARIA QUE AQUESTA GALERIA FOS EL REFLEX D'AQUEST ESPERIT POSITIU. UNA GALERIA QUE VOLEM VEURE CREIXER, COM HA SUCCEIT EN D'ALTRES CIUTATS OLIMPIQUES, EN QUEST ESPAI IDEAL DE L'ANELLA OLIMPICA, CONQUERIT DES DE FA TEMPS PELS CIUTADANS ORGULLOSOS DE LA BARCELONA "DE L'ANY DESPRES". COM A PRESIDENT DE LA FUNDACIO BARCELONA OLIMPICA VULL FER VOTS PEL FUTUR D'UNA GALERIA QUE NO HEM VOLGUT QUE FOS MUSEU, SI NO JUSTAMENT UNA ESTACIO D'UN "RECORREGUT OLIMPIC" QUE ESTEM SEGURS ESDEVINDRA UN DELS ITINERARIS MES VISITATS DE LA CIUTAT. I COM A ALCALDE DE BARCELONA AGRAEIXO UN COP MES LA CONFIANÇA QUE TOTES LES INSTITUCIONS REPRESENTADES EN EL COOB I ARA EN LA FUNDACIO HAN DEMOSTRAT ENVERS LA CIUTAT EN FER-LA DIPOSITARIA, PRIMER, DE LA CONDUCCIO DE L'EQUIP ORGANITZADOR DELS JOCS I , ARA, DE L'ARXIU FORMAT PER TOTS ELS DOCUMENTS D'UN ACONTEIXEMENT QUE SENS DUBTE SERA ESTUDIAT EN EL FUTUR COM UN FENOMEN EXTRAORDINARI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4247 Title A name given to the resource Inauguració de la Galeria Olímpica / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Primer aniversari dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Jocs Olímpics Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1342/19930907d_00574.pdf 822312f286b4f185b17aa56648ec0427 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4248 Title A name given to the resource Festes de Montblanc / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Catalunya sistema de ciutats. L'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Montblanc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Història Territoris Model social Festes majors Montblanc Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1343/19930909d_00576.pdf a3a707e86088c19a6146fcba7661e1df PDF Text Text IE• PARAULES DE BENVINGUDA A SA MAJESTAT LA REINA SONJA DE NORUEGA 9 de setembre de 1993 MAJESTAT, ES PER A MI UN GRAN HONOR DONAR-V S LA BENVINGUDA A BARCELONA, I TRANSMETRE-US EL SENTIMENT D'HOSPITALITAT I ELS MILLORS VOTS DELS HABITANTS D'UNA CIUTAT QUE SE SIINT, JUSTAMENT, ORGULLOSA DE MOSTRAR-SE OBERTA I ACOLLIDORA. LA VOSTRA PRESèNCIA A LA CIUTAT ENS COMPLAU ESPECIALMENT PEL MOTIU QUE US HI PORTA. BARCELONA RESTARà PER SEMPRE FIDEL A LA FRATERNITAT OLÍMPICA I ÉS, ALHORA TRADICIONALMENT SENSIBLE A LES MANIFESTACIONS CULTURALS. "TERRA D'HIVERN ", L'EXPOSICIÓ D PINTURA NORUEGA QUE DEMà SERà INAUGURADA SOTA EL VOSTRE RETAL PATROCINI, FINALITATS QUE LA CIUTAT TÉ EN G N COMPLEIX DUES ESTIMA: PERMET A BARCELONA EXPRESSAR LA SEVA FRATERNITAT AMB LILLEHAMER, LA CIUTAT QUE D'AQUÍ A POC ENCENDRà LA FLAMA DELS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN DEL 1994 1, AL MATEIX TEMPS, GAUDIR D'UNA MOSTRA RELLEVANT DE LA CULTURA DE NORUEGA. EL VOSTRE PAÍS ÉS UN EXPONENT ¡DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT D'EUROPA EN TOTS ELS ORDRES. TINEREM ARA L'OPORTUNITAT D'ADMIRAR �OBRES D'ARTISTES NORUECS QUE PLASMEN INIGUALABLEMENT LA BELLESA SINGULAR DE LES TERRES DE L'HIVEN NòRDIC, TAN LLUNYANES DE LA NOSTRA MODERACIÓ MEDITERRàNIA I, TANMATEIX, TAN PRòXIMES PER LA COMPARTIDA CIVILITZACIó EUROPEA. PERò TAMBÉ HEM POGUT ADMIRAR LA CORATJOSA HABILITAT, LA SàVIA PRUDèNCIA, DE LA DIPLOMàCIA NORUEGA QUE HA SABUT CREAR UN MARC FAVORABLE PER LA NEGOCIACIÓ DEL CONFLICTE MÉS LLARG DE LA SEGONA MEITAT D'AQUEST SEGLE. BARCELONA, DES DE LA RIVA OCbIDENTAL DEL MAR QUE HA VIST DESENVOLUPAR-SE EL CONFLICTE, AGRAEIX AQUESTA APORTACIÓ A LA CAUSA DE LA PAU I LA CONVIVèNCIA ENTRE POBLES, CULTURES I RELIGIONS. MAJESTAT, BARCELONA, CULTURA, CIUTAT MEDITERRàNIA OLÍMPICA I SENSIBLE A LA US ACULL AMB SINCEf2 ENTUSIASME PER TOT EL QUE REPRESENTEU. SIGUEU BENVINGUDA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4249 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Barcelona Noruega Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1344/19930910d_00575.pdf 2b60e0a1b5ea43fdafbad6cb7fc0c91b PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A LA REINÏ SòNIA DE NORUEGA (10.09.93 / Saló de Cent) MAJESTAT, SIGUEU BENVINGUDA A LA CASA DE L4 CIUTAT. LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, LA REPRESENTACIÓ DEMOCRàTICA DE LA CIUTAT, US SALUDA RESPECTUOSAMENT EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT. LA SALA QUE AVUI US ACULL SIMB LITZA EL PODER DE LA CIUTAT DE BARCELONA, CAP I CASAL DE CATALUNYA, QUE DES DE L'EDAT MITJANA SABÉ DOTAR-SE D'UN SISTEMA REPRESENTATIU ON TOTS ELS ESTAMENTS DE LA CIUTAT EREN PRESENTS. AQUEST SALÓ, SOBRI I TANMATEI) PLE DE VIDA, HA CONEGUT ELS MOMENTS MÉS INTENSOS DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT, ELS MÉS COMPROMESOS PERò TAMBÉ ELS MÉS COMPLAENTS, COM EL DE REBRE AVUI SA MAJESTAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT AMB UNA HISTÒRIA BIMIL • LENàRIA, QUE EN ELS DARRERS ANYS, GRàCIES A LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA I DE LES LLIBERTATS DEMOCRàTIQUES, I GRàCIES A L'EXTRAORDINARI IMPULS �QUE HAN SIGNIFICAT ELS JOCS OLíMPCS DE 1992, HA SABUT RETROBARSE A ELLA MATEIXA, ALHORA QUE S'O3RIA AL MÓN. ELS JOCS OLÍMPICS, MAJESTAT, EN EFECTE UNA OCASIó úNICA PER QUè ELS POBLES I LES CIUTATS DEL MÓN ES DONIN A CONèIXER. AMB ELS JOCS, MOLTS CIUTADANS I CIUTADANES D'ARREU VAN CONèIXER LA REALITAT DE CATALUNYA I D'UNA ESPANYA PLURAL. ARA, PASSATS ELS JOCS, ENS HEM P OPOSAT CONSOLIDAR BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DE LA CULTURA. PER AIXò ENS COMPLAU ESPECIALMENT, MAJESTAT, REBRE-U AVUI A LA NOSTRA CIUTAT AMB MOTIU DE LA PRESENTACIó DE L'OLIMPIADA CULTURAL DE LILLEHAMMER. CULTURA I ESPORT SÓN DUES DE LES MANIFESTACIONS DE LA PERSONALITAT HUMANA QUE CONTRIBUEIXEN AVUI -EN UN MaN ON SEMBLEN OBRIR-SE FERMES ESPERANCES DE PAU A L'ORIENT MITJà- A LA FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES DE TOT EL MaN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4250 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics Noruega Relacions Internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1345/19930915d_00577.pdf 3d5684872cdeb66963b44dec41aea590 PDF Text Text CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PARETS DEL VALLèS Dimecres, 15.09.93. Ajuntament. 19:00 hores. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA I CATALUNYA DESPRÉS DELS JOCS 1. EL SETEMBRE DE 1993, UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLíMPICS, PARLAR DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS PARLAR D'UN DELS GRANS BENEFICIS DELS JOCS I D'UNA DE LES PRINCIPALS POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA NOSTRA CIUTAT I DEL NOSTRE $ PAíS. BARCELONA I CATALUNYA HAN VISCUT SEMPRE COM UNA CIUTAT I UN PAÍS OBERTS A L'EXTERIOR. PAíS DE PAS, EN LA HISTòRIA, PAÍS DE COMERÇ EN L'EDAT MITJANA, PAÍS INDUSTRIAL I EXPORTADOR EN L'EDAT CONTEMPORàNIA. DE FET, LA CELEBRACIÓ DELS JOCS A BARCELONA VA SER UNA FORMA DE RECONèIXEMENT I DE CULMINACIó D'AQUESTA TRAJECTòRIA HISTòRICA. L'OBERTURA A L'EXTERIOR -LA RSTA D'ESPANYA, EUROPA I EL MóN- HA ESTAT SEMPRE UN ESTÍMUL FONAMENTAL DE LA NOSTRA ACTIVITAT, UN FACTOR QUE HA DONA SENTIT A LA NOSTRA ECONOMIA. 1 �PER AQUEST MOTIU, UN DELS OBIJECTIUS BàSICS DE LA PREPARACIó DELS JOCS OLÍMPICS VA SER DUR A TERME UNA GRAN OPERACIó DE PROJECCIÓ EXTERIOR: PER A RENOVAR I POTENCIAR LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA I, SOBRETOT, PER A RESpONDRE A LES EXIGèNCIES DEL MóN ACTUAL, PER A ADAPTAR-NOS A LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUAL SISTEMA D'INTERCANVIS, EN EL PLA ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL. UNA CONSOLESSA BRITáNICA VA NOSTRE PROPóSIT, EFINIR AMB MOLT ENCERT EL EN ELS ANY ENCARA INCERTS DE LA CANDIDATURA, VA TROBAR UNA IMATGEíAFORTUNADA, VA DIR: VOSTéS 1 VO N POSAR BARCELONA FY"T Id Coi MAPA. Li- I AIXÍ HA ESTAT: ELS JOCS OL1 PICS HAN SERVIT, EFECTIVAMENT, PER A POSAR BARCELONA AL MAPA. I NO TAN SOLS AL MAPA DE L'ESPORT, SINó TAMBÉ AL MAPA DÉ LA CULTURA, DE LA POLITICA, DEL TURISME, DE L'ECONOMIA.. _------BARCELONA AVUI ÉS UNA CIUTA'r QUE ÉS TINGUDA EN COMPTE ARREU DEL MóN. JA ÉS UNA QÜESTIÓ DE PRESTIGI HAVER VISITAT BARCELONA. I AIXò ÉS MOLT IMPORTANT PER A CATALUNYA. �2. QUINA ÉS LA SITUACIó ACTUAL bE BARCELONA EN EL CONTEXT EUROPEU I INTERNACIONAL? DES DEL PUNT DE VISTA ECONòM IC, BARCELONA ÉS LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS POSSIBILITATS DE CREIXEMENT EN EL PERíODE 1993-1997, SEGONS UN RàNQUING PUBLICAT EL MES DE JUNY PEL NANCIALTIMES'. SEGONS UN ALTRE ESTUDI, PUBLICAT A PRIMERS D'ANY PER "THE_ ECONOMIST", L'ARC MERIDIONAL EUROPEU DEL PIRINEU I EL E MEDITERRANI, LA ZONA QUE NOSALTRES ANOMENEM "EL NORD DEL SUD", ÉS LA MÉS DINàMICA DE L'ECONOMIA EUROPEA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ÇOMU IONS, BARCELONA ES VA CONSOLIDANT COM LA PORTA SUD D EUROPA PER AL TRàNSIT AERI AMB L'AUGMENT DE CAPACITAT DE L AEROPORT I PER AL TRàNSIT COMERCIAL MARíTIM AMB LA RENOVACI DEL PORT. DES DEL PUNT DE VISTA GEO C, BARCELONA ÉS EL NUCLI POLÍTIC I ECONòMIC MÉS IMPORTAN D'UNA REGIó EUROPEA, A CAVALL DE FRANÇA I D'ESPANYA, ENTORN DELS PIRINEUS I DE L'ARC MEDITERRANI. EL NORD DEL SU4 D'EUROPA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES CI 3 , BARCELONA HA �PROMOGUT EN L'àMBIT DE L'EURO-REGIó LA XARXA C-6 QUE COM PRèN MONTPELLER, PALMA DE MALLORCA, SARAGOSSA, VALèNCIA I TOLOSA DE LLENGUADOC, A LA QUAL ES PODRIA ASSOCIAR UNA SEGONA XARXA DE CIUTATS INTERMèDEES PROMOGUDA PER GIRONA I PERPINYà. - DES DEL PUNT DE VISTA DEL MUNI PLLISME, BARCELONA HA PROMOGUT LA COL.LABORACIó ACTIVA ENTRE LES CIUTATS EUROPEES, AMB LA CREACIÓ DEL GRUP EUROCIUTATS I AMB LA PRESIDèNCIA, DES DE 1992, DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA (CMRE). BARCELONA ESTá TREBALLANT EN AQUESTS MOMENTS EN TOTS ELS FRONTS DE LA COL.LABORACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CIUTATS I ORGANISMES LOCALS I REGIONALS A NIVELL ECONòMIC, CULTURAL I SOCIAL. APROFITANT L'EMPE A DE LA iVTAT LíMPICA, B^CELONA E SIT JA A^ANS/I^EL 992, NTRE "- ES CI JOCS HA ••NSO ES "S EXPECTATI S . BARCELONA, A MÉS, ÉS ARA RECONEGUDA COM UNA CIUTAT QUE TÉ COSES PER ENSENYAR, QUE TÉ MODEL I TECNOLOGIA PER EXPORTAR (EXEMPLE SINGULAR: PLA ESTRATèGIC �3. VEIEM ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES, NO PAS EXHAUSTIVES, DE L'EVOLUCIÓ RECENT DE BARCELONA PEL QUE FA A LA INTERNAT CIONALITZACIÓ DE LA SEVA ACTIVITAT: AEROPORT PASSATGERS DE 7.234.072 (1988) 1A 10.045.477 (1992) MERCADERIES DE 55.622 TN (1988) A 72.366 TN (1992) CONFERèNCIES TELEFÒNIQUES INTERNACIONALS DE 12.524.000 (1988) A 23.593.000 (1991) I 28.760.000 (1992) PERNOCTACIONS DE 3.896.743 (1989) A 4.333.420 (1992) = + 11 % VISITANTS: DE 1.616.484 (1989) A 1.874.734 (1992) = + 13 % PRIMER TRIMESTRE 1992-1993: 400.506 - 566.407 = + 41 % USUARIS BUS TURíSTIC JUNY-JULIOL 1992-93, + 20 % �OFERTA CONGRESSUAL (1989-1993) + 14'75 % CADIRES I AUDITORIS + 62'72 % CADIRES I AUDITORIS + S. OVAL - ANNEX S. JORDI + 70'95 % METRES QUADRATS SALES HOTELS + 127'3 % ID. SALES HOTELS + EST. NORD + ANNEX S. JORDI ACTIVITAT CONGRESSUAL (PRIMER SEMESTRE 1992-1993) DE 73 A 120 (INTERNAC) REUNIONS: DE 88 A 109 (NACIONAL DE 161 A 23d (TOTAL) DELEGATS: DE 31.692 A_9.505 3 (NAC) DE 9.543 A 43.181 DE 41.235 A 82.686 (TOTAL) (INTER) _ ^ h f VEIEM COMENÇA ARA A ALGUNS FETS SIGNIFICATIUS JDE TENIR MÉS PES I MIS RECLAM COM EN BARCELONA EL CONTEXT INTERNACIONAL: - L'ESCOLA DE NEGOCIS DE LA UNIV RSITAT DE XICAGO HA TRIAT ^_......-- BARCELONA - DESCARTANT FRANKFURT, LONDRES, PARIS I MILà- PER INSTAL.LAR-HI LA SEVA SEU EUROPEA. COMENÇARà EL JULIOL DE 1994. LA TRIA VA SER EL RESULTAT PROFESSIONALS DE TOT EUROPA. D'U A CONSULTA A DIRECTIUS I �- ISRAEL ESTUDI INSTAL.LAR UN CENTRE DE DISTRIBUCIÓ COMERCIAL AL PORT DE BARCELONA, A MÉS DEL QUE JA TÉ A ROTERDAMM. LA PRINCIPAL EMPRESA EUROPEA DE TRANSPORT, OBRIRà UNA TERMINAL A LA ZAL DEL PORT A PRIMERS DEL 1994. L'EMPRESA AUTOTERMINA AMPLIA LES SEVES INSTAL.LACIONS AL PORT PER A LA IMPORTACIÓ DE COTXÉS. - EL BARCELONA CONVENTION BUREAU, HA ESTAT ELEGIT EL SEGON MILLOR DEL MóN, DESPRÉS DE HONG KONG, EN UNA ENQUESTA PROFESSIONAL. - CLíNIQUES PRIVADES DE BARCELONA ES PROMOCIONEN CONJUNTAMENT A L'ESTRANGER AMB L'ENTITAT ARCELONA CENTRE MèDIC. - IBERIA CONVERTEIX BARCELONA EN LA SEVA PORTA D'EUROPA. PERÒ NO EN TENIM PROU AMB EL QUE ESPONTàNIAMENT ENS VE A BARCELONA. ESTEM PREPARANT UN AMBICIóS PROGRAMA DE PROMOCIÓ ECONòMICA DE BARCELONA QUE TÉ COM A FINALITAT ATREURE FLUXOS �D'INVERSIó, PERO TAMBÉ FACILITAR QUE A BARCELONA ES GENERIN FLUXOS DE SORTIDA D'ACTIVITAT. ES UN PROGRAMA QUE ES PLANTEJA PER AL PERíODE 1993-1997, QUE DEFINEIX OBJECTIUS I ESCULL SECTORS A PROMOCIONAR. ONZE SECTORS EN CONCRET: . /----77.---r-G4-5 ,0 2. TURISME. 3. COMERÇ I SERVEIS. 4. AUTOMòBIL. 5. QUíMIC I ALIMENTARI. 6. REAL STATE. PROMOCIÓ IMMOBILIàRIA: HABITATGES, OFICIN . 7. SECTOR FINANCER. 8. SERVEIS McDICS I FARMACèUTICS. 9. SERVEIS CULTURALS, LÚDICS I ESPORTIUS. 10. DISSENY, ARQUITECTURA I ENGINLERIA. 11. UNIVERSITATS I ALTRES INSTITUCIONS DE FORMACIó. 4. PODEM AFIRMAR, DONCS, QUE LES NOSTRES IVES PER DESPRÉS DELS JOCS ESTAN EN EL BON CAM ï. AQUEST GRAT LA ÉS UN MOTIU CLAR D'OPPIMISME I D'ESPERANÇA SITUACIó DE CRISI GENE L QUE, 8 COM HE DIT MALALTRES �-q---t2__ VEGADES, ENS VA ARRIBAR MÉS TARD I ESMORTEÏDA GRàCIES A c L'IMPULS DELS JOCS. LES TAXES D'ATUR A LA CIUTAT, COM ÉS BEN SABUT PERÒ POTSER NO ÉS PROU RECORDAT, HAN ESTAT I SóN NOTABLEMENT INFERIORS A LES MITJANES DE CATALUNYA I D'ESPANYA. ARA QUE, SEGONS L'AUTORITZADA OPINIó DEL BANC D'ESPANYA, LA CRISI HA TOCAT FONS, TAMBÉ HEM DE CREURE QUE BARCELONA EN POT SORTIR MÉS DE PRESSA. A BARCELONA, EN AQUEST MOMENT DE REPRESA, DISPOSEM DE MÉS RECURSOS, MATERIALS I PSCOLòGICS, PER A SORTIR-NE. RECORDO SEMPRE QUE EN AQUESTA CRISI HI HA HAGUT TAMBÉ ELEMENTS DE RETRACCIÓ PSICOLòGICA. HI HA DE PODER HAVER, PRIME QUE RES, LA CAPACITAT DE VéNCER AQUESTES PORS I D'EXPLOTAR TOT L'IMMENS CAPITAL QUE ELS JOCS ENS HAN DEIXAT I QUE EL OPERADORS ESTRANGERS ENS RECONEIXEN: VEGIN SINó LES IMPORTANTS INVERSIONS QUE HI HA EN CURS O EN PROJECTE (DIAGONAL MAR, ZOO MARí, SAGRERA..). HEM DE COMBATRE ELS "BARNAESCèPTICS", USI SE'M PERMET L'EXPRESSIÓ. ELS ESCèPTICS, PER NO DIR ELS PESSIMISTES, NO SóN CAP NOVETAT D'ARA. N'HI HA HAGUT TRADICIONALMENT A LA CIUTAT, I N'HI HA HAGUT DE MOLT CRÍTICS DES DEL COMENÇAMENT 9 �DE L'ESFORÇ OLÍMPIC. PRIMER DIUEN QUE NOS ENS D ARIEN L'ORGANITZACIó DELS JOCS, DESPRÉS QUE NO SERíEM CAPAÇOS DE FER-LOS, DESPRÉS QUE NO ACABARÍEM LES OBRES A TEMPS, pESPRÉS QUE QUINA LLàSTIMA QUE S'HAGIN ACABAT, I, ARA, DIUEN QUE EL FUTUR ÉS MOLT NEGRE I QUE ELS JOCS NOMÉS SóN UN BELL RECORD. DONCS NO, ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUAL ITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. UNA CAMPANYA D'IMATGE DE COST MULjIMILLONARI, SI L'HAGUESSIM HAGUT D'ENCARREGAR I PAGAR. 5. ESTEM PARLANT SEMPRE DE BARCELONA I AVUI SOM A PARETS DEL VALLèS. NO HI FA RES. PARETS DEL VALLèS, EN AQUEST SENTIT, ÉS BARCELONA. CATALUNYA EN AQUEST SENTIT NA. BARCELONA ÉS LA FORÇA DE CATALUNYA, ÉS ÉS BARCELO- LA PUNTA DE LLANÇA DE CATALUNYA. HO PUC DIR, FINS I TOT, AMB PARAULES DEL PRESIDENT PUJOL: BARCELONA ÉS LA "FORCE DE FRAPPE" DE CATALUNYA. 10 �AQUEST ÉS UN PENSAMENT PROFUND 1 ANTIC DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, ENCARA QUE LA SEVA ACTITUD PÚBLICA DE VEGADES NO HO REFLECTEIXI. ELL SAP PROU QUE AQUEST É UN TERRENY QUE TENIM DE COL.LABORACIó EFICAÇ I REAL, MÉS REAL DEL QUE DE VEGADES SEMBLA, PERÒ MENYS ESTRUCTURADA 1 "BARCELONA PLACA FINANCEW LLIGADA DEL QUE CALDRIA. ÉS UNA MOSTRA IMPORTANT D'AQUESTA COL.LABORACIó EXISTEN 11. LA MANCA DE SOLUCIó ALS PROBLEMES DE L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS UNA MOSTRA DE LA COL.LABORACIó PENDENT. ABANS DE COMENÇAR LES VACANCES, A FINALS DE JULIOL, VAIG PLANTEJAR MOLT CLARAMENT QUIN É0 EL REPTE DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS A CATALUNYA: LA C1L.LABORACIó DES DE LA DIFERéNCIA. VAIG POSAR L'EXEMPLE DEL GOVERN DE COALICIó ENTRE ELS SOCIALISTES BASCOS I ELS NACIONAWSTES BASCOS A EUSKADI, DES DE FA MÉS DE SIS ANYS , DE FET, Nd NECESSITEM INSPIRAR-NOS EN EXEMPLES D'ALTRES LLOCS, SINó SER FIDELS A L'ESPERIT DE PACTE, COM A GENUINA TRADICIó CATIALANA. 1 11 �EN LA NOVA SITUACIó POLíTIC71 ESPANYOLA -QUE ÉS MÉS QUE AIXò, ÉS L'INICI D'UNA NOVA CULTURA POLÍTICA DE DIàLEG-, AQUESTA COL.LABORACIó DES DE LA DIFERèNCIA TÉ ENCARA MÉS SENTIT. SI PUJOL DEMANA DIàLEG I COL.LABORACIÓ A ESPANYA, NO TINDRIA SENTIT NO FER EL MATEIX AI CATALUNYA I A BARCELONA. 6. BARCELONA HA FORMULAT UN NO REPTE DE CARA EL FUTUR, EN L'HORITZÓ EUROPEU DEL 1997 I EIA$ LA PERSPECTIVA MÉS àMPLIA DEL 2000: ARRIBAR-SE A CONVERTIR EN LA PORTA DEL SUD D'EUROPA, POTENCIANT EL POL ECONòMIC SOCIAL I CENTRE DE COMUNICACIONS QUE JA ÉS, AIXÍ COM EL SEU ROL ESPECIAL EN EL CONJUNT D'ESPANYA. PER A DUR A TERME AQUEST OBJECTIU, ESPANYA HA DE CONSIDERAR QUE L'ACTIU DE BARCELONA. ÉS TAMBÉ UN ACTIU DEL CONJUNT. TENIM CONFIANÇA EN LA DISPONIBILITAT ENVERS BARCELONA DEL NOU GOVERN, SUCCESSOR DEL GOVERN QUE MILLOR HA ENTèS I APOSTAT PER BARCELONA, EN TOTA Lí HISTòRIA. TAMBÉ CAL QUE LA GENERALITAT! JUGUI FORT PER BARCELONA. QUE ÉS EL MATEIX QUE JUGAR FORT PER CATALUNYA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4251 Title A name given to the resource La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona es va consolidant com la porta del Sud d' Europa per al trànsit aeri amb l'augment de l'aeroport i per al trànsit comercial marítim amb la renovació del port. Preparació d'un ambiciós programa per atraure fuxos d'inversió que es planteja per al 1993-1997. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Parets del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Barcelona Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf 25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS OLÍMPICOS 21 de septiembre de 1.993 Dia: Hora: 18.30 h. Lugar: Salón de Ciento ORDEN DEL ACTO Parlamentos : - Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo Superior de Deportes. - Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales. - Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92. - Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. - Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los Voluntarios Olímpicos. Ain.k (,tíl y uCtil [k 1111/11.5 - Recepción en el Salón de Crónicas. �n)ulL Z^^^ ^ P^^ `^ i ,e/im I iot ^^3 r )ati Pt-Ai "-e yt ^ SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, d^ ALuk LQ1 o LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA. SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL 92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA. EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE, MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT. PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS, LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA PARTICIPACIO. ^. �L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI. QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES. EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS --- -Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA. g re1/1 SFW41fl MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS HACERLES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4252 Title A name given to the resource Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Premis i reconeixements Jocs Olímpics Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1347/19930923d_00580.pdf 79b122db8b82e3f7ee8c0df08e1591ce PDF Text Text MAJESTATS, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, AVUI, EN PLENA FESTA MAJOR DE BARCELONA, ENALTIDA ENGUANY PER LA PRESèNCIA DE SES MAJESTATS, LA CIUTAT CELEBRA AMB SATISFACCIÓ LA INAUGURACIÓ DE LA SEU BARCELONINA DE LA FUNDACIÓ THYSSEN. I HO FA O4RINT ALS CIUTADANS UNA PART D'UN DELS MONUMENTS MÉS EXTRAORDINARIS, CONEGUTS, D'AQUESTA CIUTAT: LA VINGUDA A BARCELONA MONESTIR DE PEDRALBES. EL D'UNA COHERENT I SIGNIFICATIVA- I1E I FINS ARA MENYS PART -UNA PART PETITA, PERÒ LA COL•LECCIó THYSSEN CULMINA UN LLARG ANHEL D'AQUESTA CIUTAT I DEL SEU AJUNTAMENT. NO ÉS CAP SECRET QUE ELS PRIMERS CONTACTES PER FER VENIR LA COL•LECCIó DELS THYSSEN AI, ESPANYA VAN SER FETS DES DE BARCELONA. TAMPOCO ES NINGÚN SECRETO, MAJESTADES, QUE LA INTERVENCIÓN DE LA FAMILIA REAL HA SIDO DECISIVA PARA QUE LA COLECCIÓN THYSSEN RECALARA FINALMENTE EN ESPAÑA. VUESTRA PRESENCIA AQUí CONFIRMA ESTE INTERÉS € Y ES LA MEJOR PRUEBA DE VUESTRO APOYO A UNA OPERACIÓN DE ESTADO QUE TUVO EN BARCELONA PRINCIPIO. SU �PERMITIDME PUES QUE HAGA 4N BREVE RECORDATORIO DE ESTE PROCESO QUE HOY CULMINA DE FORMA TAN SATISFACTORIA. EN JUNIO DE 1985, EN EL CURSO DE UN VIAJE OFICIAL A ALEMANIA, Y GRACIAS A LAS GESTIONES DEL1 DESGRACIADAMENTE DESAPARECIDO ANTONI PARÉS, ME DESPLACÉ PERSONALMENTE A LUGANO PARA ENTREVISTARME CON EL BARÓN. RECURDO CON ESPECIAL AFECTO AQUELLA FAVORITA. LA AMABILIDAD DEL PRIMERA ENTREVISTA EN VIL BARÓN Y LA BARONESA THYSSEN HA SIDO DESPUÉS UNA CONSTANTE EN NUESTROS ENCUENTROS, YA FUE E EN BARCELONA O EN SANT FELIU. POCS MESOS DESPRÉS DE LA MEMA VISITA A LUGANO, I PER MITJà DE L'ALESHORES TINENT D'ALCALDE RAIMON MARTÍNEZ FRAILE -QUE VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN AQUESTES NEGOCIACIONS BARó UNS PRIMERS PLàNOLS DEL INICIALS- VAM TRAMETRE AL MONESTIR DE PEDRALBES, QUE JA IMAGINàVEM ALESHORES COM EL MILLOR EMPLAÇAMENT PER A PARC DE LA SEVA COL•LECCIó. ABANS D'UN ANY, AL MAIG DE 1986, VAM SIGNAR UN CONTRACTE D'INTENCIONS AMB EL BARÓ TIIYSSEN. UNA SIGNATURA UNA MICA ACCIDENTADA, PEL FET QUE JO1 ERA AL LLIT, ENGRIPAT, I ES VA HAVER DE FER A CASA. FOU ALESHORES QUE ES CONSTITUÍ, A BARCELONA I AMB LA PARTICIPACIÓ D'UNA MEMBRE DE LA FAMÍLIA REIAL, LA INFANTA PILAR, LA FUNDACIó THYSSEN. DESPRÉS, COM TOTS SABEM, LES COSES VAN ANAR PER UN ALTRE CAMÍ I ES VA DECIDIR QUE EL DESTÍ DE LA MAJORIA DE LES OBRES CEDIDES PEL BARÓ FóRA MADRID . LA INTERVENCIÓ DE L'ALESHORES �MINISTRE DE CULTURA, JORGE SEMPRÚN, FOU UNA PROVA D'AUDàCIA I DE VISIó. EL PROCÉS VA CULMINAR-LO EL SEU SUCCESSOR, JORDI I SOLÉ-TURA, QUE VA PORTAR A ON PORT LA COMPLEXA NEGOCIACIÓ. VULL AGRAIR AVUI A LA MINISTRA, CARME ALBORCH, LA PARTICIPACIó DEL SEU MINISERI EN EL CONVENI SUBSCRIT PER L'AJUNTAMENT AMB LA FUNDACIÓ A BARCELONA ES VA DESTINAR, DONCS, UNA PART ESCOLLIDA, MOLT BEN ESCOLLIDA, DE LA COL•LECCIó, INTEGRADA MAJORITàRIAMENT PER OBRES DE TEMàTICA RELIGI3SA. COMPLÍEM AIXí, TAMBÉ, EL DESIG DE LA COMUNITAT DE CLARISSES QUE ELS QUADRES EXPOSATS 1 S'ADIGUESSIN AMB EL CONJUNT QUE ELS ACULL. ÉS PER AIXò QUE EL MEU PRIMER AGRAÏMENT D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL BARÓ I LA BARONESSA trHYSSEN, ELLA MATEIXA FILLA DE BARCELONA, QUE PER DAMUNT D'ALGUN MALENTéS I DE MÉS D'UN MOMENT D'INCERTESA, HAN CONFIAT EN LA CIUTAT I HAN TINGUT LA GENEROSITAT DE CEDIR, A TRAVÉS DE LA FUNDACIÓ, AQUESTA PART DE LA COL . LECCIó QUE DES D' rAVUI ENRIQUEIX CONSIDERABLEMENT EL NOSTRE PATRIMONI MUSEOGRà FIC. UN AGRAÏMENT QUE FAIG EXTENSIU A LA COMUNITAT DE MONGES CLARISSES, AMB LA SEVA ABADESSA, SOR PIERRETTE, AL CAPDAVANT, PERQUè ENS HAN PERMèS D'OBRIR A LA CIUTAT UNA PART DEL MONESTIR. SÉ QUE AQUESTA HA ESTAT PER A ELLES UNA DECISIó NO GENS FàCIL. NOSALTRES ENS HEM COMPROMéS A �RESPECTAR AL MàXIM LA SEVA OPCIó PER UNA VIDA APARTADA I SILENCIOSA. PERò ESTIC SEGUR QUE LA PLENA RECUPERACIÓ DEL BES, QUE ÉS UNA VOLUNTAT QUE CONJUNT MONUMENTAL DE PED COMPARTIM AMB L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA I LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SERà UN DELS FETS CULTURALMENT MÉS EXTRAORDINARIS DELS ANYS A VENIR. NO PUC CLOURE EL MEU CAPíT L D'AGRAïMENTS SENSE FER UNA REFERèNCIA A LES PERSONES QUEj HAN INTERVINGUT DIRECTAMENT EN TOMàS LLORENS, DIRECTOR DE LA LA SELECCIÓ DE LES OBRES: FUNDACIÓ, SIMON LEVIE, ELOïSA SENDRA I JOSÉ MILíCUA. I TAMBÉ EM SEMBLA JUST DESTACAR ELS ARQUITECTES MUNICIPALS, QUE, FUGINT DEL PROTAGONISME, HAN FET UNA RECUPERACIÓ RESPECTUOSA D'AQUEST ESPAI EXTRAORDINARI. SóN LÓPEZ IÑIGO, AVUI JA JUBILAT, I JOSEP M. JULIà. PERO MI MAYOR AGRADECIMIENTO,/ MAJESTADES, ES PARA LOS REYES, PUES CON VUESTRA PRESENCIA 4N NUESTRA CIUDAD HABEIS DADO UN ESPECIAL RELIEVE A UN ACTO QUE CONSTITUYE UN ESLABÓN MáS EN LA DECIDIDA VOCACIÓN DE BARCELONA DE CONSTITUIRSE COMO UNA DE LAS CAPITALES DE LA CULTURA EUROPEA. { MUCHAS GRACIAS. MOLTES GRàCIES. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4253 Title A name given to the resource Inauguració de la exposició Thyssen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recordatori des de 1985 quan van comencar les negociacions fins avui. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf 73819021192ae16784c07da39b00c37c PDF Text Text ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ, COMTE DE BARCELONA Divendres, 24.09.93. 13:30 hores. MAJESTADES: ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA. AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA. LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE CAP DE LA FAMILIA REIAL. �AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS, CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS, SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS , EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT. AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE, ÉS A LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ. EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA, ÉS UNA DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo, ÉS L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I NOVETAT ES DONEN LA Mà EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. 2 �ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU. DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS. LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA. LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST 3 �NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A CATALUNYA I A ESPANYA. ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN BARCELONA. PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD, QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4254 Title A name given to the resource Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Joan de Borbó Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c PDF Text Text PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES MAJESTATS ELS REIS Saló de Cent, 24 de setembre del 1993 Majestades, Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a Tenemos también recuerdos más la nostra memòria. recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de esta ciudad y de este país. 1 Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes, respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad Majestad? que se impone por su lógica. Este es el discurso de Barcelona. Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo, no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York, y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo. Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar, quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea. Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro aliento. Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón, cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades, �anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos semanas antes había habido un atraco en el Banco Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también un ataque a la democracia, cuando seguramente no era más que un vulgar atraco espectacular. Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo Alcalde joven, progresista, hablando en público, y pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento, decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la ciudad y el país, Cataluña entera y España entera, empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década prodigiosa que hemos vividos Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva York, con motivo del otorgamiento por parte de la Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó realmente sobre las causas; y las circunstancias de su proyecto. Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría, con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino alegrías, precisamente, porque detrás de esos sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la recompensa de esta década de esfuerzos. Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más porque está inscrito en su programa vital, porque ha sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe reposar, después de los esfuerzos de los grandes acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por �Señor, nos vais a ver pidiendo, tanto, pronto, exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos. Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los consellers recibían al Rey -que era la única persona que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas ellas, por cierto, quizás con una sola excepción, presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento, que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió cambios, pero se ha mantenido siempre. Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales Barcelona en este momento siente profundamente vibraciones que tiene que expresar. A principios de siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII, aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era. Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor, Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la necesita, no sólo por 'orgullo sino también por necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas especialidades que no están contempladas en la ley general, ni española ni catalana -es lógico que no lo estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen de nuestra ciudad una ciudad especial. Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano, porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a �tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y para Cataluña. Nos preocupa la situación económica. Estas grandes fábricas, Señor, que han sido buena parte de la historia de nuestra ciudad y que a veces están en entredicho. Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes superiores para ayudar a os inferiores a cumplir. Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando exista una fuerza internacional que impida conflictos, y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad. El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo, estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene, Señor, 40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía. Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por un Estado. Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu la medalla d'or que nostre guardó més preuat: simbolitza una década prodigiosa i una altra década que segurament amb els dolors del començant, está naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat més més equilibrada, i en totes, més segura, catalana i más respectuosa i més respectada, més internacional al mateix temps, sota el vostre el regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora. ��MAJESTADES, HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS. LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO. UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO Y SEPTIEMBRE DE 1992. COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES. DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA CIUDAD Y LOS REYES. 1 �LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS. VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR G PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS. PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX �EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY. SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL 1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA. EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE. ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI DE 23 DE SETEMBRE DE 1992. PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE L'ORGULL LEGíTIM, L'OBERTURA DES DE LA IDENTITAT, L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ, LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES PASSADES. MOLTES GRàCIES. �L'ALCALDE 1W BARCELONA J r ti a45 ,42.0 pbei, un, (WLC,4 1 cfL ' LusL,,j a, C51}- L-7 ( t~) Qi47-(/ , �L'ALCALDE DE BARCELONA ete 4 -e X) _,Utx,e:¿--7- 1,(C C Aibt- ZL., /f) ettkg> ft_442A, á &t. frt „Q. /9T) 1f)„, )54 �L'ALCALDE DE BARCELONA jlÁQ �L'ALCALDE 1)E BARCELONA uu) "U u juk C u,(sd_N r 7 AAÍZA 5, j_QAAA_J-vit y ,AG.-tkA'n Lid AQ Pit&-9bitrt._ SNkjU4 (-->G3 GLC9--ç �L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA ikS k 9 o k --r^t ^1 i ^C^ (r/F AJV LA c Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc UN ^ D c LO 5 .^ t > ►N 1^c.^^^ c ^ _ tm t3, ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^ c.ñ! LA ir oci ks Pti ut,i..i -4 12174-1, trthI3Le E-9-4 n ^^ ^ TkA /yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v O dti t 1 CP UY Wdcos') cMuGC-149 ( (n/1K>CI+t7 – = - -. Cf . C0 ft LEMAdi rts Y N) utA") t`V5 tt."l 19 u G 1 1-zI U uk hy4 S Th"¢ c-/ 5yrtti,a .i, o uN1 j SkS t pi c> t,t KA PCG`^ t_o> J v°Gop Ma vt^S OLI ^ oh; • .. ^ 4- 0t n c cl,.o"r04.--Y--I459 JOU " t) I /E- Go S ïro y se r; E ai ^r^^ C° 14 i i cN U ) o r1),/11.0-1; vtKtV t■) -romo c uR t- -^ o nc• ^C S no/kit-1_ ^ J ^ y^ ; E Dk; Z.. cuo % ÑDs e c' ^ o üo0J Ji bt ReP'i...t JmS'e ,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it r y\o ^'^ C irm cr ‹ ^'►^/M ti k)E t1-1uctt°5 c.—j.lTp IS C. E S R^ ^ Q U^ ^W ^ ^ 4^-c.E tio NA 4tg 5A LA- Ir 'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4 .1V11Y vG-M^^t ^ c rve D® , 5-7 )(71 tg t2 ^ ‘ 14 11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d. CL. 0-70..“)9 s^ n^ ^` ^t^p ^ Ces •};-, 4t Pa t.)) .,e' tA D PtIk niz r V` ^A ^}Cr+^111 be- e t ^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^ V7T-O CilZ 11E711 p D o ig tujnu)o ^c i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro y Wf �^ L'ALCALDE DE BARCELONA ~ waPut .rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t D)-U !" LK qv b rb L O S 110.i 5 ^ 0 .Sltrol" ..1.20p=zirriwizl L 1— T12 (.^ cA hcL t h ^ 1 tJ ^ iPo LA A.r L n Í^. z i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI 1 N ea th,te ^S c^.) n á - L Cm*5 C-S it S` -,i¡1' ^ 1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS i¡t-N 4 viil L° qVt 1H1.ÇA^o 15H ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^ 4,:„7 l4 h ^ ^tv 1 c..g. Irrri.,n,s by l t` , E[ y n NO) ^ u r s-t4 k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1 tJ^^ Cr m1.0) a ^^ f- 01, l.^y Y Pr 1-44 474-S , o uo , r - 1) G . t- Re~ C.,o.^ ^i S) ^ U ^Ï trC^v ^ S ^ [M v 5- 05 1t { crU 94t^-4 D ( ço N - e-Mi R3 -1 ci- Li c-) -( re Lprz c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^ 1 1 - o(q.. An. ¡M ^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt /4t.tiw¡ll`...`... ` .^.,. tDc^1 `et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN Cf_j) C-s-c . U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^ t 1-1N 4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57 pg ^ °`k. L-4 Pel-kb 4ï.k1 O U(54 4 i►^ ()kaki ^ ^ ^} t i-t r aCe D t L (J0 *3 --firQle C^il t f :^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in \Ivti - rn14 5 -Ifkyrilift.~-3-7 " 1 °5 S P y r F.IDS cl,^ ^ d l,() 7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl, UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c) 7° pky. L `90nA-,41-t q 22, r M 1171 11, - NQ E ^1- ^ v ctiS t.^ y P tS ruv D dy L.A i g , ij p i S C ^ í1 ^ c7 e \tn,t VIO P1=7 r At13 R , n c_-)r. ó--n o Sy r\►= 1-+. �L'ALCALDE DE BARCELONA ik c__a, hAib\ ›e es. u t.) 4 LA o o LV 1»1>ÓÇ Lo5- ib~S 10- 9121 4 -10 cok, Íc. r ni4ð)rth.,01 IL noLl 1.4)5 M!~, Dí t-h s- rb E -121)11 hA4 Q U¿.- OS D ; 0.4 6e- c.4b ' thim Adt ts I) t, PoSisiVI:f ,tvztv A tn-cit l' b tive-5 ¡Piten E — / t•J , NU•-5--Ito p 11-' '-j GL DI' AA) PCL 54.on-L 114 4 '1)-eti P0,3 o pc-r/Tb-- tl (J)1..c1 t U NY/4 h- 7-b---"c D PINI A oc- EL N /11-14■JVie(- y14- e) (Nci 015 1- cp-b )DL-t) 1\15V0 ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4 IIEVISE= At.-1■)(4,1)1 �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-54/1" uAlt-rk-9-- 9 c&In 91-k 1rt 3çTE9 (0 m tp). "VA. ifif) etk w\J bv\I PTA/ (,Z k-k k. 1-1 NOS(--(' 4N 7 l'‘P r 9 0 E-- 1-)S' v eTti ÁÀ3 ocreilitiht4- st- vicri � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4255 Title A name given to the resource Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1350/19930925d_00583.pdf e97a2deb06058c07149b28ba632bb2f8 PDF Text Text Presentació projecte Marina Village i Inauguració de Barcelona SOGO Hotel de les Arts. 25.09.93 AMBAIXADOR, DR MIZUSHIMA, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA GRAN SATISFACCIÓ CELEBRAR' AVUI LA FINALITZACIó D'UN DELS PROJECTES EMBLEMáTICS DE LA NOVA BARCELONA, DE LA BARCELONA QUE ELS d6CS OLIMPICS ENS HAN LLEGAT. ELS JOCS, HO HEM DITylEPETIT, VAN SER EL GRAN ALÇAPREM QUE ENS HAN PERMbS,IDE TENIR UNA CIUTAT POSADA AL MAPA, UNA CIUTAT MÉS )EÍ COMUNICADA, AMB MILLORS INFRASTRUCTURES, AMB UNA MEGRAN OFERTA HOTELERA, COMERCIAL I DE LLEURE, UNA AT, EN DEFINITIVA, AMB UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE EL PROJECTE DE L'HOTEL ARTS, AMB ELS SEUS ESPAIS ADJACENTS DESTINATS A OFICINES, A CENTRE COMERCIAL I A RESTAURANT, ERA UN DELS MÉS EMBLEMàTICS D'AQUESTA TRANSFORMACIó. HO ERA, I HO ÉS, PER LA SEVA QUALITAT ARQUITECTóNICA, PER LA SEVA QUALITAT URBANíSTICA I PER LA QUALITAT DE LA SEVA OFERTA. HA ESTAT TAMBÉ, COM ÉS PROU SABUT, UN PROJECTE PLE DE DIFICULTATS I ENTREBANCS. ALGUNS, INHERENTS A LA MAGNITUD I 1 �LA COMPLEXITAT DE L ° OBRA. 13-4r12T-REZ-r- -14-É5-131F4C-1-L-S-D E COltPREttl3REZ PER j1.1.4-4;¿tíAtS-POTSER CALDRá -ESPERAR 'A`-' SABER-NE, PET/TA •AL-GfiNDI, it±-91~A EN QUALSEVOL CAS, DES QUE EL GRUP SOGO DECIDÍ D'AGAFAR LES REGNES DEL PROJECTE, LA SEVA FINALITZACIÓ ESTAVA GARANTIDA. ÉS OBLIGAT, DONCS, QUE JO DONI ARA LES GRàCIES AL GRUP SOGO, AL SEU PRESIDENT, EL DR. MIZUSHIMA, AL SEU VICE-PRESIDENT, EL SR. YAMADA, AIXÍ COM ALS SEUS REPRESENTANTS A BARCELONA, EL SR. TSUBOUCHI I EL SR. KOMATSU, QUE AMB L'AJUT DE LA SRA. ISHII HAN DUT A BON PORT UN PROJECTE D'AQUESTA GRAN ENVERGADURA I DIFICULTAT. A TOTS ELLS, EL MEU AGRAIMENT MÉS SINCER I EL MEU DESIG D'èXIT PER AL SEU COMPLEX COMERCIAL QUE AVUI COMENÇA A CAMINAR. VULL MANIFESTAR, TAMBÉ, Erp MEU AGRAIMENT ALS DIRECTIUS DEL BANC DE BILBAO-BISCAIA (BBV) I DE L'INDUSTRIAL BANK OF JAPAN 1 (IBJ) PER LA DECISIVA AJUDA FINANCERA QUE PRESTEN AL PROJECTE. UN PROYEMIB4W1 PEÇA EMBLEMàTICA DEL QUAL ÉS L'HOTEL ARTS. UN HOTEL QUE AVIAT, ESRZRO QUE BEN AVIAT, OBRIRá LES SEVES PORTES SOTA LA GESTIÓ DEL GRU D-AMERICé RITZ-CARLTON. EL SEU DIRECTOR, LLUÍS MARCÓ 1 ITOT EL SEU STIFP TENEN DAVANT LA �RESPONSABILITAT DE CONVERTIR AQUEST, ESTABLIMENT EN UN DELS HOTELS PUNTERS EN QUALITAT I SERVEI, DE BARCELONA I LA SEVA àREA. BARCELONA, DESPRÉS DE L'EMPENTA QUE VAN SUPOSAR ELS JOCS DEL 92, ES TROBA DAVANT DEL REPTE D'ESDEVENIR UN GRAN CENTRE NEUR&LGIC EUROPEU. NOVES REALITATS COM LA D'AQUEST HOTEL I CENTRE COMERCIAL, AJUDEN A AFERMAR EL CARàCTER DE LA CIUTAT COM A DESTÍ TURÍSTIC, AIX1. COM A CENTRE COMERCIAL I DE NEGOCIS. GRáCIES. 1zr-r 11b ELs N Cit), a g (24: 1- e )-I ¿VA /5-1-‘b ao6 t-ok I « rg. f SYZY ‘51. 111 kA. Lb 5¿.:(1-nat fi2>JT PI e OrTilki 11 A ov ozzisik_u av L" al-TU Trispc-Irt, i oc-ts aui DE1-.3 40i cokA MA-LIY:£'3 v< WAT- 112-a3P-u-i?NJ ehtrlast7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4256 Title A name given to the resource Inauguració Marina Village i Sogo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de les Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Arquitectura Urbanisme Barcelona Jocs Olímpics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf 3ae827af6da4d2366795231755aac1de PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT. (Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h) CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS, ÉS JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS. DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES. ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ, 1 �SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON HAN DE SORGIR LES PROPOSTES E LES SOLUCIONS. D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4 T PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT. ÉS A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ. AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS, ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ, PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 2 �DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ. ,...» ' v N. ( I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES --4-.--,-ku u 0 1) 1 .0\1 li /* - CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES: - LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL. LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA, TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC. QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN .¿) �PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA. - LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò ÉS FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES ACTUACIONS DIàRIES. - LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT, AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS, AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS. EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS 1 ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER FONAMENTAL. LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI- 4 �NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER. APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H iThflL í LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS. PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES. 2-Clu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4257 Title A name given to the resource 150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1352/19930930d_00585.pdf 2777852cd31ffcbf0d71163693de4179 PDF Text Text Conferencia de Premsa de presentació dels Estats Generals D:a Hora. L:oc Irrerv:rdran' duous U de setembre 11:00 hores. Salo Albert Londres de Ptess Cluo de França 11 avenue d'lena 75116 Paris. Pasqual Maregen, ?resident del CMRE, Jacques Chaban•Delmas, President de I'Assoclació Francesa del CMR , Catherine 1rautman, Alcaldessa d'Estrasourg �Mesdames et Messieurs: Bonjour Cette Conferénce de Presse a comme but vous présenter les Manes Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe, qui vont se dérouldr à Strasbourg, ville symbolq_ de l'Europe, du 20 au 23 Octobre 1993. Les États Généraux du Conseil des Communes et Régions de l'Europe constituent le plus grand rassemblement d'élus Locaux et Régionaux, et je veux remercier trés particulièrement notre Section Française, presidée par M. Chaban Debas et la ville de Strasbourg, dont le Maire, Mme. Trautniann, est avec nous, d'avoir volu les organiser et Autre, les 2.000 élus que participéront à nos travaux, nos Etats Généraux seront honorés par la présence des plus hautes autorités françaises et européenes. M. Egon Klepsch, Président du Parlement Européen; Mme. Catherine Lalumière, Secrétaire General du Conseil de Wurope, M. 1Daniel Hoeffel, Ministre Delegué à l'Aménagemeiit du Territoire et aux Collectivités Locales du bouvernement français et Monsieur Edouard Balladur¡ Premier Ministre français, ont dejà confirmé leur participation. �Et nous espérons que le Président Mitterrand et aussi M. Delors, Président de la Comission des Communautés Européenes puissent aussi hdnorer notre Assamblée avec leur présence. ^ Le débats, comme il est tradition de nos Etats Généraux, on avis seront ouverts par un "Grand témoin", aMon exceptionnel, M. Bronislaw Geremek, membre fondateur de Solidarnosc et de la Diète polonaise. Comme vous le ve rrez dans , le programme qui est dans vos dossiers presse, deux grands thèmes de travail feront l'object de deux Commissions se réunissant chacune en trois ateliers de travail. Le prem ier thème t^e travail sera consacré _ à ,w. . . . . . >^ . ón^le coo; ^ération ^ntermun^cip^le r et s ^nter^égi ..:^un0/ Il s'agira de montrer comment les collectivités locales et régionales participent concrètement à l'amélioration des conditions de vie des citoyens, à la construction européenne et à'1'établissement de nouvelles relations avec le reste du monde et en particulier avec le ____ sud.--- .s _...,,^ Un pr4rier atelier traitera ; de cette coopération dont l'objectif est d'améliorer 1* _ gestion_: des _collectivités territoriales au service des citoyens. Seront examinées dans cet atelier les différentes formes de coopération intercommunale ou interrégipnale mises en oeuvre dans les différents pays. - ^- tck2v^ — ^ ^c^), (ut.{ Un deuxime atelier analysera le role de ces coopérations dans le renforcement de l'Pnion européene et de la solidarité. Les réseaux, les échanges d'experience et de savoir-faire existant entre les collectivités territoriales feront l'objet de présentations particulières. Le (r �programme ECOS, destiné a favoriser la cooperation entre l'Europe Occidentale et l'Europe Centrale et Orientale sera également présenté. Un trois éme atelier portera sur les (etons de solidaritY' menées par des collectivités territoriales européennes en _ ti,óu4.1s,Pan .4.0ud`. ® Le . déuxiéïne théme de travgil , traité par la deuxième de 1'Europeo' Commission portera sur 1:1,^:...^ sociale et le rOl.e des eollectivités territoriales dans sa:-mi e ^n oeuvre, Il s'agira d'étudier, à travers trois ateliers: - les responsabilités et les initiatives des collectivités territoriales dans le domaine social (en direction des jeunes, des personnes ágées, etc). - L,e role des collectivités territoriales dans la lutte contre 1~, tusón comme par exemple les initiatives prises dans certains pays par l'établissement d'un revenu minimum, par l'adoption de polítiques de formation dans certains secteurs en recorversion,... - la place des collectivités tIrritoriales dans la mise en oeuvre de 1'espáce social- euro ée et la contribution des ..3 ^onds structurels communautaires au développement et à l'amélioration de l'emploi. 3 ^,.L.,---^ -^ Il s'agira là d'examiner omment les collectivités territoriales pourront devenir de véritables acteurs de la realisation e cet espa - ocia e eva uer action des fonds structurels et leur iMpact sur les collectivités territoriales, compte tenu du Snouvel objectif de cohésion économique et sociale réaffirmé avec force au niveau communautaire. I (,(A) ^ï1 ^ etb3 `1 S ^ ^^ ^ (4-e44"1" " ^'^ - , �_--Tous ces thèmes seront encadrès par le rapport politique ( sur l'état de l'Union Européenne. A quelques jours de l'entrée en vigueur du 'Traitè de Maastrich et de la réunion du Conseil Européen extraordinaire de Bruxelles, nous, 1'organisatiorr la plus représentative de l'Europe des citoyensóuvrirons un a rríedébat politique sur la construction européenne et le role des collectivités territoriales dans ce processus. Il est de la responsabilité des Elus locaux et régionaux de réaffirmer que la réalisation de l'Union Européenne, f 1 • oliti • uement unie forte et • acifi e ue, est $ lus e ue J jamais urgente et indispensable, et qu'elle ne pourra se faire sans les collectivités locales et régionales, qui sont le niveau d'administration le plus proche des citoyens. 1 Cette conviction, qui est au coeur du principe /de subsidiarité, fonde l'ensemble de la démarche de notre Organisation, qui rassemble aujourd'hui prés de 100.000 collectivités territoriales sur tout le territoire européen, auxque es se joignent progre sivement nos collègues de l'Europe centrale et orientale,i au fur et a mesure de leurs élections locales libres. Nos debats politiques nous permettrons de faire le point sur 1'Etat de l'Union et de tracer les perspectives de l'Europe que nous voulons. 13 - Une Europe que, dans uln contexte fédéral, doit approfondir ad principe de subsidiarité ou proximité et que doit assurer Pégale dignité des differents niveaux de competences : local, regiona.l, rrràtional et europeen. • -ti nG ^ iv`YIn(:vi t^, _ ^^j,L^ ( R. ^ - _ "._ ^ ^-,(,a Llr^ e,ti„AL ^^ �Une Europe que doit assureir sa democratisation dans le cadre de sa future constitution Une Europe que doit renforcer son eficacité s an s renoncer à son élargissement. Une Europe que doit travailler pour la cóhésion économique et sociale et lutter contre l'exclusion et le racisme. Et, enfin, une Europe solida re que prenne en compte le cadre mondial. Voilà quelques des objectifs politics que nous debattrons à Strasbourg pour contribuer à la construction de l'Europe que nous voulons, cglle de la citoyenneté. Je vous invite à suivre nos travaux, du 20 au 23 octobre et j'espère vous revoir à la Conference de Présse que vous presentera nos conclusions. Merci de votre attention. ^ ;(,^ ^ ^,^, ^ 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4258 Title A name given to the resource Presentació dels XIX Estats Generals de la CMRE / Conferència de premsa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Press Club de France, Paris Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política CMRE Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf 89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5 PDF Text Text ?Ir senbud -P)alíœ(oln DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A L'HOTEL PALACE DE MADRID (DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993) BUENAS NOCHES, MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES ESTA NOCHE DE LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS, ___---1 GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE EUROPA. EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA. �1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE. LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO, AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA. EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN: LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS, DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL. �2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO. EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS. 1 ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA. ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA MAYOR DEMANDA. UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION. PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE, 1 CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA. �3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN MOVIWENTO LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA QUE AFECTAN A UN TOTAL DE 1 000 HECTARE EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES. BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS. �4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION ALGUNOS CIUDAD PUBLICISTAS LA PROMOCIÓN HAN VALUADO LO QUE SUPUSO "G UITA" OBTENIDA CON LOS PARA LA JUEGOS OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL. HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA "MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO. ${B ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS. UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE "OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO. QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO INMOBILIARIO, EL DISEÑO, -7 .i LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA �CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS. EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA, ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE. 6 �5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA. ¿cr,7 t Str EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA. I/ PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES. POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD, INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE 100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY POSITIVA. 7 �EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN 1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION DE CONGRESOS Y CERTAMENES NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS. �6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD. RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA DÉCADA. BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN 3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE "ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %), FRANKFURT (2,6 %). 9 PARIS (2,6 %) O �7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN, ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO. UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT, GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES, ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA. DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO MAS ASEQUIBLE. 10 �8. UN FUTURO ESPERANZADO ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí. UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA RECIENTE. UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES. UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN. MUCHAS GRACIAS. �INTRODUCCION Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona CONTENIDO: Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los cambios y acontecimientos. Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central). Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92. La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de la crisis y las reconversiones (1980-1985). Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto público de la transición democrática. En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales: 1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio histórico derivado de la transición. 2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y al Ayuntamiento de Barcelona. 3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el de equilibrar sus cuentas. Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos, Teniente de Alcalde de Economia. De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico, pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión �Mayo 1992 PASQUAL MARAGALL i MIRA Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo. Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master por la New School for Social Research (New York). Se doctoró en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en 1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue becado para un "stage" de seis meses en París. Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el otoño de 1978. En 1979 se presenta en segun para las elecciones municip de alcalde de Organización y cabo una importante reforma o lugar en la lista socialista les en Barcelona. Como teniente Reforma Administrativa, llevó a dministrativa. Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982, en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991. Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado internacionalmente y se ha consolidado como una de las más importantes ciudades europeas. Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92 (COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido diputado al Parlament de Cat aluña. En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4259 Title A name given to the resource Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Jocs Olímpics Urbanisme Relacions Internacionals Indústria Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1354/19931005d_00587.pdf 31a689c1e097960b181f23ac21566056 PDF Text Text CONFERèNCIA INAUGURAL DEL CURI 1993-94 A LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Dimarts, 05.10.93. 12:00 hores. LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX: IDENTITAT 1 FRATERNI TAT ABANS D'AHIR, DIUMENGE, A AQUESTA MATEIXA HORA, VAIG ANAR A COLLSEROLA, AQUESTA PETITA $ ERRA QUE SEPARA EL LLOC ON SOM ARA DEL LLOC ON PASSO LA PART MÉS GRAN DE LES MEVES HORES DE FEINA. LA SERRA DE COLLSEROLA ÉS A MIG CAMí ENTRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I EL CAMPUS ON SOM ARA, A BELLATERRA. EL QUE AIXò SIGNIFICA HO PODIM DIR DE DUES MANERES: - COLLSEROLA ES EL GRAN PARC COMu DE TOTS ELS MUNICIPIS ENTORN DE BARCELONA, INCLOEN -HI NATURALMENT BARCELONA MATEIXA. - COLLSEROLA ÉS EL GRAN PARC CENTRAL D'UNA GRAN CIUTAT MULTIMUNICIPAL 1 METROPOLITANA. �LA PRIMERA MANERA DE DIR-HO ES LA CONVENCIONAL, BASADA EN LES DIVISIONS ADMINISTRATIVES QUE ORGANITZEN LA VIDA MUNICIPAL. LA SEGONA MANERA DE DIR-HO É$ MÉS AGOSARADA, BASADA EN ELS CANVIS ECONóMICS, DEMOGRàFICS I DE COMUNICACIONS QUE DETERMINEN LA VIDA SOCIAL, ECONOIICA I CULTURAL. ES UNA DE LES MANERES COM M'AGRADA DIR-HO'A MI. Hl HAURIA UNA TERCERA MANERAIDE DIR-HO, SI ES VOL: - COLLSEROLA ES LA MUNTANYA PER SOTA DE LA QUAL PASSEN CADA DIA EN TÚNEL DE TREN I DE COTXE MOLTS ESTUDIANTS I PROFESSORS PER ANAR I VENIR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. A LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA HIiVÉNEN CADA DIA ESTUDIANTS D'UNA I ALTRA BANDA DE LA SERRAíDE COLLSEROLA, DEL BARCELONéS, DEL BAIX LLOBREGAT, DELIVALLéS I DEL MARESMES, PER NO DIR DE COMARQUES MÉS ALLUNYADES. UNS PASSEN PER COLLSE! ROLA I ALTRES NO, PERó NO Hl HA1MASSA DIFERèNCIA ENTRE LES DISTáNCIES QUE HAN DE CÓRRER CA A DIA UNS I ALTRES. LA UAB ÉS, ALHORA, UNA UNI\YERSITAT PLURICOMARCAL I DE BARCELONA, REGIONAL 1 METROPO ITANA. ES UNA UNIVERSITAT �MOLT IMPORTANT DES DE TOTS ELS 1)UNTS DE VISTA. LA UAB ÉS UN BON EXEMPLE DEL CANVI DEL NO TRE PAíS. QUAN FA VINT-I-CINC ANYS V SER INAUGURADA, AQUESTA UNIVERSITAT QUEDAVA MOLT LLUNY DE LA BARCELONA TRADICIONAL. AVUI ÉS UN CENTRE SIGNIFICATIU DE LA GRAN CIUTAT ON TOTS PLEGATS VIVIM I QUE NO ES IU NOMÉS BARCELONA -ES DIU MOLTS NOMS MÉS COM BELLATERRA, CERDANYOLA, SANT CUGAT, SABADELL, TERRASSA, ETCèTERA- ERò QUE SENS DUBTE S'IDEN- kivokp TIFICA AMB BARCELONA. HE VOLGUT FER AQUESTA REFLEX O INICIAL PERQUè PENSO QUE S'ADIU AMB EL TEMA QUE SE M'HA DEMANAT DE TRACTAR: "LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX; I ENTITAT I FRATERNITAT". ÉS UNA MANERA DE DIR COM EL CONCEPTE MATEIX DE CIUTAT HA CANVIAT EN ELS DARRERS ANYS. LA IDENTITAT CIUTADANA NO ES POT MESURAR PAS, AVUI, AMB E S MATEIXOS CRITERIS QUE FA UN QUART DE SEGLE. L.1 1. ENCARA QUE LELSDTtTÑXÏS NO HAGIN SEVES DEFINICIONS DE CIUTAT I QUE LES LLEIS ES CONTINUiN APLICANT SOBRE ELS MATEIXOS L1MITS ADMINISTRATIUS, ÉS EVIDENT QUE AVUI, QUAN PARLEM DE CIUTAT, PARLEM DE MOLTES COSES ALHORA. QUE EL SENTIMENT 'IDENTITAT I DE PERTINENÇA 3 �JA NO S'ADIU TAN SOLS AMB LA TRADICió I AMB LES LLEIS, SINó TAMBÉ AMB LES REALITATS OCIOECONóMIQUES I AMB ELS PROJECTES DE FUTUR, EN OCASIó DELS JOCS OLíMPICtS, TOTHOM S'HA SENTIT DE BARCELONA I BARCELONA HA ACCEPTAT DE BON GRAT L'AMPLIACIÓ MORAL DE LA SEVA POBLACIÓ EN AQUEST CAS. PER5 UN COP PASSATS ELS JOCS, I SENSE PERDRE LA IL.LUSIó DE COMPARTIR ENTRE TOTS NOUS PROJECTES DE FUTUR, ÉS BEN CERT QUE EL CONCEPTE I LA VIVèNCIA DE LA CIUTAT CONTINUEN TENINT NOVES DIMENSIONS, CIUTAT ENDINS I CIUTAT ENFORA. BARCELONA ESTà REDESCOBR4NT LES SEVES CIUTATS INTERIORS: ELS SEUS BARRIS I EL$ SEUS DISTRICTES. (1_,/4 I ()4,'i '11 ' LA BARCELONA D AQUEST ¡SEGLE ÉS EL RESULTAT DE LA INCORPORACIÓ DELS ANTICSMUNICIPIS DEL PLA DE BARCELONA, ANNEXIONATS ENTRE 1897 I 1921, I LA BARCELONA DEMOCRáTICA DEL $ ANYS 80 HA RESTITUlT ALS ANTICS MUNICIPIS I ALS MATEIXOS BARRIS DE LA CIUTAT VELLA I NOVA UNA PERSONALITAT PRÓPIA AMB EL PROGRAMA DE �DESCENTRALITZACIÓ I LA CREACIÓ DELS DEU DISTRICTES, DOTATS DE PERSONALITAT POLíTICA. ALHORA, BARCELONA, CONTINUA PROMOVENT FORMES DE COORDINACIó I DE GESTIó CONJUNtA AMB LES CIUTATS VEiNES. SE'NS VA SUPRIMIR, INSTRUMENT EFICAÇ PER SIMPLES MOTIUS POLÍTICS, UN DE REDISTRIBUCIó DE RECURSOS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA COM F01 LA CMB I S'HAN HAGUT DE TROBAR NOVES FóRMULES, NO SEMPRE SATISFACTóRIES, PER A FER FUNCIONAR AQUESTA GRAN CIUTAT DE CIUTATS QUE ÉS L'àREA METROPOLITANA. BARCELONA, TAMBÉ, COL.LABORA A DIFERENTS I MOLT DIVERSOS NIVELLS AMB LES CIUTATS I POBLES DE LA RESTA DE CATALUNYA: AMB CAPITALS DE PRCPVINCIA, AMB CAPITALS DE COMARCA, AMB PETITES CIUTATS1I VILES I FINS I TOT AMB POBLES PETITS. Hl HA MOLTES MANtRES DE FER-HO. AIXI COM LA COL.LABORACIÓ MEtROPOLITANA TÉ UN PRECEDENT HISTòRIC EN EL CONSELL DE CENT, QUE ERA EL GOVERN MEDIEVAL DE TOT EL PITA DE BARCELONA, Hl HA UNA ALTRA TRADICIó QUE AJUDA A MANTENIR VIVA I A RENOVAR AQUESTA COL.LABORACIó: ARREU DE CATALUNYA Hl HAVIA POBLES QUE ES FEIEN "CARRERS DE BARCELONA" PER ESCAPAR DE LA JURISDICCIó FEUDAL. 5 �ELS JOCS OLÍMPICS ENS VAN IONAR UNA OPORTUNITAT SINGULAR DE COMBINAR TOTES AQUESTES COL.LABORACIONS EN UNA GRAN TASCA COMUNA. ELS JOCS DE BARCELONA VAREN SER ELS JOCS DE CATORZE SUBSEUS OLíMPIQÏ4ES, AMB CIUTATS METROPOLI1 TANES, CAPITALS COMARCALS I FIN$ I TOT DUES CIUTATS HISTòRIQUES DE LA CORONA D'ARAGÓ, V1ALèNCIA I SARAGOSSA, COM A SUBSEUS DE FUTBOL. EL PROJECTE OLÍMPIC VA SER UNA GRAN OCASIó QUE BARCELONA I UNA DOTZENA Dlt CIUTATS DE CATALUNYA ï TREBALLESSIN CONJUNTAMENT. I VASER UN GRAN èXIT. LA BARCELONA DEL '93 ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA CONFORMAT AMB L'èXIT DELS JOCS, SI1 QUE EN VOL TREURE TOT EL PROFIT: BARCELONA ES PROPOSA ARA UN SEGON OBJECTIU AMBICIóS: ESDEVENIR UN POL ECONÒMIC I SOCIAL IMPORTANT A EUROPA, LA PORTA SUD D' EUROPA. BARCELONA S'HA OFERT AL G OVERN DE CATALUNYA I AL GOVERN D'ESPANYA PER ENCAPÇALAR UN GRAN PROJECTE EN AQUEST SENTIT, QUE SIGUI, COM ELS JOCS,, UN GRAN PROJECTE DE FUTUR PER A TOTHOM. 6 �2. CIUTAT ENDINS, BARCELONA S'áA MARCAT UN DOBLE PROGRAMA DE CULTURA I DE CIVISME. AQUEST ESTIU PASSAT S'HAN VIST TOTES LES POSSIBILITATS QUE TÉ BARCELONA DESPRÉS DELS JOCS DE GAUDIR DE LA CIUTAT, D'APROFITAR EL QUE S'HA FET; I DE NOU, ENTRATS A LA NORMALITAT DEL CURS, CADA DIUMENGE ES REPRODUEIX A PETITA ESCALA L'ESPECTACLE QUE TANT ENS VA COLPIR DURANT ELS JOCS: L'OCUPACIó DELS NOUS ESPAIS PELS CIUTADANS. HI HA ENTRE ELS CIUTADANS, A BARCELONA I ARREU, UNA GRAN DEMANDA DE CIVISME, DE TRANQUIL.LITAT, D'URBANITAT. BARCELONA SE SENT LA CASA DE TOTS ELS QUE Hl VIUEN, QUE HI TREBALLEN I QUE HI GAUDEIXEN DEL SEU LLEURE. LA PRIMERA CASA DE TOTS ELS BARCE ONINS I LA SEGONA CASA DE TOTS ELS CATALANS. LA CASA COMUNA DE TANTS FORASTERS AMICS. S'HA PRODUÏT EL RETROBAMENT DELS BARCELONINS EN EL CIVISME I EN LA URBANITAT, DEPRÉS DEL GRAN ESFORÇ DE CONSTRUCCIó, D'ORGANITZACIó, DE PROJECCIó I D'ACOLLIDA QUE HA SIGNIFICAT EL LLARG PROCÉS F NS AL 92. �EL CIVISME ÉS LA DIMENSIÓ PROFUNDA DE LA DEMOCRàCIA. - LA POLÍTICA DE LES CQSES CONCRETES. ÉS LA INSATISFACCIÓ CIUTADANA DAVANT DE LA QUE ES CONSIDERA UNA RESPOSTA INADEQUADA ALS PROBLEMRS DE LA VIDA DE CADA DIA. - RECREACIÓ DE LA CONVIVèNC$A A ESPANYA I A CATALUNYA, EN LA SEGONA DèCADA DE CONSOL$DACIÓ HISTòRICA DE LA DEMOCRàCIA I L'AUTONOMIA. JA PORTEM 16 ANYS DE DEMO RàCIA, 15 D'AUTONOMIA, 14 DE DEMOCRàCIA LOCAL. EL CIVISME ÉS UNA APORTACI$ GENUïNA DE LES CIUTATS A LA RENOVACIÓ DE LA VIDA SOCIAL 3. EL CIVISME ÉS POLÍTICA. L'ESPERIT 11 EL CIMENT DE CIUTADANIA EUROPEA. VALCLAV HAVEL HA DEFINIT EL CIVISME COM A SENTIMENT DE PERTANYENÇA A TOT EL QUE ÉS 'LA NOSTRA CASA" (FAMÍLIA, CIUTAT, NACIÓ, ESCOLA, FEINA, ETC). EL CIVISME ÉS L'úNIC "ISME" CARREGAT DEL RESPECTE NECESSARI ENVERS TOTS ELS ALTREd, L'úNIC CONSCIENT QUE CAP 8 �PERSONA NO POT SER PRIVADA DE CAP DE LES DIMENSIONS QUE CONSTITUEIXEN "LA SEVA CASA". JACQUES DELORS HA PLANTEJAT LA NECESSITAT DE RESPONDRE AL DÉFICIT DEMOCRàTIC D'EUROPA, AMB UNA APLICACIÓ MÉS GRAN DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT. LES CIUTATS SÓN ELS ELEMENTS ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA AUTèNTICA, ELS INTERMEDIARIS INDISPENSABLES ENTRE UN PODER QUE S'ALLUNYA AMB PROBLEMES QUE ES COMPLIQUEN, I ELS SEUS CUTADANS. LES CIUTATS SóN L'àMBIT MÉ PRòXIM DE LA DEMOCRàCIA, EL MÉS PROPICI A LA RENOVACIc DE LA VIDA PÚBLICA EN L'ACOSTAMENT DE LA POLITICA A LA VIDA QUOTIDIANA I L'IMPULS DEL CIVISME. 4. POLíTIQUES " FREDES" I POLíTI QUES (/^a "CALENTES ". EL SETEMBRE DE 1992, JUST E2\i ACABAR ELS JOCS OLÍMPICS, RALF DAHRENDORF I BRONISLAW GEREMEK PLANTEJAREN AMB GRAN CLAREDAT AQUEST PROBLEMA, EN EL LLIBRE DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEJAVA GEREMEK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COM UN SISTEMA FRED, CONSTITUïT PER PRINCIPIS, REGLES I �INSTITUCIONS, L'EXISTèNCIA DE LA QUAL DEPèN DEL COMPROMÍS DEL CIUTADà. L'ENEMIC MORTAL DE LA DEMOC áCIA SERIA, PER TANT, "LA INDIFERèNCIA, LA PASSIVITAT DELS CIUTADANS, LA IMPOTENCIA DE L'INDIVIDU DAVANT L'UNIVERS 1 AFKIà DEL PODER". i 1 LA NECESSITAT D'UN SENTIMENT CALENT QUE ES DERIVA D'AQUESTA REALITAT ES POT CONSTRUIR FáCILMENT, CONTINUA GEREMEK, ENTORN DEL MITE DEjLA COMUNITAT NACIONAL O ÉTNICA. JA QUE "EL SENTIT DE LA COMUNITAT TENDEIX A ALIMENTARSE D'AGRESSIVITAT CAP A L'ALTIE, CAP AL NO-HOMOGENI", APAREIX "LA FONT D'UN NOU PERIL 1 AUTORITARI, QUE NO HA DE REDUIR-SE ALS FANTASMES HISTÓRICS DELS TOTALITARISMES DERROTATS". EN EL MATEIX LLIBRE, D4HRENDORF, RESPON A LA PREOCUPACIÓ DE GEREMEK APUNTANT-SE A LA TEORIA DE LA PERTINENÇA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRàCIA I L'ECONOMIA DE MERCAT SÓN, EN EFECTE, MECANISMES "FREDS" I HO SóN DEI MANERA DELIBERADA, DIU 10 �DAHRENDORF -"SÓN UN MÉTODE PE12 ERRORS HUMANS. EL SEU OBJECTIU REDUIR ELS ÉS COSTOS DELS EL CANVI NO VIOLENT"- I NO RESOLEN LA NECCESSITAT DE PERTINENÇA, DE SENTIR-SE EN CASA PROPIA, QUE EN ALTRES TEMP$ SATISFEIA LA RELIGIÓ. "NOSALTRES HEM DE VIURE AM]3 ELS CIRCUITS CONCÉNTRICS DE PERTINENÇA TAN BEN DESCRITS SOR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNITAT LOCAL A LA NACIONAL I A L'ESGLÉSIA, PASSANT PER DIVERSES ASSOCIACIOIÑS". 5. ¿ES COMPATIBLE L'ESTRATèGIA I}PE FUTUR DE LES CIUTATS AMB LA POLÍTICA "CALENTA" DE LA PERTINENÇA, DE LA IDENTITAT, QUE GEREMEK CONTRAPOSA A LA POLÍTICA "FREDA" DE LA DEMOCRàCIA? JO CREC QUE HO ÉS, PERQUè LIAUTÉNTIC PATRIOTISME ES LA BúSQUEDA DE L'ALTRE L'AUTÉNTIC I NO PAS LA SEVA NEGACIÓ. PATRIOTISME 1111. DE BUSCAR LES ARRELS COMUNES, NO TAN SOLS LES ARRELS PRòPIES (LA PàTRIA), I LES BRANQUES (LA FRATERNITAT CAP ENFORA). A CATALUNYA, AVUI, AMB LA DEMOCRàCIA CONSOLIDADES, AMB LES COMPEI'èNCIES RESOLTS, L'HORA DE LES ÉS 1 1 I CIUTATS, I L'AUTONOMIA EL FINANÇAMENT L'HORA DELS �AJUNTAMENTS, L' HORA DEL MUNICIPALISME. EL MUNICIPALISME TÉ LA FORÇA DE LA DEMOCRàCIA LOCAL, DE LA REPRESENTACIÓ MÉS PRòXIMA ^ DEL CONEIXEMENT-DIRECTEI DEL CONTACTE DIARI AMB EL CIUTA/pà. EL MUNICIPALISME ÉS UN GRAI MOVIMENT EUROPEU, PLE DE TRADICIÓ DEMOCRàTICA I EUROPEíSTA. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA RECOLLIT LA FORÇÁ D'AQUESTA TRADICIÓ AMB EL RECONEIXEMENT DELS MUNICIPIS COM A PART INTEGRANT DEL COMITè DE LES REGIONS. EL MUNICÏPALISME ÉS A LA BASE DEL CATALANISME. CATALA- NISME I MUNICIPALISME HAN ESTAT INDESTRIABLES EN LA TRADICIÓ REPUBLICANA DELS MACIà COMPANYS I TARRADELLAS. PER TRADICIÓ POLÍTICA DEMO RàTICA, A CATALUNYA NO ES POT SER CATALANISTA I ANTIMUNICIPALISTA. NACIONALISTA I ANTIMUNICIPALISTA Sí, PERO CATA NISTA NO. LA DEFINICIÓ DE CIVISME DE HAVEL TÉ UNA CONNEXIÓ, PER A MI, AMB LA TEORIA DE L'EMP4RDà QUE S'ENUNCIA EN ELS ESCRITS DÉ\,JOAN MARAGALL,1 A PRIMERS DE SEGLE. 12 �LA TEORIA DE L'EMPORDà ÉS LA DEFENSA QUE LA PART ÉS L'ESSèNCIA DEL TOT, QUE L'IMPORTANT ÉS LA PART I NO EL TOT. CATALUNYA PODRIA DESAPARèIXER SI QUEDÉS L'EMPORDà, NO PAS A L'INVERSA, PERQU L A PARTIR DE LA PART ES POT RECONSTRUIR EL TOT. CAL PROMOURE EL FUTUR OE CATALUNYA DES DE LA VIVIFICACIó I L'IMPULS DE LA VIDA LOCAL I COMARCAL, DE CADA RACó DEL PAÍS. NO PAS DE DE L'EXALTACIÓ ÚNICA DEL TOT, DES D'UN GRAN PODER CENTRAL DE LA GENERALITAT. LA GENERALITAT HA DE FER CONFIANÇA ALS AJUNTAMENTS, A LES CIUTATS. CAL L'IMPULS D'UNA ACCIo CATALANA, EN MINÚSCULES, DE REDEFINICIÓ BASE DEL CATALANISME I1E FINAL DE SEGLE SOBRE LA DEL CIVISME, LA CULTURA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATéGICA. CAL INVITAR EL NACIONALISME A CREAR ESPAIS COMUNS I A ACTUAR EN CONSEQUèNCIA. DRETA ESQUERRA, NACIONALISTES I SOCIALISTES S'HAURIEN DE RETROBAR EN EL CATALANISME. ELS NACIONALISTES PROPOSEN DAVANT DE LA INCERTESA, LES ARRELS I LA PETITA PáTRIA. LA CONSEQUéNCIA LÒGICA HAURIA 13 �DE SER QUE APOSTESSIN PER LA IUTAT, PER LA VILA I EL POBLE. PEL MUNICIPI, PER LA CIUTADANIA I EL CIVISME. 6. IDENTITAT I FRATERNITAT SON ELS VALORS DE FUTUR QUE LES CIUTATS MIREN DE PROMOURE A{EUROPA DES DEL FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. ÉS UN MISSATGE QUE AVUI FINALMENT POT PRENDRE FORÇA. ÉS UN MISSATGE QUE EUROPA NECESSITA AVUI I QUE NOSALTRES NO PODEM IGNORAR. ÉS EL MISSATGE DEL MUNICIPA4ISME, ÉS LA TRADICIÓ DELS AJUNTAMENTS. LES CIUTATS SEMPRE S'HAN ]NTèS, PEL DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS, PERQUè ÉNTRE LES CIUTATS NO HI POT HAVER CONFLICTES NI GUERRES. H$ POT HAVER COL.LABORACIó, CREATIVITAT I EMULACIÓ. HI HA SEMPRE SOLIDARITAT. LES CIUTATS HAN ESTAT LES PROTAGONISTES DEL GRAN CANVI SOCIAL I CULTURAL DE CATALUNYA. LA VIDA PÚBLICA CATALANA HA ESTAT OCUPADA DURANT MOLTS ANYS PER GRANS TEMES NO RESOLTS. NO S'HI HA VIST PROU EL PROTAGONISME DE LES CIUTATS, QUE 14 ARA ES FA MÉS EVIDENT. �A LES CIUTATS, GRANS I PETITES, HI HA HAGUT EN EL TERRENY POLÍTIC LES COL.LABORACIONS QUE NO SEMBLEN ENCARA POSSIBLES A NIVELL GENERAL. PER QUè LES CIUTATS SEMPRE JAN PEL DAVANT. 15 ,J � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4260 Title A name given to the resource Les ciutats a la fi del segle XX: identitat i fraternitat / Conferència inaugural del curs 1993-94 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Competitivitat Cooperativisme Democràcia Ciutats Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1355/19931007d_00588.pdf d500e5977ace0963be148986aa78d680 PDF Text Text Sr. Presidente, distinguidos amigos: Es para mí un honor dirigirme a ustedes en el marco de ésta conferencia Europea para reflexionar y debatir sobre la cultura en la ciudad y es, además, una satisfacción hacerlo en el marco incomparable de Praga, capital de cultura, representación emblemática ella misma de la ciudad como gran aportación civilizatoria de Europa. Este honor me ha correspondido, creo, por mi condición de Presidente de la organización más importante de gobiernos locales de Europa, el CMRE, pero también estoy aqui, quiero creer, 'por el hecho de representar a una ciudad, BCN, que probablemente encarna muchos de los atributos que identifican esta Europa que estamos construyendo. La mezcla de historia, tradición y futuro, las tensiones y la fuerza de identidades plurales; los conflictos de nueva generación, pero también el empuje y la imaginación creadora, son esencias en las que todos podemos reconocernos. Hablar en nombre de una ciudad, en este foro, aquí en Praga, es lo que legitima mi presencia. Las ciudades son los espacios donde se producen y entrecruzan discursos y culturas diversas. Son los laboratorios del futuro donde se ponen a prueba la invención de nuevas fórmulas. En ella se multiplican las oportunidades imprevisibles que son el caldo de cultivó de la historia de nuestra especie. ¿Donde, sino en las ciudades puede hablarse de cultura? �La cultura, como la civilización o la civilidad es el territorio para el entendimiento, donde pueden convivir las pertenencias y las alteridades, donde se puedan conciliar lenguajes de todo orden sin exigencias uniformistas. Esta es su grandeza y su complementariedad con la democracia, sin la cual resulta incompleta, pero para la cual resulta imprescindible. Las democracias no sobreviven lejos de la energia y el calor de la cultura. Los gobiernos locales son el primer y el más importante ámbito de la actividad cultural. Por su naturaleza son tos que pueden y deben combinar el apoyo y el estímulo a los ciudadanos para el conocimiento y para la creatividad, pero tambien para la crítica y el debate. En efecto las ciudades son los lugares privilegiados para que el poder y el individuo se acerquen, probablemente son el único punto de encuentro que puede garantizar el fluido entre gobernado y gobernante. De este fluido nace la cultura en su sentido más cóncavo, en el que caben más acepciones. La cultura entendida como civilización. Debemos congratularnos del camino que la joven Europa está emprendiendo. Y digo joven porque cOntiene todos los elementos de un proyecto en formación, con larga historia a sus espaldas, con dolor y pasiones, pero que llegará a conformarse si somos capaces de seguir creyendo y luchando por ello. Creo que debemos congratularnos porque en el Tratado instituyente de la Union Europea se reconoce rotundamente el principio de subsidiariedad, al que ya hemos empezado a llamar de proximidad. Este principio, que para nosotros es una actualización de nuestra vieja cultura federalista, cobra todo su sentido dentro de un contexto en el que los poderes locales son considerados elementos estructurales, con igual dignidad que todos los 2 �demás niveles del gobierno. La aceptación solemne de que las competencias deben siempre ser ejercidas lo más cerca posible a los ciudadanos es el nuevo paradigma. Los que siempre hemos creido en ello, estamos convencidos de su autenticidad y sabemos que es el mejor instrumento para construir una convivencia. Quiero recordar aquí que fue precisamente el Consejo de Europa, a través de la creación en 1957 de la conferencia permanente de poderes locales y regionales, quien puso una primera piedra sólida en este cometido. Estos dias se consolidaran nuevas reformas que tambien avanzan en este sentido. Como Presidente del CMRE aplaudo este avance. La gran Europa es el marco que todos deseamos para que estos principios tengan su máxima virtualidad. Mient0s, nos corresponde a cada uno llevarlos a la práctica. En momentos corno los que estamos viviendo, con la paz todavia amenazada, con el florecimiento, a veces enaltecedor a veces destructor de los nacionalismos sepultados por la historia, con una crisis grave del estado del bienestar y la consciencia planetaria de los límites del crecimiento, ahora más que nunca estarnos obligados a creer en nuevas ideas. Estas ideas ya se estan gestando y desde muchos áng4los ya aparecen como realidades tangibles. La nueva cultura solo puede ser universalista y localista, ambas a la vez, sin contradicciones. Hay motivos para confiar en los camin s que se emprenden. Puedo hablar de nuestra experiencia particular y creo 'que es un ejemplo del discurso que quiero transmitir. 3 �En Barcelona hemos sido privilegiados don una oportunidad excepcional. La celebración de los 1100 en nuestra ciudad ha sido la gran ocasión para que se encadenaran a lo largo de más de una década todos los elementos que hacen posible que una ciudad se sienta Iviva. Creo que puedo decir que los éxitos de nuestros proyectos tienen una razón clave, y ésta es la identificación de los ciudadanos y su participación apasionada, desde todos los sectores de la sociedad. Esta es una prueba del valor de proximidad. El mismo proyecto, dirigido desde un gobierno más lejano al ciudadano, no hubiera alcanzado ni una mínima parte de los logros que se han conseguido. Efectivamente hemos movilizado a la sociedad civil no solo para financiar construcciones y actividades culturales., sino tambien para generar nuevas ideas, para sumarse a viejas aspiraciones y para consolidar un orgullo de ciudad sin exclusiones. Somos conscientes de que la imagen de _BCN puede aparecer hoy fuertemente asociada a un éxito económico, urbanístico o promocional. Así es, en parte, creo, su realidad. Sin embargo quiero hacer patente que el verdadero secreto de todo ello estriba en lo que podríamos llamar "cultura cívica" que se ha conseguido levantar entre todos, esta vez gracias a un objetivo feliz, pero que debemos ser capaces de mantener y acrecentar. Somos conscientes de su fragilidad, y éste es el reto. Es un reto que quiero hacer extensivo a todos nosotros. El equilibrio de la convivencia y su grado de madurez cultural es inestable por naturaleza y exige una tensión constante que sea capaz de crear una atmósfera propicia para el intercambio, el conocimiento y la creatividad. �Los gobiernos locales tenernos depositada en primera instancia la confianza de los ciudadanos para asegurar los Mecanismos que permitan la libre expresión de las personas y ésta es una enorme responsabilidad. Tenernos una ventaja y ésta es que nos: podemos alimentar de las propias fuerzas de la ciudadanía. El ciclo de aprendizaje entre unos y otros se produce de de forma natural en los niveles inmediatos de gobierno. La vitalidad de los pueblos y ciudades de Europa y del mundo entero empieza por este eslabón. Pero ésta no es la (Mica responsabilidad. Nuestros objetivos deberian ir más allá y ser muy ambiciosos en lo que se refiere a la cooperación. La cooperación y el diálogo estan en el origen de cualquier empresa humana, la cultura no es sino una cadena de transmisiones elaborada y es núcleo de la civilización. Estarnos aqui reunidos para ejercer esta función y añadir piezas a este edificio en un contexto precisamente ¡ que, creo yo, ostenta la mejor representatividad de la Europa real. Esté es el principal foro de encuentro del que disponemos, y creo sinceramente que nadie en la actualidad discute esta evidencia. No quiero dejar de referirme a las comunidades multiraciales y pluriculturales. Estas son una realidad creciente en nuestro mundo. La mayor parte de ciudades estan enfrentadas a e'ta complejidad que tiene un doble perfil. De un lado éstas pluralidades' son un terreno fértil para los desencuentros, para las hostilidades. De otro son la esperanza de una sociedad más rica. Nos concierne a todos decantar esta frágil frontera. Pero además en nuestras ciudades existen grupos vulnerables (la tercera edad, los niños) y sectores crecientes de población que viven o estan 5 �amenazados por la terrible exclusión del desempleo que conlleva la pérdida del principal vínculo con el tejido social. Dia a dia debernos esforzarnos en hacer retroceder los límites de la marginación, en promover la integraçión cultural de las poblaciones periféricas y generar nuevas cohesiones :que refuercen las identidades pero tambien su incorporación a culturas universales. Las grandes ciudades europeas soy hoy también el contrapunto indispensable al renacimiento de las culturas nacionalitarias o regionales, de base histórica y linguistica, revestidas a veces por una identidad étnica. Aunque esta identidad puede tener derivaciones peligrosas, es también un factor de cohesión y de movilizaciones ;constructivas de comunidades que pretenden afirmarse en un mundo de fronteras confusas. c Nuestras ciudades, lugares de intercambio y escenarios de tolerancia, deben jugar una función thirilitusatigria de los renacidos regionalismos y nacionalismos de base cultural. Todos somos cómplices de lo que ocurre en cualquier lugar de nuestro planeta y no promoveremos lo mejor de lls personas de nuestras ciudades, si no estimularnos su dimensión solidaria. Si no somos capaces de tener iniciativas que generen reacciones colectivas de acción humanitaria o de intervención en allí donde el sufrimiento y la negación de derechos humanos sea inaceptable, no seremos capaces de resolver las encrucijadas de nuestra era. El verdadero humanismo para el s. XXI, es el de una cultura que reclama universalidad mientras respeta al individuo y sus pertenencias (morales, 6 �religiosas, territoriales, linguísticas, familiares) pero se enfrenta con solidaridad y con energía ante toda clase de marginacion. No quiero terminar siendo demasiado trascendental, pero creo firmemente que el futuro de la cultura está íntimamente atado al futuro de las ciudades. Debernos salvar a ambas y al mismo tiempo. Esta es mi propuesta. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4261 Title A name given to the resource Culture in towns: Cultura a les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cultura cívica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Cultura Ciutats Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1358/19931015d_00591.pdf 0353e742e29df06a83d8309450095720 PDF Text Text Conferencia inaugural de la re nió de la Comissió Trilateral i recepció Divendres 15.10.93. Gran Saló del Palau Nacional. 20:30 hores Guió per a les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde - Salutació de benvinguda a tots els assistents a l'assemblea anual de la Secció Europea de lai Comissió Trilateral. Agraïment per haver triat Barcelona com a seu d'aquesta reunió. La ciutat s'ha esforçat mol en aquests darrers anys per a poder acoliir reunions d'aquestes característiques. La ciutat comenca a sentir reconegut el seu esforç. - Després deis Jocs Olímpics, que han consagrat internacionalment el renaixement de Barcelona, glie avui és reconeguda com una de les ciutats mes dinàmiques d'Európa, ens hem marcat un nou objectiu. La Barcelona de 1993 es proposa ser un pol económic i estratègic important de la nova Europa, 1 la Porta del Sud d'Europa. En la situació general de criSi de l'economia internacional, Barcelona no ha deixat de banda el llenguatge de l'optimisme. No volem ser pessimistes. babem que per anar endavant cal començar per proclamar-ne la confiança. - Jo creo que aquest és l'espeirit actual de les ciutats i les regions d'Europa, que els dies 20-23 d'octubre, la setmana en; �trant, celebrarem a Estrasburg els XIX Estats Generals deis Municipis i les Regions d'Europa. Barcelona, a través del seu alcalde, presideix el CMRE i nosaltres ho interpretem com un reconeixement de l'impuls que la nostra ciutat ha donat al projecte europeu de les ciutats. El lobby de les ciutats és important avui a Europa: el grup Eurociutats, la col.laboració entre Ciutats i Empreses, la col- / y.,s2, vgr)( r \*k P a,,k,...)k-eij - Deis XIX Estats Generals dels Municipis i les Regions d'Europa, que celebrarem ciutats regions la setmana que ve a Estrasburg, n'ha de sortir, ben probablement, un nou impuls per la unió d'Europa. Els meus predecessors a la presidencia del CMRE solen recordar, sovint, com la col.laboració entre les ciutats i les col.lectivitats locals var ser en l'origen de l'esperit europeista. A mi m'agrada dir que l'Europa de les ciutats és la xarxa de seguretat de la unió europea. Europa és una xarxa de ciutats, antiga i potent, decisiva en la formació de la nostra civilització, del nostre sistema polític i de la revolució económica que és en l'origen de l'Edat Contemporánia. 1 Les ciutats s'ofereixen als Governs i a les empreses per a posar-se a col.laborar en el procés de ressorgiment econòmic. 2 �Les ciutats també poden fer una certa política económica i in dustrial, poden ser motors morals i materials de la reactivació i de la renovació. Amb el Tractat de la Unió Europea, que incorpora el principi de la subsidiarietat, les ciutats 1 les regions han vist reconegut el seu rol en la construcció europea. - Els reitero la benvinguda, l'agraïment i l'interés de la ciutat per la seva presència a Barcelona. Celebero especialment poder-me adreçar a vostès en el lloc on som. Aquest Gran Saló Oval del Palau Nacional que avui ens acull és un símbol de l'esperit de Barcelona. Hem convertit el Palau Macional, que és una herència de l'Exposició Universal de 1929, en una de les peces importants de la ciutat postolimpica, com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest edifici alberga mostres excepcionals de l'art románic i gótic, que constitueixen una de les nostres aportacions més significatives a la història de la cultura europea. - Els Jocs Olímpics varen ser el nostre gran pretext per encarar ! el futur. D'aquell éxit en feM una carta de presentació a les institucions internacionals, als governs i a les empreses. 1 Després dels Jocs Olímpics, Barcelona ha mantingut un alt nivell d'activitat económica i han continuat endavant la majoria �de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora, - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança i suport per als nous objectius de la ciutat. �nivell d'activitat econòmica i han continuat endavant la majoria de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora. - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança ï suport per als nous objectius de la ciutat. ord. tandon #7# trilat.txt ��l L^¡^ , 1/1 ^;^t E t ^ ^^ r^+ ^ ^4^/ ¡W/1 j i,-/c_.^ úUL-t e-e. ^^ ^,,^r^.^.,vL -... t^ 11 ^ Heu ^ , l, C,4-1 ry Ct,ri ^ N41 L 1 ,\J . -1 (V Ck:.t--`-e..1 1 1\ 1 f ^^`1,^^ti2-^ km/ 1, i .-- ^ -1 ^ ^^y^s ( /11 O ri.rb (ril, -i..fC 1 tt.7 v v ` y ^* ,ir/ V ^ ,^.Z^ G 't^^,2r l i- zi zti vl.t ^ Inaugural address of the meeting of the Trilateral Commission and reception Friday 15.10.93, Gran Saló of the Palau Nacional 20.30 hours 2 Outline of the speech by the Mayor of Barcelona r ^ n 1/1 i V% (11-1-/) :1^i-t/-/Ç r/10-ell kdi01`: l Si .1/) ^w3y`^ I c ( f ^ ^^lG=v^..^^ A WARM WELCOME TO ALL THOSE ATTENDING TH^ ANNITAL ASSEMBLY OF o THE EUROPEAN SECTION OF THEtTRILATERAL COMMISSION. I WOULD LIKE TO EXPRESS MY GRATITUDE FOR HAVING CHOSEN BARCELONA AS THE LOCATION FOR THIS MEETING. ext,,, ^^ ?/j,.1_ ^^,, ^ »AD, I^^ ^ ^^ ^ ^^ ^( u ^^ ^^^ THE CITY HAS MADE GREAT EFFORTS IN RECENT YEARS TO BE ABLE ,-^ TO WELCOME GATHERINGS OF THIS NATURE. THE CITY IS NOW ---^ BEGINNING TO FEEL RECOGNIZED FOR THESE EFFORTS. ^G'( ^ j , Ca FOLLOWING THE T1 (T -- V eY1 1992 OLYMPIC GAMES, >Iit/I f WHICH SERVED TO CONSOLIDATE AT THE INTERNATIONAL LEVEL THE RENAISSANCE OF ^. BARCELONA, WHICH IS RECOGNIZED TODAY AS ONE OF THE MOST DYNAMIC CITIES IN EUROPE, WE HAVE NOW SET FOR OURSELVES A i" ^ NEW GOAL. - ^ ^^ ^zJ ^ v- Z ^ ^ _ --__ ^t,^s^ti,._.. �THE BARCELONA OF 1993 ASPIRES TO BECOME A MAJOR ECONOMIC AND STRATEGIC CENTRE OF THE NEW EUROPE, THE GATEWAY TO SOUTHERN EUROPE. IN THE GENERAL SITUATION OF;INTERNATIONAL ECONOMIC CRISIS, BARCELONA HAS NOT ABANDONED ['HE LANGUAGE OF OPTIMISM. i s ho--t-(cZw, A E, n¿Ç ( WE-4{A-V-E---NO —DESIRE -40 BEESSIMISTS". WE ARE 00-NSCIDUS THAT IN ORDER TO MOVE FORWARD, WE MUST BEGIN BY DECLARING OUR SPIRIT OF CONFIDENCE. I BELIEVE THAT THIS IS THE PRESENT SPIRIT OF THE CITIES AND REGIONS .5~E, CIF.47.1 WHO S COMING WEEK WILL CELEBRATE IN STRASBOURG THE XIX GENERAL ASSEMBLY OF THE COUNCIL OF MUNICIPALITIES AND REGIONS OF EUROPE. BARCELONA, IN THE PERSON ÓF ITS MAYOR, WILL CHAIR THIS GENERAL ASSEMBLY OF THE CMRE, AND WE INTERPRET THIS AS FURTHER RECOGNITION OF THE IMPETUS THAT OUR CITY HAS GIVEN TO THE EUROPEAN PROJECT FOR 4HE CITIES. THE CITIES LOBBY IS TODAY A MAJOR FORCE IN EUROPE: THE EUROCITIES GROUP, THE COLfABORATION BETWEEN CITIES AND �^^^ ^ 1.__. COMPANIES, ,, THE . COLLABORATION BETWEEN C TIES AND UNIVERSITIES. FROM THIS ASSEMBLY OF THE EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS, THERE WILL IN ALL PROBABILITY EMERGE A NEW IMPETUS FOR EUROPEAN UNION. MY PREDECESSORS RECALL IN THE PRE$IDENCY OF THE HOW THE COLLABORATION COMMUNITIES WAS IN BETWEEN CMRE CITIES ITS DAV THE ORIGIN OF THE FREQUENTLY AND LOCAL SPIRIT OF EUROPEAN INTEGRATION. I MYSELF AM FOND OF SAYINGÉTHAT THE EUROPE OF THE CITIES CONSTITUTES THE SAFETY NET FOR EUROPEAN UNION. EUROPE IS A NETWORK OF CITIES, ANCIENT AND POTENT, DECISIVE FOR THE MAKING OF OUR CIVILIZATION, OF OUR POLITICAL SYSTEM, AND OF THE ECONOMIC REVOLUTION THAT LIES AT THE ORIGIN OF THE CONTEMPORARY AGE. ^L t^ THE CITIES 1514, .THEM,S.IW7.5B- AT THE DISPOSAL OF GOVERNMENTS AND COMPANIES, TO COLLABORATE IN THE PROCESS OF ECONOMIC RESURGENCE. (( ^^ ` �THE CITIES CAN ALSO CONTRIBUTE IN TERMS OF ECONOMIC AND INDUSTRIAL POLICY, AND AS THE MORAL AND MATERIAL DRIVING FORCE BEHIND REACTIVATION AND RENOVATION. WITH THE TREATY OF THE EUROPEAN UNION, WHICH INCORPORATES THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY, Tpc CITIES AND REGIONS HAVE SEEN EFFECTIVE RECOGNITION OP THEIR ROLE IN THE CONSTRUCTION OF EUROPE. U' '1 ^(7-■..)V\. LET ME EXPRESS ONCE AGAIN TI4E WELCOME, Ta7E-4~ AND TH'E C511 INTEREST 01-=^^`^Y F-Aft- YOUR PRESENCE HERE IN BARCELONA. IT IS A PARTICULAR PLEASURE FOR ME TO BE ABLE TO ADDRESS YOU HERE, IN THIS PLACE. THIS GRAN SALó OVAL, THE`GREAT OVAL ROOM OF THE PALAU NACIONAL IN WHICH WE MEET TODAY, IS A SYMBOL OF THE SPIRIT OF BARCELONA. WE HAVE CONVERTED THE PALAU NACIONAL, A LEGACY OF THE UNIVERSAL EXHIBITION OF 1929 INTO ONE OF THE MOST IMPORTANT ELEMENTS OF THE POST-OLYMPIC CITY, AS THE HOME OF THE MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, OUR NATIONAL ART MUSEUM. THIS BUILDING HOUSES MANY EXCEPTIONAL WORKS OF ROMANESQUE �AND GOTHIC ART, WHICH CONSTITUTE ONE OF THE MOST SIGNIFICANT CONTRIBUTIONS TO THE HISTORY OF EUROPEAN CULTURE. u(\ -^ÉS - WEFLE TUE-6LYÑiPÏC AM OUR GREAT OPPORTUNITY TO LOOK TO THE FUTURE. THE SUCCESS OF THÉ GAMES HAS BEEN OUR LETTER OF RECOMMENDATION TO INTERNATIONAL INSTITUTIONS, TO GOVERNMENTS AND TO COMPANIES. SINCE THE OLYMPIC GAMES, BARCELONA HAS 1NTAINED A HIGH LEVEL OF ECONOMIC ACTIVITY, AND HAS ^ AHEAD WITH THE MAJORITY OF ITS PROJECTS FOR;PUBLIC AND PRIVATE INVESTMENT, EVEN IF wit115^^-SOME ACUTE PROBLEMS larH CONCERN US DEEPLY (AI.j/~W Te--THE-SEAT CRISIS). WE BELIEVE THAT BARCELONA HAS THE CAPABILITY TO ASSIST IN BRINGING ABOUT A SOLUTION TO THE CRISIS. THE BARCELONA OF 1993, AS IT LOOKS FORWARD TO THE START OF A NEW CENTURY, CONTINUES TO BE A CITY ENGAGED IN THE TASK OF PROGRESS AND IMPROVEMENT. �SEVEN YEARS AGO, WHEN WE WERE ENTRUSTED WITH THE ORGANIZATION OF THE OLYMPIC GANES, WE ASKED THE WORLD TO PLACE ITS TRUST IN BARCELONA. AND BARCELONA DID NOT BETRAY THAT TRUST. I BELIEVE THAT TODAY WE Cfk/ si ONCE AGAIN ASK FOR TRUST AND SUPPORT FOR THE CITY IN WORKING TO ACHIEVE ITS NEW GOALS. /1 U11,- L ( -C-ktt: A itvl L-714,7 frw t _ fut 1 .-h) u bi ,u7 90, d,; Ihs' b4t 7f Hl; rk(rt: r T 'TY\ y 57 7 dt-wl L Y•J s C.--3X - t'Y) L(177 JJr 11-112/.1 1.4-77tr &J rr ord. 1 #7# trilater.txt --r14 pv»,írs 41/ c C.) Lk,) /14/iu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4264 Title A name given to the resource Recepció i Conferència inaugural de la reunió de la Comissió Trilateral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Euroregió Acció política Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf 4f8867da57e0362ae654ab725f715f16 PDF Text Text Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre de 1993) AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS. DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A D'ALTRES SECTORS, QUíMIC, QUE ES EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA. ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT �DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA NO S'HA ATURAT. BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL. BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS. AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT INDUSTRIAL. 2 �LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE 1 LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR. EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE SERVICIOS. 3 �LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS, ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL MEDICAMENTO. 1 LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA, NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE. PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA, BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD PROYECTADA HACIA EL FUTURO. 4 �EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU FUTURO. POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS PROFESIONALES QUE EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ACODEN A ESTA NUEVA EDICIóN DE POR SU CONFIANZA EN LA FIRA DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. ord. JMM =7r expoquim.txt 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4265 Title A name given to the resource Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Ciència Indústria Barcelona Acció política Model social Expoquimia Equiplast Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1360/19931020d_00594.pdf 18725a3e0083a532c9d415e66f90110c PDF Text Text XIX ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Estrasburgo, 20-23 octubre de 1993. Discurso inaugural del Presidente del CMRE, Excmo. Sr. Pasqual Maragal1 SEÑOR PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, SEÑORA ALCALDESA DE ESTRASBURGO, SRA. VICE-PRESIDENTA DEL PARLAMENTO EUROPEO, SEÑOR MINISTRO, SEÑORES EMBAJADORES, SEÑOR PREFECTO, SEÑOR SENADOR, SEÑORES DIPUTADOS, SEÑORES CONSEJEROS GENERALES Y REGIONALES, SEÑORA SECRETARIA GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, ESTIMADOS COLEGAS, ESTIMADOS AMIGOS, ESTOS SON LOS PRIMEROS ESTADOS GENERALES QUE TENGO EL HONOR DE PRESIDIR. SÉ QUE CONSTITUYEN EL MOMENTO CUMBRE DE REFLEXIÓN Y ENRIQUECIMIENTO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, Y SÉ, TAMBIÉN, EL ENORME ESFUERZO DE ORGANIZACIÓN QUE CONLLEVAN. CREO QUE LA LABOR DESARROLLADA POR NUESTRA SECCIÓN FRANCESA, ENCABEZADA POR SU PRESIDENTE, ! SR. CHABAN DELMAS, HA SIDO 1 EXTRAORDINARIA, ASÍ COMO LO HAN SIDO LOS ESFUERZOS DE TODAS NUESTRAS SECCIONES Y CIUDADES QUE HAN HECHO POSIBLE QUE NUESTRO ENCUENTRO HAYA LLEGADO A SU DECIMONOVENA EDICIÓN. GRACIAS, PUES, A TODOS USTEDES, MIEMBROS DE LOS ÓRGANOS DIRECTIVOS Y DEL SECRETARIADO1DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, DELEGADOS, PARTICIPANTES Y COLABORADORES. LA REUNIFICACIÓN DE EUROPA NUESTRA ANTERIOR REUNIÓN SE CELEBRÓ EN OCTUBRE DE 1990 EN LISBOA, �CUYO ALCALDE, JORGE SAMPAIO, PRESIDENTE DE EUROCIUDADES Y DE LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNiDAS, NOS ACOMPAÑA HOY. COMO MUCHOS DE USTEDES RECORDARáN, AQUELLAS FECHAS COINCIDIERON CON EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN, QUE LOS 3000 DELEGADOS PRESENTES OVAC ONARON EN UN IMPULSO CARGADO DE EMOCIÓN. DENTRO DE TRES SEMANAS EL MUNDO PODRá CELEBRAR EL CUARTO ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLIN. UN HECHO OCURRIDO EN EL CORAZÓN DE EUROPA HA DEJADO SENTIR SUS EFECTOS HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DEL PLANETA, Y EL BALANCE, NO LO DUDEMOS, ES ENORMEMENTE POSITIVO. CON LA REUNIFICACIÓN DE ALEMANIA HA TERMINADO LA MáS LARGA POSGUERRA DE LOS TIEMPOS MODERNOS. LOS CONFLICTOS DOLOROSOS Y LOS PROBLEMAS INQUIETANTES QUE SALPICAN LA GEOGRAFÍA DEL ESTE Y LA DEL SUR NO DEBEN OCULTAR NI DESMERECER EL HECHO EXTRAORDINARIO DE QUE, POR PRIMERA VEZ DESDE HACE CUATRO DÉCADAS, LA HUMANIDAD ENTERA, Y EUROPA CON ELLA, HA CAMBIADO MIEDO POR ESPERANZA. HOY, LAS GENERACIONES DE JÓVENES DEL ESTE Y DEL OESTE DE EUROPA VIVEN, POR FIN, LA MISMA EXPERIENCIA LIBERADORA QUE VIVIERON LOS JÓVENES FRANCESES Y ALEMANES AL DESCUBRIR QUE CON SU RECONCILIACIÓN NO HABRÍA YA MáS GUERRAS ENTRE ELLOS. AHORA, LA TAREA PRINCIPAL ES APAGAR LOS FUEGOS PROVOCADOS POR LA VIOLENCIA DE ALGUNOS NACIONALISMO Y LA LOCURA DE LOS SEPARADORES �EN EL SUELO DE LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. SARAJEVO NI ÉS LA ÚNICA NI LA MáS DESTRUIDA DE LAS CIUDADES DE ESAS TORTURADAS TIERRAS, Y, SIN EMBARGO, SARAJEVO SE HA CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DEL SUFRIMIENTO DE LAS CIUDADES BAJO LA GUERRA, COMO ANTAÑO LO FUERON GUERNICA, VARSOVIA, COVENTRY O DRESDEN. HAGAMOS DE LA RECONSTRUCCIÓN COLECTIVA DE SARAJEVO EL SÍMBOLO DE LA SOLIDARIDAD DE LAS CIUDADES PARA CON LAS CIUDADES. SOBRE EUROPA 1993 NO SERá HASTA EL PRÓXIMO PRIMERO DE NOVIEMBRE EL AÑO DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, Y EN ESTE SENTIDO DEBEMOS CONSIDERAR QUE VAMOS CON RETRASO SOBRE NUESTRAS AMBICIONES. PERO 1993 HA SIDO EL AÑO DE LA ENTRADA EN FUNCIONAMIENTO DEL MERCADO ÚNICO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EL MAYOR ESPACIO INTERNACIONAL SIN FRONTERAS INTERIORES. JAMáS EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA TANTOS PUEBLOS PUDIERON INTERCAMBIAR LIBREMENTE SUS MERCANCÍAS, SUS CAPITALES Y SUS SERVICIOS, NI TANTOS CIUDADANOS PUDIERON ESTABLECERSE LIBREMENTE EN CUALQUIER LUGAR DEL ESPACIO COMÚN, COMO EN LA EUROPA DEL MERCADO INTERIOR. Y, NO OBSTANTE, LA COMUNIDA0 EUROPEA ES ALGO MáS QUE UN MECANISMO DE MULTIPLICACIÓN DE LA RIQUEZA. ES ANTE TODO UN �SISTEMA INSTITUCIONAL DE SALVAGUARDA DE LA PAZ Y UN NUEVO MODELO DE CONVIVENCIA DE LOS PUEBLOS. SI EUROPA HA CONSEGUIDO EN EL PLAZO PREVISTO LO QUE HACE 15 0 10 AÑOS PARECÍA IMPOSIBLE, ¿POR 01JÉ NO HA DE ALCANZAR SUS OTROS OBJETIVOS, MáS POLÍTICOS, NO MáS DIFÍCILES Y NO MENOS IMPORTANTES? HOY EUROPA, NUESTRAS CIUDADES, NUESTRAS PROVINCIAS, NUESTROS CONDADOS Y NUESTRAS REGIONES SUFREN UNA CRISIS ECONÓMICA, Y MILLONES DE PARADOS COMPRUEBAN 1CON SU DESESPERADA BÚSQUEDA DE TRABAJO QUE LA CRISIS EXISTE REA4MENTE. LA RECESIÓN MUNDIAL AFECTA CON DUREZA A NUESTRAS SOCIEDADES INDUSTRIALIZADAS ENCARADAS A UN ElOBLE DESAFIO: LA COMPETENCIA DE LAS AVANZADAS SOCIEDADES DE ESTADOS UNIDOS Y EL JAPÓN. NUESTRA RESPUESTA A EST DESAFIO NO PUEDE SER OTRA QUE REFORZAR LA UNIÓN EUROPEA Y MEJORAR LA EFICIENCIA DE NUESTROS PROGRAMAS Y POLÍTICAS COMUNES. Y LA COMPETENCIA DE LOS LLAMADOS NUEVOS PAÍSES INDUSTRIALES QUE, HOY POR HOY, PRESCINDEN DE LOS COSTES DE LA PROTECCIÓN SOCIAL Y DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE, DOS CONQUISTAS A LAS QUE EUROPA NO PUEDE RENUNCIAR, Y OTROS PUEBLOS ¡MERECEN Y DEBEN ALCANZAR. �EL RELANZAMIENTO DE LA UNIóN EUROPEA LA DE AHORA NO HA SIDO LA úNICA VACILACIóN EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, NI HA SIDO LA MáS GRAVE, NI SERá LA ÚLTIMA. Y CADA VEZ QUE LAS DIFICULTADES HAN RALENTIZADO NUESTRA UNIÓN TEMPORALMENTE, HA HABIDO DESPUÉS UN FUERTE IMPULSO QUE HA COMPENSADO CON CRECES EL TIEMPO NO APROVECHADO. HAGAMOS LLEGAR A LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO, CONSTITUIDOS EN CONSEJO EUROPEO, NUESTRA CONVICCIÓN DE QUE EL RELANZAMIENTO DE LA UNIÓN EUROPEA ES LA úNICA SALIDA RESPONSABLE Y CREATIVA QUE MERECEN NUESTROS PUEBLOS. DENTRO DE POCOS DÍAS, EL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ENTRARá EN VIGOR. DENTRO DE POCOS DÍAS, LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS DOCE SE REUNIRáN EN BRUSELAS.i QUE SEPAN QUE EN NUESTRAS CIUDADES, EN NUESTRAS REGIONES, QUISIÉRAMOS PODER DECIR, IGUAL COMO EL GRAN EUROPEISTA PAUL ENRI SPAAK DIJO EN OCASIÓN DE LA FIRMA DE LOS TRATADOS DE ROMA, QUE: "CETTE FOIS, LES HOMMES D'OCCIDENT N'ONT PAS MANQUÉ D'AUDACE ET N'ONT PAS AGI TROP TARD". UNA NUEVA SACUDIDA POLÍTICA SE IMPONE: LOS CIUDADANOS EUROPEOS, CON FRECUENCIA DESANIMADOS POR LA1CRISIS, LA ESPERAN. 5 �QUE SEPAN QUE NUESTRAS CIUDADES, ESA GRAN CREACIÓN DE EUROPA, QUE DA A NUESTRO CONTINENTE DINAMISMO;Y SINGULARIDAD, Y LAS REGIONES, ESA EXPRESIÓN DE COHESIÓN EN LA DIVERSIDAD, SE HALLAN PRESTAS A PARTICIPAR EN LA CONSTRUCCIÓN COMUNITARIA. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES SE OFRECEN PARA AYUDAR A REDUCIR EL DÉFICIT DE EXPLICACIÓN DE EUROPA. UNA EUROPA MAL COMPRENDIDA SERá UNA EUROPA NO DESEADA. Y LAS INSTITUCIONES EUROPEAS DEBEN SABER QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, CON SU VASTA RED DE MáS DE 100.000 COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN 24 PAíSES EUROPEOS, REPRESENTA UN MULTIPLICADOR DE OPINIÓN ÚNICO, Y QUE NO ENCONTRARáN MEJOR ALIADO PARA HACERSE COMPRENDER POR LOS CIUDADANOS. NO PUEDE HABER CONTRADICCIÓN ENTRE EFICACIA Y AMPLIACIÓN UNA VEZ MáS HEMOS DE ADMIRAR LA BONDAD DE LA ESTRUCTURA Y LOS MECANISMOS QUE TUVIERON SU ORIGEN EN LA COMUNIDAD DEL CARBÓN Y EL ACERO. DE SERVIR PARA ORDENAR Y REGULAR DOS ÚNICOS PRODUCTOS, CON POCOS CAMBIOS HAN SERVIDO PARA LLEVARNOS AL PRIMER MERCADO MUNDIAL. DE SER UTILIZADOS POR SEIS ESTADOS, HAN PASADO A SERLO POR NUEVE, DIEZ Y DOCE ESTADOS. LA EFICACIA DE LA COMUNIDAD NO ES LA MENOR DE SUS VIRTUDES, Y, PROBABLEMENTE, ES LA QUE MáS ATRAE A LOS CANDIDATOS A LA ADHESIÓN. �NADIE QUISIERA ENTRAR, NI QUEDAR M E, EN UNA COMUNIDAD INEFICAZ. POR ESO LA EFICACIA HA DE SER PRESERVADA COM EL MEJOR PATRIMONIO ^ E DENTRO COMO A LOS QUE ASPIRAN COMÚN, QUE INTERESA TANTO A LOS D AL INGRESO. ES EN ESTE SENTIDO QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA APRUEBA, CONVENCIDO, LA POSICIóN DEL PARLAMENTO EUROPEO SOBRE LA AMPLIACIÓN, NOTABLEMENTE BIEN EXPUESTA EN EL INFORME HAENSCH. LA SUBSIDIARIEDAD MEJORA LA EFICACIA LA APARICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD EN NUESTRO HORIZONTE POLÍTICO HA REACTIVADO EL DEBATE DE IDEAS SOBRE LA ATRIBUCIÓN DE RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS, DESBORDANDO EL ESTRICTO MARCO COMUNITARIO E INTERESANDO NO SÓLO A LAS ADMINISTRACIONES ESTATALES Y A LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SINO A LOS MáS DIVERSOS ESCALONES DE LA SOCIEDAD. EL PRINCIPIO, DE NOMBRE POCO ATRACTIVO, QUE PERSONALMENTE ME GUSTARÍA VER SUSTITUIDO POR EL DE PROXIMIDAD, MáS DESCRIPTIVO Y FáCIL DE RETENER, NO HAY QUE ENTENDERLO COMO UNA DESCONFIANZA DE LA PERIFERIA RESPECTO DEL CENTRO, SINO COMO UNA VOLUNTAD DE PARTICIPAR EN EL EJERCICIO, DE LAS RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS DESDE LA EFICACIA Y LA LEALTAD. QUISIERA RECORDAR, EN ESTE PUNTO, QUE PARA EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA: �- LA PROXIMIDAD AL CIUDADANO ES EL FUNDAMENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. - EL PRINCIPIO IMPLICA IGUAL DIGNIDAD DE LOS DIFERENTES PODERES, LOCALES, REGIONALES, ESTATAL Y EUROPEO. - EN SU APLICACIÓN TERRITORIAL EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD/PROXIMIDAD CONCIERNE A CADA UNO DE LOS NIVELES Y EXIGE QUE SE CONFIE A LOS NIVELES MáS ALEJADOS DEL CIUDADANO SÓLO LO QUE NO PUEDE SER EFICAZMENTE REALIZADO AL NIVEL LOCAL O REGIONAL. INCLUSO SI EL REPARTO DE COMPETENCIAS ENTRE LOS ESTADOS Y LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES RESULTA DETERMINADO, A NIVEL ESTATAL, POR LAS TRADICIONES Y I LAS CONSTITUCIONES DE LOS PAÍSES MIEMBROS, EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMPORTA UNA AUTÉNTICA COLABORACIÓN ENTRE LAS COLECTIV DADES LOCALES Y REGIONALES, LOS ESTADOS Y LA UNIóN EUROPEA. LA SUBSIDIARIEDAD HA VENIDO TRADICIONALMENTE LIGADA AL ESPÍRITU FEDERAL, QUE DEBE ORIENTAR LA INTERPRETACIÓN DE SU ALCANCE. NO PONGAMOS FRONTERAS AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. 1 DEJEMOS QUE LA PROXIMIDAD Y LA EFICACIA QUE LO DEFINEN SE VIERTAN EN CASCADA HASTA LA ÚLTIMA COMPETENCIA, HASTA EL ULTIMO áMBITO DE ACTIVIDAD. �EL PREáMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA AFIRMA QUE LOS JEFES DE ESTADO SE DECLARAN "RESUELTOS A CONTINUAR EL PROCESO DE CREACIÓN DE UNA UNIÓN CADA VEZ MáS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS DE EUROPA, EN LA QUE LAS DECISIONES SE TOMEN DE LA FORMA MáS PRÓXIMA POSIBLE A LOS CIUDADANOS, DE ACUERDO CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". 1 NOSOTROS, REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES DE LA UNIÓN EUROPEA, , TENEMOS PROPUESTAS CONCRETAS Y PRECISAS PARA ENCARNAR ESA DECLARACIÓN SOLEMNE SUSCRITA POR LOS JEFES DE ESTADO Y RATIFICAD POR NUESTROS PUEBLOS O SUS REPRESENTANTES PARLAMENTARIOS. TRATAREMOS DE TODO ELLO EN LA MAÑANA DEL VIERNES, EN EL MARCO DE LA COMISIÓN POLÍTICA QUE PRESIDIRá UMBERTO SERAFINI Y EN NUESTRA RESOLUCIÓN FINAL. EL COMITÉ DE LAS REGIONES EL TRATADO DE ROMA SóLO ADMITÍA 4 LOS ESTADOS COMO AGENTES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA DIVERSIDAD TERRITORIAL DE EUROPA HA SIDO, FINALMENTE, RECONOCIDA EN EL TRATADO DE MAASTRICHT. TENDRá SU EXPRESIÓN ORGáNICA EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES EN EL QUE COLABORARáN LOS REPRESENTANTES DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES PARA HACER LLEGAR A LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS LA VISIóN TERRITORIAL DE LA MARCHA DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �PARALELAMENTE, EL ARTÍCULO 146 DEL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ABRE LA PUERTA A LA COPRESENCIA 4N EL CONSEJO DE MINISTROS DE LAS REGIONES CON COMPETENCIAS DE ESTADO. QUEREMOS UN COMITÉ DE LAS REGIONES, CIUDADES Y ENTES LOCALES EN EL QUE PARTICIPEN LAS AUTORIDADES MáS EMINENTES DE LOS GOBIERNOS TERRITORIALES. ESTE COMITÉ DEBERá DEBATIR Y TOMAR POSTURA SOBRE LAS GRANDES CUESTIONES QUE NOS AFECTEN DE MANERA DIRECTA. LA COMPOSICIóN DEL COMITÉ SERá NECESARIAMENTE EQUILIBRADA, SIN PERJUICIO QUE DESPUÉS DE 1996 SE ,ARBITRE UNA SOLUCIÓN QUE PERMITA DISTINGUIR LA ACTUACIÓN DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES. SEPAMOS APROVECHAR, CIUDADES Y REGIONES, UNIDAS POR EL MISMO EMPEÑO, NUESTRA PRIMERA PRESENCIA EN LA COMUNIDAD PARA GANARNOS EN ELLA Y EN LA CONSTRUCCION EUROPEA EL LUGAR QUE NOS CORRESPONDE. Y DEBEMOS CONGRATULARNOS POR LAS CONCLUSIONES DE LA RECIENTE CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS PAÍSES DEL CONSEJO DE EUROPA, CELEBRADA EN VIENA, QUE HAN RECONOCIDO LA IMPORTANCIA DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN EUROPA, AL REVALORIZAR LA POSICIóN ESTATUTARIA DE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES EN EL SENO DE LA ORGANIZACIÓN. �UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA LA UNIóN EUROPEA NO LO PUEDE ABARCAR TODO, NI SU AMBICIóN DEBE DESBORDAR SU CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN. EUROPA SERá POR MUCHO TIEMPO MáS QUE LA UNIÓN EUROPEA. SUPLAMOS DESDE ABAJO LO QUE LA COMUNIDAD NO PUEDA INTEGRAR INMEDIATAMENTE, CONSTRUYAMOS LOS PUENTES Y LAS REDES QUE UNAN A LOS CIUDADANOS EUROPEOS EN UN ESPACIO FORJADO P R LA COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, REGIONES, AGRUPACIONES EMPRESARIALES, SINDICATOS, UNIVERSIDADES Y ASOCIACIONES PROFESIONALES, DEPORTIVAS Y CIUDADANAS, ASÍ COMO POR EL GRAN MOVIMIENTO DE LOS HERMANAMIENTOS Y COLABORACIONES QUE ES, RECORDÉMOSLO, UNA TRADICIÓN EUROPEA SIN EQUIVALENTE EN EL RESTO DEL MUNDO. Y NO OLVIDEMOS QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA SE HALLA EN EL ORIGEN DE ESE VASTO MOVIMIENTO. MáS DE 7.000 MUNICIPIOS HERMANADOS EN EUROPA A LOS QUE SE AÑADEN LAS REDES, CADA VEZ MáS NUMEROSAS, DE COLABORACIONES Y DE INTERCAMBIOS DE EXPERIENCIAS, QUE LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES NOS AYUDA A FINANCIAR. QUISIERA APROVECHAR LA OCASIÓN PARA RECORDAR TAMBIÉN QUE LA AYUDA COMUNITARIA A LOS HERMANAMIENTO, UNA PARTIDA DE 3 MECU ANUALES HASTA 1992, APROVADA POR PRIMERA VEZ EN 1988 POR EL PARLAMENTO EUROPEO, HA SIDO UN ÉXITO QUE DEBEMOS A LA SEÑORA NICOLE FONTAINE, VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENTO, QUE HOY SE ENCUENTRA �ENTRE NOSOTROS Y A LA QUE SALUDO CORDIALMENTE. EL FIN DE LA BIPOLARIZACIóN DEL MUNDO, AL PONER DE RELIEVE LA DIMENSIÓN UNIVERSAL DE LAS CRECIENTES DESIGUALDADES, HA FAVORECIDO LA EMERGENCIA DE UNA CONCIENCIA UNIVERSAL. MáS QUE NUNCA SE VE REAFIRMADA LA NECESIDAD DE UNA REGULACIÓN DE LOS PROBLEMAS A ESCALA MUNDIAL, Y ELLO HA PERMITIDO EL RESURGIMIENTO DE LAS NACIONES UNIDAS. SU RECONOCIMIENTO COLECTIVO ES AHORA TAN AMPLIO COMO LO SON LOS ÉXITOS DE SU MISIÓN, EL áMBITO DE SUS OBLIGACIONES, E, INEVITABLEMENTE, LA EXTENSIÓN DE SUS DIFICULTADES. LOS PROGRESOS DE LOS úLTIMOS MEES EN LA APROXIMACIÓN DE IULA A LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS SUPONEN, ES NUESTRA PROFUNDA CONVICCIÓN, QUE LAS CIUDADES DEBEN PARTICIPAR COM UNA VOZ UNITARIA EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES: NACIONES UNIDAS/CIUDADES UNIDAS, ESTE ES NUESTRO "MOT D'ORDRE". HAGAMOS DE LA COOPERACIÓN MáS DIVERSA LA BASE MáS SÓLIDA DE UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA, QUE CONSTITUYA, EN ESTE CONTINENTE TAN CREATIVO, LA INNOVACIÓN DE CONFEDERAR LAS SOCIEDADES COMO PASO PREVIO PARA CONFEDERAR LOS ESTADOS. LA CIUDADANíA EUROPEA CON EL APOYO DE TODOS USTEDES, SEREMOS CAPACES DE ASUMIR TODAS ESAS RESPONSABILIDADES. PERO NUESTRA RESPONSABILIDAD PRINCIPAL ES LA QUE TENEMOS ANTE NUESTROSICIUDADANOS 1 TRABAJAR POR EL �PROGRESO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. CONTRARIAMENTE A NUESTRA TRADIC óN EN LOS ESTADOS GENERALES, EN ESTA OCASIÓN, SOMETEREMOS A Si 7 APROBACIÓN UN TEXTO ÚNICO DE CARáCTER GLOBAL Y POLÍTICO QUE SERá EL "MANIFIESTO DEL CMRE". ESTE MANIFIESTO CONSTITUIRá LA BASE DE UNA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS QUE DIFUNDIREMOS ENTRE EL MáXIMO NÚMERO DE ELEGIDOS LOCALES Y REGIONALES DE TODA EUROPA, ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE LAS PRÓXIMAS ELECCIONES AL PARLAMENTO EUROPEO. SU TRABAJO DURANTE ESTOS DIAS „ EN LAS DIFERENTES COMISIONES, CONTRIBUIRá A ENRIQUECER NUESTRA REFLEXIÓN. NUESTRO PRÓXIMO ENCUENTRO, EN FEBRERO DE 1994, DEBEMOS AGRADECÉRSELO A LA INICIATIVADEL PARLAMENTO EUROPEO QUE HA CONVOCADO LA PRIMERA CONFERENCIA PARLAMENTO EUROPEO/PODERES LOCALES DE LA COMUNIDAD. ESTAMOS SEGUROS DE QUE ESTA IMPORTANTE REUNIÓN SUPONDRá UN AVANCE SIGNIFICATIVO EN LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA Y LAS COLECTIVIDADES LOCALES. DESDE NUESTRA CULTURA FEDERALISTA, CONSIDERAMOS QUE EL FUTURO DE EUROPA Y DEL MUNDO NO PUEDE DEPENDER EXCLUSIVAMENTE DE LAS DECISIONES DE LOS GOBIERNOS NACIONALES Y DE LOS ESTADOS. CIUDADES Y REGIONES RECLAMAMOS UNA CUOTA DE RESPONSABILIDAD EN EL GOBIERNO DE EUROPA Y EN LA CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO SISTEMA DE RELACIONES INTERNACIONALES. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4266 Title A name given to the resource XIX Estats Generals dels Municipis i Regions d'Europa / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Art. 146 del Tractat de Maastricht. Les ciutats han de participar com una veu unívoca en els intercanvis internacionals. Nacions Unides - Ciutats Unides. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Regions Territoris Acció política Europa CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1361/19931026d_00593.pdf f587c9bb6b25088ddceb0387e1bf9d26 PDF Text Text 4Proposta de parlament de l'Alcalde. VISITA DEL PRINCEP FELIP DE BELGICA, ACOMPANYAT DE REPRESENTANTS DEL MON EMPRESARIAL I ECONOMIC BELGA. 26.10.93. Mons neur, Señor Ministro, Señor Presidente de la Federation des Enterprises de Belgique, Sr. Cónsul General, Señoras y Señores, Salutación Sean bienvenidos a Barcelona. Es para mi una satisfacción acogerles en el Saló de Cent del Ayuntamiento, que en su histórica función de sala de reunión del Gobierno de la ciudad estuvo estrechamente ligado a las actividads productivas y comerciales. Quiero saludar especialmente a Su Alteza el Príncipe Felipe, a quien tuve el honor de conocer en ocasión de los Juegos Olímpicos, cuando encabezó la representación de Bélgica. Presentación de Barcelona - Una ciudad transformada, que une a su rico pasado histórico su ambición de futuro apoyada en su dinamismo del presente. - El bilión (español) de pesetas de inversiones directas con motivo de la preparación de la ciudad para los Juegos Olímpicos �2- nos ha dejado una ciudad con infraestructuras competitivas. A ello hay que añadir la movilización de las energías de amplios sectores de la ciudad así como la experiencia adquirida en el campo de la organización. La ciudad ha crecido en cantidad i ha mejorado en calidad. Els nous projectes de Barcelona Però Barcelona no s'ha aturat amb els Jocs. Barcelona està transformant avui 1000 hectàrees de sol en una vintena de zones de la ciutat, en una estreta col.laboració entre l'Ajuntament i els promotors privats. Vostés tenen una publicació a les mans, anomenada "Barcelona New Projects", que els informa del que són aquests projectes i de les oportunitats de negoci que s'obren, en cada cas, per a la iniciativa privada. Amb molt de gust els ampliarem la informació en tot allò que sigui del seu interés. �3- La candidatura de Barcelona persa ser Seu de l'Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments Però els projectes de Barcelona no es limiten, com és natural, al desenvolupament urbanístic. Tradicionalment, Barcelona ha estat un centre internacional de negocis de tota mena. Centenars d'empreses belgues operen des de fa molts anys entre nosaltres, algunes tan importants com Solvay, AGFA Gevaert, Glaverbel, Generale Bank o la Banque Bruxelles Lambert. Una prova de la vocació internacional i europea de Barcelona és la nostra candidatura per acollir la seu de l' Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments. Des de fa més de dos anys i mig, el Govern Espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, tota la industria farmacèutica installada a Espanya, aplegada a Farmaindústria, i la Cambra de Comerç estem fent una activa campanya per aconseguir-ho. Vostés tenen en la documentació que els hem facilitat el llibre de presentació de la notra candidatura, de la que voldria destacar alguns punts: * Un magnífic edifici, ubicat al cor de la Vil.la Olímpica, a prop del mar, a quinze minuts de l'aeroport pel cinturó, que la ciutat de Barcelona ofereix perfectament equipat a la Comunitat �4 Europea. * La concentració del 60o de la industria farmacèutica instal.lada a Espanya està localitzada a Barcelona. * Barcelona té cinc Universitats de gran prestigi (130.000 estudiants), amb facultats de medecina, de biologia i de farmàcia molt reconegudes. * Barcelona compta amb un bon sistema sanitari públic, que ha estat recentment citat com a exemple per la OMS. * Algunes de les clíniques privades i centres de diagnòstic més prestigiosos d'Europa estaninstal.lats a Barcelona i acullen pacients de tot el món: Barraquer, Puigvert, Planas, Dexeus, Quirón, Corachán, etc. * El suport entusiasta de totes les institucions i empreses españoles, catalanes i barcelonines. També hi ha moltes empreses no espanyoles, de diferents països d'Europa que ens donen suport, així com diversos governs veuen amb simpatía la nostra candidatura, com és el cas d'Alemanya, Itàlia i França. El proper dia 29 es decidirà el repartiment de les seus europees. Bèlgica exerceix en aquest moment la presidència del Consell de Ministres de la Comunitat. Que vostès veiessin també amb simpatia �s,la nostra candidatura ens podria ajudar molt. Els desitjo una bona i profitosa estada a Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4267 Title A name given to the resource Visita del Príncep Felip de Bèlgica, acompanyat dels representants del món empresarial i econòmic belga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf 64042719da883afad6152d013ab16d92 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Jcrdi Borja i Sebastià Delegat de Relacions Exteriors NOTA PER DISCURS DE P. MARAG LL A CONFERENCIA EUROCIUTATS PRIMERA PART (5-6 minuts) COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.). SEGONA PART (5 -6 minuts) COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA. i VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA. TERCERA PART (2-3 minuts) PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL 96. NOTA ADJUNTA. Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40 Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E �VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993. CEREMONIA DE INAUGURACION INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E., SR. PASQUAL MARAGALL INTRODUCCION (SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA. REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10) PRIMERA PART PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO HACE UNA SEMANA. LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO �INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA REPRESENTACION DEMOCRATICA. TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE -Ye DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA CIUDADANIA. LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE ‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES. ) PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL EN LA CONSTRUCCION EUROPEA. PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES. �PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL RACISMO. PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL , {k PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO. ----- PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y REGIONALES, TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS. �ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS. POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE CAPITALIDAD CULTURAL, PARA ¿S)liJE TODOS SEPAMOS LO QUE ALLI SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE, rt„,,.111'41- LP �Lcf.uk o SEGONA PART COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES. )ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE ¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA. PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL. UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES, ákssv,\ v-wk PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, (f,„\AAkyg-x-e \■) 1,) SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO TENER HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES. 1/V2,&-vD Uc_/• u•-.4kid �QUIERO PROPONERLES QUE EUROCIUDADES ASUMA UN PAPEL MAS AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA. ¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES PODEMOS "EXPLICAR" EUROP PODEMOS REFORZAR LAS RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA -+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS. ( ¿COMO? ' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE --EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL. NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA. POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA: Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES �EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES c EUROPEAS. Segundo: c\---te) EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS ECES -GO-INGID-VENDO_ LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS CORRESPONDIENTES. Tercero: LAS COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN FUNGIONAMIENTO AUTONOMO. ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA �CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. ¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE, INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC.. ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE EJECUTIVO. �TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS DE LA FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E. HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO, HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE UNION. Ì ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA OPINION PUBLICA. NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES, CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN 9 �/i NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN EN JUEGO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES, COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA AUTONOMIA LOCAL DEL CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E. UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN, QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS AMBÍTOS r, TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA. POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. 0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4268 Title A name given to the resource Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lisboa, Portugal Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Barcelona Ciutats Acció política Eurociutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1363/19931106d_00596.pdf be59b81629494e50e38972dee1a8a0e6 PDF Text Text (Transcripció manuscrit de l'Alcalde) La Corunya, 6 de novembre de 1993 Discurs davant els alcaldes de la FEMP BARÇA - DE POR EUROPA Strasbourg 19/23 octubre 30 octubre Lisboa (ver resolución Asamblea) - Comité de Regiones - Sarajevo - Unidad Actuamos con la convicción de que en la Europa de hoy las naciones se pelean y las ciudades sufren (Serbia, Croacia Bosnia) Felicitar Alicante y Bilbao. Y se lo dice un alcalde de Barcelona catalán, socialista y catalanista en la gallega y galleguista La Coruña de 1993, en el marco de la España democrática y plural que entre todos estamos construyendo. Pero todos estos alcaldes, no menos sino más autonomistas, nos hemos cargado de razón. (67 Madrid) Viendo como en los últimos 12 años el Estado pasaba del 80 al 60% del gasto público neto, lps autonomías del O al 24 y las CC.LL del 20 al 16. viendo como 900.000 - 600.000 Estado 40.000 - 600.000 + Autonomías 160.000 - 360.000 Ayuntamientos < Europa ! y en Cataluña ... Estado 20.0000 / 100.000 Autonomía 60.000 San/Ed! 40.000 resto 1 �Es decir que parte de la construcción, de la reconstrucción diría, de nuestras pequeñas patrias maltrechas por la un día prepotente e insensibre Iberia, se ha hecho a costa de un Estado Jacobino pero también a costa de unos Ayuntamientos y Corporaciones Locales que eran la mejor garantía del crecimiento de la planta democrática y plural en el suelo otrora seco y hoy fértil de la España secular. Recordemos el (Recordemos el 23 F y luego los JJ.00. "desencanto") Ya estamos un poca cansados de la ecuación democracia local = Escuela de democracia. que demonios escuela ! En la Europa del Tratado de la Unión, que ha entrado en vigor esta misma semana, los Ayuntamientos son la base de una democracia que comienza en la sociedad civil y termina en Bruselas/Estrasburgo y Frankfurt. La base o punto de partida, la esencia sobre el principio de subsidiaridad, o de proximidad, sobre el cual es el poder en general y el poder más alto en particular quien debe justificar su funcionalidad y no al revés. (Acceso al TC ? Carta Europea de la Autonomía Local -jueces aplican) No nos rompamos más la cabeza investigando sobre la crisis de la política y la distancia entre la gente y sus representantes, entre el pueblo y el Parlamento (ejemplo: Italia y no sólo Italia) Miren: la distancia entre la gente y la política no tiene secretos, es una distancia ante todo física, y los Alcaldes, a los que cualquiera puede agarrarnos por las solapas en la calle para echarnos en cara cualquiera de los defectos de nuestros pueblos y ciudades, y para eso estamos, los Alcaldes, digo, algo podemos testimoniar sobre ese problema de la distancia y esa necesidad de proximidad entre la gente y la política. si la distancia es (Reflexión sobre especialmente en periodos de crisis, transparentes, xxxxxx patrimonial. corta demasiado somos más pero HAVEL ha dicho mejor que nadie que la gente pertenece ... etc. etc... �Pero que de todas las pertenencias, de todos los -ismos (nacionalismo, europeismo, regionalismo, internacionalismo localismo etc..) el más digno es el civismo y porque el civismo es el único de todos los ismos que respeta, por definición, a todos los demás. (El único que reconoce en cada ciudadano un ser con derecho a una nación, a una región, a una ciudad, y a una familia, el único que no excluye a nadie.) Esta es la esencia de la Europa que está naciendo ante nuestros ojos. La Europa de las ciudades. La Europa de las ciudades que sufren y construyen mientras las etnias, las religiones y a veces la regiones se pelean y se destruyen. Ojo ! La Europa de las ciudades que han fundado, provincias, condados, principados, repúblicas (como Pisa, Venecia y Florencia), naciones, estados? , e incluso Imperios , y la Europa de las ciudades que quieren valorar toda esa riqueza y toda esa diversidad de culturas. (Esas ciudades no quieren quitar recursos a las Autonomias sino recibir de ellas, lo que ellas reciben del Estado en la misma proporción). Pero para eso necesitamos dos cosas, que son tres (como veremos) (1) recursos (2) autoridad Recursos quiere decir capacidad de construir, de servir, de vigilar, de limpiar, de atender: dinero, pero dinero transparente ! y flexible como en Alemania y Suecia, % IRPF, Sociedad TP y AJD. Autoridad quiere decir capacidad para ordenar, corregir, inducir a la urbanidad -más allá del urbanismo que hemos construido- para crear cultura más allá de las escuelas y las guarderías que hemos hecho llegar a los rincones más alejados del centro. Autoridad quiere decir que los impuestos hay que pagarlos, la indisciplina hay que poderla corregir, los automóviles deben respetar a los peatones, el verde debe dominar sobre el �cemento especulativo y el alcalde ha de poder enorgullecer a sus conciudadanos, en el sentido de darles la seguridad de que sus derechos, su tranquilidad, su derecho al silencio y su derecho a la cultura serán respetados. En el sentido de que aprobemos nuestros planes especiales de urbanismo!! (son liberales ?) Incluso los vascos! que aprobemos nuestros precios de los transportes (son elevados ?) En el sentido de que la policia municipal es algo más que una engorrosa necesidad y su actuación emana de una de las convenciones más fundamentales de nuestra civilización es decir: que emana del civismo. Pero he dicho que hay un tercer requisito, y aquí termino, y ese requisito es la autocontención de las autoridades superiores, aquellas que pueden hacer apelación a sentimientos que, afortunadamente o desgraciadamente, tienen mucha más fuerza que el civismo, que pueden hacer apelación al Estado, a la nación, a la tribu, a la pertenencia, a lo que nos hace distintos y no iguales, a lo que nos protege en lugar de abrirnos: a esas autoridades les pedimos hoy modestia. - Que apuesten por el municipio. Que confien en el poder pequeño. Que se dejen representar por 1..a ciudad. Que luchen contra el paro confiando en el conocimiento que los alcaldes tienen de dónde está el paro y dónde está el trabajo. Que la descentralización de la Educación (exc Unïv), que la Vivienda, que la xxxxxxxxx, que los xxxxx xxxxxxx (exc Alta iy Competición) - Y ESTO ES ADMINISTRACIO UNICA Ayer en el Parlamento Catalán se impuso la cordura y se aprobó el 2 + 2. Valentía y sensatez. Cxxxxx patrimonial AFLORAR. Que cumplan el famoso 25% de gasto público local tantas veces prometido, que el Banco de España nos diga cada año ... estamos lejos ... o cerca, y que lo hagan en el marco de un gran pacto tripartito -si a las tres administraciones le añadimos la representación de las grandes familias políticas [y éstas primero], y que lo hagan pronto. Galicia, Cataluña, España, Europa están al acecho de lo que ocurre hoy aquí en La Coruña. �Demos una vez más un ejemplo de ponderación y valentía. El Sr. Presidente tiene la palabra. Los Sres. Presidentes, aquí y en Madrid, tienen la palabra. ord. 2 #7# corunya.pm ��L'ALCALDE DE BARCELONA Sçl IÁ 4/ CY-."1 , u ‘--n e tt.../\■"'D el' '7 Vi1/44 ALC4i0é L e 1.1-jk-- elt)k, t-LI-f44-PU p Lu1/1 EN �L'ALCALDE DE BARCELONA 01. eálts MI& ( NO frfrolsy MrSh- tk-rítt4 IQ. tW 20 lid, 60e u cl,) -?•,:uo— cooct ■ieur tV't 40 1(„i.cc,.., —3600°3 1,,tAlYs ect alec 50A1tit Pt'c l Q uE p alAtS e CcjW 0$A34, ~be iMbIL-P~ LA W fi, Wít e Alls 4TQÅ I Akr y aNk. e 711-4ll- 1 4' ZIOV f 4 �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.; ak.,,V) o N paL QC ikéS ' ik E fhl M AkM ,4 4M M' 4 4/4 k 1 o (At / r ci 4 caí L y T.-6 , 004 LIV-041e14 gritst,Rá t5-044 Ci «Te Fl ¿A-A SU IJW ,tít f.) y No �L'ALCALDE DE BARCELONA 0 05 fk,0MP 005 t4 1 MEZA- (WW; PE 4 yOur-- (-71-wit L - Cki Sif SE- £4 4 s hill p Pot '9‘tc 4-- / 41i wk \1_ :4 1ff Kattv-rolTk .7()Glikui4,10--s& ¿i <17 k «Ftp 19(4)1 6-14w LITJ No 140- 1-iutme) 6,~2- y 14 Títmff S 1CA ÉTÓS .'4Çj 14,£(4fç aiut/t.t oup k Cá4 t LO) �L'ALCALDE DE BARCELONA w, 1(44 1'v "/IPPI-41t5 U-- �L'ALCALDE DE BARCELONA P-\ iet bdA,, �L'ALCALDE DE BARCELONA ciu d I 0-- ui m--> (Árfu-(3 rv-eASAAA,-o CtI/v [ 4 ) CUL- em_ 1r I kL( Jtí CUr)a I UW-.1•1) cLt- �L'ALCALDE DE BARCELONA ( > A 2A t.icív Loc. bíts" c.0 kalv) 44,vtaruiA,v., J.,( ?A_ (1)i/1 ¿,i1////fret, ui/Ls c\'Vl 1,1^/ ci / �L'ALCALDE DE BARCELONA Q ,../(44�1(r: La c)---4„¿A c 42,ut 1-1 4.--( cct �L'ALCALDE DE BARCELONA taiivvb ntttc cd.‹ (Luz_ 9 6z,t44_, a(4'---) v a ,CaLL,, 1 eA ( 1/t¿k. ( Ci./tat '4* � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4269 Title A name given to the resource Assemblea General Extraordinària FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Corunya, Espanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Municipis Administració local Barcelona Acció política Territoris Federación Española de Municipios y Provincias Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf eddadb0849a394a521145cfed44451f3 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA )0,Ni(-) 12.11çç3 Lan Civ\ 1 1 15 c, HA:TvGievt,c 19,0 po,...; fki 6 ) • PcuLA 4- ,'Iv d j A Go 6s /te ttp y,t,t,1,1 t,Atr FCM4 Nam1-11/ur ytr A NN 'Fiare t 'cluAybcmf< Tcviu K001 Buz yhfçk t---/ Çcz.1■_ELL._ x 4,,c/LA/ 1“3 �L'ALCALIEE DE BARCELONA Li fk a )&V- -S ft A-4-1-4,14 4 t't "tat LtAA-4 H o- 1' 4-5 t-Z-t-1- 1 5 ? (' LAAAljtia- VI'LAA1)‘ e/& OL e 14 .111. ( : exr P vt, h 1/U2 . LÁ.L. 3 ¿Ami / A P-1 ¿Pi ,4 41-1, /11.Q.1-1112', br "t vf-x-, (CA 6 4— ) (c," (In ctAAPhwo,. 44-44., ß4>t 1.1..v Lt..4,. (11, C4X n Lru–Q-tr»t." r are H L, / �L'ALCALDE DE BARCELONA kc\ 5- pi-) r '12> , uutikfi CA 5,1 -PC t" (9) cr,:-4/1&- Lit il 1Å R r Ji v‹. r /AIZ )1/9 ‘}1 t. , 9_, utplikk -S t e (,: C " t3N- \ir f491,1"i 01.114,1»(1,-k: 9,A 1,re 4 L , P e ‘6 1A G-4 i4A í (it I6v, Id, :lo (z) U 1./ru,k,s4,-.4d' 1- ,,d1 �L'ALCALDE DE BARCELONA p 14 1"10,r- t /.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„, C j¿s \\ a/N ':,3 ti LiViç r --------(4) t. 1 V5 1 RAL\ ruyh,drvole froitily ,1 . ,c^.. L el-a:m.14,m (,e"( 11 \1101 lit 61.1) ( 1 V. r \ii»,‹nefilikr: ,Á • L 1-1 tis / CLA ctitir t Ttf / (A) q v( 4 1-4-6/A' sir f4--.4útt, 1 • (v,, ( re (4, C)) (-1 o cts,,_,L_ 1',G1,44 'frti1/4p -+v4fie tg_ 14.(1, �L'ALCALDE DE BARCELONA k Jis- i L I),Lk9A-UJUI? ,\_44 Ir itf J I. cA V o " a f-P4A-4: (>51A^ fr v o, e _s / Eh 1 ÀÇ ,s,„„t„.„ u �L'ALCALDE DE BARCELONA otu (Y\n,t,TbL-4-/V(,l \ )„.xl\(,t4-0A,cc r)\-1. clve>leilk q4A -V‘ I- e_ kck. �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4270 Title A name given to the resource Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seminari d'Economia Aplicada, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Ciutats Acció política Planificació Barcelona Description An account of the resource Document de treball manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79 PDF Text Text á_tAzti Nota Intervenció Alcalde CA—ti 2 4)71 c.0 l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^ j, ' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{ á 1.12.93 ej 1) TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS d 19,1it..-..c (No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb algunes frases en anglès), SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT; SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000, d■ l ¡¡ . SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA. /I/ , i^ f dxÍvtA- MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN DEL CIDEU. SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA, ARGENTINA. , ^^^ ¿A(Aj¿ �SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID, A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA, MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE BILBAO Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes Estratègics del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA, LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA. 2 �PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN cLt' VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92, SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14 HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿' FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA, CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO. C9- 1Fv,u\t, Vul\15N �HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS. DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS. ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA, DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES. HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES. 4 �POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL 2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS (LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA, UtItue �USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES, SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE, QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA, AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN, CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO, PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS. BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. 6 �• Presentación Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones. En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio. Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados. Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000. En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el Banco Mundial. La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera, constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la definición de sus mejores estrategias ante el futuro. LL,4(//W Pasqual Maragall I^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4271 Title A name given to the resource Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programa de la Trobada. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Acció política Territoris Planificació Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf 33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09 PDF Text Text 4kÏa Slitms kricáve TH . C4Q. (tS<CtS P L'Alcalde de Barcelona ^È1^ JUC ekul 5 ^. .2.15 JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1 CLDL GgiUrZ q- ^ y 12A11/1c-M- zfr-w, S ^.--^Z/ZAt, Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es f [r ( lSc ^T N^^ �DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, THIS SUMMER, IN AN INCREDIBLY COLD EVENING IN BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE ti^> „ A ^ fi7t n BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART. SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND, AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC WAY, BARCELONA'S DEBT. TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY, I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r 1 ^ 6j lU, Y1 6L(..1)1/ TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS 1 �PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE ^--„ PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON ----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA, PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN NEW YORK CITY, WHICH SHARED WITH THIS SOME �—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH NEIGHBOURS, WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN • APPLAUSE FOR HIS "WALL". ^^^^^ ^• ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL COLL rG AND -• -KS ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS' CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE • ¡ A- , PUBLIC ACCLAIM. ^. BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS, PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN BARCELONA IN THE PAST FEW YEARS. THE NEIGHBOURHOOD CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION. ^^ ,J¿- 4._J) r'tp\ Y -ZS ^ .^ BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP, WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB ^ e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". 3 / , ¡^ ^,1G^( ) �WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END, WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY. MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4272 Title A name given to the resource Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Washington Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Urbanisme Kelly, Ellsworth, 1929-2015 Hughes, Robert, 1938-2012 Bruggen, Coosje van, 1942-2009 Serra, Richard, 1939- Oldenburg, Claes, 1929- Art Barcelona Model social Cultura Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993. Mollet del Vallès. Estimats amics, Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va refer fins al segle XVIII. Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen. Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i el regne de Catalunya i Aragó. Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei. Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres. Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals quan necessitava diners. II eren diners que no eren per consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i �als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i esglèsia, i per altra banda, ciutadans. Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la per la seva per la seva indústria, seva artesania, il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor, i que conduïa un senyor que jutjava, que cobrava impostos, també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar. Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per Nadal). Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià van ser clergues. Macià và ser el primer President civil. Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el territori. Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes, manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor, sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir que depenien directament del Rei a través del batlle, que era la representació de la ustícia del Rei. Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir poder territorial. El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer romanes i després gòtique i dintre del que va ser el �Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes. Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge: quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la llibertat del municipis i dels seus ciutadans. Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris. Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la ciutat en els seves vides i en les seves hisendes. L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la llibertat de Catalunya. Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600 anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures. I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella. Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els nostres municipis en l'espeit del carreratge. Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb els seus voluntaris que van tenir un paper tan important, sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix: reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de pobles i ciutats de tot Cat lunya. �Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels 60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat. És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní, Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són avui aquí presents. L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent. Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han de continuar tenint. Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti, també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova llibertat que construïm dia a dia amb el municipalisme. Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint també des de cada ajuntamen... En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans. Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més amunt, però s'ha de demostrar. �L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble, no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a prop es pot controlar. La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans. Continua sent l'esperit del carreratge. Una Catalunya forta necessita uns municipis ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç només ella mateixa sinó strènyer llaços pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots regions i Estats que la conformen. forts. Necesside no mirar-se amb els altres els municipis, Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4273 Title A name given to the resource Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Mollet del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Municipis Territoris Acció política Mollet del Vallès Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències